#925 - Sitges, política local i taxes de residus

Bon dia, passant 5 minuts de les 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla. Aquests dies Sitges torna a convertir-se en el cor del cinema fantàstic i de terror. Els carrers s'omplen de càmeres, de maquillatges impossibles, de gent que parla de pel·lícules fins a altes hores i d'una energia que només pot néixer d'allò que ens fascina i ens espanta alhora. El Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya no és només una cita cinematogràfica, és una experiència col·lectiva. És el lloc on la por, la fantasia i la ciència-ficció deixen de ser entreteniment per convertir-se en llenguatge, en cultura i en una forma d'entendre el món. Des de 1968, Sitges ha vist passar les grans persones, les grans personalitats, els noms del gènere, que també en aquest cas hi ha hagut espai per descobrir nous talents i ha obert camins a creadors que avui són referents mundials. Però sobretot ha mantingut viva una idea. que el cinema fantàstic és un espai de llibertat absoluta on pot parlar de tot sense filtres, de la mort, del poder, de la tecnologia, de la por de ser humans. I aquest any jo mateix he tingut el privilegi de ser i dissabte presentant un projecte de terror sonor. Un experiment nascut des de l'àudio, des de la pell, on la imatge desapareix i només queda el so, els xiu-xiuets, els cruixits, els silencis que posen en tensió l'aire. Una proposta petita dins d'un festival immens, però amb la mateixa essència, provocar emoció, inquietud i curiositat. Va ser emocionant compartir-ho amb el públic, un públic apassionat, tan obert a l'experiència i també sentir com els sons sense cap pantalla poden despertar el mateix vertigen que una seqüència de cinema. Sitges té aquesta màgia. Ens recorda que el terror no és només un crit, sinó també un murmuri. I pel que fa aquesta nit, aquesta nit tanco el cercle. M'aspira la projecció de la nova pel·lícula de Dràcula, un mita que mai mor, que es reinventa i que ens torna a mirar els ulls segle rere segle per recordar-nos la pròpia set, la nostra pròpia set, els nostres propis fantasmes. Així que avui, des d'aquest programa, volem començar amb aquest esperit, el del cinema que desperta, que espanta, que fascina, el de la creació que neix de la foscor per il·luminar-nos. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla. I ho fem, com sempre, donant un cop d'ull al sumari d'avui dimarts 14 d'octubre. Començarem amb les notícies de Sant Jus, farem també un repàs a les portades dels diaris, a Mariona Salles, cap d'informatius. Tot seguit tancarem la primera hora amb les efemèrides del dia i amb el temps amb en Carles Rius. A la segona hora, entrevista del dia. Avui a Jus Fosalba, portaveu d'En Comú. i també a l'espai de la xarxa a les zones, la xarxa educativa, parlarem d'això mateix, del nostre poble i del teixit associatiu i social que conforma el nostre municipi. Tancarem el programa d'avui amb A de Llibres, l'espai de recomanacions literàries amb l'Arnau de Cal Llibreter i amb l'espai de nutrició dietètica amb l'Elvira Sánchez. Doncs aquests són els matins de Ràdio d'Esvern, aquests són els matins de la Rambla, comencem avui amb una cançó d'U2, I still haven't found one I'm looking for, aquesta cançó que a mi m'encanta, no sé pronunciar massa bé el seu títol, però l'escoltarem a continuació. U2, a Ràdio d'Esvern, bon dia! Fins demà! Fins demà! Fins demà! A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Tots els comerços tenen fulls oficials de queixa, reclamació, denúncia a disposició de les persones consumidores i usuàries. Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. I obrim el programa d'avui dimarts 14 d'octubre del 2025 amb l'espai de notícies a nivell municipal. Parlem dels titulars, parlem amb Mariona Salas. Bon dia. Bon dia, Dani. Ai, ai, ai, que estàs obrint l'ordinador i t'ha pillat lluny el micròfon. No, no, no. Estava escoltant i dic, farà una frase més llarga o alguna cosa. Bon dia, Mariona. Bon dia, bon dia. Jo avui vaig a Barraca, avui vaig a Barraca. Comencem amb els titulars, fem un repàs. Comencem amb Carme Colomina, que analitza els reptes interns i polítics de la Unió Europea en una tertúlia a Sant Just. També parlarem de la formació per millorar la gestió empresarial amb el seminari sobre indicadors i i quadre de comandament integral, i tancarem amb els grans incendis en el context del canvi climàtic. Comencem, doncs, com dèiem, amb aquesta tertúlia que organitza l'Ateneu de Sant Just. Exacte, doncs tenim que l'Ateneu acollirà el dimecres 15 d'octubre, a dir demà, a dos quarts de vuit del vespre, la tertúlia, el trencaclosques europeu Desafiaments Interns, que serà una sessió per analitzar l'actual context polític i institucional de la Unió Europea. i que tindrà lloc a la sala del cinquantenari. La trobada anirà a càrrec de Carme Colomina, que és periodista i investigadora especialitzada en Unió Europea, Desinformació i Política Global al SIDOP, que és el Barcelona Center for International Affairs. I bé, doncs Colomina reflexionarà sobre qui exerceix realment el poder dins de les institucions europees, quines són les noves majories polítiques sorgides després de les darreres eleccions, i quins valors representen avui el projecte europeu. L'activitat és gratuïta i oberta a tothom i s'emmarca dins del cicle organitzat pel grup de tertuliers de l'Ateneu de Sant Jús que promou espais de debat sobre qüestions polítiques, socials i internacionals d'actualitat. Molt bé, doncs passem a altres qüestions. Marxem de l'Ateneu a promoció econòmica que ofereix una nova formació. Exacte, promoció econòmica de l'Ajuntament de Sant Just, juntament amb els de Sant Feliu, de Llobregata i Sant Joan d'Espí, organitzen el seminari en línia Quadre de Comandament Integral, Definició d'Indicadors de Gestió, Mètriques i KPIs, que se celebrarà el 15 d'octubre a les 10 del matí. I la sessió s'adreça a emprenedors, gerents i responsables financers que vulguin conèixer i aplicar indicadors de gestió al seu negoci. I serà una formació càrrec de Xavier Sol de Vilamoliner, que abordarà com establir objectius estratègics, tàctics i operatius, identificar els KPI clau per a àrees funcionals i dissenyar un quadre de comandament integral propi per millorar la presa de decisions i el control empresarial. És una activitat que requereix inscripció prèvia, que podeu trobar l'enllaç directe a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern, i que compta amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i forma part del programa de formacions destinades a impulsar la competitivitat i la gestió eficient de les empreses del territori. Som a l'espai de notícies municipals, som a Ràdio d'Esvern. Bon dia, falten 10 minuts per dos quarts d'11 del matí. Parlem ara de l'auge de l'Aula d'Extensió Universitària de Gent Gran, que en aquest cas ens presenta la segona tertúlia, la segona conferència d'aquest mes d'octubre. Exacte, porta per títol aquesta conferència els grans incendis en el context del canvi climàtic i serà càrrec de Marc Castellnou, que és cap del grup de reforç d'actuacions forestals dels bombeis de la Generalitat i serà un acte que tindrà lloc aquest dijous 16 d'octubre a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. La sessió analitzarà com el canvi climàtic està alterant el comportament dels grans incendis forestals i quines estratègies s'estan desenvolupant per afrontar-los des de la gestió del territori i l'extinció. Castellnou compartirà la seva experiència com a expert en emergències i referent internacional en l'anàlisi de focs forestals i és un acte obert a tothom, amb entrada gratuïta pels socis de l'aula d'extensió universitària i una aportació de 5 euros per als no-socis. Doncs aquestes han estat les tres notícies destacades en el dia d'avui. Hem parlat de Carme Colomina, aquest anàlisi de reptes interns i polítics de la Unió Europea, de la formació per millorar la gestió empresarial i també dels grans incendis que seran aquest títol que englobarà la nova conferència de l'AUGE. Nosaltres ara fem una petita pausa per publicitat i tornem de seguida amb les portades dels diaris. Fins ara. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem. Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El refugi, on les teves tardes se't faran molt curtes. Sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, l'Oretra 8.1, ràdio d'Esbert. I ara, portades de diaris. Si fins ara parlàvem de l'actualitat municipal, ara donem un pas més i marxem a l'actualitat internacional. Ho fem amb aquest repàs amb les portades dels diaris de 8 dimarts 14 d'octubre. Comencem com sempre amb el diari Ara, que ens el porta Mariona Sales. Exacte, el diari ara obre amb notícies sobre el Pròxim Orient, amb el titular que diu Trump proclama la fi de la guerra, que el president dels Estats Units firma l'acord de pau per Gaza sense Israel ni jamás, que els últims hostatges arriben a Tel Aviv a canvi de 2.000 presoners palestins, i també que el mandatari estadounidense que anuncia l'inici d'una era d'harmonia. I en fotografia principal fa referència a aquest retorn a casa dels últims hostatges. Veiem a Eviatar David, que s'hauria estat durant l'atac mortal de Hamas del 7 d'octubre del 2023, com es posava ahir la mal cor a l'arriba al centre mèdic Rabin Hospital Bailinson i 19 hostatges més van ser intercanviats per 1968 presoners palestins. Altres notícies del diari ara d'avui. Veiem que el SIS impulsa el SOE i enfonsa el PP, amb Vox trepitjant-li els talons. També veiem al diari ara veïns de Godall. Posen una cita d'algun d'aquests veïns de Godall. Diu que si no arribem a tenir el pis de dalt, no ho comptem. Pel que fa referència a aquesta dana que han patit a les terres de l'Ebre, que hi ha hagut inundacions molt greus i, clar, entenc que... Els pisos de baix, els locals de peu de carrer, són els que s'han vist, evidentment, més perjudicats per aquestes riuades. La veritat és que les imatges són esfraïdores. Podeu també recuperar un post que vam fer ahir a les xarxes de Ràdio d'Esvern. El company del magasin de tardes, Jaume Lías, té família a Santa Bàrbara. De fet, té orígens a Santa Bàrbara, un dels municipis més afectats. I vam publicar ahir un reel que ja compta amb més de 18.000 visualitzacions. Per tant, podeu veure aquest espai, aquest fragment que tenim a l'Instagram dedicat a aquesta situació que estan vivint per terres de l'Ebre. Passem a parlar també dels Estats Units perquè és un dels titulars que també destaca el diari Ara. En aquest cas vol parlar de les exportacions xineses que aceleren tot i els arancels dels Estats Units. Doncs res més per destacar del diari ara. Ara marxem a altres qüestions. Marxem al periòdico. En aquest cas, al periòdico en català... ens ofereix una imatge d'un somrient Benedict Cumberbatch, que el tenim a Sitges. Recordem que el festival de Sitges ha estat aquesta mateixa setmana i també va començar, però, l'anterior. Serà fins diumenge que celebrarà a la ciutat costera de Sitges aquest festival. I és que comença la segona setmana del festival amb més cinema, més talent i més premis, sense que tinguem temps ni a parpallejar, això ens diu... al cap de premsa del Festival de Sitges. Estem fent una espècie de complementació a aquesta portada del diari El Periódico. Ahir va passar Benedict Cumberbatch, Dominic Pinon i entre d'altres que van passar ahir per la catifa vermella Benedict Cumberbatch va visitar aquest festival, es va fotografiar amb tothom qui va poder, i bé, doncs, en aquest cas, és una de les notícies del dia. Passem a altres qüestions, passem a imatge principal, en aquest cas, com no podia ser d'una altra manera, parla de Hamas que allibera els últims 20 ostatges vius, Israel excarcela prop de 2.000 presos palestins. El mandatari nord-americà interpel·la el president espanyol per a la despesa en defensa amb una salutació una mica incòmoda i estranya que podíem veure ahir a xarxes socials on s'agafaven la mà i no se la deixaven anar. Aquesta era la imatge que ens deixava ahir. Sí, de fet es veia com Trump, és com que li estira la mà i Pedro Sánchez es queda tens com aguantant-li i els dos ben somrients, eh? Sí, sí. És una situació una mica estranya, una mica estranya. No acabo d'entendre, no acabo d'entendre què està passant allà. No, la veritat és que no. És com s'estan fent aquí, a veure qui té més força... Un pulso, no? Estan fent allà un pulso. I a més, quan es deixen anar de seguida, el Pedro Sánchez desapareix d'imatge i... i Donald Trump canvia d'expressió totalment. Estan allà somrient i cada que se'n va posa una cara seria de cop. Sí, sí, sí. Que dius, ui, què acaba de passar aquí? Potser és que estaven jugant allò de l'últim cap, el primer cap per pallegir perd o alguna cosa, saps? Potser, perquè no sé, la situació... Bueno, si teniu oportunitat de recuperar el vídeo, us ho recomanem. Pel que fa a Trump, capitalitza l'alto al foc a Gaza sense jamás ni Netanyahu. Una vintena de caps d'estat i de govern, entre ells Pedro Sánchez, exerceixen de testimonis en una històrica cimera a Egipte per la qual el president dels Estats Units rubica el pla de pau que ell mateix va proposar. També ens parla del tema del dia. El periòdico ens destaca avui la moda vintage converteix el Raval en la meca de la roba de segona mà. La 080 Barcelona Fashion torna al recinte modernista de Sant Pau amb la seva aposta pel reciclatge de peces. Pel que fa a la inversió turística, riu, busca hotel de luxe per obrir el seu primer establiment a Barcelona. L'adjudicació és un altre dels temes clau d'aquesta portada d'avui dimarts. L'IMAC va ser la pitjor valorada en l'informe tècnic per les obres del Camp Nou. I pel que fa als estralls de l'Alís, aquest temporal que hem tingut aquests dies sobrevolant el nostre territori, el temporal deixa inundacions i milions d'anys a les terres de l'Ebre. Música Portada blava, portada de La Vanguardia. La Vanguardia obre amb el conflicte de l'Orient Mitjà, dient acord de pau històrica a Gaza. Diu, és una nova aurora. El president Trump serigeix en l'artífex de la pau davant un elenc de líders mundials. En fotografia també veiem l'hostatge a Vietar David, que Hamas va filmar cavant la seva pròpia tomba dins d'un túnel. Doncs el vam veure ahir saludant després de ser alliberat. També, pel que fa al mateix tema, diu que Trump va saludar Sánchez i li va dir esteu fent una feina fantàstica. També que... És que, perdoneu que rigui, però, i a més, aquí tenim la imatge de la salutació d'aquell moment que comentàvem abans. Exacte. En fi, en fi. Hamas va alliberar els 20 hostatges vius, Israel va excarcerar uns 2.000 palestins, i també que els dos bàndols del conflicte viuen el pacte entre l'eufòria i la incertesa. Seguim més notícies de la portada de La Vanguardia, veiem que les reiterades danes a l'Ebre obliguen els municipis a actuar en la prevenció, que les comarques de l'Ebre han tornat a patir l'efecte de les danes que es repeteixen cada dos anys des del 2018. També pel que fa a tecnologia aplicada, veiem que la intel·ligència artificial revoluciona les previsions dels fenòmens meteorològics. També amb altres fotografies de la portada d'avui de La Vanguardia veiem els premis Comer a l'inconformisme. Diu que La Vanguardia va reunir ahir a Barcelona el bo i millor de la gastronomia a la gala de lliurement de la cinquena edició dels premis del canal Comer del web del diari. I a la imatge veiem els premiats de la nit entre els quals figuren els cuiners Andoni Luguis Adúriz i Carles Gaig. Molt bé, doncs no sé si ho sabies, però Carles Gaig va ser el meu padrí. Bé, jo tinc un passat gastronòmic. Jo vaig estudiar a l'escola d'hostaleria d'aquí de Sant Feliu del Llobregat, l'Institut Martí Dot, i quan vam acabar l'escola de formació, el nostre padrí d'aquell curs va ser Carles Gaig. Ah, doncs mira, curiós. Doncs avui el tenim en portada de La Vanguardia. Totalment. També avui la Vanguardia fa una entrevista a Benedict Camberbach, actor premiat a Sitges. Hi posen una cita seva que diu no es pot viure sense mort ni dol. I tant que portada avui la Vanguardia amb una notícia sobre Madrid, diu que Iuso impulsa el reconeixement dels no nascuts. Molt bé, passem a altres qüestions. Passem a l'última portada de dimarts. Avui parlem del punt Apuí i arrenca, com no podria ser d'una altra manera, un nou inici per al pròxim Orient. Trump promet una pau duradora. En aquest cas, ho va fer ahir en aquesta cimera, el dia que s'alliberen ostatges israelians i també presos palestins i es ratifica el seu pla europeu. Pel que fa a l'espai del d'ahir, que signa avui Carina Filella, parla de quan ja no se sentin els trons. Els alcaldes de les Terres de l'Ebre, afectats per les pluges torrencials, demanen mesures més contundents. Òscar Palau signa quan el desastre esdevé normalitat, un diari que fa menció a tot plegat. Pel que fa a l'esportiu, en parlen de vaig tornar al Barça per gaudir i estar a prop de la família, és una cita d'on avallar la defensa del futbol club Barcelona. L'entrevista avui a E-Link Xiu. directora nacional d'Amnistia Internacional a Taiwán. L'amenaça de la Xina condiciona tota la vida política a Taiwán. Citar aquesta entrevistada avui al punt avui. Pel que fa a l'Observatori Municipal, marxem avui a Montcadir Reixac, mirar més enllat de les vies, entrevistar l'alcalde Bartolomé Egea i a la cap de l'oposició, Laura Campos. Aquesta és la informació que us havíem de portar avui i us l'hem portat. quan ara passen tres minuts de dos quarts d'onze del matí. Fem una petita pausa. Recordem als oients que podeu escoltar Mariona Sales, cap d'informatius, els butlletins informatius d'aquesta casa, les hores en punt, i també a l'informatiu Edició Migdia. Mariona, una abraçada. Fins demà. It's all so quiet. It's all so quiet. It's all so still. ...and so peaceful until... ...you fall in love. Sinful, the sky up above. Sinful, it's caving in. You've never been so nuts about a guy you wanna laugh, you wanna cry, you crush your heart and hope to die... ...till it's over. And then... It's nice and quiet. Shh, shh. But soon again. Shh, shh. Starts another big riot. You blow a fuse. Sing for love. The demo cuts loose. Sing for love. So watch the use. Wow, wow. It's so quiet. And so peaceful until You ring the bell, bell bell You shout and you yell How you broke the spell This is where you almost have a fit This guy is coaching, I got hit It's no mistake, this is it! Till it's over and It's nice and quiet Shhh, shhh But soon again Shhh, shhh Starts another big riot You blow a fuse Save them The damn cartoons Save them So what's the use? Fins demà! Doncs aquests són els matins de Ràdio d'Esvern, aquests són els matins de la Rambla. Soc Daniel Martínez, presentador d'aquesta casa, presentador de la Rambla, i és un plaer estar amb vosaltres avui dimarts 14 d'octubre parlant de tot una mica, perquè això és el que farem al llarg d'aquestes tres hores de programa. Parlarem de notícies, parlarem d'informació d'actualitat, ho hem fet de fet fins ara. Seguirem amb les efemèries i també amb l'espai del temps, amb en Carles Rius... A la segona hora, avui us volem portar una entrevista política, volem parlar amb Jusfor Salva, portaveu d'en comú, en aquest cas, també membre de l'equip de govern, i parlarem també de l'espai de la xarxa de les zones, de l'espai de la xarxa educativa, avui un espai amb Núria Boquera. Pel que fa a l'última hora del programa, també parlarem de llibres. Ens agrada la cultura i ho fem amb l'Arnau de Cal Llibreter, l'Arnau Cònsol. I tancarem el programa d'avui parlant de nutrició i dietètica amb l'Albira Sánchez. Aquest és el menú del dia d'avui dimarts. Feliç de compartir-lo amb vosaltres aquí a Ràdio d'Esvern. Una setmana en la qual comencen també... les nostres festes de tarda, unes festes molt nostrades i que vivim amb molta passió i dedicació. Aquest cap de setmana tenim moltes cites, tenim moltes activitats, una d'elles i de les més importants la Diada Castellera que celebrarà aquí a sobre meu a Can Ginestà. Pel que fa a la setmana vinent, recordem, serà el moment de la shopping night i també el moment en què gaudirem un dels espais més bonics del nostre municipi, que és Sant Just al carrer, una de les activitats més nostrades, juntament amb els cals de coixinets i els blaus i els grocs, podríem dir que és una de les activitats més arrelades al nostre municipi, a la nostra tradició i a la nostra cultura. De tot això probablement acabarem parlant també demà a l'espai de l'alcalde Respon, l'entrevista de l'alcalde, perquè demà recordeu que tenim aquesta cita, aquesta secció que fem de forma mensual. Un cop al mes ve l'alcalde de Sant Jus, Joan Bassaganyes, ens dedica una hora aquí a Ràdio d'Esvern. al mitjà municipal de Sant Just d'Esvern, i en aquest cas demà li preguntarem per moltes qüestions, algunes d'elles les del ple del mes de setembre. També ho farem avui, però, amb el portaveu d'En Comú Podem Just Fó Salva. Pel que fa a aquesta entrevista que esmentàvem de l'alcalde, alguns dels eixos vertebradors d'aquesta entrevista passaran a ser, com comentàvem, Aquest ple municipal, també la mobilitat i el transport, la dinamització econòmica i el comerç local, destacant les campanyes terrasses musicals i sense anar més lluny, però també volem parlar de la nova promoció Mil·lenari 2, Mil·lenari Can Modulell. Pel que fa al Pla d'Acció Cultural, com esmentàvem, també és una de les qüestions importants que es situa en el bloc 5 de l'entrevista de l'alcalde Respond de demà. També farem l'espai de les preguntes a la ciutadania, un espai en què estem recollint aquest cop més de 18 preguntes. Estem, la veritat, molt contents per l'acollida que ha tingut aquest espai enguany, en aquesta edició del mes d'octubre. Com comentàvem, 18 preguntes, procurarem fer-les totes perquè ningú es quedi sense la seva resposta. Pel que fa a aquest espai, Recordem el seu horari perquè demà el pugueu escoltar i seguir en directe també pels nostres canals habituals, pel YouTube, pel www.radiodesvern.com i el 98.ufm. Això serà a partir de les 11 i 10 de demà dimecres 15 d'octubre. L'entrevista de l'alcalde a Ràdio d'Esvern. I ara repàs a les efemèrides del dia. Avui és 14 d'octubre i, com cada dia, fem un cop d'ull a algun dels fets més destacats que van passar un dia com avui al llarg de la història. El 14 d'octubre de 1964, Martin Luther King rebia el Premi Nobel de la Pau, convertint-se en el guardó més jove en rebre'l, en aquest cas, fins aquell moment, per la seva lluita pacífica pels drets civils dels Estats Units, la persona més jove en rebre aquest premi. Pel que fa al 1947, tal dia com avui, Chuck Yeager feia història en convertir-se en el primer pilot a superar la barrera del so a bord del Bell X1, a més de 1.000 quilòmetres per hora. I també tal dia com avui, però 2012, el paracaigudista Félix Baumgartner feia un rècord. Trencava el rècord mundial de salt estratosfèric, saltant des de gairebé 39.000 metres d'alçada i superant ell mateix la velocitat del so. I per acabar una efemèride musical, el 14 d'octubre de 1977, el mític músic David Bowie publicava Heroes, una de les seves cançons més emblemàtiques, gravada als estudis Hansa de Berlín, un himnà sobre la resistència, l'amor i el desig de canviar el món, encara que sigui només per un dia. Escoltem ara doncs aquesta cançó icònica d'un dels icones de la música mundial. Estem parlant de David Bowie i el seu Heroes, que sona ara a Ràdio d'Esberna. I wish I could swim Like dolphins Like dolphins can swim Though nothing Nothing will keep us together We can beat them I'm gonna be heroes Just for one day Gràcies. Fins demà! Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Tots els comerços tenen fulls oficials de queixa, reclamació, denúncia a disposició de les persones consumidores i usuàries. Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa de la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. A la mama. Provem-ho en català. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si no tens un canvi brusque en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya. Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant què hi ha dins d'un barret. Però hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar alguna cosa a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua, al programa de les parelles lingüístiques, a vxl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Ràdio 2BM 98.9 I a 9 minuts per arribar a les 11 del matí, ara ens anem al micròfon de l'estudi Emilio Escazòquio, en Carles Rius, que ens visita per parlar del temps. Carles, bon dia. Molt bon dia, què tal? Aquí, ramblejant una estona, aquí a la Rambla, parlant de tot una mica. Sí, hem fet un verb, que és ramblejar, i ja està, i aquí ramblegem tots una estoneta al dia... i contents de fer-ho. Escolta'm una mica i una cosa, escolta'm una mica i una cosa. Només una mica tona, però també escolta'm una cosa. Què hem de fer aquesta setmana? Patir, no patir? Bueno, patir no, perquè la pluja que pugui caure a Sant Josep com a mínim no és res de l'altre món, o sigui que patir, patir com a tal, no per la pluja. Clar, m'estic referint a les festes de tardor, eh? Perquè clar, la resta de setmana, vulguis o no, doncs vas fent i que la pluja és bona, vull dir que la pluja no té per què fer-nos patir, però quan hi ha activitats ja saps que patim una mica. Hem de ser conscients que estem a l'octubre, que en aquestes èpoques de l'any, normalment, aquest canvi d'estació de l'estiu cap a l'hivern, doncs, ens porten en un ambient molt càlid pel que fa a l'aigua del mar, arriben les primeres entrades d'aire fred en alçada, fruit d'aquest canvi, d'aquest procés, que és la tardor cap a l'hivern, i això provoca, doncs, que tinguem una situació de molts ingredients perquè hi hagi tempestes, i és típic el clima mediterrani, doncs, que no puguin haver de llevantades, bosses d'aire fred, danes, fins i tot amb les modernitats d'ara, però vull dir... és una estació que és una miqueta més moguda i pots tenir molta moguda molt a prop de casa nostra i et pot no caure una gota o per exemple anar-te'n a Molins i estar diluviant i a Sant Jús no caure absolutament res. Són aquestes coses, aquestes característiques que té el clima mediterrani a casa nostra que ens fa anar una mica de bòlitals, que ens agrada això de la meteorologia, i realment aquest matí era un espectacle, o sigui, és que des del delta de l'Ebre fins a l'Alt Empordà teníem una de tempestes espectaculars dins el mar. Si aquest matí sortíeu al carrer i miràveu cap al mar des de Sant Jus i agafàveu una mica d'alçada, veieu uns com un olympus brutals que estaven descarregant el mar i que semblava que poguessin entrar. Fins i tot hi ha hagut algun que sí que ha pogut arribar una miqueta a l'Hospitalet, a la zona sud de Barcelona, o fins i tot una mica de Baix Llobregat, una tempesta que s'ha apropat una mica a la costa. Però tal com vèiem les imatges, clar, era realment un espectacle veure tants cors vermells enfront de la costa catalana fruit d'aquest llevant que està descarregant dins del mar però que no arriba a tocar la costa. Per què diem això? Doncs perquè bàsicament els mapes el que veuen és aquesta inestabilitat davant de la costa catalana i per això ens marquen contínuament la possibilitat de pluges, fins i tot amb el Servei Meteorològic de Catalunya que ha emès diferents avisos de precipitació forta, per exemple aquest matí la pluja pot ser molt forta tant a l'Alt Empordà com al Baix Empordà, hi ha una petita treva al Delta de l'Ebre, que no vol dir que no plogui, Pot ploure, però no ploure amb tanta intensitat, com per tenir avisos activats, però sí que en aquests moments està precipitant, i molt en una comarca molt castigada per les sequeres del 21, del 22 i del 23, sobretot, que és l'Alt Empordà, i en aquests moments aquí ja està cayent aigua, podríem dir que a dojo, està cayent precipitació d'una manera força intensa. Així que tenim una situació d'una certa inestabilitat, no cal dir que enfront de la costa del Baix Llobregat, Barcelona i Maresme també hi ha precipitació, cap a dins del mar també en tenim, i el Servei Meteorològic de Catalunya continua avisant de la possibilitat de bruixes molt intenses, i aquí inclou el Baix Llobregat en zones com, per exemple... Repassarem una mica les comarques Baix Llobregat, l'Alp Penedès, el Baix Penedès, el Garraf, fins i tot l'Anoia, baixant cap a l'Alcamp, cap al Tarragonès, el Baix Penedès ja l'hem dit, i fins i tot podria ser fins i tot el Maresme. O sigui que en aquesta zona de la costa central i nord de la costa daurada podria haver alguna precipitació, alguna pluja intensa de cara a les properes hores, sobretot aquesta tarda. O sigui que... I també nosaltres també ho hem indicat una miqueta a la previsió que hem fet aquest matí a través de les xarxes a Ràdio d'Esvern, que us convidem que us dongueu dalt a l'Instagram de Ràdio d'Esvern i cada matí tindreu la previsió del temps ben d'hora, ben d'hora, perquè a l'hora de sortir de casa sapigueu, aquí estic fotent jo la meva falqueta, eh? Ben fet, ben fet, és que s'ha de fer, s'ha de fer. Sapigueu el que passarà al dia, que a vegades l'encertem, a vegades no, són coses que passen sempre, però vaja, és el fet aquest de poder publicitar i compartir amb vosaltres. I el que dèiem, vaja, després de la falqueta, el fet que aquesta tarda pot ploure, podem tenir precipitacions intenses i l'avís del Servei Meteorològic de Catalunya és per intensitat de la pluja, o sigui que en poca estona pot caure molta aigua o pot ser pluges torrencials amb llamps i trons. Abarca el Baix Obregat, o sigui que ho afegirem aquí. Té més probabilitats, Baix Obregat, direcció Tarragona, que no pas direcció Barcelona i Vallès, però vaja, aviam si ens toca alguna d'aquestes precipitacions aquesta tarda. Com a mínim estem avisats. I d'aquest avís d'intensitat de pluja no només, o sigui, l'avís és 3 de 6 al Baix Obregat, però a comarques interiors... tenen un avís de 1, 2 sobre 6. O sigui que també pot ploure aquesta tarda molts punts interiors de Catalunya. Potser les comarques que ara es veuen més afectades per precipitació són les gironines i aquesta tarda es mantindran una miqueta al marge. I aquesta situació... d'inseguretat en el temps, la continuarem tenint els propers dies. Demà dimecres, a primera hora del matí, probablement, tinguem una situació, podríem dir que diferent, perquè farà una miqueta més de solets, estarà prou bé, o sigui, els núvols pràcticament desapareixeren, però, en canvi, a la tarda tornarem a créixer nubulades. Aquestes ja són les típiques, aquestes de tardor, perquè aquestes nubulades se n'aniran més cap al Pirineu i Prepirineu. També podríem afectar comarques interiors de Lleida, perdó, Lleida és interior tot, comarques interiors de Tarragona, alguna comarca també de Lleida i també cap al delta de l'Ebre. O sigui que demà a la tarda poden tornar a créixer nubulades, no sembla que ens hagin d'afectar nosaltres a Sant Just, però aquesta inseguretat en el temps pot continuar al llarg dels propers dies. Hem estat mirant la resta de dies d'aquesta setmana i sempre, en algun moment del dia, pot caure alguna goteta. No estem parlant de pluja, o sigui, pluja, pluja, la d'aquesta tarda, que és on ja l'ha vist i on podria caure Sant Jús entre 5 i 7-8 litres per metre quadrat, si arriba a caure, perquè a vegades això, el que hem dit quan començàvem, pot caure molins i a Sant Jús no caure ni una gota. Però de cara al dijous, divendres, perdó, dimecres, dijous, divendres, fins i tot dissabte i diumenge, són dies on Tenim estones de sol, tenim estones de núvols, pot caure alguna goteta, típic de la tardor. Potser el diumenge serà un dia una mica més ennubulat, així on pinten els mapes avui, ja porten un parell de dies marcant això. Entre dijous i dissabte sí que tindrem més estones de sol, alguna ennubulada, algun ruixat. I les mínimes... Aquests últims dies no han estat massa fredes, o sigui que el vespre i el primer del matí estem en valors al voltant dels 18-19 graus. Aquestes mínimes, en el moment que les nits siguin una mica serenes, que ho serà la nit de dimecres a dijous, sobretot la de divendres a dissabte, aquestes nits les mínimes poden baixar una miqueta més. No estan baixant prou, o com a mínim... el que haurien d'estar en mitjana, que haurien d'estar 15-16 graus, perquè la presència dels núvols no permet que la temperatura pugui tirar tan avall. Però de cara als propers dies, aquestes nits que quedin una mica serenades, aquí sí que el termòmetre podria baixar i amb aquesta situació podríem tenir més fresqueta al vespre i a primeríssima hora del matí. Així que situació típica de tardor, amb una miqueta de possibilitats de ruixats els propers dies, però de molt poca cosa, i atents aquesta tarda que podríem tenir alguna tempesta una mica destacada aquí a casa nostra. Tarda, vespre, nit i fins i tot alguns mapes apunten a matinada, a primera hora de la matinada, o sigui que durant aquest període... Pot ser que pugui claure Sant Just, però és el que dèiem aquest matí, també hi havia previsió de pluja, tot estava al mar i a Sant Just no hi ha hagut ni una gota. O sigui que haurem d'estar atents, mirar el cel i si veieu que el núvol s'apropa molt i que és molt fosquet i que porta males intencions, agafeu-ho per aigua. Ojo pel·ligro. Sí, sí. Molt bé, doncs molt pendents d'aquest temps que seguirem de ben a prop. Recordem també que, com deia el Carles, Ens podeu seguir a les xarxes. Aquest espai que ens acostes cada matí, Carles, jo crec que és molt interessant i molt ampliat, és una informació bastant ampliada del que pot passar al llarg del matí. Per tant, pendents també de tot allò que vagi succeint al nostre municipi. Ampliem informació de cara al cap de setmana demà i nosaltres avui pendents del cel, aviam si cau alguna gota o no. Una abraçada. Que vagi bé, Carles. I fem una breu pausa pels butlletins informatius de Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esvern. Tot seguit, a la segona hora, avui entrevista del dia, Just for Salva, portaveu d'encomú, i tancarem aquesta segona hora amb l'espai de la xarxa educativa, la xarxa a les zones. Tornem de seguida aquí, a Ràdio d'Esvern. Fins ara. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 11.00. Bon dia, us informa Joan Bota. Protecció Civil manté en emergència el pla inuncat per la pluja torrencial i les inundacions a les terres de l'Ebre. El Montcial va gebre, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre es mantenen les restriccions de mobilitat i continuen sense classes ni atenció sanitària no urgent. La consellera d'Interior, Núria Parlón, que ha presidit el Consell Assessor, ha explicat que aquest matí s'afegeixen als dispositius d'emergència 75 voluntaris de Protecció Civil. Anem al Departament d'Interior, Barcelona, Miquel Járquez. A banda dels 75 voluntaris de protecció civil que s'incorporen avui al dispositiu, bàsicament en feines de neteja, els bombers ajusten també el seu desplegament un cop acabats els rescats. La consellera d'Interior, Núria Parlón, ha explicat que per precaució es manté en emergència el Pla Inuncat. Hi ha molta feina durant tot el dia d'avui per poder recuperar aquesta normalitat. Mantenim el pla d'emergència, com bé sabeu, hem prorrogat la resolució fins avui a les 12, també per treballar des d'un principi de precaució, el territori està encara molt afectat i per tant hem pensat que era adequat i així que vol dir que no hi ha escoles i els centres d'atenció a les persones grans també han suspès la seva activitat. Pel que fa carreteres, la C12 continua tallada i la Nacional 340 amb passos alternatius. El corredor del Mediterrani està previst que reprengui la circulació de trens aquest matí. Miquel Jarki, Catalunya Ràdio Barcelona. Més notícies, Natàlia Ramon. A la Ràpita, al Montsià, a les feines de neteja s'han sumat molts voluntaris que treballen per retirar el fang i desperfectes provocats pels forts aiguats. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio, l'alcalde Xavier Reverter ha acusat l'Agència Catalana de l'Aigua d'inacció i ha demanat mesures urgents per evitar que es tornin a desbordar més barrancs. Anem fins a la Ràpita, Albert Cost i Manel Sastre. Manel, bon dia. Hola, bon dia. Sí, l'alcalde Xavier Reverter ha explicat que està indignat amb l'Agència Catalana de l'Aigua i ha reclamat accions urgents i immediates per evitar nous desbordaments com els que han afectat el poble per part dels barrancs que el travessen. El director general, Josep Lluís Armanté, en declaracions al matí de Catalunya Ràdio, li ha contestat el moment. I ahir, a la reunió d'alcaldes, els 20 alcaldes van coincidir en el mateix, que la casa de ficar les pides, si no és que pleguen. Aquesta mateixa setmana, m'estiria al principi de la setmana que ve, però si podem, aquesta mateixa setmana puguem entrar en tota la maquinària, que ja la tenim mobilitzada. Desenes de veïns i grups de voluntaris segueixen netejant fang en carrers i baixos mentre continua el recompte dels danys. Manel Sastre, Albert Cot, Solitat Mòbil, a la Ràpita. Tot i l'alto al foc a gasa, continua la pressió de Pedro Sánchez contra Benyamin Netanyahu. El govern espanyol mantindrà l'embargament d'armes a Israel fins que la pau es consolidi i Sánchez reclama que no hi hagi impunitat pels responsables del genocidi. Anem a Madrid. Paula Brujats, bon dia. Bon dia. Si Pedro Sánchez desconfia de Netanyahu i el govern espanyol no farà marxa enrere, mantindrà l'embargament i també la prohibició que entrin a Espanya aliments que venen de territoris ocupats. Sánchez ho ha anunciat a la SER en una entrevista en què ha reclamat que jutgi els responsables del genocidi. Vamos a mantener este embargo hasta que efectivamente todo este proceso se consolide y se encamine definitivamente hacia una paz. Y además la paz no puede significar el olvido. Aquellas personas que han sido actores principales del genocidio tendrán que responder ante la justicia y por tanto no puede haber impunidad. Sánchez ha evitat la polèmica en Trump. La salutació ahir a Egipte va ser cordial, ha dit i ha reiterat que Espanya no pujarà a la despesa militar. Paula Brujats, Catalunya, Ràdio Madrid. I els ministres de l'interior de la Unió Europea discuteixen avui una reforma legal per endurir i accelerar les deportacions d'emigrants als seus països d'origen. Els Països Baixos hi arriben amb un pla tancat per establir un hub de retorn a Uganda. Brussel·les, Jordi Baró, bon dia. Bon dia. Primera discussió entre els 27 avui sobre com aplicar més mà dura amb les expulsions de migrants. Sobre la taula una proposta de reforma legal que vol combatre el fet que actualment només s'acaben executant una de cada cinc ordres d'expulsió. Hi ha de val la idea controvertida dels hubs de retorn, com els centres de detenció de Melonia a Albània o els plans dels Països Baixos a Uganda, com defensa el seu ministre de l'Interior, David Van Ville. Uganda és contínu. Uganda serà un hub de retorn i el senyal que estem donant és que una vegada se t'ha rebutjat l'asil a la UE, realment has d'abandonar la UE. Queda clar que no tens lloc a l'UE. Jordi Varo, Catalunya, Ràdio Brussel·les. Els arqueòlegs que treballen al recinte del castell medieval de Sant Gervàs, al municipi de Gabet de la Conca, al Pallars Jussà, han denunciat als Mossos l'espoli del jaciment per part d'algú que hi hauria anat amb un detector de metalls. Alerten dels greus perjudicis que aquest tipus d'accions poden provocar en la recerca arqueològica. Anem a Lleida, Estela Busoms. Bon dia. Uns fets que, segons la denúncia presentada a la policia, haurien passat a finals de la setmana passada, la nit del 9 al 10 d'octubre. Els arqueòlegs es van trobar una desena de forats a terra d'on previsiblement s'havia extret materials. Se sospita que l'autor o autors de l'espòlia haurien fet servir detectors perquè és el modus operandi més habitual, uns fets que lamenta Marta Sancho, responsable de les excavacions. Això ja no ho podem dir-ho. Si allà hi havia una porta amb uns claus i ens els han tret amb un detector de metalls, nosaltres això ja no ho podem dir. qüestió d'ignorància, és a dir, el que fa això és un ignorant, perquè no en té ni idea del mal que fa, encara que el que tregui sigui un clau. Esports, Marcos García. El migcampista neerlandès, Frankie de Jong, renovarà demà amb el Barça fins l'any 2029. A l'equip femení, la portera Catacoll també ha ampliat el seu vincle fins l'any 2029. Dani Olmo està pràcticament descartat per el Clàssic del dia 26 contra el Madrid per una lesió muscular. Ferran Torres té una sobrecàrrega però podria jugar contra el Girona aquest dissabte i el Barça femení Eva Payor té una lesió menor del que s'esperava. Estarà entre 4 i 6 setmanes de baixa per una lesió al genoll dret. En bascat avui el Barça i el Joventut juguen competició europea contra dos rivals israelians. Els blaugranes visiten el Maccabi de Televip a Belgrat i la penya juga a Hongria contra la Poel Holon. I en hoquei patins avui també es disputen 6 dels 7 partits de la quarta jornada de l'hoquei lliga masculina. El Barça-Liceo a les 8 és el partit estrella. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passant 7 minuts a les 11, us informa Mariona Sales Vilanova. L'Ateneu de Sant Just acollirà el dimecres 15 d'octubre a dos quarts de vuit del vespre la tertúlia El trencaclosques europeu. Desafiaments interns. Una sessió per analitzar l'actual context polític i institucional de la Unió Europea. L'acte tindrà lloc a la sala del centquantenari. La trobada anirà a càrrec de Carme Colomina, periodista i investigadora especialitzada en Unió Europea, desinformació i política global al CIDOP. Colomina reflexionarà sobre qui exerceix realment el poder dins les institucions europees, quines són les noves majories polítiques sorgides després de les darreres eleccions i quins valors representen avui el projecte europeu. L'activitat, gratuïta i oberta a tothom, s'emmarca dins del cicle organitzat pel grup de tertúlies de l'Ateneu de Sant Just, que promou espais de debat sobre qüestions polítiques, socials i internacionals d'actualitat. Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Sant Just, juntament amb els de Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan d'Espí, organitza el seminari en línia Quadres de Comandament Integral, Definició d'Indicadors de Gestió, Mètriques i KPIs, que se celebrarà el 15 d'octubre a les 10 del matí. La sessió s'adreça a emprenedors, gerents i responsables financers que vulguin conèixer i aplicar indicadors de gestió al seu negoci. La formació, a càrrec de Xavier Soldavila Moliner, abordarà com establir objectius estratègics, tàctics i operatius, identificar els cap i clau per àrees funcionals i dissenyar un quadre de comandament integral propi per millorar la presa de decisions i el control empresarial. L'activitat, que requereix inscripció prèvia, compta amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i forma part del programa de formacions destinades a impulsar la competitivitat i la gestió eficient de les empreses del territori. La pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Els grans incendis en el context del canvi climàtic i serà a càrrec de Marc Castellnou, cap del grup de reforç d'actuacions forestals dels bombers de la Generalitat. L'acte tindrà lloc el dijous 16 d'octubre a les 8 a les 6 de la tarda a l'auditori de la residència de la Mallola. La sessió analitzarà com el canvi climàtic està alterant el comportament dels grans incendis forestals i quines estratègies estan desenvolupant per afrontar-los des de la gestió del territori i l'extinció. Castellnou compartirà la seva experiència com a expert en emergències i referent internacional en l'anàlisi de focs forestals. L'acte és oberta a tothom amb entrada gratuïta pels socis de l'Aula d'Extensió Universitària i una aportació de 5 euros per als no-socis. I això ha estat tot. Tornem a més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara. Bona nit. I mean it when I say I'm okay. Night and day. Fins demà! Bon dia, Sant Jus. Seguim els matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla. Soc Daniel Martínez, us acompanyo a aquests matins del 98.1 FM i ara marxem a l'espai de l'entrevista del dia. Cada dia aquí al magazín de matins tenim un convidat-convidada i ara comença aquesta segona hora del programa amb l'entrevista del dia. A vegades et penso i m'he de conformar. Que no era aquí, era el teu joc, que no era el lloc per estimar-se. T'ha fet curt i ara has perdut el que hem viscut. L'amor està enflamant, carinyo meu. I avui ens acompanya Just Fosalva, portaveu de Sant Just en Comú i soci de govern a l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Amb ell parlarem de temes destacats del darrer ple municipal, entre d'ells el Pacte Nacional de la Llengua, la nova Ordenança Dolors i el Pla Local d'Infància. Analitzarem també com aquestes iniciatives poden influir en el dia a dia del municipi i quins reptes obren de cara al futur polític i social de Sant Just. Just, bon dia. Bon dia. Com estàs? Bé, molt bé. Benvingut al programa, primera entrevista que et fem a la nova etapa de la Rambla i amb ganes de conèixer una mica quina és la visió d'en Com Ho Podem, en aquest cas des del municipi de Sant Just, des del nostre municipi. Començarem fent un repàs, com dèiem, els diversos punts que es van aprovar al ple passat del mes de setembre. I després seguirem amb algunes valoracions, també tenint en compte les carteres que actualment portes aquí a l'Ajuntament del nostre municipi. Comencem primerament parlant del Pacte Nacional per la Llengua. Què representa per Sant Jus sumar-se a aquest pacte nacional i com ho valora el vostre partit? Bé, nosaltres com a partit ho valorem positivament. De fet, vam donar suport en el seu moment al Parlament per tirar endavant el Pacte Nacional per la Llengua. Jo crec que a ningú se li escapa que el moment en què vivim tenim un moment clau perquè les dades indiquen que la llengua està caient en el seu ús, en el seu ús parlat, en el seu ús escrit. i preocupa la societat. Jo crec que també ens ha de preocupar tots i totes que la llengua també és identitat i perdre la llengua també és un problema. I jo crec que les institucions també tenim el deure una mica de conservar la nostra cultura i el nostre patrimoni lingüístic i, per tant, nosaltres ens sumem al pacte, ens sumem a la idea de mantenir el català com l'idioma de Catalunya, com un idioma vehicular, un idioma d'entesa, un idioma de... de benvinguda. Jo crec que també hem de treballar en positiu amb la ciutadania, no? Vull dir, l'idioma no ha de ser mai imposat, sinó ha de veure's com una oportunitat i també com un espai d'entesa. Jo crec que Catalunya, en aquest sentit, històricament ha sigut sempre una mixtura de gent, de gent vinguda de molts llocs diferents, ja que el català sempre ha sigut un espai... un idioma que abraça, no?, i que t'acull, i jo crec que hem de seguir mantenint aquest esperit d'acollida, d'acollida i de l'idioma com un espai d'acollida. Jo crec que aquí a Sant Just també tenim exemples bons, no?, de projectes que precisament des del servei local de català es porten com les parelles lingüístiques, però també altres projectes, doncs que el que volen precisament és això. Jo crec que hem de seguir treballant, vaja. Parlant d'accions concretes, ara ens feies referència a algunes. Quines creus que també s'han de dur a terme des del govern local per promoure l'ús del català? Per exemple, la setmana passada comentàvem a Laia Flotats, cap també de l'oposició en aquest cas, que concretament demà, a l'entrevista del dia, l'alcalde Joan Bassaganyes, ha aparegut una pregunta a l'Instagram de Ràdio d'Esvern que fa esmena a alguna cartelleria, a alguns cartells de comerços del municipi que no estan rotulats en català, que ho estan en llengua castellana. Per tant, la pregunta en aquest cas d'aquest oient era si realment campanyes, com sense anar més lluny, han de potenciar comerços que no compleixen amb aquest tipus de normativa. Bé, el que ha de fer el comerç és complir la normativa i el que hem de garantir com a ajuntament és que la normativa es compleix. Jo crec que això és una feina que hem de fer des dels serveis tècnics de la casa, fent inspeccions. Ara és veritat que la problemàtica amb el tema de la rotulació ve vinguda, principalment perquè des de sempre s'ha controlat el tema de la rotulació, però és veritat... que des que els comerços ja fan un avís previ i no s'ha de donar una llicència d'activitat, moltes vegades, a posteriori, descobrim que un comerç, per desconeixença o per falta de voluntat, no ha rotulat en català. Quan abans d'això, prèviament, t'arribava tota la informació i abans que el comerç obrís, tu ja podies tramitar i li havies de dir la rotulació de ser en català... Jo crec que això evitava molts problemes. Ara, que és al revés, que la gent obre el comerç i quan ja està obert vas a controlar i vas a fer una inspecció a posteriori, doncs ens ha provocat que sí que hi hagi més comerços que rotulin en castatge. Jo crec que s'ha de fer una bona pedagogia. Precisament el servei local de català té un servei d'acompanyament a empreses i a comerços i cada any fa una volta per tots i cadascun dels comerços per si tenen dubtes, per si els restaurants que, per exemple, han de fer els menús en català, doncs els ajuden. Vull dir que... Jo crec que hi ha bona voluntat des del servei local i des de l'Ajuntament d'acompanyar aquests comerços que facin servir-los del català, perquè és normatiu. Marxem al segon bloc que teníem per avui, parlar de les ordenances de les olors concretament, perquè sabem que hi ha hagut una problemàtica molt concreta al barri sud, amb les olors que desprenia una fàbrica, I a partir d'aquí s'ha mobilitzat la ciutadania i els veïns i veïnes d'aquella zona. I també s'està fent, s'està creant aquesta ordenança d'olors que s'està a punt de tramitar. Com valoreu aquesta ordenança que es va presentar al ple del mes de setembre? I què creieu que els veïns i veïnes poden dir al respecte? És a dir, creieu que es presentarà alguna proposta de millora a partir d'aquesta ordenança d'olors? Doncs mira, respecte a la segona pregunta, ho desconec, desconec perquè no sé si hi haurà al·legacions al respecte, sí que va haver-hi debat en el moment de la votació del punts, alguns grups polítics manifestaven que no estaven d'acord. També és cert que crec que es parlava des de, i permet-me l'expressió, però des de la ignorància tècnica, en el sentit que és una ordenança que definís uns paràmetres que són molt tècnics. Mesurar les olors és tècnicament complicat, no és el soroll que poses un sonòmetre i et marca uns decibels i va a missa. Estem parlant de percepcions, les percepcions es medeixen amb persones... i les unitats de volum, doncs és complicat, no és fàcil medir. Jo el que vaig intentar una mica expressar el ple és que es fes confiança en l'ordenança, jo crec que és una ordenança que s'ha treballat bé, s'ha treballat des dels sabers tècnics amb ajuda externa precisament per poder dissenyar bé l'ordenança i l'ordenança el que ha de fer és garantir drets, jo crec que és una bona notícia que surti aquesta ordenança. ens permet regular la convivència ciutadana i, en aquest cas, entre la ciutadania i l'activitat econòmica, i el que ha de fer és poder garantir drets d'uns i d'altres, també. Vull dir que jo crec que aquí, si fos una ordenança molt, molt restrictiva, acabaríem amb supòsits que segurament no permetrien que activitats econòmiques normals i corrents es donin, que un fort de pa hagués de tancar perquè resulta que fer el pa a les 4 del matí fa olor i això l'ordenança ho prohibeix, tindríem potser un problema perquè ens quedaríem sense el fort de pa. Aquesta qüestió és la que també criticava i defensava l'oposició, el fet que això no hagi d'afectar el funcionament dels comerços. Això nosaltres ho tenim clar, nosaltres no volem afectar. Nosaltres volem regular aquesta convivència i aquesta afectació que les olors molt fortes poden tenir en el viure de la gent, que és comprensible que hi ha gent que ho estigui passant malament i per això fem aquesta ordenança, si no, no haguessin fet absolutament res, si no ens posessin a la pell d'aquestes persones. Jo veig que l'ordenança ha de garantir drets a tots i totes i crear un marc de convivència. Nosaltres creiem que amb l'ordenança que portem, això passa. L'altre serà que en l'experiència de les setmanes de posar-ho en marxa i de més, s'hagin de fer justos, les ordenances també es poden modificar i si veiem que cal canviar alguns paràmetres, ho farem. Jo crec que el que s'ha de fer ara és confiança amb els equips tècnics, que són els que han redactat... aquest document que creiem que ha de poder funcionar i veurem resultats. Clar, i pel que fa al problema actual, aquestes dificultats que estan tenint el barri sud per lidiar aquestes olors que desprèn aquesta fàbrica, quina és la relació que teniu amb aquesta empresa? És a dir, des de l'Ajuntament us han posat facilitats per poder visitar les instal·lacions, veure si tot estava... Des de l'Ajuntament s'ha intentat mediar, jo creiem que era el paper, és un paper segurament a vegades desagraït, perquè la gent a vegades no entenc que tu vulguis mediar, però que crea un paper necessari. Hauria sigut fàcil, segurament no mediar, posar-se al costat dels ciutadans... demanar a l'empresa que tanqués o que marxés o el que fos i treure un bon titular. Això hauria sigut molt fàcil. Segurament no hauria passat absolutament res, tot estaria igual i portaríem anys amb un problema enquistat com passa en altres municipis d'aquí de la comarca del mateix del Baix Lliuregat. No cal marxar molt lluny. Jo crec que el que s'ha fet ha sigut una opció de, escolta, anem a sentar-nos a la taula amb tots els agents, tant amb la ciutadania per al seu cantó com amb l'empresa, s'han negociat millores, les millores han tingut un efecte relatiu, és veritat, perquè hi ha molts condicionants, factors externs i factors interns, els factors interns els pots controlar, els externs no tant. I també s'ha arribat, jo crec, a un acord amb l'empresa, que l'empresa farà un trasllat de la part del reenvasat, que és el que genera més olors i de més, i jo crec que això també és fruit d'aquesta voluntat. Potser si ens hi haguéssim posat en contra no tindríem aquesta solució sobre la taula. Avui estem parlant amb Just for Salva, portaveu de Sant Just en Comú Podem i soci de govern de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. En aquest cas estem parlant ara d'aquests temes que es van tractar i en molts casos tancar en aquest ple del mes de setembre. Tanquem ara aquest bloc de preguntes relacionades amb el ple, amb l'espai que va dedicat al Pla Local d'Infància, el PLIA. Quins objectius principals té el nou Pla Local d'Infància? Hem de pensar que aquest és el segon pla local d'infància. Vam començar el primer pla local el 2019, del 19 al 23, aquest ha sigut el primer pla, i ara comencem aquest del 21 al 25 i del 25 al 29. Són plans de 4 anys. Aquest és el nostre segon. El PRI el que en el fons vol fer i vol reconèixer és que els infants, com a persones que viuen i conviuen a la municipi i fan ús dels serveis, dels espais públics i demés, també són ciutadans de ple dret. No són ciutadans que s'estan construint ni gent incapaç, sinó gent igual de capaç que qualsevol persona adulta i que, per tant, tenen dret a decidir, a parlar, a tenir espais de debat sobre els afers públics de la ciutat que els hi pertoquen amb ells. I, de fet, de l'anterior plia n'és, per exemple, l'espai de participació d'infants i adolescents. Per tant, aquesta voluntat que els infants tinguin un espai on, com els altres consells de participació ciutadana, ells puguin opinar sobre els afers del municipi. I és, per tant, un canvi de mirada que no només vol atacar o vol definir les polítiques d'infància, sinó que és una mirada més global. És una mirada d'entendre que les persones estan al centre de l'acció política, que els infants són un paràmetre a tenir en compte i a medir, perquè quan els infants estan al carrer vol dir que el carrer és per tothom. Si la ciutat és bona pels infants és bona per tothom. I és una manera d'entendre i de fer política també, no?, reconèixer que els infants són aquests ciutadans de per dret. I en el cas concret del pli, el que recull són accions molt diverses, des d'accés a la cultura i l'oci per part dels infants, la participació, el benestar i la família, la salut, temes esportius... Bé, recull és que és molt holístic, és molt ampli. perquè recull molts aspectes de la vida de l'infant i d'activitats, serveis o espais públics que han de recollir aquesta mirada perquè l'infant pugui fer-ne ús d'aquests serveis, d'aquestes activitats, d'aquests espais. Molt bé, doncs, fet aquest balanç, diguéssim, del ple del mes de setembre, on es van comentar totes aquestes qüestions, entre d'altres... Ara passaríem a valorar una mica aquest curs polític 25-26 que ha engegat ara fa molt poquet i que ens agradaria començar abordant temes d'educació, joventut i, en aquest cas, de la ciutat educadora, que recordem que Sant Just és ciutat educadora, i en aquest cas ens agradaria començar parlant sobre aquestes novetats en l'àmbit educatiu en aquest curs. Si hi ha alguna cosa que vulguis destacar just... Recordem que també al llarg d'aquest estiu s'han fet intervencions als centres educatius, que ens han pogut fer aquestes millores. Creus que el curs ha pogut començar amb la normalitat esperada i que ha funcionat aquest inici de curs tal com s'esperava? Sí, hem pogut, de veritat, francament, a nivell de centres educatius, hem pogut funcionar amb normalitat. S'han pogut fer les intervencions, com tu deies, amb temes de millores del centre i de manteniment dels centres educatius. Hem pogut visitar els diferents centres, parlar amb les direccions, el curs ha començat amb normalitat, és veritat que els centres tenen molts canvis pel que fa a la plantilla, no és una cosa que atanyi directament, no sigui responsabilitat de l'Ajuntament, però evidentment afecta una mica la dinàmica del centre, del funcionament i demés. Però bé, han començat molt bé, els grups d'I3 que tot just entren, passen de l'escola Bressol a les escoles de primària, doncs també s'han integrat molt bé. Les escoles Bressol també han començat, aquesta sí que són competència nostra, les escoles Bressol també han començat el seu curs, han començat també amb els cursos plens, per tant contents que les dues escoles funcionin i funcionin bé. i sense grans novetats, cosa que jo crec que és una bona notícia, en el sentit que tot va bé, tot va estar en marxa, els infants estan en aquests espais i de moment anem bé. És veritat que amb el departament estem tenint converses perquè fa la planificació educativa més a mig termini i a llarg termini, hem fet un parell de reunions... Per parlar del Sant Just des d'aquí 3 anys o d'aquí 10 anys, quina projecció de població hi ha d'aquestes edats d'escolarització, quins creixements també tenim d'habitatge que pugui resultar en població que al final tinguin fills o que vinguin amb nens petits i per tant necessitin escolarització. I amb això també estem redibuixant el mapa una mica d'escolarització del municipi per veure les necessitats tant de la primària com de la secundària. Com sabeu, ara tenim un nou centre des de fa dos cursos, l'Institut d'Escola. Anem funcionant amb aquest nou centre, però és veritat que a la secundària, per exemple, d'aquí un parell o tres de cursos segurament tindrem necessitat de... de tenir més línies i això estem en negociacions de veure com es tradueix. Nosaltres apostem precisament perquè l'escola obri la secundària i podem tenir més oferta de secundària al municipi. Doncs ja que estem parlant de l'Institut d'Escola, ens aturem aquí uns instants per parlar de com valoreu aquest curs, aquest inici de curs a l'Institut d'Escola concretament, també tenint en compte que s'estava valorant l'opció d'obrir una segona línia, no s'ha pogut obrir aquesta segona línia per falta de matrícules. Hi ha també la pregunta recurrent de la ciutadania de quan hi haurà el desplaçament a Mas Lluí i amb tot això, just, ens agradaria posar una mica fil a l'agulla i saber realment amb quines condicions s'està treballant i com està la Generalitat, diguéssim, amb això, si està ficada, si no està ficada, si s'ho està prenent una mica més a curt o a llarg termini. Bé, et soc franc, eh? Tot dependrà d'una dada que tu has dit, que és l'escolarització dels infants. Al final, és veritat que l'Institut d'Escola va ser pensat inicialment com un centre de dues línies. És veritat que des que hem obert aquest any, per exemple, només hem pogut posar una línia. I això passa perquè, tot i que els infants hi són al municipi, la gent està triant a escolaritzar fora del municipi, sobretot escolaritzant en escola privada i concertada. I aquesta és una realitat que jo crec que no hem d'amagar. És cert, la taxa d'escolarització de l'escola pública a Sant Jús ens està baixant. Nosaltres des de l'Ajuntament també hem fet les reflexions conjuntament amb el departament, doncs que cal fer esforços... per explicar a la ciutadania les bondats que té l'escola pública al municipi, les bondats que té que el fill escolaritzi i socialitzi al municipi on viu, que jo crec que aquesta és una gran bondat. I amb això hem de fer feina precisament per aconseguir aquesta matrícula que tu deies, per assegurar el segon grup a l'institut d'escola i també per aquesta secundària tenir els grups que creiem que necessitem i les línies necessàries. Però més enllà d'això, al final l'escola és una tria, les famílies poden triar, així ho preveu la llei, i nosaltres el que farem és explicar les bondats de les escoles públiques del municipi, que en són moltes. I amb el departament estem negociant, evidentment, el traciat de l'Institut d'Escola actual, l'emplaçament actual a dalt. És veritat que nosaltres també estarem ara amb les obres del pavelló. Jo crec que s'ha d'acabar de creuar calendaris d'uns i altres, però nosaltres estàvem treballant en el supòsit d'uns dos anys, dos anys i mig, poder fer el trasllat. Tot això és converses, no hi ha res, no hi ha negre sobre blanc, però clar, perquè també tenim molts condicionants sobre la taula. Però la idea principal seria poder traslladar els mòduls actuals a la ubicació definitiva d'Àlam a Llull, que és el que jo crec que tindria més sentit per necessitats de barri, de municipi i per coherència amb el projecte. Pel que fa a les ciutats educadores, parlàvem abans a l'inici d'aquest bloc que neix aquest terme i ens agradaria saber i que també poguéssim apropar als nostres oients què és realment ser ciutat educadora, què comporta a Sant Juscero i també com afecta això a les polítiques locals. No és un terme fàcil d'explicar, intentaré ser pedagògic, eh? Quan un decideix ser ciutat educadora és perquè, en el fons, entenem tots i totes, eh? I quan dic al municipi em refereixo a tothom, als ciutadans, a les institucions, a les empreses, als comerços, a tot el teixit social que mou el municipi, que el fa viu, no? és entendre que quan un aprèn, no aprèn a l'escola i quan és petit i quan és adolescent, sinó que ho fa al llarg de la vida, des que neix i fins que mor. Els processos d'aprenentatge sempre es donen. I que a més ho fa no només a l'escola, sinó en tots els espais. Quan tu surts al carrer i passeges per una plaça i la plaça està dissenyada d'una manera, això genera unes sinèrgies educadores o no. que tinguis accés a la biblioteca o que no en tinguis, genera unes sinergies educadores, que hi hagi una oferta cultural formativa, educativa, en el municipi, més enllà del que tu tens a l'escola, que hi hagi entitats que facin esport en els centres esportius, que tinguis comerços que es prestin a ajudar a veïns i veïnes o que siguin amables. És una mirada en la que un ha d'entendre que qualsevol espai pot ser educatiu o deseducatiu i que cal tenir sempre, quan es dissenyen polítiques públiques, aquesta mirada. És precisament el que vol intentar potenciar l'individu, però també el col·lectiu, per seguir creixent, per ser un bon ciutadà, ciutadana, i evitar precisament aquestes sinèrcies de vegades educadores que es donen també en els espais públics. I això es tradueix en centenars d'idees, projectes i coses diferents. Nosaltres tenim el projecte educatiu de ciutat amb quatre línies que han engegat projectes que el que precisament volen potenciar és la ciutat educadora i són projectes tan diferents com podria ser una sèrie d'activitats al carrer fets pel barri, on es tallen el carrer i la gent surt i ocupa l'espai públic, on abans hi havia asfalt i cotxes, doncs és la gent ocupant el carrer, ja s'ho hem fet un parer de vegades... Hem fet projectes de potenciar als instituts la figura de les estem en les noies, i per tant una figura d'empoderament femení pel que fa a les ciències, la tecnologia i l'enginyeria. És que podria dir desenes de projectes, programes, que el que volen precisament és crear i construir aquesta ciutat educadora. Molt bé, doncs tanquem ara sí, perquè ens queden pocs minuts ja d'entrevista, però ens agradaria tancar i fer-ho amb, diguéssim, un tema candent, un tema que realment està sent objecte de controvèrsia aquests últims mesos al municipi. Estem parlant dels residus, estem parlant de les brosses, de les escombraries... d'aquest nou sistema de reciclatge, ara mateix, en comú, com ho valora? És a dir, com valora tots els resultats que està tenint aquest nou projecte al nostre municipi? I què li diria a la ciutadania que està angoixada, que està preocupada per no haver obert el covell, el contenidor de la brossa X vegades a la setmana, perquè hi ha aquesta preocupació i ho estem veient a xarxes, és que jo visc molt a fora o passo molt de temps o inclús jo menjo molt a fora de casa i no tinc aquesta i em multaran per no. I jo no és que no recicli, és que no hi soc o no faig servir els covells de reciclatge perquè no genero. Jo crec que aquí hem de separar, hem d'aprendre a separar el debat. Una cosa és el sistema, el sistema de recollida de residus, i l'altra és la taxa. Jo crec que el principal debat està en la taxa i en com s'ha dissenyat la taxa, que jo crec que aquí també des de l'equip de Bogupern hem fet un exercici d'admetre que segurament hem dissenyat una taxa que està sobredimensionada, i ho corregirem, i ara ho explicaré. I l'altra és el sistema, que el sistema és el contenidor intel·ligent, que és un sistema... que l'hem posat precisament per poder millorar els resultats de reciclatge, de recollida selectiva, de separació. El sistema que ara ja ha estat implementat i portem un any tot el municipi, els últims barris fa tot just un any i dos o tres mesos que tenen el sistema. Va ser un procés escalat, recordem. Sí, portem molts anys posant-lo, però potser... Els primers van ser Mas Lluís, si no m'equivoco, no? El primer va ser Miranda Canigó, després van venir Mas Lluís... Bé, hem anat fent per diferents barris. Ara, les últimes persones que van rebre targetes fa qüestió d'un any, un any i poc. Sí. Amb aquest any i poc hem pogut ja valorar amb dades com s'està comportant la ciutadania i com estem reciclant i és veritat que les dades ens donen bones dades i hem augmentat el... La recollida, la fracció de resta, que és la recollida que hem d'aconseguir, on no han d'anar les coses, perquè hi van massa coses i han d'anar a les altres fraccions, doncs ha baixat, ha baixat un 8%, per tant, la gent aboca menys al contenidor resta, que això és una bona senyal, i la resta de fraccions ens han augmentat. Ha augmentat l'orgànica, ha augmentat els envasos, ha augmentat el paper, ha augmentat el paper cartró, ha augmentat el vidre, per tant, és una bona senyal, es recicla més. I és més... Quan anem a mirar què hi ha dins els contenidors, que es diu els impropis, mirar si la gent està dient en coses que no toquen, no? Podria un pensar que com que la resta ha baixat, però en veritat la gent ho està bucant en el dels envasos. Podria ser una suposició, no? Doncs quan hem anat a mirar què passa a l'orgànica, què passa als envasos, doncs els impropis es mantenen bastant en nivells que pertoquen per municipi. Estem per sota del 7% en l'orgànica, en els envasos és una mica més elevat, per evitar que els envasos tenen una casuística molt principal... i és pràcticament inexistent en la resta de fraccions. Per tant, s'està reciclant bé, s'està reciclant més, ja estem al 66,5%, el nostre objectiu és arribar al 70%, però ja estem als nivells que Europa ens demana pel 2035. Per tant, és una bona senyal, el sistema ens ha permès complir objectius europeus i segurament ens permetrà complir l'objectiu del 70%. Després hi ha la taxa, que és un sistema que recordem que tenim una llei de l'any 22 espanyola que es transposa d'una directiva europea que demana que els municipis implementin taxes que cobreixin el cost net del servei de recollida de regidors que no en tenen. Sant Jus és el cas que nosaltres no teníem taxa de recollida. Teníem una taxa de tractament, que ens el cobren a través del rebut de l'aigua i és la taxa que gestiona l'àrea metropolitana. Però el tractament que passa des que el residu arriba a la planta fins que es recicla o s'envia a l'abocador. Per tant, això és una part del sistema, però és veritat que no teníem una taxa directa que pagués els sous i els materials de tractament. dels contenidors, de les persones que recullin els contenidors... Clar, i de no tenir-la a tenir-la, el canvi ha sigut bastant... Ha sigut, ha sigut la taxa. La taxa té una part fixa, la part fixa ha d'existir perquè els contenidors, la gent que passa a recollir els camions, tot això passa sí o sí, estiguis tu a casa, et comportis bé o malament, per tant, hi ha una part fixa que sí o sí tu totes les vivendes han d'assumir... Sí, però abans també hi era aquesta... És a dir, abans també hi era aquest servei, però no hi havia aquesta taxa. Clar, es pagàvem altres impostos. D'acord. El que vol la llei... El que vol la llei és corresponsavitzar el ciutadat que gestionar el residu és car. És car i és un problema per... pel planeta. I, en el fons, la taxa el que vol és que tothom prengui consciència que gestionar els residus vol uns diners. Abans venia una part de l'IBI, una part dels distíos, una part de la taxa dels cotxes. Vull dir que, clar, evidentment es pagaven les factures perquè, si no, no es prestava el servei, però es pagaven a través d'altres rebuts. El que demana la llei 22 espanyola és una taxa específica per aquest servei. Perquè, en el fons, la voluntat, jo crec que que té la taxa és que la gent se n'adoni que reciclar té un preu, que generar residus té un preu i que la ciutadania se'n faci corresponsable. Per això aquest marc una mica espanyol, que després es trasllada amb aquesta taxa. La taxa té la part fixa, que cobreix aquests costos del servei, i la part variable. Pel que fa a la parveria, és veritat que nosaltres vam fer un supòsit, que també ho reconec aquí, jo crec que és un supòsit massa elevat per les casuístiques diferents que hi ha de vivendes. Ens n'hem adonat, ho hem entès, de fet estem en una taula amb les relacions de veïns planificant com hem de fer aquesta modificació i ja us puc assegurar que en les ordenances que portem al ple d'octubre rebaixarem el càlcul en el sentit que ajustarem la taxa. Exjustarem la part fixa, que la baixarem una mica, de 120, ara estem parlant amb un supòsit d'uns 96 euros, la part fixa, I de la part variable passarem d'uns trams d'obertura de 52 obertudes i 144 obertures. Recordeu els trams, eren més de 144 obertures paga zero, entre 52 obertudes i 144 a 42, i menys de 52 obertures, 110 euros més de la part variable. Ara que estem batallant, i ho hem fet amb el supòsit clar, nosaltres tenim dos elements per mesurar el comportament, les obertures de resta i les obertures d'orgànica. Hem decidit mantenir que només fem el comptatge amb les obertures d'orgànica, perquè introduir la variable de les obertures de resta complica molt el càlcul, i amb les obertures d'orgànica el que hem fet és el plantejament de dir, vale, Hem d'aconseguir que qualsevol persona que faci bé i que recicli pugui tenir una bonificació del 100% de la part variable, per tant, pagui 0 euros de la part variable. Això vol dir que una persona que viu sola, que se n'anirà poc, ha de poder, doncs, també... ha arribat a tenir aquesta part variable zero. Llavors hem calculat que amb aquestes situacions més complicades, més complicades en el que vius sol, generes poc i demés, situarem l'exempció de la part variable a 48 obertures anuals. Per tant, a partir de 48 obertures anuals la gent ja no pagarà per variable. I hem buscat també un segon tram, que és qui faci menys de 10 obertures anuals, que vol dir que és la gent que no participa del sistema i no fa orgànica, que aquesta sí que pagarà el màxim, que seran 110 euros. Per tant, estarem en els trams d'entre 0 i 10 obertures, 110 euros, entre 10 i 48 obertures, 42 euros, i més de 48 obertures, 0 euros. Aquesta és la proposta inicial que portarem a aprovació... en les ordenances fiscals, jo crec que s'ajusta molt millor a la realitat del municipi i les diferents vivendes que tenim al municipi. La taxa, al final, que vol ser justa, no vol ser castigadora, no volem castigar, volem intentar incentivar la gent a que faci bé l'orgànica, que és el principal element que hem de saber separar millor i bé. I creiem que amb aquesta nova manera de calcular-la, doncs no farem cap injustícia amb cap vivenda, que les persones al final no triuen viure soles ni de més, I, per tant, jo crec que 48 obertures, que és una mica menys d'una a la setmana, doncs estarem en una bona dimensió. Igualment, si veiem que cal fer correccions, doncs evidentment tindrem temps fins a l'aprovació definitiva, i si no, doncs a la propera ordenança de tornar a modificar. Justo Salva, gràcies per acompanyar-nos en aquesta entrevista del dia d'avui dimarts. Hem parlat sobre la vostra visió dels reptes i projectes del govern local i seguirem de prop l'evolució d'aquestes iniciatives que volen millorar la qualitat de vida dels sants justencs i sants justenques. Gràcies i fins al proper d'entrevista. Moltes gràcies, Dani, i et desitjo molta sort i encerts també a tu en aquesta nova etapa al Magàssim Matinal. Moltíssimes gràcies. Gràcies. Rock-a-bye, baby, snug in your bed. Right now you are sleeping. And soon you'll be dead. Oh, I leave quite an impression. Five feet to be exact. You're wondering why I have his clothes when missing my body's where they're at. Fins demà! Every time you close your eyes And feel his lips you're feeling mine And every time you breathe his air Just know I was already there You can't have him if you like I've been there Done that once or twice And sing about it don't mean I care Yeah, I know I've been known to share Well, I heard you're back together And if that's true You'll just have to tase me Gràcies. I seguim el magazín de Matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla. Ara és moment de parlar de la xarxa educativa, de la xarxa a les zones, aquest espai que recuperem del refugi. Estàvem fent-lo en les dues temporades anteriors al magazín de Tardes d'Aquesta Casa... i al sumar-nos a l'espai de matins també s'ha traslladat a nosaltres aquest espai de la xarxa a les zones. Avui parlem de les necessitats educatives especials derivades de diferents discapacitats, trastorns, malalties o desvantatges educatius. En aquest cas ho farem amb Núria Boquera, educadora social de l'Ajuntament de Sant Just, que també porta l'infància en risc de 0 a 3 anys. Núria, bon dia. Bon dia. Benvinguda al programa. Gràcies. Avui canviem una mica de cartera, parlem d'aquest aspecte, parlem dels temes de l'educació i en aquest cas de necessitats educatives especials i m'agradaria començar parlant des del municipi. Quines necessitats educatives especials detecteu en sentit ampli i com les treballeu? Doncs mira, jo per començar m'agradaria explicar una mica el que és això de les necessitats educatives especials. De fet, nosaltres ara les necessitats educatives especials com tal les incluïm dintre d'un altre grup més ampli que són les necessitats específiques de suport educatiu. Aquestes NESE, que se'n diu, necessitats específiques de suport educatiu, estan formades per les NE, per les necessitats educatives especials, i a més a més estan formades per les necessitats socials d'aquests infants. Per tant, quan parlem de necessitats educatives especials, estem parlant de nens i nenes que poden tenir discapacitat física, discapacitat intel·lectual, discapacitat sensorial, visual, auditiva, TEA, és a dir, trastorn de l'espectre autista, trastorn greu de la conducta, trastorn mental i malalties de tipus degeneratives greus i minoritàries. I per l'altra banda, tindríem les necessitats que fan referència més a aquest suport més social, no? i que van dirigides a alumnat amb trastorns d'aprenentatge o comunicació, alumnats amb altes capacitats, situacions socioeconòmiques i socioculturals desfavorides, risc d'abandonament amb escolar promotor i l'alumnat d'origen d'estranger, que venen derivades de la incorporació tardana al sistema educatiu o la falta de domini de la llengua vehicular o l'escol·litat prèvia deficitària. D'acord? Una mica perquè abans quan es parlava d'en Nés es parlava només d'aquesta part com diguéssim més referida a la discapacitat i ara englobem tota una part social que també juga en contra de vegades d'aquestes criatures. És important destacar que ha crescut una mica el perímetre, com comentaves, d'englobament d'aquest aspecte de les necessitats educatives, que no només va adreçat a aquestes persones amb discapacitat, sinó també estem parlant de trastorns, de malalties o de desavantatges educatius, entre d'altres. Com us arriben aquests casos i com els tracteu? Mira, aquests casos bàsicament, o en la gran seva majoria, es detecten o bé a l'escola, sobretot en edat molt prematura, amb les escoles bressol, els llars d'infant, i també a la família, lògicament. La família, sovint els pares o els tutors que tenen aquestes criatures, detecten, de vegades ben menudets, que aquella criatura no s'està desenvolupant amb normalitat, entre cometes. I arran d'això comencen a actuar a vegades des de la mateixa escola, a vegades des dels centres mèdics, Depèn d'on es detecta, es comencen a activar tots aquells suports i recursos necessaris per a aquella criatura, aquell nen, aquella nena, no juguin desavantatge. Perquè estem parlant que tots aquests nens i aquestes nenes avui en dia estan en una realitat que és la realitat de l'escola inclusiva. És aquella escola que ofereix l'oportunitat a tots els nens i les nenes a aprendre convivint junts, és a dir, convivint junts a l'aula. Per tant, siguen quines siguin les capacitats i les habilitats i les limitacions funcionals de totes aquestes criatures. Per tant, dintre d'una mateixa aula, si estem parlant d'escola, les educadores, les balladores, els monitors poden detectar, sovint perquè ja tenen l'experiència, però per comparació amb altres criatures, l'evolució de cadascun i què està fent cadascun a l'edat que li toca i què no està fent quan li toca fer-ho en aquella edat. M'he enrotllat una mica, no sé si ha quedat clar una mica, però... Sí, sí, ha quedat molt clar. El fet és, doncs, també en aquell espai, no?, avaluar la conducta, el comportament d'aquell alumne, d'aquell nen, nena, per entendre també si té una situació de dificultat i també poder-li donar les eines perquè la pugui superar, bàsicament, no? Correcte, sí. Molt bé, doncs, fet aquesta presentació, fet aquest context, també, havent parlat de com arriben aquests casos i de com es treballen, clar, m'agradaria saber també, parlant de recursos, quins en teniu i si són suficients per fer front a aquestes situacions. Mira, bàsicament els recursos que tenim són els recursos que posa el departament en aquestes situacions. Ja d'entrada et dic que sempre són minsos, necessitaríem més suports, més vetlladors, aquí i a tot arreu, no estic parlant de les nostres escoles de Sant Just, és un fet real i vivencial en totes les escoles del nostre país. Això passa arran precisament d'aquesta escola inclusiva. Evidentment, si un nen o una nena detectem o es detecta que necessita certs recursos, doncs se'ls ha de posar. I aquests recursos normalment els ha de posar al departament o sanitat o allà on correspongui. Són minsos. Ja et dic jo que són minsos. De totes maneres, és veritat que per sort tenim unes professionals, i aquí en aquest, ara sí que parlo d'aquest poble, o d'aquesta ciutat de Sant Just, molt bones, molt ben experimentades, que poden detectar i que a més a més tenen una sòlida experiència per poder tirar endavant aquestes situacions. Treballen conjuntament amb l'EAP, l'equip d'atenció psicopedagògica, treballen conjuntament amb el CDIAP. El CDIAP és de 0 a 5 anys, l'EAP és a partir de 6 anys cap amunt. A vegades es té suport a la mateixa escola, a vegades cal buscar suports externs, específics, i a vegades quan el cas és molt complex o té moltes dificultats i creiem que és beneficiós per al nen o a la nena, el que es pot fer és arribar a fer o a utilitzar o a derivar un recurs de centre d'educació especial. Molt bé, doncs entès també aquesta situació i entès també els recursos que hi ha, que com ens comentava Núria Boquera, són recursos molt limitats, però que amb ells es fa bona feina també per la implicació de les persones, per aquella implicació que tenen els professionals que estan aquí a Sant Jus i que s'encarreguen que aquests nens i nenes tinguin totes les ajudes que necessiten. També parlem de la coordinació, perquè moltes vegades en aquests casos necessiteu coordinació amb les famílies i amb les entitats. Quins són els factors, els actors que mouen també aquestes accions? Mira, bàsicament, des de l'Ajuntament, per exemple, des de serveis socials fem conjuntament amb totes les escoles i instituts del municipi allò que anomenem comissions socials. Són comissions en les que es fan de forma trimestral, participen escola, EAP i serveis socials i allà, d'alguna manera, el que fem és... coordinar-nos, revisar, parlar cas per cas de totes aquelles criatures, lògicament, que presenten algun tipus de dificultat, sigui una dificultat per desenvolupament o sigui una dificultat socioeconòmica. Es fa un treball també molt acurat des de tots els àmbits, però jo ara parlo del meu, que és de serveis socials, es fa un treball molt directe amb les famílies per poder fer un pla de treball consensuat amb aquelles famílies per poder ajudar-les a donar suport i acompanyament en aquests casos. En molts d'aquests casos hi ha un afegit socioeconòmic important en el que, a més a més del suport educacional per a la criatura, També es necessita el suport socioeconòmic per a la família. I aquí us entren tot el ventall i tot el catàleg de recursos i prestacions que es fa des de l'Ajuntament i des de Serveis Socials, en aquest cas, per poder aminorar aquest desvantatge que puguin tenir. I aquí podem trobar tots els suports que es fan, a més de, per exemple, tot el tema de les subvencions d'extraescolars, casals d'estiu, etcètera. Beques, menjador... Tot allò que comporti, ja et dic, escurçar la desigualtat i crear una equitat entre totes les criatures. Important tenir en compte tot això, perquè a vegades no tenia en compte el tema dels recursos, el tema dels recursos que pugui tenir la família. i també és important donar aquest suport. Per què no ho tenim en compte? Perquè els titulars ens diuen que Sant Josep és el municipi més ric de Catalunya, però també hi ha pobresa, també hi ha gent que demana ajuda i al final institucions i també entitats, tant siguin entitats locals com les institucions com l'Ajuntament, han de donar suport perquè aquestes famílies, perquè aquests nens i nenes no quedin desatesos. I ja per tancar l'entrevista, perquè ens queden segons per arribar a les 12 del migdia, agrair-te, Núria, que hagis passat pels estudis de Ràdio d'Esvern i que ens hagis acostat una mica a la realitat del nostre municipi. Moltes gràcies. Que vagi bé. Que vagi bé. Fins ara. Bon dia, us informa Joan Bota. Els governs de Catalunya i el País Basc demanaran a la Comissió Europea que les inversions en habitatge quedin fora dels objectius anuals de dèficit, segons ha pogut saber Trescat Info. Això vol dir donar el mateix tracte a l'habitatge que a la defensa, que ja es va pactar que quedaria fora de la regla de despesa per complir amb els objectius de l'OTAN. És l'única forma de tenir més marge per invertir en habitatge, segons ha avançat en una entrevista a Trescat Info el conseller d'Habitatge del País Basc, Denisit Chassol. Aquesta tarda els dos governs signaran una declaració conjunta que faran arribar a la Comissió Europea ara que per primera vegada ha assumit funcions en matèria d'habitatge i està ultimant un pla que presentarà abans que s'acabi l'any. Més notícies, Natàlia Ramon. Les Nacions Unides calculen que hi ha 55 milions de tones de runa a la franja de Gaza. Després de dos anys de bombardejos israelians indiquen que necessitaran 70.000 milions de dòlars per una reconstrucció que es pot allargar dècades. Amb l'alto al foc certificat ahir han començat les tasques de desenronament i l'ONU informa que avui ja han recuperat com a mínim 3 cadàvers de sota els edificis destruïts. Milers de famílies s'han quedat sense casar a les grans conurbacions, com ara a la ciutat de Gaza. La primera fase del pla de pau de Trump encara té pendent el retorn de tots els cadàvers dels hostatges. De moment, Ramàs n'ha entregat 4 dels 28 i aquest matí l'autòpsia ha confirmat la identitat de tots els cossos. El Partit Popular presenta a Barcelona el seu pla per endurir les condicions dels migrants que arribin a Espanya. Alberto Núñez Fijo defensa la mà dura contra les màfies i endurir les condicions per accedir a la nacionalitat espanyola. Unitat Mòbil a Barcelona, David Mendoza i Pila Garcia. Bon dia. Hola, bon dia. Doncs sí, Núñez Fijo proposa un sistema de visat per punts amb l'objectiu de donar prioritat als estrangers amb coneixement de l'idioma i capacitació professional. El visat també inclurà incentius per als països d'origen que col·laborin amb el control de la immigració irregular. Planteja també un visat temporal pels que busquin feina, una autoritat única en matèria d'immigració, una política més restrictiva de les ajudes socials i vincular-les a la recerca de feina i endurir els criteris per l'asil, l'arrelament i la nacionalitat. En definitiva, segons Alberto Núñez Feijó, es tracta de posar ordre en el desgavell que, segons ell, hi ha amb la immigració. El debate no es tan simple como decir sí o no a la inmigración, sino cuánta, a qué ritmo, con qué objetivo y con qué integración. Se trata, pues, de propiciar una inmigración ordenada, legal y humana. El PSOE i Suma acorden una proposta per blindar la Constitució al dret a l'avortament, que es coneixerà d'aquí uns minuts. Tot i així, el soci minoritari de l'executiu ha emplaçat el PSOE a continuar negociant després d'advertir que la seva primera proposta era insuficient. Anem fins a Madrid, Dani Sainz de Aja. Bon dia. Blindar el dret a l'aborto no és una referència genèrica a l'aborto en la Constitució. Los derechos tienen que tener contenido en la Constitución. Si no se dejan simplemente al desarrollo de una ley, por ejemplo, y ahí tenemos un problema gordo. Des de sumar celebren que el PSOE ha passat d'una proposta insuficient fa 24 hores a un text que ara es pot millorar fins a arribar al Congrés, malgrat que no té, de moment, suport del PP per tirar endavant. Dani Saini, Deja Cataluña, Ràdio Madrid. Junts per Catalunya demana les compareixences al Parlament de les consellers d'Interior, Núria Parlón i de Territori, Sílvia Paner, que també vol que doni explicacions davant la cambra, la directora de Protecció Civil i el director de l'Agència Catalana de l'Aigua. La portaveu del Junta Aires al Parlament, Mònica Sales, creu que hi va haver disfuncions en la gestió de l'episodi de plujes a les Terres de l'Ebre. Volem saber les raons en les disfuncions que ha tingut el govern en aquesta gestió de l'episodi de pluja extrema al sud del país, des del retard de l'enviament de les alertes, com us comentava, fins a la feina que ha de fer l'ACA. Junts també retreu el president Illa que marxés a Madrid pels actes de la Hispanitat amb una alerta de pluges intenses. Esports, Marta García. Víctor Font demana explicacions a Joan Laporta per la tria de l'IMAC com a constructora encarregada de les obres de l'Spotify Camp Nou. L'excandidat a la presidència en les últimes eleccions també ha fet referència als futurs comissis i en unes declaracions al matí de Catalunya Ràdio ha parlat d'una alternativa transversal que defuig als personalismes. No en tinc cap dubte que quan arribi el moment de la veritat aquesta alternativa il·lusionant existirà i serà una alternativa transversal, una alternativa que representarà la realitat del Futbol Club Barcelona com la millor institució multiesportiva del món. I aquesta alternativa ha d'anar molt més enllà de persones concretes. El nou propietari de l'Espanyol, Alan Peix, explica avui el seu projecte per al Club Blanquiblau i també fa valoracions este migdia al director esportiu del Girona Quique Càrcel. Euroliga a les 7, Macavi Barça en la quarta jornada i amb Jordi Trias ha acabat d'incorporar el cos tècnic Blaurana. En la segona jornada de la Champions FIBA, dos quarts de set, Hapoel Holon d'Israel, Joventut de Badalona, un partit que se juga en Hongria. I en la Lliga Europea d'en Vol arrenca la competició amb el debut del Balomano Granollers en casa contra l'Eros Danès a tres quarts de nou. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passen 6 minuts a les 12, us informa Mariona Sales Vilanova. L'Ateneu de Sant Just acollirà el dimecres 15 d'octubre a dos quarts de vuit del vespre la tertúlia El trencaclosques europeu. Desafiaments interns. Una sessió per analitzar l'actual context polític i institucional de la Unió Europea. L'acte tindrà lloc a la sala del cinquantenari. La trobada anirà a càrrec de Carme Colomina, periodista i investigadora especialitzada en Unió Europea, desinformació i política global al SIDOP. Colomina reflexionarà sobre qui exerceix realment el poder dins de les institucions europees, quines són les noves majories polítiques sorgides després de les darrers eleccions i quins valors representen avui el projecte europeu. L'activitat, gratuïta i oberta a tothom, s'emmarca dins del cicle organitzat pel grup de tertúlies de l'Ateneu de Sant Jús. La pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Jus porta per títol Els grans incendis en el context del canvi climàtic. I serà a càrrec de Marc Castellnou, cap del grup de reforç d'actuacions forestals. L'acte tindrà lloc el dijous 16 d'octubre a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. La sessió analitzarà com el canvi climàtic està alterant el comportament dels grans incendis forestals i quines estratègies s'estan desenvolupant per afrontar-los des de la gestió del territori i l'extinció. Castellnou compartirà la seva experiència com a expert en emergències i referent internacional en l'anàlisi de focs forestals. L'acte és obert a tothom amb entrada gratuïta pels socis de l'Aula d'Extensió Universitària i una aportació de 5 euros per als no-socis. El 16 d'octubre s'inauguren dues exposicions a Sant Just, en el marc de les festes de tardor. A les 7 de la tarda, el celler de Can Gines t'acollirà l'obertura de Inveï, una mostra col·lectiva que reuneix 21 artistes que van participar fa 10 anys en l'exposició original del mateix nom. La mostra es podrà visitar fins al 20 de novembre. I, a la mateixa hora, a les escoles s'obrirà l'exposició Uangala, Visions de la resistència de la dona Sahraui, un projecte de caps i ruïdofoto que visibilitza el paper de les dones sahrauis en la resistència a la pau i la lluita pels drets col·lectius. La mostra inclou un curtmetratge documental i estarà oberta fins al 14 de novembre. Totes dues propostes organitzades per l'Ajuntament de Sant Jus combinen art i compromís social i formen part de la programació cultural de tardor del municipi. I això ha estat tot. Tornem amb més informació a l'informatiu complet de la UNA. Fins ara. 5, 6, 5, 6, 7, 8 Fins demà! Campos solitarios en la noche más desierta, cualquier ventana... I seguim el magazín de Matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla, ara parlem de llibres. Now I've heard there was a secret chord that David played and it pleased the Lord. I avui a l'espai de recomanacions literàries va de llibres, amb l'Arnau Cònsol de Call Llibreter, marxem a un altre estatus, marxem a un altre lloc, marxem a Leonard Cohen amb aquest Halleluja. Aviam cap on va això. Arnau, bon dia. Bon dia, però escoltem-lo una mica, no? No, no, per favor, és que això és meravellós. Halleluja. Anàvem a començar la secció, hem estat indecisos una bona estona, no sabíem quina versió posar, perquè n'hi ha tantes d'aquesta cançó que al final dius... Sí, la primera del cap probablement és la de Jeff Buckley, que és meravellosa, però també hem optat per dir, potser Jeff Buckley l'hem escoltat molt, tothom té molt clar que és la millor versió de totes, però aquesta és l'original, no només és l'original, sinó que és d'un senyor, que es va morir fa relativament poc, que és pràcticament de la mateixa generació, que la gran protagonista de la secció d'avui, de la gran protagonista d'aquestes setmanes en just i probablement del mes. Perquè estem parlant d'Antònia Vicenç, la gran escriptora, poeta mallorquina, que demà passat, dijous, passarà per Can Llibreter un altre cop. ve a presentar un llibre que ja el títol ens pot remetre a aquestes ressonàncies religioses de la cançó que ens parla d'on es troba l'amor, que d'alguna manera és el tema de fons d'Halleluia. El títol és Agafa la teva creu i és un poemari extraordinari, gens com plaent, que tot i que són poemes breus, el pots llegir tot seguit, no et diria com una novel·la, però sí com un sol relat que et parli dels horrors del món. i la necessitat de dir bé, hem de carregar amb aquests horrors, malgrat tot, tirar endavant. Molt per sobre, aquest podria ser el tema o un dels temes d'aquest poemari estremidor, d'aquest poemari que us convido no només a llegir, sinó per poc que pugueu, que vingueu a sentir. Perquè així com hi ha dubtes de dir quina versió és millor, com sentir l'Halleluia, doncs agafem aquesta veu profunda de Leonard Cohen o potser la més trencada del Jeff Buckley o... Sentir Antoni Vicenç és una experiència que jo diria que pot transformar. Us diria que l'acte és excepcional i no és del tot cert, perquè clar, si ja ha vingut i ha recitat un parell de cops aquest llibre d'això ja no és excepcional. És excepcional en el sentit que podíem parlar de dir quan els enjustents teníem la sort de sentir Joan Margarit. El podíem sentir molt sovint, però cada vegada que sentíem la sabeu declamar els versos era una experiència transformadora. El mateix passa amb Antoni Vicenç amb tot un altre estil. La gent encara recorda, em ve de dir... Torna l'Antònia Vicenç, encara recorda aquell dia, i potser ja estem parlant d'abans de la pandèmia, si no recordo malament, l'últim cop que va venir. Nascut a Santanyí, està pentinant ja els seus 85 o 86 anys, i ha fet un poemari que és una autèntica delícia, una meravella. És algú que, encara que ara tothom la tingui com la gran poeta mallorquina, que ho és, de fet la poesia hi va arribar tard, Durant tota la seva vida va ser narradora, va ser novel·lista, va guanyar el Premi Sant Jordi de manera molt al principi, l'any 67, si no recordo malament, no 68. Després va escriure reculls de contes i és ja de gran, en la seva bellesa, tant amb ve baixa com amb ve alta, que va descobrir que la poesia era ja l'únic que li quedava per expressar el que necessitava. I, clar, des de llavors s'ha convertit en una de les grans veus líriques d'aquest país, sense oblidar mai aquest aspecte narratiu. Realment els seus poemes... t'expliquen petites històries, tot i que evidentment molt més enllà de la història. Evidentment, algú dirà que probablement les seves novel·les ja estaven carregades de poesia perquè no eren frases escrites a la babalà, sinó que hi havia un lirisme molt profund. Per si fos poc, Antonia Vicenç, que va guanyar la Creu de Sant Jordi, que ha guanyat tota mena de premis literaris, és una de les poques persones i encara més de les poques dones que pot dir que és Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Ho va ser l'any 2016 o 2017? No, més que aquí, l'any 2022. El 2016 va guanyar el Premi Nacional de Cultura. Per tant, és allò, realment els astres s'han creuat perquè ella pugui tornar a Sant Just, ens ho va demanar gairebé expressament, vull tornar a Sant Just, ja que vinc a fer una gira per presentar aquest llibre, surto de l'illa i faré tres o quatre recitals pel Principat, vull que un sigui Sant Just. Per tant, des d'aquí una crida, no la deixem sola, ja sé que no ho fareu, però sobretot veniu amb ànims de... Avui no hi ha pressa. Avui, doncs això, com aquest aleluia de... sigui la versió que posem, no? Que soni i que no s'aturi. M'assec, escolto i no cal fer res més. Totalment, totalment. Doncs aquest recital poètic que tindrà lloc dijous 16 d'octubre, dos quarts de vuit al vespre, a Cal Llibreter, al carrer Bona Vista. Agafa la teva creu d'Antònia Vicenç. El títol és impactant. Prometedor, eh? És interessant. I, en fi, ja hi arribareu. Totalment, doncs, ara sí, ficatjant en aquest tema tan musical com literari, ens lliga molt bé, ens lliga molt bé el que estàvem escoltant amb el tema d'Antònia Vicenç. Doncs res, 50è premi d'honor de les Lletres Catalanes a aquest llibreter. Què més podem demanar? Poc més? Exacte, que no ho desaprofiteu. En tot cas, ja que tinc el micro obert, No vull deixar de recordar que demà, dia 15 d'octubre, comença un altre acte. No sé si dir-ne literari, comercial, o en tot cas per afavorir la lectura dels més petits. Comença la campanya, tria un llibre si fas sis anys. Que es pot traduir dient si has fet sis anys o si els has de fer durant aquest 2025, no passa res si encara no els has fet. El cas és que estiguis, que hagis nascut ara fa 6 anys, que els facis durant l'any 2025, l'any en curs, hauràs rebut, i si no l'has rebut, reclama a la Generalitat, truqueu al 012, un val que és triar un llibre. I tens 13 euros. És un val que equivale exactament a un xec que es pot gastar en qualsevol llibreria agremiada al gremi de llibreters, com és el cas d'aquest llibreter. Doncs això, senzillament perquè els més petits de la casa... Potser no els més petits, però sí en aquella edat preciosa, que és quan es comença a llegir. Perquè, clar, els sis anys és quan estàs fent, o has fet, o has començat primer de bàsica, i és aquella edat en què estàs... Aquella cosa meravellosa, que és a dir, aquesta mena de símbols que veig per tot arreu i que els adults m'expliquen contes, carai, els puc desxifrar jo. Clar. I suposo que és exactament per això que la Generalitat va triar aquesta edat i no una altra per dir, doncs, siguis tu, que hi vagis a una llibreria i tria un llibre. I aquesta és la gran, diguéssim, recomanació que faig des d'aquí als pares que acompanyin aquestes criatures. Deixeu que ho triïn ells. Tant se val el que triïn. Que ho triïn amb ganes, que al final, doncs, els hi va destinat. Els infants que aquest any 2025 fan 6 anys... Neixerà en 2019, no? Mare de Déu. Que fort, eh? Molt fort, molt fort. Rebran, ho han rebut per correu postal, una targeta regal que podran bescanviar pel llibre infantil que més els agradi per un import de 13 euros. Aquesta és la desena edició de la campanya Fas 6 anys triar un llibre i en guany arriba a més de 66.000 infants catalans i participen més de 535 llibreries, Déu-n'hi-do les xifres, d'arreu del territori català, una xifra que encara anirà creixent més, però de moment aquesta campanya que està oberta del 15 d'octubre, és a dir, demà mateix... Sobretot no vingueu avui, alguns ja han vingut a la llibreria, és que no podria, perquè l'aplicació no està oberta, i això s'ha de fer amb una aplicació que està a la web, i altres hem de comprovar que la targeta sigui correcta, que no dubto que ho serà, però clar, l'hem de descanviar perquè... perquè si no, no compta i no és vàlid, no? Doncs el 15 d'octubre, l'1 de desembre, això és important, no? Sí, és un mes i mig, vull dir, tampoc cal córrer, tenim molt de temps per passar per la llibreria, triar, fins i tot es pot passar un primer dia, que el nene o el nea comenci a veure què li agrada i què no, si no es decideix, en tornem un altre, això és raó. T'anava a dir, t'anava a dir, és que si jo ara amb 26 anys ja soc indecis, fa 20 anys amb 6, jo crec que encara ho era més, vull dir... Els indecisos són indecisos. Però qualsevol, qualsevol, sí, sí, qualsevol, i te lies tu. Clar, clar, totalment. Doncs que xulo, que xulo. Molt bé, me n'alegro molt que aquestes iniciatives es vagin duent a terme perquè realment és el que deies, incentivar la lectura des de ben petits és molt important perquè després de grans tinguin el cuquet de la lectura. Deixem abans de tancar l'espai, Arnau, que la setmana passada passàvem per davant de la llibreria i ens trobàvem un espai molt necessari que és l'espai del Nobel de Literatura. No sé si encara el teniu allà, però vau fer com un espai, un reconec d'homenatge al Nobel de Literatura d'aquest any, no? Sí, va coincidir que, clar, estàvem més o menys pendents, ens en vam assabentar de seguida, i, clar, de sobte, encara que sigui un nom que potser la majoria dels comuns pugui no sonar, i, a més a més, sigui difícil de pronunciar, l'has lo que l'has, Nahorkai, com a llibretes el coneixíem. No puc dir que l'he llegit, sí que és un nom, potser per la dificultat, potser per la passió amb què ha Cantilado l'ha anat publicant, i jo... porta ja sis o set llibres, en català l'ha publicat una editorial petita que es diu Cràter Edicions, en té un volum. Clar, de sobte és d'aquells noms que dius, algun dia l'he de llegir. Bé, ara n'hi estic forçat. Això va fer que tinguéssim un període o tres d'exemplars a la llibreria en el moment en què es diu el Nobel. I clar, això no passa cada any, perquè altres anys realment han sigut tan sorpresius que t'has trobat de dir, bueno, doncs ara els demanem i a partir d'ara tothom qui el vulgui el podrà venir a comprar. Com que el teníem, vam dir, escolta, fem-ho. Escolta, sí, sí, és una lliberia, volem vendre llibres i sumem-nos amb aquesta felicitació d'un Nobel que, així com altres anys, ha causat sorpresa, evidentment polèmica. Crec que aquest any ningú no ha cosat criticar-ho. Tothom ha dit que realment és una veu molt singular, molt important, i que, per tant, sí, el Nobel serveix per treure la llum, aquesta mena de... noms que dins del món dels molts lectors, dins dels mons allò dels lletreferits, probablement ja sonava, però no en el públic general, i al final també es tracta d'això, que arribi més gent, no? Totalment, totalment, totalment. Doncs ja sabeu, us podeu passar per qual llibre té també, agafar un llibre, comprar un llibre del... Les Locres Nahorcai. Sí, és que no m'atreveixo gens. Això és com jo ho llegeixo, a mongarès vés a saber com es pronuncia, eh? És que l'altre dia també a l'espai de la portada dels diaris, del dia que va sortir el premi, doncs estàvem allà amb la Mariona i jo no em vaig atrever, la Mariona ho va fer perfecte. Bueno, per mi, perquè clar, també et dic, però no, no. Complicadíssim, complicadíssim. Arnau, una abraçada, cuida't molt. Fins la setmana que ve. Fins la setmana vinent. Assegut a la plaça del sortidor, aquí t'espero com si fos el primer bar. La bohem on comença el carrer Blai, que és la petita rambla del poble sec. Parlem de la pluja que ha plogut, d'imatges molles als miralls damunt l'asfalt. Potser és per això que el teatre està tan buit. Potser és per això que avui sento tan buides les meves mans. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol. I escriurem que no ens pendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rombes al port. Parla'm de la vida que ha de vindre, de tots els homes que estimen els altres homes. Et pregunto si existeix la humanitat, si hem de declarar la guerra a algun exèrcit d'ignorants. Mira, jo ja t'he vist plorar. i creu-me quan et dic que em passa igual. Quan em cantes les cançons mentre treballes, assenyalant-me els dubtes com martells dins del meu cap. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol. I escriurem que no ens vendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rombes al port. I mentre a la cuina s'acumulen els plats i els gots del sopar d'ahir a la nit, tinc por de posar ordre aquesta vida o de fer-ho quan ja sigui massa tard. Penso quina sort tenir cançons per explicar-te que a vegades sóc al fons i treure l'energia necessària per lluitar i sobreviure en aquest maleït món. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol. I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rombes al port. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol. I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rombes al port. Assegut a la plaça del sortidor, aquí t'espero com si fos el primer bar. La bohem on comença el carrer Blai, que és la petita rambla del poble sec. Smooth, yes. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. En Next con Yermi de Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo Cada martes a las 19.30 horas te espero a través de Radio Desver en la 98.1 FM Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Això és un autobús, tu. Això és un autobús. Sí, home. I tant. Això és un blues, tio. Com que un blues? Sí. Per què? Per què el blues? Just blues. Ah, just blues. Perfecte. Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. A Sant Jus, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Modulell i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esverro. A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Tots els comerços tenen fulls oficials de queixa, reclamació, denúncia a disposició de les persones consumidores i usuàries. Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer alfans. A casa de feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parlem amb el teu accés. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per tinguis, jo per tu. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar. Provem-ho en català. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si no tens un canvi brusque a una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya. Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant què hi ha dins d'un barret. Però hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua, al programa de les parelles lingüístiques, a vxl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. 012. La Generalitat al teu costat. Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a Gencat.cat barra Atenció a les Dones. 012. La Generalitat al teu costat. Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial de cinema frances a la fresca. El meu plan era tornar aviat però al final tot es va anar allargant i els dos vam decidir sortir de gresca. Se'ns va fer tard. Va dir, no agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar, que al pis hi tinc un quarto express per convidats. I et deixo aquí a sobre un cobre llit, perquè ara no, però després fot rasca. Ja veuràs, si tens ganau o vols aigua tu mateix pots fer, pots fer com si fossis a casa. La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet era fàcilment malinterpretable. Vaig augurar una nit per la posteritat, fer un cim, fer un 8.000, fer qualcom difícilment igualable. No passava res, només aquell silenci trencat pel meu somier, potser no era el seu tipus millor que no fer res. I en una pareta al fons, impresa en blanc i negre, hi havia un pòster d'en Babart, potser ell podria dir-me per què em ballava el cas. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc... Ell va dir que en casos com aquest no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig, sinó d'estar convençut de fer-ho. Jo vaig dir ria, però si ara hi vaig ella no ho vol. Després què? Després tot això acaba siguent un rotllo patatero. Em va convidar a fumar. I en un pleno seqüència una frase magistral. Una dona és una dona, no et preocupis tant se val. L'any demà vam esmorzar. Ni tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar ella em va fer un petó que encara no s'interpreta. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. cinema sense límits cinema sense fronteres cinema sense mesures en definitiva cinema sense condicions els dimarts de 8 a 9 del vespre quan el cinema es fa ràdio Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just. Parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern. Tres hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai. T'espero a la Rambla, a Ràdio d'Esvern, al 98.ufm i a radiodesvern.com. I ara si tanquem el programa d'avui dilluns, que anava a dir dilluns, no, ho he dit, ho he dit, dilluns, no, no és dilluns, és dimarts, Dani, aviam si passes ja el dia al calendari, però saps qui ens ho recordarà bé? L'Elvira. Elvira, bon dimarts. Hola, estem el martes, yupi! Jo estoy en el lunes todavía, que lo sepas, ja t'has dado cuenta. ¿Esto quiere decir que el lunes fue un día especial para ti o ocurrieron cosas que te han gustado y quieres quedarte ahí? amb els oients de Ràdio d'Esvern, però la tarda sí que és veritat que vaig tenir una tarda bastant entretinguda, va estar bé, vaig anar a visitar una exposició que demà comentarem al programa, vaig estar a l'Espai Ideal veient l'exposició immersiva Miquel Àngel contra Da Vinci, han enfrontat els dos artistes, i la veritat és que és una exposició immersiva molt xula de l'Espai Ideal, demà ho parlarem aquí al programa amb una de les seves responsables, amb la Itana Montaner de l'Expo Ideal, i bé, la veritat és que va estar prou bé, va estar prou bé, y sale això, que tinc la sensació de que avui arrencó setmana. Bueno, també dic, ¿eh? Este treball, Elvira, el que tinc jo, és un treball que si lo lleves bé, si te gusta, és com si no estigues treballant. No, no és solament aquest treball. Jo crec que tots, quan fem alguna cosa que ens gusta, si ens passa el temps volant, estem motivats... Evidentment, hi haurà dies millors i dies peores, però sempre hi ha dies... Quan treballes, un bombero, per exemple, quan treballa, Lo hace el corazón, la mayoría de ellos. Si no, ya se nota, se nota cuando las cosas te gustan o no te gusten. Si estás haciendo algo que te gusta, pues realmente lo ves, lo sientes y lo vives. Doncs avui, Elvira, per tancar el programa de dimarts, avui parlem del Dia Mundial de l'Alimentació 2025. Ens agradaria fer aquesta cita, el fet d'alimentar-se és cuidar-se. No sé si estaràs d'acord amb aquesta cita, però jo crec que podem estar tots bastant d'acord. Ens agradaria començar parlant d'aquest Dia Mundial d'Alimentació i perquè es celebra el 16 d'octubre, que és aquest aniversari de la Fundació de la FAO, o això també enciten aquestes fonts. ens agradaria que poguéssim parlar una mica més àmpliament sobre aquest Dia Mundial. Bàsicament, hem de començar perquè l'alimentació no és el mateix que la nutrició. L'alimentació engloba moltíssims aspectes, perquè l'alimentació és des de la semilla que es siembra fins que el plat a la mesa i tu selecciones el què, el com i el quan. Jo recordo que quan vaig començar els programes de la mañana con vosotros ahí en Radio Despert. Recuerdo que a la... Creo que era Mireia la que estaba... Sí, Mireia Redondo. Yo le pensé y le dije, el primer programa que quiero hacer es la diferenciación entre alimentación y nutrición. ¿Vale? Entonces, las dos son importantes. Sí, lo que pasa es que una la podemos controlar y la otra no. Entonces... Desde hace algunos años, la dictada 16 de octubre, la PAO, la OMS, el presidente de ellos, pues celebran el Día Mundial de la Alimentación. Se celebra más o menos en 150 países, ¿no? Entonces, esto pretende hacer llegar a recordar a las personas que existen un promedio más o menos de 700 millones de personas en el mundo que no tienen una alimentación adecuada. y que tenemos en contrapartida, paradójicamente, estamos por un lado desperdiciando casi un tercio de los alimentos que producimos y por otro lado, en ciertos países estamos sufriendo de lo que le llaman el síndrome metabólico, es decir, de aquellas personas que tienen trastornos alimentarios por exceso de consumo de alimentación. Entonces, por eso se considera que no es un día simbólico, sino que intenten llamar la atención para que repensemos lo que producimos, lo que comemos, lo que compartimos. Esto va desde los sistemas agrícolas, es decir, el sistema de producción, hasta lo que nosotros, como alimentación entendemos, escogemos y ponemos en nuestro plato. De acuerdo, entonces evidentemente aquí también tiene un apartado muy importante, la parte de la seguridad alimentaria y la sostenibilidad. Piensen que los alimentos son necesarios para nuestro organismo, pero también los alimentos, viviendo el agua como alimento, también es portador de enfermedades transmisibles, es decir, la Z, enfermedades transmisibles por los alimentos, que incluyen las intoxicaciones alimentarias, así como las alergias y las intolerancias, también un punto en el cual la PAO y la OMS tienen un punto de vista, porque evidentemente una intoxicación alimentaria producida en un niño, pues se lo puede llevar muy rápidamente. Intentamos que tenemos cuatro tipos de poblaciones susceptibles a las intoxicaciones alimentarias, son los niños, las personas, las mujeres que están embarazadas o están lactantes, los ancianos y las personas que tienen enfermedades autoinmunes o están inmunosuprimidas, como pueden ser las personas que están con trasplantes renales o las personas con los pacientes que tienen UVH, ¿de acuerdo? Entonces, yo creo que el tema de la seguridad alimentaria es muy importante en estos niveles. Entonces, de aquí el consejo práctico de estas jornadas es la elección siempre de alimentos de temporada, siempre de ser posible comprar a productores locales. No solamente porque, como siempre digo, la naturaleza es sabia y en cada temporada nos da aquellos nutrientes que necesitamos. Entonces, si no, también tenemos que tratar de reducirnos la huella hídrica, porque piensen, el mejor ejemplo lo pongo, ¿dónde se ha visto que los aguacates, una planta que necesita cantidad de agua, esté aquí produciéndose en una región donde el agua no es casualmente abundante? Esta es una pregunta que nos tenemos que hacer, ¿no? Entonces esto evidentemente deja una huella hídrica muy importante, porque la necesidad de agua es altísima en esta plantación, y se la está quitando a alguien, que esto es alguien normalmente es a la ganadería o al ser humano. Y por último, evidentemente, lo más importante también es que la alimentación es consciente, entonces tenemos que saber qué es lo que vamos a comer, ¿de acuerdo? La alimentación consciente implica a que reconectemos con el cuerpo y con las emociones, es decir, saber por qué comemos la... las cosas, dejar de comer en automático, ¿vale? Comer en automático básicamente puede tener un paso previo que puede ser por ansiedad, ¿no? Pero también es muchas veces por la comodidad de esto de no tenemos tiempo y no queremos, o sea, ponemos preferencias en hacer otras cosas que no es la alimentación. Yo siempre digo comer desde la prisa El estrés no se digiere igual y nuestra mente tampoco se va a nutrir de la misma manera. Entonces comer bien es también un acto de autocuidado y de salud mental. y yo para cerrar, porque no sé cuánto tiempo me queda... Encara ens queden 10 minuts, Elvira, avui anem molt bé de temps, però m'agradaria posar cullerada també, que t'he deixat parlar una estona, però m'agradaria també comentar un parell de coses. Primerament, molt interessant el fet del Dia Mundial de l'Alimentació, que serà dijous 16 d'octubre, i que en aquest Dia Internacional de les primeres coses que hem destacat és l'aigua. El fet que l'aigua és vida i que l'aigua és aliment. Per què això? Això ens resulta molt interessant que també es doni aquest pes a l'aigua, perquè moltes vegades quan parlem d'alimentació el primer que se'ns ve al cap és això, el menjar, el fet de poder garantir menjar a tothom, que això hauria de ser un dret universal i que de fet ho és, però ja sabem com van les coses, que hi ha molts països... subdesenvolupats i també aquestes situacions de tensió que hem vist, per exemple, aquests dos anys a la Franja de Gaza, que no han permès una alimentació correcta a aquella població que hi era en aquella Franja de Gaza. Milers i milers de persones que no han tingut una alimentació digna ni saludable durant aquests dos anys. Per una banda... El fet de donar-li tanta importància a l'aigua, és a dir, com a aliment essencial, el paper de l'aigua en la nutrició i en la producció dels aliments, que també ho comentaves. El fet també de la hidratació, de tenir una bona hidratació i d'ahidratar-se correctament. L'impacte del consum de l'aigua embotellada també versus l'aigua de laixeta. i parlar una mica dels nutrients i de la sostenibilitat, que és molt important també a dia d'avui parlar de la sostenibilitat en tota la cadena, en tot el procés de l'alimentació. Exacte. Mira, a mí yo siempre cuando doy clase de formación de manipulador de alimentos, porque evidentemente los alimentos son una forma de enfermarlo, Siempre le pregunto a la gente, ¿no? ¿Cuáles son los tres elementos vitales para el ser humano? ¿De acuerdo? Que irónicamente son las mismas tres necesidades vitales que necesitan los microorganismos, entre ellas la bacteria, los virus, los parásitos, los hongos, ¿no? ¿De acuerdo? Entonces la gente es curiosa, pero sí que es consciente de que el agua es un alimento que es vital, ¿vale? Pero nunca te dicen el porqué, ¿no? Entonces yo siempre les hago la reflexión, que el elemento vital para nuestra vida es el aire y también está siendo contaminado diariamente, ¿vale? No vivimos en un mundo estéril. Lo que hay en el aire se pasa al agua, lo que pasa al agua lo tomamos vía oral y esto nos va a enfermar. ¿Por qué es importante el agua? Porque básicamente somos un 80, un 70, un 80% de agua. Yo siempre les digo lo mismo a las personas. Nuestro cuerpo necesita agua para las reacciones metabólicas que tenemos, que se llevan a cabo dentro de nuestro organismo, nuestros músculos. Yo siempre hago la misma metáfora. Imagínense ustedes un disque crudo y ustedes lo compran porque es rojo, porque se ve de buen tamaño, porque tiene una visualización. menor, y entonces cuando lo sometemos a calor, esa proteína lleva a cabo una deshidratación y él coge y cambia de color. Pues la deshidratación en el ser humano es lo mismo. ¿De acuerdo? Cuando nosotros empezamos a tener sed, estamos deshidratándose. Imagínense esa gente con las temperaturas que deben de alcanzar en aquellas zonas lo que están pasando. Porque ya no es solamente agua, es que O sea, no solamente alimento, es que no tienen agua. Y la agua que están tomando es agua que no es apta para consumo humano. Con lo cual aquí se están juntando dos factores muy importantes. No tienen alimento para generar defensas y el poco alimento, incluyendo el agua que se está consumiendo, le está produciendo casualmente enfermedades, intoxicaciones. y otro tipo de enfermedades que se producen en estos casos. Entonces es muy importante ser conscientes de que la situación en esta zona es no mala, aupérrima i més para abajo todavía. Clar, sí, sí, totalment, totalment. Doncs avui estem parlant de nutrició dietètica, ho estem fent com cada setmana amb l'Elvira Sánchez en aquest espai de nutrició de la Rambla, el magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Falten cinc minuts per arribar a la una del migdia. Estem parlant del Dia Mundial de l'Alimentació 2025 que celebrarà el dijous 16 d'octubre. I ara sí, per anar tancant, Elvira, avui jo crec que ens podem centrar en el fet de cuinar, de menjar sa, de menjar i cuinar també i valorar aquells productes que tenim i realment a vegades no ens parem a pensar que el fet d'aquelles receptes saludables, econòmiques i senzilles, que a vegades pot semblar una cosa molt quotidiana, allà resideix també la clau de tot, perquè... Si fem una bona amanida de tomàquets, amb tomàquets de l'horta, amb tomàquets de proximitat, amb aquell all tallat a llesques fines, amb una mica d'oli bo, oli de les Garrigues, per exemple, amb sal, amb unes olivetes de calamata. Aquí tens un plat superbo, superdeliciós, fet en un segon i això... Te falta algo, te falta algo. Què ens falta, què ens falta? Ahí te falta, pongo el tomate, pero te falta la proteína, un buen queso. Un bon formatge, una bona tonyina, una mica de bonítol. Exacto, te falta la proteína para ese plato. És que pensava que m'anaves a dir el vinagre, i jo no soc un mal fan del vinagre, li podem posar una mica. Mira, todo lo que sean aliños, aceite, vinagre y especies va al gusto del consumidor. Total. Pero sí es importante que nuestra alimentación... tiene que ser de los tres nutrientes básicos. Y esta es una ensalada que le faltaba, está muy buena, pero que le faltaba proteína para poder estar casi perfecta. Entonces, yo lo que cerraría es a la gente a que se preguntara, ¿no? Cuando vemos, ¿de dónde viene este alimento? ¿Qué me cuenta este alimento? Entonces, es importante de que si no me lo voy a comer todo, busquemos técnicas de que podamos no desperdiciarlo. Porque en definitiva yo creo que cada gesto que nosotros, cada uno de nosotros hagamos, pues va a sumar. Es decir, en vez de tomar agua, en vez de tomar bebidas carbonatadas, esto tiene una cantidad de productos que no nos benefician y además que tampoco beneficien al planeta, pues consumir agua, sencillamente agua. Aprovechar, por ejemplo, si no me como un tomate entero, hago una salsa de tomate con el tomate que me queda. Esto es aprovechamiento de los alimentos. Porque en definitiva la alimentación sostenible empieza en cada uno de nosotros. Y por supuesto en el corazón que le pongamos. Yo siempre digo, cuando comemos con conciencia, estamos alimentando mucho más que el físico. Estamos alimentando una vida. Totalment. Elvira Sánchez, un plaer tenir-te aquí al programa. Moltíssimes gràcies, una abraçada molt gran. T'escoltem també al magazín de Tardes de Ràdio Desvena al Refugi amb Jaume Alias els divendres. Cuida't molt i ens sentim la setmana vinent. Vinga, bona setmana. Adéu. Adéu, ciao. I fins aquí, la Rambla d'avui. Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible la Rambla d'avui dimarts 14 d'octubre. Avui hem parlat de les notícies de Sant Just, de les portades dels diaris. També hem fet un repàs del temps i de les efemèrides del dia. Hem tancat el programa amb el Just Fosalba, portaveu d'en Comú Podem. Hem parlat de la situació política del nostre municipi. També hem parlat d'educació a l'espai de la xarxa de zones. de llibres amb l'Arnau Consul de Cal Llibreter i de nutrició i dietètica amb l'Elvira Sánchez. Tornem demà, com sempre, de 10 a 1, aquí, a Ràdio d'Esvern. Que sigueu molt feliços. Adéu-siau.