#927 - Sant Just: notícies, premsa, escacs, Instagram i teatre

Bon dia, passen 9 minuts de les 10 del matí. Ara, a Ràdio d'Esvern, fem la Rambla. Ahir vam viure a la Rambla l'entrevista del mes amb l'alcalde de Sant Just, Joan Basaganyes. Una conversa esperada i densa on es van tocar temes clau pel futur del nostre municipi. Des de la redacció del programa li vam plantejar preguntes sobre els reptes que afrontarà aquests mesos i també aquestes accions que ja s'han tancat al mes de setembre. I també vam fer l'espai, el bloc de l'alcalde Respon, en el que malauradament el temps no ens va permetre donar veu a totes les qüestions que la ciutadania volia escoltar i per tant seran respostes en l'espai de l'alcalde Respon del mes de novembre. L'alcalde no va esquivar els reptes, parlar d'infraestructures, de serveis, de sostenibilitat i, sobretot, d'un compromís ferm amb la resposta local. Ens ha transmès opinions clares i també propostes concretes que vol portar endavant en els propers mesos. I una de les xifres que enriqueixen aquest context és l'increment del 25% en el nombre de passatgers del just tram. Aquesta dada no és només un percentatge, és un reflex que les persones confien més en el transport públic que se'l millora quan s'inverteix, quan es fa accessible. I és que és el tipus de resultat que corrobora el que molts reclamen, una gestió a mirada proactiva i amb visió de transformació. Però no volem deixar de banda una reflexió. Entrevistes com la d'ahir són necessàries perquè també permeten posar sobre la taula expectatives que la ciutadania té perquè l'alcalde es deixa veure, escoltar i assumeix aquests compromisos, com per exemple en l'espai de l'alcalde Respon, que podeu recuperar també de forma íntegra a web www.radiodesvern.com. Ara bé, el veritable jutge serà la realitat, veure si tot allò que s'ha promès, si tot allò que s'ha plantejat en l'entrevista d'ahir es transforma en accions que milloren el dia a dia de tots nosaltres. Seguirem pendents, exigint que les preguntes no quedin en entrevistes i que les propostes no quedin en declaracions, que siguin fets. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla. I li donem un cop d'ull al sumari a aquesta hora. Nosaltres ens plantem a l'espai de sumari del programa. Volem parlar-vos d'aquell material que anirà passant avui pel programa. Començarem parlem de les notícies de Sant Just. També farem un repàs a les portades dels diaris, a Mariona Salles, cap d'informatius. Tot seguit farem un repàs a les efemèrides del dia i tancarem la primera hora amb el temps, amb en Carles Rius. A la segona hora, avui, entrevista del dia, parlarem de la secció d'escacs de la Taneu Sant Justenc i també de xarxes socials amb Vanessa Montserrat. Avui el programa culminarà amb l'entrevista a una companyia que també té part Sant Justenca. Estem parlant d'una producció que s'estrenarà al Teatre Tantarantana. i tancarem amb l'espai de teatre amb Maica Dueñas, amb aquelles recomanacions. Per tant, un programa molt cultural. Avui a la Rambla, aquí a Ràdio Desbem, comencem quan passen pocs minuts de les 10. De fet, estem a tocar d'un quart d'onze del matí i, com sempre, arrenquem aquest programa amb l'espai musical, amb un espai musical abans de les notícies. Avui us deixem amb una cançó de triquell. Això és plàstic. Bon dia! No puc ser de plàstic, Barbie, no puc ser fantàstic, fancy, no puc ser pantalla, tàctil, però puc fer la cara fàstic. Fins demà! Fins demà! I feel good per tanta merda de vida. M'ha tonta tant, tanta tonta tonteria. Un sol minut. Fins demà! Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi, on les teves tardes se't faran molt curtes. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Ràdio 2B FM 98.1 Doncs ara és moment d'informar, d'informar amb una mirada municipal i ho fem amb la cap d'informatius Mariona Sales i amb els titulars del dia. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Benvinguda al programa. Ens sumem un programa més a les nostres esquenes d'aquesta Rambla de la temporada 25-26 i ho fem avui sumant també a la nostra esquena titulars que els oients podran trobar també amb notícia extesa al web www.radiodesvern.com. Els titulars d'avui són els 10 anys de projecte i cent d'edifici del Totoguri, que celebra la seva festa al Casal de Joves de Sant Just. També l'espai Carme Malaret, que presenta la clau número 11 del projecte Claus amb l'artista Nil Nebot. I tancarem amb la Casa Regional d'Extremadura, que organitza un cap de setmana cultural amb música, gastronomia i tradició. Comencem, però, amb els 10 anys de projecte i cent d'edifici de Totoguri. Exacte, el Tutuguri, com has dit, celebra el seu desè aniversari del projecte artístic actual i el centenari de l'edifici del carrer Bonavista número 16, número 106, perdó, que és on està, evidentment, aquest projecte, i celebren amb una festa oberta al públic el divendres 17 d'octubre al Casal de Joves de Sant Just. L'espai, dedicat a la dansa, al circ i altres expressions artístiques vinculades al moviment, ha esdevingut un referent local on persones de totes les edats poden explorar la creativitat, conèixer el propi cos i posar-se en forma. I l'edifici que l'acull, amb un cicle d'història, ha passat de llotjar comerços tradicionals, com botigues de caviures, a tenir una important trajectòria en les arts escèniques. La programació de la festa començarà a dos quarts de set de la tarda amb activitats familiars a càrrec de Cristina Martí i de Meraki i continuaran microactuacions d'arts escèniques a dos quarts de vuit amb propostes de dansa, música, acrobàcia i improvisació. A dos quarts de deu de la nit es representarà Citzània, de l'Alia Iguader i de Joan Ramon Graell, seguida de Germans Riba. A partir de les 11, la festa tancarà amb sessions musicals de DJ amb Mas, Cat Complex i Dog Boy i l'acte és organitzat per Tutor i amb la col·laboració del Casal de Joves i inclourà servei de sopar i begudes. Recordem que no serà aquesta celebració en marc del carrer Bonamistà número 106, que és l'espai on Tutori fa la seva acció, sinó que serà el casal de joves per temes d'infraestructura que al final la sala Utopia aquest cap de setmana estarà molt utilitzada. Recordem que l'endemà també hi ha la festa... dels apagallums de Cama Blanca, dels nostres Diables. Per tant, en aquest cas ho tindrem ben atapeït, tindrem ben atapeït de la graella d'activitats del Casal de Joves. Passem a una altra activitat, passem a l'Espai Carme Malaret, que també recordem que està en aquest marc de celebració de l'aniversari de l'Espai Carme Malaret, però que també va fent aquestes accions complementàries com fa unes setmanes, a principis de mes, celebraven el Maratorn. En aquest cas ens arriben amb una altra iniciativa que inclou Nil Nebot. Exacte, aquest dissabte presentaran a les 12 del matí la clau número 11 dins del seu projecte que es diu Claus, que és una iniciativa que serveix per finançar les diferents línies de treball de l'entitat i garantir-ne la continuïtat. Aquesta nova edició és a càrrec de Nil Nabot, que és un artista d'aquí de Sant Just, i manté el seu format habitual amb una aportació de 20 euros que permet endur-se una clau simbòlica i alhora contribuir al sosteniment econòmic de l'espai. El projecte Claus es consolida com una eina de participació col·lectiva que enrere any ajuda a obrir l'espai i donar, obrir, entre cometes, eh, i donar suport a la creació artística. Perquè, clar, tu representa que fas aquesta aportació de 20 euros i t'endús aquesta clau simbòlica que és el que, d'alguna manera, doncs, també et dona com permís a tu per entrar en aquest espai i per formar part d'aquest projecte i és així, doncs, això, una manera, doncs, així, col·lectiva de participar i de poder aportar aquest projecte que realment és molt interessant d'arts i que realment està prou actiu i que hi ha molta gent del poble que hi participa. que la gent no es pensi que tindrà la clau del local i podrà entrar i sortir quan vulgui. Exacte. Bàsicament això, que és una clau simbòlica per també retre homenatge a aquest espai tan nostrat, a l'espai de lliure creació Carme Malaret. I ara sí, tanquem avui les notícies de Sant Just amb la Casa d'Extremadura, que celebra de nou la seva Setmana Cultural. Exacte. Celebrant aquesta setmana cultural, cap de setmana cultural, amb tres jornades que tindran lloc del 17 al 19 d'octubre a la Vagoneta i a la plaça de la Pau. Els actes començaran el divendres a les 8 del vespre amb el pregó d'obertura, que serà càrrec de les Barres de Sant Just, seguit de l'actuació de les Barres de Sant Just i un aperitiu català. El dissabte 18 a les 12 del matí a la plaça de la Pau es farà una paella popular per persones associades i convidats. I la celebració tancarà el diumenge 19 a les 12 del matí amb una missa extremenya oficiada pel mossèn Xavier Sobrevia, amb cans del grup de l'entitat i un aperitiu extremeny posterior. Estem de ple ja en les festes de tardor, es nota molt en l'ambient i també en l'agenda d'activitats i estem doncs contents i contentes també de poder gaudir d'aquesta programació de festes de tardor que aquest cap de setmana culminarà amb el correfoc, amb l'aniversari dels dimonis apagallums de Cama Blanca i també amb la Diada Castellera. Us ho anirem portant tot aquí al programa al llarg d'aquests dos dies que ens queden de setmana, al llarg d'avui. i demà divendres, i molt pendents de totes aquelles activitats que vagin succeint al llarg d'aquestes dues setmanes al llarg de les festes de tardor de Sant Just. Fem una petita pausa per publicitat i tornem de seguida amb les portades dels diaris. Fins ara. A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. Ara escoltes ràdio desvent, sintonitzes ràdio desvent, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio desvent, 98.1. Ràdio desvent. Cinc minuts per dos quarts d'onze, marxem ara a les portades dels diaris d'avui dijous. I ara sí, comencem com sempre el nostre repàs diari de les portades dels diaris. Arrenquem amb el diari ara, arrenquem amb Mariona Sales. Doncs el diari ara arrenca amb una notícia sobre defensa. Diu que l'OTAN fa equilibris per defensar Espanya davant de Trump. Que Ruth fa constar que Madrid va acceptar els objectius militars acordats per unanimitat pels aliats. També que Brussel·les avisa als Estats Units que protegirà l'estat espanyol d'un hipotètic atac comercial. En fotografia principal veiem la notícia que diu esperant el desnonament de la família i en fotografia veiem una mare i una filla en un dels pisos ocupats en una antiga carcerna de la Guàrdia Civil a Sabadell on viuen sota l'amenaça de ser desnonades demà juntament amb una quarantena més de persones. També veiem el diari ara que parla de la perillosa fuita de gas a l'Hospitalet, que els bombers controlen la fuga, que ha deixat 10 famílies sense poder tornar a casa. Que, de fet, ahir van acabar tornant a casa. Notícies de finals de dia anaven explicant això, que ja havien pogut tornar a casa, que s'estava investigant com havia passat això, però clar, realment ha quedat en un bon ensurt perquè realment les fuites de gas poden ser molt perilloses. Sí, de fet la imatge és, no sé si l'has pogut veure, però la imatge del moment és bastant impactant, perquè hi ha una càmera que pot captar el moment exacte en què el restaurant peta, fa aquest terrabastall que trenca les finestres, trenca tot el que és de vidre, es mouen els diferents objectes que hi ha al restaurant, i realment és bastant esfereïdora la imatge de... de com el bloc en si ha estat en pes per aquesta fruita de gas. Seguim amb altres qüestions, seguim amb més notícies del Diari Ara. El Diari Ara també parla de l'allau de denúncies per l'escàndol andalús de les mamografies, també que Avalos esquiva la presó tot i que el jutge admet que hi ha risc de fuga, i tanca portada al Diari Ara avui dient que Salvador Illa manté a Londres una trobada amb Carles III. I ara arrenquem amb el periòdico. A la seva edició en català destaca Juan del Val, que guanya el Premi Planeta. I en aquest cas també que el govern es desvincula de l'exdirigent socialista i minimitza el seu impacte polític. Estem parlant que el jutge manté Avalos en llibertat malgrat el creixent risc de fuga. El magistral creu que l'exministre socialista... disposa de fons ocults i vincles internacionals. Un informe de l'AUCO apunta al seu fill com a dipositari de part dels 470.000 euros de què va disposar. I és que un àudio revela que una empresa panamenya li va demanar una reunió per expandir el negoci a Sudamèrica. Pel que fa a Illa, Salvador Illa, doncs es saluda en Carles III en aquesta imatge de portada al periòdico contra el canvi climàtic, citant els d'aquesta redacció, i és que el president trasllada el monarca britànic en una trobada a Londres, el compromís de Catalunya amb la transició ecològica. Pel que fa a l'apartat de persones, la nova concessió d'aigua a l'Àrea de Barcelona exigirà que s'inverteixin 170 milions en 8 municipis. Pel que fa a la columna, trobem diverses qüestions. Fusió bancària al mercat augura que el BBVA es quedarà entre el 30 i el 50% en la seva OPA, que l'onada de protestes i la marxa pro-palestina de Barcelona acaba amb aldarulls i càrregues policials i que les noves balisses, en aquest cas es fa referència als llums B16, que permetran avisar en temps real de les incidències del trànsit. Fragant dos quarts d'onze, marxem a la Vanguardia. La Vanguardia obre amb la política de defensa. Diu que el govern central s'obre a comprar armes als Estats Units per a Ucraïna. Diu que Ruta i la ministra Robles passen de puntetes per l'amenaça de Trump de fer fora Espanya de l'OTAN si no puja la despesa militar. En fotografia principal parla de la jornada de vaga que acaba amb aldarulls. La jornada de vaga i aturades parcials convocades ahir en solidaritat amb Palestina va provocar seriosos problemes de mobilitat i va concloure amb manifestacions en mig centenar de ciutats espanyoles. La de Barcelona, que va congregar unes 15.000 persones, es van registrar diversos aldarulls i els Mossos van efectuar almenys 15 detencions. I la fotografia realment és completament... Distòpica. Exacte, distòpica. Sí, sí. Apareix un tram, entenc que és Barcelona, on apareix una... Sí, l'estic intentant aconseguir quin tram és, però no l'acabo... La torre que hi ha al fons em sona molt. Es veu molt malament. Es veu una parada d'autobús on es veu tot de manifestants pujats a sobre amb bandera palestina, intentant compujar. Al costat hi ha el que sembla segurament són containers cremats. És una imatge amb blanc i negre que només destaca els colors de la bandera palestina, si et fixes. Sí, i el foc. Sí. Els colors de la bandera palestina i el foc, que queda així, també ressalta molt més i puja tota una columna de fum gegant. És una fotografia punyent, la veritat. Sí, sí, totalment, la veritat. Molt interessant aquesta fotografia que ha fet tria, doncs, La Vanguardia perquè sigui la fotografia que obre portada avui dijous. Altres qüestions que destaca La Vanguardia avui dijous, Mariona. També tenim que Hamas assegura que ha entregat tots els cadàvers d'hostatges que conservava. Diu que Israel reobre el pas de Rafà i permet l'accés a Gaza de l'ajuda humanitària. També parla d'Avalos, que no declara davant del jutge, però que continuarà en llibertat. I pel que fa a les notícies breus, parla d'una història d'amor, diu Juan del Val, que li he catalanitzat el nom. Juan del Val, nou Premi Planeta. També parlem de Frenkie de Jong, que posa en una cita seva que diu «Vull jugar aquí tants anys com pugui». També parlem de la música que «Amaia torna a l'oreja de Van Gogh». Vaja, qui ho anava a dir? Que ja s'havia filtrat i ja se sabia. Simplement ara el grup ho ha acabat de confirmar. Sí, era bastant obvi, no? Quan van fer fora la Leire... Van haver-hi uns moviments allà bastant estranys que s'interpretava que podia tornar a l'oreja de Van Gogh. No li queda un altre a l'oreja de Van Gogh que tornar a acceptar Amaia el seu grup? Exacte. De fet, és això, se sospitava molt i, a més, va haver-hi la gran cagada d'aquella amiga, que no me'n recordo com es diu, de la Amaia Montero. que una periodista li va preguntar, va anar a enganxar-la, i li va preguntar què opines que la Maia torni a l'oreja de Van Gogh? Com et vas quedar quan et vas assabentar, tu? I va caure, va caure de ple. Clar, era molt amiga d'ella i va començar, ai, jo ja fa temps que ho sabia, em vaig emocionar molt quan m'ho va dir, i encara no s'havia fet públic ni res. Eren totes especulacions. I clar, es veu que es valia una, perquè clar, jo entenc que a nivell de... marketing o d'estratègia que pugui tenir el grup, tenir a les teves mans aquesta bomba i poder-la dir tu, clar, això... Aquesta exclusiva, vulguis o no, són molts diners. I que, clar, que l'amiga ho digués així, que, pobra, va ser una febre, eh? Ostres. Sí, sí, no, jo el que penso és que és un grup que ha creat cançons meravelloses, és un grup que també ha marcat una generació sencera, però que d'alguna forma ja porta molts anys fent el mateix, no? I no sé si s'està morint o què, però sí que és cert que els últims discs, els que va treure amb la Leire, tot i tenir una qualitat musical molt bona, és a dir, són discos... que a mi m'agraden molt, però penso que sempre acaben tirant dels clàssics, no? Que la gent quan va als concerts, les cançons que se sap són els clàssics de la Maya, no? Bueno, però al final això també funciona amb segons quins grups i realment tu si vas a un concert de l'Oreja de Van Gogh no vols que et cantin les cançons dels últims, últims discos, tu el que vols és que et cantin les mítiques i les que sap tothom i les que la gent lidera més. Clar, però aquí la meva reflexió està que perquè no som mítiques les dels últims discs, perquè moltes vegades hi ha artistes que fan mítiques aquelles cançons, no? Bad Bunny, per exemple, amb el seu últim disc, ha fet mítiques les seves cançons. Llavors, per què no ho ha aconseguit? Em dóna la sensació que estan vivint d'un disc que van treure a principis dels 2000, encara. I, clar, per mi això em genera una mica de frustració, perquè dius, ostres, Bé, i no només això, sinó també per com han fet les coses últimament. Hi ha molta gent que no anirà als seus concerts per com han gestionat el tema de l'aire amaia. Totalment. És molt xulo que torni l'amaia, és molt èpic i molt icònic i tot el que tu vulguis. però a quin preu, ho saps? Se sap que la Leire no ha acabat bé amb el grup, que ella no estava d'acord amb com han gestionat les coses i llavors... Ja et dic una cosa, la Leire va acceptar cantar les cançons de la Maia. Veurem si la Maia accepta cantar les cançons de la Leire. Home, quedaria molt malament, jo penso, eh, si no ho fa. Veurem, veurem. Però bé, va, seguim endavant, passem de tema, que queda un parell de titulars. Exacte, un parell de notícies de la portada d'avui de La Vanguardia. Parla del Museu de Tàpies, diu Germain Dulac, i el seu film inèdit contra Hitler. I tanca portada La Vanguardia, dient, després de quatre mesos, diu, els malalts d'ELA encara no tenen l'ajuda promesa. Molt bé, i ara sí, tanquem aquest repàs de portades de diaris amb el punt Avui, que s'atura a l'entrevista a Àngela Vinent, en aquest cas copartícep i sotsdirectora de l'Avui. Tots ho sabem, l'Avui era el diari de Convergència, estava molt marcat, diu. Tot seguit també tenim l'Observatori Municipal de Mataró, que avui fa parada a aquesta ciutat costanera. El Nus Gordià del Corte Inglés cita el titular d'aquest Observatori Municipal. L'alcalde David Bote i el cap de l'oposició Joaquim Camprovi. Pel que fa a la portada, a la imatge inicial, tenim l'abandonament escolar molt per fer. L'abandonament prematur dels estudis obligatoris es situa a Catalunya en el 13,7%, lluny encara del 9% fixat per la Unió Europea pel 2030. El d'ahir, l'espai que signa Anna Balcells cita que Palestina molt més que la treva, vaga i mobilitzacions a Catalunya en solidaritat amb Gaza per la llibertat dels palestins i contra el genocidi. Dues cròniques, una batalla rere una altra per no defallir i per l'altra banda Sánchez no perd ni el vot de Valós. I tanquem amb l'esportiu, on el Barça guanya el camp del Roma i allarga el ple de victòries. 0-4, Brux, Quica, Alexia i Graham tradueixen el domini de l'esblaugrana. Molt bé, Mariona, doncs t'escoltem als butlletins informatius d'aquesta casa, també a l'informatiu edició Migdia, i nosaltres ara sí, marxem a fer una petita pausa musical per tornar de seguida amb les efemèrides i avui dijous amb la carta del dia amb la Palmira. Tornem en breus, us deixem amb Jean-Luc. Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial de cinema frances a la fresca. El meu plan era tornar aviat, però al final totes van allargant i els dos vam decidir sortir de Gresca. Se'ns va fer tard. Se'ns va fer tard. Va dir, no agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar, que al pis hi tinc un quarto express per convidats. Ja et deixo aquí sobre un cobra llit, perquè ara no, però després pot res que... Ja ho veuràs. Si tens gana, vols aigua, tu mateix pots fer, pots fer com si fossis a casa. La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet era fàcilment malinterpretable. I avui per fer-ho diferent, perquè aquesta cançó ens encanta i tenir-la de fons és el millor regal d'avui dijous, doncs farem les efemèrides del dia amb Jean-Luc. dels Amics de les Arts, amb aquesta versió que va treure fa uns anys en Pablo López. Ara sí, passem a l'espai d'efemèrides. Avui es celebra el Dia Mundial de l'Alimentació, una jornada per recordar el dret a l'accés a aliments i la lluita contra el malbaratament. També volem parlar que tal dia com avui naixia Malia Jackson, el 1911 considerada la reina del gospel. La seva veu, l'esperit i el compromís espiritual van marcar profundament la música religiosa i afroamericana. Altres qüestions que també volem esmentar tal dia com avui, doncs també avui és el dia mundial de l'anestèsia i de l'anestesiòleg. En aquest cas es commemora avui 16 d'octubre des de 1846 que es va realitzar la primera operació amb anestèsia oficial. Ell va dir que en casos com aquest no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig, sinó d'estar convençut de fer-ho. Això vaig dir-li ja, però si ara hi vaig i ella no ho vol, després què? Després tot això acabarà sent un rotllo patatero. I tanquem amb una altra efemèride musical. En aquest cas us volem parlar que avui es publicaven els discs emblemàtics com Electric Lightland de Jimi Hendrix Experience el 1968 i és per això que avui tanquem amb una de les cançons de Jimi Hendrix. Bona nit. Electric woman waits for you and me So it's time we take a ride We can cast all your hopes over the south side While we fly right over the love-filled sea Look up ahead, I see the love land Soon you will understand I seguim el magazín de matins de Ràdio Desven, seguim a la Rambla, ara és moment de la carta del diar, ara és moment d'encendre el micròfon a la Palmira Badell. Palmira, bon dia. Bon dia. Com estàs? Com va el dijous? Va bé. Comença bé, un moment. Això és important, que comenci bé, perquè tot el que comença bé acostuma que va bé, també. això espero de fet va una mica d'això la carta va bé això no sé qui es va inventar o a qui li va sortir la frase aquesta de no n'heu jugut ni us i a més a més quan no hi ha notícies ens hi conformem doncs vol dir que va bé això perquè a veure, és que les notícies són molt dures, eh? Mirar si tinc ganes de sentir o veure alguna cosa agradable, que quan he començat a descobrir aquestes pinturetes que han posat davant de les botigues a la vorera, m'han agradat molt. Els pictogrames. I les banderetes, bé, les banderetes no tant. Però m'ha agradat el gest dels comerciants que hagin fet... una mica de festa, que no ho fan per nosaltres, ho fan per vendre, però, de fet, així es guanyen la vida. Però veus un ambient animat, potser no massa tot, però bé, si van continuar l'any que ve, segur que serà millor. L'any que ve, penso, com estaran tots aquests països que ara estan en guerra? Acaben de parar un alto al foc? Ara parada, no han parat la guerra, només és un altre el foc. Però com poden parar una guerra i esperar que els països facin les paus? Això no pot ser. Jo no penso perdonar a ningú que em mati algú de la família o algun amic o amiga. No penso perdonar a algú que ens faci passar gana, set, fred, algú que destrueixi el meu país. Semblava que les noves tecnologies podrien ser les guerres més curtes o diferents. Doncs el sistema de terra cremada és molt pitjor i molt ferotge. Jo ho trobo... Espera un moment que m'he perdut ara la carta. Un moment. Jo creia, doncs, que aquestes guerres noves podien ser allò que els exèrcits es troben pim-pam-pum, que és el que havíem vist deixant les ciutats i els pobles devastats i la gent perd la casa i tot el que té. Us ho dic amb sinceritat. et mirava el poble d'Israel. Però estic decebuda. Sigui o no sigui, genocidi. Per molt que et defensin pel terrorisme, ho han fet massa gros. Com tant que porten anys de conflictes. Hi ha un altre foc que no vol dir fi de la guerra. No ho veig acabat. És molt possible que pels palestins el fet de parar les bombes ja és molt. Però quan penso la quantitat de criatures que han mort i els que estan malalts Quin futur tenen? El present el tenen molt malament. I els manaires no s'han desvetllat fins ara. Darrere del factòtum de l'altra banda, del xarco, que presumeix de parar guerres i promet reconstruir gasa. De falta en fa, perquè la gent que està en campaments no tenen casa. No hi ha escoles, no hi ha hospitals. I ara què penso? Que hi ha petroli a gasa. És que quan veig aquest interès no puc més que sospitar. Ara sembla que hi ha pressa per acabar. Ara, fa dos anys que se les foten de valent. No em sembla que si haguessin fet de seguida potser haurien estalviat molt de patiment? Si algú va veure el reportatge de dimarts passat és per reunir tots els manaires del món i tancar-los en una sala i passar-los i tantes vegades com calgui fins que acordin parar les guerres. Que no deu ser tan fàcil, oi? Doncs que s'espavilin, si no perquè es comprometen. Com ho veus, això, Dani? Doncs totalment d'acord, totalment d'acord. Nosaltres aquí al programa ho hem estat dient aquests dies, el fet que no sabem si és un punt i final o un punt i a part en aquesta història de la franja de Gaza, una situació que sembla que s'està revertint, però fins que no estigui tot el sac i ben lligat, com diem aquí a casa nostra, jo no m'ho creuré, jo estic amb tu. Però és que jo no veig el sac lligat, eh? jo no ho veig lligat a aquest sac perquè perquè a veure si el Trump segons sembla és l'artífex que ha fet que això es pari això no ho ha fet perquè sí perquè perquè està i això serà perquè ell es posi allà a guanyar alguna cosa que l'és a guanyar calés i poder, sobretot poder. A veure, està molt podrit tot plegat. Ja ho veurem. Ja ho veurem què passarà. Anirem fent cartetes, però vaja, de moment, avui començar amb uns actes de Sant Just m'ha agradat i m'he preparat Perquè venen actes, venen actes de festes de tardor. I tant, i tant, i tant. Estem ja immersos en les festes de tardor i en aquest cap de setmana i el vinent tindrem moltes activitats al nostre poble. Doncs vinga, a gaudir-ho. A gaudir-ho. Palmira, una abraçada. Bon dia. Adéu. I ara música, i com que avui al programa hem parlat de l'oreja de Van Gogh, doncs no podia ser una altra cançó que aquesta que sentirem ara, l'último vals de l'oreja de Van Gogh. Tornem de seguida perquè hem de descobrir la previsió del temps per aquests dies. Fins ara. Música Música Música La felicidad es un maquillaje de sonrisa amable desde que no estés. Siempre serás bienvenido a este lugar. Sin mirar atrás, yo nunca olvidaré lo último. Y siempre serás bienvenido a este lugar, a mi lista de obsesiones, de nombres a olvidar. I seguim avançant a la primera hora de la Rambla d'avui dijous a escassos minuts per arribar a les 11 del matí. Ara és moment de fer el temps. I com es fa això del temps, Carles? Un grapat de sol, un grapat de comunolimbus, i vas fent, no? Sí, el temps sí, és una barreja d'una miqueta de tot, amb aigua i tal, i temperatura, però la previsió el que es fa és una barreja també de tot, de totes les previsions que veiem i que són les potents que ens regeixen. Tenim dos grans sistemes de previsió, els americans i els europeus, Aquests dos, doncs, a vegades van tots dos a una, a vegades no. I després tenim altres centres més petitons, que també serveixen per a algunes aplicacions mòbils, com per exemple els suïssos, amb una pàgina web que realment jo recomano que està molt bé, una que es diu Meteo Blue. I després una altra de catalana que també és molt maca, està focalitzada en la lluna i la seva evolució. Ostres! però realment fa una previsió molt acurada, està molt ben parida, té una de les parts més boniques, és que és tot en català, i que es diu Meteoyuna.cat. La promociono des d'aquí perquè aquí, a part de saber sobretot els ingredients importants de la lluna a Catalunya, pots fer una cerca per municipi i poder buscar la previsió del temps a molts dies vista, t'ho explica molt bé, pots veure molts mapes, pots veure evolucions... Realment està molt ben parida aquesta web, és una web que agafa algun... El que no hem descobert és quin sistema de previsions agafa, però avui hem tret una mica clar, perquè tant el MeteoBlu, que és suïssa, com aquesta de la MeteoJuna.cat, totes dues ens marquen uns dies sense precipitació. Avui, com divendres i dissabte. Molt completa, la tinc ara al davant. És molt xula. És molt completa, a més és tota negra i et permet que puguis veure una mica millor, més còmodament, tota la informació que hi ha embolcada en aquesta... I a més a més poses Sant Jús i pots veure la qualitat de l'aire en aquests moments de Sant Jús, agafes referències, tens satèl·lits, els visibles, el d'humitat, pots veure el ràdar de Sant Jús... Pots veure el balanç hídric mitjanes, que suposo que agafen estacions oficials que tenim al voltant, com és la de la zona universitària o, per exemple, la de l'Observatori Fabra, i amb aquests fan una miqueta de mitjana del que pot passar a Sant Just i fins i tot tens diagrames de climatologia. Estem fotent una promoció espectacular i no en paguen un duro, no patiu. però vull dir que aquí fins i tot tens mitjanes del que pot ploure a Sant Just durant els últims anys, des del 1981, que es recullen dades. És cert que no és Sant Just exactament, perquè s'agafen d'altres estacions, perquè a Sant Just no tenim recollides de dades tan importants des del 1981, alguna puntual als anys 80, alguna també als 90, però no tenim aquesta claredat de dades que ens aporta aquesta web. Bé, perquè ho explicàvem així, fèiem aquesta introducció i ens quedàvem amb tan poc temps per poder fer el temps. Doncs bé, perquè tant americans com europeus, que són els dos grans, marquen dies insegurs i inestables els propers que venen, dijous, divendres, dissabte, i fins i tot diumenge ens aporten l'arribada d'un front que podria arribar a última hora de diumenge i que ens afectaria la nit de diumenge a dilluns. Això per una banda. Però, en canvi, els europeus, els de meteoyuna.cat, hi ha altres, perdó, europeus, els suïssos, altres mapes que no marquen aquesta previsió de precipitacions, o sigui, no ens estan marcant aquesta possibilitat. O sigui que ens agafem els grans, els europeus i els americans, per fer la previsió de cara als propers dies i les properes hores. Avui, amb avís del Servei Meteorològic de Catalunya, que s'ha apuntat a la festa d'europeus i americans i també ens està marcant possibilitats de precipitacions. Avui la pluja, en general, de cara a sobretot aquesta tarda, abarca des de pràcticament el Baix Camp, això és a Tarragona, a la costa, podem fer un tall transversal a tot el que és el país i ens n'anem fins al Ripollès, fins i tot a Cerdanya, a Berguedà. Doncs tot això cap a la dreta, cap a l'Empordà, hi pot haver un risc de precipitació moderat en totes les comarques, tret dels dos empordants, però la resta pot ploure a qualsevol lloc aquesta tarda. Hi ha aquest avís moderat, que és 2 sobre 6, o sigui que no és massa cosa, però la possibilitat de pluja hi és. Si ara mirem el radar podem veure com hi ha precipitacions enfront de la costa del Baix Obregat i del Barcelonès. Aquestes pluges poden anar més i poden donar precipitació. No ha de ser massa cosa, perquè en cap moment dels propers dies ha de ploure massa, però hi podria ploure. Demà un altre cop ens aixequem amb sol, es va tapant el cel i a mitja tarda podria caure algun ruixat. Podria, sempre en condicional i poca cosa. Dissabte, igual, sol amb alguns núvols al matí i a la tarda algun ruixat entre les 4 i les 6. Això és el que marquen els mapes més potents pel que fa a la previsió. I diumenge podríem començar amb una miqueta de sol i de cara a la nit es podria tapar, pot haver alguna precipitació a la nit de diumenge a dilluns i també dilluns al matí. Temperatures, de moment estem a ratlla, de moment tenim uns valors realment Si encara no has sortit de casa avui, abriga't una miqueta més. Ahir a aquesta hora estàvem a 20 graus, avui estem a 17, ha baixat 3 graus la temperatura i avui ens quedarem al voltant dels 20 de màxima. De cara a divendres, dissabte, diumenge, 21, 22 de màxima. I el tanto, perquè si els mapes d'avui tenen raó, tenim una pujada de temperatures bastant espectacular. tirada enrere cap a l'estiu, que coincidiria amb la setmana que ve. Dimarts, 24 graus de màxima, dimecres, 26, i dijous, tu em alcançaria a afluixar cap als 25. Divendres, 24, i arribaria el cap de setmana i aniria a baixar molt progressivament. Però podem tenir una estiueta, allò que dèiem, que coincidiria amb mitjans de la setmana que ve. Això ja ho aniran confirmant, però vaja, que de moment tenim aquesta inseguretat en el temps que ens acompanyarà bona part d'aquests propers dies. i aquest front que demà intentarem clarificar, aquest front de diumenge nit, dilluns, que encara l'hem de mirar de col·locar, a veure si s'acaba produint o no. Doncs breu, concís, però clar i detallat. Gràcies, Carles, per el temps d'avui. Ens quedem amb aquesta recomanació, metolluna.cat, que podem cercar el temps d'avui a Sant Just i també tota aquella informació que és destacable amb la previsió del temps. Carles, fins demà, que vagi bé. Bon dia. Bon dia, us informa Joan Bota. L'exassessor de José Luis Ábalos, Coldo García, ha acabat la seva declaració al Tribunal Suprem, on el jutge l'ha tornat a citar en relació amb les suposades comissions il·legals que gestionava per l'exministre. El magistrat decidirà ara si l'envia a la presó o li manté les mesures cautelars que té ara mateix. Anem, doncs, cap a Madrid. Àngels Lafuente, bon dia. Hola, bon dia. Menys d'una hora ha durat la compareixença de Coldo García davant del jutge del Suprem. L'exassessor d'Avalos ha acollit el seu dret a no declarar i la fiscalia no ha sol·licitat el seu ingrés a la presó. Sí que ho han fet les acusacions populars. Una situació que repeteix la jornada d'ahir. Per tant, tot fa preveure que l'exassessor d'Avalos podria al·ludir la presó provisional que aquest matí, abans d'entrar, el Suprem no descartava. ¿Va a declarar hoy o va a seguir la estrategia de Ábalos? No voy a hacer lo que me mande mi departamento jurídico. ¿Y va a poder justificar el asunto de las chistorras y las lechugas? Vamos a calmarnos todos y vamos a ver lo que hacemos. Simplemente una pregunta final. ¿Teme acabar hoy en prisión? ¿Trae la mochila por algo? Hombre precavido vale por dos, señor. Ara el jutge està elaborant la resolució que argumentarà la decisió que prengui si manté les mesures cautelars, no pot sortir del país, retirada de passaport i compareixer cada 15 dies al jutjat o bé l'envia a la presó. Més notícies, Natàlia Ramon. L'Ajuntament de Vic recorrerà la sentència d'un jutjat de Barcelona que l'obliga a rebaixar el nivell de català que exigeix per una feina d'operari de cementiri. El municipi, governat per Junts, demana un nivell intermedi, un B2, per aquesta ocupació. El jutge el considera desproporcionat pel tipus de feina i ordena a l'Ajuntament que demani un A2, el bàsic. L'alcalde de Vic, Albert Castells, ha assegurat al matí de Catalunya Ràdio que aquesta resolució és una mostra més del menyspreu de la justícia pel català. Anirem fins al final. Nosaltres estem molt ferms en la defensa de la llengua i els drets fonamentals bàsics dels ciutadans de Vic. I entenem que això només forma part d'una ofensiva judicial contra el català trobaran ferms i nosaltres recorrerem totes les sentències fins al final. La plaça està adjudicada i ara el consistori estudiarà què passa amb el treballador que han contractat. Qui ho va portar a la justícia va ser Convivència Cívica. Argumenten que per al càrrec no es necessitava tant nivell de català i que el que es pretenia era evitar que s'hi postulessin castellanoparlants. Molta preocupació a la Noguera per la possibilitat que la malaltia de la dermatosi nodular s'estengui a les granxes que hi ha al voltant de la planta on es porten a incinerar les vaques que s'han de sacrificar a les explotacions afectades a l'Alt Empordà. Ramaders i alcaldes reclamen mesures preventives. Lleida Estela Busoms. Demanem una vacuna preventiva per la zona que estem al voltant de Grefaxa, És molt fàcil que el vector transmissor pot ser una mosca, un mosquit o el que sigui, i que és fàcil que es pugui transportar a una altra granja. Una decena de famílies afectades per la fuita de l'Hospitalet de Llobregat d'ahir no podran tornar a casa seva com a mínim durant uns 15 dies. L'edifici epicentre de l'incident no té danys estructurals, però necessita un seguit de reparacions complexes. L'Hospitalet de Llobregat d'Habitants, a la bon dia. L'administrador d'aquesta finca, Alberto García, adverteix que això va per llarg, que la desena de famílies no podran tornar a casa fins d'aquí uns 15 dies aproximadament quan s'hagi regularitzat la instal·lació elèctrica i que ho hauran de fer en condicions precàries per a les afectacions que han patit els pisos. Les condicions serien una mica precàries, sobretot els entresols fi primers. Des de més cap a dalt hi ha hagut menys afectació. Ha sigut una explosió que ha anat de sota cap a dalt. El més important és la instal·lació elèctrica, que és el que està més malvest i que hauríem d'intentar... de compartimentar el local amb la comunitat. Ara, per tant, comença un llarg viacrucis de paperassa, pèrits, taxacions, pressupostos i arrenjaments. Els veïns estan emocionalment tocats i preocupats pel seu allotjament provisional. En aquest sentit, Garcia assegura que estan mirant d'aconseguir que l'assegurança comunitària el pugui assumir. També estan preocupats per la seguretat de les seves llars perquè la porta d'accés ha quedat del tot rebentada. David Àngela, Catalunya Ràdio, l'Hospitalet a Llobregat. L'expansió de la processionària també al Pirineu és un fet i els experts constaten que cada cop arriba a més altitud. Enguany a la Vall d'Aran han hagut de tornar a fer tractaments amb helicòpter per contenir-ne el seu avanç. Anem cap a Viella, Sofia Cabanes. Bon dia. Les zones més solelles de la Vall d'Aran veuen com a entre d'any la plaga de la processionària avança. Ara, després de quatre anys, s'han tornat a fer tractaments aèris, a diferència de campanyes anteriors on els tractaments s'han fet en camions. Habitualment, les temperatures negatives sostingudes en el temps frenaven l'abans de la processionària, però fa almenys 10 anys que aquestes condicions no es donen a la Vall d'Aran. José María Monge és tècnic de Medi Ambient del Consell General. Cada cop també s'atrapen en cotes molt més nautes. Els tractaments per via aèria han demostrat una efectivitat del 80%. Sofía Cabanes, Catalunya Ràdio, Viella. Esports, Marcos García. Segona victòria al Barça femení a la Champions. Ahir Roma 0, Barça 4, gols de Brux, Quica, Alexia i Greia. Amb el director general del Barça, Manel del Rió, preveu uns ingressos superiors als 300 milions d'euros anuals amb el nou Spotify Camp Nou. En declaracions al tot costa, del Rió insisteix que el Barça no vol vendre BLM, l'empresa que té el club per explotar llicències i marxandatge. El màxim Enresa supera 103 a 94 al Hapoel de Jerusalem. És partit de l'Eurocup, jugat a porta tancada ahir. A l'Eurolliga femenina, victòria de l'Uni Girona, a la pista del Praga, 60 a 75. Amb motor, Pol Espargaró anuncia que seguirà l'equip KTM de pilot provador reserva. Els comissaris de MotoGP sancionen Marco Betzecchi amb doble penalització. de cara a la cursa de diumenge a Austràlia per l'acció al Gran Premi Indonèsia en què va caure i va lesionar-se Marc Márquez. I a la Champions masculina d'en Vol, Pelíster de Macedonia 30, Barça 34. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passem 8 minuts a les 11, us informa Mariona Sales Vilanova. El Tutori celebra el desè aniversari del projecte artístic actual i el centenari de l'edifici de Bona Vista, número 106, amb una festa oberta al públic el divendres 17 d'octubre al Casal de Joves de Sant Just. L'espai, dedicat a la dansa, el cirque i altres expressions artístiques vinculades al moviment, ha esdevingut un referent local on persones de totes les edats poden explorar la creativitat, conèixer el propi cos i posar-se en forma. L'edifici que l'acull, amb un segle d'història, ha passat de llotjar comerços tradicionals com botigues de caviures a tenir una important trajectòria en les arts escèniques. La programació començarà a dos quarts de set de la tarda amb activitats familiars a càrrec de Cristina Martí i Meraki i continuarà amb microactuacions d'arts escèniques a dos quarts de vuit. amb propostes de dansa, música, acrobàcia i improvisació. A dos quarts de deu de la nit es representarà Citzània, de la Lia Iguader, i Joan Ramon Grell, seguida de Germans Riba. A partir de les onze de la nit, la festa es tancarà amb sessions musicals de DJ Mas, Cat Complex i Doc Void, i l'acte és organitzat per Tutorí amb la col·laboració del Casal de Xobes de Sant Just i inclourà servei de sopar i begudes al recinte. L'espai de lliure creació Carme Malaret presentarà aquest dissabte 18 d'octubre a les 12 del matí la clau número 11 dins del projecte Claus, una iniciativa que serveix per finançar les diferents línies de treball de l'entitat i garantir-ne la continuïtat. Aquesta nova edició és a càrrec de Nil Nebot i manté el format habitual amb una aportació de 20 euros que permet endur-se una clau simbòlica i alhora contribuir al sosteniment econòmic de l'espai. El projecte Claus es consolida com una eina de participació col·lectiva que, any rere any, ajuda a obrir l'espai i donar suport a la creació artística local. La Casa d'Extremadura de Sant Just celebra el seu cap de setmana cultural amb tres jornades d'activitats que tindran lloc del 17 al 19 d'octubre a la Vagoneta i a la Plaça de la Pau. Els actes començaran el divendres 17 a les 8 del vespre amb el prego d'obertura a càrrec de l'Esbart de Sant Just. A continuació tindrà lloc una actuació del mateix Esbart i un aperitiu català. El dissabte 18 a les 12 del matí a la plaça de la Pau es farà una paella popular per a persones associades i convidats i la celebració clourà el diumenge 19 a les 12 del matí amb una missa extremenya oficiada pel mossèn Xavier Sobrevia, amb cans del grup de l'entitat i un aperitiu extremeny posterior. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara. Ràdio 2B, FM 98.1. Fins demà! Garantim els teus drets. Els bars i restaurants han d'indicar l'import total dels preus amb l'IVA ja inclòs. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012 Agència Catalana del Consum Generalitat de Catalunya. I enxeguem la segona hora del programa amb l'espai de l'entrevista del dia. Com cada dia a aquesta mateixa hora, fem l'invitació extesa a un convidat, convidada, a un grup, a una entitat del nostre municipi per parlar de les seves accions, de les seves tasques a l'entorn municipal. En aquest cas, avui parlem amb el grup d'escacs de l'Ateneu de Sant Just, que ens visita, com fan habitualment, a aquesta casa... per explicar-nos, per posar-nos al dia sobre les seves accions. Aquest grup va néixer fa dos anys, per tant, la seva acció ja s'ha consolidat a Sant Just i també volem parlar d'ells concretament d'això, d'aquest curs 25-26 i també d'aquests dos anys de camí, d'aquests dos anys de procés que ha estat molt dolç perquè... Recordem que en els seus inicis van començar amb aquestes partides un cop cada X dies, de forma periòdica, i al final s'ha anat convertint en un espai de convivència i un espai també de col·lectiu, un espai col·lectiu de joc i d'escacs. Saludem el Salva i el Jordi, que ja els tenim aquí als estudis de Ràdio d'Esvern. Bon dia, com esteu? Bon dia. Parlem una mica d'això, Salva, que amb tu ho hem fet ja de forma reiterada i ens agradaria que ens expliquessis una mica l'origen d'aquesta secció d'escacs i també com ha anat aquest procés d'aquests dos anys de creació d'aquest espai dins de l'Ateneu Sant Justenc. Molt bé. Sí, com bé dius, doncs mira, justament ara, el mes que ve, el novembre, farà dos anys que vam iniciar aquesta aventura i la veritat és que amb més alts que baixos, que totes les activitats tenen els i baixos, però amb més alts que baixos, doncs hem anat resistint, hem anat avançant i la veritat és que ens sentim molt orgullosos i molt satisfets de com tenim en aquests moments els escacs. Nosaltres, com ja hem comentat altres vegades que hem vingut per aquí a la ràdio, vam començar d'una manera molt senzilla, és a dir, tres amics que teníem ganes de jugar escacs, que ens teníem una mica massa vistos i que volíem jugar amb més gent, I que valorava molt el jugar amb persones reals que tens al davant, no? I no amb una màquina que ara sembla que tot es fa a través de màquines, no? I la cosa aquesta de poder jugar amb persones i poder comentar les partides i poder... és el que ens va motivar a iniciar aquesta aventura. Que inicialment, el que dèiem, simplement volíem buscar un espai per jugar, sense més pretensions. I a poc a poc la cosa s'ha anat embolicant una mica... ja sabeu que ja ho vam comentar que l'any passat vam participar a la Lliga Catalana d'Escacs amb un petit equip hem contactat de forma fantàstica amb una persona que ens ajuda moltíssim el Manel Aparici que ens fa sessions d'escacs un cop al mes i que també d'això n'hem parlat i que podem repescar i parlar-ne una mica més I, bueno, en definitiva, amb això que preguntaves, amb aquests dos anys, la veritat és que estem molt contents i hem arribat a fer més coses de les que inicialment preteníem. També, doncs, recomano a la gent que ens estigui escoltant donar un cop d'ull a la web de l'Ateneu de Sant Just d'Esvern, ateneudesvern.cat, on si cliqueu l'espai de seccions i aneu baixant, trobareu l'espai d'escacs on explica la història del primer grup que va haver d'escacs al nostre municipi i que es va fundar als vols dels anys 40 i realment és interessant veure aquestes imatges de l'Ateneu d'abans i també d'aquesta història. Ara actualment és un grup que des del 2023, un grup d'aficionats que va recuperar aquesta secció creant el nou grup d'escacs com a secció de l'Ateneu, un grup obert a la participació ciutadana on puntualment També es fan sessions guiades amb experts, partides simultànies i torneig social. Les trobades són els dimarts de 5 a 7 de la tarda a la sala Piquet i en aquest cas, doncs, fins a les 8, dèieu? Fins a les 8, sí, sí. Mira, això s'ha de canviar de la web. de 5 a 8 a la sala Piquet i realment és una de les activitats que més èxit t'està tenint en els últims mesos a l'Ateneu Sant Justenc. Explica'ns una mica, Jordi, com vas arribar tu a aquesta secció, com la vas conèixer i què és la que més t'agrada, aquestes tardes d'escacs. La cosa és molt divertida perquè jo no em vaig assabentar de seguida de l'existència d'això, em vaig assabentar... per un amic que és un exalumne meu, que ara ja té 60 anys, que ell vivia a Esplugues, però fa temps que es va traslladar a Sant Just. I ell és jugador d'escacs. I havia estat federat, havia participat en tornexos, etcètera. I un dia em truca i em diu, escolta Jordi, s'enxusta, era gairebé perfecte, però ara és perfecte. Dic, sí? Diu, perquè han creat un club d'escags? I diu, hòstia, doncs noi, sí, sí, realment ara sí que és perfecte. Llavors ens vam, m'hi vaig acostar i ens va agradar, em va agradar tot completament la idea perquè és el que deia el Salva, allà és un joc, un lloc on s'hi asunta gent de tota mena, no tens per què ser l'escaquista el número 1 ni el número 3, allà hi ha gent en diferents nivells, i es pot jugar amb uns, es pot jugar amb altres, la gent, a més a més, són molt amables. També trobes que si hi ha partides en què hi ha gent que és més nova o que no té gaire un nivell més baixet, pots jugar perquè li comentaran la partida, d'alguna manera et poden ajudar a comentar partida, que és una cosa que jo podria recalcar també, perquè al principi al club va venir bastanta gent i alguna gent que sabien jugar escacs, que volien jugar escacs, altres, doncs, que era gent que volien com mig aprendre. M'interessa els escacs, però encara no en sé gaire. Clar, què passa? Si hi va un grup de persones que no en saben gaire, es trobaran que si hi ha un altre grup de gent que en sap més, no s'hi trobaran bé. Clar, la diferència de nivell no faria que... I llavors vam veure que alguna d'aquesta gent no hi ha tornat. Jo voldria dir, com a notícia possible, que si arriba això a aquesta gent, és que a mi m'agradaria haver jugat escars, però és que no tinc prou nivell, que vinguin. Que vinguin perquè trobarem la manera que algunes persones, jo mateix, etcètera, doncs podem jugar, no com per fer de professors, perquè no seria, però fer jugades per poder passar l'estona de jugar i veure i comentar-les. Doncs mira, això hauria pogut anar per aquí, això hauria pogut anar per allà... Vull dir que hi hagi gent que s'hi animi, encara que no en sàpiga, que s'hi animin a venir, perquè trobarem la manera de poder connectar, comentar una partida, comentar una jugada, i així es va veient. Clar, això era una de les qüestions que a les primeres entrevistes que vam fer aquí a la ràdio, Salva, doncs us preocupava una mica, no?, el fet que pogués entorpir, no?, el fet que si venia gent que no en sabia, amb gent que sí que en sabia, doncs pogués no fer, doncs, unes sessions dinàmiques, sinó que us estanquéssiu, no? Ara ja, doncs, en aquest moment en què ha tingut èxit, en aquest moment en què... us heu fet grans, podeu eixamplar una mica horitzons i, com deia el Jordi, podeu també mirar diverses opcions de com fer perquè aquella gent que es vulgui interessar, que vulgui entrar en el món de l'escac, també pugui fer-ho. Sí, sí, és el que estem comentant. De fet, a veure, tot flueix d'una manera molt natural, és el que dèiem. Sí que és cert que, clar, amb el temps, la gent que anem anant més sovint, es va creant un grup de gent que veus més sovint i que cada dimarts venen, Però és el que dèiem, no? És un espai obert que ens encanta que vingui qualsevol persona que tingui ganes de jugar escacs. I és el que deia, no? Funciona d'una manera molt fluïda perquè et vas trobant, jugues, de seguida veus si la persona que tens al davant... té un nivell semblant al teu o no i això ho complementem perfectament. De fet, segur que parlaries amb qualsevol de les persones que ve habitualment i la veritat és que les partides l'estona de joc és una estona molt agradable que anem a passar-nos-ho bé Quan jugues, jugues per millorar el teu joc, per passar-t'ho bé, per guanyar una partida, per què no? Però sempre des de la perspectiva aquesta de passar una bona estona i de compartir amb gent que li agrada el mateix que tu, no? Jugar als escacs. Sí, això és totalment cert, perquè l'ambient del club no és un ambient de dir aquí jo vaig a guanyar, no sé què... Ja vas a... Senyors que juguem millor que tu, uns altres juguem millor que l'altre, evidentment, en el joc d'escas t'agrada guanyar. Però ja veus a vegades que no ho podràs fer. Però això no crea cap problema, perquè es crea una relació, diguem-ne, com de... Una relació molt cordial. Dic, ostres, mira, en aquesta partida tu m'has fet això, això i això, i clar, veig que en aquest cas jo m'equivocat, i l'altre diu, oh, doncs no, tu has fet aquesta... jugada, que ha estat bé, i és que ja és un ambient cordial, o sigui, no és un ambient competitiu per fer, no sé què, es competeix, però de manera molt cordial. Per cert, que també, clar, la majoria de la gent que anem a jugar allà, en part també suposo que són temes d'horari, perquè estem parles tardes amb horari, que per molta gent és horari laboral, i potser per això no podria venir, però, però, per altra part, hem vist també que hi ha algunes incorporacions noves, I ara, per exemple, ens ha vingut un nen d'11 anys, amb unes ganes de jugar, amb unes ganes de jugar tremendes, té unes ganes de menjar-se el món i de jugar, i això és perfecte. Però si aconseguim que alguns nanos més d'aquests encara seria meravellós. Que bé, que bé. També va la dir, ara que el Jordi comentava això de l'horari, que és un horari que per determinades persones que tinguin compromisos laborals pot ser complicat, També dir a la gent que ens està escoltant que aquesta franja horària de 5 a 8, que són 3 hores, és una franja que la gent pot venir i pot marxar quan vulgui. No és allò de dir obrim a les 5 i heu d'estar tots a les 5. Vull dir que tenim gent que potser arriba a l'última hora perquè no pot venir abans, o a l'inrevés, gent que ve molt a primera hora i marxen després, vull dir que també en aquest sentit hi ha molta flexibilitat i el que deia el Jordi també, que tot i que la majoria de persones ja tenim una certa edat, tenim gent de totes les edats, o sigui, des del nano aquest que ens ha vingut ara fa un parell de setmanes, que té 11 anys, a gent que, bueno, pots trobar franja bastant àmplia. Sí, sí, hi ha bastants de franja àmplia. El que sí que hauríem de fer, i també crec que ho hem fet altres vegades, animar a les dones. Pràcticament tots som homes. I tot i que tenim en el club, que ara ho tenim configurat com a club i tenim socis, per tant, vam començar que... Era un grup, no? Era un grup de persones. Sí, era un grup. Ara estem establerts com a club. Jo crec que estem al voltant de 22, 23 persones. Tenim alguna dona... Però no ens venen. Tenim que paguen la seva petita quota perquè això també comentar-ho, que paguem una quota que és gairebé simbòlica. Penseu que està a la quota, si no recordo malament, 5 euros al trimestre pels socis de l'Ateneu i 12,50 pels no socis de l'Ateneu, trimestral, que és una mica per fer l'activitat sostenible. I, bueno, pràcticament som homes els que ens trobem allà per jugar. Per tant, una crida des d'aquí a que s'animin. Al principi n'hi havia dues que venien irregularment. Aquella que s'ha anat a jugar a Brits. Sí, Àngels. Àngels. Però també, sí, sí, que vinguin. Per altra part, curiosament, una de les activitats que munta el club són una partida de simultànies. Tots els del club contra una persona que jugues a casa. Aquesta persona és una dona. Una dona jove i que juga molt bé. Que la vam tenir aquí al programa l'any passat. Que la vam tenir, correcte. La vam poder entrevistar. La Joana Ros, que va venir amb nosaltres i ens va estar explicant. Ja l'hem tingut un parell de cops fent les simultànies i molt bé. I veia aquí a la web també que teniu una opció virtual, què és això de l'opció virtual? Explica'ns una mica, Salva. Sí, això aquest estiu, una mica amb la idea que l'aturada de l'estiu no fos una aturada absoluta i completa... Vam engegar de forma experimental a través de Chess.com, que és una aplicació d'escacs, un grup virtual que podíem fer competicions entre ells. I això vam fer una prova experimental que ho hem fet un cop. La veritat, ho tenim allà amb espera, diguem, com a una possibilitat per seguir explorant, però aquest estiu vam fer això, no sé si vam participar sis o set persones, ara t'ho dic de memòria, i va funcionar prou bé. Però bé, és un aspecte més, un element més que tenim en compte, tot i que la gran vocació des del principi és tenir un espai on ens puguem veure i parlar i comentar i jugar amb un tauler físic que pots tocar i fitxes que pots tocar. Totalment, sí, sí. Doncs per anar tancant aquesta entrevista, quins són els objectius que us heu marcat aquest 25-26? Teniu alguna cosa que es pugui explicar? Sabem que esteu també pendents de tancar alguns acords, però ens agradaria saber una mica com enfoqueu aquest any. Jordi, salva. Sí, a veure, és el que et deia abans, vam començar amb una actitud, diguem, molt senzilla de jugar i això a poc a poc s'ha anat animant i potser els objectius, sobretot, és consolidar allò que anem fent. Ens sembla més important això que plantejar-nos noves fites, que també, perquè a vegades van sorgint sense premeditar-ho massa. Van sortint iniciatives, van sortint idees que les vas incorporant, però sobretot el que sí que ens agrada i que voldríem aconseguir i fer és que tot allò que anem implantant d'alguna manera es consolidi. des de l'inici que simplement ens trobàvem a jugar a la incorporació d'un expert, d'una persona que s'ha incorporat molt bé amb el grup i que ve un dimarts, concretament el segon dimarts de cada mes tenim aquesta sessió d'estratègia aquest dimarts passat justament vam tenir la primera de la temporada en la qual aquesta persona doncs ens planteja situacions de joc o partides d'aquestes icòniques dels escacs que les comentem home això dona un valor afegit doncs perquè ens ajuda a progressar ens ajuda també a compartir doncs això és un tema que l'hem consolidat força El que parlàvem abans de les simultànies, la idea és continuar-ho fent. Pensem que és un bon moment, a final d'any, per Nadal, acomiadar l'any amb aquesta activitat, que ha tingut molt èxit, els dos cops que ho hem fet, i que aquest any la voluntat és de tornar-ho a fer i que en properes ocasions que ens veiem aquí a la ràdio en parlarem... Per festa major també estem consolidant un torneig, un torneig que la idea és continuar-lo fent. I bé, algunes coses que estan al cap i que com que no estan molt definides ens les guardem una mica per properes vegades, però ja et dic, bàsicament els grans objectius és consolidar allò que estem fent. També m'he deixat la participació d'un grup del club en la Lliga Catalana, aquest any passat hi vam participar, i aquest any la voluntat és tornar a federar un grup i tornar a participar en aquesta Lliga Catalana. Doncs amb aquest compromís de seguir gaudint dels escacs, Jordi Cortés, Salvador Pont, gràcies per venir al magazín de Matins La Rambla. Ens escoltem molt aviat per poder anar descobrint aquestes sorpreses que anirem presentant al llarg del curs 25-26. Una abraçada. Molt bé, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just. Parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern. 3 hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai. T'espero a la Rambla, a Ràdio d'Esvern, al 98.ufm i a radiodesvern.com. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smurf Jazz Club. T'hi esperem. Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi, on les teves tardes se't faran molt curtes. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Mogulell i Dualden, Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esbert. A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. Garantim els teus drets. Els bars i restaurants han d'indicar l'import total dels preus amb l'IVA ja inclòs. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern. I seguim a la Rambla, al magassin de matins de Ràdio d'Esvern, quan estem a punt d'arribar a tres quarts de 12 del migdia, a cinc minuts, de fet, de tres quarts. I ara saludem a la Vanessa Montserrat, que ja la tenim aquí als estudis de Ràdio d'Esvern per parlar de xarxes socials i del món digital. Vanessa, bon dia. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé. Hem vist un petit tastet del que parlarem avui per xarxes. Sí. Has fet gala de l'espai i ja que parlem de xarxes socials ho passarem per xarxes. Explica'ns una mica a mi i als nostres oients de què parlarem avui. Doncs avui parlem dels mapes interactius d'Instagram. És una nova funció que ens porta Instagram. No sé si t'has fixat, has vist de què es tracta? Doncs gens, en absolut. No. En absolut no sé què és. Us expliquem, expliquem. Necessito una mica d'informació. Necessito una mica d'informació. Sí, sí. Doncs avui parlem d'aquesta novetat que ha generat curiositat, però també una miqueta de debat, perquè els mapes interactius també et diuen on estàs. Això sí que ho havia sentit. Llavors, avui parlarem de què es tracta, com funciona, com s'activa, com es desactiva... I sobretot, si és una bona idea, compartir sempre on som, que aquí és on generem aquest debat i aquesta una mica de controvèrsia de dir fins a quin punt això és bo o no és tan bo. Totalment, totalment. Sí, sí. Doncs comencem amb aquest titular d'avui, Instagram llença el mapa interactiu. Així podríem veure d'aquesta manera les ubicacions dels nostres contactes i les seves publicacions. És així? És així mateix. És una eina que et permet veure aquestes publicacions, històries i reels que estiguin geolocalitzats en un mapa visual. Funciona una mica com Google Maps, però amb contingut social en aquest cas. Llavors, per exemple, si esteu a Sant Just i obres el mapa d'Instagram, doncs podràs veure posts i vídeos que siguin públics d'altres usuaris que també estan a Sant Just amb les seves etiquetes de lloc, que han etiquetat el seu lloc. I això et permet descobrir nous restaurants, paisatges, esdeveniments, tot això sense sortir de l'aplicació, que és el que vol aconseguir Instagram en aquest cas. Digue'm, No, que estigui dins d'Instagram ara mateix i per veure els mapes interactius on hem d'anar, on ha d'anar l'oient. Aquí mateix volia arribar de com funciona això, perquè el mapa mostri contingut, l'usuari primer de tot ha detectat la ubicació en una publicació o una història i tenia el perfil d'aquell contingut en moda públic. Quan això passa, la publicació es pot mostrar al mapa d'Instagram, que podeu obrir des del cercador o des d'una ubicació etiquetada. Si tu busques, per exemple, cafeteria a Sant Just o platja de Castelldefels i veure posts i stories geolocalitzats, doncs heu de buscar-ho al cercador i a dalt de tot on diu Lugares... allà, si la ubicació la tens establerta, doncs pots veure totes aquestes publicacions històris dintre del mapa. Has de donar-li permís per això, perquè tu puguis veure totes aquestes publicacions. Les veus? Estàs provant, eh? Ja veig. Ho estic fent en directe. Vaig seguint perquè jo soc molt cateto amb aquestes coses. Necessito que m'ho expliquin bé. I tu, com que ho expliques fenomenal, estic aquí pas a pas. Ara mateix estic en aquesta pestanya de lugares que has comentat. M'ha sortit un missatge que diu... Descubre lugares populares cerca. Explora el mapa para ver las historias y publicaciones que se han compartido en cada ubicación. Exactamente. I aquí em dona un botó que es empezar. Sí... I aquí ja sí que tenim aquest apartat que posa Sant Just d'Esvern, ciutat, amb 24.000 publicacions, i de cop i volta veig de tot, des del futbol, l'atlètic, el hockey, comerços que s'estan promocionant, imatges també, per exemple, del Walden, d'algú que ha visitat el Walden fa poc, i una mica això. De moment aquesta és la info que traiem d'aquest mapa interactiu. Sí, és com si Instagram s'hagués fet un Google Maps dintre de la pròpia aplicació. Però, clar, això també té el seu costat delicat. O sigui, parlem dels pros i dels contres, no? Com podem activar o desactivar el mapa? És molt fàcil, eh? O sigui, això ja has vist que publiques una foto o un vídeo i has d'afegir una ubicació, per exemple, Parc Güell, no? Si tens el compte en moda públic, aquesta publicació podrà aparèixer dintre d'aquest mapa interactiu. Per desactivar-la o limitar-la, perquè de vegades dius, a mi no sé si m'interessa que la gent sàpiga on estic o què estic fent. Doncs heu de posar el compte en privat o bé també publicar sense afegir aquesta ubicació, no? O també podeu anar a configuració, a privadesa i on diu ubicació doncs heu de desactivar l'accés del dispositiu en aquest cas, eh? Clar, jo, per exemple, com que m'imagino que deuria fer una publicació en un bar de Sant Just, ara, quan vaig al bar, surt una foto meva. Ah, veus? Doncs també t'he de dir, eh? Pots eliminar la ubicació d'un post que ja hagis publicat. Heu d'editar, o sigui, en aquest cas hauries d'editar, si no vols que surti la publicació i esborrar la geolocalització. I en pocs segons ja veuràs com et desapareix. Si no vols que quedi publicada, eh? Si vols que ho sàpiguen... Sí, bueno, és que surto molt guapo en aquesta foto, eh? Doncs llavors deixa-la, deixa-la. Però et dic una cosa, és molt heavy això, eh? És molt heavy, perquè clar, per exemple, jo què sé, me'n vaig al mapa, perquè el mapa es va arrossegant, no? Sí. I estic, bueno, ja no sé per què posa catedral de Girona i ja estem a Sant Just, però bueno, és igual. Vale. Aquí posa parròquia de Sant Just. Vinga, li clico a la parròquia de Sant Just i em surten gent que han posat coses a la parròquia. I me'n vaig a no sé on. És que hi ha comerços, hi ha molts comerços també. És interessant, eh? És una eina interessant. El que passa és que és el que tu dius, que té aquesta armada de doble fil de saber on estem, de saber el que fem i de saber tal. Això és bo o dolent, no? Aquí ve el debat interessant, no? Aquesta funció és bona o dolenta? Doncs, com tot el món digital, depèn de com la fem servir, en aquest cas, no? Els avantatges. Aquí, si som empreses, que tenim restaurants, que som creadors de contingut, que volem atraure públic de proximitat, doncs jo crec que això és excel·lent. si a més a més ens dediquem al turisme, a la cultura, doncs és ideal per remarcar o recomanar llocs o rutes o experiències en aquest cas. I si voleu connectar amb gent que està literalment al vostre barri, a la vostra ciutat, que voleu fer comunitat, sobretot si sou... negocis locals, que en aquest cas seria molt interessant, doncs és totalment recomanable i a més a més jo crec que imprescindible, perquè aquí moltes vegades molts clients que ens arriben a l'agència Doncs ens diuen, ai, és que jo vull SEO, vull SEO, vull posicionament, vull que em vegin, vull que em trobin, no? I aquesta eina, doncs, jo crec que és força potent per donar a conèixer, doncs, aquests negocis, empreses... Vaya... Sí, sí, total. En aquest cas sí, eh? Per exemple, si sou una immobiliària senjust i publiqueu amb geolocalització, doncs podeu aparèixer al mapa i captar clients nous sense pagar publicitat. Jo crec que això és força interessant. Els riscos, que ara anem amb la part dolenta, no? Anem al marro, anem al marro. Aviam, quins riscos tenim? Bé, aquí hi ha un accés de visibilitat, no? Si compartiu ubicacions reals en temps reals, qualsevol pot saber on ets. Llavors, això, no sé fins a quin punt et pot interessar. Clar, aquí ve la meva pregunta, Vanessa. Tu ets de les que fas les publicacions al moment... Normalment, depèn del cas, estratègicament sí o no. Si és una cosa personal, normalment no. En trigo una mica. O si m'és igual, depèn de què. Depèn del que sigui. Jo sóc dels que m'agrada disfrutar el moment. Sé que això és una mica hippie, però és així. A mi m'agrada disfrutar que si estic amb uns amics de barbacoa, m'agrada disfrutar de la barbacoa i no estar pendent de fer la publicació. Però fas la fotografia i després a la nit o el dia següent fas la publicació i poses una cita d'una pel·lícula que t'agrada o fas el que tu vulguis i publiques la imatge localitzant o no aquest espai. Però, clar, aquí és on ve el dilema. Si tu realment fas això, fas aquestes publicacions, quan et ve de gust o aquesta gent que fa el recap, que fan una recopilació de tot un mes, de l'estiu, de l'hivern, de no sé què... de la dalt, i fan una recopilació de tot, bé, però, clar, aquesta gent que publica instantàniament, després d'haver fet la imatge, de fer la fotografia i tal, doncs, clar, doncs, se la juguen de que, bueno, siguin localitzats, localitzades i fan servir aquesta eina. Exacte. I aquí som tanta gent que hi ha gent per tot. Sí, no, no, i que potser algun dia et convé estar, que vols ser localitzat, no? Perquè jo què sé, algun dia potser tens algun motiu que dius jo vull que aquesta persona sàpiga que estic aquí i ja està, i ja està bé, és lícit. Sí, sí, sí. Però clar, fa una mica de por, fa una mica de por. Sí, jo crec que sí. En el cas personal, jo crec que s'ha de tenir cura. Sobretot, entrem ara en un punt que jo crec que hem de tenir molta cura. Ja vam parlar en un dels programes, jo he fet diversos programes parlant de la privacitat dels menors, en aquest cas, i no és recomanable que joves o famílies etiquetin ubicacions domèstiques o habituals, i sobretot els... menors que fan servir xarxes socials, com en aquest cas Instagram, doncs s'ha de tenir molta cura perquè, bueno, ja de part negativa ja sabem que hi ha persones, per dir-ho d'alguna manera, que poden fer servir això en contra, no? Que es poden aprofitar de la vulnerabilitat de les persones i també d'aquest material que al final no deixa de ser informació, informació del moment. Interessant el que deies, fem un apunt d'això, del fet que quan estem a casa no ens etiquetem a casa, perquè clar, si en algun moment passa alguna cosa o el que sigui, doncs podríem dir, ostres, com serà... Com sabia que aquesta persona que jo visca aquí a casa... Aquestes informacions que són més personals, procurar no exposar-les obertament. Clar, hem de tenir cura d'això, de tenir aquesta seguretat personal. Normalment no és recomanable que publiqueu ubicacions mentre encara també esteu al lloc si voleu evitar riscos. Perquè, bueno... Hi ha la part bona, no? Jo sempre dic la part bona i sempre és veritat que jo soc molt positiva i veig el costat positiu de les coses, però en aquest cas, doncs, depèn de com i qui, si ens vol fer mal, doncs que sapigueu també que hi ha aquest risc, eh? Llavors, doncs, és recomanable, no? És com deixar el rastre de Hansel i Gretel, però en digital, eh? Anem posant allà les miguetes de pa... Doncs hem de tenir cura, per això també. I hem de saber-ho, perquè al final sapiguem que té la seva part bona, ja ho hem explicat, però la seva part dolenta també està. I hem de saber com podem evitar-la, si volem. Doncs recordem que més enllà de la mera geolocalització, el mapa també permet explorar publicacions associades a aquesta ubicació. Això significa que si un contacte ha afegit una localització a les vostres fotografies o vídeos, aquesta informació també apareixerà reflectida al mapa. D'aquesta manera es combina immediatesa del moment present amb un fitxer visual lligat a llocs concrets. Per això dèiem la importància de... de mesurar el que publiquem i com ho publiquem i que potser no cal publicar-ho al moment, sinó que podem fer-ho una mica més tard. Més qüestions, Vanessa, que vulguis destacar d'aquesta novetat d'Instagram. Bé, jo crec que hi hem resumit bastant bé, que l'ús responsable en aquest cas és la clau. Si sou marca o empresa, doncs és molt bo fer-la servir com una funció estratègicament. publicar ubicacions comercials o públiques, no sé si cafeteries, botigues, oficines, estaveniments, fires... Això és important que fem aquestes etiquetes per poder donar visibilitat, la més visibilitat possible. Sense haver de pagar, que això també és important. També podeu programar el contingut, podeu publicar després d'haver marxat del lloc, no mentre esteu. Això també és important per mantenir la vostra privadesa controlada. També heu d'aprofitar-ho per ser o local, com dèiem, que Instagram, en aquest cas, quan treu funcions noves, sempre potència molt la visibilitat. O sigui, et premia molt si fas servir les eines que acaba de llançar com a llançament i llavors us dona molta més visibilitat. Així que, si utilitzeu bé les etiquetes geogràfiques, podeu aparèixer més sovint als nous usuaris, de moment, que està en llançament. És a dir, heu de pensar com una marca, en aquest cas, i no com un GPS, si la feu servir com a nivell usuari. Són una evolució, els mapes són una evolució, en aquest cas és com el que dèiem, quan tu entres a Google Maps i vols que et trobin, en aquest cas és el mateix, però està dintre d'Instagram i com que molta gent fa servir, això ja parlarem de les estadístiques del programa. de quantes persones fan servir l'aplicació i de lo potent que és per marques, empreses. Llavors, jo sempre us parlo de màrqueting digital, o sigui que en aquest cas us explico lo bo per empreses, marques i lo dolent, si és en el cas d'usuari, o bo també. Sí, sí, totalment. Al final jo crec que ho has definit molt bé el fet de tenir en compte quines són aquestes claus i a partir d'aquí moderar-nos i també fer-ho servir d'alguna forma més conscient perquè no ens afecti la nostra vida personal. En el cas de les empreses, dels autònoms, no deixa de ser una eina que pot ajudar. Perquè, per exemple, si sou una agència immobiliària, podeu publicar, per exemple, la localització dels pisos que teniu en aquell moment en el vostre catàleg. I d'aquesta manera també apropar, donar una experiència una mica més completa al client-clienta, que això crec que també és una cosa bastant interessant. Crec recordar, no sé si vaig errat o no, que Facebook va llançar una cosa similar fa molts anys. alguna cosa de localització no sé si era tan d'allò però jo recordo que a vegades en sortia aquell missatge que deia alguna cosa així com fulanito de tal està cerca de ti i això ho va llançar a Facebook fa anys no sé si tu recordes això no ho recordes Ara mateix em deixes així que no recordo ben bé. Em sona que hi havia algú de cerca de ti i et sortia, però no sé si era de tema de localització o senzillament que la gent quan omplia el formulari d'inscripció a la pàgina posava l'ubicació d'on era, la seva procedència, i a partir d'aquí l'aplicació feia un recull de les persones que tenies més a prop. No sé ben bé cap on anava la cosa, però recordo que hi havia com una funció que em recordava una mica això. Bé, com que quan obríem la fitxa del perfil, en aquest cas, de Facebook, clar, com que havies de posar, si volies, òbviament, d'on eres, potser sí que et sortia aquest missatge. Ara mateix no soc conscient d'això, però és possible. és possible que llavors et diu igual que et recomana si tens amics en comú que et diu podries conèixer o persones que podrien estar en tu sí, quizás conozcas i et posa allà i et fa aquestes recomanacions igual ho feia servir amb la localització és possible Ara em deixes així, eh? Que no recordo ben bé. Ja et dic, jo és que Facebook fa anys que no ho faig servir, però és el típic, no? Que quan abans era l'aplicació per excel·lència, i ho va ser durant molts anys, doncs em volia sonar, doncs, això. El fet aquest de, per exemple, estar caminant per Barcelona i de cop i volta que et diguessin d'estar cerca de ti no sé qui. I dius, ostres... Tu no t'estaràs confonent amb una altra aplicació? Pot ser, pot ser, pot ser, no ho sé, no ho sé, però a mi em sona... És que saps el que em recorda, això? Sí, una mica Tinder, no? Sí, sí, ja t'he vist per on anaves, ja t'he vist per on anaves. Perquè això sé que t'ho fa, eh? Les aplicacions aquestes, no? Sí, sí, sí, no, no, en aquella època no freqüentava aquestes aplicacions. Tens aquí un possible match. Bé, doncs deixem-ho aquí, deixem-ho aquí perquè no entrarem en aquest debat. Però, Vanessa, molt interessant també aquest mapa interactiu que ens has portat avui. Instagram llença els seus mapes interactius i els podeu fer servir com hem explicat en aquest espai de xarxes socials. Una abraçada molt gran, Vanessa, i ens sentim la sabana vinent. Que vagi molt bé. Gràcies. Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi, on les teves tardes se't faran molt curtes. Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Els antifeixistes estan avançant més. No ha arribat Vitoquiles. I els Mossos tampoc, eh? Pel que em deies, tampoc. I els Mossos tampoc. No, no, són fora. Jo els puc veure que hi ha furgonetes fora, però no estan marxant en aquest conflit que hi ha ara. Un conflit que no ha arribat a les mans perquè ens entenguem. S'està rebaixant la tensió. Sí, s'està calmant una mica perquè... Bueno, ara torna. Ara venen els Mossos. Acaben d'entrar a les unitats de la Brimo i ara comencen més llançaments. Els Mossos estan fent un cordó just davant dels joves de Sacabat, estan fent fora els joves també antifeixistes. Hi ha joves que intenten travessar el cordó que estan fent Mossos d'Esquadra, van equipats amb els cascs, les porres. S'han separat. Un jove ha travessat el cordó i ha llançat un altre objecte. Ara l'empenyen. No hi ha cap cop de porra. Un llançament molt fort per part dels joves. Desacabat. Això està provocant... Llencen tot el que troben, sincerament. Aquí hi ha un tomàquet. Aquí hi ha verdura, tot tipus d'encenadors. Molta atenció. Hi ha una noia que està intentant separar un grup de nois. Ara sí que venen Mossos. Ja comencen a fer pentes més fortes. No han tret les porres encara. Segueixen, també ens fan fora els mitjans, ens intenten separar. Venen amascuts, venen molta més policia, molta més presència policial. amb els escuts, a les porres, ara sí que estan fent la feina de separar aquests dos grups de joves. Separació molt més clara, sí que hi ha centres... Ja està. S'ha rebaixat, s'ha rebaixat. Bravo, Albert Montilla. Molt bé, molt bé. Aquest moment de ràdio i per cap de la narració. Són les 12 i dos minuts. Ara tornem, Albert. Abans anem a les notícies de les 12. Fins ara. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 12. Bon dia, us informa en Joan Bota. I a banda d'aquesta situació, a l'autònoma que ens explicava l'Albert Montilla, aquesta hora també és notícia que el primer ministre francès, Sébastien Lecorni, ha superat amb èxit la primera moció de censura contra el seu govern, la que havia presentat la França Insumisa i que és la que tenia més possibilitats. Ha aconseguit 271 vots, per tant, no ha arribat als 289 necessaris per tombar l'executiu. Ara és el torn de la moció de censura de l'extrema dreta de regrupament nacional que no té possibilitats de prosperar perquè no té el suport de l'esquerra. Més notícies, Natàlia Ramon. Els negociadors de Junts i el PSOE es van tornar a reunir dilluns passat en un nou intent d'acostar posicions, segons ha pogut saber Teres Catinfo. Jordi Corbalan. Fons pròximes als negociadors expliquen que aquesta vegada per part del PSOE no hi va anar l'expresident Rodríguez Zapatero. L'interlocutor va ser Juan Fran Serrano, que ja era a les converses de Ginebra quan hi havia Santo Cerdán. Puigdemont, Turull i Nogueres li van traslladar a la negativa de junts a seures a negociar els pressupostos. Tot i que el PSOE no hi veu un no rotund, fons del partit de Puigdemont asseguren que no han tingut cap conversa amb els socialistes sobre el sostre de despesa que s'ha d'aprovar abans d'aquestes. El Congrés ni sobre els pressupostos. Els de Puigdemont van traslladar al PSOE el seu malestar per les votacions del PSC la setmana passada en el debat de política general. Els socialistes van reiterar que no estan per parlar del referèndum a la taula de negociació de Suïssa. Els Juntaires ja han activat el debat intern per no trigar gaire a prendre una decisió sobre la continuïtat de les relacions amb el PSOE. I l'exassessor de José Luis Ábalos, Coldo García, està pendent de la decisió del jutge del Suprem si li manté les mesures cautelars o bé ordena l'ingrés a la presó, com demanen les acusacions, cosa que no fa la Fiscalia. Coldo García s'ha acollit al dret de no declarar davant el magistrat que l'ha tornat a citar per les suposades comissions il·legals que gestionava per a l'exministre a Madrid. Àngels de Fuente, bon dia. Hola, bon dia. El jutge del Suprem, Leopoldo Puente, continua tancat al seu despatx elaborant la resolució per poder argumentar si decideix mantenir les mesures cautelars a Coldo García, és a dir, mantenir la llibertat de l'ex-assessor Dávalos, que no pot sortir del país, tampoc té passaport i cada 15 dies s'ha de presentar davant del jutge o bé decideix enviar-lo a la presó. Una possibilitat cada cop més allunyada perquè la fiscalia no ho ha demanat. Sí que ho han fet les acusacions populars que, a diferència d'ahir, no han demanat fiança a fonts jurídiques... Ens han explicat que durant la declaració la fiscalia li ha retret a Coldo García la seva exposició mediàtica que parli més amb els mitjans de comunicació i que no ho faci a petició de la justícia. Àngels, la font de Catalunya, Ràdio Madrid. Esports, Marcos García. El Barça lidera la lligueta de la Champions femenina. L'equip laurena suma dues victòries en dos partits després de guanyar ahir 0 a 4 al Camp de la Roma. El Wolfsburg i l'Olímpic de Lió també sumen 6 punts en dos partits. El director general del Barça, Manel del Rió, preveu uns ingressos superiors als 300 milions d'euros anuals amb el nou Spotify Camp Nou. En declaracions al tot costa del Río insisteix que el Barça no vol vendre BLM, que és l'empresa que té el club per explotar les llicències i el marxandatge. I amb motor, Pol Espargaró anuncia que seguirà l'equip KTM de pilot provador reserva. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passant 6 minuts a les 12 us informa Mariona Sales Vilanova. El Tutuguri celebra el desè aniversari del projecte artístic actual i el centenari de l'edifici Bonavista 106 amb una festa oberta al públic el divendres 17 d'octubre al Casal de Joves de Sant Just. L'espai, dedicat a la dansa, al circ i altres expressions artístiques vinculades al moviment, ha esdevingut un referent local on persones de totes les edats poden explorar la creativitat, conèixer el propi cos i posar-se en forma. L'edifici Calacull, amb un segle d'història, ha passat de llotjar comerços tradicionals com botigues de caviures a tenir una important trajectòria en les arts escèniques. La programació començarà a dos quarts de set de la tarda amb activitats familiars a càrrec de Cristina Martí i Meraki i continuarà amb microactuacions d'arts escèniques a dos quarts de vuit del vespre amb propostes de dansa, música, acrobàcia i improvisació. A dos quarts de deu de la nit es representarà Citzània, de la Lia Iguader i Joan Ramon Graell, seguida de Germán Riba. A partir de les 11 de la nit, la festa es tancarà amb les sessions musicals de DJ Mas, Cat Complex i Doc Boyd, i l'acte és organitzat per Tutu Guirim, la col·laboració del Casal de Joves de Sant Jus, i inclourà servei de sopar i begudes al recinte. L'espai de lliure creació Carme Malaret presentarà aquest dissabte 18 d'octubre a les 12 del matí la clau número 11, dins del projecte Claus, una iniciativa que serveix per finançar les diferents línies de treball de l'entitat i garantir-ne la continuïtat. Aquesta nova edició és a càrrec de Nil Nabot i manté el format habitual amb una aportació de 20 euros que permet endur-se una clau simbòlica i alhora contribuir al sosteniment econòmic de l'espai. El projecte Claus es consolida com una eina de participació col·lectiva que any rere any ajuda a obrir l'espai i donar suport a la creació artística local. El grup d'escacs de l'Ateneu de Sant Just compleix dos anys de trajectòria i enceta el curs 2025-2026 amb l'objectiu de consolidar-se com a espai obert de trobada i aprenentatge. Creat per tres aficionats amb ganes de compartir partides presencials, el grup s'ha convertit en una secció estable de l'Ateneu amb una vintena llarga de membres i activitats setmanals. Les trobades tenen lloc cada dimarts de 5 a 8 a la sala Piquet i combinen partides lliures amb sessions guiades i tornejos socials. Els integrants destacen el bon ambient i la convivència com a trets principals, amb un espai pensat tant per jugadors experimentats com per persones que s'inicien. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de la UNA. Fins ara. Ràdio 2B FM 98.1 No busques a Maya en internet, es peor. Ese porro no me lo fumé, créetelo. No me llames cuando me veas en fotos de fiesta. Tú serías igual si tuvieras la vida esta. Si nos encontráramos con 24 años, nos confesaríamos en la cola del baño. Me harías una peca, te pondría pintalabios. M-A-P-S. No, no busques a Maya en internet. Otra vez. Aunque no te escriba, estoy bien. Fíate. M.A. Fins demà! Fins demà! No busques ama ya en internet. Hi ha dies que faig molt tard i no ho trobes normal. Jo no trobo gent normal, lo molt que m'ho et semblant. Oh, t'amiri més bon. No és broma que t'estima totes hores, pens en trucar de segon. que no escoltes i ni t'esforces en dissimular. Jo vull dissimular i d'on me poses xiudar. Oh, t'amiri amb els mans, no és broma que t'estima totes hores, pens en tu cada segon. No és broma que t'estima totes les hores de tots els records de l'amor. I no ha trobat gent normal, l'home al que molt semblant. No, no ha trobat gent normal. T'amiri i m'esplom. No és broma que t'estima totes hores, pens en tu cada segon. Els dimecres a les deu de la nit, fabricants de cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar. o bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia. Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Meneu gausats. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. Fins demà! Arranquem la tercera hora del programa d'avui amb Rasputin de Fons i amb una companyia, la CIA La Prèvia, que ens presenta al Tantarantana, l'última direcció de Carla Rovira, un retrat d'aquesta CIA La Prèvia sobre l'assassinat de la darrera dinastia del Sars, el Romanov. Del 15 al 26 d'octubre, la companyia La Prèvia, sota la direcció de Carla Rovira, presenta a la Sala Baixos 22 del Tantarantana aquest Romanov, un retrat, una proposta escènica que reobre les ferides d'un episodi clau en la història de Rússia. Per parlar d'aquesta obra, hem convidat avui a Eva Baudés, a Dina López, que són actrius d'aquesta producció, i també a Igor Rodríguez, el mac Igor, que també el tenim molt conegut aquí al programa... és ajudant de direcció d'aquesta producció. Els tenim aquí ja als Estudis de Ràdio d'Esvern. Família, bon dia. Molt bon dia. Com esteu? Bon dia. Molt bé. Després d'aquesta presentació us deixo a vosaltres que us espleieu, que ens expliqueu una miqueta què és aquesta peça que estarà aquests dies al Teatre Tantarantana. Expliqueu-nos una mica què és Romanov, un retrat, aquesta obra que neix d'un TFG, oi? Doncs sí, sí, és tot el que comentaves. Vam fer aquestes dues actrius al seu TFG i jo em vaig incorporar perquè tenia feeling amb Carla i vaig dir, ostres, doncs faig d'ajudant de direcció. Va anar molt bé i, ostres, ara estem al tantarantana. Sí, també deixar clar que venim aquí, som dos actrius, però la companyia està formada per 12 actrius i actors actualment i que és un orgull i un privilegi poder fer aquest projecte que hagi sortit del nostre TFG i ara estigui al Teatre Tantarantana. Un projecte que entenc que va néixer a Eòlia, perquè vosaltres sou d'Eòlia i que per tant es va estrenar també al Teatre d'Allà, al Teatre Eòlia. Sí, efectivament, vam estar al maig de dijous a diumenge, vam fer 5 funcions i va anar molt bé, la veritat, vam estar molt contentes. Què valoreu del procés de creació d'aquest projecte teatre? Perquè al final també van ser molts mesos m'imagino que tot un any, tot un curs preparant el material per poder-lo dur a terme per fer aquestes cinc funcions al Teatre Eòlia i ara aquesta breu temporada però que esperem que sigui més llarga que la gent vagi a veure-us i també es pugui allargar una mica de Roma 9 Quin va ser aquest procés? Expliqueu-nos una mica i com l'heu viscut Aviam, jo crec que el guai d'aquesta peça és que és original de Carla i a més a més jo crec que la vam crear entre tots i totes una mica de superimpros, textos que portàvem, opinions doncs a poc a poc va anar creixent. El punt de partida era si va ser just l'assassinat de la darrera família Romanov. De dir, ostres, això és justícia? Sí o no? I a partir d'aquí vam començar a explicar tota la darrera família, tot el que envolta, i hi ha molta història, i hi ha moltes preguntes que potser no les resolvem, no? No ho resolem, però fem que el públic, amb el que veu, després digui, ah, és just matar-los o no és just matar-los? Sí, jo crec que també és això l'interessant, que surts i escoltes tot el públic parlar, potser hi ha alguna escena que m'han convençut que era just, però hi ha alguna altra que no, i surt amb el dubte. Jo crec que és això el que volíem i crec que ho hem aconseguit força. I també perquè ens posem en la pell de les dues... corrents que hi ha, no? Parlem des del punt de vista de la família, però també dels revolucionaris que van prendre aquesta decisió i ens posem en la pell dels dos també per afortar aquest debat, no? I a veure com... què és més ètic o què era el que havien d'haver fet i per què ho van acabar fent també, no? I entendre els dos punts de vista. Doncs estem repassant una mica aquesta fitxa que ens han enviat des de la Cia La Prèvia, una fitxa, un dossier de premsa que relata tota aquesta informació que ens estan explicant i que realment, si anem a la sinopsis, ens ubiquem a principis del segle XX i estem parlant d'una Rússia una mica fosca. Què és el que es troba l'espectador quan arriba, que és a l'inici i al desencadenant d'aquesta obra? Mira, quan el públic s'asseu a la seva butaca, el primer que veu és el retrat del Romanov. I el guai d'això és que tota l'estona inserim molt en aquesta idea d'imatge, del retrat. I a partir del retrat, que és el bonic, una família ben puestecita, ben monos i tot això, doncs a poc a poc anem gratant totes les esquerdes que té aquesta família. Però també el guai crec que no només, el que deia l'Eva, no només... mostrem que érem un sars, sinó mostrem també coses que dius, ah, són gent normal, Alexei, que és el futur sars, té hemofilia i té sus cositas d'anem petit, i crec que és guai, perquè mostrem les dues bandes. Vosaltres també ho veieu així, és a dir, un inici punyent perquè també l'espectador vegi com està conformada aquesta família i després, a partir d'aquí, anar estirant una mica del fil, és així el que es troba l'espectador? Sí, la veritat és que sí, a més també el retrat va néixer a partir d'una foto real de la dinastia de la família Romanov i a partir d'aquí el retrat va guanyar la forma a la composició escènica i és una imatge potent perquè també amb un joc de llums meravellós que es va fer i que està creat i és increïble i també aporta molt, seria com un personatge més la llum que està present en molts moments i és clau per la peça i aleshores aquest retrat el veiem de moltes maneres, el veiem sencer, el veiem trencat, com que ens permetem entrar en aquest retrat i donar-li vida. I vosaltres com a actrius, Dina, com heu treballat? És a dir, com ha sigut el procés creatiu de totes les actrius, de tot l'equip, de tot l'elenc? I també com ha anat evolucionant la vostra interpretació funció rere funció? Bé, nosaltres a partir d'uns personatges que ja existien realment, a l'inici va ser molta recerca de documents, alguns vídeos que també hi havia, sobretot de part dels revolucionaris, i amb aquesta informació cadascú ha decidit crear el seu personatge, també trobant un equilibri entre tots i unes relacions entre tots els personatges, i a partir d'aquí jo crec que han anat evolucionant bastant, inclús ara que hem tornat al cap d'uns mesos d'haver-la feta a Eòlia, jo crec que també han agafat una altra perspectiva. Molt bé, doncs avui estem parlant, com dèiem, amb Eva Baudés, Dina López, Igor Rodríguez, el Mac Igor, que en aquest cas conformen l'equip de les actrius, juntament amb més persones, són un total de 12, com comentàvem, i també en aquest cas Mac Igor, que forma part de l'ajutantia de direcció. Estem veient imatges també aquí al monitor que tenim a l'estudi, I la veritat, s'ha anat a buscar una mica aquest sentit d'època, s'ha anat a buscar sobretot amb el vestuari aquest sentit d'època i després amb la escenografia jugar bastant amb els colors, amb la llum. Com va ser també la recerca de vestuari, la recerca d'aquest món estètic per l'obra? Mira, jo, i és el que sempre he dit al llarg del procés d'aquesta obra, és que... plantegem la història com a mi més ha agradat aprendre-la a l'institut. Perquè quan tothom parla, és una obra d'història, que expliquem personatges reals, la gent diu, ostres, quin avorriment, no? Serà text? I no, no, no, tot el contrari. O sigui, ho plantegem d'una manera... que passem des de que és divertit passem de que és interessant que potser hi ha moments que no fan por però que hi ha bastanta tensió i passem per molts codis que crec que és un molt bon acert perquè la gent diu, ostres, és que si m'ho haguessin explicat així la història, qualsevol moment històric m'hagués agradat aprendre història, o sigui, si hi ha algú que diu, no, és que és història i no m'agrada veniu perquè us agradarà molt sí, sí, sí Molt bé, doncs no sé si voleu afegir una cosa més abans d'anar tancant, però recordar la gent que pot veure-us durant aquestes dues setmanes al teatre tan tarantant en aquests baixos, una sala molt nostrada, molt de Barcelona, que porta sempre producte de proximitat de quilòmetre zero. Com us heu sentit en aquesta sala? Ostres, jo personalment era el primer cop que feia en un teatre més professional a part del Teatre Eòlia, que al final era vinculat ja amb la universitat, i sentim-nos superprivilegiades de ser-hi allà, amb tot l'equip que està darrere el teatre tant tarantana i molt contentes d'aquesta oportunitat, la veritat. La veritat és que és això, ha sigut una oportunitat que no ens esperàvem i va ser un regal i aleshores l'estem gaudint moltíssim, al màxim i que almenys jo, però crec que parlo en nom de tots, que ens sentim privilegiats de poder estar al Teatre d'en Tarantana i a més que tota la companyia som recent graduats d'eòlia, aleshores moltes vegades el món professional o artístic és complicat i haver pogut tenir aquesta oportunitat tants pocs mesos després d'haver-se graduat és una experiència que no oblidarem mai i que està sent meravellosa i aquestes dues setmanes esperem i segurament seran increïbles i la recordarem tota la vida. I jo vull fer un espòiler. Vinga, va, espòilers. Vull fer un espòiler. Està sonant una cançó. La gent busca no fer-los i tu, Igor, busques fer-los. No, està sonant una cançó, que és Rasputin. No és un temazo. Boníem. Aquesta cançó surt, per tant, què vol dir que surt? Rasputin. I, òbviament, té poder. Hi ha màgia, hi ha cosetes que són molt divertides, també. Saps el que et comentava? Hi ha màgia? Què vols dir, que hi ha màgia? Que Rasputin fa màgia. A l'escena, sí, sí, i tant. Llavors dius, ostres, aquest tio fa por, però pot fer el que vulgui amb nosaltres una mica. Home, totalment, totalment, sí, sí. Sí, sí, sí, fa por, jo dic que fa por. Sí, eh, fa por. Sí, fa molta por. Sí, una mica. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Avui estem parlant amb aquesta companyia, si hi ha la prèvia, que ens presenta Romanov, un retrat a aquesta obra al teatre tan tarantana. Funcions, hores, dies, expliqueu-nos una mica com i quan us podem veure. Doncs vam estrenar ahir, ja estem fins aquest diumenge, i la setmana vinent també, de dimecres i diumenge, dues setmanes. Els horaris són de dimecres a dissabte a les vuit i mitja del vespre i els diumenges a les set. Molt bé. Les entrades es poden comprar a través de Taquilla Online, suposo, a la web del Teatre Tantarantana i també a Taquilla, allà al teatre, prèviament. Sala Baixos 22, com comentàvem, i en aquest cas, ara sí, us deixaré uns minuts, si voleu dir alguna cosa a l'audiència, si voleu convidar-la, que esteu també oberts. Recordar que ens fa també especial il·lusió tenir-vos perquè jo vaig tenir unes arrels... al Teatre Eòlia, bueno, perdoneu, a l'Escola Eòlia de Barcelona, evidentment, al teatre també, però vaig tenir, doncs, una formació teatral i vaig compartir també amb vosaltres, i amb la Dina, doncs, que en aquest cas, a Sant Justenca, que ens fa molta il·lusió que estiguis també al teatre tan tarantana. I ara sí, minuts vostres per comentar als nostres oients, que vinguin a veure-us, que vinguin, que vinguin. Sí, jo us convidaria a venir perquè crec que és una obra, és el que ha dit Igor abans, passen moltes coses, passes moltes emocions com a públic en aquesta obra, aprens molt i aprens d'una manera divertida, entretinguda. Són dues hores i ara a la gent li sembla que dues hores és molt llarg, però tothom ha sortit sorprès que dues hores se li passessin tan ràpid i jo crec que això és molt bona senyal. Endavant, endavant, no us baralleu pel micro. És que tens dos minuts per vendre l'obra. Dius, ostres, me pongo nervioso. No, jo el que voldria dir és que són dues hores que fem un viatge on coneixem la família. Coneixem l'altra banda dels revolucionaris. Coneixem a Rasputin. Amb tot això, si plantegem una miqueta en plan de fem un paisatge per la Rússia d'aquell moment. I acaba també amb una escena final, que no és spoiler, però que et posa la pell de gallina. Perquè, clar, relatem en directe la mort del Romanov. I tu potser amb el que has vist a l'obra dius, ostres, doncs potser jo no els mataria, però tu ho veus. O al contrari, els estàs veient i dius, ah... Clar, al final, durant tota l'obra, pel que heu anat explicant, poseu en repte, en Hake Mate, a l'espectador, en decidir, una mica com els romans, que feien allò del pas amunt, pols avall, i una mica anar decidint si realment salvem aquesta família, no la salvem, i al final, com que la història ja està explicada, perquè ja està viscuda, evidentment, sabem tots com acaba. I ara sí, Eva Baudés, pots acabar tu, si vols. Sí, també posar èmfasi i recordar que la companyia està formada per integrants, joves actors i actrius, tots menors de 30 anys, i és el futur del teatre. Aleshores, a vegades crec que és necessari donar l'oportunitat a noves veus i a joves veus teatrals que estan començant i també tenint en compte que tenim a la Dina aquí, que és de Sant Just i que, evidentment, com a persona de Sant Just seria una falta de respecte no anar-la a veure perquè és que, sisplau, vull dir, la teniu aquí. Però no només perquè sigui d'aquí, sinó perquè ho fan molt bé. Hi ha que dir les coses, ho fan molt bé. I que s'ha d'apostar pel talent jove i pel futur del teatre. Totalment, totalment. Doncs vinga, va, tindrem un detall amb la gent que no ha pogut ser aquí, però que també forma part d'aquesta obra. Ells són Júlia Aguilar, Laia Bermejo, Laura Corbalán, Moisés González, Alba E. Rojo, Laura Lara, Àlex Modi, Naira Pérez, Patricia Ruiz i Alba Jubany, que juntament amb l'Eva Baudés i la Dina López formen part d'aquesta interpretació, d'aquesta interpretació de la història del Romanov. Mac Igor, Dina, Eva, un abraçada molt gran. Cuideu-vos molt, visc al teatre i molta merda. Gràcies. Breu pausa. Tornem de seguida amb l'espai de teatre amb Maica Dueñas. Fins ara. Sabes que te necesito Es una emergencia de amor Un sentimiento tan infinito Que parece un inmenso dolor No me preguntes qué pasa Un canto libre que me traspasa hasta el fondo de mi corazón. Mi pan, mi vino, una exigencia del destino. Una tormenta que atraviesa mi piel dulcemente. Fins demà! Gràcies. Bona nit. Bona nit. Fes una foto del terrat que des d'aquí es pot veure en Mart. La roba estès al meu agost, un camp d'espigues i cargols. Esperarem que passi el fred i sota l'arbre parlarem de tot. Un biorritme elemental, un mar d'antenes i animals. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altres greus. Esmorzarem pan bol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi. Deixa endavant de la ciutat la tarda llarga i potser més. El meu secret subtitulat camins d'arròs, camins de blat. Esperarem que baixi el sol i sota l'arbre parlarem del temps. un tros de vida artificial. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altres greus. Esmorzarem pan, bol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi. Baix endavant de la ciutat, la tarda enllarga i potser més. Quan compreu per internet, vigileu quina informació us dona el web sobre l'ús que farà de les vostres dades personals. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012 Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Això és espectacle! A un cavall descomptat per les dues! Això és espectacle amb Maica Dueñas. Maica Duenyes, bon dia. Hola, bon dia. Com estàs? Com va tot? Encantada d'estar aquí i d'escoltar els teus convidats d'ara fa poc. Ens feia il·lusió també que estiguessis per aquí, perquè com que portes l'espai de teatre, dic, home, com a mínim que vingui a escoltar aquesta entrevista. M'ha fet molta il·lusió. Sí, sí. Molt bé, doncs del Teatre Tantarantana passem a altres qüestions, perquè Barcelona és molt gran, passen moltes coses, però aquí és Sant Just també. Hi ha molts teatres, no? Hi ha molta activitat teatral. Però avui concretament parlem del teatre que podrem veure aquí a Sant Just dins de les festes de tardor. I tenim la sort i l'oportunitat de veure una obra magnífica que es diu Berta i Marià i justament podrem parlar amb el seu protagonista, el Roger Pera. Bon dia. Molt bon dia. Disculpa, perquè la ràdio ja saps com és i havíem quedat a les 12 i mira quina hora és i et truquem ara perquè, bé, això, els horaris de la ràdio és el que són. Van com van, van com van. El que és bo sempre es fa esperar i per primera vegada t'espero jo a tu, Maica. Doncs moltíssimes gràcies per esperar-me. El Roger Pera és un actor que l'estimo moltíssim, però moltíssim, perquè gairebé vaig treballar amb ell, que era pràcticament un criu. Va començar molt, molt, molt jovenet al teatre. No sé si tenies 8 o 10 anys quan va començar, no? Sí, teníem entre 9 i 10 anys al teatre ràpidament. Abans era el centre dramàtic. Imagina't, porta tota la vida dins del món del teatre a estar feliç i content en la seva professió, que això és una gran sort. I ara estem aquí per parlar una mica de l'obra que podrem veure justament aquí a Sant Lluís. Explica'm una mica de què va l'obra. Verde i Maria és la història de... d'una vida, d'una parella, i amb tots els seus alts i baixos, però que al cap i a la fi l'amor sempre hi és. I és molt maco la funció, perquè Berta i Marià comencem la funció amb 50 anys. que és una mica els que tenim l'Ali Maren i jo, tot i que semblem molt més joves. Que ets presumit, Roger. Això sempre. I el bonic de la funció és que són quatre actes i comencem amb 50 anys, passem als 62, després als 78 i acabem la funció amb 95 anys. I això ho fem sense canvi de maquillatge... Sense res. Però que al pas dels anys, bueno, passaran coses en aquesta parella. Home, clar, evidentment. Una relació i una vida no sempre és feliç. Hi ha obstacles, entrebancs, i és que és molt única. I com va arribar a les vostres mans aquesta obra? Doncs mira, feia molt de temps que la Lali Berenc i jo... Sí? Buscàvem alguna cosa per fer junts. Seguint les ordres del estimat i desaparegut ja el Ricard Salvat. El Ricard Salvat, el 2002 vam treballar amb ell, la Lali i jo, fent ronda de mort de cinera en el lliure. Aquesta me'n recordo, sí. Molt bona. Molt, molt bona. I sempre el Ricard sempre ens deia... heu de fer alguna cosa junts, perquè sou els millors actors de la vostra generació. I no trobàvem... Mira que hi ha obres, però... Jo estava fent coses, o la Lali estava fent coses, alguna cosa ens havia arribat i no ens havia entusiasmat. I un dia, ja estan en el Versus, què? Que va ser en el Versus? En el Gaudí? L'Eber em va venir i em va dir, escolta, llegeix't aquesta obra, no? La vaig llegir de seguida, li vaig passar a la Lali, vam fer una lectura amb l'Eber i amb la Maria. L'Eber Blanchet, que és el que porta al teatre, i la Maria, sí. Sí, ja no ho porten, el portaven en aquell moment, i la Maria Clausó, que és la seva companya, actriu i directora. I vam dir, després de fer la lectura ens vam emocionar tots i vam obrir agendes i vam començar a assajar. Molt bé, que guai, no? O sigui que ha estat buscat i quan l'heu trobat us heu posat en marxa. Això diu molt de vosaltres, o sigui que teniu força de voluntat. I llavors, bé, està dirigida per... La Maria Clausó. A mi m'agradaria una mica saber com han anat els assajos, perquè sé que tu treballes molt, que estàs sempre fent doblatge i suposo que haurà estat una mica difícil trobar hores per assajar, no? Bé, els actors sempre no podem estar a casa. Necessitem estimar i que ens estimin. Sí que faig doblatge i don classes i faig rodatges, però en aquest cas va ser molt fàcil perquè teníem tantes ganes de fer-ho. I com tots els assajos són difícils, pel que és la generositat que requereix una obra de teatre, en aquest cas no li vam haver de sumar el treball de cos. La Maria, la directora... Sí, la Maria... que ara està fent una cosa de rodoreda, que no us ho perdeu. Sí. Però a part de ser una gran... Ja l'he vist, l'he vist el que fa de la rodoreda, sí, està fantàstica, sí. Doncs a part de ser una meravellosa actriu, és una directora molt acurada i una tia que domina molt el cos i que sap transmetre, no? Aleshores els assajos van ser molt bonics perquè, clar, et vas fent gran, no?, amb el cos i amb la veu. i comences una mica lleuger, tot i que en tinguis 50, però quan passa el temps ja fa mal als ronyons, i després ja et fa mal el cap, i després ja et volta el cap. I hem sigut uns assajos molt xulos, perquè gràcies a ella hem aconseguit, sense canvis de maquillatge, que la gent digui, ostres, és que sembla que tinguis 95 anys, no? Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. Carai, quin repte, quin repte. O sigui, que passeu tota la vida damunt de l'escenari, per dir-ho d'alguna manera, i no teniu... O sigui, no us maquilleu, ni us poseu perruques, ni simplement físicament veu... O sigui, el públic veurà com esteu més vells, no? Sí. Això és molt difícil, eh, Roger? És complicat. Però només amb canvis de vestuari, perquè mai l'escenari queda buit, sempre hi ha un o l'altre. Clar, jo una mica estic entrenat una mica amb la veu, no? És a dir, fent doblatge... A vegades fas de xaval de 18 anys, no? I a vegades fas un guaperes i a vegades un senyor més, no? Però, clar, és que aquí... Només, clar, és el cos. Clar, clar, és que la veu tu la tens molt entrenada, evidentment, perquè tota la vida has fet dublatge, però el cos és difícil de passar d'un jovenet a una persona gran, no?, a un vell, no? O sigui que això és una feina important la que esteu fent. Estic desitjant de veure-la. Intentaré venir aquesta nit per veure, doncs això, la Berta i el Marià, a veure què m'expliquen. Expliqueu la vida concreta d'una parella, no?, al llarg de la seva vida, no? Exacte. I no us ho perdeu perquè, de fet, aquesta obra la vam fer fa un any i mig, després vam començar la gira, després els Ateneus ens els van agafar i ens queden tres setmanes, no?, Després potser la tornem a fer, doncs faria molta il·lusió, però és una oportunitat única. I també us he de dir que la senyora directora m'ha dit que les entrades es poden comprar a l'Ateneu mateix, no?, de Sant Jus d'Esbert, o també entrant a Entràpolis, entrades, Entràpolis, i poseu Berta i Maria a Ateneu. Sí, a l'Ateneu s'encarrega sempre d'enviar informació a tots els habitants d'aquí, de Sant Jus, perquè sàpiguen on poden adquirir les entrades. segur, segur que estarà la teniu ple perquè primer perquè la gent de Sant Lluís li agrada molt el teatre i després perquè Berta i Marià és una obra que crida molt l'atenció no només per la història de la parella sinó perquè sou dos grans, grans actors els que esteu interpretant Berta i Marià i també deixa'm acabar la falca el pare, el meu pare sí, el Joan, sí quan va venir a veure la funció, va dir, oh, oh, escolta, ho fas molt bé, però només hi ha una persona que ho faria millor que tu. I dic, qui, pare? I em diu, jo. Que l'última part ja me la sé de memòria. Perquè assaixes a casa, no? Llavors, t'estan sentint com estudies, no? Més que això, he agafat Imatges, és a dir, he treballat amb la imatge dels meus tallars, del meu pare, i dels meus avis. I els he agafat gestos, no? I de la manera de parlar, de tremolar, de caminar, la gepa, en el pare... Això que estàs explicant és molt difícil de fer, eh, Roger? Ja t'ho dic, eh? Per això la feina... La feina és molt orfebreria pura, aquests dos personatges i aquesta història, però molt ben dirigits per la Maria Clausó, amb un text de l'Ever que, ostres, mira que llegit obres seves i m'agraden totes, però aquesta és xapó. Ja, ja, ja. L'Eber i la Maria portaven el teatre, justament. I han estat dues grans, grans, grans persones teatrals, vull dir, que han ajudat molt que el teatre continuï cada dia, cada dia, cada dia, cada dia. Però, bueno... I, a més, han fet una cosa que, a part de ser història, l'Eber, història del teatre de Barcelona i la Maria... han fet una cosa que és molt complicat, que és donar oportunitats i apostar, també econòmicament, per gent jove i gent nova. Gent que no estan ni al lliure, ni a focus, ni al de boll de gom, sinó gent que té moltes ganes de fer teatre amb un talent important. brutal i amb una il·lusió i ganes Sí, sí, han ajudat molt a la gent del teatre i a la gent que comença o sigui que xapó per ells perquè la veritat és que ho han fet molt bé I vosaltres, doncs res, esperar... Estic boja per veure-us aquest dissabte. Allà la teniu. I ja ens veurem aquesta. A més, tinc moltes ganes de veure't perquè fa molt de temps que no et veig. I nosaltres vam treballar junts quan tu eres pràcticament un nen. Em penso que... No? Amb el Calixto Vieito, fent Galileu Galilei. Sí senyor, sí senyor. Allà ens vam conèixer. Sí, allà ens vam conèixer, però tu eres un crio. Sí, tenia 24 anys. Ja, per això. Déu-n'hi-do, com passa el temps. Gràcies per estar amb nosaltres, Roger. Gràcies a vosaltres. Dóna-li patons al teu pare, el Joan. L'hi-do. Escolta, i et pregunto, continua fent la fideua al teu pare? Continuar fent la fideuà. Ah, perquè és que em va convidar moltes vegades perquè passés per casa vostra a provar la fideuà i ara m'estava recordant. El que passa és que això no ho podem dir per ràdio. El meu pare sempre fa fideus a la cassola, més que fideuà, som fideus a la cassola tots els dissabtes. I sempre diu que... I això és una tradició. Esteu convidats, però si ara ho sap tot a la ràdio, ens trobarem que el dissabte no hi acabarem. Ai, senyor. Una gran família, la família del Joan Pera, perquè tots els germans i tota la família estan molt units, que això és molt maco, no? i molts d'ells treballen al teatre, que també ho neix encara més. Gràcies per estar amb nosaltres, Roger. Gràcies a vosaltres. Ens veiem d'aquí a res aquest dissabte al Teatre de l'Ateneu i esperant que arribi aquest dissabte per donar-te una gran abraçada. Gràcies. Igualment. Allà estarem i t'abraçarem molt fort. Adéu, carinyo. Adéu, Roger. Que tinguis un bon dia. Adéu. Bé, el Roger el podrem veure aquest dissabte, 18. La teniu. L'obra és Berta i Marià. Ja ha explicat ell una mica de què va. Va d'una parella al llarg de la seva vida, que sempre és interessant de veure els alts i baixos que hi ha en una relació de parella, no?, Clar, deu ser molt interessant, no?, perquè el fet de posar-ho sobre de l'escenari també es veu més clar, no?, aquest procés, aquesta cronologia que ens deia des dels 50 fins als 90. Són molts anys, eh? Imagina't. I sobretot això que, per mi, una de les coses més difícils que hi ha és passar al damunt d'un escenari de ser jove a ser gran. I més si no hi ha un maquillatge i una caracterització, no?, Sí, sí, totalment. És complicat, però bueno, ja ho parlarem la setmana que ve després de veure aquesta Berta i Maria a l'Ateneu i ja podrem parlar una mica del que, bueno, suposo que serà una història, doncs, això, de tota una vida junts. Totalment. Que no és fàcil, eh? No, no, deu ser complex, deu tenir molts clars obscurs, no?, que es diu, allò de dir, bueno, molts matisos, molts matisos. La vida en parella no és fàcil i la veritat és que tants anys de parella, bueno, serà molt interessant de veure aquesta Berta i Maria. Què més tenim? Bé, estem a les festes de tardor. Sí. Llavors, jo suposo que tu repasses cada dia el que es fa, no? Efectivament. Però què hi ha? Doncs n'hi ha unes quantes coses a part... Bé, a mi ja saps que el que més m'agrada de tot de les festes de tardor és el correfoc. Sí, sí, ho sé, som conscients. I justament el dissabte 18 hi ha el correfoc. No us ho perdeu perquè val la pena d'anar-hi a veure-ho. I després, el diumenge també una de les coses que estan obertes a tothom i que és interessant de veure, jo pateixo molt, però bueno, la Diada Castellera. Sí. Jo pateixo molt. M'agrada veure-ho, eh? Però això que vagin pujant, pujant, pujant, pujant fins a... No sé quants metres. Fins al cel. Em posa molt nerviosa. Vaig perquè m'agrada, però Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, la gent que fa això, Déu-n'hi-do. I després també... Doncs hi ha moltes coses més, a part de la Diada Castellera. Per exemple, està Sons de Faules, que és un concert, però un concert espacial, perquè a més a més expliquen històries. O sigui, és música i històries. I això és pel diumenge, o sigui que ja sabeu, estem de festa major, aprofiteu tot el que hi ha, que hi ha molta cosa, i ens tornem a trobar la setmana vinent per continuar parlant de teatre. Doncs clar que sí, a seguir gaudint d'aquestes festes de tardor que van començar ahir i que aniran extenent al llarg d'aquests dies. A tu què és el que més t'agrada de les festes de tardor? A mi, compartir-la amb la gent que m'estimo, que jo crec que això és el més important. Però si hauria de triar una activitat, home, jo soc molt fan de Sant Jus al carrer. Sant Jus al carrer m'agrada molt, perquè em recorda quan era petit, que ho posaven als carrers del costat de casa meva. Les paradetes, les paradetes... Molta nostàlgia, molta nostàlgia. Jo sempre vaig a veure les paradetes i sempre surto de casa dient no compraré res, no compraré res, no compraré res. I al final sempre acabo comprant alguna cosa. Alguna cosa. Maica Duenyes, una abraçada molt gran. Fins la setmana vinent. Adeu, fins la setmana vinent. I fins aquí, la Rambla d'avui. Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible la Rambla d'avui dijous 16 d'octubre. Avui hem portat les notícies de Sant Jus a la primera hora, juntament amb el repàs de les portades dels diaris. També hem parlat del temps amb en Carles Rius i hem fet un repàs de les efemèrides. A la segona hora, entrevista del dia, la secció d'escacs de l'Ateneu ha estat la protagonista i hem tancat aquest segon espai, aquesta segona franja del programa, amb Vanessa Montserrat i les xarxes socials. El punt i final del programa d'avui ha estat molt teatral, amb l'entrevista a Romanov, un retrat a aquesta obra que podeu trobar al teatre tant tarantana, i també hem parlat de teatre amb Maica Dueñas i amb en Roger Pere al telèfon. Una abraçada molt gran, cuideu-vos molt i nosaltres ens escoltem demà de 10 a 1 aquí, a Ràdio d'Esvern. Que sigueu molt feliços! Gràcies.