#929 - Festes, documental, vermut i Fantasma de l'Òpera

Molt bon dia Sant Just, són les 10 i 6 minuts, avui és dilluns, dilluns plujós, dilluns de festes de tardor, dilluns prèvi a Sant Just al carrer, dilluns de pluja, però al cap i a la fi un dia per començar la setmana aquí a la Rambla amb ganes de passar-ho bé i amb ganes de tenir-vos ben informats i informades de tot allò que passa a Sant Just d'Esvern. Una salutació de qui us parla, l'Enric us acompanyarà avui mig mig amb el Dani perquè el Dani el tenim allò que ens ha passat a molts de nosaltres alguna vegada, que ens han tret el queixal del seny i això ja sabem que té certa molèstia. Bé, en tot cas, estarem amb vosaltres fins al punt horari de la una al migdia amb l'equip de sempre, amb les col·laboracions de sempre i, de fet, d'aquí uns instants entrarà l'estudi 1 de la ràdio, l'estudi Emilius Cazocchio, la Mariona Sales i Vilanova, que ens posarà el dia de l'actualitat de Sant Just, m'imagino que molt centrada en festes de tardor. També repassarem les portades dels diaris amb el Carles Rius. Explicarem què ens prepara la setmana. Compte... perquè ben pujades de temperatures fins dijous, pujades, Déu-n'hi-do significatives, i que ens hem de mirar el cap de setmana amb certa por. Ens explicarà el Carles aquesta primera hora del programa, també repassarem les efemèrides del dia, i avui ja a la segona hora del programa farem... Una descoberta molt interessant. El curt d'un documental, les filles d'elles, amb la presència aquí al programa de les persones responsables d'aquest documental. I també parlarem de vins amb l'espai Vermut en Soul, Vermut i ànima, amb la presència del Jordi Clavero aquí a l'estudi 1 de la ràdio. A tercera hora entrevistarem el Miquel Tejada, director del musical El Fantasma de l'Òpera, i acabarem, com és habitual els dilluns, amb la tertúlia esportiva. I és que hem tingut partits, tant dels nostres equips locals, futbol, hockey, voleibol, però també hi ha hagut Barça, amb aquest duel entre el Futbol Club Barcelona i el Girona, o l'Espanyol, que també continua amb aquesta ratxa triomfant, va guanyar per 0-2 el Carlos Tartiere Doviedo. Tot això, com sempre, des del 98.1 de la freqüència modulada i també des del nostre web, radiodesverd.com. Comencem amb Polís, amb la cançó Roxanne. Bona nit. Fins demà! A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Un quart onze del matí a la sintonia de la Rambla. Bon dia i bona hora i bona setmana. Mariona, com estem? Bon dia, Enric. Com va tot? Molt bé. No sé si tens el micròfon que toca perquè se sent molt baix, trobo. Estic al micròfon. Ara sí, ara sí. Hi havia un fals contacte al micròfon. Suposo que li costa arrencar la setmana. Sí, alguns dies falla i avui està molt de dilluns. Però dilluns de festes de tardor. Dilluns de festes de tardor, exacte. Encara que ara comentàvem que potser el cap de setmana parilla una miqueta. Encara queda molt, però vaja, de moment la previsió del cap de setmana, després ens ho acabarà de confirmar el Carles, però no ho sé, veurem si arriba el temps a fer la guitza, sincerament. De moment marca pluja, però no amb molta intensitat. Per tant, veurem. El que sí que és veritat és que tenim una pujada de temperatures que dijous podem arribar als 26-27 graus. Pujada, eh? Uf. Sí, però fins dijous. Després divendres baixa i ja dissabte i diumenge es normalitza. D'acord, és que esclar, ja estem a finals d'octubre i jo almenys no he fet el canvi d'armari encara perquè és que no m'atreveixo perquè hi ha dies que em vesteixo quasi d'hivern i em mor de calor. És cert, jo sí que he canviat la roba de llit i he passat calor molts dies. Jo no, perquè l'he canviat però l'he fet d'entretemps, encara no he posat la roba de llit d'hivern. Jo tinc l'adredó posat, ja d'hivern, m'ho he imaginat. Bé, Mariona, deixem-nos de les nostres vicissituds personals i expliquem quina és l'actualitat del dia aquí a casa nostra. Per on comencem? Comencem parlant pel nostre hospital de referència, l'Hospital de Sant Joan d'Espí, en Moïseix Brogi, que ha inaugurat aquest octubre l'Espai d'Òmum, que és un nou entorn per a pacients oncològics impulsat per la Fundació Nou Cims i el Consorci Sanitari Integral, i és un projecte que busca millorar el benestar emocional i la humanització de l'atenció sanitària. L'espai està ubicat a les consultes d'oncologia de l'edifici B, inclou una sala d'espera renovada amb zones d'intimitat, àrees de convivència i espais per lectura o treball, així com una sala polivalent per activitats psicosocials dirigides a persones que viuen o han viscut un procés de càncer. I el disseny de l'estudi Aura s'ha fet amb la participació de pacients familiars, professionals i voluntariat. El programa d'Òmum, que ja s'ha implantat en més de 20 hospitals de l'Estat, combina la transformació dels espais amb l'acompanyament emocional. I el Brogi les activitats les coordinarà una comissió de dinamització formada pel personal del centre i entitats col·laboradores dins del Pla Estratègic 2024-2025 del CSI per millorar l'experiència i la qualitat de vida dels pacients. Doncs al nostre hospital de referència, el Moixés Brogi. Exacte. Què més? També tenim que el Centre d'Estudis Sant Justencs organitza dimarts 21 d'octubre a les 7 de la tarda la conferència amb el nom Què puc fer amb l'intel·ligència artificial? Posem a la pràctica els bàsics de la intel·ligència artificial, que tindrà lloc a la sala del cincuantenari de l'Ateneu de Sant Just. La sessió anirà a càrrec de Martí Bailac, expert en tecnologies digitals amb la col·laboració de l'Ateneu. La xerrada vol apropar la intel·ligència artificial al públic general i demostrar que és una tecnologia present des de fa dècades i integrada en la vida quotidiana. Bailaca explicarà que hi ha diferents tipus d'intel·ligència artificial adaptades a cada àmbit, tant professional com personal, i que no totes tenen la mateixa utilitat ni la mateixa aplicació. La sessió inclourà recomanacions pràctiques per utilitzar aquestes eines de manera aficient i segura, així com exercicis i jocs interactius per aprendre a millorar les cerques i les interaccions amb agents intel·ligents. Doncs la intel·ligència artificial, no s'ha dit mai, ha vingut per quedar-se. Exacte. La fem servir habitualment, cada dia més, en tots els hàbits, sobretot professionals, però inclús a nivell d'oci, perquè qui no ha fet allò de me'n vaig de viatge tres dies a tal lloc, fes-me un recull de llocs d'interès, preus, buscant vols... Home, i tant. I és una brutalitat. I tant, i tant. És una brutalitat. Una vegada que s'equivoca, sí, clar que s'equivoca, clar que s'equivoca, però el nivell de fiabilitat és espectacular. Clar, a veure, també has de saber amb què li has de fer cas 100% a la intel·ligència artificial. Si et fa un plàning d'un viatge, però si li preguntes per una malaltia important, doncs sí, segurament et podrà respondre, però has de passar per un metge, sí o sí. Està clar, està clar. Bé, són les notícies de Sant Jus, com sempre, explicades amb la veu de la nostra companya dels serveis informatius, la Mariona. Més coses, un apunt més abans de centrar-nos en les portades dels diaris... Sí, tenim que l'Ateneu de Sant Just acollirà el dimecres 22 d'octubre a les 8 del vespre la segona sessió del cicle de tardor Lectures amb mirada pròpia, conduït per l'escriptor Malsió Comas. L'activitat forma part del Club Literari de l'Ateneu i convida a reflexionar sobre la literatura des d'una mirada crítica i compartida. En aquesta sessió es treballarà el conte davant del rei de Suècia, de Quim Monzó, inclòs en el recull Tot és mentida. La trobada girarà al voltant de la necessitat dels altres, un dels temes centrals del relat, i analitzarà també l'estil narratiu i les intencions de l'autor. No cal haver llegit el llibre per participar-hi i les inscripcions són individuals per cada sessió i es poden formalitzar a través del web de l'Ateneu. La propera trobada del cicle tindrà lloc el 26 de novembre amb la lectura Gerdi Boralmar de Mercè Rodoreda. Doncs a l'actualitat del dia, una setmana, com deia, molts entraran festes. En parlarem, m'imagino, que al llarg de la setmana i que farem aquesta focalització informativa en aquest cap de setmana, que si el temps ens ho permet... Hi ha moltes coses, no, Mariona? Déu-n'hi-do, i tant, i tant. Les coses típiques ja de fa anys, alguna novetat, però sobretot això, aquest cap de setmana toquen els plats forts de les festes de Tardeu, que són la Shopping Night, Sant Jus al carrer, la festa de la Bona Aigua, i a veure com aguantar el temps per poder celebrar-ho. Sí, perquè moltes d'elles són d'exterior. Sí, i si no, també la Festa de la Bon Agua, que és cobert, de totes maneres està aquest lloc del poble tan controvertit últimament, que és zona inundable. Sí, home, però si són quatre gotes, no crec que... Sí, però l'any passat es va suspendre, eh? Ja. Es va plaçar la festa, perquè va ploure, però tampoc va ploure moltíssim, però també, clar, és una zona amb una mica de risc, veníem de... Anava a dir-te això, tu saps que feia dues setmanes de la Dana, no? Sí. És a dir, que vulguis o no hi havia certa sensació de compte. Que no vull dir que no s'hagi de fer sempre, però anàvem tots molt... Estàvem espantats amb el que havia passat. Bé, Mariona, moltíssimes gràcies. No marxis massa lluny perquè ara de seguida farem repàs a les portades dels diaris, d'acord? Fins ara. Fins ara mateix. Fins demà! Relax A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El refugi, on les teves tardes se't faran molt curtes. Un quart i mig d'11 del matí, temps per repassar les portades dels diaris que es publiquen aquí a la província de Barcelona. Comencem, com és habitual, crec que amb l'Ara, no sé si és el que tens a punt, Mariona. Exacte, comencem amb l'Ara, que obre amb notícies sobre Pròxim Orient. Diu que Israel acusa Hamas de violar l'alto al foc i torna a bombardejar Gaza. Netanyahu ordena a l'exèrcit que actui energèticament i prohibeix de nou l'entrada d'ajut humanitari. La direcció oficial de les milícies palestineses desvincular dels enfrontaments a Rafal. amb fotografia principal. Parlen del robatori a ple dia de les joies de Napoleó, el Louvre. Diu, robatori de pel·lícula, el Louvre, a la vista de tothom, situant una escala mecànica a la façana de l'edifici, uns lledres hi van entrar per la finestra. Una mica l'estil Lopent. Sí, sí, total. Una bogeria. I van entrar per la finestra. Es van endur diverses joies de la col·lecció de la dinastia Bonaparte d'un valor incalculable. És a dir, allà es van posar davant de tothom, van posar una escala mecànica... Es veu que els guardes de seguretat no van armats, m'imagino, per un tema de... No ho sé. Sí, sí, ho he estat escoltant aquest matí. No van armats, simplement poden portar una porra per si hi ha algun problema de... d'ordre públic però no porten armes de foc i per tant aquesta gent que anaven amb serres mecàniques doncs van poder entre cometes el que van voler van activar les alarmes de forma automàtica quan van trencar el vidre es van activar les alarmes de forma automàtica quan van trencar els mostradors la policia va arribar en poc menys de 10 minuts però ells ja no hi eren estava molt pensat Clar, no, i a més, és que sempre ho diuen, com més exagerat siguis, menys es fixa la gent en tu. Clar, es van posar aquí, al mig del carrer, ple llum de dia, amb una escala, tal qual, pujant per la finestra... Clar, la gent es va pensar que eren obres. Clar, tothom diu, va, això què serà? Vull dir, són obres, algú que està treballant, algú que està fent qualsevol cosa, i no hi penses que literalment estan robant joies del Louvre a la teva cara. El que passa és que anaven amb passamuntanyes, perquè van amb la cara tapada, vull dir que una mica... no ho sé, és complicat... És cert que ara s'està com passa habitualment a pilota passada, debatent quins eren els protocols de seguretat, què ha fallat, segurament caurà algun càrrec intermig i passarà una mica el de sempre. Milloraran una mica el servei de seguretat i tal dia farà un any. La qüestió és si aconsegueixen trobar les persones que han fet el robatori. Exacte. que jo m'imagino que aquestes joies estan, és a dir, que era un encàrrec, que ja estan venudes. Estan al mercat negre ja desaparegudíssimes. Correcte, correcte. Què més? Més notícies de l'ara. Veiem que diu que la Unió Europea torna a aparcar l'oficialitat del català i posen una cita que diu que hi ha temes més importants. I per trencar portada, les dues últimes notícies d'avui de l'ara. Si ens basem en això, que hi ha temes més importants, no es faria mai res. No es farà mai res, moltes coses, perquè és evident que hi ha temes més importants, és a dir, tenim una guerra ucraïna, tenim problemes d'habitatge gravíssims, tenim problemes que el jovent no poden desenvolupar-se des d'un punt de vista econòmic en la societat d'una forma correcta, tenim mil temes més importants que això, però clar, si ens basem en això, el 80% de les coses no són les més importants. Exacte, i a veure, hi ha departaments per tot, no? Vull dir, hi ha diferents persones encarregades de fer diferents coses, per tant, aquesta excusa deia coses més importants M'imagino que no és prioritat, jo diria. No, sí, totalment. Què més? Les dues últimes notícies d'avui del diari ara. Veiem que hi ha allau de multes per frenar el caos de les vicis compartides mal estacionades. I també tanca portada del diari ara avui dient que famílies amb nens dependents denuncien pressions per no demanar ajuts. Doncs aquestes són algunes de les notícies de portada que llegim a l'ara. Temps ara per al periòdico. Amb una entrevista a Alma Ezcurra, vicesecretària sectorial del Partit Popular, amb una declaració, diu, el problema és quan la gent del barri se sent estranya a casa seva. També parlen de les universitats catalanes que ampliaran les places de medicina si reben finançament. De les 667 noves places anunciades, només 120 de la Ramon Llull compleixen ja tots els requisits. En fotografia de portada, malauradament torna a ser Gaza protagonista, l'alto al foc a Gaza amenaçat. Netanyahu promet mantenir la treva després dels xocs entre el seu exèrcit i Hamas i altres milícies palestines. Sembla que l'alto al foc està pendent d'un fil. La caiguda de l'acció de Puig fa aflorar velles picabaralles familiars. El robatori de les joies del Louvre evidencia la falta de vigilància i l'opafallida al Sabell obre la porta a noves fusions. Bàsicament aquestes són les notícies que podem llegir al periòdico de Catalunya. També fem un cop d'ull el que podem llegir a la portada de La Vanguardia. La vanguardia avui obre també amb el conflicte de l'Orient Mitjà. Veiem que els Estats Units forcen Israel a mantenir l'alto el foc a Gaza. Netanyahu bombardeix a la franja després d'un enfrontament amb la policia de Hamas i suspèn temporalment l'entrada d'ajuda. Fotografia principal, exactament la mateixa que el diari Ara, parlant de l'insòlit saqueig al Museu del Louvre, que un grup de quatre lladres es va colar i al matí, a plena llum del dia, al Museu del Louvre de París i es van dur diverses peces de gran valor de les joies de l'antiga corona de França, exposades a la Galeria Apolo. Els assaltants van accedir a la primera planta gràcies a un elevador de mudances i van trencar una finestra i després van fugir amb moto. Altres notícies de La Vanguardia fan una anàlisi sobre les delícies del dolor alier, diu les derivades de la investigació de la mort d'Isaacàndic. També veiem que parla de les vacants de dos generals que planen la via a un relleu a l'UCO, que el director de la unitat, el coronel Rafael Juste, podria ascendir. També Andalucía i Madrid deriven la majoria dels avortaments al sector privat. Pel que fa a tema esportiu per la del Barça, diu una assemblea minbada avala els comptes. I tant que porta avui la Vanguarda amb una notícia sobre Barcelona i diu que les càmeres de seguretat no vigilaran la platja. Hi ha un pla del senyor Collboni de posar més de mil càmeres per Barcelona per millorar el tema de la seguretat i semblava que n'hi haurien algunes que enfocaven a les platges i la gent ha posat el crit al cel per un tema d'intimitat i Collboni ha sortit dient que les càmeres de la platja no enfocaran cap a la platja sinó que com a molt el passeig. De fet, avui la notícia portada del Punt, avui és una entrevista amb Jaume Collboni, alcalde de Barcelona. Diu que el de la prevenció i la seguretat és un discurs també d'esquerres. És evident que tradicionalment s'ha parlat d'aquest tema amb formacions més tirades de dretes o de centredreta. I Collboni vol portar aquest debat o aquest argumentari també en els partits d'esquerra. L'entrevista que fan avui a tota plana, de fet una entrevista en profunditat, a l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. També ens parlen d'un projecte que parla de reduir l'obesitat infantil. Una nova campanya, diu un repte col·lectiu, un total de 36 equips d'atenció primària participen en un nou pla per prevenir i abordar l'obesitat infantil a Catalunya que afecta a 4, atenció, de cada 10 nens, no és poca cosa, un 40%. Aquest pla global intentarà reduir l'obesitat a la població infantil. Temes d'alimentació i d'exercici físic, perquè bàsicament el problema és aquest, no? Exacte. M'imagino que els telèfons mòbils n'ajuden perquè conviden al sedentarisme. Exacte. Està assegut hores i hores mirant pantalles i allò que fèiem abans d'agafar un entrepà i córrer darrere la pilota, ja sé que és molt bucòlic, doncs ja no es fa tant si no és de forma arreglada. És a dir, quan vas a jugar al camp de futbol o al camp de bàsquet sí que fas esport. Però fora d'aquests àmbits organitzats ja no es fa tant. No tant. I a més també s'ha de tenir consciència que als infants és molt important cuidar la seva alimentació. Pràcticament és molt més important que quan ets gran, perquè estàs en un procés de creixement i, clar, si no penses bé com alimentar els teus fills, doncs... És complicat, sí, sí, perquè, clar, imagines, la gent que té poc temps, acaba de tirar de processats, de menjar ja precuinats, però, clar, fer una truita a casa o fer una verdura bullida tampoc és tanta feina. Al final és el que has dit tu, la gent no té temps, tampoc té ganes, però és que és normal, vull dir, és una altra conseqüència més de com funciona el món, de les condicions que tenim de vida, de feina, de temps lliure i tot això, doncs clar, repercorteixen les vides directament i una de les qüestions és no alimentar bé els nostres fills per falta de ganes o de temps. I perquè també és més fàcil, segons què els dones, perquè també és un tema d'hàbit i de... d'ensenyar-los a menjar el que toca, no? I al principi costa, és a dir, una crema de verdures acostuma a ser més difícil que una hamburguesa amb patates, vaig a lo bèstia, eh? Sí, però que si tens temps i ganes, és molt més fàcil, perquè clar, ja t'ho prens d'una altra manera, també estàs més disposat a lluitar d'alguna manera amb els teus fills perquè aprenguin a menjar bé, i si tens una vida superprecària, doncs això és molt més difícil. Està clar. Són dos quarts tocats d'11 del matí, temps per la música, i ho fem escoltant la Pili de 31 Fam. Com tot i a la Roma no vaig, la plaça està plena, la iaia està conent la grassa com sempre. El lupi sempre, la ruleta, la paca, el tete no es casa, les coses si canvien aquí no fan massa. Entro en el bar i veig que el Joan Peres Saludo la pil i em serveix un plat. Després la pillàvem juntets al terrat. A l'horitzó veiem el mar. Estrelles fugues. La nit sempre aquella, fogueres al ras. Tranquil el meu pas. El temps no perdona i ho saben al marx. Les flors encara neixen. La ciutat se m'ha quedat molt lluny d'aquí. Quan els javis es queixen. Del soroll que feien per al dematí. Ells encara m'enveixen. Perquè sóc un home. i els carrers es basteixen de llàgrimes que vaig deixar mai. De llàgrimes que vaig deixar mai. De llàgrimes que vaig deixar mai. De llàgrimes que vaig deixar mai. Som quatre apunyalades, cada cop que ens creuem la zona i no creuem mirades. La sensació de compartir família, no ho saps. Però si t'hi veig, sí. Però si t'hi veig, un poquet de rot, s'obre't la cara i sona camins de sopa de cabra. Solíem resar per dies com aquests. Fa temps que anem a l'hospital, no perquè siguem menys, sinó que la família creix. Aquí ningú para, la poli ha parat i no hem fet bona cara. És que he tornat tabac i guitarra, la vida amb tu és menys complicada. I ve que el Joan Vera segueix el billar. Saludo la pil i ja em serveix un plat. Després la pillàvem juntets al terrat. A l'horitzó vèiem el mar, estrelles fogats. La nit sempre aquella, fogueres al ras. Tranquil el meu pas, el temps no perdona i ho saben el mas. Som quatre punyalades, cada cop que ens creuem la zona i no creuem mirat. La sensació de compartir família, no ho saps. Però si t'hi ets, sí. Però si t'hi ets, un poquet de ron sobre taula, que ara és sola. Pili ja em serveix un plat, després la pillàvem, junteig al terrat. A l'horitzó veia amb el mar, estrelles fugazs, la nit sempre aquella, fogueres al ras. Tranquil el meu pas, el temps no perdona i ho saben al mas. Som quatre punyalades, cada cop que ens creuem la zona no creuem mirades. La sensació de compartir família no ho saps. Però si t'hi veig, però si t'hi veig un fogueta rosa, A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Dilluns, 10 de la nit. Prepara els auriculars. Sintonitza Radio d'Esvern 98.1 FM. Ja ho tens. Dilluns el ROC. El programa amb la música que no trobes a cap emissora i és que dilluns el rock explica coses i posa cançons desautoritzades. Dilluns el rock. Amb en Joan Soto a la borda i l'Enrico Rozco se toca. Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Jús. Us hi esperem. Doncs a dos quarts i mig d'onze del matí, temps per repassar quines són les efemèries del dia. Avui és dia 20 d'octubre i, per tant, us explicarem algunes de les notícies que van succeir tal dia com avui. Per exemple, una de força important... I és que el 20 d'octubre de 1979 es va inaugurar a Barcelona el Centre de Formació de Futbol del Barça, conegut com la Masia, un centre que s'ha convertit en un punt clau de desenvolupament de jugadors del club. I dic que com a dada curiosa es diu la Masia perquè en un inici ocupaven un antic edifici agrícola del segle XIX al barri de les Corts, on hi havia una espècie de Masia. I allà és on dormien els futurs cracs del Barça. I per això es diu la Masia ara mateix al centre de formació. Està a la ciutat esportiva de Sant Joan d'Espí. És un edifici modern, evidentment els temps han canviat, però continua anomenant-se centre de formació la Masia. el que probablement és l'esdeveniment més important de la història recent del club, perquè el Barça sense la Masia ara mateix ha saber on estaria. I també tal dia com avui, 20 d'octubre del 1944, es va produir l'anomenada Revolució a Guatemala. Estudiants, treballadors i mestres van derrocar el govern que hi havia en aquells moments, el govern de facto de Federico Ponce Baidés, i van establir una junta revolucionària a la Universitat Nacional. El moviment va ser liderat, entre d'altres, per Jacobo Álvarez i el general Francisco Javier Arana, i va donar inici una sèrie de reformes al país. Va ser la revolució del 44 a Guatemala. I també tal dia com avui, 20 d'octubre del 58, va ser fundada la ciutat de La Paz, actualment la capital de Bolívia, per al conquistador espanyol Alfonso de Mendoza va ser el 1548. Una dada curiosa, el nom complet, original, era Nuestra Senyora de la Paz. Es va triar perquè procurava simbolitzar la fi dels conflictes entre els espanyols i els indígenes locals. Més que fi del conflicte, en realitat va ser l'inici de la submissió. I per cert, dic que el 20 d'octubre de 1882 va néixer l'actor hongarès Vela Lugosi, conegut com a Tràcula. De fet, la versió més famosa de Dràcula la va protagonitzar aquest actor hongarès, tot i que ara costa de veure perquè evidentment els temps han canviat molt i l'estètica i el llenguatge cinematogràfic és un altre, però tal dia com avui va néixer aquest actor mític. I acabem com fem habitualment amb l'efemèride musical, i és que... És una efemèride una mica lúgore, podríem dir-ho així, i és que el 20 d'octubre de 1977 un avió que transportava el grup de rock Liner Skyner es va estaballar al Mississipi, als Estats Units, quan anaven a un concert a l'Ujana. L'accident va causar la mort del cantant Ronnie Van Zandt, el guitarrista Steve Gaines i la curista Casey Gaines. Com a dada curiosa, dic que l'avió es va quedar sense combustible a pocs quilòmetres de l'aeroport on havia de terra. Malgrat la tragèdia, la banda es va reunir anys més tard amb el germà petit de Ronnie i van continuar tocant cançons tan icòniques com aquest suït com a l'Alabama, que ja serveix per tancar l'espai de fer-me ri des d'avui. Bona nit. Gràcies. Bona nit. L'essència de Sant Just la tens a la Rambla, a Ràdio d'Esbert. A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Doncs sí, hem passat el punt de tres quarts d'11 del matí, continuem aquí a la sintonia de la Rambla, en un dia en el qual ens hem llevat amb pluja, que la temperatura sembla que pujarà al llarg de la setmana, i mirant, evidentment, amb la cua d'ull al cap de setmana, perquè tenim activitats de carrer que són prou importants. I és per això que a aquesta hora saludem el Carles Hernández de Rius perquè ens parli del temps. Carles, bon dia i bona hora, què tal com estem? Bon dia. Carles, bon dia. Sembla que tenim problemes per connectar amb el Carles. Penso que ara sí que ja el tenim. Ara sí hem recuperat la connexió. Carles, hola, bon dia. Hola, bon dia. Comencem setmana i comencem amb ruixats. Ens ha creuat un front atlàntic aquest matí. Aquesta matinada, sobretot, ha deixat precipitacions a bona part del país. A Sant Just també hem tingut una mica de precipitacions. Han caigut 4,2 litres per metre quadrat. És una precipitació que suma i que ja supera els 20 litres per metre quadrat aquest mes d'octubre al nostre municipi. I és una setmana que haurem d'anar seguint els pronòstics perquè, com tots sabeu, el cap de setmana és el cap de setmana fort, el cap de setmana gran de festes de tardor, i és probable que tinguem una situació d'inestabilitat. Tot i que encara som a dilluns i falten molts dies, sembla que... coincidint amb el cap de setmana, ens arribaria un front a Sant Just d'Esbert. Però això encara està per veure, encara ens quedan uns quants dies i tenim altres temes destacats aquesta setmana, perquè el que viurem aquesta setmana serà un petit estiuet en ple mes d'octubre. L'estiuet de Sant Martí és el novembre, però aquest mes d'octubre viurem un estiuet que coincidirà amb dimarts, dimecres, dijous... I ja està. Són tres dies, dimarts, dimecres i dijous, on les temperatures se'n calen i molt. El perquè de tot això és aquest front que ens ha creuat aquesta matinada, que ha deixat precipitacions, i que el que provocarà després del pas del front és que es generin vents deponent. Són vents que arriben molt rescalfats, vents que venen... de l'interior de la península ibèrica, que arriben aquí a casa nostra molt rescalfats i el que provoca és que les temperatures es disparin, sobretot les màximes. Així, doncs, el que tindrem els propers dies és unes temperatures que tiraran amunt. De moment, avui dilluns, la temperatura es quedarà al voltant dels 22-23 graus. En aquests moments tenim 20 graus al nostre municipi. La mínima avui no ha pogut baixar gaire. perquè ens hem quedat pràcticament amb el cel completament tapat i no ha pogut baixar, la mínima s'ha quedat amb 19 graus, i avui ja et diem, això, 23-24 graus. Demà dimarts dia variable, sol i núvols, i amb unes temperatures màximes que tenen tendència a pujar una mica més, demà dimarts cap als 24-25 graus. Dimecres i dijous seran dos dies molt semblants, amb el sol com a protagonista, algunes nubulades de tarda, molt poca cosa, vent de ponent, que continuarà bufant al nostre país i que permetrà que tant dimecres com dijous les temperatures puguin anar tirant amunt. Dimecres superen els 25 graus i si els mapes d'avui tenen raó, dijous podríem arribar a tocar els 27 graus a Sant Jus d'Esquerra. A molts punts de l'interior de Catalunya es podrien superar els 30 graus. A partir d'aquest moment hi haurà una altra línia frontal que ens començaria a entrar la nit de dijous a divendres al nostre país, tallant de soc arrel aquest vent de ponent que provoca aquestes temperatures tan elevades i tornant-nos a la realitat de la tardor. Això provocaria que si parlàvem dijous d'una temperatura de 27 graus és probable que divendres baixem fins als 19 de màxima. Són gairebé 8 graus de diferència del dijous al divendres. O sigui que haurem d'anar seguint aquesta situació, però pot portar en constipats, perquè el dijous podríem anar amb xancletes i mànega curta, i divendres, amb un cel més gris, podríem anar una miqueta més abrigats. Pel que fa a les precipitacions, ho comentàvem a l'inici d'aquest espai, és bastant probable que arribin entre divendres i diumenge, això està per confirmar, de moment els mapes marquen precipitació tots tres dies, però anirem seguint i anirem veient com evoluciona aquest front que començaria a entrar per Catalunya el divendres i que ens podria afectar el cap de setmana a Sant Jus. Seguirem informant. Exacte, Carles, ho seguirem perquè és un cap de setmana, com dèiem, amb activitats de carrer força importants. Tenim el shopping night, tenim tota la nit de sentius al carrer i el diumenge... Bé, en tot cas, com tu molt bé deies, encara queda bastant i, per tant, tampoc no comencem a preocupar-nos abans d'hora. Són les 11 menys 10 minuts, música, i ho fem amb Queen. Somebody to love... Somebody to love Each morning I get out of my dialect Can't barely stand on my feet. Take a look at yourself in the mirror. And cry, Danielle. I spent all my years in believing you. But I just can't get some relief, Lord. Somebody, can anybody find me? I work every day of my life. I work till I ache my bones. At the end of the day, I take home my heart on me. All I've known is I go down, my knees might stand away. Till the tears run down from my eyes. Somebody, somebody, can anybody find me? Fins demà! Fins demà! Somebody to love, find me Somebody to love, find me Somebody to love, find me Somebody to love, find Fins demà! Fins demà! Fins demà! Començar amb ganes la setmana i que el bon ànim segueixi fins divendres està a les teves mans. Sintonitza Ràdio d'Esvern al 98.1 de la FM, cada matí de 10 a 1 del migdia. I escolta la Rambla, el magatzin de Segell 100% Sant Justenc, presentat per la periodista Núria García Alibau. Cada setmana l'acompanyen col·laboradors i col·laboradores per parlar d'actualitat, de cuina, de tendències a les xarxes, de psicologia, astrologia, recomanacions de llibres, teatre, esport, política... T'ho perdràs? Ni tu pots perdre ni t'ho perdràs. Escolta'ns també des de l'APP de Ràdio d'Esvern o a la web radiodesvern.com i recupera tots els continguts i podcasts que vulguis escoltar de nou. O bé seguiu-nos la pista a Instagram i Twitter a arroba la Rambla 981. Take me now, baby, here's I am Pull me close, try and understand Desire is hunger, is the fire I breathe Love is a banquet on which we feed Come on now, try and understand The way I feel Bona nit. Bona nit. Bona nit! Fins demà! Dilluns, 10 de la nit. Prepara els auriculars. Sintonitza Radio d'Esvern 98.1 FM. Ja ho tens. Dilluns El Rock. El programa amb la música que no trobes a cap emisora i és que Dilluns El Rock explica coses i posa cançons desautoritzades. Dilluns El Rock. Amb en Joan Soto a la borda i l'Enric Orostos a totes. Espanya proposarà acabar amb el canvi d'hora a la Unió Europea. Ho plantejarà avui el Consell de Ministres d'Energia dels Països Membres. La proposta es basa en tres arguments. Els ciutadans i les empreses no volen haver de canviar l'horari dos cops l'any, no suposa un estalvi energètic important i sí que té conseqüències negatives a la salut. Arguments que ha explicat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. En todas las encuestas a las que se les pregunta, a los españoles y a los europeos, de manera mayoritaria están en contra de cambiar el horario. Además, la ciencia nos dice que ya no supone un ahorro energético. Y lo que sí nos dice la ciencia es que trastocan los ritmos biológicos dos veces al año. El matí de Catalunya Ràdio, Ariadna Güell, subdirectora de la Time Use Initiative, una plataforma a favor de mantenir l'horari d'hivern tot l'any, s'ha justificat. Tot el que canviarà amb el canvi d'hora és que els matins tindrem llum solar, que és el que realment ens està afectant. Això d'aixecar-se en plena foscor, que els nens entrin a la classe i encara no els hi hagi tocat ni un raig de llum, això és el que estem intentant evitar, perquè és el que després té més conseqüències, i així ens ho diu la ciència, és el que té més conseqüències tant en el rendiment escolar... com en el rendiment, diguem, de les persones treballadores. Més notícies, Natàlia Ramon. El govern espanyol rectifica i proposa ara congelar la cotització als autònoms amb menys ingressos. La ministra de Seguretat Social, Elma Saif, reconeix que ha canviat la seva proposta inicial d'una pujada general després de les crítiques rebudes. Madrid, Dani Sainteaga, bon dia. Bon dia. L'executiu espanyol treballarà en una nova proposta per a 2026 que suposarà congelar les quotes dels tres primers trams de la taula, els que menys ingressen. El Ministeri de Seguritat Social ho ha comunicat este matí als sindicats i les organitzacions d'autònoms ha avançat administrar el Massaiz en declaracions a ser Catalunya. Me parece que es importante tener el respeto a que se está hablando ahora en la mesa, que a lo largo de esta mañana va a tener lugar, pero sí, aparte de la propuesta, hablamos de que esos primeras... La tabla le llamamos reducida, pues que haya una congelación en los autónomos que menos rendimientos tengan. Ara caldrà veure què passa amb la resta de Trump si es manté la intenció d'equiparar la quota als ingressos reals. Dani Saini, de Catalunya Ràdio Madrid. I el govern espanyol concreta que els permisos laborals de fins a 10 dies per la mort d'un familiar es podran gastar en 4 setmanes. Avui el Ministeri de Treball ha enviat la seva proposta als agents socials, que inclou també... un permís de 15 dies o una reducció de la jornada per poder cuidar familiars amb tractaments pal·liatius. Com a novetat destacada, el govern espanyol planteja un permís de treball d'un dia per acompanyar el procés d'eutanàsia. Tot plegat forma part d'un esborrany de reial decret que necessitarà la validació del Congrés. La vicepresidenta espanyola María Jesús Montero es compromet a presentar un nou model de finançament el més aviat possible, però evita referir-se al principi d'ordinalitat que reclama Catalunya. Barcelona, Albert Prat, bon dia. Què tal, bon dia. Sí, la ministra ha dissenyat que la proposta que estan llestint el govern espanyol segueix l'acord signat amb la Generalitat. La intenció de Montero és compartir-la amb totes les comunitats ben aviat. Mi intención es hacerlo lo antes posible y tengan la seguridad de que cuando lo haga, pondrán ver que es un modelo que cumple con los compromisos, que se basa en la solidaridad y respeta la vocación de mayor autogobierno de los territorios. Montero s'agafa el pacte signat entre els governs català i espanyol a l'última bilateral que no recull en l'articulat del text cap referència al principi d'ordinalitat, tot i que Salvador Illa insisteix que s'ha de garantir. Per cert, la vicepresidenta espanyola i el president de la Generalitat han coincidit aquest matí a les jornades del grup Prisa que se celebren aquí al Palau de Congressos de Catalunya, però descarten cap reunió durant el dia per parlar d'aquest tema. Albert Prat, Catalunya, Ràdio Barcelona. En marxa l'últim judici del cas Gürtel. Després de 16 anys, l'Audiència Nacional comença avui a jutjar l'última vota del cas, la del frau fiscal dels dos caps de la trama i una vintena d'empresaris més que s'asseuen al banc dels acusats. Madrid, Paula Brujats, bon dia. Bon dia, sí. Francisco Correa i Pablo Crespo han confessat Gelfrau i volen arribar a un pacte amb la Fiscalia que els demana 77 anys de presó. Aquest és l'últim judici de la Gürtel que tancarà un capítol d'una dècada de corrupció del PP, però avui la vicesecretària dels populars, Cuca Gamarra, ha demanat posar el focus cap a P Ya ha tenido las consecuencias políticas que el Partido Popular hemos pagado y ahora lo que vivimos en España es que tenemos un gobierno que está rodeado por tierra, mar y aire por la corrupción. Això deia Gamarra, Ràdio Nacional d'Espanya. La Gurtel ha deixat més d'un centenar de condemnats. El propi PP, el seu tresorer, Luis Bárcenas, hi va acostar el càrrec a Mariano Rajoy. Paula Brujats, Catalunya Ràdio, Madrid. Esports, Marcos García. El Barça acaba de preparar avui el partit a demà la Champions masculina contra l'Olympiacos. A un quart de dues les rodes de premsa de Fermín López i Hansi Flick. El club lagorana presentarà recurs per l'expulsió de Flick contra el Girona. Al Madrid arribarà el clàssic del cap de setmana vinent com a líder de primera després de guanyar 0-1 el Getafe, que va acabar amb 9 jugadors al camp. L'equip blanc té dos punts més que el Barça que és segon. L'Espanyol és 6è, a primera, amb 15 punts. El Girona torna a ser el QE de primera, amb 6. A la Lliga F, el Barça és el líder, 24 punts. 7 més que el Madrid. El Badalona és 7è, té 10 punts. I l'Espanyol és 9è, amb 9 punts. I primera victòria del Barça de Bàsquet, 77 a 83, a la pista a l'Unicaja de Màlaga. El Joventut segueix de líder a la Lliga CB, empatat amb el Tenerife i el València. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia. Passant 6 minuts a les 11 us informa Mariona Salas-Vilanova. L'Hospital de Sant Joan d'Espí, Moïsès Brogi, ha inaugurat aquest octubre l'Espai d'Òmum, un nou entorn per a pacients oncològics impulsat per la Fundació Nou Cims i el Consorci Sanitari Integral. El projecte busca millorar el benestar emocional i la humanització de l'atenció sanitària. L'espai, ubicat a les consultes d'oncologia de l'edifici B, inclou una sala d'espera renovada amb zones d'intimitat, àrees de convivència i espais de lectura o treball, així com una sala polivalent per activitats psicosocials dirigides a persones que viuen o han viscut un procés de càncer. El disseny de l'estudi Aura s'ha fet amb la participació de pacients familiars, professionals i voluntariat. El programa d'Òmum Implantatge en més de 20 hospitals de l'Estat combina la transformació dels espais amb l'acompanyament emocional. El Brogi i les activitats les coordinarà una comissió de dinamització formada per personal del centre i entitats col·laboradores dins del Pla Estratègic 2024-2026 pel Consorci Sanitari Integral per millorar l'experiència i la qualitat de vida dels pacients. El Centre d'Estudis Sant Justencs organitza el dimarts 21 d'octubre a les 7 de la tarda la conferència amb el nom Què puc fer amb la intel·ligència artificial? Posem a la pràctica els bàsics de la intel·ligència artificial, que tindrà lloc a la sala del cinquantenari de l'Ateneu de Sant Just. La sessió anirà a càrrec de Martí Bailac, expert en tecnologies digitals, amb la col·laboració de l'Ateneu de Sant Just. La xerrada vol apropar la intel·ligència artificial al públic general i demostrar que és una tecnologia present des de fa dècades i integrada en la vida quotidiana. Bailar que explicarà que hi ha diferents tipus d'IA adaptades a cada àmbit, tant professional com personal, i que no totes tenen la mateixa utilitat ni aplicació. La sessió inclourà recomanacions pràctiques per utilitzar aquestes eines de manera eficient i segura, així com exercicis i jocs interactius per aprendre a millorar les cerques i interaccions amb agents intel·ligents. L'Ateneu de Sant Jus acollirà el dimecres 22 d'octubre a les 8 del vespre la segona sessió del cicle de tardor Lectures amb mirada pròpia, conduït per l'escriptor Malsió Comas. L'activitat forma part del Club Literari de l'Ateneu i convida a reflexionar sobre la literatura des d'una mirada crítica i compartida. En aquesta sessió es treballarà el conte davant del rei de Suècia, de Quim Monzó, inclòs en el recull Tot és mentida. La trobada girarà al voltant de la necessitat dels altres, un dels temes centrals del relat, i analitzarà també l'estil narratiu i les intencions de l'autor. No cal haver llegit el llibre per participar-hi. Les inscripcions són individuals per cada sessió i es poden formalitzar a través de la web de l'Ateneu. La propera trobada del cicle tindrà lloc el 26 de novembre amb la lectura de Jardí Boralmar, de Mercè Rodoreda. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara. Caus a terra molt avall, creus que no te'n sortiràs, però amb els besos te n'adones que tornes a començar. I a força de molt de caure i de tornar-te a aixecar, veus que les coses no canvien però ja no ets qui eres abans. Doncs he estat ja cinc o sis i sóc el que ara tinc, no vull pensar res. que des d'ara és l'únic no repartirà, sento que el cor ja no para de barregar. I diu que em llenci, que no pensi en tot el que vindrà, que un llapis mai no dibuixa sense una mà. I perquè els meus pensaments que sempre viuen en present no conjuguen altres temps que ja faré el que no vaig fer. Doncs avui o potser demà seré aquí o seré per allà. Seré un tros de l'univers que no nota el pas del temps. El que faig a cada instant és la força que em fa gran. No vull pensar en el que arribarà demà. que dins d'ara és dur i no repetirà. Sento que el cor ja no para de bategar. I diu que em llenci, que no pensi en tot el que vindrà, que un llapis me no dibuixa sense una mà. Fins demà! Fins demà! Fins demà! que em llenci, que no pensi en tot el que vindrà, L'essència de Sant Just la tens a la Rambla, a Ràdio d'Esvern. I seguim els matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambler. És moment de l'entrevista del dia i avui hem convidat l'equip de La filla d'Elles, un curtmetratge documentat que es va presentar fa uns dies al Festival de Sitges. de cinema, de terror fantàstic, però que en aquest cas també acollia aquesta cita ineludible de la Sant Justenca i Ona Quesada, entre d'altres, perquè avui aquí tenim tres persones de l'equip, tenim la Melena, la Iona i la Noa, molt bones, com esteu? Hola, bon dia. Benvingudes al programa. Moltes gràcies. També volem saludar a l'Ale i la Nora, que no han pogut venir, però també formen part de l'equip d'aquest curtmetratge. I ens agradaria que ens expliquessin una mica la peça. Ja vau venir al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern al Refugi, la temporada passada, però han passat moltes coses i ens agradaria que ens ho expliquessin una mica. Iona, per exemple, la filla d'ellas, què és i com arriba al Festival de Sitges? Doncs la filla d'elles, bé, com vam venir ja fa uns quants mesos que veníem d'estrenar a ITFA, el Festival Internacional de Documentals d'Àmsterdam, res, un curtmetratge que vam fer en el marc del màster de documental creatiu de la UAB, que va ser en el curs, vam acabar-lo el 2024, i... I res, durant aquest any, aquest curtmetratge que tracta sobre uns diaris d'adolescent, que fa una mica de pont entre parlar d'aquesta adolescència des del present, en el moment es viu, que és en el moment de l'adolescència, i no com moltes vegades està vista l'adolescència, que és des de la mirada adulta, des de la mirada del món cap a l'adolescència, sinó que en aquest cas era com... narrat en primera persona. I res, com us podeu imaginar, en un diari adolescent hi ha moltes crisis, hi ha molta ira, hi ha aquesta cosa de lloc, de trobar-se, i en aquest cas també parla de sistemes familiars diferents o potser no tan representats o que estan més ocultats per al sistema i coses així. No parla de nous models familiars, però sí de coses que potser no estan tan vistes per pantalla. I res, fa unes setmanes vam anar al Festival de Sitges, al Mar de la Nova Autoria, i res, ens va fer molta il·lusió poder anar allà i sempre a casa és molt bonic poder presentar la pel·lícula. Un festival preciós que aquí al programa ens estimem molt i que en aquest cas també tenia Segell Sant Justenc. Comenta'ns una mica, Melena, com ha estat aquests mesos d'anar de festival en festival, com heu viscut i quina ha sigut l'experiència de l'equip? Llevamos ya como un año distribuyendo. Empezamos en IDFA el noviembre pasado y hemos ido pasando por distintos lados y estamos súper contentas de ir mostrando el corte en distintos sitios. Ahora venimos también este fin de semana, hemos estado en el Octubre Corto, en Arnedo, en mi pueblo, en La Rioja, y estamos muy contentas. Y eso, como ha dicho Jona, pues cada vez ir presentando y sobre todo en sitios que son nuestros, como más cercanos, acercarnos a nuestro público es una cosa que nos hace mucha ilusión. Y ahora también el mes que viene, a principios de noviembre, nos vamos a ir a Alemania, también a un festival pequeñito como de cortos, de adolescentes también y tal. Y eso, hemos ido pasando por distintos sitios y pues estamos muy contentas. I avui mateix, aquesta mateixa tarda, passeu pel Filmets, que és el Festival de Badalona, que també és un festival bastant reconegut. Noah, com has viscut l'experiència? Quina ha sigut la teva tasca dins del projecte? Perquè amb la Jona i la Melena sí que vam tenir oportunitat de parlar la vegada anterior, però amb tu doncs no i ens agradaria també saber la teva opinió. Claro, pues bueno, o sea, como repasando igual el discurso que siempre llevamos a todos los espacios donde hablamos de la peli entre nosotres, decidimos como ponernos en dirección todes y repartirnos a partes iguales a la hora de créditos, porque pensábamos que era como lo más idóneo viendo nuestro trabajo a raíz de... del proceso de la película. Sí que es verdad que yo vengo del mundo social, yo estudié trabajo social y luego me metí en documental porque era algo que me apetecía bastante como sincronizar con esta otra parte, mi primera parte. Y no sé, o sea, mi experiencia en el proceso con ellos ha sido, pues, o sea, yo siento que lo que mejor me llevo de este año de curso y de máster y de educación es haber conocido a personas que, bueno, como decíamos también en la otra entrevista, que éramos unas frikis del archivo. Y sí, yo hubo una parte que me ocupé más del tema de sonido, porque era algo en lo que me quería especializar más. También entré en la banda sonora, pero bueno, siento que incluso habiendo entrado yo más en esa parte, como que todos hemos tenido que ver, porque yo igual esa construcción de sonidos o esos registros, ese glosario, esa musicalidad, igual la hacíamos, o sea, como que hablábamos de ese proceso y era algo que se hacía en el momento a raíz de, pues no sé, como... A través de fotos que veíamos en el momento o a través de tardes que pasábamos, o sea, como muchas horas juntes. Entonces era algo que yo siento que, bueno, o sea, como que una quizás ha puesto el mecanismo, pero todes hemos ido sumando al conocimiento y al trabajo de cada parte. Podríem dir que ha sigut un treball molt conjunt, no?, i molt plural, en el sentit que us heu anat escoltant i ho heu anat construint, no? Sí, i crec que també és la gràcia de la pel·lícula, vull dir, crec que és una cosa que es veu molt palpable quan veus la pel·li, perquè al final el curtmetratge també és una oda a l'amistat, no?, que al final és el pilar més important, sobretot a l'adolescència, no?, i crec que fa justícia a l'hora d'abordar aquest curtmetratge tractar-lo de la mateixa manera, no?, que és des de les amigues, des de la col·lectivitat, i penso que quan hi ha aquesta coherència és quan potser també connectes més amb aquesta pel·li, i jo crec que també és el que ha passat en aquest curtmetratge. Descrivia la peça com un curt, com un documental, però m'agradaria que si m'heu de corregir, em corregiu. No sé com la definiu vosaltres, si la definiu així. Sí, sí, és un curtmetratge documental. Sí, sí, sí. I per a vosaltres, què és el més important de la peça cinematogràfica? Perquè, clar, toca uns temes molt importants. L'adolescència, per exemple, és un moment, per no dir el més complicat, un dels més complicats de l'ésser humà, no? Heu sabut transmetre o creieu que l'espectador ha sabut rebre una mica aquest missatge que vosaltres heu volgut enviar, sigui de cruesa, sigui de dolçor, sigui... el que sigui? És a dir, aquest missatge que passa per aquest dietari d'aquesta noia que s'està descobrint, creieu que ha arribat al públic? Jo crec que partint d'una història molt concreta, que és la de Iona, Allà donde vamos en todos los sitios nos dicen que todo el mundo se siente identificado por una cosa o por otra, ya sea esto que decía Jona de que la amistad tiene un peso muy importante o también habla de cuando le viene la primera regla, las primeras borracheras... Y allá donde vamos es como que nos dicen, pues yo no tengo, yo qué sé, esta historia familiar, pero me ha llegado, o yo qué sé, sin ser una chica o en plan a todo el mundo como que le llega el corto de formas distintas y yo creo que esto es lo chulo, que todo el público como que se logre identificar con unas cosas o con otras. Estem parlant avui del projecte La filla d'elles a l'espai de l'entrevista del dia d'aquí de la Rambla, el magasin de matins de ràdio d'Esvern. Ens acompanyen la Melena, la Jona i la Noa i avui volíem parlar d'aquest documental en format curt. que es va poder veure al Festival de Sitges fa unes setmanes i que també s'ha pogut veure a altres festivals de cinema com a Litfa, a Filmets aquesta mateixa tarda o aquest cap de setmana a La Rioja. També heu passat pel Festival de Cerdanya Filmfest, pel DOCSBCN i ara marxeu a Alemanya. Us esperau tot això, tot aquest viatge? Jo crec que no, per res. I crec que també és una part molt bonica de veure com la gent ho rep, de veure els comentaris, que al final el més important és quan algú diu que em sento superidentificada i no tinc res a veure amb tu. i hi ha una part molt gratificada, o sigui, no sé, crec que és una cosa que cap de nosaltres ens plantejàvem a l'hora de fer, perquè al final va ser un procés, va ser anar descobrint, anar veient què volíem exactament explicar i també, o sigui, pensat, però al final hi ha una cosa de trobar un material i anar decidint... no era d'una prèvia idea, al final el que va passar és que el material ens van aportant el que va acabar sent el cur, llavors veure que té un sentit, més que té un sentit sinó que pot arribar, jo crec que això és com el més gratificant, més enllà de l'amistat que hem creat entre nosaltres, que al final és el que jo m'enduc d'aquesta experiència, però sobretot que pugui connectar amb la gent. I quan parlem de connectar, crec que també és important saber a qui anava dirigit, si ha arribat aquest target, aquest grup social al que anava dirigit, o senzillament el que ha passat, que jo crec que per aquí anirà la resposta, que és un document que ha pogut arribar a moltes generacions. Perquè al final, per el que m'esteu explicant, jo encara no he tingut l'oportunitat de veure-la i em moro de ganes, però penso que pel que expliqueu és una mica que a l'adolescent es pot sentir identificat i al pare-mare també, no? Com ho veieu vosaltres? Sí, o sea, yo siento que con el recorrido que hemos ido teniendo nosotros incluso haciendo la peli y ya después... Siento que esto que decimos que igual hay muchas formas de conectar con la película. Desde luego nuestra primera mano fue como el recordarnos a nosotros mismos que igual fuimos adolescentes, que eso yo creo que fue muy importante para nosotros. Y luego, pues eso, papeles como el de una madre o un padre. O sea, como que siento que hay ahí líneas familiares que se pueden tocar muy fácilmente. Y que sí, o sea, luego lo hemos estado también viendo los festivales, igual, o sea, como a raíz de distribuir, pues hay muchas secciones jóvenes, o sea, eso igual como que lo hemos ido descubriendo, mucha gente joven interesada en hacer cine y en verlo. Igual, sí, o sea, siento que, bueno, que en estas secciones de Peña Más Joven, pues igual también nos encontrábamos con gente, o sea, como que... Siento que ha podido ser un proyecto intergeneracional en el que se han ido mezclando miradas y experiencias y yo creo que eso es lo más chulo porque igual nosotros también lo hemos ido compartiendo así y hemos hablado con gente de todo tipo y de todos los palos. ¿Creeu que está bien un cambio en el mundo del cinema a la hora de rehistorias? A l'hora de narrar històries, potser sí, però a l'hora de quin tipus de pel·lícules es financien, quin tipus de pel·lícules arriben a tenir premis, això continua, jo crec, bastant estàtic i continua sent el mateix, que al final la ficció és el que mou la indústria, perquè anem a veure que el documental sempre ha sigut un apèndix del cinema, per desgràcia, perquè al final... Bé, clar, per nosaltres que som unes flics de l'arxiu i que som documentalistes, doncs clar, hi ha una part de què és el que ens mou. Però sí que a nivell d'indústria no és la part que s'intenta publicar més, no? Per tant, per molt que hi hagi els festivals, al final a Sitges, per exemple, eren nou curtmetratges però només un de ficció. Eren la representació de ficció, no? Llavors, al final, continues veient quin pes té la ficció, quin pes té l'animació i quin pes té el documental. Al final, sí que ens ho trobem. Nosaltres no estem aquí tampoc per... Crec que la nostra idea tampoc era arribar a aquest món de la indústria, però sí que quan tens l'oportunitat d'entrar-hi i ho vas veient, et confirma, no? Més enllà de la teva idea o del que has pogut escoltar, sinó que veus en primera pell la concepció del documental. Perquè al final del que es queixa el sector sempre és de les inversions, que no hi ha una inversió, que no hi ha un arriscar per aquest tipus de projectes. Ho veiem quan anem a les cartelleres del cinema, que la gran majoria són blockbusters, pel·lícules comercials i després hi ha aquell tant percent minúscul... que et pots trobar, per exemple, un estrany riu, et pots trobar un romeria, et pots trobar documents d'aquest tipus, documents visuals que realment sí que aposten per un cinema més independent, però és complicat trobar-ho i això no sé ben bé, i aquí us llenço la pregunta, però és complicat, no sé ben bé com es canvia això. Clar, però, per exemple, les dues pel·lícules que has dit parteixen d'una estètica documental, però són ficció. Vull dir que també és apropiar-te del que t'interessa, el documental. Que està molt bé, o sigui, que no... Que tenen una estètica documental, però que no són. Exacte, però continua sent una ficció, no? Llavors, aquí és com, vale, està superbé, jo m'encanta el cine, m'encanta el cinema de ficció, però també, a lo millor, jo preferixo que m'ho expliqui a algú en primera persona. No sé, ¿eh? Búdica... Sí, o sea, creo que lo que dice Yona también son charlas que hemos tenido nosotros a la hora de explicar cómo, bueno, encuentros en los que estamos, en los que nos encontramos historias de ficción que podrían ser perfectamente documental, que hablan de movidas que nos tocan muchísimo, de vidas que, bueno, o sea, como que muy cercanas a nosotros o propias igual... Y que claro, o sea, con nuestra mirada documental es como, bueno, pues esto estaría muy fácil, ¿no? Porque ya está pasando. Sí que siento que nosotros quizás con esta tendencia hacia lo documental, bueno, pues la mirada hacia la ficción, o al menos para mí, como puede ser algo más... desde un lugar de entretenimiento, diversión o un lugar seguro, gracioso y divertido, pero bueno, que quizás no... O sea, para explicar como ciertas partes de una misma, pues lo que dice Yona, ¿no? es guay arriesgarse y es guay estar en espacios de biografías que sean de gente que tú conoces o propias y no sé, o sea, como que siento que eso es como una parte que nos ha gustado mucho también hacer a nosotres y hablar desde ahí porque, o sea, igual el cine de autobiografía Bueno, es algo que se lleva haciendo mucho tiempo y que es algo que nos gusta mucho. Entonces, no sé. O sea, a mí me parece guay que haya espacios. Yo también siento que, hablando como de esto que nombrabas antes... Siento que también hemos conocido mucho tipo de cine autobiográfico, mucha gente que lo hace y desde lugares, pues eso, bueno, quizás como los espacios a los que nos estábamos refiriendo antes, más relacionados con la industria o más grandes, como que los miras y es fácil ver cómo lo hacen, cómo se producen. Quizás nos ha hecho también descubrir esos espacios más menores o de menos perfil, por así decirlo, menos visibles, pero que igual son increíbles. O sea, yo también como que siento que es importante reivindicar esta parte de... Bueno, el panorama es este, pero oye, en estos espacios en los que nos estamos encontrando, ostras, es muy chulo encontrarse y desde luego que es algo que nos genera incluso más ganas, o sea, como que siento que incluso a veces en estos contextos es divertido quedarse ahí, ¿no? Y como... una apetencia colectiva de decir, ostras, pues nos está gustando también estar en este tipo de espacios más reducidos, que igual es lo que decimos, como nos sentimos súper agradecides del recorrido que estamos teniendo, pero sin infravalorar estos espacios, porque son espacios en los que verdaderamente siento que estamos a gusto y que también queremos transitar. Doncs la filla d'ella és aquest projecte que va néixer d'un final de grau i que s'ha convertit en tot això i que ha viatjat a tantes ciutats i que a tantes ciutats encara ha de viatjar. Malena, Iona, Noa, un plaer tenir-vos aquí al programa. Esperem poder veure aquí a propet de casa algun dia el curtmetratge, que ens faria molta il·lusió. I res, una abraçada molt gran i llarga vida al cinema documental. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Caminant com el firaire, pres del seu ball sota els estels. Des de la Barcelona al caire, canten sirenes que en són rebels. Duc els tambors d'un mar en ruïnes, sóc pastor arran de tot un cint, sempre a punt per robar la lluna. Ui, ui, ui, ui, ia, ia, ia, ia. Jo sóc músic de carrer. Ui, ui, ui, ui, ui. Del teu pas sóc tita llaire. Ui, ui, ia, ia, ia. Sóc fill del mar que desespera, duc a la sang el seu barí. Sobre la pell el sol ens crema, si estem junts crema la nit. Malgrat que amino sense cap casa, s'ombleixo pluc dels teus petons, vinc a encendre foc a la plaça. Fins demà! De les valls fins a les dunes, el teu cos sota la lluna, m'atrapa quan cau la nit. I al matí sempre m'aparta, no hi seré per despertar-te, em va agradar estimar-te ahir. De les valls fins a les dunes, el teu cos sota la lluna, m'atrapa quan cau la nit. I al matí sempre m'aparta, no hi seré per despertar-te, em va agradar estimar-te ahir. Ui, ui, ui, ia, ia, ia, ia, ia. Jo sóc músic de carrer, ui, ui, ia, ia, ia. Del teu pas sóc nit allaire, ia, ia, ia. L'essència de Sant Just la tens a la Rambla, a Ràdio d'Esbert. Doncs a la Rambla les músiques alegres les deixem pels moments alegres i per les persones que també ho són. I ara saludem en Jordi Clavero, que el tenim aquí després de molt de temps d'haver-lo escoltat a les tardes de Ràdio d'Esvern, a les tardes del Refugi, i de fet encara ho podeu fer perquè és col·laborador del nostre company Jaume Lías, i avui ens visita amb una visita fugaz per parlar de vermuts. Jordi, bon dia. Bon dia, com estem? Avui m'he despertat pel matí, normalment em desperto per la tarda, però bueno... Bé, no? Sí. Bé, bé. Això de venir a la ràdio al matí, com es sent? És molt diferent o què? Molt diferent. Es respira una altra ira de major serietat. La redacció està bullint, no? Sí, està bullint. Tota l'estona hi ha coses, estan passant coses, últimes hores... Veus gent diferent que no coneixies, no sabies que estaven aquí. Clar, clar, clar. Altres col·laboradors o altres persones... A les tardes esteu més tranquils. Sí, a les tardes és, diguéssim, més Chiqui Park. Més Chiqui Park, bueno, això no ho diguis molt alt, aviam si ho sentirà al nostre cap i dirà, aviam què està passant aquí a les tardes. Bueno, m'agrada fer-ho i bromes així, ja ho sap. Està bé, està bé. Molt bé, doncs vinga, anem a parlar del Vermut perquè avui ens centrarem al Vermut en sol una celebració que es va dur a terme fa unes setmanes a Barcelona, el moll, no sé quin moll era, el del Port Olímpic, crec, no? O per allà? Sí, si no ens equil·liquem, sí, exactament. El del Moi del Port Olímpic. Doncs Vermut on Soul és una activitat que ja es celebra des de fa bastantes edicions. A les edicions anteriors s'havia celebrat el moll de fusta, per això també aquest dubte. Però aquest any, efectivament, s'ha celebrat el Port Olímpic de Barcelona. Vermuts, música en directe, tapes, tributs, soul, DJ... I en aquest cas va ser una activitat on celebrar la tradició i també la gastronomia... El vermut i també aquesta màgia, aquesta ànima, que tenen aquest tipus de celebracions gastronòmiques. Ens centrem a parlar d'això, però primerament parlem de la pregunta que ens farem avui, que és una pregunta que, sense resoldre-la, aquest espai no tindria tant de sentit. Anem a parlar del vermut. Què és el vermut, Jordi? El vermut no deixa ser un vi aromatitzat, amb herbes, i format a base d'un vi que normalment acostuma a ser un vi neutre, de color blanc. La gent es pensa que es fa amb un vi negre, però no. Es fa amb un vi blanc, que no té massa... i té una baixa gradació alcohòlica, ja que aquest vi després es fortifica. Sempre el vermut acostuma a portar un toc que és l'artemícia absíntium, que també s'utilitza per l'absenta, com haureu deduït algun dels oients, i té un toc amarg i anissat. O també l'altra estrella seria el donzell, que també té un toc amarg. I aquesta beguda, per exemple, pot portar una barreja de botànics, no? Sí, exactament. Això al final queda en l'acció de l'elaborador de quins botànics portarà i poden haver-hi arrels, plantes, flors, espècies... I en això recau la qualitat de la beguda. També en el vi que s'utilitzi anteriorment, que sigui una bona qualitat, i amb quina recepta decidirem què fem. Que tampoc ens passem de botànics, que no fem barreges que siguin massa boges, per dir-ho d'una manera, i que tot concordi una mica, no? Perquè tampoc ens agrada quan les coses són massa amargues i massa dolces, sinó que hi hagi un equilibri en aquesta barreja. Mhm. I ara parlem dels orígens, perquè és important també fer una mirada enrere i saber d'on venen aquells productes que consumim, si no de forma diària, de forma més comuna. El vermut, evidentment, no és una beguda que ens bevem cada dia, com els refrescos, la cervesa, que tot i que ser begudes que s'han de veure en moderació estan a la taula de forma més ordinària. El vermut forma part de manera extraordinària als caps de setmana, no?, quan fem aquella... abans de les sobretaules, abans dels dinars, abans de tot això, ha de venir algú que ens obri l'estómac. Sí. I que ens obri l'estómac és el vermut, no?, és una beguda que també té aquest objectiu, no? Anem a parlar dels seus orígens, Jordi. Tu quins creients que eren els seus orígens abans d'aquest programa? Doncs mira, jo pensava que els orígens venien d'aquí, de Catalunya. Per la paraula vermut i per la tradició que tenim darrere d'això, no? Sí, per exemple, podríem dir Reus, per què no? Sí, bueno... Perquè és un gran productor de vermut. És la capital del vermut català. Aquí ja hem fet una saltada al guió, però és d'on hi ha la tradició de Catalunya, ve de Reus. Mhm. però no és català el vermut. Hem tingut una gran tradició, som influents, però no som els que el vam crear. Hi ha dues famílies, que és la del vermut blanc i la del vermut negre, que tenen diferents procedències. El vermut negre ve d'Itàlia, del nord d'Itàlia, i en trets generals acostuma a ser més dolç, després explicarem per què és més dolç, que és una característica bastant important, I, en canvi, el blanc, que ve de França, com no, sempre fiquen algú els francesos, és més sec i té una gradació alcohòlica més alta, que això té a veure amb l'elaboració. Això són trets generals, no té per què sempre així, perquè veureu algun tast de vermut que us diran que no, però són trets generals per entendre una mica el concepte de diferència entre vermut negre i vermut blanc. Molt bé, doncs, fet aquesta diferenciació i també aquests orígens, ens agradaria saber una mica la paraula aquesta, la paraula vermut. Sí, vermut. Tu doncs diries que bé? Clar, jo ja he vist el guió i ja he fet tastos, eh? Ja he fet tastos que ens ho han explicat molt bé, però abans jo repeteixo les arrels catalanes, jo les tenia molt clares. Les tenies molt clares, no? És una mica com el caneló, no? Que tots diem que el caneló, com que es menges en esteve, és català, i si mirem a l'origen podríem dir que és més italià que català, no? Caneló, bueno, no em vull mullar ara, tampoc canviarem. Bueno, al final la pasta, si parlem de pasta i tot això, l'origen està a Itàlia. Sí, sí, exactament. Llavors, clar, podríem parlar que l'origen és una mica, doncs això, amb un dàbat intern bastant important. En el cas del vermut, d'on ve? La paraula vermut vol dir doncell en alemany. I el doncell què és? El doncell és, diguéssim, la planta estrella que es fa servir en el vermut, i per això és un vermut. I per què diré, ostres, i per què ve de l'alemany si hem parlat d'Itàlia i de França? Perquè hi ha unes zones al nord d'Itàlia en les quals es parla alemany. I són zones independentistes que no els agrada formar part d'Itàlia. Curiositat, eh? Que curiós, sí, sí. Mira, al final acabarem parlant un altre cop de les tradicions alemanyes. Estem sortint ara de l'Octoberfest, com aquell qui diu, no? I ara ens en ficarem al Bermudfest, o què? Aviam, per favor... Això és tremendo, tenen el d'allò, tenen el monopoli aquesta gent. I ara sí, ja tenim clar què és el vermut, quins són els seus orígens, però com es fa, com es prepara el vermut? El vermut es fa amb un vi blanc, amb això us trenco una mica el cap alguns, i en aquest vi blanc afegirem alguns botànics, que no us diré quins han de ser, o sigui, afegirem botànics, què creieu vosaltres a casa?, Amb aigua, alcohol, alcohol de malasses a parts iguals amb l'aigua. O sigui, diguéssim que estaríem a parts iguals entre l'aigua i l'alcohol de les malasses. Aquesta barreja la conservarem durant tres mesos o en cas de reserva durant mig any o molt més, el que vulguem. Si volem accelerar el procés ho podem ficar al sol, ja que ens ajudarà a accelerar aquest procés. Es pot remoure també el recipient on està la barreja per intentar acelerar encara més el procés d'envelliment del vermut. Molt bé. També hi ha alguns que passen per barrica, Jordi? Sí, exactament. Passen per algunes barriques de vins fortificats o de fustes que s'han... Bueno, barriques que s'han utilitzat bastant amb vins o fusta més nova. No acostuma a ser una característica que passi per fusta nova un vermut, diguéssim, perquè li dona el taní, que això és un tema més de vins... sinó que acostumen a ser fustes més utilitzades. Ja passa molt en el món dels destil·lats i els whiskeys, que es fan servir les barriques de los vinos de Jerez, que s'han utilitzat diversos cops, i s'utilitzen per les propietats organelèptiques que li dona aquella beguda al whisky. O en el vermut seria un cas bastant semblant, que alguns vins de mistela que hagin passat per una barrica... s'utilitzen per les propietats que té aquest recipient. Si parlem dels colors, el blanc i el negre, parlem d'un vermut que és molt diferent. Deies que l'original és el blanc i a partir d'aquí es fa el negre. I clar, nosaltres si pensem en els vins, el blanc està fet amb pança blanca, no? El negre està fet amb pança o amb el raïm, més ben dit, amb el raïm blanc, amb el raïm vermell, roig, negre. Però clar, en el vermut no és del tot així, per no dir absolutament que no és així, no? Al final, en el vermut és un afegit, no? Com se li dona aquest color negre al vermut? El vermut negre, bàsicament, acostuma a ser més dolç perquè li hem d'afegir sucre, d'una manera per dir-ho. No ha de ser sucre aquest que trobem per casa, sinó que li podem afegir caramel natural o alguns adulcorants també, però nosaltres a la nostra recepta diem que caramel natural, perquè ens agrada aquest toc... que li pot donar, i això li aportarà un color daurat al nostre vermut, i en el cas del blanc, si féssim un vermut blanc, es fa una acció per donar més transparència, que és de colora. No us explicaré exactament com és, però l'hauríem de colorar perquè tingués el color transparent i límpid que té el vermut blanc. Si deies abans que havíem fet un salt en el guió, ara arribem a aquell punt exacte on parlem de la capital del vermut català i dels seus orígens. En aquest cas estem parlant de Tarragona, estem parlant de Reus. Sí, exactament. És, diguéssim, la insígnia del nostre vermut i que aquest vermut s'acostuma a fer amb les varietats del cava, la macabeu, la xarelo i la parellada. Veureu que molts vermuts es fan amb aquestes varietats o són copatges d'aquestes tres i va tenir una forta influència arreu en el vermut, en diversos també destilats. i diguéssim que és la història del Vermut català. Marxem a parlar de les referències, tornem a la Vermut en Soul, aquesta Fira del Vermut que es va celebrar a mitjans d'octubre, i ens agradava també fer aquesta menció, perquè és la desena edició de la Vermut en Soul. Abans es feia, com dèiem, altres recintes, com per exemple el Moll de Fusta, que aquest any ha canviat d'espai, Un espai que, si hem de dir alguna cosa negativa, era un espai bastant reduït, que això el que va obligar va ser que van haver de reduir les carpes, per tant, no hi havia tantes referències com altres anys, però va ser una festa molt divertida, molt animada i on vam poder provar diversos vermuts. Quins són els vermuts que vas provar tu, Jordi, i per què et quedes amb aquests? Primer de tot vam començar amb vermut antic, que és la primera vermuteria de Barcelona. Vaig estar a informar-me i vaig veure que van començar el 1850, l'únic que ara ja no estan a Barcelona, però tenen tota una història darrere del vermut i d'alguns altres destil·lats. I nosaltres vam començar provant el vermut antic original, que no sé si compartim gustos, però a mi va ser el que més em va agradar, ja que tenia un toc molt equilibrat amb certs aromes mediterranis a sota bosc, que a mi em van agradar molt. No sé si a tu també et va ser el que més et va agradar. Jo haig de dir que Vermut Antic va ser de les parades que vam fer, que a més em va marcar, no només pel fet que eren vermuts d'una autèntica qualitat, sinó que també la història era molt bonica i molt autèntica. I en aquest cas estic molt d'acord, sí que és veritat que jo em quedaria amb el tercer que comentaràs, però aquest estava molt bé. Però si vam prendre una decisió tots, el grup que hi anàvem, és que ens havíem de quedar amb el blanc, perquè ens va agradar bastant. Què és el que et va agradar del blanc? El bagre del blanc va ser, primer, per on comencem, bàsicament, perquè estem provant vermuts i jo primer, quan estic provant vermuts, primer començo per el blanc i després vaig al negre. Amb els vins una mica igual, eh? Sí. Com a mínim. Sí, jo crec que és pels vins. Potser començaria cava, blanc i negre, o blanc, negre i cava, depèn del dia, no? Mira que teòricament t'he dit que és el que és més sec, que té masculinació alcohòlica, i potser era el cas, no m'hi vaig fixar molt, però és, no sé, és algú que em ve al cap i em va agradar també com el van servir, que ens van posar l'oliva, el pinxo... I bastant bé per fer l'aperitiu aquest vermut. Era sec, així, passava bé, fresc. Però dir-te una cosa, la manera ideal per prendre un vermut no és un got, és una copa. Una copa semblant a l'albi i a temperatura de nevera. Això de posar-li gel mata el vermut. Clar, és curiós això de la copa, perquè normalment ens ho posen en got d'aquest baixet, xato, i normalment en un got així, que és una mica més baixet, o en un zurito, que es diu moltes vegades, els zuritos, però clar, això en un tast també ens ho van dir, que els vermuts en copa millor, no? Sí, en copa 100% millor, i has de pensar que... També ens fa veure'ns-ho molt ràpid perquè si el gel es va fonent al final es queda una mica igualit. I el millor és sempre temperatura de nevera i que se serveixi a temperatura de nevera aquell vermut en copa si realment és un vermut bo i no li fa falta maquillatge. per disfrutar dels aromas que té i del gust que té, perquè si t'ho serveixen amb un gel, a la fase de cata no et pots enterar moltes coses. Clar, clar, clar. Doncs també d'aquesta mateixa marca, d'aquesta mateixa casa, antic, vam tastar el reserva i el sense alcohol, no el vàrem tastar, però també estava disponible. Pel cas del reserva, a mi em va agradar molt. Vaig trobar que era un vermut molt especial i em vaig quedar amb aquest jo. Tot i que després vaig veure el blanc, però dels que vaig tastar, aquest em va agradar bastant. Era molt fort, eh? A mi aquest em va costar molt. No em va agradar tant. Tenia un gust molt diferent als altres. Era el més diferenciat, diguéssim. I passem a un altre celler. En aquest cas ens presentes una altra opció, una altra alternativa que vam trobar al vermut en soul. Sí, passem a Bellot Cellé, en el qual vam provar vermutijo. Què és això? El vermujito, no? Sí, el vermujito, que ho he dit malament. Que és vermut, vesmojito. És una combinació que ens va cridar l'atenció, els que estàvem present allà... I vam provar-ho i realment no estava gens malament. Tu com ho vas trobar, Dani? Estava bastant aconseguit. Estava bastant aconseguit. Aquí tenien dues propostes molt interessants en aquesta carpa i crec que també van saber donar el clau. El tema del màrqueting és molt important amb aquest tipus de productes. I aquí tenien el vermujito i m'imagino que pels que no són molt fans del vermut va arreçar bastant perquè tenia aquest toc de menta. També te'l servien amb el gel picat típic del mojito, amb unes fulletes de menta. Llavors era atractiu de beure. I per altra banda, em sembla interessant també la vacuna, que era una beguda que tenien posat en unes vacunes, en uns recipients que simulaven això, una vacuna. Era un vermut amb mango. Jo el mango no el vaig trobar per enlloc, però a nivell d'experiència era molt divertit, perquè t'havies de posar la xeringa a la boca i donar-li el d'allò, en aquesta espècie de tub que té, perquè el líquid sortís i, per tant, et banyés tota la boca amb aquest vermut. Una experiència molt curiosa i, la veritat, és molt interessant. I vam acabar amb un últim, que es diu Pedró Vermut, que també va ser una experiència molt intensa. Ara explicarem per què. Va ser molt intensa perquè el vermut era intens. A vermut padró, aquesta gent es troba a Bràfin, a Tarragona. És un vermut que porten molts anys fent-se i que tenen una molt bona traïció, porten des del segle XIX. I jo em vaig demanar la consumició del que seria el vermut daurat que portava carmel, I amb boca era bastant amarg i t'ha d'agradar l'amarg perquè t'agradi aquest vermut, sincerament. Aquest és el que jugava amb taronja i mandarina, que ens va explicar la noia, o era l'altra, és que ara no ho recordo. Hi havia un que jugava amb taronja i mandarina i jugava amb aquests àcids, no? En aquest cas, no sé si era aquest, estava a la mateixa parada però ara no recordo quin era. però jo el vaig tastar el teu, Jordi, i em va semblar molt amarg, i a mi m'agrada molt amarg, eh? Però em va semblar molt amarg. Massa, massa, era massa, i era això que us comentava, que al final les coses han d'estar ben equilibrades, i en aquest cas no és dels millors vermuts, és de la meva opinió de Pedro Vermut. Hi ha alguns altres que m'agraden molt, com és el red o el blanc, que estan molt ben aconseguits, però aquest em va costar bastant el carmel. Mhm. També hem de recordar que teníem al costat, tot i que nosaltres no vam consumir perquè ja l'havíem provat a una altra fira, a Binàriament, al poble espanyol. Estem parlant de dos déus, que tu me'ls havies recomanat molt. La veritat és que són molt bons vermuts. Són uns vermuts molt bons i que també estaven allà a la fira de Vermut and Soul. Una experiència que va culminar amb un bingo musical, que és una de les activitats, diguéssim, de referència per aquest tipus d'esdeveniments, on anaven suant cançons, anaves tetxant amb el cartró aquelles cançons que tenies i hi havia premis relacionats amb el món del vermut. Va ser una jornada molt divertida, molt atractiva, Va mantenir la pluja, que això era una de les pors, perquè aquell cap de setmana hi havia previsions de pluja i es va mantenir bastant. I va estar molt bé, una activitat d'octubre, una activitat que podem repetir l'any vinent i que realment és per conèixer una mica més el món del vermut. i també la seva ànima. Jordi, ho deixem aquí. Moltíssimes gràcies per portar-nos Vermut on Sol i també el món del vermut aquí al programa. Hem descobert una mica tona més com es fa aquesta beguda i també l'impacte que té en la nostra societat. Una abraçada i quan vulguis vine a Rambla ja amb nosaltres, vine a la Rambla perquè aquí sempre seràs benvingut, d'acord? Sí, moltes gràcies. Ja tornaré a venir a la Rambla, a veure si em desperto. Et faré matinar. Fins demà! Something's changing inside you And don't you know Don't you cry tonight I still love you baby Don't you cry Fins demà! Don't you take it so hard now And please don't take it so bad I'll still be thinking of you And the times we had, baby And don't you cry tonight Don't you cry tonight Gràcies. Fins demà! He tancat sense bullar. Però què les volies comprar, en metàl·lic, tu? No, però he clicat la creueta. Ets tonto, Sergi. Ara seguida anem a la segona pregunta del concurs. Abans, les notícies. Maria José, no pengis. L'he cagat. Bon dia, els informa Joan Bota. I comencem amb música, però no de l'oreja de Van Gogh, sinó de Rosalia, perquè tenim noves pistes del seu nou disc. La cantant de Sant Esteves a Rovira se penja a les seves xarxes socials un nou vídeo on se la veu mossegant un rosari i escoltant aquesta música que sentiu de fons i que toca una orquestra sinfònica que també acaba sortint en les imatges. Seria l'avançament del seu nou treball, el quart, que a priori seria, com sentiu, molt diferent de tot el que ha fet fins ara. També anuncia que avui, a tres quarts de nou del vespre, a TikTok, hi haurà en directe un directe on s'espera que presenti el nou disc. Més notícies, Natàlia Ramon. Els dades de velocitat van reduir més d'un 30% els accidents de trànsit amb ferits o morts a les carreteres catalanes entre els anys 2002 i 2023. Són les conclusions d'un estudi del Servei Català del Trànsit. Té més dades a Barcelona, Sara Canyete. Hola, bon dia. Més enllà d'aquesta reducció anual d'un 30% del nombre d'accidents, l'estudi també comprova que l'efectivitat dels radars de punt fix augmenta amb el temps i que quan fa més de 12 anys que estan instal·lats en un mateix punt, la reducció d'aquesta sinistralitat pot arribar al 50%. Núria Parlón és la consellera d'Interior. Les conclusions clau és que els radars de punt fix se redueixen de manera sostinguda l'accidentalitat, sostinguda vol dir... Fins a aquest 50% que us comento, quan ja se sap que el radar porta uns anys en un punt fix, redueix la gravitat dels sinistres, afegeix protecció al llarg del temps per canvi de comportament en els conductors, per tant, no és afans recaptatori. Es disparen un 400% els acomiadaments per no haver superat el període de proves. Segons les últimes dades del Ministeri de la Seguretat Social, de gener a agost del 2025, prop de 480.000 contractes indefinits van acabar per aquest motiu. L'any 2019, quan encara no havia entrat en vigor la reforma laboral, aquesta xifra era quasi 5 vegades més baixa. Els sindicats asseguren que és una pràctica molt habitual en sectors on hi ha molta rotació, com l'hostaleria i el comerç, i que s'utilitza el període de prova com un contracte temporal a l'ombra. Sentiu Òscar Riu de la UGT, I Maria Recuero, de la USOC. És retorçar el conveni col·lectiu del sector que ho permet i és retorçar la normativa laboral, és bonfrau. És una figura que no s'està utilitzant correctament i que no hi ha mecanismes per controlar que realment aquest període de prova sigui real. El servei de núvol d'Amazon ha tingut una caiguda mundial. Això provoca problemes de connectivitat a moltes empreses del món i també ha interromput els serveis de diversos llocs web i aplicacions com Fortnite, Snatchup, Alexa, Canva o Duolingo. L'averia l'ha tingut Amazon Web Services, que és la divisió de serveis del núvol del gegant tecnològic. L'aturada dels seus serveis pot causar interrupcions en llocs web i plataformes de tot el món que depenen de la seva infraestructura. De moment, Amazon no ha detallat la causa de la incidència ni ha especificat quan es restabliran del tot els serveis afectats. Afegim sobre aquesta última notícia que, així com els del Matí de Catalunya Ràdio, estàveu pendents d'aquestes entrades de l'oreja de Van Gogh, aquesta caiguda d'aquest servidor d'Amazon també ha fet que no es poguessin posar a la venda a les 12. Què ha passat? Doncs mira, Ricard, fins a les 4 de la tarda no podreu posar-vos-hi, o sigui que en Sergi crec que tindrà algú mal. És que ha sigut culpa meva, perdó. Sergi, si tu no pots, no pot ningú. Deixem acabar les notícies, ara ho comentem. De fet, tenim una altra notícia a l'àmbit cultural. que és que el gegant audiovisual Sequoia planeja un gran complex a l'àrea de Barcelona i apunta a l'antiga cimentera de Vallcar Casitja. Segons abans de la Vanguardia, ja ha pogut confirmar aquesta emissora, la companyia, que és l'estudi de producció espanyol més important, estudia aquest emplaçament del Garraf, propietat de FCC, Fomento de Construcciones y Contrates, per crear un gran centre de producció audiovisual d'almenys 100.000 metres quadrats. El nou centre s'especialitzaria en continguts diferents dels que la companyia ja crea, el seu complex de tres cantos a Madrid, on es van rodar èxits com la caça de papel, la societat de la neu per Netflix, això al departament de la presidència, fons del departament de la presidència consultades per aquesta emissora, diuen que sí, que la Generalitat col·labora amb la companyia per trobar la millor ubicació possible i fer viable aquesta operació que seria una de les grans inversions del sector a Catalunya. Esports, Marcos García. Tenim a marxa aquesta hora l'entrenament del Barça per al partit de demà a les Champions contra l'Olimpiakos. A un quart de dues les rodes de premsa de Fermín López i de Hansi Flick. El club Laugrana farà recurs a l'expulsió de Hansi Flick contra el Girona. En motor, a l'exmarques es pot assegurar el subcampionat mundial de MotoGP aquest cap de setmana vinent a Malàisia. En natació, el nadó Tarragoni, Carles Coll guanya la plata. Els 200 braços a la Copa del Món de Westmont a Illinois. Segona de les tres parades d'aquesta competició. Aquesta és la primera medalla de Carles Coll a la Copa del Món. i els catalans Tierno Diallo i Joel Plata s'han classificat per la final del concurs complet del Mundial de Gimnàstica Artística d'Indonèsia. La disputaran dimecres. Han entrat a la 14a i la 17a nota dels 24 finalistes. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passen 6 minuts a les 12, us informa Mariona Salas Vilanova. L'Hospital de Sant Joan d'Espí, Moïsès Brogi, ha inaugurat aquest octubre l'Espai Domum, un nou entorn per a pacients oncològics impulsat per la Fundació Nou Cims i el Consorci Sanitari Integral. El projecte busca millorar el benestar emocional i la humanització de l'atenció sanitària. L'espai, ubicat a les consultes d'oncologia de l'edifici B, inclou una sala d'espera renovada amb zones d'intimitat, ares de convivència i espais per a la lectura o el treball, així com una sala polivalent per a activitats psicosocials dirigides a persones que viuen o han viscut un procés de càncer. El disseny de l'estudi Aura s'ha fet amb la participació de pacients, familiars, professionals i voluntariat. El programa d'Òmum implantatge en més de 20 hospitals de l'Estat combina la transformació dels espais amb l'acompanyament emocional. El Progi i les activitats les coordinarà una comissió de dinamització formada per personal del centre i entitats col·laboradores dins del Pla Estratègic 2024-2026 del Consorci Sanitari Integral per millorar l'experiència i la qualitat de vida dels pacients. El Centre d'Estudis Sant Justens organitza el dimarts 21 d'octubre a les 7 de la tarda la conferència Què puc fer amb l'intel·ligència artificial? Posem a la pràctica els bàsics de la IA, la que tindrà lloc a la sala del cinquantenari de l'Ateneu de Sant Just. La sessió anirà a càrrec de Martí Bailac, expert en tecnologies digitals, amb la col·laboració de l'Ateneu de Sant Just. La xerrada vol apropar la intel·ligència artificial al públic general i demostrar que és una tecnologia present des de fa dècades i integrada en la vida quotidiana. Baylac explicarà que hi ha diferents tipus d'intel·ligència artificial adaptades a cada àmbit, tant professional com personal, i que no totes tenen la mateixa utilitat ni aplicació. La sessió inclourà recomanacions pràctiques per utilitzar aquestes eines de manera eficient i segura, així com exercicis i jocs interactius per aprendre a millorar les cerques i interaccions amb agents intel·ligents. L'equip del cormetratge La filla d'elles, format per la Sant Justenca, Iona, Quesada, la Malena i la Noa, ha visitat Ràdio d'Esvern per parlar sobre l'èxit del seu projecte, seleccionat al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges. La peça, nascuda com a treball final del màster de documental creatiu de la UAB, ja havia passat pel festival IDFA d'Amsterdam i s'ha consolidat com una proposta que retrata l'adolescència des d'una mirada íntima i en primera persona. El curt parteix dels diaris personals d'un adolescent i reflexiona sobre la identitat, la crisi i les relacions familiars. Les seves creadores expliquen que volien donar veu a l'adolescència des d'un punt de vista dels joves, fugint de la mirada adulta que sovint domina el relat. El film mostra amb sensibilitat i realisme experiències quotidianes en la descoberta del propi cos, l'amistat o la gestió de la ràbia i la incertesa. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio Desvern. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat. S'enjustem que l'informatiu complet de la UNA. Fins ara. Ràdio 2B FM 98.1 Miami ni que flori de beach, què passa amb California i tots els boys de la beach? Si aquí tenim mil platges com la de Tamarit, Nampúnia fins a l'Ebre i més sol que a Taití, què carai els passa amb tot el que tenim? Weiser, Coca-Cola, Jack, Daniel, Jim Beam, diré que Califòrnia ara farà un gran vi. És molt millor que compro jo el sindicat, a cinc duros l'ampolla nanos que estic pelat. I després ens diuen que és que som agarrats. On és Elvis Presley, l'Hurric, Metallica, Tricks, Tintor C, Baby King? Podria estar dient, doncs, tota la nit, què collons se'ls donen per ser així? Fermat l'omblant d'Opol Newman James Dink, la rei de l'Anastàcia era reina Marilén. D'acord que aquí de cine quasi bé no ho tenim, però espera't quan s'anxi Hollywood vindrà aquí. La nostra putifarra no podran resistir. Són biquini patins, són molt més llençadetes que no pas les d'aquí. Però una bona poella no té res que envejar. Si es cala, pots convèncer després de no xerrar. Algú va dir que és bo tot el que es fa desitjar. I no sé pas per què el tinc jo amb tot aquest marder. Jo voldria viure enigència i en lloc que el vendré. Jack Perry, Ramon, Elvis, Bradley, Lorraine, Metallica, Prince, Tim, del CDB King. Podria estar dient, no és tota la nit, què collons els donen per ser així? Fins demà! Jack Perry, la mort és el disprest i el rei, metàl·licas prins, tindrosi de King. Podria estar dient-nos tota la nit, què collons els donen per ser així? Jack Perry, la mort és el disprest i el rei, metàl·licas prins, tindrosi de King. Podria estar dient-nos tota la nit, què collons els donen per ser així? L'essència de Sant Just la tens a la Rambla, a Ràdio d'Esvera. Fins demà! I seguim els matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla. Ara és moment de parlar de teatre, de parlar del fantasma de l'òpera, una de les obres més importants de tots els temps i que ara tenim el Teatre Tívoli de Barcelona. Per parlar d'aquesta obra, avui hem convidat a Miquel Tejada, el seu director musical, i que avui ens presentarà aquest format nou que arriba al Teatre Tívoli passant per Madrid i que també tindrà una gira bastant important arreu d'Espanya. Moltes gràcies. al nostre país. Ens agradaria saber quin és el grau de repte al fet d'assolir la direcció musical del Fantasma de l'Òpera. Home, mira, a part d'un repte, primer és un honor poder dirigir un musical com aquest, que és un dels clàssics, més clàssics dels dos clàssics del Teatre Musical, I llavors, el primer repte és intentar-ho fer bé. Aquest és el primer repte. Però, vaja, de reptes així, diguéssim, més tècnic, doncs, bueno, pots imaginar una orquestra de 15 músics, hi ha una vintena llarga de cantants, bueno, doncs dirigir tot això... El repte principal és conèixer molt bé la partitura, tenir molt clar el que s'ha de fer i posar-t'hi. I vinga, som-hi tots. I es veja molt. Clar, clar, totalment. Heu vist alguna diferència, algun canvi de l'estat de Madrid a l'estat de Barcelona? És a dir, heu sentit que heu hagut d'adaptar alguna cosa? No. A nivell musical us heu pogut, diguéssim, mantenir, no? Sí, pensa que a nivell musical no es pot tocar res. No es pot tocar ni una corxea. perquè és un musical que ja té pràcticament 40 anys i és un musical que... Que la gent coneix i és de referència, no? Sí, i pensa que nosaltres tenim uns supervisors que venen directament de Londres i venen periòdicament per controlar que tot soni bé, que tot està bé, que són col·legues, diguéssim, perquè no són policies, però venen a supervisar que tot estigui bé, i sí, sí, ha d'estar com el senyor Weber vol que soni. Que és una mica mantenir la marca Andrew Lloyd Webber, que en aquest cas l'Andrew Lloyd Webber és un dels grans del teatre musical i aquesta obra, ell mateix ho diu, és la seva obra com a mínim comercialment parlant més important i una de les més importants a nivell genèric del teatre. Jo sempre dic que el Weber... concretament aquest compositor, perquè hi ha molts compositors musicals i molt bons, però especialment Weber, és un tio molt prolífic, és un compositor molt prolífic, ha fet molta obra, però moltes d'elles ja són icones del gènere, perquè el Fantasma L'Opera és un, però podríem dir Evita, podríem dir To sou Cristo Superstar, podríem dir Cats... És que és un compositor que té moltes obres molt icòniques i el Fantasma L'Opera és una d'elles. Jo no crec que sigui ni més ni menys que Evita, per exemple, Però, vaja, és una d'elles, sí, sí, i ell vol que tot estigui tal qual, ell ho va concebre... A més a més, de tant en tant, sí que és veritat que aquest senyor que... que està en actiu i que controla les seves obres, com ha de ser, diguéssim, de tant en tant fa canvis. Ah, sí? Ostres. Sí, sí, sí, de tant en tant fa canvis. Petits, eh? Són molt subtils, però clar, coneix tant la seva pròpia obra i té tants anys, i ha tingut tants anys per comprovar que funciona, que no funciona, que de tant en tant ve i et diu, escolta, aquest passat és aquí? Bé, el supervisor, no ell, però el supervisor, escolta, mira, hem parlat amb el Lloyd Webber, i vol aquest passatge aquí el vol, ara el vol superlent. Dius, ah, sí, sí, perquè tal, tu ara has de fer, a veure què te l'hi sembla així, ah, perfecte, així, perfecte. Clar, us van arribar les instruccions, aquestes instruccions s'han de materialitzar i dur-les a terme, entenc. Sí, sí, sí, tal qual. Que bo, que bo. I quins reptes té aquesta peça? Perquè, clar, hi ha molts compositors, tots tenen la seva complexitat, no? Si parlem de Sondheim, podríem parlar, per exemple, d'Into the Boots, que té una complexitat enorme. Aquesta, en canvi, la complexitat que té el fantasma de l'òpera és que la gent se la coneix, coneix molt la història i també hi ha aquesta pressió. Però a nivell vocal, quines complexitats s'han d'assumir quan es diu farem el fantasma de l'òpera? Mira, un dels músics de la gira, un dia diu una cosa que em va fer molta gràcia, perquè diu, mira, tècnicament, com a músic, la partitura individual de cada músic és complicada, però no seria com... hi ha obres, diguéssim, de compositors clàssics que són més complicades, és assolible, o és assumible, però diu, aquest musical és com una gincana, i crec que va acertar. És un musical que és una gincana, perquè de cop i volta ara això ràpid, de cop i volta ara aquí t'has d'esperar el cantant, de cop i volta t'has d'esperar l'altre cantant, de cop i volta ara t'has d'esperar una llum que s'encén. És com un musical que és una gincana, és un repte, diguéssim, tècnic, més en aquest aspecte, de parar a engegar, no sé què, això ràpid, això lent, aquí hi ha un canvi de to inesperat, aquí hi ha... Jo crec que va més per aquí el repte tècnic. I el repte vocal, clar, finalment, És una obra que té un color, una textura, diguéssim, semblant a l'òpera, però la col·locació vocal no és la de l'òpera. Aleshores, vull dir, s'allunya molt del pop, diguéssim, que podríem cantar amb altres compositors, no? No cal donar exemples, però vull dir que no és un concert de rock. Però tampoc no és una àrea d'òpera, diguéssim, que tot està impostat. No, és un entremig. I realment, vocalment, és molt, molt, molt complicada. Molt complicada. Sobretot, especialment, pel personatge de la Cristín i, evidentment, pel personatge del fantasma. Té un rang vocal molt alt, o sigui, tot el... Les notes més greus són molt greus i les notes molt agudes són molt agudes. Són totes d'una col·locació que nosaltres tenim de pit. És a dir, canta molt fort i a sobre ha de tenir aquesta petita textura que sembli com si ets d'òpera. Perquè, bé, no vull desballar, no vull fer spoiler, però... però tot dir al voltant d'una òpera, com es pot imaginar pel títol. I tant, i tant, i tant. Doncs parlàvem una mica d'aquesta sincronia, de la sincronització entre l'acció escènica i la música. Com es porta això? Perquè clar, deu ser complicat, no?, el saber que ha d'anar un llum o que ha d'anar alguna cosa amb la música, portar-ho a tempo, doncs deu requerir de molta pràctica també. Mira, jo per contestar d'això et diria que el repte més gran en aquest aspecte és la concentració. Perquè al final, per tirar endavant una obra com aquesta, el que és molt, molt necessari són assajos, molts assajos. No hi ha res, molt poquetes coses, molt poquetes coses, són fruit de la improvisació o del que passa al moment. En general, aquesta obra és molt, molt, molt important tenir-ho tot superassajat. Per tant, com diria en castellà, no hi ha cabos sueltos, no hi ha per aquí... Tenim una coreografia, tots plegats, absolutament tots, una coreografia de jo dirigir, l'altre toca el contrabaix, l'altre toca el taclat, el de dalt mou el braç i canta aquella nota... O sigui, ho hem fet moltes vegades, per tant... poques coses surten fruit de la improvisació. Llavors, clar, jo per mi el rete més gran de tot això és no desconcentrar-te. Perquè si... O sigui, la sincronització ja l'hem assajat, ja l'hem vist, l'hem fet cent... Bueno, cent no, de fet ara setenta i escaig de vegades, llavors. Carai. És més dir, ep, anem a començar l'obra, anem a concentrar-nos, no puc pensar on he aparcat el cotxe, no puc pensar en què supere aquesta nit, he d'estar pendent perquè ara... he de moure aquest braç, ojo perquè ara he de donar aquesta entrada, ojo perquè ara el regidor està esperant que jo li doni l'entrada per fer un go o una llum. És més això, diguéssim. Però bueno, la sincronia, ja et dic, és molt difícil, però està molt assajada. Sortint una mica del tema musical, m'agradaria saber què opines de la producció en si. M'han parlat que hi ha molts efectes especials, que s'està treballant molt el fet que sigui una escena rere escena impactant i que la gent també surti sorpresa del teatre. També, sense fer spòilers, tenim gravats alguns moments icònics d'aquesta obra que esperem veure quan anem a veure l'obra al teatre. Com creus que s'ha gestionat tot això? Mira, això és una proposta nova, diguéssim, del director escènic i artístic, el Federico Bellone, que ell va comprar els drets i va fer una proposta, diguéssim, diferent de la que es veu a Londres i de la que es veu a Broadway. Clar, la proposta és... Jo et diria que potser un palet més moderna, diguéssim, tens de poder sortir del que és, perquè al final és una cosa que passa a París al segle XIX i vull dir que no pots sortir d'aquí, però té un punt més modern i amb tot això, diguéssim, la serografia ja està dotada de trucs de màgia i d'efectes especials, diguéssim, que no hi són a la producció original. La producció original té altres coses, eh, també, vull dir que no desmereixo ni una ni l'altra. Però sí que és veritat que aquesta té un punt més modern i també algun actor comentava en alguna entrevista que hem anat plegats aquests dies, diu que és que la manera d'interpretar-lo és més natural. Han buscat una interpretació més natural dels personatges i no tan, diguéssim, que no et podria dir impostada, però no tan... Sí, més natural, bàsicament. Més natural. Molt bé, doncs per anar tancant, m'agradaria fer també una pregunta una mica més genèrica en el sentit del teatre musical al nostre país, com veus el panorama del teatre musical al nostre país, concretament també a la ciutat de Barcelona, com veus que està evolucionant aquest gènere i si creus que d'aquí uns anys seguirà tenint l'acabuda que té ara. Home, a veure, jo honestament no penso que aquest gènere diguéssim, sigui innovador al nostre país. Jo crec que el nostre país té teatre musical i molt, i de molta qualitat, des de fa molts anys. I començant pel Maricel, tot i que abans el Maricel ja hi havia hagut alguns musicals, però bueno, el Maricel és d'any 87, si no m'equivoco. O sigui, ja ha plogut, ja. Des d'aleshores ja tenim aquest musical, hi ha molts musicals, i jo he fet algunes propostes, jo he treballat algunes propostes d'aquí dirigint alguns musicals, també amb gent com el Daniel Anglès, que també porta, o sigui, és que clar, en broma, en broma, jo porto 20 anys treballant d'això. Jo penso que la qualitat artística del nostre país, no només és indiscutible, sinó que és... es percep només veient el que es fa. Jo crec que, a més, si hem d'acusar algun problema del nostre país, no està tant en el material que hi ha, la quantitat de material que hi ha o en el material que es fa, que jo penso que n'hi ha molt i que és molt bo. En general, no sé, sempre hi haurà coses que estaran millor o coses que estaran pitjor, però jo crec que el material és molt bo. Jo crec que el problema està... en la part empresarial, més aviat. La part del negoci. Jo sí que penso que hi ha un punt a Catalunya que es podria millorar la part del negoci. Invertir més en això i invertir millor. Invertir més i invertir millor. Perquè no serà un problema de... Ostres, que no tenim material. Ostres, que no tenim música. Ostres, que no tenim actors. O no tenim músics o cantants. No, no, de tot això en tenim un munt i boníssims tots. Jo crec que si hi ha hagut un problema està més relacionat, diguéssim, amb la immersió, amb la inversió pública, ja dic tot això, tampoc no tinc les solucions, eh? Però jo crec que està més relacionat amb això que no pas en el gènere en si. Jo crec que és un gènere estimat des de fa molts anys, jo crec que és un gènere que a la gent li agrada des de fa molts anys. La gent quan va veure un musical que està ben fet i que té una bona inversió, per tant, O sigui, pot tenir una bona sereografia, una bona microfonia, un bon no sé què, una bona orquestra, tot. Jo crec que a la gent aquí li agrada la prova són els musicals que estan fent. Els musicals que estan fent ara últimament, que són tots preciosos, entre ells el fantasma de l'òpera, s'està omplint. Anima, va anar superbé al Nacional, és un musical super... molt ben fet, hi ha molts companys meus que són boníssims allà treballant. No sé, et podria dir Maricel, la qualitat de Maricel, no sé, jo crec que és indiscutible per tothom. Jo no penso que aquest sigui un gènere castig o que hagi estat en crisi, sinó, jo penso que la crisi té més a veure amb la inversió que no en la part artística. Sí, probablement sí, i en el fet que ens ho hem de creure una mica més, no?, potser que moltes vegades, doncs, punts de referència són, com deies abans, a West End, a Londres, a Broadway, inclús Madrid, no?, però a vegades no... Bueno, ens ho hem de creure, no, eh?, o sigui, jo crec que ja ens ho creiem, perquè al final, ostres, no sé, tothom coneix Meritxell, no?, que Marcial és un musical espectacular, sobretot en el sentit estrictament literal de la braula, és espectacular, és el barco, és tot. Jo crec que sí que ens ho creiem. El que sí que ens ho creieu, diguéssim, és la comunitat que fa possible el teatre, però no sé si la societat fa bandera d'això, a això em referia, el fet que a Madrid, per exemple, sí que en fan bastanta bandera, aquí a vegades és com que no estem massa per això, i realment... Té un valor incalculable que tenim aquí a Catalunya i la prova està en que molts actors, molts artistes, molts professionals marxen a Madrid a treballar. Per què? Perquè es fa bona cantera aquí a Barcelona i per tant també se'n va anar a Madrid més per un futur. Això per mi, la meva opinió, la meva humil opinió va pel que et deia, perquè allà hi ha diners. I allà un es pot guanyar la vida fent això. Aquí no, jo crec... És el que et dic. Jo penso que aquí el que hauríem de millorar és la part del negoci, d'això, no? Buscar com fer negoci, com... Bueno, no ho sé, tampoc aquí no vinc a descobrir el sapat d'all ni a solucionar-lo, eh? Però vaja, jo crec que va més per aquí. Sí, sí. I ara sí, per tancar, convida els nostres oients a venir a veure el fantasma de l'òpera. Mira, jo convidaria els nostres oients a veure teatre en general, que vagin a veure musicals. Hi ha molta gent treballant. Nosaltres som aproximadament unes 88-89 persones treballant allà, que anem de gira per l'estat espanyol i aquí afortunadament estem un temps, uns 4 mesos que em fan molt feliç a mi especialment, que soc d'aquí. i animo a tothom que vagi a veure el teatre, perquè el teatre no només és anar a veure un text que es parla o es canta i una música que es toca, sinó que és anar a viure una experiència. Jo penso que això ens fa millor a tothom i s'ha d'anar al teatre. I especialment el de Fantasma a l'Òpera, jo crec que la gent l'ha d'anar a veure perquè és un clàssic, és el clàssic dels clàssics. És una estona fantàstica on veuran esportistes d'elit de l'art cantant i tocant i pujant coses i passant coses i els maquinistes fent no sé què la música sonant fort viuran una experiència la prova és que tota la gent que surt surt encantada i jo penso que val molt la pena anar al teatre per viure experiències Miquel Tecada, director musical del Fantasma de l'Òpera. Moltíssimes gràcies per atendre'ns. Una abraçada molt gran. Visca el Teatre Musical i visca el Fantasma de l'Òpera. Moltíssimes gràcies. Visca tot. Gràcies. A cavall de dos llocs, despullat vers el món, esquivant decisions, somiant que perdo avions. No tingués mapa res, tants anys i només he après que no tinc temps per pensar, que no tinc temps per pensar. No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc temps. No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc. Em convides a dinar i a mitjapet me n'he d'anar. Em sap greu de debò. Però faig tard a no sé on, tot a mitges, cap per avall, tot fet i deixat estar. No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar. No tinc temps per pensar que no tinc. No tinc temps per pensar que no tinc. de dos llocs despullats, perds el món esquivant decisions, somiant que perdo avions no tingués. M'ha fet res, no, tants anys i només he après que no tinc temps per pensar, que no tinc temps per pensar. No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc temps. Doncs 5 minuts passen de dos quarts d'una del migdia, cap de setmana de futbol, tenim Champions, tenim a la vista el Madrid-Barça, vaja que tenim aquí el Pol i el Bernal, podeu parlar, m'agrada aquesta naturalitat d'enganxar-vos despistats. Com estem, senyors? Bon dia. Bon dia, la Marta bé. Molt bé, bon dia. Bé, escolta, perquè no sigui dit i perquè el Pol em fot una canya de collons, parlem de l'espanyol, que esteu en una situació que no us podíeu ni imaginar, no? És a dir... Massa bé estem, no cal estar tan bé. Ja ets el típic, que quan les coses van bé ja estàs esperant quan aniran malament. No, jo si vols et dic com el Manolo González, d'Europa, aquest jugant al Nou Sardènia, no? Doncs lo mateix. Aquest any, cada nou vens. I anar fent, passet a passet. No juguem ni la conference ni cap història d'aquestes. Però per què no? No cal. Perquè mira els teus amics del Girona com estan. Sí, però... I a part xiulant. Sí, però no és culpa... És a dir, al Girona li han desmuntat l'equip. El Girona cada any ho fa igual. Cada any ho feia igual perquè té el grup dels amics del Ritchie. Tot el City Group, exacte. Llavors, per això, ja han fitxat un davanter de 15 milions d'euros. Cada any fitxen algun d'aquests. El problema és que el passat no van saber fitxar. El Barça no pot. No, no, no. El Barça ara estan dient que ja hem trobat un recanvi pel Lewandowski i el Ferran amb l'Arabujo. Home, aviam. No, no, jo ho he sentit, eh? Ho he sentit a tertúlies a les ràdios més escoltades de Catalunya. Això ho va inventar el Déu Cruif. Bueno, i així comencem, que tot ho ha inventat el Cruif. Com que no us recordeu de res d'abans, potser algú hi havia posat un defensa davanter perquè això és més vell que jugar futbol amb la mà. Ostres, Aldo, això... Aquí ja no us puc ajudar jo, eh? Però ja estem començant, que si parlem de l'Espanyol ja ens estem anant. Escolta, no, va, vinga. Creus que els pericús no estan somiant amb Europa? És a dir, amb la boca... Els pericús són molt somiats, però si portem 10 jornades... Però aviam, aquest any han passat coses interessants. Canvi de propietari. Sembla que el propietari que teniu ara és un tio que li agrada el futbol. És un tio que li agrada. Hi ha alguna cosa? Com a mínim, els tontets que xiulaven, bueno, que seguiran xiulant, Bona, està content. El xino ens ha salvat de desaparèixer. Però bueno, dic xino perquè ells ho deien així. Una mica racista, també, la manera de dir-ho. Això és típic. Tu vas a comprar el pa aquí, també. Queda malament, però és així. Bé, i diguem que la venda també del porter us ha ajudat a que... La vata! Em sembla molt malament això. No, no, no, això és el que diuen. Jo per mi no. Jo ja ho vaig dir aquí, jo ho trobo el més normal del món. Correcte. Què que haig d'anar a fer jo a Londres, o no sé on, a mullar-me cada dia... I amb un bon sou, i un equip que ha jugat Champions, i a més a més amb un projecte que... Amb un equip que estava creixent. En un projecte que sembla que està creixent bé. I tot i així els reforços que s'han fitxat, tot i no s'ha gastat molts diners, l'Espanyol sembla una cosa bastant equilibrada. Hem pogut recuperar a tres que l'any passat ens ho van fer molt bé, que són el lateral esquerre, que aquest només és cedir pel Villarreal, que no entenc que ens el deixi el Carlos Romero aquest, que li va fer l'entrada a l'MAP, és famós per això, i després va marcar el gol. Aquest tio és un fenomeno. Per mirar l'altre a l'esquerra amb projecció és boníssim. Doncs no ens aniria malament, nosaltres juguem amb Gerard Martín. Exacte, el davanter centre, el Roberto aquest... Aquest és un veterà, no? No, no, no, el Quique, el Quique és un veterà. El Roberto anava amb la sub-21 l'any passat, és un tio que no sé d'on va sortir, no me'n recordo, del Màlaga... Havia jugat al Barcelona Atlètic fa uns anys, també, em sembla. I va anar a Portugal, crec que com a substitut del gran Abel Ruiz, aquest que no marca gols ni a l'entrenament amb el Girona. Però és que jo, i dic amb tot el respecte, jo l'Abel Ruiz l'havia vist jugant amb el Barça Atlètic. I no feia malament del tot. Jo anava amb el meu fill i deia aquest no arribarà mai al primer equip. És que és molt difícil de davanter arribar a dalt. A cadets i juvenils encara marques gols. És un bon jugador, però no és un jugador de primera línia. Araujo també havia jugat de davanter. Sí, però quan jugava a juvenil. L'Abel Ruiz aquest havia destacat en categories i perils. Amb Espanya era el tio que més gols havia marcat. Que sí, que sí, i potser també ara té un bloqueig mental, com li passava en Sucoti. Mira, un altre que a mi m'agrada, i que jo crec que tornarà algun dia, el gran Rafamir, aquest que ara torna a estar, ja em sortirà. que es juga amb l'Andrés Silva, sí, bueno, Rafa Mir saps qui és, amb la SIA, l'estava al Sevilla i no va fer res, però a la cantera del València, jo quan mirava així els partits espanyol bé i tal, no sé què, el Rafa Mir dels Trons sempre marcava amb el València bé, i bueno, quan arribes a dalt, doncs és més difícil. I el porter que ha substituït a Joan García també, Déu-n'hi-do, no? Marco Dimitrovic és un tio que ja el coneixem de fa anys aquí a Espanya, un tio molt seriós. No et farà potser la parada a la seva vida, tot i que alguna amb nosaltres ens havia fet l'any passat. Però no farà cantades. Però no farà cantades. I no, no, realment molt bé. I parlen també molt bé del segon porter, del Fortunyo, que serà el nou Joan Garcia, però bueno, també poquet a poquet. Bueno, no, de moment que jugui la Copa, aviam si passem l'eliminatòria contra l'Atlètic Lleida. Home, imagino que sí, no? Ja, jo també imagino, però per sort no ens va tocar l'Atlètic Sant Just, saps? Si hem de fer el ridícul, millor fer-lo... Què et passaria? Cor dividit, no tu? Amb l'Atlètic Sant Just? Mira, no me'n facis parlar, eh? Per favor. Per favor, eh? No provoquis. Càmeres faltaria aquí ara per veure... Una pregunta, una pregunta. Vosaltres sabeu si te l'avisen o no? Ah, bueno, fent-lo a l'Hospitalet potser sí. No, no, en alguna televisió sí, però no em facis dir quina... És que és veritat, perdona, l'altre dia també vaig escoltar on es pot veure el futbol, per quin preu, totes les plataformes. La copa encara no està subestada, com si diguéssim. Va sortir a concurs fa quatre dies i crec que encara no volen comprar. Els de primera sí que els fan. De fet, juguen contra el Mallorca, el Mallorca és un primera. I un dels arguments per la federació no acceptar el municipal era la televisió. És a dir, es va dir que la televisió, que no hi havia prou llum, que no ho entenc molt, això, perquè pot si jugues de dia... Sí, però també vam parlar de l'aforament... Sí, però també estaven disposats a posar unes grades suplatòries. No, ja jugava al cons del Walden. Això ja es va fer per la boda de la Xabeli. Doncs no m'estranyaria gens. Era més fàcil, clar. No m'estimeix, no. Va ser així. Bueno, no ens escolten gaires boomers, suposo, però si algun boomer ens escolta, que no sap ni qui és la Xabeli, que ho busqui. La Xabeli, com estava tot el Walden? Va ser una bomba. Jo estava tornant barra, però vaig veure la TV3, les notícies, i dir, però això què és? Si hi ha més gent amb el poble que... La meva mare treballava al Walden. Buf! I la gent pagava autèntics dinerals pels balcons amb vistes al taller d'arquitectura. Però aquest seria un altre tema. Escolta, deies, el Barça... Bueno, l'Espanyol va guanyar 0-2 al camp de l'Oviedo, la primera victòria fora. Molt bé, és a dir, estem en una situació... A l'Espanyol crec que va jugar bé. Ara l'Oviedo... L'Oviedo li costarà, li costa molt fer gols. Han fitxat el Rondón, que és un tio que sempre marcava, però té trenta i pico d'ans ja... Bueno, ja et dic, aquest dissabte és el partit clau per saber qui és la revelació del tot. Espanyol-Elx. A Cornellà? Sí, però és que l'Elx és un equip molt complicat. Quina hora jugueu? Un quart de cinc. Els horaris... L'altre dia vam jugar un divendres, no? Jo no entenc. És horrible jugar un divendres. Bé, doncs mira, avui ha sortit ja l'horari de la setmana de no sé quina, la tretzena jornada, i juguem dilluns a les 9, que jo crec que és encara pitjor. És encara pitjor. Divendres a les 9 no és tan dolent. No, perquè almenys dissabte, en principi, la gent té festa. Ah, en principi. Dilluns és horrible. Dilluns a les 9, si hi vaig, ja t'asseguro jo que com a molt veig 85 minuts, perquè el meu acompanyant, que és el que porta el cotxe, sempre marxa abans. Imagina't. El Barça-Madrid és a un quart de cinc de la tarda. Aquest cap de setmana el Barça ha jugat també a un quart de cinc, un horari que històricament se li dona molt malament. Doncs el d'un quart de cinc, bueno, a mi se'ls jo dona malament perquè és l'hora de la migdiada. I la meva... Però no és mala hora del tot. Pol, és l'únic dia que puc descansar. Ai, bueno, és com a Dios, és com a Dios. És un horari d'an 60. I a més, a més, quan vas... Ah, abans el futbol sempre era a les cinc. Sí, jo quan anàvem amb el meu pare era a les cinc, és veritat. Però estem parlant de fa... Bueno... Clar, però tu te'n vas a un bar a veure el Barça. O l'espanyol. Tu no vas a l'estadi? Ah, que som molt barcelonistes i no van a l'estadi. Espera, espera, espera. Atenció, oients. Jo tinc excedència. Tinc excedència i ja veurem si no recupero. A aquella hora te'n vas al bar i no saps si fer un cafè, una aigua, una cervesa o... És una hora molt tonta. O emborratxar-te. És una hora molt tonta. Depèn de què joves i adormir-te directament. Correcte. No, és un dia per fer un barmotillo amb els amics i després ja te'n vas al bar sense gana, perquè no tens gaire gana per fer un entrepanet i ja fas sintònic i arribes a les 6 a casa. Això és molt perillós. Bé, dèiem que el Barça porta ja uns quants partits que no sembla el mateix de l'any passat, que li està costant. És veritat que té molts lesionats, però també tenia molts lesionats al Girona. La primera part ens van enganxar amb el fora de joc diverses vegades. El fora de joc ja us l'han enganxat, des de final de l'any passat. Crec que era un partit que igual haguéssim pogut perdre per 1-4. A la primera part. Si fan aquest partit el diumenge que ve, és que el senyor en va fer... El Madrid tampoc està fi, eh? El Madrid no està fi i ara en parlarem una mica perquè també Déu-n'hi-do. El més alarmant és que trobo que ni el Girona va fer un partit allò... bé, ni el dia el Sevilla el vaig veure com un gran equip el Sevilla va fatal patiu contra equips que tampoc fan el partit de la seva vida vull dir que ens agafen cada dos per tres a l'esquena i potser s'hauria de mirar de canviar recordeu quin regal vau fer us sona quin regal vau fer a final del mercat d'estiu? Bé, sí, era un regal forçat. Això se'n va anar com la cançó. Se'n va anar, se'n va anar, però el trobeu a faltar, el Maris Calvasco. D'acord, però... Correcte. Això és el que no es pot estipular. Sí, però escolta una cosa, en un equip, en un pressupost de 600 milions, que realment el problema sigui Íñigo Martínez... Però era un tio que els tenia ben posats i marcava. I si el Lewandowski no corria li deia a tu, que jo tinc tu misma edat, eh? Vinga. Eric García no és el mateix. Calamidi García. No, però tot i així, crec que ha millorat molt de dos o tres anys abans. Sí, sí, és veritat. Molt, molt, però si ara és indiscutible. Ha millorat, però continua sent... Perquè el Condé, que era el millor lateral dret, també té... Ahir, el dissabte, jo crec que aquest sí que va anar a fer el perbut amb els amics. En va fer una, que no sé què... No, una no, vàries, vàries. Va jugar totalment desconcentrat. Sí, sí, que el Joel Roca li feia el que volia, no? Ja per mi que té ausències mentals. Sí, això és bastant... Està pensant en la roba que es posarà, no? però bé, el Barça per això són d'aquells partits que després de tornar a la selecció, que són feixucs per l'hora i per tot, i va tenir la sort i l'encert de fer aquell gol de 1993 perquè si no la cosa es complicava no diré que el vaig celebrar però quasi és com els partits del Madrid anys enrere al descompte, marcar l'èpica. Sí, sí. Bueno, ahir una mica també. Sortia el Carzán Araujo allà. Sí, clar. No, però és que jo no és mala idea de posar-lo davant de centre en un partit que vagi empatat els últims 20 minuts, doncs vinga, cap allà. També t'haig de dir que jo veia en partits del Barça Atlètic, que hi havia anat, ja havia vist Araujo, i no era davant de, perquè no ho era, però com que tenia una ascendència en l'equip, pujava quan li donava la gana. Volia I el veies a davant i era un tio que té capacitat. Com quan el Piqué pujava una mica, que més o menys. Saps que la porteria està aquí. Això és molt important, saber que la porteria està al mig. Jo crec que té més facilitats per rematar que no per donar passes. Que no per treure la pilota. Abans els defenses eren defenses. Correcte, Araujo era com el gran defensa del Barça i ara sembla que sigui un goig. El Puyol ningú li ha dit que treia malament la pilota. El Puyol era un 0 a l'esquerra. En un moment en què el Barça no jugava res. Clar, però Puyol sí que ha jugat en el millor Barça de la història i estic d'acord amb el Pol. El Puyol era una bèstia, un lluitador, però tampoc tenia una capacitat per treure allò que diuen la pilota neta. Si està sol, sí, però si l'apretes una mica, això el control passa. A més, un jugador de primera divisió internacional. No dic que sigui dolent. Vindria a les 24 hores de futbol sala de Sant Jús i seria el millor. I sol. Això no ni s'atreria ni porté. Puyol tenia una ascendència al darrere que ara no hi ha cap defensa que la tenia. Ah, la tenia l'Iñigo. Tornem al mateix. Bueno, podrà ser coversí d'aquí uns anys. Sí, d'aquí uns anys, però a veure, el coversí que veies l'any passat, sense haver desmillorat molt el que és aquest any, hi ha vegades que dius, hòstia, que és justet. El que passa és que, clar, abans en Sabia amb l'equip de memòria i aquest any hem fet vuit canvis a la mitja part, que ja et denota que les coses, quan un entrenador et canvia a la mitja part... l'altre dia va jugar amb punta amb Toni Fernández que és extrem a sobre jo ho deia amb els amics fas debutar un xaval Joanet amb el primer equip que no és ni davanter centre li fas una mala passada Bueno, és que també li va venir una mica gran al partit. Bueno, és que no és ni la seva posició de votar el Barça i no ho sé. El que passa és que aquí crec que hi ha un problema físic perquè ja es va veure el dia del Sevilla que estaven com molt cansats i ara aquest any... Ja no es dopen? No, no deia que es dopaven amb les venes aquelles que posaven... Va substituir el Pedri per una qüestió de donar rotacions. Va substituir, bueno, l'Amin perquè venia d'una lesió. Fermín va entrar al minu 45. Per sort. El Fermín va sortir a la segona part perquè també venia de lesió. I mires a la banqueta i dius, i què fots davant del centre o què fots? És veritat. El Rashford, no? Que li va dir a l'Araújo. Tu, per jugar aquí, va dir, sí. Això t'ho creus, tu també. Que no el té vist als entrenos. Els entrenos fan espais reduïts i tal. D'acord, però és veritat que el Barça té una plaga de lesions. El tema de les seleccions, a mi ja em perdonareu, però saps que tenim nova parada al novembre, no? Sí, sí, sí. Bueno, l'any que ve no. L'any que ve s'unirà aquesta. Llavors tindràs tres setmanes sense futbol. Doncs quasi que millor. No, perquè tres setmanes sense futbol al final t'oblidaràs de com anaves a la classificació. Però que cada mes parem... No, no, això és una vergonya. Cada mes al principi, perquè després ja no. I a més fas dos partits de Lliga i pares. Això és el que no s'entén. Jo no sé si... A veure, potser jo dic una animalada. El més lògic seria fer els campionats nacionals, Lliga, Copa, el que sigui, acabar abans i després si has d'estar un mes jugant amb la selecció, amb la classificació, pel que sigui... que juguin. Sí, però això ja ho fan quan hi ha Mundial i Eurocopa i tal, i clar, els jugadors després, l'any que poden, diguem, a mi deixa'm un mes i mig de vacanceta. A més a més, ara, com que s'han inventat això de la Nations, ja no hi ha ni amistosos, perquè tot és oficial. Clar, aquesta és la cosa, perquè si no... Bueno, això cada vegada fa. És una qüestió de... Però les baixes en aquest partit com a mínim no són gens excusa perquè el Girona, sense tenir tants internacionals, tenia més baixes. Tenia baixes i sancionats. I va haver-hi una bona estona que el Girona ens va, no diré que va allà, però Déu-n'hi-do. Jo no crec. Més aviat crec que ens van agafar com tots ens agafen, amb els pixats al dentre que es diria. I encara sort que el porter va estar una mica encertat. Ahir anava a dir, tu, anem a el que m'interessa parlar-ne, que no tindrem temps. Al Madrid? Sí, bueno, ara, clar, no ho diguis així perquè la gent ja la tonteria... Ho he sabut aquest matí, ni ho sabia. No, no vas veure res. Res vaig veure. Ni has vist cap imatge. Res, és a dir, l'expulsió... Si la setmana passada o fa dos ja vam tenir una que també exagera, ja no me'n recordo com va anar, però... Exacte. No, no, ja no el penal. Aquell penal que l'Embapé trepitja. L'expulsió del noi. L'expulsió del noi contra el Vinicius, que no li fa res i pom. Doncs ahir tres quarts del mateix. Mira que el Niom és bastant tonto, perquè ho fa d'una manera que dius, noi... Però ja el Barc ho veu bé, no? Jo pel que he sentit, no és una expulsió. És que no ho sé. Si ho veus, si tu fan el teu equip, dius expulsió perquè ho fa molt bé. El dia abans, el dia del Barça, li van fumar un castanyot amb el Rashford, No comencem a comparar. No, però per mi el Rashford no és suficient per pitar penalt. No sé de quina parleu. És a dir, una similar, que li pica la mà amb la cara. Saps allò que et deixes anar del defensa? I avui n'he vist una de no sé quina traquí, si era l'Atlètic Club de Bilbao, contra l'Elche, li fum més així, s'emprenya, i no passa res. El del Celta, que li ve el Jangel Herrera a l'atropella, després li fa, què fas tu? Però sabent que té una targeta, pam, segona groga. Però és que ahir el Niom ho fa molt malament. Però és que ja no és la primera expulsió, que és la que determina. Perquè és... O sigui, no va tocar ni la pilota, eh? Portava menys d'un minut al camp. 30 segons al camp portava. Menys d'un minut al camp. Va, per això es veu que li va dir el tontet del Vinicius, diu... Molt bé en el canvi, no? Fent amics. Bueno, però aquesta és bona. Aquesta és bona, com a mínim. Em treus el que té targeta per posar-me aquest i l'expulsen. Bé, llavors, acte seguint ve el gol, però és que la segona expulsió, que ja deu ser que no comptava res, però és que no li fa res, tampoc. Treu la mà una miqueta aquí, però res. Li toca el pit, l'altra fa el cuento i l'àrbitre, ui, ui. De seguida, no? De seguida groga. És que són aquells petits detallets que van fumant. Que se'n vagi a Aràbia, sisplau, i ens deixi tranquil a tota la resta del futbol espanyol. Escolta, queden dos minutets. Com que dos minutets? Bueno, tres minuts, és a dir, acabarem dos minuts abans de l'hora. Tenim cap de setmana potent, ja ho sé que el Pol em dirà, però ja és un Barça-Madrid, un Madrid-Barça. Estem a dilluns i ja pensen el cap de setmana, ja pensen fer vacances. No, no, hi ha l'Olimpíacos, que no n'hem parlat, i el Champions, que juga a les 6 de la tarda, per cert. És que de la Champions no cal parlar. Quan hi jugueu vosaltres en voldràs parlar, d'aquí dos o tres anys. Jugueu a l'Olímpic. A tres quarts de set, oi? Al vostre camp juguem a l'Estadi Olímpic. Al camp on hem viscut les èpoques més glorioses, quasi, quasi. Sí, sí. I hem esperat de pitjor estar a l'Olímpic i no està sent tan horrible. És que no és horrible. No està gens malament. Ni fa tant, tant, tant de fred. Sempre allò, farà un fred cap a l'ala. Ni es veu el futbol tan malament, no? Que la gent, que són molt còmodes els barcelonistes. És veritat, però ara tornarem de seguida, perquè ja tenim la llicència de primera ocupació de la UA. Ara ens queda la UB. Ahir vaig veure la senyora aquesta parlant i diu, però encara seguiu dient dades. Encara seguiu dient dades. No hem parlat de l'assemblea perquè és una cosa molt aixuga. 342 connectats, aquí ho deixem. Sí, jo crec que hi ha vegades més gent connectada a l'entrevista de Ràdio d'Esbert que a l'assemblea del Barça. Escolteu, va, com veieu aquest partit? Perquè sembla que cap dels dos arriba en un moment platòric, allò que diguis, ostres, Millor el Madrid. Dos a dos. Veus millor el Madrid? Un dos a dos. A priori sí, no? Jugant a Bernabeu, eh? Vosaltres, en teoria, si no ho feu tan maco, no jugueu tan bé. Correcte. Encara que guanyeu patina l'últim minut. En canvi, el Madrid sap jugar malament. El Madrid, si guanyen, ja estan bé. Si no canviem la tàctica i defensem una mica més enrere... Jugeu amb cinc defenses, com el Girona. No, amb cinc defenses no, però a veure... Però té raó l'Albert, és a dir, si tu veus Mbappé i Vinícius... Amb aquesta gent és un suïc. En Guller donant passades a l'espai i Mbappé i Vinícius... Sí, bueno, era nostre i ens el van... No, no era nostre, el Barça el volia fitxar. El Barça el volia i hi ha gent que té més diners com a Rodrigo, com a Vinícius i com a no sé qui més. Bé, si a mi també em fa una mica de por, no sé si Flick dirà, plantegem-nos fer un pas enrere. A veure, jo tinc molta fe amb ell, amb el Flick, el que passa és que també el veig amb aquest tema una mica... Ara està nerviós, eh? Esteu parlant de trair l'estil. Quina vergonya, això és el gran titular de la tertúlia, eh? Aquí, d'acord, amb trair l'estil del gran Déu Johan Cruyff. No. Cruyff no jugava amb la defensa tan avançada. No, no, ja, ja, però és igual. No, dic que ell sempre jugava amb una defensa avançada. Jo no me la jugaria tant. Pressió alta, més pressió alta que defensa avançada. Sí. Clar, però si no pressionem, la defensa avançada ens enganxa cada vegada. Clar, clar, clar. Doncs això dieu-li a l'anglès, que es veu que té molta classe i tal, però no corre gaire, no? I posaries ara ujo de titular per la velocitat, heu dit? Home, jo si el posés de titular seria per assegurar la defensa. És a dir, perquè... A l'ojo comerci. Eric García ràpid no és. A la dreta, no, tampoc, clar. Clar, llavors Condé. I a l'esquerra el Valde està fin, no? El Valde no està lesionat. El Valde està. No està lesionat. És que el Valde també és una mica Condé. Però, bueno, comparat amb el suplent, jo crec que el Valde és el que ha de ser titular. Recordem que era perico, eh, Valde? Ja ens el vau robar amb 12 anys o així. Ivan de la Penya era del Barça, el vau tenir durant molts anys i és un dels vostres jugadors. Però va anar a l'Àngio, va anar al Marsella, no és el mateix que robar-lo amb 12 anys, eh, per favor. Clar, sí, clar. Bueno, escolta... No feu porra, jo no feu porra. No feu porra. Jo sí que faig porra. No fas porra, 0-0. 1-3. Ah, la 1-3, que juguen al Bernabéu. Tu saps que jo mai guanyo les porres perquè les faig amb el cor i no amb el cap. Bueno, és que això m'agrada. Tenir un presentador una mica forofo m'agrada. Va, Albert, vinga. Espero que guanyem com sigui. Rubant, rubant, rubant. L'últim minut i de penal que no ens el pitaran mai. Això no passarà mai. L'àrbitre el pitarà però tranquil que hi ha el bar i dirà, ¿dónde vas pitando esta mano tan clara? Que està llamando Florentino. Senyors, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui. Home, ja que ha vingut d'Albert, la primera victòria del Barcelona, del Futbol Club Barcelona, que jugues amb la mà. De bàsquet. Ja jugava. A la Lliga. A Europa estan... Hi ha un camp difícil, camp de la Unicaja. Sí, sí, camp difícil. I ara la revàlida és aquest dimecres o dijous a l'Eurolliga. Es guanya un partit i s'empera un altre. A bàsquet anem així. I el hockey Sant Jus, que ara venen èpoques de vaques flaques. Per què? Doncs perquè Doncs perquè sí, vam perdre Can de l'Igualada, que és un equip que està molt bé, vam perdre contra el Barcelona, vam perdre contra el Calafé i un gran equip. Però ara Beliceu i Noia, o sigui, ja estarem on hem d'estar. Ja estem tercer per la cua. I a veure com va el partit de Copa. Quin partit de Copa? Aquest ja... No, però encara queda. Encara queda la setmana. No em diguis que tu també t'has fet de la penya Atlàtic-Santjust. Vinga, va. Ei, que aquí em descomple cap a casa... No, doncs futbol, club Santjust. Un club centenari i històric. Senyors, moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé. Adéu. Bon dia. Ai, que enviar, veieu, tenim de tot. Un minut i la una. Gràcies per acompanyar-vos en aquest matí de dilluns. Demà ja el Dani l'hauran operat del Queixal del Seny i el tindrem aquí en directe a la sintonia de la Rambla. Que vagi bé, que passeu bon dia. No he nascut per ser un heroi. Serà el destí, serà la sort. Ja no tinc solució perquè sóc el gas. ni estudiant, ni pagès ni advocat, perquè sóc el gat, el gat rumbero, ni bomber ni conseller de la Generalitat. Tirant, tirant i anar tirant. Tirant, tirant i anar tirant. Tirant, tirant i anar tirant. Tirant, tirant i anar tirant. Sóc inconformista o és que em falta decisió? He gastat sis vides i ara em queda la pitjor. Al carrer sempre si està bé quan no queda lloc on anar. Està arrombando la trampera.