#930 - Portades, ordenança d'olors, cultura i salut

Bon dia, passant 5 minuts de les 10 del matí, ara, a Ràdio d'Esvern, fem la Rambla. Avui dimarts 21 d'octubre del 2025 comencem el programa parlant d'un tema que ens toca molt a prova a tots. El Dia Mundial de l'Estalvi d'Energia. Una jornada que ens convida a recordar que cada petit gest compta i que fer un ús responsable i eficient de l'energia és essencial per tenir cura del nostre planeta. Apagar els llums quan no calen. Triar aparells més sostenibles o reduir el consum de recursos pot semblar poca cosa, però tots aquests gestos sumen i tenen un impacte real. És una bona ocasió per reflexionar sobre com vivim, com consumim i com podem aportar el nostre granet de sorra per un futur més verd, més net i més conscient. Prendre consciència del nostre consum és el primer pas pel canvi. Recordem que cada acció compta i que amb responsabilitat i compromís podem construir un futur més sostenible per a tothom. Comencem doncs el programa d'avui amb energia positiva i consciència ambiental. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla. I ho fem, com sempre, donant un cop d'ull al sumari d'avui dimarts. Avui tenim molta teca, el menú arrenca amb les notícies de Sant Jus, les portades dels diaris també amb Mariona Sales Vilanova, cap d'informatius d'aquesta casa. Tot seguit també repassarem les efemèrides del dia i tancarem... Aquest primer espai del programa, aquest primer bloc amb el temps, amb en Carles Rius. Tot seguit, després dels butlletins informatius de Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esvern, desiré Slauca Thriller Trujillo, cap d'Esquerra, ens visita a Ràdio d'Esvern per parlar del ple del mes de setembre i també com s'enfoquen les diferents qüestions que s'hi van aprovar. Tots aquí tindrem l'espai del paradó musical i tancarem el programa d'avui amb l'espai de recomanacions literàries amb l'Arnau de Cal Llibreter i també amb l'espai de nutrició dietètica amb l'Elvira Sánchez. Sigueu benvinguts i benvingudes un matí més a Ràdio d'Esvern, un matí més al 98.1 FM. Soc Daniel Martínez i arrenquem avui amb Quevedo i Aitana i amb el seu Gran Via. Bon dia! Vivo en Madrid pero no suele salir Que lo de anoche fue una excepción Nos vimos en un pre y todo comenzó ahí Bebiendo hablábamos de nada y a la vez de todo Y nada más llegar al party nos besamos Pero me pido que todo fuera escondida Que no debían enterarse sus amigas Bona nit. Fins demà! Gràcies. Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just. Parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern. Tres hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai. T'espero a la Rambla, a Ràdio d'Esvern, al 98.ufm i a radiodesvern.com. Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi, on les teves tardes se't faran Molt curtes! Ràdio Desvent Mariona, bon dia. Aviam aquest cable que a vegades es falla. Bon dia, Dani. Ara sí, bon dia. No sé què li passa a aquest micro, últimament no arrenca mai al principi. Hem de pressupostar un cable nou, està clar, perquè si no els matins són a mitges. Mariona, avui ens posem al dia, arrenquem amb tres titulars. Parlarem de la neurociència i l'educació, que es donen la mà en aquest cas la tretzena jornada de la xarxa educativa. També parlarem de les Cees i acabarem parlant del cabaret i la memòria històrica que arriben a l'Ateneu amb Fumando Espero. Arrenquem, doncs, amb la xarxa educativa. Exacte, la xarxa educativa de Sant Just celebrarà el dijous 23 d'octubre, a dos quarts de sis de la tarda a les escoles, la tretzena jornada de la xarxa educativa, dedicada en guany a la neurociència i al desenvolupament del cervell. L'activitat consistirà en una xerrada taller a càrrec de Marta Portero, que és psicobióloga i professora de la Facultat de Psicologia i de l'Institut de Neurociències, que explicarà de manera pràctica com funciona el cervell durant el procés d'aprenentatge. La jornada vol oferir una oportunitat per comprendre, amb un enfocament divulgatiu i participatiu, com es poden aplicar els coneixements de la neurociència a l'educació. És un acte que inclourà berenar i espai de joc pels assistents. Demà dimícres també ens visita aquí aquesta casa Les Cees, la secció excursionista de l'Ateneu Sant Justenc, i en aquest cas també obre titular, obre aquest espai de notícies municipals, aquesta notícia que ens parla d'una creació, d'un nou espai dins d'aquesta secció excursionista. Exacte. La CEES està estudiant la creació d'una nova secció anomenada CEES Masters, adreçada a persones d'entre 35 i 55 anys. La proposta, que és impulsada per un grup de socis com Marc Carbonell, Jordi Porta i Jordi Bosch, busca oferir una opció adaptada per a qui vol seguir gaudint de la muntanya amb un esperit actiu, però amb seny. Per valorar l'interès, l'entitat ha obert una enquesta en línia adreçada a la ciutadania per conèixer el nivell i la disponibilitat dels possibles participants i el formulari permet indicar si es prefereix fer poques sortides anuals o participar de manera més intensiva. L'objectiu del grup és recollir prou respostes per decidir si tirar endavant la secció, que vol combinar activitat física, natura i convivència dins d'un ambient proper i col·laboratiu. Segons els impulsors, el projecte vol mantenir l'esperit d'aventura i companyia propi de la CEAS, però adaptat a una nova generació d'excursionistes. Perquè, clar, ara tenim que hi ha la CEAS Jove, que en principi, si no m'equivoco, és fins als 35 anys. Llavors, clar, després ja queda la CEAS tradicional de tota la vida, que sí que és veritat que els últims anys la mitjana d'edat és prou alta. Llavors sí que és veritat que potser queda un espai, doncs justament aquest espai que vol... Hi ha un incho, no? Exacte, que vol cobrir doncs ara aquesta nova secció de la CEAS, que potser seria doncs això d'entre els 35 fins als 55 anys, que clar, no acaben com d'encaixar a cap dels dos grups, potser a la CEAS... general, clar, potser se'ls queden una mica petites les sortides, pel que fa que hi ha gent bastant gran que no pot fer segons quines sortides i amb 35 i 55 anys encara és jove. Llavors, clar, tampoc acaben d'encaixar amb la seva jove, que a més ara funciona superbé i que estan superactius i que fan moltes rutes i que algunes, déu-n'hi-do, com són de... de dures, i no pel fet de l'excursió, sí, potser per l'ambient, que clar, les seies joves potser tenen uns objectius diferents. Sí, un ambient més juvenil, i al final, a vegades, això fa que es facin grupets, m'imagino que les seies joves, en aquest cas, el grup deu estar bastant consolidat, i a l'hora d'entrar nous membres, es busca que siguin més o menys de la mateixa edat i amb les mateixes inquietuds. Exacte. Llavors, de moment, estudien si obrir-la o no. Primer han de consultar la població de Sant Jus si hi ha interès en fer aquesta secció i si surten prou persones motivades, la tiraran endavant. Doncs perfecte, bona notícia, la que també ens arriba de la secció excursionista de l'Ateneu. Passem a altres qüestions. No marxem de l'Ateneu perquè s'estrena una obra aquest cap de setmana, concretament divendres. És Fumando Espero, la vam poder veure ja fa uns anys perquè és el treball de final de grau de Laura Pont, que també la tindrem al programa aquesta setmana. I bé, doncs un espectacle molt interessant que parla de Cabaret i de moltes altres coses. Exacte, la Taneu acollirà el divendres 24 aquesta obra, el fumant d'espero a les 7 de la tarda, que és una proposta teatral de la companyia Lava Canal, que combina teatre i cabaret per retratar la Barcelona dels anys 20. És un espectacle que se situa al cabaret La Criolla, que representa que és un dels locals més emblemàtics del barri xinès, en un moment en què la dictadura de Primo de Rivera i la violència social marcaven el dia a dia de la ciutat. A través de música, humor i dramatització, la peça mostra com l'avinguda paral·lel es devenia un espai de llibertat i evasió davant la censura i el conflicte polític. És dirigida per Alías Echtari i interpretada per Eduard Hidalgo, Laura Pont i Òscar Matxancoses. Comandos Peró reflexiona sobre la necessitat de resistir i mantenir l'esperança en temps convulsos. I les entrades es poden adquirir a través del portal Entràpolis, que trobareu l'enllaç directe a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. Doncs aquestes són les tres notícies que hem destacat avui a l'espai de notícies municipals per una banda la neurociència i l'educació que es donen la mà en aquesta tretzena jornada de la xarxa educativa. També hem parlat de l'entitat CEAS que ha obert una enquesta per valorar la creació d'un grup destinat a excursionistes que volen continuar vivint la muntanya amb esperit actiu i criteri. I també hem tancat amb la companyia La Bacanal, que representarà el 24 d'octubre una obra ambientada en la Barcelona dels anys 20. Fem una breu pausa, tornem de seguida amb les portades dels diaris. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Mogulell i Dualden, Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esbert. A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. I ara, portades de diaris. La jornada d'avui dimarts 21 d'octubre ve carregada d'actualitat i ara la repassem a nivell internacional amb Mariona Sales. Mariona, comencem amb el diari Ara, que obre amb el Louvre. Exacte. Diu el diari ara que el Louvre tenia un dèficit de seguretat. Diu que reconstrueixen la cronologia del robatori i les investigacions per trobar els lladres. Això és que aquesta història em sembla tan fascinant. Vull dir, és una tragèdia per l'art i és una tragèdia, en aquest cas, pel Louvre. i a més un museu que porta mesos demanant millores, demanant millores en seguretat, demanant millores laborals, que ho deien, és que ho deien, saps? És allò de dir, no? És que que viene el lobo, que viene el lobo, i al final el llop acaba venint. Sí, sí, ahir ho comentàvem amb l'Enric, que clar, va ser un robatori a plena llum del dia al mig del carrer, que ja vam dir com més exagerat ets i com menys dissimulat ets, Menys sospitós. Perquè, clar, la gent ho deuria veure i deuria dir, mira, estan fent obres, o estan netejant, o estan... Ves a saber. L'únic que vam comentar també és que portaven passamuntanyes, per tant, hauria de ser una mica sospitós, però tu realment vas pel carrer i veus un... Potser feia fred. Clar, jo què sé, vas pel carrer i veus una lavadora a un... O sigui, allà al mig del carrer, a un dels balcons del Louvre, i és que ni tu mires sospitós. És que ni tu mires... No sospitosament, ni t'ho mires, o sigui, és com, ok. I a més que allà passen moltes coses, a França, bueno, totes les capitals, no? A França passen coses. No, aviam, ara fora de bromes. Clar, en aquest cas a París, és que és una zona molt concorreguda, vull dir, saps? Al final tu també vas a Barraca, si has d'anar a l'Obre, vas a l'Obre i no t'estàs fixant si està entrant algú o no per un balcó, no? Però encara que el veiessis, si veus l'acció sense el trencament de finestra, aviam, si veus el trencament de finestra, sospitós. El fet que trenquin una finestra, per mi, jo sospitaria. Sí, potser tu mires i dius, ai, què estan fent? Però el fet d'estar tu passejant per París i estar al mig del carrer... Sí, sí, sí. És que ni sospitós et semblaria que trenquessin una finestra. Alguna cosa hauran d'estar fent que és necessari trencar la finestra o bé de saber, saps? Si tenen una grua, o no una grua, un camió d'aquests elevadors, i van amb xaleco, és que saben el que estan fent, no? Clar, a veure, si són les 4 de la matinada i trobo dos senyors vestits de negra amb passamuntanyes trencant una finestra del Louvre, doncs ho trobaria sospitós, però a les 5 de la tarda, no. A mi em fa molta gràcia la comparativa que estan fent aquests dies a Mercè en Lopèn, el personatge de novel·la, de ficció, que en un dels seus relats, en una de les seves novel·les, roba el Louvre, si no m'equivoco. De fet, hi ha sèrie a Netflix i el robatori al Louvre és com super. Tots amb traje, no sé què, hi ha una gala, no sé quantos, i roben, no sé si és la Ioconda o què és el que roben. Clar, molt de pel·lícula total. Exacte, i aquí de cop i volta és en plan, vinga, va, anem cap allà, Pugem per aquí, que ens m'han posat fàcil i llestos, no? És curiós, és curiós. Però fora bromes, fora tot això que s'ha generat aquests dies, aquest rebombori, per mi el titular que llença avui al diari ara és clau, que és el fet que hi havia un dèficit de seguretat que feia mesos que reclamaven els treballadors i treballadores del Louvre, reclamaven que hi haguessin millores en seguretat, i en aquest cas, doncs, S'ha vist que ha acabat passant alguna cosa, que en aquest cas és aquest robatori. De moment no se sap res de les persones que han comès el robatori, només que se'ls va caure una corona pel camí i ja està. Per tant, veurem què acaba passant. Seguim amb més qüestions, marxem a les millores laborals. Exacte. El diariari diu que les quotes dels autònoms amb menys ingressos es congelaran, que el Ministeri de Seguretat Social recula i limitarà el 2026 la pujada, els altres trams d'entre 1% i un 2,5%. També diu que Treball presenta una proposta de permís de 15 dies per fer-se a càrrec de familiars en cures pal·liatives. En fotografia principal, veiem la notícia que diu Montero promet el finançament aviat. El finançament singular pactat entre Esquerra i el PSC és un dels grans esculls per tenir pressupostos tant a Catalunya com a Madrid. I ahir la vicepresidenta espanyola, Maria Jesús Montero, a la imatge amb Salvador Illa, va dir que l'acord arribarà el més aviat possible. Imatge molt curiosa perquè s'estan tapant els dos la boca, que semblen jugadors de futbol. Saps quan estan allà enmig del camp i es tapen la boca perquè la càmera no els pilli? Sí, sí, sí. Doncs una mica és això, no? Estan aquí com explicant-se secretets. Sí, sí, que potser estan parlant de saber què, no? Però m'imagino que té a veure amb aquest finançament que ha d'arribar aviat segons Montero. Passem a altres qüestions, passem a les miniatures. En aquest cas marxem a la Unió Europea. Exacte, la Unió Europea acorda desconnectar-se definitivament del gas rus a partir del 2028. També veiem que Brussel·les estudiarà si que l'eliminar el canvi d'hora com vol Sánchez, que ja ho ha proposat a Espanya, d'eliminar aquest canvi d'hora, que té tota la pinta que si s'aprova ens quedarem amb l'horari d'hivern. Amb l'horari d'hivern, exacte. No m'agrada gaire, no m'agrada gaire. No, a mi tampoc. Jo soc feliç el dia que canvia l'horari d'estiu, per tant, sí que és veritat que segurament la gent que sàpiga més del tema et podrà argumentar perquè és dolent aquest canvi d'hora, però tu ara dius, ostres, a veure, és que... Realment, quan passem l'horari d'estiu, de cop i volta som més feliços. Totalment. Que potser no seria possible deixar-lo durant tot l'any, perquè és això, deien que si no a ple hivern, amb l'horari d'estiu, no s'acabaria fent de dia fins a les 10 del matí, o així. I clar, això a nivell de tempos de vida, pels infants, potser no seria gaire bo. Clar, hi ha gent que se'n va a treballar bastant d'hora, que no se't faci de dia fins a les 10 del matí, que estàs ja, que portes hores treballant. crec que això no tindria molts efectes positius en la salut, però de totes maneres, quan hi ha el canvi d'horari d'estiu, de cop i volta, que estigui de dia fins tard, és que això... És meravellós. Ara es començarà a notar aquests dies amb el canvi horari, que el tindrem aquest cap de setmana. Exacte. Acaba d'aprofitar aquestes tardes llargues, perquè s'estan acabant. Que ja no són tan llargues, però menys ho seran. Exacte, seran encara menys llargues. i en aquest cas les acabarem de gaudir. Jo t'haig de dir una cosa, amb el canvi de magazín, de passar de les tardes als matins, això no ho trobo gens a faltar. És a dir, quan estaves allà a la tarda fent el refugi, de cop i volta a les 5 i mitja de nit, era en plan en sèrio. I no sé, això m'agrada, això de veure sol, de veure llum i de veure't a tu cada matí. Doncs la veritat és que és un puntazo. Passem a altres qüestions. Passem a Brussel·les. Doncs tanca portada avui al diari Ara, dient que Barcelona reduirà en mig milió els turistes al Parc Güell en dos anys. Potser les era el canvi d'hora. Tanquem parlant d'això, de reduir els turistes al Parc Güell. Carai, curiós. Aquesta reducció en mig milió de turistes al Parc Güell en dos anys, eh? Entenc que es faran amb... Pujant el preu de l'entrada per turistes o posant un tope per cada dia de turistes que puguin entrar, no sé, però de totes maneres, segurament la gent del barri ho agrairà molt. Sí, jo segueixo pensant i segueixo aixecant la veu per tots aquells que som d'aquí, per aquelles persones que som catalans, catalanes, que volem veure també el nostre patrimoni cultural i que moltes vegades no és que se'ns prohibeixi, és que es posen uns preus que dius, aviam, jo soc d'aquí, jo vull veure-ho amb un preu reduït o de forma gratuïta, perquè tinc el dret de poder-ho veure. Hi ha altres ciutats, i no cal marxar fora d'Espanya, hi ha altres ciutats espanyoles que això ja ho apliquen, que amb el DNI pots fer visites de manera gratuïta. Em consta que el Parc Güell, si no m'equivoco, amb una espècie de carnet pots veure-ho. A mi em sona també que el Parc Güell és crec que gratuïta fins i tot per la gent d'aquí. Sí, però és el que et deia, t'has d'inscriure en una aplicació, vull dir que és com molt complicat tot, no sé, penso que potser ho podríem facilitar tot molt més, ensenyant el DNI i llestos. Però bé, sigui com sigui, marxem a un altre portavell diari, marxem al periòdico, que ens ensenya la imatge d'una rosalia brillant. i és que sembla ser que la cosa està a punt de sortir del fons. Rosalia publicarà el seu nou disc i, per tant, aquests rumors que s'han anat escampant aquests dies podrien ser certs. Passem a altres qüestions. Un sector a l'alça per la normalització dels trastorns emocionals i és que, en aquest cas, titula així El periòdico amb la salut mental ja mou 2.500 milions i atrau els fons. Les gestores d'inversió, Miura Partners, Península Capital, entre d'altres, controlen ja alguns dels principals grups de clíniques de psicologia d'Espanya. Per altra banda, la imatge principal. L'Espanya té dues grans capitals europees, Madrid i Barcelona. Alberto Nadal, vicesecretari d'Economia del PP, presenta a l'Afterwork del periòdico el programa econòmic que defensarà la campanya vinent. Altres qüestions. L'empresa familiar situa l'absentisme com el risc principal per a l'economia. Pel que fa al govern, rebaixa la pujada de les quotes als autònoms després de les crítiques al seu pla inicial. I a columna tenim diverses qüestions a destacar. Al pla penitenciari, les presons catalanes instal·laran inhibidors de mòbils. La calma tensa a Gaza, els enviats de Trump... es troben amb Netanyahu per preservar la fràgil treva. I pel que fa a la investigació, el jutge del Tribunal Suprem cita l'exgerent i una empleada del PSOE pels sobres d'Avalós. Tanquem amb altres qüestions. El delta del Besòs tindrà llacunes el 2028 per atraure fauna i erradicar canyes. La Vanguardia, Mariona. La Vanguardia obre en política fiscal. Diu que el govern central rectifica i la quota d'autònoms pujarà fins a un màxim del 2,5%. Diu que l'executiu planteja congelar el 2026 les quotes dels contribuïts de menys ingressos i ha pujat entre 2,9 i 14,75 euros les de la resta. amb fotografia, parlem del robatori i el llobre, entre la commoció i la selfie, perquè en concret veiem dos noies fent-se un selfie just a sota del balcó on van posar l'escala per entrar a robar aquestes peces. Surrealista, surrealista. Exacte. Diu que a França es comparava ahir el robatori de joies del Louvre amb l'incendi de Notre-Dame. Un nou succès capaç de commocionar el país i sombrir-lo en el ridícul. La fugida dels quatre autors del robatori continua malgrat el gran desplegament policial i, mentrestant, la façana del Louvre per on van entrar els delinqüents ja és un nou escenari per fer-se selfies. S'ha de dir que França no està en el seu millor moment. No. Amb la situació de Le Cornu, amb la situació de Sarkozy, que avui el vèiem entrar a la presó, aquest camí que ha fet des de casa seva fins a la presó. I aquesta situació que s'està vivint a l'Obre, ara mateix França ho té magre per prendre una bona imatge del seu país a Europa i al món. Passem a altres qüestions. Passem a Donald Trump. En aquest cas, màxima tensió. Màxima tensió entre els Estats Units i Colòmbia per les amenaces de Trump. Diu que Colòmbia va cridar ahir a consultats del seu ambaixador a Washington i advertia del risc d'una invasió pels Estats Units. El dia abans, Donald Trump havia titllat el seu homòleg colombià, Gustavo Petro, de líder del narcotràfic. Altres notícies de La Vanguardia veiem que Montero i Bolaños impulsen el diàleg amb Junts per aprovar el pressupost. També que està sent investigada l'escola de Sevilla després del suïcidi d'un alumne per bullying. Diu que els murs del col·legi irlandès Esloreto de Sevilla van aparèixer ahir amb pintades de repuls a la direcció del centre per no haver activat el protocol per bullying que patia Sandra Penya, un alumne de 14 anys que es va suïcidar la setmana passada per assetjament. La fiscalia i el govern andalus investiguen ara l'actuació de l'escola en aquest cas. Perquè, clar, recordem que en un cas de bullying no hi ha només dos subjectes, que són l'acusat, o sigui, el que perpetra el bullying i el que el pateix, sinó que també hi ha tota una estructura al voltant, com per exemple, si es tracta d'un cas de bullying a un espai escolar, com és el cas d'aquesta nena de Sevilla, també entren en joc la resta de companys de classe... Els professors, la direcció del centre... Llavors, clar, són tot un seguit de successos que, si no s'actua bé, si no es té en compte tot el que pot estar passant, doncs pot acabar de la pitjor manera, que és com ha acabat el cas de Sevilla, i clar, no és només... per dir-ho d'alguna manera, culpa de les nenes que li feien bullying, sinó també perquè no s'ha actuat des del centre. Perquè un centre té eines per tractar situacions de bullying i per detectar-les i per intentar posar un stop, per dir-ho d'alguna manera. I per això està sent ara investigat aquest centre escolar. I amb aquestes pintades de repulsa a la direcció del centre podem entendre que també es culpa aquesta direcció pel fet de no haver aixecat les barreres, els bloquejos que haguessin evitat aquesta situació tan fatídica. Passem a altres qüestions a partir del 2026 i seguim parlant del canvi d'hora. Exacte, veiem que a partir del 2026 Espanya demana a la Unió Europea la fi del canvi d'hora. També parla de 63,5 milions, diu Pla de millora de la il·luminació a Barcelona. I tanquem amb l'anunci del nou disc de Rosalia, que s'espera pel novembre, si no m'equivoco, 7 de novembre, és el dia que s'estrenarà aquest nou disc, amb el nom de Luxe. que per l'estètica, ja pel nom, per l'estètica de Rosalía com l'ha presentat i tot, té pinta que tindrà molta temàtica religiosa. Ella és cristiana, ja ho ha dit més d'un cop, i de fet ella va penjar un vídeo a Instagram, crec, si no m'equivoco, que estava, doncs, se'n tenia treballant amb el nou àlbum, que estava escoltant una orquestra, o sigui, té pinta que algunes cançons seran ben potents i que aniran amb orquestra, I així una música que sonava preciosa i ella li feia un petó a un rosari. Per tant, té tota la pinta que tindrà molta temàtica religiosa el nou àlbum de Rosalia. I passem a altres qüestions, marxem al punt avui. Tanquem el repàs de les portades dels diaris amb el punt avui. En aquest cas, entrevisten a Semil Aksu, activista social i ecologista turc. En els darrers 40 anys, a Turquia, no ha quedat cap riu net. Pel que fa a l'Observatori Municipal, s'aturen avui Esparreguera, més habitatge i més indústria. Entrevista l'alcalde Juan Jurado i el cap de l'oposició Andrés La Vella. Pel que fa a la imatge principal, és un despertador, posa temps mort i en aquest cas la Unió Europea manté el doble canvi d'hora anual, tot i l'oposició de la majoria de la ciutadania europea. El d'ahir, signat per Carina Filella, el perill de viure als núvols, cauen els servidors al núvol d'Amazon, mentre el govern espanyol mira d'airejar la pulseguera sobre els autònoms. Les cròniques d'avui, el diari El Punt Avui, són de Xavier Castellón, en aquest cas Cançons i Llenques, que arriben a casar des de Berlín, i també tanquen amb la crònica de David Portavella, Alejo Miranda, en aquest cas de Larra, davant l'hora de Sánchez. I a l'esportiu, el Barça no pot ballar contra l'Olimpiakos amb un Juic a tres quarts de set de la tarda. Flick espera recuperar Ferran i Rafinha diumenge en el Clàssic. Mariona, ho deixem per avui. Aquest ha estat l'espai de notícies, l'espai de les portades dels diaris d'avui dimarts. Tornem demà. Amb la Mariona la podeu sentir als bolletins informatius de les Hores en Punt i també a l'informatiu Edició Migdia. Fins ara, Mariona. En cuerdas colgamos ante un hilo. Cansado de actuar, que va todo tranquilo. Y tú como sina, ¿cómo lo haces? Pa' aparentar que estás bien Ser igual cuando nadie te ve Empecemos de cero Pa' volver a sentir Dime quién fue el ingeniero Que te ayudó a construir Ese corazón de acero Que no volvió a latir Si aún le temes a los truenos Algo aún puedes sentir No te mientas ni me mientas a la cara Mírame que si el mundo se acabara Igual mañana no estaré Buscaba en tu mirada una persona enamorada Pero no queda rastro de lo que algún día fue. Si tú eres fuego, yo soy hielo. Vamos a ver quién se va a quemar. Ventilla que me tienes grave. Si sabes que te conozco como nadie sabe. ¿Cómo vas si haces que no duele? No quiero que te me vayas, no quiero que hueles Pa' que empecemos de ser Si te vas, llévame contigo, dame una señal, que eso ahora es motivo. Y tú como Sina, ¿cómo lo haces? Pa' aparentar que está bien ser igual cuando nadie te ve. Empecemos de ser. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant què hi ha dins d'un barret. Però hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar alguna cosa a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua, al programa de les parelles lingüístiques, a vxl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a Gencat.cat barra Atenció a les Dones. Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici Sense Edat. En Bici Sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici sense edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Fins demà! a descobrir les efemèrides que van succeir tal dia com avui. Comencem recordant que avui es celebra el Dia Mundial de l'Estalvi d'Energia. Ja ho hem comentat a l'editorial d'avui dimarts. I és que és una jornada per conscienciar sobre la importància de fer un ús més responsable dels recursos energètics. Una bona excusa per apagar aquell llum que sempre deixem encès o desendollar el carregador del mòbil. També avui, 21 d'octubre, però de 1833... va néixer Alfred Nobel, l'inventor de la dinamita i fundador dels Premis Nobel, que encara avui reconeixen els avenços més importants en ciència, literatura i pau. I parlant concretament d'aquests Premis Nobel, en el dia d'avui, però en el 1982, Gabriel García Márquez rebia el Premi Nobel de Literatura per obres com 100 anys de soledat. I ara sí, fem un salt fins al món de la música. Marxem el 21 d'octubre de 1974, quan Queen llançava un dels seus grans èxits, Killer Queen, una cançó que Freddie Mercury va escriure inspirant-se en la figura d'una escorta del nivell, que en aquest cas era plena de glamour i ironia. El tema va marcar un abans i un després en el so del grup i també els va portar a l'èxit internacional. I per això avui sona Killer Queen aquí, a Ràdio d'Esvern. Fins demà! Fins demà! Gràcies. Bona nit! Bona tarda! I fins aquí l'espai de l'efemèride del dia. Ara sí, fem una petita pausa, tornem de seguida amb el temps. Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern. I ara sí, parlem del temps amb en Carles Rius, que ja el tenim aquí als estudis de ràdio. Desvem, Carles, bon dia. Molt bon dia, què tal? Molt bé, doncs amb ganes de saber si aquest augment de temperatura que ens vas comentar la setmana passada es durà a terme i quan. Sí, ja ho vam notar ahir, eh? Ahir ja vam notar una pujada bestial de les temperatures realment a Sant Jús. No és res de l'altre món, perquè ja ha passat moltíssimes vegades, o sigui que aquests estiuets al mes d'octubre acostumen a ser presents, fins i tot al mes de novembre també en tenim algun. I aquest ha vingut vinculat, i ho explicàvem ahir, a un front que ens va creuar ahir de matinada, just al matí encara plovisqueja una mica a Sant Just, va creuar tot el país, va deixar un bon ruixat, una bona precipitació... i seguim sumant una miqueta. És un octubre molt plujós, em sembla que estem al voltant de, em sembla, més o menys 22 litres per metre quadrat aquest mes d'octubre, però ahir ja vam poder comprovar com la temperatura va tirar i molt amunt. Penseu que ahir, ja ho direm demà, la temperatura màxima va tirar bastant amunt, va ser un valor que es va apropar als 25 graus, que és un valor realment important, i de cara als propers dies anirem a més. No només avui dimarts, sinó que dimecres i dijous superarem amb escreix aquests 25 graus. És cert que aquest matí ens ha sorprès una mica la mínima, que m'esperàvem que fos també força alta, però ha baixat fins als 15 graus, i ara en aquests moments estem al voltant dels 19, però tranquils, perquè la temperatura pujarà, i aquest migdia tornarem a tenir valors per sobre dels 24 o 25 graus. Són uns dies d'estiuet, amb una temperatura que està més o menys 4 o 5 graus per sobre del que tocaria. Hauríem d'estar a 19 o 20, i estem a aquests 24 o 25. Però el que dèiem, front que ens viatjava, que ens creuava ahir el país, i darrere seu porta vents de ponent. De moment encara està bufant nord-oest, però a la llarga el vent s'intensificarà de ponent. I a més, parlem d'intensificar perquè podem tenir cops... Ens haurem de comprar pedres o anar-les a buscar al bosc perquè dijous realment el vent bufarà amb molta intensitat. Hi ha un avís... de diferents previsions meteorològiques, sobretot els americans i també els europeus, que marquen cops de vent de fins a 70 km per hora. No estem massa acostumats a Sant Just, però és vent d'estar potent. Allò d'anar amb la pedra a les butxaques ho haurem de fer, eh? Sí, a demà. Que ningú vagi a la perruqueria, tampoc. Jo a buscar el pentinat perfecte pel cap de setmana, perquè dijous quedarà ben despentinat. i és el fet aquest que dijous al migdia podríem arribar a cops de vent màxim de 70 km per hora, o sigui que és un vent bastant potent. Per això sí que ve una calorada, però amb aquest vent, encara que sigui rescalfat, com que és sec, tampoc no tindrem aquella sensació de jafogor, o sigui, sí que notarem un ambient molt càlid, és com si estiguessis a prop del foc, perquè realment l'ambient és molt calorós, però tampoc no és per suar, perquè el vent també t'asseca una miqueta, serà un ambient molt sec el que tindrem els propers dies. Fatal pels bolets, per cert, perquè sí que va anar molt bé la pluja d'aquest cap de setmana al Pirineu, que tampoc no va ser res de l'altre món, però va ploure, però aquest vent sec el que farà és carregar-se tot el que vulgui brotar pel que fa bolets. O sigui que vam tenir una bona temporada de bolets al principi, però s'ha anat espatllant a mesura que han avançat els dies. Aquest vent de ponent que arribarà al seu màxim dijous també s'encarregarà de fer pujar les temperatures. Aquestes temperatures que comentàvem, que ahir vam arribar a 25 i avui també, probablement entre dimecres i dijous puguin arribar als 27. O sigui que realment hi haurà molts punts a l'interior de Catalunya que la temperatura s'enfili fins als 30 o fins i tot superior als 30 graus. Però això és puntual, són tres dies, se'ns acaba molt aviat. Per què? Doncs pel fet que a partir de dijous a la nit i divendres arriba una altra línia frontal, aquesta línia frontal s'emportarà a aquest vent de ponent, tornarem a vents més del nord i el que ens podria portar aquesta línia frontal és una preocupació important de cara al cap de setmana, perquè també... va acompanyada de possibilitat de precipitacions, tot i que va fluctuant els dies que hem anat mirant aquests darrers dies. Va canviant el dia de precipitació, però és igual, perquè clar, és igual en el sentit que tant dissabte com diumenge tenim moltes activitats a l'aire lliure. Seria bo... que plogués diumenge a la tarda i així ho podríem celebrar tot. Però abans, diumenge i dilluns, ens apuntava un diumenge molt plujós a Sant Just d'Esvern i avui els mapes han canviat cap al dissabte. El dissabte podria ser el dia plujós. Tot i així, haurem d'anar-ho seguint, haurem d'anar mirant com va evolucionant tot plegat, ja veurem com va tot, perquè també podria ser que aquest front arribés una miqueta més tard i se'ns anés tot a la pluja, a la tarda de diumenge i matí de dilluns, que pel que fa als amics de les festes de tardor, estaríem ben contents. Clar, perquè les festes de tardor, diguéssim, tenen els seus punts àlgids el dissabte a la nit, dissabte a tarda, vespre, i després diumenge al matí. Per tant, seran aquests dos blocs horaris els que estarem pendents aquests dies. Sí. D'altra banda, hem de dir que això va evolucionant, anirà canviant, és un front que arriba, però el que sí que està claríssim és la patacada que tindrem de temperatures. O sigui, tot el que tenim avui, que vam patir ahir i que tindrem dimecres i dijous, és una cosa de curta durada. Seguim a la tardor i no ha arribat l'estiu. He vist molta gent avui ja amb pantalons curts, xancletes i màniga curta perquè ahir al migdia va passar calor. que vagin al tanto amb el canvi de dijous a divendres. Si dijous podem arribar als 27, potser divendres ens quedem amb 16 o 17 de màxima. És una baixada molt bèstia. Entre 9 i 10. És una animalada de baixada de temperatures. Ja veurem com va evolucionant i com va tot plegat, però ja veurem aquest canvi radical en el temps perquè passarem d'estiu a tardor, que és on estem i és on toca. I sembla que aquesta inestabilitat l'haurem d'anar seguint cada dia, on hem d'anar veient com va evolucionant i a veure què ens acaba portant el cap de setmana, que és una mica perillós. Abans d'acabar, voldria treure un tema. Traiem-lo, traiem-lo. Que fa sis anys que jo persegueixo perquè la Unió Europea, doncs... Fa 6 anys es va treure el tema, estem parlant del canvi d'horari, recordeu que la nit de dissabte, diumenge, tornem al canvi d'horari, i m'ha dit un ocellet, i he vist a la premsa, i sembla que la Unió Europea està posada a modificar aquesta situació. És probable, si s'arriba a un acord, perquè fa 6 anys no es va arribar a l'acord, s'ha anat congelant aquesta situació de no tocar més el sant rellotge, perquè realment és un rotllo patatero, i estem molt desvinculats a l'horari solar, depèn de quina època, Hi havia molta gent que preferia o que vol que el canvi d'horari sigui que es mantingui l'horari d'estiu, és una mica de locus, perquè jo sempre he defensat aquí, porto més de sis anys defensant que l'horari d'estiu és una animalada, se'ns faria fosc a les onze de la nit, pràcticament deu, quarts d'onze de la nit es faria fosc, això no és massa normal a l'estiu, i després a l'hivern tindríem dies que podríem portar els nens a l'escola a les nou del matí amb negra nit. com és en aquesta època d'ara, novembre, desembre, gener, el sol està sortint a les 8, si mantinguéssim aquest horari, els nens entrarien a l'escola a les 9 de nit. O sigui, ens hem de vincular una miqueta amb el sol, que per això els humans existim gràcies al sol, i aquest sol ens marca una mica les hores. I sembla i tot indica, hi ha hagut una crida des de l'estat espanyol, també Finlàndia i Polònia han dit que vale ja del que xondeu, de les horetes aquestes, de pujar i baixar, i que es quedi en l'horari d'hivern, que és el més lògic, i que ja no s'hagués de tocar. O sigui, que potser amb una mica de sort, i és el que volíem apuntar avui, comença a remoure una mica el tema. També és cert que es remou sempre aquest tema quan arriba el canvi d'horari. Però vaja, sembla i tot indica que la Unió Europea es posarà una mica les piles. Ja fa sis anys que s'arrossega aquesta situació i potser és aquest diumenge, aquesta matinada de dissabte, diumenge, l'últim cop que hem de tocar el rellotge i ens quedarem amb l'horari d'hivern a l'estiu, que realment és un horari salido d'hivern perquè es fa el canvi ara a la tardor, però avui és un horari més lògic, es fa de nit a les 9, quarts de 10... L'estiu, l'hivern és una mica més d'orílio, però és molt més curt, o sigui que també estem parlant que aquí el dia 21 és el dia on la nit guanya el terreny total al sol, però a partir del gener ja comencem a guanyar hores de sol, o sigui que és un temps molt curt i el que realment és llarg és l'estiu i les hores de sol de l'estiu. Aviam si a sort, aviam si fan aquesta pensada a la Unió Europea, aviam si ja tiren endavant aquesta situació perquè hi ha estudis fets que no només pel fet d'horari d'estiu, horari de nit, sinó que et porta una miqueta de mala llet, és un canvi biològic al teu cos, els nanos ho noten moltíssim, o sigui, són una sèrie de coses que afecten a la persona en si i que ens ho podríem estalviar tranquil·lament perquè aquests canvis d'horari que es feien abans per un tema d'energia ara ja no té cap tipus de sentit. Clar, totalment, totalment. De fet, per aquí apuntaven també els diaris, la premsa el que comentava és que seria a partir del 2026, per tant, com tu apuntaves, si tot anés bé, potser aquest cap de setmana giraríem les agulles per últim cop. Per darrere vegada, sí, senyor. Ja ho veurem, ja ho veurem. Gràcies, Carles, una abraçada. Que vagi bé, bon dia. I nosaltres ara fem una petita pausa pels bolletins informatius de Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esvern i tot seguit l'entrevista del dia amb Desirés Lauca, cap d'Esquerra, en aquest cas a l'Ajuntament de Sant Just, i també tancarem aquesta segona hora amb el parador musical. Pel que fa al punt i final del programa, avui el tindrem amb a de llibres l'espai de recomanacions literàries amb l'Arnau Cònsol de Cal Llibreter i amb l'espai de nutrició dietètica amb l'Elvira Sánchez. Fins ara. Fins demà! Bon dia, els informa Joan Bota. L'expresident francès Nicolas Sarkozy ja és a la presó de la Santé, a París, on ha de complir una condemna de 5 anys pel delicte de conspiració per recaptar fons electorals a Líbia. Sarkozy ha arribat al centre penitenciari enmig de crits de benvinguda dels presos, també l'han rebut amb la marcellesa, i crits de Nicolas Nicolas, un grup d'amics i seguidors encapçalats per la seva família. Nicolas! És el primer cop que un ex-president de la República Francesa ingressa a la presó i ho fa sense sentència ferma. De fet, és el primer ex-cap d'estat de la Unió Europea empresonat. Els advocats ja han presentat la petició de llibertat per raons d'edat. Més notícies, Natàlia Ramon. El president del Banc Sabadell, Josep Oliu, anima els clients de l'entitat a fer-se accionistes per reforçar el nucli dur del banc i protegir-se de futures opes. Oliu ha admès que aquesta vegada s'han salvat perquè l'oferta del BBVA era massa barata. Barcelona, Sara Riera, bon dia. Bon dia. La recepta d'Oliu per evitar tornar a ser carn d'Opa és reconstruir el nucli dur del banc amb els clients que encara no són accionistes. Ara per ara no preveu solucionar-ho amb una fusió bancària amb altres entitats mitjanes. En una intervenció al fòrum que organitza el diari El País a Barcelona, Oliu ha reconegut que existien les condicions perquè l'Opa del BBVA funcionés però que s'han salvat perquè l'oferta era massa pobra. Després de la experiència vivida, Muchos clientes que no son accionistas del Banco de Sabadell y que tienen sus ahorros puestos en diferentes cosas que consideren la inversión en Banco de Sabadell por dos razones. Una, porque es muy rentable y además porque haciéndolo están dando soporte a algo que es muy necesario para sus propias empresas en el futuro. Sara Riera, Trescat Info, Barcelona. Els Mossos d'Esquadra han desarticulat una organització criminal a Terrassa que es dedicava al tràfic de cocaïna i han detingut 16 persones. Durant l'operació que es va fer la setmana passada, els agents van confiscar més de 350 grams de cocaïna, quasi dos quilos de marihuana, 11.000 euros en efectiu i diverses armes. El grup, considerat molt actiu, segons la policia, distribuïa cocaïna i altres drogues, tant consumides habituals com altres traficants, i feia servir vehicles i patinets elèctrics per moure's per la ciutat i esquivar la policia. Agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona han desallotjat l'assentament del parc de Joan Miró. A més de la policia local, en lloc dels fets, també s'hi han desplaçat membres del centre d'urgències i emergències i serveis de neteja. Barcelona, Miquel Járquez. Bon dia. De les 45 persones que han passat la nit, ara queden... una vintena. Estan al voltant de les seves pertinences, maletes i motxilles amuntagades a tocar de la biblioteca Joan Miró, aquí a l'Eixample, molt a prop de la plaça Espanya. Els serveis socials de l'Ajuntament atenen algunes d'aquestes persones, tot i que la majoria s'han anat dispersant a altres punts de la ciutat. Miquel Jarque, Catalunya Ràdio Barcelona. Creix la pressió sobre el govern britànic perquè formalment elimini el títol de duc de York al príncep Andreu després de la publicació avui de les memòries pòstumes de Virginia Gifrey, que l'acusa d'abús sexual quan era menor d'edat. El germà de Carles III va renunciar als seus títols la setmana passada, però legalment encara els ostenta fins que el Parlament els hi retiri. Rachel Maskel, diputada independent per York, demana Sky News un canvi de la legislació i que el nom d'Andreu es desvinguli per sempre de la seva ciutat. Per l'associació que es fa del duc de York amb la ciutat que represento, volem veure que no es relaciona una cosa amb l'altra. En una enquesta, el 88% dels meus electors diuen que no volien que el duc porti un títol amb el nom de la nostra ciutat. Esports Montserreia. Sense Ferran i Rafinha i amb el dubte de Christensen, el Barça rep aquesta tarda l'Olimpia Cos a la Lliga de Campions de Futbol. Els blaugranes tenen quatre jugadors més lesionats. A partit des de tres quarts de set, com sempre amb la TDT a Catalunya Ràdio des d'una hora abans. També avui a la Champions Arsenal a l'Atlètic de Madrid, Bayer-Reverkus en PSG i Villarreal-Manchester City, entre altres partits. I encara del Barça, president Joan Laporta... Participa aquesta hora en el fòrum World in Progress a Barcelona, on ha justificat la reacció del tècnic Hansi Flick fent una botifarra per celebrar el gol del triomf de l'equip a l'últim partit. Este es el primero que está como preocupado e inquieto porque él no reacciona normalmente así. Yo creo que se puede entender, lo podemos entender todos en el marco en el que se produjo. A veces los arbitrajes conllevan eso, que hay... discrepància de opiniones por una decisión, estás muy caliente, el fútbol es pasión, es emoción, y en eso yo rompo una lanza en favor de Flick. Laporta afegit que veuen bé el fet d'anar a Miami a jugar contra el Villarreal a la Lliga, amb bàsquet a Aris de Salònica, màxim en res a l'Eurocap avui a les 7, i a la Lliga Europea d'en Vol, Minaur, Baia Mare, Granollers a Romania a 3 quarts de 7. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passant 6 minuts a les 11, us informa Mariona Sales Vilanova. La xarxa educativa de Sant Just celebrarà el dijous 23 d'octubre a dos quarts de sis de la tarda a les escoles la tretzena jornada de la xarxa educativa, dedicada en guany a la neurociència i al desenvolupament del cervell. L'activitat consistirà en una xerrada taller a càrrec de Marta Portero, psicobióloga i professora de la Facultat de Psicologia i de l'Institut de Neurociències, que explicarà de manera pràctica com funciona el cervell durant el procés d'aprenentatge. La jornada vol oferir una oportunitat per comprendre amb un enfocament divulgatiu i participatiu com es poden aplicar els coneixements de la neurociència a l'educació. L'acte inclourà berenar i espai de joc pels assistents. La secció excursionista de la Taneu Sant Justenc estudia la creació d'una nova secció anomenada CEAS Masters, adreçada a persones d'entre 35 i 55 anys. La proposta, impulsada per un grup de socis com Marc Carbonell, Jordi Porta i Jordi Bosch, busca oferir una opció adaptada per a qui vol continuar gaudint de la muntanya amb un esperit actiu però amb seny. Per valorar l'interès, l'entitat ha obert una enquesta en línia adreçada a la ciutadania per conèixer el nivell i la disponibilitat dels possibles participants. El formulari permet indicar si es prefereix fer poques sortides anuals o participar de manera més intensiva. L'objectiu del grup és recollir prou respostes per decidir si tira endavant la secció que vol combinar activitat física, natura i convivència dins d'un ambient proper i col·laboratiu. Segons els impulsors, el projecte vol mantenir l'esperit d'aventura i companyia propi de la CEAS, però adaptat a una nova generació d'excursionistes. La Taneu de Sant Jus acollirà el divendres 24 d'octubre a les 7 de la tarda l'obra Fumando Espero, una proposta teatral de la companyia La Bacanal que combina teatre i cabaret per retratar la Barcelona dels anys 20. L'activitat és organitzada per l'Ajuntament de Sant Jus i tindrà lloc a la sala del cinquantenari. L'espectacle se situa al cabaret La Criolla, un dels locals més emblemàtics del barri xinès, en un moment en què la dictadura de Primo de Rivera i la violència social marcaven el dia a dia de la ciutat. A través de música, humor i dramatització, la peça mostra com l'avinguda paral·lel es devenia un espai de llibertat i evasió davant la censura i el conflicte polític. Dirigida per Elies Achtari i interpretada per Eduard Hidalgo, Laura Pony i Òscar Matxancoses, Fumando Espero reflexiona sobre la necessitat de resistir i mantenir l'esperança en temps convulsos. Les entrades es poden adquirir a través del portal Entràpolis. I això ha estat tot. Tornem a més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara. Companys, si sabeu, la lluna blanca digueu-li que la vull però no puc n'estimar-la que encara hi ha combat companys si coneixeu el cau de la sirena allà enmig de la mar Ja ho aniré a veure, però encara hi ha com va. I si un tristetjar m'adura i caic a terra, porteu tots els meus camps i un ram de flors vermelles aquí i Companys, si enlluleu M'haveres lliures amb altres vull anar que per poder-les viure ja me n'he fet soldat. I si un tristezar m'atura, m'atura i caic a terra, porteu tots els meus cans i un ram de flors vermelles. Aquí t'han de estimar. Si guanyem el combat, nananany, Bona nit. La, la, la, la, la... Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just. Durant la 8.1, ràdio d'Esbert. Filt-nos bé. Seguim el magasin de matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla. És moment de l'entrevista del dia. Avui a Desirés-lauca Triller, portaveu del grup municipal Esquerra a Sant Just d'Esvern. En el marc del darrer ple municipal de Sant Just, celebrat el mes de setembre, es van aprovar diverses mesures amb incidència directa en el futur del nostre municipi, des de l'ordenança reguladora de les Olors fins al Pla Local d'Infància i Adolescència, passant per l'adhesió al Pacte Nacional per la Llengua. Aquestes decisions han obert nous espais de debat sobre la qualitat democràtica, la participació ciutadana i la capacitat de l'Ajuntament per donar resposta als reptes socials, ambientals i també de convivència al municipi. Per aprofundir en la visió d'Esquerra Republicana i també conèixer com s'articula la seva acció política des de l'oposició, avui conversem amb Desiré Eslauca Triller. Desiré, bon dia. Hola, molt bon dia, Daniel. Comencem avui comentant una mica aquests punts del ple, d'aquest ple passat del mes de setembre. De fet, estem més a prop del ple d'octubre que no pas del de setembre, però recordem que el ple es du a terme l'últim dijous de mes i en aquest cas avui volem parlar de l'ordenança d'aulors, entre altres qüestions. Durant el darrer ple es va aprovar l'ordenança reguladora de les olors i ens agradaria saber quina valoració en feu des d'esquerra. Recordem als nostres oients que això també va enfocat en un aspecte que ha provocat bastanta incidència al barri sud per una empresa que les seves olors han portat complicacions a la vida dels ciutadans i ciutadanes d'aquella zona. Bé, comentar que l'aprovació va ser una aprovació inicial i per tant no va ser definitiva i poden haver-hi, bé, el període d'al·legacions ja finalitzat, però encara ens resta saber a l'oposició si hi ha hagut al·legacions i quantes i de quina manera s'han resolt en el cas que hi haguessin, per tant encara no hi ha l'aprovació definitiva. És una ordenança molt tècnica, és a dir, des del punt de vista jurídic, formalment, l'ordenança està ben feta. El que passa que pel contingut ens falta informació. Som coneixedors que des de l'associació de veïns, que han tingut diverses reunions amb l'Ajuntament, han demanat que es fes públic un estudi tècnic perquè ells demanaven una modificació amb els percentatges i amb els paràmetres que hi havia a l'ordenança perquè entenien que no eren suficients com per cobrir i fer una ordenança adequada i han demanat l'estudi per saber si el lloc que estaven demanant s'ajustava o no s'ajustava a la realitat de Sant Just. Nosaltres ens vam abstenir a l'espera que es fes públic aquest estudi, de poder-ho mirar en profunditat per veure si allò que estem aprovant és correcte o no és correcte des del punt de vista del contingut de la mateixa i per tant pot ser eficient o no. I restem una mica l'espera de veure com evoluciona el procés. Creieu que aquesta ordenança que està en tràmits de ser aprovada ofereix prou garanties per protegir la salut i el benestar dels veïns i veïnes i tampoc perjudicar aquells comerços que volen desenvolupar la seva activitat de forma natural i que d'alguna manera a vegades una de les pors que ha sortit amb aquesta ordenança reguladora és el fet que altres comerços, com per exemple un forn de pa, o comerços que la seva activitat pot despendre olors es vegin afectats per aquesta normativa? Per saber si la norma pot ser efectiva o no, hem de veure com s'acabarà publicant aquesta norma, quin serà el contingut real d'aquesta norma, que això ja et dic una mica depèn de l'estudi aquest que s'està esperant. En principi, Clar, si serà factiva o no també depèn del seguiment que es faci de la norma, perquè tu pots aprovar una norma i després no fer cap tipus de seguiment i per tant aquella norma no serà eficient, com qualsevol norma. Aleshores, una vegada s'aprova l'ordenança, si es fa un bon seguiment, doncs veurem si pot ser eficient o no. Clar, si pot ser eficient ara com estan ara, tenint en compte que hi ha uns dubtes en relació amb els paràmetres que ara mateix estan a l'ordenança, doncs no t'ho puc assegurar perquè ens faltaria veure aquest estudi per poder donar-te una resposta de valor amb coneixement de causa i poder-te dir si amb aquells valors ja és correcte i, per tant, fent complir aquella norma, doncs es pot garantir el benestar de la ciutadania. En principi, pel que deies d'altres comerços que poden ser... que poden veure's afectats per aquesta ordenança, Jo ja vaig comentar les informatives i em van dir que sí, si hi hauria un acompanyament pels comerços que han de complir aquesta ordenança, uns comerços que ja estiguin existents, per poder-se adaptar amb... Deixa'm dir, amb tranquil·litat, amb l'ordenança, sense que això els suposi un greuge greu. Que no hi hagi una afectació a aquells comerços que ja estaven duent a terme la seva acció. Que ja tenen l'activitat iniciada i que això els pot suposar... I que, en principi, la norma no va dirigida a ells, deixem-ho dir així. Sí, sí. Entenem, per exemple, restauració, que són el focus que podria anar més dirigida a algú que volgués filar molt prima amb aquesta ordenança. Els afectats principals podrien ser, per exemple, serveis i restauració, que en aquest cas, quan engeguen aquestes... campanes, extractores o el que sigui, que el veí veïna no pugui dir, escolta, aquí hi ha un tema d'olors, però aquí aquesta regulació, com comentàvem, ha de tenir en compte aquesta ordenança que aquest punt de comerç, és a dir, aquesta restauració, es veu obligat també a fer servir aquests mecanismes per treure, doncs, les olors, per treure, doncs, els vapors, el que sigui del seu comerç, no? Sí, sí, entenem que hi ha aquí, per part d'aquí, ja estarem a sobre, si no és així, hi hagi un acompanyament per part de l'Ajuntament perquè aquests comerços no tinguin un greu ja important en el desenvolupament de la seva activitat comercial, no? D'aquest bloc, bàsicament, destacar el que comentaves, Decider, el fet que aquests mecanismes de control i seguiment siguin fiables, és a dir, que no es posi l'ordenança i prou, sinó que hi hagi un seguiment en aquest desenvolupament de l'ordenança. Sí, que hi hagi un seguiment i si hem de fer un punt més, diguem-ne, a l'ordenança hi ha previst uns sistemes de control sobre les activitats aquestes que fan olors. Aleshores, han de tenir un pla de gestió d'olors, les empreses i altres. Potser seria bo que aquest pla de gestió de les inspeccions que es facin de l'Ajuntament, que és l'òrgan competent per fer les inspeccions, No que es publiqui íntegrament els informes d'inspecció, perquè això per protecció de dades no es podria fer, però sí que per donar transparència a la ciutadania, per fer retorn a l'associació de veïns, potser... que hi hagi un retorn, un resum, una informació ambiental per tal que el veïnat sàpiga què és el que s'ha fet per part de l'Ajuntament i què és el que l'empresa està fent. faria que tothom estigués més informat o que hi hagués un retorn a l'associació de veïns de tot aquest esforç que ha fet amb aquesta ordenança, que se'ls pugui fer el retorn i que puguin participar d'alguna manera, com a mínim, a la informació. Passem a altres qüestions, marxem ara a l'adhesió al Pacte Nacional per la Llengua i és que Esquerra ha defensat històricament la importància del català com a eix de cohesió social. Com valoreu l'adhesió de Sant Jus al Pacte Nacional per la Llengua? Bé, nosaltres estem a favor del Pacte Nacional per la Llengua perquè nosaltres creiem que una persona té dret a viure en català en tota la seva plenitud, des d'utilitzar-lo a l'escola, al carrer, al lleure, al comerç, allà on sigui. i, per tant, entenem que l'adhesió al pacte és important per poder garantir aquest dret. A més a més, és important que la ciutadania també no el deixem d'utilitzar, tal com es va dir a la xerrada que organitza la CAL la setmana passada, em sembla que va ser, o fa un parell de setmanes al Correllengua, correcte. l'hem d'utilitzar sempre i allà on sigui i poder fer que a Catalunya nosaltres no canviar l'idioma si és que ens contesten o ens diuen en castellà, sinó poder contestar i continuar una conversa en català i això portar-ho també als nostres infants, que... malauradament amb el lleure a vegades, sobretot a les escoles, als patis, no acaba de quallar el tema del català o hi ha hagut un petit retrocés de l'ús del català en el joc i per tant jo crec que si senten que nosaltres estem fent servir el català sempre perquè és la nostra llengua, doncs a poc a poc això es vagi, com a mínim, que no reverteixi la situació i que el català pugui ser fet servir en qualsevol àmbit. Nosaltres creiem també que no només seria això, sinó, tal com vaig dir al ple, vull dir que està molt bé l'adhesió al pacte, però als plens municipals a vegades també es parla, per segons quins regidors o regidores en castellà, i per tant entenem que si estem exigint a la ciutadania ens estem atenint a un pacte on estem tots d'acord en que el català ha de ser la llengua vehicular també ho hauria de ser en el ple de Sánchez d'Esbert, no? I també hi ha altres... Sortint d'aquí una miqueta, a nivell municipal, per exemple, jo trobo que no totes les rotulacions dels comerços són en català. I em direu, això no és competència de l'Ajuntament. Ok. Però podem fer un acompanyament, podem també... incidir quan es fa la llicència, quan ens donen... Tenim relació amb aquell comerç com a ajuntament i, per tant, podem fer un acompanyament en aquell comerç perquè, com a mínim, també rotuli en català, no? No només la rotulació exterior, sinó la carta, la informació... És a dir, tenim eines com a ajuntament per poder fer aquest acompanyament i que, si no ho saben fer, li puguem ajudar a fer... Aquesta integració en català, d'aquesta manera, ja ho tindrem tot com una miqueta més millor i en català, que és el que es tracta. De fet, decidiré la propera pregunta anar enfocada per aquest camí, perquè fa unes setmanes, arran de l'Espai L'Alcalde Respon, A les xarxes socials un veí veïna d'aquí del nostre municipi va publicar una pregunta que anava relacionada amb aquest aspecte i que l'hem anat fent a tots els portaveus dels diferents grups polítics del nostre municipi. La pregunta anava enllaçada amb el tema dels comerços, de les rotulacions, i de si l'Ajuntament hauria d'incloure en campanyes per potenciar el comerç, com per exemple, sense anar més lluny, aquells comerços que no compleixin amb aquella normativa de tenir el català en el seu comerç. Bueno, hem de veure per què no té... Si hi ha comerços que no té el català en el seu comerç, també hem de veure el per què no ho té. Si perquè no en sap, si perquè no té eines o no en sap fer-ho d'alguna altra manera... i a partir d'aquí ajudar-lo. Si realment és un comerç en què es nega a tenir un que sigui el català, la llengua que com a mínim s'expressa en aquell comerç, potser s'haurien de fer campanyes per poder incentivar que realment sigui així. Doncs passem a un altre bloc, marxem a parlar del Pla Local d'Infància i Adolescència, el PLIA, del qual hem parlat força durant les últimes setmanes. I ens agradaria saber quina és la vostra valoració d'aquest nou Pla Local d'Infància i Adolescència i com es pot promoure una implicació real de les entitats educatives, les famílies i els propis infants en la seva aplicació. En principi és un pla, i com tot pla, és un pla. Falta que després hi hagi l'aterrament a les accions en concret, i aquestes accions en concret es materialitzin i escandalitzin. Aleshores, el PLIA s'ha fet amb la participació del Consell d'Infància i de Joventut i d'altres entitats educatives, i per tant, nosaltres estem a favor d'aquest pla. És un pla que proposa... on es poden reflectir diversos tallers de gestió emocional, de suport psicològic, de camins escolars segurs, etc. Però, clar, em fas una pregunta una mica difícil, perquè la implicació... Jo crec que per la participació de les famílies hi ha d'haver-hi primer una implicació per part de les famílies, perquè si t'hi sents implicada, potser... donaràs més veu a la participació. Dic jo, eh? Jo he tingut també una força important en el tema de la implicació com a família a nivell educatiu. Si no recordo malament, hi havia una entitat que es deia EVA, que veu potenciar des de les famílies. Des de les famílies, que era una de les maneres on creiem que nosaltres amb aquella entitat volíem una visió, un canvi de visió en l'educació que anés cap a un altre lloc on finalment està anant. Però creiem que és molt important aquesta implicació perquè és una manera d'apropar el que realment necessita la ciutadania, el que l'Ajuntament està fent. Si tu estàs fent unes conferències, deixa'm dir, les conferències estan molt bé, però les famílies necessitem més potser uns tallers on hi hagi exemples en concret on ens puguin ajudar i donar eines amb allò que necessitem o amb el neguit que tenim. Vull dir, a vegades... En una conferència està molt bé perquè t'expliquen moltes coses, però a vegades necessitem més la vessant pràctica a les famílies, que no pas una conferència o una exposició de certa matèria. Aleshores, jo crec que la implicació de les famílies passa per aquí i també entenc que en quin moment fas aquests tallers, el moment si és entre setmana, si és en cap de setmana, jo entenc que això... És un tema altament complicat, també, però cal tenir en compte també la conciliació familiar per poder fer tallers que vagin a l'asset de les famílies. Totalment. Fem un petit anex perquè, com que s'ha encetat el nou curs escolar fa relativament poc, al mes de setembre, M'agradaria preguntar-te també quina valoració feu de l'Institut Escola que es va inaugurar el curs passat, el curs anterior, i que no s'hagi pogut fer aquesta segona línia que s'esperava i realment com veieu que l'Ajuntament s'està implicant en aquest projecte educatiu. Bé, per començar, a nosaltres ens falta informació, diguem-ne, de realment quines són el pensament que té el Departament d'Educació en relació amb l'Institut d'Escola a data d'avui dia. És a dir, que... quin és el recorregut que realment el departament vol fer en relació amb aquest institut d'escola. Nosaltres lamentem que no s'hagi pogut obrir aquesta segona línia. Nosaltres entenem, jo a nivell particular, soc molt fan de la figura de l'institut d'escola, s'elimina una transició que és prou important per la infància, que és el pas de primària a secundària, i deixa'm dir que ho tens tot dins d'un mateix, vull dir, des dels 13 anys fins que acabes l'ESO, ho tens tot concentrat, amb els mateixos companys, etc., i per tant creiem que és una figura prou bona i prou positiva, no? Nosaltres estarem una mica a l'espera i preguntant i fent seguiment a veure realment quan anirà a Masjuí, com serà realment l'institut d'escola que es porti a Masjuí i quan s'obrirà la línia d'ESO. perquè nosaltres entenem que ha d'haver-hi un segon institut a Sant Just on hi hagi una pluralitat de visions educatives, diguem-ne, a nivell de secundària. De primària ja n'hi ha, perquè en tenim tres escoles públiques, però a institut només tenim un. I entenem que és molt important que hi hagi un segon institut a Sant Just i a través de l'institut d'escola és una bona oportunitat i, per tant, ens agradaria que el més aviat possible es pogués obrir aquesta línia d'ESO, que és un neguit també de moltes famílies d'aquí de Sant Jus, que es veu una mica amb la tessitura aquesta secundària, si anar a l'Institut de Sant Jus o marxar fora, i hi ha algunes famílies que marxen fora. Llavors crec que poder obrir el segon institut a Sant Just crec que és prou positiu per a les famílies perquè hi ha una diversitat educacional i que la gent amb infants en secundària no marxin del municipi a estudiar fora. Doncs avui estem a l'entrevista del dia amb Desirés Lauca Triller, avui per aprofundir d'aquesta visió d'Esquerra Republicana al nostre municipi i conèixer com s'articula també la seva acció política des de l'oposició. Estem conversant amb Desirés Lauca, portaveu del grup municipal d'Esquerra Sant Just, advocada especialitzada en dret penal i violència de gènere i amb una llarga trajectòria de compromís amb el teixit associatiu del nostre poble. Pel que fa a les qüestions que teníem avui en agenda per aquesta entrevista, tanquem amb un últim bloc, el bloc que hem anomenat de transparència i control polític, perquè volíem parlar que en el ple del mes de setembre Esquerra es va abstenir en la modificació del crèdit 15 barra 2025 i ens agradaria saber quins van ser els motius d'aquesta posició. Bé, les modificacions de crèdit, com gairebé totes les modificacions de crèdit que es portin al ple, nosaltres ens n'estindrem, i et dic per què. Vull dir, puc incidir en aquest en concret, però en genèric et dic, qui fa el pressupost és el govern, nosaltres no estem al govern. I el govern decideix en un moment donat que treu uns diners d'una partida d'un lloc, perquè li han sobrat, o pels motius que siguin, i ho posa en una altra partida. pots estar d'acord o no pots estar d'acord amb aquest canvi. Normalment allà on van els diners és una partida que estaríem d'acord, diguem-ne, però potser nosaltres ho haguéssim portat a un altre lloc. Però com nosaltres no ho hem fet, entenem que és una gestió de qui governa i per tant l'oposició, deixa'm dir, o com a mínim nosaltres, no tenim, a no ser que sigui alguna cosa molt fragrant que estiguem en contra o alguna cosa molt fragrant que estiguem molt a favor, normalment sempre serà l'abstenció al vot. Perquè, ja et dic, nosaltres no hem elaborat el pressupost. Si l'haguéssim elaborat, sí que tindria un judici de valor per dir-te, mira, ho faig així perquè tinc aquest ordre de prelació i perquè considero que és més important aquesta que aquesta, però no ho fem així. O sigui, no estem dins de poder decidir ni el pressupost ni les modificacions. I, per tant, és una abstenció el que normalment fem. I tant que en parlant de participació ciutadana, ens agradaria saber si des del vostre punt de vista, el punt de vista d'Esquerra Republicana a Sant Just, hi ha prou espais de deliberació, debat polític i també, en aquest cas, de transparència i participació ciutadana en el consistori de Sant Just. El que és a dins del cos histori o en el que és de cara de la ciutadania, et refereixes? El que és a cara de la ciutadania, tot i que podríem fer un balanç dels dos, però a mi el que m'agradaria saber és si realment aquelles decisions que realment poden ser vinculants a la ciutadania, considereu que aquesta té l'espai per poder dialogar amb l'Ajuntament i per poder donar la seva visió al seu punt de vista. Pel retorn que m'han fet diferents persones que participen en els espais que poden, enquestes, reunions, el que sigui. O en els consells d'escultura, medi ambient, etc. La visió que es té des de la ciutadania és que a vegades, o normalment, el govern presenta una sèrie de coses i ja. Hi ha poques vegades... L'exemple més proper és el PAC, per exemple, el Pla d'Acció de Cultura, que es va presentar fa qüestió d'unes setmanes. Creus que aquest és un exemple d'això? Aquest i molts. Molts dels consells que es presenten per part del govern són consells on l'Ajuntament informa. No són consells on es presenta un tema i anem a debatre. on recollim les propostes de la ciutadania. O es crea un debat ric en què després el govern pot fer-se les peticions que es fan des de la ciutadania, des de les entitats esportives, i es pugui revertir allò amb un document. Aquí és el que a mi m'expliquen la gent que hi participa, que falta aquest... Ganes de retornar, ganes d'escoltar. Això no hi és. Nosaltres, quan estàvem a govern, quan Esquerra estava a govern, hi havia, per exemple, els consells de la regidoria de barri, on hi anaven sempre un parell de regidors o regidores, pels barris, amb diferents dates, diguem-ne, un cop al mes, i allà es podia fer un intercanvi d'opinions, d'escoltar, de retornar mútuament, diguem-ne, moltes de les preocupacions que hi havia a diferents barris. Però si no va gerrat, aquesta acció es va deixar de fer per falta de participació ciutadana? És així? Bé, caldria veure també quina era la publicitat que es feia, no? Vull dir, jo en principi, sempre que un regidor o regidora va a algun lloc i conversa amb la gent, la gent té coses a dir. Per tant, a vegades, si hi havia això i no s'acaba de saber, deixa'm dir que a Sant Jus, a vegades, amb el tema de la comunicació, tenim un petit dèficit, sí. i jo crec que seria una qüestió de poder-lo implementar, no perquè la idea no sigui bona, sinó perquè potser la comunicació no ha arribat. Aleshores, jo crec que amb això, o amb processos participatius, per exemple, perdó, pressupostos participatius, on la ciutadania pogués decidir on van destinats una part d'una partida de l'Ajuntament. Jo crec que això també és una cosa bona quant a la participació ciutadana, perquè és la ciutadania qui pot decidir on van destinats aquests diners. Jo crec que aquestes són dues accions, per exemple, que amb Esquerra sí que es feien quan estaven a govern i s'han deixat de fer. I creiem que és positiu per la ciutadania. De forma interna, entre els partits polítics, creieu que hi ha aquesta voluntat de treballar conjuntament i que s'escolta també l'oposició? Aquesta era l'altra pregunta, l'altre bloc. Depèn. Depèn de la regidoria, depèn del tema. És a dir, hi ha vegades que nosaltres per poder tenir un espai de deliberació el primer que hem de tenir és informació. A vegades la informació o no s'arriba o arriba tard o arriba moltíssim. Clar, perquè deies que vosaltres participeu d'aquestes sessions informatives que s'hi fan i dels plens i de tot. Però, clar, aquí, com diu el seu nom, no és sessió informativa, entenc, que s'exposa aquesta informació. Si abans ho comentàvem amb aquestes reunions que es fan també amb els Consells, per exemple, doncs amb les sessions informatives està passant una mica el mateix, que és la seva funció, entenc, però vosaltres creieu que potser falten aquests espais de diàleg amb l'equip de govern perquè pugueu exposar també els vostres punts de vista? Totalment. Hi ha vegades amb temes en concret que sí ha sigut una voluntat política i sí s'ha fet entre tots, i així s'ha establert després el malpleg, que queda aprovat per unanimitat, perquè hem tingut l'oportunitat que ens han presentat primer amb força temps d'antelació, podem fer aportacions i demés als grups de l'oposició i, per tant, ens sentim partíceps també amb allò que s'acaba aprovant, però això es fa en comptades ocasions, no es fa sempre ni molt menys. O sigui, s'han fet, des que soc regidora, amb els dits de la mà, una mà. També és cert que no tenim la mateixa visió o posicionament polític, però sí que hi ha temes en què tots coincidim bastant. En definitiva, tots volem el millor per Sant Just. I jo crec que hi ha temes on sí que ens podríem posar d'acord i treballar-ho tots junts. Molts més dels que es fan. Desiree Slauca Triller, portaveu del grup municipal d'Esquerra a Sant Just. Gràcies per aquesta entrevista aquí a Ràdio d'Esvern i que vagi molt bé el ple que tindreu la setmana vinent en aquest ple d'octubre. Ens sentim ben aviat i seguim comentant aquestes qüestions que impliquen el municipi i que impliquen a Sant Just. Gràcies, Dani. Fins demà! Fins demà! I don't wanna talk About things we've gone through Though it's hurting me Now it's history I've played all my cards And that's what you've done too Nothing more to say, no more ace to play. The winner takes it all, the loser standing small. Beside the victory, that's our destiny. Fins demà! Bona nit. Bona nit. But what can I say? Rules must be obeyed. I don't want to talk. If it makes you feel sad And I understand You've come to shake my hand I apologize If it makes you feel bad Seeing me so tense No self-confidence But you see The winner takes Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Això és un autobús, tu. Això és un autobús. Sí, home. I tant. Això és un blues, tio. Com que un blues? Sí. Per què? Per què el blues? Just blues. Ah, just blues. Perfecte. Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. A Sant Jus, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Modulell i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esberra. A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Tots els comerços tenen fulls oficials de queixa, reclamació, denúncia a disposició de les persones consumidores i usuàries. I seguim a la Rambla, ara és moment del paradó musical. L'espai on repassem la vida i la música dels grans artistes. Avui parlarem de The Rolling Stones, coneguts com la banda de rock més gran del món. Amb més de sis ècades de Carrera, Mick Jagger, Kate Richards i companyia han definit el so del rock and roll i han escrit algunes de les cançons més icòniques de la història de la música. The Rolling Stones es va formar l'any 1962 a Londres, liderats per Mick Jagger i Kate Richards. El seu primer gran èxit internacional va arribar amb I Can't Get No Satisfaction el 1965, que es va convertir en un himne de joventut i rebel·lia. Pel que fa a la història del grup, des de llavors han publicat desenes d'àlbums i s'han convertit en sinònim de rock. Sentim ara una de les cançons més icòniques, la que acabem de presentar fa uns instants, aquest Satisfaction que sona de la mà de The Rolling Stones. Aquesta cançó va establir el seu so distintiu i continua sent un dels rips més reconeixibles de la història del rock. I és que si marxem a parlar d'èxits i de l'estil musical, la seva tapada orada als anys 60 i 70 inclou discos com Bigger's Banquet, Let It Bled, entre d'altres, i és que aquestes cançons, com la que sentirem a continuació, Paint It Black, Brown Sugar i Angie, mostren la seva capacitat per combinar blues, rock i balades amb un estil inimitable. I see a winter and I want it into black No colors anymore, I want them to turn black I see the girls walk by dressed in their summer clothes Els Stones sempre han segut reinventar-se mantenint la seva essència provocadora i una energia que ha resistit al pas del temps. The Rolling Stones han venut més de 200 milions de discos i han fet algunes de les gires més multitudinàries de la història. Són membres del Rock and Roll Hall of Fame i han estat una influència fonamental per bandes de totes les generacions. El seu logotip de la llengua i els llavis és una de les imatges més icòniques de la cultura pop i és que tanquem amb l'espai de curiositats i també en aquest cas el comiat del paradó musical d'avui amb la curiositat del dia. Sabies que Mike Jagger i Kate Richards van ser companys d'escola abans de formar la banda i que malgrat la seva edat els Stones continuen fent gires i graven música nova com el seu recent disc Hankey Diamonds. Per acomiadar-nos, escoltarem un dels seus grans clàssics. Breu, perquè tenim pocs segons, però escoltem aquest Jumping Jack Flash. Bon dia, us informa Joan Bota. El Consell de Ministres aprovarà avui una partida de 500 milions d'euros per reforçar el sistema de dependència i atendre 24 hores els malalts d'ELA. El text permet desenvolupar la llei quan fa un any que es va aprovar i esgotant el termini que marca la norma. Familiars i pacients d'ELA han rebut amb escepticisme l'anunci i demanen fets. En una entrevista a aquesta emissora, la directora de la Fundació Catalana L, Miquel Valls, Esther Sallés, ha demanat que les ajudes arribin de manera urgent als afectats. Bona notícia dintre del dolor d'aquest any de patiment, però encara no ha arribat res a les cases. Per tant, fins que no estiguem donant resposta a les famílies directament, cobrint les seves necessitats, no podem estar satisfets. Més notícies, Natàlia Ramon. Elite Taxi ha desconvocat la vaga de taxis d'aquesta tarda. La protesta s'havia convocat en contra de l'acord que el Barça vol signar amb Uber. Tito Álvarez, portaveu d'Elite Taxi, ho ha explicat el matí de Catalunya Ràdio en sortida a la reunió que ha mantingut amb el director general del Barça, Jordi Portavella. Ellos han cogido toda la documentación que nosotros hemos entregado, nos han escuchado, que se lo van a mirar todo muy bien con toda la documentación y entonces tomarán una decisión. ¿Qué es lo que nosotros queríamos? Que nos escucharan por amor al Barça, por Joan Gaspar y por bajar la presión y que ellos puedan analizar todo esto bien. Pues nosotros sí les convocamos las movilizaciones de hoy y vamos a ver qué es lo que pasa mañana. La comunitat educativa dels centres públics de Ripollet al Vallès Occidental es manifesta per la fusió de dues escoles. Educació proposa fusionar el col·legi Enselm Clavé i l'escola Escursell per la davallada de la natalitat i la pèrdua de matrícula dels últims cursos. Però les escoles afectades s'hi oposen. Ripollet, Marta Vallès. Bon dia. Des de les 11 del matí tallen la Gran Via de Sabadell, a l'alçada del carrer Marquès de Comillas, on hi ha la Delegació dels Serveis Territorials d'Educació al Vallès Occidental, demanant que no estigui endavant la fusió d'aquests dos centres perquè consideren que és una bona oportunitat per reduir les ràtios, ja que són escoles d'alta complexitat. N'hem parlat amb el regidor d'Educació de Ripollet, Òscar López. El municipi de Ripollet, la comunitat educativa de Ripollet, fa dues contrapropostes. Una és la de baixar les ràtios i l'altra és la de que s'estudi el tancament alternatiu dels quatre centres que encara tenen dues línies per tant d'evitar la fusió d'aquestes dues escoles. Educació argumenta per fusionar els dos centres que els últims sis cursos han perdut, sumant els dos centres al voltant d'un 40% de matripulació. Marta Vallès, Catalunya Ràdio Sabadell. L'expresident francès Nicolas Sarkozy ha ingressat aquest matí a la presó de la Santé a París per complir una condemna de 5 anys per conspirar en la recaptació de fons electorals a Líbia. Sarkozy, de 70 anys, és el primer excap d'estat de la Unió Europea que ingressa a presó i ho fa sense sentència ferma. La defensa ja ha presentat la petició de llibertat. Sentim el seu advocat, Christophe Ingren. No hi ha risc que els fets es repeteixin, no hi ha risc de destruir proves, no hi ha proves, no hi ha risc que pressionen els testimonis. New York, Estrella Morente, Sílvia Pérez Cruz, però també l'Escolania de Montserrat i el Cor de Cambra del Plau de la Música Catalana col·laboren en el nou disc de Rosalia, que es diu Lux, i s'estrenarà el 7 de novembre. Ho ha revelat avui la mateixa artista al seu web. El quart treball de Rosalia es va gravar amb l'Orquestra Sinfònica de Londres i està dividit en quatre moviments. Té un total de 18 cançons, amb títols com Mio Cristo, Reliquia o De Madrugar. Segons un comunicat de Sony, i Lux és una obra immersiva i innovadora que explora temàtiques com la transformació i l'espiritualitat, traçant un ampli arc emocional de mística femenina i transcendència. Esports Arnau Kral. El Barça rep l'Olimpiakos a tres quarts de set de la tarda sense Ferran ni Rafinha i amb el dubte de Christensen. I aquest matí Joan Laporta ha sortit en defensa de Hansi Flick per la botifarra del tècnic alemany en la celebració del gol de la victòria del Barça contra el Girona. És una reacció també, jo crec que molt normal i forma part de la passió del futbol. No és ni ofensiva ni amb ganes de perjudicar a ningú. Ahí se produjo una situación, ya te digo, tensa, con el árbitro en enseñar tarjeta. El árbitro, para mí, se equivocó esperando la reacción de nuestro entrenador. Podía haberse dado la vuelta y seguir. Y ahí se produjo, pues, bueno, la expulsión. Són declaracions del president Blaugrana durant la segona jornada del Fórum World in Progress que es fa a Barcelona. I en bàsquet, el Vaxi Manresa visita a les 7 de la tarda la pista de l'Arista Salònica, a la quarta jornada de l'Eurocup. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passant 5 minuts de les 12, us informa Mariona Sales Vilanova. La xarxa educativa de Sant Just celebrarà el dijous 23 d'octubre, a dos quarts de sis de la tarda a les escoles, la tretzena jornada de la xarxa educativa, dedicada enguany a la neurociència i al desenvolupament del cervell. L'activitat consistirà en una xerrada taller a càrrec de Marta Portero, psicobiòloga i professora de la Facultat de Psicologia i de l'Institut de Neurociències, que explicarà de manera pràctica com funciona el cervell durant el procés d'aprenentatge. La jornada vol oferir una oportunitat per comprendre amb un enfocament divulgatiu i participatiu com es poden aplicar els coneixements a la neurociència i a l'educació. L'acte inclourà berenar i espai de joc pels infants assistents. Desiree Triller, portaveu d'Esquerra Republicana Sant Just, ha analitzat en una entrevista a Ràdio d'Esvern diversos temes d'actualitat municipal, des de l'ordenança reguladora de les olors fins al pla local d'infància i adolescència o la participació ciutadana. Pel que fa a la nova ordenança d'olors, Triller ha explicat que el seu grup es va abstenir en la votació perquè encara falta conèixer un estudi tècnic sol·licitat pels veïns del barri sud. Considera que el text és correcte formalment, però que cal comprovar si els paràmetres establerts són suficients per garantir l'eficiència de la norma. També ha reclamat un seguiment efectiu i més transparència en les inspeccions per donar resposta a la ciutadania. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. La pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Groenlàndia i l'identitat inuit, cap a un estat propi, i serà a càrrec de l'antropòleg cultural Francesc Bailón. L'acte se celebrarà el dijous 23 d'octubre a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. La sessió abordarà l'evolució històrica, social i política del poble inuit i el procés d'autogovern que viu actualment Groenlàndia dins del marc danès. Bailón, especialista en cultura àrtica, analitzarà també com els canvis climàtics i econòmics influeixen en la seva identitat col·lectiva i en les aspiracions d'independència del territori. L'activitat és oberta al públic amb entrada gratuïta pels socis de l'Aula d'Extensió Universitària i una aportació de 5 euros per als no-socis. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat. S'enjustem que a l'informatiu complet de la UNA. Fins ara. Fins ara. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Pierdo gravedad, te busco entre la gente sabiendo que no estás Siento las pupilas a punto de estallar No sé si es por la pena o quizá solo quiero bailar Bé, ya me tomé un café, ponme otro así buple. Me vienen los recuerdos de lo que pasó ayer. De todo yo me enteré, aunque no lo quiera ver. Yo sé que quien habla mucho tiene algo que esconder. Fins demà! Fins demà! i vingut de l'imperi romà del carrer Bonavista, d'aquest llibre té, Arnau Cònsol, bon dia. Molt bon dia. Just a cavall entre la república i l'imperi, et diria, fins i tot, perquè avui porto a col·leció per a tots els enjustencs que no l'hagin llegit, que jo suposo que molts sí, perquè estem parlant d'una novel·la clàssica, però... traduïda i republicada un altre cop en català, una de les grans novel·les del segle XX, de la qual ni més ni menys que algú com Gabriel García Márquez deia que és una novel·la preciosa, una font enlluernadora que he comprat en molts idiomes arreu del món. Sempre que viatgi la trobo, la compro. Estem parlant dels idos de Mars, de Thornton Wilder. Per qualsevol mínim amant de la història sap que els idos de Mars és la data en què va morir o va assassinar a Juli César. I la novel·la justament tracta d'això. Per això ha cregut... Potser hauria sigut més lògic ambientar amb la música de la sèrie Roma o... Però, home, aquesta és més èpica. Gladiator ens agrada molt. Gladiator és una d'aquestes grans bandes sonores i jo crec que només sentir-la la majoria ens hem traslladat directament a veure homes amb corassa, faldilla curta o túnica. I és això. Pels finals i dos de març és una novel·la d'una estructura complicadíssima i que, malgrat el seu estil fragmentari, es llegeix d'una rebolada i amb una passió tremenda. Així la recordo jo, si més no. Perquè al final és una d'aquestes novel·les que se'n diuen epistolars. Són fragments de cartes, fragments de documents, de tot el que envolta els dies anteriors a, justament això, el dia 15. Fins i tot aquells famosos mals auguris que al propi César li diuen cuídate de los idos de març, o en fi. Els idos de març després han quedat marcats com... Una data fonesta. Vindran els teus idos de març el dia que et jutjaran, el dia que t'atacaran, el dia que tindràs mala sort. Però, en canvi, pels romans, els idos de març probablement creuen alguns historiadors que era una data al revés. Els idos eren la data que marcava la meitat de cada mes. Es calcula que és perquè és quan hi havia la Lluna Nova I a banda, sent que el març era el primer mes de l'any romà, per tant els idos de març eren com l'inici d'un any. Anaven acompanyats de grans festes i grans saraus els que ens teníem a comandament. Hi ha més o menys els que sabem quatre coses de l'imperi romà, saben que això de les festes i els grans festivals els agradava força. Bé, doncs els idos de març representa que és una data que, a més a més, marca el que dèiem al principi, el pas de la república a l'imperi. César marca aquest inici, en realitat, no només els idos, pel fet que el matin totes les guerres que vindran després i la reestructuració del que era un... gran poder i obvia mediterrani, i la conversió en imperi a partir del seu hereu, que serà August, doncs, d'alguna manera, sí, els idos de mar són els que marquen això. Però, més enllà de la lliçó històrica, que ara no calia, hi ha dues coses a destacar. La primera, que això ho publiqui una editorial nova. I, per tant, tornem a posar la música així, d'aquestes d'èpica... Home, una editorial nova sempre és una qüestió de celebrar i és una qüestió d'epicitat, perquè això vol dir que el material funciona i que es va reeditant. A més a més, és una editorial prou especial, es diu l'Eclecta, la seu és a la ciutat de Lleida, i a més a més... va en concomitància o va en paral·lel o són la mateixa gent, en final, que la llibreria La Fatal. Per tant, és una llibreria que ha decidit fer el pas a publicar llibres. I a publicar llibres, a més a més, com a mínim amb dues línies, perquè han començat amb dues... Amb dos volums. Els idos de Mars, novel·la clàssica, novel·la lloada, ja ho hem vist, per García Márquez, novel·la traduïda a tot arreu, que de fet en català s'havia traduït, jo diria que és aquesta mateixa traducció d'Ernest Riera, amb una petita editorial que es deia Falzia, que va tenir poca durada, i per tant aquella possible traducció es va quedar aquí. Però, a banda, han començat també amb una col·lecció de narrativa, entenc que serà catalana. I, a més a més, prou especial, perquè l'autor d'aquesta novel·la, que es diu l'altra hipòtesi, és Ferran Saez. Aquí coneixem, sobretot, com a analista polític i assagista. Per tant, jo diria que és la primera incursió de Ferran Saez en la novel·la, en aquest cas un format més petit, de llibre, amb un altre color representatiu, però d'entrada això, una nova editorial que aposta per dues línies, clàssics, narrativa contemporània, i per tant des d'aquí l'aplaudim amb les orelles i amb tot el que calgui. I insisteixo, tots aquells sensostens que no hagin llegit els llibres de Mars, teniu, sens dubte, un pla al davant. Jo gairebé que us envejo perquè podeu llegir per primera vegada aquesta enormíssima novel·la. De la de Ferran Saez, com que els llibres van arribar ahir, encara no em puc dir gran cosa, prometo llegir-ne i, vaja, dir-vos alguna cosa. Doncs Ferran Saez i els idos de març són els protagonistes d'aquest espai de llibres, d'aquestes recomanacions literàries d'avui dimarts. Seguim amb més qüestions, Arnau, perquè a part d'aquestes recomanacions literàries, avui també ens has de portar recomanacions per la nostra agenda, aquelles activitats que també estan pendents a agenda, concretament per demà, que a la llibreria es nota que hi ha tardor, i amb aquestes activitats. Home, demà tenim un acte que es podria considerar tant de proximitat com universal. Aquestes coses les fem, aquest llibre té, mira. De proximitat perquè al final qui ens ve a presentar allò seria llibre quilòmetre zero. Un vell Sant Justenc, David G. Torres, comissari d'art, crític d'art, professor d'art contemporània a l'Autònoma, durant molt temps professor a l'Escola Massana, ha escrit algunes novel·les, de fet, abans de l'estiu, al març, ja va presentar un assaig, i ara en presenta un altre. Si el llibre que vam presentar es deia 1964 i el que feia era reunir tot el d'important que en el món de l'art contemporani va passar aquest 1964, especialment a Nova York... En aquest altre llibre, que ell diu que va escriure, s'han acabat publicant, diu, pràcticament junts, però en canvi els vaig escriure allò amb molta diferència, però aquests fenòmens, això de les editorials, que tant surten de noves com se'ls acumula feina i després no saps mai quan et publicaran una cosa que ja t'han dit que sí, sí, endavant. En aquest cas, El ojo espejo, publicat per Anagrama, és un repàs a la figura del curator, o d'això que dèiem, el comissari d'art. Què és un comissari d'art? Es pot considerar artista o autor un comissari d'art, sent que un comissari al final és qui decideix una exposició, per exemple, qui la dissenya, qui tria quins quadres hi poden anar, ja siguin d'un sol autor, ja sigui a partir d'una temàtica. Hi ha una certa creació artística en això? doncs ens ho explicarà ell i ens ho explicarà Daniel Rico, professor d'art contemporani, també l'autònoma, per tant serà un acte extraordinari, perquè a més a més, clar, el llibre repassa figures des de Duchamp, Joseph Beiss, evidentment parla de Picasso, evidentment parla de Francis Bacon, per tant repassa una mica l'art de tot el segle XX, més universal impossible, però, ep, fet a casa nostra, per tant, ja ho sabeu, demà, dos quarts de vuit del vespre, la cita és a Bonavista 81, que el llibre té, no podria dir-ho més clar, no? No, no, ni més clar ni més concret. Vull dir, al final allà que el llibre té trobareu tot això que hem parlat ara en els últims minuts i realment aquest assaig d'un Sant Justenc en un espai tant Sant Justenc com el vostre, jo crec que no hi ha res més que puguem fer... Més quilòmetre zero impossible. El tema ens enfilarà per... Vaja, jo diria que qualsevol mínim amart de l'art contemporani, i no contemporani, de l'art en si, de la creació artística, demana una cita ineludible. Clar, és que el que te n'anava a dir, la conversa al final girarà en torn a l'art, però clar, al final també hi ha tants camins que pot seguir aquesta conversa, que realment pot ser interessant també poder aprofundir i aprofundir de la mà de dos especialistes, no? Justament, aquesta és la gràcia, que d'entrada ens expliquin i després puguem cadascú avocar les nostres preguntes, dubtes, comentaris i en fi, endur-nos a casa un llibre que realment val molt la pena. Doncs molt bé, doncs fins aquí, si et sembla, Arnau, l'espai de recomanacions literàries va de llibres, doncs que ens retrobem cada setmana, els dimarts, per parlar d'aquestes qüestions, d'aquests llibres que ens recomaneu des d'aquest llibre té i d'aquestes activitats que també dueu a terme des d'aquest comerç en Justenc, que, com hem dit a l'inici del programa, està a cavall entre el carrer Bonavista i Ràdio Desbem, perquè aquí també hi passeu sovint. Una abraçada molt gran. i fins la setmana vinent. Deu-seu! Que boig al món que no té cap sentit i em fa pensar No sé què hi faig aquí, que botja el món, que no el puc entendre mai. Ja pots lluitar amb constància que un dia et fot un cop amb tanta força que et deix sol. En el principi del camí diuen que el món s'hi ve a patir. Que boig el món que no té cap ni peus i ens deixa tenir el que teníem ahir. Que boig el món que no vol aconseguir per fi esborrava el mapa aquelles coses que menys prem i ens fan sentir masquins. En la distància estàs Parar de màgia, baixem com l'aigua i acabem estant. i que no té res a perdre res, a perdre res, res a perdre. Boig el món és boig, però és nostre, i és el millor d'entre els possibles. Que boig el món, que em fan amunt i avall, I és tard quan veig que molt pitjor estic jo, que boig al món on podem creure més d'un Déu. I això ens obre les ales de la vanitat. Podem ser injustos i malvats, però el pitjor és no saber mai qui mou els fils al teu terreny. Refem com si resa el camí, construint a mida el destí. Construint a mida el destí. Contra corrent de cara al vent, en mar de fons i onades, governant com el vaixell que no té res. és nostre i és el millor dins possibles. i anaves, governa tu el vaixell que no tens res a perdre res, a perdre res, a perdre res. Boig, el món és boig, però és nostre i és el millor d'entre els possibles. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Modulell i Dualden, Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esberra. A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. Des de Càritas Sant Jús oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Jús. Us hi esperem. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Tots els comerços tenen fulls oficials de queixa, reclamació, denúncia a disposició de les persones consumidores i usuàries. Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. El gos devia mordar quan ha sortit Teresa Rampell. No ho admetràs però et veus en el mirall de l'ascensor i et trobes guapa. Uns amics fan sonar el claxon des de l'altra banda del carrer. Soc un motor accelerant sobre el pont Que soli un rock en roll que baixin les persianes tots els comerciants. Que hi hagi una conversa tonta sota una lluna clara. Al barri d'on tranquil·leia que hagi arribat el dia gran. La cara de l'Andresa s'il·lumina quan un cotxe ve de casa. Els macarres us saluden el semàfor i somrius. I mentre arrenquen el més xulo, abans que se'l mengi la nit, et mira als ulls i jura. L'amor, que ve l'amor, que ve l'amor, ressonant com un exèrcit de timbals. L'amor ja es va propagant com un incendi forestal. Teresa Rampell, avui l'amor per fi retorna a la ciutat. Camina decidida entre billars, Teresa Rampell, Detecta els foresters mentre t'apropes a la vostra taula. I seguim els matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla, sóc Daniel Martínez i des d'ara fins a una del migdia estarem amb vosaltres en l'Espai de Nutrició i Dietètica. Estarem amb l'Elvira Sánchez. Elvira Sánchez, bon dia. Hola, buen día. ¿Cómo estás? ¿Cómo va todo? Yo de martes. Estás de martes, eh? Muy bien. Hoy estamos de martes, ¿no? Aquí esperando poder hablar un ratito contigo y con nuestros oyentes. Escolta'm, perquè avui tenim un tema que em resulta molt interessant, que és el de la seguretat alimentària. Avui parlarem de l'etiquetat i la transparència, perquè moltes vegades... tenim la sensació que hi ha massa etiquetatge, que hi ha massa lletra en els embalatges dels aliments i pensem això és una tonteria, però no ho és pas, perquè al final quan ens passa alguna cosa, quan tenim algun problema amb un aliment, el tema d'aquest etiquetat el que ens ajuda és a fer una bona traçabilitat del producte i a saber d'on ve, quan s'ha fabricat, etcètera, etcètera. Llavors avui parlarem de la seguretat alimentària. Per on vols començar? Yo quiero comenzar por... Las casas se tienen que comenzar por el piso, ¿no? Por la base. Entonces yo me gustaría que nuestros oyentes entendieran qué es seguridad alimentaria, ¿vale? La seguridad alimentaria es aquello que nos garantiza que los alimentos que vamos a consumir son seguros, ¿vale? desde que se producen hasta que nosotros los metemos. Entonces, piensen que esto, desde la producción hasta que se lleva a la mesa, esto se llama cadena alimentaria. Nosotros formamos parte de la cadena alimentaria, ¿de acuerdo? Hay un agricultor que va a sembrar la semilla, esa semilla va a tener un cuidado con pesticidas, no pesticidas, cortado, regado, sembrado. eso se va a controlar con la seguridad alimentaria. Luego esto va a tener un proceso de crecimiento, de desarrollo, recolección, luego se lleva a los mercados, luego se lleva a los mercados centrales, luego a los pequeños comercios, hasta que llega a tu casa, ¿vale? Y esto es lo que yo le llamo la historia de los alimentos, ¿vale? Cuando nosotros vemos una etiqueta, en las etiquetas hay un código de barras impresionante, de acuerdo con muchos números, muchos números, y en esa etiqueta lo que nos están haciendo es contar la historia de este alimento. Esto se llama trazabilidad. Pues tal como lo he contado yo, es una trazabilidad hacia adelante. ¿Por qué nace la trazabilidad? La trazabilidad nace para allá, para los años 2000 y de acuerdo dentro de lo que son las normas de seguridad alimentaria y lo que se llama APCC, que tú eso lo conoces porque habrás hecho algunos de vez en cuando, ¿no? Entonces, ¿qué quiere hacer? Esto quiere decir que si hay un problema o un producto que sale malo, desde ese número que nosotros tenemos, podemos revisar en qué parte del proceso de la cadena alimentaria hacia atrás se ha cometido el fallo. ¿Vale? Es decir, si hay una lata que tiene una... Creo que la última fue una alarma que hubo en una tortilla que había Clostridium, ¿vale? No voy a decir la marca. ¿Qué pasa? Que eso salió... Piensen que nosotros tenemos una agencia española de seguridad alimentaria, ¿vale? En esta empresa todos los días salen alarmas. ¿Esas alarmas de dónde vienen? Esas provienen de que alguien se ha enfermado al consumir un alimento, entonces el médico dice, este señor ha consumido este alimento, ¿dónde lo ha comprado? Pues en tal sitio. Entonces van a este sitio y dicen, este producto, analizan el producto, si sale malo, ¿de acuerdo? Entonces van a averiguar a la industria que ha vendido este producto en malas condiciones para saber dónde ha fallado en el proceso. ¿De acuerdo? Entonces esa es la trazabilidad. Para eso se hacen las anotaciones. Tú cuando recibías material en cualquier restaurante, en cualquier industria, se hace la anotación del material que ingresa, ¿vale? Con la fecha del albarán, el albarán y el producto. ¿Para qué? Por si hay algún producto que no salga malo y viene un problema de estos, nosotros poder... seguir la pista del producto hacia atrás. Y de esta manera poder solucionarlo, ¿vale? Entonces esto es lo que nace, para allá para, la trazabilidad nace para allá para el año 2000, pero la PPCC nace de la necesidad de que evidentemente el Estado sigue supervisando la seguridad alimentaria, pero es el productor del alimento, ¿vale? La empresa la que se tiene que encargar de llevar los controles. para garantizar que el producto llegue en buenas manos. Una de las cosas que yo siempre digo cuando, porque yo doy información de seguridad alimentaria, le digo a la gente, es que nosotros no vivimos en un mundo estéril. Nosotros vivimos o convivimos con microorganismos, llámese virus, parásitos, hongos, etcétera, ¿vale? Entonces, todos los días nosotros estamos consumiendo una carga alimentaria, El problema de esta carga alimentaria microbiana, perdón, ¿de acuerdo? Es que cuando nos pasamos de los niveles que son adecuados para el ser humano, nos producen las intoxicaciones alimentarias. Vale. ¿Ok? Entonces, tenemos que entender que riesgo cero en alimentación no existe. Por ese mismo hecho de que de lo que vivimos, todos tienen su propia carga bacteriana. Mira, siempre digo lo mismo. El primer elemento que nosotros necesitamos es el aire. ¿Cierto? Totalmente, sí, sí, para respirar. Exacto. Entonces, ¿en el aire qué tenemos? Tenemos polvo, tenemos polen, tenemos virus, porque ellos entran por la nariz. El COVID es el mejor ejemplo. El segundo elemento es el agua. Y del agua también tiene su propia carga microbiana, independientemente de que pase por un proceso de purificación, ¿de acuerdo? ¿De acuerdo? Entonces también es un vehículo por el cual entran microorganismos y evidentemente los alimentos. ¿De acuerdo? Pero no olvidemos que el ser humano es un saco de microorganismos. No lo olvidemos nunca. Tenemos microorganismos adecuados para cada sitio de nuestro cuerpo que dentro de este sitio y en cantidades suficientes no pasa nada. Pero cuando eso pasa o aumenta el número o pasa a otro huésped, pues puede generar intoxicaciones alimentarias, ¿vale? Entonces, evidentemente, esto es la parte de seguridad alimentaria microbiológica. Luego está la parte de seguridad alimentaria que se trata a que el consumidor tiene el derecho a saber, ¿vale? Y aquí nace el famoso etiquetado de los alimentos, ¿vale? ¿Qué pasa con este etiquetado? Pues que está escrito en otro idioma, aunque esté en castellano, para nosotros es otro idioma, ¿de acuerdo? Y además, si se fijan, está en letras muy pequeñitas. Entonces, dentro del etiquetado tenemos dos características, uno que es el etiquetado nutricional y otro que es el etiquetado de ingredientes, ¿vale? Empecemos con el etiquetado nutricional. El etiquetado nutricional, el primer etiquetado es muy importante y es obligatorio, es decir, en qué consiste el producto, la cantidad, si es neta, si es bruta, si es escurrida o si es seca, ¿de acuerdo? Entonces, este es el nombre del producto, eso es obligatorio. Luego, la segunda parte, la parte nutricional, pues normalmente suelen haber entre dos y tres columnas. La primera columna va a identificar Empiezan por las calorías, después vienen las grasas, se identifican si tienen grasas saturadas, grasas trans, colesterol, poliinsaturadas, el tipo de grasas. Luego vienen los carbohidratos. Entonces dentro de los carbohidratos se van a identificar si tiene azúcar puro, qué tipo de carbohidratos tiene, si tiene fibra. Y por último vienen las proteínas. Y en el apartado, por ahí en Sao, muchas veces se ponen vitaminas y minerales. Entonces, la primera columna suele a veces, aquí es donde está la barra libre que digo yo para los fabricantes, porque una persona, un fabricante te puede decir cuál es la cantidad en gramos por 100 gramos de producto, ¿vale? Te puede poner 45 por 100, ¿vale? Entonces quiere decir que son 45 gramos, por ejemplo, de grasa por 100 gramos de producto, ¿vale? Esa es una forma. La otra forma que se está poniendo de moda y que me parece ilógica es el porcentaje en base a la CDR. ¿Qué son las CDR? La CDR es cantidad diaria recomendada. Y entonces ven que hay un asterisco muy chiquitito y entonces se pone abajo el asterisco y se pone cantidad diaria recomendada para una persona de 2.000 calorías. Esto, señores, es muy difícil porque no todo el mundo necesita 2.000 calorías. Habrá uno que necesita mil y habrá otro que necesitará cuatro mil, ¿vale? Entonces no tenemos la habilidad de hacer reglas de tres tan rápidamente. La regla de tres, esas reglas de tres que nos hacíamos cuando éramos pequeñitos, creo que... Yo ya me he olvidat, yo ya me he olvidat, Elvira. Si la hagues de fer, ahora tendríamos un problema. Sí, sí. Pues entonces, con esto juega la industria farmacéutica, la industria alimentaria. ¿Vale? Que tú no haces esta regla de tres. Entonces, evidentemente, esta es una cuestión, ¿vale? Que tendremos que buscar hacer la regla de tres para saber cuánto aporta este producto. Y la otra forma de ponerlo es el porcentaje por ración. Y aquí es donde nos meten el segundo gol. ¿Cuál es la ración de cuánto? ¿De 100 gramos? ¿De 20 gramos? ¿De 50? Tú ves que muchas veces te dicen, aportan... A mí me encanta porque las ensaladas, cuando tú ves la bolsa de ensaladas, dicen, para cuatro raciones. Pero es que yo me como la mitad de la ensalada sola. ¿Sabes? O sea, las raciones no están tampoco adecuadas. Y normalmente, para que no se vean mal, uno de los juegos que hacen... La indústria alimentària me va matar. Al final és descobrir una mica totes aquestes claus que la indústria alimentària fa servir que nosaltres no tenim en compte majoritàriament enllardar el dia a dia nostre. No tenim en compte aquestes qüestions que també es devenen una mica de màrqueting, no, Elvira? Exacte. Entonces, básicamente, te dicen... Bueno, porcentaje por ración, ¿vale? Pero sus raciones siempre suelen ser más pequeñas para que el número que aparece no se vea demasiado llamativo, ¿vale? Yo siempre recomiendo leer las etiquetas desde lo más sencillo posible. Luego pasamos por la segunda parte de las etiquetas que es como se nombran los ingredientes, ¿vale? Entonces, los ingredientes tienen que ir por ley, de mayor a menor cantidad. Y no olvidemos que siempre los de menor cantidad son aditivos. Todo lo que lleve una E por delante es un aditivo. Puede ser un conservante, puede ser un saborizante, puede ser un colorante, puede ser un almidón. Inclusive muchas veces tenemos que tener cuidado porque el azúcar y la sal la utilizan como... Y la vitamina, por ejemplo, la vitamina E, el aceite de oliva, lo utilizan como un conservante. ¿De acuerdo? Entonces tenemos que tener muchísimo cuidado. ¿De acuerdo? Cuanto más E tenga un producto, evidentemente, más aditivos tiene. Entiendo la necesidad del aditivo, porque muchas veces cuando nosotros cocinamos los alimentos, pierden colores, pierden sabores y pierden texturas. Y esto puede ayudar, ¿vale? Entonces, evidentemente tiene sus beneficios, pero siempre, como digo yo, con control. Y entonces, básicamente, ya tenemos lo que forma parte de la etiqueta. Actualmente, la ley está obligando a incluir el listado de alérgenos. ¿Vale? Es decir, si se fijan, muchos de los alimentos contienen las palabras de... contiene alérgenos. Puede ser leche, puede ser lactosa, puede ser gluten, puede ser el E14, que empieza por E14, que es todo gluten, se llama almidón, son almidones y son todos gluten, ¿vale? etcétera, ¿vale? Entonces tiene que decir, y cuando una persona o una lata o un alimento contiene trazas, quiere decir que no te garantizan, ¿de acuerdo? Que no contengan, que no te puedan hacer reacción. Por ejemplo, una persona que sea intolerante al gluten y el producto no te diga libre de gluten o gluten free, ese alimento el intolerante, el sensible o el celíaco no deberían consumirlo. ¿Por qué? Porque no le garantizan que esa cantidad de gluten en forma de trazas no le haga daño. ¿Vale? Vale. Entonces, otra de las cosas que tenemos que ver dentro del etiquetaje es que hay dos fechas. Hay una fecha de caducidad y hay una fecha de consumo preferente. ¿Vale? La fecha de caducidad, ¿qué te está diciendo? Mira, la fecha de caducidad se calcula a través de fórmulas con vida útil de producto y la duración ¿vale? Entonces una fecha de caducidad lo que te está diciendo el fabricante es si tú te consumes este producto fuera de su fecha de caducidad tienes una posibilidad muy muy grande de consumir un alimento cuya tabla microbiana se ha podido multiplicar entonces en todos casos cuando hay una fecha de caducidad cuando el producto ya tiene la fecha de caducidad en el día no se debe de consumir sin embargo una fecha de consumo preferente Lo que le está diciendo al consumidor es, bueno, ¿sabes qué? Si te comes este producto, pues es muy probable que no te gustes tanto. ¿Vale? Es decir, por ejemplo, el vinagre es un producto que ha sido caducado. El vinagre es vino que se ha dejado al aire y se ha vuelto vinagre. Entonces esto no tiene fecha de caducidad. No tiene fecha de consumo procedente. Todo lo que se venga, por ejemplo, lo que no tiene ni fecha de caducidad, ni fecha... de consum es todo lo que se vende a granel, porque se da por sentado que se come en el día, ¿vale? Ni los chicles, por ejemplo, tampoco tienen fecha de caducidad. Clar, però també és veritat que la qualitat d'aquests productes, com a mínim la qualitat organolèptica, sí que canviarà, no? És a dir, no serà el mateix aquell vinagre quan l'has comprat que 10 anys després. Potser serà més fort, potser serà més agri, potser serà més amarg, no? Por supuesto, pero por ejemplo, ¿cuántos de nosotros no hemos consumido un yogur caducado con la fecha de consumo preferente? Lo único que pasa en el yogur es que va a haber una disociación de lo que es las proteínas que pertenecen al yogur. Vamos a ver más caseinato de leche en la forma blanca y más albúmina en la parte de arriba. ¿De acuerdo? Pero el yogur sigue siendo igual, no está más ácido. Claro. Evidentemente yo no me he comido un yogur después de un año. No, no, no. Están parlando días, semanas... Exacto. Entonces, como vemos, yo creo que el etiquetado es la forma que hablan nuestros alimentos. También es cierto que yo siempre digo una cosa. Tampoco ahora es que vamos a ponernos a ver las etiquetas... Con lo que sé, piensa que yo no leo ni muchas. Si las leo, porque tengo curiosidad. Porque, por ejemplo, a mí cuando algo me dice, ostras, esto es natural, ¿no? Agarra la etiqueta automáticamente, vamos a ver qué natural eres, ¿no? Entonces, si me pone alguna E, ya no eres natural. Claro, pero con esto tienen que ir con mucho cuidado las empresas, ¿no? Totes aquestes empreses alimentàries, perquè no es pot enganyar el client, el consumidor, no el pots enganyar. Te están engañando. Mira, cuando te están vendiendo una leche sin lactosa, ¿vale? ¿De acuerdo? Te están engañando. Esa leche tiene lactosa. Lo que pasa es que le han añadido, por ejemplo, una enzima de manera que una sustancia o un producto a la que cuando llega al intestino se activa para que la lactosa no te haga daño. Pero eso no es sin lactosa. Aquí, por ejemplo, en este caso me parece que nos están engañando. Porque un producto... Mira, piensa una cosa. Un producto con un contenido mínimo de lactosa es un producto fomentado. ¿Por qué? Porque las bacterias le encanta la del dulce. ¿Vale? Entonces se comen todo lo que es el azúcar. ¿De acuerdo? Entonces, pero aún así tú no puedes decir que no tiene lactosa. La nata, por ejemplo, no puedes decir que no tiene lactosa. Tiene trazas de lactosa. Entonces te venden un producto sin lactosa... el cual realmente no es que sea sin lactosa, no, no, es que tiene algo que te ayuda o te favorece a consumir este producto, ¿vale? Entonces yo creo que esto es engañar, ¿vale? Porque muchas veces, por ejemplo, en una persona de 50 años que no necesite tomar leche, pues que se busque productos que sean más fáciles de absorber por el cuerpo con menos contenido de cosas raras, ¿de acuerdo? y no se pague una leche sin lactosa yo de hecho no la recomiendo sobretot a les persones que són intolerantes a la lactosa. Jo me'n recordo que fa molts anys va sortir també el cas de les Leis, de la marca de patates fregides, que venien unes patates que tots recordarem, que eren així amb una bossa, doncs, bastant... que et recordaven a alguna cosa molt artesanal, no?, a alguna cosa molt casolà. I sortia un avi allà, a la fotografia i tal, i posava artesanes. I un dia a l'escola de cuina, l'escola d'hostaleria en què em vaig formar en un cicle formatiu, ens van explicar en una classe una cosa molt interessant que anava així. I és que si tu et paraves atenció en aquella tipografia, en aquelles lletres, allà realment no deia «artesanes». deia Artesancis. Era una C i una I que estaven juntades, que tu quan les veies de lluny era una A, però en realitat la marca les havia registrat com a Artesancis. Llavors no estaven enganyant el client, però en realitat sí que ho estaven fent. Sí, virtualmente. Exactament. Aquí el que vull dir és que les empreses busquen ja, ara em penso que les patates diuen Mediterrànies, o ara els han canviat el nom, Però penso que d'alguna manera aquí tenen uns equips de màrqueting molt potents que el que fan és pensar com poden fer la manera que sigui atractiu pel públic general, que la gent ho compri i que d'alguna manera potser estan dient alguna cosa que no és del tot veritat. Bueno, piensa una cosa. L'alimentació forma parte de la base de las necesidades del ser humano. Sí, vamos a la leche. Yo, por ejemplo, me da mucha gracia porque tú vas a la leche. La leche es un producto que su campo de venta se ha saturado. Entonces, ¿qué han hecho los fabricantes de leche? Pues vender diferentes tipos de leche con diferentes tipos de añadidos. Primero, para aumentar el precio, porque evidentemente eso lleva a un proceso. Yo no digo que lo tengan que hacer gratis. Y segundo, le añaden una serie de cosas que tú no sabes. O sea, si te venden, por ejemplo, una que están vendiendo ahora para los huesos, y el colágeno, tú dices, no, ¿vale? Ese no es el mejor vehículo, pero es una leche que se diferencia, entonces ahí van a aumentar su tipo de venta. Piensa que aquí también hablamos de un mercado que está siempre buscando cuál es la necesidad de la persona que es posible consumidora, ¿vale? Entonces, yo cuando les digo a las personas, les pregunto a las personas que por qué creen que las... en las camiserías ahora vemos los gallos o las gallinas con el pico y las patas y los conejos con la cabeza y las patas porque siempre nos han intentado vender gatos por viembre y eso se llama falsificación o engaño y yo siempre digo que no lo estamos haciendo bien cuando cada día aparece un anuncio nuevo tratando de engañarnos porque quieras o no nos están engañando nosotros no necesitamos Por ejemplo, colágeno. No todo el mundo necesita colágeno. Es que cada persona tiene un gasto, una necesidad, ¿no? Entonces tenemos que tener muchísimo cuidado, ¿vale? Que las etiquetas no deben ser una obsesión. No todo lo que nos venden es para nosotros. Preguntemos, investiguemos, tengamos una curiosidad, ¿vale? Debemos de poner atención en lo que nosotros damos a nuestro cuerpo, ¿vale? Entonces yo creo que para cerrar es que la seguridad alimentaria protege la salud y el etiquetado transparente pues nos da confianza. Pues hasta aquí, hasta aquí todo, hasta aquí todo por hoy. Yo seguiría, yo tengo mucho más que... No, no, molt interessant, avui hem parlat de la seguretat alimentària, ho hem fet amb l'Elvira Sánchez, hem parlat de la traçabilitat, hem parlat també del marketing que tenen darrere de les agències alimentàries, de les empreses alimentàries. i hem pogut posar els punts sobre les is, sobre aquests aspectes que a vegades tenim una mica poca informació, tenim una sobreinformació d'altres coses, d'això en canvi a vegades se'ns evita parlar de segons quins temes i és important que de tant en tant donem un cop d'ull a les etiquetes sense obsessionar-nos, però sí sent conscients i sent curiosos, que ho ha dit l'Elvira i m'ha semblat molt interessant, sent curiosos d'allò que consumim. Elvira Sánchez, fins la setmana que ve, una abraçada. Hasta luego. Buenas semanas. I fins aquí la Rambla d'avui. Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui dimarts 21 d'octubre. Avui hem parlat de les notícies de Sant Just, de les portades dels diaris amb la Mariona Sales. Tot seguit també hem fet un repàs a les efemèrides i al temps i hem tancat el programa d'avui amb l'entrevista del dia amb la de Cirés Lauca Triller Trujillo d'Esquerra Republicana, amb el parador musical, amb Bada Llibres amb l'Arnau Cònsol i amb l'Espai de Nutrició amb l'Elvira Sánchez. Ens escoltem demà aquí a Ràdio d'Esvern. Que siguem molt feliços. Fins demà!