#931 - Festes, temps i Sitges: matí a Ràdio Desvern

Bon dia, passant 8 minuts de les 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla. La tardor ja ha arribat i amb ella els dies comencen a ser més curts i les tardes també ens conviden a recollir-nos. La llum disminueix a poc a poc, les fulles cauen i els colors es tornen més càlids. És un moment de transició, de reflexió i d'adaptació. El temps en recorda que tot es mou i canvia. En aquesta estació cada hora de sol compta i notem que la foscor de la nit arriba abans. I parlant del temps, que recordar que també arriba el moment del canvi d'hora. La matinada del diumenge 26 d'octubre del 2025, a les 3 de la matinada, els rellotges s'aturaran per retrocedir una hora, passant a les 2 de la matinada i marcant l'inici de l'horari d'hivern. Amb aquest ajust guanyarem una hora de descans, però també veurem com les tardes s'apaguen abans. És una invitació perquè aprofitem el que ens queda de llum, que aturem el ritme frenètic i recuperem espais més pausats. Un cafè, una lectura, una caminada entre les catifes de fulles seques. I és que aquest canvi no és només mecànic, és simbòlic. Ens recorda que tot té un ritme i que potser en comptes de resistir al pas del temps cal aprendre a acollir-lo. Comencem, doncs, aquest programa amb el pas suau de la tardor i l'esperit de fer-nos amics de les hores que venen. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla. I ho fem, com sempre, donant un repàs al sumari de 8 dimecres, 22 d'octubre. Començarem amb les notícies de Sant Just, també repassarem les portades dels diaris de la jornada d'avui dimecres amb Mariona Sales i tancarem la primera hora amb les efemèrides del dia i amb el temps amb Carles Rius. Després dels bolletins, a la segona hora, Marc i Santi ens visiten avui els responsables de les estones de clàssica, l'entrevista del dia, i tot seguit l'espai de vins del celler de Can Mata amb Astrid Goldstein. Tancarem el programa d'avui amb la CIES, la secció excursionista de l'Ateneu Sant Justenc, i amb el balanç del Festival de Sitges, amb Carlos Penela. Sigueu benvinguts i benvingudes al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Avui arrenquem amb alegria, arrenquem amb il·lusió i ho fem també amb bona música. Després del bon sabor de boca que ens va deixar el Barça ahir a 6 a 1 contra l'Olimpiakos, avui ho celebrem amb aquest Boogie Wonderland d'Erwinian Fire. Bon dia! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Shakira, Shakira. Tú te fuiste y yo me puse triple M. Más buena, más dura, más leve. Volver contigo nueve, tú eras la mala Bébé gay. Es que usted se alejó mucho. I seguim amb més qüestions, passem a un segon de publicitat i tornem de seguida, com sempre, amb les notícies amb Mariona Salas. Fins ara. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Mogolet i Dualden, Torreblanca. Descobreix-los i dóna suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esvern. A les contes del viu d'Esvern... I Sant Just desperta i ho fa també el nostre equip dels serveis informatius. Mariona Salas, bon dia. Bon dia, Dani. Com estàs? Molt bé, i tu? Doncs bé, amb ganes de descobrir aquests tres titulars que ens portes avui des de Serveis Informatius. Comencem parlant de la nit de Sant Jus al carrer, el concert de la Bona Aigua, i també Sant Jus al carrer, que són els protagonistes d'aquest cap de setmana. Seguirem parlant també de Justícia i Pau i Sant Jus Solidari, que organitzen una passejada per la Pau, i tancarem l'espai avui de titulars amb l'intensiu de Corda Llisa al Casal de Joves. Comencem, com dèiem, amb les festes de tardor que des de la setmana passada són les veritables protagonistes de l'agenda d'activitats de Sant Just. Exacte, i ara arriben al seu cap de setmana més intens amb les tres propostes més consolidades i més multitudinàries que són la nit de Sant Just al carrer, el concert de les festes de tardor i la jornada de Sant Just al carrer. Les activitats tindran lloc els dies 25 i 26 d'octubre i ompliran els principals espais del municipi amb música, comerç, gastronomia i ambient popular. El dissabte 25 d'octubre, a partir de les 6 de la tarda, el barri centre acollirà la desena edició de la nit de Sant Jus al carrer, que és una cita que manté l'essència de combinar comerç local i activitats culturals, i les botigues romandran obertes fins a mitja nit, i la restauració oferirà tapes i dolços en diversos punts del centre. També a part hi haurà teatre infantil, circ, jocs a la fresca i diverses actuacions musicals a diferents escenaris. La plaça Antoni Malaret i Amigó, per exemple, acollerà espectacles de dansa i swing, música en directe de Los Requena i una sessió final amb DJ Florent. Ja de matinada, del diumenge 26 d'octubre a dos quarts d'una, el Complex Esportiu La Bonaigua serà l'escenari del concert de les festes de tardor. El grup Fanktori portarà un repertori basat en grans èxits del fang, sol i música negra, mentre que Quintus oferirà versions de reggaeton català i clàssics populars. És d'entrada gratuïta, això sí, amb aforament limitat. El diumenge 26 a partir de les 10 del matí l'Avinguda Industria es transformarà en un gran espai obert per Sant Jus al carrer amb paradetes de retesania, productes de segona mà, entitats locals i partits polítics i l'activitat es completarà amb actuacions i propostes lúdiques durant tot el matí en una jornada que realment reuneix cada any centenars i centenars de veïns i veïnes. i realment l'avinguda Indústria fa goig amb tothom passejant i comprant aquestes paradetes, que la majoria de paradetes són de gent de Sant Just, per tant és una activitat molt Sant Justenca. Una activitat molt nostrada i com diuen els nostres amics dels CARS, genuïnament Sant Justencs, doncs aquí podríem dir que aquesta també és una de les activitats genuïnament Sant Justenques. I tant. I seguim amb més qüestions, seguim ara amb aquesta marxa per la pau que organitza en conjuntament dues entitats del nostre municipi. Doncs exacte, Sant Just acollirà el dissabte 25 d'octubre la mobilització amb el nom Sant Just per la Pau, Aturem els Genocidis, organitzada per Justícia i Pau i Sant Just Solidari. És un acte que començarà a les 12 del matí al Parc del Parador i consistirà en una passejada pel municipi per reivindicar la fi dels conflictes armats i la defensa dels drets humans. El recorregut passarà per la Rambla, el carrer de la Creu i Bona Vista i acabarà el mercat municipal on es farà la lectura d'un manifest per la Pau. Amb aquesta iniciativa, les entitats promotores volen implicar la ciutadania en una crida col·lectiva contra els genocidis i en favor d'un món més just i solidari. I hem parlat de les festes de tardor, hem parlat també d'aquesta marxa per la pau i tanquem l'espai de notícies municipals amb el casal de joves. Exacte, el que se l'oferirà el dissabte 25 d'octubre de 10 del matí a 1 del migdia un curs intensiu de corda llisa a la sala Utopia. És una activitat que té un preu de 7 euros en 70 i que requereix inscripció prèvia. El taller està adreçat a joves de 12 a 40 anys i permet introduir-se en aquesta disciplina acrobàtica aèria que combina força, coordinació i expressió corporal. Durant la sessió es treballaran tècniques bàsiques de moviment i control de la corda d'una manera pràctica i segura, I l'activitat forma part de la programació d'arts del moviment del Casal de Joves i busca fomentar la participació juvenil amb propostes creatives i esportives. Molt bé, doncs ara sí, feta aquesta lectura de les notícies de Sant Just, tornarem amb més informació municipal, els bolletins informatius de les Hores en Punt, i també amb la informació completa al Sant Just Notícies. Ara és moment per una petita pausa per la publicitat. Tot seguit, les portades dels diaris d'aquesta jornada d'avui dimícres. Fins ara. Amb tots vosaltres, veus de la parròquia, compartint notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat. Ens pots escoltar dimecres a dos quarts de vuit del vespre, amb repetició els dissabtes a dos quarts de dotze del matí. Veus de la parròquia. Els dimecres a les 10 de la nit, Fabricants de Cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia. Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Meneu gausats. I ara, portades de diaris. Fem un repàs a les portades dels diaris de la jornada d'avui dimecres i ho fem amb Mariona Sales, ho fem amb el diari Ara. Mariona, què ens porta avui al diari Ara? Doncs el diari ara obre amb la guerra a Europa i diu que Putin descarta ara una treva i Trump anul·la la cimera. Diu que l'altor foc a Ucraïna s'allunya mentre Rússia insisteix que no és el que es va pactar l'asca amb els Estats Units. La Unió Europea emet un comunicat confús en què situa la negociació en les actuals línies de contacte dels dos exèrcits. En fotografia principal, passem a França, amb la notícia de Sarkozy, que entra a la presó, que l'expresident francès, a la imatge amb la seva dona, Carla Bruni, va ingressar ahir a la presó de la Santé, a París, per complir la condemna de 5 anys pel delicte d'associació il·lícita en el cas del finançament de la seva campanya presidencial del 2007. Altres notícies del diari ara, pel que fa als esports, per la de la golejada europea a les portes del clàssic, que el Barça amb un hat-trick de Fermín i un doplet de Rashford es combra l'Olimpíagos. També veiem que la Generalitat haurà de comptar-hi la despesa el 2026, que l'Airef l'insta a compensar l'accés en què va incorre el 2024. I tant, que portada avui al diari Ara, dient que Sanae Takechi fa història al Japó i és d'haver cap de govern. Diu, la primera ministra aconsegueix una nova aliança conservadora. I seguim amb més qüestions, seguint amb més portades de diaris, marxem ara al periòdico. I arrenquem amb una imatge en miniatura, una imatge que està posada dins d'aquesta P, d'aquest logotip del periódico, on ens anuncien que la Lliga anuncia aquesta cancel·lació del Villarreal Barça, que s'hauria de jugar a Miami. Pel que fa a Paneque, doncs es compromet a aprovar aquest mes la creació de l'oficina Antidesnonaments. El govern prioritza... l'ordinalitat i l'IRPF en el seu nou finançament. L'executiu català admet que la presentació dels pressupostos està subeditada als avenços del model singular, tot i que afirma que la prioritat és arribar a un bon acord abans que tancar-lo en pressa. La imatge del dia torna a ser la de Sarkozy, que entra a presó. L'expresident francès haurà de complir una condemna de 5 anys de presó per finançament il·legal mentre insisteix en la seva innocència. Pel que fa a la taxa d'escombraries, puja fins als 116 euros de mitjana per llarg a Espanya. L'import tribut municipal ha augmentat el 2025 un 16,2% respecte al 2024. però no s'arribarà als requisits de la Unió Europea. En miniatura, Isenda incompleix una directiva que eximiria milers d'autònoms de l'IVA. També Barcelona paga 251.000 euros per danys a la García Márquez i tanquen amb les teràpies anti-edat que arriben a Espanya amb preus de fins a 10.000 euros. I camion de diari, marxem a l'avantguàrdia. Mariona. L'avantguàrdia obre amb la política energètica. Diu que les elèctriques acorden demanar a l'Estat que allargui la vida d'Almaraz. Diu que Iberdrola, Endesa i Naturgí sol·licitaran que el tancament de la nuclear sigui el 2030 i el govern s'atrelo condiciona a garanties de seguretat i econòmiques. En fotografia principal també veiem a Sarkozy, donat de la mà de la seva dona Carla Bruni, i diu primer ex cap d'estat a la presó. Nicolas Sarkozy va sortir ahir del seu elegant pis de París per anar fins a la presó de la Santé, per complir la sentència per associació d'homes factors i per haver intentat obtenir finançament electoral de Muammar al Gaddafi. Diu que el va acompanyar en tot moment la seva dona Carla Bruni i diu que l'entrada de Sarkozy al penal no ha deixat indiferent ningú a França. Altres notícies d'avui de l'avantguàrdia. Veiem que Sumar trepitja una línia vermella amb el PSOE intentant plegar la titular d'habitatge. També parla de l'avantguàrdia dels malalts d'ELA, que tindran ajuts de 10.000 euros al mes. També parla de la dretana Takaichi, primera dona que governa el Japó. Tema esportiu Champions. Diu que el Barça goleja a l'Olimpiakos abans del Clàssic, amb aquest 6 a 1. I tanca portada avui la Vanguardia parlant d'un projecte de tram. Diu demolicions a la Casa Blanca per al Gran Saló de Vall. I avui dimecres 22 d'octubre del 2025 tanquem, com ho fem sempre, amb el punt avui. Doncs en la portada del punt avui es destaca l'entrevista a Santi Segalà Gallofré, cap de l'àrea de predicció del Meteocat, que diu que no sabem si tindran més aiguats l'Ebre, però sí que poden durar més. Pel que fa a l'Observatori Municipal, avui saturen en Posta, pensar una ciutat més resilient, i en aquest cas és l'entrevista de l'alcalde Adam Tomàs i el cap de l'oposició Manel Ferrer. Més qüestions. La imatge del dia és una espècie d'àlbum amb imatges i en aquest cas el titular és Recerca amb arrels medievals. L'AUB celebra els 575 anys d'història destacant el seu paper en el mapa de la investigació catalana. A l'espai del d'ahir, signat per Eva Vázquez, Doncs el titularen amb l'abisme on es font la llum de la veritat. Sarkozy ingressa a la presó com a heroi el dia que descobrim que al barri del costat cobren més que a nosaltres. Perquè fa les cròniques, hi ha dues. La llei L arriba per fi als llits dels malalts i també a les ombres d'un passat. A l'esportiu destaquen, com no podria ser d'una altra manera, la mitja dotzena de gols del Barça abans del clàssic al Bernabéu. El 6 a 1 d'ahir contra l'Olimpiakos, en aquest cas, la Lliga també anuncia, per sorpresa, que cancel·la el Villarreal Barça a Miami. Això ha estat tot per la notícia, pels serveis informatius. En aquest cas, tanquem avui amb aquesta recollida a les portades dels diaris d'avui dimecres. Marxem a fer una petita pausa musical. Tornem de seguida amb el temps, amb en Carles Rius, com fem sempre a aquesta hora. Ens acomiadem de la Mariona Salas. Mariona, bon dia i ens escoltem, com sempre, demà a la mateixa hora. Fins ara. C'est quoi de beau, c'est quoi de laid, c'est quoi de faux, c'est quoi de vrai, qu'est-ce que tout ça vient faire ici ? C'est ça la vie et c'est ça la mort que ta tête fleurisse, fleurisse encore. Fins demà! A Sant Jús, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Mogulet i Dualden, Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. Fins demà! Avui és 22 d'octubre i, com cada dia, repassem alguns fets destacats que han passat una data com aquesta. Arrenquem el 1797, quan André-Jacques Garnerin feia història a París amb el primer salt en parar caiguda registrat, sense motor, sense velcro, només amb una cistella i molta valentia. I més de 100 anys després, el 1884, a Washington es decidia que el meridiar zero del món seria el de Greenwich, és a dir, l'hora que tots hem acabat consultant alguna vegada per saber si arribem tard o no. En el meu cas, jo acostumo a arribar bastant tard als llocs. Hi haurà gent que et dirà que no, però no sé, serà perquè soc despistat o serà perquè les coses bones es fan esperar? El 1962, el president John F. Kennedy anunciava el bloqueig naval a Cuba. Era el punt àlgid de la crisi dels missils, un moment de tensió mundial que va tenir el món en suspens. I el 1978, uns anys després, el polonès Karol Wojtyla es convertia oficialment en Joan Pau II davant de milers de fidels al Vaticà. També un 22 d'octubre, però del 2009, Microsoft llançava Windows 7, un dels sistemes més estimats pels usuaris, aquell que encara trobes en algun ordinador vell que s'obre sense pressa, però amb molta dignitat. I marxem a l'efemèride musical del dia per tancar una efemèride que ens soni bé. Avui parlem del cantautor francès Georges Brassens, que també va néixer un dia com avui, però de 1921. Ens deixava cançons que encara ressonen amb poesia i ironia, com aquesta, Les Copains de Bord, que sona ara a Ràdio d'Esvern. Non, ce n'était pas le radeau de la Méduse, ce bateau qu'on se le dise au fond des ports, dise au fond des ports. Ils naviguaient en perpénard sur la grand mare des canards et s'appelaient les copains d'abord, les copains d'abord. Ces fluctuades nec mergitures, c'était pas de la littérature, n'en déplaise aux jeteurs de sort, aux jeteurs de sort. Son capitaine et ses matelots n'étaient pas des enfants de salauds, mais des amis franco de port, des copains d'abord. C'étaient pas des amis de luxe, des petits castors et pollux, des gens de Sodome et Gomorre, Sodome et Gomorre. C'étaient pas des amis choisis par Montaigne et la Boétie. Sur le ventre, ils se tapaient fort, les copains d'abord. C'était pas des anges non plus, l'évangile, ils l'avaient pas lu, mais ils s'aimaient toute voile d'or, toute voile d'or. Jean-Pierre, Paul et compagnie, c'était leur seule litanie, leur credo, leur confit et or, aux copains d'abord. Au moindre coup de Trafalgar, c'est l'amitié qui prenait l'car. C'est elles qui leur montraient le nord, leur montraient le nord. Et quand ils étaient en détresse que leurs bras lançaient des S.O.S, on aurait dit des sémaphores, les copains d'abord. Au rendez-vous des bons copains, y'avait pas souvent de lapins. Quand l'un d'entre eux manquait à bord, c'est qu'il était mort. Oui, mais jamais, au grand jamais, son trou dans l'aune se refermait. Cent ans après qu'aucun de sort, il manquait encore. Bona nit. Des bateaux, j'en ai pris beaucoup, mais le seul qui ait tenu le coup qui n'est jamais viré de bord, mais viré de bord. Fins demà! I seguim amb més qüestions, seguim el magazín de Matins La Rambla i ara és moment de parlar del temps. Carles, bon dia. Molt bon dia, què tal? La gent està patint, la gent es pregunta, aquest cap de setmana què? Doncs aquest cap de setmana seguim igual. Sí que hi ha alguna previsió de totes les que mirem que es desmarquen una miqueta de la possibilitat de pluja en un dia o un altre i fins i tot la més bona podríem dir que és la Suïssa que es porta tota la pluja a la tarda de diumenge... que només una activitat em sembla que és a l'Ateneu i s'han tancat, o sigui que tampoc no afecta massa, però la resta, i podríem dir que són els importants europeus i americans, que són les dues estacions o les dues previsions importants i són de referència a moltes aplicacions que tenim nosaltres i totes aquestes coses, Continuen marcant aquesta situació. Sí que és cert que està evolucionant, o sigui que la cosa dilluns o diumenge passat, vèiem com era divendres, dissabte, diumenge de pluja. Això ha anat evolucionant, ha anat canviant. Sí que és cert que divendres tenim algun dia, és un dia grisot i a la tarda poden caure algunes gotes. Sí que és cert que dissabte també cap al migdia poden caure algunes precipitacions, molt poca cosa. Però els americans ens marquen un diumenge que ja des de les 11 del matí fins ben bé les 8 del matí del dia següent, o sigui, pràcticament 24 hores podria estar plovent a Sant Jús. Els europeus continuen marcant tot un diumenge de pluja gris, no amb grans precipitacions, però sí que pot anar fent i pot anar precipitant. El que dèiem, els únics, els suïssos, que ens deixen un diumenge més tranquil i la pluja sí que hi hagués, cauria la nit de dissabte a diumenge. O sigui que, si hi ha petites variacions, sí que van modificant una miqueta la situació, fins i tot els d'Apple, que tenen la previsió del tempo, marquen amb tant percent les possibilitats de pluja que hi ha a Sant Just al cap de setmana, I aquests en el tant percent que marquen, ahir marcaven una alta probabilitat de pluja dissabte i no tant diumenge, i avui ens marquen un 75% de possibilitats de pluja diumenge. Correcte, sí, sí, ho estic veient ara. O sigui que depèn de quin mapa sí que veus que va evolucionant, perquè aquest és un front que arriba, el que està claríssim és que hi haurà una baixada important de les temperatures, recordeu... Doncs que estem molt, moltíssim per sobre del que tocaria per l'època. Ara, a lo normal, a aquesta hora, abans de les 11, hauríem d'estar a 17 a tot estirar i estem a 24 i mig a Sant Jús. Per exemple, a 24 i mig en una estació que tenim al costat de l'església, 23 graus a Can Ginestar i a l'escola Montseny, que és una mica més baixa, 22. O sigui que estem amb uns valors... que avui ens porten a pensar que tornarem a valors altíssims. Ahir vam arribar als 25 graus, els vam superar, avui podem arribar als 26, i aquesta previsió de temperatures altes continuarà demà. És cert que ja ens ha començat a bufar una miqueta de vent, el vent ha fet acte de presència ja aquest matí a Sant Jús, hem tingut algun cop al voltant dels 10-15 km per hora, un cop màxim... de 20-30, però el vent que s'espera més potent és demà, amb aquests avisos que sobretot el que és el centre, la vall del Llobregat, per allà s'encamina molt bé el vent de Ponent i tindrem unes ventades bastant fortes. Segueix amb aquest avís... de cops de vent a Sant Jús que podrien superar els 70 km per hora. O sigui que demà al migdia, pedretes a les butxaques perquè realment el vent. Això d'estendre la bugada, feu-ho avui, tot i que encara bufa una mica de vent, demà serà més bèstia, però aneu al tanto perquè potser podeu anar a buscar el llençol a casa del veí perquè demà farà un vent bastant marcat. O sigui, tots aquests també que vagin a escombrar fulles, doncs que ho deixin per un altre dia perquè el vent demà farà caure moltes de les fulles. Estem en època de tardor i fa caure molta fulla. Així que una situació que haurem d'anar seguint, ens sap greu, però avui dimecres continua aquesta variabilitat en els mapes. Sí que és cert que tots a una entre dissabte i diumenge en algun moment ha de ploure. Nosaltres tenim just entre dissabte i diumenge moltes activitats a l'aire lliure i haurem d'anar-ho seguint, però s'hauria d'anar començant a planificar un pla bé com va passar l'any passat, que es va canviar de cap de setmana i es va fent un altre cap de setmana, tant el Shopping Night o la nit de Sant Just i tant amb el Sant Just al carrer. S'hauria d'anar pensant en alguna cosa així perquè la previsió continua així i ja veurem si demà dijous canvia. Suposo que les decisions se les prendran entre dijous i divendres. Aviam demà si han canviat els mapes i ens marxa aquesta pluja de diumenge. Però que creua un front coincidint amb el cap de setmana. Catalunya és cert. I que aquest front, quan en creui, farà baixar espectacularment les temperatures, aquí sí que us podeu agafar i ben fort. Recordeu, i ho dèiem ahir, a l'espai. Demà dijous podem arribar a una màxima de gairebé 26 graus. Divendres estaríem al voltant dels 20 o per sota, depèn del sol al migdia. I dissabte estaríem al voltant de 15 o 16 graus. Si tots els mapes d'ara tenen raó, la baixada de temperatures en un parell de dies serà de gairebé 10 graus. O sigui que tornarem d'estar molt per sobre del que tocaria per l'època a estar per sota del que tocaria per l'època. I aquests canvis de vegades porten en constipats bastant importants. La gent ha tornat a vestir-se d'estiu completament. I això és un error. Bé, de moment... No, no, si són funcions que el divendres s'han de començar a brigar un altre cop i que el cap de setmana tornarà a ser un cap de setmana de tardor... cap problema, poden anar d'estiu. És l'època de les capes, Carles. És l'època d'anar amb capes, d'anar com la seva, anar traient i posant capes i llestos. Tot i el que estem anunciant és tant avui com demà no hi ha capes. Pots anar amb màniga curta, la mínima avui està de 20 graus, o sigui que tampoc no és que tinguis que portar cap capa, que amb màniga curta passes tot el dia sencer. Però el tant t'ho divendres perquè ja no serà igual, i sobretot el cap de setmana encara menys. Doncs, com deia Raimon... Què deia? El vent... Anem amb compte demà amb el vent, no, Carles? Això mateix. Doncs vinga, amb això marxem, Carles, una abraçada. Vinga. Adéu. Els ulls al vent, al vent del món. I tots, tots plens de nit, buscant la llum, buscant la pau, buscant la veu. el vent del món. La vida ens dona penes i el nàixer és un gran clar. La vida pot ser ixeplar, però nosaltres el vent La cara al vent, el cor al vent, les mans al vent, els ulls al vent, al vent del por. I tots, tots plens de nit, buscant la llum, Us cantareu, al vent del món, us cantareu. Doncs a 7 minuts per arribar a les 11 del matí, nosaltres aquí a la Rambla aprofitem per fer un nou espai del parador musical. Doncs benvinguts i benvingudes al Perdó Musical, l'espai on descobrim la vida i la música dels grans artistes. Avui parlarem de Sidoní, una de les bandes més estimades de l'escena indie pop-rock espanyola i que d'alguna manera també sentim molt Sant Justenca per Axel Pee, un dels integrants que és del nostre poble. Amb el seu estil clàssic, perdoneu, amb el seu estil eclèctic, lletres sugerents i una energia contagiosa, Sidoní ha creat un univers propi que barreja psicodèlia, pop i rock amb un toc molt personal. Sidoní es va formar a Barcelona l'any 1997 amb Marros, Jess Senra i Axel Pee. Els seus primers treballs van tenir lloc... Van tenir un fort component psicodèlic i es van publicar en anglès com el seu primer disc comònim el 2001. El pas definitiu cap a un públic més ampli va arribar quan van començar a cantar en castellà amb l'àlbum Fascinado, del qual sentim aquesta cançó, Fascinado, aquí a Ràdio d'Esvern. Fins demà! Aquesta cançó va ser clau per consolidar el seu so i obrir-los les portes a festivals i ràdios de tot el país. Al llarg de la seva trajectòria, Sidonia ha publicat discos com Costa Sul el 2007, L'incendi el 2009 i Sierra i Canadà el 2014. Temes com el incendio, carreteres infinites, s'han convertit en himnes del pop alternatiu. La seva música combina riffs enganxosos, bases ballables i lletres que juguen amb la imaginació. Sentim doncs ara el incendio. Tú no sabes bien por qué a pesar de frío mueres de calor. En cada nou disc, Sidoní mostra la seva voluntat d'experimentar amb nous sons sense perdre la seva essència i el seu carisma en directe. Sidoní ha estat cap de cartell de festivals com FIP, Sonorama Rivera, Primavera Sound i són coneguts per la seva connexió amb el públic. A més de la música, han publicat llibres i col·laborat amb altres artistes de l'escena indie, demostrant el seu esperit creatiu i polifacètic. Sentim una altra cançó, Carreteres Infinites, de Sidoní. No somos muchos pero nunca hay un rival que nos pueda hacer callar. Quiero que minéis todos sus puentes y se imponga nuestra ley. Si hace falta que goldemos al DJ buscar a un nuevo y joven Morrissey. Doncs sabies que Sidoni pren el seu nom d'un conte de l'escriptor francès Boris Vian? Aquesta és una de les curiositats que us volíem portar avui en aquest espai del perdó musical i és que també són coneguts per la seva complicitat a l'escenari i pel seu humor a les entrevistes i xarxes socials. Per acomiadar-nos, escoltarem una de les seves cançons més emblemàtiques i celebrades. Estem parlant de Meravilloso. Fins aquí l'espai del perdó musical d'avui. Yo quiero neurosis y supermercados, el tráfico lento me calma y me ayuda a pensar. Están transformando el espacio urbano, no caben más guiris, me echan del barrio en la peri. Si buscas el calor de un largo abrazo, porque has cortado la calefacción, nunca estaremos tan cercanos en veinte metros cuadrados de amor. Bon dia, us informa Natàlia Ramon. Junts amenaça Pedro Sánchez i li reclama un canvi de rumb si vol mantenir el seu suport. Míriam Nogueres ha acusat el president espanyol de gastar els diners dels impostos en corrupció, en festes i en prostitució. Congrés, Paula Brujats, bon dia. Bon dia. Junts avisa que el xiclet no es pot estirar més, que el crèdit s'acaba i dona a Pedro Sánchez una setmana per complir acords pendents. A la sessió de control, Míriam Nogueres ha endurit la crítica al president espanyol i li ha fet aquest avís. Molta gent està fins als nassos de no arribar a final de mes mentre veuen que els seus impostos van a finançament il·legal de partits, a prostitució, senyor Sánchez. Potser s'hauria de parlar menys de canvis d'horari i començar a parlar de l'hora del canvi. L'hora del canvi, deia Nogueres, la Moncloa prou interpreta com un simple joc de paraules cap amenaça, tot i que sí que reconeixen que el diàleg amb Junts està encallat i, si no recondueix, els pressupostos es veuran abocats al fracàs. Paula Brujats, Catalunya Ràdio, Madrid. Més notícies, Cèlies Hernadas. Junts i Esquerra exigeixen al president Salvador Illa que es desmarqui clarament de l'intent del govern espanyol de pujar les quotes d'autònoms. Els de Carles Puigdemont han registrat una iniciativa al Parlament per rebaixar l'IRPF i acabar amb l'impost de successions. Parlament, Albert Prat, bon dia. Què tal? Bon dia. Sí, aquesta vegada Esquerra i Junts han anat a la una per defensar els autònoms i els principals partits de l'oposició han aprofitat la reculada de la ministra socialista per retreure el president de la Generalitat no haver fet prou per parar-li els peus. Josep Maria Jové, Albert Batet i Salvador Illa. Faci les gestions oportunes, les que calgui, fins i tot trencar la disciplina de vot per garantir el tracte just als nostres autònoms i autònomes. tapen la seva mala gestió i el dèficit fiscal amb més impostos. Crec que s'ho acampar amb un plat que no hi ha ovi, perquè ha quedat perfectament aclarit el que hi ha. Els de Puigdemont també volen impulsar una rebaixa general de l'IRPF, tant per les rendes més baixes com també per les més altes, i que s'elimini l'impost de successions. Però ara mateix aquesta proposta té tots els números de caure perquè no té el suport de la majoria de la cambra. Albert Prat, Catalunya Ràdio Parlament. Les proves forenses hauran de confirmar si les restes humanes trobades a la llera del riu Túria, a Manisses, a l'Horta Sud de València, són les d'un dels tres desapareguts per la dana que va afectar fa gairebé un any aquesta zona. Ahir, treballadors d'una empresa que neteja la zona van localitzar el cos que podria ser el d'un home de 56 anys que va desaparèixer juntament amb la seva filla durant les riuades del 29 d'octubre de l'any passat. Recordem que aquesta catàstrofe climàtica va causar 229 morts i milers de damnificats. Els agents policials alertats pels treballadors van activar l'equip de la policia judicial del Fafà, que ha coordinat els treballs de rescat del cos i serà el responsable de tramitar aquest cas. Les restes s'han traslladat a l'Institut de Medicina Legal de València, on avui practicaran l'autòpsia. Rússia assegura que continua els preparatius per a la cimera entre Donald Trump i Vladimir Putin sobre Ucraïna, tot i el canvi d'opinió de la Casa Blanca. Ho assegura el número 2 d'exterior, Sergei Ryabkov, que nega, però, cap abans entre els dos països sobre el final de la guerra. Washington ha descartat aquesta matinada la reunió davant de la negativa de Moscou d'acceptar un alto al foc previ a les negociacions. El president nord-americà havia apuntat la possibilitat de fer la cimera a Budapest, però ara considera que seria una pèrdua de temps. No vull fer una reunió per no res, no vull perdre el temps, veurem què passa. Hem aconseguit grans acords de pau i els he dit aneu al front de guerra, torneu a casa i feu una mica de pausa, perquè teniu dos països que s'estan matant entre ells, així que veurem què passa. De moment no he pres cap decisió sobre la reunió amb Putin. Més de 27.200 alumnes es van incorporar al curs passat per primera vegada a escoles i instituts catalans al llarg del curs. Són dades del Departament d'Educació que permeten xifrar quants alumnes s'incorporen al sistema educatiu català fora del període de matriculació ordinari, provinents, en la majoria dels casos, d'altres països i comunitats. Aquests més de 27.200 alumnes formen part del total de matrícula viva que es va registrar al curs passat i que va ser de més de 77.700 canvis. I als esports, Marcos García. Col·legià de la Champions masculina del Barça, que ja enfoca el clàssic de diumenge. Ahir, Montjuïc, Barça, sis olímpiacos, un Fermín amb un hat-trick, va ser el jugador més destacat. Avui es completa la tercera jornada, la fase Lliga d'aquestes Champions. Aquests són els partits més destacats. Real Madrid, Juventus, Eintracht, de Frankfurt, Liverpool i Athletic Club, Carabaj, de la Sarbatjan. El Villarreal-Barça de Lliga del desembre no es jugarà finalment a Miami. Ho ha fet oficial la Lliga de Futbol Professional. Atribueix la decisió de l'empresa promotora del partit davant la polèmica que havia aixecat la decisió. En basca, tercera victòria seguida del Baxi Manresa a l'Euroca. París de Salònica 79, Manresa 86. Avui a tres quarts de nou a la Champions League, FIBA, Bursa Esport de Turquia, Joventut de Badalona i encara en bascat a les set. Euroliga femenina, Burges de França, Unis Girona. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passant 6 minuts de les 11 us informa Mariona Sales Vilanova. Les festes de tardor de Sant Just arriben al seu cap de setmana més intens, amb tres propostes consolidades. La nit de Sant Just al carrer, el concert de festes i la jornada de Sant Just al carrer. Les activitats tindran lloc els dies 25 i 26 d'octubre. El dissabte 25, a partir de les 6 de la tarda, el barri centre acollirà la desena edició de la nit de Sant Just al carrer, una cita que manté l'essència de combinar comerç local i activitats culturals. Les botigues romandran obertes fins a mitjanit i la restauració oferirà tapes i dolços en diversos punts del centre. Hi haurà teatre infantil, circ, jocs a la fresca i actuacions musicals a diferents escenaris. La plaça Antoni Malaret i Amigó acollirà espectacles de dansa i swing, música en directe de Los Requena i una sessió final amb DJ Florent. Ja de matinada, el diumenge 26 d'octubre a dos quarts d'una, el complex esportiu La Bonaigua serà l'escenari del concert de festes de tardor. El grup Factory portarà un repertori basat en grans èxits del fang, sol i música negra, mentre que Quintus oferirà versions de reggaeton català i clàssics populars. L'entrada és gratuïta i amb aforament limitat. I el diumenge 26 a partir de les 10 del matí l'Avinguda Indústria es transformarà en un gran espai obert per Sant Just al carrer amb paradetes d'artesania, productes de segona mà, entitats locals i partits polítics. L'activitat es complementarà amb actuacions i propostes lúdiques durant tot el matí en una jornada que reuneix cada any centenars de veïns i veïnes. Sant Just d'Esberna acollirà el dissabte 25 d'octubre la mobilització Sant Just per la Pau, aturem els genocidis, organitzada per Justícia i Pau i Sant Just Solidari. L'acte començarà a les 12 del matí al Parc del Perador i consistirà en una passejada pel municipi per reivindicar la fi dels conflictes armats i la defensa dels drets humans. El recorregut passarà per la Rambla, el carrer de la Creu i Bona Vista i finalitzarà el mercat municipal on es farà la lectura d'un manifest per la Pau. El Casal de Joves de Sant Jus oferirà el dissabte 25 d'octubre de 10 a 1 un curs intensiu de corda llisa a la sala utopia. L'activitat té un preu de 7 euros amb 70 i requereix inscripció prèvia. El taller està adreçat a joves de 12 a 40 anys i permet introduir-se en aquesta disciplina acrobàtica aèria que combina força, coordinació i expressió corporal. Durant les sessions treballaran tècniques bàsiques de moviment i control de la corda d'una manera pràctica i segura. I això ha estat tot. Tornem a més informació al butlletri horari de les 12. Fins ara. All along it was a fever A cold sweat, high-headed believer I threw my hands in the air and said show me something He said if you dare come a little closer Now tell me now, tell me now, tell me now, you know. Not really sure how to feel about it, something like the way you move. It's not much of a life you're living It's not just something you take, it's given. Round and around and around and around we go. Now tell me now, tell me now, tell me now you know. Fins demà! The reason I hold on Cause I need this hold on Funny you're the broken one But I'm the only one who needed saving Cause when you never see the light It's hard to know which one of us is caving Fins demà! Fins demà! I seguim el magasin de matins de Ràdio Desbend, seguim a la Rambla, ara és moment de l'entrevista del dia i avui volem parlar d'estones de clàssica, un cicle de música clàssica de petit format i amb preus populars amb l'objectiu d'apropar aquest gènere a tots els públics. Saludem la Maria del Santi, que ja els tenim aquí als estudis de Ràdio Desbend. Bon dia, com esteu? Hola, bon dia. Hola, bon dia, com estem? Avui volíem parlar d'aquesta iniciativa, com ja hem fet altres vegades aquí a l'emissora, perquè també arrenca aquest curs, que va arrencar el mes de setembre, estem ja engegant amb les activitats culturals al nostre municipi, i ens agradaria saber una mica, primerament, per aquells oients que potser no us ubiquen de primera instància, saber una mica l'origen de les estones de Clàssica i com funciona aquesta iniciativa que ja porta uns quants anys en actiu. Sí. Estones de clàssica va començar fa bastants anys, ja. Potser sis, set. I l'objectiu del cicle va ser, des de bon inici, apropar la música clàssica al públic de Sant Just. En concerts molt pedagògics, on s'expliquen el programa... on els músics estan molt propers al públic i on el repertori que es toca està molt pensat que siguin peces que puguin agradar i que puguin ser atractives pel públic que les escolta. Molt bé, i a partir d'aquí també ens agradaria parlar amb el Santi, que ens expliqui una mica què consisteix per tu a aquestes estones de clàssica i com hi participes. Bé, per mi és un projecte fantàstic i m'aglaria tenir més. Lamentablement el panorama cultural i més de clàssica no és tan fèrtil com altres músiques en les que també participem i jo col·laboro en aquesta iniciativa amb un grup que es diu Barcelona Brás, que no porta tant temps com les estones de clàssica però també portem uns quants anys. I som un grup de vent metall, solament. Doncs trompetes, trombons i coses d'aquestes. I, bé, exactament, portem un programa molt prop per la gent, fem moltes cosetes de molts segles i, bé, hi ha alguna sorpresa que hi ha. Si la gent vent, ja veurà quina sorpresa. Barcelona Bras és aquesta formació de Ben Metall, germànica catalana, creada el 2021 a Barcelona, on les trompetes, trompa i trombons recorren més de cinc segles de música clàssica original. En aquest cas, Mar són els responsables del concert d'aquest diumenge. I com arribeu a ells i què és el que més us agrada tenir-los en cartell? Doncs mira, jo quan vaig començar a gestionar les estones de clàssica, tenia en ment que volia un concert de ben matall, perquè és una formació que malauradament costa molt de trobar i sí que escoltem molta guitarra espanyola, escoltem també molta corda, violins, questi trios, quartetos, piano... Piano duos, piano soprano, soprano piano, tal... I el Ben Matall és una formació molt atractiva, molt xula, i la sonoritat i el repertori és preciós. O sigui, de fet, són els instruments quasi més antics. O sigui, a veure, si traiem la lira, no? La lira o l'hostal... El trombó no ha sigut modificat. O sigui, és el mateix mecanisme que fa 500 anys. Sí, sí, i tot i això, doncs, són molt desconeguts, almenys aquí a Catalunya. Bueno, a Catalunya, diguéssim, València no, eh? València no, o sigui, ja te'n vas a València i ja, o sigui, La Calle de Bajo ja és una altra pel·lícula, perquè la cultura de vent de València és espectacular. Les bandes. Les bandes és espectacular. Però aquí a Catalunya no hi ha coneixement de formació de metà, i costa moltíssim. I doncs el coneix el Santiago a través de l'Octoberfest? Sí, perquè el Santiago és profe de l'escola alemana, dels nanos que toquen... A la banda de Ben Matall, bé, a la banda, perquè no és només Ben Matall, a Ben Fusta també, evidentment. I doncs al muntar l'Octoberfest, de seguida doncs ens vam posar en contacte amb el Santiago, vam fer bones migues i em vaig enterar que tenia aquesta formació i dic, escolta, doncs, t'agradaria participar a Estones de Clàssica i doncs de seguida va dir, doncs, per suposat que sí. Vas acceptar la proposta. Ara ens trobem que aquest diumenge hi ha aquest concert i m'agradaria que ens expliquessis una mica amb què es trobarà la gent amb aquest concert. Bé, una mica el que habeu dit abans. Tenim música original per metalls, tenim la sort de tenir música original des de més de fa cinc segles. Farem moltes peces petites, fem un recorregut a Europa i a la història de la música per metalls i tenim un accent una mica important al mig de danses, de danses barroques, clàssiques i més. I a aquestes danses també tenim una peça que és contemporània, que agafa aquestes danses i les dona un toc modern. Així que, bé, és un recorregut i molt fàcil pel públic perquè tocarem peces curtetes però farem moltes. Així que no serà una peça citròcola de mitja hora de buf, de mirar el relot. Seran més peces curtes. Testets, no? Testets de clàssica, que això també està molt bé. per tenir el sabó de com sonava el Renaixement, com sonava el barroc temprat, totes aquestes coses. I més a més també recorregut de països, el barroc d'Anglaterra i coses d'aquestes. Doncs m'agradaria també que fessis una invitació extesa a tots els nostres oients, a aquella gent que ens estigui escoltant, a que us visiti diumenge. Us convido amb molta il·lusió a venir al concert d'aquest diumenge. És una ocasió única perquè, com deia la Mar, aquesta formació no és típica, no és bé tots els dies. Lluitem contra el Madrid-Barça, sé que és un partit complicat. Però no coincidim del tot en horari i el que li agradi la música que vingui a descobrir un món nou, pot ser conegut, però són peces rares, divertides però rares, a descobrir un món nou amb nosaltres i segurament es quedarà enganxat. Com sigui, després del Madrid-Barça, la gent pot venir a celebrar-ho o a consolar-se, faci el que passi. O dansar amb nosaltres, amb les danses barroques. Exactament. La música ens acompanya, sigui el nostre estat d'ànim, el que sigui, la música ens segueix acompanyant. Santi, no et vull robar massa temps. Si has de marxar en algun moment, sabem que tens feina, ho pots fer. Em quedaré amb la Mar Vizoso seguint comentant aquestes estones de Clàssica. Ens veiem el diumenge. Fins diumenge. Doncs, com deia, Mar, comentem una mica aquestes qüestions de les estones de clàssica. Sou un espai de l'Ateneu que ja porta molt de temps en actiu i, en aquest cas, aquest diumenge torneu amb aquest concert. M'agradaria que fessis també una valoració del curs passat, que també et vam tenir aquí als estudis de Ràdio d'Esvern, i m'agradaria que poguessin comentar una mica com va anar l'any passat, si vau complir expectatives i quines teniu per aquest any. Sí, l'any passat va anar molt bé, vam complir expectatives, els concerts van ser molt diferents i l'acollida va ser molt bona. De fet, repetim, diguéssim, amb nombre de concerts, perquè hi haurà un concert al trimestre, hi ha un concert cada tres mesos, pensem que l'Ateneu, com és la Casa de la Cultura, és molt important que ofereixi quantes més coses de cultura millor. i si féssim un concert d'estones de clàssica mensual seria massa. Llavors, el fet de decidir fer aquest concert trimestral ens dona la possibilitat d'agendar-nos aquest concert amb temps, perquè sempre surt aquest díptic que reparteix l'Ateneu, està a les xarxes socials, està als programes, etcètera, I, per altra banda, no s'atura el fet de tenir aquest concert mensual que potser hi havia al començament quan es va iniciar el cicle d'estones de clàssica fa anys. Per altra banda, és molt important que existeixi la música clàssica, que hi hagi l'ingredient de música clàssica, la teneu. Perquè l'escola de música de l'Ateneu, per exemple, és una escola de música en què la música clàssica és bastant la protagonista i va una mica lligat també, diguéssim, el món de l'escola de música amb aquest cicle de música clàssica. Per tant, és molt important. Però jo vull remarcar això, que l'Ateneu és la casa de la cultura i no és només la casa de la música clàssica, sinó que és la casa de la música clàssica, la casa del jazz, que l'altre dia va haver-hi un concert boníssim aquest cap de setmana, la casa del teatre, la casa del teatre musical, la casa de la lectura, del cinema... Llavors, és molt xulo, perquè l'Ateneu ja fa uns anys, diguéssim, que ha donat un gir de 180 graus i això... s'ha de felicitar. Clar, i en aquest cas, diversificar és el fet d'arribar també a més punts de vista, d'arribar a més temàtiques diferents i, per tant, això és també riquesa cultural. Exacte, exacte. O sigui... Jo m'encarrego d'aquest petit granet de sorra, diguéssim, que és la música clàssica dins de l'Ateneu, però el que és important aquí és la cultura, és potenciar la cultura. I tornant a aquest granet de sorra, quina és la filosofia o missió principal d'aquest cicle? Perquè sempre ens has repetit que una mica l'objectiu és que la gent s'acabi enamorant una mica de la música clàssica. Sí, precisament ahir comentava amb un amic, jo soc pianista, pianista de música clàssica, de jazz, també estudia violoncel i composició, i ahir precisament comentava amb un amic que estava fent un cafè com em vaig enamorar del piano, perquè jo va ser un amor a primera vista, i li explicava, de ben petita, que vaig anar a veure una classe, no dir el nom de persona, tots la coneixeu molt, però... per respecte a la intimitat, no la diré. I aquell dia em vaig enamorar del piano a primera vista. Va ser com una sensació d'escoltar aquell so, aquell timbre, aquella vibració, que va fer que ja no l'abandonés mai més. I llavors aquest... Aquest sentiment intern, aquesta emoció interna, és una qüestió de sentir-la. Si les persones no es donen la possibilitat d'interactuar amb la música, ja sigui clàssica, jazz, bossa nova, a l'estil que sigui, es perden la possibilitat de tenir aquest sentiment, que és el que provoca la música. I la música clàssica té una cosa que connecta molt amb la part més interna de la persona. És una música, no sé com explicar-ho, que t'arriba molt a dintre. Llavors, és molt bonic descobrir la música clàssica. Igual que jo aquell dia, amb set anys, vaig descobrir la sonoritat del piano i em vaig enamorar, aquests concerts són una mica la porta d'entrada a poder-te enamorar d'aquest gènere musical, que és la música clàssica, que no fa mal, que no pega, és gratis, està a la ràdio. Sí, sí. I sí, és la idea, una miqueta, d'obrir la porta a persones que s'animin a descobrir aquest gènere. Avui estem parlant amb Marc Bizoso, fèiem també aquesta conversa extensiva amb Santi Fernández, que en aquest cas ha hagut de marxar per motius laborals, però que també ens ha presentat una mica al concert d'aquest diumenge. Estem parlant d'estones de clàssica i a la web de l'Ateneu de Sant Just trobeu una descripció molt interessant d'aquest espai de la Casa de Cultura, com deia la Mar Vizoso, i és que a la web diu gènere per tots els públics, i aquest és una mica l'objectiu, que aquest gènere, que aquest cicle arribi a tots els públics. També l'apartat de Young and Teen, que entenc que també l'esteu impulsant aquest any, el fet que els joves sentin la música clàssica com seva. Exacte. Aquest any centrarem bàsicament el concert als adolescents. El concert de Young no es farà, però sí es farà el d'adolescents, perquè pensem que és imprescindible potenciar aquesta etapa adolescent d'estudiants. que aquest any vindrà el Pau Bosch, que és un noi violinista, que de fet està a Musiquene, al País Basc, cursant el primer curs d'universitat de direcció d'orquestra, i vindrà a fer el seu concert de tín clàssic, ara no sé exactament la data, per la primavera, em sembla que és... No sé si ja aneu a la primavera, ara no em recordo bé. I tindrem el Pau tocant sol amb el violí, amb un acompanyament de piano, I el fet aquest, no?, de l'adolescència, de veure que hi ha aquests joves menors de 20 anys, diguéssim, que estan ja dedicant la seva vida a la música clàssica. Que és una cosa, no?, que penseu que això és de gent gran, això és d'una altra època... No, hi ha molta gent jove que està molt engrescada i passant-ho molt bé estudiant música clàssica. Doncs important també que arribi els joves del nostre municipi. Recordem també que aquestes entrades, també per afavorir que aquells joves tinguin facilitats per veure la música clàssica, estan a un preu d'11 euros per menors de 30 anys i també que els alumnes de l'Escola de Música de l'Ateneu poden anar de forma gratuïta. Pel que fa a les entrades generals, estan a 16 euros i per socis i sòcies de l'Ateneu a 11 euros. Dit això, m'agradaria també que fessis extensiva aquesta invitació a tota la gent que ens estigui escoltant a acudir a aquestes estones de clàssica del Barcelona Brás d'aquest diumenge. Sí, us convido a tots i totes a venir a aquest concert perquè, com bé ha dit el Santi abans, és una ocasió única per conèixer el Benmetall, formació que costa molt de trobar preus populars aquí a Catalunya. I sortireu diferents? Segur, perquè tot el repertori que faran us enganxarà, com ha dit el Santi abans de marxar. Així que us convido tots i totes a venir diumenge a les 6. Doncs, Mar Vizoso, moltíssimes gràcies per venir aquí a Ràdio d'Esvern per explicar-nos la importància de la música clàssica i que aquests espais siguin actius i vius en el nostre municipi. Una abraçada i que vagi molt bé al cicle d'enguany. Molt bé, gràcies. Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert. Potser aquest no és el lloc indicat. Potser esperàvem la primera cita més intimitat. Jo creia que era tard per tornar a estimar, que això d'enamorar-se estava caducat. Sempre vaig amb pressa, res preparat. Culpo dels meus errors, el signes odiacal. i aquesta cançó entre els avisos de les promocions. Tinc una oferta i no pots dir que no. M'he enamorat el supermercat. Puja la calor a la secció del congelat. M'he enamorat el supermercat. He trobat l'amor a lloc menys esperat. M'he enamorat el supermercat. I ara per fi tinc la sort de costat. al supermercat, de com has deixat el por supermercat. Em passo el dia menjant per buidar el rebost, per tornar-te a veure un altre cop, per fi. Jo que sempre trigava I estic en oferta, t'ho hauries de pensar, sóc quilòmetre, zero, producte, proximitat, i és que m'he enamorat, i encara no sé ni com, en un supermercat, que no em paga per dir el nom. Però quan soni aquesta cançó, entre els avisos de les promocions, tinc dos per un i no. M'he enamorat al supermercat. Puja la calor a la secció del consalat. M'he enamorat al supermercat. Potser aquest no és el lloc indicat. Potser esperàvem la primera cita més intimitat. Two Augusts ago, I told the truth, oh, but you didn't like it, you went home. You're in your pants, I'm by the gate. Now you go alone, charm all the people you train for, you mean well but aim low. And I'll make it known like I'm getting paid. That's just the way life goes. I like to slam doors closed. Trust me, I know it's always about me. Bona nit. Fins demà! I love you, I'm sorry You were the best, but you were the worst As sick as it sounds, I loved you first I was a dick, it is what it is I happen to kick the age-old curse I tend to laugh whenever I'm sad I stare at the crash, it actually works Making amends, this shit never ends I'm wrong again, wrong again The way Life goes, joy riding down. Our road lay on the horn to prove that it haunts me. I love you, I'm sorry the way life goes. I want to speak in code. Hope that I don't, won't make it about me. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Modulell i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esberra. I ara, parlem de vins. Marxem fins al carrer Creu, o millor dit, el carrer Creu ve fins a nosaltres. Marxem a parlar amb el celler de Can Mat. Astrid Goldstein, bon dia. Tu marxes, jo vinc. Exacte, quan tu vas, jo vengo d'allí, jo deia la Xenoa. Com estàs? Com va tot? Bé. Portàvem una setmana que no ens vèiem. perquè la setmana passada vam fer un break que quan ve l'alcalde ja saps que ens farà fer aquesta pausa però bé, per la resta bé i re aquest estiuet vés a saber quin sant deu ser avui perquè clar, Sant Martí no avui quin sant deu ser? mira, vaig a mirar-ho Sant Ural Sant Ural ahir també feia calor avui també estem engripats i d'aquí no res, Sant Martí Sant Marcos, tu Sant Marcos és avui Sant Marc de Jerusalén Doncs... L'estiuet de Sant Marc. Doncs és un estiuet de Sant Marc, que no es deu de menjar res, però nosaltres esperem el de Sant Martí, que ve la tita de matar el porc i encet el vi. Ah, aquest ens agrada més, eh? Aquest ens agrada més. Molt bé. Sí, sí, sí. Que coincideix la sortida del vi novell amb la matança del porc. Però això ens hem d'esperar que el mes de març... El Sant Martí? Quan és? El dia 11. 11 de març. 11 de... Què de març? De novembre? Ja, ja, ja. 11 de novembre! 11 de novembre a Sant Martí, i és quan surt. Jo l'estiuet de Sant Martí l'havia fet al març, mira el que et dic. Fatal, fatal, fatal. Doncs bé, doncs ens esperarem, tampoc queda tant. Un parell de setmanes. Sí, sí. Meravellós. Sí, ostresia. Bé, doncs vinga, parlem una miqueta de vins, perquè han passat coses aquests dies. Jo m'he oblidat de dir-te, fora de micròfons, que fa un parell de setmanes vaig estar al Vermont and Soul, al Port Olímpic de Barcelona, que es celebra cada any, abans de fer el moll de fusta. Molt guai. Sí, sí, molt de vermut i molta ànima, vermut en sol, una mica de tot. Sí, no, molt bé, molt bé. Vam poder tastar diversos vermuts interessants. El temps tampoc acompanyava gaire fins a quarts de 3 de la tarda, que llavors ja va sortir el sol i vam estar bé. I ja era una mica tard per fer el vermut, però... Però és igual, és igual, perquè vam començar a les 12 i vam marxar a les 5, o sigui que és igual. Però, no, molt bé, vermuts molt interessants, molt curiosos. Vam provar un que era Bermujito, que era meitat vermut, meitat mojito. Ens vam quedar així una mica bojos, vam dir aquesta gent del màrqueting està a tope. Sí, sí, se les pensa totes i al final són coses senzilles que les pots fer tu a casa barrejant, eh? Sí, bàsicament és vermut. A vegades només cal que et provoqui amb alguna cosa que dius, què és això? Sí, sí. Ah, doncs mira... Totalment, totalment. No, i després, doncs, els clàssics, no?, Dos Deus, que és un vermut meravellós. I, a més, Dos Deus ja està fet amb aquella mirada no tan sol de vermut, sinó com de còctel, eh? Sí. O sigui, ja per anar en companyia de... És molt interessant, és un vermut molt interessant, tant el blanc com el negre són vermuts que funcionen molt bé, que a més també ells els venen molt bé, t'ho expliquen molt bé tot, vull dir que està molt bé, que tenen bon producte. I res, al final aquestes activitats són molt atractives perquè acabes coneixent una mica més el panorama del vermut, que normalment el tenim una mica més desconegut, no? Estem més al dia del vi, però potser del vermut no tant, i de cop i volta comencen a aparèixer aquest tipus d'activitats que el que fan és que puguis aprendre una mica tona més sobre el món del vermut. I a mi la veritat és que em fascina, m'agrada molt que existeixin aquestes activitats. I sobretot sortir del negre, no?, que el vermut ha de ser negre perquè sigui el bo. Clar, totalment, totalment, sí, sí. Tornem a estar amb el mateix, eh?, igual que amb el vi. No, i que, a més, també la història del vermut, no?, que l'original és el blanc, no?, diguéssim. Originàriament seria el blanc, bueno, hi hauria aquelles... és que la història en té molt, eh?, si mirem, fem una mirada cap a França, o la fem una miqueta cap a Itàlia, però originàriament seria el blanc, i és aquesta mescla d'herbes... que si fem memòria, memòria, memòria, ni dèiem potser en època romana o abans. Clar. Que al final serà infusionar. I aquest origen alemany que té també vermut, no? Pel nom, pel nom. I aquestes connexions amb el vi calent, aquest vi que es dona a les fires de Nadal quan feia fred. Sí. Sí. Bé, aviam, si marxes a les altres ciutats europees que encara fa una mica de fresca, t'ho trobes, eh? Si vas a Viena... Com que estem amb el camí climàtic tots plegats. Però sí, sí, totalment. A veure que no fem el vermojillo a Berlín. El vermojito a Berlín. I anem a Sevilla a fer un mi calent. Doncs que no t'estranyi, que no t'estranyi, que no t'estranyi. Però sí, al final queda tot enllaçat. El nom de vermut sí que potser tindria un arrel més alemanya, però és allò que dius, agafes tota la història del vermut i dius, és una mescla, no? I al final no deixava de ser això. Aquestes mescles, aquest el de provant coses, no? I... Així de senzill. És que al final és anar provant... A base d'errors, els millors invents han nascut a partir d'un error, no? I que cada zona o cada àrea geogràfica, sigui més gran o més petita, encara conservi una miqueta aquells orígens, no? Quan parlem de vermut de Reus, el vermut italià, que sembla, és més dolç, el francès, sobretot de la zona de Marsella, és aquell blanc i sec. O sigui, aquest... Podem innovar, però no perdem arrels. Totalment. Arribarà un moment que no saps què explicar. Sí, sí, que estarem bevent un vermut i no sabrem ben bé què és el que estem bevent, no? De tant innovar. Doncs mira, si et sembla... Com els panellets. Exacte. O els torrons. Escolta'm, no parlis dels torrons perquè encara estem a l'octubre, però Déu-n'hi-do... Ja corren, eh? El que fan amb els torrons, eh? És que és una salvatjada, hauria d'estar prohibit. El que fan amb els torrons, el torrou de pernil... El vas provar, el torrou de pernil? No, no. Jo vaig comprar un any. N'hi ha coses que em nego. El vaig comprar un any i era una cosa una mica desagradable, però és un invent curiós, curiós. Sí, depèn de qui el signi. Exacte. És que és això, ara és la moda aquesta dels cuiners que jo no sé com es venen una mica el diable o el dimoni, no? Absolutament. Quan veus aquests cuiners que de cop i volta emmarques com Tagliatella, McDonald's... No tindrien, no tindrien. Suposo que és un diner fàcil i li deu de donar molt... molta visió, visibilitat a tothom, però... Sí, ja, però... No ho sé, eh? Però no ho sé, sí, sí, no ho sé. És que al final el que estàs fent és que la gent et relacioni amb allò, amb una matèria prima baixa, amb una matèria prima... El producte local, de temporada, de no sé què, i acabes anunciant el que et ve empaquetat de l'altra punta del món. Bé, no era el tema, no? No, no, el tema és els vins. Avui anem una mica desviats. Sí, sí, però ara ens... Tu vas anar el cap de setmana a fer vermuts i jo el diumenge passat vaig anar a la tarda a l'associació de... O la comunitat de veïns del Walden van organitzar una comunitat xula. Era aquest maridatge de música i poesia i sempre acompanyat d'un vi. Per tant, vam gaudir d'una vetllada molt, molt xula. Que bé, que bé. He vist fotografies a les xarxes. Era un esdeveniment tancat, no? Sí. Era bàsicament tancat. Pels veïns i veïnes. Era pels veïns i veïnes del Walden i la veritat que vaig quedar fins i tot sorpresa de la bona sonoritat... Clar, que amb els tres músics que teníem, ja ho eren, no? I la Pilar Carseller acompanyava llegint poesies de Joan Margarit. Per tant, tot era xulo. Carai. Però sí, sí, és allò que... Van sortint cosetes. Quin esdeveniment, Déu-n'hi-do. Molt bona iniciativa per part de la comunitat de veïns. Clar que sí. Marxem al Penedès, si et sembla, perquè esteu molt penedencs últimament, eh? Sí, sí. Dona la sensació que esteu molt de nominació d'Uriixen Penedès i d'allà no sortiu, eh? No ho hem titulat... Podríem haver fet el títol, que sí que ho hem dit, eh? Que aquesta verema del 2025... Tota la barema serà catalogada com a 100% de cultiu ecològic, o sigui, la primera regió o zona vinícola al món, o denominació d'origen al món, que obté certificat, o els vins baramats el 2025 tindran la certificació... ecològica, això és molt important. Moltes vegades fem aquelles reflexions de, uf, el benedès, què hi ha? Uf, uf, no? És el, uf, vols dir? Sí, n'hi ha blanc, sí, molt per cava, sí, però, què hi ha? N'hi ha com molt, ui, no sé. I, ostres, hem arribat a un objectiu... Fa 40 anys que es van començar a elaborar els primers vins amb certificació ecològica, que era com, ui, que raros aquesta gent, i mira on s'ha arribat, no?, anant a buscar la qualitat per sobre de tot, i les bones pràctiques hi ha en el camp. Per tant, sí, hem dedicat quasi com un mig setembre-octubre, el novembre ja no donarem tant la tavarra, dedicat al Penedès per lo important que és. Per tant, demà fem un tast de vins negres del Penedès, que sempre s'ha dit l'assignatura pendent. Doncs bé, abans que apareixés la filoxera, el Penedès, era molt de raïm negre. Clar, moltes vegades tot és el que dèiem, eh? Són conseqüències d'una crisi, d'una moda o del que sigui. Doncs abans que tinguéssim la filoxera, doncs hi havia molta varietat negra plantada al Penedès i està bé que es vagi recuperant i per això el reivindiquem doblement i donem-te la tabarra que si el dissabte al vespre... no cau el diluvi, o no ho sé, o ens vingui un huracà, o com a París, o alguna cosa així, doncs a la nit de Sant Just al carrer oferirem vins a copa sobre el Penedès, o també farem així com un pack de tres vins i una tapeta del Penedès, perquè la gent pugui anar tastant. Per això ens hem torrat com molt penedesencs. Sí, sí, entre els tastos que oferiu, entre el tast de copes que hi haurà també el dissabte, estem molt penedencs, penedesencs, o com es digui, perquè jo ja em perdo, però et dic una cosa, és una denominació d'origen que per molts, encara que ens sembli estrany, és desconeguda. Sí, sí. I dius com? Vull dir... És com aquella, ui, la que fa volum, no? Sí, sí. La de vins que han trobat sempre al súper, uns preus molt econòmics. I si ens remuntem a la història, ens anem a més de 2.700 anys. Déu-n'hi-do, eh? De cultiu de la vinya al benedès. Per tant, molta gent li diu la Toscana del sud... doncs, potser perquè no els podem ser més que la Toscana, no? La veritat és que hi ha un patrimoni, un paisatge, una gent i uns vins que potser cal més sortir al carrer a cridar-ho, no? Totalment, totalment. Hem de reivindicar el que és nostre i en aquest cas, ja que tenim aquesta denominació d'origen mil·lenària, a tocar... Que comença el Baix Llobreguet... Exacte, això m'encanta, quan ho també exigeixes com a nostre, el fet que comenci aquí, a casa nostra, doncs també és bonic. Sí, a més fa gràcia perquè quan venen així gent estrangera ens demana vins locals, clar, que és un vi local, no? On acaba el teu local? I per nosaltres el més local i proper és el Penedès. totalment, totalment escolta, que cau d'haver una publicació que teniu aquí a xarxes d'una activitat que es farà a les sales, explica'ns una mica això aquesta és molt xula, tornem per la segona vegada aquest any vins tradicionals de la terra o dels països catalans perquè és això, quan parlem de la conca mediterrània és més que un sol territori en són molts i són molt compartits Sí que algú m'ha dit, ai, d'Alacant, no has posat res. És que, clar, són quatre vits i m'era un palet difícil i vaig estar dubtant si el moscat era de nord o de sud i al final vaig dir, explica per què aquesta vegada escolliràs el del nord. Doncs farem un recorregut, començarem també el Penedès. amb un most, un most de xarelo, un most de... no és de vi, perquè per alguna cosa és un most, o sigui, és agafar el suc de raïm, pasteuritzar-lo, igual que fem amb la llet, i conserva totes les seves propietats, els seus sucres, l'acides, o conserva tota la fruita, no patirà cap canvi així sobtat pel fet d'estar pasteuritzat cosa que si deixéssim el most potser en 3 dies començaria ja potser una miqueta a fermentar se'ns faria malbé per tant pasteuritzat té una vida una miqueta més llarga i Caves Llopart fa uns anys va apostar per recuperar el most que no oblidem Un suc de raïm és un aliment i segurament hauria de formar part de moltes taules en èpoques de barema, no? Sí. Com a aliment, no tan sols com a beguda. Per tant, volem recuperar una miqueta aquesta part també històrica. Després anirem, això, cap a la Catalunya Nord, a la zona de Ribes Altes, on tenen els típics moscats. de molts pobles, però el de Ribes Altes té aquesta fama, no?, potser, i utilitzen dos tipus de moscats, que un és una miqueta el de gra petit i el de frontinyant, també, i sempre és una miqueta més perfumat. Per això, al final, el d'Alacant l'hem deixat una miqueta de banda, que ja el col·locarem en un altre cop. que potser no està un perfumat. Després passarem per Tarragona a fer un birranci sec, que aquí és on la gent diu, uuuh, que dur, tal. Uau, doncs no, no només és per cuinar el birranci, també el podem acompanyar amb fruits secs i galetes. I acabarem amb una ratafia, no de la Garrotxa, sinó de l'Empordà. Que bé, que bé, que bé. Doncs molt interessant, eh?, el viatge que ens proposeu a la sala. Déu-n'hi-do. Sí, sí. Home, està bé, no?, que es facin aquestes sinergies entre els comerços del poble i també les entitats. Sí, i les entitats. Està molt bé. I en aquest cas, doncs, recordem, això serà el 24 d'octubre, és a dir, divendres, a dos quarts d'avui del vespre. Les inscripcions les podeu fer a través de l'enllaç que trobareu a la publicació de les xarxes. I res, aquest tas de begudes tradicionals dels Països Catalans. Sí. que clar n'hi ha tantes que podríem haver-ne posat sense però que dur necessitaríem potser hores hores i més teca totalment doncs no sé si la gent que ens està escoltant està donada d'alta al vostre newsletter però jo sí jo estic donat d'alta al vostre newsletter em van arribar totes aquelles activitats que són moltes El fem d'una forma molt tradicional, casolana, que és... Et dono el correu electrònic, voluntàriament, i l'escrivim a vegades quan podem, perquè no me n'en surto amb altres plataformes. I, a més, més fàcil d'entendre, impossible, perquè és el text allà tal qual, i és en plan, mira, jo t'ho explico si vols venir ben, si no, ja t'ho faràs, no? Sí. M'agradaria fer-ho més xulo, amb imatges, amb no sé què, però, bueno... Jo és que volia destacar... Quan ho fas tot, algú no arriba. I aquest queda una miqueta així. Jo volia destacar una activitat que a mi em crida molt l'atenció i espero, no sé si aquest cop, però més endavant, perquè m'agradaria molt, que és la que feu de Llopart. Ah! Em sembla tan xulo que puguem fer un tast de llupar. I no hi ha explicat gaire, perquè no sabia ben bé com explicar, perquè està ple, ja. Ja està ple? Ah, bueno, doncs ja no puc. Hem arribat a 18 places. Jo no puc venir a la propera. Normalment ens quedem amb allò, aquell 14 i al final hem dit, tira una miqueta més... És la primera vegada. No, hem arribat a 16, aquesta ens hem quedat a 18. I la idea sorgeix perquè des del Consorci de Turisme del Baix Llobregat es van i meus a fer una activitat per parlar de sostenibilitat. Carai. I vam dir, doncs, com l'any passat anem a parlar de canvi climàtic, formes de treballar la terra, bla, bla, bla. I vam proposar al Llopar que parléssim això, de com s'adapta un celler als canvis. I allò que vas madurant la idea i al final dius, ostres, ells van començar tot just a fer la publicitat d'aquestes 640 veremes des del 1385 treballant la Terra. I lògicament parlarem dels canvis, però... Ha quedat aquest títol així de 640 premes. És la història d'una família que a més és allò que no s'ha perdut el cognom. Totalment. Cosa que a vegades és molt difícil. i ara l'està portant la 26a en sala que he posat Generació, però ja que teniu a la 27a allà també. Sí, sí, sí. Ja hi són. Per tant, ens fa molta il·lusió que ens acompanyi el Josep Maria Llopart i Llopart. I a ell també li fa molta il·lusió, perquè moltes vegades convidem a cellers a vindre i així, i amb els que més a vegades relació tens, tampoc no els hi dius, vine un dia. Clar. I ells van venint cada any i ens porten igual un cistellet amb raïm, ho saps? Sempre van tenint els detalls i em dius, ei, doncs... Has de venir, has de venir un dia. Has de venir i estarem encantats. Doncs et dic una cosa, si hi ha alguna baixa em truques, eh? Si hi ha alguna baixa em truques, perquè això pinta interessantíssim. Sí, sí. Ara el podem fer un foradet. Repetint, gràcies. Repetint, de nou, maridatge 100% penadesenc. Exacte. Jo és que per mi tenen un dels millors caves que he provat mai. El cava corpinat és que és meravellós. Ja no és cava, són corpinats. Bueno, corpinat, perdó. Però em sembla... Sí. Viescomós, com li diem a vosaltres. Exacte. I quedes bé... Sí, exacte. Doncs un viescomós. Això és un viescomós. Meravellós. Sí, és molt bo. I avanço, va. Avancem. Al novembre farem un tast amb Caves Nadal. Que aquí sí que vindrà la Mireia Nadal. perquè ella ja està començant a fer els seus propis projectes, però farem un tast també d'escomosos de llargues criances, perquè abans els escomosos, sobretot el Cava havia de fer pum, i ara no anem tant al pum, sinó que anem a això, llargues criances, veure'ns anyades antigues, o sigui... fent mirades enrere i com veiem que no tan sols el xampany té una capacitat d'envelliment, sinó que els nostres productes també la tenen i no tenen res. Envejar, hi vindrà la Mireia, que haurà de fer una miqueta de recerca per la cava, a veure de què troba... per allà dins i podrem tastar també el seu amb una nova mirada, altres varietats de raïm. Per tant, això ho avanço, però... Estic donant un cop d'ull a la seva web, nadal.com i em sembla superxulo. 20 de novembre, eh? Ens ho apuntem. Aquest no l'he publicitat encara. Home, és que no cal córrer, no cal córrer tampoc. No, ho vaig donant tot així a... I a més, com que el 20 de novembre ja estarem molt a prop de desembre, això voldrà dir que els caves Nadal poden ser una excusa també per la taula de Nadal. Ah, sí. I aquí ho enllaçem una mica tot. Perquè fem broma tot l'any amb Nadal, perquè quan ve Sant Joan, per què no celebrar-lo amb Nadal? Exacte. Ara sembla. Sí, i els hi fas l'eslògan, no? Tu directament. Els hi fas aquí el merchandatge, no? Molt bé, molt bé. Sí, sí. Doncs, Astrid, ens quedem sense temps. Moltíssimes gràcies. Ens el bevem tot. Ens el bevem tot. Ens bevem el temps, no? Meravellós. Ens sentim la setmana vinent i seguim comentant aquestes activitats. Si heu pogut, doncs, també participar de la nit al Sant Josep al carrer, si el temps ens deixa, també ho comentarem. I si no, doncs... Buscarem un altre dia. Altres coses, exacte. Molt bé, una abraçada. Una abraçada. Adéu, que vagi bé. Adéu. I fem una petita pausa, tornem de seguida amb els butlletins informatius de les 12, i després què ens toca? Doncs després ens toca ni més ni menys que la tercera hora de la Rambla. Fins ara! No puc ser de plàstic. Barbie, no puc ser fantàstic. Fancy, no puc ser pantalla. Tàctil, però puc fer la cara. Fàstic, I feel good. per tanta merda de vida. M'ha tonta tant, tanta tonta tonteria. No sóc un minut de cap. Bon dia, us informa Natàlia Ramon. La patronal de residències de gent gran, l'ACRA, alerta que d'aquí 10 anys, Catalunya necessitarà 80.000 places més i 26.000 professionals més davant l'arribada de la generació del baby boom a la tercera edat. Per això reclamen un pacte de país per dotar el sector de més finançament i replantejar tot el sistema de dependència, apostant més per l'atenció domiciliària. Barcelona Marriera, bon dia. Bon dia, la presidenta de Crescinta Pasqual assegura que l'actual sistema sociosanitari no funciona, molts caps no donen atenció mèdica a les residències i hi ha problemes per trobar personal, sobretot infermeres i auxiliars, ja que les que hi ha marxen a salut on es paga molt millor. Amb aquesta realitat i la necessitat de més que doblar places en 10 anys, Pasqual demana apostar per un conveni únic i per un model d'allargar al màxim l'estat de casa amb més cures al domicili. A mi l'únic que em preocupa de casa és la cobertura Els natros no som andalusia, que està a 12 i 15 hores a la setmana. Natros tenim una mitjana que és de 3,5, no arribem al 4. Més notícies, Pilar Garcia. L'Audiència de Barcelona ha denegat per primera vegada l'amnistia un agent dels Mossos investigat per lesions i maltractament durant les protestes per la sentència als líders de l'UO. Un jutjat de Barcelona va acordar l'arxivament de la causa per l'aplicació de l'amnistia, però l'Audiència ha estimat el recurs que va presentar l'associació Iridia, en representació del jove que va denunciar l'agent. El casat remunta al 2019, quan el noi va rebre l'impacte d'un projectil de fam a la cama i un altre a la motxilla. Això va passar fora de la zona de protestes i posa en dubte, segons Iridia, la justificació policial basada en el context de desordres públics. L'audiència obliga a portar el cas a judici oral. Brian Ventura és advocat d'Iridia. Només portant el judici oral aquests casos es podrà debatre àmpliament i amb totes les garanties si ens trobem davant de tractes degradants i, per tant, si aquests queden els creusos de l'aplicació d'amnistia. I garantirem, alhora, justícia i reparació per totes les víctimes. Carles Puigdemont emprendrà accions legals per la publicació ahir d'uns vídeos violents fets amb intel·ligència artificial, en què es veu la líder de la formació d'extrema dreta Aliança Catalana, Sílvia Uriols, disparant-li amb un revòlver i apallissant-lo. Les imatges han estat generades i publicades per dos perfils desconeguts. L'advocat de l'expresident, Gonzalo Boye, dona per fet que la Fiscalia no els farà costat i la denúncia s'acabarà arxivant, tot i que es tracta d'una amenaça greu cap a Carles Puigdemont. Ho ha explicat al matí de Catalunya Ràdio. Nosotros las hemos denunciado todas y siempre con el informe negativo de Fiscalía, oponiéndose, han sido arxivadas. Si alguien está amenazando, pues hay que aclararle y exigir responsabilidades. ¿Aquí qué es lo que se está haciendo en el fondo con estos mensajes? Hay una intención de matar al presidente. Esto no es una tontería. Junts per Catalunya ha demanat al Parlament la dimissió del conseller de ramaderia Òscar Urdeig per falta de previsió i la mala gestió del brot de dermatosi nodular en granxes catalanes. Esquerra s'ha afegit a les crítiques. Escoltem la diputada de Junts, Janina Vella, la republicana Montse Vergés i la rèplica del conseller Urdeig. Només té un camí. Conseller, vostè el que ha de fer avui és dimitir. La seva habilitat per socialitzar la gestió dels problemes té data de caducitat. No està permès la vacunació preventiva, sisplau. Quan tens un focus pots començar a vacunar. Vam començar a vacunar al cap de cinc dies. Podríem haver començat al cap de dos, ho he dit, si haguéssim tingut les vacunes. Tant de bo. Sí que és veritat que havíem fet mesures extraordinàries de control de moviments o de desinfecció. Els Mossos d'Esquadra desmantellen una xarxa de contrabanda a vehicles robats. Hi ha 9 detinguts i se'ls atribueixen més d'una quarantena de robatoris. Girona, Núria Pereira. Bon dia. La trama robava els vehicles per enviar-los principalment a Gàmbia. Els 9 detinguts tenen entre 19 i 53 anys. La sospita dels Mossos va començar fa uns dos anys, quan van detectar un augment dels robatoris d'un mateix tipus de vehicle, un sub d'un fabricant asiàtic. En dos anys se'n van robar uns 250. Han pogut atribuir una quarantena de robatoris a la trama. Guardava els vehicles robats dins de contenidors de transport camuflats amb ferralla i els contenidors estaven en naus industrials o camps. Després els enviaven a través del comerç marítim cap al continent africà. Actuaven a Girona, Lleida, Òsca, Castelló i Almeria. i no es descarten més detencions. Núria Pereire, Catalunya Ràdio, Girona. I als esports, Marcos García. El Barça es gira full de la Champions masculina i enfoca el clàssic de diumenge. I a Montjuïc, Barça, sis olimpiacós, un fermín amb un hat-trick. Va ser el jugador més destacat. El Madrid encara ha de jugar avui el seu partit darrer de Champions abans del clàssic. A les 9, Real Madrid-Juventus. Avui també es completa la tercera jornada de la fase Lliga de la Champions. I a banda d'aquest partit del Real Madrid destaquen l'Eintracht de Frankfurt-Liverpool i l'Atlètic Club Carabaj de la Cervatjan. El Vila-Real Barça de Lliga del desembre no es jugarà finalment a Miami, es disputarà a Vila-Real amb normalitat, ho ha fet oficial la Lliga de Futbol Professional, que ho atribueix a la decisió de l'empresa promotora del partit de cancel·lar-lo allà davant la polèmica que havia aixecat aquesta decisió. En bàsquet a tres quarts de nou a la Champions League FIBA, Bursa Esport de Turquia, Joventut de Badalona, també avui també en bàsquet, però a les set a l'Euroliga Femenina, Borges de França, Uni Girona... I encara amb bàsquet aquesta matinada ha començat una nova temporada a l'NBA. El representant català en aquesta competició és l'entrenador dels Brooklyn Nets, Jordi Fernández. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia. Passant 6 minuts a les 12 us informa Mariona Sales Vilanova. Les festes de tardor de Sant Jús arriben al seu cap de setmana més intens amb tres propostes consolidades. La nit de Sant Jús al carrer, el concert de festes i les jornades d'en Jús al carrer. Les activitats tindran lloc els dies 25 i 26 d'octubre. El dissabte 25 d'octubre, a partir de les 6 de la tarda, el barri Centre acollirà la desena edició de la nit de Sant Jús al carrer, una cita que manté l'essència de combinar comerç local i activitats culturals. Les botigues romandran obertes fins a mitja nit i la restauració oferirà tapes i dolços en diversos punts del centre. Hi haurà teatre infantil, circs, jocs a la fresca i actuacions musicals a diferents escenaris. La plaça Antoni Malaret i Amigó acollirà espectacles de dansa i swing, música en directe de los Requena i una sessió final amb DJ Florent. Ja de matinada, el diumenge 26 d'octubre a dos quarts d'una de la matinada, el complex esportiu La Bonaigua serà l'escenari del concert de festes de tardor. El grup Fangtori portarà un repertori basat en grans èxits del fang, sol i música negra, mentre que Quintus oferirà versions de reggaeton català i clàssics populars. L'entrada serà gratuïta i amb aforament limitat. El diumenge 26, a partir de les 10 del matí, l'Avinguda Indústria es transformarà en un gran espai obert per Sant Just al carrer, amb paradetes d'artesania, productes de segona mà, entitats locals i partits polítics. L'activitat es completarà amb actuacions i propostes lúdiques durant tot el matí, en una jornada que reuneix cada any centenars de veïns i veïnes. Pel que fa a solidaritat, Sant Just d'Esberna acollirà el dissabte 25 d'octubre la mobilització Sant Just per la Pau. Aturem els genocidis, organitzada per Justícia i Pau i Sant Just Solidari. L'acte començarà a les 12 del matí al Parc del Parador i consistirà en una passejada pel municipi per reivindicar la fi dels conflictes armats i la defensa dels drets humans. El recorregut passarà per la Rambla, el carrer de la Creu i Bona Vista i finalitzarà el mercat municipal on es farà la lectura d'un manifest per la Pau. Amb aquesta iniciativa, les entitats promotores volen implicar la ciutadania en una crida col·lectiva contra els genocidis i en favor d'un món més just i solidari. I en esports, el Casal de Joves de Sant Jús oferirà el dissabte 25 d'octubre de 10 a 1 un curs intensiu de corda llis a la sala utopia. L'activitat té un preu de 7 euros amb 70 i requereix inscripció prèvia. El taller està adreçat a joves de 12 a 40 anys i permet introduir-se en aquesta disciplina acrobàtica aèria que combina força, coordinació i expressió corporal. Durant la sessió es treballaran tècniques bàsiques de moviment i control de la corda d'una manera pràctica i segura. I això ha estat tot. Tornem amb totes les actualitats en Justenca a l'informatiu complet de la UNA. Fins ara. Mon amor, mon amor, queda't amb mi. Sé segur, sé segur, sé segur que és millor així. Encara que esto no sigui trist. Farda, farda, aplica-ho i tot sana, sana. No et preocupis pel destí, pas de zebra. Sé que només hi ha una vida i no... Si ens ho pego pel camí amb la pedra, té cara alguna codita al desembrany. Si toca, toca, si toca, toca, jo n'educo amb un dutí. Si toca, toca, si toca... Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Es fa més fàcil el camí si la meva vida es meva si El matí, una estoneta de veure't feliç, és per tot això que no em perdo, per la gent que estimo i nenso. You're always thinking on me best, you don't. I need you to listen but you won't. Talking to you when you cut me off Usually I brush this off Something's stirring down inside my bones A smile and wave when we're at this event Once we leave I will not play pretend You said things that you will regret Once you see me I lose my head Hurt me now and all I see is red Bona nit. Heading on hard I always put you first Fins demà! Fins demà! No more words, just forgive now. Ara escoltes ràdio d'Esbert. Sintonitzes ràdio d'Esbert. La ràdio de Sant Just. 98.1. Ràdio d'Esbert. 98.1. Ràdio d'Esbert. I encetem la tercera hora de la Rambla. Seguim al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Ara és el moment de saludar la Romy Porredón de la SEAS, la secció excursionista de l'Ateneu Sant Justenc. En aquest cas, per parlar de la seva activitat i també d'aquest curs 25-26. Romy, bon dia. Bon dia. Com estàs? Com va tot? Bé, content de retrobar-te, Dani, que ens havíem vist a l'Institut, doncs ara ens veiem a la ràdio. Que fort, eh? Com passa el temps. Sí, com passa el temps. Fa 10 anys que jo vaig deixar l'Institut de Sant Just, més o menys tu també, 10-12, no? Des del 2015, sí, 10 anys. Sí, sí, sí, que fort, que fort. Doncs mira, aquí estem, 10 anys després, a la ràdio. Això mateix, molt bé. Molt bé, doncs parlem una miqueta de les CEAS, que han engegat aquest curs, déu-n'hi-do com han engegat, no? Sí, és a dir, la nova temporada, com sempre, no? Aquesta temporada 25-26 s'engega amb el sopar de motxilla, que va ser el 27 de setembre. Va haver molt bona participació perquè aquest any, com que la van fer una miqueta més tard, els joves van poder venir perquè si no participin a la cursa del Matagalls Montserrat. I llavors va venir força representació de la secció jove i també de la secció infantil, i vam ser força gent, vull dir, molt bona participació. També aquell dia es fa la deliberació del concurs fotogràfic, les fotografies que es presenten a concurs, vam encetar també l'exposició, que justament aquest dissabte passat es va ja... plegat, diguéssim, vam tancar l'exposició. A l'exposició hi va haver les 30 millors fotografies segons el jurat i bé, els diferents premis i tal, no? I després pel que fa a sortides, que les sortides mensuals són les de cicle i les de matinals, doncs ja s'han fet, es va fer el setembre la primera de cicle, que no hi va haver conferència, sempre encetem les sortides d'autocar amb una sortida però sense que hi hagi hagut aquesta conferència prèvia. També hi ha hagut, el 10 d'octubre hi va haver una conferència que va tenir molt d'èxit perquè el tema d'aquest any dels cicles és muntanya i salut, que va venir la doctora Laura Sangüessa amb un tema d'allò molt cridaner i bo, L'activitat física a la muntanya sí que es beneficia per la salut i va tenir molta audiència, la sala Piquet plena. I també llavors el dia 12 es va fer la sortida al Gironès, als cingles de Sant Roc. i la matinal que ja s'ha fet és la del 5 d'octubre, que es va fer al pic de Montau del Baix d'Obregat. Per tant, les activitats properes, tot això ha sigut entre setembre i octubre, doncs ara pel que fa a novembre, comencem el 9 de novembre amb la matinal a Sant Quintí de Mediona, a l'Alp Penedès, I pel que fa al cicle, primer la conferència el divendres 14, que continua amb el tema de la salut, que es diu Muntanya hivernal, gaudim-ne amb seguretat pel Roger Martorell. I el diumenge aquell, el 16, hi haurà la sortida a la Serra de Bufadors a Osona. Això serien les activitats properes d'aquest novembre. Hi ha també un esdeviniment per les Cees capdalt importantíssim, per això vindrà el Jordi Gironès ara al novembre abans, previ de la presentació, es tracta de la presentació d'un llibre que recull els 50 anys de cicles temàtics, que es diu 50 anys de cicles des del 1975 al 2025. Com que no vull xafar el Jordi, vindrà abans del 28 a fer justament una sessió per explicar el llibre que conté, perquè ell i el Daniel Cardona són els artífecs pràcticament del llibre i és un esdeviniment molt important per les seves. Ja en parlareu quan vingui el Jordi. Perfecte, ho deixem agendat i ja més endavant ho acabarem de comentar. Llavors el desembre continuarà la matinal i el cicle, una conferència el divendres 12 amb hidratació a la muntanya, tema important, que aquesta la farà el Daniel Cardona i la sortida del Garraf al Puig de la Mola. i la matinada, el 21, al Torrent de Colomés. Per tant, aquest seria el primer trimestre, podríem dir, de les CEES en general, perquè, clar, a banda hi ha la secció infantil i a banda hi ha la secció jove. Vull dir que estem supercontents perquè aquests últims anys ha sigut un manar del cel tenir la secció infantil, que vol dir continuïtat, i la secció jove. Clar, hi ha hagut un increment de l'activitat, diguéssim. Un increment, sí, sí. I ara ja som 390 i escaig socis, vull dir que va creixent. I clar, la secció infantil, que fa 3 anys, es va consolidant, i la jove, que a més a més aquest any faran 5 anys. Vull dir que és ja una consolidació bona. I ells mateixos ho diuen, que pensen celebrar aquests 5 anys fent encara més activitats, no? I bé, també han fet l'infantil, doncs al setembre va fer una acampada al cim dels vestiments, a l'octubre també se'n van anar a Montserrat i ara aquest novembre aniran a la Tossa d'Alp, que algunes vegades van anar amb monitor i altres vegades només van amb pares. I la secció jove és una secció que, a més a més, està molt ferm perquè s'han volgut implicar en les festes del poble. I a la festa major ja fa dos o tres anys que fan les geocées, tota aquella mena de concurs. Que és una espècie de xincama que has d'anar seguint aquelles pistes. objectes i pistes. I aquest any, a més a més, s'han implicat en una parada que va guanyar, va ser la guanyadora, o sigui que estan supercontents. I vull dir que s'han implicat molt també en el poble i han fet ja diferents sortides. El setembre em sembla que va ser tot una volta per refugis del Posets, que van fer quatre dies, em sembla, que van estar... voltant als diferents refugis per als posets. Van fer la cursa també del Maragall-Montserrat. A l'octubre em sembla que van fer els Pics de l'Infierno, que és a base de fer, em sembla que són cinc cims de 3.000, vull dir que déu-n'hi-do. Per això de l'Infierno? Sí, per això de l'Infierno està a la província d'Osca i ara el novembre encara està per determinar, però també, doncs, això. I aniran fent alguna activitat perquè al fer cinc anys volen, doncs, celebrar-ho a base de bé, eh? I ja està. I no sé, l'última novetat, però això ja està encara covèncer, és una nova secció. O sigui que fantàstic, com que els joves el límit d'edat el van posar als 30-35 anys. Llavors hi ha gent, entre ells el Marc Carbonell, que porta la secció infantil i també porta la mitja d'esvern, doncs són joves que ja tenen més de 35 anys. I llavors van dir, home, podríem crear una nova secció que podríem dir-li Masters. I bé, això fa res, dos o tres dies, jo suposo que ja vindran a parlar-ne, ho han llançat de moment, ja ho han llançat a través de... dels socis i de xarxes, a través d'un qüestionari, si la gent s'interessava i suposo que esperen resposta per a veure si la creen, aquesta nova secció. I que tindríem la gent més gran, màsters, joves, infantils... Clar, però això també és una manera... que cadascú trobi el seu lloc, no?, dins de les seves. Exactament, exactament. És a dir que, clar, els que ens anem fent grans, ja dins del cicle, ja hem hagut de crear modalitats de dificultat, podríem dir, no?, perquè hi ha la llarga, que ja són 15-16 quilòmetres, la curta, que són 10, i llavors la cultural, que en diem, que és per gent que pot fer un o dos quilòmetres i visites culturals, no?, Per tant, ja ho vam haver d'adaptar perquè ens anem fent grans. Però el fet de sortir la infantil i els joves i ara aquesta mena d'intermedi de júniors seria fantàstic. Que tothom trobi el que dius tu, el seu lloc, amb graus de dificultat. Que bé, que bé, que bé. Doncs ho celebrem i esperem que aquesta rebuda sigui molt gran i positiva per aquests màsters. Aquella gent que ens estigui escoltant i vulgui més informació pot ampliar aquesta informació al web de radiodesvent.com, on hem dedicat una notícia, i també a les xarxes socials de les CEAS, on també s'està començant a moure. i a les xarxes socials de l'Ateneu Sant Justenc, perquè s'està fent aquest formulari amb preguntes i també per saber si hi hauria gent interessada, tanta com per poder obrir aquest espai. Tot una nova secció, sí, sí. Déu-n'hi-do. Doncs molt bé, molt complet aquest inici de curs, Romi. Sí, Déu-n'hi-do. És a dir, hi ha una bona embranzida d'inici i, a més a més, amb bones perspectives i celebracions, no? i festes com els 5 anys de la secció jove, el llibre i aquesta futura nova secció, fantàstic, més contents no podem estar, no? Clar que sí, clar que sí, doncs ho celebrem molt fortament aquí al programa. mans també de la natura, mans de la muntanya, com vosaltres, i que en aquest cas també l'apropeu a tot el municipi, a tota aquella gent que pugui participar. Sí, està obert sempre a tothom. La gent ve a vegades a conèixer-nos fent una llicència temporal i llavors ja s'anima a dir, ostres, sí, m'apunto. I sí, més aviat anem tenint altes, per tant, contents. Que bé, que bé. Doncs nosaltres contents anirem passant també llista, us anirem passant llista aquí al programa per anar podent també actualitzar aquestes notícies, aquestes activitats. Ja ho fèieu també amb la Rambla, amb l'etapa de Núria Garcia. En aquest cas amb nosaltres també continueu. Sereu un espai que de forma periòdica anirà passant pels micròfons de Ràdio d'Esvern per anar informant els oients també de totes les activitats que desenvolupeu des de la CEAS. Molt bé, sí, sí. Doncs, Romi, una abraçada. Que vagi molt bé. Igualment, Dani. Molta sort, també. Gràcies. Déu. Fem una breu pausa i tornem de seguida amb tots els detalls del Festival de Sitges, de l'edició d'enguany de la mà d'en Carles Penelà. Ho fem d'aquí una estona aquí, a Ràdio d'Esvern. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sou o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi. on les teves tardes se't faran molt curtes. Amb tots vosaltres, Veus de la Parròquia, compartint notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat. Ens pots escoltar dimecres a dos quarts de vuit del vespre, amb repetició els dissabtes a dos quarts de dotze del matí. Veus de la Parròquia. Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis. Bona nit! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Doncs seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla, i ara és moment de donar la benvinguda al Carlos Penela, que el tenim aquí als estudis de forma telemàtica. Carlos Penela, bon dia. Bon dia, Dani, què tal? Com estàs? Quant de temps? Sí, sí, sí. Doncs mira, content de tornar a coincidir amb tu aquí a la ràdio. El Carlos Penelas, el nostre responsable de cinema, i de tant en tant connectem amb ell per saber d'actualitat, d'estrenes i de tot el que passa en el setè món, en aquest setè art. que és molt actiu i que aquí en el nostre país, en el nostre territori, sempre està amb novetats, està amb actualitat, és una indústria molt activa, la del setè art, i en aquest cas nosaltres també amb el Carlos Penera ens posem al dia. Concretament avui el tema amb el que anirà de forma temàtica aquesta tertúlia, aquest debat, serà el Festival de Sitges, concretament aquesta 58a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, que va acabar la setmana passada, i per això aquesta música també terrorífica que hem posat de fons. I avui el que voldríem és saber la teva opinió, Carlos, sobre aquest festival, sobre l'edició d'enguany, com ha anat i com el valores. Doncs molt positivament. A priori, abans que comencés el festival, hi havia com una sensació a nivell, jo crec que bastant generalitzat a premsa, que potser aquesta edició era una miqueta tova, una miqueta fluixa, en comparació amb altres anys, però Déu-n'hi-do, o jo he fet una bona tria inconscient de les pel·lícules que he vist, però no, en general jo crec que després passat al festival l'opinió generalitzada era aquesta, que ha estat un molt bon festival, amb molt bones propostes, els convidats que ha portat al festival també han donat molt de lloc, sobretot amb el que diuen els encounters, les trobades amb aquestes personalitats dels cinemes, actors, actrius, productors, productores, directors, directores, jo crec que li posaria un notable alt, molt alt. Doncs amb aquesta nota arrenquem aquest espai de tartúnia cinematogràfica que girarà al voltant d'aquest festival de Sitges, un festival que es celebra des de fa molts anys en aquestes dates, a principis d'octubre. i en aquest cas aquest any ha arribat a la seva 58a edició. Un festival molt nostrat, un festival molt important del gènere, gènere fantàstic i de terror, recordem que és un dels més importants del món, i en aquest cas a Espanya podríem dir que és el més important. Bé, aquests dies a Sitges hem pogut viure un ambient molt distès, un ambient que els caps de setmana passava a ser més familiar i entre setmana més friki. Aquelles persones que realment són amants del gènere gaudien de les sessions que s'han pogut veure als diferents cinemes, a les diferents sales. I m'agradaria començar aquesta tertúlia, Carlos, parlant de les pel·lícules que has vist i amb quines et quedaries en el teu top 3, top 4, top 5, digue-ho com vulguis. Rescata les que vulguis, però m'agradaria saber amb quines pel·lícules et quedaries. Doncs bé, jo ja he fet una tria entre pel·lícules que m'agraden molt i altres que no tant, però que tenen el seu què. Però el top 3 se'n queda una mica curva, aquí tinc unes quantes més. Però bé, intentaré fer una selecció. Una síntesi, exacte. Mira, del top 3, sense voler posar una ratificació 1-2-3, però estaria sens dubte Gaua, que és la nova proposta del director basc, Paulo Urquijo, que ja havia fet les seves dues entre ells pel·lícules, Rehimentari i Irati, Aquest director, per qui no el conegui, és un director que li agrada molt tot el tema del folclore bas, de tot el tema de la meteorologia, de llegendes, i ho porta molt a la seva sang i fa pel·lícules que el que volen és mostrar i ensenyar a la resta de la comunitat cinéfila aquest folclore de la seva terra. I en aquest cas Gawa té un fort component sobre el tema de la bruixeria. I és una pel·lícula, com les altres dues, que està molt ben rodada. Jo crec que puja una miqueta al llistó i dona un pas endavant a Paulo Urquijo en aquesta pel·lícula. I jo us la recomano quan s'esteni, sens dubte. La veritat és que jo vaig tenir l'oportunitat de veure Irati en el mateix festival de Sitges fa uns anys, quan es va estrenar. Em va semblar una peça excepcional, que a moments podies comparar perfectament amb les pel·lícules fantasioses que tenim al cap, les clàssiques, un senyor dels anells, un Harry Potter, podies... Arribar-la a comparar amb pel·lícules de Hollywood, perquè realment hi ha planos que són brutals, i està molt ben rodada, té molt bon ús de càmera i també d'estil, és a dir, té una estètica molt interessant, el Paul Urquijo, i en aquest cas, a mi, personalment, Irati em va agradar molt, i ara que dius això de gaua, doncs estaré molt pendent també de quan s'estreni. Què més tenim, Carlos? doncs tenim La vida de Chuck, que és l'adaptació d'un relat curt de Stephen King, és una pel·lícula que em va agradar molt, m'està editant en tres actes, per mi el primer, bueno, em va ser una miqueta, dins del context no acabo de veure ben bé la relació que té amb la resta, la veuré un altre cop segur, com a mi una vegada més per veure si li trobo aquest primer acte però queda molt molt compensat amb el segon i el tercer amb una escena que no desvetllaré per no fer espòilers però són d'aquestes pel·lícules que quan les mentes et ve al cap una escena concreta i jo crec que aquesta adaptació d'un conte de Stephen King està molt bé feta. Ara no recordo si es va estrenar la setmana passada a cinemes o està a punt d'estrenar-se, però això és la meva recomanació. Molt bé, Stephen King sempre és, diguéssim, la vieja confiable, allò de dir, quan no saps què veure, quan no saps què llegir, doncs Stephen King és una aposta assegurada. Sí que és veritat que amb les pel·lícules, en el món cinematogràfic, ell sempre s'ha portat bastant malament, no?, amb les adaptacions que s'han fet dels seus llibres. Però bé, això no vol dir que no tinguin qualitat i que no valguin la pena. El resplendor, per exemple, va ser un pel·lículum de Stanley Kubrick i en canvi poca similitud té amb el llibre. Sí que és veritat que s'assembla però no té aquesta semblança que a ell li hagués agradat. Passem a una altra pel·lícula. Carlos, què més has vist a aquest Festival de Sitges? Mira, doncs destacaré una altra proposta espanyola que es diu Luget, de Bruno Martín. És una pel·lícula d'acció, d'acció thriller, que fa un homenatge a aquest cine kinky dels anys 70-80, adaptat als temps actuals. I jo crec que és una proposta... que si s'estrena perquè estan pendent de distribució, si s'estrena aquí al nostre país doncs donarà molt de parlar. Clar, a mi el que em passa amb aquest tipus de pel·lícules... A mi el que em sap greu del Festival de Sitges és que hi ha moltes pel·lícules que les vas a veure, les gaudeixes moltíssimes Sitges, perquè Sitges n'hem d'oblidar que és una experiència en si mateix. El fet d'anar al Festival de Sitges és una experiència molt gran, perquè veus gent que realment es dona el gènere, que ho viu molt, que quan hi ha una mort s'aplaudeixen al cinema, quan hi ha un dolent que no li surten bé les coses... la gent es riu en el cinema, vull dir que al final hi ha una complicitat molt important entre l'espectador i allò que s'està projectant, no? Però, clar, quan arriba a cinemes comercials aquesta complicitat desapareix i moltes vegades el que passa és que es projecten pel·lícules de sitges que han tingut molt d'èxit en el festival i que després a la sala els cinemes comercials no tenen aquest èxit. Ara faré dues comparatives. Per una banda, Anna i l'Apocalipsis, que per mi és un musical brutal que vaig veure fa ja uns anys al Festival de Sitges, un musical sobre Nadal, sobre zombis... Ells ho comparen entre Zombieland i La La Land. Saps? Fan aquesta barreja entre les dues cintes i realment podria sortir perfectament aquesta pel·lícula. És una pel·lícula que a mi em va agradar molt el Festival de Sitges, que jo vaig anar al cinema a veure-la en el seu dia, al Cinesa Diagonal, que es va estrenar un any i pico després del Festival de Sitges, perquè aquesta és una altra, que moltes d'aquestes pel·lícules triguen molt. I no hi havia ningú a la sala. I, de fet, l'anècdota és que va entrar el cavalí de les entrades, va entrar dins de la sala i em va donar un pòster. I em va dir, et dono un pòster perquè ets l'única persona que has vingut en tot el dia a veure la pel·lícula. Ostres, que fort. Aquest és un exemple de la comparativa. A Sitges estava la sala plena, a més es projectava en una de les maratons, i en aquest cas, un any i escaig després, en cinemes, no la van a veure ningú. Amb això el que vull fer la reflexió, i ara la comparem amb una altra pel·lícula, és que moltes vegades el Festival de Sitges dona l'oportunitat a aquestes pel·lícules que potser en cinemes no tenen cabuda, i que en els festivals... sí que la tenen, no? I a mi m'agradaria que la gent que ens estigui escoltant i tingui cert interès en el gènere, doncs els doni oportunitat a aquestes pel·lícules. Perquè, per altra banda, sí que la van donar a Paràsitos, no?, per exemple. Paràsitos ho va petar molt fort en el Festival de Sitges i després ho va petar molt fort als Òscars, però entre mitges va passar per sales i també va ressar sales. Per tant, jo crec que la gent hauria de donar una oportunitat a aquest tipus de cinema. Sí, sí, totalment. Totalment. Doncs seguim amb més coses, Carlos. Què més has pogut veure? Després et comentaré jo, perquè només he vist una pel·lícula aquesta any a Sitges, per això t'estic deixant que t'esplagis, perquè només he vist una i també vull donar la meva opinió. No sé si tu les has arribat a veure. Després ho comentarem. Doncs mira, així una miqueta ràpid. També m'agrada moltíssim La larga marxa, que també és una adaptació d'un llibre de Stephen King. És una pel·lícula que està molt ben feta, però és molt crua, és molt dura. Jo crec que trigaré a tornar-la a veure. Em va agradar molt també una pel·lícula que es diu Togueda, que crec que està a punt d'estanar-se. De fet, jo crec que és de les més sonades, no?, com a mínim, perquè a mi m'han sortit moltes publicitats, molts anuncis, i és una mica desagradable, no?, el tràiler, perquè es veu que s'ajunten, no es poden separar, no farem molt de spòiler, però Togueda, podríem dir, que és una de les pel·lícules que ha tingut una mica més de ressò, no?, al festival. Sí, sí, a mi m'agrada moltíssim. Després també una pel·lícula que es diu Modest Baby, que crec que també tindrà distribució aquí a Espanya. I una que no crec que tingui, però per destacar alguna asiàtica, és The Old Man with the Night, un thriller d'acció que està força bé. Després han razonat, a mi no m'ha arribat tant, però ha razonat molt El Hombre Menguante, del Du Jardin, el que va fer d'Artist. És una nova versió. Bueno, està bé, però per mi no passa d'aquí. Silencio, que és una sèrie d'Eduardo Casanova que s'estanarà properament a Movistar. També, bueno, dins del seu univers, la seva estètica, jo crec que és una proposta molt valenta i que a mi m'ha agradat força. de Dolors de Casanova. Alfa, la nova pel·lícula de la Júlia Dubocno, que barreja-se també amb Titan, també és una proposta força interessant. Esa cosa con ales, que crec que s'estrena en dues setmanes, una pel·lícula molt dura. Té de dir que això Un segonet, Carlos, que sembla que t'hem perdut la connexió, sembla que no t'estem escoltant. Intentarem recuperar-te. Em penso que sí. Carlos, què deies d'aquesta última pel·lícula? Sí, és una pel·lícula molt dura, però que està molt onfeta. Jo em vaig haver sortit del cinema perquè m'estava agobiant molt amb la trama i amb el personatge. I després, bueno, Frankenstein de Guillermo del Toro, una pel·lícula produïda per Netflix. També un dia que jo no estava molt fi, crec que li he deu una altra oportunitat, però vaig sortir de la sala dient Netflix, on no has ficat el Guillermo del Toro? Perquè sí que estèticament està molt ben feta, però vaig tenir la sensació de dir, bueno, aquesta pel·lícula, si la formo altre director o directora, també me la crec, no? I bàsicament serien aquestes meves pel·lícules. Amb Frankenstein creus que ha passat una cosa similar amb tots els crítics? És a dir, que tothom compartiu bastant l'opinió? O hi ha gent que li va agradar molt aquesta versió de Guillermo del Toro? Hi ha gent que li va agradar molt. Sí, sí, sí. No, és que t'ho preguntava perquè les crítiques que he vist per xarxes eren bastant positives i dir que potser és que hi ha disparitat o... sigui com sigui, és una pel·lícula que jo també tinc ganes de veure i veurem aviam com afronta Guillermo del Toro aquest repte. Molt bé, doncs deixa'm comentar-te la pel·lícula que he vist jo aquest any, és Dràcula. La veritat és que he passat dos dies pel festival. Un dia vaig anar a la zona del King Kong Area perquè estàvem amb el meu cosí i amb l'equip de Sono Terror, que és un equip que s'encarrega de fer ficcions sonores, liderat per Raül Navarro. I en aquest cas estàvem presentant una ficció sonora que vam fer fa un temps, fa un any i escaig, i també un nou projecte de la mateixa productora. I estàvem allà presentant aquestes ficcions sonores al King Kong Aria i vaig passar-me allà tot el dia i no em vaig moure massa d'allà. I després de la setmana següent vaig anar a veure Dràcula, la versió de Luc Besson perquè es van estrenar dues versions si no m'equivoco el festival de Sitges d'enguany i en aquest cas doncs la que vaig veure jo va ser la de Luc Besson i em va semblar veure la versió de Francis Ford Coppola en molts moments vull dir Una pel·lícula bastant reiterativa, que no descobreix res nou del gènere, i que sí que és veritat que si li hem de donar una cosa bona, si li hem de posar un punt positiu a aquest film, seria el disseny de so, em va semblar molt bo, va semblar molt potent el disseny de so a la banda sonora, em va semblar bastant bona. I també, a punt a favor al Festival de Sitges, que la Sala Tramuntana era una sala que històricament no tenia un bon so. Veies les pel·lícules, ja la pantalla no acompanya gaire perquè la pantalla de la Sala Tramuntana és una pantalla molt petita. I en aquest cas, aquest any s'han gastat els quartos amb el so i sonava molt bé la pel·lícula. Sonava molt bé. Destaquem, doncs, un Christophe Walls en aquest film, que per mi està una mica desaparegut. No és el Christophe Walls que veiem amb Malditos Bastardos, sinó que és una versió descafeinada. Però jo, com a reflexió, també diria que cap director ha sabut dirigir a Christophe Walls com ho ha fet Quentin Tarantino. És una opinió personal, però penso que hi ha molta gent que la comparteix, perquè realment l'hem vist a les mans de Tim Burton, a les mans de Woody Allen, en aquest cas també de Luc Besson, i cap director ha servut treure-li el suc que li ha pogut treure a Quentin Tarantino, sigui a Malditos Bastardos, sigui a Django Desencadenado, però penso que és un gran actor, és un actoràs, i que en aquest cas no llueix com hauria. La resta de la pel·lícula, doncs, bueno, una pel·lícula que està bé, que es pot veure, que quan la facin a cinemes aneu a veure-la perquè a nivell visual està molt bé, a nivell de so, com comentàvem, està molt bé i és una pel·li per veure el cine. Però a mi no em descobreix res nou, jo ja he vist aquesta pel·lícula. També t'haig de dir que és una història que a mi em costa una mica de mastegar. És a dir, m'agrada, és una història que m'agrada, però no sé per què, no sé si és per la manera en la que està feta o com, però em costa una mica de mastegar. I durant la pel·lícula va haver-hi un moment que jo vaig marxar de la pel·lícula i estava pensant, i pensava, ostres, si aquesta història la dirigis un altre director, qui t'agradaria que pogués dirigir aquesta pel·lícula? Vaig fer aquesta pregunta. I em va sortir Taika Waititi. I després em vaig autocorregir, vaig dir, no, no, Taika Waititi ja va fer Lo que hacemos entre las sombras, que és una pel·lícula documental, bueno, fals documental, divertidíssima, i que està molt i molt bé, que després hi ha hagut sèrie i ha funcionat molt bé. I realment vaig pensar, ostres, potser m'agrada més aquesta vessant, potser m'agrada més agafar aquesta història i fer una comèdia, fer una sàtira, perquè realment el que és la història ja està molt mastegada. Doncs el que has dit de les teves impressions de la pel·lícula, no he trobat cap persona al festival que digués el contrari. L'estètica recordava molt la Fancy for Coppola, que era la mateixa història que la tornàvem a explicar pràcticament de la mateixa manera. Jo no l'he vist, però les impressions que he escoltat són exactament igual que les teves. Sí, sí, no sé, jo a mi és la sensació que em va donar, després hi ha una escena una mica estranya al final, hi ha unes gàrgoles, i aquestes gàrgoles esdevenen cossos humans al final, és una cosa estranya, és com no acabes d'entendre aquesta... No sé, hi ha coses que no les vaig acabar d'entendre, i la resta és que és exactament igual, vull dir, és que estàs veient la pel·lícula de... de Francis Ford Coppola, que ja em sembla una pel·lícula tediosa, perquè són pel·lícules que són molt bones, però que el primer acte és molt tediós. Sí, costa de digerir, perquè el primer acte t'expliquen la història del conte Dràcula, t'expliquen que era un cavaller, que no sé què, quan arriba l'advocat... Aquí el bo és que s'estalvien, diguéssim, la historieta de l'advocat de m'ho penso, no m'ho penso, vaig, no vaig, vinga, vaig, no sé què, no, allà directament ja, aquí amb Luc Besson ja et trobes l'advocat dins del castell, com aquell que diu, això també t'estalvia uns 10 minuts de matenatge de veure l'advocat indecis, però per la resta de pel·lícula podríem dir que és molt similar. I ara sí, per tancar una mica de conclusions d'aquest festival de Sitges, què t'ha semblat, amb què et quedaries d'aquest festival i amb què penses de l'any vinent? És a dir, ja estàs pensant una mica en el que t'agradaria veure l'any vinent? Doncs, sincerament, respecte a l'any vinent, encara no. Encara no he tingut temps de reposar aquesta edició. Per tant, no estic pensant a la següent. I em quedo, bàsicament, també per un tema de comoditat i logística, Aquest any he establert com la meva base al Malià, per veure les pel·lícules de l'Auditori i de Tramuntana, sense desplaçar-me al Prado o a l'Escorxador. I, bé, em quedo amb que la crida de pel·lícules que han fet per aquestes dues sales, doncs... és molt bona, que el públic continua apostant pel festival, les sales estaven pràcticament plenes a cada sessió, i em quedo amb aquest ambient, amb aquest ambient únic que hi ha en aquest festival, on conviuen a la vegada fans, més friquis, menys friquis, amb premsa, amb persones del festival, amb els tradents convidats i em quedo amb l'ambient de Sitges que cada any com a mínim és igual de bo que l'anterior. Doncs, Carlos, moltíssimes gràcies per aquest especial Sitges que acabem de tancar ara mateix. Un festival que ha arribat a la seva 58a edició, que molta gent ja espera la 59a amb candeletes. I res, una abraçada molt gran, cuida't molt i ens anem escoltant pel programa. Igualment, que vagi bé, bon dia. Bona nit. Lord, we've got to keep the faith Don't you let your love turn to hate Now we've got to keep the faith Keep the faith Keep the faith Lord, we've got to keep the faith Bona nit. I fins aquí la Rambla d'avui. Moltíssimes gràcies a tots i totes els que heu fet possible el programa d'avui dimecres 22 d'octubre. Avui hem parlat de notícies, hem parlat del temps de les efemèrides, hem fet un repàs a les estones de clàssica de l'Ateneu i també hem parlat amb el celler de Can Mata. Hem tancat el programa d'avui amb la SEAS, secció excursionista de l'Ateneu, Sant Justenc, amb Romi Porredón i hem fet balanç del Festival de Sitges. Tornem demà, com sempre, de 10 a 1, aquí, a Ràdio d'Esvern. Que sigueu molt feliços!