#932 - Vent, festes i karts: actualitat i cultura local

Bon dia. Passant sis minuts de les deu del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla. La setmana passada vam celebrar el Dia Mundial de l'Alimentació, una jornada per recordar la importància de cuidar el que tenim al plat i reflexionar sobre un problema que ens afecta a tots, el malbaratament alimentari. Cada any milions de tones d'aliments acaben a les escombraries, mentre en molts llocs del món, i també a casa nostra, encara hi ha persones que no poden garantir-se un plat digne. Aquesta contradicció ens interpel·la directament. Què podem fer nosaltres per canviar-ho? Petits gestos com planificar millor les compres, aprofitar les sobres, conservar bé els aliments o donar una segona vida al que en sobre poden marcar la diferència. Cada producte que es llença no és només menjar, són recursos, hores de treball i energia que també es perden. El valor real del menjar va molt més que el seu preu. És cultura, esforç, tradició i també responsabilitat. Reduir el malbaratament és una manera de respectar tot aquest camí des del camp fins a la taula. Així que avui, mentre fem el programa, us convidem a pensar-hi. Quants cops comprem més del que necessitem? Quants cops llancem sense mirar? Potser és hora de començar a menjar amb més consciència i menys pressa. Comencem, doncs, el programa amb una reflexió clara. Cuidar els aliments és cuidar el planeta i cuidar-nos a nosaltres mateixos. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla. I al Magassin de Matins de Ràdio d'Esvern, la Rambla arrenca com sempre amb el repàs de Sumari. Avui comencem amb les notícies de Sant Jus, les portades dels diaris amb Mariona Sales Vilanova. Tot seguit també farem un repàs a les efemèrides del dia. Avui tindrem la carta del dia amb la Palmira Badell i passarem també al temps amb en Carles Rius. A la segona hora, la Jona Palau i la Mariona Sales ens explicaran l'organització d'aquests cards de coixinets, que es durà a terme el 8 i el 9 de novembre. Tot seguit també parlarem de les xarxes socials amb la Venesa Montserrat i tancarem el programa d'avui amb Cousheling, amb Frank Rigol i amb teatre amb Maica Dueñas. Ja estem a dijous, 23 d'octubre, a propet, a propet del cap de setmana i a propet també a final de mes, amb moltes ganes, amb molta alegria, arrenquem el programa d'avui amb Soft Cell i el seu Ten It Love. Bon dia! Bona nit. Bona nit. Bona nit. I give you all a boy could give you Take my tears and that's not nearly all Tainted love, tainted love Don't touch me, please I cannot stand the way you tease I love you, though you hurt me so Now I'm gonna pack my things and go Tainted love, tainted love, tainted love Fins demà! Sabies que al teu municipi tens el servei d'Ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor Ambici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Cari, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandrar. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cubell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. I obrim, com sempre, aquest magazín amb l'espai de les notícies a nivell municipal. Obrim aquest magazín saludant a Mariona Sales, cap d'informatius. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Avui arrenquem amb els titulars de la jornada avui dijous, que són en total tres. Comencem parlant de les tasques... de prevenció d'incendis al camí de la muntanya per millorar la seguretat forestal. Tot seguit també parlarem de què Mas Lluís celebra les festes de tardor amb activitats familiars i una botifarrada popular i tancarem parlant d'empreses i artistes que es connectaran en una jornada de networking creatiu. Comencem doncs amb aquesta notícia relacionada amb la muntanya i amb la desbrossada. Exacte, les obres de desbrossada i tal al Camí de la Muntanya entre el Club de Tenis Sant Gervasi i la carretera de Molins a Vallvidrera van començar el dimarts 21 d'octubre i és una actuació que s'inclou dins del Pla de Prevenció d'Incendis i compta amb el suport econòmic de la Diputació de Barcelona i els treballs consisteixen en la neteja de la part baixa del bosc amb la trituració de restes vegetals, la desbrossada i la poda de branques baixes o d'arbres caiguts mitjançant motosserra. L'objectiu és millorar la seguretat de la zona i prevenir la propagació del foc, creant una franja lliure de vegetació a banda i banda del camí i retirant els arbres malmesos o amb risc de caiguda. L'empresa Taller, que és especialitzada en actuacions forestals, és l'encarregada d'executar aquests treballs. Doncs amb aquesta notícia encetem l'espai de notícies a nivell municipal, recordem aquestes obres de desbrossada i tal al camí de la muntanya. Passem a altres qüestions, marxem al Mas Lluí perquè també celebren les festes de tardor. Exacte, el barri de Mas Lluí celebrarà aquest dissabte 25 d'octubre les festes de tardor amb activitats familiars i una botifarrada popular a la plaça Júlia Quieta a partir de les 10 del matí. És un esdeveniment organitzat per l'Associació de Veïns i Veïnes de Maslluí, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Jús, la Colla Gegantera, el Cau, l'Esplai i el Casal Popular La Sala. El programa inclou tallers infantils, contacontes, jocs gegants i actuacions a diverses entitats del barri. A dos quarts d'una hi haurà ball de gegants i a partir de la una se servirà la botifarrada popular, que inclou botifarrapà, mongetes de lloli i beguda... I els tiquets tenen un preu de 10 euros i la jornada es completarà amb música i activitats per totes les edats en un ambient de trobada i de participació veïnal. Recordem que les festes de tardor van començar en el nostre municipi la setmana passada i que el primer cap de setmana va ser tot un èxit amb el correfoc, també amb l'aniversari dels limonis apagallums de Cama Blanca i amb la Diada Castellera. Culminarà aquesta festa de tardor, si el temps ens deixa, amb aquestes activitats, com comentàvem, als espais de Maslluí i també del barri centre. Recordem que hi ha previstes les activitats de la nit de Sant Just al carrer i també l'indemà, el diumenge, Sant Just al carrer, una de les activitats més nostrades i més celebrades de les festes de tardor. Passem a altres qüestions, marxem a l'última notícia del dia, perquè avui també us volem parlar d'una qüestió que és prou interessant, que és el fet d'aquest networking que organitza l'Ajuntament de Sant Just. Exacte, l'Ajuntament amb el suport de la Diputació de Barcelona organitza el dilluns 27 d'octubre una trobada de networking entre empreses del sector creatiu i artistes locals per fomentar la col·laboració i l'intercanvi professional. És una activitat que tindrà lloc de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 12 al col·lector Somnis, que està a l'Avinguda de la Riera, número 22. La sessió, conduïda per Rosa Ural Alastroell, experta en xarxes professionals, inclourà una benvinguda institucional, la presentació del projecte d'economia creativa sobre la sessió temporal d'obres d'art empreses i un espai de networking pràctic per establir nous contactes i projectes conjunts. La trobada s'adreça a empreses, professionals i artistes de Sant Just que vulguin conèixer l'ecosistema creatiu local. Les inscripcions estan disponibles en línia, tant per a empreses com a persones artistes. Podreu trobar l'enllaç directe a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. Doncs això ha estat tot. Hem parlat avui dels treballs de desbrossa i tala que eliminen aquesta vegetació i arbres amb risc de caiguda al Club de Tenis Sant Gervasi, també a la carretera de Molins a Vallvidrera. Hem fet també aquesta esmena a la jornada del 25 d'octubre, aquestes festes de tardor Maslluí i hem tancat amb aquest networking creatiu que es durà a terme aquí a Sant Just. Fem una petita pausa publicitària i tornem de seguida amb les portades dels diaris d'avui dijous. A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. 10 minuts i escaig per arribar a dos quarts d'onze del matí i ara repassem les portades dels diaris d'avui dijous 23 d'octubre. Mariona Sales, comencem com sempre amb el diari Ara. El diari Ara obre amb la crisi de l'habitatge i diu que el govern estudia prohibir la compra de pisos per especular. Diu que un informe veu factible la mesura si es limita algunes zones, però els experts discrepen sobre la seva viabilitat. Diu que el preu del lloguer Barcelona és el segon més alt d'Europa en relació al sou mitjà de la població. Doncs bé, potser tindrem més endavant aquesta mesura per prohibir la compra de pisos per especular, que jo personalment la celebro si acaba sent possible i si acaba sent viable, perquè realment l'habitatge ha de ser un dret i no ha de ser un negoci. Per tant, està molt bé que vulguis fer diners, però potser hauries de fer-los en una altra... en un altre sector i no en un sector que ara mateix està superprecaritzat i que hi ha gent que literalment viu al carrer perquè no pot tenir una casa decent i hi ha gent en canvi que s'està forrant a base de tenir pisos i pisos i pisos. De fet, aquesta notícia també va molt lligada a un gag que ha sortit recentment de la revuelta. Recordem que el programa de David Broncano va ser líder d'audiència aquesta mateixa setmana amb Gabriel Rufián, responsable d'Esquerra al govern espanyol, i en aquest cas... feia una cita que era semblant al que citarem a continuació. Deia alguna cosa com que la gent rica no especulés amb les llars, amb les cases, no comprés cases per fer-se més rica o pel que fos. O sigui que... Es ve molt bé també aquesta notícia per fer aquesta reflexió que és una cosa que s'està reivindicant fins i tot des de les altres esferes dels partits polítics, el fet que les llars no s'utilitzin com a moneda de canvi, com a moneda per especular. Passem a altres qüestions, marxem a la imatge, que és la imatge del dia. Exacte. Diu que Putin reclama la rendició total d'Ucraïna. Mentre els voluntaris ucraïnesos continuen recuperant restes d'alguns dels 87.000 soldats russos morts a la guerra, el Kremlin insisteix que no negociarà cap al tu al foc si no s'aparta Zelensky i es desarma Kyiv i els Estats Units anuncien noves sancions a Moscú. i a la fotografia veiem un militar agafant entre les seves mans un crani, no? Sembla que estigui agafant un crani, exacte. I això, la fotografia parla, ens mostra aquesta situació, que estan buscant les restes dels 87.000 soldats russos, que es diu Ràpid, però Déu-n'hi-do, que està deixant aquesta guerra. Marxem amb més qüestions, marxem amb més notícies. Veiem que ha tancat una altra botiga centenària. Diu, la ferreteria Llanza, part del miracle del passeig de Sant Joan, abaixa la persiana. Una notícia trista pel comerç de Barcelona, per aquestes botigues centenàries que més estan en llocs. que pràcticament no queda ni un negoci local, que tot són cadenes internacionals... Ni un negoci local, ni un local que passegi per aquells carrers gairebé, no? Exacte, tot són turistes. Tot està escrit en anglès, pràcticament, i bé, doncs és un altre símptoma de la despersonalització de les ciutats, de la pèrdua d'essència... i de com el turisme guanya per davant de la gent autòctona i de la vida local. Està clar que s'ha de fer alguna cosa i que des de les institucions s'han de fer alguna cosa, però jo tampoc tinc molt clar què és el que s'ha de fer, perquè tu també, com a gran viatgera que ets, Mariona, jo també ho soc, també m'hi considero, ens agrada viatjar a altres països, també et dic que quan jo vaig a una ciutat el que vull viure és l'experiència més pura Aquella essència, intento viure, intento adaptar-me, intento respectar allò que és seu, que forma part de l'imaginari comú d'aquella gent que viu allà 365 dies a l'any. Però no sé, a vegades sembla que aquí, com a mi, ens estem adaptant molt els turistes. Clar, i a més el problema és que els locals de tota la vida... o els petits negocis, la gent d'aquí que vol posar petits negocis que no siguin tot enfocat al turisme, no poden competir contra les grans empreses, perquè és que realment aquests carrers de Barcelona, que ara mateix ja no només pot posar un negoci, sinó que tampoc hi pots viure, perquè s'han encarit moltíssim. Llavors, clar... davant d'aquests lloguers que són totalment prohibitius, doncs un negoci petitó no pot sobreviure. I el que deies tu de quan vas a fer turisme, sí, jo tampoc entenc també tota aquesta mania de posar tot de cadenes que les pots trobar a qualsevol ciutat. Quan, per exemple, vas a una ciutat com, jo què sé, podria dir Nàpols, que té moltíssimes botiguetes petites, locals i tot, i és deu cops més xulo. Si m'he fet 900 quilòmetres és perquè vull veure algú que no tinc a prop de casa, que no puc veure cada dia. Sí, o això, veure gent de tota la vida, locals petitons, que siguin diferents. O sigui, que només puguis trobar aquell local, aquella ciutat, saps? Que no et vagis i et trobis per 10.000 cops seguits una botiga d'empanades, al costat un Starbucks, a l'altre costat un, jo què sé, un Foster Hollywood, que dius, és que quina gràcia té jo. Però al final és això, aquestes petites botigues no poden competir contra les grans multinacionals i contra empreses que tenen un capital molt superior i poden llogar un local al centre d'una ciutat. No, i el que has dit del lloguer és una clau molt important, perquè els lloguers a Barcelona, no cal dir-ho, evidentment el que és habitatge ha pujat moltíssim, a les corones del voltant també, és a dir, a les corones de l'àrea metropolitana també, ja ho sabem, però pel que fa a locals de comerç, també ha pujat moltíssim el preu, vull dir, estem parlant que potser ara es paga 3-4 vegades més que fa 4-5 anys, llavors això ens ho hem de... Ens ho hem de repensar perquè quan trigarà a la ferreteria Llanza una empresa d'aquestes grans que tu has citat abans a fer-se cabuda allà i a establir-se allà com a negoci. Després potser dura dos o tres anys i als dos o tres anys hi ha una altra marca i una altra empresa. Passeig Sant Joan també, no sé a quina alçada cau, hem de recordar que Passeig Sant Joan és una zona també bastant friki, bastant otaku, que hi ha moltes botigues, rotllo d'ànime, perquè funciona molt, aquella zona funciona molt tot el tema així de còmic i tal. Sí, sí. Bé, veurem què fem, veurem què fan, perquè també és un ninxo això i també funciona. Passem a altres qüestions, marxem a dues notícies que ens toquen de ben a prop, marxem a parlar de Junts i després que Catalunya necessita places de geriàtric. Exacte, veiem que Junts apuja el to i amenaça amb trencament Sánchez. Diu que el PSOE destina impostos a finançament il·legal. I tanca portada avui al Diari Ara, dient que Catalunya necessita 80.000 places de geriàtric més el 2035. Diu que la patronal avisa que calen més diners per assumir l'augment. I marxem a la portada del periòdico en català. Un dels protagonistes, Joan Roig, que insta els empresaris a deixar de tenir por de les multinacionals. En una conferència que va donar fa uns dies, també Joan Roig deia que la gent que és rica no ha de tenir por a dir-ho, a guanyar diners. Vull dir, guanyar diners no està malament. Em sembla molt graciós com ho va dir. En fi, no obrirem aquest debat, però és curiós, com també ho diu, com traient-li, exculpant una mica els empresaris que a vegades es senten culpables per guanyar diners. El fet no és guanyar diners, el fet és de com es guanyen aquests diners. Aquí jo no posaré en tela de judici res, però també volíem destacar aquesta cita de Joan Roig. Passem a altres qüestions. García Milà diu que cal desbloquejar el finançament. La presidenta del Cerca d'Economia analitza els reptes de Catalunya a l'afterwork del periòdico. Pel que fa a l'Eurocambra, exigirà avenços per posar fi al canvi d'hora. L'Europarlament forçarà avui el Consell i la Comissió a posicionar-se en un debat que ha ressuscitat Espanya. També arran del TikTok que hem vist tots i totes de Pedro Sánchez posant una mica aquest tema al centre de tot, d'aquestes notícies que estan girant aquests dies, també en relació que d'aquí molt poquet canviem l'hora. Passem a altres qüestions. A portada tenim imatge principal d'Isabel Presley ahir durant les presentacions de les seves memòries. Miguel Boyer va ser l'amor de la meva vida, cita Isabel Presley, que presenta a Madrid Mi verdadera història, unes memòries en què dona nous detalls de la seva vida. Pel que fa a les miniatures, el govern estudia prohibir la compra d'especulativa d'habitatge, com també hem citat en el diari Ara. Passem també a Mapileon, futbolista, que diu que he necessitat temps per tornar a Espanya. I pel que fa al Thyssen, donarà a conèixer el 2027 el seu projecte arquitectònic. Els líders dels 27 debaten avui sobre la crisi d'habitatge. Diu que els preus dels pisos han pujat un 58% a la Unió Europea i a Espanya un 72%. També del laboratori català diu que a Illes planteja prohibir la compra especulativa. En fotografia principal, també marxem a la guerra d'Ucraïna i Rússia, diu que Putin, que estic aquí, vi dirigeix maniobres nuclears. La presidència russa va difondre ahir un vídeo, al qual pertany la foto, que el veiem assegut en una taula rodona, que entenc que és el lloc on s'està gravant aquest vídeo, Diu que mostrava Vladimir Putin dirigint maniobres nuclears amb missils balístics. Hores després, Donald Trump va avançar sancions substancials contra Moscú i, mentrestant, els bombardejos russos van continuar, incluent-hi un contra un allar d'infants. Altres notícies de la Vanguardia veiem que Junts exactua la pressió sobre Sánchez i l'avisa que s'acosta a l'hora del canvi, que el govern central no veu en risc la legislatura malgrat la impaciència de Puigdemont. I també parlem de notícies petites de la portada de la Vanguardia, diu per internet, i diu un 30% dels adolescents compren sense els pares. També parla de la nova llei de barris que rep 83 peticions. I tanquem amb el llibre biogràfic d'Isabel Preissler que revela la gelosia dels seus exmarits. I tanquem com ho fem sempre amb una última portada, en aquest cas la del punt avui. Parlem de l'entrevista Albert Abril, copartícep i en aquest cas periodista de l'avui el 1976. El país arribarà a la independència d'una manera o una altra. Gràcies. Veiem un interrogant de metacrilat que simula una urna i veiem uns sobres de color marró que són introduïts per una mà, en aquest cas una mà anònima. El títol és «Rum a les eleccions municipals. L'independentisme engega la maquinària per afrontar el repte dels comissis locals del 2027, en què s'augura una forta fragmentació». Pel que fa a l'espai al d'ahir, el signe avui Pere Bosch Cuenca. Del canvi d'hora a l'hora del canvi, Junts llança un advertiment al govern espanyol que defensa la seva gestió. A les cròniques avui es parla de l'alerta de Nogueres, el regne dels lapsos i també de Rosetta Mauri a Carmen Amaya avui. Pel que fa a l'esportiu, Ferran i Rafinha ja s'entrenen en vista del clàssic Madrid-Barça. Felic Rep un partit d'ascensió i se'l perdrà si no prospera el recurs. Mariona, gràcies. Tornem a escoltar les hores en punt als bolletins d'aquesta casa i també a l'informatiu edició migdia. Fins ara. I avui la pausa musical entre les notícies i les efemèrides la fem amb Up Down Girl, aquesta cançó de Billy Joel. Fins demà! You know I can't afford to buy her pearls But maybe someday when my ship comes in She'll understand what kind of guy I've been And when she's walking She's loving so fine And when she's talking She'll say Fins demà! I ara marxem a les efemèrides del dia. Avui és 23 d'octubre i com cada dia fem un viatge per la història per descobrir qui ha passat un dia com avui. Marxem però primerament al 1520, quan Carles I d'Espanya era coronat emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic a la ciutat d'Aquisgrà. Un títol llarg però que va marcar el començament d'un regnat immens. Música Avancem fins al 1705, quan l'arxiduc Carles entra triomfalment a Barcelona durant la Guerra de Successió i és aclamat rei pels partidaris de l'arxiduc, una de les pàgines més intenses de la història catalana. I més endavant, més a propet nostre, el 1915, més de 33.000 dones van sortir als carrers de Nova York per reclamar el dret a vot. Era una marea silenciosa i ferma que canviaria el futur de moltes generacions. Fins demà! I tanquem l'espai d'avui de les afemèrides. Marxant el 1940, la frontera entre França i Espanya, on Franco i Hitler es reunien a Hendaya. La trobada no va donar els resultats que Hitler esperava i Espanya finalment no entraria a la Guerra Mundial. També el 1941, Walt Disney estrenava Dumbo, la història del petit elefant amb orelles gegants, que ens va ensenyar que les diferències poden ser el nostre superpoder. I pel que fa, doncs, a l'efemèrida musical, un dia com avui, de 1959, Mag the Knife, de Bobby Darin, arribava al número 1 de les llistes nord-americanes. Una cançó elegant, fosca i irresistible. La sentim aquí, a Ràdio d'Esvern. The shark baby has such teeth, dear And it shows them pearly white Just a jackknife has old Maggie Heath, baby And it keeps it out of sight You know when that shark bite with its teeth, baby Fins demà! Can't someone sneak in round a corner? Could that someone be Mack the Knife? There's a tugboat down by the river, don't you know? We're a cement bag just drooping on down. Oh, that cement is just, it's there for the weight. I ara marxem directament a la carta del dia amb Palmira Badell. Palmira, bon dia. Bon dia a tothom. Com estàs? Bon dijous. Gràcies. Vosaltres també. Guardeu-vos amb el vent, eh? Sí, sí, aquí... Estan bufant les fulles que s'estelen, eh? Si cal pedres a la butxaca, es fa i està. A mi això sempre m'ho han dit, perquè com que saps que jo sempre he sigut de complexitat bastant prima... Sí. Doncs clar, a mi sempre m'han dit això de les pedres. No, no, però aquí hi ha... un revés perquè jo també havia sigut així com tu, m'ho prima tallem el vent no ens afecta tant també podria ser vinga va, anem amb la carta del dia som-hi aquest cap de setmana el tindrem ple de festes i com cada any ens toca canvi d'hora i com sempre no sé si anirem endavant o endarrere tant és, no em llevo mai a la mateixa hora soc bastant anàrquica. Potser per això no m'afecta aquest canvi, com d'altres que passen uns quants dies ben groguis, i quedem rondint-ho perquè no m'agrada l'horari que farem a partir de diumenge. Aquesta setmana, el Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ha tret el tema i sembla que potser l'any que ve ja no es canviarà. És a dir, si no es fa el canvi, ens quedem amb la que tindrem a partir de diumenge. La sortida del gran Manitú espanyol, si més no, haurà distret d'altres problemes. Ja ho fan això els manaires, quan se senten acorralats. Se li avisa el lleutor. La portaveu de Junts va estar molt encertada, dient-li, no interessa el canvi d'hora, sinó l'hora del canvi. A veure com anirà tot plegat. Estic contenta veient els papers que hi ha pel barri, Al barri centre hi ha enganxat els papers notificant que tancarien el circuit per fer la nit de Sant Just al carrer. Sí senyor, així m'agrada. És ben senzill i no el shopping night i tot això. M'agrada qualsevol idioma, però no m'agrada que s'utilitzi en lloc del nostre. I tant que ens sentim que el castellà ens envaeix, diria que l'anglès va fent també, eh? La nit del dissabte és d'aquelles nits animades. Ens trobem els coneguts i entremig. En veiem de desconeguts, que no sabem d'on són i potser viuen aquí. Tant me fa la qüestió és que estigui animat. I l'endemà també. Ja sabem que no hi ha novetats. Sempre és el mateix. Potser algun espectacle. No sé què s'hauria de fer per renovar l'ambient. Però això està bé. Però alguna novetat vistós estaria bé, oi? El canvi d'ubicació ja es tractava d'això, potser. Per la setmana entrant tenim la castanyada que també li fa competència a l'estil d'altres costures. Ai, cultures. Ai, com equivoco. Que al jovent li agradi més el Halloween ho entenc. És més divertit i ben mirat es pot fer tot. El que potser aviat no podrem fer és menjar panellets. El preu que van potser haurem de prescindir-ne. Què et sembla? Tu què celebraràs la setmana que ve? Ai, no m'ho facis dir, que potser em deixes de parlar, Palmira. Per què? Que faràs el Halloween? Jo faig el Castaway, jo faig una barreja de les dues. Ara, ara, ara. Això és el que es fa, perquè cap i la fi, si tirem molt enrere, molt enrere, molt enrere, vés a saber d'on venen les tradicions que tenim. Més val no saber-ho. Estan aquí i ja està. Més val afegir que perdre. Ara, esclar, jo també els dic als jovent com tu, es pot fer tot. Però de moment encara ha de venir la de Sant Just al carrer, i que cada any ja patim perquè no plogui, perquè també és un dia que ens trobem, ens veiem, ens ho posem bé. I tant que sí, i tant que sí. Des de fa uns anys ens acompanya a la nit de Sant Josep al carrer, però jo recordaré amb especial sentiment el Sant Josep al carrer, no?, quan s'omplien els carrers d'alegria, de joia, que encara passa, però quan ets petit encara te n'adones més... No sé, jo tenia una emoció tan desfarmada que em llevava super d'hora. Aquell dia era com el dia de reís, una mica. Sí, sí, sí. Clar, això de... Ens agrada el carrer. És això, saps? No sé si és el Mediterrani, però ens agrada fer festes al carrer. Sí, sí. A mi sí que m'agrada. Doncs bé, ens veurem. I tant. Una abraçada molt gran. Cuida't molt. Gràcies vosaltres també. Adéu-siau. Bon dia. Bon dia. Petita pausa, de seguida el temps amb en Carles Rius. Fins ara. Garantim els teus drets. Els bars i restaurants han d'indicar l'import total dels preus amb l'IVA ja inclòs. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Sabies que al teu municipi tens el servei d'Ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor Ambici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Cari, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Twenty-five years and my life is still Trying to get up that great big hill of hope For a destination I realized quickly when I knew I should That the world was made up of this brotherhood of man For whatever that means And so I cry sometimes when I'm lying in bed just to get it all out what's in my head. And I am feeling a little peculiar. And so I wake in the morning and I step outside and I take a deep breath and I get real high and I scream Fins demà! And I try. Oh, my God, do I try. I try all the time in this institution. And I pray. Oh, my God, do I pray. I pray for the sake of tea. What's going on? Falten vuit minuts per arribar a les onze del matí. Estem amb WhatsApp a aquesta cançó que, bé, ens recorda que estem a dijous, que encara no hem arribat al cap de setmana, però que estem a les portes de fer-ho. Ara sí, passem a parlar del temps i ho fem com sempre, quan arriba aquesta hora, amb en Carles Rius. Carles, bon dia. Molt bon dia, què tal? Com anem? Doncs bé, expectant-nos una mica del que pot passar a nivell de temps, aquesta previsió meteorològica que ens portes cada dia a aquesta hora. Bé, el que vas dir és set, aquest vent que ens vas prometre ha arribat, el veiem, perquè de fet estem aquí nosaltres... refugiats, resguardats aquí del vent, però si veiem com els arbres, l'arbrat de la zona de Campa de Roseta, doncs està bastant ballaruc avui al matí. Sí, sí, i a més a més la cosa anirà més, o sigui, ara estem tenint cops de vent màxim de 30-40 km per hora, però es pot arribar a superar els 70 km per hora. Això coincida una miqueta amb el migdia. O sigui, que ara sí que tenim cops de vent, però pot ser una mica més fort. A Catalunya ja hem tingut cops de vent molt bèsties. A Puig-Sasolles, a 1.600 metres d'alçada, 129 quilòmetres per hora. A Port Bou, 124. Avui, 90 quilòmetres per hora. A La Tossa d'Alp, 88. A Montsec d'Ares, cap a Lleida, 82. A Falset, cap a Tarragona, 75. A Port del Comte, 71. Que això és Barcelona, bueno, la província de Barcelona. i realment a molts altres punts el vent està bufant amb molta intensitat. He fet així una mica resum perquè veiem que tot Catalunya està bufant molt de vent i que les comarques centrals són on rebran més petac d'aquest vent. Així ho ha vist el Servei Meteorològic de Catalunya, que aquest matí... ha llançat un avís del Vencat per l'intensitat del vent. I també tenim un altre avís que no se li fa massa cas, però pels que són navegadors, que sàpiguen que tot el que és la costa central i la costa gironina, el mar també està bastant revoltat. O sigui que si han de triar un dia per anar a navegar, potser avui no és el millor dia. També hi ha un avís per part del Servei Meteorològic de Catalunya. Comarques que on és previst que el vent pugui ser més fort, aquest vent de ponent rescalfat, doncs vinga, el Bages, la Segarra... La Noia, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, l'Alp Penedès, el Baix Penedès i també el Garraf. O sigui, tot el que són comarques centrals i litoral central, aquí és on es canalitza més fàcilment aquest vent de ponent, ens arriba rascalfadíssim i això provoca que els vents siguin molt forts. Un vent que ens acompanyarà durant pràcticament tot el dia, que començarà a fluixar cap a la nit, però que avui serà el protagonista. Juntament amb unes temperatures que són espectaculars, a hores d'ara, per exemple, si viatgem fins a l'Escola Montseny, un viatge llarguíssim, Bastant, bastant. Ens trobem amb una temperatura de gairebé 26 graus, 25,7. La sensació de calor, tot i el vent, és de 26,1, però és el que comentàvem el dilluns, no sé si ho recordes, o dimarts. que dèiem que la humitat és tan baixa per culpa del vent que la sensació de calor no és tan acusada. Sí que tens aquesta sensació d'aire calentet, però no està suant, perquè la humitat és molt baixa. Tenim un 50% d'humitat. Són d'aquests dies que, si això passés a ple estiu, tindríem un risc d'incendi brutal. Hem d'anar una mica al tanto perquè amb el vent i aquest ambient tan sec... Quan fa tanta calor, els boscos es veuen afectats per incendis que poden ser molt fumuts. No és el cas a la tardor, però vaja, avui hauríem d'anar una mica al tanto perquè el vent és molt punyetero. Així que 25,7 a l'escola Montseny, aquí a Can Ginastà, que així ens toquem una mica el melic, que és on estem nosaltres. A la ràdio també estem al voltant dels 25,4, amb una sensació d'uns 26 graus. O sigui que realment avui la calor apreta i és un dels protagonistes que més canvi notarem de cara als propers dies. Avui ho estàvem anunciant a les xarxes socials que hi ha un canvi bastant radical. Mira que avui ens hem frenat perquè... Esperàvem la possibilitat que la temperatura no s'enfilés tant com ahir, però ja estem per sobre de la temperatura màxima d'ahir, o sigui que realment avui ens pensàvem que la temperatura tiraria una mica avall, no ha estat així, però demà divendres la màxima prevista és de 18 graus i avui estem a 26 graus. O sigui que realment és una baixada espectacular de les temperatures. No tornarem al que seria normal per l'època, sinó que passem de temperatures al voltant de 5-6 graus per sobre del que tocaria per l'època i demà estarem a 2 graus per sota, dissabte estarem a 3 graus per sota del que tocaria per l'època i fins i tot diumenge podríem estar en una màxima de 15. Són 11 graus menys que avui. I estem parlant de dissabte, que falten 48 hores. O sigui que realment és un canvi bastant radical, una situació que haurem d'anar seguint, I, curiosament, avui amb aquest ben associat ens està creuant un front. És un front que arriba completament destrossat perquè amb aquestes ventades no pot ser massa feina, però si miréssim el radar en aquests moments o teniu opció de poder-ho veure amb alguna aplicació, podeu comprovar com en aquests moments hi ha precipitacions a tot el que és el Pirineu, des del de Lleida fins al Pirineu Central, i també hi ha alguna precipitació cap a les comarques de la Segarra i la Noia. Les precipitacions que són fruit d'aquest front, que aquí a la costa, aquí a Sant Jus, on s'arriba amb aquest vent i els núvols arriben una mica trencats, però tenen acte de presència i no els descarta alguna gota. Algun mapa avui marcava alguna possibilitat d'alguna gota amb aquestes ventades que tenim d'avui dijous. Un vent que, com dèiem, va perdent pistonada, que de cara a la nit ja perdrà molta força, i el que ens quedarà és un dia d'impàs, que serà demà divendres, on tindrem força sol, el vent ja fluixa, i els núvols, a mesura que vagi avançant el divendres, anirà guanyant terreny i s'anirà tapant el cel. La nit ja quedarà completament tapat. Pel que fa a precipitacions, ja ens han trucat de l'Ajuntament per saber aviam què poden fer amb les festes de tardor. Jo, vist des d'ara, i amb tants dies que portem anunciant-ho, tant dissabte com diumenge pot ploure. Dissabte sí que és cert que no ha de ser massa cosa, però diumenge pot ploure amb intensitat i ho pot fer durant tot el dia. O sigui que els mapes avui van confirmant una miqueta. Alguns estiren més el dissabte que el diumenge, altres ho porten amb un diumenge variable però que acabarà plovent a migdia... Tots els mapes estan indicant aquesta possibilitat d'un front que és actiu, que arriba, que porta pluja i que ens porta una baixada claríssima de les temperatures. Penseu que passem d'estiuet a tardor avançada. No tardor, tardor avançada. O sigui que el canvi és bastant radical. Sort que tenim demà divendres que ens anirem adaptant una miqueta a la temperatura perquè de cara al cap de setmana les temperatures baixen i molt. Serà un ambient força més fresc que no pas el que tenim avui dijous, que realment és espectacular. I el que dèiem, aquesta situació que continua marcada per aquesta inestabilitat coincidint amb un cap de setmana ple, completament ple d'activitats a Sant Just d'Esvern, però que la pluja tindrà el seu protagonisme i ja veurem si qui hagi de prendre decisions suspèn aquesta activitat per un altre cap de setmana. o realment s'anul·la, que també és una altra opció, perquè a vegades... També s'ha fet. Hi ha moltes activitats de carrer que queden contractades per aquest cap de setmana, que això la gent potser no ho sap, o anul·les, ho poses en un altre cap de setmana i aquesta activitat no es pot celebrar perquè la persona en si o el grup en si ja té ocupada l'agenda. Llavors queden unes festes bastant més pobres, com a mínim sense tanta activitat. O sigui que ja veurem quines decisions presen els nostres polítics de cara a un cap de setmana, que ara per ara serà plujós, i podríem dir que fins i tot fred. Imaginem que aquesta decisió ens arribarà com a molt tard demà divendres, que serà l'últim dia elaborable de la setmana, i també mencionar, que hem comentat abans, que aquestes fortes ventades ens estan donant ja imatges al nostre municipi d'algun moment de dificultat amb algun arbrat o amb algun tipus d'espai natural. No seria d'estranyar que algun parc de Sant Jusquedi tancat per culpa del vent al llarg del dia d'avui. De fet, vèiem les unitats ràpides com actuaven també els vols de Can Ginestar a primera hora del matí. Carles, gràcies i seguim informant-nos demà a la mateixa hora. Molt bé, que vagi bé. Bon dia. Bon dia, els informa Joan Bota. Carles Puigdemont reunirà dilluns de manera extraordinària l'executiva de Junts per Catalunya per decidir la ruptura amb el PSOE de Pedro Sánchez. Més detalls, Barcelona, Jordi Corbalan. Segons ha sabut aquesta emissora, la reunió de l'executiva no es farà a Waterloo, sinó a Perpinyà. La trobada de la direcció de Junts servirà oficialment per fer balanç del compliment dels acords de Brussel·les, però a la pràctica servirà per rubricar el trencament de la reunió amb el PSOE després de constatar que aquest balanç és del tot insatisfactori. A la pràctica, això pot representar donar per acabades les trobades a Suïssa amb el mediador internacional i no negociar cap més votació al Congrés, començant pel sostre de despesa i els pressupostos de l'Estat. En tot cas, serà l'expresident i líder de Junts, Carles Puigdemont, qui donarà les explicacions des de la Catalunya Nord, des d'on l'estiu passat ja va vaticinar que a la tardor passarien coses que no havien passat fins ara. Jordi Corbalan, Catalunya, Ràdio Barcelona. Més notícies, Natàlia Ramon. Doncs justament Pedro Sánchez, que és avui a Brussel·les en la cimera europea, demanarà a la Unió que actuï contra l'especulació immobiliària i creï un fons europeu específic per la construcció de pisos protegits. Avui, els 27, discuteixen per primera vegada en una cimera sobre la crisi de l'habitatge a Brussel·les. Jordi Baró, bon dia. Bon dia. Tripla demanda avui de Sánchez sobre habitatge que posarà sobre la taula dels líders europeus. El president espanyol vol finançament europeu per vivenda protegida, instruments per actuar en les zones tensionades, sobretot en ciutats amb pressió turística i mesures legals per frenar l'especulació per ús no residencial. L'assumpte ha entrat a l'agenda dels líders per primer cop. Esta es una cuestión central para el gobierno de España, lo es a nivel nacional, y queremos también que lo sea a nivel europeo, porque estamos hablando de un problema europeo. Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les. Moscau assegura que les sancions dels Estats Units contra les principals empreses petroliores russes seran contraproduents en el camí per aconseguir la pau a Ucraïna. Manté per contra que les sancions que els està imposant la Unió Europea no estan afectant l'economia del país. Els 27 han aprovat avui un nou paquet de sancions dirigits sobretot al sector energètic rus i també han reforçat el seu suport financer a KIF. Antonio Costa és el president del Consell Europeu. No estem cansats. I som aquí per continuar donant suport a Ucraïna a nivell diplomàtic, polític, militar i financer. I aquest és el missatge més important per a Rússia. Una menor del Berguedà denuncia tres companys de classe per agressió sexual. Els fets, que van passar dissabte a la tarda, els investiguen els Mossos d'Esquadra i la Fiscalia de Menors. Corresponsal del Berguedà, Natiadell, bon dia. Bon dia. Els Mossos i la Fiscalia estan recollint proves i parlant amb diversos testimonis dels fets. Al mateix cap de setmana, la policia va interrogar els tres menors denunciats i la Fiscalia hauria fet el mateix a les últimes hores. Segons ha pogut saber aquesta emissora, els fets van passar a Gironella i sembla que els abusos s'haurien produït a tocar del riu Llobregat. La noia va ser atesa pel sistema d'emergències mèdiques i traslladada a l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa. Segons el Regió 7, els nois haurien gravat l'agressió amb el mòbil. Víctima i agressors es coneixen perquè van a la mateixa escola. Nàtia Dell, Catalunya Ràdio, Gironella. Detinguts una trentena de pares que simulaven l'abandonament dels seus fills menors estrangers perquè se'n fes càrrec l'administració. L'operació l'ha centralitzat la policia espanyola i s'ha centrat a Tarragona, on s'han retornat els pares 22 menors. Tarragona, Manel Sastre. Bon dia. El modus operandi, segons la policia, consistia a portar els menors a l'estat espanyol amb visats de turisme i després abandonar-los a prop de comissaries i centres de menors. on demanaven l'acolliment. Segons els agents, molts dels pares tenen un nivell econòmic mitjal i preparaven aquests abandonaments per aprofitar-se del sistema de protecció als menors estrangers no acompanyats a l'estat espanyol. En total s'han detingut 30 persones i 22 menors els han retornat als seus progenitors. Manel Sastre, Catalunya Ràdio, Tarragona. Esports, Marcos García. Aquesta hora es presenta a París el Tour de França número 2026. És el dia el proper. Anem cap allà. Enviat especial Isaac Vilalta, bon dia. Bon dia. Comença ara la presentació del Tour de França tant al masculí com al femení de l'any que ve del 2026. Especial atenció al masculí, ja ho sabem. amb la gran sortida a Barcelona per territori català, les tres primeres etapes. La primera, una crona per equips a Barcelona, amb final a Montjuïc, la segona, Tarragona-Barcelona, final també a Montjuïc, i la tercera amb sortida a Granollers. No se sap res més, avui descobrirem cap a tres quarts d'una... Com és aquesta etapa? Molt probablement entrarà per la collada de Toses, la Cerdanya i final ja a l'estació, en territori de l'estat francès, dels angles a la comarca nord-catalana del Capcir. Per tant, això per confirmar, però molt probablement aquesta serà la tercera etapa del tour del 2026. Isaac Vilalta, Catalunya Ràdio París. En futbol al Madrid arribarà el clàssic de diumenge contra el Barça després de derrotar ahir la Juventus per 1-0 en partit de Champions. I amb bàsquet a la Champions League, FIBA, Juventut 94, Bursa Esport 67 i a l'Eurolliga femenina Unís Girona 92, Bruix 62. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. L'Ajuntament de Sant Just, amb el suport de la Diputació de Barcelona, organitza el dilluns 27 d'octubre una trobada de networking entre empreses del sector creatiu i artistes locals per fomentar la col·laboració i l'intercanvi professional. L'activitat tindrà lloc de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 12 al col·lector Somnis, a l'Avinguda de la Riera, número 22. La sessió, conduïda per Rosaura Laustrell, expert en xarxes professionals, inclourà una benvinguda institucional, la presentació del projecte d'Economia Creativa sobre la sessió temporal d'obres d'art a empreses i un espai de networking pràctic per a establir nous contactes i projectes conjunts. A la trobada s'adreça a empreses, professionals i artistes de Sant Jús que vulguin conèixer l'ecosistema creatiu local. Les inscripcions estan disponibles en línia tant per empreses com per persones artistes. El barri de Maslluí celebrarà les festes de tardor el dissabte 25 d'octubre amb una jornada plena d'activitats familiars i propostes lúdiques a la plaça Iulia Quieta. La festa començarà a les 10 del matí i s'allargarà fins al migdia amb tallers, actuacions i activitats per totes les edats. Durant el matí hi haurà jocs gegants tradicionals amb diversa festa, pintar cares amb patim-patam, contacontes i tatuatges amb l'AFA de l'Institut Escola Maslluí i una activitat artística del Carrao Blau on els infants podran imaginar i dibuixar la figura de la Iulia Quieta. A dos quarts de dotze, Quizanàs oferirà una sessió de Storytime i a dos quarts d'una, la Colla Gegantera de Sant Just farà un ball de gegants i la gegantona rel. La jornada culminarà amb la botifarrada popular a la una, amb un menú que inclou botifarra, pa, mongetes, al lloli i beguda per 10 euros i l'organització va càrrec de l'Associació de Veïns i Veïnes de Mas Lluïn. Les obres de desbrossada i tal al camí de la muntanya entre el Club de Tenis Sant Gervàs i la carretera de Molins a Vallvidrera van començar el dimarts 21 d'octubre. L'actuació s'inclou dins del Pla de Prevenció d'Incendis i compta amb el suport econòmic de la Diputació de Barcelona. Els treballs consisteixen en la neteja de la part baixa del bosc, amb la trituració de restes vegetals, la desbrossada i la poda de branques baixes o d'arbres caiguts mitjançant motosserra. L'objectiu és millorar la seguretat de la zona i prevenir la propagació del foc, creant una franja lliure de vegetació a banda i banda del camí i retirant els arbres malmesos o amb risc de caiguda. L'empresa Taller, especialitzada en actuacions forestals, és l'encarregada d'executar els treballs. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara. Ara escoltes Ràdio Desfer? Bona nit. Niggas want to hate on us Niggas be envious I know why they hating on us Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit! Fins demà! I seguim el magazín de Matins, la Rambla, seguim a Ràdio d'Esvern, petita pausa per publicitat i tornem de seguida amb l'entrevista del dia. Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla. Tres hores de notícies, històries i personatges de Sant Just. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'espera a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar, ostres, jo aquest el conec. De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesvern.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem. Ràdio 2B FM 98.1 I seguim aquí, als matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla, ara és moment de l'entrevista del dia, i si voleu descobrir la tradició més genuïnament Sant Justenca, escolteu, pugeu el volum del transistor, perquè parlarem dels cars de coixinets, que són vehicles biplaça, fets de fusta i amb coixinets amb rodes, que en aquest cas, doncs, cada any, el segon cap de setmana de novembre, petits i grans, competeixen en una cursa plena d'emoció, competició i diversió, mantenint viva una tradició popular que combina creativitat, amistat i velocitat. Que els coixinets segueixin guixant l'asfalt del carrer Freixas és un dels objectius del Club Cars de Coixinets, amb el qual parlem ara a continuació. Una de les membres és una companya d'aquesta casa, Mariona Salas, bon dia. Bon dia, Dani. I de nou també saludem, com vàrem fer fa unes setmanes, a Iona Palau, també persona molt activa en el nostre municipi. Iona, bon dia. Bon dia. Avui parlem del Club de Carts de Coixinets. Ens agradaria que ens expliquéssim una mica quina és la tasca principal que du a terme el Club de Carts de Coixinets, no només durant la cursa, sinó també durant l'any. Bé, nosaltres ens comencem una mica a activar el setembre i llavors són una mica aquests mesos de preparació bastant intensos. Nosaltres funcionem per departaments, tenim un departament de seguretat que s'encarrega de tenir tots la gent que controla, voluntària, que durant la cursa està als revolts pitant i això si hi ha algun cart que xoca poder-los... Recolzar i acompanyar perquè segueixin. També ens encarreguem de comprar totes les bales de paia, de parlar amb l'Ajuntament, de totes les tanques amb la policia. L'Esplai és l'entitat que ens munta el circuit i ens el desmunta. Això comença el dijous i el diumenge també ens acaben de... de recollir algunes coses, també participem en el cau i gestionant els bars, i una mica també tenim els cars de lloguer, que de seguretat també s'ocupa de... Nosaltres tenim uns cars que posem a disposició, no sé si en tenim 13 o 14, S'obre el dia que s'obren les inscripcions i la gent pot intentar llogar un cart de lloguer perquè està supersol·licitat. I una mica és un intercanvi, nosaltres deixem un cart que està en un estat que no ho podem revisar, o sigui, està tal qual ens el donen des de l'any passat. i aquesta persona pot llogar el CAR, la regla, baixa durant la cursa i ens el torna de manera gratuïta. Una mica el que volem és incitar la gent que no s'ha tirat mai, doncs poder tenir l'oportunitat que si no sap construir un CAR, o provar l'experiència, llogar sense cap tipus de lloguer econòmic, diguéssim, i una mica això, el que també és només per gent que no s'ha tirat mai. Llavors, una mica, volem... Que és important també remarcar-ho. Exacte, sí, i això ho controlem molt. Després tenim tot el departament de control tècnic que s'encarrega de les inscripcions, que són la gent que està a les tarimes el dia de la cursa, doncs això, passant verificacions, després està controlant tot el tema dels cronometratges, les graelles el diumenge... Tenim la part de publicitat, que una mica també publiciten la cursa i una mica aconseguim un fons econòmic perquè l'organització és voluntària, rebem una subvenció de l'Ajuntament però també tenim els nostres comerços que publiciten. Després tenim una mica l'apartat de presidència, que també està una mica controlant tot el tema de com va la cursa i també és una mica les persones que estan en contacte amb l'Ajuntament i controlant una mica tot. I em deixo algun? No, crec que ja està. Són tots aquests organismes que conformen, diguéssim, el club de cars de coixinets. Exacte. Vosaltres, diguéssim, amb quin organisme us identifiqueu? On esteu treballant? Entenc que tu i jo anar a presidència, si no m'equivoco. A presidència de Seguretat. Jo soc del Departament de Publicitat, sona com molt pro dir-ho així. De fet, ja aprofito per fer una mica de bombo i és que necessitem encara més empreses i negocis i qui sigui de Sant Just que vulgui publicitar-se la nostra cursa, que de fet és una oportunitat ideal perquè activitats que hi hagi tanta gent al carrer com a cars, a Sant Just, costa molt que n'hi ha gent. Llavors és un dia que surt tothom al carrer, que hi haurà, m'atreviria a dir, milers de sants just anys. Sí, sí, tenim un calculat entre tot el Finde com unes 5.000 persones. Clar, llavors, i publicitar-se allà, i a més és que és molt visual i que està tota la gent junta a un carrer, realment et dona com molta presència al poble, per tant, si algú ens està escoltant, encara està temps de publicitar-se la nostra cursa i ja en parlem. Els cals de coixinets sempre han estat una tradició genuïnament sanjustenca. Aquesta és la 48ena cursa, que es diu aviat, però Déu-n'hi-do, esteu ja tocant les 50 curses. I, bé, quina és la valoració, diguéssim, que feu en el dia d'avui? De dir, hem arribat als 48, hem arribat sants i estalvis o hi ha hagut mancances pel camí? A veure, hi ha hagut mancances pel camí en el sentit que hi ha hagut potser alguns anys en què ha costat més que s'apuntés la gent i també que l'organització d'alguns anys ha estat una mica de mínims. De fet, ara també continuem sent poquets, per tant, si algú vol apuntar-se a l'organització és superbenvingut. Però sí que és veritat que s'ha de dir que ha sigut una tradició sempre molt viva i molt estimada i molt esperada al municipi, perquè la gent s'hi continua apuntant, la gent ho viu molt intensament i podem dir realment orgullosos que és una de les tradicions més maques del poble i que esperem que duri molts i molts anys. Sí, sí. És com que tothom es guarda, es reserva aquest finde, no? Hi ha gent que se'n va d'erasmos i hi ha gent i tal, però tothom com torna a casa per Sant Jus. Sí, sí. I jo que estic a l'escola Canigó fent de profe de ceràmica i ja tinc nens petits de 6 anys, tipo, aquest any em puc tirar els cars? Supermotivats i com vull dir, que és una mica superintergeneracional que agafa tothom i tothom està... La febre dels cars és una cosa que... Sí, sí. Bueno... I que un cop t'hi tires i vius realment l'experiència, encara que en un futur no t'hi acabis tirant, ja és un cap de setmana com bastant sagrat. Hi ha gent que no s'hi ha tirat mai i que igualment no se'n va aquest cap de setmana perquè vol veure els cars. Perquè al final és un cap de setmana molt xulo i a més és que tothom està al poble. Per tant, si vols socialitzar és ideal. Exacte. Jo soc d'aquelles persones que no s'ha tirat mai, que he participat de mil maneres, he participat a les bales de palla vigilant de seguretat, he participat locutant també les baixades als cars, però mai m'hi he llançat i soc d'aquells també que algun cap de setmana m'ha pillat de bolo fora i he vingut demà a les 5 de la matinada per poder estar a les 11 com un clau als cars de coixinets. Per tant, Efectivament, em sento molt identificat amb aquesta descripció que acabeu de fer. Són genuïnament Sant Justencs, és una cosa que sempre s'ha reivindicat molt, perquè els cars segueixen llançant-se pel carrer Freixas i Creu del Padró, i en aquest sentit, vosaltres, aquest equip humà, aquest equip de persones que esteu al darrere del club de cars de coixinets, ho feu possible. M'agradaria parlar una mica dels números que tenim aquest any, saber una mica en xifres de què estem parlant. És a dir, no sé si les inscripcions ja s'han tancat o estan a punt de fer-ho. Estan a punt de fer-ho. Llavors, avui portem els números actualitzats i venim a fer una crida, perquè tenim només 78 cars inscrits, que no sé... A veure, hi ha un punt que ja ens ho coneixem, aquí Mariona es tira i encara no s'ha apuntat, tenim gent de l'organització que es tira i encara no s'ha apuntat. Per tant, bé, hi ha una mica... Jo pateixo una mica, però sempre acaba sortint. Sempre ens passa el mateix, de fet. Queden 4 dies per tancar inscripcions i veiem 70 cars apuntats i diem... Aquest any no es fa la cursa, llavors cada any ens passa el mateix i després la gent s'acaba apuntant a l'últim moment. Però de totes maneres, la crida l'hem de fer. La crida l'hem de fer, l'hem de fer perquè actualment només tenim dues fèmines apuntades. Ostres! Llavors, venim aquí a fer una crida de ties, dones, noies, on esteu? Per favor, no podem fer una cursa de cart sense que hi hagi la categoria. De fet, els últims anys ja hem hagut d'apratar bastant amb categoria fèmines. L'any passat ja vam patir. Ahir, a veure si es feia la categoria o no. I, de fet, ara, amb els números que tenim, vull dir, són dos fèmines. I què creieu que ha passat? Què creieu que ha passat? Doncs que Mixta ens ha fet molt de mal. Mixta ha fet mal. Mixta ha fet mal, m'ho he imaginat. Perquè més mixta crec que és de... Bé, de moment encara no, però l'any passat era darrere de sèniors, que és evidentment a la que es punta més gent, era la categoria més gran en nombre d'apuntats. Clar, què passa? Que si hi ha 18 cars, són 18 noies que es tiren a mixta. Que clar, no sé, potser és que s'ha trobat un encaix de què... És que no ho sé, no ho sé. Però clar, sí que és veritat que sap molt greu que les noies no s'apuntin a la categoria mixtes, i hi ha mixtes de femines. I això vull dir, ties de Sant Just... Per favor. A córrer. Per favor. Que és xulíssim. I tant, i tant. No, i a més és una categoria... Bueno, de fet les dues ens hem tirat a fèmines i ha sigut... Bueno, hi ha molt bon ambient, ja... És el que t'anava a dir, respira companyonia, no? Exacte, és diferent, hi ha un ambient molt que se nota dins i és guai. I també és veritat que quan ens tiràvem, doncs una mica com, vale, doncs tu tires, vale, doncs jo també, no sabem aquest any, doncs això, si algú no es tira, l'altre li fa mal, no sé què, no ho sé, ho hem d'acabar una mica de mirar. Però fem una crida a les fèmines. Clar, normalment la mitjana de cars que es llencen són 110, 120, 130, estem parlant de més d'un centenar. En aquest cas estem a 78. Pel que fa als cars que heu cedit, és a dir, aquells que són d'aquest lloguer que comentàvem, que és totalment gratuït però que és aquesta sessió que fa el club, els heu pogut cedir tots o encara n'hi han... No, no, els hem cedit tots. De fet, el dimarts que ve s'entreguen i tenim gent en llista d'espera. Ah, d'acord. O sigui, a les 12, quan s'obren inscripcions, també s'obren els cas de lloguer i, bueno, o sigui, la gent a les 001, 002, o sigui, vull dir, entren els mails, perquè és un reclam molt bèstia que la gent li interessa. I n'hi ha pocs, entenc. Sí, 13 o una cosa així. Sí, 13 o 14. Que no està malament, aquest any n'hem arreglat uns quants. Sí. I crec que van entrar una vintena de sol·licituds. Llavors, clar, hi ha gent que s'ha quedat fora. També pot ser que de la gent que ha demanat el CAR acabi no tirant-se al final i que anem a gent de llista d'espera. Sempre passa això, al final he trobat un CAR, llavors passa al següent. L'any passat, per exemple, no es va quedar ningú en llista d'espera, crec, o com a molt una persona, però pràcticament tothom que em va demanar em va tenir, per tant pot ser que salti gent, perquè clar, també és gent que no s'ha tirat mai, que s'apunta, demana el car per si de casa i pel que sigui al final, doncs mira, que al final no m'hi ve que encorgo, al final no he trobat parella, llavors pot ser que qui estigui en llista d'espera tingui car, no perdeu l'esperança. No, i a més també estem veient molt aquests dies una estampa que és habitual, que és en els grups de WhatsApp, doncs també es demana cars, no? A vegades, ei, algú té un car, no sé què, per llançar-me... Vull dir que això també, que la gent ho faci, que està bé, que és guai, perquè al final també és allò, no?, que si hi ha gent que no s'hi ha de llançar aquell any, que com a mínim els que estan interessats ho puguin fer, no? 600 metres de circuit. Estàvem parlant de xifres, hem parlat de cars, ara dels metres. Déu n'hi do, gairebé un quilòmetre, eh? Mhm. Déu-n'hi-do. Tot i que s'acaba ràpidíssim, eh? Un cop estàs a dins, engegas i ja de cop estàs a baix. Clar, que és un minut, no?, de recorregut, més o menys. Bueno, és que jo també crec que... Clar, depèn de la categoria, diguéssim. Sí, jo també crec que de vegades dissocio una mica, eh? Quan em tiro... Perquè, clar, et poses tan nerviosa... Clar. Que jo hi he hagut moments... O sigui, ara ja perquè hi ha de frans... Tu condueixes o el puixes? Jo ara condueixo. Quan em tirava fèmines, corria. Mhm. Conduir sí que estic potser una mica més concentrada i estàs més a la cursa. Al final depèn de com condueixis tu, de que no t'estampis. Però quan corria anava tan cagada que jo crec que dissociava completament. Jo arrancava el car i després ja que passés el que hagués de passar. Tot i així, jo perquè soc bastant cagada, no vull espantar ningú. No, però fa impressió, fa impressió. Però quan arriba a baix, quan ja estàs amb tota l'adrenalina i de cop dius, és que és brutal, és brutal. Jo quan em tirava, o sigui, els nervis més bèsties que s'han dit mai, però després l'adrenalina més bèstia que s'ha dit mai, o sigui, ho tens tot en un cap de setmana. Quin és el revolt més complicat, el primer o el segon? A veure... Clar, depèn de com ho vegis. A nivell d'espectacle, jo, si fos públic, sempre aniria el primer revolt. El primer, perquè el primer la gent, clar, es passa de ràpid i hi ha les hòsties més xules. I està molt tancadet i tal. La cosa que també l'arribada sempre també hi ha molta emoció. I a més l'arribada, la gent va molt ràpid, la gent ja ha acabat. Exacte. El tant tu, eh? Que hi ha unes bones hòsties a la final. I el sortir del segon revolt és interessant perquè poden canviar coses. Exacte. I el que passa del segon revolt és que la gent es confia, perquè el veu molt més fàcil que el primer, perquè, clar, no estan tancats, i has fet el primer i dius, el segon continua sent un revolt, eh? L'has agafa bé. No, a veure, sempre hi ha un punt de, òbviament, experiència i tal, però sempre hi ha un punt de sort al final, perquè si el de davant tal, o de sobte el teu car corre més... quan hi ha una recta. Vull dir, podem passar moltes coses. És que pot passar qualsevol cosa, perquè hi ha gent que diu, jo és que... No, jo vaig a darrere tranquil·lament, jo només em vull tirar. Mira què va passar, per exemple, a la final de mixtes de l'any passat, que els que anaven darrere dient, jo ja estic content en arribar a la final, jo surto última, quedo última i tan tranquil·la. Doncs els que van sortir últims van quedar primers. Ostres. Clar, pots passar qualsevol cosa, els de davant se l'estonyen tots i tu passes allà tranquil·lament i quedes primer, saps? Pot passar qualsevol cosa. Sí, sí. No, però nosaltres el divendres, que l'espleia comença a mutar el circuit, i sempre la gent de seguretat estem revisant que tot estigui bé i tal, vas veient sobretot moltes famílies que venen amb els nens petits i els van ensenyant, mira, doncs per què has d'entrar, per primer rebol el canal o per què després no sé quan... I vas faig endarrer, ostres, que fort! Sí, sí, sí. És realment algo molt viscut i molt sentit, com per tota la ciutadania. No parlarem dels entrenaments que es fan els dies abans. No, això nosaltres no sabem res. Això no passa. És inexistent, per això no n'hem de parlar, perquè no passa. Però deixeu-me preguntar-vos, perquè és una activitat que funciona tan bé i està tot tan, diguéssim, ja és una tradició de tants anys que tocar coses, parlar de novetats, és una mica arriscat, no? Sí, la cosa és una mica també que ens volem reservar pel cinquantè. O sigui, tenim molt clar des de l'organització que el cinquantè la volem liar bastant heavy. Ens agradaria fer uns quants actes. Estem una mica pensant. Com a novetat, que aquest any també ho farem, és que l'entitat que es diu el CUP, que fan música electrònica, faran festa el dissabte, l'After Cars, que són gent supermotivada que s'ho curra moltíssim. Com l'any passat ho faran a sobre del Parc Infantil del Milenari. Faran sopar, com a novetat aquest any, per tots els corredors i tota la gent del públic. I projectaran vídeos dels cars antics, vull dir que... Ah, que xulo. Sí, faran... Són una entitat com molt completa que ho fan superbé. I serà més llarga, no, la festa aquest any? Fins les dues del matí que els vaig dir, esteu bojos, però vaig dir, bueno, clar, no tothom participa a la cursa per tant i la gent del públic, que fins les dues del matí. Exacte, podrà aguantar. No ens hauríem de veure les dues del matí allà. No, jo et dic, Jona, jo l'any passat vaig durar fins les 10 de la nit. Jo em vaig durar... Jo em vaig allargar una mica més, però clar, és veritat que no correm. Jo a les dues de la nit estava tiesa. No, però sí, això com a novetat. Després sí que és veritat que hi ha algunes coses del reglament que estem també acabant d'intimatitzar, que ho penjarem ja, perquè la gent donar-los una mica aquestes dues setmanetes de revisions i tot no són grans coses, simplement, doncs això... I ja et dic, novetats ens esperem al cinquantè. Fa dos anys també fem merchandising. Anem una mica poquet a poquet. La cosa és això, que al final són poca gent que està organitzant. I és bastanta feina, que és veritat que ja està molt automatitzada de tots els anys, però és feina. I després també, durant la cursa, és cert que tenim gent extra que sempre mai fallen pels cards, que també ho té reservat, que ens donen un cop de mà, però som poca gent, llavors una mica arribem on podem, que molta gent... No, perquè això, perquè no l'altre... Bueno, que sí, però som la gent que som... Clar, que això també ho hem de ressaltar, que és una activitat, com hem dit, molt sentida, molt emocional, que la gent s'hi posa molt a dins, Però sobretot, recordeu que som poquets, que som un equip de voluntaris, que les coses es fan el millor que podem, però de vegades no podem arribar a tot i sí que de vegades hem de demanar això, que s'ha de tenir una actitud una miqueta més... Com dir-ho? Relaxada i perquè clar, de vegades... Compreensiva, no? Jo entenc que potser ha passat alguna cosa que consideres molt greu a la teva cursa i has d'anar a dir-ho a l'organització i queixar-te i tot, però clar, has de pensar que som gent voluntària, que potser no ens hem ni enterat del que ha passat o que no ho hem pogut veure bé. I això, doncs, una mica de relax i que tinguem la festa en pau. En molts casos hi ha gravacions, no? O en molts casos hi ha gent que està mirant allà, vull dir que... Sí, sí, però costa. O sigui, una mica la part negativa aquesta i feixuga de l'organització és això, doncs, quan passa qualsevol cosa, que venen amb els vídeos, que la gent està molt alterada, concretament, homes, que ja ens els coneixem, no? Exacte. Això, molt alterats, molt violents, bueno, no violents, però una actitud... Com exigit molt... Exacte, i és relaxeu-vos, un moment també arribem on anem, estem aquí tirant cars i tu m'estàs dient per darrere que vigili i que miri el vídeo de fa dos tal, de no sé què, elimina aquest, aquesta... Vull dir... Que això ha sigut joc brut, que això no sé què. Uns creuen que ha sigut joc brut, l'altre creuen que ha sigut... que és llei de vida cars, que ara ha sigut nula, que no sé què. Sempre a gust estar enfadat, però escolta, i al final, a veure, no estem a la Fórmula 1, eh? Són uns cars de coixinets, vull dir... Ja sabem que l'orgull de quedar primer o segon, això ho portes durant tot l'any. Però relaxem-nos una mica, anem a passar-nos-ho bé. Totalment, totalment. Aquesta és l'essència, l'essència de gaudir, de passar-s'ho bé, d'una activitat que pocs pobles fan amb tanta professionalitat, no? Perquè al final hi ha molts llocs que si veiem les baixades d'Andròmines, que està molt bé, però aquí a Sant Just tenim una baixada de Cards que es fa gràcies a vosaltres, i permeteu-me que us llenci floretes, perquè jo he estat també dins del Club de Cards i realment la feina que es fa... A vegades jo crec que la gent no n'és conscient, no? De tota la feina, de tot el temps que s'hi dedica, amb tot, i al final crec que això també s'ha de posar en valor. Joana Palau, Mariona Sales, gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern. I res, llarga vida als cars i esperem que vagi molt bé aquesta edició d'enguany. I tant. Merci, Dani. Ens veiem avui dia. I tant. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Someone who loves me I need Someone who needs me Cause it don't feel right when it's late at night And it's just me and my dreams So I want Someone who loves That's what I fucking want That's it Com està el pati? Està per fer una party. Celebrem el teu aniversari. Totes les nits que calgui. Com està el pati? Està per fer una party. Celebrem el meu aniversari. Bufi fort i les apagui. Si em diu que avui té ganes de ploure. Jo dic... Com està el pati? Està per fer una party. Celebrem el teu aniversari. Un fifò i les apagui. Jo vull viure del meu somni. Fui jugarem dels animals. Tu, Ramon, quin animal va ser? Un cu de terra. I com està el pati als matins de Ràdio d'Esverna? Als matins de la Rambla, sóc Daniel Martínez i us acompanyo al 98.1 FM cada matí aquí, a Ràdio d'Esverna, de 10 a 1. Ara passem a l'espai de xarxes socials, passem a parlar amb la Vanessa Montserrat. Vanessa, bon dia. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé, aquí de dijous, eh? I tant, i tant, amb ganes. Avui de què parlem? Avui parlem del Google Merchant Center. Què és això? Doncs jo vaig perdudíssim amb això. Hauríem de fer una googleada perquè vaig molt perdut. Però bé, explica'ns-ho tu, que segur que ens ho explicaràs millor que Google. Doncs el Google Merchant Center podríem dir que és el vostre o podeu fer-ho servir com el vostre millor aparador digital. I això què vol dir? Doncs que molts el coneixen també com GMC. I és una plataforma gratuïta de Google que permet a les empreses pujar i gestionar el catàleg de productes. Que després apareixen a Google Shopping, també a les cerques i fins i tot a YouTube. Carai, molt complet, no? Això, per exemple, traduït en visualització, com ho veieu amb això? Doncs quan busquem a Google, per exemple, sabates esportives blanques i surten imatges amb el preu i el nom de la botiga, això no és màgia, això és Google Merchant Center en acció. O sigui, quan tu busques, oi, que t'apareixen diversos productes... Varies opcions. Varies opcions, en diverses tendes, on pots comprar-lo, amb el preu... Doncs això és el Google Merchant Center. Mhm. És el pont, diguéssim, entre la vostra botiga i Google. I és com si li diem al cercador, ei, que aquí tens els meus productes, amb la foto, la descripció i el preu actualitzat. I així Google els pot mostrar als clients que busquen exactament allò que tu estàs venent. D'acord. Com funciona això? Ho veig molt complicat, però potser és fàcil. No, és bastant senzill. De cara a les empreses ha de ser fàcil, no entenc. Sona molt tècnic, però us ho explico molt fàcil. En primer lloc, heu de crear un compte a Google Merchant Center, és a dir, haureu d'anar a merchant.google.com i allà crear un compte vinculat al vostre compte de Google. I allà heu d'afegir la vostra empresa, el vostre país, la vostra web, la vostra moneda amb la que opereu. Això en primer lloc. Fàcil, no? Fins aquí? Fins aquí bé. Fins aquí es pot fer. Perfecte. En segon lloc, heu d'apujar al vostre catàleg de productes. És a dir, podeu fer-ho de forma manual o, si teniu una web també que estigui feta amb WordPress, amb Shopify o amb WooCommerce, doncs automàticament mitjançant un feed o un connector podeu connectar la vostra tenda. I cada producte és important que inclogui el nom del producte, el preu, la imatge, la disponibilitat i a més a més l'enllaç a la pàgina del producte on el poden comprar, per exemple. D'acord. Fins aquí? Tot ok. Ok, no? Doncs en tercer lloc, heu de connectar amb Google Ads o amb Shopping. És a dir, un cop pujat tot el vostre catàleg amb els vostres productes o els vostres serveis, que aquí també funciona, anirem a l'altra banda, a la banda de la gent que ofereix serveis i no productes, Doncs, un cop pujat, podeu fer dues coses. Deixar que apareguin de forma orgànica, és a dir, de forma gratuïta, a Google Shopping, o fer campanyes de pagament per aparèixer als primers jocs. Els que diuen allà patrocinado o patrocinat, doncs, això vol dir que estan invertint en publicitat, en Google Ads. D'acord. Per què explico tot això? Doncs perquè a nosaltres últimament ens està arribant molta demanda de posicionament orgànic. Llavors, és important també saber que totes aquestes eines existeixen pel posicionament, justament, no? Perquè tothom volem aparèixer, tothom volem que ens vegin i, clar, al final augmenten les vendes, no? Aquesta és la idea. Efectivament. Doncs és important que conegueu aquestes campanyes també, aquestes eines, més aviat, pel tema del posicionament. És a dir, ara us poso un altre exemple. Si teniu una floristaria online, podeu pujar al vostre catàleg de rams o de les vostres plantes. a Merchant Center i quan algú busqui ram de roses vermelles a Sant Just, doncs el vostre producte pot aparèixer a la part superior amb la foto i el preu i l'enllaç a que vagin a comprar-lo directament a la vostra botiga. Entesos. Aquesta és la idea. Per què serveix realment? Doncs Merchant Center serveix per mostrar, com us deia, el vostre negoci dins del cercador de Google d'una forma molt més visual i molt més atractiva. No és el mateix que quan nosaltres busquem, veiem l'enllaç de la web, no? O sigui, sí, serveix, però no és tan visual, no? Que si veiem el producte en si és justament el que estem buscant exactament, no? I de forma més directa, que no hem d'accedir a cap web, sinó que senzillament només amb la busca, amb aquesta recerca a Google, ja tenim aquestes propostes, diguéssim, en el cercador. Exactament. Els avantatges principals, en primer lloc, és més visibilitat, com us deia. Els vostres productes surten a Google Shopping, a YouTube i a la pestanya d'imatges. També crea molta més confiança, que és el que dèiem, que veiem el producte amb el preu i el nom de la botiga, doncs això genera molta més credibilitat que si veiem un simple enllaç. Llavors hem d'entrar, que també podem entrar i corroborar que són reals però no és el mateix. Som gent d'impulsos i volem les coses immediatament, cada vegada més. Això és una realitat. Sí, sí, és així. No és que m'agradi ni em senti orgullosa, però al final ens veiem en això. Què més avantatges? Dades i control. Podeu veure quantes impressions té cada producte o ha tingut cada producte de la vostra botiga. quants clics ha obtingut aquell producte i quin rendiment té. Així també podeu veure quins són els vostres productes que més demanda tenen. Aquests són els que s'estreia, diguéssim. Són els que heu de potenciar perquè són els que la gent més busca. Llavors, a partir d'aquí, també aprofitar aquests productes estrella perquè siguin com un ganxo i que al final també puguin veure la resta de productes o serveis que vosaltres teniu a la vostra botiga. Em podries dir alguna cosa? Dit això, per fer una mica de recap, per recapitular una mica de tot el que hem comentat. El Google, en aquest cas Merchant Center, ens ofereix aquesta oportunitat que els productes i l'empresa es puguin mostrar a Google. Seria això. Això seria. Llavors, les empreses ho poden fer servir de forma gratuita, has comentat, i a partir d'aquí també és una eina més que t'apropa al comprador o compradora. Exactament. I el comprador o compradora també sent que té més facilitats a l'hora de trobar aquell producte que busca o aquell servei que busca. Exactament. Abans deies que el fet dels serveis ho aprofundiríem més endavant. No sé si vols fer-ho ara. Ara anem, ara anem. Doncs parlem una mica d'això. Per l'últim, o sigui, volia afegir una altra cosa que, a més a més, com que està integrada la IA, Google optimitza automàticament quins productes mostrar segons la cerca de cada usuari. O sigui que això també és important que... que mitjançant els algoritmes també tenim possibilitat que Google ens mostri allò que ens agrada. És així, no és màgia. La intel·ligència artificial que ajuda a que encara estigui més personalitzat. Personalitzar una mica amb cada cercador, amb cada persona que fa aquesta cerca, a partir d'aquí també agafa l'algoritme i ens ajuda a trobar-ho més fàcilment. Sí, que molta gent ens diu o sentim allò de... Ai, sembla que ens estiguin llegint el pensament. M'estan espiant, no? Socorro! Quan parlo, per exemple, de cunes de bebè, de cop i volta comencen a sortir cunes de bebè o el que sigui, no? Bé, doncs això no és màgia. Això és com tenir... O sigui, el Google Merchant Center, em refereixo ara. És com tenir un aparador digital obert 24 hores del dia davant de milions de persones. Llavors, quan més fem servir aquestes eines, més possibilitats tenim d'augmentar les nostres vendes. I anem per feina, no? Anem a posar els exemples pràctics. Si teniu botigues físiques en web, no en tenda online, que és diferent. Una botiga de roba, per exemple, pot pujar al seu catàleg... Cada cop que algú busca una peça similar i apareix al shopping. A més, si activeu la ubicació, Google pot mostrar el producte amb el text i que posi, a més, disponible a prop teu. No que el pugui comprar online, sinó que el pugui comprar en una tenda física. Jo recomano, de tota manera, sempre és molt millor tenir una botiga online si teniu la botiga física, perquè aquí és una manera d'augmentar les vendes i de poder estar venent 24 a 7. I això, al final, és el que la majoria vol. Si tenim comerços locals, un forn, una floristeria o una botiga de decoració, per exemple, podeu pujar productes destacats amb horari, adreça i estoc. I així convertiu una cerca digital en una visita física. També és important, perquè moltes empreses diuen «ai, és que jo no puc invertir en la part de la botiga online». Doncs, bueno, que sàpigueu que també es pot fer, eh? No només som per botigues online. I per a empreses de serveis, que aquí em preguntaves abans, doncs encara que Merchant Center està pensat per productes, els serveis també poden aprofitar la integració amb Google Business Profile per mostrar preus o paquets bàsics. D'acord. També per marques personals. Si sou una marca personal, com per exemple un fotògraf, doncs podeu vendre sessions o impressions fotogràfiques. Si sou un coach o un formador, també podeu oferir els vostres llibres, e-books o classes online, tallers digitals, com a productes, d'acord? Un artista, també, o un dissenyador, podeu mostrar, doncs, les vostres pintures, els vostres productes físics, la vostra obra, no? La clau és convertir allò que feu en un producte tangible o descarregable i deixar que Google el mostri per vosaltres, no? És com deies, com tenir un comercial automàtic que treballa 24-7. Llavors, això ens hem d'aprofitar. Totalment, perquè al final també ens fa la vida més fàcil, però també ens fa arribar a llocs que no arribaríem mai si ho haguéssim de fer nosaltres mateixos, no? Perquè estaríem tan saturats de la feina que diríem prou, prou. I aquí, en canvi, tens una màquina que va treballant, que va fent, i en aquest cas és molt interessant el que comentaves abans, que molta gent encara entén que les botigues físiques han de ser això només, botiga física, no? I el fet d'expandir-se també en el sector online i sense cost, en molts casos, també et pot facilitar arribar més gent i tampoc ha de suposar que sigui una escarnida econòmica de dir que m'estic gastant molts diners en una web o m'estic gastant molts diners... Què en penses amb això? Creus que la gent a vegades deixa de fer el pas per aquest motiu? Bé, al final, jo què sé, a vegades et fa por, no?, de dir, ostres, no sé jo si això em funcionarà o no em funcionarà. Al final, si fas les coses ben fetes, és una inversió, o sigui, sí que has d'invertir una miqueta, o si no saps fer-ho amb algú que t'ajudi a fer-ho i ho posi en marxa, i d'altra manera, doncs, no sé, també ens limitem... Perdó... També ens limitem. Si només tenim una botiga que està oberta X hores al dia o a la setmana, al final ens limitem a això. No vol dir que sigui obligatori tenir una botiga online, però sí que és veritat que ens ajuda i, a més, és una inversió. Jo penso això. No obligo a ningú ni dic que estàs mort si no fas això. No. Però tens moltes més possibilitats, això sí, clar. I, a més a més, hi ha tantíssima gent que té els seus propis horaris o que, a més a més, aprofita molta gent en mirar i comprar des del mòbil mentre està al sofà, veient la tele mentre posen anuncis o què sé jo, no? I a qualsevol hora del dia. O sigui que això és una possibilitat que... Al final és una inversió que et pot ajudar, no? Totalment. Com a punts claus i consells finals us donaré pel tema de posar en pràctica el tema de Google Merchant Center. En primer lloc, fotos de qualitat, sobretot. Google prioritza imatges clares sense textos ni fons confusos. O sigui, ha de ser la imatge més clara possible. Després, que les descripcions siguin honestes i completes. És a dir, les paraules clau en aquest lloc, en aquest punt, són fonamentals per aparèixer a les cerques adequades. També, importantíssim, actualitzar preus i estoc. Si un producte està esgotat, Google pot penalitzar-te si no ho marques correctament. Aquests detallets també els heu de tenir en compte. I heu de combinar, important, Google Merchant Center amb Google Ads. És el duet perfecte per augmentar les vendes molt més ràpidament. Molt bé. Jo què diria de resum? Que Google Merchant Center és molt més que una eina tècnica, és el vostre aparador digital global i que us permet posar els vostres productes davant de milions de clients potencials sense intermediaris, sense màrqueting agressiu, només amb una bona informació, unes bones fotos i amb aquesta visibilitat és que ja ho teniu pràcticament fet. Carai, doncs avui ens has donat moltes eines relacionades amb aquest Google Merchant Center, un espai que és ineludible per a aquelles empreses que volen ampliar també la seva tasca a les xarxes socials i també tenir aquesta oferta online. i que moltes vegades no ens pensem com arriba aquesta informació a nosaltres, és el que tu comentaves, allò que ens espien, allò que ens escolten, però, francament, aquestes eines ajuden i molt a que els comerços i els comerços de proximitat, com els que poden ser els del poble d'aquí de Sant Just, puguin tenir aquestes eines, aquests recursos, per promocionar els seus productes a través de Google Merchant Center. Vanessa, moltes gràcies per portar-nos aquesta informació. Una abraçada molt gran i ens sentim la setmana vinent. Gràcies a vosaltres. Ja sabeu que si teniu problemes, voleu que us ajudem, doncs em podeu contactar i estaré encantada de fer-ho, també us ho dic. I tant, doncs nosaltres també contents. Ja sabeu que al perfil de la Rambla tenim sempre aquelles publicacions que etiqueten a la Vanessa i des d'allà la podeu trobar. Vanessa, una abraçada. Gràcies. Llença el davantal a l'aire i se'n va cridant a casa. Baixa, amor meu! Baixa, amor meu! Que ja ens tocava. Sol volant al tap del cava i tothom sabrà sa taula. Baixa, amor meu! Baixa amor meu, que això s'acaba. S'acaben les hores que mai no acaben, els dies que despertàvem, tan tards de deixar-ho estar, és com si tu... haver viscut la gran eufòria baixa amor meu baixa amor meu la vida és nostra s'acaben les hores que mai no acaben els dies que despertàvem temptats de deixar-ho estar és com si tu i no acaben els dies que despertaven, tan tarts de deixar-ho estar. És com si... Bon dia, us informa Joan Bota. Des d'aquesta hora i fins a les 5 de la tarda s'espera el moment àlgid de les ventades previstes arreu de Catalunya. De moment els bombers ja han fet més de 25 actuacions per vent, tot i que s'esperen més afectacions les properes hores. Sentiu el cap de guàrdia del SECAT, Álvaro González, en declaracions a aquesta emissora. de moment no són incidències amb molt d'impacte, però que s'aniran reproduint i incrementant al llarg del dia, perquè la previsió és que aquestes ratxes de vent es vagin intensificant i fins arribar al pic a primera hora de la tarda, on preveiem que es poden donar escops de vent més forts d'acord amb les prediccions del servei meteorològic. Protecció Civil demana que s'extremin les precaucions i s'evitin desplaçaments i activitats a l'exterior. Alguns ajuntaments han pres mesures. Barcelona i Mataró, per exemple, han tancat els parcs i els jardins. I l'Ajuntament de Sabadell ha suspès totes les activitats a l'aire lliure. Més notícies, Natàlia Ramon. L'audiència de València ordena que se citi a declarar com a testimoni la periodista Maribel Vilaplana, que el dia de la Dana va dinar amb el president de la Generalitat, Carlos Mazón, al restaurant El Ventorro, mentre queien els aiguats. València, Alba Barbosa, bon dia. Bon dia. El Tribunal considera que el testimoni de Maribel Vilaplana pot aportar informació rellevant per a la investigació. Els magistrats sostenen que podria oferir detalls que només ella, el president de la Generalitat Valenciana i els seus interlocutors poden saber. La sala ha tingut en compte la carta que la mateixa periodista va fer pública el mes passat. en què admetia que el dinar amb el president valencià es va allargar per les trucades de telèfon que Carlos Mazzón rebia, tot i que Vilaplana assegurava que no va saber el contingut d'aquestes comunicacions i que Mazzón no li va mostrar en cap moment inquietud. Alba Barbosa, Catalunya Ràdio, València. L'exgerent del PSOE es nega a declarar a la Comissió Coldo del Senat que l'havia d'interrogar sobre els suposats pagaments en metàl·lic. L'exministre José Luis Ábalos, Mariano Moreno, ha recordat que ja està citat pel Suprem dimecres que ve com a testimoni. Madrid, Dani Sainteja. Bon dia, Moreno. Ja va respondre les preguntes del Senat fa un mes com a president de l'empresa pública en USA, on havia treballat l'Aire Diez, però avui, en qualitat de gerent socialista, s'ha acollit al seu dret a no declarar. Una vez haya prestado declaración en el Tribunal Supremo, estaré en plena disposición de esta comisión para ampliar cualquier información o responder a todas las preguntas... A la tarda serà el torn de l'actual gerent del PSOE i dijous que ve del mateix Pedro Sánchez. El PP i Vox intenten estirar del fil del finançament irregular, però el president espanyol ha tornat a dir avui que no està gens preocupat perquè confia en els comptes del seu partit. Dani Sainteja, Catalunya Ràdio Madrid. Un de cada 10 joves de 15 a 24 anys fan un ús compulsiu d'internet i dediquen de mitjà anar 4 hores al dia. Una tendència que creix entre els joves d'entre 14 i 18 anys, i especialment entre les noies, que són les que més pateixen aquesta addicció a la xarxa. De fet, són un 30% dels casos, el doble que els nois. ho revela l'informe anual de l'Observatori Català d'Addiccions del Departament de Salut. La subdirectora d'Addiccions, Lluisa Maria Conejo, assegura que darrere d'un ús compulsiu d'internet hi ha un malestar emocional. En algun moment pot amagar símptomes de malestar, d'ansietat, d'una gestió emocional complexa, i per tant no podem deixar d'utilitzar les pantalles, davant també conflictes familiars, etcètera. No es pot caminar per la Rambla, no? Hi ha molta més gent que abans perquè hi ha la població flotant, però el que no... Ha mort als 86 anys Lluís Permaniec i Sentiu, periodista i escriptor, considerat el cronista de Barcelona. Així defensava l'ús de l'espai de la Rambla el 2010 en una entrevista del 324. Advocat de formació es va dedicar al periodisme des de jove a la revista Destino, però sobretot a La Vanguardia, on treballava des del 1966. Lluís Foix, company de professió, ha lamentat així la seva pèrdua en declaracions a aquesta emissora. Era una persona extraordinàriament culta, el prototip del periodista curiós, irònic, treballador i molt modern. Portava aquest bigoti inconfusible. Jo crec que avui se'n va, jo en diria que l'últim senyor de Barcelona. Comencem amb una última hora de motor perquè l'equip Ducati acaba de confirmar que Marc Márquez no tornarà a competir fins l'any 2026. Recordeu que va caure fa unes setmanes. El Barça i el Madrid posen el focus en el clàssic de diumenge. L'equip la grana pendents de Rafinha que ahir ja va poder-se entrenar amb el grup. El Madrid va guanyar ahir les Champions la Juventus per 1 a 0. Aquesta hora es presenta a París el Tour de França 2026. Tindrà com a principal novetat la sortida Barcelona i les tres primeres etapes en territori català I en bascat avui juga el Barça. L'eurolliga dos quarts de nou al Palau contra els Alguiris. El transmetrem, com sempre, a l'app de Catalunya Ràdio i la plataforma 3CAT. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. L'Ajuntament de Sant Just, amb el suport de la Diputació de Barcelona, organitza el dilluns 27 d'octubre una trobada de networking entre empreses del sector creatiu i artistes locals per fomentar la col·laboració i l'intercanvi professional. L'activitat tindrà lloc de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 12 al col·lector Somnis. La sessió, conduïda per Rosaura a l'Austrell, experta en xarxes professionals, inclourà una benvinguda institucional, la presentació del projecte d'economia creativa sobre la sessió temporal d'obres d'art a empreses i un espai de networking pràctic per establir nous contactes i projectes conjunts. La trobada s'adreça a empreses, professionals i artistes de Sant Jus que vulguin conèixer l'ecosístima creatiu local. Les inscripcions estan disponibles en línia tant per empreses com per persones artistes. El barri de Maslluí celebrarà les seves festes de tardor el dissabte 25 d'octubre amb una jornada plena d'activitats familiars i propostes lúdiques a la plaça Yulia Quieta. La festa començarà a les 10 del matí i s'allargarà fins al migdia amb tallers, actuacions i activitats per totes les edats. Durant el matí hi haurà jocs gegants, tradicionals, amb diversa festa, pintar cares amb pati en patam, contacontes i tatuatges amb l'AFA de l'Institut Escola Maslluí. I una activitat artística del Carreau Blau on els infants podran imaginar i dibuixar la figura de la Yulia Quieta. A dos quarts de 12, Quitzana es oferirà una sessió de Storytime i a dos quarts d'una, la Colla Gegantera de Sant Jús farà ballar els gegants i la gegantona rel. La jornada culminarà amb la botifarrada popular a la una, amb un menú que inclou botifarra, pa, mongetes, allioli i beguda per 10 euros el tiquet. L'organització va a càrrec de l'Associació de Veïns i Veïnes de Maslluí amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Jús i diverses entitats del municipi. Les obres de desbrossada i tal al Camí de la Muntanya, entre el Club de Tenis Sant Gervasi i la carretera de Molins a Vallvidrera, van començar el dimarts 21 d'octubre. L'actuació s'inclou dins del Pla de Prevenció d'Incendis i compta amb el suport econòmic de la Diputació de Barcelona. Els treballs consisteixen en la neteja de la part baixa del bosc, amb la trituració de restes vegetals, la desbrossada i la poda de branques baixes o d'arbres caiguts mitjançant motosserra. L'objectiu és millorar la seguretat de la zona i prevenir la propagació del foc, creant una franja lliure de vegetació a banda i banda del camí i retirant els arbres malmesos o amb risc de caiguda. L'empresa Taller, especialitzada en actuacions forestals, és l'encarregada d'executar els treballs. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat. S'enjustem que a l'informatiu complet de la UNA. Fins ara. Fins demà! Fins demà! Bona nit. I love you, I love you. These words are my own. And for my heart. I love you, I love you. That's all I got to say. You think of a better way. That's all I got to say. I love you, is that okay? La Rosalia. Que això sé que n'ha escut per ser millonària. Voldria estar a mi. Només vull veure bitllets de 100. Signar del dòlar dintre la ment. Només vull veure bitllets de 100. Signar del dòlar dintre la ment. Que això sé que n'és culpa ser millonària. Perquè entenquina l'obre així com el magpa. Cada dia celebrada el meu cumpleaños. Porto dos, o de mars, fets amb el cobert de diamants, i un oblo que havia el bang-bang, que te'l puc regalar. Tinc un xaval contactat, perquè m'obre els regals de Nadal. Tanco el centre comercial, i em menjo jo sol en gelat. Cabo xampau, pop i botelles, bau, titxo lloc, compro una estrella. Tinc una illa, que té el meu nom, però què voldries tant? Dono gràcies als nous papers que una flauta em van comprar. Amb 15 anys vam fer una banda però mai no ens va funcionar. Els anys van anar passant, els amics van anar tirant. No ens escoltava ni el tato, però ho seguíem intentant. I ara tinc un grup de pop que li agrada als teus pares. Cantem cançons d'amor, d'històries inventades. Tenia un grup de rock, no veníem entrades. No sé com he acabat aquí. I ara tinc un grup de pop que li agrada als teus pares. Cantem cançons d'amor, d'històries inventades. Tenia un grup de rock, no veníem entrades. Bona nit! Quatre assajos, setmanes, el simple bitó em feien pena. Però ens era igual, ens era igual, i ara tenim 200 temes. Un discador penjat per aquí, i hem fet el pop al nostre emblema. Volàvem més quan no era crema, però ara sí. Ara tinc un grup de pop que li agrada als teus pares. Cantem cançons d'amor, d'històries inventades. Teníem un grup de rock, no veníem entrades. No sé com m'he acabat aquí. I ara tinc un grup de pop. Pop, pop, pop. del 2005. Em diuen que ell ja tocava que sortís un altre cit. Un altre cit. Un altre cit. Un altre cit. Un altre cit. I ara tinc un grup de pop que li agrada als tus pares. Cantem cançons d'amor, d'històries inventades. Tenia un grup de rock, no veníem entrades. No sé com he acabat aquí. Ara tinc un grup de pop, pop, pop, Que li agrada als teus pares! Sabies que el teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carillo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has estat bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Ràdio 2M 98.1 A 10 minuts per arribar a dos quarts d'una del migdia, ara ens dirigim a l'espai d'en Frank Rigol. Sabeu que cada 15 dies ens visita en Frank Rigol per parlar de co-shelling i d'alguns articles que ens porta els acabem analitzant aquí a l'espai. Avui ens fa una proposta una mica més pràctica que presentarà a continuació. Ara sí, donem la benvinguda al Frank. Frank, bon dia. Hola, què tal, Dani? Bon dia. Com estàs? Bon dia a tu. Molt bé, molt bé, estupendo. Amb ganes d'entrar, ja, per explicar la pràctica que deies avui. Doncs genial, genial. Expliquem aquesta pràctica als nostres oients, perquè avui volem parlar de la reinvenció, de reinventar-se des del punt de vista professional. Sí, sí, sí, perquè a vegades jo trobo que moltes persones es dediquen a fer, treballen en alguna cosa que potser no els acaba d'encaixar, no els acaba d'agradar, o bé els agradaria explorar altres maneres d'invertir el seu temps o dedicar-se a alguna cosa diferent, canviar de professió o fer activitats més enllà del teu horari laboral que diguis, ostres, que tinguin, que ressonin amb un mateix. Totalment. I avui la idea és donar pistes, fer preguntes perquè la gent, els nostres oients també donar eines al final perquè sàpiguen una mica realment tots aquells que tenen més dubtes de cap a on dirigir-se, què és el que li agrada, què és el que pot ressonar més amb un, doncs donar eines perquè potser trobin aquest camí. D'acord? Molt bé. Quan vols començar, Frank? Mira, jo què passa? Potser per ràdio és més complicat a vegades fer pràctiques, perquè una pràctica... sense veure els nostres oients, però jo el que sempre dic, per exemple, és... Jo crec que tots ens hem de fer preguntes, ens hem de preguntar, jo no sé què fer, jo no sé a què dedicar-me, la feina que tinc no m'agrada, vull canviar, vull fer altres coses, o bé vull alternar i fer altres coses amb les meves estones lliures, no? Doncs jo què els proposaria, sobretot, és... Doncs, fer-se unes quantes preguntes, no? Jo, d'entrada, diria, a veure, els nostres ullets, que es facin preguntes, per exemple, què poden fer amb més facilitat, no? Què se'ls dona bé als nostres ullets, no? Què els agrada a què? Què els surt de manera natural, no? És a dir, a vegades tots tenim habilitats, no? Són més empàtics o tenim, doncs, no ho sé, doncs, ens agrada més Som molt de cuidar els demés, o som gent que ens agrada, o gent, per exemple, que tenim traça a l'hora d'intermediar amb conflictes, no? Per exemple, aquest seria el meu cas, no? Jo em trobo en aquest punt. D'acord. Doncs tot això, la pregunta és dir, què pots fer amb més facilitat, Dani? Què se'ns dona bé de fer? Naturalment, d'allò que dius, ostres, a vegades la gent no s'ho pregunta, o... o no ho sap, no ho sap, doncs està bé, potser crec, preguntis al teu entorn més immediat, als teus amics, a la teva família, a l'entorn més proper de preguntar, escolta, què creus que se'm dona bé a mi? Com, en quin entorn em veuries? O com, què creus que a mi em pot agradar? Ho dic sobretot per aquesta gent que tenen dubtes encara, que no saben què fer, què és el que ressom les seves vides. Una altra pregunta que jo faria és, Què faries en aquesta vida, encara que ho haguessis de fer de forma de franc, gratuïtament? Què faries? Que diguessis, ostres, doncs, mira, jo ajudaria en aquest punt, faria, doncs, em dedicaria, no sé, a fer, invento coses, treballar la fusta, no? Per exemple, coses que dius, mira, jo encara que ho haguessis de fer de franc, ho faria igualment. Ho faria i amb molt de gust, no? I ho faria amb molt de gust, d'acord? Doncs, home, això també, contestar a aquesta pregunta, també et pot enfocar, no? Et pot dir, ostres, doncs jo què faig de manera natural o què realment m'agrada, no? Veritablement, i què faria? Sí o sí, encara que no em paguessin. Una altra cosa que jo pregunto, jo això ho he fet amb unes conferències que he fet, no?, aquestes preguntes, el que passa és que amb un PowerPoint és més fàcil, eh? Però una altra pregunta que també podríem adreçar avui aquí en el programa seria què faries si la teva professió desaparegués per sempre més? Tu treballes, que sé, a la ràdio, no? Imaginem que la ràdio desapareix. Ja no es fa mai més ràdio. Doncs escolta'm, què faries, Dani, no? Què faries a la teva vida, no? Que diguessis, bé, no sé, la ràdio està bé, m'he dedicat a la ràdio, però escolta, jo puc fer més coses. Què faria realment que em fes, diguéssim, balluar-me a moure'm, no? Com mouen a mi, no? altres coses que també poden servir per saber què pots fer com a propòsit en aquesta vida seria què faries o què feies quan ja ets petit i que et resultava fàcil de fer a vegades quan ets petit jo era una persona que posava pau sempre a la classe o quan hi havia un conflicte quan hi havia una disputa, una discussió doncs se'm donava molt bé això o se'm donava molt bé, doncs, potser, doncs, mire, ser el delegat, no? Jo tenia unes dotze de lideratge, no? Tot això està bé, no?, de tirar enrere i dir, ostres, què se'm donava bé a mi quan jo era petit això estaria bé també, una pregunta que es podria fer als nostres oients doncs sí, és molt maco perquè al final també acabes connectant una mica amb el teu jo de la infantesa i saber si has arribat allà on aquell petit jo pensava arribar o has anat per un altre camí que no vol dir necessàriament el més dolent o el més negatiu sinó que senzillament la vida t'ha portat per un altre camí Sí, sí, sí, sí. Bueno, totes aquestes preguntes el que fan és, precisament és aprofundir en un, no? Dir, ostres, jo no sé a què dedicar-me, escolta, jo la ràdio a mi no m'agrada, ho faig per obligació, ho faig perquè a mi em paga molt sou. Però realment no m'agrada la ràdio. Jo m'vull dedicar a aquestes preguntes sempre a la ràdio. Dic la ràdio, per exemple. Sí, hem posat l'exemple que estem aquí treballant i és el fàcil. Treballant per sou i per pagar les teves despeses. Però, escolta'm, què més puc fer jo? Què m'agradava quan era petit? Què puc fer jo o què se'm dona que faci de manera natural, de manera fluida, fàcil, a la vida? Això t'orientarà a buscar allò que... allò que no trobes encara, però que realment anheles, no?, de trobar què puc fer a la meva vida que doni sentit a la meva vida, no? I per últim, hi ha una pregunta una mica més bèstia, potser no, però que jo a vegades també ho he preguntat, no? Què faries si et quedessin sis mesos de vida, no? Escolta'm, a què et dedicaries? Què és el que et commouria més, no?, de fer que diguessis, evidentment, a part de, no sé, potser viatjar o fer, no ho sé, o o estar més amb els teus familiars o estimats. Bé, què més? Què faries? Bé, totes aquestes preguntes que hem fet ara avui, d'aniven una mica en aquest sentit, no? Escolta'm, jo no sé a què dedicar-me, no sé què fer. Mira, jo en alguna conferència que he fet, doncs me'n recordo que dèiem, mira, jo per exemple, doncs fer cadires, no sé, fer cadires, muntar cadires en una fàbrica, doncs jo això no ho faria, no? Jo, Frank Rigol, per què? Perquè és que jo moriria, jo m'avorriria en allà. Encara que em paguessin molt bé, encara que em paguessin un gran sou, però jo sé que no ho faria gust, això. Qui diu això? Muntar cadires, muntar taules o fer compostos químics amb una cadena de muntatge o o coses que per mi no tenen aquest sentit. Tot això jo ho descarto perquè a mi ja no em diu res. El més natural, Frank, i si vaig a rat em corregeixes, és que normalment si pensem en aquestes preguntes, les respostes vagin molt relacionades amb l'àmbit en què estem actualment o amb l'àmbit que realment ens interpel·la i ens agrada. Si evidentment estem fent una feina que en aquest moment estem descontents amb aquesta feina, I pensem també en un canvi, doncs evidentment apareixeran altres coses, no? Però ara, per exemple, que feies la pregunta de la ràdio, doncs a mi, la meva resposta inherent era la de comunicació, de qualsevol tipus, de qualsevol tipus. Està bé, està bé. Si ha de ser al metro comunicant que la línia està variada, doncs al metro comunicant que la línia està variada, però el fet és comunicar, el fet és estar amb altra gent, en contacte amb altra gent i treballar en xarxa. Exacte. A mi la resposta em ve per aquí, eh? Em ve per aquí, però no ho sé... No, no, perfecte. Dani, ha anat perfecte l'exemple que has posat. Perquè ja t'enfoques bastant. Dius, ostres, el meu món és el món de la comunicació. Que sigui amb la ràdio, a la tele, a les xarxes socials, que sigui, no sé, amb d'altres canals, al final és el de menys. Però el més important és que tens molt clar que tu... et va al tracte amb les persones, però sempre des del punt de vista de la divulgació de la comunicació. Això està molt bé. Això està molt bé perquè dius, mira, veus, ja saps més o menys per on cau la teva... És que hi ha molta gent, Dani, de debò, que no està contenta amb el que fa. Molta gent que treballa amb treballs que s'avorreix profundament, que estan sumament neguitejats i fastiguejats de fer la feina que fan, i això és molt fotut, perquè clar, la feina et porta com a mínim un terç del dia, i és molt important la feina, perquè ocupa moltes hores de nostres vides, per tant, a vegades la gent no vol deixar la seva feina, no vol canviar, doncs això és una opció, però sí que té l'opció de dir com a mínim puc fer alguna cosa com un entreteniment, com un divertiment, doncs mira, jo fora dels meus horaris de volar vull fer el que realment m'agrada, però doncs aquest és un camí, no? Un camí és el que avui proposem als nostres oients de fer-nos aquestes preguntes, no? Per esvair a veure, dubtes o per enfocar-nos més bé en el camí que volem. I és molt interessant perquè això que tu deies, el fet aquest de tenir en segon planill, aquella cosa que ens motiva, que ens il·lusiona, però que en aquest moment no ens pot donar la vida econòmica que ens agradaria que ens donés, És extrapolable en molts casos, en el meu en particular. Jo durant molts anys vaig estar treballant de coses que eren un impàs i jo seguia fent ràdio. A mi m'encantava la ràdio, vaig començar la ràdio amb 13 anys, des de molt petit. I he passat per moltes ràdios locals fent de tot, des de col·laborar amb informatius fent cròniques, des de fent programes d'entreteniment, fent també programes de cinema i tot era de forma altruista, perquè m'agradava i perquè sentia que si deixava de fer això, estava deixant de fer i de ser una part de mi, no? I de cop i volta, a base d'insistir, d'insistir, d'insistir, vaig tenir l'oportunitat de tornar a Ràdio d'Esvern, de tornar, en aquest cas, al magazín de tardes. He estat dues temporades, ara hem arrencat aquesta aquí als matins, i per mi, ara mateix, i de fet aquesta era una reflexió que em feia aquest matí venint cap a la feina, Ara mateix estic on jo volia estar fa 10 anys. Jo fa 10 anys tenia 16, i amb 16 anys jo volia estar fent el que estic fent ara, però no estava preparat per estar fent el que estic fent ara. Clar, exacte, però està molt bé això, està molt bé perquè tu sempre vas estar en contacte encara que fos de manera altruista, no? I això diu molt de tu, com que tenies molt clar el teu objectiu ja des de ben jove, diguéssim, i això està molt bé però pensem tu has tingut la gran sort de poder sempre estar com a mínim encara que fos de manera més precària però sempre en contacte amb el món de la comunicació i avui encara hi ets no només això sinó que estàs conduint un programa amb una ràdio que està molt bé i amb un horari, doncs, molt bo. Per tant, doncs, escolta'm, felicitats. Però pensem en tota aquesta colla de gent que ens escolta, que té autèntic fastigueig per la seva feina, m'entens? No, clar, n'hi ha de gent, molta. Jo conec molta gent, no? I al final, doncs, aquesta gent anhela, doncs, això, no? Diu, ostres, deixar aquella feina que faig per pagar factures per fer aquella feina que a mi m'agradaria fer, no? I, bueno, aquest és el camí. El camí és, bueno, atrevir-se a fer aquest pas, no? Que a vegades pot ser una mica com deies tu, doncs, carai, de forma altruista, doncs, compaginar, doncs, potser feines menys agradables en estar en programes de ràdio, encara que sigui, jo què sé, de franc, m'entens el que pugui dir? O sigui, bueno, no passa res, d'acord? Està molt bé, això, d'acord? Està molt bé. Doncs jo crec que és aquí. El punt és que tothom trobi amb què connecta la vida. Això és molt important. Hi ha molta gent, jo no sé què fer, no sé a què dedicar-me. Doncs escolta'm, pregunta't, fes-te tota aquesta colla de preguntes, perquè són molt importants. Són molt importants, jo crec que sí. I trobaràs, al final, connectaràs amb els valors que a tu et donen, que et fan, que et mouen, que et commouen. Perquè jo sempre m'agrada més parlar de Commoure, perquè commoure és això, porta aquesta emotivitat, aquesta càrrega emotiva que realment et fa rotllar i et fa anar cap al camí que realment tu vols. Doncs aquelles complexitats, aquelles dificultats que trobem al camí, que molts dels que ens estan escoltant ara mateix al 98.1 FM diuen, és que clar, Frank, Dani, tot el que esteu dient és idíl·lic, però hi ha moltes complicacions, a vegades no tot és fàcil, a vegades hi ha molts impediments familiars, laborals, econòmics, socials... Què els diria amb aquesta gent, Frank? Jo els diria que hi ha moltes excuses, també. jo els diria que hi ha moltes excuses a veure, jo sempre diferencio dues coses una cosa és que estiguem en necessitats bàsiques primer de tot és a qualsevol lloc on estem hem de cobrir les nostres necessitats bàsiques que ja deia Maslow que són menjar, dormir un habitatge vestir-nos tot això evidentment és el més important ara bé també hem de tenir en compte que a la llarga també ens expliquem moltes arguments, moltes pel·lícules, ens enganyem o ens donem moltes excuses per dir, no, no, escolta, és que jo tinc moltes despeses, bueno, tothom té despeses, això no és una excusa, perquè al final t'has esclavitzat per unes despeses, però això no vol dir que qualsevol dia tu no puguis canviar de feina, el que passa és que costa molt sortir d'aquí, d'aquesta roda, la roda aquella de dir, és que jo tinc moltes lletres o moltes despeses que pagar, i és al final l'excusa que tu t'expliques per no posar en acció, per no sortir de la teva zona de confort. És difícil, però també hi ha molta excusa, hem de dir-ho. Tret, llevat, insisteixo, de les necessitats bàsiques, però un cop cobertes, jo crec que hi ha molta por a fer canvis a la vida. Hi ha molta por, hi ha molt de neguit, por, i la gent, doncs, prefereix més lo malo conocido que lo uno por conocer, no? A vegades passa això. I expliquen una cosa d'excuses i arguments per no canviar. Això és el que hem de pensar, no? Aquestes pors, no? Perquè la vida és molt curta. La vida és molt curta. El temps és imperdonable. No perdona, passa. Totalment. Jo crec que es diria això. Sobretot que siguin valents per ser honestos amb si mateixos, no? I si no poden fer-ho de forma principal o com una feina, doncs carai, que busquin aquesta activitat fora més enllà de la feina que els pugui donar aquest sentit a la seva vida, que és molt important. És més important això potser que els diners. Hi ha un exercici que proposes al final d'aquesta puntura d'avui, d'aquesta pràctica, que em sembla molt interessant. No sé si tindrem temps avui de fer-ho. Potser no és molt radiofònic, però sí que quan tinguem oportunitat d'explicar-ho m'agradarà que ho puguem fer. M'agradaria que si vols detallar alguna cosa abans de tancar, tenim encara tres minutets, si vols detallar alguna cosa que ho puguem fer. Doncs mira, jo per tancar el tema d'avui és... T'ho dic perquè potser, Dani, tantes coses potser no tindrem temps d'explicar-les. Està bé, està bé. Ens hem de saber també regular i que els oients també sàpiguen que hi ha coses que a vegades es queden al tinter i que els propers programes també tractarem. Jo un exercici que proposo, Dani, que radiofònicament és més complicat, jo el que faig és posar una llista enorme de valors, en aquest cas, et he passat un... un document, no?, en el que jo faig una llista, doncs, una estradat, elegància, beneficia, harmonia, independència, pau, generositat, justícia, autenticitat, amistat, llibertat, espiritualitat, congruència, tradició, bé, tota una colla de valors, que jo, hi ha una llista encara molt més llarga, jo tinc diverses llistes, i a mi m'agrada fer aquest exercici amb la gent perquè subratllin, no?, d'alguna manera, doncs sí, subratllin amb quins valors diguéssim, els hi ressona, amb quins valors connecten més, no? No ho sé, escolta, jo connecto amb la integritat, amb la igualtat, la llibertat, la justícia, no? Home, jo, amb aquest document que et passo, que t'he passat, Dani, doncs remarco, sobresalto aquells amb els que jo, Frank Rigol, m'identifico, no? Un cop identificats els valors amb aquesta llista tan gran, no?, amb marques, possets, vuit, deu, els que et ressonin més amb tu, home, ja tens alguna cosa, dius, home, el sentit, el meu propòsit de vida pot anar per aquí, per exemple, tenir cura dels altres, de la salut, dels altres, acompanyar els altres, o bé, dedicar-me, doncs, escolta, tenir cura, però des del punt de vista mental, doncs mira, tu, potser el teu món està més en el món dels terapeutes mentals, no?, diguéssim, o bé doncs m'agrada tractar amb la gent, carai, cuidar-les més de punt de vista físic també, no? Doncs carai, doncs potser l'enfermeria, la medicina estaria bé per tu, no? Vull dir, hi ha tota una colla de valors que connecten amb tu i que realment et poden ajudar també a trobar quines feines o quines vocacions o a què et pots dedicar tu, no? D'acord? Jo en el meu exercici propi que jo faig, doncs jo havia sobratllat independència, llibertat, generositat, justícia, igualtat, contribució i integritat, no? Clar, si defen tota aquesta colla de valors, jo podria exercir com a advocat, que és el que faig. Per què? Doncs perquè tinc sensibilitat a les causes de la gent, m'agrada que es donin oportunitats d'igualtat a tothom, no? o millorar, doncs, les persones. Però, clar, aquesta mena d'ajuda que garantï la integritat, un tracte digne de les persones, tot això entraria dins del que és l'exercici de la meva professió, que és d'advocat. Viure en una societat més justa, també, és un altre concepte que podia entrar dins d'aquests valors que jo he triat. A partir d'aquests valors, pots saber més o menys per on pot caure el teu propòsit de vida, de què puc dedicar-me, què és el que donaria sentit a la meva vida, des del punt de vista de prestar un servei a la societat. I està bé, no tenim més temps, potser hi ha l'any, però volíem d'alguna manera això, potser en propers programes tindrem oportunitat també de no sé, d'ampliar una mica més els conceptes que he donat avui. Frank Rigol, moltíssimes gràcies. Molt bé, a tu. Ha estat un plaer parlar de reinventar-se des del punt professional. Sí, sí, molt. Cuida't, d'aquí dues setmanes més. Molt bé, gràcies Dani, gràcies a tothom, que vagi molt bé, adeu-siau. A Sant Jús, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Modulell i Gualden, Torreblanca. Descobreix-los i dóna suport al comerç local. Sense anar més lluny. Comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esvern. A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. Això és espectacle. Això és espectacle amb Maica Dueñas. Maica Duenyes, bon dia. Bon dia, carinyo, com estàs? Com va tot? Tot a la vegada. Sí, sí. Doncs molt bé, encantada d'estar aquí una altra vegada. M'encanta estar a la ràdio. Com cada setmana, els dijous, xerrem una mica de teatre. Arribats a aquesta hora, fem també un repàs de les estrenes teatrals de la Ciutat Comptal, tot i que avui marxem a quilòmetre zero, marxem a l'Ateneu de Sant Just. Sí, que també es fa una cosa molt, molt interessant. Podrem veure el 24 d'octubre un espectacle, Fumando Espero, que està interpretat per l'Aura Pont i l'Òscar Marchant Coses. I la veritat és que jo el vaig veure en el seu dia i em va agradar molt. I llavors tornaré a anar, evidentment. I convido a tota la gent de Sant Lluís que vagi a veure-ho perquè us agradarà i ho passareu bé I, a més a més, és un espectacle. Veure una actriu de Sant Lluís, que tenim unes quantes, però veient una actriu de Sant Lluís que es mou ja per tot arreu, sempre és un honor i un plaer, la veritat. Quan alguna de les nostres actrius aquí del poble de Sant Lluís està fent una obra, no me la perdo. peti qui peti no ens ho hem de perdre t'hem posat a la Sara Montiel perquè és que ens va com en ell el dit aquesta cançó per presentar l'obra d'avui i per presentar la seva artista que la tenim al telèfon Laura Pont bon dia Hola, bon dia, què tal? Hola, Laura. Fumes molt o què? Jo no, la veritat és que no. T'he de dir que és una de les primeres... petites crítiques que em van donar que és que es notava que no fumàvem. Això m'ho van dir la primera vegada que vam fer l'obra i vaig dir, calla, calla, que això ho hem d'estudiar una mica més. Dius que no fumes, està bé. I esperes molt? Perquè, clar, esperar també és bastant engurrós, eh? Home, segons què, no? I segons aquí. No soc coneguda per ser la persona més puntual, així que em solen esperar. Ah, d'acord. Coincideixo amb tu també. La mica s'ha sentit reflectida amb aquesta reflexió. La veritat és que sí. Jo tampoc soc una persona molt puntual. Així que ni fumem ni esperem, però a vegades ja està bé, no?, en el teatre interpretar un personatge que és... Completament oposat a tu. La veritat és que sí. Jo crec que és el millor que pot passar, perquè és quan has de treballar més el personatge, no? Exacte. I llavors, nosaltres, la gent de teatre, el que ens agrada és fer un personatge difícil i molt llunyà a tu mateix, no?, per treballar-ho. Exacte, sí, sí, sí. Perquè si has de ser tu mateixa ja no té massa gràcia, però bueno... Clar, i a vegades interpretar-te d'algú molt similar a tu també té un punt complicat, no?, posar-se davant d'un mirall, ostres, també té el seu què, no? Sí, segurament no t'agrada tant fer-ho, perquè normalment els actors són molt, bueno, ens mirem molt el que fem i el que no fem i el que dient i tal. Bé, fumant no espero. Escolta, m'agradaria molt que expliquessis una mica d'on va sorgir la idea de fer-la. Doncs mira, tant l'Edu com jo, l'Edu és l'altre actor, bueno, una escena afumant-nos, però trobem tres interesses. Tres persones, sí, l'Eduard Hidalgo, la Laura, que ets tu, i l'Òscar Matxancós. I l'Òscar, que és pianista i també actor. Doncs tot això sorgeix del nostre treball de final de carrera, de l'Institut del Teatre, que com qualsevol carrera, al final et demanen un treball per culminar els estudis, no? Sí, jo habitualment sempre anava als finals de curs a totes les obres que es feien. Ara fa temps que no hi vaig, però és una experiència, tota una experiència. Sí, és que és xulo. Mira, des d'aquí pot ser també un bon reclam, que és una cosa xula d'anar a veure i que és obert al públic. Sí, sí, és gratis i la veritat és que és fantàstic veure sobre l'escenari a persones que encara no han provat de fer-lo en un escenari públic, diguem-ne, I és una experiència xula, no només per als actors, sinó també per a la gent que anem a veure-ho a l'Institut de Teatre. Sí, la veritat és que és molt xulo. Nosaltres s'acostava l'hora de fer la nostra obra, el nostre treball de final de carrera. I bé, amb l'Edu, que som molt, molt, molt amics, teníem clar que volíem fer alguna cosa plegats. I vam dir, vale, volem fer alguna cosa junts, ja tenim alguna cosa. Què podem fer? De què ens agradaria parlar? Llavors vam dir, ostres, ens agrada molt el món del cuplet, del cuplet. No el coneixem gaire, però és una cosa que tenim ganes de cantar cuplet. I llavors ens vam posar a investigar una mica sobre el cuplet, perquè a nosaltres sempre ens havia sonat el cuplet com a una cosa molt espanyol, però no ho identificàvem com una cosa catalana, de Barcelona, de la tradició nostra. Sí, va arribar aquí també. Clar, clar, i investigant en veure que Barcelona... Els anys 30, 20-30, era el cuplet, era la història de Madrid. Exacte, vam descobrir que el cuplet... no només era una cosa catalana, sinó que Barcelona va ser puntera amb tot això del coplet, dels music halls, del cabaret, i bueno, va ser com una cosa que ens va començar a cridar molt l'atenció, perquè vam dir, ostres, si nosaltres... no ho sabíem, no coneixíem tota aquesta història, tot això que havia passat a Barcelona, el que tu dius, els 20-30, el paral·lel, el bullici del paral·lel, quasi la censura, quasi les coplatistes, potser hi ha més gent que no ho coneix, sobretot més gent de la nostra edat, que potser és una cosa que li queda molt lluny i és una cosa que ha quedat una mica oblidat i enterrat. Potser hi ha més gent que no ho coneix, pot ser un tema interessant, no? I llavors vam com tirar per aquí. Nosaltres també teníem molt clar que volíem parlar de l'amistat, perquè, com us dic, nosaltres som molt amics i teníem ganes de parlar de l'amistat, que fos un rerefons que estigués allà. Llavors, bueno, vam començar primer a llegir molt i mirar entrevistes i, bueno, informar-nos, documentar-nos sobre l'època, perquè, clar, com us dic... Sabíem molt poca cosa i el que no volíem fer és una cosa inventada que no tingués cap mena de... Exacte. Llavors vam estar llegint, vam fer entrevistes i vam arribar a petar aquests dos personatges, Vella Dorita i Flor de Otoño, que són dos personatges que de seguís... La Vella Dorita jo l'he conegut. He estat a casa seva, sí, perquè el meu pare era artista també i treballava molt, la vella Dorita treballava molt al Teatre Victoria. Sí, sí, de fet parlem del Teatre Victòria. Sí, i llavors el meu pare, que era amic d'ella i que havia treballat amb ella i tal, jo vaig estar més d'una vegada a casa seva. O sigui que m'encanta que parlis d'ella perquè la tinc molt present. Encara que jo era petita, però la tinc present. Home, doncs quin honor haver-la conegut perquè... Doncs sí, vam arribar a aquests personatges i ens van interessar molt perquè la vella Dorita al final era una dona, una noia que venia una mica... com d'una família humil, que va venir a Barcelona amb la seva família a buscar-se la vida i que a poc a poc va anar aconseguint pujar esglaons fins a convertir-se en una de les grans coplatistes del Paral·lel. I en canvi, Flor de Otoño és un personatge que ha quedat una mica més esborrat amb el pas del temps i no s'ha anat ben bé que és veritat, que no és veritat, que és un mite, però nosaltres ens hem inspirat bastant amb la pel·lícula que protagonitza José Sacristán. Sí, sí, José Sacristán. Ens hem inspirat bastant amb el que expliquen allà, que és que era un home que venia d'una família adinerada, potent, de Barcelona, de Sarrià, i que ell era advocat, però que per les nits baixava als bajos fondos del paral·lel, a bars com la Criolla, que és el bar que pretenem nosaltres recrear en la nostra obra, i allà feia sous com de transvestisme, tipus drag queen. En aquella època sembla que se'ls deien imitadores d'estrella. I aquests dos personatges ens van interessar molt també, perquè Bella Dorita va ser una dona com molt... molt pionera, ella va decidir separar-se, es va emancipar, va viure, vull dir, una dona com molt empoderada, podríem dir. I llavors vam trobar que les històries que van viure aquests dos personatges en el seu moment són històries que avui dia encara ens podrien ressonar. Una persona com Flor de Toño... Són dues persones valentes per enfrontar-se a l'època en què estaven. Exacte, doncs això que Flor de Toño seia preguntes sobre la seva identitat, sobre qui soc, qui vull ser, com em vull mostrar, com em sento... I Vella Dorita, una dona que va lluitar per ser lliure, en definitiva. I llavors ens agradava molt la idea aquesta de dir, agafem una història del passat, dels anys 20, però d'alguna forma la intentem relacionar amb avui dia i dir, ostres, hi ha problemes o històries o coses que van viure aquests personatges, que avui dia encara ens ressonen. Llavors, una mica, com en diu sempre Delías, és que mirem amb els ulls del passat històries del present. Això és el que intentem una mica fer amb aquesta obra. I, bueno, durant l'obra, com et dic, intentem fer moltes referències a coses de l'època, els noms dels carrers de l'època, que clar, que avui dia molts han canviat, no? Conte de Salto, que és el nou de la Rambla. Sí, sí, sí. Exacte. En aquella època coneixíem, bueno, ja dic, des de petita el paral·lel per mi era una cosa com molt de casa, molt propera, diguem-ne. I a l'ambient d'aquella època, bueno, d'aquella època que tu estàs dient, no, perquè parles dels anys 20, i jo estic parlant dels anys 55, 65... Clar, clar, clar, i era més endavant. Sí, era més endavant, però encara quedava molt de l'època, diguem-ne. Encara respirava. Sí, sí, sí. Clar, doncs sí, si a nosaltres ens agrada... com fer referència a aquestes coses que passava, que els mateixos que censuraven durant la censura els espectacles i el destape són els que després anaven a veure les noies i eren els clients que estaven allà. En primera fila no, potser estaven com amagats, però que anem traient tot de coses que tenen un caire històric per explicar, per fer com una pinzelladeta de com era aquella època. I una cosa que també ha sigut xula, que nosaltres hem utilitzat, que l'Elias, el director del dramaturg de l'obra, l'Elias Estari ha utilitzat per escriure el text, és que, com que la vella Dorita va viure cent i pico d'anys, o sigui, va ser... Sí, sí, sí, ho sé, ho sé. Doncs, clar, va arribar a sortir per la tele, se li han fet entrevistes per la ràdio, i llavors hi ha molt material sobre la vella Dorita. I hem utilitzat, molta de la informació, de coses que ella deia textuals en aquestes entrevistes, les hem utilitzat textualment per crear el text, la dramatúrgia. Llavors, clar, la trobada entre Flor de Toña i Vella Dorita és fictícia, no se sap si es van conèixer, no es van conèixer, si eren amigues, no eren amigues o què, però nosaltres hem utilitzat aquest text de la Vella Dorita i l'hem ficcionat una mica introduint aquest personatge, Flor de Toño, i inventant-nos que en aquella època eren amigues i que es trobaven en aquest bar típic d'anarquistes i de los bajos fondos del paral·lel, la criolla, una mica per compartir sus penes i sus glories. Aquesta és la idea general de l'obra. Doncs és una idea guapíssima, la veritat, perquè el paral·lel d'avui ja no té res a veure amb el paral·lel de l'època, ni el carrer Conde de Salto, ni els carrers... El barrio Chino, que és el Raval actual. El Raval, sí, sí. No, no, ha canviat moltíssim. Llavors era molt fosc tot, saps? Sí, ara estàs reobrint el teatre Arnau, no sé si ho sabeu. Sí, ho sé, i em fa il·lusió perquè a mi cada vegada que es tanca un teatre agafo una pena, o sigui que quan s'obre és al revés. Sí, sí, no, és una alegria, és celebració, celebració. Crec que l'obren com un espai híbrid, no? No serà només teatre, crec que també tindrà una biblioteca, no sé, em va semblar llegir que hi havia com un projecte bastant potent al darrere. Sí, a mi jo també vaig llegir alguna cosa així, no tinc ben bé clar què, però bueno, jo crec que em va pel largo, perquè jo, bueno, ho visc bastant a prop i cada vegada que passo intento mirar allà entre els endamis a veure què estan fent i encara està bastant enderrocat. Però bueno, a veure què, tinc moltes ganes. Home, seria xulo que... que en tot aquest projecte que fan poguessin introduir alguna cosa així de... inspirat en l'època, no? Bueno, no sé si ho coneixeu. Laura Pons, ho hem de deixar... Ho hem de deixar en breus. Última intervenció, Laura, si vols. Demà continues tu parlant, eh? Demà continuo amb ells. Res, jo molt ràpidament us anava a dir, perquè això és molt interessant, que hi ha un moviment que es diu Torna Paral·lel, que està format per coplatistes, drag queens, com gent de l'escena així una mica més... Sí, sí, de l'època Sí, però actuals diguem-ne que estan reivindicant que en el paral·lel es tornin a fer tot aquest tipus d'espectacles Ja està, és això que volia dir que és interessant i estan intentant com com reviure tota aquesta escena i tornar-la a la nostra ciutat. Doncs mira, ara em posaré en contacte amb ells, d'acord? Laura Pont, moltíssimes gràcies. Gràcies, Laura. Molta merda, molta merda. Gràcies, quins nervis. No, dona, no. Això dels nervis, deixa-ho fora de l'escenari. Maica Dueñas, gràcies també a tu. Adéu, Laura. Adéu a tothom. Fins la propera setmana. I fins aquí la Rambla d'avui. Moltíssimes gràcies a tots i totes els que heu fet possible el programa d'avui dijous i a la gent que ens heu escoltat des de casa, des de la feina, des del cotxe. Gràcies, gràcies i milions de gràcies. Tornem demà, com sempre, de 10 a 1, aquí a Ràdio Desvem, que sigueu molt feliços.