La Rambla
El magazín de matins, conduït per Daniel Martínez, on hi trobareu informació, entreteniment i la vida del poble en directe.
Subscriu-te
La Rambla del 5/12/2025 — Nadal, salut i comunitat a Sant Just
Daniel Martínez obre el magazín *La Rambla* a Ràdio Desvern. Descriu l’arribada del desembre, el fred i l’esperit de Nadal com una invitació a frenar, gaudir del pont de desembre i aprofitar la cultura i el patrimoni de Sant Just. Presenta el sumari: notícies locals, premsa, efemèrides, espai mensual amb la dermatòloga, el temps, entrevista amb el Club Natació Sant Just sobre una nedada solidària per La Marató, secció de co-sharing amb Frank Rigol i, al tram final, l’espai de salut i psicologia amb el CAP i David Fernández.
Amb Mariona Salas es fa el bloc informatiu local. 1) **Programa de Nadal 2025–2026**: activitats del 14 de desembre al 6 de gener (familiars, concerts, mercats, pastorets, tallers, actes solidaris i Cavalcada de Reis). Es destaca la cartelleria amb l’Skyline de Sant Just. 2) **Detencions**: dues joves santjustenques detingudes per accions de protesta vinculades a Palestina i mobilitzacions davant McDonald’s; investigades per danys i possible delicte d’odi segons Arran Jovent i Alerta Solidària; es relaten les concentracions de suport. 3) **Carril bus B23**: balanç de quatre mesos amb estalvi de fins a 15 minuts en hora punta, augment de demanda i reclamacions de millores a l’entrada a la Diagonal i creació d’una estació d’autobusos a Francesc Macià.
Repàs de les portades dels principals diaris: es tracten el pacte PSOE–PP–Junts sobre multireincidència i el reforç de penes per furts lleus reiterats; la **Pesta Porcina Africana (PPA)** en senglars de Collserola i la decisió europea de no ampliar el radi de restriccions (amb Sant Just en zona de baix risc); temes internacionals (visita de Putin a l’Índia, avís europeu sobre el possible gir dels EUA cap a Ucraïna) i cultura (exposició sobre Mercè Rodoreda al CCCB, auge del manga i l’anime amb el Saló del Manga). Es comenta la polèmica d’**Eurovisió** per la presència d’Israel, la retirada d’Espanya i altres països, i es reflexiona críticament sobre el paper del festival davant conflictes i genocidis.
Daniel i Mariona obren la finestreta del **calendari d’advent** del dia 5 i hi troben un bombó i una pregunta: quin és el record de Nadal més especial. Comparteixen records de dinars de Nadal i Sant Esteve com a moments sagrats malgrat veure la família sovint, i anècdotes d’infància al voltant del **tió de Nadal**, el ritual d’amagar-se perquè els grans poguessin preparar els regals i com cada família té la seva pròpia manera de “fer el tió”. La conversa posa en valor la continuïtat de les tradicions i l’afecte familiar.
Espai breu d’efemèrides. Es recorda: 1775, transport d’artilleria d’Henry Knox en la Guerra d’Independència dels EUA; 1933, fi de la **Prohibició d’alcohol** als EUA amb la 21a esmena; 2013, mort de **Nelson Mandela**, líder contra l’apartheid; 1901, naixement de **Walt Disney**, que va transformar la indústria de l’entreteniment. Serveix per donar un toc històric i global al programa.
La dermatòloga **Verònica Ruiz** explica com **cuidar i millorar les cicatrius** després d’una intervenció quirúrgica. Insisteix que la cicatrització és un procés de llarg recorregut (fins a 2 anys) i descriu fases: dies inicials amb **cura humida** i ferida coberta, higiene amb aigua i sabó suau, possible pomada antibiòtica segons localització. Posteriorment, setmanes i mesos on la cicatriu és més vermella i endurida, fins a una fase de maduració on s’aplana i canvia de color. Destaca factors que empitjoren la cicatrització (diabetis, hipertensió, malalties cardíaques, problemes pulmonars, **tabaquisme**) i dóna consells: **hidratació** regular de la zona, **massatges suaus** per flexibilitzar i reduir adherències, **protecció solar estricta** per evitar pigmentacions i ús de **pegats de silicona** com a barrera física i regulador del col·lagen. Avisa de símptomes d’infecció (més dolor, vermellor, secreció) i la importància d’evitar esforços que puguin trencar els punts. Missatge final: cada persona cicatritza diferent, cal cuidar la cicatriu a llarg termini i prioritzar la protecció solar i la hidratació.
El meteoròleg **Carles Rius** explica el canvi de patró: després de dies de fronts atlàntics, aire fred i vent del nord, arriba un **anticicló** just pel pont de la Puríssima. A Sant Just les temperatures màximes pujaren dels 12–13 °C fins als **17 °C o més**, i les mínimes també s’enfilaran, fent els migdies molt més còmodes de dissabte a dilluns. A l’interior (Bages, Pla de Lleida) s’espera augment de **boires persistents** i més sensació de fred. Al Pirineu es moderarà el vent del nord, i les temperatures passaran de valors pròxims a 0 °C a màximes de 8–9 °C. A mitjà termini, es preveu que l’anticicló aguanti fins dijous; a partir d’aleshores, podrien arribar nous fronts, núvols, fred i possibilitat de **pluges** cap a divendres i el cap de setmana següent.
Entrevista a **Jordi Estrader**, president del **Club Natació Sant Just**. Presenta el club com una entitat esportiva **petita, familiar i sense ànim de lucre**, dedicada a la natació, triatló i tecnificació, amb molta feina d’aprenentatge amb infants i adults (màsters). Expliquen la iniciativa **solidària** del 14 de desembre a la piscina municipal de La Bonaigua: **quatre hores de natació per equips** per recaptar fons per **La Marató de 3CAT**, dedicada al càncer. El format és per equips de 4–6 persones de tots els nivells (clubs, famílies, entitats), que es relleven perquè sempre hi hagi algú a l’aigua. Els metres nedats es converteixen en diners gràcies a **empreses col·laboradores**; a més, cada equip fa una aportació d’inscripció. La primera edició va tenir 19 equips i va recaptar **més de 4.000 €**. L’objectiu d’enguany és com a mínim 20 equips. La jornada inclourà música, menjar i ambient social. Es ressalta que qualsevol persona amb “cuquet” de nedar pot sumar-s’hi i també entrar al club, que ofereix espais per a tots els nivells i edats. També es menciona el **triatló infantil** de primavera i la col·laboració amb escoles del municipi per difondre l’esport.
A la secció de **Co-sharing**, Frank Rigol comenta el seu article sobre **fer cas a les senyals**, és a dir, fer cas a la *intuïció*. S’explica la intuïció com aquella veu interna instantània que ens orienta, especialment en moments de canvi o incertesa, i com un canal entre l’**inconscient ple d’experiències** i la consciència. Es critica que avui es prioritzi el raonament lògic i l’opinió externa per damunt d’aquesta saviesa interna. Sovint fem llistes de pros i contres i ens perdem en la ment, en lloc d’escoltar allò que “sentim que hem de fer”. També es parla de com compartir una intuïció amb altres pot generar dubtes i frenar decisions importants (independitzar-se, canvis vitals), perquè busquem validació constant. Rigol cita una frase d’Einstein que diu que la ment intuïtiva és un **regal sagrat** i la ment racional un **servent lleial**; però la societat honra el servent i oblida el regal. Es convida a recuperar espais de calma, reduir soroll mental i confiar més en la intuïció, especialment en temps d’incertesa generalitzada.
Espai **La Salut al dia** amb la infermera **Belén** i el director del **CAP de Sant Just**, **Fermín Rodríguez**. Fermín fa balanç del seu primer any com a director: any intens però molt positiu, amb canvis interns i millores visibles per fer l’atenció **més àgil, propera i resolutiva**. Es detallen diverses millores: • **Circuit d’analítiques**: canvi d’espai, cita prèvia per franges per evitar cues, crides personalitzades i futur sistema de pantalles; voluntat de donar **resultats proactivament** (SMS, contacte) i evitar visites innecessàries. • **Atenció telefònica**: s’ha passat d’un 36 % de trucades resoltes al primer intent al **76 %**, gràcies a canvis de procés i al treball del personal administratiu. • **Gestor de torns**: s’activa el dispositiu d’entrada amb lector de targeta sanitària que indica on anar; properament, pantalles a les sales perquè els professionals sàpiguen quan el pacient ha arribat. • **Consulta de tècniques d’infermeria**: agenda específica per a injectables, vacunes i petites cures, alliberant temps d’infermeria per atendre millor els **pacients crònics**. Es parla del projecte d’**ampliació del CAP**, amb un horitzó mínim de dos anys només en fase d’obres. Fins llavors, cal optimitzar recursos. Sobre **atenció domiciliària**, expliquen que s’ha passat d’uns 80 domicilis a uns **130**, per atendre persones que no es poden desplaçar, tot i que molts grans prefereixen seguir anant al CAP. En **atenció comunitària**, Sant Just té una tradició molt forta: treball conjunt amb l’Ajuntament, participació a la Taula de Salut, tallers de nutrició, grups de fisioteràpia i psicologia, programes d’activitat física i revisió de **salut bucodental** a les escoles. Belén destaca el treball amb **instituts**, oferint xerrades i facilitant que adolescents s’adrecin al CAP per temes de salut. Finalment, aborden la **salut mental**: hi ha una clara manca de professionals (psiquiatra i psicòloga d’adults només un dia cada 15 dies), i demanen que menors de 15 anys es dirigeixin a pediatria i adults al seu metge o infermera perquè no quedin fora del circuit. Fermín demana **paciència i confiança** en el procés de canvi, agraeix la implicació de tot el personal i la col·laboració de Ràdio Desvern per apropar el CAP a la comunitat.
En la secció de psicologia, **David Fernández** aprofundeix en la **comunicació assertiva**, enllaçant amb el programa anterior sobre dificultats per comunicar. Defineix la comunicació assertiva com la capacitat de **dir el que sentim, pensem i necessitem** de manera clara, honesta i respectuosa, sense atacar ni sotmetre’ns. La diferencia de: 1) comunicació **passiva** (callar i cedir sempre), 2) **agressiva** (dir el que pensem fent mal) i 3) **passiva-agressiva** (no parlar però fer mal indirectament, per exemple amb silencis i retrets). Fernández explica com sovint acumulem petits malestars (tovalloles, plats, hàbits de parella) per por al conflicte, fins que un detall mínim desencadena una **explosió desproporcionada**. Assenyala la influència dels **models familiars** en el nostre estil de comunicació i la necessitat de fer-nos conscients d’aquests patrons. Proposa parlar de **què em passa a mi** quan veig una conducta (necessitat d’ordre, calma, etc.), en lloc de culpabilitzar l’altre. Això transforma el diàleg i facilita l’empatia. Recorda una sèrie de “drets assertius”: dret a **dir que no**, a **demanar el que necessitem**, a **equivocar-nos**, a **canviar d’opinió** i a **no donar llargues explicacions**. També recomana introduir **humor i honestedat** a la comunicació, i no només buscar la coherència perfecta, sinó poder admetre errors i rectificar. L’objectiu és reduir l’estrès relacional i construir vincles més sans.
Daniel Martínez tanca el programa resumint els continguts del dia: notícies locals, repàs de premsa, efemèrides, espai de dermatologia, el temps, entrevista al Club Natació Sant Just sobre la nedada per La Marató, secció de co-sharing amb Frank Rigol, espai de salut amb el CAP de Sant Just i psicologia amb David Fernández sobre comunicació assertiva. Recorda que dilluns és festiu, però dissabte hi haurà el **resum de la setmana** amb les millors entrevistes, i que el programa tornarà en directe dimarts. Acomiada l’audiència amb to proper i agraït.
Context i to de l’episodi
Programa matinal de La Rambla a Ràdio Desvern, amb format magazín: informació local, premsa, salut, esport, psicologia i vida comunitària. El fil conductor del dia és l’arribada del Nadal a Sant Just, combinat amb espais de benestar i reflexió personal.
1. Obertura i ambient de desembre
Nadal, fred i temps de pausa
- Es destaca que arriba el desembre: fred, llums de Nadal i inici de l’esperit festiu.
- El pont de desembre es presenta com una oportunitat per frenar i gaudir de:
- família i amistats - cultura, patrimoni i racons del poble - petits plaers: xocolata calenta, exposicions, concerts, llibres i passejades.
“Que aquest pont de desembre també sigui una invitació a gaudir del present i a deixar-nos portar per la màgia…”
2. Actualitat de Sant Just
Programa de Nadal 2025–2026
- Presentació del programa oficial de Nadal (14 de desembre – 6 de gener):
- activitats familiars, concerts i mercats de Nadal - Pastorets, cinema, tallers i actes solidaris - Cavalcada de Reis, que arriba a la seva 74a edició.
- Es remarca la cartelleria amb l’Skyline de Sant Just (Walden, Can Ginestar, església, etc.) com a element identitari.
- Informació pràctica:
- programa consultable a santjust.cat i a la web de Ràdio Desvern.
Debat distès sobre aniversaris i celebracions
- Conversa lleugera sobre celebrar anys rodons (25, 50, 75) i la idea de
- “celebrar-ho quan puguem” per imprevistos com la pandèmia.
Detenció de dues joves de Sant Just
- Informació sobre dues detingudes en operacions policials relacionades amb:
- protestes vinculades al conflicte de Palestina - accions davant establiments de McDonald’s.
- Segons Arran Jovent i Alerta Solidària:
- estan investigades per danys i possible delicte d’odi. - es denuncia un augment de la pressió policial sobre col·lectius juvenils.
- Mobilitzacions de suport:
- concentració davant la comissaria d’Esplugues - nova concentració als jutjats coincidint amb el pas a disposició judicial.
Carril bus de la B23
- Balanç de quatre mesos:
- estalvis de temps: 10 minuts de mitjana i fins a 15 minuts en hora punta. - augment de la demanda, sobretot als trajectes de matí.
- Beneficis per al Baix Llobregat i corredors del Bages, Anoia i Penedès.
- Punt negatiu: el semàfor d’entrada a la Diagonal genera cues i fa perdre 1–2 minuts.
- Entitats de mobilitat reclamen:
- priorització més clara del transport públic a Barcelona - estació d’autobús interurbà a Francesc Macià com a final de recorregut.
3. Repàs de premsa i Pesta Porcina Africana (PPA)
Portades nacionals
- Temes destacats a Ara, El Periódico, La Vanguardia, El Punt Avui:
- pacte PSOE–PP–Junts sobre multireincidència i furts lleus reiterats - Pesta Porcina Africana (PPA) a Collserola: sanglars afectats, batudes i restriccions - context internacional: Rússia, Ucraïna, Índia - Eurovisió: polèmica sobre la participació d’Israel i retirada d’Espanya, Països Baixos i Irlanda.
PPA i afectació local
- S’explica que la Unió Europea no amplia el perímetre de restricció.
- Sant Just queda en zona de baix risc, però amb obligació de seguir restriccions.
4. Calendari d’advent i records de Nadal
Joc en directe amb el calendari d’advent
- Obrint la finestreta del dia 5, apareix un bombó i una pregunta:
- “Quin és el teu record de Nadal més especial i per què?”
- Conversa personal sobre:
- dinars de Nadal i Sant Esteve com a rituals sagrats encara que la família es vegi sovint - records d’infantesa amb el tió de Nadal, el paper dels cosins més grans i els diferents rituals a cada família.
“Cada família té les seves tradicions; no hi ha res escrit de com s’ha de fer el tió exactament.”
5. Efemèrides: història i memòria
- Fets històrics mencionats:
- 1775: transport d’artilleria d’Henry Knox a la Guerra d’Independència dels EUA. - 1933: final de la Prohibició d’alcohol als EUA. - 2013: mort de Nelson Mandela. - 1901: naixement de Walt Disney.
Aquestes efemèrides serveixen per connectar passat i present i donar context global al magazín.
6. Salut: cura de cicatrius després de cirurgia
Recomanacions de la dermatòloga Verònica Ruiz
- S’explica que la cicatrització és un procés llarg (fins a 2 anys), amb fases diferenciades.
Primera fase (dies inicials)
- Recomanat:
- cura humida amb la ferida coberta - mantenir un ambient òptim per afavorir el tancament - higiene amb aigua i sabó suau un cop passen els primers dies - en alguns casos, ús de pomades antibiòtiques segons localització.
Fase de setmanes a mesos
- Entre 0 i 6 mesos la cicatriu sol estar:
- més vermella, eixida i endurida.
- Després comença la maduració:
- s’aplana, canvia de color i es fa més flexible.
Factors que influeixen en la cicatrització
- Condicions mèdiques: diabetis, hipertensió, cardiopaties, problemes pulmonars.
- Hàbits: tabaquisme com a factor clau que pot retardar i empitjorar la cicatrització.
Cures bàsiques després de treure punts
- Hidratació diària de la cicatriu per millorar elasticitat i qualitat final.
- Massatges suaus sobre la línia de la cicatriu per:
- flexibilitzar teixits - reduir adherències.
- Protecció solar imprescindible per evitar pigmentacions inestètiques.
- Ús de pegats de silicona o similars:
- fan de barrera física davant fregament de roba - exerceixen una pressió que ajuda a redistribuir el col·lagen.
Complicacions freqüents
- Infeccions en persones amb factors de risc:
- símptomes d’alarma: més dolor, envermelliment, secreció purulenta. - tractament: cures més intenses i, si cal, antibiòtic oral.
- Problemes mecànics:
- trencament de punts per esforços o aixecar pes - això allarga el procés i pot empitjorar l’aspecte final.
Idea clau: cada cicatriu depèn de cada persona, de la seva salut i de la constància en les cures a llarg termini.
7. El temps: anticicló i pont de la Puríssima
Previsió amb Carles Rius
- Canvi de patró: arriba un anticicló després de dies de fronts atlàntics i fred.
- A Sant Just:
- les màximes passen d’uns 12–13 °C a 17 °C o més - mínimes també pugen: el fred intens es modera - dies més agradables per al pont (dissabte, diumenge, dilluns).
- A l’interior (altiplà, Bages, Pla de Lleida):
- augment de boires persistents - sensació de fred més marcada tot i l’anticicló.
- Al Pirineu:
- afluixa el vent del nord - recuperació de temperatures (màximes al voltant de 8–9 °C en lloc de 2–3 °C).
- A mig termini:
- anticicló fins dijous aproximadament - després: possible entrada de fronts, fred i pluges cap a final de setmana.
8. Entrevista: “Vine a nedar per la Marató”
Club Natació Sant Just i solidaritat
Convidat: Jordi Estrader, president del Club Natació Sant Just.
Qui són i què fan
- Club petit i familiar, sense ànim de lucre.
- Activitats principals:
- natació i triatló - tecnificació esportiva - aprenentatge per a infants i adults (màsters).
Nedadà solidària per La Marató
- Segona edició de “Vine a nedar per la Marató”:
- data: 14 de desembre, coincidint amb La Marató de 3CAT - lloc: piscina municipal de La Bonaigua - horari: 10 a 14 h (4 hores seguides).
- Format de l’activitat:
- participació per equips de 4 a 6 persones - pot ser gent del club, d’altres clubs, famílies, entitats del poble - qualsevol nivell: des de equips competitius fins a grups molt amateurs.
- Funcionament solidari:
- cada equip paga una inscripció (aportació inicial) - es nedaran metres durant 4 hores; es registren en una graella - empreses col·laboradores del municipi transformen metres en diners - suma d’inscripcions + aportacions d’empreses = xec final per La Marató.
- Ambient de la jornada:
- música, menjar i beguda per recuperar forces - llibertat per organitzar relleus com vulgui cada equip - objectiu tant esportiu com lúdic i comunitari.
Resultats i objectius
- 1a edició: 19 equips i recaptació de més de 4.000 €.
- Objectiu d’enguany:
- mínim 20 equips per arribar d’entrada a uns 1.000 € amb inscripcions - després, sumar-hi la contribució d’empreses.
- Beneficiari: La Marató dedicada al càncer, posant en valor la recerca.
Inscripcions i informació
- Web: cnsanjost.cat (formulari a la portada + full de FAQs i reglament).
- Inscripcions fins al 12 de desembre aproximadament.
Estat actual del Club Natació Sant Just
- El club sobreviu amb il·lusió, com moltes entitats sense ànim de lucre.
- Projectes destacats:
- triatló infantil a la primavera (cap al juny) - col·laboracions amb escoles del municipi per descobrir el triatló.
- Missatge clau:
- tothom hi pot trobar lloc: nadons, infants, adults que no han nedat mai, antics nedadors que tornen com a màsters.
“Cada metre compta… i tot sigui per la recerca del càncer a La Marató.”
9. Salut de proximitat: el CAP de Sant Just
Espai “La Salut al dia” – conversa amb el CAP
Convidats:
- Belén (infermera / referent comunitària)
- Fermín Rodríguez (infermer i director del CAP de Sant Just)
Balanç del primer any de direcció
- Fermín descriu un any intens però molt positiu, amb:
- canvis interns d’organització de l’equip - millores visibles per a la ciutadania per agilitzar l’atenció.
Objectiu central: una atenció més àgil, propera i resolutiva, i una bona experiència per a les persones usuàries.
9.1. Millores en serveis i circuits
Circuit d’analítiques
- Canvi d’ubicació i reorganització del circuit.
- Cures i extraccions amb:
- cita prèvia per franges horàries per evitar cues - crida personalitzada i futur sistema de pantalles per mantenir l’anonimat.
- Resultats:
- el CAP vol donar-los de forma proactiva (SMS, contacte directe), evitant visites presencials innecessàries.
Resultats per SMS i eines digitals
- S’impulsa l’ús de SMS i eines com La Meva Salut.
- Es remarca que la digitalització és un procés a tres bandes:
- sistema sanitari, professionals i ciutadania s’han d’anar adaptant.
Gestió de la demanda telefònica
- Es detecta que al gener només s’agafava el 36 % de trucades en el primer intent.
- Amb canvis de procés i més implicació del personal administratiu:
- s’ha arribat al 76 % de resolució en la primera trucada.
Reflex implícit de postpandèmia: recuperar accessibilitat i confiança després dels anys més durs de la COVID.
Gestor de torns a l’entrada
- S’activa el nou gestor de torns (mòdul metàl·lic amb lector de targeta sanitària):
- cal portar la targeta sanitària perquè llegeixi el CIP - indica al pacient on ha d’anar dins del CAP.
- Proper pas: pantalles a sales d’espera per avisar directament professionals quan el pacient registra la seva arribada.
Benefici: optimitzar el temps i reduir càrrega a recepció.
Consulta de tècniques d’infermeria
- Revisió de les agendes d’infermeria per separar:
- seguiment de pacients crònics (hipertensió, diabetis, etc.) - tècniques puntuals (injectables, vacunes, petites cures).
- Creació d’una agenda específica de tècniques (consulta 1, planta baixa):
- injectables - vacunació - cures senzilles.
- Objectiu: donar més temps de qualitat a l’atenció de crònics i millorar l’eficiència.
9.2. Ampliació del CAP de Sant Just
- S’esmenta que hi ha projecte d’ampliació, però:
- només en obres, hi ha mínim dos anys per davant - depèn de tràmits, licitacions i coordinació entre Ajuntament i ICS.
Mentrestant cal optimitzar l’espai actual i els processos interns.
9.3. Atenció domiciliària i comunitària
Atenció domiciliària
- Destinada a persones que ja no poden desplaçar-se al CAP.
- Es remarquen:
- les mateixes capacitats resolutives que a la consulta - visites mèdiques i d’infermeria al domicili.
- Curiositat: moltes persones de 90 o 100 anys prefereixen continuar anant al CAP perquè els fa sentir actius.
- Dades:
- s’ha passat d’uns 80 domicilis a 130, i la xifra seguirà pujant.
Atenció comunitària i treball en xarxa
- Sant Just té tradició potent en salut comunitària i col·laboració amb l’Ajuntament.
- Accions destacades:
- participació a la Taula de Salut - grups psicoeducatius (psicologia) - tallers de nutrició i alimentació saludable (Belén) - grups de fisioteràpia (espatlla, genoll, esquena) - programes d’activitat física connectats amb el municipi - projecte de salut bucodental amb revisions i xerrades a les escoles.
- Treball intergeneracional:
- amb mares de 30–40 anys - amb gent gran de 70–80 anys - i especial èmfasi a instituts, acostant temes de salut, nutrició i benestar als adolescents.
Es busca que els joves coneguin els recursos de la sanitat pública i s’hi adrecin amb confiança.
9.4. Salut mental i recursos limitats
- Es reconeix manca de professionals de salut mental (psiquiatria i psicologia).
- Situació actual:
- a adults, psiquiatra i psicòloga passen un dia cada 15 dies a Sant Just (dues visites mensuals per a tot el municipi).
- Recomanacions:
- menors de 15 anys: parlar amb pediatria per articular el circuit - adults: adreçar-se al metge o infermera de referència per no quedar fora del radar.
Missatge important a qui ho passa malament: parlar-ne és el primer pas; el CAP buscarà com donar sortida, tot i els límits de recursos.
9.5. Missatge final del director del CAP
- L’equip s’està adaptant per oferir:
- atenció més ràpida - més proximitat - més capacitat de resolució.
- Petició a la ciutadania:
- una mica de paciència mentre els canvis es consoliden - mantenir la confiança en el procés.
- Reconeixement intern:
- a les referents de comunitària (com la Belén) - a tot el personal administratiu, mèdic i d’infermeria.
10. Psicologia: comunicació assertiva
Espai amb el psicòleg David Fernández
Tema central: comunicació assertiva, en continuïtat amb programes anteriors sobre la dificultat d’expressar el que sentim.
Què és la comunicació assertiva?
- Capacitat de dir el que necessitem i sentim:
- amb claredat i honestedat - sense atacar ni sotmetre’ns a l’altre.
- Es diferencia de:
- comunicació passiva: callar i cedir sempre - comunicació agressiva: dir el que pensem però fent mal, imposant - comunicació passiva-agressiva: no dir directament però fer mal indirectament (silencis, retrets velats).
Per què ens costa ser assertius?
- Por al conflicte, a perdre l’harmonia (especialment en parella o família).
- Tendència a acumular petits malestars sense verbalitzar-los:
- comentaris sobre l’ordre, tasques domèstiques, hàbits - es van acumulant fins que explotes per un detall mínim (com perdre l’autobús o topar amb una taula).
- Influència del model familiar:
- reproduïm patrons de comunicació dels pares (crítica, silenci, ironia, etc.).
Efectes de callar massa
- Acumulació de ressentiment i tensió interna.
- Risc alt de reaccions desproporcionades (estats d’ira o esclats emocionals).
Com practicar la comunicació assertiva
- Expressar les coses a mesura que passen, amb calma:
- no esperar mesos per dir que alguna cosa ens molesta.
- Canviar el focus de “què fa mal l’altre” a “què em passa a mi quan veig això”. Exemple:
- en lloc de “sempre deixes la tovallola al terra” → - “quan veig la tovallola al terra em poso nerviós perquè necessito ordre per sentir calma”.
Així deixes de culpabilitzar i expliques el teu estat intern, facilitant l’entesa.
- No buscar constantment la validació externa de les nostres decisions (independitzar-se, canvis vitals…).
- Acceptar que tots cometem errors i que es pot rectificar: demanar perdó també forma part de la comunicació sana.
Principis bàsics de l’assertivitat
Es comenta una mena de “llista de drets” personals:
- Dret a dir que no.
- Dret a demanar el que necessitem.
- Dret a equivocar-nos.
- Dret a canviar d’opinió.
- Dret a no donar explicacions extenses.
Tot això, amb una actitud d’autoestima i respecte mutu, redueix l’estrès i millora les relacions.
11. Tancament de programa i resum del dia
- Es recorda l’estructura del matí:
- notícies de Sant Just i repàs de portades - efemèrides - espai de dermatologia - el temps - entrevista al Club Natació Sant Just sobre la nedada per La Marató - secció de co-sharing amb Frank Rigol (intuïció i senyals internes) - espai La Salut al dia amb el CAP - secció de psicologia amb David Fernández.
- Es convida a:
- escoltar el resum setmanal de dissabte amb les millors entrevistes - tornar a sintonitzar dimarts (dilluns és festiu pel pont).
El programa combina actualitat local, salut física i mental, esport i reflexió personal, reforçant el sentiment de comunitat a Sant Just en l’inici del període nadalenc.