La Rambla del 6/12/2025 — Finances personals, esport solidari i cultura a Sant Just

Introducció al programa

La Rambla de Ràdio Desvern recupera diverses entrevistes de la setmana amb un fil conductor clar: benestar econòmic, salut i esport solidari, i vida cultural i política a Sant Just Desvern.

1. Taller de finances personals amb Dona i Empresa (0–916)

Objectiu del taller

Entrevista amb Ainhoa Oliver, advocada i màster en Fiscalitat i Planificació Financera, que imparteix un taller organitzat per Dona i Empresa:

• Tallers pràctics per entendre conceptes financers de manera senzilla i aplicable.
• Eines per organitzar millor els diners, reduir l’estrès i planificar objectius vitals (6 mesos, 5 anys, jubilació…).
• Adreçat tant a particulars com a persones autònomes i petits negocis de Sant Just Desvern.

Problemes habituals en la gestió dels diners

Ainhoa destaca errors molt freqüents:

• No tenir pressupost clar ni separar estalvis i despeses.
• No preveure imprevistos i viure totalment al dia.
• Presa de decisions impulsives (exemple: compres de Black Friday).
• Deixar l’estalvi per al final del mes, quan “si sobra alguna cosa”.

“L’estalvi hauria de ser com una despesa obligatòria, igual que la llum o l’aigua.”

Planificació vs inversió

Ainhoa posa l’accent en la planificació abans que en la paraula “inversió”:

• Preguntar-se què necessitaré a curt, mig i llarg termini.
• Iniciar-se amb petits hàbits sostinguts (no passar de 0 a 100).
• Revisar un pressupost personal mensual i fer una sessió anual de planificació.
• Formar-se: xerrades, podcasts, professionals que ajudin a definir fites.

Salut financera i vida comunitària

• Una situació econòmica estable redueix l’estrès i facilita la participació en projectes socials, culturals i econòmics locals.
• Cal primer assegurar la pròpia tranquil·litat econòmica per poder implicar-se més en la comunitat.

Consells clau per començar

• Saber exactament en què es gasten els diners cada mes.
• Definir un pressupost i petits objectius d’estalvi.
• Crear un fons d’imprevistos.
• Fixar un percentatge del sou que vagi directament a l’estalvi, abans de gastar.

També incideix en la necessitat de normalitzar parlar de finances, fins i tot a les escoles, per combatre la manca de cultura financera.

2. Trail Barcelona i el repte “Quilòmetres Solidaris” per La Marató (994–1993)

El repte esportiu-solidari

Entrevista amb Cristina Sánchez i David Bonacassa, de Trail Barcelona, que presenten el repte Quilòmetres Solidaris a benefici de La Marató de TV3 (edició dedicada a la recerca del càncer):

• Inscripció a través del web de Trail Barcelona amb donació voluntària de 5 a 20 €.
• Es poden sumar quilòmetres caminant, corrent, en bici, nedant…
• Cal registrar l’activitat amb mòbil o rellotge i enviar un pantallazo com a justificant.
• Es fa un rànquing de participants i grups amb més quilòmetres, amb petits obsequis.

Accessibilitat i abast

• Activitat oberta a tothom: infants, gent gran, esportistes i no esportistes.
• Sense límit d’edat ni de nivell, només cal “posar-se en moviment”.
• Es pot participar des de qualsevol lloc (hi ha gent apuntada de Sant Just, però també de Tenerife, Madrid, Igualada…).
• Període obert fins al dia de La Marató (14 de desembre).

Esport i prevenció del càncer

• Destaquen que més de la meitat dels càncers es poden prevenir amb hàbits saludables i activitat física regular.
• El repte vol recaptar fons i alhora visibilitzar el paper de l’esport en la prevenció.

“Si tu avances, la recerca progressa” és el lema del repte.

Motivacions personals i històries

• La Cristina explica que enguany ha perdut el pare per càncer, i això reforça el compromís amb La Marató.
• Molts participants caminen o corren per persones estimades que han perdut o que estan lluitant contra la malaltia.
• També hi ha participació col·lectiva: famílies, clubs esportius, grups de marxa nòrdica, entitats com Bici sense Edat i escoles.

Impacte de la pesta porcina africana a Collserola

La conversa acaba abordant la situació a Collserola per la pesta porcina africana (PPA):

• El parc és zona d’alerta sanitària i hi ha prohibició d’entrada a la serralada.
• Trail Barcelona fa el 100 % de la seva activitat a Collserola, de manera que la restricció els afecta directament.
• Han adaptat entrenaments a asfalt, altres espais naturals i treball de tècnica (escales, sessions específiques).
• Els grups han respost bé, veient-ho com una oportunitat de descobrir nous entorns i maneres d’entrenar.

També es remarca que el tancament de Collserola busca confinar el focus de PPA dins un radi de seguretat de 20 km i evitar la seva propagació.

3. Entrevista política amb Isabel Darder (PSC) (2098–3835)

3.1. Dia Internacional de la Discapacitat i Pla Local d’Inclusió Social

Isabel Darder, portaveu del PSC a Sant Just Desvern, comença reflexionant sobre el Dia Internacional de la Discapacitat i el Pla Local per a la Inclusió Social:

• Proposa parlar de “capacitats diverses” més que de discapacitat.
• Defensa que la inclusió no és “adaptar-se als discapacitats” sinó modificar l’entorn, l’organització i la societat perquè hi càpiga tothom.
• Recorda la seva pròpia dislèxia per exemplificar que tothom té fortaleses i limitacions.

El Pla Local per a la Inclusió Social es desplega en diversos eixos:

• Inclusió socioeconòmica.
• Salut i benestar.
• Habitatge i accés a recursos.
• Educació i inclusió digital.
• Participació ciutadana i cohesió comunitària.

També destaca el paper del Centre Pilot (50è aniversari) i iniciatives com els pictogrames col·locats per Sant Just, treball conjunt amb l’Institut Algueró, per facilitar la comunicació de persones amb dificultats.

3.2. Nou Pla d’Acció Cultural (PAC) 2025-2030

El Pla d’Acció Cultural (PAC) 2025-2030 vol actualitzar l’estratègia cultural municipal:

• Sant Just es defineix com un poble altament cultural, amb molts artistes i creadors.
• L’antic pla era de 2015; s’actualitza amb suport de la Diputació.
• Objectius principals:
• Més transversalitat entre projectes i regidories.
• Millor coordinació d’agendes per evitar solapaments d’actes.
• Millor difusió més enllà del cercle habitual de cada entitat.

Hi ha una agenda compartida al web de l’Ajuntament, però s’utilitza poc; el PAC vol potenciar-ne l’ús.

Cultura als barris i governança col·laborativa

• Es busca descentralitzar activitats (Nadal i altres programes) entre barris com Mas Lluí, Barri Centre i Barri Sud, tot i les limitacions d’espais i infraestructures.
• Es crearà una comissió de seguiment del PAC (una mena de “Consell de Cultura”) amb entitats i agents culturals, per fer una governança cultural col·laborativa, inclusiva i arrelada al territori.

3.3. Pressupost municipal 2026 i inversió social

Al ple de novembre s’aprova definitivament el pressupost 2026 després del període d’al·legacions:

• Ingressos:
• Augment per haver superat els 20.000 habitants (més aportació de l’Estat).
• Altres fonts: impost de residus, IBI, actualitzacions d’IPC, zones blaves i una nova zona taronja.

• Despeses prioritàries:
• Servei d’Atenció Domiciliària (SAD): gran increment pel nou conveni sectorial i recuperacions salarials retroactives des de 2023.
• Inversions importants al camp de futbol (molt envellit) i a l’Ateneu de Sant Just (reforma estructural i millora com a espai central del PAC).

3.4. Modificacions urbanístiques: El Parador i Carrer Major

• Es fa un reajust urbanístic a la zona del Parador i la plaça Maragall:
• L’espai petit prop de la plaça passa a ser zona verda.
• La zona del Parador es qualifica per poder-hi haver un establiment adequat (bar, restauració).
• S’anuncia que la licitació del bar del Parador és imminent.

3.5. Transport públic: busos i línia X30

La moció per un transport públic digne rep suport unànime:

• Es demana millora de freqüències i recorreguts, especialment de la línia X30.
• Tot i una nova concessió i la incorporació d’un autobús addicional, des del consistori consideren que cal seguir pressionant l’AMB perquè el servei sigui més puntual i eficient.

3.6. Gratuïtat de menjador i extraescolars

Es debat i s’aprova una moció sobre la gratuïtat dels menjadors escolars i activitats extraescolars:

• Forma part dels acords programàtics entre Comuns, ERC i PSC.
• La seva aplicació pràctica depèn de nous pressupostos a la Generalitat (no es pot fer amb pressupost prorrogat).
• Darder defensa que invertir en infància és invertir en futur i que aquesta despesa pot estalviar costos futurs en benestar social i salut.

3.7. Fets de les festes de tardor i moció de la CUP

Sobre la moció de la CUP-Amunt per donar suport a les persones afectades per violència policial a les festes de tardor:

• Abans del debat formal, a l’espai de precs i preguntes del públic, l’alcalde va explicar la línia d’actuació de l’Ajuntament.
• El govern opta per un paper de mediació discreta entre les parts per resoldre el cas “de la millor manera possible”.
• Argumenta que, si l’Ajuntament es presentés com a acusació popular, perdria capacitat de mediació, i a més recorda que cap acusació popular s’ha acceptat a la comarca des de 2021.
• Per això el PSC no dona suport a la moció, tot i reconèixer la gravetat dels fets i la necessitat de resolució.

3.8. Moció de Vox sobre violència contra les dones

• Es presenta una moció de Vox amb motiu del Dia per l’Eliminació de la Violència contra les Dones.
• Darder considera que l’anàlisi de Vox no és correcte i la moció no prospera.

3.9. Habitatge públic a Mas Lluí

Sobre la compra de 118 pisos a Mas Lluí per part de la Generalitat de Catalunya:

• El PSC ho valora com una gran notícia.
• L’Ajuntament feia temps que seguia el cas per garantir que els actuals llogaters tinguessin dret de compra i, si calia, que l’administració pública pogués adquirir els pisos.
• La compra impedeix que caduquin els règims d’habitatge de protecció oficial i amplia el parc públic de lloguer a Sant Just.

3.10. Pesta porcina africana (PPA) i Collserola

Isabel Darder reforça el missatge de no accedir a Collserola:

• Tot i que la PPA no afecta humans, el risc econòmic és molt alt:
• moltes granges de porcs estan parades preventivament;
• si el virus s’escampa fora del focus, es podria aturar tota la producció.
• Explica que el virus pot viatjar a través de rodes de bici i sabates i que els serveis d’emergència entren en zones afectades passant per aigües desinfectants.
• Subratlla que contenir el brot és clau per protegir llocs de treball, exportacions i l’economia catalana, especialment en dates properes a Nadal.

Crida a la responsabilitat ciutadana: “No anem a Collserola ni a caminar ni a anar en bicicleta.”

4. “Llum enmig del soroll, món de somnis” – Exposició d’Imma Boronat (3959–4783)

Concepte de l’exposició

Entrevista amb Imma Boronat, artista local i responsable de la secció Arteneu de l’Ateneu de Sant Just:

• L’exposició “Llum enmig del soroll, món de somnis” s’inaugura a la sala Piquet i es pot visitar fins al 31 de desembre.
• El títol juga amb una sinestèsia: la llum com a espai interior de calma enmig del soroll constant d’informació, notificacions i pantalles.
• Pintar és, per a ella, una mena de meditació: quan pinta, “s’apaga el soroll” i es connecta amb un espai íntim.

Obra i tècnica pictòrica

• Pintura amb tècniques mixtes, que combinen:
• obres figuratives (de vegades apareix la figura humana);
• obres més abstractes i oníriques.
• Gran varietat de formats: des de grans teles (1,80 x 0,80) fins a formats petits per cavallet de taula.
• L’element distintiu: pinta sobretot amb les mans.
• Ho entén com un contacte directe i més ràpid amb l’obra i amb la pròpia emoció.
• Utilitza el pinzell només per detalls finals i remats.
• Ho vincula amb una tècnica gairebé primitiva, com les pintures rupestres, però molt humana i connectada al cos.

Col·laboració amb Carles Garcia i intel·ligència artificial

• Projecte conjunt amb Carles Garcia Salas, tècnic de llum i so de l’Ateneu i col·laborador artístic:
• A partir de les obres de Boronat, Carles ha treballat amb intel·ligència artificial, generant versions en moviment que es projecten sobre una pintura física gran.
• El conjunt esdevé una instal·lació que simbolitza el caos informatiu i mental que generen les pantalles i la hiperconnexió.
• El diàleg entre art analògic i intel·ligència artificial reforça la idea de llum/soroll i món exterior/interior.

Dimensió educativa i crítica de pantalles

• Com a professora de visual i plàstica i dibuix a l’Institut de Sant Just, Boronat defensa:
• la importància de connectar amb un mateix;
• fomentar l’autoconeixement i la creativitat pròpia, especialment en adolescents;
• reduir la dependència de les pantalles per guanyar qualitat de vida i personalitat pròpia.

Les mans no són només per prémer botons: són un altre “sentit de la mirada”, amb tacte i emoció.

5. Art, vi i solidaritat amb Sant Just Solidari

Taller “pintar amb vi” i experiència sensorial

Boronat avança una activitat d’Arteneu:

• Taller on els participants pinten amb vi com a pigment principal.
• Col·laboració amb el Celler de Can Mata, que aporta diferents vins.
• El vi es modifica químicament (reduccions, sucres, bicarbonat) per alterar-ne el color i possibilitar diferents tonalitats sobre la tela.
• Es pinta un bodegó de fruita, combinant vi, carbonet i llapis, tot explorant olor, sabor, color i textura.
• Paral·lelament, es fa un tast de vins (sense additius, és clar) per al públic.

Cada participant acaba el taller amb una obra pròpia i una experiència que combina art i enologia.

Suport a Sant Just Solidari

L’exposició té una clara dimensió solidària:

• Una part dels ingressos de la venda d’obres es destinarà a Sant Just Solidari.
• També ha creat samarretes amb una obra seva estampada i el lema “pay me attention”, una crida a recuperar l’atenció humana davant la dispersió digital.
• De cada samarreta, 5 € aniran també a Sant Just Solidari.
• La col·laboració s’enfila arran de la seva feina prèvia amb l’entitat (pancarta per al Dia de la Pau, etc.).

Boronat convida tothom a la inauguració, que inclou beguda de cortesia i un ambient artístic i proper.

6. “Vine a nedar per La Marató” amb el Club Natació Sant Just (5193–6033)

Qui és el Club Natació Sant Just

Entrevista amb Jordi Estradé, president del Club Natació Sant Just:

• Entitat petita, familiar i sense ànim de lucre.
• Esports principals: natació i triatló, amb seccions de tecnificació i molta tasca d’aprenentatge de base.
• Treballen amb infants, joves i nedadors màsters (adults).

La nedada solidària per La Marató

El 14 de desembre organitzen, per segon any consecutiu, l’activitat “Vine a nedar per La Marató” a la Piscina Municipal de la Bonaigua:

• 4 hores de natació per equips (de 10 a 14 h).
• Equips de 4 a 6 persones, de qualsevol nivell i edat.
• Inscripció a través de cnsanjust.cat, amb aportació econòmica inicial per equip.
• Durant les 4 hores, sempre hi ha d’haver almenys una persona de l’equip a l’aigua.
• Es van sumant metres nedats en una graella; aquests metres es converteixen en diners gràcies a la col·laboració d’empreses locals que fan aportacions en funció de la distància total.

L’any passat, en la primera edició:

• Van participar 19 equips (clubs, entitats, famílies, escoles…)
• Es van recaptar més de 4.000 € per La Marató.
• Hi va haver una gran acollida i un ambient molt festiu.

Ambient i logística

• L’activitat compta amb suport de l’Ajuntament de Sant Just i la direcció de la Piscina Municipal de la Bonaigua.
• Es crearà un ambient lúdic amb música, beguda i una mica de menjar per suportar l’esforç.
• No hi ha nivell mínim: “cada metre compta” i el més important és sumar per la recerca del càncer, l’eix d’aquesta edició de La Marató.

Vida del club i altres activitats

• El Club valora positivament l’inici del nou curs:
• continuen formant infants en autonomia a l’aigua i tècnica de natació;
• mantenen un grup de màsters que inclou antics nedadors que hi tornen anys després;
• també acullen adults que començen a nedar per recomanació mèdica o benestar personal.
• A la primavera organitzen el seu triatló infantil, obert al municipi, amb suport municipal.
• Estradé subratlla que es tracta d’un club que combina competitivitat esportiva amb un fort component educatiu i comunitari.

7. Altres continguts breus del magazine

Entre entrevistes, el programa inclou:

• Falques de programes de la casa:
• Smooth Jazz Club,
• El Refugi (magazín de tardes amb Jaume Elias),
• Cara B (música moderna),
• anuncis institucionals de la Generalitat (habitatge, consum),
• informació sobre l’app BitPaid per obrir contenidors a Sant Just.
• Espots de Càritas Sant Just (Cafè de les 3) i promoció del comerç local.
• Fragments musicals diversos que serveixen de pont entre seccions.

Conclusió general

L’episodi de La Rambla ofereix una panoràmica molt completa de Sant Just Desvern:

• A nivell personal i econòmic, amb eines per organitzar millor els diners i construir salut financera.
• A nivell social i solidari, amb iniciatives com Quilòmetres Solidaris de Trail Barcelona i Vine a nedar per La Marató del Club Natació Sant Just, que combinen esport, comunitat i recerca mèdica.
• A nivell cultural i polític, amb el Pla d’Acció Cultural 2025-2030, la reflexió sobre inclusió i discapacitat, la gestió del transport, de l’habitatge públic i de la PPA a Collserola.
• I a nivell artístic, amb la proposta d’Imma Boronat a l’Ateneu, que convida a aturar el soroll, recuperar el tacte i la mirada pròpia, i alhora donar suport a Sant Just Solidari.

Un resum que mostra un municipi viu, compromès i en transformació, on la ràdio local actua com a altaveu de projectes que enllacen economia, salut, cultura i cohesió social.