La Rambla del 9/12/2025 — Mercat de Nadal, notícies locals i ciència a La Rambla

Context general de l’episodi

Episodi de La Rambla, magazín matinal de Ràdio Desvern, amb un format molt variat: notícies locals de Sant Just, repàs de premsa, efemèrides, temps, entrevista sobre el Mercat de Nadal, anàlisi econòmica sobre la pesta porcina africana, secció de ciència aplicada a la vida quotidiana i recomanacions literàries i musicals.

1. Notícies de Sant Just i agenda municipal

1.1. Campanyes solidàries de Nadal

Es destaquen 5 iniciatives solidàries actives al municipi:

• Cap Infant Sense Joguina (fins al 2 de gener): venda de vals de 5 € a diversos comerços (Cal Llibreter, cistelleria Ballart, La Vi en Papier, papereria L'Escrivà i Tutu Barcelona) per comprar joguines per a infants de famílies vulnerables.
• Recollida d’aliments per Càritas (fins al 18 de desembre): escoles i centres educatius aporten aliments bàsics i productes típics de Nadal.
• Mercat Circular de Solidança (13 de desembre): al carrer Treball 5, per promoure la reutilització i la sostenibilitat.
• Vine a nedar per La Marató (14 de desembre, Piscina Municipal de la Bonaigua): jornada solidària de natació per recaptar fons contra el càncer.
• Campanya de donació de sang (19 de desembre, Casal de Joves): reforç de reserves de sang durant les festes.

Idea clau: Sant Just articula el Nadal entorn de la solidaritat comunitària i la col·laboració entre entitats, centres educatius i ciutadania.

1.2. Xurreria amb llicència d’ocupació en precari

L’Ajuntament obre un procés per autoritzar un quiosc de xurreria a la via pública:

• Emplaçaments possibles: Plaça Maragall o Rambla de Sant Just amb carrer Creu.
• llicència d’ocupació en precari de 3 mesos, prorrogable 3 mesos més.
• Taxa: 78,17 € per m² i trimestre.
• Tramitació: a l’OAC o per instància genèrica.
• Cal aportar documentació sanitària, tècnica i fiscal, i complir requisits de seguretat i higiene.

A l’espai de conversa, el conductor i la Mariona comenten la manca de xurreria al municipi, la tradició de xurros amb xocolata per Reis i la possible bona acollida d’aquesta activitat.

1.3. Nou Mapa de Patrimoni Cultural de Sant Just

Presentació del Mapa de Patrimoni Cultural, elaborat per la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament:

• Recull 374 elements patrimonials: immobles, mobles, documentals, naturals i immaterials.
• Eina en línia amb funcionament tipus Google Maps: xinxetes, fotografies, fitxes tècniques i descripcions.
• Permet filtrar per categories i preparar rutes educatives, turístiques i culturals.
• Exemples citats: rellotge de sol de Can Cuscoll, Molí de Can Pedrosa, Forn de Can Biosca.

Missatge central: el mapa visibilitza la riquesa del llegat santjustenc i és una eina clau per a escoles, recerca i planificació urbanística, reforçant el compromís amb la protecció del patrimoni.

1.4. Butlletins locals

Als butlletins informatius de les 11h i de les 12h es repeteixen i concreten aquestes tres notícies centrals:

• Calendari i funcionament de les campanyes solidàries.
• Detalls procedimentals del procés de la xurreria.
• Accés i finalitats del Mapa de Patrimoni Cultural.

2. Repàs de la premsa del dia

Mariona Sales i el presentador comenten les portades dels principals diaris:

2.1. Temes europeus i internacionals

• Pacte migratori de la UE:

- Avals per crear centres de deportació de migrants en tercers països, seguint el model de Georgia Meloni. - Espanya s’hi oposa, però no evita l’acord. - Debat sobre el gir antimigratori a Europa.

• Zelensky i la guerra d’Ucraïna:

- Gira per capitals europees (Londres, París, Berlín) per obtenir suport. - Pressions internacionals per negociar la pau a canvi de cedir territori.

• Síria post-Assad (La Vanguardia):

- Crònica d’Adamares un any després de la caiguda de la dictadura d’Assad; nou escenari polític i simbòlic.

2.2. Economia i societat

• OPA de Paramount sobre Warner Bros. Discovery:

- Operació “hostil” que impacta directament en plataformes com HBO i indirectament en Netflix. - Debat sobre el futur de les grans majors i continguts com Harry Potter, que es prepara en format sèrie.

• Mercat laboral i jubilacions:

- El CNI busca nous perfils tècnics per substituir la generació boomer propera a la jubilació.

• Trànsit i mobilitat metropolitana:

- Propostes per reduir embussos a les rondes de Barcelona i traslladar viatges al transport públic.

• Pesta porcina africana:

- Seguiment del brot detectat a Catalunya i impacte sobre el sector porcí (veurem l’anàlisi econòmica al bloc 4).

2.3. Política i societat internacional

• Sàhara Occidental (El Punt Avui):

- 50 anys després de la retirada espanyola, la comunitat internacional continua sense impulsar el referèndum d’autodeterminació.

• Reflexions diverses: cròniques culturals, esportives (Barça a Europa) i anàlisi sobre la producció excessiva de cinema a Espanya.

3. Efemèrides, música i temps

3.1. Efemèrides del 9 de desembre

• 1979: l’OMS declara oficialment l’erradicació de la verola al món.
• 1961: independència de Tanganyika (avui part de Tanzània) respecte del Regne Unit, efemèride vinculada a la descolonització africana.
• 1965: primera emissió de A Charlie Brown Christmas, clàssic nadalenc de l’animació.
• Naixements:

- Judi Dench (1934), actriu britànica de referència al cinema i teatre. - Kirk Douglas (1916–2020), icona de l’edat d’or de Hollywood.

• Efemèride musical:

- 1989: We Didn’t Start the Fire de Billy Joel arriba al número 1 del Billboard Hot 100 durant dues setmanes.

3.2. Secció de meteorologia (Carles Rius)

Carles Rius descriu una situació anticiclònica que ha portat temperatures anormalment altes per l’època:

• S’han assolit fins a 20,2 ºC a Sant Just en dies recents.
• L’anticicló ha tallat l’entrada de fronts freds que a finals de novembre portaven hivern rigorós.
• Explica el canvi del flux d’aires freds, que ara baixen cap a EUA i Canadà en lloc d’Europa.

3.3. Previsió setmanal

• Temperatures:

- Màximes entre 16–18 ºC al principi de setmana, amb tendència a normalitzar-se cap als 14–15 ºC. - Mínimes entorn dels 9 ºC, baixant gradualment cap als 6–7 ºC.

• Dos fronts febles:

- Entre dimecres-dijous i entre divendres-dissabte, amb molts núvols però poca precipitació prevista.

• Cap de setmana del Mercat de Nadal:

- Diumenge amb força activitat al carrer. - Temperatures suaus (màx. 16 ºC, mín. 9 ºC) i ambient en principi tranquil, sense temporal, tot i una certa variabilitat dissabte.

“És una setmana bastant tranquil·la […] tindrem temperatures d’hivern, però sembla que entrem en un episodi bastant avorrit pel que fa a precipitacions.”

4. Economia: pesta porcina africana i impacte al sector

4.1. Punt de partida

A l’espai d’actualitat econòmica amb Rafael Redondo s’analitza el brot de pesta porcina africana detectat a Catalunya:

• No afecta la salut humana, però és altament mortal per als porcs (prop del 100% de mortalitat).
• No hi ha vacuna eficaç; el control es basa en sacrifici massiu d’animals a la zona afectada i als voltants.

4.2. Context històric

• Origen del nom: la malaltia es detecta als anys 20 a Kènia.
• Entrada a Europa als anys 50 per Portugal, vinculada a restes de menjar d’avió contaminades destinades a granges.
• Espanya va conviure amb la pesta porcina fins a principis dels anys 70; es va erradicar el 1971.

4.3. Impacte econòmic immediat

• Es parla d’un cost d’uns 20 milions d’euros en una setmana, principalment per la caiguda del preu del porc (15–20%).
• Espanya és el tercer productor mundial de carn de porc, després dels Estats Units i la Xina.
• Catalunya concentra aproximadament el 40% de la producció espanyola, amb unes 5.300 granges i al voltant de 10 milions de porcs.

Clau econòmica: si les exportacions es frenen i la producció continua, augmenta molt l’oferta interna i els preus del porc baixen, comprimint uns marges ja de per si reduïts.

4.4. Restriccions comercials i geografia del brot

• Més de 25 països han anunciat restriccions a l’entrada de productes porcins d’Espanya o de zones concretes.
• Alguns (com la Xina) han vetat tota la demarcació de Barcelona, tot i que el focus inicial es troba al voltant de Cerdanyola del Vallès i Collserola.
• A Europa s’intenta acotar el problema a radis de 6–20 km entorn del focus, però en la pràctica el mercat internacional sovint penalitza el conjunt del país o de la regió.

4.5. Origen del brot: laboratori o “entrepà”?

Rafael exposa dues hipòtesis en debat públic:

• Teoria de l’entrepà: restes d’aliments contaminats (embotits, etc.) consumits per porcs senglars.
• Fuita de laboratori: possible accident en un laboratori d’alta contenció que investiga la pesta porcina africana, situat a la zona.

Assenyala que l’anàlisi genètica apunta a una cepa procedent de Geòrgia, cosa que fa menys versemblant l’explicació “casual” d’un embotit arribat d’aquell país, i dona cert pes a la hipòtesi d’una fuita de laboratori (sense entrar en conspiracions).

4.6. Porcs senglars i gestió de fauna

• El brot afecta principalment porcs senglars de Collserola, que s’han convertit en plaga i baixen sovint a zones urbanes.
• Es despleguen més de 1.000 efectius (agents rurals, policies, exèrcit) i es tanquen passos de fauna per limitar-ne els moviments.
• Es reforcen les batudes de caça controlades per reduir població de senglars.
• Rafael defensa no “erradicar-los”, sinó controlar-ne la població per evitar riscos sanitaris i d’accidents.

4.7. Perspectives i terminis

• Es calcula que faran falta setmanes o mesos per donar el brot per totalment controlat (Rafael apunta cap a febrer per normalitzar l’exportació).
• Cal temps perquè els països importadors rebin certificats, tornin a obrir fronteres i recuperin la confiança.
• Mentrestant, el preu del porc i les empreses del sector hauran d’assumir pèrdues, reduccions d’exportació i possible ajust de plantilla.

5. Ciència i psicologia: l’estat de flow

A l’espai “Preguntant s’entén la ciència”, amb Jan Bigata, es continua una sèrie sobre dopamina, atenció i addicció, centrant-se avui en l’estat de flow.

5.1. Què és el flow?

L’estat de flow (també “estar en la zona”) es descriu com:

• Concentració profunda en una tasca.
• Sensació de control alt sobre el que es fa.
• Pèrdua de l’autoconsciència (calla la veueta crítica interna).
• Distorsió de la percepció del temps (les hores passen volant).
• La tasca requereix esforç, però la sensació és d’atenció sense esforç.

Aquest estat permet ser molt productiu i gaudir de l’activitat, ja sigui estudiant, escrivint, programant, fent esport o activitats creatives.

5.2. Atenció com a recurs limitat

• Es parla de la tendència actual a consumir continguts molt curts i altament estimulants (xarxes socials, vídeos breus), que fa que costi més mantenir l’atenció sostinguda.
• Es planteja l’atenció com un múscul entrenable que es pot reforçar amb hàbits adequats.
• Exemple il·lustratiu: jugadors professionals d’escacs poden perdre fins a 5 kg en tornejos de 10 dies, només per l’altíssim consum energètic de la concentració.

5.3. Focus i atenció dispersa

Jan introdueix una metàfora visual:

• L’atenció és com una llanterna en una habitació fosca:

- Si és molt difusa, veus l’espai general però no el detall. - Si és un raig làser, veus el detall però perds la visió global.

Per això proposa alternar:

• Períodes de focus intens (hiperfocus) sobre una tasca concreta.
• Períodes d’atenció dispersa o descans, que fomenten creativitat i connexions noves.

5.4. Consells pràctics per facilitar el flow

1. Definir blocs de concentració amb objectius clars

• Establir períodes tancats (p.ex. 25–90 minuts) dedicats a una tasca específica.
• Evitar el multitasking.

2. Minimitzar les distraccions

• Treure el mòbil i altres estímuls fora de la vista o de l’habitació.
• Espais de treball el més neutres i ordenats possible.

3. Llibreta de pensaments intrusius

• Quan apareix un “m’he d’enrecordar de…”, escriure-ho en una llibreta i tornar a la tasca.
• Això tranquil·litza el cervell i redueix l’angoixa per oblidar coses.

4. Ajustar dificultat i habilitat

• El flow apareix quan hi ha un equilibri entre el repte de la tasca i el nostre nivell.
• Si és massa difícil: frustració.
• Si és massa fàcil: avorriment.
• Recomanació: fragmentar tasques grans en sub-tasques assolibles i anar pujant el nivell a mesura que millorem.

5. Respectar els descansos

• Usar tècniques com Pomodoro (p.ex. 25 minuts concentració + 5 descans).
• No aprofitar el descans per buscar més estímuls intensos (xarxes, vídeos…).
• És positiu avorrir-se una mica: l’atenció es desenganxa i es generen idees noves.

6. Perspectiva positiva i curiositat

• L’abordatge emocional de la tasca influeix fortament: si l’associem només a obligació i patiment, tendirem a procrastinar.
• Es recomana cultivar curiositat: “què puc aprendre d’això?”, “com puc provar de fer-ho millor?”.
• Això enllaça amb els episodis anteriors sobre dopamina i procrastinació.

5.5. Joc final sobre dopamina i addicció

Per tancar la “minisèrie” sobre dopamina, Jan proposa un petit quiz al presentador sobre:

• La funció real de la dopamina al sistema de recompensa:

- No és el plaer en si, sinó el senyal que anticipa recompensa (p.ex. veure un anunci que desperta ganes de menjar torró).

• El paper de la socialització en el risc d’addicció:

- Un bon entorn social disminueix la vulnerabilitat a les addiccions; l’aïllament l’augmenta.

L’espai combina rigor científic i to lúdic, ajudant a integrar el contingut.

6. Mercat de Nadal de Sant Just: programa i comerç local

A l’entrevista central, amb Laia Coma (promoció econòmica), es presenta en detall el Mercat de Nadal del municipi, que se celebrarà diumenge 14 de desembre a la Plaça Camoapa.

6.1. Objectius del Mercat de Nadal

• Impulsar el comerç, els serveis i la restauració local de Sant Just.
• Donar als establiments un espai fora de la seva botiga física per visibilitzar-se i connectar amb nous clients.
• Crear un espai festiu, familiar i inclusiu vinculat a la campanya de Nadal.

6.2. Participació del comerç i les entitats

• Prop d’una seixantena de carpes de comerç, serveis, restauració i artesania local.
• Restauració: oferta per fer esmorzars, vermuts i dinars al mateix mercat.
• Participació destacada de:

- Dona i Empresa: dinamització, activitat “Fa que nevi a Sant Just” i gestió de butlletes premiades. - D’Esvern Comerç: implicació en premis i promocions lligades a compres. - Col·lectiu Meraki: artesans i artistes locals amb demostracions en directe, creació d’una panera artesana solidària. - Patim Patam: activitats infantils i espais de joc. - Agrupació Fotogràfica Sant Just: fotocall nadalenc.

6.3. Hores tranquil·les

El mercat incorpora franges horàries tranquil·les:

• Trams del matí i de la tarda sense música forta ni estímuls estridents, pensats per a persones amb hipersensibilitat sensorial, infants petits o qui prefereixi un ambient més calmat.

Enfoc inclusiu: el Mercat de Nadal es dissenya pensant també en la diversitat de necessitats sensorials.

6.4. Agenda d’activitats del matí

• 10:00–11:00 – Obertura del mercat i franja tranquil·la.
• 11:00 – Show de la Cuca i en Rubens: espectacle familiar nadalenc.
• 11:00–tarda – Fotocall de Nadal (Agrupació Fotogràfica Sant Just) amb atrezzo i decorat, fotografies descarregables en línia.
• 11:30–13:30 – Fer cagar el tió per a nens i nenes (Patim Patam).
• 11:30–13:30 – Espai de jocs 0–3 anys (Patim Patam): joc lliure amb materials sensorials, encaixos, construcció, etc.
• 12:00 – Concert de rock amb grups dels tallers de música del Baix Llobregat.
• 13:00 – Concert de versions amb Vivi and the Bobos per animar el vermut i l’hora de dinar.

6.5. Activitats de tarda

• 17:00 – Obra de teatre infantil en anglès (Quintzenars de Sant Just).
• 17:00–19:00 – Espai de joc 0–3 (Patim Patam).
• 17:30–19:30 – Fer cagar el tió (segona franja de tarda).
• 17:00–19:00 – Continuïtat del fotocall i presència del Patge Reial.

- El patge recollirà cartes de Reis, amb taula preparada perquè els infants puguin escriure-les allà mateix.

• 18:00 – Xocolatada popular:

- Xocolata (també sense lactosa). - Melindros, incloent-hi opcions sense gluten per garantir l’accessibilitat alimentària.

• 18:00 – Concert nadalenc amb el Christmas Vocal Quartet.
• Cap al vespre – Nevada simbòlica organitzada per Dona i Empresa, que posa punt final lúdic al mercat.
• Sorteig de la panera Meraki:

- Finançada amb butlletes de 5 €, destinades íntegrament a Cap Infant Sense Joguina.

6.6. Altres elements destacats

• Diverses carpes de Meraki faran demostracions de com elaboren artesania (peça a peça).
• Hi haurà una carpa específica de tallers i ambientació nadalenca.
• El mercat funciona de 10:00 a prop de les 19:30–20:00, oferint un continuum d’activitats per a totes les edats.

Visió global: el Mercat de Nadal combina promoció del comerç local, experiència familiar, inclusió sensorial i solidaritat (cap infant sense joguina), convertint la plaça en un autèntic espai central de la vida santjustenca nadalenca.

7. Llibres i cultura: recomanació d’“El contrabando ejemplar”

A l’espai Va de llibres, l’Arnau Cònsol (de Cal Llibreter) recomana la novel·la “El contrabando ejemplar” de Pablo Maurette, Premi Herralde de novel·la 2025 (editorial Anagrama).

7.1. Trama i estructura

• Protagonista: Pablito, escriptor argentí que ha viscut a Madrid i que vol escriure, però no acaba de trobar la seva veu.
• El seu mentor està treballant en una novel·la que vol respondre la pregunta clàssica argentina:

> “Quan se jodió Argentina?”

• Aquesta novel·la (dins la novel·la) es remunta a la fundació de Buenos Aires al segle XVI, mostrant una ciutat que neix del contraban i la picaresca.
• Quan el mentor mor, Pablito inicia una cerca del manuscrit entre Madrid i Buenos Aires, i es planteja si ha de completar-lo, reescriure’l o fer-ne una obra nova.

7.2. Temes principals

• Identitat argentina i decadència:

- El llibre dialoga amb la pregunta sobre quan i per què el país “es va torçar”, amb opinions diverses (peronisme, dictadures, Kirchner, herència colonial…).

• Síntesi de gèneres:

- Barreja de memòries, ficció històrica, metaliteratura i reflexió política.

• Buenos Aires com a “cambalache”:

- El títol i el comentari s’acompanyen del tango Cambalache d’Enrique Santos Discépolo, símbol d’un món caòtic, mesclat i contradictori.

• Reflexió sobre l’ofici d’escriure:

- És lícit “robar” o reinventar l’obra inacabada d’un altre? - Escriure novel·les és, en si mateix, una forma d’“embust” elaborat?

7.3. Valoració de l’Arnau

• Prosa àgil, irònica i intel·ligent, amb ritme sostingut.
• Apte per a lectors interessats en:

- Narrativa llatinoamericana contemporània. - Història de Buenos Aires i d’Argentina. - Metaliteratura i reflexió sobre el procés creatiu.

• Considera que el Premi Herralde funciona sovint com a segell de qualitat i que aquest títol “no fallarà” per a qui busqui una novel·la que entretingui i alhora faci pensar i aprendre.

A la part final, l’Arnau avança que al desembre no programaran gaires actes literaris per la càrrega de feina de la campanya de Nadal i Reis, i que preparen propostes especials pel 10è aniversari de Cal Llibreter, que se celebrarà el 5 de gener.

8. Tancament musical: Maneskin al Parador Musical

A la secció Parador Musical, el programa se centra en la banda italiana Maneskin:

8.1. Origen i salt a la fama

• Grup format a Roma el 2016:

- Damiano David (veu), - Victoria De Angelis (baix), - Thomas Raggi (guitarra), - Ethan Torchio (bateria).

• Es donen a conèixer a X Factor Itàlia (2017).
• Salt internacional definitiu amb la victòria a Eurovisió 2021 representant Itàlia amb Zitti e buoni.

8.2. Èxit global i estil

• Després d’Eurovisió, aconsegueixen un èxit mundial amb la seva versió de Beggin’, que es viralitza a xarxes i llistes d’èxits.
• Àlbums destacats:

- Teatro d’ira: Vol. I (2021). - Rush! (2023).

• Cançons remarcades:

- I Wanna Be Your Slave, - Supermodel, - The Loneliest.

• El seu so barreja riff de rock clàssic, actitud punk i una imatge provocadora i andrògina, reivindicant llibertat d’expressió i diversitat.

8.3. Posicionament internacional

• Han actuat a grans festivals com Coachella.
• Han guanyat premis MTV, Billboard i han estat nominats als Grammy.
• Sovint es parla de Maneskin com a ambaixadors del rock europeu per a una nova generació.

L’episodi tanca amb el conductor recordant l’agenda del dia següent i desitjant bon Nadal avançat als oients.

9. Estructura radiofònica i to del programa

• Format magazín: alterna música (incloent-hi clàssics com Julio Iglesias o Billy Joel i temes actuals), publicitat, autopromocions de programes de Ràdio Desvern, i blocs de contingut informatiu i divulgatiu.
• To proper i desenfadat, amb converses disteses entre el presentador i els col·laboradors (comentaris sobre temps, gustos personals, bromes internes).
• Equilibri entre temes locals (comerç, patrimoni, campanyes solidàries, agenda) i assumptes globals (UE, Ucraïna, pesta porcina, plataformes audiovisuals), sempre amb la mirada posada en com afecten la vida quotidiana dels santjustencs.

En conjunt, l’episodi ofereix una panoràmica rica del dia a dia de Sant Just, combinant servei públic local, cultura, ciència aplicada i entreteniment musical.