Ràdio d'Espèl, durant la 8.1. Ràdio d'Espèl, durant la 8.1. Són les 5. Aquest moment de fer el repàs de l'actualitat, una actualitat que passa pel Palau de la Generalitat, on estan reunits el president del govern espanyol Pedro Sánchez i el president de la Generalitat Pere Aragonès, una reunió que ha acabat i estan a punt de compareixen. Directe al Palau de la Generalitat, d'Iraní, amb el Carlos Baraiber. Carlos, bona tarda. Hola, bona tarda. El que sabem, i aquí m'hauré d'ajudar també vosaltres per si teniu imatges, és que ara s'estan fent les fotografies posteriors a aquesta trobada. Els mitjans gràfics hi han entrat, cap a la zona de carruatges de la Generalitat, sabíem de trobar els presidents amb aquestes delegacions, i això, efectivament, fa pocs minuts ens acaben d'informar que s'havia acabat i, a partir d'ara, haurem d'esperar les compareixences que seran imionents en què us hagi fet aquestes fotos. De moment s'estan fent les fotografies que ens deien que era l'entrada a carruatges del Palau de la Generalitat. Aquí les càmeres no hi tenen accés, per tant, pràcticament no hi ha imatges d'aquesta fotografia, a nivell de directe, vol dir. De moment, aquí han entrat els fotògrafs. No sé si ha pogut entrar alguna càmera a mantenir en directe, i si no l'esteu veient és que no. Per tant, aquesta foto haurem d'esperar tots pagats a tenir-la en diferit, perquè no està matant ningú en directe. No, ara mateix en directe ningú està matant aquestes imatges, perquè recordem que, de seguida, el que han de fer és compareixar els dos presidents primer l'un i després l'altre, perquè compareixen per separat, eh, Carlos? Sí, compareixaran per separat. I sabem ja que Pedro Sánchez serà primer, que a Pere Aragonés anirà després, i que després haurà de començar, o no sé si, en paral·lele aquesta roda de premsa, ja començarà també la reunió entre les dues delegacions, de dos consellers i quatre ministres, que en aquest cas no tampoc és clar que tinguem imatges d'aquesta trobada. Perquè recordem que la trobada serà dividida en dues reunions, aquesta primera entre els dos presidents, i la següent que té els consellers i els ministres, que s'hauran anat a aula i que no hi haurà la presència dels dos presidents. Estem pendents d'aquestes compareixences per saber què és el que expliquen els dos presidents que han tingut aquesta reunió, i que han d'explicar a quins acords han arribat, si és que s'ha arribat algun acord, si s'ha pactat la metodologia, i si hi ha alguna mera de calendari de les pròximes reunions, i també què és el que s'espera que passi en la segona part d'aquesta reunió, en la qual ells no hi prendran part, però siguin, en canvi, els consellers de la Generalitat i els ministres del Govern espanyol. Continua aquest compàs d'espera. També un punt compareguin els dos. Escoltarem aquí en directe la tarda de Catalunya Ràdio els discursos i les preguntes que se'ls hi faci, tant a Pedro Sánchez com a Pere Aragonés, el president del Govern espanyol i el president de la Generalitat. Mentre estan en passat altres coses, en aquesta hora, per exemple, Junts per Catalunya votarà a favor de les sol·licituds de compareixença de Carles Puigdemont i Josep Palai per les informacions aparegudes sobre Rússia i la seva suposada relació amb el servei secrets d'aquell país. El president del grup parlamentari de Junts, Albert Betet, demana màxima transparència per aclarir tot el que fa referència, segons diu, a la guerra bruta contra l'espionatge política i judicial que s'està fent per parts diferents de l'estat. A més a més, els alcaldes del Pacte del Penedès maritin demanen que es revisi el sistema de bonificacions que s'apliquen des de fa 15 dies a la C32 Sud, als peatges de Sitges i de Covelles. Ahir es van reunir juntament amb els consells comartals per demanar una reunió a la Generalitat per pactar aquest tema. Hi ha el nou episodi de la pica baralla interna al grup municipal de Ciutadans a l'Ajuntament de Lleida, perquè dos regidors enfrontats en la direcció del partit han expulsat la regidora Maria Borrel, que té el suport però de la formació. La polèmica es remunta a fa dos mesos quan els regidors Ángeles Rives i Jose Maria Cordova es van negar a acceptar un canvi de lideratge al grup municipal i que Borrel es convertís en la nova portaveu de la paeria de Lleida. I, a més a més, la policia local de Lloret demana la selva, identifica els menors responsables d'un cop de d'Instagram en què es convida als usuaris a Panjari Baralles al carrer. A banda de la trobada d'un cos a prop de l'aeroport del Prat, que tot apunta que és el parricida de la vinguda del paral·lel de Barcelona, ara fa una mica més d'un mes. Ja tenim imatges dels presidents, del govern de la Generalitat i del govern espanyol, Pere Aragonès i Pedro Sánchez, en aquest pati de carruatges del Palau de la Generalitat, tots dos, estan ara mateix posant davant de les càmeres de televisió i dels reporters gràfics, el darrere de tots dos, hi ha els membres que prendran part en la segona reunió de la Generalitat i de la Generalitat. Veiem com els ministres del govern espanyol estan a l'esquerra de les imatges i els consellers de la Generalitat són a la Greta, Pere Aragonès i Pedro Sánchez, compreixen mascareta, tots dos, braços creuats, ara els descreuen, tant remenen aquestes fotografies, abans de fer les compareixences de tots dos, que podem seguir en directe aquí a la terra de Catalunya Radio. Ja tenim aquesta primera imatge de tots dos, després de la reunió, tots dos han comparat per fer-se les fotografies amb els seus consellers i ministres i de seguida sentirem les paraules de tots dos. La tarda de Catalunya Radio, amb Òscar Fernández i Elisenda Carod. A partir de mitja nit és com si entressis en una altra dimensió. Cada dia hi ha coses noves, i és molt important aquest programa, perquè es parla de tot. A partir de mitja nit entreu a la nit dels ignorants 3.0, la Universitat dels Sentiments amb Xavier Solà i la gran família dels Savis Ignorants. Si has de prendre consell, vén-lo sempre d'algú que sigui vell. A Catalunya Radio, de 3 a 7. La tarda de Catalunya Radio, amb Òscar Fernández i Elisenda Carod. Passant 5 minuts de les 5 de la tarda, punt de començar aquesta compareixença dels presidents del Govern espanyol i de la Generalitat, tenim el Carlos Varaibar. Aquella polposició que tenim de mitjans gràfics, és la de la resta de mitjans, que estan esperant poder pujar a les rodes de premsa. Els companys que han fet les fotografies, els presidents i consellers han tornat a anar cap amunt de les escales. L'entrada de Carruatges és la planta baixa de la Generalitat. Tot sembla que s'han anat cap amunt a escales amunt, i ara haurem d'esperar que es decideixi o que s'estableixi tot i exactament aquí ningú sap quan trigarà, si serà inminent, si seran 5 minuts, si seran 10 minuts. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, us informa en Lula López. Comencem el curs de les mostres express de l'espai de lliure Creació Carme Malaret. L'estrena a la farà el projecte la rosada negra del cos de Mireia Mateo, l'artista que hem tingut avui a ràdio d'Esvern. Mateo explicava que treballa habitualment amb el paper com a suport i material principal de la seva obra. Un material aparentment molt fràgil, però amb una gran robustesa i amb una gran riquesa. Aquests a res dos anys Mateo ha començat a crear peces tridimensionals que no tenien anteriorment, realitant escultures en paper. L'artista afegia que ha introduït aquesta vegada del so a partir de la intenció de divertir-se i jugar amb una nova eina, que l'ajudia a fer créixer la seva obra. A partir de demà, dijous 16 de setembre, s' inaugurarà aquesta mostra express que porta a partit la rosada negra del cos, on es comptarà a dos quarts d'avui del vespre amb la presentació de l'artista i es podrà conèixer més a fons la seva obra. La mostra es podrà visitar també divendres de 6 a 8 del vespre, dissabte de 12 a 2 del migdia i de 6 a 8 del vespre, i per últim diumenge de 12 a 2 del migdia. Torna un any més a Sant Jus el cicle de concerts d'onerges sèries amb la seva novena temporada. Així ho han anunciat des de l'organització, un col·lectiu fundat al 2013, dedicat a organitzar cicles musicals, especialitzats en el gener del jazz i la música afroamericana. El primer concert d'aquest cicle serà el proper divendres 8 d'octubre, que arregla Sergi Sirvent Smooth Trio. Al Smooth Trio, el camaleònic Sergi Sirvent, presenta un trio amb dos referents de l'escena jazística catalana, l'Òscar Domènec i el Manel Fortià. Aquest serà el primer concert del cicle que continuarà fins al mes de maig amb un concert al mes. Tots els concerts duren a terme a les 10 de la nit a la sala del cinquantenari i de la Teneu de Sant Just. L'espai de lliure creació Carme Malaret comença el proper mes d'octubre amb una novetat, classes de ceràmica per a infants. El curs, a carreg de la ceramista Iona Palau Rivera, col·laboradora de l'espai, busca ensenyar els infants a experimentar, crear i gaudir a través del fang. El curs es dura a terme als dilluns en horari d'un quart de 6 a dos quarts de 7 de la tarda i tindrà un preu de 50 euros al mes. Recordem que l'espai de lliure creació Carme Malaret està situat al carrer Bonavista, número 105 de Sant Just d'Esvern. Per a més informació, podeu trucar al telèfon 689-2889-28 o enviar un correu electrònica Iona Palau a ravagemel.com. I això és tot. Tornem amb més informació al vulletí de les 6 de la tarda. Fins ara mateix. Bona nit, són les 5 i 10. De la tarda d'avui, dimecres 15 de setembre, benvinguts i benvingudes a la Rambla, el nou magazine de tardes de ràdio d'Esvern. S'infinitzen aquí el 98.fm. Foc la nuvia García, em presento perquè fa poquet que estic per les tardes, i ja sereu amb mi de fet, de vingut i de divendres de 5 a 100. Avui, què tenim? Doncs la primera hora, i d'aquí, fins les 6, estrenem aquí secció a la Rambla, un espai mensual que ens vindrà a fer en Josep Lluís, membre de la taula de redacció de la Vall d'Aveus. Avui, a més a més, després, també tindrem en Joan Alíes, que és el president de l'Agrupació Fotogràfica de Sant Jordi. Com sempre, fan cursos, activitats, s'ho veureu saber quines són. I després, a la segona part de la Rambla, també tindrem l'inauguració d'una nova secció a carreg de Rosa María Maristán, que és la presidenta de Transvax Power i Roses de San Feliu, a l'associació que tracta sobre el col·lectiu i els drets de les persones trans. Molt bé, tot això serà de seguida. Ara us he jugat un tema musical i comencem. El tema és la Rigoberta Bandini, la que ha posat la cançó de l'anunci d'Astrell Adam a aquest estiu. T'has fet per mi. Que tal bon dia et vull proposar un pla. Sóc impulsiva, però tan sabant. Conec un lloc preciós per aquí al voltant. Si me'ls juguem aquest amor, jugues. Potser no ens tornem a veure les cares. Potser demà vull composar-se d'anes. Des del primer moment ho vaig sentir. No sé per què, però estàves fet per mi. No sé ben bé què és el que vull estimar. Vos ets assaltat. És milió d'inserció. I ara hi ha un que passa, i ara hi ha un que passa, i ara hi ha un que passa. No sé què passa, i per què passa, però sempre hi passa. Des del primer moment ho vaig sentir. No sé per què, però estàves fet per mi. Avui no em ve de gust pensar de més. Ni desfressar-nos ni fer el que cal fer. No sé qui ets i cap on vols anar. Si molts juguem aquest amor, jugues. La meva àvia ja m'ho repetia. Tot allò que necessitarà. Falten exactament dos minutets per arribar a un quart de sis de la tarda d'avui. Dimecres 15 de setembre. He acompanyat una miqueta dels versos de Rigoberta Bandini. I ara passarem a fer la primera secció d'avui. Ja tinc l'estudi a Josep Lluís. Saludem-lo. Hola, Josep Lluís. Bon dia. Bona tarda. Bé, ets membre de la taula de redacció de la Vall d'Avers. Un revista del poble es tracta d'informació local. Un informació d'aquí de Sant Just. Fa uns mesos hem vist que la revista ha canviat una mica de disseny. La forma de presentar-se. Tinc aquí al davant la revista de l'últim mes que ha sortit publicat, que fa referència a la de Julio a l'agost, la de setembre està a punt de sortir. Hi ha hagut bastants canvis darrerament de la revista. Quins canvis han estat, sobretot? Perquè a l'Audiència es faci una idea. Aviam, el més evident és el visual, el de disseny, l'estètic que va començar amb l'any. Va ser una proposta que ens va arribar del dissenyador gràfic Quim Trias, i que vam entomar com una bona proposta. I ho vam haver de córrer, però ho vam fer per començar l'any amb una nova cara, per dir-ho d'alguna manera. I diríem que és el primer canvi visible d'un procés que estem intentant portar a terme de renovació, d'aposta al dia i de nova empenta. També veiem, per exemple, que s'ha canviat una mica el logo, la manera de destructurar la portada, aquest tafranja de color que hi ha aquí dalt. Sí, ha sigut un canvi radical amb el que hi havia abans. De fet, la Vall d'Avers, molts dels ullets ho sabran, però molt segurament no. La Vall d'Avers està a punt de fer 40 res anys. I en aquests 40 res anys hi ha hagut molts canvis d'imatge. I no és la primera vegada que n'han fet diversos canvis de logo, diversos canvis de disseny de portada, sobretot. I aquest, si és més trencador, hi ha un canvi més radical en la manera d'entendre la portada amb aquesta franja que ens ajuda a situar millor els titulars. També, els primers canvis que hem anat veient, sobretot per què fa el disseny. Només a la portada, també hem dedicat dins de la revista, la manera de posar els titulars, els fons, per exemple, dels destacats dels articles, veiem que també tenen un mena d'ombrejat, que tenen fons gris, també per destacar millor. Però, properament, també hi haurà alguns canvis. Per exemple, fent referència a la distribució dels articles, d'organitzar la revista i de compaginar-la de manera diferent. Sí, efectivament. Aquesta era una mancança que teníem, que no teníem una estructura homogènia i racional, i a partir del número que està a punt de sortir, que segurament demà, màxim demà passat, arribarà a les llars dels San Justencs i San Justenques, s'introduirà en una sèrie de canvis que ha fet, sobretot, l'organització interna dels articles dintre de la revista. Em puc escendre una miqueta en el sentit d'explicar una miqueta per on va, no? Per exemple, la pàgina 4, de forma permanent, serà on posarem el tema de la portada, de manera que, quan obrim la revista, serà el tema d'obertura, pròpiament. Per exemple, el que veiem a la portada ja sabem que, d'allò, si o sí, a dins de la revista se'n parla. Se'n parla i qui se'n parla en la plana 4, que és la primera després de l'editorial i dels crèdits. Això, fins ara, no ho teníem ben estructurat, anava una pàgina amb una altra, i no hi havia un ordre lògic de les coses. Llavors, aquest serà la primera cosa, perquè lliga la portada amb la primera notícia o la primera article que l'editor podrà trobar. I després mantindrem una certa coherència en quan a parlar de les coses primers de la notícia, a continuació vindrà l'entrevista sempre, i després vindran les notícies curtes, que antigament en dèiem els breus, que va ser... vull fer un incís, això ho vam recuperar, doncs, aquesta primavera es va recuperar la idea de les notícies curtes, que s'havia perdut, i... Notícies que són, sobretot, potser no són temes tan extensos, són més notícies de fer-hi més... Sí, que no donen... A veure, que no donen per omplir una pàgina, però que són dignes de ser esmentades, i també agafem del ple municipal, aquelles dos, tres, depèn del cas, notícies o debats o emocions, que, per a nostre, donen una mica de llum de quines són les diferències d'apare entre els diferents membres del consistori, perquè, si no, això no sortiria mai a la llum, no? Llavors, a partir d'aquí, seguiran els articles habituals, que pugui ser de medi ambient, de cultura, la secció d'història, doncs, serà sempre en el mateix lloc, en la mateixa pàgina, i seguiran tenint, doncs, els espais d'opinió, de participació del lector i, finalment, els esports. També hem de deixar clar que hi haurà una entrevista, si jo sí, també a cada número, de forma regular, i un dels canvis també, justament ara que repassàvem les últimes pàgines, són les de la pregunta del mes, i amb això obrim les portes també a una possible... bueno, intrusió de la Vall d'Avers en el món de les xarxes, en un futur. Això és un déficit que tenim, en què ens hem de posar el dia en quant a l'utilització de xarxes, però ara, per ara, no tenim la infraestructura necessària i suficient. Per això dic, de moment... Però sí que està clar que és un tema que hem de frontar, si o sí, sense oblidar que som una publicació en paper, que tenim vocació de seguir nascent. És a dir, hi ha publicacions que han optat per compartir una versió digital i un altre en paper, i d'altres que han optat per abandonar el paper i quedar-se només amb el digital. Nosaltres pensem que el paper té vigència, perquè el paper queda, les notícies queden, o els reportatges o les entrevistes queden, i les xarxes són molt immediates, però són molt efímeres. Lligant amb... Perdona que m'hagis test, però valia la pena dir-ho. Quan a la pregunta del més properment, el que fem és que en comptes de plantejar la pregunta en la pròpia revista i que els lectors responguin les seves opcions a través de la nostra web, el que fem és que no posem la pregunta i poden entrar al nostre tuit, contestar les opcions que li semblen oportunes, o també seguir-ho fent a partir de la web nostra. El més següent nosaltres indicaríem o publicaríem la pregunta i el resultat que han escollit els nostres lectors en quant a les diferents propostes de resposta que oferim. I ara ja, parlant dels temes que trobarem d'aquí poqueta a la revista, quan surti publicada del mes de setembre, podem fer una pinzallada d'algun dels temes que veurem? Sí, sí, sí. A veure, la revista, com he dit abans, estarà entre demà i demà passat a les llargs de... Normalment sí, acostuma arribant. Sí, i aquest mes va a la cosa una mica més apretada, perquè les vacances sempre porten un cert entrebanc, però crec que arribarem en això entre demà i demà passat. Aleshores ens trobarem que obrim plan A4, emportada, amb el tema del nou col·lus escolar, donant compte una mica de com es planteja aquest nou curs que, nouament, estem en pandèmia, encara que les condicions són sensibilment diferents a les de l'any passat, però que això planteja unes dificultats pels professors, per l'equip docent, i obrim en aquest tema. Molt bé, a continuació també hi ha... Toc entrevista, hem dit que hi havia una cada més. Sí, aquest mes seguirà amb la línia... De fet, comencem aquest mes... Més que començar, donem continuïtat a l'entrevista que vam fer el mes d'abril a l'alcalde, que no ho vam poder continuar amb la resta de grups polítics, i aquest mes seguint l'ordre de vots assolits a les darreres municipals, li toca a la porta en veu del grup de Junts-Parcat, que es va presentant al seu moment com a Junts-Parcat, amb plataforma el que el dia republicana, però que la Lalla Flotats és la porta en veu, encara que avui dia és exclusivament militant del PDeCAT, tot i que a nivell municipal no és així. Després també hi ha altres temes, no? Hi ha les notícies curtes, el dia a dia, el que abans anomenàvem els breus, doncs donem compte que, efectivament, confirmem que ja sabíem que el Josep Perpinyà finalment ha renunciat a la plaça a la que optava i que inicialment havia sigut escollit per la gerència del patronat del consorci del part de Can Xerola, ell ha fet efectiva a final de juliol la seva renúncia i hem pogut incloure la confirmació de que les seves il·lusions professionals havien recau en ara en l'ajuntament de Sant Andreu de la Barca, en tant que assessor de la nova alcaldesa que ha estat nominada a finals de juliol. Això, entre altres breus, també algun destacat? Sí, fem resment a la dimissió de Carles Garcia, com l'únic regidor de la CUP, i informem la persona que el substituirà, que lògicament ha de prendre posició en el proper ple. I fem resment un relleu, que en si mateix no seria massa significatiu, però com que ens ha arribat una informació, que ens ha semblat que valia la pena desmentar-la. El gerent de l'Ajuntament, el senyor Alberti, va plegar amb efectes de 30 de setembre, però en principi és un relleu, una opció personal i prou, però sembla ser que hi hauria un cert... que no acabaria d'estar content, sobretot des de més d'any cap aquí, amb la manera de portar l'Ajuntament i tal, i que voldria dir que hi ha alguna cosa més que unes simples raons personals. Simplement ho esmentem, no entrem amb més disquisicions. I, finalment, així com el tema també ha destacat, parlant de persones, es mantem que el famós arquitecte Ricardo Bofil, que va ser el consultor, dissenyador del Walden, que el 30 de setembre serà investit en doctor Noris Causa per la UPC de Barcelona, i simplement donem compte que serà investit. Home, clar, com a Sant Justantera, seva importància, també. Doncs sí, perquè no en tenim gaire. Jo, al cap, només en ve, el senyor Plensa, que és honoriscausa, no em volia equivocar, no recordo per quina universitat, però és l'únic que recordo, no sé si n'hi ha cap més, però no deuen, però li farà massa, no? Després també tenim, per exemple, les seccions d'història, no? Sí, la secció que anomenem abans... Després de l'abans? Després de l'abans, que el company Perafón porta anys complementant, i doncs, bueno, hi ha la història... en la seva sèrie d'històries de la Sànson, el que acaba aquesta sèrie, vull dir, amb aquest exemplari, que tindrà continuïtat amb altres temes amb títols més endavant. No sé si vols destacar alguna altra part de la revista que rebrem? Bueno, ja que estem fent repàs, diria que en el tema d'esports, doncs, significar que l'Elena Verenuí fa una aposta per la professionalització en el món del Boli, i ha fitxat per un equip professional, que l'Atlètic Sánjus ha guanyat la seva sisena Copa de Nosti. Ah, sí, era l'estiu. Aquest estiu que no deixa de ser un torneig amb un cert prestigi, i que el fet de guanyar-lo tantes vegades prestigi encara més el fet de l'Atlètic. Finalment, bueno, hi ha algunes notícies més, però, bàsicament, seria això. Un poc es tendrà més. No, tranquil, ja t'anava a dir per acabar, Josep Lluís. També tindrem novetats de la Vall d'Avers. Així que anem, els lectors que ens vagin seguint, també. Sí, com deia abans, estem en un procés de canvi, que és concreta més a partir d'aquest mes, amb les coses que hem dit, que són més bàsiques. Sí que puc anunciar, perquè, a més a més, ho es mantem amb un article pròpia a la revista d'aquest mes que està a punt de sortir, que al mes de novembre començarem una nova secció, que no té nom encara, no és una secció dedicada a les escoles, sinó complementada per les escoles. És a dir, els equips docents de les escoles públiques i l'Institut de Sant Just escolliran de quina manera alguns dels seus alumnes publicaran allò que ells decideixin a la nostra revista. I, de forma permanent cada mes, hi haurà una dels centres que tindrà dues pàgines dedicades i que podrán ser omplertes per un sol escriptor, per dos, o per una classe sencera, però, que en definitiva, és un espai que nosaltres posem a l'abast de les escoles una mica per donar sortida a determinades vocacions literàries que hi pugui haver, i per un altre, establir un lligam entre l'escola i la revista, la revista i l'escola, perquè fi de compte a la revista tal servei de tothom, i no és una entelequia que estigui donant voltes. I, a més a més, hi ha un altre projecte que no és pròpiament periodístic en quant a publicació dintre de la revista, i que té a veure, doncs, un cicle que començarem el mes de novembre, de debats. Es dirà, debats, la Vall d'Avers, i trimestralment volem portar, a la sala 50 de l'Ateneu, un tema rellevant, important, interessant pels enjustents, que tingui una base en el dia a dia de la població. A títol purament informatiu, el primer tindrà a veure amb la comunicació. A dintre, l'equilibri entre la comunicació oficial, l'aparell comunicatiu de l'Ajuntament, i, en aquest cas, la premsa independent, que seria amb nosaltres. Hi ha un desfacer enorme en quant a mitjans, en quant a cobertures, i plantega una sèrie de dilemes i de situacions que val la pena afrontar. Aquests debats seran... i participaran tres oradors de diferents opcions per mirar de confrontar punts de vista, dirigits per la Olga Vallejo, que és una periodista que viu a ser enjust, i que... pretenem que aquests... Això no podem afirmar encara el 100%, però tenim la pretensió de transmetre aquests debats en streaming, en directe, i després deixar-los penjats a la nostra web. I, per tant, doncs... Això implicarà que el número anterior, és a dir, el número d'octubre, té un article situant una miqueta al tema, per després, s'ho avança el debat pròpiament, i faria-m'ho amb un resum o una síntesi en el número posterior. Molt bé, doncs, d'una idea, eh? Hi ha nombresos canvis, i haurem d'esperar per això que una setmana també ha de tenir una mica més informació, i veure com s'acaba de quadrar el debat. Espero que hi hagi més canvis més endavant, però ara estan només en la ment, i no es poden ni tan sols esmentar. Molt bé, Josep Lluís, doncs moltíssimes gràcies per aquesta cita que tindrem a partir d'ara mensual, aquí a la ràdio, al programa La Rambla, i res, a llegir tothom la Vall d'Avers. Gràcies per haver-nos convidat, i per donar-nos veu en aquest espai, gràcies. Que vagi bé. Tornar a reneixar des de dins del sud. Quan m'ha fet por sempre m'ha fet millor. He pres el veure per quan es fa fos. Per què més fort més he guanyat? Que m'impedeixen amb el cap amunt. Vull veure un so que no es pot governar. Jo només vull veure la fants volant. Jo només vull veure la fants volant. Jo només vull veure la fants volant. Jo només vull veure la fants volant... Fem el gran lloc a les pedres Tot el que ens afonza És tot el que ens ama Esculla-me per ben certesa Per què no em diuen si sempre que em peguen Tinc un cel i un infern a dins Milers de nits que es fan matins Contant les llagrimes al buit T'ha pres a caure cap amunt Ràdio Tespè, 98.1 Enhorabona, Ràdio Tespè, 98.1 Com protegir-nos de la Covid-19 en el dia a dia? Millor a l'exterior, que a l'interior Millor amb poques persones, que amb moltes Millor dins la teva bombolla, que a fora Millor poc temps, que amb molt temps Millor persones de risc baix, que de risc alt Informatana, canalsalut.gencat.cat Sistema de salut de Catalunya Generalitat de Catalunya Ràdio Tespè, 98.1 Enhorabona, Ràdio Tespè, 98.1 Ràdio Tespè, 98.1 Ara mateix passen 8 minutets de 12.46 de la tarda Avui som dimecres 15 de setembre i esteu escoltant la Rambla que és el nou magazine de tardes de Ràdio Tespè, el 98.1 Nosaltres hem començat aquesta setmana jo soc la Núria Garcia i estarem vosaltres de 11 divendres de 5 a 7 de la tarda Avui dimecres hem començat aquest programa escoltant un membre de la taula de redacció de la Vall d'Avers per explicar-m'ho una mica quin seran els temes que sortiran a la revista al proper mes i també per detallar aquests canvis que en Josep Llús ens ha estat explicant que hi haurà a la revista Ara doncs i fins les 6 tenim aquí l'estudi amb nosaltres Joan Alies, que és el president de l'Agrupació Fotogràfica de Sant Just el tinc ja a l'estudi i et deuen saludar-lo Bona tarda Joan Bona tarda Núria Fa ja mesos que no parlaven Sí el temps passa molt de pressa però som molt amables de deixar-nos parlar aquí una mica i poder explicar les coses que fem les que volem fer i us ho agraïm sincerament Som mitjans de setembre a mesos més que per molts Com més que per molts és com un inici d'any, és com un genet. De fet és que la majoria d'antitats, organitzacions, el setembre el prenen com a punt de referència també, com a punt d'inici per començar amb noves activitats, nous cursos, etcètera. I entenem que la grupació fotogràfica de Sant Just també comença amb noves activitats. Sí, sí, hem decidit anar més al gimnàs i deixar de fumar. Bueno, no, perdona. No, parlant de més en sèrio, doncs sí, nosaltres estem pensant en la temporada que es presenta amb el cor nou i, escolta, no en tenim ni idea, perquè és que ja portem tant temps fent plans i tenim que abordar tots tants projectes, que clar, bueno, sí, d'idees en tenim, però és que mirar ara mateix estàvem a principis del setembre, pensant una mica, planificant, i a principis de setembre hi havia la limitació de 10 persones, esclar, amb el qual dius, bueno, haurem de seguir fent aquesta cosa de les videoconferències, que entre tu i jo no estem fars, ja, de fer-ho. Està bé, està molt bé, eh? I potser, mira, s'ha de seguir fent amb segons quines circumstàncies, però, clar, era bastant fustrant. Bé, ara s'ha llegat la limitació aquesta i, bueno, sembla que podem començar a normalitzar les activitats, per tant, doncs sí, nosaltres, bueno, només et donaré... O sigui, nosaltres aquest any, complim 10 anys com a entitat, es va fundar el 2011, i això vol dir que, bueno, el 2021 fa 10 anys i és allò que, doncs, planifiques una sèrie de celebracions. Doncs, res, no hem fet res. Res, eh, ja et veu comentar, em sembla, que esperava que ho pogués fer de manera una mica... La celebració una mica més amb cara i ulls. Sí, no, no, sí, amb ulls o res, de cap manera s'ha pogut fer. Ara hi ha aquestes alçades, doncs, esclar, és complicat. Sí que alguna cosa hem passat a l'any que ve i intentarem veure, configurar-ho i concretar-ho. El que passa és que ara mateix tampoc concretaré moltes coses, perquè la cosa està així. Sí que tenim una data prevista, que és el 28 de maig. Això farem... Sí que planifiqueu llargs, sí. Planifiques, això. Bueno, és que farem la festa de la fotografia. Això és una cosa que organitzem conjuntament amb la Federació Catalana de Fotografia i consisteix en que convidem, doncs, a la millor venen 100 o 150 fotògrafs de tota Catalunya, comencem fent un esmorzar, després fem tota una sèrie de sets fotogràfics. Ens dediquem a fer fotos en varios espais i segurament en models, ja veurem. Després hi ha un dinar, i després a la tarda se segueixen fent activitats fotogràfiques. És un dia de trobar-la de fotografia. Normalment, que fem aquestes coses, no ho hem organitzat mai, això és una festa que cada any organitza una entitat diferent. Nosaltres vam demanar de fer-la aquest any, perquè fèiem 10 anys i així aprofitem per fer una mica més de celebració. El que passa és que no ha pogut ser aquest any, i, per tant, seria l'any que ve. Aleshores, la festa no és tancada, surtim pel poble a fer fotos per tot arreu. La festa de la fotografia, entenc que mai l'havíeu fet abans. No, en aquí s'enjust, mai. L'última vegada es va fer... Em sembla que va ser a Sardanyola, fa un parell d'anys, l'any passat no anirà bé. Poder, però, amb el tema Covid també va saltar. Sí, sí, clar. El tema Covid a l'imitat dels desplaçaments, a l'imitat de les trobades... a l'imitat una cosa molt important que fem als fotògrafs i els que no fem, som els fotògrafs, que és menjar. Sobretot l'activitat. Clar, aleshores, si no podem esmorzar i parlar amb la boca plena, no ens ho sentim realitzats, i, aleshores, això no funciona. Bueno, no, en sèrio, realment no té gràcia. Com tanta altres coses? Clar. No, i a part d'això, no, nosaltres el dia 27 d'aquest mes, a l'últim dilluns... Sí, a l'últim dilluns de setembre. Obrim la temporada. Farem... Com l'obriu? Farem... En principi, hem demanat de poder disposar de la sala d'actes de la vacuneta, que és allà on tenim la nostra... La seu. La sala d'actes, perquè es poden obrir les portes, poden ampliar, podem mantenir-nos a distància. Ah, pot córrer l'aire per dir-ho així. Mascareta posada, distància... Covid-free. D'això, de... Sí, gel, a les mans... Bueno, doncs, no, el que farem serà primer i presentar la temporada. Mirem de concretar una mica més del que jo estic fent avui. Després donarem els premis, nosaltres, cada any, fem un sopar de germano, cap allà en novembre o així, setembre o octubre o novembre. L'any passat no va poder ser, i aquest any, amb les circumstàncies que hem vist, ja hem vist que la cosa estava complicada, dubtosa, i el que fem és això. Vull dir, en aquest sopar de germano, a part de trobant-se, fem els premis. Aquí farem l'entregada. Premis, i després... Bueno, farem una copa d'acaba, al final, sí. L'entrega de quins premis? Sí, primer, el concurs de vacances són premis de concursos socials, per nosaltres. El concurs de vacances, de l'any passat, perquè el d'aquest any està en marxa i encara no està tancat, el premi després de la Lliga Social, que fem cada temporada, el de la temporada passada i el de l'última temporada. I 19, 20, 21. I ja s'han acabat, i que tenim els premis per lliurar. Farem una entrega possolemna, que esperem que estem acompanyats de representants de l'Ajuntament, com ha passat últimament. I, bueno, i sobretot, el que no està en el programa, però és això, tornant-se a trobar físicament, que és el que, realment, tots desitgem. Exactament. I que s'ha de fer per animar una mica, perquè, si no, aquesta és la situació. Desanima de fer moltes coses. Abans, crec que agafaveu els dilluns, com a dia, dilluns per les tardes, per fer algunes activitats o per alguna xerrada. Això segueix en peu? Sí, veig que és semisòsia, ja, perquè ja saps les coses. Sí, sí, això és sagrat. Els dilluns, de set a nou, tenim activitats. Mentre no ha pogut ser presencial, teníem activitats per Zoom. Doncs, en principi, reenodem les activitats. Molt bé. La nostra sala, no sé si la podem fer servir, perquè és una mica limitada, però si podem disposar de la sala d'actes, o d'algun altre espai de la vacuneta, i seguirem fent les coses que fem als dilluns, que és trobar-nos xerrada fotografia, de vegades plantejar temes tècnics, resoldre dubtes, fer sessions de fotografia, d'estudi, fer minitallers de botagons, per exemple, o coses que es puguin fer. És a dir, sempre hi ha algun activitat. I es pot venir si és soci. I si no és soci, també s'admet, perquè no hi ha limitacions en aquest sentit. Ara mateix, el número de socis-socies en torno a en quina xifra estaríem parlant. 60 i pico. El temps que el fet de ser soci implica apagar una quota a nivell mensual, anual. Quota és anual? Si es paguen 36 euros. La meitat, si és un soci jove, i amb la de joves són molt generosos, perquè fins a 35 anys són joves. Sí que som generosos. I si ets menor d'edat, és gratuït. Molt bé. Un incentiu. Tenim una socia que és menor d'edat, però sí. Nosaltres ens agradaria una mica, arribar a més estrats de població i de dats i tal, però en general, les associacions de fotografia, l'edat mitjana és una mica alta. M'agrada tot. Hi ha gent jove, molt amant de la fotografia, que li agraden molt fer fotografies, a les xarxes socials, tot a Instagram, i que apenja amb fotografies bones. L'oficial és trobar algú que no sigui fotògraf. Sí, exactament. Amb el mòbil a la mà. Si la definició és el que pretes, fas el clic i tal, és molt raro que no facis fotos. Clar, efectivament, nosaltres tendim a fer fotos amb càmeres fotogràfiques. Clar, és un altre nivell de fotografia. No, que de vegades també fem servir el mòbil, però segons quines coses vols fer, la càmera fotogràfica no arriba. Per més bo que sigui, que hi ha alguns mòbils, que amb segons com fan millors fotografies que algunes càmeres. Per exemple, els iPhones estarien parlant. Els iPhones i els chinos. Hi ha mòbils que tenen moltíssima qualitat, i això no ho dic jo, s'han fet tests comparant. Clar, amb condicions bones de llum, de il·luminació i etc. Si hi ha les condicions que envien, o si vols fer altres coses com, per exemple, llarges exposicions, si vols fer algun cel estrellat a la nit... Clar, això són virgàries que... Tot això, el mòbil... Alguna cosa et fa, però fa una mica un llap. Quan t'agrada la fotografia, comences fent fotografies fàcils, però quan te'n vas una mica més enllà i vols fer més, el mòbil se't queda limitat. Encara que sigui un iPhone. Encara que hi ha mòbils molt especialitzats i que... Però no és el mateix. Aleshores, estan deixes d'anar a la càmera fotogràfica. La càmera fotogràfica, o reflex, o d'aquestes sense mirall, perquè la càmera més senzilla, aquella compacta, ja pràcticament ha desaparegut. S'ho ha menjat el mòbil. I per això és una mica que segurament no arribem tant a la gent més jove, perquè la gent més jove ja li va bé, per el que fa amb el mòbil i la immediatesa, i pujar-ho tota la xarxa. Però, bueno, és qüestió de... T'ho va a la fórmula per... Perquè ells s'interessin en el que es fa amb una càmera fotogràfica, i potser també nosaltres hem d'esforçar-nos a veure què podem fer amb el mòbil, que es poden fer moltes coses. Vull dir que hem fet algun taller de funcionament de mòbil, de revelat, o com es digui, de fotogràfiques amb mòbil. Hi ha programes com l'SNAPSYT i altres que es permeten fer coses molt interessants. Filtres, edició, després també. I una edició bastant sofisticada. I nosaltres ho hem fet. No som aliens, això, vull dir. No estem pas en contra, tot el contrari. Home, és que poder negar-se les coses que van sortint és quedar-se una mica fora de joc. Sí, sí. I, per exemple, entrega de premis o concursos que estiguin pendents, que voleu organitzar recentment, de forma vista, més usvista. No, nosaltres tenim els concursos socials, que són els que hem dit, els concurs de vacances que ha d'estar en marxa, i després farem la Lliga, la Lliga Social, que participem i que nosaltres no fem una Lliga Competitiva, bueno, sí que és Competitiva, però la intenció i la idea és que la Lliga serveixi per aprendre. Nosaltres, quan la puntuació, la valoració de la foto, la fem entre tots, es puntua entre els socis i després les fotos es comenten. I es diuen, mira, això aquí, aquí, això està malament, o jo crec que això s'hauria d'haver fet d'una altra manera, o això, el que està molt bé d'aquesta foto és això, és a discommentar. I és una manera, és una via per millorar. Sí, sí, per aprendre, és que per això fem la Lliga, no fem una Lliga, a veure qui és el millor o qui és el pitjor. És una Lliga per com havia, per participar. També participem uns quants socis amb la Lliga de la Fadercia Catalana de Fotografia, que és la que organitza totes les entitats, totes les agrupacions fotografies de Catalunya, també participem, bastant èxit, últimament. També organitzarem l'abril, el concurs internacional, com cada any. Com cada any, exacte. I ha dit, bueno, això són els concursos, però no ens limitem els concursos, de veritat és que la llista... També feu exposicions. Sí, m'agradaria destacar que a partir del mes que ve posem en marxa la formació de fotografia, cursos de fotografia i d'edició de fotografia. I com els fareu, quins dies? Bueno, l'Ei que inaugurem la temporada del dilluns 27, doncs el dimarts 28, a partir de la 6 i mitja, fem sessió informativa, sessions informatives, totes seguides, de 1, el curs de fotografia general, 2, curs de... revelat amb Lightroom, que és un programa de l'OB, 3, curs de Photoshop des de zero, i 4, curs de Photoshop a pensat. Sí, 4 cursos que llensem, i que si ja poso suficientment, doncs farem, i que començaran a partir de la setmana del 13 d'octubre. I qui s'hi pot apuntar? Si s'hi pot apuntar, qui li vingui de gust aprendre. Si et soci, pagaràs poquets, si no et soci... Doncs no et sortirà la conta, et sortirà la meva conta. Home, és la gràcia, és lògic. I qui els imparteix aquests cursos? Nosaltres no som una escola de fotografia. A veure, no són cursos reglats, els cursos els impartim els socis. Els que formeu part de... Sí, jo dono el curs de fotografia de Lightroom, i el Víctor Morillo dona el de Photoshop. Som socis, nosaltres som una entitat d'aficionats, i el que fem és això, fem activitats de formació pels nostres socis. Però no és que acabin un títol... Bueno, donem un diploma. Bueno, un diploma. Sí, no, no, és un diploma reconegut, però vull dir que sí, sí. És un curs amb tots els mitjans. Presencials? Sí, sí. Ara sí, sí, sí. En principi sí. Molt bé. I que es va anar a la begoneta. Sí, sí. Si alguna vegada s'han fet el maragall, perquè allà hi ha ordinadors, tenim la limitació que... Depèn del curs. Clar, aleshores s'haurà de tenir portàtil. El que passa és que en tot això de la pandèmia, això de tenir un portàtil ja sembla que està més a l'abast. Sí. I per tant, confiem que has de portar a l'ordinador. El de fotografia no, només cal la màquina, la càmera fotogràfica. Jo crec que poca gent, després de la pandèmia i el confinament, s'atreveix a no tenir un PC, un ordinador, una tablet o qualsevol dispositiu. Nosaltres som molt flexibles els horaris i els dies. Més o menys estan fixats, però estarà en funció de la gent que s'hi afundi. Si a tots els hi va bé un dia i l'avió ho hem proposat per una altra. Tot això és complicat, però es pot canviar. Són molt flexibles. Tenim ja experiència de fa uns quants anys que fem aquests cursos. I, bueno, en general, la gent ens surt satisfeta. Per tant, tenim que, qui estigui interessat, s'apunti, que el dimarts que ve es pot passar per la veu neta, o, si no, demanar informació a l'adreça de l'opció fotogràfica, Info. La pagina web està tot anunciat també. Estan tots els cursos anunciats. I, en fi, estem a disposició. Molt bé. Joan, hem de deixar aquí l'entrevista. Ens falta un minutet per connectar amb Catalunya Ràdio. Per tant, res, molta sort amb aquest inici de curs. Suposo que tindrem més oportunitats per anar a xerrar. Molt bé, això espero. Moltes gràcies. Adeu. i a tots. Deixar de cerca todas las recetas que me digan cómo hacerte feliz. El president Pere Aragonès qui ha fet seure a Pedro Sánchez Fretal de tenir aquesta imatge, que després ja hem pogut veure a través de les xarxes socials. Hem sentit els senyals horaris de les 6 de la tarda, hem sentit la compareixença de Pedro Sánchez, el president del Govern espanyol, de seguida sentirem la del president de la Generalitat Pere Aragonès, en bon punt comparegui en aquesta galeria gòtica del Palau de la Generalitat, on s'ha produït aquesta reunió entre tots dos, per tant, línies obertes. No ho sentim molt boia a tu, perquè estem pendents d'aquesta compareixença. Teníem encara l'estudi a la Mariona Borrull, el Marga Riga i el Monti. Us hem trinxat la secció, estàveu avisats, sàpiga. La cobreu igual, no patiu. Voleu fer una rapidet o no? Una rapidet. Una rapidet? Sí, abans que el president Aragonès vinga. Acabem amb unes rapidetes. Mariana, vinga va, a Filming teniu fins al 22 de setembre el festival Animadeva de Cinema d'Animació. Recomanem moltíssim els cormatratges que hi ha disponibles i que condensen en tantes d'una hora, més o menys, ara hora i mitja, el bo i millor de l'animació experimental contemporània. Ideal per, com deia, volar-vos al cap. Ens agraden. Marc! Jo us recomano Back North, que s'estrena aquest divendres a Netflix, una pel·lícula que es va presentar al festival de Canes, que parla d'una brigada anaracòtics de Marsella, que si mires aquesta pel·lícula, decideixes que és la ciutat més perillosa gairebé del món i que volen donar un cop important a les màfies de la droga, una pel·lícula d'analítica, tensió constant, té un aire anti-distúrbiu, és a dir, que els polis no acaben de ser d'allò del tot nets, un missatge final qüestionable, reaccionari, no és una obra més, evidentment, però de totes aquestes estrelles que porta Netflix habitualment, aquesta no és un producte prefabricat, sinó que és una animitja que passa volant i de veritat que us la recomano. Divendres, eh, a Netflix? No, eh? Monti! Jo us recomano una sèrie que crec que tu has vist, Elisenda, és Eixmigadún, la sèrie que està a Apple TV, 6 capítols, fa un homenatge als músics, als clàssics dels anys 50 i 60, però amb l'esperit s'ha aturat i Nightlife, molt més d'humor. De fet, el títol d'Eixmigadún ja és una mica d'adull, el clàssic Brigadún amb el Jim Kelly, i és la història d'una parella en crisi, que en una excursió es troba en mitja un bosc, un petit poblet, que no són els mapes i que està aturat en el temps 150 anys enrere, i on la gent són personatges de musical i es posen a cantar a mitja conversa. La sèrie juga amb aquests clichés, s'en fot bastant, i té uns números músicals bastant divertits, que recorden pelis com sentisses i làgrimes, o si té nòvies per ser termà, no? Amb clau de paròdia. Sí, sí, paròdia, paròdia. Per tant, us he d'agradar els músicals i l'humor. Xmigadún a Apple TV. Nois, ens sap molt de greu, no ha sigut cosa nostra, colpeu a Pedro Sánchez i a Pere Aragonès, però el sentiu és la setmana Virén. Virén a Sant Sebastià. Oh, és veritat, a Sant Sebastià. Ara més aviat no paren, ara Vènesia, ara Sant Sebastià, que en l'endura vida de l'enviat espanyol. El pobre Àlex, aquí, sempre, eh? No, jo a la setmana que ve no ho sé. A mi el Xuleta m'ho crida. Com que t'havien deixat fora en els viatges, has atacat aquest com a mínim, eh? Sabeu els tres fora, Déu n'hi do. La setmana que ve. Per cert, hem vist la imatge com els cotxes oficials surten de la Passa Sant Joma. Per tant, Pedro Sánchez ja no és al Palau de la Generalitat, estem pendents de la compareixença del president Pere Aragonès, mentre en una altra sala, les delegacions dels governs català i espanyol mantenen la segona reunió del dia. Pedro Sánchez ha fet un Madonna, que és, mentre no ha acabat l'espectacle encara, ja és el cotxe i marxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. I això és tot. Tornem amb més informació a l'informatiu complet de la set del vespre. Fins ara mateix. Tornem amb més informació a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones, trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda efectivo sexual o assessorar sobre qüestions específics per a dones d'infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït de denunció psicològica i assessorament jurídic. 012, la Generalitat, al teu costat. Per seguida actualitat del Bas i l'Obregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Bas i l'Obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com La informació del Bas i l'Obregat, informatiucomercal.com Vinga, ara mateix. Són, exactament, passant 7 minuts de la 6 de la tarda d'avui, dimecres 15 de setembre. Ara el que farem és començar aquesta segona hora de magazine de tardes, de Ramble, magazine nou aquí a Radio Desvern, amb força per fer-ho, però escoltarem una cançó o una cançó trapitja fort. Aquí, a Radio Desvern. L'amorat, el pare que se'l mira. i el vocina, no és cap adjudína. que es viu i és de veritat. quan està sola amb ell, que ningú en mira. És quan barriïna. qui sap si l'entendrà. a tu petit paillet ensenyaré més del que prems. l'híbiu cantant. trapitja fort. Trepitja fort, Rob, sigues més valent del que he estat jo. Digo xols i un somriure que ningú el posarà i no que volcaràs la vida com un cavall de cartró. Trepitja fort, Rob, trepitja fort. En Rob, que és fort com el seu nom indica, no hi ha una fita on no hi pugui arribar. La mare l'ha portat a la piscina, ja l'adomina, molt millor que en Tarzan. A tu petit bailet ensenyaré més del que pres, li diuen cantant. Trepitja fort, Rob, sigues més valent del que he estat jo. Digo xols i un somriure que ningú el podrà i no que volcaràs la vida com un cavall de cartró. Trepitja fort, Rob, trepitja fort. El teu vehicle és un cotxe sense retrocer sempre endavant. Trepitja fort, Rob, sigues més valent del que he estat jo. Digo xols i un somriure que ningú el podrà i no que volcaràs la vida com un cavall de cartró. Trepitja fort, Rob, no tinguis punt. Trepitja fort, Rob, sigues tot allò que vulguis ser serà tocat. Artista o potser seràs com bé, tu plegaràs la vida com un vaixell de vermell. Trepitja fort, Rob, trepitja fort. Trepitja fort, Rob, trepitja fort. Trepitja fort, Rob, trepitja fort. Vinga, abans de seguir amb la següent secció, el següent espai que tenim aquí a la Rambla, a Rajudesvern, passarem a parlar del Dia Internacional, farem quatre pinzellades d'aquest dia perquè atenció és el Dia Internacional de la Democràcia. És un dia que se l'ha celebrat des de l'any 2008 i que el va proclamar l'ONU. El 8 de novembre del 2007, l'Assemblea General precisament de l'ONU, va establir que cada 15 de setembre se celebraria aquest dia internacional. Ho van decidir a finals del novembre del 2007 i es va celebrar per primera vegada el 15 de setembre de l'any següent del 2008. La data de la celebració rememora el 15 de setembre de l'any 1997 en què l'ONU parlamentària va adoptar la Declaració Universal de Democràcia després de les successives conferències internacionals sobre les noves democràcies que van començar l'any 1988 per iniciativa de la presidenta Corazón Aquino. Corazón Aquino va ser escollida pels filipins després de que l'any 1986 l'anomenada revolució pacífica del poder del poble posés fi a més de 20 anys de dictadura de Ferdinand Marcos. Avui és el dia internacional de la democràcia. Passem a mirar quins esdeveniments o quins fets, naixements, ho va tenir el dia com avui i atenció, perquè a Barcelona, el dia com avui, el 15 de setembre del 1891, es va crear l'urfeo català. Qui el va crear? Lluís Millet, Amadeu, Vives i Aureli Capman. També a Barcelona, justament la mateixa data, el 15 de setembre, però d'uns quants anys més tard, el 1916, es va inaugurar el Teatre Goya. Més coses que van passar del dia com avui aquest cop a nivell una mica més internacional sortint de Catalunya. A Nuremberg, el 1935, un 15 de setembre, el règim NASI va aprovar les lleis de Nuremberg que estaven dirigides, bàsicament, contra la població jove. I també al Regne Unit, l'any 1975, el 15 de setembre, es va publicar un disc de Pink Floyd, un dels més coneguts. Qui en doncs? Wish you were here. És així el nom que va publicar justament un dia com avui Pink Floyd. Avui parlem d'aniversaris, d'aquí és el dia especial avui. Doncs, per exemple, de Marco Polo, va néixer a Venècia l'any 1254, un 15 de setembre, que era Marco Polo, doncs explorador i també marcadèm. I el més famós dels viatgers de la ruta de la seda va morir, per això, el 1324. També avui fan anys a Gata Cristi, escritora, que va néixer a Anglaterra el 1890, precisament el dia com avui. A Gata Cristi segur que algú ha llegit algun dels seus llibres, per exemple del famós inspector Puerot. També hem de dir que hi ha necrològiques, igual que hi ha naixements, doncs també hi ha gent que va morir el dia com avui. Per exemple, és el cas de l'any 1973, vam dir adeu a Víctor Jara, que era un director teatral, poeta, cantant i compositor xilet. També, i amb això ja acabarem, va morir a California, a Los Angeles, l'any 2017, no fa tant, fa 4 anys, en Harry Dent's Dayton, un actor estadounideng. Són molt més lletsadetes que no pas les d'aquí, però una bona folla, no té res que envallar. Si es cala pot conversar al prensa del xarar, algú va dir que es pot on tot, que es fa desitjar. I no sé per què el tinge em tot és marat. Si jo voldria viure, ni gent se'n lloc del vendré. Cap per l'amor és el respecte i l'ho rei, metàlica i fris, sinó se'n ve de cap, podria estar llençant tot l'any, que cunyom s'ho estornem per ser així. Cap per l'amor és el respecte i l'ho rei, metàlica i fris, sinó se'n ve de cap, podria estar llençant tot l'any, que cunyom s'ho estornem per ser així. Vinga, doncs, com aquesta cançó de Miami Beach dels Lacs en Bústum, donarem pas a la següent secció, passant tres minuts, de un quartacet de la tarda, esteu escoltant, la Rambla, que és el magazine de tardes d'aquí de Raj D'Esvern, esteu sintonitzant el 98.ufm. I amb aquesta cançó tan roquera, donem obertura a una nova secció d'aquí de la Rambla, és un nou espai que tindrem en principi quinzenalment, i bé, tenim ja la primera persona, la Rosa Maria Maristany, que s'encarregarà en principi de portar la secció, no, Rosa Maria? No, això ho esperem. És la intenció? I tant, i tant. Suposo que potser algun dia vindràs acompanyada. Esperem que sí, perquè deveu ser n'hi-en moltes, no? Aixecer solsament sempre jo la veu. Clar, exactament. És una secció on parlarem també de les activitats, de les coses que aneu fent a l'Associació Transvax Power, i també per parlar una mica, doncs bé, per posar en context i damunt de la taula, com estan, com se n'anen les coses, sobretot, dins dels drets, del col·lectiu de les persones trans, i també perquè no de LGTBIQ+, en totes les seves lletres i de més. Tu quins objectius et posaria, Rosa Maria, amb aquest espai? Què t'agradaria fer arribar a l'audiència? Com, la veritat és, primerament, passar-ho tots una mica bé. No forçar una opinió crítica directa, sinó que, a més a més, es merderia molt que la gent que ens escoltés pugués arribar a interactuar, a fer les preguntes que creguin necessàries, sense cap mena de pudor, sense cap mena de prejudici, i amb tota la llibertat. Aquest seria un exitiu molt maco. Podríem treure una mica de por de la gent a vegades de coses que potser no sap, perquè hi ha dubtes que no pregunten per vergonya, perquè no sap, i que després la cosa acaba pitjor, perquè per no saber-ho s'acaba equivocant, no acaba pensant coses que no són. Doncs deixar malauradament, perdó. Malauradament les coses que no s'entenen s'adopten discursos, precisament, de tot el contrari. La posició més fàcil és la negativa, que és de les persones que ens volen matxacar constantment en tots els segments, a la societat. La gent que desconeix el gis molt més fàcil, és escoltar aquest discurs que no passa al nostre. Però el nostre, el nostre, el nostre que donarem en aquest programa, tan interessant, aquest discurs no vull que sigui un discurs, el que vull és que sigui un empoderament. Merderia que tota la població de Sant Just, fins a quin àmbit ens estan escoltant, però m'agradaria que la gent s'enpodrés, i la veritat, el creiem abans que facin totes les preguntes necessàries per aclarir tots aquests temes. M'has donat una idea, ho farem a través de les xarxes socials, quan les pugui obrir, perquè just he tarrat aquesta setmana amb el programa, i encara estic una mica atarrant i veient les coses, quadrant horaris i de més, però la intenció és a través d'Instagram i també a través de Twitter, perquè la gent ja sigui en directe o sigui de cada propè programa, doncs això que també t'escrigui, que ens escrigui els seus dubtes, o el que no sé, coses que vulgui saber o compartir. Avui podríem començar a Rosa Mariet, proposo parlar de com està el tema de la transsexualitat, els transgèneres d'associacions a nivell comarca. No marxem gaire lluny, a nivell de baix llobrecat, perquè sabem que existeix Transvax Power i Rosa Sanfaliu, que és una associació ara mateix de referència, i no només el vaig llobrecat, també a nivell català, però què passa? Hi ha més associacions? Aviam, el que sí, estan sortint, i bueno, estan sortint, no pas com a volets, com ens agradaria, però sí que estan sortint associacions LGTBIQ, o sigui una associació purament trans, tòtica, aviam. Nosaltres, el nostre secretari de l'Associació, és el president de Sant Boi en positiu transuguèiac, aviam, sí, sí, és un nano, és un supervivent, un supervivent, a més estem encantats amb ell, va ser una aposta segura, el anar-lo a buscar, quan la nostra organització començava a trontollar als principis, ja sabeu que a qualsevol associació... És difícil, ara, encara. Són molt complicades, molt, sembla una cosa molt fàcil, som uns quatre amics i fem un tema, una associació, però quan et tanfrontes amb tot l'eurocràcia que hi ha pel mig, s'ha de tenir una mica de mà esquerra, i sobretot s'ha de tenir certs coneixements. Però sí, repeteixo... N'estan sortint. N'estan sortint, n'estan sortint, i bueno, de fet, diria jo que amb la majoria dels municipis, i en què ja són antigues, el que passa, que aquestes antigues han tornat a reneixar, que empanien amb força i donàvem aquesta visibilització. I això també és encorretjador, perquè ja veus que... Escolteu-me, és que, realment, ja ho han dit moltes vegades, el 9,6% de la població, i és homogènic, això, a totes les poblacions del món, són d'orientació sexual, no normativa. Vull dir, gais lesvianes bissexuals, homes que s'acosten con hombres, totes les coses, el 9,6%, o sigui que... La heterosexualitat, tal com està plantejada, no és exclusiva, per tant, això en quan et diguessin d'orientació sexual. Però, en canvi, identitats de gènere, no normatives, com podrien ser tot el personal trans, al començament sempre dèiem que eren 1,03% de la població. A avui dia ja podem dir que som molt 0,04%, perquè, gràcies al que dèiem, a la gran visibilització que estem durant des de l'associació de Sant Feliu a tots els municipis de la Comarca, i més ara, que estan sortint, estan sortint tota la gent, estan empoderant, se'n tenien que anar molts d'ells a Barcelona, a viure i tal, perquè no s'atrevien, per què els dirien, per les violències que rebrien, a les escoles, a tot plegat, però ara ja som moltes, són moltes persones trans entre mitjans de vosaltres. Ara ens veureu amb certa freqüència pel revés. No, i més igual que ens ensenyaleu, però al final us cansareu de senyalada, perquè al final veureu que som com tots vosaltres. Tu diries que ara les generacions que pugen, de nens, nenes, joves, o inclús gent ja adulta, que va ser educada fa unes quantes dècades, no sé, estan més oberta de mires, on encara ens falta agafar més consciència, ser més tolerants... Bueno, la realitat és que les persones trans, tard o d'hora, acaben sortint de l'armari. La transexualitat, el transgenadisme, no és una cosa que sigui subleable. O sigui, la persona que ho veus, ho serà, sortir o no sortir de l'armari, i segurament acabarà sortint de l'armari amb alguna data o altra. El timing és la mateixa persona que el marca, i aquest timing està molt condicionat pels condicionats socials. Totes les condicionats socials són els que, a vegades, ens frenen o no sortir de l'armari molt abans. Tot el que ens han ensenyat de petites, tot el que hem vist, és complexa. Ara, en aquests moments, el fet que... nosaltres estem donant des de l'associació moltes xerrades a les escoles, als instituts, aquí s'enjust cada any. Sí, aquest any, el 5 d'octubre, la tornarem a donar, rosa, aquesta vegada, din a tu. I dius, bé, ja vindré jo. La data és un grau, tu. A l'associació ja som 18 persones capacitades per donar aquestes xerrades, però, si et diuen, rosa, et volem a tu. Doncs què has de fer, no? Bancir el xenari, forçosament. Perquè quan aneu allà, o tu mateixa, quan hagis anat a alguna xerrada, o a impartir alguna conferència entre públic i jove, normalment, què és el que expliques? Expliques la teva experiència, ho fas una conferència a poder una mica més a nivell pedagògica, com ho enfoces, això? Normalment, jo no soc un lloro repetint tot un decala que porto ja escrit, sinó que el que faig és interactuar amb tots els nanos, amb tota la jovent. Vull dir, jo agafo el microfono, sí, el microfono, sinó de capela, una veu prou potent, no? I faig interactuar amb els nanos. D'aquesta manera, faig uns esquemes a la pissarra, sempre dono unes petites nocions del que som, que tot som humans, però després faig interactuar amb els nanos de l'escola, i els resultats són espectaculars. Però els espectaculars surten supercontents, super relaxats, és més, ajudem a reduir el bullying que hi és a les classes, però que no es detecta, la ajudem a reduir molt. Jo crec que l'hem passat fa dos anys, però segueix així, segueix amb aquesta normativa. Ara també voldria treure un tema, perquè fa uns dies va sortir un article publicat al diari, crec que era el diari ara, una lingüista expressava la seva opinió sobre el tema del nou bucoabulari o gramàtica, diguem-li, inclusiu, inclusiva, que s'està utilitzant. Amb el tema de tots, totes, totes, aquest acabament, que no defineix ni masculí, ni femení, que es posa acabat amb is. Tu què em penses? Tu l'utilitzes, tu ets activa? Ja sóc prou gran per començar a inventar-me paraules noves. A mi em costa molt. Jo respecto tot el que vaig indien i tal. Ara, jo no utilitzo. El que no pot ser és que puguis que hagis d'imposar-ho, llenguatge, perquè segons diuen, és inclusiu, en realitat, el que estàs fent és imposant una exclusivitat d'un cert col·lectiu. Per a tots els amics i els nens, a mi em fa això un treball d'ingües. Els menors són menors. Independent del gènere que siguin, independentment de l'orientació sexual que expressin, o que la seva expressió de gènere sigui. Jo em parlo moltes vegades, una persona cis, una persona que està d'acord amb el gènere assignat al neix. Doncs que tinc una mica de pluma, que tingui una mica de manarada, aquesta persona tindrà una expressió de ser una persona cis, amb una expressió de gènere no normativa. Però el canvi és una persona cis, però no som tan diferents. Tornem a parlar, tornem a incidir en el tema dels nis i els nis i els nis. Això va dedicat a les persones no binàries, que amb tots els respectes, les respecto moltíssim, les respecten quan aquestes persones no porten un llatril, el cap que digui. Tienes que tractar amb l'aïc amb el neutro, perquè sóc una persona no binària. Jo ho sento molt, però a mi si no se'n presenta una persona no binària, jo la tractaré de la manera que jo la llegeixo. Aquest és el problema, bàsicament, que tenim les persones trans, adultes, visibles, que nosaltres tenim una expressió de gènere que és femenina, però no es llegeixen, ni ens escolten per la veu com a fèmines. Llavors, normalment, s'equivoquen la primera vegada, es corratgeixen i perdonen i tal que qual, llavors la segona vegada, la segona vegada que et veuen, hi ha tractant en el teu sentit. Les persones no binàries no porten un llatril. És el que m'ha fet comentar. La visibilitat de les patilos gays, és que et lleves un llatril que et poses, o no el poses, o sóc lesbiana, o sóc bisexual, que no lo lleves, però és que la visibilitat vas a dar. No sé què tu, lo pronuncies públicament, és que jo sóc gay. Però, normalment, no es diu, però la visibilitat és molt relativa. La visibilitat que sí donem, i que no podem variar, són les persones trans visibles. Després també obro una altra caixa de Pandora, el tema de la llei trans, ara mateix, la Rosalmaria estava intentant matar un mosquet, o que... Hi ha un mosquet, perquè hi ha d'altres. Que se't menjarà a viure, segur. No sé què passa, que a mi en aquestes dues setmanes a setembre m'han picat més mosquits que en tres mesos d'estiu. A mi també, estan molt rabiosos. No sé què els hi passa, i tigres, abans no es veien, però ara hi torno a anar a veure. No sé què passa, que... Deu ser aquest canvi de temps, aquesta humitat... Deu ser per la llei trans, això. Com està el tema ara mateix? Perquè fa ja uns mesos que van sortir, de vegades, notícies al diari, de com va evolucionar, de si s'aprova, si no, quins grups estan a favor, en contra? Bueno, ja sabeu que hi ha uns grups que em presentava un format d'una llei trans, que en principi estava consensuada per la majoria dels col·lectius. Dic la majoria, però no tots, les coses com siguin, i llavors van proposar un altre llei, que traurien un altre format de llei, perquè si intentaries fer aquesta llei, de tal manera que el Tribunal Constitucional no se la pogués carregar. I això vol dir una retallada de drets considerables, sobretot amb aquells esquemes de la societat, els costa molt entendre com podria ser el cas del no-vinerisme. I a més a més, fixeu-s'hi que la llei proposada posa a les persones transsexuales entre paret de 6 hores trans, i llavors continua, o sigui, està fent un reflex de la llei 3 del 2007, amb una mica d'ampliació de drets, però canvien moltes retallades per un altre. Vodria fer incisa que l'Associació Transvaix Pou ha fet unes esmenes al respecte, que suposo que arribaran a bon terme, tinc entès que arribaran a bon terme, però una d'elles i la més important, és el fet d'estar incloses amb les no discriminacions, amb l'Estatut del Treballó, que és una base importantíssima per a totes nosaltres, com sabeu, el 85% del nostre col·lectiu està a la turma. Vull dir això que... Tu tens la sort? Ja tinc la sort que estic treballant. Poden dir sort. Sí, sí, però dic sort entre cometes. Entre cometes, en qualsevol dia, bueno, jo tinc 63, vull dir... A un peu de la jubilació, podem dir. Tampoc és cert, perquè cada any que passa, s'ha d'estar. Al final arribarem. Això és una cosa que... No sé, no sé... Aquesta és aquesta d'extranya, però... La idea, sí. Sí, és una cosa complicada, però bé, sí. Bé, doncs aquest és el kit de la qüestió, que nosaltres hem posat que s'accepti la diversitat sexual, i que es tregui, que se suprimeixi per orientació sexual, en canvi, sí que s'accepti per la diversitat sexual, ja que els col·lectius amb línies generals no han acceptat el que és la identitat i l'expressió de gènere, sinó que han dit la diversitat sexual. Bueno, pues la diversidad sexual también son las personas normativas. Hágame usted... sin que a mí se están especificadas las personas que por razón de sexo no se pueden discriminar en los derechos sobre el trabajo. Dice, oye, pues la orientación sexual tampoco, pero es que con las identidades de gènere normativas tampoco, ¿no? Claro. Bueno, yo voy a hacer un estudio que no en fe en usatras de la sucesión, però l'han tingut en compte, com si els obreres l'han tingut molt en compte, ens van donar les gràcies, doncs precisament diuen per què en Nadia nunca l'havia posat en cima a la mesa, i després, des del PSOE, tinc entès que també ha tingut bastanta cullida. Teniu present que aquest estatut és una coseta que també implica que hi ha gent moltes altres lleis en què l'anunciat són les discriminacions i són, com pot sempre el tema familiar, que també són, doncs serveixin. Diguíssim que hi ha esmenes d'edició que poden servir per a moltes altres lleis. L'important aquí d'una llei trans és que totes les lleis proposades, totes les esmenes proposades, puguin arribar a atindre una transitorietat jurídica, això que vol dir. Vol dir que estiguin emparades amb altres lleis que siguin orgàniques o que siguin, sí, bàsicament, lleis orgàniques, doncs perquè són les que no es poden modificar, no? Clar. El estatut del treballor no és orgànica. L'estructurió ordre és una llei ordinària que cada equip de govern que arriba doncs se pot ficar-hi el seu berenet de sorra. Però bàsicament no se'l poden carregar massa, perquè si se'l carrega així massa llei, hi ha un dalt a baix, tot l'estat nacional. Això està més clar que l'aigua. Tinc catesa més, Rosa Maria, que tu has participat, o sigui que has tingut veu en alguns processos de decidir, no sé si ara coses específics de la llei o em comentaves fa uns mesos que tenies una videoconferència no sé si era amb la ministra o amb la consellera, referent a aquest àmbit, també amb altres portaveus d'associacions, de fet. Bueno, de fet, a nosaltres, l'Associació Transbaix Power va ser convidada com a moltes altres, està a la mesa de treball de la Direcció General d'Igualtat, depenent de la ministra Irene Montero. Vull dir, hem participat en totes les taules. No sempre he estat jo, evidentment, perquè jo per feina fan aquesta reunió amb la Molerida, la ministra. A la cotxe, a la mateixa, vinga. No, sí, sí, és flipant, és flipant, és clar. Hem de buscar la gent de l'Associació, que ja estigui jubilada, i que tingui disponibilitat, i després de prendre nota, i després de partir d'aquí, decidir, i a la propera reunió es posar-ho. Perquè és clar, i el que no puc fer és per estar amb una feina, i decidir no és precisament el que podem arribar a fer. Podem arribar a opinar, podem arribar a decidir. Nosaltres, les persones, els col·lectius, no tenim capacitat de decidir. És clar, que l'aigua, no? I després, també, hi ha un sector feminista que suposa, que està en contra, que no li agrada, o que no són simpatitzats per dir-ho així de la llei. Bé, bàsicament s'han ficat amb els menors. Amb els menors de vac. Sí, s'han ficat amb els menors de... Jo, quan aquí s'haig d'anar a passar el documental, una dona em va vindre, i em va fer una pregunta, que tenia que veure molt documental, i em va dir, jo no estic d'acord amb el tractament hormonal o del bloquejadors hormonals amb els menors. Jo li vaig contestar, però si estàs d'acord, i que vas disfrutar molt veient l'anàlia Comanechi, guanyant medalles a les olimpiades, doncs li estaven donant els mateixos bloquejadors que els hi puguin donar, amb un menor, perquè no tindre que patir les persones transadultes, aquest rebut social constant. O sigui que la culpa la teniu vosaltres. De fet, que voleu les persones el màxim normatiu possible. Que la diversitat la teniu com una aberració humana. O sigui, per les mateixes, una persona amb síndrome de Down, ja sé que no és comparativament, fosiu, ja us penseu que us encomanareu alguna cosa. Vull tenir una obsessió amb aquest tipus de coses, que la veritat és que jo flipo. Però jo he fet la compartida moltes vegades, perquè ens posem amb el punt aquell. Jo, quan anava a l'escola, jo vivia a prop de la plaça Molina, i anava a l'escola, és el de Vilena, quan anava al passeig de la Bono Nova. No quan estava a Tisplugues. Fixa't. Sí, jo soc va a Salonina de Naceret. I me'n recordo que agafava l'autobús el 16. I el 16 o el 17, ara no me'n recordo. No sé si era el 16 o el 17. I mai el no havia sentit. Jo diria que era el 16. Jo diria que era el 16. Però no em faig cas, perquè amb l'edat ja desbaria una miqueta. Però sí que me'n recordo, un dels conductors d'autobusos era de color. I és clar. Imposava molt. Normalment entraves a l'autobús per intentar te colar i amb aquell home allà... Tenies que pagar. No ho intentaves. Però el més important és que quan veig l'autobús, tothom li deixava un espai molt ampl. O sigui que no s'acostaven. Sí. Quant de vegades has passat tu no te'n recordes de això, perquè ets molt joveneta, però jo recordo anar pel carrer i era una persona de color. I la gent, intentant, no creuar-se per la seva pròpia sera, sinó creuant la sera. I ha sigut present durant molts anys. Ara veus una persona de color i no... Com si no passés res. Una persona de tren. Ara veus una persona de trans i te la mires. Vull dir, estem en aquell punt de la persona de color i de la persona de trans. En fi, una mica en mica, no? Sí, diuen de mica en mica s'omple la pica. Parlant del documental abans de l'estiu veu presentar a San Feliu el documental Transit i Felicitat amb en Joan Benarroc, que era el director del documental, bàsicament. Quina repercussió està tenint o ha tingut? Hi ha hagut crítiques, t'han comentat alguna cosa a nivell personal? Ara estem en una corrent que o ets cur, o ets una persona en la binària o no ets res. Sí, sí, és una cosa i jo els diria que les persones aquestes que es declaren cuir i que jo soc un més cuir que vosaltres, perquè jo tinc una expressió. Resumaríem a aclarir una cosa, perquè a vegades utilitzem paraules i, per exemple, a cuir, jo exactament en perdo. No sé molt bé què significa. Extran. En anglès és un acrònic que vol dir extrany. Extran, les persones estranyes, no estan definides dintre d'un entorn binarista. No saben si és un home o una dona o que és una cosa estranya. Ah, i ho pot saber que això es deia d'Androgen? D'Androgen, una persona d'Androgen pot ser cuir, però hi ha molts nois trans que són invisibles a la societat que es consideren cuir. Bueno, jo això el cuir me'l... Deixeu-m'ho, una paraula. Són modes. Jo crec que tot això són modes. La moda hippie, la moda cuir. La moda yuppie, la moda... hipster. Doncs ja la moda cuir. Ja passarà, però els trans ens quedarem aquí. Els trans hi serem. Això és clar que l'aigua. Amb referència a les opinions sobre la pel·lícula, normalment les crítiques que hem rebut, per exemple, amb aquells de Suïssa que es deuen... que tenen un altre nom així. Doncs van dir que el documental era d'escogunal. Deia que els idòscopes pregunten que t'estaven tirant floretes, perquè la primera a l'aigua dius-us no els hauria agradat, però sí, sí, sí, els va agradar molt. Però clar, el tema és que donem entendre un tema molt sexualitzat. Perquè és un documental molt sexualitzat. Perquè, de fet, és un documental transsexual. Purament transsexual. No és gènere, no és trans, no és no binari. És binari i transsexual. És així de clar. Però clar, si la gent que no li agrada, perquè no està de moda, que té el seu problema, però el resultat és que cada dia hi ha més nenes d'aquestes trans o transgènere, que quan arriben a la edat adulta i el mama, qui era, tenen mi pròpia bàquina. Cada dany amb més, vull dir, és així de clar, però per què? La meva pregunta és si l'educació és que ja no fa falta. Perquè, realment, no fa falta. Per què hi ha tantes nenes que ho volen? Perquè volen tenir la seva coherència sexual efectiva. Va, doncs que això... Va, em cau de calar, si vull dir, no estic en contra dels demés, ni molt menys, però que no adiestrin, que no doctrina, les persones a no fer-ho per quan l'impuls és fer-ho. Si tens un impuls de fer una cosa, no deixaràs de fer-la. No sigui perjudicial per tu, evidentment. Però, en aquest cas... I abans ha estat el tema de parlar també de menors i de nens, nenes transsexuals, el tema dels bloquejadors hormonals. Hi ha molta gent, encara, a través de les xarxes socials, bàsicament, de YouTube, molta gent penja les seves experiències o quins són els canvis que estan patint a l'hora d'utilitzar bloquejadors o a l'hora d'utilitzar certes hormones. Això, com s'està vivint entre el col·lectiu? És un punt delicat, perquè és un punt complex de poder explicar-ho aquí amb un sol programa a ràdio. Això duraria hores, no? Sí, perquè no ens posaríem mai d'acord amb tota la gent. Jo puc durar la meva opinió, que ha sigut una opinió que he donat sempre, i jo no estic a favor dels bloquejadors. No pel fet que sigui un bloquejador, sinó perquè porta conseqüències. Les conseqüències, bàsicament, són que no hi ha creixement gonadal, no hi ha una experiència sexual de base, no hi ha una... En fi, clar, això comporta que els ossos creixeran, això comporta que el no prendrem, vull dir, la estructura hòstia no serà la femenina, sinó que serà la masculina amb el cas dels noies trans. Però jo no sé què és pitjor. Que et condemnin a atendre una talla una mica més elevada o unes formes una mica més masculines, o que et condemnin a no conèixer la sexualitat, no? Perquè aquí fan exactament aquests bloquejadors. Home, retracen el creixement, el creixement, vull dir, els bloquejadors urbunals, bàsicament, són la Colossaria Línea i la Triptorellina, però la Triptorellina fa més de 40 anys que es dona. De fet, són medicaments que es donen també per cárcel de pròsta, avui els cos, com si. Però fa 40 anys que es donen per cárcel de pròsta, perquè són bloquejadors urbunals, impedeixen, impedeixen que el que són els endrogens tirin endavant, o sigui, es puguin recepcionar, impedeixen que l'LFSH del cervell doni les instruccions de fabricació de testosterona. Aquesta fabricació estic completament bloquejada i no es produeixi, per tant, la funcionalitat d'això és controlar el tumor, o reduir-lo, o que, al moment de determinar si operable, extirpar-lo, i aquí s'ha acabat el problema, no? Però aquest seria el cas de la pròstata i tal, i suposo que deu haver-hi altres dolences que també es deu poder utilitzar. Però, en el cas dels menors transsexuals, ells es fixen en els edats de tàner, es miren el creixement dels canyells, i llavors veuen si aquesta persona està a punt de fer un canvi. Els bloquejadors ajuden a que no hi hagi un desenvolupament físic que després li comporti un mal més psicològic que no pas una altra cosa, no? Com és el cas nostre, faig un metre a 86 de la sada tinc aquesta beu. La neu no som nota massa perquè les coses que em siguin, les mans i els peus tampoc estic tan grans per l'edat que tinc, mai per la sada que tinc. Però, bueno, amb la beu ja cantem una mica, no? Doncs aquesta beu queda més definada, la neu no es desenvolupa, evidentment, doncs agafen el creix corporal, l'esposa, allà una esposa amb les parces on es posarien amb una dona, i llavors automàticament té el que se'n diu més, cis-passing, vol dir que la persona cis és una persona com tu, doncs una persona com la majoria, és la majoria, el que més s'obunda. Doncs no et tindràs cis-passing, vol dir que s'assemblen més el que més s'obunda. Però, bueno, després hi ha aquest risc que és important, que per culpa del que és bloquejador 2.000, hi ha un dels empolopenguinal i, bueno, ara hi han d'haver... Hi han d'haver efectes colaterals, però, bueno, això és desigió també de la nena, no? De vegades prenen bloquejadors durant dos, tres anys i després fan una hormonació creuada, perdoneu, una hormonació creuada i poden arribar a tindre i coneixer el que és un orgasme, per exemple, i en un moment determinat és importantíssim, eh, conèixer el que és un orgasme quan ets adolescent, perquè el teu cervell ja el tens preparat, llavors, per la sexualitat en si, no? Llavors, en el moment que t'arribes i tu peres i fas una vaginoplàstia, doncs tindràs moltes més possibilitats de poder gaudir del teu sexe, del teu genital del qual el teu cervell ja ha connectat, no? I ho dic connectat perquè no sabem mai a les persones transsexuals si tenim orgasmes femenins, però el que era així podem assegurar és que no tenim orgasmes masculins. El personal mèdic, el personal sanitari està preparat per a aquestes coses, és a dir, n'hi ha especialitzats en tot el tema de hormones, de tot això? Sí, que sàpiguen com m'ha fet. A Barcelona tenim trànsit, també hi ha el clínic, que és la secció anticoronòlogia, un anticoronòleg, doncs evidentment el que més saps són hormones, però bàsicament les enseñances d'aquesta gent han sigut en base, les estadístiques en base en el que les persones transsexuals personalment els hem anat explicant i amb això s'ha fet un estadístic. El problema és que la medicació que es dona als persones trans o transsexuals no són fetes express per elles, sinó que són fetes per el que dèiem abans, per toleràncies de pròstata, per persones perdones cis, però amb dosis veterinàries, evidentment. Per tant, no hi ha una medicina estricta per persones trans. Potser amb el futur hi serà, les coses com sigui. I serà perquè per nàsties els hi ha de ser, no podem obviar. No podem obviar els persones trans. Això seria com demanar una persona que tingui jo què sé, tingui una altra dolència i com que sou pocs això no s'estudia, que malauradament ja sabem que és així, segons vegades, i allò es quedais, no? Però amb mica en mica totes aquestes dolències es van estudiant i es van... però els nostres no és dolència, el nostre és un sentit que necessitem pirant davant i que és un impuls, que és referable, que necessitem pirant davant i que necessitem una medicació que són hormones, no és que sigui pròpiament una medicació, que sigui la hormona, perquè la hormona la produïc vosaltres i la produïm tots les hormones de manera natural. Però les hormones oposades a les que fabriquem, sí, que necessitem prendre-les de manera sintètica. I això és el que ens ajuda tirant davant amb les nostres vides i amb el nostre sentit. Rosa Maria, queden 10 minutets per tocar la set en punt. Deixarem si et sembla aquí l'espai d'avui. Adalentem que la setmana vinent segurament també, no sé si la setmana vinent o no sé quan, et sentirem, també per Ràdio d'Esvern, pots així? Serà així, si el dia 20 em sembla que és, no? El dia 20, en horari de matí, el magasin de l'ajusta, que conduix la Mireia Redondo. Exactament. Doncs també t'escoltarem per parlar d'un altre projecte diferent. El tema de l'antar-lo és el tema de la nova revista. Això sí que ho podem dir, que es presenta el divendres 17 de setembre a la revista al centre de les Toballoles, a Sant Feliu de Llobregat. I bé, és un projecte molt xulo i segurament feta amb molta garinyo i molta il·lusió. De moment, a l'associació hi ha moltes firmes, moltes persones que hi han escrit. Valdrà la pena, valdrà la pena. Sí, i més que res, dir-vos que, des de feia més de 20 anys, no s'havia fet una revista trans. Però la trans poca en té. No, no. No ho veurem, no ho veurem. Exacte. Top secret. Molt bé, doncs Rosa Maria, ens tornem a trobar d'aquí 15 dies, si et semblen. Amb més coses, que vagi bé. Un abraçat a tots plegats. Adéu. A l'esclàs. Que els matins et desperti sense precipicis. Que estimo en algú sense que la necessitis. I no deixis que les ferides s'endureixin el cor que no reposen el por de l'ànima. Recorda, si plou dins teu que caminar cura les ferides. Que viure, viure no és estar a vius. La vida és l'actitud d'umplir la vida. La vida. Allò que passa, quan tu rius. Ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah. Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Poteles. Juntes sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps que t'estàs perdent. I tu perds des de fa molt. De veritat, tu vol seguir perdent. Si no veus esport femení. T'estàs perdent a la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audivisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació de l'Ajuntament de Catalunya. Com protegir-nos de la Covid-19 en el dia a dia, millor a l'exterior que a l'interior. Millor amb poques persones, com moltes. Millor, tins la teva bombolla, que fora. Millor, poc temps, que molt temps. Millor, persones de risc baix, que de risc alt. Informa't en a canalsalut.gencat.cat. Sistema de salut de Catalunya, Generalitat de Catalunya. I hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo? Apuntat al voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques a bebaixaexela.cat. Perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya, 100 milions i mig de fotors. Generalitat de Catalunya, 100 milions i mig de fotors. Me muero al pensar que algún día es de sueño. Llega hasta el fondo del suelo. Y no recordemos nada de este tiempo. Me muero como aquel soladito de hierro. Que aguanta de pie en la batalla. Con miedo temblando dispara. Y no quiero despedirme de estos años. Que no voy a dejarte de la mano. Voy a probarle todo el tiempo que pueda el amor. Despertarme que estés a mi lado. Y el sol pinta en nuestra habitación. Voy a robarle todo el tiempo que pueda el amor. Y algún día poder explicarte el porqué de esta canción. Me muero al pensar que algún día estés lejos. Y no pueda contarte mis miedos. No quiero echarte de menos. No quiero despedirme de estos años. Que no voy a dejarte de la mano. Voy a probarle todo el tiempo que pueda el amor. Despertarme que estés a mi lado. Y el sol pinta en nuestra habitación. Voy a robarle todo el tiempo que pueda el amor. Y algún día poder explicarte el porqué de esta canción. Radio Desper. Durant de 8.1. Emoema. Radio Desper. Durant de 8.1. Vinga, que falta només un parell de minuts perquè toquin la set de la tarda. Nosaltres deixem aquí el magazine de tardes. Aquest nou magazine, nou programa que fem a Ràdio Desvern. Està anomenant així la Rambla. Nosaltres ens tornarem a trobar demà a les 5 de la tarda, aquí sintonitzant el 98.FM, més actualitat i més espais. Res més, que veu de tenir molt bon vespre. Una abraçada. Ràdio Desvern. Ràdio Desvern. Ràdio Desvern. Ràdio Desvern.