98.1 El poema ràdio d'Esfer 98.1 Bona tarda, us informa qui li en sabria. Aquesta tarda ha de quedar en llibertat i el president Puigdemont, la justícia italiana, ha decidit que no hi ha cap motiu per retenir-lo a la presó o aplicar-li mesures cautelars. I més quan el fiscal del Tribunal de Palació de Sàssar no n'ha demanat. A la porta de la presó de Sàssar, molt a prop de l'Algué, hi ha l'enviat especial de Catalunya Ràdio, Marc Jurado. Bona tarda, qui li en acorda de la llibertat de Carles Puigdemont, que ha sortit a de la presó aquesta mateixa tarda. Encara és a la presó un fet nit on som ara, la Casa Circon d'Ariale de Cesaro, a 15 quilòmetres de la Corte, que ha demanat per videoconferència a les 3 de la tarda. Puigdemont ha declarat uns minuts pocs. La fiscalia no ha demanat cap mesura cautelari només el seu advocat ha fet una sola pregunta a Puigdemont. Si tenia intenció de marxar d'Itàlia, ha dit que no, i precisament per això, el jutge que no ha demanat res més ha anunciat que el deixaria en llibertat sense cautelars o anunciats. El cap de l'oficina del president Puigdemont, Josep Lluís Alai. El Ministeri Fiscal no ha demanat cap mena de mesures cautelars, i per tant, hem d'esperar que el jutge dicti la seva sortida immediata de la presó. Això sí, per quedar-se uns dies, no sabem quant, a Sardènia, perquè continuï el procés que s'ha d'iniciar a Espanya d'extradició. Ara el punt d'atenció informativa és a la presó, en som amb una trantena de manifestants, música de Lluís Llach de Fons Estones, i amb representants polítics, com l'Àura Borràs de Junts, i Marta Vilalta, portarà un nacional d'Esquerra, i l'eurodiputada també d'Esquerra, i entre d'altres també, el delegat del govern d'Itàlia, Lluca Belitzi. Quan surti Carles Puigdemont, l'hora ningú la sap, té previst recuperar la seva agenda d'aquests dies a Sardènia. Això sí, no podrà marxar de l'illa fins que no resolgui la qüestió de Fons, l'extradició, el procés judicial, i el reglament. El 15 de setembre, s'ha d'agafar per totes les partits que es van fer les eleccions d'Esquerra. L'associació de municipis per la independència ha convocat concentracions per aquest vespre a les 8 davant els Ajuntaments en protesta de la detenció de Carles Puigdemont. A Barcelona, aquest matí, ja hi ha hagut una concentració a la confluència del carrer arribau amb la Diagonal a prop d'on es troba situat al Consulate itàlia convocada per Òmnium i la N.C. Líders independentistes de diferents formacions Han fet una crida mantenir les protestes vives als carrers. El president d'Òmnium Jordi Cuixar, en declaracions al matí de Catalunya Ràdio, ha dit que la detenció de Puigdemont posa en qüestió la taula de diàleg. Una mesa de negociació és útil en tant en quan formi part d'una estratègia compartida del conjunt del sobiranisme i que no sigui una arma llancíbola, però sobretot i una mesa de negociació ha de servir per no fer el pressa. L'estat espanyol avui per avui estem veient que no hi va des de la sinceritat, ni hi va des de la responsabilitat. Centenars de persones han sortit al carrer la primera nit de les festes de la Mercè a Barcelona, el Born, el Passeig, Lluís Companys, o la Plaza d'Espanya han estat alguns dels punts on hi ha hagut més gent i també botellades. El tenent d'alcalde de Barcelona, Jordi Martí vincula el fenomen a la pandèmia i el tancament de l'òsic nocturn i admit que la resposta de la Guàrdia Urbana ha de ser limitada. La torre de vidre, la nova ficció radiofònica de Catalunya Ràdio, s'estrena dilluns que ve. Em dic Solaris i sóc un planeta, un planeta viu. És la primera sèrie de ficció de Catalunya Ràdio en audio immersiu. El director de la sèrie i màxim responsable de continguts de Catalunya Ràdio, Santifaro, destaca que els ullents que l'escoltin amb auriculars gaudirà d'una experiència única. Ho ha explicat a la tarda de Catalunya Ràdio. És un audio envolvent de 360 graus. És l'afecte del que era el 3D, les tres dimensions. En el vídeo, l'audio immersiu és el 360 en audio. Em dic Sònia. La torre de vidre és una història original de l'escriptor Albert Sánchez Pinyol i té un repartiment de primer nivell. Pere Arquillouet, Nausica Bonin, Lluís Marco, Pep Anton Munoz i Artur Busquets posen veu als protagonistes d'aquesta inquieta en història ubicada en una Barcelona postapocalíptica. El nou espai candidatis capítols es presentarà al festival de cinema fantàstic de Sitges que arranca el 7 d'octubre. Esport, Sergi Andreu. El Barça presentarà legacions a la segona tarjeta groga que hi va veure Frenki de Jon contra el Cadis i també per la que li van ensenyar Sergio Busquets en un partit on també va acabar expulsat Cuman. El Barça, de fet, també presentarà recursos a la vermella que va veure el Tecnic Holandès. D'altra banda, el Comitè de Competició ratifica l'ascensió de dos partits a Joao Félix i l'Atlètic de Madrid. Ja ha dit que recorrerà el Riu Unald d'Arbitratget de l'Esport per demanar-la cautelar. Encara, en futbol, Jonatan Soriano, exjugador de l'Espanyol, el Barça i el Red Bull Salzburg anunciat avui que es retira. La temporada passada, Soriano, de 36 anys, va jugar al castelló. En basquet, la segona jornada de la Lliga C.B., obrador i joventut i menresa València, partit que en què tornarà a haver-hi públic al concost, després de més de 500 dies d'absència, els dos partits començaran a la set. I a la Lliga de Campions de Vaterpolo, categoria masculina, l'Atlètic Terrassa juga a la cinc, ara aquesta hora, contra el Barçòvia polonès en un nou partit de la primera fase de la competició, que es disputa a Sabona, a Itàlia. Aquest matí han sumat la primera victòria contra el primer orac cotor de Montenegro per 11 avui. Bona tarda, ja es pot consultar l'acte del sorteig per a l'ajudicació dels orts municipals de Can Cardona, que es va celebrar dijous 16 de setembre, i es va metre en directe a través de YouTube. Fins aquí les notícies. Ara toca acollir el rei. Un restaurant. Bona tarda, ja es pot consultar l'acte del sorteig per a l'ajudicació dels orts municipals de Can Cardona, que es va celebrar dijous 16 de setembre, i es va metre en directe a través de YouTube. En aquest document es pot consultar les sol·licituds que han obtengut una parcela, així com l'or que s'ha assignat a cadascuna d'elles. També es pot consultar la llista d'espera que regirà l'ordre de prioritat d'accés a les parceles en cas que quedi alliberada. Recordem que s'han adjudicat fins a 32 parceles destinades a Conreu Ortícula, tenint en compte diversos supòsits. Finalment, després de l'adjudicació, hi ha 36 persones en llista d'espera. A la pàgina web de l'Ajuntament de Sant Jus i també a la notícia de Ràdio d'Esvern, podreu consultar aquesta acte del sorteig i també el planul d'ubicació dels orts. Després d'un any orfe, en guany sí que se celebraran els cars de coixinets. Així ho han fet saber des de l'organització de la cursa a través d'un comunicat a les xarxes. Arriba doncs, finalment, la 44ena Curs de Cards de Coixinets, que se celebrarà com sempre el segon cap de setmana de novembre, els dies 13 i 14. Des de l'organització, però, demanen comprensió i és que la cursa tindrà molts canvis respecte a anys anteriors pel tal de fer-la compatible amb la normativa vigent. L'organització està treballant intensament per tal de poder-la adaptar, uns canvis i noves condicions que encara són desconeguts i que se n'aniran anunciant els propers dies. De moment, però, l'organització ha fet saber que s'han justencs i les s'han justenques, que poden fer-se a la idea que aquest any no hi haurà públic els revolts. I finalitzem aquest vulletí recordant-vos que, en vici sense edat, el programa de voluntariat social que vol retornar la capacitat d'anar amb bicicleta i sentir el vent a la cara a persones que ja no poden fer-ho per elles mateixes, continua buscant voluntaris i voluntàries. Aquesta setmana, als micròfons de ràdio d'Esvern, hem tingut el coordinador de l'Associació, en Carles Sánchez, i un dels voluntaris, en Toni Montessinos. En Carles va explicar que actualment s'enjust ja compta amb 56 voluntaris i voluntàries, però que tenen moltes sortides i que necessiten ampliar l'equip. Recordeu que el proper divendres, 1 d'octubre, comença el nou curs de formació obert a totes les persones majors d'edat que vulguin sumar-se als equips de voluntariat. En dues sessions d'assistència obligatòria, la primera serà una sessió teòrica on l'any del divendres o d'octubre, de 5 de la tarda a 7 de la tarda, i més endavant hi haurà una sessió pràctica presencial acompanyant cada un dels municipis que hi participen. Fins aquí la informació local. Fins aquí una hora. Bona tarda, senjors! Passant 10 minuts de la 5 de la tarda d'avui, divendres 24 de setembre, dia de la marçat. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el nou magasí de tardes de ràdios desverns. Estau sintonitzant el 98.efm. Jo sóc la Núria Garcia, em presento per si no en coneixeu. Estareu amb mi cada dia en aquesta temporada de 11 divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui, a primera hora, què tenim? Doncs bé, d'aquí i fins a les 6 rebrem aquí a l'estudi a l'Andrea Esmeratz, col·laboradora que ens porta a cada divendres les novetats pel que fa a la música i també a les sèries i les novetats que hi ha a les plataformes en streaming. Després, a segona hora, aquí a la Rambla, també tindrem entrevista amb Pep Palatios, que és el president de l'Atlètic Club de Futbol, de Fut de Sant Just, i també a l'Adrià Vila, l'encarregat de comunicació d'aquest club. Tot això serà de seguida. Us deixo un tema musical i comencem! Una grima que cae, una sensación que hay que disimular, porque aunque lo sé y lo sabes, nunca fui capaz de hablar, yo sé que fuiste tú, el que te fuiste tú, y encima dice que lo solo, solo hiciste tú, y no me importa si vas a llamarme, yo quiero besarte, besarte y besarte, yo quiero besarte, besarte y besarte, no sé qué pasará en Berlín, si todo va a ser el fin, pero mejor debes tener que esperarte. És el nou tema d'Aitana, es diu Berlín. Si vuelves a ser el adelante, yo sé que fui inspecto, el que te fui inspecto, y encima dice que lo solo, solo hiciste tú, y no me importa si vas a llamarme, besarte, besarte y besarte, besarte y besarte y ahora mejor debes tener que esperarte, besarte y besarte y ahora mejor debes tener que olvidarte, dice que amor de lejos felices los cuatro, si estás con alguien pienso acá rato, y no son de los puntes mis zapatos, como nos damos besos por un iPhone. No sé qué no servirá de nada, y no siento yo si te vas a ir a verte, por favor, que tanta espera está peor, no sé qué pasará en Berlín, si todo va a ser el fin, pero mejor debes tener que esperarte. ¿Qué pasará en Berlín si tú no estás aquí? Tal vez si vuelves a ser el adelante, yo sé que fui inspecto, el que te fui inspecto, y si me dice que solo solo hiciste todo, no me importa si vas a llamarme, yo quiero besarte, besarte y besarte, besarte y besarte y ahora mejor debes tener que esperarte, besarte y besarte y ahora mejor debes tener que olvidarte, besarte y besarte y ahora mejor debes tener que olvidarte. Estudio l'EFAP d'Oxiliar d'Infermeria. Puc aportar molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una EFAP dual. Estudiu i treballo a l'hora. Informa't a les preinscripcions i descobreix el teu futur a efap.amv.cat. EFAPRO, aviat podràs volar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Profesional i l'AMB. Vinga, abans d'entrar amb l'Andrea Esmeratz, ara passen 15 minuts de la 5 de la tarda d'avui 24 de setembre, repassarem les efamèrides que van passar tal dia com avui. Recordem que som el dia 267 i ens queden a veure 98 dies per acabar aquest 2021. Quins esdeveniments van passar tal dia com avui? Doncs per exemple, el 24 de setembre del 1957, a Barcelona es va inaugurar el nou estadi del Futbol Club de Barcelona i a substituir, però que hi havia, el camp de les Corts. Després també altres efamèrides. Per exemple, ja anem ja a nivell mundial. Tenim que el 1973, Guinea-Bissau, va declarar l'independència de Portugal. De naixements, persones famoses que van néixer tal dia com avui, doncs hem de celebrar l'aniversari de Jaume Sissa, que en autor va néixer l'any 1948 a Barcelona. El dia com avui també va néixer, per exemple, el periodista i activista social David Fernández de Barcelona, l'any 1974. També és l'aniversari i aquí ja obrim de mires a nivell internacional. L'any 1905 va néixer a Severo Cho, metge bioquímic de nacionalitat espanyola, i a partir de l'any 1956 també nord-americana. Severo Cho, a part de que aquí s'enjust tenim un carrer, va estar guardant el premi Nobel de Medicina l'any 59 pels seus estudis sobre la replicació de la DNA. Avui també hem de celebrar l'aniversari de Maria Teresa Ruig González, una astrònoma xilena presidenta de l'acadèmia xilena de la ciència. Ella va néixer l'any 1946. I ara anem amb les nascorològiques, perquè igual que tal dia com avui, 24 de setembre, van néixer personalitats famoses, també n'han mort. Per exemple, és el cas de Boni Weiss, l'any 1992, va morir a Florida, ella va ser una legendària venadora i empresària responsable de l'èxit d'Alta Peruher. Estem a la primera hora d'aquí, la Rambla, el magazine de tardes de ràdio d'Esvern, i ha arribat el moment i el dia de fer la secció de novetats musicals i també de sèries amb l'Andrea Esmeratz o l'Andrea. Molt bona tarda.Bona tarda, Núria. Doncs de fons està sonant la cançó de la Miley Cyrus, aquesta cançó que es diu Malibu, perquè sé que t'agrada molt. M'agrada molt la Miley. M'agradava, en el moment que vam parlar d'ella. Avui tornarem a parlar una miqueta de la Miley. Molt bé, doncs escoltem, tu diràs per on comencem? Doncs sí, sembla que comencem per la novetat nacional, perquè n'hi ha moltes de novetats, però n'hi ha poques que valguin la pena a nivell nacional. No, és que és tot reggaetón, reggaetón, reggaetón, reggaetón. I sí que hi ha cançons de reggaetón que són bones, però és com trobar una aguja en un bajat. Ja, o sigui, has d'escarbar molt per trobar una de bona. Bé, bé. A més, la novetat que et porto és de l'Aitana, que és d'aquí de Sant Climent, d'aquí al costat... Del baix lluny, del baix lluny. M'ho lliguem una miqueta amb ràdio d'Esvern. Vinga, clar, home. Doncs, Aitana, la setmana passada va presentar Berlín, que ha dit que serà el primer tema del seu pròxim disc, tercer disc hi ha. És a dir, que ha donat una mica ja la patada a on és. I, a més, no només el disc, sinó també l'estil aquest pop rock, Abrilabing... Ha dit que el tercer disc serà una altra cosa, que serà més mogut, electrònic... I que, de fet, està treballant amb Cali i el Dandy. I que va explicar en una entrevista recient, a los 40 principales, que ja té tot el disc que s'hi ve tancat, i que ara el que està fent és buscar col·laboracions, i tota l'estratègia de màrqueting que seguirà el disc, i acabar la gira, també, de on ser razones, per començar ja amb l'Ossowen. Però, de moment, hi ha fet un testet amb la cançó Berlín, que és una cançó curiosa per la lletra. Per tant, jo crec que és millor que primer la sentim, que escoltem casa a la lletra, i després comentem... Comentem les coses que apareguen. Això em sona a mi un amic que és el seu. Segur que hi ha alguna cosa de per mi. A veure, a veure. Una lágrima que cae, una sensació en què hay que disimular, porque aunque lo sé y lo sabes, nunca fui capaz de hablar. Yo sé que fuiste tú, el que te fuiste tú, y si me dice que lo solo es solo hiciste tú, y no me importa si vas a llamarme, yo quiero besarte, besarte y besarte. No sé qué pasará en Berlín si esto va a ser el fin, pero mejor de más tener que esperarte, qué pasará en Berlín si tú no estás aquí. Tal vez si vuelves no seré la de antes, yo sé que fuiste tú. Hem passat la frase ja tràgica. Berlín va ser el fin. Si vuelves no seré la de antes. Però un moment, ella va anar a Berlín? Explico. Clar, posa'ns en context, Andreu, perquè això deu ser un salseu de la hòstia i estem aquí pendents. A Itànava anuncia que traia una cançó que es deia Berlín, jo el primer que vaig pensar era una cançó de mort, perquè ella va anar de vacances a Berlín amb el Miguel Bernardo. Jo era fins aquí tot el que sabia de Berlín, que no s'haurà fet una cançó d'esperança en aquest viatge. Però la realitat és que a Itànava anava de vacances, però Miguel Bernardo estava bisquena allà, i portava bisquena allà, ha estat una temporada llarga, perquè ha estat gravant una sèrie a Berlín. I aleshores... A Itànava ha explicat que en aquesta cançó s'ha posat amb la pell de... I què passa si a Berlín... Doncs això trontolla mentre t'ho estiguis fora. Ella diu que s'ha posat en la pell de, potser... Perquè a dia d'avui encara són parella, i ha de defensar que són parella, perquè són una d'aquestes que són pareja-empresa, quasi. Sí, és com si li estigués recriminat, de haver-se marxat a Berlín. Clar, perquè li diu... I si Berlín va ser el fin, i sobretot l'important, és que potser quan tornis ja no serà la mateixa. Ostres, que és a Itànava. Això és lleig, això és lleig. Sí, sí, jo sé que fuisteu tu, el que te fuisteu tu. I si Madrid se queda sola, eso lo hicisteu tu. És com dient-me, m'has deixado sola tu, eh? Jo n'he sigut. No, no, ja s'escuda ja. Ella diu que és perquè, doncs, que ell s'ha anat fora, li va donar la inspiració per pensar què passaria, sí. Aquí és quan nosaltres diem... Però és que potser ha passat. Que ha passat per una crisi, que ara ja tornen a estar bé, però potser és que allà vam passar un moment o complicat. Però per part d'ella o per part d'ell? O per part dels dos. M'agrada beure. A la entrevista que està a los 40 principales que ja hem dit, ella també ha explicat que a Miguel Bernardo va ser una de les primeres persones en escoltar aquesta cançó, i li va dir, és que no sé si treure-la, perquè parla d'això. Dius, si és una situació inventada, és igual, no? Ja. Perquè t'has de preocupar. Bueno, és una mica de morbillo que es parla i respecte que la gent li vagi donant clics a la cançó. També tot i que és en l'Aitana, no li fa falta. Bueno, no està tan íntegit aquesta cançó que esperava per ser el primer tema del tercer disco. Aitana li passa que quan no fa col·laboracions no aconsegueix... No aconsegueix... Ara no trobaré... Per ella mateixa, no? Sí. És com que jo el que veig és un treball per part de l'universal de la discogràfica molt forçat, que aconsegueixi l'èxit de Visval, però és que l'èxit de Visval no es podrà tornar a aconseguir, perquè és un context musical... Diferent. Completament diferent. Aleshores és com que el fet de que els dos discs que hi ha tret i el que ha de treure, que cada un hagi sigut un estil diferent, és com que aviam si aquí aconseguim l'èxit, aviam si aquí i tal. Van provant diferents estils, inclús, també. Sí, i aviam d'on d'on de moment. De Daniel Clavo. Jo em pensava, en aquest últim estil, jo crec que ha anat bastant bé on fer razones. Sí, sí. A més, l'última col·laboració amb Mon Amour, que també és aquest estil pop rock, guapatat. Guapatat, literal, sí, sí. Jo crec que si Berlín hagués anat en aquesta direcció, com evolucionant el so d'on ser razones, que jo crec que hagués tingut èxit infiltratari, perquè ara mateix i tant estava en un moment de que l'està petant. Sí, sí, literal. Però bé, potser a la llarga funciona més. Potser a veure com li va l'estrena del disc. Seguim amb més cosetes. Amb una trenovatat... A veure. Amb unes X, amb el seu primer disc, Montero. Uf! L'Innes X jo crec que acaba de viure la millor setmana de la seva vida. Va guanyar vídeo de l'any als VMAs per Call Me Your Name, després es va presentar a la Met Gala el dia següent amb un dels vestits més comentat de la nit, i va acabar la setmana publicant el seu primer disc Montero. Estreiazo. Estreiazo. Però potser que no li posi jo la guina del pastè. No. Perquè a Estats Units potser que es quedi sense el número 1. Pfff... Potser. I per què? Perquè no sigui provos i no hi haurà altres contínuos. Té una altra persona, Drake, que amb la tercera setmana d'estar al disc fora, encara està ahí manteniendo el número 1. I sembla que es quedarà molt apretat. T'haig de dir que a Estats Units encara queden unes hores perquè estan aquí el recuento a veure què passa. Jolín. Mare meva, aquests que... Sí que el que s'ha de destacar de l'Irnes X és que en el primer disc que treu ha aconseguit col·laborar amb Elton John, Miley Cyrus, Doja Cat i Megan Distellion. Es conec tots menys la Megan. La Megan té una col·laboració amb Cardi B, la de Wop, no surten la Norman i la Rosalía, la Kylie Jenner, em sembla, també. Havia d'entreure a far-la un any, no ho sé, més o menys. I a mi també una altra cosa que m'agrada estar a l'Irnes X, que jo sempre ho he pensat, crec que ja ho he comentat alguna vegada, és que és una mica la Rosalía americana. Sí, per què? Perquè ella ha agafat el gènere, diguéssim, folclòric de Estats Units, que és el country, en el cas de la Rosalía va ser el Flamenco, i l'ha portat a una altra dimensió. A un altre estil. L'ha barrejat amb el pop, amb el rap, amb temes més urbans, i ha aconseguit crear una cosa nova. Però bé que li ha anat. I, a més, l'Irnes X és una persona, un home negre, que és homosexual. El country, normalment, ha sigut un gènere dominat per homes heteros blancs, molt racistes. Sí, totalment. Per tant, que de repente hagi aparegut aquesta persona en aquest món, la revolucionat una mica, i jo, de fet, me'n recordo que quan va treure el Town Road amb Billy Ray Cyrus, des d'aquest sector salva a qüestionar amb ell, però sobretot a Billy Ray Cyrus, per accedir a fer una col·laboració amb ell. Per què? Jo crec que la cançó més destacada, i la que jo crec que ha posat en un llistó molt alt els homes dins de la música a partir d'ara, és That's What I Want, perquè a nivell té una imatge molt treballada, i és un cantant que no surt a l'escenari amb la guitarra, que ho podria fer, però fa espectacle, i cantants masculins que facin espectacle a l'escenari. Pocs en queden, no? Pocs en queden. En Fael Bisbal en feia la patada, a l'Ave Maria, a Eva Maria... Ave Maria, això. I poc més, tu. Justin Bieber, quan va començar, se li deia que era el nou Michael Jackson, perquè fèiem l'espectacle, fèiem les coreografies impressionants, per tenir 16 anys, com que a mi els anys han anat com... Desdibuixant, una mica, eh? Desdibuixant. Bueno, doncs tenim... S'haurà de veure si també és el primer disc, si ens segueix mantenir això a la llarga, però jo crec que... els cimientos els ha posat... Forts. A veure, Doris, aquest noi, quants anys té? Em sembla que té 18 anys, 18, 19 anys. A veure, és de l'any 99. Té la meva edat. Tots, no? Jo el feia més fet dit. Doncs mira, sí, sí. Montero, en nom de baixament, es diu Montero Lamar Hill. Em diu que l'entrada sigui la gent del que diu a l'entrada de la Piquipèria. És un ràper, cantant i compositor nord-amèrica, i va ser conegut internacionalment pel single de rap, que va solir una popularitat viral a l'aplicació de TikTok, a principis del 2019. Bueno, molt bé. Doncs tu, escolta'm, felicitats per... Lil Nas X. Escolta'm una mica la seva cançó. That's what I want. A veure. That's what I want. El que em sorprèn és que en Andreia, en el vídeo, en el YouTube, la cançó, bueno, el vídeo oficial de la cançó, com si diguéssim, mires a baix i hi ha 1,3 milions de mi gust i en 117 mil... O sigui, perdó, hi ha 1,3 milions de mi gust i no he dit res, no he dit res. I 117 mil de canó. Havia entès 117 mil milions. Sí, sí, sí, però no. No, no és... Jo deies que em sorprèn. Em sembla que el rècord a vídeo amb més dislikes és el de Justin Bieber amb Baby. Em sembla. Què dius? No sé si en dos últims anys li ha tret, però és un rècord que ha estat molts anys. Boa. En fi, seguim amb més novetats de música després del Lil Nas X. Seguim amb Lady Gaga, que ja porta bastants més anys que Lil Nas X. I amb Lady Gaga ja s'arrasta bastant. I amb Toni Bennett, que aquest sigui 95 anys. Aquest ja està, té un peu ja... Però bé, escolta'm, que si es conserva i va fent la seva feina i li agrada i està xerit, que segueixi així molts anys. Toni Bennett i Lady Gaga traurà en l'1 d'octubre el seu segon disc de duets. En aquest cas aquest disc estarà dedicat a Cold Porter. Oh, Cold Porter, és un... Sí, de música, i tots aquests els duets que faran... De clar que també, no? Tots els duets que faran Toni Bennett i Lady Gaga són les cançons de Cold Porter. I el primer duet que ha entret, que ja està disponible a tot arreu, és Love for Sale, que és bastant semblant a l'anterior treball que van fer, per tant, no hi ha cap sorpresa ni cap novetat. La novetat negativa, diríem, és que no podrà presentar aquest treball junts. La nomena presentar el 30 de setembre en streaming, en concert on-line, però el 13 d'agost Toni Bennett, per prescripció mèdica, es va haver de retirar dels escenaris, pateix el Seimer, té 95 anys, va arribar a gravar el disc, suposo que també la feina d'estudi no és la mateixa, que fa concert en directe, i és una cosa que pot allargar-se, i anar-ho fent poc a poc en canvi el concert. Estan activa en aquest món fins als 95 anys, també té un mèrit. Perquè, a més, amb l'anterior treball que va ser fa 10 anys, 85 anys, i va anar de gira per tot el món. No es podrà fer en duet, però sí que ho faran en solitari Lady Gaga, i és una presentació no només en streaming, sinó que arreu del món es podrà seguir en zones exclusives per fans, i a Barcelona aquestes zones exclusives estaran a la maquinista, i a Glòries, que segons ell hagi, estaran ambientades en jazz clubs, i que serà una cosa bastant íntima, o sigui, de poques persones, com els macroconcerts que tenim acostumats a Lady Gaga. I jo, si vols, escoltem aquesta cançó abans de passar els concerts de la setmana, del cap de setmana. Vale, doncs escoltem Toni Benet i Lady Gaga. Vinga, aquests vídeos que durant tant... Si el Toni Benet se'l veu gran... Només se'l veu cascat. Jo en el primer treball se'l veia gran, però que encara... Tirava, no? Sí. És una mica peculiar. Sí, és una mica peculiar. Perquè, a més, quan va sortir el primer treball, ningú s'esperava aquest costat de la Lady Gaga, aquest cop amagat. Sí, com entre jazz, sul i... Bueno, mira. Va aprovant d'aquí i d'allà, aquesta. Molt bé. Aquesta és la cançó de... que serà el nom del disc. El disc que es dirà l'Offercale surt a la venda a l'1 d'octubre. Molt bé. I doncs, si et sembla, acabem aquesta secció de música amb els concerts de la Mercè. Òbviament. Concerts de la Mercè, avui és dia 24. Avui és dia 24. Els concerts grans van ser ahir, dia 23, aprofitant, que avui és festa. Vem tenir 31 fan per un costat i l'Ildami per l'altre, els dos rapperos de Catalunya... que no estan enfrontats, són amics, eh? Però els fans els intenten... Clar. Hi ha gent que els agrada més uns i més l'altre. A mi m'agraden els dos per igual. Uns van estar a la Vall d'Hebron, i l'Ildami va estar a l'Estadi Olímpic. A mi, jo ets reconeix que els altres no els he escoltat, però l'Ildami sí, i ets a dir que m'agrada. Jo, de l'Ildami, no he escoltat moltes cançons de cap dels dos. No l'Ildami he escoltat Pau Gasol, i de 30 ho fa més escoltat Valentina. Bueno, una de cada tu. Una de cada dos. Les dos m'agraden molt. Els primers que vaig escoltar van ser 30 ho fan, em van sortir un dia així, ja fa bastants anys, i em deia que era Spotify. Rapa en català no l'havia sentit mai. A mi, precisament, jo crec que perquè a mi el rap és un gener, que no mata molt. Però és que és en català. Però el fet que sigui en català és com... Crida l'atenció. I després els altres concerts que tindrem són el diumenge, també seran a l'Estadi Olímpic. En aquest cas és RAC 105, qui els organitza. El de l'Ildami el va organitzar als 40. I el plat fort serà Su, que em sembla que també serà per Sant Jordi d'aquí uns mesos. Sí, Su també estarà aquí a Sant Jordi amb concert, amb això del cicle... Artista de primera qualitat. I, a més de la Su, seran els grups Porto Velo i la Fumiga. Però com que la Su és el plat estrella, jo crec que hem d'escoltar l'última col·laboració que ha tret la Su amb el grup éxtasis, que són bastant desconeguts. El tema es diu que en són lentes, i que jo suposo que sentirà aquest diumenge a l'Estadi Olímpic. Home, a veure, té poquetes, no té ni 3.000 visualitzacions, i hi ha pocs més de 12 dies. Fixa't que qui ha penjat el vídeo és el grup éxtasis, per tant, si l'hagués vingut la Su, tindria més visualitzacions. Ai, em falta aquesta xispa, eh? A veure com sona. Ho sento. Si m'emborratjo, escolta'n qui té. Si prefereixo la línia que fa estar. Si estic molt fora de la música i de la moda actual. I què fora em sento a dins d'aquest local. Rodejat de gent mai més sentit tan sol. I us sento si em desespero, si no m'entero, si no ho faig igual. Que te'ls, si no et puc donar tot el que vols. I ho sento, si més em treballa la barra, i me'l gaso l'única cuja. Molt bé, molt bé. Té bona pinta, aquesta cançó. Jo crec que éxtasis estaran invitats al concert de l'Estadi Olímpic. Jo crec que seria la suya, no? Més que res, perquè la Su fa els coros aquí. Com la posin ella sola, la cançó, per la gràcia. Jo crec que estaran invitats, ara. Potser no estan invitats i la cançó ni sona. Jo crec que és un gest de favor de la Su per donar-los a conèixer. Tu has dit. Molt bé, doncs ara mateix, si et sembla... Andrea, passem a la secció de les trenes de sèries. Aquesta sintonia potser és familiar a gent que segueix aquesta sèrie, concretament? Jo crec que els fans de la sèrie ja ho han reconegut. Però qui no l'hagi reconegut, parlem d'un dels últims èxits de Netflix. La sèrie Young Royals, Jóvenes Altezas, que la protagonitzen noms complicats. Edwin Riding i Omar Rutberg. D'on són aquests? És una producció sueca, són suecs, els dos. I la sorpresa és que una producció sueca es col·lereix entre els més vists de Netflix, durant la temporada d'estiu, que és quan menys es consumeix. Per tant, l'èxit rotund va ser una cosa que va sorprendre bastant. Es va estrenar, si no m'equivoco malament, al mes de juliol. Jo al principi em sortia ja la novetat, tot arrató. L'ho has vist tot, l'ho has populat. I aleshores vaig començar a veure que a Twitter la gent parlava d'aquesta sèrie. Vaig veure que no sé quantos i vaig dir... Es nota que és una producció sueca europea, perquè el ritme de la sèrie és molt diferent al que ens té acostumats la producció americana. Era molt més descriptiu, molt més lent. A mi em va recordar a pel·lícules que he vist, la pel·lícula de Van Gogh, no sé si l'heu vist. Personalment no. És un ritme... No sabria com definir les característiques del cinema i la televisió europea, però si hagués de posar un exemple seria aquesta sèrie. L'en tot. Per tant, hi ha gent que va costar d'enganxar-se, però sí que és cert que quan arribes a la trama has de tenir paciència, però quan hi arribes, enganxa. Això és el principal, això vol dir que és bona, llavors. I notícia dels últims dies. Netflix ha renovat per segona temporada. John Royals, que ja és com l'extra. Sí, sí. A més, sent una producció sueca, la cosa de l'idioma... És un idioma que no estem acostumats a veure el dublat ni original, que no hi ha molts... No, l'original ja ni t'explico, jo m'estic adaptant a l'anglès. No hi ha... Perquè, a més, és un idioma bastant diferent. A l'hora de dublar, es nota bastant el... Com el turc? Sí. Un pegote bastant important. Però potser sí. O sigui que li quadri la boca. Jo, quan la vaig veure, em molestava molt, que no quadrés la boca amb el dublat. I la veure amb versió original sortitulada. Tenim la gent que no entén i que passa, amb la gent com l'Andrea, que ho veu amb suec, però que prefereix anar llegint. És que em posava molt nerviosa que no els hi quadries la boca. En fi. Han passat bastants parell de mesos des que s'ha estrenat, per tant, podem fer spoilers, si no l'heu vist... Mala sort, no? Mala sort. A veure, digue'm. La sinopsis diu que és una història d'amor entre el príncep de Suecia, que han vacat el col·le on va parar el príncep de Suecia. El príncep és Edwin Riding, l'estudiant és Omar Rutberg. Sí. Però la cosa és que el plot twist, que era un plot twist bastant previsible, és que el que era el príncep ereu es mor a un accident de cotxe o a un accident d'algú, així de forma imprevisible. I aleshores, el que no havia de ser eu, que era Edwin Riding, passa a ser el príncep ereu. Perquè era el germà gran. Ell era el germà petit, el que no compta per a nada. El que no... el que està ahir de pegote. I aleshores, doncs... La família, com a tal, no tenien problema en que ell fos homosexual, i van dir que no és el príncep heredero pasant-ho. Com que no seràs el rei, doncs... Però en el moment que es converteix en el príncep ereu, li diuen això de... I la sèrie acaba una mica com ell dubtant de si vol formar part de la monarquia com... Clar, renunciar a l'amor... Renunciar a l'amor o renunciar a la monarquia. I suposo que això és el que es veurà a la segona temporada. Hi ha quina decisió pren. Home, la trama és interessant. La trama és interessant. A veure, què més tenim de sèries? De sèries és una altra sèrie adolescent. Jo crec que és una de les millors per no dir la millor sèrie de Netflix. Sé que amb tu em portaràs la contrària. Doncs sí, porto la contrària. Jo crec que és la millor sèrie adolescent que jo he vist. I és Sex Education. Fa un parell de setmanes, no gaire més. Va estar en la tercera temporada. És una producció britànica, d'estaca britànica, perquè quan la veus es nota que és molt britànica, l'humor és... Molt britànica. És d'aquest humor macabro, però tonto. Saps o sigui, humor en plant superjèvi, que te lo planten ahir. Però que dius, és que això és una tonteria, no fa gràcia. Però com que tu posen allà al davant, dius... Doncs sí que té gràcia. De fet, un dels capítols d'aquesta nova temporada, però aquí faré spoilers... Està veient les orelles, les persones que vulguin veure la sèrie. Un dels episodis comença de les localitzacions de la sèrie. És un campament de caravanes. I dins d'una caravana apareix una parella de 40 tacos, practicant l'amor, siguèsim, i... Consumant l'acte sexual. I aquesta parella té un gat dins la caravana. I de tantes ganes que li posen l'acte sexual, tremola el microones, el microones cau i mata el gat. Jo dic, no m'hauria de riure d'això, però m'estic morint del riure. O sigui, uau! És molt macabro i te'l planten allà al davant. Però ja, l'important de la sèrie, i per què ha tingut tantes bones crítiques, és perquè tot i ser una sèrie que tracta la sexualitat en els adolescents no fa que la sexualitat dels personatges sigui l'únic tret de la personalitat dels personatges. És a dir, no tot gira en torno a la sexualitat. Tenen una història al darrere, un fons, es desenvolupa en durant la sèrie. Hi ha moltes altres sèries adolescents. Jo crec que un dels casos recents, és Marli, que va començar molt bé, però l'espinof, la banca gaire del tot, és que, per exemple, en Paul Rubio, sobretot l'espinof, la seva única personalitat era bissexual. I durant 16 capítols que em sembla que va durar l'espinof, l'únic que veiem és que és bissexual. I no veiem res més darrere, no té transfons. I sí que veiem la sexualitat en els adolescents, és una cosa important, però la gent vol conèixer més enllà, i que no sigui... Perquè, com que són adolescents, hem de parlar d'això. Una cosa que els està passant això, i és el moment de parlar d'això, però no. L'únic. A ELI té les escenes sexuals, que estan molt forçades, estan posades allà amb cansado, perquè són adolescents, doncs fan això. Però hi ha un motiu darrere. I, a més, Sex Education també tracta els temes més tabús. A mi, una de les escenes que més m'ha agradat aquesta temporada, és una que la protagonitza l'actriu M.Mackay, que és l'actriu que fa de Maeve, i és una escena que es fa un petó amb un noi amb discapacitat, sí com ho trio, amb la qual té traplègia o una cosa d'aquestes. I, aleshores, com eduquen en aquest àmbit, perquè jo era una cosa que no havia vist mai a la sèrie, i que els sectors d'aquest discapacitat, sempre com que estaven relegats a trames secundàries, i s'educa molt, i es nota que aquestes persones també tenen les seves necessitats. Clar, clar, clar. I s'explica com ell senta en l'amor, i com s'ho fan per dir-ho d'aquestes experiències. Mira, dius que és un dels capítols, o una de les coses... Sí, és una de les trames que... Jo crec que és una de les trames per a mi més interessants. A més, els dos actors tenen l'actriu, i l'actor tenen molta, diguéssim, química. I per a mi ha sigut la millor temporada de les tres, perquè s'ha vist una evolució en personatges que a la primera temporada deies, són els dolents de la sèrie, que ara s'ha acabat la temporada, i dius, és que me'ls estimo. O sigui, perquè els heu fet això, m'heu convençut durant tota la temporada que poden canviar, que són bones persones, i els hi doneu un final infel·litz, no és just. Però jo suposo que renovaran quarta temporada, perquè hi ha coses que s'han quedat obertes. Hi ha unes produccions que més èxit té a Netflix, per tant, la quarta temporada... Tots els números ho indiquen, no? Però bé, a veure què passa. I pels molts fans de la sèrie, a Txell M ha tret una col·lecció de roba... T'has d'educar, això? Inspirada amb l'uniforme, diguéssim, de l'escola. Molt bé, molt bé, tu. I doncs, si et sembla, passem a augmentar una de les últimes novetats de Netflix, que a Netflix, des de principis de la pandèmia, es va llançar en el gènere dels realitis, a produir realitis i tal, en shows. El primer que van produir va ser Touhot Touhandel, jugant de confuego. Van veure que va funcionar, i ara han produït... Jo crec que et treuen un reality a la setmana, jo quasi. I un dels que més exister és The Circle, el círculo, que és un reality basat en la interacció per xeixes socials. És bastant interessant. Són sempre vuit jugadors, tot i que es van incorporar, ni eliminar, ni... Però, normalment, són vuit. I cada un viu en un piset sol, i no es veuen mai les cares entre els demés concursants. I ara saben que inventar-se. Aleshores, tota la interacció és a través de la xeixa social, anomenada The Circle, que podria ser un Instagram, un Twitter, un WhatsApp, el que vulguem. I per exemple, la gran hermana, ho veiem tot això cara a cara, en aquest reality es veu per les xarxes. I el truco, la vuelta de Tuerca, és que el seu, una cosa que és anònima de cara a la resta de concursants, pots tenir la possibilitat de jugar com una altra persona, de crear perfils falsos. I, de fet, el guanyador del concurs és el que és més popular. Els jugadors es voten entre ells, i el que surt més popular és l'influencer, i és el que guanya. O sigui, és tot basat en xarxes socials que dius. Com? Però jo l'he vist, les edicions, i a mi em va enganxar molt, la primera edició que la vaig veure quan estava a Londres, a la tele britànica, i jo vaig dir, que és esto, que és esto. Por Dios, que alguien me lo cuente. I al final em va enganxar molt també, perquè el càsting estava molt ben fet, i Netflix, veient l'èxit que va tenir Anglaterra, va comprar els drets, i té la versió americana, la versió brasileña, i la versió francesa. Espanyola no n'hi ha, de moment. Poco queda. Espanya a l'1 d'octubre, no, a l'1 d'octubre, ara no sé si és a l'1, o el 21. U és d'hivendres, i no falta gaire, la veritat. A l'octubre, deixem-ho així, es trenen un reality creat aquí a l'estat espanyol, que el presenta Nauja Nimsri. Sí, l'ha d'avisar. L'ha d'avisar el paper. És un gran hermano, però la vuelta de Tuerca és que són els concursants, els han posat dins de la casa, sense dir-s'hi, que estan concursant. Els han dit que estan en el càsting final. Mira'm. Això quina cadena? Netflix. Què dius? Aquí hi ha trampa, perquè han de saber que aquesta gent, quan entres i surts a la tele o al Netflix on sigui, ho han de saber. Pels drets, bàsicament. És que en aquests casos, en els contractes de reality, es diu que a partir del càsting final, o sigui, tot el que es gravi en fase de càstings pot ser més a la televisió. I que jo entenc que després que s'acabés de gravar el que ells pensaven que era el càsting final, els van dir que això ha sigut el reality, com tal. Té loco més comparades. Suposo que tots van acceptar que s'ha matès. Hi ha diners de por medio, sinó no te dan el sueldo. Perquè els concursants anònims quan van a reality es cobren pels drets de missió. No ho sabies, això? Com els concursants? Els anònims, per exemple. La operació en triomfo, que són anònims, cobren. Són els contractats per Gens Music, com treballadors de l'empresa. Però això qui dius, els concursants? Sí, els concursants. Això sí. A part dels diners que s'emportin de premi, cobren a la setmana. Les setmanes que estiguin, el que toqui. Evidentment no cobra el que cobra la Isabel Pantoja, quan va a Supervivientes, que li pagaven una milionada cada setmana. Estan donant... Estan donant públic. Sí, sí, sí. Vull dir, són ells, el programa. El producte. Jo, al principi, em pensava que no hi heu dit que, quan vas a un concurs d'aquest, si guanyes, te'n portes els diners finals i els demés, se'n van a casa amb les punxades huides. Ara, jo tots he dit que, per exemple, en concursos així ràpids, tipo, no sé, mal grand dictat. Jo crec que allà no... No, no, tu dic jo, no. Tu vas participar-hi. Sí, i no vaig guanyar res, i no em van donar res per estar aquells 15 minuts allà. Bueno, clar, és que 15 minuts... Clar, és que... 3 mesos, 15 minuts. Ah, ahí vamos. Molt bé, doncs, Andrea, deixem per aquí la secció. Ens tornem a trobar els divendres de la setmana vinent. I res més, que tinguis bona Mercè, i també un bon cap de setmana. Bona Mercè i bon cap de setmana. Adéu, Andrea. Les àvies i els avis són sàvies i sàvies. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblid. Festa de vici sense edat. En vici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. I el que s'han d'enfrontar les persones de dalt avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dona'ls vida, que et torni a sentir el vent a la cara. Et necessiten, i tu a ells també. Des de vici sense edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal JustSolidari.cat o en vici sense edat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just Desvern. Si com a dona vol saber quin recursos tens al teu avest, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones, trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda efectivo sexual o assessorar sobre qüestions específics per a dones d'infants. Per a dones d'infants, regim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra al llencat.cat, barra, atenció a les dones. 012, la Generalitat, al teu costat. Vinga, perquè acabem de fer la secció amb l'Andries Marets. Ens falta un minut per arribar a les 6 en punt i posar Catalunya Ràdio i després el bulletí de notícies d'aquí de Sant Just. Avui amb el Carles. Tenim ràpidament les estrenes de pel·lícules que tenim 24 de setembre. Avui, a la sala de cinema, tenim l'espanyola Maixamel, pel·lícula dramàtica. També tenim un altre de drama que es diu Cry Macho, una pel·lícula estadounidèntica dirigida per Clint Eastwood. També tenim el Thriller, No Respires 2, pel·lícula nord-americana. També un altre nord-americana dramàtica que es diu Respect. Després també tenim un altre drama, això va de dramas, que es diu Preparativos para estar juntos un periodo de tiempo desconocido. Un altre pel·lícula drama italià diu No odiaràs. També tenim un thriller que es diu Break Pánico en les altures. També una altra italiana es diu La Noche de los Reyes. I també una espanyola que es diu Claret dirigida per Pablo Moreno. I com no, també és un drama. Les Puigdemont és a l'exterior d'aquesta presó, on ha passat unes hores detingut, punt per fer declaracions. També en punt els mitjans gràfics puguin prendre posicions. Tenim el Marc Jurado pendent, totes les càmeres i micròfons. Carles Puigdemont que intenta fer-se un espai. Sí, de fet, tenim el micròfon just al costat. Som just al costat de Carles Puigdemont, però que el van movent de lloc i no sabem finalment on farà declaracions. Ara ho veurem, ens anem movent tots plegats, just darrere de Carles Puigdemont, que li fan algunes consideracions. Un moment, però no ha respost. Li pregunten com es troba. No sé si vosaltres esteu tan bé. No sé si vosaltres esteu tan bé, m'ha semblat Santí que deia el president Puigdemont. President, content d'haver sortit, ahir s'esperava per a ell. Tenia una notícia d'aquí. Vaig pensar que això podia passar. Sempre hem pensat que això pot passar, però sabíem com pot acabar. Perquè la decisió del Tribunal General de l'Audiència és claríssima. I avui s'havia inventat la posició de la fiscal. El que passa és que a Espanya no té mai les ocortunitats de fer ridícul. President, com estàs?Molt bé. Vigila'us, vigila'us. Què li ha dit això? Va volver a Espanya? No se me'n poso. No se me'n poso. La nit com ha anat. Si fermem, aquí. Si fermem, aquí. Si fermem, aquí. Els periodistes intenten posar una mica d'ordre en el desordre absolut. És ara la sortida de Carles Puigdemont, que està parlant mentre camina en la sortida de la presó. Ja sé com van, aquestes coses. Tinc experiència. Recorden que Carles Puigdemont surt de la presó sense cap mesura cautelar, té llibertat de moviments, pot tornar fins i tot a Brussel·les aquesta nit si ho desitja. L'únic que ha de fer és el dia 4 d'octubre d'aquí a dos dilluns, que el jutge pot ser de manera telemàtica, pot ser de manera presencial, això encara no està clar, per tal que el jutge estudi el fons de la qüestió sobre la patissió d'extradició del jutge allarena a l'estat espanyol. I fins que no es produeixi aquesta vista davant del jutge italià, Carles Puigdemont té llibertat absoluta de moviments per tota Europa. Fem-ho bé. Fem-ho bé, fem-ho bé. Són els periodistes. Parla del인데-sanatia, que hi ha Barrку. Anem a техo, xaro, queamo. Jordi, sentiu molt de lluny? No. que havia passat la nit amb unes instal·lacions molt normals i que havia declarat de forma molt breu davant de la justícia que ells ja coneixia aquests tempos i que no li feien cap mena de por. I d'altra banda, també, agraïn el suport d'aquestes persones, d'aquests aplaudiments, aquests fills d'independència, que de ben segur que heu pogut seguir darrere nostre. Ara, doncs, cadascú de món que ja ha sortit de la presó, hem pogut... Agafa ira, agafa ira, agafa ira. Sí, sí, sentíem justa la presenta del Parlament de l'Eloi Borràs, que just quan era al dins del cotxe Carles Puigdemont, deia, bé, doncs això, ara sí que ja està. Ara sí que ja està aquest primer capítol, Carles Puigdemont torna a estar a llibertat, Carles Puigdemont té llibertat de moviments, mentre no es resolgui la seva qüestió de fons, i el dia 4 és quan haurà de compareixar, veurem si de forma presencial o telemàtica, davant l'acord de palació de sàssar. De moment, però, pot mantenir la seva agenda, i de fet, si volgués, avui mateix, podria tornar a la Casa de la República, podria tornar si així ho desigés a Brussel·les. No sabem però què farà Carles Puigdemont, si calen pogut sentir. Content, embusat, somrient, estava satisfet de com havia anat la jornada d'avui, i és que el dia començava d'una manera, i ha acabat d'una manera també ben diferent. Carles Puigdemont ja a llibertat, a l'espera, però que resolgui més endavant la seva situació. Doncs amb el mar jurador hem viscut aquesta caótica sortida de Carles Puigdemont de la presó, caminant en mig d'una munió de càmeres de micròfons de periodistes que van dir coses desordenades, pràcticament era impossible sentir les seves paraules, però hem pogut entendre que estava tranquil, que estava content, i que tot i que sabia que això podia produir-se, aquesta detenció, la frase textual ha estat, Espanya no perd mai l'oportunitat de fer el ridícul. És la frase de Carles Puigdemont a la sortida de la presó. Et deixem al mar jurador, pendent de les reaccions, de tot el que ha passat avui a Sassar, en aquesta presó a la sardènia, però la notícia és que Carles Puigdemont ja és fora de la presó, ja és en llibertat, el dia 4 d'octubre s'ha de presentar davant del jutge italià, i ara pot seguir amb tota l'agenda d'activitats iractes que tenia previstos a l'Algé, on recordem ja la default, aquesta reunió d'entitats de cultura catalana que durant el cap de setmana es protege a l'Algé. Passen 6 minuts de les 6 de la tarda, entrem en l'última hora de la tarda de Catalunya Ràdio. La tarda de Catalunya Ràdio, amb Òscar Fernández i Elisenda Carrot. Para les orelles i deixa que s'obri el món. Vaig pujar al vasoví, nèvia, absolutament ningú, i va ser com un gran regal, un gran regal. Les deus, això va ser totalment, totalment màgic. Els camins del món amb els viatgers de la gran Anaconda, al teu costat des de fa 25 anys. Els viatgers de la gran Anaconda. Antoni Argonès, aquest dissabte, les 3 de la tarda. I tota la setmana, aquest ràdio punca. Bona tarda, ja es pot consultar l'acte del sorteig per a l'adjudicació dels hors municipals de Can Cardona, que es va celebrar dijous 16 de setembre, per a l'adjudicació. En aquest document es pot consultar les sol·licituds que han obtingut una parcela, així com l'or que s'ha assignat a cadascuna d'elles. També es pot consultar la llista d'espera, que regirà l'ordre de prioritat d'accés a les parceles en cas que quedi alliberada. Recordem que s'han adjudicat fins a 32 parceles destinades a Conreu Ortícula, tenint en compte diversos supòsits. Finalment, després de l'adjudicació, hi ha 36 persones en llista d'espera. Després de l'adjudicació i també a la notícia de Ràdio d'Esvern, podrà consultar aquesta acta del sorteig i també el plan d'ubicació dels hors. Després d'un any orfe, en guany sí que se celebraran els càrs de coixinets. Així ho han fet saber des de l'organització de la cursa a través d'un comunicat a les xarxes. Arriba doncs, finalment, la 44ena cursa de càrs de coixinets, que se celebrarà, com sempre, el segon cap de setmana de novembre. Els dies 13 i 14. Des de l'organització, però, demanen comprensió, i és que la cursa tindrà molts canvis respecte a anys anteriors, pel tal de fer-la compatible amb la normativa vigent. L'organització està treballant intensament per tal de poder-la adaptar, uns canvis i noves condicions que encara són desconeguts i que s'aniran anunciant els propers dies. De moment, però, l'organització ha fet saber que els senjustents i les senjustenques, poden fer-se la idea que, aquest any, no hi haurà públic els revolts. I finalitzant aquest votatiu, recordant-vos que, en vici sense edat, el programa de voluntariat social que vol retornar la capacitat d'anar amb bicicleta i sentir el vent a la cara a persones que ja no poden fer-ho per elles mateixes, continua buscant voluntaris i voluntàries. A la Ràdio d'Esvern, hem tingut el coordinador de l'Associació, en Carles Sánchez, i un dels voluntaris, en Toni Montesinos. En Carles va explicar que actualment se'n jutja cont en 56 voluntaris i voluntàries, però que tenen moltes sortides i que necessiten ampliar l'equip. Recordem que el proper divendres, o d'octubre, comença el nou curs de formació obert a totes les persones majors d'edat, que vulguin sumar-se als equips de voluntariat. La formació s'hi impartirà en dues sessions d'assistència obligatòria. Una sessió teòrica online el divendres d'octubre, de 5 de la tarda a 7 de la tarda, i més endavant hi haurà una sessió pràctica presencial a acompanyar cada un dels municipis que hi participen. Fins aquí la informació local. Tornem amb més notícies d'aquí una hora. Cansat d'haver d'anar a comprar a Barcelona? Busques alguna cosa en concret? Deixa de buscar. La teva resposta està molt més a prop del que et penses. Està, de fet, a la porta de casa. Sanjust Market, sense anar més juny. Comper els teus comerços de sempre ara online. Productes de qualitat i del comerç local a un clic de distància. Alimentació, moda, salut, tot el que et puguis imaginar. No perdis més el temps i aconsegueix productes locals a bon preu, afavorint el comerç de proximitat. Comper Sanjust, sense anar més juny. Sanjust Market. Més informació a la bla de forma, SanjustMarket.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sanjust d'Esben. Mireia Belmonte, L'Alla Palau, L'Alla Sals, Maria Vicente i Alexia Potellas. Juntes, suma més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps que t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat, tu vol seguir perdent. Si no veus esport femení, t'estàs perdent a meitat de l'espectacle. La Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de mitjans audiovisuals. Col·laborat Ràdio d'Esvern. Les àvies i els avis són sàvies i sàvies. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de vici sense edat. En vici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones de edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Fins en bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dona'ls vida, que torni a sentir el vent a la cara. Et necessiten, i tu a ells també. Des de vici sense edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal JustSolidari.cat o en vici sense edat.cat. Fem la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Fem la col·laboració d'Esvern. Una nit d'estiu en un cicle especial de cinema francès a la fresca. Al meu plan era tornar aviat. Però al final tot es va anar allargar i els dos vam decidir sortir de Gresca. Se'ns va fer tard. Va dir... No agafis pas el cotxe si vols et pots quedar, que al pis hi tinc un quarto express per convidats. I et deixo aquí sobre un doble llit, perquè ara no, però després fotras que ja veuràs. Si tens ganes o vols aigua tu mateix, pots fer, pots fer com si fossis a casa. La manera com va dir bona nit, t'hi va picar l'ulletera fàcilment mal interpretable. Vaig aogurar una nit per la posteritat, fer un cinc, fer un vuit mil, fer que el comdé fessilment igualable. Però ja no passava res. Només aquell silenci trencat pel meu somien, potser no era el seu tipus millor que no fer res. Jo em puc anar per etofons, impresa amb blanque negre i havia un poster d'angobart. Potser ell podria dir-me per què em ballava el cad. Aijanluc, aijanluc, vull entendre-ho, però no puc. Aijanluc, aijanluc, vull entendre-ho, però no puc. Aijanluc, aijanluc. Ell va dir que en casos com aquest no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig, sinó d'estar convençut de fer-ho. Jo vaig dir-li ja, però si ara hi vaig, ella no ho vol. Després, que després tot això acaba siguent un rotllo patatero. Va, convida a fumar. I en un pla o sequència, una frase magistral, una dona és una dona, no et preocupis tan saval. L'endemà va morsar. Ni tan sols vaig mirar-la i alhora de marxar, ell em va fer un petó que encara no s'interpreta. Aijanluc, aijanluc, vull entendre-ho, però no puc. Aijanluc, aijanluc, vull entendre-ho, però no puc. Aijanluc, aijanluc. Aijanluc, aijanluc, vull entendre-ho, però no puc. Vinga, doncs ara passeu un minut d'un quart de set de la tarda. Estem aquí al magazine de tardes de ràdio d'Esvern a la Rambla i ha arribat el moment de parlar amb en Pep Palacios, president de l'Atlètic. Saludem-ho, perquè ja el tinc a l'estudi. Hola, Pep, bona tarda. Bona tarda, com estem? Bé, molt bé, la veritat. Aquí ple més de setembre, dia 24, dia de la marsem. S'enjuus, em soca treballar, escolta'm. No estem aquí a Barcelona, llavors... Bé, en qualsevol cas, setembre és un mes d'inici, és un mes de tornar a l'escola, de tornar a la rutina, i suposo que els clubs també d'esport de Sant Just també esteu d'inici. Concretament l'Atlètic, tinc entès, que comenceu ja aquesta temporada. Sí senyora, gràcies per donar-nos això a la benvinguda i realment demà el primer equip que es posa en marxa és el cadet de divisió d'honor i també es posaran diumenges, posaran altres equips de preferents, la que demà també juga l'infantil. El filial, realment, sí, demà és el dia de tornada, la resta estem a punt, estem a capilla, pendent de començar, i bé, doncs, amb moltes il·lusions i amb expectatives que aquesta posició na temporada normal després de dues temporades que han estat escapçades pel Covid. Pel que fa el Covid, com encareu aquests propers partits a aquesta temporada? Teniu alguna mena, heu posat alguna normativa? Realment, el que sí que és cert és que amb aquestes dues temporades no hem tingut absolutament cap cas de positiu al nostre club que s'hagi contagiat fent l'activitat. D'acord, hem tingut algun grup confinat perquè l'havia agafat a l'escola o a casa, però per sort, toquem fusta, podem seguir afirmant que l'activitat esportiva a l'aire lliure no és la que porta problemes. Malgrat tot, el que és l'activitat esportiva és una i l'activitat diguéssim el que podien dir és l'accés dels pares, els partits, l'accés de l'espectadors. Això en principi ara ho encarrilarem amb una certa normalitat i el que sí que esperem és que cada vegada doncs podem gaudir més de la normalitat. Nosaltres, com a expectativa, ens hem marcat que aquest any a veure si podem començar la temporada, com que comença demà i acabar-la el mes de maig, probablement el acabaran tots, al millor algun acaba principis de juny, però esperem que això es pugui fer sense cap mena d'interrupció que seria molt mala senyal. Entenc que les famílies tenen ganes de tornar més o menys amb certa normalitat a veure com juguen els seus fills a futbol. Sí, de fet, també fa poc, l'Ajuntament va autoritzar que poguessin accedir als dies de diari, als entrenaments, i això, el que jo crec que hauríem de marcar-nos tots, és intentar, més que parlar de normes, intentar parlar de que a veure si podem tornar la normalitat. Està claríssim que cada vegada, ho diuen els experts, que han hagut d'utilitzar mecanismes, podríem dir, més suaus per cada pic donada, i esperem que les onades deixin d'existir i que realment això, que gràcies a la vacunació, podem fer totes les activitats normals en l'àmbit esportiu com qualsevol altre. Els anys inscritza aquest any? El número d'inscripció és el mateix, més o menys, que els altres anys? El nombre d'inscritza aquest any hi ha 5 o 6 jugadors més. Tenim 503 jugadors, però realment l'Atlètic, des dels darrers 8 anys, té el mateix nombre de jugadors. Nosaltres ja et dic que fa aquestes 8 temporades, ens vam marcar un sostre, no volem créixer amb el nombre d'equips, malauradament hi ha gent que cada any es queda sense poder estar amb l'Atlètic, però bé, nosaltres ens marquem una prioritat, tenen prioritat les persones que són del poble, i després les persones que estan al club, i després tenim un forat, un gap, fem unes proves d'accés, amb les quals si ets del poble entra, si et passa amb el teu nivell, i si no ets del poble moltes vegades, malauradament hi ha gent que es queda fora. Nosaltres en sap greu, però realment això et dona... et fa una inquieta que vegi que realment estàs fent les coses bé, perquè sempre hi ha gent que vol estar, i malauradament no tenim lloc per tots. I parlant del lloc, el tema del camp de futbol sempre ha estat una mica per quadrar tots els horaris de tots els equips, a més a més també compartir instal·lacions amb l'altre club de futbol que també hi ha aquí a Sant Just. En aquest any hi ha alguna mena de problema, o es solar panoraris? La veritat és que se'n parla més del que hi ha. Moltes vegades hi ha més soroll que el problema real. El que sí que és cert és que aquest any, aquest estiu, se n'ava a fer una obra municipal del camp de sports, se n'ava a doplicar el camp de futbol 11, ara tenim un camp de futbol 11 i un de futbol 7, i aquest camp de futbol 7, més la zona de sauló de l'antic camp, perquè abans hi havia dos camps de futbol, i vam passar a tenir un, després un i mig, i ara sembla que tornarem a recuperar els dos camps que hi havia. El que passa és que abans hi jugava sauló, i ara no hi ha ningú que jugui sauló. Tothom juga al gest artificial, o natural, en aquest cas, segons qui, però el normal és gest artificial. I tornarem a la normalitat. Però ha costat fer-ho, i ho sento bé, no tinc pèls a la llengua, però no perquè l'Ajuntament no hagi volgut, sinó perquè ha hagut un moviment vainal, que s'ha instrumentat a unes elegacions, i que no està d'acord amb que es fes això, vam presentar unes elegacions tècniques, i tot això ha enraderit tant que al final no s'ha pogut licitar a temps. Nosaltres no podem suportar que el camp de futbol comença a fer-se el mes que ve, quan tots els comencen tots els equips. Ens quedaríem en comptes d'un camí mig, tenim problemes, i tot això s'ha de fer a l'estiu, i per això hem hagut de traspassar aquesta construcció d'aquest estiu a l'estiu que ve. Jo voldria deixar palets, per exemple, que jo, com sóc de bàsquet, president de l'equip de futbol, però vinc del bàsquet, i aprofito que hi ha un club de bàsquet dels més importants de Catalunya, que es diu Sant Josep de Badalona, el Sant Pep. Hi ha un hashtag ara a Twitter, i us dic a tots que doneu el vostre suport, que recolzeu el club de bàsquet Sant Josep, que ha tancat el seu pavelló, ha hagut de tancar, perquè hi ha un veí que es va queixar pel soroll i està presentat al camp. Jo això volia dir que està claríssim que s'ha de conciliar, en aquest cas, la vida de tothom. O mai agafaré una solució, entre tancat tot i tant. Sí, però que pensem que l'esport, ja no és només l'esport, el lleure, les activitats, tot el que comporta els valors de l'esport, també és salut. I en aquest cas, el que sí que no pot ser, és que com a societat, permetem que la individualitat superior, en aquest cas, tot un club que està parat. Sant Josep actualment no sap on entrenar, no sap on competir. És per deixar-me-ho dir, però realment, jo crec que era el moment de fer-ho. Doncs escolta'm, els hi donem, el nostre suport en el club. Ara, a veure. Bé, seguim parlant de... M'han passat una petita xuleta, ho haig de dir, per parlar d'alguns equips, també. Hem dit que demà inici de lligue amb el filial, però també s'ha de destacar el jovenila. Si vols, anem parlant dels que tinc aquí, un per un. El jovenila, també el cadeta, l'infantil i l'alavi. Molt bé. Doncs, et diré, aquests que comencen són equips, que podíem dir que estan coquetejant amb l'Elit, en el cas del cadeta. Ens hem d'imaginar que no és coquetejar amb l'Elit, és que juguem de manera directa, amb els millors jugadors de 16 anys, del Barça, de l'Espanyol, de l'Adam, del Girona, del Nàstic de Tarragona, del Maldresa, de Lleida. És a dir, estem, en aquest cas, i ens agradaria que tothom fos del poble, però majoritàriament, en nanos del poble i del voltant, nanos que porten al club, en el millor 6, 7, 8 anys, amb nosaltres, hem arribat al màxim del futbol i competirem en nanos que la majoria d'ells són a selecció i alguns d'ells no són ni nascuts a l'Estat. Això et dona una miqueta, et posa en valor. Fa una mica d'impressió. Sí, però realment això hem de posar en valor i jo us agraeixo, que estic convençut que vosaltres ho posareu en valor, jugarem una competició que l'objectiu està claríssim, que és intentar salvar-se. Intentarem mantenir-nos dintre d'aquest selecte grup, de la mateixa manera que estem treballant des de fa 11 anys. També jo crec que és de maritar això d'aquests només 11 anys i amb aquesta fita tan difícil hem arribat. Posant en valor tot això, el cadet, també hem de dir això, que els elevins, de 12 anys, jugant també a la màxima categoria, exactament igual que els de 16 anys, després a l'infantil, jugar preferent, que és la segona categoria més alta que hi ha, i els jovenils, bé, jugant, que és la tercera categoria, però és una categoria amb molta exigència i també jugant contra equips d'arreu de Catalunya. Probablement això és una miqueta, podria ser el que per fora, però per dintre tenim una massa social, tenim això, tenim 35 equips, tenim gairebé 300 jugadors que són del poble, som l'entitat que amb més nanos del poble tenim, practiquen esport, i llavors nosaltres el que volem fer és la quadratura del cercle. És molt difícil, però volem ser locals, volem educar, volem competir per un altre cantó, i pensem de manera molt ferma que els valors de l'esport i de la competició són molt importants, molt útils per la vida real, el que pugui tirar, que estiguem a aquesta categoria, o l'altre, o l'altre, o l'altre, però intentar a tothom, a tota l'escola, les mateixes directius. I parlant dels equips, perquè veig que això és a... Quants equips teniu per categoria, per aquests 35 equips? Depèn, perquè per exemple els que són a la vins, que tenen 12 anys, que són benjamins, són de futbolset. Has de tenir en compte que això, quan aquests nens que passen de 12, quan tenen 13 anys, els equips en comptes de jugar a futbolset, és a dir, a la meitat del camp, passen a jugar a tot el camp. Llavors, clar, necessitem sota, necessitem una base, per tenir tot això, al final és tot piramidal, necessitem tenir una estructura, i a futbolset els equips han de ser més, perquè de dos equips en fas un després, perquè a futbol11 són plantilles entre 18 i 20 persones, i a futbolset les plantilles són normalment de 10, 12. Llavors, clar, amb un equip a la vint, després necessites dos equips per fer-ne un de futbol11. L'Atlètic, com s'assegura que els entren a dos? O que teniu gent que transmeti els valors del club? Som, jo crec que per dues coses. La majoria, la majoria són gent del poble, són mateixos, són gent, fins i tot, que estem a primer equip, i va venir gent, no fem càsting, però sí que tenim uns criteris de selecció. Sabem moltes vegades que alguns passen per aquí, perquè són majoritàriament joves, apostem una mica per al talent, però fonamentalment el que sigui que et diguis que, com tothom ens podem equivocar alguna vegada, però valorem molt més les actituds que les aptituds. El que passa és que dius, això com es fa? El que sí que agafem és gent jove que tingui ganes de ser-ho. Al final és el mateix que passa amb els nens. Els nens és igual que siguin bons o dolents, amb un que ho fa millor i un altre que no ho fa, però que tingui ganes, nosaltres el que intentem és que tingui ganes. I nosaltres, respecte als nostres entrenadors, som una mica tapadans per intentar tenir els millors entrenadors. Òbviament, un club que només té 11 anys de vida, i que no té com altres, pot agafar nois de Galícia, d'Andalusia, i pot escollir-los, sinó que han de ser nanos d'aquí del poble o de la comarca, que crec que estem molt potents dintre de la comarca, on hi ha més licències per metre quadrat de tota Espanya. De tota Espanya el Baix Llegat és on hi ha més licències per evitar de futbol. Això també ho hem de fer. Estem a la zona més complicada. Però bé, tot això, al final... Això vol dir que és la zona on hi ha més equips? Sí, tant, i més clubs, i més jugadors. Més jugadors. Estan en compte, per exemple, perquè faig una idea que Catalunya té unes 180.000 licències, d'Andalusia té 180.000 licències, però millor aquí el que és el Baix Llegat hi ha un millor, hi ha 50.000. Faig una idea, o millor la Rioja, a la Rioja hi ha 7.000. Bé, clar. Això també va una mica a la densitat, a la densitat de població que hi ha, però bé, en altres llocs hi ha una densitat de població semblant, ho tenim, probablement el millor estaria amb el Baix Llegat amb el nivell de Madrid, que és una altra zona de l'Estat. Però bé, això, que al final, jo crec que el tema dels entrenadors, bé, els entrenadors els oferim tenir una metodologia pròpia, una metodologia que hem treballat i que apostem per ella i els fem un seguiment, els coordinadors, intentem tothom fer el mateix, i així, les lletres, allò que hi ha de les lletres, les As, les B, les Cs, les D, totes les lletres fan les mateixes coses. I bé, això crec que ens porta a tenir com un creixement i que, de moment, un creixement que encara tenim un marge, però realment estem una miqueta, ara ens pot entrar una miqueta de vertigen. I ara ja encara amb l'última pregunta. I aquí llenço... Us heu proposat si és que hi ha algun equip femení o és que realment no hi ha en suficients nenes o noies com per formar un equip? Quan ens vam fundar fa 11 anys, vam tenir un equip femení. Va costar, però era... Al final, estava molt vinculat, hi havia poques nenes i les vam exigir perquè necessites una quantitat. Allò que deien per tenir un equip de futbol de 11 no n'hi ha prou en ser 14, d'acord? Necessitàvem més, però ho vam fer. Aquestes noies, m'agraden tot, van créixer, van arribar a una edat crítica de 18 anys, hi va haver més problemes per continuar. Ens ho seguim plantejant i cada any de fet, aquest any hi havia un projecte que s'ha anat a Norris perquè no hi ha hagut camp. Només teníem unes expectatives de tenir més camp i més horaris i teníem un forat per aquest tema que nosaltres no ens ha de dir ningú. Nosaltres vam néixer i vam tenir un equip de futbol femení, que no hi havia hagut mai aquí al poble, hi ha hagut un equip de futbol femení i eren majoritàriament noies de l'insti i, òbviament, tot nenes del poble. Tant de bo, tant de bo. Realment és molt complicat, molt complicat perquè estem parlant, però no pel sexe, si no estem parlant, per la quantitat. Per la quantitat de persones. És a dir, hem de tenir una massa estable de jugadores i, sobretot, perquè nosaltres, com som molt encaparats, volem fer, però volem fer per sempre. No volem que sigui un any i que després no, i que després el projecte el volem arrancar. I aquest any estàvem preparats per fer-ho, però al final, quan ens va anar enrere tot el tema del camp, vam dir que ho hem de ficar a la nevera una temporada més. I acabem, per això, amb una cançó especial, que es diu M'agrada tot del club, és una cançó que ara escoltarem. Què significa, la lletra? O, no sé si t'atreveixes a dir alguna opinió musical? Sí, m'atraeixo a dir que sí. Jo també havia de sortir a la part coral, però jo precisament no soc cantant, és el que millor se me'n dona. Mira, són coses realment apostem pel talent, com et deia, per tothom. A nosaltres tenim una persona del poble, que ara agafa la comunicació, i una miqueta el que volem és que volem acostar una miqueta el que és la gent del poble amb el poble, i volem ser innovadors. Llavors, ens va semblar molt bé, involucrar a fer una cançó, en aquest cas, parodiant, programes de televisió, és com el Polònia, que encara hi ha nous, fan una cançó, i bé, al final és una miqueta. Ens dediquen que no pretén ser un hymne, ni res, simplement és una cançó per donar el tret de sortir de la temporada. Una miqueta també defineix això. Nosaltres, per exemple, el primer equip, o tu puntualitzarà el primer equip, estem jugant una competició que és la més alta de Catalunya, estem a les portes que són les competicions, podríem dir, pseudo-professionals, i no hi ha cap jugador que cobri. Nosaltres no paguem els jugadors, hi ha jugadors que són entrenadors, i ens agrada que hi hagi aquesta connexió de petits, i que puguin veure reflexats amb els grans. Però bé, realment això el que et deia, ens agrada, diguéssim, tenir que la gent, que vingui al club, és per passar-s'ho bé. Aquesta cançó és un missatge, és un missatge, però ja ens anem a passar bé, i això és a l'Adrià Vilà, que és una miqueta el nostre coquito, el nostre comití mànager del poble, que plegament s'ha forjat aquí, a aquesta casa, i que realment dintre tot el marge que té, és la comunicació que volem fer. Volem fer poble, volem que la gent s'ho passi bé, i, en aquest cas, volem que la gent s'acosti a nosaltres, i que vegi aquesta, diguéssim, aquesta ximpleria, si vol dir, de fer això, que nosaltres, escolta, a nosaltres el que volem és per treballar, o sigui, ens traiem la gorra, d'entrenar, de jugar bé, no sé què, i tant, i sé tenir compromís, però després, ahir, passar-s'ho bé, és el més important a la vida. Doncs amb aquest missatge de Pert Palacios, que és president de l'Atlètic, i també amb aquesta cançó, ens acomiadem, i res, desitjar-vos que tingueu molt bon inici de temporada, i que tot vagi sobre les rodes, d'acord? Tornarem, si ens convides? Sí, sí, oi tant, clar que sí, clar que sí. Vinga, s'ho ha canviat amb la cançó. M'agrada el color de l'equipació, groquilau, sincfèrica, il·lusió, amatant el teu estil, xoc de possessió, educació i competició, educació i competició, amb tu i en entrenar, marco amb l'heresa a l'abra, ja no tinc equips de buscar, jo sóc d'anar a l'Atlètic, tu convines al primer toc, 4, 3, 3, és l'estil de joc, i una afició que n'hi va amb roc, per tu, en sí, amb el condens, en un entrat que m'ho poderà, segur que arreu el ple de debòs, per tu, 12 anys d'amor estranca, l'Atlètic és més que a futbol, és que m'ha agradat tot d'aquí molt. Ràdio TASBEN Durant avui tot un... Enhorabona! Ràdio TASBEN Durant avui tot un... Que bojo un, que no té cap sentit, i em fa pensar, no sé què faig aquí, que bojo un món, que no puc entendre mai, ja pots lluitar amb constància, que un dia et fot un cop, amb tanta força que et deis sol, en el principi del camí, diuen que el món s'hi ve a patir. Que bojo el món, que no té cap ni peus, i ens deixen el que tenia mai. Que bojo el món, que no vol aconseguir, per fi esborrada el mapa, aquelles coses que ni ens prem, i ens fan sentir mesquins. La distància està al secret, que allà t'ocupació en discret. Per arremaja, baixem com l'aigua, i acaba està clar, no fem com si res el camí, construïn a mi del destí, a contracorrent, de cara al vent, en mar de funcionaris, governen per baixar, i que no té res, a perdre res, a perdre res, a perdre res. Que bojo el món, que és nostre, i és el millor ventós possible. Que bojo el món, que em fan amunt i olor, i és tard quan veig, que molt pitjo estic jo, que bojo el món, on podem creure més d'un vent, i això ens obre les ales de la vanitat, podem ser injustos i malvats, però el pitjo és no saber mai, qui mou els fills al teu terrat. Per arremaja, baixem com l'aigua, i a cada obstacle, refem com si res el camí, construïn a mi del destí, construïn a mi del destí, a contracorrent, de cara al vent, en mar de funcionaris, es governen per baixar, i que no tens res a perdre res, a perdre res res a perdre. Bojo el món, que és nostre, i és un jo d'entres possible. A contracorrent, de cara al vent, en mar de funcionaris, es governen per baixar, i que no tens res a perdre res, a perdre res a perdre res. Bojo el món, que és nostre, i és un jo d'entres possible. Millor en poques persones, que en moltes. Millor dins la teva bombolla, que a fora. Millor poc temps, que en molt temps. Millor persones de risc baix, que de risc alt. Informatant a canalsalut.gencat.cat. Sistema de salut de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Comencem. Falten 15 minuts per arribar a la set en punt, i acabar el magasí de tardes la Ramble. Abans d'acabar per això anirem al món culinari, anirem a la cuina. Volem acabar aquesta setmana aquest divendres, ja que és dia 24 dia de la Mercè, fent obrir una mica la gana. Són receptes, sempre... Són receptes d'acció mengem, del diari Ara del Portal Digital, que té aquest metge de comunicació. En aquest cas, hem agafat una recepta, que es diu humus de mongetes, amb serdina fumada. A d'enció, un humus. És una recepta que això surt en el diari Ara, però Marc Anglès és el cap de cuina del bar, del bar de vins al tros Vallac Barcelona. Hi ha vi, hi ha menjar, hi ha cultura i hi ha el carrer Mallorca. I aquest restaurant es diu el tros, és un espai cultural on es pot degustar aquesta bona cuina, i també els vins al celler Vallac, de la denominació d'origen del Priorat. Bé, doncs en aquest restaurant fan aquesta recepta, l'humus de mongeta amb serdina fumada. Per quatre persones, agafeu bol i llibreta i anoteu els ingredients. Per quatre persones, necessitarem quatre llums de serdina fumada, comprades, això sí, a la bacalleria, i també cinc grans de brots verd. També, per l'oli de fruita seca, agafarem cullerada sopera d'oli d'oliva, també una cullerada de mida de cafè, més o menys de fastucs, una cullerada de panses, també una cullerada de ballanes i una cullerada de metlles. També no ens oblirem, òbviament, dels pinyons. El que hem de fer, per fer aquesta, per l'oli de la fruita seca, el que hem de fer és batre tots aquests fruitets que hem comentat junts amb una batadora de mà. Per l'humus, a part del que hem dit, dels quatre llums de serdines i dels brots verds, que no deixa de ser de fet, hem d'anciar, per fer l'humus, haurem d'agafar 150 grams de mongetes de Santa Pau, 20 grams de ballanes, 10 grams d'oli d'oliva, 1 gram de pebre vermell, suc de mitja llimona i sal. El que hem de fer, fèiem fàcil, simplement col·loquen un volt les mongetes de Santa Pau. Havíem dit, recordeu, 150 grams de mongetes, també els 20 grams de ballanes, un pulsim de pebre vermell de la vera, oli d'oliva, també un gradall, el suc de la llimona i una mica de sal. Tot això que acabem de dir, ho hem de batre junts i un cop batut, ho hem de col·locar dins una mànega de pastisseria. Després, hem de tallar trossets al filet d'una sardina fumada. En un plat, anem col·locant l'humus a la base de tot, per sobre i posarem els trossets de les sardines fumades. I tot plegat ho guarnirem amb una reducció de vi blanc. I, a més a més, també hi afegirem els brots verds, que hem dit al principi, i l'oli fet a base dels fruits secs que hem dit abans, que els hem atriturat. Fet amb panses avallanes, ametlles i pinyons. Que estem esperant. Agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com Vinga, i ara posem aquí a la rambla una cançó d'Ajudit Nethermanes. Vinga, i ara posem aquí a la rambla una cançó d'Ajudit Nethermanes. La mirada té a mi que ser, ha de ser. Tinc i ser, mi, lliure. De les queis que volen anar, esborrar cultures com si no, però sense germanes. Vinga, i ara posem aquí a la rambla una cançó d'Ajudit Nethermanes. Vinga, i ara posem aquí a la rambla una cançó d'Ajudit Nethermanes. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. Vinga, i ara posem aquí a la rambla una cançó d'Ajudit Nethermanes. Vinga, i ara posem aquí a la rambla una cançó d'Ajudit Nethermanes. Vinga, i ara posem aquí a la rambla una cançó d'Ajudit Nethermanes. Vinga, i ara posem aquí a la rambla una cançó d'Ajudit Nethermanes. Vinga, i ara posem aquí a la rambla una cançó d'Ajudit Nethermanes. Vinga, i ara posem aquí a la rambla una cançó d'Ajudit Nethermanes. Vinga, i ara posem aquí a la rambla una cançó d'Ajudit Nethermanes. Vinga, i ara posem aquí a la rambla una cançó d'Ajudit Nethermanes. Vinga, i ara posem aquí a la rambla una cançó d'Ajudit Nethermanes. Vinga, i ara posem aquí a la rambla una cançó d'Ajudit Nethermanes. Vinga, i ara posem aquí a la rambla una cançó d'Ajudit Nethermanes. Vinga, i ara posem aquí a la rambla una cançó d'Ajudit Nethermanes. Vinga, i ara posem aquí a la rambla una cançó d'Ajudit Nethermanes. Vinga, i ara posem aquí a la rambla una cançó d'Ajudit Nethermanes. Vinga, i ara posem aquí a la rambla una cançó d'Ajudit Nethermanes. Vinga, i ara posem aquí a la rambla una cançó d'Ajudit Nethermanes. Vinga, i ara posem aquí a la rambla una cançó d'Ajudit Nethermanes. Vinga, i ara posem aquí a la rambla una cançó d'Ajudit Nethermanes. Vinga, i ara posem aquí una cançó d'Ajudit Nethermanes. Vinga. Vinga, i ara posem aquí una cançó d'Ajudit Nethermanes. Vinga, i ara posem aquí una cançó d'Ajudit Nethermanes.