走了 The understanding between us, the summer cools down. Nothing being able to part us, thanks for the years of life. The summer cools down. Immortal love between us. You are the essence of my life. Your body, mind and soul. As the summer cools down. The summer cools down. Immortal love between us. You are the essence of my life. Your body, mind and soul. As the summer cools down. I listen to the words you say. As flowers reach for the sky. My life's inspiration as I go. Our love grows more and more. Summer cools down. As the years pass us by. The day the world went away. The summer cools down. Beyond the heavens we exist. I'm looking forward to joining you. We have no limits stopping us. I'm looking forward to joining you. I'm looking forward to joining you. Un mal dispositiu de prevenció dissenyat des de cada govern municipal. Cap alcalde abans que vostè havia dimitit de la responsabilitat de fer-se responsable dels problemes de seguretat a la ciutat de Barcelona. Les pensions mínimes i les no contributives tornaran a pujar l'any que ve per sobre de l'IPCI, per tant, més que la resta de pensions que van vinculades a la inflació. Així ho han anunciat en una entrevista on de fer-ho concretament el ministre d'Inclusió i Seguretat Social José Luis Escriva. La plataforma Netflix popular per les seves sèries i pel·lícules compra el seu primer estudi de videojocs, en la seva aposta per aquest sector extracte del desenvolupador de videojocs californià Night School Studio, creadors de títols com Oxenfree, un thriller sobrenatural per adolescents. La companyia també ha assegurat que, igual que els seus programes i pel·lícules, tots aquests jocs s'incloiran a Netflix sense cosa adicional anuncis ni compres dins de l'aplicació. Des d'ara els usuaris espanyols ja poden accedir directament als primers cinc videojocs des del servei amb mòbils Android. Està inspirat en Beethoven, ja té teaser portada i data de publicació el 5 de novembre i és un dels álbuns més ambiciosos de la carrera del cant autor en Porto Anés, un projecte guanyador del premi Spider que atorga l'Ajuntament de Torroella de Montgri. La major part de les bases són sonates de piano, quartets d'acorda i sinfonies que m'asoni a portar cap al seu terreny. El Barça juga les 9 contra el Benfica a partir de la segona jornada de la Lliga de Campions, amb les novetats de Pedri i Sergi Roberto de la Convocatòria. La Lliga per a la seva banda ha fet public els límits salarials dels clubs de primera i segona, i el Barça ha vist reduir el seu sostre després del primer equip anunçat a 94%. El límit salarial dels programes és de 97 milions d'euros, una xifra molt inferior als 739 del Madrid, per culpa principalment del deute que arrossega el Barça. Per cert que el president Joan Laporta ha demanat al Procicat que revisi la limitació d'aforament dels estàlids de l'aire lliure i l'iguali el 100% que permetran a partir d'aquest i vendres el Govern espanyol i la Liga a Catalunya el límit s'ha fixat en el 60%. A la Lliga femenina es disputa la quarta jornada amb un bilarreal Barça a les 6, el 347 també tenim un vespre en Barça de la tercera jornada de la fase de grups de la Champions d'en Bol, i a la Lliga femenina de Bàsquet avui hi ha dos partits de la segona jornada, unigir una valència i cadir la Seu Saragossa, tots dos són a les 8 del vespre. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa-lo a l'OPEF. La secció excursionista de la Teneu Sant Just, la SEAS, amplia el seu projecte obrint les portes als i les més joves de Sant Just. L'entitat va ser fundada el 1934, davant l'únic centre excursionista que hi ha al nostre municipi. Ara un grup de joves sant Justencs i sant Justenques han decidit unir-se a partir de la seva passió per la muntanya i l'alpinisme, creant així una nova secció jove inexistent fins al moment. Anem per la Terra de l'Esvern amb el Lluc Tost, integrant del nou projecte que ens ha explicat una mica més aquesta idea. Ha senyalat que una secció jove ha hagut de delimitar la franja d'edat de la nova secció entre els 18 i els 35 anys. Busquen per una banda persones que formin part directament de la SEAS jove, dedicant el seu temps també a la gestió de l'entitat. I per l'altra, busquen persones que es vulguin apuntar directament a les activitats i excursions. Properament es crearà un compte d'Instagram per tal d'arribar un públic obert i també es faran arribar a les diverses activitats a través de la pàgina web de la SEAS. De moment, que estigui interessat o interessada, pot enviar un correu electrònic a secciójovapunseasarrovejamel.com. Tornen a estar obertes les portes de la seu de l'entitat de l'Associació Bainal de Mas Lluís. Des de mitjans de setembre han tornat a obrir el local situat a l'espai Mas Lluís i el carrer Rosa de Luxemburg, número 14, en horari de sempre, els dimecres de 6 a 8 de la tarda. Busquen així recuperar un espai per tal de poder parlar amb el bainat, realitzar gestions i organitzar activitats a l'exterior. Des de l'Associació han volgut remarcar que, a fora d'aquest horari, us podeu posar en contacte amb ells a través de les xarxes socials. O ve enviant un correu electrònic a InfoarrovaMasLluísSanJus.org. Han assenyalat també que, a fora de l'horari establert, tampoc es deixin ports a molis reciclatotaps, ja que només obren les seves portes als dimecres. I divendres torna al laboratori d'art, l'espai d'experimentació i creació artística del casal de joves de Sant Just. Aquesta vegada, amb una activitat dins el mar dosi nocturn alternatiu destinada a joves a partir dels 16 anys. Es presentaran els i les joves diferents disciplines artístiques per tal de desenvolupar la seva creativitat i iniciativa. L'activitat començarà a partir de dos quarts d'onze de la nit a la sala huïdi del casal de joves. Té un preu de 5 euros i es repetirà el dissabte dia 2 d'octubre. I això és tot. Tornem amb més informació al Vullatí Orarí de les 6 de la tarda. Fins ara mateix. Durant de 8.1, ràdio T'esper. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com on chill out, les muts jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. I esperem. La ràdio de San Just. Durant de 8.1. La ràdio de San Just. Durant de 5.1. La ràdio de San Just. Durant de 8.1. La ràdio de San Just. Durant de 8.1. La ràdio de San Just. Durant de 8.1. La ràdio de San Just. Durant de 8.1. La ràdio de San Just. Durant de 8.1. La ràdio de San Just. Durant de 8.1. La ràdio de San Just. Durant de 8.1. La ràdio de San Just. Durant de 8.1. La ràdio de San Just. Durant de 8.1. La ràdio de San Just. Durant de 8.1. La ràdio de San Just. Durant de 8.1. La ràdio de San Just. Durant de 8.1. La ràdio de San Just. Durant de 8.1. Si tu saps... Que bonito sería poder volar y a tu lado ponerme ya a cantar. Como siempre lo hacíamos los dos. Que mi cuerpo no para de notar que tu alma conmigo siempre está y que nunca de mí se apartará. Que bonito cuando a cari te guay tu guitarra y entre mis manos. Que bonito poder sentirte así, siempre así. Que bonito mi amor todo tu ser sin tu ser. Com protegir-nos de la Covid-19 en el dia a dia? Millor a l'exterior, que a l'interior. Millor en poques persones, que en moltes. Millor dins la teva bombolla, que a fora. Millor poc temps, que en molt temps. Millor persones de risc baix, que de risc alt. Informa't en a canalsalut.gencat.cat. Sistema de salut de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Vinga, perquè ara són un quart de sis de la tarda i estem aquí escoltant la Rambla. La ràdio d'Esvern. Parlem dels dies internacionals avui, 29 de setembre, perquè en tenim un parell a comentar. El primer és el dia mundial del cor. És una femèrida que celebra per a què ho va proclamar la HOMS, la Organització Mundial de la Salut. I a celebra ja fa 21 anys es va posar sobre la taula l'any 2000. A celebra, doncs això, cada 29 de setembre i la Federació Mundial del Cor, juntament amb la HOMS, evidentment, van escollir aquest dia amb l'objectiu de conscienciar sobre les malalties cardiovasculars. També la seva prevenció, el control i el tractament. Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort en tot el món. Els infas de miocardi i els accidents que tenen a veure amb el cervell i també amb l'aparell vascular, cobren més de 17 milions de vides l'any. I, de fet, s'estima que la xifra pujarà a 23 milions de cara l'any 2030. Una gran proposió d'aquestes morts podria evitar-se amb una alimentació saludable que es redueixi el consum, per exemple, a la sal, potenciar l'exercici físic, i habitant, com no, el consum del tabac. L'hem d'aquest any, per al dia Mundial del Cor, és el de fer servir el cor per connectar-nos. Avui en dia, de fet, som més conscients que mai de la importància de la salut i també dels nostres essers més estimats. L'altre dia que també tenim avui, a part del dia Mundial del Cor, és que és el dia Internacional de Concienciació sobre la pèrdua i el desperdici dels aliments. És una femèrida que celebra des de l'any passat, des del 2020, i ho va proclamar la ONU a través d'un decret oficial, amb l'objectiu, ni més ni menys, que ha d'habitar que els aliments es malbaratessin, perquè són un bé escas, sobretot, en aquells països on els Índex de Pobresa van cada cop en augment, això sí, cada dia. El tema d'aquest 2021, per al dia Internacional contra el malbaratament alimentari, és el de posar fi a la pèrdua i el desperdici dels aliments per les persones i pel planeta. Doncs bé, tenim en compte que només queden 9 anys per aconseguir la meta de la gana zero, es mana als governs i a la societat en general, accelera als esforços per reduir considerablement el desperdici d'aliments. Doncs sí, avui, 29 de setembre, dimecres, tenim aquest parell de dies internacionals. Com protegir-nos de la Covid-19 en el dia a dia? Millor a l'exterior, que a l'interior. Millor amb poques persones, que amb moltes. Millor dins la teva bombolla, que a fora. Millor poc temps, que amb molt temps. Millor persones de risc baix, que de risc alt. Informatant a canalsalut.gencat.cat. Sistema de salut de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Ara mateix falten 9 minuts per arribar a dos quarts de 6 i ja tenim els que inauguren la secció de la tertúlia de cinema aquí a la Rambla. Els obrim el micro. Hola, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Quina que em recorda molt aquesta cançó, eh? Et recorda? A veure, pensa-hi una mica. Jo sé d'on és. Tu saps d'on és. En sèrio, sabeu. Últimament, com m'estic llegint un camí no a fer la llibertat. En el somandela, són trets de films de fons, em recorda en el somandela, però... Mmm... És una banda sonora. Una pista. És una... són pel·lis molt típiques. Saga, sí. Mare vista, no? Sí. El senyor? Això ho esperem. No? Diguem que... o sigui, de la banda... no és tota la saga que hi està. Ah. És que som... Posa la pell de gallina i tot, eh? És que... Tot i que les pel·lis no són una passada, a l'especial on surt d'aquesta. Llavors no sol... és el padrí? No, és una saga. Tic-tac, tic-tac... Tic-tac, tic-tac, comé, ja. No m'ho mereix. Vinga, va, pol. A veure quina que... És d'episode 2, Star Wars. Ui, a més, a més, et diu el número de la pel·li. O sigui, ja és el remate final, això. És la cançó de quan estan al Anakin Skywalker amb la Padme, que se'n van com a viure allà els dos sols. Sí, que... que va ser un meme... un meme fa relativament poc. Doncs aquelles escenes és la cançó que són, aquesta, d'aquí. Doncs de quina millor manera no caignaugura la secció de cinema amb tanta precisió, mare meva. Aquí a l'estudi tenim... Paul. I el Marco, sense S. Molt bé, ells dos s'encarregaran una mica de portar el tema de la tertúlia, de parlar de cinema, sobretot, perquè és el que més els agrada i també entenc que és el que més... bueno, els motiva la vida. Per exemple, jo sé que el Paul està estudiant en una escola de cinema, no, Paul? Sí, vam començar aquest setembre, matrística a l'escac, l'escola superior de cinema i audiovisuals de Catalunya, que és l'escola de cinema així, més renom d'aquí tot Espanya, i han sortit directors importants com pot ser, per exemple, la Bayona, el director d'Alo Impossible... David Lynch. Sí, David Lynch també ha sortit de ja. Ah, sí? Ah, va, l'he dit. Està una mica perduda, però no em sona molt. No, no, no. I, Marco, tu estàs fent alguna cosa relacionada o vinculada amb el món del cinema, audiovisual? No, i tampoc ho faré. Bueno, no crec que ho facis, o sigui... T'apassiona, simplement, és un... M'apassiona, m'apassiona. M'agrada molt la literatura i potser, com estudiaré dret, també potser hi trobo alguna relació i inclús un guió amb brut. Podria fer, però de moment... No, no, encara no estic preparat, ni tampoc tinc moltes ganes. Doncs bé, si voleu, no sé, comencem a parlar... De què voleu parlar i alguna cosa... A mi m'agradaria parlar d'una pel·lícula que es va estrenar... Fa relativament poc, no sé en quin... Ara mateix no sé quin dia és, però... 29, 29. Doncs es va estrenar la setmana passada, el dia 17, que és d'un, pel·lícula dirigida pel Dennis Villeneuve. Recordem que és una pel·lícula basada en els llibres, que es va escriure al llibre s'ha publicat el 1965, i és de Senseiència Ficció, és una de les pel·lícules que va inspirar aquesta part a Star Wars, a George Lucas. Va ser com un dels principals referents per ell per escriure tot el seu món i l'univers de Star Wars. I ja als anys 80 es va fer una pel·lícula dirigida per David Lynch, d'un, dels anys 80, però no va funcionar massa i no va acabar d'agradar la gent, i llavors aquest any han tornat a estrenar la pel·lícula dirigida pel Dennis Villeneuve. I, doncs això, es presentar com una única pel·li, però quan estàs a la butaca sentat de cop et posen, d'un, part, un, i t'omplen, hòstia, valeu. No és una pel·li sola, t'enteres en la mateixa butaca d'allà, que hi haurà en diverses parts i realment menys mal i s'agraeix molt perquè la pel·li és un aspecte crevisual en tota regla des del nivell de fotografia, que és una passada com utilitza la càmera Dennis Villeneuve i per explicar la narrativa que ens vol, que ens vol transmetre tras de la pel·lícula, la correcció de color també és impressionant i és un Space Opera, un blockbuster impactant que et deixa a la butaca del cinema enganxat les dues hores i mitja que dura la pell, i són moltes. I mira que jo soc, o sigui, soc una persona que pico cada dos per tres i, normalment, pel·lícules tan llargues, en algun moment m'he d'anar a la sala per... I no tan llargues. És que en aquesta em vaig quedar a la butaca així esclafat per l'impacte visual, la banda sonora i el so, la banda sonora de Hans Zimmer, impressionant, i un disseny de so molt treballat, o sigui, jo crec que aquesta pel·lícula pot ser candidat als Òscars en molts aspectes realment. Amb millor pel·lícula pot estar perfectament, millor fotografia, i en el disseny de so, disseny de producció vestuari, o sigui, amb aspectes molt ben treballats a aquesta pel·lícula. La comparant molt, no, per això amb Star Wars. És que és el que he comentat, que d'un va ser el que va inspirar Star Wars, perquè d'un és un llibre escrit al 1965. I sigui que es compara perquè és el gènere i de science ficció, i també perquè tenen un parell de coses en comú, com el de l'imperio o la profecia de l'Elegido, però per mi són pel·lícules completament diferents. O sigui, tenen un parell de coses similars, però Star Wars tracta uns temes i d'un, com per exemple, el bé i el mal, una mica la família, les relacions més entre els personatges, en canvi d'un tracte de temes completament diferents, fins i tot es fica molt en temes geopolítics, de com s'ha estructurat aquest imperi, que s'ha estructurat diferent de Star Wars, i una mica també toca temes actuals, com l'explotació d'una mica inspirats amb la colonització del món, d'Europa quan va anar a Àfrica i va colonitzar, doncs jo una mica unes simbiosis més o menys, perquè la Peris basa en com un planeta que és completament desèrtic, doncs els altres planetes del sistema van allà explotar perquè tenen un mineral molt ric, i tracta així una miqueta de temes molt més abstractes, no transcendents en els personatges, i això és una pel·lícula que a mi m'ha impactat molt, està molt ben feta també a nivell d'efecte dels especials, i és molt recomanable veure-la, però sobretot veure-la al cinema, perquè l'experiència amb la pantalla gran, i la fotografia impressionant que treballa Dennis Villeneff conjuntant el director de fotografia, i el disseny és oi, la banda sonora de Hans Zimmer, o sigui, són pel·lícules que calen el cinema. Va la pena, no llavors gastar-se els 8 euros per... Jo vaig a fer una oferta que encara ha estat des d'aquest dia junts, fins a aquest dijous, o sigui, avui a pur anir demà, encara es pot utilitzar aquesta oferta al cinès, a qualsevol cinès, el cinès de Diagonal, o altres que hi ha en varios, que pots anar per 350. Ah, mira, ostres! Jo vaig anar per 350 i a més em va regalar un pòster de la pel·lícula. El pacte complet, eh? I les actuacions com estan a d'un? Estan correctes. O sigui, és tal... No hi ha cap que sobresurt, i dius això és per Òscar, i no vol dir que sigui indolentes. El Timo Tichalamet, que és el protagonista, fa una molt bona actuació, realment. I el paper l'enganxa molt bé. El Jason Momoa? El Jason Momoa, també. I surt una miqueta dels... Papes que sempre fan, oi? Sí, tot i que encara estan allà, però, bueno, és com... Has notat que l'actor està fent coses... Has estat fer-li mentant, no? A veure en quin paper potser es troba més còmode, quin tipus de pel·lis... La que no em va quedar dalt va ser la Cendalla. La Cendalla? És com... A nivell d'expressió facial i tal, molt bé. Perquè, a més, a la primera part de pel·li... Bueno, és que... No parla, no sóc la seva veu. Però després és una mica rara, no m'acaba de quadre aquell personatge, però bueno, que... Està correcte, està bé. I se'n podria fer una següent, o sigui? Sí, sí, és el que estava dient, que la pel·li no acaba. O sigui, la pel·li... Perquè, a més a més, aposa la primera part de la primera part del llibre. I és que, a més a més, tostosa ja durant la pel·li i dius, si us plau, és que jo vull sis pel·lis d'aquest nivell. M'exermanen, per exemple, a la dona a veure i em va dir, és que jo tenia la sensació que per... que es resolgués allò, en feien falta quatre hores de pel·li més. I jo, bueno, clar, això vol dir que farà més pas, òbviament. Segur que sí, no, perquè sobre allà... No està confirmat, tipo, sí que posen part, part T1, a la pel·li, però s'han esperat una mica a veure què passa amb la taquilla, que jo crec que de moment estan en bé. I està tenint bones crítiques. Algunes altres, no? Bueno, gent rara... Gent que no entén, eh? No, però, o sigui... En general... És una pel·lícula que... o t'enganxa la butaca o... o com no li pillis el to i... i tinguis un mal dia o alguna cosa així, et fan infernal, que és dues hores i mitja, jo crec. Ja, home, és que dues hores i mitja de la pel·li ha d'estar bé, eh? Està enganxat i té moltes coses per enganxar-te, però això com no pillis, doncs... I tu, Marco, has anat a veure últimament el Simnem, alguna pel·li... Espera, per acabar, de punt... Vull dir que la gent que s'ha llegit d'un, al llibre, diuen que és... una adaptació perfecta. Sí? Sí, que és una molt bona adaptació del llibre, o sigui, és una cosa molt positiva. Sí, sí, perquè a vegades hi ha qui es llegeix el llibre, qui després mira la pel·li, o no ho sé, al revés, i diuen que la pel·li no té res a veure amb el llibre, o és que ho fan tot diferent, aquest personatge el pinta en el llibre i a la pel·li el posen d'una manera totalment... al revés, no ho sé... Aleshores són tres entregues del llibre, que suposo... Encara que crec que té pinta, que si va tan bé, com tu dius, segurament facin més de tres entregues, i igual la caga en una mica com a Star Wars, perquè jo crec que les dues trilogies d'Star Wars sobraven una mica. Home, jo crec que si es centren només el contingut del llibre, que no es posen a inventar, pot anar molt bé, i sí que estaria guai que el llibre el treballessin més i puguin treure més pel·lícules d'allà, però només el llibre, perquè això com comenci a treure coses rares, i no sé... Però és això, té... O sigui, jo vaig sortir al cine pensant... Mira que jo soc molt fan de Star Wars, que tant de bo una pel·li a Star Wars tingués aquest nivell de producció. Clar. I tu, Marc, com que alguna pel·li així del cinema, en castigui o no, encara en cartallera? Sí, de fet, l'últim cop que vaig anar al cine va ser veure Suïcidet Esquad, i jo crec que va estar bastant bé, o sigui, el James Gunn és el que té, o sigui, és una pel·lícula molt seva, com quasi totes les que visc, molt sanguinària, amb els punts de comèdia... Quin general l'inclòria amb aquesta pel·li? A acció, acció pura i dura. I una mica de comèdia, bueno, bastanta comèdia. Perquè estic una mica eslovicat, és una pel·li en dins com de l'univers de còmics de... Sí, de... I em va sorprendre molt el John Cena, eh? John Cena s'ho va actuant, i he de dir que va ser de lo millor de la pel·lícula. Jo, mira que soc molt hater del John Cena, i he pensat que seria de l'opitjor de la pel·lícula, i m'agrada bastant. Però el John Cena actuar és el tauró, o ara m'estic liant? No, no, no, no és el tauró, no és el tauró. El tauró era un... Ara no me'n recordo quin actor era, però em sembla que era un... un actor reconegut, també. I l'Hemargot Robbie, també, de lo millor de la pel·lícula. De les estrelles que he hagut aquest any, aquest 2021, ni alguna que reconegueu, alguna que digueu... Jo, ara, volia parlar, a part del John, que es va estrenar a fer res, d'un altre pel·lí, que també vaig anar a veure fan o molt, a principis de mes, que es va estrenar, que és Annette. Oh, aquesta també la va comentar el Víctor. Annette de Leos Carax. De fet, estava a la mateixa sala que el Víctor, vam comprar les entrades, jo no sabia que el Víctor... No coincidia més. Sabia que anava a veure aquella pel·li, un dissabte, i jo dic, doncs jo aniré també. Jo què sé, no es parava coincidir en el cine. I... I dius, escolta, escolta, vas als balmes, i em diu, sí, i, al final, va acabar a la mateixa sala. I és una pel·lí... impactant. A mi, al principi, em va agradar i els vaig dir, ui, això no sé què pensar. I vaig acabar la pel·lícula dient, acaba de veure una obra mestra. O sigui, és un musical peculiar, o sigui, té un fil conductor... És una pel·lí... O sigui, no segueix un fil conductor casual i típic. És diferent. O sigui, va bàsicament d'un matrimoni amb una excel·lent actuació de l'Adam Driver. Estem a l'Adam Driver i l'altre era la... Ara no me'n recordo el nom. Centradades, busquem... En ets? Amb una n, eh? No, amb dues n's i dos tés. Dos n's i dos tés, sí. La Mariona... Mariona, algo. Ah... Marion Cotillard. Això, la Marion Cotillard. Cotilla. És un matrimoni que són com els dels famosos. Sí. I tenen una filla i aquesta filla és d'un altre món. I no diré res més. I a partir d'aquí és un musical com poc a poc el ritme va creixent, fotografia de Leo Skarex és molt bona. El musical, al mig es fa una mica pesat, però al final et bombardeixen 3, 4 cançons en l'acte final de la pel·lícula que són impressionants i et deixen atònit. A partir de, crec que són els 30, 45 minuts de pel·lícula, fa un boom espectacular amb una cosa que passa. I a partir d'allà no parla de pujar i de pujar a la pel·lícula, i és una experiència... Que guai. També és el cinema, perquè és musical. Si no leus el cinema, mira, tampoc. Però prefereixo anar a veure-te d'un, que no aquesta, més que res pel sol. Però, en et, si es veu el cinema també es caldeix molt pel musical i per la fotografia. Doncs d'aquesta no se n'ha sentit. No, perquè és més, és d'Euskarex, és un director no tan conegut, com potser Dennis Villeneuve, és director francès i és una pel·lícula més de cinema d'autor. No tan coneguda ni amb el pressupost, que no sé quant pressupost deu tenir tu. És una borrada. És una pel·lícula més... No diria intimista, però sí cinema d'autor i peculiar. Potser no tothom li pot tardar aquesta pel·lícula. Ja anirem a... No sé si encara la deuen fer. La de net. Jo veig que pulant en algun si me la trobes, però si no. Aquesta no crec que estigui els Òscars, perquè és una pel·lícula més de cinema d'autor, que normalment no sol trobar tant els Òscars, però jo crec que és una pena. Sí que és una de les pel·lícules de l'any conjunt. Molt bé, molt bé. Per exemple, el Victor també ens comentava que li havia agradat molt, però sí que hi havia... que s'havia trobat gent que no li havia agradat gens. No sé si perquè no entenia el film conductor o perquè no li agradaven les actuacions musicals. No sé per quin motiu, però... Jo crec que el film conductor s'entén bastant bé. No és re... Diuen que l'argument és raro, però s'entén. L'únic, potser, hi ha coses que dius, però què és això? Jo al principi em vaig quedar una mica parat dient què és això, però després em va encantar. I jo entenc en part com pot ser que no t'agradi, em fa ràbia igual, perquè per mi és una obra mestra, aquesta pel·lícula. I també perquè és musical, hi ha gent que se li fa pesat. I és que no hi ha diàleg, pràcticament, de música, música, música i música. A mi sí que això m'ha cansat una mica i jo hauria rebaixat. I ara, les properes setmanes, tindrem un boom de pel·lícules també, és el que passa normalment, per aquestes èpoques, que sigui arribar a Halloween, que sigui terror, que sigui por. Hi ha algunes que poden estar bé, però també hi ha bastantes que a vegades són una mica per omplir, per fer una mica palla. Per fer una mica palla. Sabeu d'algun títol, alguna pel·lí que hagin d'estrenar, que estigui bé, que sigui així, de terror, o de... no sé, de quina gènere... Jo vaig escoltar que la nova pel·li de Batman, del Robert Pattinson, estava molt relacionada amb el terror. I que la volien estrenar Halloween precisament per això, però d'aquest any? No, de l'any 20. Ah, del 2022. Esclar, és que la volien estrenar aquest Halloween, amb el Victor, però la van... la van atreçar suposo que pel Covid. Per el Covid s'ha atreçat tot. Ja s'ha atreçat tot, és una merda. Per exemple, d'un hauria d'haver sortit l'any passat. L'any passat, hauria d'haver sortit, eh? Jo ara que vinc a estrenar de terror, ara, pròximament, no em surt cap. Sé que tenim algun estret important, com de French Dispatch, del Wes Anderson, i sé que s'ha acabat d'estrenar a Quiet Place 2. Un lugar tranquil·lo. Sí, no he vist la... No sé si has vist tota la primera, Marco. Jo la primera sí que la vaig veure. Pots que estigui a plataformes, a plataformes... Crec sí. Potser que estigui a... Diria que la vaig veure per Netflix. No sé si les posen al cinema o no. Potser em sona aquesta benet. Però jo la primera pel·li sí que la vaig veure. Doncs ha sortit la segona part. Jo no l'he vist, una mica així, informació per si el coble jo agrada la primera. Crec que la zona estava bastant bé. Surten bons actors, eh? Estic veient. La segona part. La segona part, la primera, la primera segur que sí. Sí, sí. La primera surten bons actors, la segona també surten. Sí, clar, és una continuació, l'una de l'altra. Sí, sí, surten els... Suposo que els principals, els més importants de la trama, surten també a la dos. És que així pel·lícules, de fet, em costava de trobar pel·lícules així de por, bueno, només que de por, com d'intriga, no sé, per exemple, l'experiente warren, és de les pel·lícules, personalment, que a més m'agraden dintre d'aquest gener de més suspens, perquè n'hi ha algunes que no sé, que són una mica superficials, però... Gràcies. De lo millor, del suspensa i de terror entre cometes, jo crec que el que més m'agrada a mi per el que he vist David Lynch. És a dir, quan li vol donar el David Lynch, el toque, la sensació aquesta de... de malestar, o sigui, d'aquesta sent tranquil, a mi em guanya, sí, és que jo prefereixo pelis com aquestes David Lynch, que no és que tens un susto cada 5 minuts que acabes fart. David Lynch treballa molt bé l'atenció i el suspensa. I és jo crec que el punt magistral del programa on volíem arribar, els dos, que és a parlar de Twin Peaks. Una miqueta, sí. La sèrie dels 90 de David Lynch, que jo me l'he mirat aquest estiu i el Marcos va pel... Sí, capítol 5, porto molts pocs dies mirant-la, però, bueno, és una mica, o sigui, és una mica el que m'esperaves. El poble, el Víctor Lellias, m'han parlat molt bé de la sèrie i soc molt recomanable. També he de dir que és dels 90 i que la gent que se la vulgui veure, que vigili una mica amb els spoilers. És una pel·li que es va fer als 90 o ambientada en els 90? Seria, seria. Bé, sèrie, que després van fer una pel·li i que després, 25 anys més tard, el 2017, van fer una tercera temporada, per dir-ho. Sí, però va ser creada als 90. I per una fan aquesta sèrie? Te les has d'escarregar o les has de trobar a la biblioteca. Ara a la biblioteca, però, bueno, la biblioteca fa mesos que no està per... per... Ai mare, ai mare, ai mare, que no ens estigui sentint l'ensa a la biblioteca que si no, vinc d'anar aquí a passar comptes. Mare meva. En fi, que se la descarregui la gent, sinó que vagi a la biblioteca del barri i del costat. D'aquest tracte, una mica, la sèrie o la pel·li? És... Com la precursora i inspiradora de sèries més actuals, com Bonchez, Stranger Things, o Dark, on és un poble tranquil, on mai passa re, i de cop, em passa que és molt borda. O sigui, a Stranger Things, a Dark, desapareix un nen i a... Quin pics, assassinant una noia, que és Laura Palmer. I a partir d'aquí, veus com el poble està ple de merda per sota, ja no només parlo de l'assassinat. I poc a poc vas veient, es va investigant sobre aquest assassinat, la famosa Laura Palmer, gent que va viure l'adolescència durant els 90, és una sèrie que va tenir bastant d'èxit, llavors, i és per això que seran una mica en compte amb els spoilers. Perquè és molt fàcil que et diguin certes coses que el Marc Oncala no sap per què va pel capítol 5, però sí que és una sèrie impressionant. Per mi, crec que té com uns 27 capítols, així, les dues primeres temporades. Per mi, fins al capítol 9 de la segona temporada és una passada, és un espectacle de sèrie. El capítol 9 passa una cosa, que és un punt d'inflexió molt bèstia i un... De la segona o de la primera? De la segona. Per mi, el meu capítol preferit seria... Realment hauria de ser últim, però el Víctor em va ensenyar al final. Em va dir... Mira-te el senyor sense context. Perquè estava fent un curt, em van mirar tant amb Twin Peaks i David Lynch, i quan... Aquí no vaig entendre res, però quan estava arribant al final... Ja vas atar cabos, eh? Perquè l'últim episodi, jo crec que si veus que el Marc no el veurà sense saber res, et quedes flipant, dius. Buah! Què acabo de veure? Està basat en un fet real? No, no, no. Esperem que no, no? Tocà... Sense ficció? Sense ficció no, però sí que temes molt uníriques, relacionat amb... Metafísic. I un món que es creen allà, que és... O sigui, investides més al món de Twin Peaks, i quan ja entes en la pel·lícula que és Fire Walk With Me, que la vaig veure al cinema, a l'estiu, perquè estaven tornant a fer pèries de David Lynch als cinemes Balmes, i va ser una experiència brutal, poder, després de veure tota la sèrie, veure la pel·li de Twin Peaks, Fire Walk With Me, al cine. Que aquella és una pel·li de por, en molts moments, o sigui, jo estava al cine dient, mare meva, m'he fotut, i estava cagat, jo, a més a més, hi havia com 4 persones a la sala. A mi m'estan posant les ganes de veure la pel·li. Jo tinc moltes ganes de mirar la tercera temporada. El... Abans has comentat la sèrie Dark. Jo la vaig començar, però hi havia un punt que ja em vaig perdre. O sigui... És que Dark et perds el... Vull, aquest és aquell de jove, de gran, de petit, els anys, no sé què, no. A vegades, a les sèries, amb el fàcil que seria acabar-les en un punt en concret, i sembla que a cada temporada vulguin donar-li més voltes al tema. A Dark, jo me l'he vist sencera, i vaig començar amb un problema que desapareix un nen. Algú tan senzill que a cada cop es va entorbillament, fent més gordo, i al final, quan tu dius, i això ara, com m'ho tanques, et fan... I tu tanques en dos capítols, i et quedes flipant. L'únic que és això, a Dark has d'anar amb una llibreta. I no dic que prenguis nota de tot el que passa, sinó que et facis un arbre generològic. Perquè hi ha com 4 famílies, i dius... O el busques a internet, també. No, perquè és el que vaig fer jo, i em vaig menjar tremendo spoiler. Ui, pobre... Vaig veure l'arbre, i vas veure coses, l'estat de les persones. No, no, l'estat de les coses. Fins jo. Sí, és una cosa que... És com el primer spoiler. Millor no buscar-ho per internet, no? Sí, a mi és que m'ha fet pal fer l'arbre, i vaig dir, vaja, que busca per internet. I vam, es va trobar amb el pastel. És millor. Però és molt recomanable d'arbre, que a mi em va agradar molt. És una sèrie de demà, a més a més. Sí, és veritat. Això sí que ho vaig. Me la miraré. No sé quan, perquè encara tinc moltes sèries que veure. És que clar, el problema de les coses que van sortir ara en streaming, és que hi ha moltes plataformes, hi ha molts portals, i cada una va traient també la seva sèrie. Cada una va fent la seva escala per aconseguir tenir més i més contingut. És com una sobreexposició de continguts. I a sobre, amb la sèrie separa de les pel·lícules, perquè després tens també les pel·lícules, en el meu cas també tens l'anime, que... i és una mica... Saturant, no? Sí. I per què fa documentals? Jo ara anava a parlar de documentals. Ah, val. Ara ja tot això aquí, sèries, anime i tal, però jo a partir d'ara, gràcies en para l'escac, he de començar a veure documentals, i tinc un parell de documentals obligatoris que m'he de mirar. Sí? D'aquests temes? Temes molt variats, o sigui, ens ha posat a la profe que això m'encanta de tot. O sigui, des de documentals, que és com de, diguem, al Estanley Kubrick dels documentals, un director molt aclamat, que és un documental d'ell gravat tot des de la seva finestra. Va gravant al carrer i amb això et monto una història i et fa un documental. Jo m'he quedat flipant. Però el documental està bé o és una... Sí, sí, sí. El profe ens ha dit que és un dels directors dels documentals més famosos i aclamats, i que és brutal, aquest documental es diu Tiché, que vol dir silenci en rus, és un director rus, no me'n recordo, tenir un nom molt raro. I es diu Tiché perquè no hi ha cap diàleg en tot el documental. Jo em dic... El drone ara hi pico i he dit, i no t'avorriràs amb això, però és el que no. És una passada. I també ens ha posat altres tipus de la massacra de Columbine dels Estats Units. Avui sí que ens ha posat 5 minuts dels 12 documentals que ens hem de... 12? Sí, per aquest trimestre. Ah, aquest trimestre. Aquest semestre, diguem, fins... Va bé, va bé. Sí, home, sí, és viable. I això ens ha posat tot el cascun de la matança de Columbine, un altre dels... de Sena, un pilot de Fórmula 1 que va morir en el circuit, que més... altres tipus... un altre matança als Estats Units, a Texas, des d'un campanari, als 60 o així. I tot aquest material, per exemple, tots aquests documentals, on... Us heu desfavilat la vida per trobar-vos? Les donen a Filming, com a estudiants de... Quina amb més... I en uns altres que ens ho haurà de fer, això l'encontrai, això és el que passo, una mica de... Quina amb més, en realitat. Per exemple, això de Filming, com us ho munteu allà, d'escac? O sigui, teniu alguna mena de compte creada especial? O sigui, Filming... El creador de Filming va estudiar l'escac, començant per allà. I llavors hi ha un conveni, tu poses un codi amb la teva compta mateixa, amb la meva compta de Filming, i et donen un catàleg amb només les pel·lis que t'entren per tamar-hi. No a la subscripció com a tal, si no, ja seria. Em dones molt tan beja que haigis de veure documentals que tenen molt bona pinta. Tenen molt bona pinta, alguns. També ens ha posat una altra de la primera guerra del Golfo. I ara no me'n recordo així, de cap... També varios biòpics, una també d'una ballarina... No me'n recordo. I els documentals, normalment, que us posen, o sigui, els documentals són de directors així reconeguts, o per exemple, pot haver-hi un documental d'altre 30 minuts? No, no, no, són... Bueno, no sé, de moment, són directors així coneguts. Estan Michael Moore, per exemple, que aquest és com dels més coneguts al món dels documentals, jo crec, que és el director de... L'Hombine, el de la matança del Golfo Lombine, però aquest és molt conegut, és dels directors més coneguts. I també ens ha posat un espanyol, que ara no me'n recordo el nom, però també és com dels documentalistes més coneguts aquí a Espanya, que és un documental que m'ha semblat molt interessant, que es diu Canciones para Después de una Guerra, i és un documental on, simplement, són imatges des del 1 d'abril del 1939, a l'acabar la... La guerra? La Guerra Civil, fins l'any 1956, que és quan Franco va decretar que el rei el Bourbon, el Juan Carlos, seria el seu successor. Sí, i és un registre, d'una hora i vint, de tot imatges de l'època. Extretes és de fons com uficials del règim, tipo del Nodo, el noticiero documental, no me'n recordo quin era el nom, no em se'n sé. El Nodo o gravacions de l'època. I allò ho junta amb cançons populars i provoca un efecte emocional molt fort de veure com el contrast de gent fent cua per les cartilles de razonamiento, o fets, realment, cruents de la dictadura i són la pitjor dècada del segle XX d'Espanya, del 39 als anys 50 o així, plena pors guerres, són imatges molt dures, que combinades això amb la música popular de l'època creen un efecte en l'espectador molt impactant, i és un missatge clarament en contra del règim, que de fet el documental es va fer en 1973, que encara no havia mort Franco, i no el van deixar publicar fins al 77, quan ja la dictadura havia acabat. Aquest va ser molt interessant, perquè això és completament muntatge i imatges d'arxiu. I així ja, i per anar tancant la secció que ens queden 6 minutets, pròximes estrenes allò que fins a final d'any, per exemple, no sé si d'aquí poc hi ha alguna de James Bond, o de... Sí, és veritat, és veritat. L'avi s'ha anunciat diversos cops a la tele. És una d'aquestes que també s'havia dinat d'estrenar fa, no sé quant, i que fa ara. I crec que hi ha hagut bastantes bones reselles d'aquesta. De fet, també estarà aquí com a tot abans, de French Dispact, del Wes Anderson. Sí. I ara no... Creimatxo. Creimatxo del Clint Eastwood, s'ha anat d'estrenar a fer res. Sí. Aquesta també la vaig veure, sí, sí. Depèn de que serà probablement l'última del... del Clint Eastwood. Home, és que... 91 anys. 91 anys. I el tio s'ha de dirigir i actuar. És una meravella. I segur que ho ha fet superbé. Sí, sí, sí. Els directors de pelis que, a més a més, actuen, com s'ho deuen muntar? Això no ho sabeu? És molt recorrent, o...? Jo suposo que amb assistència, no? Sí. Tècnica. És complicat. Deu ser molt complicat. Home, entenc que no deuen ser directors no vells en el sentit de directors que s'acabin de posar allò en marxa, perquè ja tenen plou feina, no? Sí. I que són més directors. També ho fa, això, sí, és veritat. Però jo crec que una mica estàs actuant i tens com una pantalla on pots mirar com has de quedar en el pla o coses així. Dic, però jo a vegades em corbatgeixo que he fet jo he hagut de dirigir i actuar l'hora, i sí que... T'explot el cap, no? Sí, sí. Acabes, vamos. I també que... ja com actor, perds la concentració, jo crec. El meu treball és espectacular. I per això et miro molt la bodiala i clínics que tinc, les ganes i la concentració de poder desdoblar la teva ment per una part estar posat en el mut d'actor i en altra, de director. Bueno, en pare jo crec que si actuant i dirigeixen el mateix cop és com que es posen més en el personatge, no? O poden arribar més a lo que ells volen mostrar a l'espectador? Això sí, això sí que és més fàcil. Perquè al final quan... quan parles es perden coses pel camí. Al final, si tu tens aquí l'element, com vols, com vols que el teu actor actui, i ets tu, el teu propiector, és més fàcil. Exacte. El que jo parlareu que és més difícil concentrar-te i posar-te en les emocions que a vegades un actor requereix el seu temps i ja està, així, mentre que hi ha una escena, ficar-te en ell mateix i no em digueu res, no... Jo vaig veure un vídeo molt bo del... que era... la veritat és que el vaig veure fa uns mesos del Leonardo DiCaprio, dels actors que hi ha avui en dia, que... es veu una escena, bueno, està gravada des d'un mòbil, on es veu com està la càmera, just en front d'ell, i estan a punt de començar a actuar això al Lobo de Wall Street. Vale. Una de les escenes que hi ha a l'oficina que comença com... que va entratge i comença com a parlar als treballadors, i és molt... és molt, molt, perquè es veu com estar al Leonardo DiCaprio, sí, amb els ulls tancats, concentrant-se moltíssim amb el paper, eh. I el... el que porta la... La claqueta aquesta, sí. La claqueta. Diu, action! I obre els ulls i canvia totalment, o sigui, sembla una altra persona i comença com a posar-se en el paper i la veritat és que... És molt fort, no? És molt fort, és molt fort. És al·lucinant. La veritat és que... jo crec que seran una... una de les millors coses de... que tu, com tu, per exemple, podràs gaudir quan siguis director. Que és... veure com... com es concentren els sectors just abans de començar. No, tampoc crec que treballem en un Leonardo DiCaprio, que això deixa una passada. Escolta'm, aquí... tot és començat, tot és començat. És clar. És que Leonardo DiCaprio és una màquina. És molt bo, sí, sí. Nois, volem de deixar aquí. Estan a punt de tocar les 6 en punt. Gràcies per venir. I us esperem la setmana vinent. Bé, no, la setmana vinent, no. L'altra. D'aquí un parell de setmanes. Bona tarda. Que vagi bé. Voluntariat per la llengua. El programa de les parelles linguístiques a bebaixaexela.cat. Perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya. Gràcies. El debat de política general al Parlament s'ha suspès després que hagi acabat la intervenció dels diferents grups parlamentaris. Al cap de files de junts per Catalunya, la Càmbra Albert Batet ha aprofitat la seva última intervenció per tornar a reclamar unitat a Esquerra. Albert Batet ha utilitzat un címil casteller la necessitat de fer pinya per dirigir-se de nou el president Pere Aragonès i insistir-li en la necessitat d'intensificar la cultura de coalició entre junts i Esquerra. Batet ha indicat que sols no van enlloc. I justament per això, per la voluntat de fer pinya, president l'insistim amb aquesta cultura d'unitat que han de tenir totes les forces independentistes, amb aquesta cultura de coalició. A partir d'ara, els grups han d'entrar a registrar les seves propostes de resolució com a conclusions del debat. La CUP ja ha entrat les seves, entre les quals una que demana que el govern comenci els treballs i debats necessaris per garantir la celebració d'un referèndum d'autodeterminació abans no acabi l'actual legislatura. També em presenta una altra que demana la retirada de distincions i homenatges a Joan Carles de Borbó. Albert Durant, Catalunya Ràdio, Parlament. Notícies breus, en Gerard López. La meitat dels ciutadans que no es vacuna ni que tenen entre 20 i 40 anys no creuen que faci falta vacunar-se. Ho diu una aquesta del Departament de Salut, que avui ha anunciat també per altra banda el tancament progressiu de diversos centres de vacunació per dirigir els esforços a convencer les persones que encara no s'han vacunat. El govern espanyol ni blinde ni promou l'oficialitat del català a l'Unió Europea. A més, la vicepresidenta Nere Calvinio ha evitat concretar cap compromís per introduir un percentatge per les llengües coficials, per tant, pel català, a la nova llei de l'audivisual i assegura que el castellà és la llengua que permet tenir un paper potent a nivell mundial i que per això se l'ha de tractar bé. Per cert, i relacionat amb això, el 2021 pot ser el pitjor any pel que fa a estrenes de pel·lícules en català. L'acadèmia ha destacat que preveuen que només 4 o 5 podran optar al gaudir a la millor pel·lícua, i aquesta seria la pitjor xifra de la història dels premis. La seva presidenta, però, ho atribüeix també a la pandèmia i confia que les noves lleis, aquestes que ara comentàvem, milloraran el balanç l'any mirena. La lava del volcà de la Palma que ha arribat al mar està reformant un delta que es va ampliant a mesura que el magma va caient pel penya-segat. La directora de l'Institut Geogràfic Nacional de les Canàries, Maria José Blanco, ha explicat a la tarda de Catalunya Ràdio com evolucionarà aquesta nova superfície guanyada al mar. A Alemanya, els cristianodemòcrates, per tant, la CDU, feliciten els socialdemòcrates, per tant, l'ACPD com a força més votada, 3 dies després de les eleccions, on van quedar en segon lloc amb la pitjor derrota a la història de la seva formació de la CDU. La clau del govern la tenen vers i liberals, que intenten pactar entre ells una posició comunà. I ja hi ha data de sortida del disc perdut, entre cometes, de David Bowie. Es tracta de Toi, un treball del 2001 que es nogreix de versions regrabades d'algunes de les primeres cançons de l'artista britànic i que estava previst que es processi la venda com a continuació Dowers, el 1999. Finalment, aquest disc es va guardar en un calaix per un enfrontament entre Bowie i el seu Segell, Virgin, tot i que el 2011 el disc es va filtrar a internet. De moment ja s'ha donat a conèixer la primera cançó que estem sentint, un álbum complet que veurà la llum el 26 de novembre com a part d'una capsa d'arxiu titulada Billion Adventure, que recopila material entre el 1992 i el 2009. Esport, Sergi Andreu. El Barça juga l'esneu al camp del Benfica, el partit de la segona jornada de la lliga de campions amb les novetats de Pedri i Sergi, Roberto a la convocatòria. Des de les vuit, la transmissió a la TDT a l'antena de Catalunya Ràdio. També avui a la Champions, Wolfburg Sevilla i United Villarreal, Bayern, Dynamo de Kiev i Juve Chelsea, com a partits més destacats. La lliga acaba de fer públics els horaris dels partits de la desena, jornada primera divisió. Ja sabíem que el Barça Madrid, el Clàssic, es jugarà el 24 d'octubre a un quart de cinc. L'Espanyol jugarà al camp de l'Elx, també aquell diumenge, 24 d'octubre, però les dues del migdia. A la lliga femenina es disputa la quarta jornada amb un Villarreal Barça, que comença a tarar les sis. La lliga ha fet públics també els límits celerials dels clubs de primera i segona. El Barça ha vist reduït el seu sostre de despesa amb el primer equip en un 74%. El límit celerial dels blaugranesares de 97 milions d'euros, una xifra molt inferior al 739 milions del Madrid, per culpa principalment del deute que arrossega el club. El límit celerial de l'Espanyol és de 77 milions. En ambol, a tres quarts de set al Barça juga la pista de la desprem, tercera jornada a la Faserra, grups de la Champions i a la lliga femenina de bàsquet avui, a partits de la segona jornada, un i Girona València i Cadé la Seusa de Gossa, tots dos a les vuit del vespre. Bona tarda, us informa-lo a l'OPEF. Les associacions Dona i Empresa i Desvern Comerci Empresa engeguen motors per les festes de Tardó d'Anguany. Així ens ho han explicat la Rosa Maria i la Mercè Cams, els micròfons de ràdio d'Esvern, han exposat com enfocen principalment les activitats de les dues associacions, a la Shopping Night, la nit de Sant Just al Carrer, que en guanyes durarà terme el 17 de 23 d'octubre. Des de Dona i Empresa, senyalen que sempre es centren l'activitat a la plaça Malaret, a la zona de la Géspa, on fan un xilaut. Aquest any per o ho han volgut canviar tot i l'actuació musical quedarà a la pista de Simen, on s'hi col·locarà un escenari, i s'hi realitzarà un espectacle en totes les persones assegudes, canviant el concepte del cafè en anterior ment. Han parlat així amb el Daniel Martínez, el director i creador del musical Mamma Mia, que va tenir tant d'èxit per festa major que repeteix aquestes festes de tardó. Martínez presentarà així una nova història al voltant del món del Cabaret, sorpresa per tothom que s'hi esteixi. Divendres torna al Laboratori d'Art, l'espai d'experimentació i creació artística del casal de Joves de Sant Just. Aquesta vegada, amb una activitat dins el marc d'oci nocturn alternatiu destinada a Joves a partir dels 16 anys. Es presentaran els i les joves diferents disciplines artístiques per tal de desenvolupar la seva creativitat i iniciativa. L'activitat començarà a partir de dos quarts d'onze de la nit a la sala ovidi del casal de Joves. Compreu de 5 euros i es tornarà a repetir el dissabte, dia 2 d'octubre. Tornen a estar obertes les portes de la seu de l'entitat de l'Associació Veinal de Mas Lluís. Des de mitjans de setembre han tornat a obrir el local situat a l'espai Mas Lluís i el carrer Rosa de Luxemburg, número 14, al norari de sempre, als dimecres de 6 a 8 de la tarda. Busquen així recuperar un espai per tal de poder parlar amb el veïnat, realitzar gestions i organitzar activitats a l'exterior. Des de l'Associació han volgut remarcar que fora d'aquest horari us podeu posar en contacte amb ells i ells a través de les xarxes socials o ve enviant un correu electrònic a Info, a roba, Mas Lluís, Sanjus, Punorc. Han assenyalat també que fora de l'horari establert, tampoc es deixin pots amb molis recicletotaps, que només obren les seves portes als dimecres. I això està tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat de Sanjus a l'informatiu complet de la set del vespre. Fins ara mateix. No marxeu. Les àvies i els avis són sàvies i sàvies. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de vici sense edat. En vici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones de data avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dona'ls vida, que et torni a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells també. Des de vici sense edat et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en vici sense edat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Ara mateix, passen 10 minuts de les 6 de la tarda. Estigueu escoltant Radio d'Esvern, el magazine de tardes La Rambla amb Núria Garcia. Ara ja estem a la segona hora d'aquest magazine. I abans de començar l'espai amb la gent del col·lectiu transsexual, gent de l'Associació Transfejpower i Roses de Sant Feliu, una entitat de bastant renom, no tan per a que faci la comarca, sinó que hi ha nivell de tot Catalunya. Doncs abans de que arribin, perquè avui a més de tenir la Rosa Maria Maristan, que és la presidenta de l'Associació, tindrem dues persones més. Ara sabreu qui són d'aquí, una estoneta. Us deixo amb una cançó de la Su i del grup de música Éxtasis. La cançó es diu Cançons lentes, i ens la va presentar l'Andrea Esmeratz la setmana passada, el divendres passat, a la secció de novetats musicals. Si ens dubtes una novetat. I per què la posem doncs? Perquè hi participa també la Su, i aquí a Sant Just la Su vindrà el 17 de 6 de novembre, a la set de la tarda, a la sala cinquantanari de La Taneu, dins d'aquest cicle de concerts que està preparant, juntament amb l'empresa, una plataforma digital, que es dedica a l'àmbit cultural, la plataforma d'activitats.cat, que porta el Sant Just en Glúster Res. Juntament amb La Taneu, estan fent ja la segona edició d'aquest cicle de concerts, que s'anomena Cicle a la Virgem, van fer la primera edició, la primavera, i ara a la tardor estan fent la segona edició. I també, a més a més, a part de la Su, la tindrem el dia 6, també tindrem Alba Armangou, una noia, que forma part de la Sant Andreu Jesvans, toca la trompeta, troca el saxo, temes de jazz, del vivop, també temes amb accent llatinoamericans. En fi, una promesa del món del jazz en general. Bé, doncs, deixem aquesta cançó de la Su, que ha comentat al principi que canta amb el grup de música éxtesis. Que es diu així, cançons lentes, eh? Per què totes et sonen igual? Ho sento, si m'emborratjo, escolta'n qui té, si prefereixo el salí na ca festa, si estic molt fora de la música i de la moda actual. I què fora em sento a dins d'aquest local? Rodejat de gent mai més sentit tan sol. I us sento, si em desespero, si no manteo, si no ho faig igual, que tots, si no et puc donar tot el que vols. Us sento, si només entrevaig a la barra i me'l gasto l'únic a culpa i espero que regli la nit. Us sento, si tot el que veig em preventa i a tots et veu tan contentat i només són les tres i jo ja vull marxar d'aquí. I què fora em sento a dins d'aquest local? Rodejat de gent mai més sentit tan sol. I us sento, si em desespero, si no manteo, si no ho faig igual, que tots, si et trapinjo, si em treus a allà. I us sento, si em desespero, si no m'importa el que em digui el teu company de feina. I a mi escapem-nos d'aquí. I us sento, si em desespero, si no manteo, si no ho faig igual, que tots, si no et puc donar tot el que vols. I us sento, si em desespero, si em veig igual, que tots, si em desespero, si em desespero, de fet, a la porta de casa. Sanjust Market, sense anar més lluny. Comper els teus comerços de sempre, ara online. Productes de qualitat i del comerç local a un clic de distància. Alimentació, moda, salut, tot el que et puguis imaginar. No perdis més el temps i aconsegueix productes locals a bon preu. Afavorint el comerç de proximitat. Comper Sanjust, sense anar més lluny. Sanjust Market. Més informació a la bla de forma, Sanjustmarket.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sanjust d'Esberm. Sanjust Market. 15 a Nal, que ja ens va fer fa 15 dies, la Rosa Maria Maristan, que és la presidenta de l'Associació, Transvax Power i Roses de Sant Feliu, i avui, a més a més, ve superacompanyada. Són 3 dones dins de l'estudi i jo crec que les presentacions les poden fer elles mateixes. Bona tarda. Bona tarda, jo sóc la Rosa i ara us passo les meves companyes que estan aquí... Poden parlar, eh? Sí, sí, que són unes persones puntals dins del col·lectiu trans a Catalunya des de fa molts anys, eh? Jo sóc la Natàlia, Beatriz Espejo. Molt bé, doncs, Natàlia, Beatriz, vea, Beatriz, com molt... Vea, vea, sí, més col·loquial, més. Molt bé, doncs, benvingudes aquí, a Ràdio d'Esvern, la Rosa Maria ja fa... Ja he vingut alguns altres cops, ja se sent com a casa seva, m'esperem que estigueu còmodes també aquí. Quina? No sé si porteu algun tema, Rosa Maria, o... No sé, a mi em surgeix preguntar-ls una mica amb elles quan fa que estan a l'associació, si és que ja estan, o quina és la seva lluita concretament a favor dels drets de les persones trans? M'ho preguntes a mi, o els hi preguntes amb elles? Amb elles? Doncs que acabarin elles. A les històriques. Bueno, jo en el col·lectiu transbàs Power i Rosa de Sant Feliu fa molt poc que ja estic, potser fa dos mesos, i no tinc cap pretensió... 3, ja, passa el temps molt bé. I no tinc cap pretensió especial, perquè jo ja col·laboro amb el que puc, i, bueno, nosaltres ja ens han passat el raïm, perquè ja vam estar dalt aquest EP, que ho fa molts anys, i jo em vaig jubilar i ara m'han enganxat la Rosa i m'he tornat a nascar. I, bueno, m'ho passo molt bé, la veritat. Molt bé. Doncs jo també em passava algo parecido. Nos están aquí intentando rescatar de la antigua militancia. Bueno, jo soc la fundadora del col·lectiu transsexuales de Catalunya, del 1992, i anàvem molts anys de militancia. Llavors, clar, al final, hi ha un moment que, d'alguna manera, ha de tenir un rellevo generacional, ha de tenir un canvi de protagonistes o el mateix desgaste de la militancia. Nos están tirando un poco... Però tu dius rellevancia generacional, però... Me refiero de la militancia. Bueno, relativamente, sí. Relativamente. Relativamente. Relativamente. No és cosa d'edat, sinó d'altents, que estàs donant el caldo. Ja tots hem estat als anys 90, i, bueno, és una altra època. De tota manera, si em fes una por, ara és una mica diferent de com era abans, no? A l'època aquella era més de guerrilla, una mica més enfrentar-se a totes les situacions, que eren absolutament discriminatòries. Ara sembla que, si el fet estigui una mica més assumit en l'aparencia, no? I una cosa que té aquest col·lectiu, que és una mica sorprenent, és que no formen com abans persones trans únicament, no? Sino que hi ha gent de l'àmbit de l'HGTI, i que no són ni siquiera de l'àmbit de l'HGTI, aportant el seu desorre i l'experiència. Vull dir que és una cosa molt enrequidora. És molt agradable, no? Clar. Jo t'ho heu hagut una gran diferència. Jo, a la història de la Rosa Maria, la conec bastant bé. No sé si seria interessant que vosaltres també, en la mesura del que vosaltres vulgueu, explicar part de la vostra història o com va començar a formar part d'algun col·lectiu o d'aquesta lluita, inclús? Bueno, quizás debería empezar yo, ¿no? Por favor. Venga, vea. Bueno, yo partí en mi realidad, o sea, en mi transexualidad, em empecé siendo menor de edad, en los 16 años. Estoy hablando de los 78, por ahí, más o menos, en el año 78. Después de una serie de... Bueno, de currículum vite, a nivel personal, de alguna manera hubo unos acontecimientos que nos llevaron con otras compañeras a fundar un colectivo de transexuales de Cataluña y teniendo en cuenta que necesitábamos que el movimiento que hubiera una respuesta asociativa a los retos que se planteaba el tema de la transexualidad. Tenen en cuenta que partíamos de una base donde lo oficial era una... era algo... O sea, lo que salía oficialmente era por parte de los médicos y por parte de la prensa, y era verdaderamente... que así yo diría que era racista. O sea, ya rayando lo más desagreditando a las personas transexuales, ¿no? Eso en la década... En la década de los 80 y tant, estoy hablando de los medios oficiales. O sea, la clase médica lo consideraba una enfermedad, los medios de comunicación apelaban a... nos daban un trato de enigrantes, llamándonos travestidos, alertando a la población sobre la plaga, una plaga de tra... Por ejemplo, me acuerdo unos titulares terribles, ¿no? El diario a veces plaga de travestidos en va de las calles de Madrid. Otro artículo en el país decía hombres de silicona, hablando de nosotras, que lo hiciera verdaderamente era de enigrante el trato que se nos daba en los medios oficiales. Paradógicamente, en los medios más frívolos y eróticos se nos trataba con mucho respeto y se vendía como algo muy guay, ¿no? Era... verdaderamente, las transexuales éramos diosas, éramos gente distinta y éramos... éramos... pero en los medios de comunicación que se consideran más frívolos, que se consideran más relacionados a la sexualidad. Bueno, tuvimos que dar respuesta a todas esas cuestiones. Reivindicar por un lado el derecho a la diversidad transexual, reivindicar el ley, reivindicar la incursión en la salida pública, determinadas cuestiones, ¿no?, que luego fueron poco a poco dando sus frutos a lo largo de mucho tiempo que nos costó bastante. Aún así, aún sigues luchando. Bueno, yo estoy medio retirada, pero sí, claro, siempre me llaman para hacer tesis doctorales y cosas de estas. Siempre colaboro en algunas cosas, pero bueno, ya... de alguna manera, lo gordo ya está metido en la sociedad. El tema de la ley de género, tal y como la pedíamos más o menos a grandes rasgos en el 97, se aprobó, no, en el 2007, perdón, en el 97, no, en el 2007. La inclusión de la sanidad pública también, a pesar de que tuvimos muchos problemas, yo recuerdo la primera vez que fui a Comergencia y Unión para reivindicar el tema de la inclusión en sanidad, nos dijeron que no era prioritario, que no estaba dentro de las prioridades, que había cosas más importantes, era lo que se decía en aquella época, que había cosas más importantes que la transexualidad. Para vosotros supongo que sí, pero para nosotras no. Bueno, digamos que determinadas cuestiones han ido solucionando. Hay otras que quedan que, a mí, por lo menos, me generan bastante incógnita, ¿no?, el tema de la discriminación laboral, el tema de las relaciones como interactúa la transexualidad con la normalidad que el trato recibe las jóvenes, las nuevas personas trans que van apareciendo, etc. ¿Por qué tú, a nivel laboral, has tenido impedimentos? Sí, bueno, empecé en hostelería, luego trabajo en otras cosas, trabajo del sexual, espectáculos y cosas que es lo que me han dado la... los que me han dado la vida, por decirlo de alguna manera. Y luego después he hecho otras cosas también. Pero, en general, estar, por ejemplo, estar en un trabajo normalito tampoco te garantizaba la supervivencia en el sentido de que te puedes acabar muy mal de los nervios, y entonces trabajo en hostelería. Es que era horroroso, horroroso. Por comentarios que reirías. Por el trato, por cómo eran los jefes, para los compañeros, como voy aquí, por un sueldo ridículo, al final me mata esta gente. Poco menos. Quiero decir que a veces eso... hay mucho mito sobre la normalidad. Hay que ser normal. Tú puedes estar dentro de un ámbito que se considera normal y puedes acabar bastante mal, quiero decir. Puedes estar en un ámbito que se considera normal y puedes, de repente, irte bien por la vida. Natàlia. Bueno, la meva història és molt diferent de la vea, perquè jo soc el tipus de persones que socialment va mostrar la transsexualitat, el comportament social ja de gran. Això vol dir que jo he tingut una formació normal, vaig fer els meus estudis, soc una família de classe mitja, vaig acabar la carrera amb el procés, vaig començar a fer la transició als 30 i pico, vaig conèixer el col·lectiu que m'hi vaig interagar també, pel 98, una cosa així. Vaig ser una mica casualitat, però és el que em passa a mi sempre. Jo tinc una companya, encara som companyes, que jo no ho tenia gaire clar, que anava... tenia aquesta cosa, però sobretot era que era molt compulsiva i que no hi havia informació de res en aquella època, i tot era molt desorientador. I ella no parla amb res, i jo tampoc, però tinc més moral, em vaig dedicar a traduir textos de l'extreger en anglès, em vaig traduir molts, però jo tenia molta experiència, soc informàtica també, en altres feines, i m'agrava bastant bé a internet, i vaig trobar molta... trobant de comentació, en aquella època era quan començava a sortir internet, o no n'hi havia, a quasi, i bueno, localitzava la informació, la vam traduir, jo tradueia tot per ella, però jo també servia per a mi. I quan ja ho teníem tot plegat, traduït, vam posar-ho en una pàgina web perquè la gent tingués accés, que actualment no sé si algú ho mirava, i quan vam conèixer que existia el col·lectiu, l'acompanya em va dir, oi, per què no ho vam al col·lectiu, i jo dic, eh, saps? Sí. Però bueno, i vaig anar, i el curiós que ja va passar, bueno, tot m'ha acabat sent presidenta, però ella no s'hi va dedicar tant, i ja em vaig quedar enganxada, fins, bueno, vaig estar quasi 15 anys, em va haver d'anar a aquest èpoque, i fotent aquí totes les corredories, no? L'època, quan jo vaig arribar, el gran problema era la informació, i una mica, a marge de persones que tenen molt clar com la Bea, que tenen un nivell i que tenen una mica d'orgull, la vida de la Gidera va estar en l'estimera, no?, en el sentit de que, ah, i quan t'ho sofrimos, no?, estàvem disquivirades, i en aquella època, una mica, tota la merda que vocava la societat sobre el col·lectiu, la gent ho assumia, i intentava guanyar-se un lloc així per la pena, i no des dels drets i des de la reivindicació. Jo crec que vam coincidir en un moment, no solamente aquí, sinó que penso que a tot el món, perquè ho veus després, en aquell moment d'on érem conscients, però haver-hi un moment a tot el món que el col·lectiu estava fent un canvi. Ja no parlàvem de caipobrissones i gins viure, sinó que tenim uns drets al reclamament, no?, i això va ser un canvi molt important, tant pel col·lectiu, ja dic que això va passar a tot el món, no?, i, bueno, jo vaig ser part d'aquest canvi aquí a Espanya, i a Catalunya, i, bueno, vaig quedar molt bé, no va ser molt perfeita, va ser unes èpoques molt intenses, i clar, un moment, com veia la Bea, que tot ve un moment, no?, però, bueno, la veritat és que ara ha estat la cosa en un altre nivell, no?, que ara hi ha lluites legals i coses per aconseguir, perquè la idea del 2007 va ser positiva per una cosa, però no va resoldre el tema de la legítima institució del dret, és a dir, del canvi de sexe, que això continua ara a l'autodeterminació o la voluntat de la persona, sinó que això encara està per veure, que ara estem sota requisits psiquiàtics i mèdics, que són totalment ridícul, ja veurem llavors, i ara continuen sent, i, a part de la discriminació, que a la pràctica viu el col·lectiu. Pensa que jo, per exemple, com a professional, jo no he tingut el problema de... jo sempre vio allà molt bé la vida, i l'única moment que vaig necessitar buscar com a treball com a transsexual, perquè em vaig fer el procés, si ho vaig deixar-ho, i vaig anar a buscar feina al llibre del mercat, no em menjava un tarro, però és que no vaig tenir la possibilitat, perquè la gent que coneixia em van buscar, i jo sempre he treballat, si no he tingut mai ni 10 minuts de vacances, sempre he treballat, i he tingut molt bé la vida, perquè a Espanya es paga molt malament, però dintre del que són els sou, són souos mitjos, jo diria, no? M'agrada dir, no tinc mai hi ha hagut problemes de sou, però estic parlant de gent que té, per què ha començat, tant la transsexualització, una qualificació professional, que la pot tindre o no la pot tindre, i la majoria de la gent que comença a enviar la transsexualització, que li és pràcticament impossible accedir a la qualificació professional, inclús tenir per molta gent una mica d'autoestima, i accedir a la transsexualització. La gent adulta té aquesta avantatge, ja tens una mica de recursos. També té la seva cosa, que no tingui coses, però és una mica, ja estàs una mica moblat de caràcter. Creieu que la societat que puja les generacions futures estaran més preparades? Sí, estaran més preparades que les que us han acompanyat vosaltres en aquest procés. Per exemple, un nen, una nena de 5 anys, que sigui transsexual, a llarg de la seva vida, penseu que ho tindrà més fàcil que ho heu tingut vosaltres? Per tant, ja hi ha una associació de pares i madres de nens transsexuals, ha visualitzat el tema. A pesar de, creo que hay demasiado tabú, incluso dentro del propio feminismo están algunas alarmadas, un sector bastante carca del feminismo está alarmado con el tema de la transsexualidad, de hecho, así lo han verbalizado. Pero yo creo que es el tema de los padres, afortunadamente, como los tiempos cambian, ya no están dispuestos a machacar a las personas transsexuales como la gente de mi generación, que los padres no aceptaban a las personas transsexuales. Estamos hablando de transsexuales menores de edad, que eran expulsadas de su casa. Eso ya creo que ha cambiado, creo que los padres están dispuestos a asimilar cada vez más el factor trans y otros factores relacionados con la sexualidad. Y ahora te toque, claro, si te toque una familia de Vox, una trans que nazcan vol, habrá que ver. Pero, inevitablemente, creo que hay sectores, probablemente, que sean muy reaccionarios en ese tema, habría que ver cómo reaccionan cuando se encuentran con ellos dentro de sus casas. Pero, en general, prefiero pensar que está más encarrilado el tema. Básicamente, lo que estoy viendo es que los niños ahora ya suben con un empoderamiento antiguamente, pues, a los adultes... Ai, parom català, que collons! Sí, sí, sí, és que l'Alberto Castellà no pot ser... Jo te seguia el hilo, però és igual, parom català. Doncs aquests nanos estan empoderats. Ja pugen empoderats, els pares ja tenen un altre tipus d'educació. Tots els mitjans de comunicació, de fet, tots els diaris, hi ha molta documentació al respecte, estan molt ben informats. I la veritat és que, quan aquests menors desperten un despertar, perquè això és un impuls, no ha de ser un impuls, un despertar, no? I narendia, m'ho he explicat moltes vegades, i això, no? Llavors els pares ja saben quins recursos de tirar de beta per poder tirar endavant els processos dels seus fills, no? Els seus fills, com diuen amb X, però la veritat és que em costa molt això de l'X, no? El cas és que, en aquests moments, podem dir, que com a nota, com a nota, que ajudaria, que donaria suport a el que ha dit la vea i el que pot arribar a dir, a un moment determinat, a Natàlia i jo mateixa, doncs és que en aquests moments, doncs si, quan cada vegada surten més gent trans, a dintre de la societat, no es que n'hagi més, és que ara es fan més visibles, no? Clar. I es fan més visibles, doncs perquè, bàsicament, les societats com les nostres, que en som unes quantes, doncs donem xerrades a les escoles, als instituts, i ja anem una mica alertant, no alertant, però sí educant a tota la gent, inclús als formadors, i després suposo que els nanos ho van explicar a casa seva, i els pares, doncs, a veure un programa, a veure alguna tradució, o escoltar per a la ràdio, o escoltar-nos enhorades per a la ràdio, per exemple, el moment determinat els pot ajudar molt, doncs per tirar endavant tots aquests processos, que no deixen de ser un procés de vida, això. Exactament. Deixa'm fer un insist. Si no puc donar, que és una dada de curiosa. Abans, per exemple, tota la gent, diguem-ne, l'LGBTI, club blues, i totes les sigles es volgui no córrer, era una mica invisible a la societat. Evidentment hi havia algú que coneixia, però no era una cosa... Ara, a l'actualitat, el percentatge de gent que, d'alguna manera, coneix algun membre de la família que pertany a aquest col·lectiu, és bastant numerós. És raro que hi hagi algú a la família que no tingui un conegut, un amic o una persona que sàpiga que pertany a aquest col·lectiu. Això és una dada que li dona molta visibilitat. També hem dit que hi havia una estadística, que era, no sé si cada d'aquests persones, però era una cosa pastiava, la diferència de visibilitat. I l'altra factor curios, que jo volia dir, no és la ideologia influyeix. És a dir, tu has d'esperar un dia de box, sigui menys receptiu que un dia del PP, però no és el dato determinant. És com ets tu. És a dir, jo m'he trobat gent que és de box i que ha tingut un conegut, que no coneixia res de la transsexualitat, perquè té la imatge preconcebuda, que pot dirigir-los mitjans i que prové del seu entorn ideològic, però em coneix algú de la família que era trans, o una amiga i tal, i ha conegut la realitat d'una manera diferent. És a dir, el gran problema que té el col·lectiu trans és que la gent té unes idees que no es corresponen amb la realitat preconcebudes, que són peyoratives, i no té ocasió de conèixer la validez professional, la capacitat de treball, la confiança que pot presentar aquesta persona, i, a dir, es fa unes idees una mica estranyes. Molt perjudicis, no? Sí, perjudicis, que no són perjudicis, són coses que li arriben de l'entorn, o jutge. I, a dir, hi ha gent que pot canviar perquè ho veu, perquè la persona té conegudes a la vea i pot quedar malament, però el més fàcil és que et caigui bé, igual que la Rosa Maria. I, si no la coneixes o tens ninguna referència, pots veure a saber el que potser li va pensar en aquest tipus de persones, o com passa, per exemple, a altres col·lectius que tenen algun estigma, per exemple, racials i tal, que tu podries posar a parir, per exemple, o tenir una mala concepció d'un xicot que es m'agravi o d'un xicot que és africà, i quan en coneixes, veus que és una gent normal, que es t'intenta guanyar la vida, potser tens una altra idea. Doncs aquesta cosa és molt positiva. A la primera, a la revista, recentment que ha sortit, que, de fet, es va presentar no fa gaire, també, al centre de les tovalloles, a Sant Feliu de Llobregat. Sí que recordo que hi havia un article de la vea. Vea. Atista revista, en què té motiva? Bueno, primero, porque me... Porque te decidió de Rosa Maria, que si fuera algo, ¿no? Yo no me acordaba de ella cuando la vi que después de muchos años, ella se acordaba de mí, tenía alguna foto, y bueno, me parece que es un proyecto muy ilusionante. La chica ha puesto mucha energía. Había cosas que me llamaba la atención de la revista, como mezclar el tema del aeropuerto con la transsexualidad. Me hace cierta gracia. Esa mezcla rara de cosas sociales que a lo mejor no tienen ninguna conexión con el tema, me hace gracia. Es como sacarte un poco del ámbito típico, clásico, que casi a veces endogámico, por decirlo de alguna manera, de una revista exclusiva de una cosa o de otra, y esa mezcla me hace gracia también, ¿no? Quiero decir que, bueno, como ya hemos hecho, nosotras ya hicimos una revista, y luego el... hicimos, bueno, B7C, Natalia sacó B7C, a nivel más particular, bueno, pero ligado con el CTC, y como hemos participado en muchas cosas de medios de comunicación, etcétera, pues oye, siempre está bien, es divertido. Y además puede ser... Bueno, de alguna manera hay que divulgar también, y poder hacerla tuya, escribir tus artículos y que no te censuren, y esas cosas siempre está bien. Natalia, tu has escrit en alguna revista... Jo em passo la vida. Ah, sí, sí. Vols dir una revista que no sigui aquesta? Sí, sí, o sigui... O sigui, si t'agrada divulgar, com diu la B, en aquest sentit, més a nivell de... Nosaltres, com a col·lectiu, com a CTC, tenim una revista que era un fallo que en diuen fancín, que primer va, quan jo vaig arribar allà, estàvem fent dos números, i nosaltres vam fer Junts o el 3C, que es deia revista transgèdero, i després vam fer... primer com a col·lectiu, i després vam crear una associació per a tindre el tema de costos, que es deia PSTC, que era una cosa una mica així, també una revista. Bueno, està molt bé, va ser l'únic, al primer, al món d'aquest àmbit, i deia molt a nivell. Bueno, era una passada, era insufregable, vam fer 5 números, que vam durar dos o tres anys, i... va tenir que deixar-ho de fer, no? Aquesta revista és molt més interessant, és un altre projecte, no? Perquè ara ho deia de la vea, i ho veiem per nosaltres també, no? Per què parlem de l'aeroport, per què parlem de literatura, per què parlem de... de cotxes, per exemple, de lo que sigui, a part de parlar dels temes, que són pròpiament del col·lectiu LGBT, i tot aquestes coses, no? A mi això sempre em fa... tant de sigles em fa gràcia, no? Bueno, això és un altre tema. Per què, per què? Tots ens interessen aquests temes. És a dir, jo, com a persona, no sóc solamente trans, entre cometes, sinó que... agafo, tinc el mateix problema, la mateixa preocupació per la contaminació, tinc la mateixa preocupació i m'he de moure per el vaig, amb els transports, i, a més, no sóc amb això, si jo he vist el tema de la transsexualitat, t'ho he vist coneixement, com que ja em vaig ajudar, no m'interessa, des del punt de vista cultural. És a dir, per mi no té inquietud, no hi haig res que sigui relacionat amb el col·lectiu, sí, que em vaig obligar a escriure i a punt de donar la meva opinió, però realment m'interessen altres coses. Doncs, clar, seria més fàcil, per exemple, fer un article d'economia o fer un article de tècnic, que parlem d'una altra cosa, que és un article sobre transsexualitat que ho faig, perquè, clar, com que estic de lajo, no em queda més remei, no? Però et diria fer una revista que interessés a tothom. Si me permites hacer un inciso, a mi mís inquietudes no és tant la transsexualitat que d'alguna manera ja està encarrilada, sinó trazar una línia una línia de connexió con otras cuestiones discriminadas por la sociedad y que yo creo que nos van a dar muchos problemas en el futuro, tema del trabajo sexual, tema de la migración i legal, el tema de cosas en plan reivindicativo. O sea, yo estoy muy por el favor, a favor de los derechos humanos, a que no se trate mal a las personas, me identifico mucho con las personas que están discriminadas, excluidas de la sociedad y para mí eso, a nivel personal y reivindicativo, me llama mucho, o sea, quiero decir que me tira mucho, inevitablemente. Si me tengo que identificar con alguien por mi trayectoria, por lo que sea, porque empatizo, o porque en algún momento he visto puntos en comunes con la gente que está marginada de la sociedad, inevitablemente. O sea, yo no entiendo un movimiento social, un movimiento reivindicativo, de derechos o que excluya precisamente a la gente que más necesita de esas voces, de más necesita luchar contra la discriminación. Eso es lo que a mí más me motiva en estos momentos, de estos discursos. La veritat és que la vea té línia editorial dintre la revista, amb aquest tercer fes cicle, tornava a tenir un article d'ella, que ja l'estem començant a manipular. Aquí la redactora és la Natàlia, com s'hi veu. La redactora, en mecanització, és la Susana Canet. I jo, com a directora, que és un titulín que, bueno, que mira, jo he recaudat articles, he recaudat articles, i vull mandant-lo per el treball dur, veia, sincerament, lo está haciendo Natàlia y Susana. O jo no he fet res. Les coses com... No faig res. Què ho fa, això, llavors? Lo bonito de esta revista es lo que tú, la sorpresa que tú viste tú al principio, que tiene que ver el aeropuerto con los temas trans. A ver, es casi. No, no sé si. No, no. Es cuestión de gracia. Es que la cuestión es ésta, lo que ha dicho Natàlia a las personas trans. También nos preocupan otros tipos de cosas que no sean estrictamente la defensa de los derechos trans. Somos personas como el resto, y también nos preocupan muchas otras cosas. Y también tenemos otro tipo de inquietudes. Y sí. A mí, sinceramente, yo doy soporte a lo que he dicho Natàlia, pues que yo empiezo también a estar un poquito cansada de estar todo el día alegreña con temas transsexuales. O sea, me interesa en otro tipo de cosas. Doncs que ho sembla, si amb el temps que ens queda fem tertúlia d'una altra cosa? Fet. Fantàstic. Sí? Sí, sí. A mi m'ha quedat... No ho sé. Mira, ara són les 18.42. Fins a les 18.55. No és molta estona, va ser una tertúlia, però bé, estem per parlar una mica. Doncs del que vulgueu. A mi m'agradaria, sincerament, és que la gent que ens escoltés, ja sé que potser ara no ho farien directament, però que a més endavant, doncs ens escrivissin. Ah, doncs jo voldria saber això, i jo la trobava amb un proper programa. Ho he contestat. Jo volia tocar un tema, però no donarà temps per avui, que és el tema del depor de l'esport. Ah, de l'esport. Sí, això que a l'altre dia vaig llegir, em va arribar una notícia, que és un tema molt conflictiu, que és una noia trans, que és d'un depor d'aquesta contacte de referèdia i bufetades, que va ser que era un tio que era militant teòricament entre comies, el seu canvi, i va continuar competint en competicions de referèdia i bufetades. Jo sé com es diu MFM, jo no sé com es diu, i es veu que amb una competició d'aquesta es va guanyar per exfície de la seva contrincant, una noia, i va guanyar per exfície, i tota l'exficitat, i tots els senyoristes, van considerar que era un abusador que estava molt tractant amb una altra dona, que va... i realment el tio estava fet un caches. No és que fos molt voluminós, perquè realment, si t'hi fixes, no és gaire... Home de mi, oi? Molt múscul, però del sal no sé què tal, no té molta més, però és impressionant la musculació de la teva teva, i després de la foto que li posen per donar-li més molt bo, li foten unes fotos que la favoreixen molt de l'especte estètic femení, que surt la teva... La veritat és que costa creure que sigui una persona trans adulta, no és el mateix que avortis la transsexualitat a la infància, que tens un desenvolupament físic... Jo trobo que aquelles fotos, Natàlia, les vaig veure, ja estaven trucades, eh? Jo crec que sí, però bueno, no és important això, que això és molt divertit, sinó com la gent ho jutja, tu veus els comentaris? Sí. No tenen desperdici, jo vaig mirar-ho en un fòrum, que era bàsicament, jo crec que tots són sodomeníacs, que tenen un viatge, però el nivell d'acceptació d'aquestes coses a Europa... Potser van un pas enrere, encara. Un pas, no, tres. I doncs tenen unes entitats molt masclistes per dir-los, per comentaris, no tenen desperdici. Però molt bé, és que això és molt divertit, però jo crec que ho podem deixar-ho per una tèdia, perquè és que no ens donen temps de ves, perquè s'haurà quedat un profund d'anàlisis, perquè, a vegades, la associació masclista de mujeres per excel·lència, que és aquesta que es diu... contra el borral de la mujer. Sí, una cosa així. És cucusclant espanyol, que també va participar d'això, no sé com s'entenen d'aquestes autistes, i va dir, eh, això és un casso de violació. Cucusclant espanyol, marxista, marxista... I de box, i de box. I de box, és una estada de coincidència. És una estada de coincidència. És una estada de coincidència. El tema té molt d'interès, perquè té moltes mesants. Jo, per exemple, ja ho sabem, si ho havia dit amb una teva decavaig vidre, vaig ser jugadora d'escacs, havia estat jugadora d'elit, tant com noi que com a noia, no? Caram. Gambito de dama, les dies, la sèrie? Sí, esclar. I, bueno, tinc la meva història, no? També he estat sota els focus, però en aquella època, jo no m'ho puc vindar, sinó de... de poder canviar el sexo, com ho diuen ara, no? Sinó de l'època dura, que havies de demandar l'estat, i la lucha interessant, que portava molt temps, no? I, llavors, és una altra història, no? També tinc la meva opinió sobre això. És un tema molt interessant, perquè avui en dies qüestiona molt, no? Quan una noia trans participa en un esport, és el que té que perdre. Si competeixem una altra cosa, no pot aspirar a guanyar, no? Si guanyes una bus, té que anar a jugar i a deixar-se a guanyar. Sembla ser. I la altra és una santa. Pots comptar que la altra noia, que és un esportista, tampoc no hi hagi una santa per més. El coll, el coll haut solucionat això des de fa molts anys, vull dir-la. No sóc masclista al criteri del coll. El criteri del coll és sines suficient. És una cosa que també requereixes tu dir, no? Sí, però és esport de competició. L'esport és molt generalitzat. Podíem parlar d'esport a les escoles, o d'esport que no ha federat, per exemple, no? O competicions no federades. Però quan la competició, quan la competició és tipus d'olimpiades, o competicions internacionals, interveia el coll, el coll és ben clar amb això. Les dones trans poden competir sempre i quan? Tinc un nivell hormonal equiparable amb una dona cis. De totes maneras, si queréis dar que de mi opinión... Sí. Yo creo que a mí me parece, en deportes de competición, del tema cárceles, temes baños, hay una excesión de género. Hay una discriminación las mujeres por el nuevo lado y los hombres por el otro. En el futuro deberían plantearse la cosa de otros términos. O sea, deportes de competición, no tanto si por género sexo, sino por categoría de fuerza, o medir las fuerzas, o medir la masa muscular, o medir lo que tú quieras, y que hombres y mujeres y trans o lo que sea, compitan en igualdad de condiciones. O sea, se trata de correr cien metros lisos, que me importa a mí que te seas un hombre o una mujer. Categoría, o sea, se divida la gente por categoría, o por nivel de fuerza, que sería más equilibrado, porque entre hombres y mujeres, entre los mismos colectivos, hay muchas diferencias físicas, fisiológicas, muchas diferencias que hace que uno se decante la balanza por un individuo, por lo otro. Yo veo mujeres que son grandotas, que a mí me dan una hostia metida, son mujeres genéticas. Si me pongo a competir, por mucho que yo sea trans, ella es una mujer con su útero, nos podré con ella. Yo creo que deberían cambiar un poco el criterio. No lo vemos de olvidar también que es un juego. Son juegos inventados también desde el patriarcado, como casi todo. No estoy pensando en el voce, ahora. Es tema voce o femenino también. És molt més complicat que això. Perquè sempre, mira, sí. Jo soc jugadora d'escacs, no? Jo dicament, nois i nois, homes i dones, tenim més o menys el mateix coco, i per tant haurien de jugar igual, no? En el nostre escacs. El nostre escacs és un esport molt competitiu, jo diria, violent, molt agressiu, no? La gent es pensa que és una cosa de sentar-se a jugar, és una servezeta, és un joc que a nivell de competició exigeix molt. Jo mai he sabut jugar. Mira que m'han explicat. És fàcil, però bueno, i té un d'escacs físic important. Llavors es parla que aquest d'escacs físic fa que homes i dones no tinguin el mateix rendiment. No està clar. Però bueno, hi ha un cas clar que quan a la infància, és a dir, nois i noies estan acostumats a jugar junts i no se li veu cap solta, però els organismes federatius internacionals t'obliguen que hi hagi una categoria de nois i una categoria de noies. És a dir, i aquesta separació a la infància té conseqüències, perquè hi ha moltes menors dones a l'actualitat de noies que juguin que nois. I la competència de les noies és fa que tinguin un joc, això perjudica el seu joc. En marge d'altres consideracions d'indul·les socials que pots pensar perquè juguen pitjor, que juguen pitjor objectivament, o com a grup, no? Això no vol dir que en general juguen pitjor. Però molt d'aquesta desavantatge és perquè les encorseta en un ambient molt limitat que no poden creixer com a jugadores. Això és un fet. I ara t'obliguen. I després hi ha això que deies tu del coi, la legislació del coi sobre el joc. El tema del nivell d'humanes, etcètera. Això és nazi totalment. Hi ha hagut noies normals, entre comill, ja es faig servir, que no són normals, que estan expulsades, les hem fet barbaritats, perquè els neveis urbanals, perquè no donaven els neveis urbanals. I una altra cosa, els nois trans els deixen participar en la seva categoria sempre que no guanyin. Sí, però hi ha una cosa curiosa. Un esportista d'elit no és una persona normal. Perquè la persona normal no és una persona d'elit. És a dir, un ciclista de primera línia és una persona que té unes qualitatges extraordinàries. Un nadó de primera línia és... Mercèano. Òbviament que li han jornet fer a l'Everest pujar i baixar dues vegades. O un nadó d'aquesta. Òbviament és perquè té una condició genètica fora de sèries. I l'entrenament. Sí, Òbviament també el entrenament, però... Quan aquest grau i aquesta especificitat té relació amb els lladres no es permet. Però quan no la té, per exemple, un tipus que és armari, que té una musculatura de nazos, per el que sigui, pot massacrar a totes els seus col·legues per dir-ho així. Però en canvi, una persona, per exemple, que té una definició... És més forta per el que sigui, perquè ha tingut una alteració hormonal quan era jove o senzillament, perquè és així. És més alta, més forta. Aquí la paral·litzen. Amb l'home pot ser tot el bruto que sigui, haver tingut una sobre dosi hormonal, infants i dinomusculatura exigenada. A mi no el perjudica, però la noia sí. És a dir, que tota aquesta manera de mirar-ho és el més fonament sexista i, a més, molt discutible. Jo voldria fer una punta. Es poden fer punts. Això que hi ha a la ve també... L'esport és un negoci i té molts àmbits. Però és un tema que no es pot despatxar d'una patada. Perquè té uns àmbits. El futbol, per exemple. Jo no entenc per què no són mixtos. Estic acordant d'una mujer que se quería apuntar que era muy buena, metió unos golazos de muerte, superaba a los hombres, no le dejaban porque es mujer, podria estar en el futbol club Barcelona tranquil·lament. Y yo creo que ganaría muchos tíos, porque tú ves a los jugadores del futbol, porque una mujer no tiene... Es un deporte de estrategia, de resistencia, no tiene nada que ver la fuerza. Es de contacto, ¿eh? Sí, sí. De contacto, de contacto que... Es de contacto, se pegan. Se pegan, entre ellos. Pero eso es ilegal. A lo mejor no es como el rugby, en que es un contacto muy heavy. Pero quiero decir que esa... Me estoy acordando de una chica que era mexicana, que no le dejaban participar en un equipo de hombres, porque era mujer. Podría hacer algo más... Deberían cambiar un poco los criterios, creo yo. Yo quería recordaros que nadie com ha hecho. No fue una chica cis, que ganó muchas medallas a los limpiadas y que iba enchufado con bloqueadores hormonales. Estos mismos bloqueadores hormonales, que les radicales transfeministes tiren por el suelo con los tratamientos de los menores, pues para que no desarrollen los huesos largos, porque no creixen los huesos llargs, y no tienen que hacerse un volupamiento, que las transautos son altamente visibles durante la sociedad. Però Nadia Comanechi era trans? Nadia Comanechi no era d'aquí. Era romana, em sembla, o rusa, no me recordo de quin país era, era rusa, no, no, no. Romana, era romana. Era romana, era romana. I va cargar de bloqueadores hormonales perquè els huesos no crecieran, perquè no t'ho havia de menstruar, i t'ho havia de... Per tenir aquesta elasticitat del cos, i ho heu guanyat totes les medalles que va guanyar. I això, perdoneu, que això no és qüestionable. La gran Nadia Comanechi, això no és qüestionable. Però va tenir la primera regla als 16 anys, poca broma, eh? I a partir d'aquí ja no va fer res més de bo. Va, allò on ens posem aquí, que les dones, les nenes, els poden donar bloquejures hormonales perquè desenvolupen una... Diguéssim, una art, dintre del seu esport preferit, i els donen els bloquejadors perquè segueixin oferint aquest espectacle a la gent i guanyar políticament medalles per un país que ja seu com és, no? Allà ho volen a nosaltres, a les persones trans, se'ns qüestionen els menors trans, els qüestionen que els donin bloquejadors hormonals, doncs perquè això pot afectar el creixement dels seus ossos. En què quedem? O una cosa o l'altra, no? Exacte. Clar, hi ha interès i cadera. Sí, estic acordant de les nadadores alemanes que ja estaven de Tosterona i moltes que acabaron a camisos de gènere. A veure, es convertencen membres. A veure, hem de situar les coses. És molt diferent l'esport amb Ateur, que està, per exemple, al Jogos Caxi, que hi quedo el bar, que hi quedo amb els amics, que t'ho passes molt bé, i a l'esport d'Elit. Que entres amb una diràmica, jo no ho he viscut perquè m'haig volgut, però que entres amb una diràmica amb els preparadors físics, amb els metges, que sembla que el país s'inverteix en tu, hi ha plans de subvenció, quan venen els 90ers van fer el plan d'aquests, no sé com es deien, que gasten diners amb els esportistes, els diuen el que tenen que menjar, com han de viure... Diguem-ne, en centres, veu que amb alguns canos hi ha hagut medicacions, una mica estranyes, per aconseguir-los. Entrem amb una diràmica que no té res a veure amb la persona normal. Amb un tipus, per exemple, que fa Maratón, o que fa càmeres de fons, que la va dos al dia, que pràcticament no viu. No es pot jutjar de la mateixa manera, però des del punt de vista del gènere, és cert que la gent té un double racer, una NR-0, un múltiple racer, o depèn de que sigui el que es jutja. És una opció de les convencions o de la rentabilitat, quizà. Sí, és un gran problema. Però, bueno, és això que dèiem. És un tema molt interessant. Jo vull comentar-ho, no per això, perquè el tema de l'esport és el tema de l'esport. Jo vull comentar, per l'altra base, el dels prejudicis de la gent que en té jutjant a les persones. És a dir, com veu la gent, aquesta esportista i aquesta persona trans, l'especte que té... Els comentaris són increïbles. És que te mostra el que té la gent al cap, no? Em veia una mica i acabo. Em veia que, en realitat, nosaltres serem com serem, no? No ho sé, jo no em veig. Procuro no mirar-me. I, llavors, no tinc una percepció clara de la mateixa, però sí que van donar en compte que la gent, quan interaccionen a mi, intenten queixar-me amb alguna cosa que reconegui. Ara ja tenen la paraula trans, i si jo se l'ofereixo, sembla que es calmen, no? És una persona que no ho veu clar i que no ho considero, perquè hi ha alguna conversa telefònica, o fent un tràmit administratiu. Bueno, vamos a ver, vamos a ver. Si intenten, no hi ha manera. Tu li dius, oi, que jo m'hi amo Natàlia. Vamos a ver, señor. Jo li dius, que m'hi amo Natàlia. Natàlia no és un nombre d'hombre. I estan intentant a queixar-ho. A final hi tens que una explicació. Si jo li digués que no li m'agrada dir-ho, m'agrada mantenir-los en l'atenció. La foto amb una casella, serassa, transsexual, ja m'ho han queixat. Però mentre manté el dubte que ell... Bueno, què ets? Estan tranquils. Estàs fent una cosa que no té res a veure. Estàs comprant un xiclet, i només t'he quedat el canvi, i estan allà... Un moment que tenen queixar-ho. La gent té una necessitat d'enqueixar les coses. D'això ve tantes sigles que tenim, no? Natàlia, tens molt de xerrameca, eh? Fins i tot a la nit. Hem rescatat, hem rescatat. És només això, vull dir, que la gent et veu, i et fa molta la percepció que tens a sobre nosaltres, se la fa la gent, no? Perquè nosaltres, pobres... Dos minuts per la set, és l'únic que pugui. Jo només volia donar-te les gràcies, Núria, per l'oportunitat de donar a la nostra associació aquesta visibilitat, aquest programa de ràdio, tan maco, i que espero que el puguem repetir molt seguint, i puguem tindre, doncs, un seguit d'altres components de l'associació, perquè són moltes veus, i també s'han d'escoltar totes les altres. De totes maneres, aquestes ducues que tenim aquí, estan a l'escava i a la dreta, són uns canons, però uns canons, que queden molt... Acabem-ho, se'ls donen el horror i queden molt curtes. Doncs bé, amb aquest missatge de la Rosa Maria, ens acomiadem del programa d'avui. Gràcies també per haver vingut, vea, i també a la Natàlia, una abraçada, i res, ens tornem a veure, almenys, amb la Rosa Maria, d'aquí un parell de setmanes. Ells també, doncs... Sí, ara ja estan animades. M'has estat tirant, jo. Rescatant de l'olvida. No, rescatant de l'olvida, no, és que... Estais aquí, canampa, estàs aquí. Estamos vivas. Y tan guapas. Adéu. Vinga, ens acomiadem del programa, tornem aquí a la Rambla, demà, a les 5 de la tarda. Adéu. Millor amb poques persones, que amb moltes. Millor dins la teva bombolla, que a fora. Millor poc temps, que amb molt temps. Millor persones de risc baix, que de risc alt. Informa't en a canalsalut.gencat.cat. Sistema de salut de Catalunya. Generalitat de Catalunya.