Ràdio T'esper, 48.1, en l'Emma, Ràdio T'esper, 48.1 Catalunya Ràdio, les notícies de la CINQ Bona tarda, us informa Aquill i ens sabria. La segona jornada de vaga dels maquinistes de Renfà està sent tan còtica com la primera a Rodalies. S'han cancel·lat 209 trens, 50 més que hi aquest hora, 50 més que hi. La companyia oberà expedients als maquinistes de Rodalies, Catalunya i València, que eren ser res mínims i que no han anat a treballar. Estació de Sants, Carles I. Bona tarda, la imatge aquí a l'estació de Sants continua sent la de molts viatgers amb un cavall o el pendent de les pantalles per saber si el seu tren passarà o no i si hi sortirà amb l'horari previst. Les endanes plenes dels usuaris esperant, fins i tot agafats o ajoguts a terra, i vi es buides gairebé permanentment. I usuaris que evidentment es queixen alguns resignats però altres no tant. No podem anar a casa nostra, imagina com ens afecta. Ara mateix no ens diuen el que sortirem. Ens diuen que hi ha la millor sortida per aquí i us hi ha d'anar a l'altra via però, més o menys, no ens diuen la veritat. Són les conseqüències d'un segon dia de vaga de 24 hores amb 209 trens cancel·lats fins al moment i on no es compleixen ni a la meitat dels serveis mínims que havia decretat el govern. Sobre això, la companyia ja ha avisat que haurien expedients als maquinistes de Catalunya i València per aquests incumpliments. Les sancions poden arribar dels 5 dies de sou i feina a l'acomiadament. Això sóc fins ara des de l'estació de Sants. Notícies breus, Núria Paraire. Les acusacions calculen que no serà fins al 2023 quan aniran a judici les càrregues policials que hi va haver durant l'1 d'octubre a Barcelona. El jutge continua investigant 63 policies i el 15 d'octubre ha de tornar a compareixar un dels caps de grup que va actuar a l'escola Mediterrània. Demà el preu majorista de la llum baixarà un 20%. Es pagarà 173 euros amb 65 cèntims. El descens està propiciat per la caiguda de la demanda al cap de setmana. Tot i això serà el dissabte de tota manera, el dissabte més car de la història. I mentre tant, i d'altra banda, avui ha entrat en vigor la nova tarifa regulada del gas, del gas natural. S'estableix un topall que impedeix que la factura pugui pujar per sobre del 4,4%. L'Auribur, la referència més utilitzada a l'hora de revisar les hipoteques, ha pujat una mica el setembre i trenca la tendència de 3 mesos consecutius a la baixa. S'ha situat el menys 0,493%. Amb tot continua més barat que fa un any. I per tant, a qui li toqui ara, revisar el seu presta, que amb aquesta referència notarà un lleuger estàlvi a l'equota. Per a una hipoteca de 120.000 euros a 20 anys, amb l'Auribur més 1%, l'estàlvi serà doncs 50 euros l'any. La ministra de Transport espanyola, Raquel Sánchez, ha confirmat que l'operador privat d'alta velocitat ILSA s'incorporarà l'any que ve com a operador del corredor entre Barcelona i Madrid, com a operador ferroviari. D'aquesta manera, a causa de la liberalització, hi haurà per primer cop 3 companyies operant aquesta línia amb Renfe i Uigo, de la francesa. És el servei nacional de transports ferroviaris francesos. I ILSA, que serà la tercera i que està participada per accionistes Dernostrum i Tren Italia. El govern afganès dels talibans imposa que, de vegada, més restriccions a la llibertat de premsa i expressió, segons denuncia avui l'observatori pels drets humans Human Rights Watch. El Ministeri d'Informació i Cultura explica l'ONG a establert-ho no reclamant-te en concret que la pràctica suposa la prohibició de tota informació crítica. No permet, per exemple, difondre informació contrària a l'islam, ni tampoc insultar personalitats afganeses. Els mitjans de comunicació, a més, no poden publicar res que no estigui confirmat oficialment o que pugui tenir un impacte negatiu en l'opinió pública. Les detencions de periodistes han subintejat des que els talibans van prendre el poder a cabul fa un mes i mig. Almenys han estat detinguts 32 reporters, alguns de manera violenta, i els han alliberat un cop advertits del que poden fer i del que no. ... Pedri és baixa pel partit de Lliga que el va ser de jugar demà contra l'Atlètic de Madrid, el ganari que va reapareixer davant del benficat de l'Atlètic de Madrid avui, que des del club no li han dit res sobre el seu futur, però que sap que la seva situació és delicada. Avui comença la jornada de primera divisió amb un atleti club de Bilbao a la vés a les 9. En bàsquet, el Barça, debuta també a les 9 a l'eurolliga. Rep l'Alba de Berlín, amb 3.500 persones, el Palau Blaurana. El públic torna per primera vegada en aquesta edició de la màxima competició europea. Aquest Barça-Alba el podreu seguir el tot gira que farem a través del Web i Lab de Catalunya Ràdio. I en Vaterpolo els entendreu a derrotar-te el caruig de Suïssa per 14 a 5 en partit de l'eurocopa. Aquesta tarda s'enfrontarà amb el Sibènic, cruat a 3 quarts d'avui, el sabadell per la seva banda, i juga d'aquí una hora contra el boibodina a les 6 de la tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just. I quan a tarda us informa-lo a l'OPEF. L'Ajuntament de Sant Just avança per incorporar-se a terça a l'empresa pública encarregada de la gestió de Barcelona Energia, la comercialitzadora pública de l'electricitat de l'AMAB. Aquest Tribunal Paz es va realitzar i el ple municipal, després d'aprovar-se la incoherència de l'expedient per a l'exercici d'activitats econòmiques, relacionades amb la generació d'energia elèctrica, gestió i explotació, d'instal·lacions de generacions renovables i subministrament d'energia. El punt el presentava el regidor de mediambient Just for Salva, que senyalava, que és un pas inicial, que vol ajudar a complir l'objectiu de transició energètica, inclòs el PAM. La intenció és que abans del juny del 2022 s'aconsegueixi formar part definitivament de l'operador metropolità. Amb aquest pas, For Salva senyalava que s'aconsegueixen dos èxits. La banda, que els equipaments i l'enllomenat de Sant Just, tingui energia certificada 100% renovable. I per l'altra, que es tracta d'una empresa pública. Promoció econòmica organitza un web binari informatiu de les subvencions municipals pel foment de l'emprenadoria i represa d'activitat a Sant Just. La subvenció tindrà una durada aproximada d'una hora i realitzarà el proper dia 7 d'octubre de dos quarts de 10 a dos quarts d'onze del matí. Es farà així una breu presentació de la subvenció, que compta amb un pressupost de 20.000 euros. I també s'aprofitarà la sessió per recordar els serveis disponibles per persones emprenedores. Aquelles preguntes que s'hagin de consultar internament es recolliran parxat i s'enviaran el recull de respostes per correu posteriorment. Sant Just Residus ha iniciat una enquesta de valoració del chatbot de la campanya Coneja el Callenses per als Sant Just Tancs i Sant Just Tengues, que viuen a la zona de la Miranda Canigó. Amb aquesta enquesta es busca rebre l'opinió dels veïns i veïnes per tal de poder millorar les següents zones d'implantació del nou model de recollida selectiva i de la campanya Coneja el Callenses a Sant Just d'Esvern. Es tracta d'un cuestionari molt breu que requereix només dos minuts per respondre'l i que trobareu a les xarxes subvencions de Sant Just Residus i també a la notícia de la página web de Radio Desvern. Des de l'Ajuntament es vol recordar que el codi d'usuari del chatbot només s'utilitzarà per analitzar les respostes respecte al número d'obertures dels contenidors i no s'utilitzaran cap cas per identificar qui a més la resposta. Es pot consultar tota la informació d'ús i protecció de dades a través de l'enllaç que trobareu a Radio Desvern a través del chatbot escrivint el número 2. I això és tot. Tornem amb més informació al butlletiu horari i a les xarxes de la tarda fins ara mateix. Una campanya del Consell de l'Audivisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Col·laborat Radio Desvern. Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant que hi ha dins d'un barret, però hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? El voluntariat per la llengua, el programa de les parelles lingüístiques, a V-I-X-L a Puncat. Perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu avest, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones, trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajudar efectiu sexual i assessorar sobre qüestions específics per a dones d'infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos, trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entre Agencat.cat, barra atenció a les dones. Atenció psicològica. Atenció psicològica. Molt bona tarda, s'enjusta ara mateix. Pasen uns minutets, 11 minuts, concretament de la cim de la tarda. Estem escoltant el magazine de tardes de ràdio d'Esvern, el magazine La Rambla. Jo us estaré fent companyia fins a les 7 de la tarda. I avui què tenim? Avui és 1 d'octubre del 2021. I per aquí, per l'estudi, per la misora de ràdio d'Esvern, passarà primer de tot l'Andrea Esmeratz, a partir d'un quart de 6 de la tarda, amb qui parlarem amb ella sobre música novetats del panorama internacional, que sempre ens porta ella. I també parlarem de les sèries que ens esperen a les plataformes, aquests grups dies. Després, i a partir de la 6 de la tarda, tindrem aquí tertúlia d'actualitat. Tindrem en Joan Esmeratz, també tindrem en Salva Crespo i algun cúmbirad més segur que si passa. Per parlar, doncs, per exemple, del volcà de la Palma, el volcà de Cumbre Vieja. També, per exemple, per parlar dels macrobutallots, entre altres coses. Fet, això serà el que tindrem aquesta tarda a partir d'ara. Ara us deixo amb un tema musical i comencem! Fes una foto del terrat que des d'aquí es pot veure en Mart. La roba estès el meu agost, un camp d'espigues i cargors. Esperarem que passi el fred i sota l'herbre parlarem de tot. Un biorrit malamentat, un mar d'antenes i animals. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butgeques a les mans caminarem els passos d'altres peus. Esmorzarem panbolisal, ho vestirem amb unes copes de vi. Deixem davant de la ciutat la tardar llarga i potser més, molt més de nit. Un altre lloc, un altre temps on parlarem amb altres veus. El meu secret subtitulat, camins de ros, camins de blanc. Esperarem que baixi el sol i sota l'herbre parlarem del temps. Un biorrit malamentat, un tros de vida artificial. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butgeques a les mans caminarem els passos d'altres peus. Esmorzarem panbolisal, ho vestirem amb unes copes de vi. Deixem davant de la ciutat la tardar llarga i potser més, molt més de nit. Un altre lloc, un altre temps on parlarem amb unes copes de vi. Deixem davant de la ciutat la tardar llarga i potser més, molt més de nit. Un altre lloc, un altre temps on parlarem amb unes copes de vi. Deixem davant de la ciutat la tardar llarga i potser més, molt més de nit. Un altre lloc, un altre temps on parlarem amb unes copes de vi. Deixem davant de la ciutat la tardar llarga i potser més, molt més de nit. Deixem davant de la ciutat la tardar llarga i potser més, molt més de nit. Deixem davant de la ciutat la tardar llarga i potser més, molt més de nit. Vinga, doncs, perquè ara passen 3 minuts d'un quart d'endecís de la tarda i estem al magasin de tardes a la Rambla, aquí al 98.fm, a Ràdio d'Esvern. Parlem ara una mica del dia d'avui, 1 d'octubre, per què fa famèrides, també per què fa aniversaris i persones que van morir-te el dia com avui. Doncs però diem que és el dia mundial del somriure, atenció, perquè avui és el dia mundial internacional de moltes coses. Primer de tot és el dia mundial del somriure, també és el dia internacional del cafè, és el dia internacional de les persones grans, és el dia internacional de la música, també el dia internacional del vegetarianisme i atenció també al dia internacional de l'epatitis C. Totes aquestes coses avui celebren alguna cosa o altra, perquè són els dies especials. Molt bé, anem ara a les afamèrides cosetes que van passar el dia com avui, 1 d'octubre és el dia 274, dia de l'any segons el calendari Gregoriam, i per tant ens falten 91 dies per acabar aquest 2021. Coses que van passar aquí als països catalans. Doncs bé, el 1792, 1 d'octubre, va aparèixer el primer exemplar del diari de Barcelona, va ser un dels primers rotatius d'Europa. La seva publicació es va mantenir fins la dècada del 1990 d'Eunidó. També seguim amb més cosetes que van passar a Barcelona, el 1922 es va començar a publicar el diari La Publicitat, que va ser el principal organ del catalanisme. I el 2017 a Catalunya es va celebrar justament l'1 d'octubre, com tothom sap el referèndum sobre la independència de Catalunya, amb més de 2 milions de votants, i també amb certa violència per part del cos nacional de púlisi espanyol, i també de la Guàrdia Civil a Espanyola. Vinga, anem a els deveniments que van passar també a la resta del món. Per exemple, tenim que en 1795 França va conquerir Bèlgica, un u d'octubre. També seguim amb més afamèrides, tenim que en 1843 es va fundar també un u d'octubre, el diari News of the World. Més afamèrides tenim que el 1931, un u d'octubre, doncs la Segona República Espanyola, va reconèixer el dret de vot a les dones. També tenim que a la manya el 1938 va iniciar un u d'octubre a l'enacció dels sudets, un esdeveniment anomenat Crisi dels Sudets. Més endavant es va fer el Lema in God with Trust, que apareix per primera vegada en diner estadounidèntic, això va ser el 1957. Després uns quants anyets més tard va començar el 16 de Dubrovnik el 1991, un u d'octubre. I el 2013 el Tia Party va provocar un tancament de govern als Estats Units d'Amèrica. Pels matis que fan anys avui i un u d'octubre, doncs hauríem de felicitar a Jordi Sánchez, polític català, va néixer el 1964, i també a Laura Pous, tenista professional catalana, va néixer gran uller el 1984. Altres persones que van néixer també el dia com avui, és el cas per exemple d'en Jimmy Carter, va ser el 39è president dels Estats Units, va néixer a Georgia el 1924 d'Unidó. També és l'aniversari de Richard Harris, actor irlandès, va néixer el 1930 a Irlanda. Avui també fa anys Emilio Botín, banquer propietari president de Banco Santander, va néixer el 1934. I també hauríem de felicitar i amb aquests ja acabarem a Bry Larson, és actriu cantautora que va néixer sacrament el 1989, i també és l'aniversari de Chloe Hosking, ciclista australiana professional, que va néixer a Austràlia el 1990. Quan m'enfado i esclates de riu de per sota el nas, quan et dono peixet en els jocs que t'agrada guanyar, la vida tranquil·la dels dies d'estiu, les nits a la fresca banyant-nos al riu, petons i cançons a la platja de Tamarí, i és que per mi els teus defectes són tan espectaculars, ningú podrà fer-me dubte que vull estar amb tu. I no continui i, sobretot, ayúdi de salí. I ara tenim l'Andrià Esmeratz per fer la secció de novetats musicals a ritme de Jade Lowe i Pitbull, amb aquesta cançó que ja té els seus anyets. Molt, Andrea, bona tarda. T'anava a dir això mateix, que té els seus anys. Sí, aquesta cançó de un idó, ja, de un idó. No és una novetat. No, no és una novetat. I, a més, va estar durant molt de temps. Estan a dalt de les llistes. Sí, a tot arreu. Sí, sí, i va estar durant unes quantes setmanes allà. Setmanes mesos. Sí, sí. A anys inclús. Sí, sí, en fi. Doncs bé, no és una novetat, perquè de novetats et toca parlar-t'ho. Sí, de novetats aquesta setmana n'he destacat una, perquè la resta, diguéssim, de l'espai musical, el dedicaré a fer una cosa d'aquestes que t'agrada tu, de que baixem la bola de Cris Chait. La primera, el primer dia de la temporada, que baixa la bola de vidre a l'estudi. Veiem aquí, sobre una pantalla, eh, de l'estudi, que una bola surt fum. Andrea comença a fer moviments amb les mans i ens prediu els premis. Sí, perquè al dilluns, si no m'equivoco, van sortir les nominacions als premis Latin Grammy, doncs he triat les categories així més generals, més conegudes, per intentar fer de diví. No és una mica bé, si ens sortim algun. Hi ha on hi hagi pitonisses? Vinga. Doncs si vols, però comencem amb la novetat. Jo crec que la novetat d'aquesta última setmana, que ha sigut la col·laboració de Coldplay i BTS, és el segon single de Coldplay, el disc que es trenaran el 15 d'octubre, que es titula Music of Despiers d'aquí dos setmanes. I han presentat aquesta cançó, My Universe, acompanyats de BTS. Jo crec que per aconseguir una mica més de rebombori, que el que van fer amb el primer senzill, que no ho acaba de... De fet, a dia d'avui ja porta uns quants mesos fora, i només va aconseguir 100 mil... que són molts, però els costumats, els números, són 100 milions de reproduccions. En canvi, sembla que amb aquesta col·laboració amb BTS, els números van bastant més ràpids. Home, BTS tira molt. Estan fent 4 milions de reproduccions diàries, i a Regna Unit, Coldplay, amenaça una miqueta xiren per treure-li el número 1. Aquest xiren porta número 1 a Regna Unit des que va treure Bad Habits, i es va substituir ell mateix amb Shivers, i de moment encara... Ningú l'ha desbancat. Tot l'estiu número 1 i ningú l'ha desbancat, i diuen que aquesta col·laboració potser el fa tantejar una mica. Jo estic bastant curiosida, perquè quan has dit Coldplay i BTS, les neurones m'han fet una interconnexió que casin peten, o sigui... Ha quedat bé, ha quedat bé, perquè a més la cançó està escrita per tots els membres de Coldplay, i a més a més, BTS han col·laborat, són 7, han col·laborat 4, que són els que costumen escriure les cançons del grup. I aleshores, el fet que l'hagin escrit junts, que no sigui una cosa d'aquestes de copia-pega i diamsi, queda bé, ha quedat millor que en moltes altres col·laboracions. Com es fan els treballs d'alcohol, no? Tu fas això i jo ho fa jo jo, ho juntem. Tenim que a veure què sale. A més, aquest single, no ve acompanyat de videoclip oficial, que és una cosa bastant estranya, però ve acompanyat d'un documental en forma de cormatratge durant 12 minuts, està penjat al compte de YouTube de BTS, i doncs explica una mica com va sorgir aquesta col·laboració i com s'ha anat preparant tota la cançó, pensant que la primera sortida que han fet BTS de Corea del Sur des que va esclatar la pandèmia va ser fa una setmana per anar a les Nacions Unides. No fa gaire. Una cosa molt rara, allò que van fer. Sí, de fet, són els únics que van fer després de Villon 6 a Quira. Jo estic en curiositat, què els va donar per gravalla? O sigui, per anar a la ONU? Bueno, la ONU els va convidar amb ells. Ah, va bé, va bé. Hola, estem aquí, venim a la concerta a la ONU. Vale, vale. La ONU els va convidar amb ells per parlar de diversitat i totes aquestes coses. Jo crec que és per apropar totes aquestes coses burocràtiques en públic més jove. Sí, és una cosa de marketing. Puedo, sí, sí. I ja l'han presentat en directe, tot i que el directe sí que va ser copiado i pegado, perquè Coldplay entrava per un costat i BTS per l'altre, però queda la cosa apenyada. Molt bé. Doncs sembla que escoltem el tema. A veure com sona. Universe. Un moment, perquè... Sí, sí, sí. A solapa, a vegades, les coses. A veure, del principi ara. Home, està guai el tema, eh? Sí, sí. S'ha oblidat dir tot i que ja s'ha notat que la cançó és en anglès i coreà, perquè els BTS no tenen ni papa de coreà d'anglès. Ni l'entenen. I les altres cançons, com les han fet, de Dynamite? Del set que canten, n'hi ha un que sí que parla anglès. I fa de traducció amb el resto quan han de fer... Gires o coses, no? Gires i coses fora de Corea, sí. I les cançons, pues... Com si tan... Afabet fonètic. Clar, exactament. Ells no saben el que estan cantant. Ostres. Saps que no m'havia fixat? No. Doncs es nota el canvi. No, ja, ja. M'agrada la cançó. M'agrada. És una cançó típica de Coldplay. Sí, és una cançó exactament. Que em recorda molt a Coldplay, però també hi ha algú d'aquest beat més com de BTS, així, més pop. No ho sé. És guai, és guai. Una provat, va. Un nota pla. Un nota pla. Jo li poso una excel·lència. Òbviament, no? Vinga, doncs seguim, Andrea. Seguim amb els Latin Grammy. Està baixant la pilota... La pilota... Ja la veig, ja la veig. Les categories que he triat així per comentar són Òlbum de l'any, cançó de l'any, gravació de l'any, i Millonau Artista, perquè són... Si ens hem de posar a comentar les 53 categories... Casi que no acabem, eh? Casi que no acabem. Aleshores començo per Òlbum de l'any, que és el platform, a la gala, suposo que serà l'últim premi que entregaran, però jo començo pel final. Ja n'hi ha nominats. Vèrtigo de Pablo Alvorán, Mís Amores de Paula Arenas, el Último Tour del Mundo, David Vani, Salt Swing de Rubén Blades i Roberto Delgado, amb l'Orquesta. No sé qui és l'Orquesta. La de casa seva, tu? Sí, perquè no li posen nom a l'Orquesta. Mís Manos de Camilo, Nana Tom Vinicius, de Nana Caimi, privé de Juan Luis Guerra, origen de Juanes, un canto por México, volumen 2, de Natàlia Gafurcade, el volumen 1 ja va estar nominat tant que fa, que repateix, i el madrileño de Cetangana. Quants anaves? Mira, conec Cetangana, el madrileño, conec Juanes, també conec Badbani, Pablo Alvorán, Camilo... I ja. I ja. I Juan Luis Guerra, no sé si m'estic confonent. És nom gran? Sí. I al, amb barba... Sí, és aquest. El que tens en ment és el que és. Doncs aquests conec? Jo crec que... el premi estarà entre Pablo Alvorán, Badbani i Cetangana. Sí? Cetangana aquest any és, crec, que s'estrena com nominat, per tant, potser és una mica arriscat, però, bueno, Rosalía, la primera vegada que la van nominar el Bom de l'any, se l'en van portar, per tant, tot pot ser. Després, vèrtico de Pablo Alvorán, Pablo Alvorán, amb aquestes nominacions d'aquest any, acumula 23 nominacions. 23? No n'ha guanyat cap. Per tant, no sé si dir que trencarà el gase o continuarà amb la mala sort. Jo tampoc és dels que més hagi sentit el Pablo Alvorán, no sé. Crec que, a cançó de l'any i gravació de l'any, té més possibilitats que el Bom de l'any, però... depèn de com estigui l'acadèmia, depèn de per on tiri. Si els agrada una balada, potser tiren per aquest tipus de disc, si volen alguna cosa més comercial, al final aquests premis es poden comprar. Ah, sí? Sí. Bueno, clar, és que hi ha molts interessos també. Segurament, sí, sí. I... jo crec que la sort en posició de preferit és Bad Bunny, amb l'últim motor del mundo, perquè és un disc que el va llunyar bastant de lo que venia fent ell, és un disc molt més pop, amb una mica d'influència rock, amb guitarrers que dius Bad Bunny, guitarrer, pop, perquè... Però li va funcionar... A més, que en altres categories no estigui nominada a la col·laboració amb Rosalía, la Noche de Noche. És veritat. Aquesta cançoneta ja va sortir més cap al febrer... El febrer, mar, sí, va sortir... Sí, sí, sí. Ja fa uns mesos. Ja fa uns mesets, sí, sí. A veure qui serà l'afortunat o afortunada d'aquesta llista, si hagués d'apostar potser seria per ser-te engana. Jo crec que com a disc és el millor que hi ha, i també ha fet... ha creat... soroll. La gent el coneix aquest disc, perquè hi ha d'altres que potser són més bons, però els falta publicitat. Una mica, una mica. A cançó i gravació, i gravació de l'any, cançó de l'any és un premi als compositors, si el que canta no l'escrit no és un premi per ell. O sigui, és per qui l'escrit? Per qui ha pensat, Albert, l'escrit, la música i el vell. Exacte. I gravació de l'any sí que és un premi pel cantant i pels productors. O sigui, per totes les persones que han creat la cançó. A cançó de l'any tenim nominats a tolado de Paola Arenas, que està escrita per ella mateixa i Maria Elisa Ayerbe, a veces de Diamante Eléctrico, que està escrit per aquest mateix grup, Agua de J Balvin, que està escrita per una llista molt llarga de gent, entre aquests llistes llargs està J Balvin i la cançó és una col·laboració amb Tiny. Que Tiny també està entre els compositors, per tant el premi també seria per ella. Canció bonita de Carlos Vives i Ricky Martin, que està també... No són tanta gent, en aquest cas són Rafa Arcaute, Ricky Martin, Carlos Vives i Mauricio Renguifo i Andrés Torres, que potser amb aquests noms, la gent diu qui són, però són Carles i el Dandy, per situar-nos. Diosa Silo Quiso de Camilo... No, perdó, Camilo l'ha escrit. Diosa Silo Quiso de Ricardo Montaner i Juan Luis Guerra, que l'han escrit Camilo, David Julca, Jo no tant Julca, suposo que són germans, i Esmil Jesús Marrufo, Ricardo i Ricardo Montaner. Que si no m'equivoco, el Ricardo Montaner és el cunyat del Camilo, per tant, tot que hi ha en família aquí. Després, Hawaii és de Maluma, ja fa... és de l'any passat, però entra dins, entra en aquesta edició. No va entrar dins del terminó de l'any passat. I ja està escrita per Maluma, i per una llista llarga de gent que no l'anomenaré ara, perquè és molt llarga. Mi guitarra de Javier Limón i Juan Luis Guerra, que repeteix Inela, està escrita per Javier Limón, o sigui, el premi se l'emporta ells olet. Patre i vida d'una altra... Una altra reguitella... Sí, reguitella de molta gent que la canta i molta gent que l'ha escrit. Els que la canten, la majoria d'ells l'han escrit, per tant, que seria premi per ells, i que se sap el nostre amor de Montlaperte i Alejandro Fernández, està escrita per Montlaperte i David Aguilar, que ara mateix no sé qui és. Jo tampoc, eh? I aleshores, n'hi ha més que ens són nominades, entre les quals estan les meves preferides per guanyar. M'has querido, de Pablo Alborán, que l'ha escrit Pablo Alborán, amb Nicolas Navi de l'Espriela, Diana Fuentes i Julio Reyes, o sigui, tot premi, també, si s'ha d'emportar, seria per ell, que després d'aquest gafi de 23 nominacions, imaginau guanyar un premi i no em portar-te'l. I no em portar-te'l a la... Pobre... Mare meva! Posem una mica llavors d'aquesta cançó, o què? Sí, posem una mica d'aquesta cançó. A veure si li dones sort a Pablo Alborán. No vull pujar mai com Jaume. A veure aquests videoclips, de pelis... A veure... A veure... A veure... A veure... Doncs així fa la cançó de Pablo Alborán. A veure si s'emporta alguna cosa. Té, jo crec, dos rivals importants, que són Raúl Alejandro, amb todo de ti, Raúl Alejandro i un reguitzell de persones. Sí. I després, vida. Vida de rico, de Camilo, que està escrita pel mateix Camilo, i Edgar Barrera. Jo crec que són les dos que per quan han sonat a la ràdio, per qui... per qui les escriu i per el nom que tenen ells, li podrien... complicar una mica la situació. Jo crec que o vida de rico, imaginat, o tot de dir-t'hi. El que passa és que tot de ti repeteix en una altra categoria, que ara parlàvem de tot. Que jo crec que... O sigui, la lletra, la cançó, és una lletra d'amor, com a moltes altres. Però jo crec que l'èxit de la cançó cau més en la producció, en la música, i que, per tant, a mi m'encaixaria més que guanyés a gravació de l'any. Que és la següent categoria. Que és la següent categoria on també està nominat. Aquesta cançó s'emporten moltes nominacions, però, en canvi, el disc, on està aquesta cançó, viceversa, res. Perquè m'he mirat, totes no, però per sobre me les he mirat, i no hi és. M'ha sorprès que aquesta cançó s'emporti tantes nominacions i que no hi hagi cap menció al disc. Per tant, a gravació de l'any, hi ha cançons que repeteixen, repeteix Pablo Alvorán, repeteix Raúl Alejandro, repeteix Paula Arenas, amatulado, Camilo, Envida de Rico, i aquí té una altra nominació. Ah! Ah, sí, mira, t'ho olvidaste. Està nominat per la cançó t'ho olvidaste, que és una col·laboració amb la mare Polo, que, en cas que guanyés, jo crec que ho té una mica complicat, aquí, però bueno, tot pot ser possible. Part del premi vindria cap a Catalunya. Perquè el productor de la cançó és Alice, que és català, per tant, vindria cap aquí. Home, tindria Sant de Senyora, no? Sí. Sant català, és el gran latino. Qui ho hagués de dir? Sí, amb la Rosalía, també, i jo ho sé desbancé. I, doncs, ja que estem, escoltem una cançó que no hem escoltat gaire aquest any. Gens. Gens. A veure si se m'obre bé. És una cançó... Estan desconegudes. A veure si la gent li sona. Espera, perquè, clar... Espera, no. Ara. Oh, oh, oh, oh, oh, oh. Me gusta tu olor. Que tú tienes color. Y como me hace sentir. Me gusta tu boquita. Y se la ve enlosita. Y como me ves asomir. Contigo quiero despertar. Hacen lo que puede fumar. Ya no tengo nada que buscar. Algo fuera de aquí. Tú combinas con el mar ese biquí. Ni se ve fenomenal. No hay gravedad que me pueda llevar. Mítica, eh, cançó? Ja s'ha convertida en un clàssic. Sí, sí, en recordarà a tots i a totes, a l'estiu segur. Bueno, i no a l'estiu. A panorama musical, de fet. Molt bé, doncs passem amb la segona categoria, no? Passem la segona categoria, l'última que et porto ja. Si algú vol fer de pitonissó amb la resta té la llista a la pàgina web dels gramilatinos. Molt bé. És la categoria de mejor novertista. Els gramis americans, diguéssim, els globals, hi ha un gaffe amb aquesta categoria, que es diu que qui la guanya no torna a guanyar cap premi al llarg de la seva carrera. Mare meva. Per tant, vols guanyar-la? O no? Estan nominats Julia de Maria Becerra, Bizarrab, Boza, Zoe, Gotuso, Jumbe, Rita Indiana, Lasso, Paloma Mami, Marco Mares i Juliana Velázquez. Jo crec que un bon indicador de qui se'n pot endur aquest premi és si, realment, el millor nou artista el coneixem. Clar, exactament. Perquè, doncs, hi ha uns que els coneixeran en su casa. Jo crec que pot estar entre Maria Becerra, que ha col·laborat amb Lola Índigo, amb Tini, amb Jota Balvi. És la que cantar. Què més, com te hi do? I fins aquí. No canto més, perquè, si no, es posarà ploure. Pots... No em sé. Si l'escoltes, et caurà... Bizarrab, que és un DJ que ha col·laborat per veritat de cantants aquest any. L'última amb Niki Jam, també ha col·laborat amb Nati Peluso. I que et puguin sonar tu. Sí, sí, perquè és la... I ja està. I després, l'altra que jo conec d'aquesta llista és Paloma Mamí. Que, si... Té alguna cançó així destacada? Si no m'equivoco, fa un parell d'anys va treure una cançó, me'l té tan gana. Si no m'equivoco. Per això em sorprèn que estigui nominat aquest any a aquesta categoria quan jo l'hagués nominat fa un parell d'anys, però l'acadèmia va com va. Sí, sí, va als seus tempos. Sí, sí. Tu creus? Jo crec que se l'endurà vizarrà el premi. Però... A vegades et sorprenen, eh? I en sorpreses d'última hora. Sí, sí, perquè Rosalía també va estar nominat a aquesta categoria i no se'l va endur. A l'any següent se'n va endur 3.050 de premis. Però sí que és cert que en aquest... quan va estar nominat aquí no se'l va endur. A vegades sorprenen bastant per d'on de tirant. Ho hauríem d'equilibre millor, eh? Sí. És que tampoc com que... és una cosa bastant tancada, no se saps quins criteris segueixen per d'escollir quin guanyador, no sé si ho tiren a cara o creu, fan una votació... A veure què toca aquest any. Fins aquí la secció de música. Fins aquí la secció de música. Ara sóc a passar a la TV. Aquesta sintonia, aquesta música de fons que posem, és de Leonard Cohen. Sí. You want it. Darker. Ja vam fosquit una mica. Una mica, eh? Jo crec que els nostres ullens estan ubicant... Una mica, no? Una mica la cançó, perquè és la cançó d'entrada del programa estrella de TV3. Posarem llum a la foscor. Posarem llum a la foscor. Comencem. És la musiqueta de Crims, òbviament, de Carles Porta. Mare meva, quina sèrie. O sigui, això trenca barreres, aquest programa. Jo sempre l'havia sentit parlar del podcast, i quan va saltar la televisió també sentia parlar, però no... No et cridava, eh? No li feia cas. No tinc temps, ara. Però... No sé quan va ser. Fa dos o tres setmanes, va dir que vinga a veure. El seu? El primer crime, va ser el de la Guàrdia Urbana. Això, Guàrdia Urbana, perdó. Guàrdia Urbana. I, a partir d'aquí, va anar a TV3 a la carta i me'ls he anat veient tots. I que em passa una cosa, quan els veig a l'hora de la siesta no em fan cap por, i és com un programa divulgatiu informatiu, i quan els veig a la nit no em puc aixecar de llit després. A la primera temporada, el primer, ja el vaig veure, el del cas de l'Ebrito i el Picatòstem. Sí, aquest em va deixar bastant... Aquest, van començar molt fort, perquè jo és que, a part de tota la trama, em vaig quedar flipant de com havien reconstruït, o sigui com van construir el capítol, com... Les entrevistes, com... En una de les entrevistes que ha fet Carles Porta des que s'ha convertit en fenòmeno, ell diu que cada vegada que preparen una temporada, treballen els 10 capítols que pot tenir a la vegada. Perquè per cada capítol s'estan 6 mesos. És a dir, que si n'essin capítol a capítol, potser tardaria 10 anys en preparar cada temporada. Mare meva. Sí, sí, i a més també hi ha tot el de l'Helena Jovany. El de l'Helena Jovany. Que aquest... El vaig sentir parlar... Va ser un dels moments que vaig sentir parlar de crims. Va dir, no tinc temps. No tinc temps a veure. Gràcies a aquests capítols s'ha tornat a obrir el cas, tu? Sí. Bueno, de fet, un dels títolars del crim de la Guardia Urbana em sembla que surt durant els episodis, que diu que el crim que està condenat està sempre obert. Sí. No sé si és el podcast, perquè el podcast ja està... És el podcast. Aquest títol és el que té el podcast. Bé. I jo crec que... Podem fer una mica de debat, sobre el crim de la Guardia Urbana. El crim de la Guardia Urbana és un cas que la sèrie de crims l'ha dividit en 4 capítols. En 4 capítols hem vist ja 3. Mai ho havia fet abans, sempre ho havíem fet. Jo crec que tampoc eren necessaris 4 capítols. Perquè aquest tercer, el de l'Albert, s'ha fet una mica repetitiu. Sí. Doncs s'ha afegit alguna cosa, però jo crec que es podria haver fet en un capítol de forma paral·lela les dues declaracions. Sí. I veure els punts on coincidien i els punts on eren diferents. No, no, totalment. Sí, una mica repetitiu al cas. Sí, ja entenc que és necessari veure els dos punts de vista, però... amb un capítol. Els hagués ajuntat en un capítol. Sí. La veritat és que equip o d'investigació de la glòria serra. Ja l'ha fet. Ja l'ha fet. Se'ls van adelantar. Jo no sé si és perquè sabien que ho volien fer, però aquests dels de la sexta crec que no fa molt, tampoc. Més i mig. El podcast el va treure abans, al Carles Porta. Pot ser, pot ser, sí. El que passa és que per la tele el cas d'aquest... Ho van resumir tot, tot en un capítol. Clar, jo crec que un capítol queda curt, també. Sí. Aquí estan donant més detalls de coses que... Jo ho vaig veure i vaig dir oi, això no ho sabíem. Oi, això no va sortir. A mi m'agrada més la producció de crimes. Em sembla més atractiva que la d'equip o d'investigació que a vegades és un poco invasiva. Sí, sí, sí. Tot el discurs que fan els Mossos o també els periodistes o inclús surten els missatges, que es van enviant entre uns i altres les localitzacions. Tot això està, hem de dir, molt, molt corrat. Tu quin dels dos creus? Bueno, és que, clar, jo ja he vist el d'equip o d'investigació. Clar, aviam, el que... No, jo també sé el final, i al final sí. Els dos estan a la presó. La tia, 5 anys més que... Perquè tenia l'agraujant de parentès. Sí, de ser parella. Sí. El discurs que em crec dels dos serà mentida, però el discurs que em crec és el de la Rosa Peral. La Rosa Peral, no sé per què, li tinc una mania que em crec més el de l'Albert. I no es pot portar-te a la contrària, eh? És que l'Albert López, aquest amat per tot l'historial que expliquen, hauria d'estar a la presó des de fa anys. Sí, perquè el de l'home manillat que es cau per precipici. Sí, i es veu també uns que... que els mata... Ah, es diuen... A por rasos. Sí, sí, sí. L'historial d'aquest guàrdia, de veritat, ja era una mica perillós. També et dic a l'historial de Pedro Rodríguez, que és el que està enterrat. Aquest que no fa capítol, perquè no pot defensar-se, perquè està mort. També, o sigui... Clar, i Rosa Peral, que està jutjada per assassinat, dius, et fa preguntar-te a qui es colleixen per ser policia. Sí, sí. Bueno, la qüestió... sigui quin dels o sigui, els dos, d'alguna manera o altra... Van contribuir a estar implicats. Perquè em dius, un el va matar i els dos va aparèixer l'altre i van cremar el cotxe tots junts. O els dos el van matar i només el va cremar un. Dius, perquè la defensa és tant de la Rosa Peral com de l'Albert López, és que... No, és que jo només vaig estar en el moment que cremava amb el cotxe i per res del món podia imaginar que allà hi havia un home mort. Cremar un cotxe ja... Ja, ja. No sé si és delicte, però ja té... És que no, vull dir... Si hi ha un cotxe d'un home que tu no saps que és mort, que és viu, ja és delicte. Sí, sí, sí. O sigui, que no salvan de res, vamos. De fet, a la gent que els agradi aquest tipus de crònica negra, a Netflix hi ha una tira i que no acabes... Mai, mai. Jo destaco dos en Soft Mysteries, que aquest és més tipus crims, cada capítol un assassinat diferent. I l'altra és Don't Fuck With Cuts, que aquests ja té uns quants anys més, que aquests sí que només tracta només tracta un cas, que és un cas que va quedar sense resoldre, una mica com el de l'Helena Jovany. Igual que l'Helena Jovany es va organitzar a través d'Internet per resoldre el cas i aquest em sembla que sí que va quedar resoldre el de l'Helena Jovany a un Estanelaire. Està clar qui va ser, però bueno... És que el Santi de la Iglesia treballa... On treballa? No diem res perquè em fa por estar aquí, que se'n presenti aquí. I vinga, que t'esperi aquí fora, ara que hi ha... No, no, però a veure, tots els indicis són els que sóc avui. Però bueno... Deixem-ho allà. Que es mengin ells al Marron, que per això van estudiar dret. Una altra de les sèries que s'ha estrenat avui de vendre és La Fortuna a Movistar Plus. Una plataforma de la qual encara no havíem parlat i de la que jo soc molt fan. Té sèries una mica més intel·ligents que els de Netflix. I té més sèries espanyoles. Sí, és només una plataforma espanyola. És telefònica. Sí, sí, però ara no havia... Saps? No estava intentant. Totes les sèries que té Internacional són perquè ha comprat els drets de missió. Vale, vale, vale. Seguim. La Fortuna és la primera sèrie d'Alejandro Menávar que s'estrena a la televisió, diguéssim. És una sèrie curiosa perquè barreja el castellà i l'anglès. Movistar Plus ja havia fet barreges de castellà i català amb Marli. És veritat. I no sé si de castellà i anglès, això, no? No em sona tan. És un tipus de sèrie que ara està bastant de moda. No sé per què. Tracta d'una recerca d'un tresor que està amagat al mar. I Fortuna, no? Sí, el protagonista és un diplomàtic que es diu Alex Ventura. I el que ha de fer a la sèrie és aturar el lladre d'aquest tresor que es diu Frank Wild. Frank Wild? Ja, si jo m'he pensat que és el de... El de 4. No és... No és el de la jungla, no? No, no, no. Potser s'han inspirat en el nom. Potser. I això és del que tracta la sèrie. De moment ja es pot veure a Movistar els primers capítols, perquè ara Movistar fa això de anar-ho fent amb píndules. Abans les posava totes de cop. Abans... Però clar, si t'has posat totes de cop doncs passa això de que et subscrius per veure la sèrie i després per dir en la subscripció. I aleshores, doncs ara, t'ho diuen a quedar-te una setmana més. Ja anà pagant, tu. Tot i que ara està bastant barat perquè fins el 31 d'octubre costa un cèntim la subscripció. Ah, sí? I després, quan has de pagar per això? Clar, no, ja després els pròxims mesos suposo que puja una mica més, però la subscripció així, les sèries i programes crec que és bastant barat de no pujar més de 10 euros. Però pots fer la subscripció encara que siguis, per exemple, d'orange, de podafont o... Clar, clar, clar, o sigui, Movistar Plus té la seva aplicació i funciona com Netflix. Després si tu ja vols el telèfon i la tele i el wifi i tot això ja és una altra cosa. Però la plataforma funciona com Netflix. És com Apple TV, per exemple, que ara que no siguis Apple pots tenir subscripció a la plataforma. Molt bé. I per acabar, doncs, aquest espai de sèries, acabem una pel·lícula, no és una sèrie, però més o menys, és amb l'última pel·lícula que ha produït Netflix Espanya, que és títola Fuimos Canciones, i és una pel·lícula basada en la novel·la del mateix títol d'Elisabet Benavent, que últimament sembla que sigui la gefa de Netflix Espanya que li adapten una sèrie, li adapten una pel·lícula i a la pròxima li faran un documental de la seva vida. Exactament. La pel·lícula Fuimos Canciones la protagonitza en Maria Valverde, Elisabet Casanovas, que la coneixereu per Marli. I també he fet teatre. Sí, teatre. I ara mateix té una pel·lícula al Cinec, que no me'n recordo el nom. Xavales. Que l'han nominat a no sé quants festivals. Xavales també, del príncipe, el que ve ara més al cap. I Ebaugarte, entre d'altres, és un reparto de gent bastant coneguda, i que el públic pot identificar fàcil. La pel·lícula, jo he vist el trailer, el llibre no l'he llegit, però pel trailer he vist que és de l'estil Valeria. Bé, totes les novel·les d'Elisabet Benavent estan en aquest estil. Si t'agrada Valeria, t'agradarà, vull mostrar cançons. Si no t'agrada Valeria, no és la teva pel·lícula. Efectivament, n'hi t'hi posis. Netflix té això positiu que pot mirar el trailer. Perquè, per exemple, Amazon Prime... No et deixen mirar trailers? No. T'has de buscar YouTube? T'has de canviar llavors, entrar a YouTube, buscar el trailer, i no és tan fàcil. Es faran mal als dits a teclejar. Una mica, és com... No, però jo esteu veig per la tele, llavors, clar, has de... Ah, clar, et poses a l'Amazon a la tele. Sí. Aleshores sí que és un poc... Un moment, una mica dramàtic, sí. En fi, doncs, Déu-n'hi-do, les novetats que hem parlat avui amb l'Andrea. Ens tornem a trobar si et sembla la setmana vinent. Sí, la setmana vinent. I a veure què tal. Que tinguis bon cap de setmana, Andrea. Bon cap de setmana, Núria. Adéu, que vagi bé. Adéu. Notícies breus, en Gerard López. A l'NC, l'Assemblea Nacional catalana ara mateix està fent un acte polític a l'illa, al Rosselló, a la Catalunya Nord, per commemorar el quart aniversari del referèndum de l'1 d'octubre. L'acte és un homenatge als nord-catalans que varen participar en l'organització d'aquella consulta. Bonita mòbil, a l'illa. Ara la comeres, bona tarda. Hola, bona tarda. Doncs, en efecte, estan marxant aquí amb molt d'ambient aquest acte de l'NC i d'Òmnium. Més de mig mil i de persones s'hi han aplegats i poden veure pancartes dient, per exemple, Rossellonesos, la República Catalana, estan deute en vosaltres. I és que, sobretot, un homenatge als voluntaris que van aplegar i van ocultar les urnes i les paperetes del referèndum. Acaba d'intervenir el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que ho ha aprofitat per tornar a reclamar unitat a les forces independentistes. No oblidem si l'1 d'octubre va ser possible, és perquè estàvem units, més que mai, exigim unitat als nostres polítics, als nostres representants. Fem-ho des de la generositat. Fem-ho des de l'ambició, des de l'empatia. La repressió a buscadividiós que lluiten. És cert, però exigim unitat. És imprescindible la unitat si volem avançar. Parò la comeres, Catalunya Ràdio i lloc. La venda de Cuixascau, un 28% a Catalunya el mes de setembre. La patronal del sector atribueix la de ballada, la falta de chips i la crisi provocada per la Covid-19. Per primer cop, les dades mensuals de vendes reflecteixen que els vehicles elèctrics, híbrids i de gas han estat els més demanats. Representen el 41% de les vendes. A partir d'avui, la taxa turística que es paga per cada nit d'estada en un hotel serà una mica més cara. La congelació de preus activada per la Generalitat durant tota la pandèmia s'acaba després d'haver la prorrogat durant dos anys. El sector no hi està d'acord, alerten que la situació encara és dramàtica per la manca d'activitat i que la tardor i l'hivern seran molt durs perquè baixa l'arribada de turistes. I reclama que es torni a posposar l'increment de tarifes. Manel Casas és el director general del Gremi d'Hotels i Jordi Noguera, president del Gremi del sector del Marés Ma. En ciutats, com per exemple a Nova York, hi ha hagut una disminució de l'impost turístic. A nosaltres no només no ens rebaixen els impostos, sinó que, a més a més, s'aplica l'augment de l'impost turístic que es va aprovar al març del 2020. Ens sembla una falta d'empatia. No considerem que sigui un millor moment ni les millors circumstàncies per fer aquesta pujada de la taxa turística. En definitiva, el que està fent és marmar una miqueta de la nostra explotació i reduir totes les possibilitats comercials que podem tindre per tindre uns pleurs raonables. Dos germans menors d'edat han estat atropellats aquest migdia per un cotxe a Barcelona. Les víctimes tenen 11 i 13 anys i el vehicle els ha atropellat quan sortien de l'escola, al barri de Vallcarca, de Barcelona. Un d'ells està ferit greu, l'altre menys greu. Tots dos han estat traslladats a l'hospital de la Vall de Brón, i de tot això ho han fet amb el d'allò que fan els netejares. Es vaixar per el partit del Lliga que el Barça ha de jugar demà contra l'elètic de Madrid i t'ha recagegut de l'al·lasió muscular que es va fer a la cuixa, qui sí serà el metropolitana és Jordi Alba, que ha rebut l'alta mèdica. Per contrarre'n el comand no podrà ser ores a la banqueta Blaurana perquè està sancionat el tècnic assegurat avui El club no li ha dit res sobre el seu futur, però que sap que la seva situació és delicada perquè veu i sent el que es diu des de fora. El Barça d'Ona t'aconeix la xifra de la passada de temporada. 485 milions d'euros de pèrdues. El club Laurana, que xifra el deute net en 680 milions d'euros, preveu que tancarà l'exercici 2021-2022 amb un saldo positiu de 5 milions d'euros. El Barça d'Avast, que et deute a les 9 a l'eurolliga, rep l'Alba de Berlín amb 3.500 persones al Palau Laurana. Aquest Barça Alba el podreu seguir, el tot gira, que farem a través del web i la peda Catalunya Ràdio. En embol, Ai Torarinho torna a una convocatòria 6 mesos després de les iunar-se, l'extrem del Barça repareixerà en el partit de Lliga contra el Conca. I en Vaterpolo, el Sant Andreu ha derrotat el Carujo i de Suïssa per 14 a 5 que han partit de l'eurocopa. A 3.4 de 8 s'enfrontarà amb el Stibelnik Croat, el sabadell jugar contra el Boividina en un partit que ha començat ara a les 6. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Lua López. Avui és el dia internacional de la gent gran i per a tal efecte la regidora de gent gran de l'Ajuntament de Sant Just, la Quima Jiménez, va llegir una part del manifest i el ple municipal de Setembre. El dia internacional de la gent gran es va començar a celebrar l'1 d'octubre, promocut per l'ONU, amb l'objectiu de situar les persones grans al centre de l'interès mundial per un dia. En guany s'ha volgut remarcar les seqüeles que patit aquest col·lectiu arran de la pandèmia, que s'han endut moltes vides i afectat greument a nivell físic com emocional. Avui, per commemorar aquest dia internacional, el nostre municipi de Sant Just d'Esvern s'ha realitzat una caminada amb la gent gran des del centre social del milenari fins al part de Torra Blanca. Un cop allà s'ha llegit de manera conjunta el manifest complet aprovat pel Consell Consultiu de la gent gran del Baix Llegat i que avançava ahir el ple la regidora de gent gran de l'Ajuntament de Sant Just. Avui totes les entitats i partits sobiranistes de Sant Just d'Esvern organitzen el casal de joves de Sant Just, un acte de commemoració a l'1 d'octubre sota l'EMA van votar, van guanyar. A Sant Just d'Esvern, quatre col·legis electorals van obrir les seves portes l'1 d'octubre del 2017, en una jornada que el nostre municipi es va celebrar sense incidències. Unes 250 persones es van repartir pels centres electorals on hi van passar la nit amb la intenció d'impedir l'entrada de les forces policials i mantenir els col·legis oberts. Finalment, segons l'organització del referèndum, es va comptar amb la participació de 6.460 Sant Justencs i Sant Justenques. Avui, doncs, se celebra aquest acte de commemoració que, per tal de garantir les mesures sanitàries i seguir la normativa vigent, exigeix fer inscripció prèvia. La convocatòria és a l'Eset del vespre a l'esplanada del casal de joves de Sant Just. La inscripció corresponent la podreu fer a partir del formulari que trobareu a les xarxes socials, de les entitats i partits organitzadors, i també a la notícia que trobareu a la pàgina OET de Radio d'Esvern. Recordem que també caldrà d'un mascareta posat en tot moment i un parell de sabates per tal de participar l'acte simbòlic contra la repressió. Ha aprovada de manera unanimi l'emoció presentada per a esquerra, per a la collida i les il·legis de persones refugiades de l'Afganistan, i de compromís en la defensa dels drets humans i la democràcia. L'emoció exposava el passat 15 d'agost, quan els extremistes talivans van prendre el poder a l'Afganistan, coincidint amb l'inici oficial de la retirada de les tropes estrangeres. Explosa així com la presa del poder per part dels talivans agreu ja a la situació de les dones i les nenes a l'Afganistan, que s'agrajorarà encara més si la comunitat internacional no actua de forma ràpida i decisiva. Exposaven que som davant d'una nova crisi humanitària amb milers de persones que busquen refugi, i que per tant és urgent la creació d'un corredor legal i segur d'accés al territori de l'Unió Europea per les persones refugiades de mandans d'asil, que vulguin abandonar l'Afganistan. També demanaven donar suport polític a material aquelles forces i col·lectius afganesos, tant a l'interior com a l'exterior del país, que lluiten per tenir una societat oberta inclusiva i democràtica i que treballen pel seu desenvolupament social i econòmic. Amb l'emoció aprovada d'on Sant Just d'Esvern es compromet a mobilitzar-se amb solidaritat, a col·laborar i a protegir els drets humans, així com assegurar que les veus de tot el poble afganès, en particular les de les seves dones i nenes, siguin escoltades. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat s'enjustenca el Sant Just Notícies de les 7 del vespre. Fins ara mateix. El 2 de vi a mordar quan ha sortit, 3 a rambell, No ho et matràs però et veus en el mirall de l'ascensor i et trobes guapa. Uns amics fan sonar el clac, són des de l'altra banda del carrer. Sóc un motor accelerant sobre el pont de Vallcarta, que som un roc en roc que baixin les parcianes tots els comerciants, que hi hagi una conversa com que sota una lluna clara. El barri d'or entrenquint l'aliè que hagi arribat el dia gran. La cara de l'entresa s'il·lumina quan un cotxe ve de cara, ve de cara. Unes macarras ho saluden al semàfor i somrius. I mentre arrenca en el més lloc, abans que se'l mengi la nit, et mira els ulls i juraries que diuen que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor. Resonant com un exèrcit de tir pals, l'amor ja es va propagant com un incendi forestal. Tres arrenpells avui d'amor per fi retorn a la ciutat. Tramina decidida entre billars, tres arrenpells, detecta els foresters mentre te propes a la vostra taula. Desplaça tot el teu talent conscient de cadascun dels moviments. És el ball dels teus malucs, el balanceig de les arrencades. I ja no importa tant tant ni semblen junts tots els desastres que hagis fet. I passa una naví que feu les paus amb un brindis de cubates. I mentre t'endemis dones al món amb la merdiga de passeig, m'assumien en trobar una dona amb la teva cara. A les teles interrompen uns minuts els videoclits. I ara hi surto un períodista estressat, mals de la nit i al llavor, però juraries que dius... Que bé l'amor, que bé l'amor, que bé l'amor, ressonat com un incendi de timbals. L'amor ja es va trompegant com un filo estrofical. Tres a ramell avui l'amor per fi retorna la ciutat. L'amor retorna tres i ja diries que el comences a notar. És a les mans de la gent, és als joves quan vallen. I reconeixes una força antiga i sense discussió t'hi entregaràs. Vinga doncs amb aquesta música ara són un quart de set de la tarda. Estem escoltant la rambla al magazine de tardes de ràdio d'Esvern. Estem sintonitzant el 98.1 FM, avui som-ho d'octubre del 2020 i hem dit que falten 91 dies per acabar aquest 2020. Ara toca el moment de fer la tertúlia, d'actualitat plantegem sobre la taula els guns temes que estan sortint ara mateix als mitjans de comunicació. En Joan Esmeratz li obrim el micro. Hola bona tarda Núria i aquí un com més per parlar del que ha estat la setmana i del què. Espera, abans de llençar el discurs deixem presentar el Ernesto. Hola Ernesto, bona tarda. Bona tarda Núria. Està flujant Ernesto. Bé també tenim com espectadora l'Andrea Esmeratz o l'Andrea en saluda. A mi també em veu si et vols afegir la tertúlia. Hauria de afegir-se per dos raons, perquè és periodista i per segon la raó perquè va ser educada a l'AUAV que és una universitat que té a donar. No, no està sent educada. No, ja ha acabat. Li falta una mica. Li falta una mica. No passa res. Jo també vaig ser educada a l'AUAV, o sigui, ja tot queda en família. No et vaig anar a l'AUAV a veure si m'ho deia. Núria, i no et vaig anar a una classe de sistemes polítics i coses de castellà. La vas agafar perquè era molt difícil. No, vaig agafar una que impartia en Gabriel Colomé. Ah, vale, doncs clar. Una altra que impartia a la Laura Servi. Solotacions del Colomé i a la Servi. I així política, crec que no m'ha retornat. Ja res més, perquè jo feia introducció al Colomé, feia el del sistema... i ha arribat un altre personatge. Ha arribat un altre personatge que està fent senyals i és en Salva Crespo, que també el tenim aquí a la tertúlia de tardes. S'està adequant, s'està posant com ho està deixant la motxilla o la salva. No tens cascus. Sí, no? A veure, posa-te'ls. Ara, sí, ara els troba. M'ha enredat pel camí. Entre la motxilla, la mascareta i tot. I el nostre corresponsal, el Terremase, el va de l'Alberto, m'ha parat, preguntant-me pel Shopping Night i m'ha enredat. Mira, jo aquell dia no hi sóc a Sant Jordi, estic a una boda. Es deixa a la boda, eh? A veure, estan aquí, sentiu aquest cric cric perquè ens estan posant aquí totes les fondetes dels micròfons. Anem a tancar-los un momentet, perquè no volem que soni de forma estranya. Doncs bé, passaríem a plantejar els diferents temes que tenim damunt de la taula i comencem pel primer, que és sobre la llei de l'audiovisual català, tant és la llei aquesta que està proposant el govern català, com la que d'alguna manera també estava ensenyant el Govern. Vosaltres veieu perillar el català amb aquest sentit, comunicació audiovisual, pel·lícules... A veure, s'estan passant el torn de dir, parla a tu, parla a tu, parla a tu. A veure, ja que no volen obrir el tema, jo ho obriré. Què és aquesta música? Abans que tot... Empeus, empeus, empeus, empeus, empeus. Això no estava preparat, eh? Ha muerto Donyana. Què? Ha muerto Donyana. Donyana. Donyana. La mare de l'Isabel Pankó. Sí senyor. La propietària de la cantora. De la cantora. Havíem de dir-ho, Núria. Núria, aquí tens la contesta, si mora el català a TV5, fa una influència molt gran a l'agenda s'enjust. Poc a broma, però entre els canals generalistes ha sigut a l'esdeveniment amb més audiència d'aquesta setmana. Ja ho sé que vosaltres els eclèctics us perdeu amb aquests temes. Donyana, amor. Des d'aquí, des de Ràdio d'Esvern, jo crec que hem d'abraçar a tota la família Pantoja. Pantoja, sí, no? Pantoja. Jo volia obrir els imatges amb el Joan i l'Udni, sí. I el Ernesto domina el tema. Sí, sí, sí. Ara potser... El Ernesto domina de tots els nostres. És un eclèctic, és una clàssica. Sí, sí, sí. Tant de la clàssica. Eclèctica. Però la Pantoja, com parlem de cinema. Sí. Però jo vull preguntar, Ernesto, i a tu, si serà arreglat el Quico, el Pekirrin i la Pantoja. Ara el vejo. Estàvem entratats. Bueno, el que sí que puc dir, i és informació d'última hora, que el Pekirrin ha sortit a veure aquests canals, que deia, fa res, cosa d'honor, criticant desaforadament a la seva cosina, la filla de l'Augustín. Ara. També un tonadillera de pro. Perquè és casa el mateix. Mare meva! Per favor, per favor, per favor, per favor. El que jo entenc. El que jo entenc. El que jo entenc, el que jo entenc. Marina de Luzes. El que jo entenc, Joan, és que estiguin plorant a les 6 de la tarda per lliçar. I falta Fran. Estan cremant. I a la seta de la tarda hi ha fer de vio per la seta de la vio. La crema no en tenen. Perdona, però la crema, i tiren les cendres on està el Pekirrin. Perquè el Fran està molt emprenyat. Està emprenyat. Perquè és un lloc pel món del Torreo. Segrat. És un temple que no es pot profanar. Hem de veure si Pekirrin, Pekirrin, i la Pantoja es arreglen, perquè amb els temes d'herència hi havia conflictes. Els trajes del Pekirrist han amagat. Està a la banca rota. Jo pensava que venia un programa de... Serio, no? Però veig que he vingut a un duo d'humor de faimini cansado. Però baratillo, eh? Baratillo, eh? Bueno, tornem al tema... On està el diuvisual? El diuvisual, el tema diuvisual. I aquí, per tant, el d'Ernest, tota la paraula. Comencem amb un nivell més baix. Veieu pel·lícules en català? Partim d'aquí? D'aquesta frauta? Veieu pel·lícules en català? Jo la veritat és que no. Jo les veig en versió original, i us he de dir que al festival, evidentment, fem les pel·lícules en versió original, i s'ho ha titulat tant en castellà com en català. Cada cop el tema del diuvisual s'està portant bé, eh? Vull dir que... El meu fill ja veu en versió original, que m'enganxo i... que no pillo l'oleo, però està molt bé. Està molt bé, perquè canvia la cosa, eh? Quan té costumes, canvia la cosa. Si pensem, quan la defici... O sigui, ara fora de conyes d'aquestes que feu. Però si pensem en la deficiència que tenim en les idiomes, potser si féssim tot en versió original, fos la que fos, català, anglès... És igual. Aprenderíem que altres idiomes estan bé, que sonen bé i tal igual, i a la millor tindríem la destreza lingüística que tenen els portuguesos en anglès, o els grecs, amb un accent increïble parlar en anglès, però que tenen un anglès molt millor que qualsevol espanyol, perquè, simplement, veuen les pel·lícules directament en versió original. Això fa molt, eh? Per exemple, sense anar més lluny, Portugal. Sí, sí. Portugal tenen un anglès molt millor que nosaltres, sempre, a un nivell bàsic i tant. I el que et dic, els grecs també ho veuen tot en versió original, i amb un accent molt marcat, però tenen una construcció lingüística molt millor que la nostra. Exactament. Però jo, que m'agradaria saber què diu aquesta lli, perquè estem parlant de... supòsits que si veiem... No es veu... No es consumeix el català en mitjans de comunicació, ni en premsa, ni en televisió, ni en absolutament res. Fora els telenotícies de TV3. Sempre hem estat criticats per que ho canalitzem tot amb la nostra llengua vernàcula, però, al final, el que s'està promocionant més sempre és el castellà. I castellà, perquè, entre altres coses, no es negoci. La llei que vol és que és... La llei Joan... Aquest antiprofici de llei vol adaptar la situació del sector a les plataformes digitals. Per tant, el català seguirà més arregurat. Però veiem-ho. Tu has dit que ets un home molt propens al capitalisme encès, no? Dius que no és negoci. Doncs si no és negoci, el capitalisme salvatge el que fa és protegir els idiomes que no donen rentabilitat. I, evidentment, nosaltres, al festival, tenim una subvenció per traslladar les pel·lícules del català, substituir-les, perquè, si no, no seria negoci. I les grans productores no estan per aquesta feina, doncs, a la millor, és necessari un estat més intervencionista. I això no és pas liberal. Esmerats? Fes-ho jo. El que passa és que, des de Catalunya, ja t'ho veus, no? Perquè veuen que l'anti-projector de llei no tenen en compte, no consideren que garantitza l'oferta en les llengües coefficients d'Espanya, que estaria al català, que l'allà hi ha els masques. Exactament. I és el que vol Catalunya assegurar-se una mica la presència d'aquestes llengües. El nou text legal que prepara l'executiu del govern espanyol obliga a oferir un ampli ventall en el català d'obres en castellà, però exclou la protecció del català, i altres llengües minoritàries que hi ha al estat, com pot ser el gallec, o com pot ser, per exemple, el basc. La consellera de la Villagrà deia que volia protegir la llengua i la cultura catalana, no? Sí. De que hi hagués la presència de les llengües cooficials espanyoles. Però jo crec que el pas fonamental salve serà si realment la iniciativa legislativa que s'ha portat per la reforma del reglament del Senat, que permet parlar en castellà, perdó, en català, en gallec i en basc al Senat, això serà una revolució total. Total. I, de veritat, canviarà les coses. A partir d'aquí? Quan la gent vegi que la gent s'expressa en un idioma que és el seu, i en el sentit de dir, quan algú castellà ve, ja ho sé, que és més fàcil després de ser en castellà que en català, però a vegades, jo mateix, que la meva construcció lingüística és castellana, doncs m'agrada molt parlar en català, perquè això significa que m'he integrat en la cultura catalana que estic visquent, però és veritat que parlar en castellà tinc una construcció molt més rica, com la que teniu vosaltres, en un moment determinat. I això hauria de ser bidireccional, aquesta és la construcció real d'un país. Jo, personalment, m'haig tingut problemes de parlar català, castellà, indiscriminadament, inclús en converses pasos al castellà català. Això passa a vegades? Jo ho faig. I no em plantejo si estic parlant català o estic parlant castellà, ojalà pogués parlar un idioma. Això és un mil·lingüisme real. Sou dels que canvieu? Jo ho faig això. Parlo català i me'n vaig a conversa per el castellà i torno al català i no em plantejo què estic fent. Sou per ser dels que canvia un idioma? No. Quan conec algú parlant català, parlant català i quan conec en castellà, en castellà. I en el cas de... Tinc més intimitat, no entrarem en discusions sobre això, però tenen detalls. Discusions, ja podem discutir. Exacte. Tenen més intimitat amb el Joan i és veritat que nosaltres barregem les dues llengües. Jo barrejo. A més a més, sí que és una cosa que no feia abans, però ara, amb el mateix interlocutor, és veritat, Ernesto, ho podem... Però per què? Ho podem demostrar ara mismo, o si ens trobem còmodes amb les dues llengües. No, però... És que és que anteriorment acostumaves a parlar, evidentment, amb el teu pare, vos parles un idioma, etcètera. Però ara, com que la gent es presta també a fer aquests canvis, o sigui, amb les meves filles, la meva dona, amics, etcètera, hòstia, amb la mateixa persona, no sé que sigui algun molt mercat i que li costa el que dius tu, desenvolupar una conversa colloquial amb l'idioma de mares, doncs ho respectes, però sí, no, vull dir. Lo que sigui és veritat que a vegades, hòstia, et truquen per telèfon, aquestes plataformes, arrel de tot això que dius, de tot aquest tema, estic molta gent catalana, d'entrada ja t'està parlant en castellà. I tu estàs dient, hòstia, però com pot ser si aquest tio té més accent de català que el Lluís Llach per dir-hi a algú, saps? Pera, per favor, posem-se ja les piles, saps? Ara ja també saps que hi ha plataformes que diuen si vols ser atès en català, pujar-ho, pujar-ho. Sí, pujar-ho, però ara és pujar 0-1 i te siguin parlant en castellà, no? Bueno, això ja... El bilingüisme real, jo crec que és el que diu el Salva. Bilingüisme real, a nivell oficial o no? Jo crec que és una funció, mira, i perdó que posi un cas particular, però la mare del meu fill és Gironina, jo soc castellà, soc mànyo, vull dir que no, i vam decidir des de començament que ja li parlaria en català i jo li parlaria en castellà. I el nen, quan parlen nosaltres, inclús creuats, malauradament la relació no va durar no tant com el Joan, on s'estimem tant, doncs quan parlem... Quan parlem a través d'Ei, del telèfon, i és capaç de dirigir la seva mare en català i de parlar amb mi en castellà, reforma-lo, exacte. I això és un bilingüisme, és un arquest, un intel·lectual, tothom. En contra dels que diuen els papos de cada segment, el que reexisteix, i no és que problema i fora algun desaforat tothom respecte entre ells. Té algú que està allà, lògicament, per educació, i perquè no sap si allà la persona pot entendre, en resposta amb el seu idioma, és a nivell de lo que estàvem parlant abans. De totes aquestes lleis són unes lleis que el que farem és de fer bull i l'olla. Si tu vols que es parli català, i hi hagi cine en català, el que t'ho estan fent a tu en el festival de Cina, que sabó quins subvencions, que es demostri des de l'estat que realment es vol, que et donen un percentatge que, al final, per el que tu has dit, pel tema de negoci, s'anirà no risc i només trobes una sala en tota Barcelona, que et faci el carrer. Tenim un exemple, que és Apple TV, que va tenir l'oportunitat de doblar en català, i no l'he sortit a compte, va fer les contes i va directament publicar totes les seves títols en castellà, i precisament perquè l'empresa que doblades la sèrie de Apple TV és aquí, a Barcelona, i és en castellà. I té vinculació amb algú del poble, però ja no diré res més. No, què passa? El president del Consell de l'Unitat de Catalunya va comentar que, si es veu fomentar la diversitat lingüística, el que no pot ser és dir, el 15% serà en castellà i amb els llengües cooficials. Per tendència al mercat, aniria a veure si és en castellà. Que marquin i que pactin un percentatge clar amb les llengües d'interesse, no? Exactament. Jo, jo... Un moment, Joan. Ara. Ja ho sé que tens temes preparants i d'això, però hi ha un tema que a nosaltres tres ens afecta bastant, i que crec que et tornaran contra les llibertats del ciutadà. No jo, no sé com ho veieu vosaltres, però la prohibició, davant, la prohibició de fumar les terrasses. Clar, és que sí. Fumes electrònico, no sé què fumes, al final, però clar, o sigui, tu vas a la teva terrasseta, és igual, sigui la granja, el milenari, on sigui, i vas, a part de fer el cafetó i la cerveseta, a fer-te el cigarret. Què és això que ens ho prohibeixin? On podrem fumar, finalment? On s'acaben els drets individuals i els col·lectius que l'altre jo comentava amb un altre aspecte? És que no, no, no. Jo entenc que es puguin prohibir fumar sempre i quan molestis a la persona que t'has apostat, evidentment. Ja, Joan, però bé, veig aquest, aquest, anar i tornar del socialisme al llibertarisme, que em deixa descolocat, perquè... Però el viatge de socialistes i llibertaristes, que això no és segle XIX, home! Vos, si vols, comunicar, no, col·lectivisme... Quan la gent anava en càrru i en burro. Que col·lectivisme o individualisme. Fa un moment deies que fa falta ser col·lectivista per tal que l'Estat protegeix al català, i ara dius, no, però els drets individuals són molt importants, això no és sol passar amb els llibertats d'aquests de mitjana... Que s'està estant veient d'autor, Joan. No, però... No crec que esteu boques, no cal que estiguem aborregats. Jo crec que hi ha un límit, jo crec que hi ha un límit. Tu imagina't que estàs a una tenda petita del carrer, bona vista, que té una trastenda i que s'està allà, i potser... No diem noms. No, no diem noms. I potser hi ha un despatx en dues taules enfrontades, i que ha passat que està prohibit perquè està prohibit per llei, el lloc de feina, fumar. Jo no, no, estic posant un hipotètic. I allà tu estàs fumant, i clar, el fum, per on surt. I davant tens la teva filla, imagina't. Una filla que tens... La meva filla és una... És una filla hipotètica. Una hipotètica. És que comença hipotètic i es trasllada una mica... No, però què penses? Què penses que pensaria la teva filla? No li he acabat d'agradar. Això, a una terrassa, si tu poguessis direccionar el fum cap a un lloc, jo crec que el límit hi haurà posant-lo en sèrio. El límit dels drets individuals i dels drets col·lectius, és que s'ha de mostrar que el debat és una... No només perjudica el que fuma, sinó també el fumador passiu, i per tant... Pensa que és un dels ingressos més forts de l'Estat també. Això també és veritat. Això també és veritat. Això on ho juntes, això? No, no, no. Els intervencionistes, clar. Ara que t'estàs en capa esquerra, ara que voleu propossar el tema... No, que estigui en capa esquerra, encara no pròster. Ja, el tema de... Ja veig que he d'haver d'haver d'haver d'haver d'haver d'haver d'haver d'haver... Perquè dius que mira... La legacitització de la Mariguana, si crec que ha sigut un impulsor... d'esquerra. En aquest aspecte. El que passa és que amb el tema del tabac... El tema del tabac tu ho centraves pel tema de Covid. Entenc que ho enfocaves pel tema aquest. No, no, no, no. Què vols dir pel tema del Covid? En general, ho vius amb Covid. Ves amb els respectes. On fumarem el final, Salva? Tu fumaràs fàgiles les teves necessitats. No fotem. Perquè no? Hi ha una mica que feia això. Hi ha gent que corri bé. Ja tinc un remestero. Exacte, jo tenia una mica que feia salva, que ara matí feia aquest moviment. I li sentava molt bé. Així va reclomalar les tertules i les relacions socials. T'estaràs un temps bastant... A veure, seguim seriosos. Ano a York, i la llei... No, Ano a York, la llei aquesta ja existeix. I la gent se'n va... No només no pot fumar a la porta de l'edifici, s'ha d'apartar. És una situació una mica ridícul. Jo estic d'acord. Jo crec que la llei hauria d'anar més enllà. Perquè una cosa... Ara en llei no està. I és de l'estat? És més una educació. Si tu estàs en una terrassa i tu només està fumant perquè s'ha posat a la terrassa, jo penso que ja no hi ha problema. Si hi ha algú que li molesta, aquí ho hauríem d'atacar. Ara, a continuació... Jo hauria de tenir el dret també de que quan un pare li dona el mòbil al seu fill i li posa una pelia tota pastilla amb un restaurant, perquè no molesti, a lo millor de dir-li. Senyor, jo estic disfrutant aquí de la xarrada amb l'Andrea de la meva copeta de vi, de la tertula i tal. No sé, de la tertula i tal. I el volum aquest del xinxant a tota pastilla, ho és amb molesta. Però és el que tot passa per sentir comú, oi? Sí, totalment. Jo estic fumant a la terrassa, sé que molesta, però si m'ha costat, apagaré o m'aixecaré i fumaré. I ella voler... Tu tens opció ser persona, de raonar. De aquesta manera tracta com un borreu. Vostè no fumi. No, perquè recordo la llibertat en libertinàgia però passa tot per sentir comú. Però no penseu que això és tota una... O sigui, estem perdent una sèrie de valors de respectes cap a altres altres. Està per tu, ja fa temps, ja. Bueno, doncs pensem en això. I hem perdut els ríos, no? Sí, sí, sí. Nos han de doctrinar, no? No, és el que t'estic dient, que a lo millor el que hem de pensar és com estem educant els nous joves perquè aquesta perduda de valors, en general, i no vull dir, jo no sóc dels negatius, no penso que el anterior és millor que això. Però sí que és veritat que estem veient aquesta sèrie de valors. Hem anat als zeros, hem anat als zeros. S'estan perdent. Es podria dir que hem passat una extrema dalt. I hauríem d'intentar que això fos una cosa particular de cadascú, com està dient el Salve, que si veus que algú li molesta que fumis, te'n vas, fumes tranquil·lament i ja està, no passa res, no? Seria el millor. Tenint aquesta conversa amb unes amigues, a fumar que fuma i que... Com una carretera, com una carretera. No, a fumar les terrasses, des que, clar, poder fumar és el meu dret. Evidentment. I jo li deia, bé, sí, i també és el meu dret, no tenir els fumos infectats. No rescar, efectivament. Llavors em diu, jo vull fumar, fumar, si tu no vols tenir els fumos infectats te'n vas a un altre lloc. No, però el que hem de saber és que els espais els marca precisament una llei vam tenir la llei en què l'esperança que hi va dir que es feia objectora de consciència, la de fumar i hem vist que ha sigut una llei beneficiosa, finalment, per a tothom, de no poder fumar a dintre d'espais tancats. I tothom m'ho agraeix, és a dir, jo que recordo els bars de Sant Just, o sigui, des del Frankfurt, al Camp Domingo, a la nata, no sé què, i que estaven impregnats de la llei ambientiu a, ara, tant net. I que ho agraeixes, això, eh? Tot i que fos difumador, ara ho agraeixes. Ara penses, els pernils penjats, els pernils penjats, i dius, bueno, fumat. Per mi t'agrada. Per mi t'agrada. Amb una van o tu, amb una van o, que t'aixaven el suc. A mi m'agradava. A mi m'agradava, t'he sentit l'aire net. I a mi, inclús, molt de fum, em molesta. Està gran. Sí, està gran, sí. Això de deixar la política no te n'ha anat bé. Ens en anem, agafem la vi, i ens en anem fins a la Palma. Mare de Déu, la Palma. Ara mateix. Perquè sí, sí, déu-n'hi-do, la que tenen allà liada. Fa uns dies va arribar la lava al mar. Sí. I s'estava fobant com una... Fa uns dies més dies d'escadent els experts. Bueno, perquè avançava d'una velocitat... Tampoc es pot treure els empassants. Qui ho sap? Ve gent que només viu d'aquest volcant durant tota la seva vida, els volcanòlegs, no? I qui em va saber en què? Però que ara que diuen algú, s'equivoquen. No ho sé. Si jo estic veient informacions, arribarà la lava mañana. Hi ha arribat el cap d'una setmana, pràcticament el Piqueras, ho ha vist primer que els volcanòlegs. Aleshores... Sembla anar amb pistes, ja. Sí, sí, aleshores... Fuata de la fuata. Sí, no? Una mica de cop de puny. No, amb el sentit, evidentment, amb tots els respectes i tot el drama que està suposant per aquesta gent, tot això que està passant. Però sí que és veritat que... Trobo, trobo jo, que... Sí, per cert, perdona. Això que ha dit el Piqueras, un parell de 5. Un parell de 5. Hi ha hagut un periodista de tele 5 que s'ha gravat tocar la lava. Sí, però... Igual li han pagat i tot. Perquè és que, a més, tu... Tinc una cadena de tele 5. Tele 5. Correcte, amb confirmació. Tele 5. Jo penso que no es pot. Jo penso que la... És prou sèrio, el tema. Un desastre així no es pot controlar. No, no, però parlo, vull dir, el tema dels mitjans de comunicació, de la manera que molts d'ells ho estan tractant. Amb molt friquisme. Si hem permet a les pressions, no s'està acceptada. Ui, sensació. Bé, però al final, la gent que necessita els pisos, es causen manos, estan voltant per allà. Això sí, va al rei, va al president, va a tothom, però que està bé, és de greia. Ho ha anat al rei, a la Palma? Sí, sí. Els toca com a nivell institucional, però realment, el que necessita la gent és que els hi donin ara, vull dir... Suposo que al govern, doncs... Veig que el Joan ha deixat la política que muntarà un partit populista, perquè el raó més... Desacreditació... No, no, desacreditació de la ciència. Vull dir, el discurs és molt populista. Però bé... No hi he desacreditat. I dic que tu, quan dones una informació, i suposo que tu, que et sentes aquí, intentes no fer cap fake, perquè intentes posar-te als pantalons, pels peus, i dir, cuidado, aquí anem a parlar, i intentarem tots, des del nostre coneixement, el que no pot ser una persona que es dedica a tot això, que diguin, en 3 dies, llegarà el mar. Ara no ho sé, ara potser sí, ara tal i qual. Una mica de prudència, sisplau. Vols dir que ho han dit? Segur que ho han dit. Segur que ho han dit. Segur que ho han dit. Segur que ho han dit. Segur que ho han dit. Segur que ho han dit. Segur que ho han dit. Segur que ho han dit. Segur que ho han dit. Segur que ho hem dit. No cal tant, que estiguis dehòregos, si el rellidem us navy. I mirar, que soc aquí, que s' offerings subพ Auckland No volem obrir aquest meló perquè l'estat pensa que ja prou va ser perquè més o menys obtinguem al final una immunitat de grup. Dic, però en tot cas, i aquesta periodista volia que jo digués que... I jo, ho sento, però ja està, a lo millor aquests volcanòlegs van dir, no sabem si arribarà i tal, a lo millor tu has vist un volcanòleg especial. El que li interessava a la Núria era el fet de dir la palma. Per raons que no venen al cas, la meva família està ubicada a la palma també. La meva tieta va néixer allà, el meu passavi estava allà, i vivia en quatre i el de la guitarra. I la meva tieta, parlant l'altre dia amb ella, em va dir que tot el que han construït allà, tot el que han construït allà, són coses que no tenien que haver construït. Aquest és el tema. Tot el canari que té. Tot el canari que té. Totalment la xola i la guaua que venen a buscar. S'han construït edificis, s'ha permès... Totalment. Com s'ha permès el maresme a la Riera. Com s'ha permès el lecta de l'Ebre. Com s'ha permès el Sant Just, fer l'institut sobre la Riera. L'institut està fet sobre la Riera. I el centre esportiu també? També. Mai se sap si pot passar alguna cosa. L'aigua ho ha buscat. S'ha perdona, però Sant Just ha fet mil anys. Sí, però a més, quant de mil anys que el cumbre vieja no m'oblidava. Mai més de 50 el tenia guia aquest. No ha vomitat mai fins ara. Si anéssim a mirar on es pot construir... No, perdona, ja està. Ja hauríem uns llocs que estiguem tirant el mateix. S'ha de posar tot sempre amb una balança del que pot ser. Un país civilitzat. Un país civilitzat. Creieu que en aquesta situació s'hauria de demanar responsabilitats polítiques? I tant. Jo no sabia això, que és una Riera a Salva. No ho sabia i tal. Però jo penso i m'és un institut. Construir un institut en un lloc inundable és una bogeria total. Però si se s'esvoqués... Els càpics de Catalunya estan en Riera. No ho sé. M'han de fotre tota terra o què? Pots fotre tota terra i fer. Què es va fer d'entrada? Jo crec que més que responsabilitats. Gràcies a Déu, no hi ha hagut cap persona que hagi resultat morta. Però els impostos estan per alguna cosa. No sé si individualista, col·lectivista, liberal... No són impostos, és la Unió Europea que d'una manera és per reformar-se o no per construir la Palma. Això és el que és lamentable. Lamentable seguirà molts dies. Però a les hores estàs d'acord amb Ada Colau i es propia les càrrecs... Ada Colau volia posar un carril lava. Per baixar per la bicicleta. El Jordi vol tancar tots els paquins, que menguin alcohol a menys de 16 anys. Pot allò on? Macro botellots. Obrim la nova... El carrer lava, el carrer el posava... El carrer el posa en blanc. Shakira va denunciar aquesta història. Aquest sobre és amb gent tan real com l'Anna Pratosa. Li van atacar uns porcs. I al bar que tenien vídeos d'aquests... Vaig picar-ho. Vaig picar-ho perquè... Les associacions animalistes estan queixant. Com que n'hi ha masses de porcs anglars, els agafen per reduir la població de porcs anglars. I amb batudes. I n'hi ha algunes que es veuen fotos. Que els agafen com amb unes xarxes. No sóc experta en maneres d'aquest animal. No sé fins a quin punt. Espelen directament. Hi ha una superpoblació. Això també és culpa nostra. Que deixem la prosta per allà. No sé què està gent tu. Hi ha gent que és un poc sexològ. No ho sé si us l'he explicat. Estava pensant... Pantoja. Amb un teòric de la política, que és Quim Blinka, que va escriure un llibre que es diu So Polis. És un llibre de la versió de Disney. Quim Blinka. Quim Blinka. Quim Blinka. Que és un ecologista. Va influir molt. El govern canarenc, si ho mires, és un govern totalment integrat a totes les eines que viuen a Canadà. És el multiculturalisme tan denostrat als nostres dies. Una de les coses que va fer és el que està dient Núria. Els animals formen part de la nostra comunitat. Els gossos, els periquitos, els lloros que tenim per aquí. Que passessin els teus gossets molt macos aquí fora. Plorant. No, un amant dels animals. Per això estic aquí. Vinga, va, un altre. Vinga. Hi ha drets. Vull anar a parar abans d'anar als botellons. Els animals tenen els seus drets. D'acord amb tu, que hi ha una superpopulació. Hi ha gossos que hem desfet als depredadors naturals. Igual que els aeroports posen falcons i tal per intentar... O a l'altre dia estava veient que, per evitar a Holanda, per evitar a Xipol, els gansos i tal, posen una piada de porcs. Ai, mare. Que us treu un i van directament a tu. No, com s'ho mengen tot. No. Que el que hem fet és alterar el medi ambient. I ara estem buscant solucions per aquesta alteració del medi ambient. I aquí se'ns acudeix les batides, que està bé de casa i tal, perquè no hi ha res més. Que la cosa s'escapadi de les mans. Hi ha gent que li posa menjar a la llibertat. Si hi posa menjar a la llibertat, els hi posa menjar els... Hi havia gent que m'havia esticat algun. L'altre no fa tant. A la policia local, tenien una legàvia que tenen per si troben alguns gossos abandonats. Un dia hi havia un cadell de porc sangre. Jo pensava que era meravellós. Jo pensava que era perdut i la van agafar. Que ho va reclamar un veí de Sant Lluís, Joan Esmerati. Jo vaig veure la policia municipal en plena pandèmia. Va haver-hi una baixada d'una tribu de sanglars. Diuen que van anar de compres per allà pel Xavi Millard, per la Gràcia, pel Carrebo... I la policia, arredera amb el cotxe, tampoc saps el que has de fer. Aquí va haver-hi... Hi havia un vídeo a internet que ho podeu buscar, de Benaske i un porc sanglars baixant per un riuret i dos excursionistes d'aquests ecologistes, dient-li... Vine, vine, vine! I quan surt de l'aigua, el que fa és... Envesti amb els gossos... No fan res, no fan res. Arreda el que diu la Núria, a part d'aquest cadell, farà uns 6 anys, 7 anys, la policia municipal va batre un javelí gran a Can Ginestar. Ostres! Era un matí, estava en un grup de nens d'escoles, fent activitat a fora, i de cop i volta es troba un javelí acorralat pel mig del vols de Can Ginestar. I no va haver-hi més solució que perquè era un perill. I no va anar a batre, doncs, fa 6 o 7 anys. Aquesta reflexió sobre... perquè una cosa és otorgar drets, i a mi no m'agrada... O sigui, hi ha una diferència en cultura entre la gent de poble que té els gossos com a part de la seva naturalesa i que en tenen la vida i l'amor, com una... No la màgrima, per dir-ho així. I aquesta societat urbanita, exacte. Aquesta societat urbanita que tenim nosaltres, que té... Que el té com a mascota. Un neguit cap al segle de la vida, no? De dir-ho que estàs dient tu? Doncs si aquest animal, que és un animal salvatge i que hi ha sobre la població... Pots suposar un perill per... Exacte, i d'aigua. Doncs malauradament... S'ha d'alegir-ne. S'ha d'alegir-ne. Us hem de deixar el tema dels macrubos de llocs per la propera sessió, per la propera d'artulia, perquè ja m'haig d'anar acomiadant el programa, si us sembla. I allò que volies dir no podràs dir-ho ja. El que era, Joan? La vincula d'industria... A veure, anirem al pròxim programa. No, no. Ja ho podem dir al carrer. Ja ho podem dir al carrer. Ja ho diríem, ja ho diríem, ja ho diríem. Molt bé, doncs res, gràcies per venir, els tres, i ens tornem a... Bon dia, avui és la bon cap de setmana, tots. Adéu. Adéu. Durant de 8.1. Vinga, doncs falten 5 minuts per arribar a la set en punt. Ens acomiadem del programa d'avui, el programa La Rambla. Seu escoltant ràdio desvern. Ara a la set tocaràs escoltar l'al·loa amb l'informatiu de notícies de Sant Just. I nosaltres ens acomiadem, us exigem que tingueu molt bon cap de setmana i tornem a estar aquí a la 5 de la tarda, els lluns més seccions, més entrevistes i més actualitat. Un abraçada i que vagi bé. L'olor de cafè dels matins quan em llevo amb tu. Els plats del sopa que ningú té el valor de rentar. I penso amb tu a cada moment des que el sol treu el cap, pel taga merent i va il·luminant els somriures de la meva gent. El parell de mitjons de colors oblidats dins el llit. Els veïns del tercer que s'amqueixen dels teus crits d'ahir. I quan dius que tens pressa, però encara tens temps d'enganxar pels llençols durant 5 minuts més fent el goix fent l'amor, esforçant-nos la mandra molt lentament. I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars, ningú podrà fer-me dubtar. Que vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. Vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. Quan m'enfado i esclates el riu de per sota el nas, quan et dono peixet en els jocs que t'agrada guanyar. La vida és tranquil·la dels dies d'estiu, les nits a la fresca banyant-nos el riu, les cançons i cançons a la platja de tamarí. I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars, ningú podrà fer-me dubtar. Que vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. Vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. Vull estar amb tu. La teva veu comença el dia, la promesa d'una alegria, que viu entre els teus gestos quotidians. Em quedarem tu per sempre a la vora de la primavera, amb plegues generoses a cada pas. I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars, ningú podrà fer-me dubtar. Que vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. Vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. Vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. Parla un olor de cafè dels matins quan em llevo amb tu. No supa que ningú té el valor de rentar. Fes una foto del terrat que des d'aquí es pot veure amb mi. La roba estès el meu agosto en camp d'espigues i cargors. Esperarem que passi el fred i sota l'herbre... Fins aquí, les notícies de Sant Just.