...m'ho esturen de fuit puntut. Bona tarda, us informa Quíliens Sabria. El Tribunal Constitucional avala per unanimitat la condemna contra el president Artur Mas contra l'expresident de la Generalitat per la consulta del nou EN. L'alt tribunal ha rebutjat el recurs que havia presentat més a la seva inhabilitació i a la multa part desobediència. Madrid, Rosse Pereira. Hola, bona tarda. L'expresident de la Generalitat Artur Mas va presentar recurs d'empara contra la decisió del Suprem de mantenir, encara que rebaixar, de la condemna d'inhabilitació per desobeir el Tribunal Constitucional en la consulta del nou EN de fa 7 anys. El Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya el va condemnar a dos anys d'inhabilitació i a una multa de 36.500 euros. Finalment, el Suprem va fixar la inhabilitació a un any i un mes i ara el Constitucional ho avala. Amb aquesta decisió, que arriba un cop ja s'ha complert la inhabilitació, el president Artur Mas ja pot anar a la Justícia Europea. Rosse Pereira, Maregues, Catalunya Ràdio, Madrid. El rei emèrit podria alliberar-se de totes les investigacions que té obertes la Fiscalia del Tribunal Suprem Estudiar-Xival les tres investigacions que té en marxa per les comissions de l'àvia de la MECA, l'ús de tarjetes opaques i els fons en paradisos fiscals. Si és així només quedarà oberta la causa de Suïsán, que s'investiga al pagament de 100 milions d'euros per al difunt rei de l'Arabia Saudita Abdullà, que va fer el rei emèrit Joan Carles. El rei emèrit va fer el rei emèrit Joan Carles, que va fer el rei de l'Arabia Saudita Abdullà, que va fer el rei emèrit Joan Carles I. Els arguments per la investigació serien d'una banda que tot el que no va declarar abans del 2014 no és perseguible, perquè era inviolable a ulls de la Justícia i d'altra banda la prescripció dels delictes al cap de 50 anys. I, finalment, l'acceptació de les dues regularitzacions fiscals de 5 milions d'euros que l'exoneren de responsabilitat penal. La conclusió seria que Joan Carles hauria tingut comportaments irregulars, perseguibles per la justícia, i, per tant, no es presentaria querella contra l'emèrit. El Fons Monetari Internacional pronostica que la inflació es mantindrà a l'alça durant els pròxims mesos i a mitjans del 2022 tornarà a moderar-se fins a nivells previs a la pandèmia. Tot i això també et met que hi ha molta incertesa per poder fer les previsions amb exactitud. L'Agencia Catalana de l'Aigua ha declarat l'alerta per saquera, gran part de la comarca de la noia, per la debatllada de la cuifra de Carme Capellades, la principal reserva d'aigua de la zona. Igualada, Montse Gení. Es pretén alentir el descens d'aquesta massa d'aigua establint un màxim de consum de 250 litres per evitar ida a les cases. Els 15 municipis afectats hi haurà també reducció en el reg de jardins i la prohibició d'umplir fons ornamentals. El límit de la cuifra es troba per sota dels 323 metres sobre el nivell del mar, que és el límit que estableix el pla de saquera. El Consell Comarcal de la Noia, el seu vicepresident Santibroc, s'ha mostrat sorprès per la mesura i també per la falta de comunicació per part de l'AC. Juny, juliol, agost, setembre han estat per sota allà, d'aquest dindà, el que s'ha aplicat ara, això. Bé, també s'ha aplicat que s'ha aplicat ara perquè és el punt més baix. Però també et diré que l'última dada que hi ha aquí és del setembre. I estem obturats i tot el setembre que ha pogut. També hi haurà una sèrie de restriccions per sectors d'activitat, el rec agrícola reduirà un 25%, el ramader un 10%, l'industrial un 5% i el recreatiu que implica rec un 30%. Hem d'anar fins l'any 2017 per veure uns nivells pitjors de la cúifer, que eren de 317 metres. El TNC s'estrena nosaltres, de l'Ena Tornero, que aborda el tema del racisme la diferència en la mirada de l'altre. 5 fills d'immigrants que viatgen al país d'origen dels seus pares protagonitzant aquest muntatge que convida el públic a submergir-se en la realitat d'aquells que han escolt en un país que els considera estrangers i retrat a la mirada de racista cap a ells. Una mirada esviaixada, que com diu la seva autora, Elena Tornero, no és innata, sinó que es construeix. Vens dir una cosa molt clara, que la mirada de racisme, o la mirada esviaixada no són mirades que el tingui el nen de naixement, són coses que s'ensenya, en tenen a veure amb l'educació, l'educació que arrebina a casa, l'educació que arrebina a través dels mitjans de comunicació, tot això és el que construeix una determinada mirada. Esport, sonrót, Vilà. El director general del Barça, Ferran Rebarter, assagura que deficiencies greus a la gestió del grup de l'expresident, Josep Maria Bartomeu, han dut el Barça a la fallida, amb un deute que arriba als 1.350 milions d'euros. Segons les dades rebalades per Rebarter, durant el mandat de Bartomeu, els salaris del primer equip de futbol es van disparar un 61% en 3 anys. Les despeses de gestiva creixen un 56% i un 600% als costos financers. Per això, la directiva actual del Barça, donar-les cartes a prendre accions legals contra Bartomeu i la seva junta, si es confirmen els indicis d'irregularitats detectats, esperaran a prendre una decisió quan estigui acabat una estudia específic que s'han carregat. Pel que fa a la gent esportiva d'avui, el Barça de l'Envolt juga els quarts de final de la Superglob, el Mundial de Clubs contra el Zamelec d'Egypte, campió d'Àfrica, a l'ESSET. A l'Auroliga femenina de bàsquet, a un quart d'avui, un i Girona Sopron. I a la Champions masculina, a l'Esnou, el Báxima Enresa juga contra l'Estreu Polonès. En futbol, avui, es juga una de les semifinals de la UEFA Nations League, l'Espanya i tal, hi ha tres quarts de nou a Milà. Demà jugarà l'altre semifinal, entrefara... Fins aquí, les notícies. Cada migdia... Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa l'Ualopez. Una sala del centre cívic Salvador Espriu ha estat sedida per l'Ajuntament per a la vacunació de la grip. A Sant Just, el centre de l'ambulator hi ha quedat petit per aquesta nova realitat de pandèmia, provocant la necessitat de crear nous espais segurs. Així l'Ajuntament ha salit una sala del centre cívic per descentralitzar la vacunació de la grip, ja que estan previstes unes 60 persones al dia. D'aquesta manera es busca una gestió més còmode i segura d'aquesta vacunació per al col·lectiu de risc, les persones de més de 60 anys. L'objectiu també és aconseguir una sala d'espera amb poca presència de persones, i que aquesta sigui el màxima esclavonada en el temps. Observatori comarcal del Baix Llobregat ha fet públic lavants de les dades de tur registrat correspondent al mes de setembre. Segons fons del Departament d'Empresa i Occupació, aquest passat més un total de 9 persones de Sant Just van trobar feina, el que representa una disminució de 1,4%. Així la tur registrat al municipi és actualment de 632 persones. Respecte al mateix mes del 2019 hi ha hagut un augment, concretament 158 persones, que representa una pujada del 33,3%. Així el Baix Llobregat, un total de 1.219 persones, van trobar feina suposant una disminució del 2,5%. L'atura de la comarca es va situant 47.925 persones, que representa una pujada del 24,3% respectant l'any anterior. I a Catalunya es va situar en 478.200, suposant un augment del 28,3%. I aquest vespre que el llibre té en un acte co-organitzat amb Junts per Catalunya presentarà el llibre aixamplant a l'esquerda, escrit pel vicepresident de la mesa del Parlament, Josep Costa. El llibre planteja si el 1re d'octubre va ser una victòria o una derrota, ja que segons Costa aquesta és la pregunta que ha de cantar tots els esdeveniments posteriors. L'autor del llibre convida recuperar la confiança en la força del moviment independentista i en la seva possible victòria, tot combatent la moral de derrota. Per presentar-lo a la sala cinquantenari de l'Ateneu, avui, a dos quarts de vuit del vespre, es comptarà en la presència del propi autor, Josep Costa i del diputat de Junts per Catalunya, Pep Riera. L'acte tindrà un aforament limitat, serà amb reserva prèvia i caldrà d'un mascareta en tot moment, per assistir que l'enviar un correu a infoarrobaquallibrater.cat o BA, Gutiérrez, Ajota, arrobesenjus.cat. I fins aquí les notícies de les 5. Tornem amb més informació al Vullatí Orari de les 6 de la tarda. Fins ara mateix. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones de data avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dona'ls vida, que et torni a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu, a ells, també. Des de Vici sense edat, et necessitem. Festa voluntària. Més informació al portal justsolidari.cat o en Vici sense edat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. 012, la Generalitat, al teu costat. Et podem orientar sobre salut, ajuda efectivo sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones d'infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït de denunció psicològica i assessorament jurídic. Entre ajuntat, puncat, barra, atenció a les dones. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. Vinga, doncs ara mateix passen 18 minutets de les 5 de la tarda. I el que hem dit que faríem a primera hora, doncs, entrevistar a la Mercè Rull. Ella és la presidenta de l'Associació de Famílies Afectades per a algun membre de la seva família que tingui el Zeimer. D'aquí poc és el dia mundial d'aquesta malaltia i volem saber una mica més que ens faci també divulgació, a més a més de les activitats que preparen en aquesta associació, quins serveis són els que donen, i quina és la situació del Zeimer al menjant el pas llobregat actualment. Després també parlarem amb en Roger Cónsul per parlar dels clubs de lectura sobre el teatre, a la biblioteca. I després, segona hora, també, com hem dit, ja esperem a la secció d'esports amb l'Enrique, que ens arriba de la mà del president del Patel Club. I now we're shining bright like diamonds, talking about head now, head now, head now, aiko aiko ane, talking more fina, anane, talking more fina, ane. Yes, one dropping from below now, taking to the max now, drumming this small drum way, wind it. Wind up, go down, wind up, go down, do some body but what. We go, we go left, left, we go right, right, turn it around and forth. Wind up, go down again, wind up, go down, wind up, go down, do some body but what, we go left, left, we go right, right, turn it around and forth. My bestie and your bestie, dancing by the fire. Your bestie says you want parties, so can we make these flames go higher. Talking about head now, head now, head now, aiko aiko ane, talking more fina, anane, talking more fina, anane. Talk more fina, talk more fina, talk more fina, anane. Radio TASPEN, durante 8.1, en poema Radio TASPEN, durante 8.1. Vinga, abans ara són les 5 i 21 i tenim el telèfon a la presidenta de la Sociació de Familiars de Malalts del Zeymer del Baix Llobregat, a la Mercè Rull. La saludem perquè ja la tenim al telèfon. A veure si ens acaba d'escoltar. Mercè, hola, bona tarda. Què tal? Hola. Doncs sí, la veritat és que hem volgut fer aquesta trucada per a diverses raons. El primer lloc per al tema del Dia Mundial de l'Alzheimer. És una malaltia, podem dir que gairebé tothom sap què és, però potser el fet de tenir algun familiar a prop o qui ho pateixi, algun conegut també, fa una situació encara una mica més dura. Què ens pots dir de l'Alzheimer? Defineix-nos una mica aquesta malaltia. Mira, la malaltia d'Alzheimer és una adamència, és un deteriorament cognitiu de les activitats cerebrals. Llavors el que fa a l'Alzheimer és intentar destruir totes aquelles neurones que estan connectades i intentar que la persona perdi activitats cognitives. I hi hagi un deteriorament constant en les seves activitats de la vida diària. Llavors són persones que perden la memòria, les orienten i van perdent capacitat de parlar, capacitat de llenguatge, capacitat d'activitat de la vida diària, de reconèixer persones, objectes... I, fundamentalment, el que us pateix és la família. La família és la primera que veu que passa alguna cosa, que ja no són perdos de memòria de l'edat, o un deteriorament cognitiu lleu, sinó que hi ha coses que són estranyes a la seva família. Suposo que quan la gent de l'entorn de la persona que pateix aquesta demència nota algun d'aquests símptomes que has comentat, el primer que fa és anar a un especialista. I jo no sé si ara hi ha algun fàrmac o alguna mena de tractament, que no revertir, perquè això ja sabem que no, però aturar el procés de la demència. Doncs mira, primer lloc, quan van els familiars al metge, ja ha avantat. La malaltia va molt més abans que els familiars es donen compte. A més a més, a mi hi ha una part de no veure la realitat, hi ha una part de negació, de no acceptació que la persona estimada, o la mare, el pare, o el pare, estan afectats. I això justifica que fins que no es van a un auròleg, inclús a vegades els mateixos metges, els començaments són una miqueta confosos amb una de les jovegades, o amb una perdó de capacitat de l'edat. Quan es va a vegades, en casos que ja es va amb situacions molt avançades. Per un element, no hi ha cap medicament, ni cap parmac que ho aturi, ni que ho reberteixi. El que sí que hi ha són estudis, evidentment, estan investigant, estan estudiant, a veure en quin moment es podria aturar la malaltia. Dels tots els medicaments que hi ha, s'han anul·lat tots, i quan han passat a fase de fer seguiments a persones humanes, s'han tirat enrere. S'han fet moltes coses, però encara no acaben de trobar-li el que hi ha. El que sí que hi ha és parmacs per a determinats aspectes conductuals. És a dir, si tenen deliris, si tenen agressivitat, si tenen insomni o si tenen alguna altració de conducta. Però no per la perdura de capacitats cognitives. Amb això estan treballant i crec que trigarem una miqueta amb trobar alguna solució. El que sí se sap és que totes aquelles activitats saludables, la estimulació cognitiva, fer una vida amb relació amb els altres, de sociabilitat, d'afectivitat, que tenim una vida mediterrània, diguéssim, amb una alimentació sana, quan menys parmacs i menys coses intoxiquem el cervell, millor tot això afalgoreix que aquesta malaltia vagi a més a més a poc a poc possible o on l'apareixi. L'Alzheimer, suposo que a part de l'edemència, és una malaltia neurodegenerativa. No sé si, des de l'associació, també d'una suport, per exemple, a famílies que tinguin algú conegut o algun familiar, per exemple, en Parkinson, que també és una malaltia a vegades dins del mateix sang, de tot el que és neurodegeneratiu. Sí, clar, a vint o les demències hi ha diferents estits, no? Hi ha el Parking, les portes de l'Ei, l'Alzheimer, que potser és el més conegut, alguns a través de vasculars, totes les porals, hi ha diferents estits d'edemència. El que passa és que tots tenen un stret en comú que fa que es defineixi com a demència. Evidentment, són malalties neurodegeneratives com totes. Has ben dit que el que fan és que la persona va parlant de capacitat fins que és totalment dependent des de més. No és una persona que es pugui valdre per ella mateixa. Llavors, clar, que això agrada bastant la situació. A des de l'associació, nosaltres donem suport a totes aquelles famílies que estiguin patint algun tipus d'edemència en el seu familiar. No només el tipus d'algema, perquè a vegades les línies estan una miqueta confoses i els diagnòstics de vegades també són una miqueta confosos. I, aleshores, les endemències són totes amb totes, que també es compaginen amb un algeymer. Unictus pot provocar també d'emències que provoquin algeymers. Llavors, ens donem suport a totes les famílies a nivell de suport psicològic, jurídic, teràpies de grup, de dol... Bé, a més a més, amb tot això de Covid, totes aquestes famílies han estat molt més afectades, perquè els malalts no en entenen el que passava. Les famílies han vist a casa amb el malalt, sense de dir ben bé què fer, sense poder sortir... I tot això, la veritat és que han estat una miqueta sol, amb l'acceptada que ha sigut complicat. Perquè han fet tot una grande ballada, tant els malalts com els familiars, eh? Ha sigut dur. Des de l'associació, com han pogut donar suport a les famílies precisament durant aquesta època de Covid? No sé si ràbiau moltes trucades o ha sigut més després. Com ho ha gestionat? Mira, al principi ens va agafar així com moltes quedes són, no? Es pensaven que faria una acústia de 15 dies, i ens van tancar, ens van tenir que tancar tots els reis. Doncs, una miqueta, a veure què passa. Evidentment, el primer que vam fer, va ser que ens havien contactat telefònics amb totes les famílies, la veritat que necessitaven. I hem estat durant els primers mesos, intentant donar suport telefònic. Vam començar a fer les videotrucades. Després de les videotrucades, vam començar a intentar organitzar-nos per fer tallers de memòria online, o tallers de memòria a través de videotrucades, de tu, a nivell individual. I, amb mica en mica, va passant el temps. Ens vam anar organitzant, també, una mica, telemàticament, perquè no estàvem acostumats a fer tot això. Online, usufres de suport, tallers... Vam tenir, al principi, no, perquè no teníem tampoc ni epis, ni amb les caretes, ni amb records de protecció individual, però després vam afavorir i vam poder fer serveix de domicili, tant de estimulació com d'ajudar a acompanyar-nos en totes les mesures. Tot això ha sigut un procés que ens hem de poder adaptar. Ara ja tenim tots els serveis oberts, però aquest que hem implantat nous els continuem fent. Continuem fent els tallers de laia i els grups online, els serveis de domicili, que tot això s'ha potenciat més, perquè tenim aforament reduïts amb altres serveis i intentem donar suport a les màximes persones possibles. Perquè vosaltres m'assem, normalment, des de l'associació, quins tipus de serveis oferiu o tipus de recursos normalment esteu acostumats a donar o els que més us demanen la ciutadania? Mira, nosaltres tenim actualment tres centres de dia, un altre, el recurs de llei, el tremolins de veu, de l'Oblis de Reis, i un espai que en memòria s'emboi. I després, fins ara, perquè hem estat tancats ara, hem tingut uns tallers de simulació cognitiva a cada població, i també uns grups de suport per a les famílies que reuneixen cada 15 dies i reuneixen amb un psicòleg i els familiars fan una mica de... No és teràpia, perquè no podríem dir com teràpia, sinó que són uns grups de suport a les que les persones afectades expressen els sentiments, emocions, problemes que vagin sortint al llat de la malaltia i estan orientats per un psicòleg que els va donant suport. També tenim serveis jurídics, en el que la primera visita es retorita pels socis, però potser els tipus poden tenir de problema legal, de parteles o de incapacitacions transmadals. Tenim un treballador social per a tot el tema de la lliure de la pendència, per a l'assessorar i per a veure quin tipus d'ajudes poden tenir. També tenim ajudes tècniques, d'avígits articulats, caberes de rodes, tot això que necessitem per... I quan s'ho vol, altra cosa que et tingui en dubte, doncs també poden contactar amb nosaltres, si s'està a la nostra mà, doncs també, els serveis de domicili també, com hem dit, i tot el que estem fent online. Perquè a vosaltres sou l'associació referent, pel que diguéssim, en la zona del Baix Llobregat, no sé si esteu en contacte, per exemple, amb l'Hospital de Bellvigge, amb el Moisés Brogi o amb el de Martorell, no sé si teniu alguna mena de vincle o professionals compartits. Mira, amb l'Hospital de Bellvigge teníem, fa poc, un despatx al costat del Neuròleg Torrenier, en el qual, quan se li veiem una família, una demència, doncs ja els tècnicaien de nosaltres. Amb el Brogi també tenim contacte, i és veritat que amb el de Martorell, avui d'avui, no tenim contacte amb els Neuròlegs. Mare... Bueno, sí que és un tema a treballar, perquè a vegades no ens acaben de conèixer o no saben que estem, ja que a nosaltres ja fa 27 o 28% per Kilbaix, eh? Però, bueno, hi ha... L'Horòlegs de vegades no donen importància a vegades a tot aquest tipus d'estimulació cognitiu, només estan en planta de diagnosticar, i ja està, llavors, atendre les famílies, doncs és un lloc on no arriben els Neuròlegs, i aquí és una malaltia que la pateixen, principalment, els familiars, més que els malalts. Normalment, que la mitjana d'edat com a dada, quina sol ceda de les persones malaltes? Mira, a un moment sípids, a partir del 75, podríem dir que seria la mitjana. Però ens estem donant compte, últimament, que està afectant a moltes persones joves. Joves en referèixer són 50 i tant. Gent que encara està treballant, de realment, amb 62, gent que s'acaba d'ajudar, i justament tenim, per exemple, a Canallà, i al Prat tenim un grup de joves amb la mencia que el que fan, doncs que fan un altre tipus d'activitats, potser amb més adaptades amb ells, perquè són conscients, amb moltes famílies, gent jove, gent amb fills, que acaben, o que a vegades posar-los al costat de gent molt gran, doncs, psicològicament i anímicament, doncs els pot afectar. Doncs estem fent unes activitats per justament per gent més jove. Però clar, què passa? Que també veiem que ens estan afectant persones que potser han hagut un hagut de sostàncies quan eren joves, que es llegeix gent d'alcohol, amb temes drogues, que se suposa que a vegades tot aquest excés us fa d'aquestes malalties, totes aquestes demències vagin que a vegades guanyaran edat, és a dir, que a vegades hi ha gent més jove, afectada, no sé què... Que, bueno, hasta la 52, eh, vull dir que... Déu-n'hi-do, això és molt... molt aviat. És molt dur, sí, és molt dur per a famílies. El 21 de setembre, la Confederació Espanyola de l'Alzheimer, la CAFA, també Federacions i Asociacions Membres, van celebrant el dia mundial de l'Alzheimer del 2021. Vosaltres ho veus celebrar d'alguna manera en concret, sé que aquí a Sant Just, per exemple, el casal de joves, el propèdia 8 d'octubre, és a dir, aquest divendres, a la tarda es fa la projecció... Bueno, la projecció, una mena de cinefòrum de la pel·lícula en vivir dos veces. D'aquest tracte, aquesta activitat, aquest cinefòrum... A veure, nosaltres parteníem de la Confederació Espanyola de l'Alzheimer, i aquest any el eslogan era Zero Misiones de l'Alzheimer, perquè estem amb el tema del Plan Nacional de l'Alzheimer, que està debat al Congrés, allà des de fa anys, i hem de dir que el Plan Nacional de l'Alzheimer va començar aquí a Catalunya. És una còpia i pega del Plan Nacional català, que es va fer aquí ja fa uns quants anys. Llavors, estan allà llitant amb aquest tema, doncs fa un apiladant que passa que és un tema econòmic, i llavors, clar, aquí ja, amb l'Eilès, ja m'ho està passant. Però sí que hem fet tota una sèrie d'activitats les diferents progresions, aquí també hem fet un taller de risco-teràpia, que també va anar bé, i ara fem la pel·lícula que està vivint dos vegades, que és una pel·lícula en què es veu tot el deteriorament de la persona afectada amb els gèmels, i també com ho tracta la relació amb la seva... Bueno, amb el seu entorn, és a dir, la seva filla, la seva neta, i amb un toc d'humor que a vegades també es dona aquestes malalties, perquè amb les confusió, amb el no reconèixer o el repetir-se, o amb les situacions de vegades, com és que no em refereixo a riure sent del malalt, sinó amb situacions de riure amb el malalt inclús, perquè són coses que anècdotes que van passant. Jo recordo, per exemple, la meva àvia, que tenia el Jaimer, pensava que la meva mare era la dona de festeïnes de la casa. I, bueno, amb aquestes coses, i la volia fer casar amb el meu pare, perquè era el noi de la casa. Aquestes coses, que a vegades, doncs, les donen situacions comiques. Doncs s'ha tractat tot el tema del Jaimer d'una manera que va passant totes les passes de la malaltia, d'una manera poc dramàtica, que hi ha hagut molt. Però hi ha pel·lícules que, a vegades, surts... Ostres, sí, bastant colpejat. Sí, surts totalment deprimits, perquè sempre alis o, bueno, l'amor, que són pel·lícules que surts molt afectats. Llavors, d'aquestes, doncs, té aquest abartent amb la neta, també, té una relació... Bé, doncs, efectiva, que va canviant la pel·lícula, i la veritat és que està força bé, i jo recomano que vinguin a veure-la, per veure una mica el que comporta la malaltia, i també l'afectació ara en els familiars, la negació, com la filla no acaba de veure, o no vol veure, o no, doncs, a vegades et va pensar. Ja parla tant que en l'entrevista, és un cinefòrum, per tant, significa que després de la pel·lícula hi haurà alguna mena de col·loqui al voltant del tema, o...? Sí, sí, sí, està present a una psicòloga, que s'ha d'olgar puig, i que després es fa un col·loqui per a aquells que s'ha de la pel·lícula, hi ha gent que explica els seus casos, perquè s'ho ha identificat, o hi ha, bueno, s'expliquen anècdotes, o sent que d'algú una mica ha identificat amb la seva història, amb la pel·lícula, no? I, a vegades, dones llum a alguns detalls que el millor hem pogut passar per alt, i bé, doncs crec que és interessant, fer aquest feedback i aquesta relació entre el públic a vingir i els terepeuques, no?, que és interessant. Molt bé. Doncs, ens ha cridat l'atenció, potser divendres ens hi facem, pel casal de Jóves, per veure aquest documental, aquesta pel·lícula, i també per fer una mica de col·loqui després aquest xinafòrum. Moltíssimes gràcies, Mercè, i res, que acabis de tenir una bona setmana. Nos l'esperem allà, i espero que us agradi, que és una pel·lícula espanyola, que laima cuesta i ja està força bé. Molt bé. Adéu, gràcies. Molt bé. A vosaltres, una abraçada. Adéu. Bona tarda. Quan et sentis atrapat, no et quedin forces per tirar, i pensis que tot s'ha acabat. Les matinades fent amics de les estrelles, fins als gris i del fiestero del bai. Cadascú d'una cançó t'animarà. Seràs tu oi, aquí et trobarà. Has de pensar que en aquest món hi ha molta gent, tanta que t'encantar-li el vent d'artidores et traurà. Cadascú qui m'ha ajudat contra el cor, si una cançó sense viusar que és amb tu qui ho veia, aquesta cançó que te'n m'ha fet volar el cap. Quan et diguin que no pots tu els hi dius, que és el que vols els sentiments, no els guanya un pols. Que ningú et faci petit, pora del que deixa que el dit, si no sap, dona sortit. Cadascú d'una cançó t'animarà. Seràs tu oi, aquí et trobarà. Has de pensar que en aquest món hi ha molta gent, tanta que t'encantar-li el vent d'artidores et traurà. Cadascú qui m'ha ajudat contra el cor, si una cançó sense viusar que és amb tu qui ho veia, aquesta cançó que te'n m'ha fet volar el cap. Una caiguda, una carícia, una hòstia, un petó, ens han portat avui cantar aquesta cançó. Has de pensar que en aquest món hi ha molta gent, tanta que t'encantar-li el vent d'artidores et traurà. Cadascú qui m'ha ajudat contra el cor, si una cançó sense viusar que és amb tu qui ho veia, aquesta cançó sense viusar que és amb tu qui ho veia, contra el cor, si una cançó sense viusar que és amb tu qui ho veia, aquesta cançó que te'n m'ha fet volar el cap. I ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta-te al voluntariat per la llengua, el programa de les parelles lingüístiques a V-X-L-PUNCAT, perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya, 100 milions i mig de fotors. Faltan 15 minuts per arribar a les 6 en punt. Acabem de parlar amb la presidenta de l'Associació de Famílies Afectades per Malalts del Zeymer, d'aquí de la zona del Baix Llobregat. Aquest divendres, dia 8, el casal de Joves farà un cinefòrum al respecte sobre una pel·lícula documental que es diu Vivir dos veces, que tracta sobre la relació d'una avia i una neta, una avia que està a Malalta del Zeymer. El dia 21 va ser el dia mundial d'aquesta demència d'aquesta malaltia. Bé, i ara parlem de dies mundials internacionals d'avui 6 d'octubre del 2021. Què tenim, doncs, és el dia mundial de la paral·lisia celebral. Selebra, des de les associacions dels pacients, és una data que ha dedicat a les persones malaltes per a les persones que han fet la malaltia. És que ha dedicat a les persones malaltes amb aquesta condició amb l'objectiu de visibilitzar i reivindicar les seves necessitats i donar-li l'ajuda i el recusament que necessiten. El lema d'aquest any, el lema del 2021, es diu així, 168 hores. Bé, la Confederació ESPACE, que és l'encarregada de la campanya a Espanya, difon aquest any, aquest lema, el 168 hores, es tracta de fet de les hores a la setmana que una persona en paral·lisia cerebral necessita ajuda per poder desenvolupar la seva vida. La campanya va, per tant, dedicada i destinada no només a recolzar els pacients, sinó també a les seves famílies, perquè és en moltes ocasions aquest recolzament principal que recau sobre una persona de l'àmbit familiar dalt o la pacient que ve a paral·lisies cerebrals, són pacients que necessiten moltíssimes necessitats. Per exemple, l'any passat la campanya era, a dir, un futur millor i la ESPACE, a ESPACE, va crear aquesta campanya i, sobretot, li va donar una gran empenta a través de les xarxes socials amb el hashtag, un futuro mejor i, bueno, l'objectiu, el doble objectiu que tenia l'EMA, per exemple, de l'any passat, era el de garantir la igualtat de les persones en paral·lisies cerebrals, sense petit discriminacions, i també la de alleujar la pressió econòmica de les famílies, que en moltes ocasions han de fer grans inversions per adaptar les seves cases i també accedir a tractaments que siguin adequats. Amb la pandèmia de Covid, les famílies de les persones amb la paral·lisie han suportat el pes de totes les cures, també ha hagut del tancament de molts dels centres, el Margariga, els recursos públics, que estaven a disposició de les persones en paral·lis cerebrals. Un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestre Rosa Sençat. Els podrem escoltar, els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Vinga, doncs ara mateix, per arribar a les 6 en punt i tenim el telèfon a Roger Cónsul. Hola, Roger, molt bona tarda. Hola, molt bona tarda. Bé, volem saber una mica d'aquest tracte en els clubs de lectura de teatre, perquè sabem que la biblioteca Joan Margarit s'enfan i s'han fet. Exactament. Aquest és el tercer any, imagina't. M'ho haurà deu n'hi do. Tenen èxit als clubs de lectura de teatre? Doncs imagina't, i molt, molt, molt, ja pots imaginar. Mira, això d'aquí, a primer de tot, teu nom, ja que estem al principi, doncs diguem-lo, és el club de lectura que es diu Llegir al Teatre, i aquest al no és gens innocent, ja l'explicaré. És un club de lectura que l'organitzen, tant la xarxa de biblioteca que és la Diputació de Barcelona, com l'incidut del Teatre, com la conselleria de Cultura, Aïlluz del Teatre, perdó, del Teatre Nacional de Catalunya, perdó, del Teatre Nacional de Catalunya, i doncs la conselleria de Cultura, i tot plegat, no? I per tant, és un com a tres bandes per intentar, amb molts objectius, u, que es llegeixi teatre i que es llegeixi el teatre, i que la gent no digui, ai, teatre, quin, no sé, això, ho vaig a veure i plau, no? També pots llegir obres de teatre, d'acord? Fins i tot, aquest any, es pot començar, i a l'any passat també hi havia alguns pinitos, a llegir obres de teatre que, en el fons, no estan basades en el text, d'acord? I això, doncs, també s'ha d'explicar molt, perquè a vegades són difícils, diguem-ne, les lectures proposades o així, però a vegades no és, pas un drama d'aquí sí, ara en surt la nit de l'Aiguana, per exemple, de l'any passat, el mateix autor, que ara no el tinc a la punta de llengua, del trambiè nom de dirig, però ara no em surt, perdó, i que per tant són molt més fàcils, eh? Ah, bueno, això ja ho sabrem. Escolta, llavors, això va començar a llegir el teatre, d'aquest nom d'aquesta lectura, no només dels enjuus, d'acord? I fixa't si té èxit que sempre ha dublat, gairebé, les debuteques de la Diputació de Barcelona que s'hi han apuntat. Va néixer això fa uns 10 anys, més o menys, amb la Direcció de Teatre Nacional de Catalunya del Xavier Albertí. Això ho van convertir en un conveni marc, per tant, ara, quan el Xavier Albertí s'envenada a la Direcció de la Nacional de Catalunya, hi va venir la Carme Porta Txeli, que és la nova directora del Teatre Nacional de Catalunya, en el fons, doncs no pots ja fer-lo o no fer-lo, és un conveni del, diguem-ne, del Nepeatre Nacional de Catalunya amb el Departament, amb el Departament de Conselleria, i amb la Diputació. Per tant, és com un contracte, d'acord? D'acord. I he tingut molt èxit, des del primer any, van doble els últims anys, no el doble, no tenim tants pobles a la Diputació de Barcelona, però igual hi ha més de 130 biblioteques a tota la provincia de Barcelona, i ho fa, què és que ho fa, no? I es basa en un club d'actures, perdona, ja saps què parlo molt, i si es parla amb un vulgui, no ho hi ha, sisplau. Es tracta d'un club de lectura a l'ús, d'acord? L'únic que són obres de teatre, el que es llegeixen, però fixa't en aquest llegir el teatre, no només es de llegir teatre i fer un club de lectura del teatre, o sigui, comentar l'obra que has llegit, d'acord? I que et has assemblat i els temes, és verat? Si no, una mica, convida, que faci com un doble viatge, d'acord? Això és el que vull més o menys com fer el primer dia del nostre club d'actura, d'aquest any, d'aquest curs, que és a la set del vespre de Salegi del Consul, doncs el que una mica explicaré, també, no? La gràcia és llegir l'obra de teatre, comentar l'obra de teatre vins del club de lectura, i després, tant de bo, a vegades s'ha fet amb grup, a vegades, doncs, amb parella, cadascú, quan vol, tot plegat, anar a veure l'obra de teatre, en el qual, doncs, els diferents components d'aquest club de lectura, que tenen escena, que és un 15% de l'escompte en l'entrada, d'acord? I, per tant, vols fer, també, aquest doble viatge de llegir l'obra, comentar l'obra, anar a veure la posada d'escena, que és una lectura d'alguna directora, d'uns escenògrafs, d'un il·luminador, d'uns actors, d'uns actrius, d'uns actrius, i després, tornar a quedar, que això ja és cadascú, i vulgui, a Sant Jus, ho hem fet alguna vegada, tornar a quedar per comentar la posada d'escena, que es fèiem com dos cadades per comentar una cosa que has llegit, que has vist i que has comentat la lectura i la posada d'escena, no? Perquè el teatre, clar, no només s'ha de quedar amb el text, llavors el teatre és la llum, el teatre és la reiacció, el teatre és l'actuació, la interpretació, la sonografia, és tanta cosa, la producció mateixa, d'acord? És tanta cosa, per tant, no només llegir l'obra de teatre, és llegir tota la complexitat del teatre en general, que és el que em magnífic, perquè és això, un art o una disciplina artística col·lectiva, no? I això, això és el que és el teatre. Aquí és en Just, quantes persones més o menys s'han inscrit? No sé si deu haver-hi fins i tot llista d'espera? Jo això, com que només diguem que soc el conductor del club, ara mateix no t'ho podria dir, t'ho aconseguiria els altres anys, més o menys hem estat, ja hem de ser irregular, ostres, jo no puc venir, no sé quantos, però sobre les 10 persones, d'algun principi, potser amb 8, que es van anar apuntant durant el curs, el primer any, i a vegades hem potser sigut a 12, d'acord? Però el jo no puc venir, ho hem quedat amb a 7, en aquest punt de vista, alguna vegada. Normalment aquí s'han Just, perquè porto una altra llegir el teatre a una altra població de la Diputació de Barcelona, amb aquest cas barbarada al Vallès, aquí no em vaig començar a fer un any més bé que aquí s'han Just, i aquí s'han Just, trobem, fem quatre lectures, per tant, quatre propostes durant el curs, una normalment el primer trimestre, o sigui, abans de Nadal, una Just després de Nadal, una per més o menys març d'abril, i una per acabar, diguem-ne, el... a temporada, i llavors, exacte, exacte, he sigut unes temporades últimament bastant desestroses pel que fa, no al club de lectura, perquè ha continuat online i tot, però sí per anar a veure teatre, perquè els 7 estan a 50%, després els 70, i amb certa por, i tot i que la cultura és segura, bla, bla, bla, o el primer any de la pandèmia, que tot... doncs les va tancar tot, i, per tant, no... vam llegir les obres, però no les vam poder anar a veure, o poder... Què escolten les obres i en funció de tots els criteris? Doncs mira, les escollos, sobretot jo, però sempre amb condivència amb les diferents rigotes que ho fem, i tot el que fa, per exemple, és que som els en Just, però barbarada al Vallès es volen... són una mica pillatilles, i volen intentar escapar-se de que només sigui el Teatre Nacional de Catalunya, perquè clar, llavors, no tot, o sigui, intentant llegir també obres que puguin arribar en aquell cas, no altres aquí, no tenim teatre, ho denunciar públicament, diguem-ne, a Mareix, però la barbarada la va llegir en un teatre, i llavors a la vegada diuen, posa, llegirem alguna cosa que vingui el Teatre de Barbarà, que igual no és del nacional, però ja intentarem buscar les obres per aquí per allà, o sigui, els volums, els llibres, per intentar que arribi aquí. I el... poso una altra pregunta, doncs, normalment, soc jo amb la Rosa Maria, aquí, en Just, em recordo que aquest... no, que t'anyes amb totes triades, però l'any passat, igual, si passen no me les preguntis de la mòria, perquè m'agafes una mica... alguna cosa et podríeu dir, sí. Si és de com comentar, no, de dir, quina et podríeu triar per la final de curs, però, igual, en què no en saben, que us veden més de gust. I això es va fer, i es pot fer, vull dir, sempre es podrà fer. L'únic que els llibres han de demanar els llibres de l'any, i aquest llibres de l'ogística, doncs es vol saber-ho. Doncs comencem per la Víctor Fer, que és l'obra que ara és una setmana passada, celebrant Víctor Fer de Víctor Català, Víctor Fer de Víctor Català, que és la dona Maria Ricard, i dirigida per la Carme Portaceli, que és una primera nova directora del Teatre Nacional, doncs també es trena la temporada, el teatre, o gairebé es trena, perquè hi ha alguna cosa... Demà l'entrevistem a l'espai de... A la Carme Portaceli. No, a la Namaria Ricard. A la Namaria Ricard, ah, molt bé. Sí, a l'espai de teatre, amb la Maica. Demà li farem una entrevista que... Que bé, ah, doncs ja ho diré, eh. Que està tornant la gent del grup. Sí, sí, sí, sí. Que està tornant de Bilbao, dels Premis Macs, etcètera, etcètera. Els Premis Macs, exactament, que ens van donar avui, no? O ahim, s'ha acabat, sí, sí. Doncs no ho sé. No ho sé, però aquesta setmana... Si està tornant, vol dir que ja s'han donat, però jo crec que és d'ahir, i potser o així. Tampoc, no sóc de Premis, diguem-ne, i no... Doncs sí. Són una cosa per Twitter, i això... La Namaria Ricard va estar just a teatre, o sigui, imagina't. Opa, imagina't, ja s'ha dit molt bé, molt bé. Doncs és una molt bona obra per conèixer la Víctor Català, qui és la Víctor Català, diguem-ne, perquè una mica explica, doncs, la vida i anècdotes de... de per què es va haver de canviar de nom, etcètera, tot i això, la seva biografia no ha deixat de ser un biòpic, diguem-ne, una obra que va sobre una biografia d'algú, però el que no parlen d'intervenir, i a vegades s'ha intervellat i amb bones amaturs, hi ha una fenografia espectacular, espectacular i molt senzilla, però espectacular i molt vistosa, diguem-ne, doncs també apareixen diferents comptes de la Víctor Català, us haig de donar feina, diguem-ne, per veure vida i obra, no?, vida i obra. I el futur, tu la fiqueta, que jo, d'aquest... i això si li vols dir demà, doncs ja ho saps, d'aquest país. I això no ho ha comentat el Roger Cónsul, que deu això. Que quina merda, diguem-ne, hi trobo aquestes paraulotes a les 6 de la tarda, per la ràdio pública de Sant Just, però que encara la cultura catalana hagi d'explicar un personatge tan gegant, gegantí, impressionant com és la Víctor Català, que s'han fet, doncs, de la Infanticida, de la germana Pau, i s'ha fet, al moral d'unes quantes vegades, la Clara Pella, Sant Just, en Caerustra, doncs haurà de fer, doncs, la Infanticida a la seva lectura. És el que ha de ser, també, les noves generacions del Teat, la nova llegia als clàssics, des de que d'any el 2021, o quan vam anar al 2020 i del 2030, una altra vegada, perquè hi haurà una altra gent que torna a llegir la Infanticida, que ens diu coses des de fa gairebé 100 anys que s'escrita, com un mes de 100 anys que s'escrita, i per tant, s'ha de llegir, rellegir, rellegir i fer lectures escènices, no? Llavors, aquest espectacle no deixa de ser això, un presentar una altra vegada la Víctor Català, que, per la gràcia nostra, potser és una escriptora que hem llegit l'institut, hem llegit solitut, o drenes rurals, i després ja no... ja no la tornem a veure, no? I és una de les grans, totes les grans, totes les grans, i totes les grans, totes les grans, totes les grans, totes les grans, totes les grans. És una de les grans, totes les grans, totes les grans, totes les grans. Es va traviar a fer la Víctor Català amb la Infanticida, L'Obeski, aquí és la Infanticida, però va, i la Infanticida, tu fa envers ni el mateix Víctor Uo, que ho fèiem envers i el Víctor Uo el coneixen tots, i en canvi la Víctor Català no, Bé, tant catalans, ja sabem com són les coses. T'has detallat en mateix, perquè ens hem d'anar a Catalunya Ràdio. Opa, molt millor segur. Moltes gràcies. Vinga, que vagi bé, doncs. Adéu. Adéu, adéu. Crits, un ciutadà hi va poder accedir com si fos l'administrador i va tenir accés a dades d'uns 2.000 usuaris que podria haver esborrat o afegir-ne de nous. Segons l'autoritat del transport metropolità, l'anomalia va durar poc i es va canviar la contrassenya de seguretat de seguida. De seguida comença bé. A rand de l'incident, el consorci ha obert un expedient informatiu a l'empresa que porta l'oet. La regidora de mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona i presidenta de TMB, l'Aia Bonet, ha mostrat la seva preocupació per l'incident i ha fet un recariment a l'autoritat del transport metropolità. Estem preocupats, no podem dir d'una altra manera. Creiem i estem convençuts que la TMB és un projecte imprescindible, és un projecte capdalt que portem massa, massa, massa temps esperant. I crec que no ens podem permetre cap pas enrere i, per tant, entenem que la TMB ha de ballar perquè això sigui així. I així ho han fet arribar, a la TMB. La Universitat Autònoma de Barcelona rebutja els incidents que hi ha hagut aquest migdia al seu campus de Vallaterra entre membres de l'Associació SAC, ha acabat de caràcter espanyolista i un grup d'estudiants, bona part dels quals vinculats als sindicats d'estudiants als països catalans de caràcter independentista. En un comunicat, l'equip del govern lamenta la instrumentalització ideològica que es fa del campus universitari per part dels determinats partits polítics, diuen també demanar que el campus sigui un exemple de convivència pacífica i d'exercici, de llibertat d'expressió. El president de Rússia, Vladimir Putin, acusa a la Unió Europea de ser la responsable de l'actual crisi energètica. Segons Putin, l'error dels països europeus ha estat canviar els contractes a llarg termini per contractes puntuals. Això afeggeix a disparar-te els preus del gas a rècords històrics que multipliquen per deu el cos mitjà de fa un any. Pràctica de nostres europeus partners. La política dels nostres socis europeus, aquesta política confirma un com més que s'han equivocat. De fet, ara ha quedat absolutament clar que aquesta política és errònia. Això és biol·lectual. la directora de la biblioteca d'Emposta. Perquè ha sigut un refugi a la lectura. Jo crec que s'ha escrit encara més i per tant la gent veig moltes ganes. La jornada es plegaran des d'enes d'autors ebrencs i noms destacats com Marius Serra o Gerard Quintana, Catalunya Radio Emposta. El directe general del Barça, Ferran Rebarter, assegura que d'eficiències greus a la gestió del club de l'expresident Josep Maria Bartomeu, han dut el Barça a la fallida amb un deute que arriba als 1.350 milions d'euros. Segons les dades rebalades per Rebarter, durant el mandat de Bartomeu, els salaris de la primera equip de futbol es van disparar un 61% en 3 anys, les despeses de gestió van creixer un 56% i un 600% als costos financers. Per això la directiva actual del Barça, en l'escarta, en prendrà accions legals contra Bartomeu i les seves ajuntacions, els indicis d'irregularitats detectats. Pel que fa a l'agenda esportiva d'avui, el Barça vol jugar el quart de final de la Superglob, el Mundialet de Clubs contra els Amalek d'Egypte, el Campió de l'Àfrica, a l'Asset, el Torneig de l'Esputa de l'Arabia Saudita. A l'eurolliga femenina de bàsquet, a un quart d'avui l'Uni Girona juga contra el Sopro Nongarès i a la Champions Masculina, a les 9, Váxima Enresa, Estrou Polonès. En futbol, semifinals de la UEFA de Shorzlik, Espanya a Itàlia, 3 quarts de 9 a Milat, demà jugarà l'altre semifinal entre França i Bèlgica. I gairebé una trantena de futbolistes internacionals venassolanes han denunciat avui públicament haver patit assajament sexual i conductes abusives per part de l'ex-seleccionador Kenneth Semereta. Seremeta va treballar durant el 9 anys a la Federació i va ser acomiadat el 2017. Fins aquí, les notícies. Tots seguim, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Lua López. Aquest cap de setmana s'han produït a Sant Just dues concentracions importants de persones en les quals la policia local, a banda de desallotjar l'espai, ha posat 35 denúncies per incumpliments de les normes Covid-19. Entre elles, les normes de concentració de persones i la distància social decretada. Aquestes dues concentracions s'han produït al mirador de Can Candelé i al parc de Joan Maragall. Fets com aquest són els que poden comportar un alt risc en contagis. Tot i així, cal remarcar que la majoria de persones sí que fan un seguiment acurat de les normes i demostren el grau de civisme de la societat. Des de les administracions públiques es demanen molta responsabilitat de la civisme amb les mesures decretades per la Generalitat i es fa una crida a la ciutadania perquè respectin estrictament. Els treballs d'urbanització del carrer dos de maig que van començar el passat més de juny ja es troben en la fase final. Es tracta d'un carrer que als últims anys mostrava certes deficiències, sobretot pel que fa les voreres. M'agrad l'endarreriment produït pels treballs previs de soterrament del serveix per part de les companyies de subministraments, a continuació es procediria a l'esfaltat de tot el carrer. També està prevista la instal·lació d'una càmera de control d'accés a aquesta via. Pel que fa l'equipament de Mas Lluís, les obres avancen a bon ritme. L'estructura està pràcticament enllestida i aviat es començarà treballant la resta de parts de l'obra. Aquest mes d'octubre també comencen els treballs de rehabilitació de la Xida de la Masia de Can Freixes i de la Coberta Petita, una actuació que té per objectiu preservar el patrimoni. I aquest vespre que el llibre té en un acte co-organitzat amb Junts per Catalunya presentarà el llibre aixamplant a l'esquerda, escrit del vicepresident de la Mesa del Parlament, Josep Costa. El llibre planteja si el primer d'octubre va ser una victòria o una derrota, ja que segons costa, aquesta és la pregunta que ha de cantar tots els esdeveniments posteriors. L'autor del llibre convida recuperar la confiança en la força del moviment independentista i en la seva possible victòria, tot combatent la moral de derrota. Per presentar-lo a la sala 50 anari de la Teneu, avui, a dos quarts de vuit del vespre, es comptaran la presència del propi autor, Josep Costa i del diputat de Junts per Catalunya, Pep Riera. L'acte tindrà un aforament limitat, serà amb reserva prèvia i caldrà d'un mascareta en tot moment. Per assistir, cal enviar un correu a infoarrobaquallibrater.cat o ba.gotierrezajotaarrobesanjus.cat. I fins aquí les notícies de les 6. Tornem amb més informació els sanjos notícies de les 7 del vespre. Fins ara mateix. TincuMarcal.com TincuMarcal.com TincuMarcal.com TincuMarcal.com I'm going, I'm going, I'm going, I'm going, I'm going, I'm going, I'm going What you leaving for when my night is yours just a little more I'm going Come on, come on, la-la-la-la-la La-la-la-la-la-la-la Oh no, no, no, li-vien, no te vayas que la ve Oh no, no, no, li-vien No le vaja, escénate, ah, ah, ah... Fale de lo longer, fa rírem bona Fale de lo longer, ah, ah... Oh, yeah, oh, yeah, oh, yeah Don't buy it, don't buy it, don't buy it Oh, yeah, oh, yeah, oh, yeah Don't buy it, don't buy it What you leave alone when my life is yours Just a little more What you leave alone when my life is yours What you leave alone when my night is yours Just a little more 012, la Generalitat, al teu costat Si com a dona vols saber quins recursos tens el teu avest a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites Et podem orientar sobre salut, ajuda efectivo sexual o assessorar sobre qüestions específics per a dones d'infants separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills abusos o situacions de violència masclista Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït de denunció psicològica i assessorament jurídic entre l'agencat puncat, barra, atenció a les dones 012, la Generalitat, al teu costat 013, la 97 consagradiva 012, al teu costat 013 i les parelles lingüístiques a bé baixa i xè la puncat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya, 100 milions i mig de futurs. No en toquis els ous! No en toquis el calamar! No en toquis el nap! Perquè toques molt més del que et penses. Toques l'esforç de molts veïns. Perquè tinguis productes de qualitat a taula. Toques el que menja la meva família. Toques el que més m'agrada. Ara, el que toca, productes catalans. De qualitat. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. 012, la Generalitat, al teu costat. Si com a dona vol saber quins recursos tens al teu avàs, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones, trobaràs l'atenció que necessites. Ajuda efectivo sexual o assessora sobre qüestions específiques per a dones d'infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra al gencat.cat, barra, atenció a les dones. 012, la Generalitat, al teu costat. Vinga, doncs ara són un quart de set de la tarda. Vinga, escoltem la Rambla, que és el magasin de tardes d'aquí, de ràdio d'Esvern, esteu sintonitzant el 98.ufm. I avui, quins analment, tenim la secció que porta normalment l'Enrique i que ja vam començar amb el tret de sortida. Fa un parell de setmanes va venir ell sol, però avui, bé, acompanyat el saludem, tenim tant l'Enrique, com el convidat que ara ens el presentarà aquí a l'estudi. Hola, molt bona tarda. Hola, bona tarda. Per un moment, Enrique, que et poso bé al micro. Digue-me alguna cosa. Hola, bona cosa. No veus? Ara, digue-me algú. Hola. No. Hola, hola. A veure, un moment, eh. Que posem això bé. Hola, hola. Vinga, ara. Hola, em sentis ara? No. No massa, no? A veure, un moment, eh. I don't trust myself. I know money can't buy, buy, buy it low. I guess I didn't try, try hard enough. But we could work this like a nine to five. Mama told me stop, pay, pay all the games. Steady throwing dollars, expecting change. But every war ends the same. Can we just make love? Now what? Oh. Can we just make love? Now what? Oh. And my people say, oh. Oh. Let's just try some loving, babe. I know money can't buy, buy, buy it low. I guess I didn't try, try hard enough. But we could work it like a nine to five, five, five. Oh, baby. Mama told me stop, pay, pay all the games. Steady throwing dollars, expecting change. Vinga, doncs, problemes tècnics on els hi hagi. Comencem l'espai amb el club de padel d'aquí de Sant Just. Hola, ara sí, bona tarda, eh. Hola, bona tarda. Enrique, comentàvem que avui véns acompanyats. Vinc acompanyat de l'Izma, l'Izma Cunya. L'Izma a nivell esportiu, és un jugador que ha jugat prèvies d'Evolpa del Tur. I és el coordinador de la secció de padel del Sant Just padel Club. Ja veu conèixer la Virginia fa uns dies, que és la coordinadora de l'Area de Fitness, avui estem amb el coordinador de l'Area de Padel. Hola, Izma, benvingut. Hola, bona tarda. Bona tarda. Qui millor que coordinar un espai de padel que sigui professional, que s'hagi dedicat, que ho hagi viscut, en la pròpia pell, no? Izma, és difícil coordinar el club de padel, justament la part del padel, a dia d'avui? Bueno, fàcil no és, perquè d'això amb un club molt gran, tenim 15 pistes, i llavors, a nivell de quan fem l'escola o fem campionats, el volum de gent és molt gran, i, clar, quan hi ha molta gent, tota aquesta gent té els seus problemes, i coordinar-los no és fàcil. Suposo que el fet de tot el tema de reserva pistes, tot això, no sé si tu ho controles, o és més a nivell, potser, més físic o d'entrenaments? No, jo, el tema de reserva de pistes, ho portem entre... la gestió entre tots i ho porta al Departament de Recepció. I jo seria més l'escola, els tornejos, casal, les classes, els monitors... I hi ha molta gent, ara... Suposo que des de fa també als últims anys, que ha sigut un esport que ha tingut un gran boom, no sé si hi ha un perfil de gent que vulgui jugar a padel, no sé si hi ha més homes que dones, o hi ha més nens que no pas, potser, que més adulta o joves... Bueno, fins a banda de la pandèmia, era un esport que jugaven moltes dones, a caràdia d'avui hi jugaven moltes, i un perfil de nens, de menors de 17 anys, o majors de 40. Era un perfil que hi havia una franja d'art... Hi havia com un buit. Sí, que aquella franja mai jugava ningú. Però, arreglar la pandèmia, com és una superfície amb 200 metres quadrats, doncs van provar tantes coses que el podia fer, anar a córrer, anar amb bici, i per sort es podia jugar a padel a l'exterior. I llavors, molta gent entre 16 i 35 anys, que no havien jugat mai, ho van provar, perquè no hi havia res més a fer, i com passa amb aquest esport, doncs enganxa. I llavors, ara aquesta franja d'art està jugant molt. Jo no sé quin és el teu recorregut a nivell esportiu amb el padel. És més a nivell professional, fa molts anys que t'hi dediques, o penses dedicar-t'hi tota la vida, com veus? Bueno, jo vinc del tennis, jo soc tanista, jo vaig jugar tennis des dels 4 anys, fins als 16 o 17, i ho vaig deixar, i llavors vaig fer una carrera, i amb 20 i pocs vaig començar... Ja havia jugat a padel, havia jugat patsangues amb els amics tanistes, però no m'havia posat mai a jugar fins als 19 o 20 anys. Llavors allà em va enganxar, el mateix que em va enganxar tothom, però a poc a poc em va enganxar amb la competició, i vaig anar jugant tornejos fins que, mira, vam arribar al circuit català, unes categories pro-altes, entrenant, fent classes, i al final vam arribar a disputar alguna prèvia d'algú al padel tur, però és molt complicat. Clar, què té el padel que no tinguin els altres esports de raqueta? Doncs que és molt fàcil jugar a padel. Sí, és que jo no ho he practicat mai, però al fet de veure l'esport, penso, és que has de calcular si vota aquí, vota allà, tampoc sé molt bé les normes, però... No sé, a mi em dona la sensació que no és tan fàcil. Sí, és molt difícil jugar-ho bé com la majoria d'esports, jugar-lo molt bé és molt difícil, però arribar a passar-t'ho bé és molt més fàcil que els esports. Un esport similar que tu pots passar, que és molt fàcil practicar pot ser el futbol, al final el futbol és jugar una pilota, i relativament tothom pot córrer i jugar una pilota, però reunir dos equips de futbol és molt difícil. Si tu vols jugar amb uns amics i necessites 10 persones, gestionar-les és molt complicat, però el padel, 4 persones, que és relativament senzill, aconseguir-les, i que a la pista, el que es passa a la bola per sobre de la ret és fàcil, doncs 4 persones del mateix nivell s'ho passen bé de seguida, i en canvi, per exemple, el tenis no tens la paret, i el canvi és molt més gran. I llavors, requereix un nivell físic molt més alt i passar-s'ho bé, passar 5 o 10 voles a tenis, en realitat és molt de temps per arribar a fer-ho, i el padel, passar 5 o 10 voles en 3 partides ho pots aconseguir. Ostres, doncs clar, ara entenc també per què molta gent s'anima, suposo que molta gent es veu sentir una mica professional en... en zero coma, o sigui, això deu ser també una mica... Jo crec que has tocat un dels temes... Sí, efecte colateral de que sigui fàcil. Clar, que hi ha diferents perfils de jugadors, no? Nosaltres, i en el món del padel es comenten, no només nosaltres, no només l'hi es maió, sinó... Clar. No sé, no tinc una clasificació, però tens un dels tipologies de jugadors, el flipau. El flipau. Tal qual, eh? Tal qual, no? Que és un tio que juga... Bueno, aviam, per una persona que juga com l'isma, juga de pena, no? Clar, per mi el millor no ha jugat tan malament, però per una persona que juga padel de veritat, juga de pena, i agafa i es gasta amb una pala... 300 euros? Sí, o 500. M'agrada. Sí, es compra les bambes del Vela, que és un tio que ha sigut 14 vegades campió del món, i, bueno, va amb la pala de 400 pavos, les bambes de 200, no? I no passa 3 vegades la bola seguida per sobre, no? Ara, l'escoltes en el bar, i tu te sentes al costat i dius, ostres, aquest tio... És el Pujal de Padel, no? És el millor comentarista? No m'ha creuat a cap circuit, però el tio està aquí, i sembla que és el millor del club. Sí, sí, sí, t'explica la teoria, no sé què, perquè, clar, hi ha una xiquita i després suba la red, i dius, si no saps fer una xiquita... Basta un dia i li fas un parell de classes. O està parlant del partit del diumenge, no? És que si Vela ho havia tirat aquí i tal, no sé què, i dius, per a veure, si no tens ni idea. Bam! Tal qual. Però no ho podem dir. No, no, clar. Aquest seria el perfil una mica més flipat, no? Sí, que és un perfil molt comú, perquè en el Padel, com juga tothom, és molt accessible, i tothom ho pot veure per la tele, és com el futbol. El futbol demas a un bar i tothom per la futbol... Tothom comenta. Saps de futbol. Sí, tothom es pensa que és el seleccionador de s'acció, que dius, per què no ha llevado a éste, perquè el Padel és més de lo mateix. També passem els tertulians de, per exemple, de programes de tele 5, per exemple, anem a dir, perquè no... Sí, també és... Bueno, hi ha... es pensa que s'ha van de tot i... Bueno, és clar, a vegades, sense alguns, que dius, com poden, seré tant de tot. Sí, sí, sí. És un perfil que també hi ha altres àmbits... Jo crec que una cosa per curar-se de no sé, un flipau, perquè tothom podem caure amb aquest... Clar. Amb aquest... aquest tipus de jugador, tal... El millor és que et filmin, saps? Com a don, sí. Si tu estàs a la pista, jo tinc, com a mater, molt mediòcric, que sóc, i t'hi penses que jugues bé, saps? O sigui, passes quatre voles, no sé què, tornes una de doble paret, no sé què, i dius, hòstia, quin puntazo, no? I clar, si et filmen, i després veus jugant, te n'adones de que de puntazo, de puntazo res. Una cosa és la percepció que pots tenir en el moment. No sé si hi ha algú, un esquiador, per aquí, jo sóc esquiador, però et passa molt quan la gent fa un salt esquiant, no? Ui. Que la teva sensació és que has volat, no? I si et filmen, resulta que t'has aixecat 3 centímetres... Sí. T'has d'espegar el 3 centímetres de la nieve, no? Doncs una mica això, o sigui, per curar-se del seu infolipat, el millor és filmar-me. Exacte. I després, durant un parell de setmanes, et tranquil·litzes. Després tornes. Clarament. I després, també en el paddel, com és un esport en parella, no et deixa de ser un esport en equip, però en petit, equip. No és un equip com... De 14. Sí, no és un equip habitual, de 3, 4, 10... I llavors, què passa? Només li pots fer a la culpa una persona. En el futbol, al final, tu fas un partit de pena i passes desapercebut o et canvien, però aquí, si fas un partit de pena, sou dos. Sí, sí. Però, el curiós és quan sempre la culpa és del company, que dius, igual és tu el que estàs fent el partit de pena, és que el compañero solo falla, és que no sube, és que no passa dos, és que me vende... I després dius, però a veure, tu t'hi has vist jugant, no? Has vist el partit del que has fet? No, és que... I el més habitual és canviar per ella, i piques. Ostres. Sí. És el típic de la reflània, que ve la paja en el ojo a Geno i no la viga en el copio. Clar, l'has clavat, Núria. Perquè és molt típic una persona que diu, perquè és molt dolent, i clar, per l'isma tenen exactament el mateix nivell. Mm-hm. Pràctic per l'isma, perquè clar, o sigui, el millor jo veig una petita diferència, però l'isma es troba tan dolents els dos, que per ell són dolents, per dir alguna cosa. I el curiós és que després, en menen a mi, m'ho diuen. Així, per darrere, que dius, van a jugar en tornets, jugant un event o una partida a partida, sempre juguen junts, juguen exactament igual, o sigui, més o menys, un dia o un millor, l'altre dia, i acaba el partit, diuen ve, i em diuen, oye, Isma, que con éste es que no puedo jugar, porque es que, claro, no está mi nivel, es que tal, es que no sé qué. Així no puedo ganar un partido. No me pongas más con él, y después acaba, y se está aprendiendo una cerveza en vei, y no le dius re. I clar, em fiquen el marron a mi, perquè jo els hagi de canviar quan dius, no sabíem si tens 40 anys, o sigui, si no vols... Està bé la gestió, no et tomes res. Si no vols jugar, vas i li dius, i dius, oye, mira, pues quedamos para la cerveza y no jugamos, y después ya empezan a ficar con la mala cara a mi. Ja, ja. Mare meva. O sigui, que dins aquest món també hi ha una mica de piques, una mica de males passades... Hi ha molts aigus, ja molts aigus. I molts divorcis. Sí. Uf, uf. Jo, per exemple, jo amb la meva dona, que a mi no hi juga, jo no puc jugar. Ja ho heu decidit, eh? No, no. A vegades ho intentem de tant en tant, cada 30 o 40 anys ho intentem. Una altra vegada. No, però que a cert temps, pel circostant i tal, cada vegada decidim que mai més. No podem, no podem jugar junts, però li passa també a germans. Quan hi ha molta confiança, a la teva companya... Escolta, anem a assegurar. Anem a assegurar i tal. I la meva dona diu, ja vas de xulo. Ja m'estàs dient el que tinc que fer. Ja no sé què i tal. Això mateix li diu unisme, o li dius tu, Núria, en jugant amb ella, i et diria... Vale, vale, perfecte, saps? Anem a assegurar, ben vist, saps? I és així. I si tu dius el teu germà, no és el mateix que si tu dius... Un altre, tu dius un altre i dius, doncs mira... Això són com els negocis, millor la família no va rejar massa. Sí, perquè hi ha altres coses, no? A part del... No, i el cabret se'n va cap a casa, després. No ho deixes a la pista, això t'acompanya a casa... I molta gent juga partides mixtes, però amb la seva dona davant. Exacte, jo ho faig així. Per canvi, per no barallar-se. Si la Núria i tu fossin parella, jo jugaria amb tu i ella amb la meva dona. Vale, vale. Jo no entenc les normes del joc, però amb això entenc... que quan jugues dos i dos, no sigui... Sempre jugo en quatre, pàdel. Pàdel de dos no existeix. Una altra cosa és que et fiquis dos amb una pista i et tiris unes quantes voles. Però com a joc, no existeix el pàdel de dos. I llavors, com que hem de ser quatre sempre, no és obligatori que juguin els matrimonis. Les normes, les normes, no diuen res d'això. Llavors, per això, podem fer intercambi de parelles, però un intercambi de parelles molt... molt casto, perquè és només per partit. I molta gent ho fa, o germans que no juguen mai junts... Ja, clar. O el que sigui. Jo crec que és molt intel·ligent fer això. No, sí, sí. O sigui, ja hem començat pel perfil flipat. Hem seguit pel perfil poc modest. O el que li et fa la culpa... Sí, el que li tira la culpa. Hi ha el que li tira la culpa a qualsevol cosa. El company, la pala, la pilota... Aquest seria l'escusa. Va, ve una bola, ve un globo, corto, ell va a la ret esmatxar, i quan passa la bola no la toca. I diu, el sol. Però si està no ho grau. El sol m'ha deslumbrat. O l'aire. Però si està gris, si no està el sol. O el foco. O, con este aire no se puede jugar. O... Yo quise. Estas bolas no votan. Jo què? La pala. Mira, la pala. Com si la pala de 300 euros tingués la culpa. Sí, perquè la meva pala a vegades falla. Perquè jo fallo quasi mai. Però sí que tinc la pala que, si em toca la R, surts malament. No, però és veritat. O sigui, hi ha les cusses. Després tenim un cas que no és tan habitual, però que existeix, que és un amic meu, que es diu Àlex. Que és el consejos. Un saludo des aquí a l'Àlex. Àlex, Àlex Collina, codi consejos. Codi consejos. O sigui, Àlex és un tio que juga tan malament com jo. O tan mediocriment com jo. Ens ho passem bé i tant, però ja està. I a vegades fem un partit, amb el qual Àlex juga amb l'isma. I jo jugo amb el Pablo Aymá. El Pablo Aymá és un jugador professional. Porta l'acadèmia a Pablo Aymá, entrenador de jugadors volpades del turisme. Evidentment, en aquella pista hi ha dos partits. No hi ha un. El que juguen l'isma amb el Pablo, amb una velocitat de bola, que a vegades la perds. I després el que juguen l'Àlex i jo. És un tio que sempre t'aconsella. T'aconsella el que has de fer. Et diu per què has fallat aquella bola. Clar, que m'ho digui a mi. Doncs mira, no sé què dir-te. Però que digui a l'isma. És que li aconsella el que té a fer. L'únic partit que jugo és que em guien a mi. Més que quan comparteixen, comencen sí, perquè llavors haig de tirar-lo. I també tot el que diu raó alguna cosa, però poques. Però jo li dic, sí, tranquil·la, ara fem el que t'ho diguis i ho traiem. I quan guanyem, és gràcies a ell. Clar, ja te l'ho dius. És que m'has fet cas. T'ho has jugat bé, però com sempre, però és que jo m'he salido. Bona feina. I és un tio maquíssim, eh? Sí, sí, òbviament. La veritat de les millors persones que et pots trobar. Però és així, ell és així. Ja et reiem. Però és molt divertit. Però aquest perfil també existeix, eh? Existeix el tio que et va donant consells constantment, de lo que has de fer. Estàs faiada perquè t'ha faltat dar un passo. Ja ho sé. Gràcies, no? Però bueno, està bé. És que això del pàdel és molt entretingut. No, sí, sí, ja sempre aquí ja es pren... Ja, estic pensant. Perquè no fas una classe. De pàdel? Nosaltres te la regalem. Ui, no, si no és per... no és per... No ho sé, em fa una mica de cosa, en realitat. Estaria bé que ens deixessis fer-te unes quantes classes i poguessis parlar amb propietat. Home, sí, la veritat és que està parlant d'una cosa sense haver... No, no, que et sembla. Jo et repto... A fer unes classes i... Bueno, no sé, tu has estat al club o no? Eh... Doncs mira, ara... Treurem aquí les escopetes, treurem els fusils i m'apuntaran. No, no he estat. Doncs has de venir i jo et convido a fer unes classes. I així, quan parlem d'aquestes coses, diràs... Mira, això és el que diuen del globo. Això és el que diuen de la... De la doble paret. Això és la xarxa, això és... no sé què, no? Doncs sí, vinga, va, amb compromet. Me coges el guante o no? Te cojo el guante, sí. Molt bé, doncs després parlem. Vale. Bueno, a més, no sé qui et donarà les classes, però sí que aprofito per vendre el club. Puc dir que a l'escola del Sant Just, el nivell dels monitors és molt alt. Molt alt, eh, vull dir. L'ISMA és el coordinador. Però tenim... que és de Sant Just, el Dani Lombard, que és... no sé si el coneixes o no. Però és un tio que ha jugat també amb el circuit català, i que és un tio divertidíssim. Tenim un autèntic teòric del món del pàdel, que és el Carlos. Realment és un tio que només t'ensenya a casa de fer, sinó que t'explica el per què ho has de fer. Però, a qualsevol, hi ha molta gent que li va molt bé. Perquè si saps el per què, és més fàcil fer, no? Sí, sí. Tenim el David Casadamund, que és un encant. Tenim l'Albert, el Sergi, la Carla, vull dir, el Marc. Tots, tots... O sigui, lo normal és que els que estan fent classe amb el Marc, diuen que és el millor monitor del món. Els que fan classe amb l'ISMA diuen que és el millor monitor del món. El que fan classe amb el Carlos, això que vol dir, que tots són diferents, perquè és impossible que tots siguin iguals. Però les gent estan encantades amb ells. I és perquè realment tenen un mètode, estan tenent una formació que homogeneïza el sistema. I, bueno, la gent... Perquè com escolliu els monitors, els professors? Estan formats al mateix pare del club? T'explica, ISMA. Bé, tots els monitors que tenim han passat tots per fer un curs de l'acadèmia de Pablo Ima. Llavors, tots fan aquest curs, jo també l'he fet. Tots els que han passat l'han fet. Llavors, segons aquest curs, hi ha una metodologia, que és la que intentem impartir tots els monitors. I de tant en quant, un cop cada dos, tres mesos, ens anem reunint i fem una mica de reciclatge. Fem una cada d'on dissabte al matí, llavors fem exercicis, ens posem una mica al dia, i si algú diu que jo tinc un alumno, que el revés ho fa així i és impossible que el mejore. I entre tots intentem ajudar-lo, i ens anem ajudant d'aquesta manera. Però l'idea és que tots tirem per un camí, i el nostre una mica guió és que el important, tenim molt clars monitors, que l'important és passar, o sigui, ficar la pilota dintre, que seria una mica el contrari del que hem dit del flip-out, que és guanyar el punt, aquí nosaltres el que intentem és sempre passar una més calda davant. I a partir d'aquí, quan ja sàpiga passar molt la pilota, doncs ja volem poder fer altres coses. O sigui, començar una mica des de la base, no voler-se avantar i anar a passar por. No voler picar fort, no voler guanyar-la la primera, perquè al final és un esport de paciència i de precisió, perquè acabar el punt amb força és molt difícil, perquè com tens la paret, la paret fa que torni, i acabar guanyant un punt de cada port, i si el teu cam o la treguis fora, ja és de nivell molt alt. Llavors tot allò de més és jugar a precisió, tirar un nostre rival, fer-lo córrer, si has de tirar-li un globus, si has de jugar-li cortet... Bueno, és sempre jugar, és un esport bastant més estratègic del que pot semblar a primera vista. Si no hi ha tu quan ara juguis, que et jugaràs molt, te n'adonaràs que al final, a moltes vegades, sembla una partida de gedret, perquè has de moure a la gent. Si li tires un estant, no? Clar, no té gràcia. Llavors el punt dura una mica menys. Bueno... Has de tirar... o, per exemple, tirar una xiquita, una xiquita és tirar una bola baixa molt a prop de la ret del contrari, ell que té que fer per treure-la, com que el bot li queda per sota de la ret, el que té que fer és aixecar-la. Hi ha jugades, et faig una xiquita, i llavors vaig corrent cap a la ret perquè quan la xequi puc m'aixecar. Hi ha moltes jugades, que són estratègiques, i que es posen en marxa, i a vegades et guanya un que és molt dolent, però té dos cops bons, però entés com es juga. No sé si m'explico. Per què? Perquè té un cap, que veu la jugada, sap on té que posar la bola, encara que no la posi fort, encara que no sé què, i jo jugo als dimarts amb un tio que es diu Paco, Paco Pedro, que és tíl, poc, però és un dels tios del meu nivell, que entés el padel millor. Un tio que posa la pal així no té un padel preciós, no té un padel maco, però el tens, i sap el que ha de fer, i te la posa de que manera, i m'ha col·locat una altra vegada, i en canvi el millor troba gent que té un estil fantàstic, que fa un revés obrint les dues mans, molt maco, que té un... Molt estilístic, però no guanya un partit, perquè no entés el que té que fer amb aquell revés, o el que té que fer amb aquell drive, o el que té que fer amb aquell joc, i escollir l'opció dolenta. Que això ens passa a tots, tots estem jugant, i en alguns que dius que m'he equivocat, tenia que haver-li tirat a l'altre, això ens passa a tot. Però hi ha gent que li passa molt, i hi ha gent que li passa poc, i el Paco Pedro li passa molt poc. I a partir de quina data recomana jugar a padel? Bueno, per jugar es pot jugar a partir dels 4 o 5 anys. Mentre siguis més alcalarret, no? No, és més que res començar a practicar un esport de raqueta, que no hi hauria diferència amb el tenis, sinó que seria visualitzar la bola, agafar-la, tocar-la, coordinació, però no buscaria jugar un partit, ni fer un pilotet, perquè seria molt de cada 100 nens, igual ho poden fer 3. Però a partir dels 5 anys és com qualsevol altre esport, has de familiaritzar-te, i a partir d'aquí una creixent. I el padel és com per exemple... Vas al metge i et troba a l'esquena i et recomana fer natació. O el padel està recomanat per alguna dolència específica? Bueno, el padel jo crec que és un esport que en aquest sentit no beneficia gaire. És càrdia bascolar, potser? Sí, sí que potser és càrdia, és anaeròbic, perquè són desplaçaments curts, se les punts duren relativament poc, amb descansos, com una marató, però sí que els moviments són una mica agressius, perquè has de girar molt, fer molts girs, arrencades, doble... girs sobre tu mateix, l'esquena, flexionar molt els genolls, llavors gent que pateix articulacions pot patir una mica i està més limitada. L'únic que sí que és veritat que si saps jugar, no t'has de moure per jugar una mica, no t'has de moure gaire. Però recomanat, recomanat per a una persona amb problemes, segurament no. O sigui, pareig amb el futbol, vull dir, no. Sí, sí, sí, no. Jo el que sí que és veritat és que he parlat amb algun traumatòleg o algun físsiu i en diuen que la gent es lesiona molt joven a padel. I com si fos el padel una cosa especialment agressiva. I jo la veritat és que el que penso realment que passa és que el perfil que fins ara, fins la pandèmia, jugava a padel, som gent, normalment, a part dels esportistes, com l'isma, vull dir, som gent de 40 anys, molts extenistes que ja no tenim forma per jugar a tenis i diuen, bueno, doncs ens fiquem aquí una pista. Tios de 40, 45, 50 anys, no? Tios i ties, eh? Però, bueno, persones d'aquesta edat, que arribem dos minuts abans de començar el partit perquè sortim d'una reunió, perquè hem anat a deixar els nens a casa que estan fent els deures, no sé què tal, o sigui, que arribem i no calentem, vale? Estan els 3 companys a pista, 4 pilotes, per no sé què, va, començem el partit, i és realment això. Acabem del partit i anem a prendre la cervesa, no fem estiraments. Jo crec que és més això que el fet que sigui un esport especialment agressiu. No és més agressiu que un handball, o que un futbol, o inclús com tenis, no ho sé, no ho sé. Bueno, amb això que he dit, té raó, hi ha molta gent que comença el pàdel i fa l'últim cop que va fer algo d'esport, anava al col·le. Sí, sí, això és així. És veritat. Això és, vas a fer una classe, et dius tu, has fet el deport, has practicat alguna cosa, perquè depèn de l'esport que hagin fet, i els altres poden tenir una facilitat amb alguna cosa, i et diuen, no, jo, fa 25 anys que no agafo deport. Llavors, clar, això no ajuda. I què passa, que això provoca que hi hagi les ions. La gent entén llavors que deu veure el pàdel com un esport molt alabast, però molt alabast no significa que no s'hagi de seguir una sèrie de... No vol dir que no sigui un esport. Clar, clar, clarament. I també hi ha molta gent que pensa que el pàdel és un esport molt... que es pot jugar sense condició física. I és veritat que es pots divertir molt sense tenir una condició física, però la veritat és que la gent que juga de veritat a pàdel tenen físic molt important i el tenen molt contractual. I quan més físic tens, millor jugues. Mira, jo he jugat contra el Carles Pujol, el jugador del Barça, no? Sí. Parlo de fa uns anys, no sé com jugar ara, però no jugava massa bé, o sigui, a l'estil, poc. Millor a la prota, no? És que arribava a totes les voles, arribava a totes. I arribava a totes comodament, perquè va sobrat de físic. Llavors, com sigui, la ficava dintre, la ficava dintre, el que estàvem parlant del... La ficava dintre, la ficava dintre, a mi intenció, perquè a més és un tio acostumat a competir, no sé què tal, però no feia uns grans cops, però vinga, dintre, i li tiraves a la cantonada i el tio, boom, arribava. I no sé, doncs va guanyar el torneig aquell, saps? És molt aficionat i va guanyar. Per això, un tio que, a més sense massa tècnica, però amb una condició física excepcional, doncs arribava. I després ja l'altre estrem. El tio que no es mou d'un metro quadrat, però té una mano prodigiosa. Sí, passa. Però, clar, el ideal és combinar les dues coses. Si tens una miqueta de mano i físicament... Està menjant, oi? Polines, llavors, ets un jugador mig capaç. I això es trasllada al circuit professional. O sigui, el que he dit, i del físic, abans, hi havia jugadors, abans es fa 4 o 5 anys, hi havia una sèrie de jugadors amb mans privilegiades, que la segueixen tenint, però amb un físic capaç, que igual no era el que estem acostumats... Un esportista d'elit. Exacte, ara que estem acostumats a veure d'esportistes d'elits com a altres esports. Però, a dia d'avui, aquests segueixen tenint una mà prodigiosa, però els de davant tenen un físic d'elit, igual no tenen la mateixa mà, però ara mateix, doncs no poden fer res. Clar, és que això... vull dir una cosa d'equilibre una mica l'altra. És veritat que el pas al temps tampoc el podem... el podem, vull dir, que amb el pas al temps pots seguir tenint manya una mica amb la mà, però l'especte físic es va deteriorant. També, una cosa que volia comentar, també, hi ha esports que, per exemple, va, doncs, practiquem ara una mica d'esport. Sus, al parque, tens una pista amb una porteria, o estàs a la platja i et poses una red i jugues a Bòlei. Clar, el pàdel, en aquest sentit, això també és un desavantatge, no? O sigui, la gent per practicar-lo ha d'anar... A un club? Sí. Bueno, és una desavantatge, però, a dia d'avui, a tot arreu, hi ha pistes de pàdel. Bé, o sigui, ara vas a un gimnàs municipal i la majoria tenen alguna pista de pàdel. Una, dos, tres. Exacte. Vas a un club de tennis i el teu club et tens de tota la vida i té pistes de pàdel. En el teu poble, de 10.000 habitants, que hi ha un camp de futbol de fa 35 anys, hi ha dos pistes de pàdel. Llavors, no és tan difícil arribar aquí a Barcelona, no n'hi ha tant, però, per exemple, a Madrid, hi ha empreses que tenen pistes de pàdel. Ostres, a la mateixa empresa. Aquí, senjús, hi ha una, eh? Ah, sí? Si et fixes, saps a Frigicoll? Mm-hm. Saps... El sostre té dos pistes. Ah, doncs... Doncs fixa-t'hi. Ara mateix, les comunitats, abans eren, venien amb piscina, en la comunitat de veïns, i algunes amb alguns gimnàs, algunes més luxors, ara no venen amb piscina, abans de la piscina va una pista de pàdel. Sí, o piscina i pista. Sí, o piscina i pista. El problema d'aquestes, de les pistes de pàdel de comunitats, normalment, el que passa és que no es fan manteniment adequat, perquè, al final, qui juga pàdel de la comunitat, al final són 7 o 8 veïns, no sé què i tal, i, bueno, fa manteniment adequat d'una... Llavors, el primer any la pista està molt bé, el segon està bé, el tercer és total, el quart i el cinquè any la pista que ja fa cosa, no? I rellisca, pots... Bé, nosaltres que estem molt en directe amb manteniment de les pistes, saps? Cada setmana repartes la sorra de les pistes, perquè les pistes tenen sorra, són unes moquetes amb sorra, amb sorra de sílice, però, a més, que... Unes 3 vegades a l'any venen una empresa amb unes màquines que et chequen, obren el pèl, afegin aquests sorres si fa falta, això fa que, que tu puguis jugar sense relliscar, sense... o amb moltes menys possibilitats de patir una al·lació. Això, normalment, aquests diners en la comunitat normalment no se'ls gasten, perquè diuen, si en final juguen quatre i són quatre partits... Si s'ha de prescindir d'algú, potser és en el manteniment de la pista de Padel, perquè per ara... Hi ha molts veïns que no ho veuen com una necessitat, i quan arriba dius, mira, hi ha un pressupost de manteniment de la pista de 3.000 euros a l'any, o de 2.000 euros a l'any... Per davant de la pista passen l'ascensor, passen l'escala... Qui vota? Voten els quatre que juguen, diuen que sí, i els altres diuen que no, i no surt, no? Aquesta és la realitat. Enrique, ens queden molt pocs minuts, us sembla, si ens acomiadem del programa d'avui, i bé, almenys amb l'Enrique, sí que el tinc fichat ja per aquí un parell de setmanes, a veure amb qui... amb qui m'arribes. Bé, aviat se't sorprèn una mica. Molt bé, doncs moltíssimes gràcies als dos per estar avui a aquesta tarda de dimecres a Ràdio d'Esvern, tenim les portes obertes, i res més, que acabeu de tenir una bona setmana. Molt bé, molt benvingut. Vinga, adéu. Ràdio, adéu. Mama told me it's not bad, they are the games Steady throwing dollars expecting change But every war is the same Can we just make love? Now what? Can we just make love? Now what? And my people say Let's just try some loving, babe Cos'all I know I know money can't buy, buy, buy your love I guess I didn't try, try hard enough Can we cut broken like a nine to five, five, five Whoa, baby Mama told me it's not bad, they are the games Steady throwing dollars expecting change But every war is the same Can we just make love? Now what? Can we just make love? Now what? Can we cut broken like a nine to five, five, five Mama told me it's not bad, they are the games Steady throwing dollars expecting change But every war is the same Can we just make love? Now what? Can we just make love? Now what? Can we just make love? Tenia 30 minuts per arribar a les 7 de la tarda L'informatiu de notícies s'ha ingest a la madrallua També fins l'Òn escoltarem en el magasin d'Amitins L'ajusta amb Mireia Ridondo Nosaltres aquí a La Ramble ens acomiadem Tornarem demà a les 5 Escolteu-nos el 98.FM M'acabes bé, tinguem bona tarda. M'acabes bé, tinguem bona tarda. M'acabes bé, tinguem bona tarda. M'acabes bé, tinguem bona tarda. M'acabes bé, tinguem bona tarda. M'acabes bé, tinguem bona tarda. M'acabes bé, tinguem bona tarda. M'acabes bé, tinguem bona tarda. M'acabes bé, tinguem bona tarda. M'acabes bé, tinguem bona tarda. M'acabes bé, tinguem bona tarda. M'acabes bé, tinguem bona tarda.