Ràdio T'esper, durant de 8.1. M&M, ràdio T'esper, durant de 8.1. Bona tarda, us informa, aquí li en sabria. Sincena, jornada de l'Aga de Mechanistes a la Renfa. Avui les aturades són parcials i es tornarà a repetir de 6 de la tarda. Per tant, d'aquí a una estona, fins a les 10 del vespre. Estació de Sants, Barcelona, Joan Garcia. Aquí, el panorama és el de cada aturada, vi esbui de espantalles semblant. Hi ha visus per megafonia que hi pot haver retards considerable. Així les coses els usuaris estan obvius, perquè això porten molts dies que fan tard, o desconcertats, perquè potser de cop i volta el s'arriba un dren no previst. Aquests són dos exemples de cada cas. I jo us he passat a estigar 5 hores per arribar al meu lloc de feina. Vaig tornar a casa a les 12 de la nit, i així des d'estem així, des de dijous. Això és una vergonya. Avui he sortit de casa a les 10 del dematí i a veure qui no arriba a mongar. Ara mateix no hi ha ningú, no pots de res a la pantalla ni res, no sabem si vindrà o no, i si no, marxarem a agafar el bus. Ah, sí, mira, crec que bé, el meu. Mentre està en el semàfri que s'ha convocat el comitè de vaga, que és l'organ on es podria tancar un possible acord, i Renfa diu que per l'empresa no serà. Sentim Antonio Carmona per saber-ho de la companyia. La nostra voluntat sempre ha estat d'arribar un acord. Hem explicat, per activa i per passiva, les demandes de semàfri, incorporació de nous maquinistes, el pla d'ocupació preveu que el primer trimestre de 2022 arribem a 5.720 maquinistes, de cifra més alta, des de 2016. Tot això a l'esport ja, de l'operació sortida, a Pòpó, en Dòpila, amb moltes reserves fetes a l'Ave i a la llarga distància. De moment, avui, de 4 a 6 serveis normal, hi va que una altra vegada, de 6 de la tarda, 10 d'oves, però. Notícies breus, Núria Baraira. Dispositiu especial de Polició Municipal i Mossos d'Esquadra, aquesta nit a la de Vesa de Girona, després de dos dijous seguits de botellots massius i per evitar que es repeteixi. En el de la setmana passada hi va haver una agressió homòfoba que va acabar amb una denúncia i un detingut. Girona, Maria Rovira. Bona tarda. Un dispositiu en policies uniformats, però sobretot de paisà, que es posaran en mig de la concentració de joves per poder detectar si n'hi hagués qualsevol conducta d'al·lectiva. El regidor de seguretat, Eduard Berloz, s'ho creu que avui també serà massiu, malgrat la reobertura de l'oci nocturn. Són declaracions de TV3. Crec que, per altra banda, el jovent ha trobat aquesta sortida, la provada, amb pocs diners es poden disfrutar, que tenen ara d'alguna manera reeducar aquestes quant, no? I, estafar-ne, medialment, l'establiment, doncs els costa més diners. Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona. La pujada del preu del gas, que també sembla imperable, ha portat la companyia Baleària a deixar d'utilitzar aquest combustible per la navegació a Palma, a l'Aliferrer. Bona tarda. El preu del gas natural L'Iquat s'ha disparat un 350% des que ha començat l'any. Baleària no ha pogut assumir aquesta escalada en el preu. Pilar Bogi és la directora de comunicació de la companyia. He degut l'encariment que s'ha tingut en aquest combustible i que amenaça la competitivitat de l'empresa. L'empresa disposa de 8 vaixells que l'han utilitzat fins ara en els trajectes des del país valenciar fins les illes i les canàries, a l'Aliferrer, Catalunya Ràdio Palma. Són policies cruats agredint migrants a la frontera en un dels vídeos difosos avui per diversos mitjans que han disparat les alarmes a la Comissió Europea. Brussel·les reclama que s'investigui si són veritat aquestes imatges de violència i de devolucions encalents a Grècia, Croàcia i Romània. La Comissària Europea d'Interior, Ifla Johansson, creu que és urgent verificar aquestes informacions perquè són intolerables i fan mal a la reputació europea. Aquests informes estableixen que aquestes persones són víctimes de violència a les nostres fronteres externes i per descomptat si això és veritat és totalment inacceptable i per això penso que és tan important que sigui investigat. S'ha de ser investigat. La CIA crea una unitat específica per estudiar la Xina i els desafiaments que representa pels interessos nord-americans. L'anunci s'assuma als recents esforços dels Estats Units per contraarrestar la creixement pressió territorial i econòmica del gegant asiàtic que Washington considera el seu principal adversari. El Barça de Valls que et visita a la pista del Bayern a dos quarts de nou en el segon partit de l'eurolliga, el Barça té la baixa del Fibot Salli, l'has llunat. Aquest Bayern Barça es podrà seguir en directe a través de la web i de l'aplicació de Catalunya Radio. En em vol, el Barça juga dos quarts d'avui... Tot seguit, les notícies de Sant Just. ... Bona tarda, us informa-lo a l'OPEF. ... Davant el gran èxit del musical Mamma Mia, que va esgotar el primer passi en menys d'una hora i el segon passi en qüestió d'hores, finalment han decidit avui obert un tercer passi a les 11 de la nit. Així, doncs, aquells o aquelles que es van despistar una mica, encara esteu a temps de gaudir de l'espectacle del jove Daniel Martínez. Aquest espectacle comptarà amb una desenada d'actors i actrius que cantaran i ballaran el ritme dels clàssics del grup Suec Aba a la façana de Can Ginestar. Es tracta d'una comèdia musical per a totes les edats, que compta, finalment, doncs, amb tres passis al 17 d'octubre, a les 7 del vespre i a les 9 i a les 11 de la nit. Recordem que les entrades estan disponibles a través de Sant Just.cat, barra i inscripcions, o directament a través de la plataforma d'entràpolis. El dia 21 de setembre va ser el Dia Mundial de l'Alzheimer i des de l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer, del Bas Llibre Gat, han organitzat una sèrie d'activitats al voltant d'aquest dia. A Sant Just d'Esvern ja es va celebrar un taller de resoterapia i de mala associació conjuntament amb el casal de joves. Celebrar el cinefòrum de la pel·lícula Vivir dos veces de la directora Maria Ripoll. Vivir dos veces explica la història de l'Emilio, interpretat per Òscar Martínez, la seva filla Julia i Machuesta, i la seva neta blanca, interpretada per l'Amafal de Carbonell, que em pren en un viatge revelador. Abans de que l'Emilio la memòria li falli definitivament, la seva família l'acompanyarà a buscar l'amor de la seva vida. La pel·lícula parla així del deteriorament que provoca la malaltia i com ho acompanya la família. Amb un toc d'humor i de manera poc dramàtica. Es projectarà el casal de joves, demà dos quarts de sis de la tarda i la presentarà la psicòloga Olga Puig. En acaba la projecció, es començarà un col·loqui amb les persones presents amb intercàmbi d'experiències entre el públic i els terepeutes. Demà a divendres, torna un any més a Sant Just, el cicle de concerts d'onerges sèries amb la seva novena temporada. El col·lectiu, fundat al 2013, treballa organitzant cicles musicals, especialitzats en el gènere del jazz i la música afroamericana. Des de principis del 2014, s'obri que no la teniu de Sant Just d'Esvern, on tenen lloc els cicles de concerts i amb qui treballen conjuntament per a fer-los possible. El primer concert d'aquest cicle, doncs, serà demà a divendres, 8 d'octubre, les 10 de la nit, amb Sergi Sirventes Moth Trio, un trio format pel camaleònic Sergi Sirvent amb dos referents de l'escena jesística catalana, l'Òscar Domènec i el Manel Fortia. Els músics presentaran estandes reharmonitzats i contra temes. El cicle continuarà fins al mes de maig, realitzant el segon divendres de cada mes un concert, sempre a les 10 de la nit, a la sala del cinquantenari de la Teneu. I això és tot, tornem amb més informació al Vull de Tiorari de les 6 de la tarda. Fins ara mateix, no marxeu. Mireia Belmonte, L'Alla Palau, L'Alla Sanz, Maria Vicente i Alexia Potellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps que t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat, tu vols seguir perdent. Si no veus, fas por femení. T'estàs perdent a la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audivisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals. Col·laborat Ràdio Desvern. Bona tarda, Sant Just. Passen 10 minutets de la 5 de la tarda d'avui. Dijous, 7 d'octubre. Benvinguts i benvingudes a l'ERRA amb el nou magasin de tardes a Ràdio Desvern, el seu sintonitzant el 98.FM. Jo sóc la Núria Garcia i estareu a mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui, a primera hora, que tenim tots bé, rebre'm a l'estudia a l'Àstrid Goldstein i també a l'Albert Macià. Ella ens parlarà dels vins del celler de Can Mata i l'Albert ens parlarà de les activitats que té previstes la Taneu per la propera setmana. A més, com que ahir, per TV3, vam fer el joc de l'Àstrid Goldstein i el TV3 vam fer el joc de cartes. I tot el món de la gastronomia ens interessa molt en aquest espai. També farem la nostra visió personal. També parlarem, òbviament, del dia internacional d'avui i de les afamèrides que van passar. Després, a partir de les 6, la segona hora, doncs tindrem aquí instal·lada a la Maica i amb ella, xerrarem d'espectacles, de novetats teatrals, concretament i, sobretot, del món dels musicals. Tot això serà de seguida. Per això us deixo amb una cançoneta. I comencem! Ara escoltes ràdio d'Esber. Sintonitzes ràdio d'Esber. La ràdio de Sant Just. La ràdio d'Esber. Por si el tiempo me arrastra a playa de xertas. Hoy cierro yo el libro de las horas muertas. Hago pájaros de barro. Hago pájaros de barro y los hechos a volar. Por si el tiempo me arrastra a playa de xertas. Hoy rechazo la bajeza en abandono y la pena. Me apaginé a blanco más. Sento el asombro de un transeute solitario. En los mapas me pierdo por sus hojas navegó. Sombra el viento cuando el mar quedó lejos hace tiempo. Ya no subo la cuesta que me lleva a tu casa. Ya no duerme mi perro junto a tu candela. En los verdites del tiempo han ido a los sentimientos. Hoy son pájaros de barro que quieren volar. En los carreteras duermo ahora sopla el viento. Cuando el mar quedó lejos hace tiempo. Cuando no tengo barcaremos ni guitarra. Cuando ya no canta el ruiz señor de la mañana. Ahora sopla el viento cuando el mar quedó lejos hace tiempo. En los valles me pierdo en las carreteras duermo. Veta aquí una vegada, un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres de l'Associació de Mestres Roses Sençat. Els podrem escoltar, els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 d'automàtica. Us hi esperem a tots. Passem ara els dies internacionals d'anim algunes cosetes importants a destacar. Avui és el dia mundial del CUTO. També és el dia europeu de la depressió, el dia internacional de la neuràlgia trigeminal i la jornada mundial pel treball de Cent. Dia mundial del CUTO es va establir aquest dia fa un parell d'anys per l'Assemblea General de les Nacions Unides. Amb les estimacions afectuades, aquest comerç internacional del CUTO genera aproximadament 18.000 milions de dòlars anuals. La fibra de CUTO constitueix una font important de sostent per agricultors, treballadors rurals i les seves famílies, destacant el paper de les dones també a la producció del CUTO. També és el dia de la jornada mundial del treball de Cent. Comentem una mica. Aquest dia es va establir arreu de la Confederació Cindical Internacional. Aquesta famèrida té la finalitat de promoure anualment una jornada de mobilització mundial amb la participació, sobretot, molt activa dels sindicats. També és el dia europeu de la depressió. Ens remuntem a l'any 2004 i ho va proclamar l'Associació Europea per la depressió. Hi ha 30 milions de pacients mentals a Europa amb depressió crònica i s'estima que en tot el món hi havia un total de 350 milions de casos. La depressió, segons l'OMS, és la principal causa de discapacitat en tot el món. Es tracta d'un transfer mental que, al 2014, ho patien prop de 2,5 milions d'espanyols i d'aquest número, el 46% de les persones no sabien que tenien depressió i el 47% no revien el tractament necessari, que fa front a aquesta malaltia mental. També és el dia internacional de la neuralgia trigeminal, que considera aquesta malaltia rara i poc freqüent del sistema nerviós perifèric. La neuralgia, des del punt de vista mèdic, és un dolor intens localitzat en un nervi sensitiu i les seves ramificacions, d'ocasionat, normalment, per l'irritació o el dany del propi nervi. El nervi trigemint, que està conformat per al nervi oftalmic, el nervi maxilar i el nervi mandibular, en aquest nervi es localitza el dolor de forma molt intensa a la cara i s'afecta sobretot al front, a la boca, a la mandíbula, a les orelles, als llavis, al nas i també a les galtes. Generalment, aquesta malaltia es presenta en persones amb antecedents de malalties que afectin o facin mal als nervis, com, per exemple, l'esclavosi múltiple, un tumor, els vasos sanguinits inflamats, o inclús també un trauma facial. Vinga, parlem ara ràpidament de les femèrides del dia com avui, coses importants, l'any 1571, un 7 d'octubre, Batalla de la Pan. També el 2020 fa un any a Grècia, la justícia va sentenciar que Alba d'Aurada, el Partit Neonasi, era una organització criminal. Pel que fa naixements, tenim el de Gaziel, escriptor i periodista català, va néixer Sant Feliu d'aquí Jules l'any 1887, el seu nom era Agustí Calvet i Pasqual. I ara ja també anem a nivell internacional, va néixer el dia com avui a la Unió Soviètica, a l'Eningrat, en Vladimir Putin, polític rus, president de Rússia, va néixer l'any 1952. I pel que fa a les necrològiques del dia com avui, va morir Edgar Allan Poe l'any 1849, en Edgar Allan Poe, escriptor nord-amèrica considerat un dels pares del conte curt. Soc llavor, soc planta, soc flot. Soc la llavor que desperta el teu amor. Soc la llavor que està a prop teu. Soc la llavor del canvi i la transformació. Soc la llavor que em velleix i la que t'ajuda a viure. Soc llavor, soc la teva planta, soc la teva flot. Fem créixer Albert, Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. Ara escoltes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. La ràdio de Sant Lluís, 98.1. Vinga, doncs estem a la primera hora de la Rambla, passejar uns quants menudets de la 5, que ens ubiquem pràcticament a dos quarts de 6 de la tarda. Seu escoltant la Rambla, que és el magasin de tardes, de ràdio d'esper. I ara tinc aquí a l'estudi, a l'Àstrid i a l'Albert Macià, per fer la secció de vins i de l'agenda de la Taneu. Hola, bona tarda. Bona tarda. Avisem una mica l'audiència d'Àstrid, que estàs una mica ronca, la veu? Tinc veu de matinada. No sé si hi ha algun païs. Però de ressaca. No estàs de ressaca, però ara pensava... No sé si hi ha algun programa que parli de vins a la matinada. Home. Potser a Catalunya ràdio o a... No, perquè és un podcast. Ah, vale. Suposo que a la nit dels ignorants us pugui fer preguntes, i sempre deu sortir algú que t'assumirà. Però és allò que he pensat. Tinc veu de matinada. En aquests casos de vegades no sap si és millor. No sé si s'ha d'anar parlant o allà. O allà, i no dir rei. I mira, ja se'n passarà. L'hora és bona. Quan sigui ja l'última del dia, serà... Sí. Bé, farem front. Comencem per les activitats a la Taneu? Albert, si sembla, vinga. No, comencem per aquí. A veure, res que ho dic senzillament, que ahir, abans de començar, va haver-hi l'acte que hi ha de la presentació del llibre Los Niños de Vabel, del Baró Odívio, que era un actor organitzat pel Sant Josuidari, en motiu dels 30 anys de la germana Medencamuapa, va ser un acte molt maco, molt maco, realment. El autor del llibre estava exigit, amb el qual vol dir que va haver-hi una connexió a tot l'estona amb ell. El veiem, el sentíem, ens va explicar allà, realment un acte que valia la pena haver-hi estat allà. I ja aquesta setmana ens queda demà. Demà, les 10 del nit, comencem una altra vegada amb el jazz. Amb el jazz, eh? Després d'un any i mig de no haver fet res, perquè havíem els altres cicles, els havíem repès més o menys, aquest, entre la pandèmia i alguns temes a vegades, que, clar, que a vegades no podem estar totes, se'ns ha vingut allargant el tema, però ara ja comencem amb un calendari ple, tot el ment ple, el vestibol de la Teneu, tenim el programa complet d'aquí fins a l'Histiu Caber, i esperem que el poguem dur a terme, perquè ja en teníem ganes. Sí, a tallar el Rolà posat amb tots els dades, i bé, quan ve, i tot. I comencem amb un plat fort. Comencem amb un plat fort, perquè el Sergi Sirvent és molt trió, Sergi Sirvent és un pianista aclèctic d'aquí de Barcelona, que forma un trió amb Manel Furtià, com a contravaix, que es domena que la bateria són 3 persones molt conegudes en el món d'això, i ens fan... Tindrem el concert d'aquestes persones, del qual em sembla que serà molt triós. Per als que li hagi picat la curiositat, Sergi Sirvent té una pàgina web, que és sergisirvent.com, i em fa gràcia perquè es defineix amb ell com a músic poliinstrumentista, o sigui, imagina't, a part del piano, perquè aquí veig que tots els albums que ha publicat, ell està amb el piano. Bé, és curiós, eh?, la pàgina web. Recomano que la gent hi entri, perquè, a més a més, fa també propaganda una mica amb les listes d'espot i fa i que també té penjades, o sigui que qui es volgui adelantar els sons que escoltarà el divendres ho pot fer entrenar la mateixa web. I dins de la web del Sergi Sirvent, ja no me'n recordo com s'arriba, però et pots arribar a Smoothtrio, que llavors explica una mica el trio i les... Sí, mira, també té una pastanyeta que es diu Smoothtrio, amb Manel Furtia i Escort Domènec. Exactament, doncs ja ho tenim marcat. Això és el que tindrem aquest divendres a les 10 de la nit, a la sala del 50 d'enari. Després tenim un pont. Un pont, sí. Un pont que trenca moltes coses, això. Un altre pont. No s'hagi planificat res més pel dissabte ni pel diumenge, perquè... Sempre s'ha arriscat, planificar coses abans d'un pont. Molt arriscat, molt arriscat. I, per tant, saltem el dimecres que ve, que tenim un acte que, com el d'ahir, no és pròpiament de la Teneu, és del centre d'estudis, que és una conferència sobre el feixisme. Molt bé, sí, sí. Ara sí que aquí estic parlant de memòria, no sé si és a la set o a les quarts d'avui, però, bueno, l'anunciarem amb exactitud per les nostres xarxes. I llavors ja ens encarem cap a cap del primer, cap de setmana, del que serien les festes de Tardó. Abans el dijous que ve... El dijous que ve, o sigui, encara en podrem parlar, encara en podrem parlar, però faltarà molt poca estona quan parlem. Hi ha un acte, també, al Sal 50 Nari, que és sobre la presentació del Corri Língua, que, en aquest cas, l'organitza a la gau. I a partir d'aquí ja entrem de ple. Que llavors ja en parlaríem la setmana vinent. Que ja en parlarem la setmana vinent. Molt bé, doncs, el més imbinent que tenim és aquest concert d'antigues. Aquest concert d'antigues, que ens fa il·lusió per això, que anem a començar el cicle. Molt bé, doncs això és el que fan les activitats de la Taneu. I ho podem acompanyar, també, passant-nos pel Salier Street. A un vi, o una ratafia... Home, amb qualsevol cosa per veure, no? Sí, ara ja no seria, potser, tant de refrescar. Potser ja seria començar a escalfar. Sí, una mica més. La Tardó és molt maca, a nivell vinícola, en el sentit que, a nivell paisatge, potser, és dels colors més bonics. Perquè encara tens conserves alguna punta d'aquell verd. Sí. Ja quasi bé s'acollida... Marrons, vermells, granates, brocs... Sí, ja vinc d'automiticultor... ...que està a la Serra d'Almos. I li he preguntat que quan li queda, no? De verem, ha dit, dos dies. I demà, o sigui, són els últims dies, es van barramant la Carinyena, que és la varietat una miqueta més... ...que normalment es veurem a més tard, un ciclar més llarg. I s'està acabant. I és això, aquests colors que anem cap aquests marrons, tronges, granators... Són els típics tons de Tardó? Sí, de Tardó, començant a caure les fulles... És un època meravellosa per als fotògrafs. És per mi la millor, perquè és molt clara, és molt neta... Pot jugar molt bé en la lluna... Tothi que hem de dir que amb el tema del canvi climàtic... Cada cop aquests colors es van avançant... Sí, o es van avançant... Perquè es cremen molt... Com que no plou massa, els arbres no tenen aigua i es desprenen de les fulles. Però a nivell, el que seria full de sep... Va molt relacionada amb el cicle de l'any, no? O sigui, el rei cap al mes d'agost comença a canviar de color. Aumenta molt la matèria colorant. Això també va molt relacionat amb les fulles, no? Quan tenim els gotims molt, molt, molt intensos d'aquests colors blaus, liles... Fixa també amb el color de la fulla, per a tot el verd. És l'indicatiu de... El rei ja està madur. I també queda reflexat amb el color de la fulla. No és per al sol, no. No hi ha una que hi vibri. Exacte, tenim el fruit, el punt, i automàticament la fulla. I el verd a la seva funció. I d'aquí que canvia el color, no? Molt bé. I si tenim color al paisatge també el podem tindre a la taula, no? Clar. És l'època que segurament més podem jugar amb el que mengem. Que tenim aquests bolets, les cremes, les carnes... Jo crec que la tardor és l'època de les carnes. No sé per què penses en l'estiu i dius... Uf, un estofat, uf, uf... La gent ja torna a comprar virranci. Que vol dir que la gent ja torna a entrar a la cuina. I clar, amb els bolets, el que més acompanya... Doncs mira, pot jugar també amb tots els colors. Amb els bolets, per exemple, no mi cap al cap que algú... I ho he vist alguna vegada en algun restaurant i m'he posat les mans al cap que algú demani segons quins plats, i estava pensant en bolets i després demani una coca-cola. No, és clar, clar. I això, que ho he vist amb els meus ulls i m'he quedat, i m'he quedat... Trement. I m'ha quedat paradiscinant. Tres lancanes. Escolta, i per què no demanes que et donin algú dins d'una bossa de plàstic? Jo crec que en molts restaurants podrien començar a fer una mica de teràpia en el sentit d'eliminar certes vegudes. En funció del que et demanis? En funció, i fins i tot en funció del tipus de restaurant. Clar. Però també, primer, hauríem de començar, també, a vegades, a recomanar els 20 milió, també. Sí, sí. A vegades veurà tot, però el programa em va donar la impressió que hi havia gent que, quan presentaven i estaven presentant amb un concurs de la tele, que no tenien gaire idea de què estaven dient. Sí, el nivell és baix. Em va donar aquesta impressió, tu, a la millor, a veure una altra cosa que no... El nivell és gaire alt. Estem parlant del programa Joc de Cartes. Sí, el vaig tornar a veure. Jo et dic que vaig fer els deus i també el vaig veure. Jo tinc un supercollarot, però és tremendo. Potser també, a veure, a veure, m'agrada plantejar un punt de reflexió. El qui ha dit el programa potser també té una bona part de culpa, que nosaltres percebem que el Vita el presenten, et diuen una frase mínima i concreta, i ja està. Potser hi havia molt més i l'han editat molt malament. Sí, també és possible. També potser, òbviament. Comentar-vos que a la setmana passada, a nivell socials, hi havia bastant de... Polèmica? De debat, sí. En general, no va agradar el programa. No va agradar com es tractava, òbvi. És el que sempre us dic. Les estoballes, les copes... Haurien de ser importants, i moltes vegades no es veu. Però es va polèmitzar molt criticant, per aquest cas, una somelia, la Maritxell Falgueras, qui és filla del celler de gelida, d'un munt del carrer Ballespí, d'un munt de generacions, ja. Criticant, ella no sortia al programa, i es va criticar la seva forma de comunicar, que potser és molt més de ciutat. O sigui, és allò que... Diríem que ella i jo... Estem una miqueta... Lluís potser comuniquem el mateix, però la forma és diferent, perquè cada persona és diferent. I potser, fins i tot, tenim un públic diferent, no? Què va passar amb la Maritxell Falgueras? I es va criticar en el sentit que es va dir que ella només faltava ella, parlant a la gent, com si fossin som normals. La frase va ser aquesta, a nivell xarxa, el volia molt, a la cosa. Ella no va sortir... Ella no va sortir, en cap moment, al programa. Llavors, de quina manera va sortir, perquè la van nominar? Que ella només era al programa i era tan dolent i tan desestrós que només faltava ella, parlant a la gent, com si fossin som normals. Però ella... La cosa va esclatar i ella va sortir a xarxes... Qui va dir aquesta frase? Una persona... Jo no la conec. Podríem dir que és un comunicador. No ho sents mai, si és periodista. Ara ja és allò que dius... Clar, tenim periodistes, tenim professionals... I tenim comunicadors. Semblava una mica sèrie, vaja. Exacte, i jo se'n veredic. Va quedar bastant afectada i aporta molts anys que està rebent... Cleques. Cleques segons de quin sector, sobre tot, sempre són a nivell molt masclista, per la forma de parlar, de vestir, de fer... I diríem que, a nivell xarxa, ens hem posicionat tots bastant a nivell defensat, defensar el que és la comunicació i que més... És que no hi era. Si hem de criticar algú, criticar la taula. De defensar-la totalment, no? És allò que dius, ara he imaginat que... Vull dir, el pobre dona va cavallar al mig... Va cavallar al mig sense... Sense voler-ho. Sense voler-ho, sense ser-hi. No, no, clar. I la van anomenar ella, com igual, no sé, menomenant algú, no? És allò que dius... Està exposat. És el perill de la xarxa. Sobretot alguno de les xarxes, avui dia, sembla que serveixi més per insultar. Twitter és una bocador de merda, literalment. Ja fa anys que... I és una pena, eh? Però jo a Twitter res, zero. Una pena, perquè podria ser molt constructiu, de la mateixa forma. Que ara estem opinant, aquí obertament, i vam estar l'altre dia... també criticant, avui diríem que el programa ha anat a més de lo mateix. Els vins s'ha tractat lo mateix. No es va trencar cap de suro ni va caure cap gota. I diríem que potser el vi... Jo vaig veure un... Jo vaig veure un menys, menys, menys segons. Sí? Jo vaig veure un pobre que estava molt nerviós. El primer de tots. Que això passa. Aquest és el que ja he dit, que jo no el vaig veure complet el programa, per tant, no puc parlar, però sí que em vaig fixar en aquest, i semblava que no sabia presentar el vi. Li tramulava tot. Li tramulava tot, li tramulaven els plats. A part que amb altres coses, però, si el vi... Que li sembli, posarem això. I, bueno, no ho sé. Qui és el que et trobes, molts cops? Però estem parlant d'aquell dia és el que t'has de lluitar. Exactament. A veure, que no costa res, et fas un guió. A casa et poses davant d'un mirall. Tu prepares? El final sortia en un restaurant a la sala. És com una petita actuació. Si tu... Jo me'n recordo que em vaig estar fent les pràctiques de l'escola de restauració i hostalatge al carrer Montaner. Era a mi... Personalment, no és el que més m'entusiasmi, però no deixava de ser una petita actuació. Clar. T'has de fer i tu prepares. Tu prepares, et crees un guió, i ja s'està preparat davant d'una crítica, d'una consulta o del que sigui, no? Clar. És el que passa amb els restaurants. A la major part dels restaurants, a l'hora del vi, et porten la carta, no tenen ningú ni que t'ho orientin i res. I, llavors, cadascú posa aquest que el conec o tastaré aquest que no el conec, però no hi ha, normalment, no hi ha el darrere ni tan sols, encara que no hi hagués un somalia, com a mínim una mica d'explicació amb cada vi. Sí, perquè és això. T'he entrat? El vi i el preu, de l'ampolla, i, en alguns casos, si se veja per copa. I si no... I si no el vi de la casa, cada vegada trobo que hi ha més llocs fins millors, perquè abans el vi de la casa moltes vegades si no el tenies engaçosa. A França ens hi trobem, era impossible. A França ens hi trobem, a molts llocs, que ja et diuen allò, si vols, el pichet, no? Que seria aquell petit embàs, que més aviat són un gerret, amb un vi que et porten i ja està dins. Podrien portar un burro, també. Sí, també. I no passa res. Tu ja saps que segurament és un vi d'una qualitat. No a l'abada, però que ha de ser correcte, no? I per mi és molt agradable. I mira, ens quedarem a França, avui. Ens quedarem a França, però ens tornarem aquí. Perquè avui fem una mirada cap a una varietat de raïm, blanca, d'origen francès, que és la xardona. Hi ha moltes vegades diem la xardoneu o el xardoner. A vegades és allò que buscar-li un gènere a una varietat de raïm. Sí, el xardoneu o la xardona. A vegades hi ha gent que diu el xardoner. Suposo que un francès deu de ser la xardoner. A mi m'agrada dir la xardona. Pots dir com que és varietat. La varietat xardoner. I si no, el raïm xardoner. Suposo que el tricol el posem en funció de si estem passant amb el raïm o en varietat. Suposo, eh? Però si és allò que ens hi podem trobar, no? No, no, no. Això hauria de determinar un... És com l'agarratge o el garratge, no? Sí. Tenim varietats que sempre s'han dit que són aquelles noples. És curiós, eh? Tenim unes varietats que són noples. Sí, sí. I unes que no tan. Som la varietat nopla. Sí, el proletariat del raïm. Exacte. I sí que noples en el sentit de que tenen aquella capacitat per fer grans vins. Original de França. Més concretament de la zona de la Burgonya i Txampany. Vale. A la Burgonya el trobem sempre 100%, mai amb copatge. A la regió de la Txampanya. Sí. O del Txampany, no, perquè com que és la regió... La regió. De la Txampanya. La costumera va trobar, normalment, amb copatge, amb el pinot noia i la pinot menier. Però si anem a comprar o trobem un xampany que posa blanc de blancs, sempre serà xardoner. Però blanc de blancs, això és una marca? Blanc de blanc seria producte blanc elaborat en raïm blanc. També pot haver-hi blanc de negres. Que n'hem tastat i n'hem parlat. En aquest cas, indica blanc de blanc. Un producte blanc elaborat en raïm blanc. Perquè les altres varietats són negres. Per tant, estem especificant que li donem un valor en positiu. Ok. Des de... segurament de les varietats. Bueno, les varietats. La varietat que més està plantada arreu del món. La trobem, sobretot, tota la zona del Rosselló a França. A Catalunya en trobem. També. I diríem que es va posar com bastant de moda. Sí. Hi ha cap a 25, 30 anys. O cap a 30, és que els anys passen i han d'anar a recollir. Cap a finals dels 80. Cap a finals dels 80, ja el León la introdueix juntament amb la Cabaret, sovignon. Sí. I aquí molts viticultors, que era allò de dir cap a un apostem, pensant que fa 30 anys, la majoria de raïm que tenien plantat, sobretot cap aquí, al Penedès, era per elaboració de vins escomosos. I com es comencen a elaborar, en aquell moment, més vins blancs, perquè el vi negre també havia quedat l'elaboració del blanc del negre, una mica com... per anar-hi un plint, no? Però no teníem com a referència grans vins. I és això. És la gent de León que comencen a reïnxar-te, a plantar, que haureu d'això vinyó, a Marlot, a Chardonnay, i comencen a aparèixer tota una sèrie de vins, que tindrien aquest origen francès, que vindrien altres latituds, amb altres... diríem que no tot el clima que tenim aquí seria l'ideal, però, bueno, es planta...Aquí que seria massa calit. Aquí estem parlant que originàriament està de la Burgonya. El centre de... Estic buscant ara mateix mapes, perquè no sé en quin punt està ubicat la Burgonya. Ah, aquí ho veig. Bueno, el centre... És un centre nord. Nord és...Exacte, cap a Carcassona. Ja trobaríem un clima més similar al d'aquí, però qui és? Sí. El que passa és que els terrenys són relativament baixos. Són baixos, no tenen gaire alçada, terreny calcari, un altre tipus de clima... I aquí es comença a plantar. Doncs, a la mateixa forma que el trobem, d'Austràlia, Nova Zelanda, Sud-Àfrica, a molts llocs, diria que és una varietat amb molta capacitat d'adaptació. Vale. Una altra cosa és... Com està, aquí, no? Sí, no fer-ne orientar baixa qualitat, sinó que, no a tot arreu, és una varietat que es pugui expressar el màxim de bé possible. Per tant, podem trobar molta vulgaritat. Vaig vulgar-se en el sentit de... Sí, estan bé. Però un mes d'alçada, no? Exacte, que no es presa. Hem parlat moltes vegades que fins i tot els llevats ens condicionen molts aromes. Per tant, fa uns 20 o 25 anys trobàvem a Catalunya molts vins blancs elaborats amb xardoner, que tenien tots com un perfil molt igual. Sí. Molta fruita, poma, pera... Pinya, unes notes com tropicals. Però que així anàvem a tastar aquests vins de la burgonya, aquests grans vins... que els podem guardar per les seves capacitats, perquè és una veritat amb una capacitat ácida bastant alta. Doncs que, anormàticament, no eren ni igual, perquè tampoc es busca el mateix perfil. Llavors, ens vam trobar amb una quantitat de raïms... de vins elaborats amb xardoner, relativament corrents, feia molta gràcia i tot. Sí que algun celler, com per exemple, gel león, augustus, canfeixes, neveran, l'olivera, avall bona de les monges... En aquell moment veies que tenien algun xardoner 100% que despuntava, despuntava perquè amb la gran majoria... molts els fermentaven amb bota, de roure. Llavors, potser, per la situació del celler, de la tipologia de terreny i de la forma de treballar-ho, s'aconseguia tindre uns vins més potents, més voluminosos, amb una capacitat d'envelliment, que ja els feia diferents d'aquella resta, i que avui en diem que no els tenim. D'aquí el valor potser encara de posar-los una miqueta amb alça, perquè tot i que ara hem mirat molt a les nostres varietats, com el xarel o l'aparellada, el macabeu, la malvesia... Encara tenim xardoners, que els hem desprestijat, perquè també van a tot dins del mateix llot. I que hi ha tot un sector de gent que encara demanda que fins i tot molts viticultors es queden soptats de... Però encara hi ha demanda de xardoner. Sí, perquè agrada, o perquè fins i tot tenen un bon record d'aquells. I ara n'hi ha nominat uns quants. N'hi ha algú que potser en aquell moment no em feia, o l'utilitzava per elaboració d'acaba, però que ara també té algú de jove i són vins interessants. Us he comentat, és una veritat, amb una certa cidesa, per tant, molt apta per envellir. Vale. No són els vins que trobem a la burgonya, són diferents. Encara que sigui per envellir, encara que sigui blanc. Encara que sigui blanc. Perquè sempre hi ha cèl·li de jove que sempre... No, no, no, no, no, no fossin per envellir. Tenim perles, Albert. No, no, jo dic per les creences d'aquestes populars... que tot a la vida, no un vi blanc, sembla com si fos sempre un vi jove i te l'aprendràs de seguida, un vi negre pots guardar. Això era de càrregues coses que es deien, fins no fa gaire, i suposo que això encara queda estant el subconscient de molta gent. Queda, queda, queda i molt, però és allò que si ara busquessin d'aquestes referències que us he dit amb polles de fa 5, 6 i 7 anys, i per què no deu? Podien tenir alguna sorpresa, no? És allò que... Ja tornaríem una mica al menú aquest de tardor, no? Clar, amb els... De què potser ja no ho volem, aquest vi tan lleuget, tan fresc, sinó que busquem, hi ha un estil de vi, una miqueta més. A més, que és algo també que el cos ho demana, eh? A vegades ja, clar, quan fa calor, en segons quines vegudes dius, ostres, doncs ara potser això no m'intre. No tenim tanta necessitat de veure tant, segurament, però potser ja no tenim tant de set. Ja us tampoc fa falta que sigui algú tan lleuget, potser... No cal tan lleuget, potser l'estiu és allò que tens més necessitat, de veure més quantitat, més fresc, més fred. I ara és allò que dius, penjamela, un vi elaborat amb xardoner, jo no tiraria mai cap a servir-lo cap als 6 graus, 8, ja tiraria fins i tot els 8 i els 10, 12. Vale. Perquè és que aromaticament es deixa anar, perquè és allò que dius, no li hem de magar res, al contrari, que es despulli, no? Sí, sí. I notar aquestes notes. A la zona del Somontano, a Aragó, i hem de parlar d'això, que és a Òscar, no? I és allò com aquell prepirineu, ja tenen l'alçada. N'han fet de molt bons, i que jo crec que encara aguanten molt bé el tipus a Navarra, també, que el xardoner és molt xulos. També podem trobar en d'altres zones. És una varietat amb una capacitat d'adaptació enorme. L'únic és això, que el reivindiqui capacitat d'adaptar-se, no vol dir que puguem fer qualsevol cosa. I has dit una pregunta, Iema, amb el tema del joc de cartes, no en el programa concret que vam fer ahir, sinó en general, quan presenten els vins, ho fan d'acord amb el tipus de menjar que serveixen? O sigui, tenen en compte... No ho sé, se'ls hauria de preguntar, és que ningú ha dit. És el que jo deia abans, que no dona la impressió que hi hagi aquesta... No. Ahir va haver-hi un, fins i tot, que els porta en el vi, i el plat triga molt. I se'ls veu, no hi ha cosa més trista, que veure quatre persones en una taula, i mirant-se. I van va a vent, i allò que notes que hi aniran... Sí, és allò que dius. No té sentit. O sigui, tu a casa va a vent... Perquè primer serveixi pots fer coses. Primer serveix el vi o el menjar? Clar, serveixen el vi. O sigui, tu no veus que preguntin, per això dic que potser no sé si és un tema del restaurant, o del muntatge del programa, però en cap moment és quins vins teniu, o quin estil de vi recomanes, però que encara van molt blanc i després el negre. Sí, és el que dius. La impressió que em va donar a dir... Per això et posaré un vinagre, i jo penso que és aquest, però no hi ha més explicació que aquesta. No, i el segon ha de ser més fort que el primer. I ja estem parlant que hi era el pollastre, eh? Sí, el pollastre de pot a blava, sí. Per tant, el joc... Ja hauria de ser immens. El que és allò que dius és que he vist dos programes i encara no he vist que em vius comós. Ja. Al final no sé qui va guanyar. Jo crec que era el que posava més mala llet, perquè és allò que dius. Aquell jove. A mi se'n va... Perdó, eh? Jo crec que se li va travessar. Se'n va tragantar perquè era un destructor de tot. Clar, si hi ha un que va posant... Unes notes baixíssimes. Un dos li va posar un. Ni que vagin juguin una mica, però no juguen tan fort, clar, qui guanya ja se sap segur. Encara que després el presentador pugui... emetre el seu vot particular. Però, bueno, la puntuació hi ha destructora que ha fet a l'altra. No, no, jo crec que... Totalment. Per les crítiques que reben a xarxes... Potser jo els hi va bé, eh? Al final, l'audiència és... És que és això... Però, clar, fa més mal que bé, no? És un sentit que potser és allò que... Tenint el prat d'aquí, tan a prop... I ahir hi havia els restaurants al prat. Potser ja aniríem, no? I penses, hòstia, després jo ara el de Sarvalló no ja aniré, no? Home, té un punt de... avui els veïns no sé què li hauran dit. Però és allò que... Sí, jo... Uuuh! Estic llegint aquí cosetes de xocs de cartes. I, bueno, l'està mirant un 5 minuts. Pobre, no, diu una aquí, diu... Però, com que res és el que sembla, el xoc que va robar un xaval de lleida que té un restaurant en una masia de Sarvalló. Un veritable... Bueno... Sí, i una paraulota. Que va demostrar que els tòpics s'han de tenir sempre en estricta quarantena. Sí, sí. Que van allò a moda... Per tant, destruir. Reflexió, tindríem un programa que podria oferir molt, molt en positiu, també deixant evidència, el que és negatiu... Sí, el que passa... Però no saps mai si hi ha el que busca... Segurament no tindria tanta audiència, perquè, clar, el morgo d'aquestes baralles entre restauradors... És molt gran, i, possiblement, si el programa tingués aquest sentit més... Més l'údic, no? L'údic... L'údic... A lo millor hi hauria una altra tipologia de gent que s'hi quedaria enganxat, però perdria audiència. Sobretot seduir-te a l'hora d'anar-hi, no? Exacte. Jo crec que una de les funcions només hauria de ser mirar-ho i ja està. No. Tindrà la possibilitat de que et piqui i diguis... Ostres, ho tinc aquí, i m'escap, o no. No he d'anar a Girona o a Lleida i he d'agafar el cotxe, no? Llavors els tenim aquí molt a prop, no? Clar. Per anar tancant el programa, us dic el guanyador, la masia can Guitart Bell és... El Cervelló. Sí, sí. Bé. Només tenia un plat de pollastre a plat de pot a blava. O sigui, ja tenia aquest punt de crítica i... A mi... Jo miro molt això, no? Quan obren les croquetes i mirant la textura. Aquesta és allò que acabes allò mirant. I un que li va dir... Quan obren o t'agafen això, un plat, i te'l comencen així. A descripar. Amb la furquilla te la xafen. Potser és el que de fer, no? Sí, per haver-hi dos moments. Aquesta croqueta no es nota que és a pollastre. Entra a la croqueta i li porta el cuiner. O a l'obra li dius que és a pollastre. Sí, però és allò que dius... Ostres, potser hauríem d'anar a buscar-ho. I quan li porten la paella, que diu això és per un. Sí, bueno, per un i una mica més. Diu, home, una mica més i per tant... Ja es feien els arrels que van sortir aquí, que ens alquen a un parell. Fem molt bones croquetes. Ara això sí. Les estovalles, ahins, ara que no. I acaben restaurant. No, perquè és allò que dius... Segons com tinguis la decoració, donarà més o menys. És allò que dius... Ostres, no sé... A mi va haver-hi un que em va... No sé de decoració, però em va cridar molt l'atenció que era com una teneu obert. Era molt basco. Jo havia estat a la teneu. Sí, aquella em va... No, no tenia una decoració molt especial, però allò... Però et recordava una miqueta, aquella teneu, no? Antics. Les taules encara conservaven allò que eren de marbra. Allò ho vaig trobar super... No sé... Més que començar a posar... O sigui, allò... Potser modernes. Sí, sí, no sé... Potser ens va recordar una mica... Fons quants era, era com eren els parts dels ateneus. Els ateneus, sí. Per 40, 50 anys, alguns, quan vols despartir, en alguns encara trobes... Normalment, amb ateneus petits. Ateneus petits que es conserven. Veus, encara, que conserven aquell estil de bala, amb aquelles taules, això de marbra, amb el peu de ferro... Amb aquells peus. De ferro-fos. I jo li donava una gràcia. A mi... Era el punt de reunió de la gent, que anava a jugar a cartes, anava a jugar al dominó. No són els més bonics, no? Si no que et transmeten... Tenien una vida molt, molt, molt forta i... No, sí, sí. I hi havia poca diferència entre l'ateneu d'un poble i l'altre. Podia ser més gran, un altre d'això, tenir la taula de fusta... És l'estil. L'estil era molt semblant. A part, que també era l'estil de molts altres bars i restaurants d'aquella època. Nosaltres ens quedem, possiblement han sigut els que han aguantat més temps. Els altres van anar passant... Suposo que pels anys 50-60 van anar canviant de mobiliari i molts bars antics. Clar, que potser els havien estat així, però van anar evolucionant. Sí, sí. Si volteu una mica, jo vaig estar a l'ateneu de tàrrega a l'estiu, i també té aquest punt, és allò que dius... Maco, allò que dius... No tenien el roure, però tenen un pati molt xulo. Per tant, és allò que dius. Jo crec que no teniu a deser això, no? Aquella sensació de... Vagis on vagis, aquella sensació de que és una mica el teu ateneu. Clar. Jo crec que el, si més nou, quedava explícit. Tu has tingut, saps, els esdevenents gastronòmics d'un parell que es diu Mercat de Mercats, a Barcelona, i el test de la Rambla que es va fer... Sí, que s'han fet aquest cap de setmana. Sí, allà hi ha tema de vins, allà no... Sí, sí, i és... Es podia tastar vins, no hi ha anat, eh? Però he anat seguint, he anat seguint... Una mica a la pista, no? A un professional que altre. I hi havia zona d'acostació de vins, allò en tauleta... Molt lligat amb el menjar, no? Potser més que específic de vi, que segurament també hi era. Van començar a fer petites... Vam comentar l'altre dia amb menjar un targarona de cuina miracle. Sí, perquè ell sempre hi va. Ell fa el càtering que els organitza dos. Llavors ho podem estar comentant. Jo no sabia molt bé que eren aquests dos... Dirien que l'organització té seu a Sant Just. Sí, bueno, l'organització, de fet, la persona que ho munta, és una dona d'aquí de Sant Just. La Rosè. Sí, sí. Per això ja queda tot. En família. Exacte. Molt bé, doncs, astrit Albert, un plaer haver-vos tingut aquesta tarda, de dijous i res, ens tornem a trobar la setmana vinent, d'acord? Perfecte. Vinga, bon cap de setmana, bon pont. Aquí no fem pont, però... Cap de setmana llarg, per molta gent. Sí, sí, sí. Per molta, per molta. No, mira, en l'altre és com que al dilluns tenim festa, doncs farem com un pont. Els rumiavem, eh, que d'any ens plantegem, obrim, obrim. Vinga, cada any una cosa diferent. Però ja veurem dissabte si queda gaire gent a Sant Just. Ah, sí. Adéu. Adéu. Bé, adéu. I don't know what you're missing till you try. I'll keep you satisfied if you stay. Won't you stay, stay? Stay room for my love. Stay room for a moment to be with me. Stay room for my love. Stay a little, stay a little for me. Won't you stay a little? Stay a little for me, oh. Stay room for my love. Stay room for a moment to be with me. Stay room for my love. Stay a little, stay a little for me. Won't you stay a little? Stay a little for me, oh. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta-te al voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques a bé baixa i xl.com. Perquè, quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya, 100 milions i mig de futurs. Catalunya Ràdio, les notícies de les 6. Bona tarda, us informa qui l'hi on sabria. Des de les 6 de la tarda, per tant, a aquesta hora, i fins a les 2 del vespre, es fa un altre torn de vaga dels maquinistes de Renfa a l'estació de Sants, Barcelona, Carles Ponera. Bona tarda, aquí a l'estació de Sants, envien relativament tranquil, amb poca influència d'usuaris, que, com ja porten patint 5 dies a vegades, s'ho aprenen amb força resignació, mentre estan pendents de la magafonia o dels pendents d'usuaris que viuen de la sortida dels trens, amb poca intel·lació, i toca córrer, esclar, això els que tenen la sort de tenir tren. Aquests són alguns testimonis de viatges queixosos. I els trens van fatal. No diuen hores, a la pantalla, a les ap, a les coses que després són veritat, tot va molt malament. I espero que esta huelga terminei que está clara en lo que tenga que arreglar. Avisaran 5 minuts d'entració quan ve el tren. Llavors t'acordis. I tots ja veuen el tren perquè no hi ha més. Com deieu des de les 6? La circulació de trens torna a ser la dels serveis nens, que avui s'estan complint en un 70% a diferència dels 50% dels dies anteriors. Si tot això, pendents de la reunió d'avui d'en comitè de vaga, i si em surt un acord que permetés convocar les aturades, que de moment continuen convocades per demà, i dilluns dia 11 i dimarts 12, en ple pont d'opilar, i aquestes de 24 hores. Carles Brunera, Catalunya, Ràdio, Esplació de Sants. Notícies breus, Carme Montero. Collectius de periodistes qualifiquen d'atac a la llibertat de premsa al judici contra un fotoperiodista del diari El País, detingut l'octubre del 2019 quan cobria les manifestacions a la plaça Urquinaona de Barcelona. La Fiscalia demana per Albert Garcia 18 mesos de presó una pena de multa de 40 dies i una hemdenització al delicte presuntament, lesions lleus i atemptat contra gens de l'autoritat. Un dels rius de l'ava del volcà de la Palma s'ha separat de la ruta que seguia i ha arrasat més edificis i camps de conreu fins a caure al mar a 350 metres de la colada principal. A la zona oncau ja s'havia format una plaça de l'ava en l'arrupció del 1949. D'altra banda, aquest migdia s'ha registrat un terratrèmol de magnitud 4,3 que s'ha notat gairebé a tota l'illa, segons ha confirmat des de la xarxa de vigilància volcànica. Des de la mitjanit passada s'han detectat una vintena de terratrèmols al voltant de l'arrupció del volcà de Cumbra Vieja, 4 de magnitud superiors a 3 i aquest últim de 4,3. El líder de la CDU Armin Laschet fa un pas al costat 12 dies després de la desfeta electoral a les eleccions alemanyes. La retirada del succesor d'Angela Merkel deixa via lliure a l'SPD per negociar més fàcilment un govern de coalició amb liberals i vers. Són informacions dels mitjans abans no compareixi a dos quarts davant de la premsa. Berlín Oriol Serra. Bona tarda. Amb l'anunci de deixar la presidència del partit per part de l'encara líder de la Unió Cristiano-Demòcrata, Armin Laschet sobren alguns interrogants. Per exemple, si la CDU renunciarà a intentar formar govern amb liberals i ecologistes, o si el partit que en el seu dia validarà la consellera Merkel, optarà per situar un nou candidat a la cancel·laria al lloc d'Armin Laschet, o si aquest encara intentaràs de venir cancel·ler, malgrat les poques opcions que li queden. Segui com sigui, la CDU ja hauria reservat un espai a la Fira de Dresden per celebrar-hi un Congrés extraordinari del partit a mitjans de desembre. Oriol Serra, Catalunya Ràdio, Berlín. El Consell de Drets Humans de les Nacions Unides ha acordat avui posar fi després d'una estreta votació 21-18 als mandats dels seus investigadors independents al diemen. L'Arabia Saudita, que hi pressionava Ginebra, exercit també una forta pressió en aquest cas contra la renovació per dos anys més de les tasques dels investigadors de les Nacions Unides. El 86% de la plantilla de la seu central de desigual a Barcelona vota a favor de la jornada laboral de 4 dies. Els treballadors han acceptat la proposta de la empresa de treballat de dilluns adigors amb opció d'un dia de teletreball, amb una reducció del 13% d'hores de feina i el 6,5% del salari. I aquests actuaran a Barcelona. Red Hot Chili Peppers, el grup que li posarà a començarà la seva gira mundial a la península i bèrica el 4 de juny a la Cartuja de Sevilla i el dia 7 ja aquí, al país a l'Estat, a l'Ímplit de Barcelona, les entrades sortiran a la vent del divendres 15 d'octubre, al web oficial del grup. Esport, Sergi Andreu. El Barça de Bàsquet juga la pisa del Vall, hi ha hernedors quarts de 9 en el segon partit de l'eurolliga. Ja sí que visc si us té la baixa del Pipot Sanly, les Ionat. El partit es podrà seguir travessant el web i l'apta Catalunya Ràdio. En em vol, al Barça, juga dos quarts d'avui contra el Pinheiros, Brasilé, la segona semifinal de la Supercloop, el Mundial de Clubs, i en futbol a 3 quarts de 9. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda. Us informa l'Ualopez. Bona tarda. Exaurides en menys de 24 hores moltes activitats de les festes de Tardó d'en Guan. Si informàvem que en menys una hora ja s'havien exaurit les entrades per el primer passi del musical Mamamia, que es dura a terme la façana de Can Ginestal, dia 16. A llarg de les següents hores també s'exaurien les entrades del segon. Ara, però, s'ha obert l'oferta d'un tercer passi a les 11 de la nit, pel qual encara hi ha entrades disponibles. M'han repetit aquest fet tots els actes infantils, dels quals s'havia de fer reserva d'entrada per poder-hi assistir. Així, doncs, no queden entrades per l'hora del conte, amb el Marremeu, la Maria Castanya. Ja no queden tampoc entrades per cap dels cinc torns disponibles per participar a la festa d'altre, del Carraublau, el nou centre cívic Soledad Sants, ni per l'espectacle infantil Grimpellunes. Les resta d'espectacles dirigits en públic més general i adult encara tenen entrades disponibles, que recordem, que es poden reservar mitjançant la pàgina web de senjús.barre inscripcions o directament a la plataforma d'entràpolis. Demà a divendres torna un any més a Senjús el cicle de concerts d'onerges sèries amb la seva novena temporada. El col·lectiu, fundat al 2013, treballa organitzant cicles musicals especialitzats al gener del jazz i la música afroamericana. Des de principis del 2014 s'obriquen a la teneu de Senjús d'Esvern, on hi tenen lloc, els concerts i amb qui treballen conjuntament. El primer concert d'aquest cicle serà demà a divendres 8 d'octubre, a les 10 de la nit, amb Sergi Sirventes Muth Trio. Un trio format pel Camaleónic Sergi Sirvent, amb dos referents de la escena jesística catalana, l'Òscar Domènec i el Manel Fortia. Els músics presentaran estandes reharmonitzats i contra temes. El cicle continuarà fins al mes de maig realitzant el segon divendres de cada mes un concert, sempre a les 10 de la nit, i a la sala del cinquantenari de la teneu. En el Mar de les Jornades Europes de Patrimoni del 2021, aquest dissabte idiomen es dura termes el primer itinerari del patrimoni històric de Senjús d'Esvern. Es fa amb la voluntat de propar el coneixement del patrimoni del natural com l'arqueològic i l'arquitectònic de Senjús d'Esvern, els veïns i veïnes del poble. S'oferiran explicacions, informació de la història, dels llocs que es visiten i pretén ajudar a fer prendre consciència de la seva protecció i el seu manteniment. Es recorrarà una distància aproximada de 3 quilòmetres, sortint des del part darrere l'institut, davant les restes de l'antiga font de la bona aigua, i acabant a Can Candelé. Per moment, totes les entrades per l'acte es troben exaurides, però des de l'organització es feia referència que aquelles persones que no s'hagin apuntat o s'hagin quedat sense entrada sempre poden acostar-se a l'inici de l'acte que començarà a les deu del matí. Allà, en cas d'averi baixes, es deixarà entrar noves persones a l'acte. Això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat senjús tenc en just notícies complet de l'una del migdia. Fins ara mateix. Soc llavor, soc planta, soc flor. Soc la llavor que desperta el teu amor. Soc la llavor que està a prop teu. Soc la llavor del canvi i la transformació. Soc la llavor que envalleix i la que t'ajuda a viure. Soc llavor, soc la teva planta, soc la teva flor. Fem créixer Albert, Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. El grup catalana, per la pana, per la pana. Som a reta d'imperi, pantalons que no diguin gaire. I una camisa oberta, tot pus vermell per no perdre l'aire. Som a reta d'imperi, pantalons que no diguin gaire. I una camisa oberta, tot pus vermell per no perdre l'aire. Som a reta d'imperi, pantalons que no diguin gaire. I una camisa oberta, tot pus vermell per no perdre l'aire. Som a reta d'imperi, pantalons que no diguin gaire. I una camisa oberta, tot pus vermell per no perdre l'aire. Gafa la xancleta i la movil·le. Vientem a la platja anem-hi davant. Deixa la caboria, som fangiprent. Gafa la gorra i fent el barret. Gafa la xancleta i la movil·le. Vientem a la platja anem-hi davant. Deixa la caboria, som fangiprent. Gafa la gorra i fent el barret. O potser escapa massa calor. Ara al temps no corren, ja això fa por. O potser escapa massa calor. Potser esplau engega el ventilador. O potser escapa massa calor. Ara al temps no corren, ja això fa por. O potser escapa massa calor. Potser esplau engega el ventilador. Anem-hi. Una camisa oberta a topos vermells per no perdre l'aire. Una remesa d'imperi per no lligir-la gaire. Una camisa oberta a topos vermels per no perdre l'aire. Una remesa d'imperi per no lligir-la gaire. Una camisa oberta a topos vermells per no perdre l'aire. Una remesa d'imperi per no lligir-la gaire. I una camisa oberta a tots els vermets per no perdre l'aire. Si rancarà! No sóc pàntica. Pots escapar massa calor. Ara en temps no conlo en que xafarà. Pots escapar massa calor. Existeu en segle el bon tirador. Pots escapar massa calor. Ara en temps no conlo en que xafarà. Pots escapar massa calor. Existeu en segle el bon tirador. HEPPEI! Cançat d'haver d'anar a comprar a Barcelona? Busques alguna cosa en concret? Deixa de buscar. La teva resposta està molt més a prop del que et penses. Està, de fet, a la porta de casa. Sant Just Market, sense anar més lluny. Comper els teus comerços de sempre, ara online. Productes de qualitat i del comerç local a un clic de distància. Alimentació, moda, salut, tot el que et puguis imaginar. No perdis més el temps i aconsegueix productes locals a bon preu. Afavorint el comerç de proximitat. Comper a Sant Just, sense anar més lluny. Sant Just Market. Més informació a la plataforma SantJustMarket.com amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just Market. Ara és tot l'Estatiu d'Esber. Sintonitzes l'Estatiu d'Esber. La Ràdio de Sant Just. Durant de 8.1. La Ràdio de Sant Just. Això és espectacle. Durant de 8.1. Durant de 8.1. Durant de 8.1. Durant de 8.1. Durant de 8.1. Durant de 8.1. Vinga, doncs ara ens toca fer l'espai de teatre amb la Maica, com cada dijous, o la Maica, bona tarda. Bona tarda, bona hora i bon programa. Exactament. Escolta, estic desbordada de tants estrenes i tantes coses que estan arribant als teatres aquests dies a Barcelona. És un opera. És un opera, però a mi de veritat tinc una sensació d'eufòria, de veure que tothom s'està esforçant per posar en escena obres, musicals, lectures, vull dir de tot. I ara, evidentment, ha faltat el més important, que és el públic. Ara ha de respondre al públic. Aneu al teatre, bona gent, que el teatre us necessita. Avui començarem parlant de dos grans, grans musicals que venen a Barcelona, que per fi venen a Barcelona. Bueno, un Torna a Barcelona. Estem parlant, la gent de la meva edat segurament ho va veure en el seu dia. La pel·lícula, sobretot. I estem parlant de Fama. Fama va ser una pel·lícula històrica, el 80, parlava de la generació dels anys 80, i de tot el que estava passant una mica amb la generació jove, en els joves d'aquella època. I aquest espectacle que torna el teatre Polo, perquè fa 13 anys, més o menys 13 anys, que va ser l'última representació en aquest mateix teatre. O sigui que el teatre Polo ha recuperat Fama, però no és la Fama que es va veure en aquella ocasió. Perquè es necessita gent jove. Gent jove que ha d'anar passant, no? Exacte. Per tant, el primer que hem fet és... hi ha un gran al·lent molt internacional, però el que hem fet per posar en marxa aquesta Fama d'ara, d'ara mateix, doncs hem fet un càsting públic. Han participat més de mil joves. Bueno, un boca broma, eh? O sigui que ha estat molt renyit d'arribar a ser finalista per fer Fama. I tots els que han participat en aquest càsting venen... Bueno, tots, gairebé tots, la majoria. Sí, alguna excepció sempre hi ha, però gairebé tots venen d'una escola cènica de les que tenim a casa nostra, que són moltes i molt bones. Sí, sí. Llavors, segurament tu no has vist la pel·lícula Fama, perquè és molt joveneta? La pel·lícula, no, però el musical sí. Vale. Doncs el musical què vam fer a la Polo? No, no, no, vaig veure. Fa molts anys, quan vaig anar a Londres, una versió. Ah, molt bé. Sí, sí, sí. I després... crec que aquí, al casal de joves, van fer alguna versió d'alguna companyia a nivell més amateur, d'alguna companyia de parquí, del vas llobregat, van fer, no sé si, alguna versió... Sí, que va ser una versió a la millor més curta, o més això, però era la història, no? Era Fama, sí, sí. Bé, doncs, la història, per aquelles persones que no sàpiguen absolutament de acabar, es basa molt en la juventut del 1880, això que quedi clar, però evidentment la màgia que té al espectacle pot agradar-li a la nova generació d'avui. No entens? O sigui que... perquè no sé... Crec que el que expliquen, en realitat, és universal. Sí, sí. I no té edat, no? La història és d'un grup d'estudiants d'arsesècniques de Nova York, i llavors, doncs, bueno, el que explica, doncs, és això, els problemes que hauran de superar, com la seva esposa, com tenir triomfs a la professió que s'estan dedicant, després, no sé, problemes d'identitat, de sexualitat o de drogues. Els anys 80 i 90, la droga era una cosa molt, molt, molt habitual entre la gent jove, no? És un espectacle ple de ritme, de color, de vitalitat, o sigui, és una producció molt dinàmica, la que ha fet Coco Comín, i el director musical és el Pablo Salinas. Jo penso que val la pena d'anar-hi. Veuen coreografies de ballet, de ballet clàssic, eh? Les coreografies van des de ballet clàssic, passat per al jazz americà, per al lúquing. També hi ha, en aquella època, un recipient hip-hop, que ara ja no s'estila, però que en aquella època va començar, i que estava molt de moda. També hi ha alguns números de claquer. Ah, mira, sí, sí. I la Coco Comín penso que ha fet una magnífica, magnífica direcció, perquè, bueno, la obra és superchula. Sí, sí. I la coreografa també és molt, i el director musical també. I hi ha quantitat de gent jove que ara està estudiant teatre, o que acaba la carrera d'estudiar teatre en aquestes escoles que tenim... Que necessita una sortida, també. Exacte. O sigui que recordeu, Coco Comín, el teatre Polo i Fama, el musical. Escolta'm, estem sentint de fons la cançó, eh? A veure, a veure, a veure. És aquesta? Dicam que sí. A veure si es veu... Bueno, aquesta pot ser una, sí. No és la que havíem parlat... Ah, sí, sí, sí, sí. A veure, puja. Aquesta, aquesta, sí. A veure si és aquesta, aquesta. Sí, eh? Jo crec que aquesta és la que més... M'hi ha moltes cançons, perquè és musical, evidentment. Però aquesta potser és la que es va fer més popular, diguem-ne, dins d'això. Bé, deixem Fama, perquè tenim un altre musical que arriba a Barcelona, aquest cas, el Teatre Victòria, i que és un musical que ha estat 11 anys a Londres, 11, eh?, que es diu Ràpid, eh? 4 a Broadway, 4 anys a Broadway, i 3 a Madrid. I estem parlant d'un musical que la banda sonora d'aquest musical l'ha composat en el Tonjons. O sigui, imagina't, eh? Brutal, imagina't. La banda de Billy Elliot, el musical. Billy Elliot és un espectacle preciós. Jo vaig tenir l'oportunitat de veure-ho a Madrid. Sí. I aquí a Barcelona, a veure, els sectors principals són els mateixos de Madrid, el que han canviat, evidentment, és els nanos. Però els nanos estan, és increïble, la feina que fan. Jo diria que, a veure, la partitura del El Tonjons és magnífica, de veritat. O sigui, les cançons són guapes, guapes. L'emoció a flor de pell, quan les sentes, quan les escoltes. Després també el talent de l'elenya artística dels nens, perquè pensa que són nens molt petits. Clar. I mare meva, o sigui, és increïble. Jo el que vaig sentir mai, que les notícies sobre l'elenya dels nens de Billy Elliot era com que era un musical que havien d'estrenar abans de, la idea era fer-ho abans de la Covid, els nens que van començar a preparar, com que estan en aquella edat dels 11 o 12, quan va passar aquest any, alguns vots ja van fer el canvi i els van haver de canviar. És trist, però així faràs així. Clar, està en una edat que a lo millor fa l'estirada. Clar. O si canvia la veu. Exacte, sí. No creixen molt i ja no passen com a nens. És molt trist, però sí és veritat el que ha passat. O sigui, com que ja estaven assajant, doncs hi havia un repartiment de nens, i ara doncs hi ha un altre. No tots, diguem-ne, que van començar l'any passat, poden estar aquest any. Els nens de veritat és increïble, perquè també hi ha coreografia de claquet, que alucines, perquè és superdifícil el claquet. Sí, sí. I, bueno, tenen sentit de l'humor, i la platea d'ampeus, aplaudint-los. O sigui, increïble. Els nens, els nens, perquè estan molt bé. Després també explica la història de Billy, que és un nen que viu en un poble en Miné, a la Gran Bretanya, quan van començar a tancar les mines de carbó, que va haver-hi una època molt dura, perquè hi havia pobles sencers que estaven al costat de la mina, i que tots treballaven a la mina. Tancar la mina, i milers, i milers, i milers de persones, es queden sense feina. I sense realitat, sense hogar, o sigui, sense... Per què? Sense llengua perspectiva de futur. Clar, clar, evidentment. O sigui, que és un drama, en aquest cas. Doncs sí. I el Billy Elliot forma part d'una d'aquestes famílies, de Minés. Evidentment, el poble on viu el Billy Elliot, el que tothom fa a tots els joves, als nens, o sigui... Què diria jo? El hobby favorit de tothom és la boxa. Sí, la boxa. I llavors, clar, el Billy Elliot no li agrada la boxa. No li agrada. No li agrada gens ni mica la boxa. Llavors, el que vol fer és ballarir. I això, davant d'una família, doncs com la seva, és un problema gran. Home, què? Sí, és com, no sé, quan una joveneta diu que vol ser actriu, ara ja no, però als anys 60, quan tu deies que volia ser actriu, bueno, a casa era un problema grandíssim, no? Doncs en aquest cas, el Billy Elliot el que vol fer és ballarir. I, clar, dintre de la família, dins dels seus pares i tal, surt aquesta idea absurda de que tots els ballarins són homosexuals i no volen que el nen sigui ballarit, no? Clar. Però el Billy Elliot té molta força de voluntat, ho té molt clar, i al final, evidentment, després de molts problemes, acaba ser un bon ballarí. Aquesta és la història de Billy Elliot. Gratíssima. Sí, és preciosa, la veritat. D'alguna manera, el que diu és que, quan tu tens una cosa clara, has de lluitar fins al final, i és el que fa aquest nen. Jo... O sigui, el missatge social d'aquesta obra sembla molt bo, la veritat. Tal qual, la veritat és que, bueno, jo, almenys, no sé si hi ha alguns nens o joves que es poden sentir també inspirats amb la història de Billy Elliot. Jo crec que molta gent, tot i que la suïcitat nostra ha canviat molt, i ara els pares, en general, acostumen a acceptar que els nois es dediquin al teatre o es dediquin a tal sense posar-li massa estraves. Però jo crec que sí, que pot servir per molta joventut, que vegin que qui la sigui la consigue, no? Clarament. Clarament. Després, la cenografia, que és la mateixa que ve aquí ara al teatre, al Teatre Victòria, és espectacular. Sí. És una cenografia espectacular. Sí. Clarament. De cop i volta veus jo què sé, una casa, després veus una mina, després veus un centre social, després surt l'escola d'avança, i després surt la reina d'Anglaterra, ballant amb Freddie Mercury. Bueno, i no explico res més, no explico res més. La veritat és que no explico res més. Jo la vaig veure a Madrid, em va agradar moltíssim, si puc tornar-hi a veure el Teatre Victòria, perquè ja dic que els principals actors són els mateixos, però els nens són diferents, i m'agradarà, evidentment, tornar-la a veure i tornar a gaudir. Tant a Billy Elliot com fama estan relacionats amb l'escola Coco Comín. Sí, sí, tots dos. I també Billy Elliot està ambientat més o menys això que va passar a les mines, és el que era per el 2005 o una cosa així, l'any 2000, diria jo que és quan va passar això a Anglaterra, que van tancar les mines de carbó, i l'altre està més ambientat als anys 80, diguem-ne. Aquesta obra de Billy Elliot estarà del 9 d'octubre, o sigui, aquest dissabte, fins al 28 de novembre, i els horaris són, els dissabtes fan una funció, a dos quarts de cinc, d'acord, i un altre a dos quarts de nou, o sigui, 130 i 2030. El diumenge tornen a fer dues funcions, poca broma, perquè cansa, o sigui, amb tanta callografia cansa. Els diumenges tenen a les 12 del migdia, i després a les 5 de la tarda, d'acord? O sigui que dissabte i diumenge hi ha dues funcions cada dia. I després ja passem als dimarts, que estaran de dimarts a divendres a les 8 de la nit. Si reserveu en grup, per exemple, doncs anem en grup, hi ha un millor preu, evidentment, no és cosa nova, però val la pena, perquè les entrades són carilles, són una mica d'això. I el Billy Elliot, podeu veure el Teatre Victòria, i Fama, que és un clàssic ja, doncs podeu tornar a veure-ho, o veure-ho per primera vegada, al Teatre Polo. O sigui que val la pena de començar. Hem parlat de grans, grans, grans musicals, però també n'hi ha un parell o tres de musicals més petits, que voldria que estiguéssiu assabentats. El Teatre Maldà fa un espectacle que es diu 17 anys, i explica, a través de duets musicals de Broadway, o de la televisió, o del cinema, o sigui, hi ha cançons de tota mena, doncs a través de duets musicals de Broadway, o de televisió, o de cinema, aquest espectacle, 17 anys, ens explica la vida de dos joves, evidentment, molt joves. I llavors, bueno, doncs, parla de dos persones, que estan entre l'adolescència i la edat adulta, i de cop i volta es donen que és una generació que era molt prometadora, que havien realitzat un gran esforç donant anys d'estudis, però que en la realitat no hi ha una feina bona per ells. O sigui, el context són feines precàries, problemes de salut mental, parla una mica del problema que tenen els joves avui dia. I s'ha dit moltes vegades que hi ha cada vegada més joves, que moren, que volen morir, i ells mateixos ho fan per morir-se. I parla una mica d'això, de la incertesa, de l'ansietat, de la nostàlgia, que impacten. Sí, jo crec que és molt, molt interessant. I és un espectacle teatralitzat, per tant, hi ha text, evidentment, i després hi ha cançons que il·lustren el moment, diguem-ne, que es troben els joves. Per tant, jo crec que val la pena d'anar-hi al Maldà, ja sabeu que és un teatre petit, que necessiten els teatres petits, necessiten un plirsa, un plirsa entre cometes, perquè encara no es pot fer. No, el 100% encara no. Però estarà, bueno, el dia 14 acaben. Així queden molt pocos dies per veure aquesta obra de 17 anys, que val la pena d'anar-hi, perquè és molt, molt xula. I després hi ha un altre espectacle, també musical, també, que podem veure el Teatre Condal, que l'altre dia vam comentar-lo una mica, que és una llum tímida, i una llum tímida és també un musical teatralitzat, lògicament, i explica la història de dues dones, mestres d'un col·legi, i que s'enamoren l'una de l'altra. Parla una mica del problema, no és en aquesta època, és en temps passat, quan això de l'homosexualitat i el lesbianisme no estava aprovat ni per l'estat, ni per la societat, ni per res, i llavors ho decideixen viure la seva història de mort. I després, quan se n'enteren, en el col·leg acomiaden les dues dones, una d'elles, com que ja sabeu que en aquella època, les persones homosexuals o les vianes estaven tildades de malaltes, poca broma, era una malaltia, això, de tenir una forma diferent d'estimar una altra persona, doncs la porten a un hospital i després ha de patir les seqüeles de l'electro-shop que li fan en l'hospital, vull dir que és un musical preciós, i a més a més amb un text, amb una... molt interessant, amb una història molt interessant. M'estàs dient que ja tenim la nostra invitada d'avui, doncs és un luxe, un luxe i un orgull. Doncs presentada la nostra convidada d'avui, que és l'Anna Maria Ricard. L'Anna Maria Ricard va formar part de l'equip, que va posar en marxa Radio Desver. I llavors fa anys que ens coneixem, també va formar part de Justeatra, d'uns quants anys, i a partir d'un cert moment, l'Anna Maria Ricard, que és periodista de tota la vida, ha estat més de 20 anys treballant com a periodista, va decidir dedicar-se al món del teatre. Després de passar per Justeatra, va decidir dedicar-se al teatre. I avui està aquí perquè estic supercontenta, perquè ella ha estat finalista d'Espremis Max, que són els premis per dir-ho d'alguna manera com els Òscars, però de teatre espanyol. I a més a més acaba d'estrena al Teatre Nacional de Catalunya una obra preciosa. I per parlar una mica de tot això, doncs li donem la benvinguda a l'Anna. Hola, bon dia, Anna. Bon dia, bon dia. Hola, guapa, com estàs? Molt bé, molt bé. Digue'm. Tornada de Bilbao. Això te la va dir, ja has tornat de Bilbao? Sí, sí, sí. Com va anar per Bilbao, a veure? Explica'm. Molt bé, molt bé, perquè aquestes gales, sempre et trobes en gent de la professió, és bonic, i molt bé. Ens fa un dia preciós, a més. Ah, que bé, que bé. Bilbao i un dia preciós. Sí, el dia de la gana, sí, que molt bé, molt bé. Jo tinc aquí la llista dels premiats, però només he agafat els que coneixem aquí de nostre país. Primer diríem, això sí que diríem, que a la obra que va guanyar, pràcticament als Macs, va ser El Bar que se trago a todos los españoles. Exacte. El Predó San Sol, sí. Exacte. Era una producció del Centro Dramático Nacional, i es veu que el públic va haver-hi molts aplaudiments i tal. I la van poder veure aquí, també, al Teatre Llura. Sí, exactament. Va venir al Teatre Llura, sí senyora. Després també em va alegre molt que la Alejandro Andújar, que jo he treballat alguna vegada amb ell, també va ser guanyador, també. El millor d'això, de l'espació escènic. Un altre, doncs, l'amor d'Hidro d'Onsella, també. I, bueno, i n'hi ha molt... Jo no sé, quina va ser per tu que vas anar allà i ho vas veure tota la gala. El moment més excepcional o més... No sé, què et va... A veure, el moment més emotiu va ser el Max Donor a la Gemma Cuervo. M'ho imaginava. Sí, el que faig és el més emotiu de tot. La va presentar la seva filla, la Cayetana i el Cuervo. Va tenir paraules molt únicas per la seva mare, després, clar, ella s'emociona molt i el públic es va posar a teus dues vegades aplaudint-la, avui, de ser molt, molt, molt emocionant. El Max Donor d'aquest any. És que és una dona que portava tota la seva vida, tota la seva vida dins del teatre o de la televisió o del cinema, que val la pena de reconèixer aquest treball. Sí, no només tota una vida, tota una vida, i ella, això deia que era bonic veure un teatre així de plen, que emocionant, que tothom... A més, el teatre Arriaga de Bilbao és molt bonic, que tothom et ajudava a l'emoció. Està dirigit per a Calixtavieito, que ha estat durant molts anys el meu jefe, el meu amic i el meu jefe, sí. Després, també, no sé, et vas trobar amb molts polítics, Anna? No, a veure, jo el que vaig veure va ser el ministre de Cultura, el Iceta, el Iceta, però no vaig parlar amb ell. No vas parlar amb ell, no? No, no, no. El que sí que em fa molta il·lusió, per exemple, que em diré perquè els Max Interpretació van anar també per dos catalans. Sí, i tant, i tant, i tant. I per els Joan Carreras. Joan Carreras, que està, mira, ara ho estàvem parlant aquí a la ràdio, que des del principi era bon actor. I, per tant, és que se sale, o sigui, està fantàstic. Hi ha aquesta obra, la història d'un sangràs. Estava increïble, increïble. Estava increïble. Estava increïble. És un monòleg, i ell està fantàstic, vull dir, que és un Max, merescudíssim, i ell estava molt content, perquè, a més, com que el Barca s'hi trago tots els espanyoles, teníem moltes nominescions, i una de les nominescions que tenia també era per l'actor principal que fa aquesta obra, que també és un actor molt bo. I, d'alguna manera, les apostes, com si diguéssim, la juguesca, deien que guanyaria aquest actor. I no. Si hi ha guanyat en Joan Carreras, amb una obra, doncs, que és un monòleg, per tant, per ell va ser una alegria per dones molt grans. Home, és que s'ho mereix, o sigui, està meravellós. L'últimament està creixent, però com un actor immense. Després també la Mireia Xelà, no? Va ser el millor actriu, també nostre, d'aquí, per les 3 germanes, no? Per les 3 germanes, exacte. Sí, sí. I quin és l'entenida? El Nau Albert, no? I el Marcel Borreix. El Marcel Borreix i el Nau Albert, per direcció escènic, no? Exacte, per a l'obra. Atraco, Parissa i Muerta, en espais. Aquesta no l'he vist jo, eh? Jo tampoc. També t'ho dic. Aquesta il·legit que l'abans s'ha... us veu en el Teatre Nacional, en el marc del TSI, i que ara la van recuperar al CDN, el Centro Dramatico Nacional, a Madrid, la va recuperar i l'ha tornada a fer. I llavors ha entrat dins dels premis macs. Aquesta obra no l'he vist, la veritat. I després també m'ha agradat molt que grans escriptors nostres, com és el Mar Artigao, la Cristina Genevat, i el Julio Manrique, que més que... que més que escriptor, és director i actor, però bueno, la... per l'adaptació de les 3 germanes, no? Exacte, exacte. Han guanyat el Max per l'adaptació, la millor adaptació, sí, sí. O sigui que et vas trobar de molta gent de Barcelona. Molta molta gent, no? Afritat també, perquè més també hi havia altres nominats catalans, que hi havia també la Laura Kloss Kloss, que parla Pai Asseni, precisament, de la història d'un sang làbal del... Sí, del monòleg, sí, del Joan Carreras. És el Joan Carreras. I sí, sí, no, no, ens l'hem trobat. Sempre trobàs catalans a tot arreu. Sí, sí, sí. Jo que he anat moltes vegades als Premis Max, me'n recordo que una de les vegades que vaig anar era Sevilla, i vam agafar el mateix avió tots els catalans, i a més a més hi havia quantitat de... de nominats catalans. O sigui, tota l'avió era ple de gent del teatre de Catalunya, i vam començar a riure, o sigui, vam passar un viatge de riure, de parlar, de tot això. Bueno, doncs, de totes maneres, Ana Maria, aquí estaves nominada, evidentment, però no et pots queixar, perquè tu ja tens un premi max, o sigui que... Sí, i a més està nominada, si has anat als Premis Max de finalista, ja és un gran premi. Home, i tant, i tant, i tant que és un gran premi. I tant que és un gran premi. Si us quedes, anàvem a encarre algun vos, que és una obra que jo m'estimo molt. Ara parlarem una miqueta. A Bosnia... Jo sé que en aquesta obra vas treballar moltíssim. Moltíssim. I vas fer molts viatges, a Bosnia, i m'agradaria una mica que expliquessis una mica de què va la obra. Només perquè els uents sàpiguen per què has estat nominada, com jo autoria d'aquesta preciosa història. Doncs l'obra encara hi ha algú al bosc. Hem d'anar a fer diversos viatges amb un equip, on hi havia periodistes, càmeres, directora de teatre i jo, que ha fet anar a la dramatura. Ens vam fer un equip i vam anar a diversos, hem fet diversos viatges a bosc per parlar amb dones que van ser violades durant la guerra de bosc. Molt bèstia el tema, eh? Molt bèstia. I, a més, és un tema amb com molt... És com que totes les guerres i les violacions és com si no passa res, perquè és una cosa normal a les guerres. I mare meva. Doncs no, d'alguna manera, no, no. I el conflicte de bosc, ja clar, ara fa 25 anys, que va acabar, doncs, era una mica el centre d'Europa. Llavors, vam anar a parlar amb supervivents, amb dones que van patir aquests abusos, i també amb alguns fills que van néixer fruit d'aquestes violacions. Clar, clar, evidentment. Perquè, clar, hi ha dones, per exemple, que se'ls van quedar o dones que els van donant adopció, perquè no els volien, perquè els recordava, doncs... El pitjor moment de la seva vida, màgicament. Exacte, exacte, exacte. I a partir dels testimonis d'aquestes dones, i dels fills i tot això, vam crear aquesta obra de teatre que es diu Encara i algun bosc, on, d'alguna manera, les posem a elles, a la seva veu, o a les seves històries del món de l'escenari, i també ens preguntem què estaven fent nosaltres l'any 92, que és l'any que va començar l'any de l'escenari. Sí, que estaven... Per fer una mica de mirall, els nostres nosaltres estaven, per exemple, en general, a l'any de les històries particulars, doncs aquí estaven dient... Estaven eufòrics, perquè la Flona feia el Joc Juli. Sí, sí, sí. I tot era meravellós, clar, i tot era meravellós, i la transformació de Ciutat i tot, i a dues hores d'avió de Barcelona, estava el cor d'Europa i hi havia una guerra. Una guerra molt dura, molt, molt. Molt dura, exacte. Doncs amb tot això... Exacte, i amb tot això vam construir aquesta obra, que més a més estem molt contents, perquè en notícia d'ahir, o d'abans d'ahir, ara estem fent una gira per Catalunya, l'haurem fet al Teatre Nacional, en creia algú el bosc, ara estem fent gira per Catalunya, i al mes de novembre ens anem a fer-la a Sarajevo, a Sagret i a Lleubljana. O sigui, fem una gira pels balcans, que ens fa molta il·lusió, perquè a Sarajevo volem portar-hi a veure l'obra de les dones. Que heu entrevistat, que heu entrevistat. Sí, sí, ens fa molta il·lusió allà fer-ho, i que elles ho vegin també, i estem molt contents. Doncs me n'alegro moltíssim, moltíssim. Jo, malauradament, ja saps tu per què, no vas poder veure l'obra. Hi ha algú al bosc. Sí, per casualitat, com que feu gira, esteu per aquí a la vora, ja em diràs per què m'agradaria veure-la. Perquè, a més a més, sé de la molta feina que et va donar, que d'alguna manera és una feina de periodista, en realitat. Perquè fer entrevistes i entrar-se del que passa a la gent, és molt periodístic, però després tu l'has plasmat en una història, diguem-ne, de teatre, no? Exacte, una mica aquesta obra he pogut ajuntar les meves dues professions. Exactament, sí. Perquè a l'equip hi havia una altra periodista que va contactar amb les dones i que portava el Gruix, la que està feina, perquè jo m'ocupava de la dramaturgia, però evidentment jo vaig fer de periodista també, i una mica vaig ajuntar aquests dos mons meus en aquesta obra, sí, sí. I està molt bé que t'hagin nominat els Premis Macs per la gran feina feta, o sigui que a moltes felicitats. Moltes gràcies. Però deixem això, que jo no la vaig poder anar a veure i em sap molt de greu, perquè sabia el que havies treballat i tants viatges que havíeu fet a Bosnia per parlar amb les protagonistes, diguem-ne, de l'obra, deixem-ho, hi ha algú al Bos i anem a parlar d'una cosa que va s'estrenar Farrés, el Teatre Nacional de Catalunya, i que també ha sigut d'anar fins al fons de la qüestió. D'investigar, d'investigar. Sí, que també, d'alguna manera, és periodisme. És una obra que es diu la Víctor C, està dirigida per la Can Maportachelli, hi ha un repartiment molt xulo i parla justament, a lo millor per la Víctor C, la gent no se n'adona de qui està parlant la obra, però... La Víctor C és la Víctor Català. El que passa és que, com que ella es deia de veritat que Tarín Alderf, i va posar-se aquest pseudònim de Víctor Català quan ella va enviar un premi al Jocs Florals Dolot, el seu monòleg teatral La Infanticida, i el Maravallosa, Maravallosa, Maravallosa. Aquest monòleg m'he llegit tantes vegades, perquè aquest monòleg pobra ella, i li va caure tot un escàndol a sobre per haver-lo per haver-lo escrit i haver-lo enviat allà. Ja. Estaven parlant abans del programa que ha canviat molt la societat que gràcies a Déu perquè ja és veritat, perquè abans no sé, els homosexuals, les lesbianes, la gent que s'ha sortit una mica del patró original, eren perseguits per la policia, eren insultats, és horrible, és increïble. Però afortunadament ja no és en aquests temps, però la Catalina Albert ho va patir. Ho va patir perquè era dona, perquè sí que el text l'hagués fet un home, potser no hi hagués hagut aquest escàndol que hi va haver tan gran. I ella, que era molt gelosa de la seva intimitat, de dir que jo ja no voleré res més de llegir, no publicaré res més amb el meu nom, em posaré un nom d'home. Llavors la Víctor C ho he titulat així perquè aquesta C tampoc és una ceda la Víctor Català, com de Catalina. Com de Catalina, clar, clar. Jo li he agafat, aquest joc de paraules. Tinc entès que per fer aquesta obra de la Víctor C has buscat i buscat entre tots els contes de la Víctor Català i també en un llibre que es diu Mosaic, no? Sí, un llibre que es diu Mosaic és un llibre que ara acaben de tornar a publicar, que jo vaig haver de comprar així, buscant en llideries d'ell una edició del 1945. Jo la tinc a aquesta edició. Veus? Jo vaig haver de comprar el mercat de Sant Antoni. Fa molts anys. Exacte. Jo l'he hagut de comprar també així perquè just s'acaba de publicar, de tornar a publicar ara mateix. Sí, fa una setmana que l'ho ha dit tot la publicat Mosaic i Mosaic és el que en vivíem, no són contes, són unes proses autobiogràfiques. Llavors allà hi ha relats preciosos que parlen de la seva infantesa, d'anècdotes de la seva infantesa, de com vivien a casa seva. És molt xulo aquest llibre. Jo ho recomano perquè és molt xulo. Jo ja dic, suposo que la mateixa que tu, perquè el vaig comprar ja fa anys al mercat de Sant Antoni. Sí, és de la llibreria del Mau que és del 1946 de la llibreria del Mau. Suposo que sí, perquè aquest llibre més és el primer llibre que es va publicar en català després de la guerra, que es va deixar publicar en català el de Mosaic. Una pregunta. Tu has escrit aquest llibre, o sigui aquesta obra de teatre, evidentment ficant-te per dins de la vida de la Caterina, però tenies clar el repartiment? O sigui, quan tu estaves escrivint, veies la cara d'algun actor, perquè a mi això em passa també. Quan estic escrivint alguna cosa, poso la cara de l'actor que vull que l'interpreti. Doncs sí, sí, només tenia com que la Rosa Renault seria la... Que està meravellosa. Perquè la Carme m'ho va dir. Que està meravellosa, però que jo, quan la vaig veure, vaig pensar que tenia d'imaginació per posar la Rosa Renault. Perquè és molt més jove, perquè és molt més jove, perquè físicament tampoc és com ella era. Però no juguem, no juguem a que els actors tinguin l'edat que tenien. Com que hi ha una cosa, jo vaig veure una mica unídica i una mica... Sí, sí, sí. Doncs juguem una mica que és igual l'edat que tinguin. Doncs això, tenia la Rosa, això ho tenia clar, i he de dir que alguna escala de la Caterina Albert s'ha d'emport a cosa, com ell i tot això. Ja m'he hagut d'inventar una mica el seu caràcter o la seva relació i una mica pel seu caràcter, sí que m'he basat una mica amb la Rosa Renault real, la persona, que té aquest sentit de l'humor, així una mica com... Té un sentit de l'humor, i una idònia, la Rosa molt característica. Una mica cínic, cínic, no? Iònic, sí. Sí, sí, sí. I que això a mi m'agradaria pel personatge de la Víctor Català. I després, a calma, em van dir, quan vam anar per final, em van a dir en els noms dels actors, i sí que quan vaig acabar l'obra, cap al final, quan estava escrivint al cap al final, sí que ja pensava en els diferents... Els veïes. Diem el repartiment, és del Ferran Carvajal, que feia molt de temps que no el veia el damunt de l'escenari, la veritat. La Lluísa Castell, que és meravellosa, és una actriu fantàstica. El Oriol Guinar, la Olga Onrúvia, la Rosa Renault, que fa la protagonista, evidentment, el Manel Sanz, que és un gran actorazo, i l'Anna Ico Balceta, no? Sí, sí, sí, sí. Jo em va semblar molt maca. Ja t'ho vaig dir, penso que la Porta Txeli li ha donat, bueno, una gran imaginació a l'hora de fer el muntatge. Ha fet servir una gran imaginació a l'hora de muntar el muntatge. I la veritat és que està molt bé que de grans, grans escritors de la nostra terra s'ha picat una mica més d'ells, i concretament d'aquesta dona. Clar, la Víctor Català, ostres, és molt potent, és molt bona, és una de les grans, però és veritat que sempre l'hem considerat una mica, com si fos escritora d'una sala novel·la, solitud. Víctor Català és solitud, i prou. I no. I el monòleg, eh? Sí, però mai que el monòleg, tu ho saps, això. Ja. Però en general, si tu preguntes a la gent, ara perquè hi ha una mica de boom, Víctor Català, però fa un any, tu preguntes a la gent i diuen si l'autora de solitud, que a més a més la fan llegir a l'issitud. Sí, sí, sí, és veritat. Però ja està, ja està. Llavors, ostres, és una escritura que té uns contes meravellosos, té més obres de teatre, té més monòlegs, té poemes, té una altra novel·la. Que havia treballat molt. Molt, molt. En tota la seva vida, però que no havia pogut, diguem-ne, fins ara, que ara comença... No sé, està més en boca de la gent. S'ha de ser reconeguda, no? Sí, sí, sí. Ha fet més reconeguda, vull dir. Sempre aquí s'ha parlat molt de la Mercè Rodoreda i tot sobre, evidentment, la Mercè Rodoreda. Jo de la Mercè Rodoreda coneixo absolutament... Tot. La Mercè Rodoreda és enorme. Víctor Català també. Sí senyora, sí. Estic totalment d'acord amb la Maria. Has fet una gran feina. Moltes gràcies. Moltes de veritat, felicito. Està al Teatre Nacional de Catalunya. Llavors, explica'm una mica com ha anat el muntatge. Heu estat molt de temps per assajar. Fins quan estarà... Fins quan es podrà veure el nacional. Tot això que... Veure fins el 7 de novembre. O sigui que... Ara tenim un mes. Ara avui comencem la segona setmana. El Teatre Nacional. A la Selegrat. I el que és el muntatge. Vam fer unes lectures al mes de juny. Unes primeres lectures perquè tothom pogués estudiar ja sabent on la Carme ho volia portar. Que pot volia portar aquest muntatge. I després vam estar assajant un mes abans de l'estiu. O sigui que va fer la lectura. Veu els personatges claríssims qui en actor ho faria. I després veu deixar un temps que va molt bé. Molt bé, molt bé. Per... Per estudiar-lo. I per recordar-lo. I per tornar-lo a llegir. Tot això em sembla perfecte. És una bona manera. I després d'aquest mes que vam fer abans de l'estiu, jo vaig poder ser-hi pràcticament cada dia. Llavors això ha estat molt bé, perquè hem acabat de... de quadrar coses. Perquè sempre quan assajem tu ho saps ben bé. Una cosa és escriure, una altra cosa és que t'hi heu dit pels actors. Alguna cosa que escric dius, això està molt bé. Conocents diu, ai no, no em sembla bé. Llavors es poden canviar coses, tallar coses, que és el que hem fet. Home, és un luxe. És un luxe tenir l'autor. Això que t'estic dient, en algun moment el que està escrit no funciona quan no el poses a l'escenari. Llavors ho pots arreglar amb l'autor, que sempre va bé. Clar, i a més a mi m'agradaria dir també que a l'obra hi ha una part que s'explica en episodis de la vida de la Víctor Català, i hi ha una altra part que fem contes de la Víctor Català. Fem 3 contes sencies i uns altres, que són uns fragments, però que els podem posar en escena una altra part. Això està molt bé. Amb el seu llenguatge riquíssim que té, té un llenguatge preciós i que en paraules que ara ja no utilitzem pràcticament. No regeixem el llenguatge. Això també parlàvem l'altre dia, que el català s'està oblidant moltíssimes paraules que van ser normals i que ara ningú les fa servir. Exacte. El català que era una gran defensora de les paraules i de l'aixó, amb la Carme Portaceli parlant abans del muntatge, no rebaixarem el llenguatge. Hi ha paraules que no s'entenen. No passa res, perquè per context s'entén tot. Sí, sí, sí. M'entinguem aquest llenguatge tan exacte i mantenim aquell llenguatge tan preciós de la Víctor Català. I a més hem de lluitar perquè no es perdi. Aquest llenguatge, s'està perdent més paraules que abans, no sé, fa 30 anys eren normals i ara resulta que no, que no ho són. Ana Maria, estaria parlant amb tu fins l'eternitat, però hem d'acabar, hem d'acabar. Per tant, a Víctor Català, la Víctor C, al Teatre Nacional fins al 7 de novembre, una autoria de Ana Maria Ricard dirigida per Carme Portaceli amb un repartiment fantàstic, que és el Ferran Carvajal, Lluís de Castell, Lluís de Guinard, Olga Onrúvia, Rosa Renom, que és la prota, Manel Sants, i Ana Ico Balceta. Gràcies per estar a nosaltres, felicitats per els Premis Max, felicitats per tot el que estàs treballant i que, a més a més, tens la sort de poder estrenar-lo, que això és una sort. I moltíssimes gràcies per estar a nosaltres d'aquesta estona. Moltes gràcies a tu, Maica. Moltes, moltes, moltes, moltes gràcies i molts petons. Adéu, carinyo, ens veiem. Adéu. Acabem el programa, tenia moltes més coses a dir. Sí, Maica, és que jo crec que amb tu no farien prou mai. O sigui, sempre seria com... És que, clar, no, és el que et digui. És que ara s'estan estrenant moltes coses, després ja vendran les vaques flakes. Sí, sí. Sí, però de moment s'estrenen tantes coses que... Inici de curs, de temporada, tots els teatres amb les campanyeres plenes... Ha començat també el Festival Temporada Altra de Girona, que també tenia preparat per parlar-lo, però, bueno, escolta... El temps... És el que tenim. Maica, moltíssimes gràcies i ens tornem a escoltar la setmana vinent, si et sembla, eh? Adéu, que teniu un bon cap de setmana. Bueno, no, que tingui una bona setmana millor. Adéu. Adéu, Maica. Vinga, doncs, nosaltres ens acomiadem del programa d'avui. Estan a punt de ser la set de la tarda. Ara toca escoltar la lua amb l'informatiu de notícies de Sant Just, d'actualitat d'aquí del poble. Nosaltres aquí, al magazine de tardes, la Rambla tornarem demà a divendres a les 5. Fins llavors, que passeu molt bona tarda! Fins ara el programa d'avui. Per tots aquests casos, trobaràs un servei gratuït de denunció psicològica i assessorament jurídic. Entra al gencat.cat barra Atenció a les dones. Tot seguit, les notícies.