Ara escoltes ràdio d'Esber Sintonitzes ràdio d'Esber La ràdio de Sant Just Durant l'8.1 Ràdio d'Esber Durant l'8.1 Ràdio d'Esber Durant l'8.1 Jo sóc la Núria Garcia i esteu a mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui, a primera hora, que tenim, tot bé, parlarem dels dies internacionals i de les afamèrides que van tenir lloc. Doncs això, precisament, un 11 d'octubre. Després també farem la predicció del Temps amb el Carles Rius i, a continuació, tindrem l'Ernou Conso i el llibre té d'aquí del poble per comentar alguna novetat editorial i alguna recomanació que ens faci. Després, a partir de les 6 a segona hora, comentarem també una mica què és el que se librà exactament demà, dia 12 d'octubre, dia de la hispenitat, també, al Sant de totes les pilars. Després farem passar el Victor per la seva secció de cinema. Ell ens explica totes les novetats i les estrenes que hi ha i, a més a més, avui farem una entrevista a la Núria Grau Sancho, és d'aquí de Sant Just. Ella és psicòloga i també l'ugopède del centre tàndem d'aquí de Sant Just. El dia 8 d'octubre va ser el dia mundial de la dislexia i parlarem amb ella una mica de què és exactament això de la dislexia. Bé, doncs ara us deixem amb un tema música, concretament amb el tema Berlín de Aitana. I comencem, vinga! Una lágrima que cae, una sensación que hay que desimular, porque aunque lo sé y lo sabes, nunca fui capaz de hablar, de que fuiste tú, el que te fuiste tú. Y si me dice que de solo es solo hiciste tú y no me importa si vas a llamarme, yo quiero besarte, besarte y besarte. Ey, no sé qué pasará en Berlín si esto va a ser el fin, pero mejor debás tener que esperarte. ¿Qué pasará en Berlín si tú no estás aquí? Tal vez si vuelves no será el adelante, yo sé que fuiste tú, el que te fuiste tú. Y si me dice que de solo es solo hiciste tú y no me importa si vas a llamarme, yo quiero besarte, besarte y besarte. Oh, besarte y besarte y ahora mejor debás tener que esperarte. Oh, besarte y besarte y ahora mejor debás tener que olvidarte. Dije que amor de lejos felices, dos, cuatro, si estás con alguien pienso acá rato y no son de los puntes mis zapatos como nos damos besos por un iPhone. No sé qué no, servirá de nada y lo siento, yo sí te vas a ir a verte, por favor, que tanto espera está peor. No sé qué pasará en Berlín si esto va a ser el fin, pero mejor debás tener que esperarte. ¿Qué pasará en Berlín si tú no estás aquí? Si vuelves y vuelves no seré la de antes, yo sé que fui el teto, el que te fui el teto y si me dice que de solo es solo hiciste tú y no me importa si vas a llamarme, yo quiero besarte, besarte y besarte. Oh, besarte y besarte y ahora mejor debás tener que esperarte. Oh, besarte y besarte y ahora mejor debás tener que olvidarte. Oh, besarte y besarte Oh, besarte y besarte Oh, besarte y besarte Oh, besarte y besarte Oh, besarte a més, mira la veritat que a mi m'has perdut. el 98.1 FM. Avui som dilluns, 11 d'octubre del 2021. Comencem parlant de famèrides i també de dies internacionals que tenim. Doncs bé, 11 d'octubre tenim que és el dia internacional contra el fracking i també que és el dia internacional de la nena. El dia internacional del fracking celebra amb l'objectiu de crear consciència a la gent, a la població mundial, dels greus d'anys ambientals i socials que produeix el fracking i que, de manera, per continuar la seva pràctica de forma indiscriminada, posarien greu risc totes les formes de vida que eviten el planeta. Què és el fracking? Potser hi ha algú que no sap què és. Doncs bé, és també com una fractura hidràulica, és a dir, és una pràctica que es va fent pràcticament, sobretot als Estats Units, també als països al voltant del món, amb la finalitat d'extreure del subsol recursos com el patroli i també gas d'una forma no convencional. Per dir-ho així, aquesta tècnica realitza injectant aigua amb sorra i també alguns productes químics. Per això és necessari exercir una gran quantitat de pressió i d'aquesta forma extreure aquests recursos comentat, el patroli i també el gas. De manera que això provoca fractures i d'anys de gran magnitud a les diferents capes del subsol. Consequències ambientals i socials del fracking. Doncs bé, aquesta pràctica es porta fent des de ja fa algun temps i ha estat provocant de manera paulatina, s'ha dit, poc a poc, grus conseqüències ambientals i també socials. Per exemple, hi ha hagut els nivells de contaminació de les aigües, tant en les superfícials com també en les que estan ubicades de forma soterrània. També és cert que durant aquest procés de fracturació del terra, del sol, és necessari utilitzar grans quantitats d'aigua dolça, que són necessàries, de fet, també per al consum o map. Per tant, podríem dir que s'està malgastant aigua. També resulta una pràctica bastant verïdiosa que en pitjora el canvi climàtic de gut a les altes emissions del metàp. També aquesta pràctica el fràcting posa en risc la producció agrícola i remadera, i, a més a més, provoca alteracions en la manera de viure de les persones que viuen en aquestes zones, que al final es veuen obligats a desplaçar-se a altres llocs que els garanteixin millor seguretat econòmica i també social. Doncs ja ho sabeu, avui dia internacional del fràcting i també dia internacional hem dit de la nena a celebra des de l'any 2012 i qui ho proclama és l'Assemblea de la ONU, el 2012 amb l'objectiu de donar recolzament a totes les nenes del món en defensa dels seus drets i també per conscienciar a la població sobre desafiaments que han de superar moltes ocasions pel sol fet del gènere femení. Perquè celebra aquest dia, doncs bé, en realitat, el món ha avançat molt pel que fa el tracte i el respecte dels drets de les nenes, sobretot pel que fa referència a la primera dècada de vida, fins als 10 anys. I avui en dia és molt més gran el número de nenes que accedeixen a les escoles primàries, també a les nenes que són vacunades durant l'enfància, i també que tenen una qualitat de vida millor, en més igualtat de condicions que els seus homòlegs masculins. Però a l'actualitat el problema es presenta, sobretot, en aquelles edats a les nenes de tapes adolescentes, les que no compten en les mateixes oportunitats educatives i de treball que els nois, inclús moltes vegades es veu troncat al seu futur per un matrimon no desitjat o per un embaràs precos. Per entendre els problemes, els que en moltes ocasions s'enfronten les nenes i les adolescents, doncs bé, es pot llegir el dia... És un article que es diu així, de l'alimentació de la violència contra la dona. Les principals problemàtiques que fronten les nenes a l'actualitat, doncs bé, són molts, en ple segle XXI, moltes encara troben obstacles en el moment d'accedir en alguna professió, i d'altres, bueno, tan sols tenen l'oportunitat d'instruir-se, de formar-se, perquè a casa seva prefereixen que tot el reculsament sigui cap al fill, a baró, cap al nen, en detriment de les nenes. Aquest tipus de vaccicions es poden portar en comparació amb altres, que sí que ens tenen moltíssimes alarmes del col·lectiu humà, com ho demostren algunes estadístiques, per exemple, que hi ha aproximadament més de 200 milions de nenes i dones en tot el món que han patit alguna mena de mutilació genital. En relació amb això, el 6 de febrer es celebra, precisament, el dia mundial de la tolerància 0, a la mutilació genital femenina, a celebra el 6 de febrer. També que una de cada 5 nenes ha contraït matrimoni abans dels 18 anys de debat. També que només dos terços dels països en desenvolupament han aconseguit la igualtat de gènere dins del sector educatiu, i que 9 de cada 10 adolescents en països en desenvolupament s'han de conformar, em treballen sectors deprimits, on cobren molt poc, inclús 0, a més de ser 1 meses amb el tracte i també a l'explotació laboral. Vinga, doncs, seguim amb l'apartat de Famèrides. Avui 11 d'octubre és el dia 208, amb 34 de l'any, segons el calendari Gregoria, i queden 81 dies per acabar aquest 2020. Els debatiments als països catalans, què va passar l'any 1896, el monestir de Montserrat, l'urfe o català, va estrenar el camp de la senyera en una cerimònia de benedicció de la senyera de l'entitat. Això, un 11 d'octubre del 1896. També hem de dir que a Lleida l'any 2003 va entrar en servei pel públic el TGB, el dren de gran velocitat, que va unir la ciutat de Lleida en Madrid, passant, això sí, per Saragossa. També altres fets importants, tenim que el 1942 es va crear el comitè consultiu de Bretanya, amb l'organisme consultiu per aquest país, per la Bretanya. Ara anem amb els deixaments, persones que van néixer del dia com avui, per exemple, als països catalans, tenim que va néixer a Horta-Ouest, a Cuarta Poblet, l'any 1977, la Laura Gallego Garcia, escritora valenciana. També tenim que, per exemple, és l'aniversari de la cantautora espanyola Cecília, va néixer el 1948 a El Pardo, a Espanya. I també és el naixement de la migfundista Cosobar Musa Hagidari, va néixer el 1987. Anem ara amb les necoblògiques, persones que van morir del dia com avui. Doncs bé, és el cas de Joaquim Pla, Jesuita i reputat lingüista nascut a les terres de l'Ebre, li va morir a Roma el 1816. També avui comentem la mort, per exemple, de Jean Cocteau, va ser escritor, dibuixant i director de cinema francès, va morir a la illa de França l'any 1963. També avui hem de dir que és el dia en què va morir Leo Lyoni, dissenyador, grafic, pintor, il·lustrador, va morir a la Toscana l'any 1999. I acabarem també parlant de la mort a Califòrnia, el 2008, de Nil Hefti, trompetista, pianista, arrenjador musical i compositor nord-amèrica de jazz. I acabarem també parlant de la mort a Califòrnia, dissenyador, grafic, pintor, il·lustrador, va morir a la Toscana l'any 1999. També avui comentem la mort a Califòrnia, dissenyador, grafic, pintor, il·lustrador, va morir a la Toscana l'any 1999. I acabarem també parlant de la mort a Califòrnia, dissenyador, grafic, pintor, il·lustrador, va morir a la Toscana l'any 1999. I acabarem també parlant de la mort a Califòrnia, dissenyador, grafic, pintor, il·lustrador, va morir a la Toscana l'any 1998. I acabarem també parlant de la mort a Califòrnia, dissenyador, grafic, pintor, il·lustrador, va morir a la Toscana l'any 1998. I acabarem també parlant de la mort a Califòrnia, dissenyador, grafic, pintor, va morir a la Toscana l'any 1998. I acabarem també parlant de la mort a Califòrnia, dissenyador, grafic, pintor, va morir a la Toscana l'any 1998. Bona tarda, Carles. Bona tarda. Com anem? Bé, doncs... Contentes, perquè, demà, les festes l' pero s'han tirat, tenim així un dia d' suren de festa que sempre s'agraeix. Sí, ho comentàvem aquest matí. El fet que arribes d'un cap de setmana, que te'n relaxes, que saps que hi ha més, però et toca treballar al dilluns... És una cosa una mica rara. L'equip on acabis el programa, ja tens tot el vespre per caudir, i també per descansar una miqueta, i ens plantarem amb dimecres, jo que dius. Hi ha meitat de setmana. Ostres, dimecres, meitat de setmana, fes de tardor a tocar, lluita cop i volta ens hem trobat que començàvem fa dos fa res el mes d'octubre i ja estem immersos a les festes de tardor. I per què parlo de festes de tardor en comptes de la metologia? Preguntaràs, no? Doncs perquè si vols podem fer una mica de repàs del que podria passar durant les festes de tardor, ara que se les tenim així una mica en vista, i podem mirar els mapes també ja termini. Però de moment, si vols, parlem del que tenim, perquè realment tenim una situació de molta tranquil·litat. Hi ha un anticicló que ja fa dies que ens acompanya, que ens ha acompanyat durant el cap de setmana, que a vegades provoca alguns núvols baixos, molt poca cosa, com va passar a dissabte, però en general el temps és tranquil i no hi ha previsió de pluja, per això parlàvem que és un temps així força tranquil, podríem dir. I pel que fa a les temperatures, bé, en el moment que tenim solet, les temperatures superen els 20 graus, encara estem una mica per sota el que tocaria per l'època, tot i que anem avançant en el mes d'octubre, que ja estem a dia 11, les temperatures continuen sent una miqueta per sota el que tocaria, podríem estar amb valors més propers als 25, i en canvi estem amb valors propers als 20, realment és una diferència bastant important, i les nits, si són serenes, com és el cas d'aquestes últimes, doncs les temperatures poden baixar força. Avui hem tingut una mínima de 13. Avui la màxima, una altra cop ha arribat entre els 21 i els 22, s'ha quedat a mig camí, és una temperatura molt agradable al migdia, o sigui, podem estar més que contents. Demà dimarts, potser tenim alguns núvolets més que avui, molt poca cosa, diríem parlant de sol, i la temperatura si fa o no fa serà la mateixa, perquè la nit de dimarts a dimecres tornarà a ser serenes i tornarà a baixar, o sigui, que tornarem una altra cop amb aquesta forquilla entre els 13 i els 22, les mínimes i les màximes, jugant en aquesta situació. Ara, si ens anem cap a l'interior, o demà teniu la intenció de sortir a voltar fora de Sant Just, recordeu que a l'interior ja la tardor és una miqueta més avançada, i que les temperatures són força més baixes, o sigui, la que marxa el sol, o a primera hora del matí, realment l'ambient és força més frescota a Catalunya, el que passa aquí l'itoral encara rosseguem una miqueta, el mar Mediterrani encara calentet de l'estiu, i això provoca que encara la temperatura quedi una mica frenada. Tot i així, amb aquesta petita influència d'aquest anticicló que s'ha quedat una miqueta d'aire feta en elçada, seguim amb aquests valors que són una mica més baixos per l'època. Hem parlat de dimarts, amb una temperatura molt semblant a la d'avui, dimecres seguirà fent sol, potser algun núvolet a la tarda, molt poca cosa, però les temperatures reculen una miqueta, o sigui, que dimecres, si parlem de 22, potser baixaríem a 20 o 21, i dijous també, o fins i tot 20, o sigui, que va baixant una mica la temperatura coincidint amb la meitat de la setmana, a partir de divendres podríem remuntar una miqueta, sempre parlem de sol i alguns núvols poc importants, i estem pendents, no totes les previsions ens ho marquen, o sigui, estem amb el dubte, perquè ja, el primer cap de setmana, recordeu que a divendres ja tenim algunes activitats a Sant Jordi de Gafestes de Tardó, dissabte diumenge en tenim, són totes pràcticament a l'aire lliure, o sigui, que hem d'estar pendents de la meteorologia, encara ens queda tota la setmana per poder anar seguint de prop aquesta situació de temperatures o d'un ambient més complicat, però hi ha alguna previsió que ens marca la possibilitat de pluges de cara al diumenge, que això ens afectaria les activitats que fem a Can Ginestar, potser el dissabte de la nit es podria escapar una gota, no tots els mapes ho indiquen, o sigui, que això haurem d'anar seguint, i sembla que podria haver una miqueta d'inestabilitat entre divendres i diumenge, no es posen d'acord quan, estem entiant una mica d'inestabilitat, no molta, però hem d'estar pendents d'aquesta situació perquè realment fot la guitja que dius, portes molts dies d'anticiclo i ara que arribar a la setmana tardor comença la insamogatat en el temps, sí, no, és que realment, per exemple, a un Sant Jos al Carrer, ens hauríem de remuntar al 2018 per recordar un Sant Jos al Carrer, el 19 es va suspendre per pluja, el 20 no, no, el 20 no es va poder fer, i arribar al 21, home, podríem demanar-li a Sant Pere que s'enrotllés una mica amb nosaltres i que ens deixéssel abra un Sant Jos al Carrer, encara que sigui diferent i que el fem en un altre punt, que és el devingut d'industria, que es pogués enrotllar. A més que recordo perquè un any el que es va suspendre per a pluja, l'ema de les festes de tardor de l'Ajuntament, era plou en activitats, i literar, va ser, i literar. No només el Sant Jos al Carrer, sinó que el Night Shopping fotia un fred espectacular, a més, un vent, també. Jo tinc una foto del... que, bueno, també, perquè potser ja em passava, no? No, no, em fan tota grossa, perquè clar, el vent amb pipa va molt, tenies una sensació de fred molt marcada i la gent aguantant-la ja estòicament, però realment va ser molt amb pipador, vent i fred, o sigui, que accentua la sensació de fred, o sigui que la festa de la tardor del 2018 la recordarem per la metrologia, tot i que van ploure activitats, la recordarem per la metrologia, el 19, perdó, el 19 es va suspendre per això, de la metrologia, el 20, ens vam quedar sense, i el 20 hi esperaríem que se'n pera Sant Rullers. I ho diem perquè els americans han fet previsió a llarg termini que arriba fins al cap de setmana del 22, 23 i 24, i ens marquen un ambient força més fresc, de moment plogeno, però un ambient més fresc, o sigui que el que podíem més o menys assegurar, veient els mapes d'avui i tot i que pot evolucionar i pot canviar la cosa, és que les festes de la tardor d'en guanyes sanjuts seran amb un ambient més fresquet del que és habitual, o sigui que l'ambient serà una mica més fresc. Pel que fa a precipitació, estarem pendents durant tota aquesta setmana, dimecres tornarem aquí a parlar-vos, si vols, de la previsió al cap de setmana, i parlaríem una miqueta d'aquesta possibilitat que els mapes ho indiquen entre divendres i diumenges que ens podrien caure algunes gotetes. Clar, divendres encara dius, mira, divendres que ve, tot i que hi ha algun activitat, però dissabte diumenge amb pipa molt, perquè hi ha el mamamí amb tres sessions a la nit, que posa que podria caure alguna goteta cap a la nit matinada, i durant la matinada diumenge hi ha el matí també podria caure alguna gota, diumenge al matí recordeu que tenim també titelles a Can Ginestar, una demostració de danses de l'esbar, també l'aire lliure, els gegants, la colla de geganteres surt a ballar a Can Ginestar diumenge, o sigui que tot això haurem d'anar seguint, per veure si ho podem salvar i encara que faci una mica més de fresco, estigui mig núvol, que les activitats són que no em dic que ploguin activitats d'aquest any. M'ho ha vingut un fleix, ara Carles, l'últim Sant Josep Carré que vam fer va ser l'any 2019, que era l'any que plovia, però crec que es van suspendre cap al novembre, per això feia més fred, crec, i van allassar amb el novembre literari. Sí, que es va acabar fent el Sant Josep Carré del 2019. El de nit, el de nit. El de dia no. El de dia no, de dia segur que no, però el de nit sí, crec que per això va anar molt més abrigats, perquè era el novembre literari i ara m'ha vingut un fleix. Ja pot ser, ja pot ser. Bueno, en qualsevol cas, que tenim les festes de tardor a tocar i que ens interessa saber la matrologia, òbviament. Doncs, gràcies, Carles, i que tinguis amà bon dia de festa. Igualment, i dimecres torrem i seguim parlant d'aquesta previsió llarg termini, que ens interessa molt els senyors. Adéu. Que vagi bé, bona tarda. Una explosión, una bomba nuclear Soy como el aire que reviesta contra el mar I bailo intentando contra el viento Drontiendo a todos los esquemas de mi piel Una explosión, mejoria y libertad Me siento vivo y no me tiembla el pulso Son mis latidos las que marcan el compás La tierra tiembla y estoy solo en este juego Si pierdo, vuelvo a ganar Como un cometa que alumba todo el cielo Esos segundos que siempre recordarás Estoy seguro de que mueren el intento Y eso es lo que me es hacer y al En mi mano voy a ver Que algo hoy puede suceder Y la euforia dejará un secreto al que gritar Un secreto al que cantar Soy como el aire que va toda la erupción Solo estoy hoy mi caminar Soy como el cielo que revienta de repente Una explosión, una bomba nuclear Soy como el aire que revienta contra el mar Y va gritando contra el viento Drontiendo a todos los esquemas de mi piel Una explosión, mejoria y libertad Soy como el aire que va toda la erupción Solo estoy hoy mi caminar Soy como el cielo que revienta de repente Una explosión, una bomba nuclear Soy como el aire que revienta contra el mar Y va gritando contra el viento Drontiendo a todos los esquemas de mi piel Una explosión, mejoria y libertad Soy como el aire que revienta contra el mar Y va gritando contra el viento Drontiendo a todos los esquemas de mi piel Una explosión, mejoria y libertad Soy como el cielo que revienta contra el mar Y va gritando contra el viento Drontiendo a todos los esquemas de mi piel Una explosión, mejoria y libertad Soy como el cielo que revienta contra el mar Y va gritando contra el viento Drontiendo a todos los esquemas de mi piel Una explosión, mejoria y libertad Soy como el cielo que revienta contra el mar Y va gritando contra el viento Drontiendo a todos los esquemas de mi piel Una explosión, mejoria y libertad Soy como el cielo que revienta contra el mar escriure els records d'infància d'aquest niño anòmalo, que era ell, doncs algú que li havia tocat ser nen, mentre els seus pares fugien de la dictadura argentina, amagant-se en cases, i al finalment marxant del país, nana 3 o 4 llocs que van a parar a Barcelona. Aquell llibre serà una revelació, inclús per algú com la Silvana, que coses sobre la dictadura argentina, n'ha vellegit moltes, i aquesta la trobava absolutament extraordinària. Suposo que per què era algú que això no tenia voluntat literària, o si em va tenir, diguéssim, que es va trobar abocant sobre paper, doncs aquesta infància anòmala. Allò per nosaltres va ser un bombàs, és d'aquells llibres d'una editorial petiteta, que a més a més, Ortado i Ortega, un dels dos editors, és Mitch Schenfeligüeng, per tant, ja podríem considerar aquí de la comarca, i és d'aquells llibres que ens va acostar a ells, perquè sobretot una editorial que havia començat, havia fet algunes coses, proves de tenir-ne, i sobretot va ser, doncs mira, via ràdio macuto llibreria, o sigui, en aquest cas, la Casa Úscer de Barcelona, que ens van dir, Mireu-vos aquest llibre de l'esforç d'interessar, ens van interessar moltíssim, vam fer un club de lectura, vam recomanar llibre de tort i dret, sabem que la majoria, o molts dels injustents que van venir a comprar-lo, i que es van deixar seduir per el nostre entusiasme, ens van dir, això és una meravella, volem més llibres d'aquest senyor, doncs, finalment ha arribat, algú que no era escriptor, doncs, bueno, clar, després d'aquell, potser, èxit per nosaltres moltíssim, ell no sé com va viure, però, en tot cas, va dir, escolta, això m'ha agradat i torno, no? Va tenir algun reconeixement o compremi? Doncs jo diria que no, on, en tot cas, no en soc conscient, potser se'ns va passar, eh? Però et dic, et pensa que és un llibre d'un editorial petiteta que, al millor, la majoria de llibreters de Catalunya no et sabrien dir qui era, perquè, a més a més, és un llibre d'un editorial que ara, aquesta Ortado y Ortega, que és un nom així que sempre m'entrebanco, perquè a mi sembla que la lògica és de ser Ortega y Ortado, però ells ho em voleu posar al revés, tenen un logo molt divertit, que és un capdase, i el lema, que és AC, a roba, no a roba, com el símbol que ell de uni i jo, no? H-I-O. Doncs que tenen una singularitat que és d'aquests llibres que tenen una mena com de faixa, però vertical, com si fos una coberta tallada, d'aquests llibres que venen sobrecoberta, doncs, en aquest cas, és una coberta que només ocupa la pàrgina de davant, i que això fa l'efecte com de faixa, i que, per tant, els donen un aspecte singular. Per tant, una de les coses aquestes la aconsegueixen, que és a dir, que una llibreria, una editorial nova, cridi l'atenció davant del mar de novetats de qualsevol llibreria. Llavors, però, feia poquet que havíem obert, havíem tingut algun llibre seu, ens havíem poca cosa, la distribució era difícil, ara, en canviat, ja estàvem amb un distribuidor més gran, cosa que ens alegre moltíssim a tots els distribuidors, a tots els llibreters. Doncs és l'editorial de... Jo et dic un d'ells... És que era a Barcelona o...? O sigui, jo entenc que el copy-write deu ser a Barcelona, i si millor aquí els crèdits, clar, no hi diu, però jo et dic, com a mínim, un dels editors, el Rubén Ortega, diria, mai sé quines dels dos, però jo diria que és Ortega, viu a Sanfaliú, i en tot cas, és, per tant, a mitjà de Sanfaliú benc d'adopció, i l'altre entenc que és a Barcelona i també. És un editorial, això sí, que publica, sobretot, llibres amb castellà traduccions, i, de moment, ens ha fet aquest regalàs, entre d'altres, per exemple, és l'editorial, ara que hi caig, té un link s'enjustem, és l'editorial que ha publicat en castellà el llibre de la Marida Pujadas, Los Desperfectos. La Irene Pujadas ja pot anar pel món dient que té una traducció del seu primer llibre al castellà, que no és tan fàcil com sembla, hauria de ser el més evident, que del català es va fer el castellà, fos la llengua... i d'aquí al món, però, en canvi, no sol passar. El castellà es tradueix poc, i, en canvi, ells dos, Jordà i Jordè, ho van tenir molt clar, perquè els joves talents són els que nosaltres busquem, joves o primerencs, en el cas del Fede Nieto, no és algú que sigui especialment jove, insisteixo que és algú que va arribar aquí, tot i que era un nen als anys 70, ben bé. Per tant, no sé quina ha de té, però no és un jovenet. Però és jove com escriptor, és aquest el seu segon llibre, és una deu que no s'havia dedicat mai a l'escriptura, i ara sí, doncs em permeteu que arribi, que agafi aquest segon llibre, que es diu, Hay recuerdos que querran abandonar-me, un títol així sospitós, un títol que ens vol explicar i que no, és també un títol que segons com costa recordar, sé que hi ha alguna cosa d'això de records i que m'abandonen, però em costa encara dir-lo d'una tirada, és cert que és un llibre que ha arribat fa tot just una setmana, l'he agafat aquest cap de setmana i l'he devorat. Que no és molt conxut, deu tenir 160 pàgines, 165, a la portada d'una enigmàtica mà, on hi ha un poble dibuixat, i al darrere una mena de sol que surt per darrere una muntanya. Sembla com si fos una mica autobiogràfic, no? És autobiogràfic, però ell fa una trampa, de manera que podem dubtar fins a quin punt és autobiogràfic, fins a quin punt hi suma records d'altre gent, i en tot arreu el que anava a dir és que aquesta il·lustració és de la Mar i Faus, que és una d'aquestes il·lustradores que està tan de moda, i que pel que sé també té connexió amb Sant Just, perquè ara mateix hi viu. Si més no un dia va passar per el llibre i ens va dir, sóc la Mar i Faus, és il·lustradora de l'ara, i ara està com molt de moda, i des d'aquí la felicitem. En tot cas, em preguntava si era autobiogràfic. Jo crec que en aquest llibre el Fede Nieto fa un salt, respecte a aquell niño anòmalo, que clarament, és la meva infància, l'infància d'un nen que no va poder tenir el que tothom té. Jo ho vaig viure com una aventura, em sembla molt divertit, que canviàsim de casa, cada dos quadres, però ara que reflexiona de gran, m'adono que clar, allò va ser absolutament anòmal i per força m'ha de haver marcat. I a partir d'aquí feia tota una reflexió sol, que eren les dictadures, la violència exercida, la gent per tenir idees diferents, el que fos. Aquesta idea parteix pel que sé, pel que ens va explicar, i llavors, d'un anècdote familiar d'aquell és que ell ha anat rebent i sap que s'ha anat transmetent amb el temps, no sap amb quina veracitat o no. I l'anècdote inicial que ens remunte al segle XIX, a Argentina, és d'aquelles temàtiques dels quals tots hem vist pel·lícules, perquè hauria de ser o podria haver estat un western, només que un western situat a Argentina, però l'argument és tan senzill com aquest, en un poble que està formant-se, a Prot dels Andes, a la Patagònia i a Mendoza, d'aquells moments en què ve gent d'Europa a cabassos a l'Argentina, i els idons d'un tros de terra diuen a nosaltres mateixos, colonitzeu, de sobte una nena desapareix, perquè és raptada pels índis. Clar, nosaltres els índis ens pensem que són aquells senyors que venen plumes i corrient molt a cavall de les polítiques de l'Oest. Aquells eren uns dels índis entre cometes, però, evidentment, a tot Amèrica hi va haver índis, que van patir exactament el mateix que els índis, que és l'arreconament per part d'aquests nous poladors, que venien d'una Europa superpoblada i trobaven allà, amb anxa i anòs castigna, sinó a la Patagònia. Això no s'acaba mai, aquí hem creat pobles, teves, reterres, i això només hi ha aquests, que, com que nosaltres tenim armes de foc, ens és més fàcil dispersar-los. La manera que tenien de lluitar els índis era amb ratges constants, i, per exemple, s'agresten dones i nens. Això, que a John Ford, a Centauros del Desierto, o a tantes altres pel·lícules, és un argument clàssic, i després, normalment, hi ha aquest retorn de la nena o no, o la busca de dir que la trobarem o no la trobarem. Doncs, clar, és una cosa que probablement en trobaríem casos a tota Llatina Amèrica. Va fer molt curiós trobar-ho aquí, i que el fet de nieto ens digui que, clar, és que tinc aquesta net dota familiar, jo l'he d'explicar. La nena s'agrestava? La nena s'agrestava acabarà sent una revésàvia d'ell. Això és el que acabes sabent, ja ho intueixes, però el que ell fa molt bé en aquell llibre, és que en comptes d'explicar això i explicar-ho amb els cànons, això és molt evident, un Western la busca, si ja tenim la història més o menys feta, només que el posaré en l'anècdota, ell converteix i el que per mi és com... No, escolta, expliquem el Western d'una altra manera. Convertim-lo en una altra cosa. Aquesta nècdota, tant fins i tot masculina, tant de violència, tant de guerres, convertim-ho al revés en una història femenina d'aquells secrets que, segons com no es poden dir, perquè acaben sent una vergonya, sobretot pel que passarà després, i que, per tant, és aquelles històries que s'expliquen de generació en generació, quasi ben secret, una història que, com si fos una penelope, deixint fills, esperant el retorn d'ulisses, s'expliquen només de dona en dona. I, clar, quan arriba a això, 150 anys més tard, no saps què és veritat i què no. Saps que, evidentment, probablement hi va haver el segred d'una nena que va tornar al cap de 7 anys, o 8, al poble, en tenia 9 quan va marxar. Per tant, quan torna, ja és una adolescent, una dona feta, no només una dona feta, sinó que algú que torna amb un petit farcel on hi ha una cosa que plora. Per tant, imagineu-vos el drama. La mare, o sigui, la mare de la nena, no la segrestada, sinó la que perd la seva filla perquè li segresten els 10 anys, li torna la nena amb una neta, una neta que clarament és filla, del que li entreien uns salvatges, per a tot això s'ha d'amagar. I, per tant, a partir d'aquí és... Bueno, no només aquesta història, que ja és terrible, no només com si intentés esborrar, intentar que la nena no sàpigui mai d'on ha vingut el nen, tot i que és evident que ho sabrà, sinó que, clar, al llarg de les generacions, aquest estigma, la nena que han escut, tindrà uns trets poc molt aborígens o indians, això li dificultarà casar-se més endavant, i aquesta és una història que poc a molt se n'hi ha retransmetent. I, clar, quan arriba a l'actualitat, una de les coses que fa Belfede Nieto, suposo que hi ha la resposta de la pregunta inicial, separar-se, i això és autobiogràfic, perquè m'he inventat algunes coses, o, potser, el més lògic és que si és una història que ha passat de mare, filla, neta, qui ho revisc i una dona, el que fa és convertir el personatge protagonista, qui més o menys explica tota aquesta història en una noia, una noia que és filla d'una represaliada de la dictadura argentina, i que, per tant, ha viscut 150 anys després un altre tipus de violència similar, que sempre és onada, ser torturada amb presons argentines, haver de fugir, com havia fugit aquella nena, que, a més a més, doncs bé, no explicarem gaire com va la cosa, però això és una nena que torna al cap de set anys amb aquesta embaràs i no es troba mai bé a la nova societat. De fet, acaba veient que tot i que abusàvem d'ella, sense ella ser-ne massa conscient fins que va ser més tard, vivia molt més lliure i més salvatge amb els indis, que només aquest poble, on el catolicisme ho impere, on el catolicisme ho marquen tot, on no pot fer segons quines coses, i, per exemple, ella no entén per què ha de dormir amb vestida, i per què per dormir és un vestit diferent del que porta per... Vam venir despullats, com hem fet sempre. I, per tant, hi ha aquesta sèrie de contradiccions a aquestes petites disputes que el Fede Nieto de De Bo en fa un llibre que és molt emotiu a alguns moments, d'una intel·ligència brutal en d'altres, que t'expliqui clar un fet com aquest. Tots hem vist pel·lícules amb aquest argument, i el que el fa ell és explicar-la d'una manera diferent. Entenc que aquesta nova faceta, bueno, una nova faceta, faceta d'escriptor, no implica que ell vagi fent les... segueixi fent... No sé si has dit que has dedicat també temes de fotografia o temes de... Ell ho diria que professionalment és fotògraf, i que durant molt temps era un fotògraf vinculat a grups de música, i a publicacions musicals. O sigui, res a veure... I de sobte un dia se li va acudir a escriure un amic seu o un germà coneixia a un dels dos editors d'aquest editorial petita, li va passar un manuscrit, això estem parlant de Niño Nómalo, i ells dos van flipar i van dir, escolta, això s'ha de publicar, i ell al principi va dir, no, escolta, jo això he publicat perquè ho he escrit perquè ho portava ains. El van haver de convèncer per dir, no, és que això és molt bo, s'ha de publicar. Va acceptar, i jo suposo que em va quedar satisfet, i jo et dic, jo crec que aquí fa un salt, perquè mentre allí clarament, tot i que em format de novel·la i escrit de manera... per mi magistral, perquè suposo que en cap moment es plantejaré, diria, a veure com m'ho faig per arribar al públic, senzillament avocable el que tenia dins, però el que fa amb aquest R-Cuerdos, que carran a abandonar-me, és aquí sí, ja ara ja m'ho plantejo, ara això serà un llibre, doncs va, intento separar-me, crec jo, i per exemple, una de les maneres de separar-me és de dir, aquest jo, que va parlant, doncs que sigui una noia, perquè suposo que a partir d'aquí jo podré posar records, sobretot dels que ell diu haver viscut, amb aquestes cases de fugida, s'inventa o és veritat, no ho sé, un hotel on van aparar molt refugiats, que estan amagats dels militars, un hotel on hi ha molts nens, que juguen tot el dia, i on a la nit, la seva mare reuneix, i la gent gran us explica una història, la història que els explica cada nit, que es troba molt aquesta penelope, que deixeix records, és la història que està besàvia, segrestada, que torne, com torne, com es trobe, com acaba aquesta història, amb pret o les dents, perquè estic tentat a dir-ho, i no ho diré. I un moment la història no la pot seguir, perquè ells han de fugir. Quan fugen arribant a Europa, llavors ell estableix una estratègia preciosa per intentar, molt poètica, per intentar ell posar final a una història que la seva mare va deixar a mitges. I aquesta història, a més, de tant en tant, ell apareix, ell o ella, apareix en aquestes narracions. Ell diu, dona-la veu a algú altre, i ell va posant unes notacions que recorden molt les notacions teatrals, i diu, mamà ha sentat en una silla, el decorador està al punt, cuenta. Si tu ets en el context... Si tu ets en el context de la teatre, et sents algun que fa un monòleg, un passat que en vella li ha arribat perquè l'hi havia explicat, i amb aquell que li havia explicat venia de més endarrere, i que sobretot això començarà amb aquesta anècdota de la nena, segrestada, que torna a un fill, que seguirà amb la resta de dones fins a arribar a ella. I, per tant, els problemes d'haver sigut poc molt descendents en un país que estava creixent, d'això, amb un terç de sang índia, diguem-ho així, no? Tot això se n'hi ha transmetent de generació i generació, i, per tant, és una dictadura que també persegueix a gent per idees. És un llibre extraordinari, és un llibre duríssim, que, a més a més, es permet, si em deixes llegir un procés, perquè és que, a més a més, es permet allò que, aquí, a Europa, moltes vegades m'han anomenat realisme màgic, i que, a lo millor, no és realisme màgic, sinó que el fet de nir-te'l fa molt bé en aquest cas, que és, senzillament, estirem al màxim les possibilitats de la literatura, la literatura es deia, inventem-nos una història, expliquem-la, de manera que atrapi, posa'm una mica de música, ja veuràs. A veure què diu aquest fragment? La situació és, la nena ha tornat, ja és una noia, i fa el seu primer bany, amb una banyera luxosa, amb una mansió, i la seva mare, que és dona francesca, baña la nena o la noia, vaja, i diu, con el agua hasta el pecho el mundo se le detuvo, parpadeó varias veces hasta cerrar los ojos completamente, el agua caliente la despojó del peso de su piel. Adormirada sintió el dolor de su propio cuerpo mientras se disolvía y mutaba en un ser líquido. Se dejó llevar por el torrente, descendió entre rocas y troncos como un habitante más de ese río, atravesó el continente de lado a lado hasta donde nunca había llegado nadie, y descubrió que acababan un infinito de agua que la cogió inmediatamente. Doña francesca, muy asustada al ver que el cuerpo de su hija había desaparecido en el agua jabonosa, metió la mano hasta el codo, buscándola entre los mares de la bañera. Cogió a su hija del pelo y estiró con fuerza para que emergiera y pudiera respirar. La muchacha abrió la boca e inspiró todo el oxígeno de la habitación. Doña francesca se sintió mareada por la falta de aire que le había arrebatado su hija. A mi m'agradaria veure la mujer que tenia delante i la reconoció. Caram, és molt profund. És molt profund i es permet això. Evidentment, algú que s'enfons de la bañera, al principi penses que algú que s'enfonsa de la bañera és el seu primer bany amb aigua, amb sabó. Li sembla que viu un torrent d'aigua i necessita l'altre que l'estiri. El detall és aquest. Evidentment surt. Ha d'inspirar tot l'aire del món. I el fet és permetre aquest detall, que per mi és genial. L'altre queda marejada, perquè se'ns oxigen perquè l'altre li ha pres. És un detall simpatíquissim, però és el que tu dius. T'arriba en una profunditat extraordinària. Dona una sensació que m'ho fego jo i tot. Penses que és això, una inspiració que va molt més de l'aire que he perdut a l'aigua i que va allò de dir que estic tornant a la vida. I, Arnau, ja per tant que l'espai d'avui trobarem... No sé si tindrem encara l'oportunitat de parlar a la setmana vinent, però a la nit del shopping night... A la nit del shopping night nosaltres no posarem parada. Bàsicament per dos motius. El primer és perquè fa un mes que no tinc partèner i per tant plantejar-se treballar un dissabte a la nit sol és impossible encara que pogués trobar alguna ajuda. Però a banda perquè tot i que és una nit divertidíssima, crec que tal com s'ha anat establint el shopping night, ens expulsa com a llibertès. De fet, nosaltres el primer any, abans de tenir lliberté, vam participar i vam fer un recital de poesia davant del cel·le de Can Mata, la gent va quedar entusiasmada, que deia, a més a més, donàvem com a saber que havia d'obrir-hi una lliberté. El següent any, crec que va ser el segon, vam portar el Màrius Serra, que tot i que va plorar una estona, va estar allà, ha segut, disfrutant del moment, per ningú li va fer cas. Suposo que és una nit que, per més que porti un escriptor del pes, del Màrius Serra, disposat ja no a presentar un llibre, sinó senzillament a passejar una estona i assignar llibre si algú li venia, xerrar, a fer tertulia, la gent no va això. Jo, com jo mateix, he fet algun any, que nosaltres vam decidir, no és ben bé la nostra nit. No és la nit. No tenim un producte més delicat, que recreis una altra mena d'entorn, i aquest escolta, que el disfrutin. Cada cosa amb una mica el seu lloc. Sí, jo crec que sí. Posar parada amb llibres és fins i tot perillós, tot i que ho havíem fet. Fins i tot l'any del Màrius Serra, havíem fet una sopa de lletres, però al final la conclusió és aquesta. L'entorn no s'ha de curar el que nosaltres, d'alguna manera, volem vendre. No el fet del llibre en sí, sinó tot el que això, una explicació com la d'avui, doncs necessito, si mai fem, que crec que sí que podrem fer una presentació amb el Fede Neto a Sant Just, doncs és a dir, gent que vingui, em calma. Home, en de Sant Feliu aquí, ja poquet. Sí, sí, esperem que sí. El crec que viu a Sants, i en tot cas esperem que vinguin tots els resentents de la comarca, perquè és una història que els empel·leix moltíssim, perquè, en el fons, parla de la història d'Argentina, des de la colonització, el segle XIX, segona gran colonització, l'època en què es creen, centenars de pobles, i si un mira el mapa d'Argentina, s'adona que hi ha pobles que es diuen Sánchez, que es diuen Joaquín López, que es diuen, porten noms, del nom que va arribar aquí va dir, doncs aquí posa un poble, i li posa el meu nom. I molts estan això. Data de fundació del poble, 1.800, alguna cosa. Des de lloc fins a la dictadura militar, i fins a gent que això, la dictadura militar, com ell mateix, encara n'és un represaliat, perquè ho viu des de l'exili d'un exili on ja no ha tornat mai. Molt bé. Doncs Arnau, deixem aquí l'espai. Ha estat un plaer tenir-te, i que t'hagis pogut explorar aquest llibre, que se'ns dubta val molt la pena. Tenim exemplars, ja vam dir que el llibre té, per tant anim amb a tothom a que s'hi passi, i que s'atreveixi a fer nit. De debò, a treure-ho i posir la paraula aquesta. Però com que més jo sé que molts us vol queden ganes de mis ninyo anòmalo, recordo que Carles va endurar-me. Bona nit, Carnau. Que vagi bé. Una nit que haurà... Una nit que haurà... La nit que haurà i desplegaràs Un somni dolç i atrotinat dels saltadors, que salten els salts, i fins demà, i fins demà, ja fora hi vull fer un vent tan suau, i el saltador s'adormirà fent cara de res, I원, anem al biker. No ho sé, diu la novel·latlla que aquí es veu. GOOD SION Buona tarda, us informa Quilion Sabria. El partit demòcrata italià ha presentat al Parlament d'aquest país És una moció que demana la il·legalització dels moviments neofascistes que dissabte van provocar el derulls amb l'atac al sindicat majoritari i a la seu del govern. A la Constitució italiana del 1948 es priveix la reorganització del dissol partit fascista de Benito Mussolini. I tal que va ser un dels braçols del fascisme quan el 1919 va surgir per castigar sindicalistes i polítics d'esquerra. Aquesta ideologia va derivant una dictadura i a la Segona Guerra Mundial, com ja s'ha sap. En qualsevol cas, ara estem a l'actualitat i posem per Roma. Eduard Rubió, bona tarda. Bona tarda. L'emoció del Partit Democràtic insta el govern de Mario Draghi a seguir la Constitució que priveix la reorganització del dissol partit fascista i demana la signatures de totes les forces polítiques i democràtiques perquè l'emoció s'aprovia el més aviat possible. De moment ha donat suport al moviment Cinque Estrelles mentre la Lliga i Fratelli d'Itàlia han criticat la ministra de l'interior Pelsasor de l'estat dissabte. Per la seva banda, el secretari general del sindicat GGL Mauricio Landini, que s'ha reunit avui amb Draghi a la seu sindical, ha demanat no subestimar el que ha definit un premeditat a salfagista i exigit que es disolguin les organitzacions com força nova que fan prosalitisme del faixisme mussolinia. Eduard Rubió, Catalunya Ràdio, Roma. Notícies breus, Gerard López. Els contagis semanals de coronavirus a Catalunya baixen dels 2000 per primera vegada des de principis de juliol de l'any passat. Els experts consultats diuen que són bones dades, però que cal ser encara prudents de cara a comprovar els efectes de les discoteques obertes, afirmant que caldrà portar la mascareta en interiors perquè també servirà per controlar la grif. Per ocupació a tot això, el departament d'interior, per les agressions als agents i la pèrdua d'autoritat policial en el context de les macrobotallades, un fenomen que ha anat per cert de baix aquest cap de setmana, coincidint amb la reobertura de bars i discoteques. Les autoritats han ordenat el confinament de gairebé 3.000 persones que resideixen a la vora d'un polígon industrial de los llanos de Aridani, això a l'illa de Palma, que és la que hi ha a Tila Lava del Volcà, en un contacte amb una fàbrica de ciment, i això està provocant l'emissió de gasos. El director tècnic del Pla d'Emergències Volcàniques, Miguel Mórcuende, ha especificat que és la mateixa zona que ja es va confinar ara fa uns dies. Hemos ordenado el confinamiento de población. Es exactamente la misma área que confinamos hace unos 10, 12 días. Els promotors de l'Armitatge a Barcelona obren la porta a portal projecte Amálaga, després de les dificultats sorgides a la capital catalana, on de moment tot està paralitzat. Tot apunta però que Amálaga no seria l'única ciutat que podia acollir aquest museu si, finalment, no es fa a Barcelona. Ja que l'Ajuntament de Madrid també s'ha mostrat interessat i continuen converses amb els promotors de l'Armitatge per ampliar l'oferta cultural de la capital, en aquest cas, Espanyola. I una última fa referència al Rècord de Participació el premi planeta 2021 amb 654 novel·les presentades, la xifra més alta de la seva història. El prestigiós guardó celebra la setantena edició i es llibrarà a aquest divendres a Barcelona. Es farà l'acte al Manac i recupera el tradicional sopà literari que es va celebrar per darrere vegada el 2019, abans, per tant, de la pandèmia. Esports amb Roger Boussà. Us mandem bé, Lleial Cunagüero. Hem fet part de la sessió amb el grup en el retorn dels varsals d'entrenaments, encara sense els jugadors internacionals. Avui, a 3,49, Països Baixos Gibraltar, i també en Macedònia del nord-alemanya, en Peresteguen. Ara, ujo, és dubte per jugar divendres contra el Brasil per unes molèsties a la cuixa després d'una contusió a la matinada passada en l'Argentina Uruguai. I en tenis aquesta nit i la matinada juguen més partits als setgells de final d'Ingenwells. Destaca l'enfrontament a l'estrès entre Paola Badosa i Cori Gauf. Fins aquí les notícies. És l'hora del berenar saludable, i la selva t'ofereix el pernil cuit i el gall d'Índia elaborats amb el gust autèntic i natural de sempre. La selva, com cap. A Catalunya Ràpid, de 3 a 7. La tarda de Catalunya Ràpid, amb Òscar Fernández i el Gendekarot. Passen 5 minuts de les 6. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa l'Ualopez. Bona tarda, us informa l'Ualopez. El grup municipal d'Esquerra Republicana de Sant Just va presentar el ple municipal de Setembre una moció per exigir mesures que frenin l'escalada de preus de l'electricitat. El seu portaveu, Sergi Seguí, explicava avui a Ràdio d'Esvern que es tracta d'una de les dues mocions que es va treballar durant el mes de setembre, per donar marge a poder-les treballar amb les restes de grups municipals. Seguí explicava que la regidora no escrita va fer un parell de portacions a l'emoció en qüestió, però que des d'Esquerra van desestimar, per no anar en la línia de l'esperit de l'emoció. Vilanova proposava que l'Ajuntament deixés de pagar les factures de la llum. Des d'Esquerra, Seguí explicava que l'emoció vol denunciar la situació actual del mercat energètic, del mercat espanyol, i la necessitat de fomentar altres maneres de crear energia. L'emoció finalment va ser aprovada per la integritat en tots els vots a favor dels diferents grups municipals. Has hagut també el tercer passi de l'espectacle musical Mamma Mia, que va esgotant qüestió d'hores al primer i al segon passi, que es realitzaran per les festes de Tardó, i en qüestió de dies aquest tercer. Cada passi del musical compta amb un total de 200 places disponibles, en total, fins a 600 senjustangs i senjustenques, podrán galdir de l'espectacle aquestes festes de Tardó, que s'assumen a les més de 400 persones, que van gaudir de l'espectacle a la festa major, un espectacle que es dura a terme a la façana de Can Ginestar, i que compta amb una lengua de 10 actors i actrius de gran talent, que ens explicaran la història de la Sofia i la recerca del seu pare. Podeu recuperar l'entrevista que vam fer el seu director Daniel Martínez i l'actriu i directora d'actors Daniel Fomador, divendres passat als micròfons de ràdio d'Esvern. Aquest dimecres, 13 d'octubre, torna l'espai de joc de la vacuneta amb una jornada de portes obertes que també se celebrarà dijous i divendres. Així l'espai de joc obrirà les seves portes de 5 a 7 de la tarda, famílies amb infants de 0 a 10 anys. Es convidarà a participar en jocs i activitats per conèixer l'equip i el projecte. L'espai està preparat perquè els infants aprenguin el projecte de l'espectacle. El projecte de l'espectacle és un projecte de l'espectacle. El projecte de l'espectacle és un projecte de l'espectacle. El projecte de l'Espai d'Esvern, 5 a 7 de la tarda, també es pot participar en jocs i activitats per conèixer l'equip i el projecte. L'espai està preparat perquè els infants aprenguin jogant, experimentant, gaudint i imaginant, mentre s'hi han tancat i on tenen l'oportunitat de relacionar-se amb altres infants i persones adultes. També és un espai de retrobada on les femílies poden compartir aspectes relacionats amb la criança i d'educació dels seus fills i les seves filles. Totes les femílies interessades en conèixer una mica més. El projecte poden acortar-se aquest espai de dimecres a divendres I, això és tot, tornem amb més informació als senjors notícies complet de la set del vespre. Fins ara mateix. No marxeu. Mireia Belmonte, L'Alla Palau, L'Alla Sals, Maria Vicente i Alexia Poteles. Juntes, suma amb més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps que t'estàs perdent. De veritat, tu vols seguir perdent? Si no veus el esport femení. T'estàs perdent a la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audivisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals. Col·laborat Ràdio d'Esvern. La ràdio de Sant Just, 98.1. I amb aquesta música donem peu a iniciar l'espai de cinema amb Víctor, que ja el tinc aquí a l'estudi. Hola, molt bona tarda, Víctor. Bona tarda, com estem? Bé, bé, hem posat aquesta cançó, sentim la veu de Billie Eilish, amb el tema de No Time To Die, que és el de la nova pel·lícula de James Bond, el 2007. No Time To Die, precisament els diu també. Clar, fa referència al nom de la pel·li. Bé, doncs, deixem aquesta musiqueta de fons que ens enviantarà al llarg de la secció i comencem amb l'espai. Teníem alguns punts per tractar. Si ens sembla, comencem per principi, com no. Ok, perfecte. Vinga, doncs, tot teu. I doncs jo crec que la setmana passada tampoc ho hem de tenir programa. I doncs, bueno, aquesta setmana ja vam dir que, a partir d'octubre, que els estrenes anaven a punta pala, que cada setmana hi havia alguna cosa o altra, tres bombes, a vegades de cop i així. I llavors, doncs, aquesta setmana passada, vam tenir, jo per sort, puc parlar d'elles també, perquè les he vist la majoria. Claram. O sigui, en poc temps ja, d'un i dos, no? Sí, sí, sí, precisament, doncs per això. La setmana passada, vam tenir, de fet, vam tenir tres estrenes de cop, bueno. Se'ns va acumular, fa dos setmanes, teníem 007, aquesta, precisament, no Time To Die, i aquesta tenim de fons, doncs parlem d'ella, no? Teníem 007, de James Bond, que estava dirigida per aquest cari Focunaga, que era també el director de la minissèrie de True Detective. Ah, vale, sí. I, doncs, feia el salt a una saga tan important com 007, després d'haver fet algunes pel·lícules més independents, no? Perquè a les pel·lícules de 007, cada escuna ha tingut un director diferent o no han repetit, cap? Hi ha directors que han repetit. No sé si a l'època de Synconery, i de més va haver-hi algú que va repetir, no estic del tot segur. Però en aquesta etapa de Daniel Craig, la nova, tenim tan Skyfall com Spectre, que és la que ve després, no? Estan les dues dirigides per San Mendes. Vale, vale. I San Mendes és un director important i té un CGI d'autor, no? Ho pots notar en aquestes dos pel·lícules, no? Perquè és el director d'American Beauty, de 1917, de Revolutionary Road, i aquestes, saps? Llavors són pel·lícules d'això, que sempre tenen el CGI d'autor. Però en aquest cas, també a Noutemitudai, l'espacial que té, i ho dic perquè l'he vist, l'he pogut veure, és que també té aquest punt. També? Sí, sí, sí. Jo de fet crec que és la de la franquícia que més té aquest punt, perquè no només està el director, que ja és un director refutat, no pel que ha fet, sinó que també tenim el director de fotografia, que ara mateix no recordo el nom, però ell és el director de fotografia també de l'Alan. Ah, guau. Però són pel·lícules, sí, bastant. L'atemàtica, una és més romanticona, l'altra és més d'acció. Clar, però el que li dius és això, que la veus, i dius, ostres, aquí es veu que és el director de fotografia de l'Alan, per la paleta de colors, la benx, així, i li agrada molt aquests moments de quan es posa el sol, i, a més, els utilitza molt aquest director per crear scènes estèticament xules i maniarismes, així, visuals, que molen molt, sí, sí. A més, era l'última pel·li en teoria que fa el Daniel Craig. Sí, sí, de Daniel Craig, i tenim, doncs, bueno, que ja veureu, quan la veieu, no podem fer spoilers de res, perquè s'acaba d'estrenar, però ja veureu que és una pel·lícula de gens bon, que s'atreveix a donar-li una volta al personatge. Sí, oi? Clar, la cosa és que ja anava marcando el camí, aquest Daniel Craig, per desvincular-se una mica de la figura típica de gens bon, d'una mica del Don Juan, aquells no que lligàvem de més, i era molt més senzill que el que ha oferit aquesta nova versió, que s'apropa més el que seria una figura d'avui en dia, que també mostra sentiments, que també tenim altres coses. Débil. Exacte, es mostra débil, ja des de la primera de Casino Royale, hi ha una escena on està despullat i estan pagant, i de més, això no ho havíem pensat mai a veure gens bon. Clar. Aquesta evolució natural ens ha portat fins a aquesta última pel·lícula. Caram, i tu veus continuïtat de gens bon a més pel·lícules? La cosa és que està confirmat que hi haurà una altra gens bon. O sigui, hi haurà un recast i hi haurà un altre rebut, a la suposa del personatge. O sigui, per això suposo que ho haurem d'esperar, però per aquells que els agrada moltíssim, que no es preocupin, perquè tindran també més material. Exactament. Molt bé, doncs tenim aquesta de gens bon, però també n'hi ha hagut d'altres, no? Hi ha hagut d'altres, la mateixa setmana de gens bon, una amb la que no em puc extendre tant, perquè, de fet, intentaré anar a veure la demà, perquè és un dels estrenes que em falta, d'aquests destacats, que és Benereta de Pulverhoven, una que ha sigut supercontrovertida, perquè és sobre una monja, que té visions eròtiques i de més, i doncs hi ha un drama lésbic entre elles, i, bueno, és això, aquest puntillo de cinema, no? Sí, sí. De Pulverhoven, en aquest sentit, que és el director de Showgirls, i de més pel·lícules d'aquest caïn, però també ha fet ciència ficció, que sí, Starship Troopers, que sí, tot el Rical i totes aquestes Robocop també són d'ells. O sigui, que és polifacètic. No, sí, totalment. Sí. Sí. També hem dit Madres Paraleles. Madres Paraleles, del Moldover, la qual també aniré a veure aquesta setmana, perquè és que era impossible, que s'acoblaven totes i ja ho desculli. Potser diuen que potser que vagi cap als Òscar. Sí, de fet, la pel·lícula va rebre una premessió, va ser, no recordo, crec que, al festival de Venècia, a Penelope Cruz, per al seu paper, però el curiós és que sent una pel·lícula del Moldover, que sempre és... Bueno, és el director més internacional que té a Espanya, perquè sempre s'envia als Òscars, sempre té més recorregut, han decidit, d'alguna manera, donar-li una oportunitat d'una altra pel·lícula, que no és aquesta, que és el Buen Patrón, que aprofitem per connectar-hi, que és estrena aquesta setmana. Ah, mira. Aquesta setmana té el seu preestrena i està protagonitzada per Javier Bardem. Hosti. I llavors, clar, hi ha els memes, que diuen... Javier Bardem o el Moldover... Clar, o Penelope, perquè, clar... Ah, bueno, clar, per ella. Esclar, esclar, és veritat. Sí, sí, sí. I clar. Estigui nominat als dos en pel·lícules diferents. Exacte, sí, sí. Ostres. O que compateixin per la pel·lícula internacional d'Espanya, no? Seria curiós. Ahà, sí, sí. Molt bé, tenim altres estrenes així, bombes... Mira, de fet, jo, la que vaig anar a veure aquesta setmana, la setmana, fa dues setmanes, no ho tenim tothom, i aquesta setmana he anat a veure Titán. Ah. Titán. Titán és, potser, l'estrena així més... que li diuen en Berggrau, no? Perquè és de cinema més d'autor i que no la coneix tothom. Vale. Però qui té una mica... qui li agrada el tema dels festivals i de més, i que s'informa d'aquestes coses i de més, sabrà que va ser la palma d'or d'aquest any, a Cans. Mmm. I llavors, és molt curiós de recorregar-ho d'aquesta pel·lícula, perquè és d'una directora francesa, que diu Julià Ducorau. No sé si es pronunciessin, però és... Però, bueno, van per allà, estis? Van per allà, eh? Exacte. I és una directora molt especial, de la qual jo sóc un fan, o sigui, sóc superfan. És de veritat, jo, dels directors contemporanis i de més, que una mica així més d'autor, que tenen el seu punt, que saps que estàs veient una pel·lícula d'ells, a mi, Julià Ducorau em sembla espectacular, perquè vaig veure ja la seva òpera prima, d'allà el matratge, que és Rau, crudo, amb castellà, que és com una pel·lícula que tracta el tema del pas de la infantesa a l'adolescència a través d'una metàfora canníbal, no? Ai. És exacte. Vaja, meva. Sí, sí. I no vull dir res més per no fer spoilers, però és vapa, ja. És que, al nom de Titán, si no et diuen de què va la pel·li, sona un nom de pel·li com de superheroi, o aquestes de Marvel, o no ho sé, Titán. Clar, i això de Titán passa exactament el mateix. O sigui, de Titán és encara més difícil parlar sense fer spoilers, perquè la pel·lícula és directament. O sigui, a bord del tema que ja explorava David Cronenberg, per exemple, que és un director refutat, que tocava... Ja temes de Julià Ducorau agafen molta influència de David Cronenberg, i el que fas donar-li una volta, amb temes actuals de denúncia. Sobretot de Titán. Llavors, clar, toca el tema de la nova carne de Cronenberg, que és el concepte de l'Unió Màquina i Seruma, aquesta fusió, i la porta més enllà amb aquesta pel·lícula, amb una pel·lícula que et vol al cap. Si vas sense saber què vas a veure, acabes i dius, clar, et pot no agradar, perquè és això, una persona potser que va avadir-se en el cine i demés, però no li recomanaria aquesta pel·lícula. Però si busques experiències hipotents, Titán és una pel·lícula que, de veritat, és completament inclassificable. Pot ser només terrorífic i grotesc que hagis vist en molt de temps, o pot ser també el relat aquest maco i emotiu, que realment és perquè és molt trist de la pel·lícula, també en la seva part. Llavors, és això. Aquesta, si és de cinema més autor, potser no la trobem a tots els cinemes, potser? Clar, aquesta pel·lícula crec que arriba a unes sales molt concretes, que van anunciar... Van posar un paper a Twitter i demés, a les setges socials, dient on s'estrenaven d'aquí de Catalunya i d'Espanya. I jo la vaig veure als cinemes Valmes, que ja sempre posen pel·lícules, sense versió original i demés, i això. Però de moment, per mi, si hagués de fer un top d'aquest any, és que seria d'un anet i titant, o sigui, a aquesta estrella. Jolín, doncs, n'hem comentat les 3, que bé. Quina més hi ha hagut d'estrena o estan pendents? Mira, que estiguin pendents d'aquesta setmana. Tenim l'estrena de Venom, la segona part. Ah, sí, vaig veure l'anunci. És un de superarolls, també. Sí, el que passa és que és la segona part de Venom. Això sí. Doncs aquest punt que li diuen que és cinema tragintencionat. És a dir, és una cosa que no t'has d'aprendre en sèrio, per el que estic veient. Juga una mica amb l'autoparòdia. És així, molt divertida de veure, segurament. Però tampoc va més enllà, saps què vull dir? Una més. Una més. Una més, que segur que es pot gaudir, jo la n'aniré a veure, perquè, bé, no m'agrada, no? I això, i els còmics amb el calmaig, no m'agrada, però bé, a veure què tal. Molt bé. Doncs hem comedat estrenes. Seguim, si et sembla mal guió, o volia escoltar alguna cosa més. Sí, sí, sí, crec que sí. En premi, rodatges, festivals, coses de pel que fa a l'audiència... Ara mateix com està aquest panorama? Doncs mira, ara mateix estem en ple festival de sitges. Sí. O sigui que ja, de fet, s'ha estrenat i tant, precisament també, a la vegada. O sigui, és una de les pel·lícules. Ha estat també la nova pel·lícula de 24, que és aquesta productora. Sí. També és estranya d'aquest tipus amb la proposta de cinema fantàstic Lam, que és sobre un nen, també, que ara a vegades és una oveia, una cabra, no estic segur, però és així un... És també és fes, aquest sentit. I després, doncs, una mica... La de Last Night in Soho, també, que és la nova pel·lícula de Garrite. I algun així, perquè vaig tenir la sort de poder anar ahir al tema del festival de sitges, a una mena com de cóctel que feien, no la red carpet, però hi havia, i estaven tots els actors de... la pel·li Històries per a No Dormir. Aquesta és una pel·lícula en tenc espanyola, perquè els actors hi havia d'enrobir-la i, bueno, diferents personatges. No sé quin recorregut ha tingut aquesta pel·li. Dica aquesta, perquè és la que feien ahir. Mira, precisament Històries per a No Dormir, primer de tot és com, si no m'equivoques, un remake d'una sèrie antiga. I aquesta és una sèrie nova. És una sèrie nova, però és una sèrie d'antologia. Cada capítol és com un colmatratge. Un colmatratge o un migmatratge, si dura més de mitja hora. I cadascun està dirigit per actors que són directors. Hi ha dos directors en concret, que són els que... els que reconeixen-ho, perquè estan allà, i que són importants en el sector cinematogràfic actual espanyol, que són un capítol del dirigeix Rodrigo Sorogoyen, que és un gran cineasta que ha dirigit el reino, que és una pel·lícula molt bona actual sobre política, i, de més, que toca temes controvertits en aquest sentit, que dius, nos perdonen un thriller en una sèrie. I pel·lícules altres com Stockholm, per exemple, a mi és un director que m'agrada molt, i es veu que ha dirigit un capítol d'aquesta sèrie. I després l'altra és Paco Plaza, que Paco Plaza sempre ha estat al festival de Sitges, perquè és directe al cinema de terror, les de Rec, i ara, justament aquest any, es trena pel·lícula, que és la abuela que també està al festival. També està Valarleticia Dolera, aquesta dona també ha fet alguna pel·lícia. Clar, és que són aquests actors que fan aquesta sèrie d'antologia, que jo, de fet, tinc moltes ganes de veure, i m'agradaria acompanyar aquests dos capítols, s'ha de dir-ho. I també, feien referència, van sortir a parlar, no sé si era un director o directora japonès, no sé si també deu haver-hi entre les pel·lícules que hi ha al festival alguna de japonesa, alguna d'asiàtica, perquè sí que vam fer referència. Mira, no sé si hi ha alguna... Ara mateix no et sabria dir si hi ha una pel·lícula així japonesa destacada, hi ha una que és coreana, si no m'equivoco, és Drive My Car, que s'estrena també un altre que es diu Monalisa de Blutmont. Són pel·lícules asiàtiques que estan allà. De fet, és que el cinema asiàtic sempre ho dic, cada any ens dona pel·lícules que són boníssimes, no? Sobretot coreana, sempre llana, punta pala, que són bones, pràcticament, cada any. I japonès, és que japonès ja des que tenim aquí la color d'aigua i tot aquest, o sigui, són mestres d'això de l'art cinematogràfic. És que és un altre cinema completament diferent, però és molt bo. És diferent a l'occidental i això també li dona attractiu. I llavors, d'això, sí, sí. No sé si hi ha més festivals o tenim... Si sabem que s'estan fent alguns rodatges o l'entrecada d'algun premi. Doncs mira, jo de fet, ara l'entrecada d'algun premi... Bueno, estem en època de festivals, vam passar a la Venècia i ara estem a Sitges. I llavors hi ha la carrera dels Òscars, on anirem a veure com s'aniran. Aquí tindrem molt material quan estiguem en plena... En plena de febrer, genut. Sí, exacte. O també, jo que sé, quan s'acabi el festival de Sitges, podem repassar també premiacions i tal. I hem dit abans que la Palma d'Or l'hem esmentat amb tità. Perquè és això, una mica. Per a mi de Penelope, també. Doncs així. Ens toca parlar de recomanació personal. No sé si tens alguna recomanació especial. Mira, jo he recomanat 300 pel·lígoles abans d'això, sí que... Sí, sí. Mira, ja que estem en tema actual i, a més, voldria, primer de tot, ja que vam parlar fa dos setmanes de Cray Macho, que vaig veure a Cray Macho. I Cray Macho és una pel·lícula que, si bé, és menor dintre del cinema de Clint Eastwood, perquè no estem davant d'un milió d'euros de Baby, d'un Mr. River, d'un Simperdon. Però sí que estem amb una pel·lícula que és molt intimista, que és molt emotiva i molt maca, perquè és una com... Jo diria com una espècie d'humanatge i carta de... una carta de despedida que et fa ahir amb una pel·lícula que és idílica, no? Perquè la fa, ella escriu... Bueno, no escriu el guió, no?, però és una pel·lícula. Manufactura de parell, està dirigida i produïda. I és com... és molt maca, perquè està rodejat d'animals, no? Apareixen molts animals, és... La sinòpsica és que ha d'acompanyar una noia o un noi o... És, bàsicament, quedar-ne a buscar un noi a la frontera a Mèxic, no?, i li haurà portar el seu pare. I no direm res més, fa aquest viatge i ja està, i el porta amb el cotxe i hi ha diferents fets que passen, que, bueno, que és això, que és una pel·li que sempre s'agraeixen, aquestes pel·lícules, perquè, bueno, no és... Ja dic, no és de les meves preferies de crinis, és una pel·li menor, però que jo tinc debilitat per qualsevol cosa que faci que tome tinc debilitat, perquè li tinc molt de carinyo. I, llavors, veure el Moure's en pantalla, tan gran i de més, i 91 anys, clar. És que 91 anys? Clar. Una vida de 91 anys, aquí no... Ja té dificultat per a xacar-se a buscar un llogura de la nevera, clar, és d'això, és que encara que es noti, és un plaer veure el Moure's pel pla, perquè tu dius, bueno, és clar... L'experiència, també. Sí, l'experiència de veure les cinemes, no sé... Òbviament, segurament, si no tens tan a pego que per aquest personatge... del cinema, a més, potser el millor et sembla que... És una pel·lícula que ja et dic, no és destacable en el sentit que no és algo... ho has vist mil cops, no? Però si t'agrada això, és com una reinvenció del personatge clàssic del vaquero, que porta el barret, quinyos i demés, llavors dius... Bueno, m'agrada. I també m'han parlat de... No sé si és una pel·lícula o és més un documental, que es diu Mediterráneo. No sé si, a més, és espanyola o... Sí, és espanyola, jo no l'he vista. Però diuen que està molt bé. No sé exactament de què tracta. Pot ser d'algú relacionat amb Open Arms o... Sí, sí. Sí, sí, sí. És com una pel·lícula de ficció, eh? Ah, vale, vale. Però espanyola, que es va estrenar a la vegada, que molts més estrenen els que hem esmentat. Sí, sí. Sí, no fa poquet. Molt bé. I ara ens falta l'últim apartat, que dediquem a parlar una miqueta de cinema de la setmana. És a dir, escollim... no sé, algun cinema o una sala així, una mica interessant, no? No té per què ser una sala famosa o un lloc així superrecognit. Una recomanació d'una sala de cinema. Sí, sí, sí, sí, podríem dir. Quina recomanes? Mira, jo aquesta setmana, ja que és el cinema que he fregüentat aquesta setmana, que he anat aquí i la setmana passada també, estic adicta d'aquesta sala de la mateixa. Bueno, és una sala, no? Multicines, però al balmès. Al balmès, molt bé. Al balmès Multicines, que és a Barcelona. Al carrer. Al carrer Balmès, és clarament. Sí, sí, òbviament. I això va ser esfundat per al grup Balanya, que hi ha diferents sales, de teatre, de cinema i tal. Sí, sí, em sembla que, per exemple, el grup Balanya té el teatre Borràs, potser que tingui. Crec que sí. Sí, sí, té uns cinemes. Abans també, no sé si el grup Balanya també tenia allà Proc de Sants, uns cinemes per allà també. Sí. És un grup, com, per exemple, el grup Focus, que té diferents teatres, teatre Romea, teatre Goya, la Via Royal, el grup Balanya és una altra, que és diferent. Sí. I entre ells, dius que hi ha aquests Multicines del carrer Balmès. Aquests Multicines, que tenen d'especial, és que, bueno, jo... Pots anar a veure les pel·lícules en versió original, i són totes les proyeccions en versió original. Llavors, clar, no tens el problema d'aquest dels horaris, que, normalment, sembla que les pel·lícules amb Bosse estiguin ficades en horaris que dius, mara meva, a veure com vaig jo a aquesta hora a veure la pel·lícula. Què dius, que es fan en horaris moltes, les de...? Sí, no que es facin tard, sinó en horaris rars. Per exemple, una pel·lí, que jo que sé, a lo millor, estic estudiant i hi ha una pel·li a les 4 de la tarda. Només està aquesta sessió. A mi m'agrada, perquè jo, a vegades, quan puc, vaig, per exemple, a l'esplau, perquè tenen preu reduït d'aquesta versió original, entre setmana. Però quan no es pot, o quan és una pel·lícula de estrena, així menor, com per exemple a Titan, que la vull veure al cap de setmana, perquè tinc moltíssimes ganes, doncs el val més, perquè el val més sempre hi ha aquesta opció de la versió original i de més. I si estem en un altre idioma en la pel·lícula, llavors suposo que posen subtítols, no? Sí, no, no, clar, les pel·lícules són amb bossé, que és versió original, subtítolada en espanyol. Totes, llavors tu pots anar a veure, encara que siguin en anglès, te la posen subtítolada. O si és una pel·lícula, per exemple, de Titan francesa, subtítolada en espanyol, també. Perquè quantes, aquests cinemes, quantes sales, quantes sales més o menys tenen? Són 12 sales, 12 sales que estan, o sigui, repartides com... És molt gran el cinema, és per almenys 3 plantes diferents, o 4, cinema equivoco, una baix, a mig, i a dalt de tot. Llavors hi ha moltes sales que estan allà, i la veritat és que estan totes força bé. Quan les sales són molt grans o... Són forts, o sigui, no són grans, però tampoc són petites. És un punt intermig que... Per exemple, per ubicar-nos de l'esplau n'hi ha unes grans, i n'hi ha després unes que tenen com 5 o 6 files. Que seré un intremig o...? És... Bueno, no és tan petita com les 5 o 6 files, les petites, petites que tenen com la pantalla allà, tampoc davant, no és això, tampoc. Però tampoc és les grans, grans. És una cosa intermitja, com he dit. I les pantalles fan algun efecte d'aquest com les sales. Per exemple, que estan com així, com a corbada, o no sé si es pot veure pelis 3D o no és aquest tipus de cinema. No, pel·lícules 3D no donen proyeccions, però el tema és que les... A mi, per exemple, a l'esplau, el tema aquest de la pantalla corbada, hi funciona per algunes pel·lícules, però per altres, ojo, perquè el format que tenen, sinó una pel·lícula que s'ha arrudat amb format IMAX, que el seu seria una pantalla de cinema IMAX, però aquí, doncs... depèn del si no n'estiguis, doncs no hi ha... El tema és que, clar, a vegades es deforma la imatge. Per exemple, tu vas a veure una pel·lícula com DUN, o una pel·lícula de dades, i la pantalla deformarà la imatge, i no quedarà tan poc el format com a tal que s'ha proposat el director o que s'han proposat els produtors i de més, realitzadors de la pel·lícula. Llavors, clar, és això. Per a algunes pel·lícules, la immersió d'aquesta pantalla, doncs està bé, però per altres, jo prefereixo una pantalla plana com la que està en aquestes sales, precisament, que és directament el rectangle, i ja està, i ja està. Així, el format d'avui que tenen un cop al micro. I el tipus de pel·lícules que proposen sempre són pel·lícules així més que no les trobem en cinemes més comercials, potser. No té per què. Hi ha de tot. Tens oferta de tot. Tens els comercials i l'obos que arriben molts cops aquí. Aquest arribant aquí, el fenomen, inclús a l'esplau, arriben moltes. Però és curiós que els plau arriben, però, per exemple, una pel·lícula com TITAN, jo crec que la gent que la vagi a veure, potser molta més gent voldrà anar a veure la inversió original. Per al tipus de públic, el que està destinat. I, en canvi, arriba a l'esplau, però amb versió doblatge. Que no té res de dolent, però és això. Jo sí que m'agrada veure-la en les interpretacions i de més. Jo et miro molt el treball de doblatge, també perquè m'agrada el treball que fa, i de més. Però, personalment, com va ser això personal, que ho deixo més de veure a les pel·lícules. I ja està bé que hi hagi un cinema que t'ofereixi això, un horari especial. Hi ha moltes menys sessions, no. Ja s'ha fet el seu nicho de mercat, una mica, amb aquesta proposta. O sigui, té audiència al cinema. Sí, sí, sí, hi ha bastanta gent. Perquè, per exemple, la de DUN, la vas anar a veure allà? No, DUN comença una estrena així, tipus blockbuster. El tema és que vaig poder agafar una sessió, per exemple, a una sala de l'esplau, amb el soroll i demés, que té aquest cine, el que té és un so potent. Te veus això, que si vas allà a veure una experiència, està molt bé. Llavors, clar, jo vaig... Com és una estrena amb més demanda, que hi ha molta demanda, de les sales i demés... En aquest cas sí que posen més sales, i posen una sala amb versió original, al cal de setmana. I una sala amb doblatge, i així. I tu la vas veure amb... Amb versió original. Sí, sí, sí. I ja per anar a acabar amb Víctor, com podem arribar fins a la sala del més? Tu, com hi vas? Si agafem, per exemple, el transport públic, què hem de fer? Qui n'ha recorregut? Mira, aquí m'has pillat una mica, perquè clar, jo, si vaig allà quan vaig sol, perquè a vegades també m'acompanya, el meu pare o la meva mare o qui sigui, em pot acompanyar, però... perquè també ho deixo, o amb un amic, vaig anar amb amics a veure el restrena de Los Highway, que era de David Lynch i tal. Però, bueno, els cops que vaig sol, surto del lloc on estic, i baixo... Vaig fins a Valmes, que ja està, i baixo. Però des d'aquí, suposo que hauries d'anar... Amb l'E30 i després... Amb l'E30 i després fer alguna altra combinació? Sí, amb alguna altra combinació d'aquests que pujan, cap a, no ho suposo, no ho sé. Crec que sí. El B8, potser, no ho sé. El B8 potser, no ho sé. Ah, el B8. Sí, sí. Podria ser, de veritat és que tampoc tinc ni idea. Bé, ja pel proper programa ho acabem de comentar. Molt bé, doncs, escolta'm, Víctor, moltíssimes gràcies, que demà tinguis bon dia de festa, perquè dia 12 és festa. I res, tornem a escoltar-nos la setmana vinent, si et sembla, eh? Molt bé. Vinga, que vagi bé. Bé, que vagi bé. Vinga, que ara ja estem a l'última part del programa d'avui, dia 11 d'octubre, i tenim el telèfon a la Núria Grau, ell és psicòloga i logopèda del centre tàndem d'aquí de Sant Just, i ens parlarà una mica sobre la dislexia. Per què? Perquè no fa tants dies, precisament el dia 8 d'octubre, va ser el dia mundial d'aquest transtorn. Per dir-ho així, no sabem exactament si és una malaltia, un transtorn per això. I preguntem a la Núria. Hola, Núria, bona tarda. Hola. Hola, Núria. Hola, què tal? Bé, bé. Qui és exactament la dislexia? És un transtorn, una malaltia? Mira, entrada la dislexia no és cap malaltia. Les malalties són formatats, no? Es curen amb una medicina en què et dona el metge. La dislexia és un transtorn de l'aprenentatge. I té una variant neurobiològica, no? Aleshores, per tant, això no és el tractament que es pugui fer aquí, no és amb medicina, sinó amb una intervenció i tota una reducció d'aquestes disfuncions que tenen aquests noms. La dislexia com es detecta? És a dir, quins són, no sé si es pot dir, cinto o mas, o quines són aquestes pistes que veiem que diemostres? Potser pot tenir dislexia? Sí, mira. A veure, en principi, hi ha uns cines, que nosaltres quan veiem això, ho podem detectar. Per exemple, quan els nens són ben petits, hi ha un àrea, un aspecte, que es desenvolupa a nivell natural, que és la consciència econològica. Aleshores, el que hem observat és que els nens que tenen dislexia quan són petits, i petits em refereixo a l'ocasió infantil. Doncs en principi, a P4 o P5, ja comencen a treballar a nivell d'associació. Sóc fonema, fonema grafica. Quan hi ha aquestes primeres associacions, aquests nens tenen molt desiscultats per fer aquesta correspondència. Això és el primer gran tret d'identificador. Amb això no vull dir que tots els nens que els dicosti, tots hagin de ser dislexics. Vull dir això també ara, ho dic de passo. Perquè no ens hem d'alarmar, però sí que realment és un signe que a partir d'aquí s'ha d'anar observant i veure com evoluciona. Però sí que és cert que tenen en aquests primers, sobretot a P5, que és quan es comença a fer ja més introducció de l'avassadari, que comencen a fer aquesta correspondència grafia, so i sobra. Això a nivell inicial. I després a veure el que després hi ha uns signes d'alerta que ja estan més coneguts, i que estan directament relacionats amb l'actura i l'escriptura. En aquest cas, a nivell de lectura són nens que... Aquests nens i nenes tenen una dificultat per llegir d'una manera fruïsa. I tant a nivell de... El que serien la correspondència a nivell de lletres com després a nivell de paraules. Això dèiem la ruta fonològica, que seria més la lletra a lletra, i l'èxica, que seria la de paraula. Aleshores, això és el que crida més l'atenció d'ells, i aquesta lectura no és fluïda. I després a nivell d'escriptura també, veiem que hi ha aquestes dificultats, que sobretot s'associen més a nivell de la paraula escrita, en el que cometen els errors, per exemple, de substitució de sons. En fi, hi ha moltes substitucions que ells no s'enduren compte i les cometen. O, per exemple, fan moltes... Allargen molt l'ortografia natural, quan ja no tocaria, moltes altes autografies arbitràries, i això els hi costa molt a nivell del que els hi passa, que és la dificultat de la memòria de treball. No m'amorits la forma ortogràfica d'aquella paraula. Normalment, a quina data sol fer el diagnòstic? Mira, el diagnòstic... Hi ha persones expertes dels temes, d'aquest tema, que tenim diferents visions. Hi ha estudisos del tema que diuen que, quan més ha vingut millor, hi ha altres que... Jo personalment penso que s'ha de donar un marge, fins a finals del ciclínial, perquè allò que tu pots detectar, o que els tutors i les tutores que fan una feina fantàstica, de detecció, i han detectat algo que t'ho he explicat abans, a nivell de patiment. Quan això es va... La sospita es va confirmant en tot el ciclínial, primera primària, segon de primària, jo penso que segon de primària, si tot això s'està confirmant, a les hores, a finals de segon, principis de tercer, llavors ja s'ha de fer una valoració, i amb aquesta valoració, si és veritat que és així i es compleixen els criteris, s'ha de diagnosticar dislexia. Des d'un punt de vista, abans jo trobo una mica massa... massa ental·lació. Jo penso que el curs ideal és a partir de principis de tercer. Abans has parlat d'intervenció logopèdica, quina mena d'intervenció és la que feu, per exemple, en el centre de tàndem? No sé si hi ha algunes proves per acabar-ho de concretar o... Sí, en principi, clar, per una part, hi ha els diagnòstics. I a vegades es passen una sèrie de proves. Són proves de no només de lectura i d'escriptura, que sí, evidentment, és a fer lectura i escritura, però després hi ha altres aspectes associats, per exemple, que és més que valoren la memòria de treball, perquè és important, perquè aquests menys, en principi, amb això fallen, i també el reonament verbal. O sigui, perquè també s'ha vist que aquests menys això ho tenen afectat. I, a veure, totes aquestes sèries de valoracions s'han de fer per fer una detecció adequada i bona de... Ja, té un diagnòstic ben fet, no?, a l'exèrcia. I, aleshores, això, per una banda, això és el primer pas, que seria el diagnòstic. I després, ja, quan ja realment es veu que aquell nen complex dels requisits i els criteris, doncs, per tant, ja toca la intervenció. La intervenció té que ser molt amb un aspecte, per exemple, de treballar la consciència fonològica, que això és el que jo he utilitzat el primer de tot, perquè és clau treballar més això a nivell oral, eh?, és a dir, estem treballant, diguéssim, molt de dir... Bueno, llatregem la paraula taula, llatregem, i aviatment, cada vegada, paraules més complexes, no?, és a dir, no treballem al principi d'un llapis i paper, no?, si això s'ha de fer, és com un càlcul mental fonològic, que li dic jo, no?, perquè realment el tenen en disfunció, o sigui, els costa molt, tant llatrejar com dir, per exemple, de la paraula pizarra, treu-me la R2 i posa una T, per exemple, i què diu? A veure, què diria, no?, però tot això sense paper, com t'hi dic. Llavors, bé, aquests jocs, diguéssim, això els va molt bé, perquè és un treball de consciència fonològica, això d'una banda. Després s'ha de treballar, també, la mecànica lectora, i la mecànica lectora, doncs, bueno, es fa des de diferents àmbits, és a dir, diguéssim, tant, diguéssim, se'ls fa llistes, a través de llistes escrites, o bé, també, amb programes associats, no?, que són, per exemple, jo treballo amb Lífim, i aleshores, bé, són programes d'estimulació, treballar a nivell de sílaba, de sílaves més complexes, de paraules curtes, mitges llarges, bueno, a partir d'aquí, no?, i, aleshores, després, bueno, també treballar frase, treballar texta, però intentant ajudar-los, a nivell d'ajudar-los a gestionar, també, i que vegin, doncs, per exemple, a totes les dificultats que poden tenir a nivell de llegir, doncs, aprendre que, bueno, que realment això ho pots controlar, no?, se'ls dona com estratègies d'autorregulació per corregir, perquè ells arribin a detectar-ho i corregir-ho, no?, i, sí, clar, clar que és millorable, sí, sí, ja n'estudies sobre el tema, que, evidentment, un nen dyslèxic, que per això deia que és un trastorn neurobiològic, és a dir, aprendre que hi ha àrees del cervell que estan hipoactivades, és a dir, amb aquests nens, hi ha una zona que no estan activades neuronalment, com un nen normal, i, a veure, es nota molt un nen, i quan realment això s'està fent treball d'intervenció intent, aquests nens, aquestes àrees, es tornaran a activar, no?, tot això es fa amb tècniques de neuroimatge, però, vull dir, que això està comprovant, no?, i, a veure, sí que, adéam, sí que és cert que aquests nens i nenes, diguéssim, que tenen aquesta tendència, i realment no passen del zero al cent ni molt menys, però sí que hi ha una millora considerable, evidentment, i, fins i tot, he tingut nens que, per exemple, els dyslèxics és molt difícil que passin d'avui tant de paraules per a mi, te'ls costa molt, passar a la barrer de 80, i arribar a tenir nens que han arribat, per exemple, a la normalitat, que seria, doncs, 150, no?, que estaria força bé, no?, i es pot arribar més enlluny, evidentment, de paraules per a minuts, però per a dyslèxics, un 150 estaria força bé, no?, superbé. Aleshores, bueno, amb això vull dir-te que intervenció sí serveix d'algú, evidentment, hi ha una resposta per part del nano, però sí que sempre els queda una cua, sempre els queda una tendència a rotacions, per exemple, la B, l'Ambla P, l'Ambla D, aquestes rotacions, per exemple, de les lletres, és molt típic que facin, o substitució, interpretacions de paraules, els queda sempre una cua, però ja ho controlen tot molt més, no?, evidentment, depèn de l'entrenament que hagi fet, clar, això, també. A les escoles? Tots dels nens no són iguals, no? Es pot detectar bé, això, en els centres escolars, a les escoles? Bueno, et diré que avui en dia... Avui en dia s'haurà de parlar d'uns, vuit, deu anys cap aquí. La veritat és que des de casar, aplicar al 2011, al 2012, el protocol de sobrevislexia, que està escrit, que és a dir, està escrit per al col·legi de l'Ogoperes, és com un full, no, que és complet, vull dir, que hi ha molta informació, és com un protocol en què està dirigit al centre, i que es diu una mica com detectar i com intervenir a nivell escolar, a nivell escolar. Des que fa això, jo penso que hi ha moltes escoles que s'han posant molt al dia. Abans ens trobàvem moltes més vegades i més ignorància, diguéssim, d'aquest trastorn de prenentatge. I ara, la veritat és que, en general, les escoles estan molt posades, els equips, tant els reabs com els equips psicopadalògics, estan també molt al cas, no? I fan un bon treball de detecció, eh? En general, estem contents per a què realment això s'està detectant. Sempre hi ha escoles o hi ha casos que potser no, evidentment estaríem molt contents que tot arreu, però en general, sí que parlem que sí. Us arriben adolescents o gent ja més gran, joves, incluso adults, amb dislecció, que no s'ha detectat bé que ha aparegut la data adulta, com pot haver estat això? Bueno, amb la data adulta, a veure, quan han arribat a la data adulta, perquè això jo, a vegades, he parlat amb coordinadors universitaris, i jo mateix que també estic per allà a la data autònoma, doncs sí que han arribat, amb aquests nivells, tant els nivells de formació, i hi ha uns que s'han sospitat, però que sospita sí que ja n'hi ha hagut, però no s'ha arribat a fer un diagnòstic. Això és perquè si hem arribat a cursos tenals, en el informatiu, és perquè realment la dislecció no és una dislecció, perquè hi ha un grau de dislecció, llavors hi ha un lleu més lliçadera. Llavors, quan és lleu o fins i tot menys que lleu, que és quasi una pinzallada, això és tan lleu, no ha arribat a interferir excessivament a nivell escolar, però sí que s'ha dit, no, aquesta menja fa això o aquest menja, que sembla, sembla, però no potser no s'ha fet el pas mai de fer aquest diagnòstic, perquè s'hauria diagnòsticat com a lleu, però el que sí que em trobo també, és que ens trobem amb el nostre equip, el nostre centre ens arriben també adolescent, és a dir, que et dic el mateix, que sempre s'ho sospita, sempre s'ha dit el que, però potser no s'arriba a diagnòsticar fins a tercer o segon o tercer de la ESO. Això també passa, però és per la mateixa raó, és a dir, normalment, els texnets sí que poden passar la criba de primària, però a nivell de secundària, doncs, clar, quan hi ha un major exigència, a nivell de falta, a nivell de tot això, doncs aquí, aquí, malament, sí que t'has atès tant i no. Doncs Núria, no tenim gaire més temps, ha estat un plaer poder parlar amb tu. Moltes gràcies a vosaltres. I res més, que vagi tot molt bé, que tinguis demà també bon dia de festa i res, a seguim la setmana. Molt bé. Molt bé, doncs vinc de moltes gràcies a vosaltres, eh? Adéu. Adéu, adéu. I ara que estic perdida como una bala, yo soy peligrosa, nadie me iguala. Y ahora me puse más buena, pero más mala. Ahora me está llamando a mí me repala. Ahora que estoy perdida como una bala, yo soy peligrosa y nadie me iguala. Soy aquella niña de la escuela, la que no te gustaba me recuerdas. A la que estoy buena pa' si dices, oh, nena, oh, nena. Soy aquella niña de la escuela, la que no te gustaba me recuerdas. Ahora que estoy buena pa' si dices, oh, nena, oh, nena. La de la nube, que no eres Goku, no llores a Sume, que ya no está tú. En mi corazón lo rompiste y me dolió, y ahora es que todos me miran, tú no llamas mi atención. Baja de la nube, que no eres Goku, no llores a Sume, que ya no está tú. En mi corazón lo rompiste y me dolió, y ahora es que todos me miran, tú no llamas mi atención. Soy aquella niña de la escuela, la que no te gustaba me recuerdas. A la que estoy buena pa' si dices, oh, nena, oh, nena. Soy aquella niña de la escuela, la que no te gustaba me recuerdas. Ahora que estoy buena pa' si dices, oh, nena, oh, nena. Soy aquella niña de la escuela, la que no te gustaba me recuerdas. A la que estoy buena pa' si dices, oh, nena, oh, nena. Soy aquella niña de la escuela, la que no te gustaba me recuerdas. Soy aquella niña de la escuela, la que no te gustaba me recuerdas. Que no soy la misma de antes Y yo sé que cambié, yeah Porque yo pulí mi amante Que no soy gente amante Tu ego se cayó, yo dió Tú no me hace falta, tengo todo todo Límpiate la bava, te se te cayó Por primera vez el truco te vayó Cuando pudiste, tú no quisiste Y ahora que tú quieres no se va a puder Ahora me viste, te pones triste Yo soy aquella niña de la escuela La que no te gustaba, me recuerdas Ahora que estoy buena, pues si dices Oh, man, oh, man Soy aquella niña de la escuela La que no te gustaba, me recuerdas Ahora que estoy buena, pues si dices Oh, man, oh, man Baby, ya volví, hello Yo sé que estoy más buena, deja el show La que en el colegio tanto te escribió Y ahora que me ves tan canto reggaeton Quieres volver, pero ya no Y ahora me puse más buena, pero mamá la Ahora me está llamando, no te resbala Y ahora que estoy perdida, como una bala No soy peligrosa, nadie me iguala Y ahora me puse más buena, pero mamá la Vinga, doncs, que ens hem acusat ja la set de la tarda I hem d'escoltar l'informatiu de les notícies de Sant Just L'actualitat del poble acompanyat de la Luam Nosaltres demà fem festa, ja felicitem Para de l'entat a les pilars I tornem dimecres 13 d'octubre A les 10 del dematí, amb el magàsic matinal la Justa Mireia Redondo I per la tarda, en l'altre dia, hem d'anar a la set de la tarda, la Ramble també de 5 a 7 Us esperem i res, que tingueu molt bon dia de pista demà I, escuteu-nos, 98.FM També anirem actualitzant la informació a través de les xarxes socials Que vagi bé, un abraçada Ara es compta es ràdio d'esper Si tu n'hi t'has ràdio d'esper Per la ràdio de Sant Just Durant d'avui pulgú
#21 - La Rambla del 11/10/2021
Magazine de tarda amb Núria G. Alibau
Episode Sections
Entrevista a Núria Grau, psicòloga i logopeda del centre Tàndem
1:27:50Cada 11 d'octubre es celebra el Dia Mundial de la Dislèxia. Per conèixer millor aquest trastorn parlem amb la Núria Grau, psicòloga i logopeda del centre especialitzat Tàndem de Sant Just Desvern