Per a les contres, ràdio d'esper, si en tonits, ràdio d'esper, la ràdio de Sant Just l'horant de 8.1 ràdio d'esper, l'horant de 8.1 ràdio d'esper, l'horant de 8.1 Fem, jo sóc la Núria García i estareu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui, a primera hora, què tenim? A partir d'ara i fins a les 6 tindrem amb nosaltres l'Àstrid Goldstein del celler de Can Mata i també l'Albert Macial, president de la Teneu. Ell ens parlarà de l'agenda d'activitats i l'Àstrid ens recomanarà algun dia i segur. Després, a partir de les 6 i a la segona hora de la rambla, tindrem a la Maica Duenyes que ens comentarà les novetats pel que fa als espectacles teatrals d'aquí de Barcelona. Tot això serà de seguida. Ara, per això, us deixo amb un tema musical i comencem! No marxeu! Elانç Benvingut ¡Hoy, le aire deprimaba! Duranta buit por un, en baema, ràdio, t'esper. Duranta buit por un. Melendi, aquí, a la rambla, a la cançó. Caminando por la vida, com no? De copiloto lleva el sol. 2005, 2005. Ya a mí no me hace falta estrella, que me lleve a tu portal. Como ayer estaba borracho, fui tirando miga de pan. Voy, caminando por la vida, sin pausa, pero sin prilsa, procurando no hacer ruido bestio, con una sonrisa, y complejo ni temores, canto rumba de colores, y el llorar no me hace daño, siempre, cuando tú no llores. Siempre, cuando tú no llores. Y el milindria a mí me llama, en el mundillo calé, porque al coger mi guitarra, siempre van solo los pies. Y este año le pido al cielo, la salud del anterior, no necesito dinero, voy sobraven el amor. Voy, caminando por la vida, sin pausa, pero sin prilsa, procurando no hacer ruido bestio, con una sonrisa, y complejo ni temores, canto rumba de colores, y el llorar no me hace daño, siempre, cuando tú no llores. Siempre, cuando tú no llores. Y no quiero amores, no correspondidos, no quiero guerras, no quiero amigos que no me quieran, sin migalones, no me tiren flores, ni falsas miradas, y no hay presión que no dice nada del corazón que me la propone, porque voy, caminando por la vida, sin pausa, pero sin prilsa, procurando no hacer ruido bestio, con una sonrisa, y complejo ni temores, canto rumba de colores, y el llorar no me hace daño, siempre, cuando tú no llores. Siempre, cuando tú no llores. Siempre, cuando tú no llores. Siempre que no me abandones, y tú siempre quedes con mirar, me ha salido por agones. Siempre, cuando tú no llores. Siempre que no me abandones, y tú siempre quedes con tu palabra, con el que todo mi temor es. Siempre, cuando tú no llores. No llores. No llores. Estudio l'FP d'Oxiliar d'Infarmaria. Puc aportar molt el sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una FP dual. Estudiu i treballo a l'hora. Veta aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestres Roses Sençat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Vinga, seguim a la rambla del magasin de tardes de ràdio d'Esvern. Ara toca fer l'espai amb l'Àstrit i l'Alberma. Hola, bona tarda. Bona tarda. Com va? Han passat uns dies estrans, de pont, de festa... Una setmana rara. Sí, és de cop i volta i els dijous. Totalment. Tens la sensació que tot el que havies de fer no ho has fet. És una setmana que es queda com una mica curta. El dimarts que va ser festa semblava diumenge. Sí. Ara sembla que... Va anar bé, eh? Sí. Si no fas res o el que surt, mira. A més, després el desembre ve aquell llarg del 6, que és dilluns, el 8, que també és dimecres, que és festa, llavors el dimarts molta gent farà pont. I el dijous, la gent es pensa que trobarà el celler ple amb tot el que vulguis remenar i penses i quan m'ho han pogut servir, a mi. Exactament. Exactament. És allò que dius. És el que passava ahir, també. Què dius, els miracles no existeixen. Molt que els collines fan pont, també ho fan molt repercutius. Sí, sí. I va molt malament, ja anava malament l'any passat. És allò que dius... Després 25 i 26. 17 diumenges. 17 diumenges, que dius, mare meva. Abans d'arribar a tot allò tenim, no serà un pont, però tenim l'1 de novembre, que també cauen lluny. Sí, aquest és dels que s'agraeix, veus? Aquest és el que ells, que efectivament la gent que no fa ponts, doncs ho agraeix més perquè aquests sí que són dies seguts. Sí, sí. I segurament potser serà d'aquells que tornaran a fer-se com a àpat. Sí. O post-àpat amb família. Pot ser, pot ser. Perquè si hi acostumen a ser així amb divendres o dissabte, doncs fa tant. No, no, divendres més, la gent pot ser per marxar o per fer plans més... Però quan acostuma a ser així amb diumenge dilluns, ja és com la tornada, no? És com per exemple, el dia i març, vaig rebre un whatsapp d'un client, teniu obert i penses, ah, vaig obrir dissabte. No, no, no. I dius, clar, és que és molt difícil gestionar-ho tot. No pots, perquè si no, sempre estaries allà, com esperant, no?, a veure qui ve. Doncs fa molts anys obríem els festius que es menjava. Clar. No n'hem parlat d'aquest, però seria probable que hi hagi aquelles dues, tres obretes obert. Perquè es menja i ja és el retorn. Sí, sí. Tindria un sentit. Però bé. Però bé, tindrà el vinet o el càmer, ja, a casa a la nevera. Ja està bé. Podria ser. Comencem per les activitats de la Teneu. Albert, avui tenim cita especial, no?, amb la Cal. Avui tenim un acte que no és de la Teneu, que és de la Cal, amb el qual comença el correlíengua, que és l'acte avui a la sala del cinquantenari, a dos quarts d'avui del vespre, em sembla que és, ara estic parlant una mica de memòria. Crec que sí. És com acte, hi ha una mica d'un manatge, Isabel Clara Simó, el periodista i escriptora molt coneguda. Jo, sobretot, l'hem conèixer per la seva participació a la revista Canigó, fa molts anys, etcètera. I això és avui, hem dit, a dos quarts d'avui, després ser Cal a Cal el dissabte, em sembla, que és a les onze davant del mercat que fa una altra activitat. Però a dos quarts d'avui tenim això. Abans, ahir, el vespre vam tenir el centre d'estudis a la Teneu, una conferència molt, molt, molt, molt interessant sobre el feixisme espanyà, sobre com va arribar, amb tot unes seves conceptes que feien rumiar bastant. I que, realment, va ser un encert acollir aquesta conferència del centre d'estudis. I hem dit que ara d'aquí poc, en dos quarts d'avui, jo com hi seré abans, no em perdré, tenim la Cal, i després ja passem a demà, demà tenim tertúlia. Tenim tertúlia i jo dic perquè després, després de molt de temps, recuperarem les tertúlies, perquè amb tota la pandèmia no se n'han fet. No se n'han fet, feia un altre tipus d'actes, però la tertúlia, clar, hi ha una persona que et xerra, a vegades els ponents no volien participar, altres vegades... Però una sí de raons ha sigut el cicle que hem tingut aturat més temps, i el recuperem en una tertúlia que porta per titul l'economia en el 2021-2022, que anirà càrrec de Núria Mas, professora i directora del Departament d'Economia, del IS... O sigui, un expert en temes econòmics... Sembla que és consellera també del banc d'Espanya, o si més no, d'alguna de les seves... dels seus òrgans, i això serà demà divendres a les 8 del vespre a la sala del 50, ara. Aquestes tertúlies, Albert, qui les organitzeu vosaltres, o és un cicle que ja està muntat i la gent va passant per els centres, pels ateneus? No, no, aquestes tertúlies estan directament organitzades per nosaltres. Les organitza el grup de tertúlies, un grup que antigament se'n deia el grup de cultura, però arribat un moment es va dir, bueno, això de cultura, tot el que es fa a la teneu és cultura, i el grup aquest va canviar més per un nom més específic de tertúlies. Que amb això ens dona una mica més entendre que el que fan. La tertúlia mensual, normalment el tercer divendres de més habitualment, i bé, el prenem i esperem que aquest any no haguem de tallar. Ja que hem tingut bones notícies, hem tingut bones notícies de que podem recuperar l'aforament. Per a molts dels actes, la sala del 50 nari és més que suficient, i no ens ha preocupat l'aforament, però hi ha actes com, per exemple, els concerts d'aquest de la Virgée, que recuperar l'aforament ens permetrà segurament que el déficit sigui més baix. Exacte, perquè la partida de demà divendres, el tema dels aforaments en la cultura, també els horaris de restaurants i bars, arribem al 100% una altra vegada, amb el qual serà realment... Per aquests actes que repeteixo, es parlarem de l'acte del diumenge del concert d'estones de clàssica, però en aquest, normalment, la quantitat de gent que hi ha no posa en perill l'aforament. No arribem al 70% de l'aforament que ja ens agradaria arribar-hi. Però amb actes com el concert de sobretot de sud, doncs ens anirà molt bé poder xecar, perquè... Estan exaurides a hores d'ara, les del concert? Tenint en compte el 70%. Tenint en compte el 70%, si no ho estan, en deuen quedar dues a la venda. Que no sé... O sigui que de mal de matí ja... Sí, avui prendrem la decisió, suposo, ja d'incrementar el número 1, de tal manera que si algú troba que posa exaurides, que torni a intentar-ho a partir de demà, que n'hi hauran més a la venda, tenint en compte això, que ja forma part d'aquest increment que ens permet per recuperar la normalitat. Perquè, clar, passat el 70%, el 100%, què serien? Unes 20 entrades més, potser? No, no, són 40, 80. Doncs sí, sí, sí, ja vols. La gent parla de passar d'un maforament de 134, 192 persones. I 50, i 50, i tantes. És una xifra important, important. Que... Però, a més a més, no és només això, sinó és tots els controls adicionals que has de fer, que has d'anar dient fins ara, les bombolles que has de separar és una cadira, etcètera, o marcar-les, quan eren 50% les tenien marcades, les cadires, aquesta sí, aquesta no. I ara, amb el 70%, les bombolles separades, la gent ho respectava molt, eh? Sí, no, sí, sí. L'únic, alguna vegada, deies, bé, aquestes dues persones han vingut juntes, però no sé si realment són bombolles. Aquí hi ha la responsabilitat de cadascú. Aquí no ens podíem posar amb ningú, perquè el concepte de cadascú és molt d'això. Però ara, doncs... Que descontem bombolla? Sí, sí, sí, que seguirem mantenint l'obligatorietat de la mascaneta per descontar, que ja s'especifica, i tindrem gel per quin vulgui, etcètera, però... Però ja no és tant. S'alliberen unes mesures que ens deixaran una mica més tranquils. Però bé, hem parlat del correl·lengua d'aquesta tarda, hem parlat de... De la tardúlia de demà. I després ja saltem... saltem a diumenge. Les estones de clàssica? No, primer hem de dir que hi ha una excursió matinal de les seies, que en aquest cas van a les barraques de Pedra Seca, de Ravinas, és a dir, el Vallès Occidental, i sortiran a les 7 del matí. D'hora, d'hora. Ben fos, encara. Ara sí. D'aquí, unes setmanes, tornarà a haver-hi una miqueta de llum. Al novembre tindrem una mica, però... D'això, quan fem el canvi d'hora, el que no tinc clar en aquest moment és si s'ha sortit de l'aparcament darrere de l'escola Montseny o si s'ha sortit del paradó, en el que estigui interessat. Igualment ha de consultar el web de les seies, perquè ja hi ha totes les instruccions... És una excursió de tot el dia o matinal? No, són matinals. Aquest que és del cicle de matinals. Molt bé. Les instruccions són clares, estan a la web. Jo ho dic perquè, clar, les excursions de la seva s'exigeix que la gent s'hi apunti abans, s'exigeix que la gent estigui federada, o que, si no, que ho digui en el moment d'apuntar-se per pagar la segurança, i, a més a més, que estigui interessat, doncs ho et troba als tracks de l'escursió, informació atallada, etcètera, etcètera, que aquí en sortiríem de... Sí, sí, de temps. Albert, de cara a la setmana vinent, abans de quan tornem a parlar, és a dir, abans de dijous, també hi ha alguna activitat més destacada? De cara a la setmana que ve. Perquè recordem que es va donar el tret de sortida de les festes de tardor, i durant aquest cap de setmana, i durant també el següent. Sé que les coses més pot ser, bueno, s'han just el carrer o la nit de Sant Just el Carrer, són el següent cap de setmana, per exemple, la Taneu es fa alguna cosa. De fet, sí, clar, a mitja setmana tindrem... dimecres, tindrem el Cicle Gaudí. Toca ja, el Cicle Gaudí? Sí, sí, el dimecres estrem a dia 20, per tant, tenim el Cicle Gaudí, la pel·lícula aquest mes és les dues nits d'ahir. És una pel·lícula que dura una hora i mitja, més o menys, i... És la pel·lícula que proposen, no? El Cicle Gaudí ens dona una pel·lícula cada mes. De fet, és com quan fem el documental, també. Em passem el mateix documental, nosaltres, que 200 sales més, i en el Cicle Gaudí és tres quarts del mateix. En aquest cas, no som 200 sales, sinó que ens seran prop d'un centenar, però, bàsicament... Tinc aquí la fitxa de la pel·lícula. És una pel·li de l'any 2020. Sí, és molt nova, de fet, 2020, però es va estrenar el març d'aquesta any. Ah, val. Sí, està estrenada el 2021. I la direcció és de Pau Cruanyes i Gerard Vidal. Gerard Vidal, Barrena. I amb sobre, de protagonistes principals, Arnau Comes, la Judit Cortina i Oriol Llobet. Ui, deu ni d'uns premis que té, estic mirant aquí. Va tenir un premi Gaudí, els premis del 2021. També va tenir un festival, hi ha un premi al festival de Málaga, del 2020, i també el Rec Festival Internacional de Cinema de Tarragona, 2020. Sí, que deu ser interessant. Sí, sí, sí, premiada, premiada. Molt bé, doncs això serà el Dimecres, una pel·lícula nova del cicle Gaudí. Sí, però bueno, ens quedava aquest cap de setmana. Aquest cap de setmana tenim el concert de clàssica. Ah, també és veritat, el diumenge. El diumenge és un concert que crec que és molt interessant. És un grup que penso que pot aportar, ja sabem que aquí la gent de Sant Josep, a vegades no valora el que aportem, però que penso que ens pot aportar gent de fora. És un concert que participen una soprano, un contratenor i una pianista. Sí. S'ho faria música de d'autors tan diversos, com Rams, Estrebinski, algun autocatalà, també. És tot un ventall molt ampli. I de fet, crec que el concert s'ho valdrà. Molt bé, doncs ens apuntem també a la gent de fora. Sí, hem de dir que aquest any donar de les circumstàncies, ja que els anys que aportem mantenint les preus, hem hagut de pujar lleugerament els preus d'aquests concerts, igual que fem del documental del mes, o del jazz, perquè, si no, era... Inassumible, no? Sí, de fet, amb això no pretenem tenir cap guany. Ja ho han fet moltes vegades, perquè no és la nostra finalitat, però pretenem que sigui que hi hagi una mica menys de deficit i puguem fer més coses. Clar. Així, mirant aquí, concretament, a l'agenda de la Teneu, aquí hi ha guastones de clàssica, amb el títol, El paradís i... El paradís i l'infel·la, sí. Ja dic que això el divendres a la set de l'altre. Molt bé. El diumenge. El diumenge, l'asset. Fantàstic, doncs entenem aquestes activitats. Com podeu veure, tenim, realment, una gran... Sí, sí. Partirem. Partirem. Sí, sí, tant. La setmana que ve, doncs ja parlarem. No parlarem del cicle que ha dit, perquè d'haurem passat el dia abans, per tant, és bo que l'havíem recordat, que ho parlarem del documental del mes, no? El resto de d'activitats que començarem amb el documental del mes i les activitats... Que val molt la pena, eh? Molt bé. Aquest. El que tindrem la setmana que vindrem. El vas veure al festival? El vaig veure al festival, però havia filmint. Sí, sí. Perquè era... era complicat, i a través de les plataformes... Jo soc... A una pel·li... És un documental molt dur. Sí. Molt. Però jo crec que hauria de ser obligatori veure'l, perquè més és allò que crea unes reflexions... Importants. Són aquelles coses del... Que no tot és blanc o tot és negre, no? A mi el cinema documental m'agrada molt. I, bueno, crec que... Per tant, veig els documentals que passem nosaltres, en veig altres bastants, perquè repeteixo que és una d'això que m'agrada, però he de dir que els documentals que s'estan passant els últims anys el documental del mes tenen un nivell, no sé si és que el nivell global de tot a nivell mundial ha pujat. Ha pujat, sí. Però respecte a documentals de fa 6 o 7 anys, que alguna vegada sorties d'allà, ja hi és. Déu n'hi do l'hem passat, perquè és el documental del mes. Sí, però... No n'hi he acabat d'entendre, però semblava bo. Jo crec que... No sé que deu ser que el nivell general ha pujat bastant, però realment jo crec que els documentals que ens porta paral·lel 40 són tots de primeríssim ordre. Molt bé, doncs ens quedem amb les ganes i esperem... El recomano, el recomano. Esperem tenir... Un documental que tenen. Avui ens recomanarà un documental, i a més ens recomanarà algun vi. Vinga, astrid, tu què ens recomanes? Avui... Avui has vingut amb ampolleta, eh? Avui he vingut amb ampolleta perquè... Sí, perquè és petit. És petitona. Avui anem cap a França. La setmana passada parlàvem d'una varietat francesa, però bàsicament parlàvem de vins elaborats aquí, i això dirien que són d'aquells petits tresors que té la viticultura, i en aquest cas, a França, tot i que en alguna altra zona del món també passen. No és que es facin coses iguals, sinó que són coses que també passen. Que el resultat és una altra. El resultat és diferent per a la situació, però són coses que et donen la natura. Avui t'estem... Un xatolió. Un vi producte de les condicions climatològiques que tenim quasi bé en aquests moments, que mitjans d'octubre... Sí. El matí fa frescota. Els nits són omides. El matí fa fresca, et has d'agafar alguna cosa. Després hi surt el sol. Fa calor. És aquell èpoc que cap al matí t'has d'agafar alguna cosa, però cap al migdia et sobretot. No saps on deixar-ho. Perquè m'he agafat el jersei. Però el matí segurament dius que si no m'ha agafat de ser amb gel. Exacte. Doncs ara en situem cap a la zona de Bordeus, uns 30 quilòmetres al sud de la ciutat de Bordeus. Si us dic soterns, no sé si... Jo ho hauré de buscar. La crac de les xarxes. Ja la tenim aquí buscant. Sí, mira, soterns. Soterns que el tindríem com a poble i com a denominació de... Sí, com a poble, com a tipologia de vi i com a denominació d'origen. No, sí. Quan molta gent... Si dius el nom de soterns, automàticament pensem amb això, amb el que tenim dins d'aquesta ampolleta, que és un vi dolç. Sí, sí, és molt transparent, eh? És molt transparent. Sí, sí, t'anava a dir... Té una ampolleta com d'or. Té un mosquetell de la can, d'aquells fins, d'aquells. I, a més, creia que era molt important veure'l, perquè sense veure, visualment, veure'l amb ve baixa... Sí, sí. Es pot fer una mica complicat a l'hora d'explicar, per molt que jo et xerri. Vale. Què ens dius? De denominació d'origen soterns, protege els vins de soterns, que són aquests vins dolços. S'elaboren en cinc pobles, un d'ells seria soterns, en tenim d'altres, tots allà al costat. Situació... estan a la banda esquerra del riu Garona. Vale, correcte, sí, sí. I aquest grupet de cinc pobles els travessa una fluent del Garona, que és el Sirón, que el que provoca és... que en aquestes matinades d'octubre hi hagi una concentració d'homitat relativament alta, i que al llarg del dia aquestes boires marxen, i tenim uns dies un dia sec i calorós. Sí, mira, ara mateix estan a... Mira, em diu aquí, molt assol allat, estan a Butgraus. Fresqueta, però bé, és que estem a mitjans d'octubre. Però això no vol dir que de cara a mitjia... Pugin pujar, bastant clar. A veure, la climatologia no es fixa, és allò que és orientatiu, com podem ara allò tindre aquí, que és això, la temperatura pot anar a varian. Què provoca aquestes condicions de una temperatura pot ser baixa o no de nit, amb homitat i temperatura alta sol de dia? Doncs que durant aquesta condició d'aquest segreu d'homitat ens apareix un fonc, la botritis cinerea. Això em sona no sé de què, eh? Botritis cinerea. I aquest fonc s'enganxa al gra de raïm, perquè va estar humit. El tenim a dur, la concentració de sucre és alta, apareix aquest fonc, s'enganxa, i el que el produeix és el que podríem dir-ne, una podradoria noble. O sigui, no es podreix el negatiu, sinó que és un positiu. Val, eh? Normalment quan veiem un raïm podrít, ja el podem arrancar i treure o tirar. Sí, sí, sí. En aquest cas, no. O sigui, l'especte és de podrít? Sí, l'especte, visual, et fa aquella capa... De foncs? Sí, com la típica. Sí que queda el... De quin color és aquest fonc? És grisos. Sí, perquè estic mirant imatges. Jo, si veig això, dic, no me'n menjo perquè està podrít. Ara l'Albert li passaré una. Exacte, és allò que dius. Sí, no me'n menjo això, jo. Aquest raïm, el veus i diries, aquest raïm s'hauria d'haver collit. Sí, fem tard. Sí, sí, exactament. Doncs al llarg d'uns certs dies, aquests gotims de raïm es van com podrim. Què tenim aquí? Una concentració de sucres altíssim, però a l'hora, a dins, conserva una sidesa també molt alta, per les seves varietats. Parlem, bàsicament, de tres varietats de raïm. Una seria la semillón. És típica d'allà. L'altra és la xovinyón blanc. Aquesta també la trobem a Bordeu, però també la trobem molt a la zona del Loira. Que Bordeu està molt a prop d'aquesta zona. Sí, és que és Bordeu. Sí, és la regió de Bordeu. Estem a 30 quilòmetres. La xovinyón blanc també la podem trobar a Nova Zelanda, la trobem a Austràlia, la trobem al Rosalló, la trobem a Catalunya. A Nova Zelanda no tant s'havia posat més. Trobem també en altres zones. I l'altra és la Buscadel. La Buscadel, que és d'aquesta família de la Buscat. Pel nom, com a mínim, sembla que... Ja sabem que hi ha un munt de germanes i cosines de la veritat buscadell, no? Per tant, una, la semillón seria la que s'acostuma a podrir, més fàcilment. La xovinyón blanc té una concentració d'acid. I l'altra seria la més perfumada, la Buscadel. Però tenim aquesta combinació d'aquestes tres varietats de raïm. Diríem que el raïm no és que tu vagis allà, agafes, i talles el gotim. Escoll gra a gra. O sigui, només aquell gra en una certa condició de podrit, o d'afectat per la botritis. Afecta totes les varietats, les tres varietats? Afecta les tres varietats, una més que les altres. Perquè ja estem... Per l'època ja estem i estan plantades a la mateixa situació. Sí que la semillón està més afectada que l'altra. Però com que al final és un copatge, és allò que dius tens a les tres. Per tant, escoll, busques aquella, aquella. No la que encara està verda i sense... No, la que està podrida. No, la que està podrida, però amb un cert podrida. No, anirem a buscar el top. No plegament podrida. Llavors, som verebes que igual tu per allà hi passes 10 dies. Perquè cada dia vas a revisar. Per això dic escull gra a gra. Per tant, no pot ser gens econòmic. Home, gra a gra són d'aquelles coses que ens han d'invertir hores de treball, hores de feina. Són hores de treball primeres, la condició climatològica. Ara com ara no deu haver-hi... Com a canvi climàtic ja veurem cap a on anem. El nord de París, ho haurem de fer al nord de París. Passem-hi dia a dia, però la situació de trobar-te en aquesta zona, al riu... Estiguem buscant aquí el tema, perquè ha dit que el Soderns està a la banda esquerra, com si diguéssim, del Garona. I que surt d'una fluent. Estic intentant buscar aquesta fluent a veure perquè el tinc localitzat, però ah, sí, mira, ofil d'Ossirón. O sigui així. A més a més, de la zona... Segons algú que es recomana fer-ne una visita. Perquè posa aquí com càmera dient lloc turístic. És un lloc turístic, no d'aquell massivament turístic. No té la pinta, no. Però que va molt la pena. Jo m'hi vaig escapar ja fa uns quants anys, i això que era gust i era allò de... Allò estarà patant, no? No estava patant. Vés d'hora pels llocs, que si no et passarà com a mi, que et senta a quin restaurant. Aquí som una mica domingueros. El tema de la puntualitat i els horaris ho deuen tenir. No hi ha manera d'arribar l'hora, però vam descobrir el típic bar del poble. Seria aquell estil bar de... Bar Manolo. Era aquell bar que no hi havia ningú. Ja fora tenien un cartellet que et deien de soters amb un tallet de foir. És del millor que he fet. Em deia jo, no deuen de collir gaire, per molt nou pla que sigui, i normalment es parla que d'un ceb en surt una ampolla. D'aquestes petites a sobre? No sé si petites o de les grans, però bé, és una passada 37-70, tampoc serà. Normalment es parla. Un ceb, una ampolla. Les vinyes, tot el que seria soters, i els altres pobles com Bersac, Fargues... Les vinyes estan qualificades des del 1855. Per tant, trobem vinyes. Quan aquí no hi havia ni idea de què volia dir. Perquè cada vinya dona certes característiques. Hi ha unes vinyes normals, unes de superiors i unes altres molt superiors, que per les seves característiques o d'orientació d'alçada, no trobem grans muntanyes. Tot és relativament pla. Relativament, sí. Però és això que donen unes característiques diferents. Dels grans vins de soters, no es que treguin una ampolla, per cert. Treuen una copa. I quan val la copa? Quan val la ampolla. Segurament, sobretot en pel·lícules. Normalment ningú diu que em vaig a comprar un xató diquem. Que seria el més famós. I mític. Xató francesa és castell. I perquè posi xató d'haver-hi el xató. No hi hagi castell. Ara seria el castell. El xató diquem que costuma ser dels més mítics de les pel·lícules d'estil James Bond i d'altres. Demanen un xató diquem, i a sobre et diuen l'anyada. Significa que aquella anyada ja era... Sí era el James Bond segur. Per tant, anem amb polles que poden rondar una anyada normal, posa-li, no sé, 4, 5, 6, 100, 800 euros. Anyades mítiques ens podem anar a 1.000, 2.000, 3.000. Si teniu ganes d'anar sovastes, a l'abast preta, a l'abast de tothom. Quan portes una ampolla d'aquestes a les mans. Quina sensació tens? De portar 1.000 euros. Sí, però a 1.000 euros els pots posar bé i portar-te'ls a la cartera. Si vigiles la cartera i no te la foten, s'ha de ser patines. Si has estat afanejant per internet, actualitzant tarifes i així... I penses, jo mai demanaria... Un vi per Amazon, i encara menys d'aquest. He estat guardat. He trobat un xató amb 1.000 euros i aquest fixat el transport tenia preu. També tenia preu el transport? Sí, em diu en transport gratis. No he comprat mai, però és el que normalment et posa. 27 euros al transport. Ja és Déu i Déu. Ja tenim per un producte que costa 1.000 euros. Segurament també amb aquests productes deuen tenir uns determinades viets de distribució. Que no són les estats. Com siguin les furgonetes que jo vaig passar? Com les tiren els pecats. O deixo l'ascensor. Perquè el que porta el paquet no sap què hi ha. Aquest... No sé si ara són els 15 o 17 euros. Quan tenim el raïm, que si ve el nemcom col·leccionant, el nemclament molt poc a poc, fermenta... Ja ha d'arribar un màxim de 14 graus. És a dir, és un vídeo de 14 graus. Sí, et ve marcat. Té una concentració de sucre tan alta que el potencial de grau és molt alta. Però es limita a 14. I s'intenta que ens sembla que no passi dels 221 grans per litre de sucre residual. Per tant, tenim els 14 graus que ens venen del sucre. I encara a sobre tenim aquí 221... Grans de sucre. Si el vi ja està sobremadurat i hi ha una especialitat de tipus semblant al mosquetell, lògicament això i el sucre que porta ja és molt alt. Però hem parlat de l'aixoni en blanc que té una capacitat de retenir la sidesa, el que fa gran també aquest vi seria això, la concentració de sucres, la sidesa que té, que és el que ens farà guardar 5, 10, 15, 20... Si vols, 25 anys. Perquè té la qual té aquesta... malositat. Perquè és allò que dius tan dolç. Que l'hem d'entendre com... malosa, no de mel, si no de... No, no, de melós. Més com a textura. L'àcid i no, parlant de l'aroma, quan obrim una ampolla, és això, et recorda les mels? Fruita, seca... És un vi de tardor? Per mi és un vi de tot l'any. Per mi és un vi de tardor, però el vi de tardor ens pot costar molt més, per sucre tan elevat. Però sí que em fa portar molt a tardor, perquè ja és allò que ara... Igual et ve de gust. Tant de peritiu, com dinant o de postre. Normalment penses menjant tan dolç. Sempre, sempre, sempre, va, que s'hi ve associat això, el foie. Quan el tens a la boca, el foie i el setembre, és com plores, és plores. Si tenim aquesta dolçó, per acompanyar també, per exemple, una cosa tan nostra com les castanyes... Podria anar bé. És... No és un gust allò molt potent, és com... d'aquell perfum del pinyó. Això que has dit com a gust, és com a fruita seca. Fruita seca, és allò que... com un panellet pot anar bé. I també seria molt... queda molt atrevit amb formatges d'aquests així més salats, tipo cabrales, roque fort... O sigui, hi ha forts, no? Forts, intensos... Perquè clar, per exemple aquest, és un xator liot, anyada 2016. Relativament jove. No tindrà la complexitat com si haguessin anat a buscar una anyada 2000. Com més antic és, més complexa és. Per depèn de què, ja ens va bé. També és com més lleugiu. Aquella sensació de lleugeresa. Clar, si normalment parlem dels vins negres, com els més altes per guardar, i sabem que van canviant de quan són molt joves, quan es tornen així més vells entre cometes i són més complexes, amb el vi blanc encara queda com més altescobert. I segurament com més antic sigui el vi, aniràs a buscar aquella cosa com més... És escollida. Va sortir algun vi blanc, que hi ha joc de cartes, o no ho veu mirar? Jo el vaig veure, però em vaig dormir a les puntuacions. Suposo que no vaig perdre res. Saps quin és el problema? Suposo que per temes de publicitat no poden... És que fa molt lleig. Realment o es replanteixen el programa, o és com d'un examen suspès, perquè tu quan ens vas amb una taula i jo ara t'ensenyo el vi, no t'ensenyo, no el cul, sinó la banda del darrere. T'ensenyen la meitat. Veus una etiqueta del davant i la contra-etiqueta, i fa més lleig. Tu et diuen una mini frase de dir a on portar, perquè torraven a estar a l'emportar, et diuen la varietat de raïm, i et posen res a un vi exòtic. No et diuen una gran cosa, no et lliguen mai el plat, torna a quedar curt, i aquella mania d'obrir l'ampolla dret. Dret, però amb l'ampolla a la mà, també dreta. O sigui, no, a terra. Mira, Anna. I ara vull obrir l'ampolla, i decidiré si la etiqueta ho mira l'Albert o et mira tu. Però ha de mirar algú, la etiqueta. És un respecte cap a l'altre. Qui és allò que estàs obrint? Obrir-ho al davant, obrir-ho bé, i és allò que dius, ai, mare meva. Les copes hi veuen un parell de restaurants i un altre que no, es van tornar a omplir massa. És allò que dius, és un altre suspens, i tornaran a haver-hi articles per deixar-se carregant-se el tema bé. Bueno, doncs, escolta'm, ens hem de quedar... El que sí que diria que aquest vi... No servir-lo amb una copa segurament de vi negre, allò com a tamaña, amb la idea d'aquella grossa. Sí, amb el vi que tenim, amb el que ens has portat avui. Hi ha una copa d'un vi blanc, però relativament oberta de baix. Però no tanta capacitat i res. Són més petites les del vi blanc que les de... Acostumen a ser, però si tu vas a buscar un vi blanc de criança... Sí. També li va bé. És un tema de que el vi respiri, no? Aquí buscaríeu aquella copeta més entre mi, i no omplir-lo gaire. Ara tampoc els serviria si es graus. Tranquilament, cap a 12. Sí que és dolç, però no oblidem, té molta sidesa. No, sidesa de poma verda. És aquella sidesa que... No de golden. Quan tu fas el primer glob, no ets conscient de la sidesa. Perquè, clar, queda totalment la llengua mascarada pel sucre. Però té aquella frescó, que dius, no el trobo tant dolç. On podria ser per la quantitat de sucre. Però no és una sidesa de fruita verda. També hi ha una sidesa d'un fruit, que era madur. Quan vaig estar al poble de Soters, vam anar caminant per allà, i allò que és típic, que dius, vaig agafar un granet. Clar, era ghost, el rei no estava madur, suposo que seria el xavñón blanc. Era una pintura, però s'ha d'experimentar. Sí, és allò que dius, a vegades, saps greu, però s'ha de poder experimentar com és. Sí que recomano anar-hi. I vingui un parell de dies. Ens apuntem al vi i ens apuntem també al poble, la zona. Exacte, sí. La zona està ubicada a la part sud-oest, com si diguéssim, més del sud, i més cap a l'oest. Molt bé, doncs hem après un munt de coses. Avui gràcies a Astri, també gràcies a Albert, per venir aquí fins a la ràdio, i res més, que tingueu un cap de setmana a gaudir d'aquests primers dies de festes de tard d'aquí a Sant Just, i tornem-hi la setmana vinent amb els propers dijous, i portes un cap de setmana amb una activitat també bastant potent pel que fa a les festes. Que vagi bé, els dos. Bé, bé, bé. No queda un dia ser bé, no. No queda un dia ser bé, no. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta-te al voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques, a bé baixa X, és la PUNCAT, perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya, 100 milions i mig de futurs. Vinga, i ara abans d'arribar a les 6 en puni, anem a Catalunya Ràdio i després a escoltar el bulletí de notícies de Sant Just amb la Luam. Escolta'm aquest tema de Manel, es diu així. Ai, dolors. Avui és quan hi hem d'anar. Ai, dolors. Vindré cap al tard. Amb un cop de cotxe i t'esperaré a baix. I, dolors, avui entre els caps no hi haurà mirades de complicitat. Ni dolors cap dit despistat que fregui una esquena per casualitat. Avui, dolors, això picaré un ritme amb les mans mentre tu treus els lliquets de l'anés incombinat. Avui, dolors, proposa un tema al cantant, un carrigui de tu i de mi i d'aquesta història que s'ha anat acabant. Va, dolors, que avui serem dos nens grans. Res de tonteries, res de ser especials. Un, dos, tres. Un, dos, tres, chat, chat, chat. Te lo punta, te lo punta i torna a començar. I, dolors, ningú esperarà passant a dolça davant cap portal. Ni dolors cap gran veritat serà revelada quan es fa ciclar. I, dolors, un que sembla impossible que pugui acabar. Gràcies. L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, ha donat ordres als seus advocats perquè presentin el seu domicili, casa seva, com a garantia per cobrir la fiança després que la decisió del Tribunal de Quentes ha canviat tot el panorama. L'expresident ha afegit que un cop rebutjats els avals de la Generalitat ha posat la seva vivenda com a garantia per cobrir la fiança, però no d'escarta que li acabin embargant, inmòples i comptes corrents. Pot ser que ni el plaer no funcioni, perquè si l'embargament és immediat en les properes hores, pot ser que no ens acceptin la garantia del pis. I si no ens accepten tampoc aquesta garantia, la conseqüència és molt dràstica, perquè vol dir que ens intervindran comptes corrents i ens entendrim en estalvis i ens intervindran fins i tot al salari, una part del salari. Mas ha defensat la legalitat plena dels avals que avui ha rebutjat el Tribunal de Comtes i no ha recorregut ningú ni tan sols l'advocacia de l'estat. Gràcies. El primer ministre de l'Even, Agip Mikati, ha demanat perdó per l'enfrontament bèl·lic que hi ha hagut avui a veïrut, a la capital, amb un balanç de 6 morts i desenes de ferits. Els vets han passat durant una manifestació convocada pels grups xites desbolar i el Tribunal de Comtes s'està fent una manifestació per demanar la destitució del jutge que investiga l'explosió del 2020 al port de veïrut. La protesta ha derivat en un veritable combat en franqueradors, fosells de salt i llençacoets. L'Ordre Esvidal, que és cap d'àrea del Monàret de l'IEMET, atribueix aquest enfrontament a la incapacitat de les autoritats de donar resposta a la greu crisi econòmica i social que viu la població d'aquest país. Es veu una situació dramàtica, manca de medicaments, manca de combustible, talls d'electricitat contínuos, i això amb una crisi econòmica profunda que comporta uns reptes socials importants, tenim una crisi política que, d'alguna manera, va esclatat absolutament amb aquesta explosió al port de veïrut. Jesús Faraga ha rebut el Premi Nacional de Narrativa sobre la migració. El guardó està dotat amb 20.000 euros. Tot a punt perquè comenci la Fira Mediterrània de Manresa. Que s'estrena amb l'Orquestra de Músiques de Real de Catalunya, Blai Marse, Manresa. Bona tarda, seré una orquestra de 35 músics que va néixer poc abans de l'esclata la pandèmia i que reflecteix el bon moment que viu la música tradicional. Això és gràcies a una nova generació de músics, com el compositor Lutí, Dani López i la cantant Menorquina, Anna Ferrer, que avui posaran la veu i la composició d'una dutxena de cançons de nova creació que parteixen de la poesia i la tradició. Ferrer feia fa uns minuts aquesta reflexió als micròfons d'aquesta miçora. Som una generació que tenim una situació bastant de que estem perdudets, perquè fins d'una crisi, els nostres pares han viscut un supermoment, tenim problemes per comprar cases, per tenir feina, i crec que hi ha molta recerca interna i la recerca interna hi ha un moment que t'ha trobat temps les teves arrels si vols partir d'algun lloc, una mica ferm. O sigui que ho vincul en un moment personal, digues. L'espectacle titulat Tranquedis es podrà seguir al directe per Catalunya Música a partir de les 9 del vespre. En Blai Marce, Catalunya Ràdio, Manresa. Música Esport, Sergi Andreu. D'aquí 40 minuts a 3 quarts de set comença el Partit del Barça, que juga el camp del Q de Nés en alça. Bona tarda, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Lua López. Demà entra en vigor una nova normativa per la pandèmia de la Covid-19. Així ho han anunciat el Procicat, l'alcaldessa de la pandèmia de la Covid-19. Hem tingut els micròfons de Ràdio d'Esvern a l'alcalde Joan Vazaganyes, que ha assenyalat que cal veure què es publica finalment de mal bulletí oficial, i si aquest s'ha de coa les noves normatives que han publicat els mitjans de comunicació aquests dies. Ha exfasat així com la Shopping Night, que era l'activitat que més variava respecte al 3 anys, que a l'establiment de restauració havien d'anar al part del milenari, una mesura que no acabava d'agradar. Des d'aquestes noves normatives no són del tot oficials, i des de l'Ajuntament no es vol prendre cap decisió sense que hagi sortit publicat el bulletí oficial. Tot i així sembla ser que la nova normativa afectarà diverses actes i activitats de les festes de tardor. A l'aplicació directa del públic, en la crítica teatral, que són els mateixos espectadors i espectadores, els que decideixen els premiats i premiades, a través de la pàgina web premisbutaca.cat, l'actiu clara segura i l'àlia i guadé, actriu, i coreografa i ballarina, respectivament, han estat nominades als Premis Butaca 2021. Els Premis Butaca, arribant a la seva 27è edició, després de dos anys complicats pel sector de la cultura i també del teatre, fortament colpejat, per les mesures derivades de la Covid-19. Aquests guardons busquen una implicació directa del públic en la crítica teatral, a través de l'actiu clara segura. L'actiu clara segura ha estat nominada com a millor actiu teatral, per filament a Marturano, una peça també nominada a millor muntatge teatral. Segura com que actualment, amb 5 Premis Butaca, en un any doncs, podria endur-se el 6è guardó de la seva carrera. L'àlia i guadé ha estat nominada com a millor intèrpret femenida de dansa per Gisaki, també per a millor coreografia per l'espectacle hidden, un espectacle de la seva companyia, l'àlia i guadé company, que també ha estat nominat a millor espectacle de dansa. En un any, la gala dels Premis Butaca torna a la presencialitat, celebrant-se el 15 de novembre el Teatre Monumental de Mataró, sota el títol Fill Free, un dia en què es conèixeran les persones guardonades. Ja es poden solicitar els ajuts per a l'aturgament de targetes de transport estudiants i per la compra de bicicletes i patinets elèctrics. El termini per solicitar els ajuts per fomentar l'ús del transport públic per fer el dret, serà un tuit de vacunes per a l'estat de la Generalitat. Ja s'ha obert a la ciutadania i finalitzarà el 12 de desembre del 2021, fins que s'agoti la partida pressupostària destinada a aquest programa d'ajuts. Per poder presentar una solicitud a qualsevol de les dues línies que les estan patronatant patronades Sant Just d'Esvern, com a mínim des de l'1 de gener del 2021. I ser membre d'una unitat familiar amb uns ingressos anuals inferiors a 45.000 euros. Les bases de la convocatòria i també la notícia de Ràdio d'Esvern. Veta aquí una vegada, un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestres Roses Sençat. Els podrem escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots! Vinga, doncs comencem aquesta segona hora de la rambla en el magazine de tardes de Ràdio d'Esvern escoltant una de Jamelie a la cançó Superstar. Vinga, doncs comencem aquesta segona hora de la rambla en el magazine de tardes de Ràdio d'Esvern Vinga, doncs comencem aquesta segona hora de la rambla Vinga, doncs comencem aquesta segona hora de la rambla en el magazine de tardes de Ràdio d'Esvern Vinga, doncs comencem aquesta segona hora de la rambla Vinga, doncs comencem aquesta segona hora de la rambla I'm movin', I just get into the groove and then You just wanna play, if you just put pen to paper Got that feeling, I'll see you later Now can't move, can't we get a little closer? You rack it just like you're supposed to Hey, boy, I ain't got nothing more to say You just make me want to play I don't know what it is that makes me feel like this Don't know, gotta be, gotta be a superstar All eyes on you, all eyes on you I don't know what it is that makes me feel like this I don't know what you are, I felt that you might be some kind a superstar Cause you got a vision no matter where you are I don know what it is that makes me feel like this I don't know what you are, I felt that you might be some kind a superstar I've got a glassy, no matter where you are. Where you are, I've got a glassy, no matter where you are. Per escoltes previu d'esper. Les àvies i els avis són sàvies i sàvies. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblid. Festa de Vici sense edat. En Vici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones de data avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dona'ls vida, que torni a sentir el vent a la cara. Et necessiten, i tu a ells també. Des de Vici sense edat, et necessitem. Festa voluntària. Més informació al portal JustSolidari.cat o en Vici sense edat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Cansat d'haver d'anar a comprar a Barcelona? Busques alguna cosa en concret? Deixa de buscar. La teva resposta està molt més a prop del que et penses. Està, de fet, a la porta de casa. Sant Just Market sense anar més juny. Comper els teus comerços de sempre, ara online. Productes de qualitat i del comerç local a un clic de distància. Alimentació, moda, salut, tot el que et puguis imaginar. No perdis més el temps i aconsegueix productes locals de bon preu. A favorin el comerç de proximitat. Comper Sant Just sense anar més juny. Sant Just Market. Més informació a la plataforma SantJust Market.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Això és espectacle. Això és espectacle amb Maica Dueñas. Bona tarda Maica, què tal? Hola, bona tarda. Com estem? Bé, bé, molt bé. Bé, escolta, avui he de començar el programa amb una molt bona notícia. Que ens encanten les notícies bones. Sí, m'encanta. Resulta que d'aquí a poc podrem anar al poble espanyol. Tu has anat al poble espanyol? Sí, sí que n'hi ha. Vaig treure un cop, una festa de cap d'any, el dia 31. Doncs el poble espanyol fa molts anys, parlant de quan era joveneta. Hi havia un restaurant allà al poble espanyol que feien música i teatre. Feien orquestres i venien bandes i venien músics. I després també hi havia monòlegs i coses d'aquestes. Això va acabar? Ja va deixar de fer. I ara la bona notícia és que el poble espanyol hi haurà un nou espai escènic. Ah, que bé, o sigui, muntaran una escenària allà al poble espanyol. A més a més, el espai que han muntat és preciós perquè és un hivernador. Un hivernacle. En comptes de veure l'hivernacle flors, plantes, arbres i tot això, que és preciós per suposat, el que podrem veure són espectacles. Ostres. A mi em sembla una notícia fantàstica. Està cobert, llavors. És com una mena de palació de cristals del retiro de la marita. Exacte. És tot de vidre. I allà han posat cadira i han posat un escenari i es podran veure espectacles. El que passa és que el que no m'agrada és que els espectacles estan molt poc temps. Però, bueno, suposo que serà per començar i si després veuen que la cosa funciona, m'imagino que allà allargaran els dies de representacions i tal. Hi ha espectacles de totament. O sigui, podrem veure des d'això, monoles, com deia, espais de, diguem-ne, una mica de tot. Música, teatre... Ells volen recullir... volen fer creació catalana, que això està molt bé per la gent que... d'aquí, de casa nostra, que tingui un escenari més. Per tant, podrem veure companyies reconegudes com són les impocsibles i la conquesta del Potsul, o el Guillen Albà, que també fa espectacles de riure. Les impocsibles és de la clarapeia, no? Sí. Llavors, la primera cosa que es podrà veure, jo crec que em val la pena d'anar-hi, perquè a mi m'ha semblat molt interessant. És una obra que ja es va fer, ja fa un cert temps, jo la vaig veure, em va agradar moltíssim l'obra. I la interpretació, per mi, va quedar una mica curta. I t'explico, perquè sí. Estem parlant de Nadia. Nadia és un espectacle que s'explica en primera persona. I és una dona que va néixer a Cabull, a l'Argapnistan, el 85, i quan tenia 8 anys, una bomba, com que va començar la guerra, una bomba que va caure a casa seva, li va desfigurar la cara. Això és veritat. No és una obra de teatre, això no va passar de veritat. És una no ficció. Llavors, li va desfigurar tota la cara. Nadia, que és com es diu la obra, va estar molt de temps a l'hospital. En aquell temps que va estar durant mesos i mesos a l'hospital, li explicàvem molts contes. I ella els va recollir en un llibre, en un llibre editat, que es diu Contes que em van curar. És un llibre superchulo, de veritat. Però, bueno, va estar molt de temps perquè van fer-li més de 14 operacions. Pau que broma, eh? Quan va acabar la guerra... Han tingut 14 operacions només a la cara. Sí, sí. Una bomba a casa seva, o sigui que... Quan la guerra va acabar, es va instaurar el Régim Talibà, a l'enganistan. Llavors, ella tenia uns anys, quan va caure la bomba tenia 8, i després, amb el Régim Talibà, les dones no poden treballar, després va morir el seu germà, va morir el seu pare, i ella va decidir, per el seu compte, perquè és una persona molt valenta, penso jo, va decidir que s'hauria de fer passar per un noi, perquè els nois, els homes, allà, el Régim Talibà, doncs poden treballar, poden estudiar, perquè les dones tampoc poden estudiar, i poden ser lliures entre cometes, els homes. Llavors, clar, sempre amb la por, amb el cos, evidentment, de que no la descobrisin, però va estar més de 10 anys passant-se per noi. Llavors, ha passat un temps, va viatjar a Barcelona, va portar a l'associació ASDA, i la va portar per reconstruir-li una mica millor la cara, perquè la tenia molt, molt malament. Quan va venir a Barcelona, encara es veia passar per... Sí, sí, sí, sí, sí. Tot el temps que va estar, els 10 anys que va estar al Canistan, clarament es va passar per noi, i va poder estudiar, i va poder treballar, i inclús explica en aquesta obra, que em va fer molta gràcia, que li deia floretes a les noies. O sigui que s'havia ficat dins del paper, del paper que estava fent, no? Però el dolent d'això, que també això explica la obra, és que ella estava enamorada d'un home, i evidentment això, el home no ho podia saber, ni que s'ho pensés, perquè era perillós, no? Bé, la cosa és que quan va arribar a Barcelona, perquè li reconstruïsim el rostre, la cara, doncs es va quedar aquí, i llavors va decidir, a part de viure aquí i tal, escriure la seva història. Aquesta història que t'estic parlant, per mi és magnífica, és superchula, ja dic, el text em va agradar molt. El que passa és que ella no és actriu. Tot i que fer-se passar per un home que no m'ha donat 10 anys i té un idò, si és actriu, no? Però no és actriu, i això sí que li vaig trobar unes certes mancances. Però com que la història és molt chula, jo crec que és un bon espectacle. La Nadia parla català, anglès, castellà, Darí, que és un idioma d'allà, i Paitú, que també és un idioma d'allà. És una dona que ha estudiat molt, i que ha dedicat la seva vida a sobreviure i de quina manera. Doncs això es podrà veure el poble espanyol, el 13 d'octubre. És a dir, avui, avui, clar, el 13 d'octubre. Les entrades costen des de 14 euros, i és un documental escènic molt chulo. Jo crec que valdria la pena d'anar-hi avui a 13 al poble espanyol per anar a veure aquest espectacle i per anar a gaudir del que és estar assegut veient teatre en un espai pràcticament obert, perquè pots mirar les estels, la lluna i tot això, i que, a més a més, està resguardat, perquè és tot de vidre. Jo crec que és una molt bona notícia. Crec que en aquesta noia li van fer una entrevista o li van dedicar la contraportada, no sé si era a base a l'abanguàrdia o no sé quin diari, però sí que jo ho havia llegit aquesta història d'aquesta noia de l'Afganistan. I és molt interessant que s'havia hagut de fer passar per a home per poder sobreviure. Avui, dia 13, Nadia, el poble espanyol, el poble escena, i després ja ho avancem, que el dia 20 d'octubre, és a dir, un dimecres, hi haurà un espectacle molt, molt esboixarrat que porta el albà. Tenim per tots els gustos, m'encanta la idea i la veritat és que estic molt contenta que hi hagi teatres a Barcelona. Mira, ara es recuperem una tradicció que teníem la passada temporada i altres temporades, que és parlar d'alguna cosa per als nens. És veritat. Sempre ho feia amb això. Començava amb els programes dient... Teatre pels nens, teatre pels més petits, per tota la família. Exacte. Jo crec que és molt important que... Això és cultura, no em cansaré de dir-ho. I, a més a més, jo tinc molt bons records de quan era petita i anava a veure coses amb el meu pare habitualment. Jo crec que és una manera bona d'iniciar els més petits de la casa en el que és la vida i també les comptes, evidentment, perquè es necessita molta imaginació. Bé, doncs, dit d'això, el Teatre Poliorama torna una altra vegada a fer un cicle dedicat als nens. Els nens. Ens sembla molt bé que també ho recuperin. Clar. Aquesta obra que podrem veure al Teatre Poliorama està a partir dels 6 anys, molt bé. O sigui, que és una edat preciosa per començar al teatre. Dura més o menys una horeta, 70 minuts, més o menys, eh? Una mica més d'una horeta. El director és l'Israel Solà, que és un gran home de teatre, i l'autora d'aquesta obra és la Clàudia Cedó, suposo que et sona, perquè la Clàudia Cedó va començar a la sala Flyher, que ja saps que és una sala oberta a tots els escritors, que comencen i tal, i va tenir molt d'èxit les primeres coses que va escriure i van passar a altres teatres. O sigui que la Clàudia Cedó ha escrit per als nens les croquetes oblidades. Oh, quin nom! Sembla un poema de la Joana Raspall. La Joana Raspall sempre fa poema així, com molt... Perquè també està dedicada als nens. Les croquetes oblidades no diuen si són de pernil o de pollastre. O de volet. Però t'explico una mica de què va. Comença la història que és Amor Làvia, l'àvia de la protagonista, que és la Pepa. I evidentment, els seus pares no volen que ocupessin malament, en el terreny que hi ha així, molt de drama, perquè això és... Però, clar, què passa? Que el dol, no sé, el dol per a una àvia és bo tenir-lo? Home, jo penso que sí, no? Jo crec que també, no? El dol per a algú d'una croqueta, també, no? O el dol per a un record, o el dol per a un objecte perdut, o el dol per a fer-se gran, tot això? Sí, ens dona dol, ens porta dol el cor, però penso que el dol tampoc és tan dolent, no? Home, jo penso que és una etapa necessària per tancar... per poder assimilar bé fets que han passat, coses que ens estan passant i que ens han fet mal. És una manera de poder tancar els cicatrius. Exacte. Jo crec que és bo. De poder-vos venir a donar un final a algú. Llavors, com que els seus pares també estan d'acord amb nosaltres, en què és bo passar el dol per d'una manera més infantil, per dir-ho, doncs, bueno, munten un enterrament... Una mica estrany? Una mica estrany, sí, i intenten organitzar el comiat de l'àvia per protegir la seva filla de la tristesa. És una obra dedicada als nens perquè sàpiguen que el dol no és dolent, però que has de tirar cap endavant per dir-ho d'alguna manera. Evidentment, està preparat per als nens, o sigui que és una obra molt interessant perquè porteu els vostres fills, perquè, a més a més, ensenya una manera que, a vegades, quan són grans, costa d'assumir que el dol... És com per anar-los preparant, també, una mica. Exacte. Però d'una manera lúdica, d'una manera... Que no sigui traumàtica. Exacte, exacte. Jo crec que està molt bé la idea. La podeu veure al Teatre Poliòrema, i és la primera obra que aquesta temporada fan per als crius, que havíem deixat de fer-ho, i que... I ara hem parlat d'això, i també m'agradaria recordar a tots els ullens que podem veure el Corbacho. El Corbacho? Sí, podem veure... Un monòleg de riure segur. Exacte. José Corbacho està al Teatre Borràs, i al Teatre Borràs s'ha inclinat una mica per la casa de la Rissa, que diuen ells, i fan molts monòlegs de gent molt, molt. I en aquest cas podrem veure, a partir del 17 d'octubre, a partir del 17 d'aquest mes, fins al 14 de novembre, cada diumenge, cada diumenge, és a les... a les dos quarts de vuit, dina o trenta, podrem veure el José Corbacho en una obra que ja ha fet moltes vegades, recordo que la vaig veure si no estic equivocada al coalició fa un parell d'anys. Com es diu? Es diu, ante de todo, ante de todo, mucha calma. Ah, ante de todo, mucha calma. Sí, em sona. Jo em penso que la vaig veure al coalició, però fa un parell o tres d'anys. Són vuitanta minuts, que riureu moltíssim, perquè ja sabeu qui és el José Corbacho, que fa broma absolutament de tot. Encara que no puguis pensar que d'això es pot fer broma, ell ho fa. Diu que hi ha un bon espectacle per riure i passar molt bona estona. Després, jo no sé si tu... jo crec que per l'edat no, però jo no sé si tu hauràs vist o vas veure en el seu dia. No sé. Les vegades suicides, les vírgenes suicides. No. Això és una pel·lícula que va dirigir la Sofia Còpola, i on explicava la història de veritat, o sigui que va passar de veritat, de cinc dones joves, cinc noies joves, que es van suicidar juntes. Ara es parla molt del suicidi, del suicidi dels joves, i sembla que ha pujat els suicidis que es fan i tal. I aquesta obra de les vegades suicides, els anys 70, poca broma, han passat molts anys, ja parlava d'això, d'aquest problema que molta gent té, que no està d'acord amb la vida que porta, que no veu sortida, i que llavors és, bueno, és suicida, no? Doncs d'això parla una obra que podem veure al teatre lliure de Montjuïc, a la sala Fabia Puigcerbert, que es diu Aquel dia tèrbul que vaig sortir. I està basada en aquesta pel·lícula que, com ja dic, la va dirigir la Sofia Còpola. Ja fa 20 anys, per això he dit que no sé si l'hauràs vist, i que està ambientada els anys 70 a Estats Units. Penso que val la pena d'anar-hi, perquè, a més a més, el sector són magnífics, està Joan Carreras, que fa poc li han donat el premi, el millor actor, a la Lícia Falcó, en fi, hi ha un gran repartiment, i parla d'un tema que ara sovint surt a la tele, surt a la ràdio i surt a tot arreu, perquè sembla ser que està pujant, que estan pujant el suicidi, sobretot en la gent jove. Sí, els problemes de salut mental. Sí, o sigui que és una cosa molt trista, però, de fet, 20 anys després, veurem aquestes vírgenes suicides de còpola, però al teatre. I el títol és una mica llarg i raro, aquell dia tèrbul que vaig sortir d'un cinema. I després d'això, hem donat una mica de tot, hem donat humor, hem donat infantil, hem donat bona notícia perquè hi ha una nova sala de espectacles, i ara tenim la sort i el plaer de saludar un gran, grandíssim actriu, que jo me l'estimo molt, i que l'admiro moltíssim, perquè és una dona valenta, una dona agusarada, una dona, bueno, una dona increïble. Estic parlant de la Carme Sansa. Carme, estàs aquí? Sí, sí, però és que sí, dius unes coses de mi. És veritat, gran, perquè ja sóc molt gran de dalt. Deixar-te estar. Porto 58 anys en aquesta professió, i t'estimo molt, mai que ja ho saps, i també m'agrada molt quan ens trobem. Doncs jo t'admiro moltíssim, perquè ets una dona valenta, engrescada i una grandíssima actriu. Jo ara ja estava parlant de la meva companya, la Núria, que jo recordo que crec que va ser la primera vegada que et vaig veure. Pot ser a la Coba del Drac, oi? Sí, i tant, jo vaig fer set espectacles a la Coba del Drac. Veus, veus. A la mítica Coba del Drac del carrer Tuzet. Doncs ara li estava explicant a ella, i dic que em penso que era la Coba del Drac. Jo suposo que ja no funciona, evidentment. No, ja és un altre negoci. La Carme Sansa, com veus, i com veieu els nostres ullens, ha fet de tot, perquè això eren cabarets literaris, que deien llavors, però ha fet absolutament de tot, de tot, de tot. I evidentment té molts premis, jo no diria qui tots els premis que té, perquè té molts, però un dels últims premis, i que penso que li ha fet moltíssima il·lusió, m'imagino, és el Premio Nacional de Teatre de Catalunya. Sí, amb aquest Premi de Cultura, aquest fa il·lusió, que dius, en fi, no sé, és un reconeixement que altro... És un dels grans, no? És un obra concreta, però sí, sí. Llavors penses a veure que has lleutat i has treballat, i jo sempre dic que soc una privilegiada, perquè he tingut feina, molta feina, i he pogut viure de la meva professió, i aleshores que cap al final et coneguin amb aquest Premi, doncs, evidentment, sí, sí, aquest Premi de la Generalitat em va fer molta il·lusió. Imagino, imagino, el Premi Nacional de Teatre de Catalunya, has tingut més, has tingut també la Creu de Sant Jordi, en fi, has tingut molts que ara no relatarem. Sí, el Margarida Xirgo també fa il·lusió, perquè és una dona. Tens allà, tens allà, a terra, la estrella, no? Sí, exacte, sí, sí, tinc allà a terra, però està gaire ben cuidat allò, allò ho veurem de reclar, és veritat, tens tota la raó. Jo cada vegada que hi vaig, quan de posar-te'n d'una altra manera, i que no pot ser, però de moment està tot allà. Sí, és veritat, jo cada vegada que vaig al lliure o al mercat, penso al mateix, o sigui, està molt mal cuidat, i val la pena donar-li més... I allà, a terra, bueno, és bona, a terra de la plaça Margarida Xirgo, però sí, hauria d'estar com una mica més per reservat, o si no ho sé, algun naïmben, s'haurà de fer. Sí, la veritat és que sí. Bé, la Carme, no sé, ha fet moltíssimes coses, ara no parla d'en de les coses que ha fet, perquè va fer, per exemple... No acabaríem mai. No, per això no acabaríem mai, però per exemple va fer, fa poc, fa poquíssim, l'emparadriu del paral·lel, del teatre nacional, no? Sí, el teatre nacional, amb el Xavier Albertí, el director, una obra de la Lluísa Conillé, que era una meravella, i va ser, mira, va ser un premi, també, de tant en tant. Sí, sí, la veritat és que sí. Arriben coses guapes, amb un treball interessantíssim. Mira, deixa'm que dir, que els primers 15 dies que només saiem lectura ha sigut, t'asseguro que va ser una màstera clàssica de dia. Amb el Xavier Albertí, evidentment... A més a més, és un expert amb el paral·lel, conec molt, conec tot, i era una meravella. I la Lluísa Conillé, que també, l'autora sempre hi era, a cada satge, i va ser fins l'últim dia de satge. Això està molt bé, perquè quan posa... Per poder-li consultar una cosa, i ella ho veia i disfrutava d'estar en el procés de creació, de muntatge de l'obra, no? Una gran, gran, gran obra, l'Emparadriu del Paral·lel, que suposo que és impossible que torni, no? Impossible. I deu moltíssima gent, moltíssima gent. Bé, no era amb colla, i, a més, perquè Fiaria hi ha una altra directora... Sí, sí, sí, ara, de la Carme Portaceli, i altres coses que hem de tirar endavant, i això va ser, ja està. Jo t'he dit que t'admiro moltíssim, perquè tu, a part d'una gran actriu, tu has dit que has tingut la sort d'estar sempre treballant i viure d'això. Jo penso que no és qüestió de sort, és qüestió de ser una persona agusarada, una persona valenta, i una persona que s'arrisca, o sigui, penso jo. És qüestió, no sé, de fer-la de la feina amb rigorositat, però jo també penso que hi ha persones que... actrius i actors que són boníssims, que treballen bé, i que no pel que sigui, potser no tenen tantes oportunitats. Jo, per això, dic que em sento una privilegiada, perquè a més a més... Ja soc gran, diguéssim, encara em van avisar per fer coses, i si no me les busco jo, també ho he fet. Això també ho he fet. Mira que ja una mica sembla que ara... Ahir volia arribar. Doncs sí, vinga, va, amb la Núria Can Mela mateix, vinga, fem un recital de poesia, fem una pel·les mestres, vinga, busquem textos... I això sí, la veritat és que no he estat mai quieta, que sí, també no he esperat exactament que sonés el telèfon, però així tot, és a dir, que sí, que he tingut molta sort, ja. Bueno, el que has dit, estic d'acord, o sigui, ets una dona molt treballadora, amb molta empenta, i també ets molt activista, perquè també defenses moltíssimes coses que s'han de defensar, com per exemple el català. El català... El català... Les dones que encara no hi ha una igualtat amb els homes... Exacte, exacte, per això, per això que... I encara veiem coses terribles que sembla mentir el segle XXI. Sí, senyora. Sí, això ho he tingut clar. Com el Pau Casals havia dit, no és que m'hi vulgui comparar més solteria de la minèlcia, però hauríem dit que per ell... Sí, era música, evidentment, i un gran músic, però el més important era la persona que era, i deia, bueno, per davant sóc jo, no? Fins o com... Ja està, i com tinc els amics, i com m'estimo el país, i el que he de fer... Defensar, defensar, sí. Per mi també és així, a veure, faig d'etra com podria fer una altra cosa. Ja la vaig fer una altra cosa, jo vaig estar a 6 anys de mesta, a l'Ilebel de Villen, que era l'escola on jo havia estudiat des dels 3 anys, i al Xillerat. Estaven a la Carme Serrallonga, que jo vaig tenir el plaer... Sí, una era de conèixer-la, de veritat. Sí, una gran... Una gran mestre, i una gran traductora, també, perquè mireia que la traduís, una dona, una sàvia... És veritat. Jo vaig tenir l'ocasió de conèixer-la, perquè ens va traduir una obra que havíem de fer de teatre, i moltes tardes anava a casa seva, i preniem un té, i anava a buscar trossos, perquè encara no la tenia feta tota, però aquelles tardes les recordaré per sempre, perquè era una dona tan... No, no, és increïble, una... una... excepcional. Això també va ser una sort, i anant a aquesta escola. Doncs jo vaig estar a 6 anys de mesta en aquesta escola, i mireia i després... Això no ho sabia, veus, Carme? Sí, sí, amb canalla de... Bueno, 2 anys amb els més petitons, amb els de 3 anys, i després ja amb els de... 6, 7 anys, que aquest sí, que vaig estar a 4 anys amb ells, i més un got perquè després he treballat amb ells, l'Albert Mestres, per exemple, fins al músic del Mestre Esquadreny, l'Anna Casases, que... Mireia, jo vaig fer un monòleg del Claudio Magris, que em va dirigir el Sergi Albertí, que vam fer el Tantarantana, perquè l'Anna, que havia sigut l'umne meva, era una traductora esplèndida, en l'Anna Casases, que germana el poeta, de l'Andric, doncs em va dir, escolta, això ho faria molt bé que ho fessis tu, i em va dir que com, no és teatre, o el teatre ja s'ha fet amb teatre, i ell m'ho va recomanar, doncs un plaer, l'hora de trobar aquesta gent que jo la tenia de menú d'allà, i que ens ensenyava, i que encara, no ho sé, que podem coincidir, i que ens podem trobar, perquè ho fem de tant en tant, ens trobem amb els alumnes, i és una meravella, i veure que ja va tan bona comunicació, i que aquells anys, doncs per mi, són molt importants, i sempre han entès molt l'ensenyament, i tot això. A més, treballar en criatures dona molta alegria. Molta alegria. I això ho deia perquè, de la mateixa manera que vaig fer allò, després vaig passar al teatre, jo què sé, no, ara ja no canviaré, que la professió és importantíssima, he de dir que la meva, que ha sigut la meva vida, vull dir que molt important, però abans, hi ha altres coses, per mi, vull dir que jo poso per davant, doncs la meva ideologia, no ho sé, i la defenses, perquè estàs a tot arreu, Carme, estàs a tot arreu, per això t'admiro tant. Intento lluitar, i a mi m'agradaria, i no sé, fer les coses al nostre país, com triar, fer-les més bé, del que ara es poden fer, i ja està. Doncs, evidentment, per mi sí, hi ha coses que van per davant, encara que, evidentment, la meva professió, i quan tingui un promís, tu diràs, això no... Va per davant, i si tinc funció, no compliré, no és que no faré un pasional. Home, ja ho sé, que he complirat, ja ho sé. Quan vam estar preparant una cosa amb tu per al Tantarantana, que eres treballadora, complidora, puntual... Els dies feliços, eh, els dies feliços, que van ser accidentats aquells dies feliços. Sí, sí, molt accidentats, però realment va ser un plaer, un plaer treballant... Sí, sí, de fet, tu i jo els vam tirar endavant, és la veritat. Escolta'm una cosa, parlem de teatre, parlem de teatre. El dia 16 d'aquest mes, o sigui, d'aquí a res, et podrem veure el Prat de Llobregat, el teatre a l'Artesà, amb una obra preciosa d'Anton Txéhov, que és l'Omclavania. Explica'm... El primer vol, eh? Ah, el primer vol, eh? Ah, el primer vol, eh? Ah, s'acaba d'estrenar a Temporadalta, vam inaugurar el festival Temporadal. Sí, sí, jo volia anar, però al final no vaig anar-hi, sí. Després una, dos, tres, quatre funcions més, i vam acabar el teu menja, i ara el primer vol és el Prat de Llobregat, o el Disapt. Doncs estem aquí al costat del Prat, al Teatre Artesà, jo he anat algunes vegades, i està un teatre que està molt bé. L'obra d'Omclavania és una de les millors de Txéhov, encara que a mi m'encanta molt Txéhov, ja us saben tots els meus ullens, que m'agrada moltíssim. Molt bé. I m'agradaria parlar una mica de com ha anat això de treballar amb el director Òscar As Cursonobas. Cursonobas, sí. Mira, ha sigut una aventura, perquè clar, ell és l'Itoà, pot parlar amb mi, que per defensar-se, el que sé, amb l'anglès, però, de fet, ell, com s'expressa bé i com dirigeix bé, és amb l'Itoà. Ell parlava l'Itoà, teníem un intèrpret, la Cristina, una dona meravellosa, que traduïa, i així hem fet, clar, això és un procés una mica curiós, diguéssim, no? Difícil, no? Dificil, no? Potser va com més lent, que Lluís Marco, que era la companyia, deia, mira, potser és un procés que va bé, que va bé, inclús, el director, perquè té temps de, no sé, com que li diuen, perquè, quan nosaltres, anar al mesajant, la intèrpret li anava trobint tot el text sempre. D'una idea. D'una idea, d'una idea. Però ell volia saber, i deia, això digueu més així, però potser sí, que hi ha com un temps més, per poder pensar, jo què sé, ara dic una tonteria, però el Marco, mira, ja com potser vas als directors, eh, no, de seguida, i ell tenia com un temps, perquè li arribava el que feien nosaltres, però havia de tenir la traducció, i sempre era un segonet més, que anaven més retreçats. Bueno, això està bé, és com jo sempre defenso, parlant de teatre, el treball que es fa de taula, que és tenir temps, tenir temps tranquil·lament, i parlar i... que sí, que sí, que sí, que sí, que sí, no ens vam fer, ens vam fer... no entenem el català, i és ment, però el vam fer, el vam fer amb la joana de direcció, etcètera, i va ser veies aquest home, que de sobte et deia una cosa, ho veia clar, allò que dius, pam, i doncs mira, havíem de reconèixer el perro, d'aquí posa música, aquí diu això, et seia, no sé, et sexejava. Ah, molt bé, home, això, això per acte, és fantàstic. És fantàstic. Les coses en el talent, i que se risquen, m'agraden molt, a vegades, són criticades, ui, aquest que fa, això no, ara surt una cosa clàssica, doncs l'hi no volia, però també és un clàssic sexejós. A veure, a veure. El que més diu, però ho estem fent ara, en aquest moment, i aleshores, a ell li agrada sorprendre el públic. Enclosures, bueno, ara estem veient aquesta escena, no sé què, i després, pam, ho trenca, ara ve una música, ara ve un vídeo allà posat, ara. No sé. Ha variat molt la història de sexejós, jo crec que és el sexe, el text es diu tal com és, i fem la versió del Feliu Formosa, i hi ha alguna paraula que potser s'ha posat, ara potser no diem tant això, i ell deia, no, que sigui com molt col·locial i molt cara, alguna paraula, però, sí, sí, s'ha seguit, evidentment, i es fa i talones que el sexe és tan modern, i és tan actual, aquesta obra, els clàssics, és això, per això són clàssics, perquè serveixen sempre, però és veritat, parla molt de l'ecologisme, això que ha parlat tant, que hi ha els arbres i no s'han de pegar tants arbres, i això ho diu, el personatge del metge, que a més de ser metge, doncs, planta boscos, doncs, ho diu, ho diu un mes d'una vegada, i s'enqueixa, i diu, això no pot ser, perquè els homes estem carregant, no fem res, en lloc de construir i de fer coses ben fetes, resulta que no, que només destruïm, que parlen amb la lectura i... Però això és un tema difícil, i jo crec que que no arribarem a tothom a tenir consciència del que estem fent, tots. Jo penso que fem esforços, moltes persones diem que va, s'aparem les coses, perquè es puguin reciclar, tot això ho fem, però les temps passen, jo no deixaré de fer-ho, vull dir, que soc molt estricta amb això, però després resulta que t'arriben uns tres enlàntics terribles entre unes quants pisos que semblen tot un... Sí, un món semblant un... I aquí, ah, bo, bo, bo, sempre marxa, allò contenina és que haurien d'estar prohibits, haurien de treure del mar posar-los a terra que servissin de pisos i... Això seria tot un programa per parlar d'això, perquè... O sigui, sabem tots que ho estem fent malament, tots, però no canviem perquè hem de renunciar a coses que les tenim ja molt a sobre. Ja, però no tothom està amb això, o sigui. No tothom està disposat, i estem educats d'una manera que mira, jo vagi bé i el que vingui després és igual. No, encara que no pensis que el que vingui després, no, o sigui, és que és difícil renunciar. Doncs no pensem prou, a veure. No vol renunciar, doncs si resulta que per... No sé, et pensen menys vegades o has d'utilitzar molt poca aigua que la gent, jo em poso nervios en això, eh, davant els meus amics. I lloc, jo què sé, reto les dents i l'aigua va rejant, mentre les dents respallen. Sí senyora, sí senyora. O sigui, per què fots amb l'aigua oberta? Quan t'he fet abans, no havies d'haver ni obert, perquè els respanys de dents hi poses la pasta i els poses a la boca, perquè en l'habitat de la boca ja no necessites aigua, allò de mullar el respall malament. Veus? El que estava dient, Núria, que la carmesa s'ofensora a ultrança. És un activista de cap a peus. Sí, sí. Tornem al teatre. Tornem-hi, tornem-hi. El 16 d'octubre, a les 8 de la nit, amb un repartiment de luxe, jo veig que està la Neuell, que fa molt, de temps que no la veig, i és una actiu magnífica, també està el Julio Manrique. Julio Manrique és el que fa el Bània. Ja, ja, però és curiós, no? I jo faig la mare del Bània, que és un paper molt breu. Però molt maco. Un paper petitíssim, però jo no vaig dubtar, dir que sí, quan Vítor m'ho va proposar. Ni un moment, perquè trobava que era... Tio, treballant amb aquesta persona, que no era d'aquí, que havia portat molts muntatges, i no havíem fet venir amb molts muntatges. És veritat, és veritat, sí. Però aquesta cosa de dir, treballant amb gent d'aquí, hi havia unes fotografies, etcètera, i ell va dir, bé, no, aquest em va bé, aquesta nova, etcètera, i llavors, bé, hi ha el Ivan Benet, que fa el metge, que de més, és un actor esplèndid. Jo t'he de dir que l'havia treballat amb... La Júlia Truñol també està, no? La Júlia Castà, que és esplèndida, és una actiu esplèndida. La veritat és que jo la segueixo des que va sortir de l'institut, per unes coses per altres, per un parement, i una veu, i una edicció, per tot. Bueno, sí, que veurem un home clavània, que és fantàstic i meravellós, no? Jo penso que a mi m'agrada. Des de dins sempre és difícil, a base dels coses, però, realment, què no pots jutjar, tu t'hi trobes a dins, t'hi trobes bé, i a la Lluia, perquè ja que estàs fent allò, el que és bo és trobar-te bé amb tots els companys i companyes, vull dir que tot això és... gairebé sempre es produeix, però quan, potser, aquesta vegada, potser perquè teníem aquest director, que és clar, no... ha anat sent proper, però, de moment, hi ha com una distància, perquè l'idioma doncs... Home, és una cosa difícil, sí. Perquè ell ha portat obres de teatre, que jo he vist el Festival Tempora de Alta, de Girona, o sigui, que he vist com treballa, diguem-ne, la direcció, per entendre'ns, però, clar, això que ha fet ara, és difícil, perquè està dirigint en català, i aquí a Catalunya, vull dir que és molt difícil, però penso que coneixent... Però ella està molt coneguda, eh? Sí, jo crec que sí. Vaig dir de seguida que estava molt bé que la gent d'aquí, que de seguida no sé, treballàvem d'una manera que ho entenia, i que érem com més llençats i els costa molt més. Sí, pel caràcter. Doncs... Carme, el Tio Bània, ara el dia 16 la podem veure al Prat, però després la podrem veure al lliure, perquè està programada al lliure, no? Sí, ara la veiem aquest cap de setmana, la veiem al Prat, al Disapta, i al Diomenja Sabatilli. I el que anem tenint algunes actuacions, el lliure a Barcelona, i al Teatre, el lliure de Montjuïc, i serem del 18 de novembre, el 19 de desembre, les setmanes. Doncs ho deixem aquí, quan arribi al Teatre lliure, Carme, et tornem a trucar-te, i m'expliques com anaves els volos, i m'expliques totes les coses que tu vulguis, perquè amb tu podria estar parlant tot el dia. I Daniel, també amb tu. Moltíssima gràcies, Carme. Moltes gràcies. Molta merda per al dia 16. Moltes gràcies. Moltes sort per vosaltres, també. Adéu, Carme. Adéu. Núria, que fem? Continuem o deixem aquí? Home, jo n'hi hauria deixat. Doncs vinga, ho deixem. Perquè ja és la hora. Sí, sí, exactament. Però has vist, no? Quina dona, no? Oi tant, oi tant. Sí, sí, té mil coses per explicar, per dir, experiències. Sí, sí, sí. D'un tema a l'altre, però una facilitat de passar, increïble. És increïble. Mira, ha dit que porta 58 anys. Això ho he pensat jo, dic, 58 anys. Sí, té més o menys de la meva edat, la Carme Sansa. Déu n'hi do. I és veritat el que et vestia abans, que jo la recordo d'haver-la vista a la Coba del Drat, te'n recordes? Sí, sí, sí. Ah, el Carre Tocet. Però és molt a costat. Sí, més o menys, per la zona. Jo no recordava on estava. Doncs fins la setmana que ve, no? Fins la setmana que ve, Mika, una... Que tinguem molt bona setmana, aprofiteu i aneu al teatre perquè s'estan presentant coses magnificants. La primera setmana parlarem de musicals, perquè desaposat de moda els musicals... Sí, més musicals encara? Sí, Carinyo, sí, més musicals per donar-hi vendre, petits i grans. Adéu, bona setmana. Vinga, doncs deixem a la màica que se'n vagi. Nosaltres també ens acomiadem perquè gairebé són a set de la tarda i ens toca escoltar l'informatiu de notícies. Actualitat de Sant Just, de la mà de la Lua López. Nosaltres aquí a la Rambla tornarem ja a demà a divendres a les 5, com sempre fem, i també us estarem fent companyia fins a les 7. Això sí, a les 10 del matí i fins a l'1 recordeu que tenim el magasin de matins, la Just, conduït per Mireia Redondom. Tres mes, acabeu de passar molt bona tarda, molt bon vespre, i això, ens escoltem demà, que vagi bé. Gràcies.