Ara escoltes ràdio d'esper, Cinturits ràdio d'esper, La ràdio de Sant Just, Durant de 8.1 Ràdio d'esper, Durant de 8.1 Ràdio d'esper, Durant de 8.1 Bona tarda Sant Just! Passen ara mateix 11 minuts a les 5 de la tarda d'avui d'imacres 20 d'octubre. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de Ràdio d'esper. Esteu sintonitzant el 98.FM a la Misora Municipal de Sant Just. Soc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de 21 a diventres de 5 a 7 de la tarda. Avui, a primera hora, què tenim? Doncs bé, avui primer de tot, tractarem una mica el tema de la psicologia i ho farem amb la Paula Folk. Farem una entrevista perquè el dia 23 d'octubre, el dissabte, fa un tét per igualada. Aquestes conferències que fan sobre diferents envits. Després, a partir de les 6 després d'escoltar Catalunya Ràdio i el Butlletí de notícies de Sant Just, estarem amb els del Padel Club de Sant Just, concretament amb l'ISMA, que és el coordinador de la secció del Padel. També avui tractarem les afamèrides i els dies internacionals. Ara us deixem amb una cançó de George Ezra, es diu Listen to the Music. Marxeu, pinjarà! I don't have to be there All about to get to do love if you chance to I feel the tears and you're not alone When I hold you well I won't let go Why should we care for what they're selling us anyway We're so young girl and you know You don't have to be there baby You don't have to be scared baby You don't need the plan of what you wanna do Won't you listen to the man that's loving you Your world keeps spinning and you can't jump off But I will catch you if you fall I can't tell you enough I tell that you're feeling low I tell that you won't come home Why should we care for what they're selling us anyway We're so young girl and you know You don't have to be there baby You don't have to be scared baby You don't need the plan of what you wanna do Won't you listen to the man that's loving you Easy easy and I want to feel Easy easy if you come with me Easy easy and I want to feel 4, 5, 6, 7, 8, 9, 9, 9, 9... I'm trying to shoot a video for my song I'm trying to shoot a video for my song I'm trying to shoot a video for my song I'm trying to shoot a video for my song I'm trying to shoot a video for my song I'm trying to shoot a video for my song I'm trying to shoot a video for my song I'm trying to shoot a video for my song Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys Música sense etiquetes ni dades de caducitat Vinga, ara passen 17 minuts de les 5 en punt, passem ja d'aquest quart de 6 Avui és el Dia Mundial de l'Estadística, el Dia Mundial de les Teoporosis, el Dia Internacional del Xef, el Dia Internacional del Controlador Aeri i el Dia Mundial de la Dignitat Es va proclamar l'any 2010 i va ser a l'Organització de les Nacions Unides, la ONU, o va proclamar per centrar la importància de les estadístiques en la presa de decisions comunitàries empresariales i governamentals Durant el 2010 es va celebrar per primera vegada a nivell mundial, van estar involucrats 130 estats membres de la ONU, organitzacions internacionals i van decidir que s'havia d'establir aquesta mena de dia La segona celebració va tenir lloc l'any 2015, un any que va coincidir amb el Bicentenari del naixement de George Bull, que és un dels científics, els estudis del qual van fer possible el fonament de la informàtica actual La següent celebració va passar l'any 2020, tot i que moltes institucions de estadística realitzen activitats cada 20 d'octubre, encara que no sigui cada 5 anys, és una celebració que es du a terme en aquests números rodons Des de l'any 2010 de moment porten 3 celebracions, 2010, 2015 i 2020, el 2021 no estaria dins d'aquests 5 anys, però hi ha institucions que igualment realitzen activitats al respecte Molt bé, això pel que fa el dia de la informàtica, el dia de l'estadística concretament, també tenim el dia mundial de la osteoporosis, és una data que la va proclamar la Societat Nacional d'Osteoporosis de Gran Bretanya i també la Fundació Internacional d'aquesta malaltia Es celebra des de l'any 1996, des de la Societat Nacional d'Osteoporosis de Gran Bretanya, el 20 d'octubre del 1996 van començar una campanya destinada per venir la malaltia i aconcienciar la població sobre el seu diagnòstic i tractament Des d'aquesta manera es va iniciar el dia mundial de la osteoporosis, l'any següent, l'any 97, la campanya de lluita contra la malaltia va estar en mans ja de la Fundació Internacional i a partir del 98, del següent any, l'Organització Mundial de la Salut, la HOMS va participar una mica com a cosponsor de les diferents campanyes 5 pins allades, que és l'Osteoporosis, doncs és una malaltia ocea que redueix la qualitat i la densitat dels ossos, quan aquests es tornen més fràgils i porosos el risc de fracturar-se augmenta Com la pèrdua de l'os va passant de mà forma progressiva i lenta, és molt freqüent que els afectats i les afectades no es donin compte fins que hi ha alguna mena de fractura Es calcula que un de cada 5 homes i una de cada 3 dones més grans de 50 anys són propensos i propenses a tenir una fractura osteoporòtica, sobretot en el cas de les dones passa a partir de la menopàusia Les més comunes, les fractures que tenen més alta freqüència, sobretot són a la columna vertebral, el canell i també a la cadera Poden ser mortals o causar discapacitat a llargs plats. Si ens dubta avui en dia, aquesta malaltia doncs pot prevenir-se, diagnosticar-se i també controlar-se L'altre dia que hem comentat és el dia internacional del xef, celebrat des de l'any 2004 i qui ho proclama és l'associació mundial culinària Retren homenatge a tots els encarregats de crear els plats més exquisits del món La paraula xef ve del francès i significa cap de cuina. El xef no és només la persona encarregada a dirigir la cuina d'un restaurant, també és l'encarregat d'educar al paladar dels seus ajudants i d'ensenyar-los a elaborar plats magistrals amb un toc personal A més avui tenim el dia internacional dels controladors aeri. És una data que celebra des de l'any 1961 i ho proclama la Federació Internacional d'Associacions de Controladors de trànsit aeri És una data que es va constituir l'any 1961. En aquell moment el transport aeri requeria una major seguretat i regulació perquè ja havia estat acceptat pel món com una forma ràpida i econòmica de viatjar Des d'aquest temps, fins ara, són molts els canvis que ha patit la professió de controlador aeri. Però, de fet, un dels més alarmants és que disminuït el número de controladors en aquest món. Els controladors ja han manifestat, fa uns quants anys concretament des del 2010, una sobrecarregada de treball i falta de personal a les diferents pistes en els diferents aeroports del món D'això també es ha hagut les últimes vegades que ha fet aquest col·lectiu, sobretot en èpoques de vacances, quan més afecta a la gent. Però exactament a què es dedica un controlador aeri? Doncs bé, realment passa per diferents posicions o activitats a llarg de la seva vida professional. Però, en general, hi ha tres ones de treball d'un controlador aeri. La primera seria la pista. Aquí es veuen els controladors que es curten amb unes llanternes o unes barres il·luminades per dir-ho així, a dirigir des del terra l'aterratge d'un avió. També veiem els que s'encarreguen del remolc de l'avió fins al seu lloc de partida i fer arribar als passatgers a l'escala de l'hora de desembarcar. I també hi ha altres controladors aeri situats a la torre de control. Aquesta imatge típica que tenim dels controladors, en una mena de torre bastant alta, forma, a vegades, com a exagonal, tot de vidre. A vegades tenen la visió generada de tota la pista i són els encarregats i carregades d'autoritzar l'aterratge i la sortida de cada vol. També de designar la pista i de comunicar-se amb els pilots per assegurar-se que tots els passatgers ja es troben a bort. I per acabar tenim també els controladors de radar. Aquestes són les persones que no veuen els avions amb viu però sí que els detecten a través d'un radar. Són els encarregats de disposar la ruta de vol i d'evitar que els avions col·lisionin uns amb altres. Si ens dubta, tant els que estan a la torre de control, com els que estan a la pista, com els que estan controlant els radars, tots tenen una feina realment important. També dia mundial de la dignitat. I amb aquest ja acabem a celebra des del 2008 i no és que celebri concretament el 20 d'octubre sinó que té lloc el tercer dimecres del mes d'octubre. Per tant, si l'any que sigui pot caure en dia diferent. Simplement tenien compte que és el tercer dimecres del mes d'octubre. Miro al suelo al andar, ya he conseguido aceptar que hay cosas que nunca me van a ocurrir. Ara escoltem un tema de la Maya. És un tema que es diu Yo Invito i la treta de la llum fa molt poquet. Voy a hacerte crucer allá, me siento triste pero liberada. Hoy voy a invitar a todo, volver cuando amanezca, caerme a hacer el tonto, mandar todo a la mierda. Hoy voy a invitar a todo, la luna esta preciosa, deciros cuantos quiero, treta como una loca. Estoy de vuelta otra vez y volveras a mi mente cada vez que pase por aquí. Porque dejamos de hablar, porque rompimos sin más, ya nada importa, ya ha llegado el fin. Ya no sé qué va a ser de mí, pero sé que hoy me despido de ti. Voy a hacerte crucer allá, me siento triste pero liberada. Hoy voy a invitar a todo, volver cuando amanezca, caerme a hacer el tonto, mandar todo a la mierda. Hoy voy a invitar a todo, la luna esta preciosa, deciros cuantos quiero, gritar como una loca. Hoy voy a invitar a todo, volver cuando amanezca, caerme a hacer el tonto, mandar todo a la mierda. Hoy voy a invitar a todo, la luna esta preciosa, deciros cuantos quiero, treta como una loca. Ya no sé qué va a ser de mí, pero sé que hoy me despido de ti. Voy a hacerte crucer allá, me siento libre pero rara. Estudio l'FP d'Oxiliar d'Infarmaria. Puc aportar molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una FAP dual. Estudiu i treballo a l'hora. Bé, avui dimecres 20 d'octubre tenim a l'estudida Radio Desvern a una convidada especial, que aquí a la Misorans fa molta il·lusió. Es tracta de la Sant Justenca Paula Folk, psicòloga, coach, teleològica i divulgadora mitjans de comunicació. Va estar una temporada fent un espai aquí a Radio Desvern, el magazine de Matins just a la fusta, però també l'hem escoltat a Catalunya Radio, Radio Flashback o també a Radio Canal, entre altres. Avui la tenim aquí perquè el proper 17 de 23 d'octubre la Paula estarà al TET per Igualada. Bona tarda, Paula. Bona tarda, Núria. Quina il·lusió, eh? Molta il·lusió. Perquè jo estic molt il·lusiós d'estar aquí i del 23 també estic superil·lusiós. Ara venen un munt de projectes i coses noves que són un repte, suposo que per la teva carrera professional. I tal qual ho dius, és un repte, perquè igual que m'encanta i disfruto i estic entusiasmada també hi ha una part d'avisme de... wow! Sí, sí. Hem dit que faràs el proper dissabte un TET per Igualada, però potser hi ha radioïents que no saben què és un TET exactament. Ens podries fer 5 cèntims, una mica en què consisteixen aquesta mena de xerrades o conferències? Sí, són xerrades escala mundial, que la finalitat és l'entreteniment i la portaconeixement. I, bé, doncs, Igualada s'ha animat a organitzar-ne un. I d'entre, bueno, han escollit els ponents i em van escoltar Catalunya Radio, presentament, el novembre de l'any passat i el gener es van contactar amb mi i em van dir... Escolta'm, què et semblaria de parlar d'emocions? Sembla que tinc la tiqueta d'emocions, ho estic descobrint. I sí, sí, m'ho van oferir, i jo, wow, al·lucinada, perquè precisament és un dels meus somnis, realment. Això del TET va començar més, potser, a Nord-Amèrica, no? Sí, no t'ho sabria dir ben bé, perquè desconec l'històric, però em consta que sí. Sí, hi ha, a més, moltíssims vídeos per YouTube, i també perquè durant la pandèmia moltes no s'han pogut fer de manera presencial, també les han anat penjant, per això jo crec que també s'han donat bastant a conèixer aquests dos últims anys, i bé. A més, és molt interessant, perquè les temàtiques són molt diverses, és a dir, tant es pot parlar de com en el meu cas, de desenvolupament personal o qüestions d'alament, de les emocions del ser humà, com d'estrologia, com de sexualitat, com de... Coses molt diferents, molt disperses. El tema del 2021 del TET per igualada es titula Versions, així en majúscula, Versions. Versions. Una mica què fa referència? Bé, doncs, realment el tema Versions fa esmena com han anat evolucionant, o sigui, quines Versions s'estan donant en tot el canvi històric que estem vivint, no? A dir, si ens plantegem, ja no només abans de la pandèmia, sinó també és un recorregut que portem fent durant anys on estem realment canviant paradigmes, mentals, com de la forma relacionar-nos, la societat, llavors com han canviat les nostres Versions aviat avui, no? Clar, i en aquest càstig que puc parlar més des del meu prisma de quines Versions són les que nosaltres ara estem deixant enrere i quines realment estem com agafant, com si diguéssim. Són, bueno, sou un total de 8 ponents que anireu passant per l'auditori, si no tinc malentès del Teatre Municipal de la Taneu d'Igualada. Quina mena de vincle tens amb la resta de conferencians? No us coneixeu de res? Heu parlat abans? Sí, ens vam conèixer amb un mitat on-line, on vam estar tots tan col·laboradors, com organitzadors, com ponents, i realment va ser molt xulo, perquè era alegria el que es transmetia, estàvem tots eufòrics i va ser el 30 de setembre que està trobada. Doncs no fa tant? No, no fa tant, però és que tinc una mica l'al·lusió del temps molt estrany, i per mi com fa moltíssim. I molt xulo perquè ell ens vam poder presentar i encara que no ens coneixem, almenys des de la meva sensació, és que hi ha una experiència que ja estem units, no sé com dir-ho. Us ja us uneix alguna cosa? Sí, estem vinculats d'alguna forma i jo ho vaig percebre molt bé en aquell mític, mitat. A més, t'afanejant una mica la pàgina web on parlà de cadascun dels àmbits que tracteu, hi ha una sexòloga, un explorador de planetes, un gamificador, un metg non-tropòlic cultural, tu que parlaràs més de la basant d'emocions i tot això, per tant, hi ha perfils totalment diversos. Totalment diversos i crec que és el que enriqueix, com les versions, des de qualsevol temàtica en la mitjana que està esmentant, han anat evolucionant i han anat canviant. Superinteressant. Us han dit algun punt en comú, és a dir, tractar algun tema en concret des de la vostra basant o simplement us donen enviar lliure? Sí, a cadascú de nosaltres ens van escollir i a partir d'aquí ens van dir, eh, nosaltres us hem seleccionat per, com a referent de l'emocat, el tema emocional. Ara bé, la llibertat d'escollir el tema ha estat nostra. Ens han brindat molta llibertat. I en entrant més en la teva part, tu, quin contingut o quins eixos a grans trets vols desenvolupar el dia 23? Jo el que faré no serà com una ponència xerrada només contingut, precisament perquè vull sortir de la part teòrica, llavors el que faré és com a partir de la vivència, l'experiència que en aquell moment estaran vivint, acompanyats de reflexions i també de punts pràctics que aniran desenvolupant en aquell dia, aniran caminant des de la part seva autèntica a conèixer la seva millor versió. Llavors, serà teòric pràctic, sobretot perquè la meva finalitat a l'hora de divulgar sempre és que la gent no s'emporti paraules, sinó que s'emporti experiències, perquè la paraula sense l'experiència per mi és totalment buida. De fet, el títol del teu espai es diu, tu a autenticitat te puede llevar a ser tu mejor versión. Totalment. És justament el que ha dit tu, el fet de treure la millor versió de cadascú. Sí, de fet, com a psicòloga i coach i també a nivell personal, que evidentment per acompanyar les persones primer m'he treballat molt jo. El que m'he observat des dels inicis és que hi havia moltíssima teoria i aquesta teoria de com ser tu millor versió només inflava de conceptes mentals. I a l'hora de la pràctica, molts de nosaltres no sabíem com aplicar-ho. De dir, si ser la teoria, però emocionalment jo estic sentint una altra cosa. Llavors, m'intento autonguanyar per no sentir el que sento i començo a, per exemple, sento por, però jo ja directament me'n vaig a que de fer quan senti por. Ah, valer, de confiar. No, perquè de confiar, no sé què, i això m'ho trobava moltíssim, que tant jo ho feia i les persones que acompanyaven també ho feien. Formadors, alumnes, algun màster, algun postgrau, alguna formació específica. Llavors jo pensava, ostres, és que a mi el tema de ser tu millor versió em posa nerviós, perquè al final ens estem desconectant totalment de qui som nosaltres. I a mi m'encanta tota la part de creixement, de potencialitat del ser humà, perquè és un cert brutal que tenim a la nostra disposició recursos increïbles, que si aprenem realment a fer-us d'ells, des de la part autèntica realment podem arribar a créixer moltíssim, però des d'una part autèntica per onesta, on podem observar tot allò que surgeix dins nostre sense necessitat ni d'autonganyar-nos, ni de fugir, ni de projectar-ho fora, sinó agafar responsabilitat. Paola, t'anava a preguntar com et va sortir aquesta oportunitat, ja ens ho has comentat que es van posar en contacte amb tu fa alguns mesos, perquè et van escoltar precisament parlant per una misora. Et demanen, no sé si fruit de la pandèmia o de què, però ara t'estan demanant més participar en mitjans, en ponències, en xerrades, per totes les conseqüències de salut mental que ha generat la pandèmia? Clar, ara mateix estic molt centrada en tot, i amb els meus acompanyaments hem creat continguts jo. Si agafo com des d'acabar començar la pandèmia fins a dia d'avui, sí que és cert que les col·laboracions que he anat fent ja siguin mitjans, ja siguin formacions, ja siguin acompanyaments, han anat molt orientats. Més que la pandèmia en sí, han estat com desencadenants, és com ha estat com un despertar on hem aprofitat aquest esdeveniment que ha succeït per reflexionar, per preguntar-nos com ha aconseguit resoldre, sana, millorar, transcendir certs temes. Sí, sí, totalment. Per la teva banda, a part de crear contingut i de més, tu també, no sé si fas sessions de psicoterapia i coaching, aquesta part com la vas portant paral·lelament? Sí, tot paral·lelament és com si diguéssim el meu ells, la base, i des d'aquí que vaig fer un diariament acompanyaments, doncs em serveix moltíssim per després poder divulgar des d'una part experiential, des d'una part pràctica, i a més a més crear contingut. És a dir, al final el retroalimenta molt, sí que és cert que el meu perfil és molt divulgatiu, molt formador, i cada cop més la meva línia s'enfoca cap aquí. Vull dir, sento que és el que en alguna forma he vingut a fer, m'encanta transmetre a través de la paraula. Ara, sempre tan impresent que la sabidoria que puc transmetre partés d'una experiència molt real, que és el dia a dia acompanyar persones, i acompanyar-me a mi, perquè al final... El tema de transmetre a sabidoria a través de la paraula, per exemple, és a través d'algun... no sé si ets professora, dins algun màster, o dins d'alguna fundació... Sabidoria vull especificar una mica, perquè és com transmetre hora de coneixement, coneixement per mi és molt mental, la sabidoria per mi inclou una part experimental, faig esment d'això, i que vull puntuaritzar. I com a formadora, sí, soc formadora de màsters d'Hipos Graus a l'Institut Guma, que és un centre amb el qual col·laboro des de fa molts anys, i de fet, en els seus inicis estàvem associats a la Universitat de Barcelona i col·laboràvem conjuntament. Ara som màsters propis, però continuo formant allà, i a més a més faig formacions, ponències fora, ja com a marca Paula Folk. Tu, Paula, que estàs constantment amb el tema de les emocions i tot això, ara estan sortint, per les notícies mateixes, pot veure que el tema de la salut mental, com ha afectat també, sobretot a la població jove... Ens hem adonat que no sabem gestionar tot el tema de les emocions, o que no se li ha adonat suficientment importants, ja que sempre s'ha anat a tractar més malalties, no sé per dir-ho així, més clínicas, potser més patologies, més clares... Tot el tema d'emocions, salut mental, potser queda més en una mena de limbo? De fet, ens han ensenyat a pensar, ens han ensenyat a sentir, i quina conseqüència ha portat això que intentem controlar a través del pensament les emocions, quan les emocions no són controlables, se senten i es respiren, sempre dic això, i ara ens trobem amb les conseqüències d'un paradigma que està obsolet, perquè la ment no és la suprema, és a dir, el que ens marca i ens guia i ens dona la brúixola de la informació que nosaltres podem obtenir del medi són les emocions. I si aprenem, extreure el seu benefici, podem arribar a treure molts millors decisions, però fer-nos primer sempre de la part corporal, que és on les emocions venen a informar-nos, no des de la part mental. La part mental intenta tenir el control des de la part conscient, però se'ns oblida que el centre operatiu no és la ment des de la qual estem acostumats a funcionar com ara, que estem parlant i tal, és des d'una part molt més subconscient. I, u, ni sabem com accedir-hi, que realment aquesta part és la que s'encarrega de crear o portar situacions en la nostra vida com a reflexa del que hi ha a guarda de tallar, i a part tampoc sabem com portar-nos a nivell emocional i ens espantem. Quan comencem a sentir alguna emoció que ens és incòmode o desagradable, en seguida comencem a frenar-la i a jutjar-la com que és dolenta o que és negativa o que alguna cosa pot passar si realment m'atreveixo a sentir-la. I això l'únic que fa és que el procés natural de l'emoció no es pugui donar amb la qual cosa deixem d'obtenir la informació, el benefici que ens dona i la capacitat de prendre millors decisions a la nostra vida. Amb la qual cosa, ara tenim una oportunitat brutal, sigui la casuística de, em sento perdut, o estic angoixat, o no trobo a sentir la meva vida, o és que estic sentint emocions molt fortes que m'estan creant pensaments molt xungos. Sí, la casuística i la invitació és que comença a treballar amb la causa, que és estar dins, no amb la conseqüència de fora, i aquí per mi està la màgia de l'acompanyament, de deixar de dramatitzar tant els símptomes o les coses que ens passen i començar a agafar responsabilitat de, vinga, anem a la solució. Jo sempre dic profunditat pel pragmatisme, així és com m'agrada a mi treballar. És com que ens és una mica difícil parar-nos i escoltar-nos a nosaltres mateixos, no sé si hi ha alguna emoció que tu detectis que és la que pitjor portem, la que ens fa més por, la que ens espanta més... Per mi la por. La por. Sí, jo observo que és la por. La por ha sentit tristesa, por ha... Però la por? Uau! A més, costa molt de sustentar perquè les emocions, si la paraula emoció és llatí, emotio, que se'n deriva del verb emoveré, que significa moviment. Per tant, l'emoció dins nostres se sent com... com energia, moviment, com algo elèctric. Si ens hi fixem quan sentim, si ens hi fixem... Ui, què sento, no? Quines sensacions tinc? És com una electricitat i la por se sent superincomoda dins del cos. I realment no hem après a tramular de por i quedar-nos allà sense la necessitat de fer res, que més que senti l'emoció, no? Llavors, què fem? O evitem sentir-la distraient-nos... Però què? T'ho he dit tot això? No sabeu per res, però al moment mentre estem utilitzant les estratègies creiem que ens és super útil i que som els controllers absolutament de tot, quan és totalment pendida. Però bueno, evitem sentir l'emoció, ens distraiem, la neguem, etcètera, etcètera, etcètera. I realment... realment costa molt sentir-la, no? Però per mi aquí, abans que parles de reptes, és un superrepte el fet que cada un de nosaltres decidim sentir la por quan la sentim, i inclostramular sense necessitat de fer res i deixar que ella ens brindi tota la informació i podem conèixer-nos molt més allà del que és la por, perquè ho nubla tot. Però realment hi ha una part molt beneficiosa de l'emoció si decidim quedar-nos a sentir-la, que és el fet d'un creixement brutal, un sortit del nostre confort, un sortit de les nostres creences que ens han servit, no? Ahir tenia una sessió, vaig tenir una sessió amb una clienta que presidenta em deia, que em fa molta por deixar de renunciar a la identitat que ella s'ha construït per sentir-se important, que era ser bona a través de sempre estar disponible pels altres. Perquè sentia que això li dificultava prioritzar-se i conèixer amb la seva llibertat, perquè tot era absolut a tothom que necessites, però realment hi havia un benefici per ella que era la forma en què ella s'alimentava de sentir-se important. Clar, en el moment en què es va plantejar la possibilitat de renunciar en això, va començar a ploure, va dir que tinc molta por a deixar d'aquesta part identitària meva. I ella podia observar que ja era noció, però sentim pànic a deixar el que coneixem, per molt mal que ens estigui fent. I és absolutament sustentar la por, és un repte i és una cosa que ens pot donar un creixement brutal. Potser crec que ara des de les escoles el tema de l'educació emocional també se li està donant una mica més de pes, tampoc no pot ser el que es mereix, però sí que se li està donant una mica més d'importància. I també observo que els pares cada cop més estan més fets a la idea que l'apart emocional és important. Abans ploràveig era un no, no ploris prou. Absolut, absolut. O no t'enfadis o no no sé què, escolta, m'estic enfadant, m'enfadis i vull si necessito plorar ploro. Què passa, que aquí també l'interessant és que bé que comencem a posar la mirada que els nanos des de petits aprenguin a preguntar-se què sento i com em puc acompanyar, però no hem d'oblidar, és a dir, sempre hem de recordar que l'influència als referents són els adults. En una qual cosa és important que pares, família, escola, des de dalt, des de les figures de referència, comencin ells a aplicar-ho, és contingut buit, perquè com li vaig ensenyar jo el meu fill o la meva filla, que aprenc emocionalment si jo fujo cada cop que sento por, per exemple, no s'aprendrà. De fet, tot això de les emocions m'ha vingut ara al cap, hi ha una pel·lícula de Disney i de Pixar, però que són com diferents emocions. Inside out. Sí, brutal. Però brutal pel món dels adults també. Sí, sí, vull dir que això potser cal veure-la des de quan ets petit i després també tornar-la a veure al cap de uns anys, perquè suposo que en cada etapa aprenc coses diferents. I et fa un clic, és a dir, et fa un clic. Estem en compte, com estan revisió, cadascú de nosaltres tenim els estimits. Clar, jo suposo que també, amb tot el tema de la pandèmia, haurem après que escoltar-nos a nosaltres mateixos també és una part important. I jo, de fet, crec que hi haurà gent que, de no poder sortir o el fet d'estar molt de temps amb un mateix, això li haurà causat, suposo, que malestar o no ho sé. Dues perspectives, perquè hi ha gent que jo m'he trobat que la dificultat està a l'hora de relacionar-se amb gent i quan estan a menys mateixos estan tranquil·líssims, però no et tenen cap estímul que els mogui del seu confort. O bé el revés, persones que porten, per exemple, molt malament la soledat o que han viscut alguna pèrdua i s'enfronten a un canvi. Sí, sí, com sigui, és que, en definitiva, la única persona amb la qual sempre ens estem relacionant és amb nosaltres mateixos. I no som plenaments conscients que aquest és el projecte de vida més bèstia que un fa i farà, que és la relació que es construeix amb un. A partir d'aquí, tot el resta, va com molt més fluït. Exactament. I això és amor propi, és autoestima, no és res ni de guisme, ni de ser dolent, ni de res, de res, de res. Paula, Tet per Igualada, dissabte 23 d'octubre, a veure si ho dic bé, a la Taneu d'Igualada. El Teatre Municipal de la Taneu d'Igualada, el Teatre Municipal de la Taneu d'Igualada. Saps si estan ja esgotades les entrades, o si també es farà transmissió per... Sí, serà hibrit, dos espais d'un al Teatre Municipal de la Taneu, on sí, ja estan agotades les entrades. Toma. Sí, molt bé. O sigui, allò posa en pressió, eh, vinga. Sí, per altra banda, hi haurà una zona que l'anomenen l'escurtxador. Fa una mica de por, però... Home, doncs sí. Jo era precis, a l'anomen d'escurtxador, on allà es veurà en streaming, en una banda d'allà enorme, i em consta que siguin quedant encara d'entrades allà. Sí, invitació, que tothom que vulgui, cap allà. 4 de la tarda, important. Això també l'hora, 4 de la tarda. Molt bé, doncs, Paula, ha estat un plaer poder-te tornar a escoltar. Aquí a Ràdio d'Esvern. A mi també, Núria. I res, desitjar-te molta sort. Moltes gràcies. I res, molts ànims també, i esperem també sentir-te amb altres mitjans, futurament. Sí, amb altres mitjans, i aquí també, eh, que jo, en qualsevol invitació, jo m'apunto molt bé. No, no, sí, ja ho sabem, ja ho sabem. Moltes gràcies. A tu, Paula, que vagi bé. Adéu. Sesame. oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh. Open up and let it out. Open up and let it out 012 La Generalitat al teu costat Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu avest, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones, trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda efectivo sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants, separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entre gent cat puncat, barra, atenció a les dones. 012 La Generalitat al teu costat Estem escoltant la cançó d'alarmes de l'Èrica, també un tema que ha tret recentment. Ara ens ubiquem a 6 minuts de les 6 de la tarda per escoltar el bulletí de notícies de Catalunya Ràdio i després també el de Sant Just. Hem sabut una notícia que aquí la Ràdio no fa molta il·lusió i és que Crims ha guanyat el premi ondes del millor programa de ràdio. També han sigut premiats a fer els podcasts de forma semenal, ideal total i també els podcasts de Estirando el Chicle. Anem al cas que ens fa il·lusió és el de Crims, que és l'espai de Carles Porta per Catalunya Ràdio, que ha estat reconegut amb el premi ondes aquest millor programa de ràdio de tot l'estat. Segurament molta gent coneix el programa de Crims perquè últimament s'han fet un parell o tres de temporades a la televisió pública, a TV3, però anteriorment Crims ja era un programa de ràdio, això de Catalunya Ràdio, tenia un munt de podcasts, es feia el programa a les 9 de la nit fins que el van decidir passar a la televisió. Doncs bé, ara l'han guardonat, són uns guardons, els ondes que ha organitzat Cadena Ser. I bé, s'han anunciat aquesta tarda a la Ventana, que és un programa conduït per Carles Francino. A l'apartament ràdiofònic també hi ha hagut reconeixement per al format del podcast, és el cas dels guanyadors ex-Equo, que han sigut el podcast de de forma semenal ideal total, així aquest nom s'encebi, tot junts, és el nom d'un programa de Ràdio Primavera Sound, i també de Podium Podcast, el que es titula Estirando el Ciclet. Aquests dos últims projectes estan encapçalats per comunicadores i humoristes. La responsables de l'espai de Ràdio Primavera Sound són la Lucia Ligmaer i la Isabel Calderón Pérez Barba, mentre que la Carolina Iglesias i la Victoria Martín són el capdavant del podcast que fa referència a Podium. I parlant de sèries i de programes de mitjans, també hem de comentar una altra estrena que es va fer a TV3 fa tot just un parell de dies. En lloc de crims, els dilluns, ara hi ha una altra sèrie, es diu el Karaoke de TV3, concretament l'última nit del Karaoke. És un fenomen televisiu una mica desconcertant, diuen de fet era la millor, de les promocions que s'estava fent. En TV3 ens anava seduint durant unes quantes setmanes amb un anunci en què gràcies a un fantàstic pla secuència ens ensenyaven una mica durs els personatges que hi havia en aquesta sèrie i se'ns podia deixar intuir una mica de què podrien anar la història de la sèrie. Van saber crear aquesta curiositat a l'Audiència, però fins ara els dilluns, com hem dit, era el dia oficial. Per veure crims a la televisió pública TV3. I aquesta setmana els espectadors ens hem convertit una mica en les víctimes d'una ficció que ens ha costat d'empassar. L'última nit del Karaoke és la sèrie que, segons diuen alguns crítics, demana l'espectador no buscar la coherència en el realisme. De fet, ho fan moltes ficcions i, per tant, seria injust exigir-los això en aquesta estada. El problema que té aquesta sèrie no és l'encuarencia que un Karaoke i menys a 3 plantes tingui una cuina bastant penosa, que serveixi un menú degustació de 22 plats fets a dins tant. L'inversamblança tampoc és culpa de la realitat lingüística que es representa ni tampoc dels sals de raccord del rellotge a la cuina que anava endavant i endarrere o que també es quedava durat. El problema d'aquesta sèrie, de l'última nit del Karaoke, és l'artificialitat. Tot el que s'aconsegueix amb la bona i càlida factura visual es perten uns diàlegs terribles. En fi, tot cal donar-li el seu temps. En definit, només tenim un capítol. Hem d'esperar més setmanes també per poder anar a acabar d'encaixar l'última nit del Karaoke. Fue a merda. Tenim capacitat per fer-ho. Jo crec que patirem amb i sense anso. Jo en tinc la projecció dels 3 dies i el partit del Madrid pesi. Dintre del cap de Cuma, no ho veig. El temps per mitja horeta. Sí, i és la mitja hora que ha de ser decisiva. Exacte, que pot ser més mal. Quan el partit estarà més tendre, és on jugador que tens la banqueta, que et pot canviar el ritme. Si resulta que el Barça arriba bé allà, tens una balaixa. Si no arribes bé, tens una balaixa. Si no, et quedes amb cautinyo, que a l'altre ja va sortir-ho, va fer mig bé. A tu ho vas fer molt bé. Em va semblar que era fer un bon partit. Ens dona més vitamines que no pas. Home, tenint en compte que no pot jugar 90 minuts, Carles, prefereixes que el comència o que acabi? Que acabi. Sabem científicament que no pot jugar 90 minuts. Ho va dir Cuma? Suposo que es deu basar en informació mèdica, en informació físic. I amb un principi de prudència, parlant pels pets d'Ansú en el projecte, no? Sí, vull pensar tot això. Perquè al final hi haurà un moment, que espero que no sigui molt tard, que ja estarà per ser el titular indiscutible en aquest equip i tirar del carro. Perquè hi haurà un moment que haurà de tirar el carro aquest de nou. Perquè no hi ha ningú més per tirar del carro. L'Aia, tu què ens ho vas explicar? En tot això, ja això que deies ara de la prudència. Penseu que aquest pla es va marcar abans de jugar-se als partits amb el Benfica i la Lett de Madrid, però sobretot amb el Benfica. Per tant, en aquest pla, aquest partit potser no era tan important com ara. Es va marcar un pla, i el que han fet és seguir-lo estrictament. No s'ha endesviat ni un mil·límetre. És mostra d'aquesta prudència que tenen, des dels propedors físics i els metges, a l'hora de recuperar la legió d'Ansú Fàtic. Des del principi vam dir que era la part més important, ara de la legió que faltava, que era recuperar-ho bé. Evidentment, Ansú... Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa-lo a l'OPEZ. Encara hi ha les últimes entrades disponibles pel concert d'Albert Mangou en el mar del Cicle de Concerts de la Virce. La Virce de Tardó aposta aquest 17 23 d'octubre pel concert d'Albert Mangou trompetista i vocalista, que vindrà acompanyada per la seva banda, composta pel saxofonista Marçal Parramon, el guitarrista Vicente López i el baixista David Munoz. Albert Mangou trompetista i vocalista, que vindrà acompanyada per la seva banda, composta pel saxofonista Marçal Parramon, el guitarrista Vicente López i el baixista David Munoz. Albert Mangou destaca per la seva versaltilitat de gèneres que basten des del swing i al vivop, la música brasilera i el folclorell latinoamerica. A la Virce els espectadors també tenen l'oportunitat de gaudir d'una entrevista en exclusiva just abans de l'actuació i conèixer aquesta Virce de l'artista, els seus inicis d'evolució i d'entitat. Ara doncs teniu les últimes oportunitats que el propè dia 23 d'octubre a les 7 del vespre, a la sala del cinquantenari de la Teneu de Sant Just, unes entrades que podeu adquirir a través de la plataforma d'entràpolis. La versat de la Virce de l'artista ha entrat l'estiu de la Virce d'Espanya. La versat de l'estiu de la Virce de l'Organització ha entrat l'estiu de la Virce de l'Organització i l'estiu de la Virce de l'Organització i la versat de l'Organització. El Sant Just tenc Rubén Córdova present el seu primer llibre, Còniques Postpandèmiques. Es tracta d'un llibre en format còmic que Córdova explica que va surgir quasi de manera involuntària a fados estius en una situació provocada per la pandèmia. A partir d'aquí va decidir com les relacions humanes i les pors innovacions que estaven vivint a causa de la pandèmia eren una porta d'entrada a un possible llibre. L'artista multidisciplinari ha fet referència que totes les situacions explicades són experiències reals pròpies o de persones properes a ell. De moment Córdoba compta amb 5 primeres edicions i empreses. Explicava així que el món editorial és un món desconegut, on feia molt de temps que tenia ganes d'entrar. Exposava que de moment té aquestes dues vies obertes, una directament amb editors i editorials i un altre amb més plataformes d'autodició, micromassanatge i que es troba obert a tot. El Circa Universal arriba aquest dissabte Sant Just d'Esvern amb un espectacle ple de màgia, il·lusió, acrobates, pallassos, hologrames d'animals 3D. Màgia, humor i moltes més sorpreses. L'espectacle començarà aquest dissabte i es podrà visitar fins al proper 7 de novembre. Hem tingut els micròfons de ràdio d'Esvern a la Loredana, a membre del Circ i ha explicat que es tracta d'un circ diferent als altres, sent així el primer circ del món que porta a Catalunya els hologrames d'animals en 3D, mesclant el circ tradicional amb les noves tecnologies. A causa dels Sant Just Teng i Sant Just Teng, que vulguin visitar una funció d'aquest nou circ que arriba Sant Just al carrer 11 de setembre, poden obtenir les seves entrades a través de la pàgina web de Tiquets Net, o també, a partir de l'enllaç que trobaran, a la feina web de ràdio d'Esvern. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just Teng, els Sant Just Notícies de les 7 del vespre. Fins aquí el vídeo de l'actualitat Sant Just Teng. Tengo estas noviembre, gris y un martes 13. Nuestra foto de París quema el salón. Ya no quiero ni pensar lo que nos viene, lo que duele va por dentro. Ya no, ya nos cuetes y saltamos desde un puente. O escuchamos en la radio la canción. Nuestra amor grita, se buscan los carteles, pero es evidente que no. Sólo quedaba mirarnos de frente, sólo faltaba ser algo más valientes y detener la colisión de nuestros trenes. Llegar a tiempo a nuestra cita de cibles. Eh, eh, que pena, que dejáramos la piel a media siempre. Que pena, que cambiáramos las llaves por los versos. Que pena, que llenáramos de piedras las maletas. Que lleva y me acuerde de ti con la puerta abierta. Y en el aire que movela. Y en el aire de mi aleja. Y en el aire que movela. Y en el aire de mi aleja. Sólo a dos i van tres series en cadena. El insomnio como siempre es un traído. Si me faltas cada noche es un problema. Y es que no me entiendes, ya no. Sólo quedaba mirarnos de cara, sólo faltaba ser algo más valientes y detener la colisión de nuestros trenes. Llegar a tiempo a nuestra cita de cibles. Eh, eh, que pena, que dejáramos la piel a media siempre. Que pena, que cambiáramos las llaves por los versos. Que pena, que llenáramos de piedras las maletas. Que lleva y me acuerde de ti con la puerta abierta. Y en el aire que movela. Y en el aire tú te alejas. Y en el aire que movela. Y en el aire tú te alejas. Que pena, que dejáramos la piel a media siempre. Que pena, que cambiáramos las llaves por los versos. Que pena, que llenáramos de piedras las maletas. Que lleva y me acuerde de ti con la puerta abierta. Y en el aire que movela. Y en el aire tú te alejas. Y en el aire que movela. Y en el aire tú te alejas. Que pena. Que pena. Que pena. El teu fill pot ser un d'ells. Descobreix el seu futur. Són les 6 i 10. Falta poquet per què comenci el partit del Barça contra el Dinamo. Juga a les 18.45 concretament. Falta tres. Una miqueta més de mitjora és la jornada tres d'aquest Champions League. I es veu que el Barça ara guanya sí o sí. Abans hem volgut escoltar el fet del bulletí de les notícies de Catalunya Radio, però estaven fent la prèvia a aquest partit. No es pot saber que els Estats Units no els pot entendre. Trapassem l'alineació a l'in-app del Barça. Diuen primer, Ter Stegen també tenim a des, amb el número 3 a Piquem, que tenim a Sergio, també a Memphis, a l'Englet, al de Jong, a Jordi Alba, a de Jong, també a Mingüeta i a Gaby. També sabem que se l'ajuga amb en Sufati com a suplent. Els pròxims partits que té el dimenge 24, que dimenge a un quart de cinc de la tarda, a la jornada 10 al Camp Nou, a Fugue Club Barcelona, contra el Real Madrid. Després, ja la següent setmana, el dia 27, a les 7 de la tarda, torna a haver-hi un partit de Lliga, la jornada a l'estat de Vallecas, el Rajoy contra el Barça. I també el 17 de 30 d'octubre, a les 9 de la nit, un partit de la Lliga, també al Camp Nou, del Barça, contra l'Alabés. L'equip blaugrana ha guanyat, tant sí com no, el conjunt ukrainès aquesta tarda, de fet d'aquí al virus, si vol mantenir les opcions a la Champions. Les arrotes que va haver-hi davant del Bayern, de Múnica Casa, i també contra el Benfica, a Lisboa, realment han deixat el Barça sense marge d'error a la Champions. Qualsevol resultat, que no sigui doncs aquesta victòria, a partir d'aquí mitjoret, davant del Dinamo d'aquí E.P., deixarà l'equip al Barça sense opcions d'estar als 8 anys de final de la competició europea, quan tot just s'haurà jugat la meitat de la Lligueta. L'equip, llavors, ha d'afrontar la seva primera final de la temporada en ple més d'octubre, quan, potser, això abans altres temporades, passava més cap a la primavera, més cap a mitjots cap a finals. Bé, per el partit contra el Dinamo, Ronald Cuman, ja ho han dit, ha deixat en sofà i a la banqueta, i el seu lloc a l'onze titular hi juga Luc de Jongts. Ja ho sabeu, a veure com va el partit. Altres notícies també d'esport, això una mica més curiós, es tracta de l'Itàlia, ultramaratúnia, Andrea Mercato. Ha fet una cursa de 3.100 milles, després de fer 5.649 voltes durant 43 dies a un parc de Nova York. És a dir, ha fet 5.000 quilòmetres només donant voltes en un parc. Així, així de clau ha dit aquest ultramaratúnia, ha guanyat aquesta cursa que s'ha fet a Nova York, i té aquesta particularitat que ha estat només donant voltes, i voltes, i voltes. Els participants havien de completar una mitjana, de fet, de més de 84 quilòmetres diaris, durant 43 dies i dormint només 5 hores cada dia. Una prova així, de fet, doncs requereix una gran força mental per superar, en certa manera, la monotonia de córrer sempre en el mateix sentit, veient també sempre el mateix paisatge. Altres notícies, un tan curiós, és el recorguines de velocitat al forat 4 de Balderrama, un forat de golf de Recorsit, però recorguines de velocitat, en concret. És el forat, com hem dit, número 4 del camp de Balderrama, un parc, 5 en 3 cops de 3 jugadors diferents. Després dels dos primers cops, la bola arriba al tercer, que remata la feina tan ràpid com pot, i atura el crono en 24 segons i 75 centècimes, que són més a 3 segons més ràpid de l'anterior marca, i per tant el record. En fi, cal ser un expert en el món del golf, per entendre aquests tecnicismes, la cosa és que ha tingut el record guiness de velocitat. I també anem amb l'última notícia més curiosa d'esports, i és que el Comtat de Los Angeles ha demanat un test psicològic a la vida de Kobe Bryant. Està tot a Vanessa Bryant, que va denunciar que les fotografies que alguns funcionaris van fer a lloc de l'accident del copter, en què va morir el seu marit i la seva filla Gianna, li estan causant d'anys psicològics. Doncs a Los Angeles, el Comtat de Los Angeles, vol que un jutge forci a Vanessa Bryant la viudes, un metres d'aquesta prova psicològica, com a part del procés judicial, per les fotos que alguns funcionaris suposadament van prendre de l'accident que va acabar amb la vida del seu marit i també de la seva filla. Van informar dilluns, a mitjans de comunicació locals, les autoritats angelines, de fet, creuen que el test és necessari per determinar amb exactitud i amb el psicològic va patir Vanessa Bryant, que, juntament amb els familiars de les altres víctimes de l'accident, va interposar una denúncia l'any passat, el 2020, el Comtat de Los Angeles. La teva resposta està molt més a prop del que et penses. Està, de fet, a la porta de casa. Sanjust Market, sense anar més lluny. Comper els teus comerços de sempre, ara, online. Productes de qualitat i del comerç local a un clic de distància. Alimentació, moda, salut, tot el que et puguis imaginar. No perdis més el temps i aconsegueix productes locals a bon preu, afavorint el comerç de proximitat. Comper Sanjust, sense anar més lluny. Sanjust Market. Més informació a la bla de forma, SanjustMarket.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sanjust d'Esvern. Beus de la parròquia. Compartim notícies d'actualitat, experiències socials, espiritualitat i parlem l'entorn de l'hostilitat i l'hospitalitat. Com tractem els immigrants. Això és els dimecres a dos quarts de vuit del vespre, amb repetició dels dissabtes que dos guardadors ha d'obrir. No queduran dos peces de hielos en un whisk on the rocks, en vez de fingir o estrellarme una copa de celos. Le dio por rey, de pronto me vi, como un perro de nadie ladrán a las puertas del cielo. Me dejó un neceser con agravio, un labial en los labios y escarcha en el pelo. Tenía razón. Mis amantes, en eso de que antes el malo era yo, con una excepción. Esta vez yo quería querer la querer y ella no. Así que se fue. Me dejó el corazón en los huesos y yo de rodillas. Desde el taxi y haciendo un exceso me tiro dos besos, uno por mejillas y regresé. A la maldición del cajón sin su ropa, a la perdición de los pares de copas, a la genicienta de saldo y esquina. Y por esa venta del fino la hina, pagando las cuentas de gente sin alma, que pierde la calma con la cocaína. Volviéndome loco, derrotchando la bolsa y la vida, la fui poco a poco, dando por perdida. Y eso que yo para no agobiar con flores amarillas, para no asediarla con mi antología, de sábana a fria y alcova pacías, para no comprarla con bisutería, ni ser el fantoche que va en romería, con la cofradía del santo reproche, tanto la querida, que tarden a aprender a olvidarla, diecinueve días y quinientas noches. Dijo hola y adiós. Y el portazo sonó como un signo de interrogación, sospecho que así se vengaba a través del olvido, cúpido de mí, no, no pido perdón, para que sí me va a perdonar, porque ya no le importa. Siempre tuvo la frente muy alta, la lengua muy larga, y la falda muy corta, me abandonó, como se abandonan los zapatos viejos, destrozó el cristal de mis gafas de lejos, sacó del espejo su vivo retrato, y fui tan torero por los callejones del juego, y él mira que ayer el portero me echó del casino, del torrelo doné, que pena tan grande, negaría el santo sacramento en el mismo momento, que ya me lo mande, y eso que yo, para no moviar con flores a María, para no asediarla con mi antología, de sábana fría y alcovapacía, para no comprarla con bisutería, ni ser el fantoche que va en Romeria, con la cofradía del santo reproche, tanto la quería, que tarden a aprender a olvidarla, 19 dies, i 500 noches, i regrese, a la maldición del cajón sin su ropa, a la perdición de los bares de copas, a las cenicientas de saldo y esquina, y por esas ventas del fin o laína, pagando las cuentas de gente sin alma. A las contas, la viuda es ver, sin tú, ni chas, la viuda es ver, la la viuda son llust, y ahora está vuestro el u. Vinga, ara mateix són les 18 i 22, i ha arribat el moment de contactar amb l'Izma, que és el coordinador del Club de Padel d'Aquí, de Sant Just. Hola, Izma, bona tarda. A veure un moment que no està ben connectat. Això, ara, bona tarda. A veure un moment... No se'ns acaba de connectar. Cántame una canción al oído y te pongo un cubata con una condición que me dejes... Ara sí, Izma, bona tarda. Hola, bona tarda. Ara sí, perdona, eh? Res, comentava... Et demconeix fa un parell de setmanes quan vas venir amb l'Enrique, el director del Club de Padel d'Aquí, de Sant Just, i ens veu estar comentant una mica el món del Padel, en general també els tipus de jugadors de Padel. Que hi havia l'excuses, una mica també el pupes... Bé, ens endintsem ara una mica més en el món d'aquest esport, si et sembla, i va sortir també un tema que no vam poder tocar massa, perquè ja se'ns acabava el temps, que era el de les bambes, que els ha adequat a l'hora de fer la pràctica de l'esport de Padel. Si val qualsevol tipus de sabata, no sé si la pista té unes característiques especials al terra per poder jugar. Doncs en el Padel hi creuen unes bambes específics per poder jugar, que són unes bambes molt similars a la bamba de Padel, a Ilaténis, però la bamba de Tenis de la terra de Tula, que és sola d'Espiga, que és una sola específica per jugar en terra de Tula o en Gesta, i a cada pista totes són de Gesta artificial. És una moqueta de Gesta, el que fa de Gesta és si et trobes bé a la bamba, i això fa que t'agafi, rellisquis menys, i s'agafi més a la superfície. Llavors, per exemple, una sabata, per anar a córrer potser no és la més adeguada. No, qualsevol sabata, una sabata que podria ser una mica similars, hauria de ser una zona bastant plana, tipo una de la futbol sala, una de la running, perquè la running solen tenir competits tacos per a la zona de la terra. No seria la més d'alien, però per començar, nosaltres recomanem sempre fer una persona que no he jugat mai, no passa res si va amb qualsevol alcançat de l'esport. A partir de que s'enganxa una miqueta, llavors una de les coses que sí que recomanem és comprar-se unes bambes de padre, i que siguin unes bambes molt bàsiques, però perquè no puguis perdre cap regió, ja que podria relliscar o quedar-se clavat, que a vegades no només és relliscar, sinó que si només es clava pot ser malament. Potser hi ha molta gent que pensa que vaig a comprar-me roba d'esport, i tots tenim la típica tenda d'esports, perquè no dir-ho al decathlon, però jo no sé si, per exemple, hi ha tendes especialitzades en el paddel, existeixen? Sí, sí que n'hi ha. Hi ha específiques només de paddel, hi ha específiques només de fútbol, només de tenis, en el decathlon sempre es poden trobar coses, la tenda de la secció de paddel i a tenis, nosaltres col·laborarem amb una tenda que és una de les més grans del món del paddel, que és paddel nostre, i allà podem trobar tot tipus de barques, tot tipus de pales, i qualsevol, digues. Per què fa, per exemple, l'anomaració de la sabata? Que a vegades no sé si hi ha gent que es vol comprar sabates per internet, o prefereix fer-ho en una plataforma digital? L'anomaració correspona al calçat habitual de la carrera, o cal tenir algun parell de dits, o agafar-se una talla més o menys? El número de calçats tot depèn de les marques, hi ha marques que tallen més grans o més petites, sobretot d'ampl·lades, hi ha marques que són més amples, i van més que marques que són més estretes, i que en el paddel es recomanen sempre que s'obrin un dit, que no sigui un calçat superajustat, quan tu fas desplaçament de patina, te la balla una mica el peu, no et pot quedar fixada per far allà. Jo, per exemple, si em compro una sabata de carrer, normalment em deixo un 44, 44 i mig, i a la paddel sempre tinc un 45. Una miqueta més, tenint en compte tot i que també depèn de la marca. Sí, exacte, però sempre t'ha de sobrar un dit. Si tu has aprovat una vegada de paddel o la tens, i et talla molt just en davant, però no et castiguis com a sobra molt poquet, sempre millor una mica, un mig número més. I, pel que fa, parlant una mica del calçat, anem ara una mica més a una a la pala. Suposo que també hi ha pales de principiants, pales per gent més experta. Hi ha diferents tipus de pales. Hi ha independentment de les marges, hi ha pales rodones, en la forma on s'impacta la pilota és un cercle, pales en forma de llàgrima, i pales en forma de diamant. Les formes de llàgrima i de diamant estan una mica... És que tenen el pèrmere, la pala de punta, la pala, la pala alta, i això fa que són pales més enfocades a la gent que juga millor, o més competició. Jo el que recomano personalment per la gent sigui iniciació, o sigui, el nivell mig, el nivell mental, el nivell del club, sempre són pales fàcils, pales rodones, pales de control, perquè dintre d'aquestes formes que he dit, després hi ha pales de goma més tova i pales de goma més dura. A la sensació que quan impacta la pilota, tens més sensació de control o tens menys sensació de control i més potència. Les pales sempre més toves, són les que et donen més control, i les més dures són les que et donen potència. Si hi ha clubs, de qualsevol jugador de club, amb el tel, la potència no li treu el prou rendiment. Jo recomano sempre pales de control, pales que no siguin molt passades, perquè no es pagin mal del braç, i de la forma que jo soc més partidari de rodona, que de les altres a nivell de la gent que pugui parir a fer classes, als clients, però ja sabem que la gent hi ha moltes vegades que vol la pala més cara, la més potència i la del jugador més bo, perquè es pensen que sí, jugarà millor. Per què fa, també, per exemple, a les pilotes, l'Enrique ens va comentar el primer programa que va venir, que hi havia un problema com d'estoc, que no hi havia massa pilota, això segueix, o sigui, el problema segueix estant-hi o s'ha millorat? Doncs ara comencem, hem tingut un parell de tres mesos que hem començat a fer-ne pilotes, i hem tingut problemes, però el parlàvem poc, i em van començar a arribar que algunes marques ja estaven trencant el altre cop estoc. Però això era molt lligat al tema de la crisi del Covid. Està costat molt portar... Es veu que hi ha poques fàbriques a la Xina que fabriquen pilotes, i amb això del Covid, com han tancat o han deixat de portar-les, ara s'ha complicat tot el tema de les rebles contagiòs i tots els protocols. Parlant també del Paddel, per exemple, si hi ha gent que s'ho estigui pensant, rumiant, si comença a iniciar-se amb aquest esport, amb quin el transport tu el combinaries? És a dir, per fer un parell d'esports, o no sé si es considera un esport cardiovascular, en aeròbic o al Paddel? És en aeròbic, però per combinar-lo, pots combinar amb qualsevol el transport al nivell, situar el pas a nivell de bateria, una cosa que vas jugant a ser a partidet a tres setmanes, pots combinar en gimnàs, pots combinar en gimnàs tan com de peces, com per fer càrdia, sí que sí, i a nivell de si ets un nen que vols competir, i ets d'entrada i ets dels tibols dedicats en les tres o quatre dies a la setmana, jo sí que combinaria amb una preparació física, però ja no em faria amb un altre esport. Hi ha llegats d'esports que en vull més complicat. Complementaria amb càrdia, amb força, amb coordinació, amb estabilitat, però no en faria fútbol i pares. A mi m'agradaria si t'hi pots dedicar, si ets un adult que més de fa la partidet a la setmana, pots combinar amb el que vulguis. Tot el que sigui, complament de gimnàs, mirar bé per qualsevol esport, qualsevol esport que li faci discari o li faci així, amb força sempre t'ajudarà. Clar, és el que recomanen, fer una mica de les dues a nivell més cardioescolar, com també de força, etcètera. Després també parlen una mica de pàdel i el món de l'arbitratge. Jo no sé si hi ha... perquè entenc que el pàdel és un esport bastant més nou que altres com el futbol o el bàsquet. No sé si hi ha algun llibre de reglaments, de com s'ha d'arbitrat, si hi ha estudis, per poder ser arbitrat. Doncs llibre, com a reclament, el que hi ha és el que dius tu per ser arbitrat, i que t'has de fer una formació específica, no pots arbitrat tothom. Perquè si hi ha arbitrats a nivell de tornetsos, a nivell falanat o a nivell professional. Llavors, a l'arribar a accelerar aquests tornetsos, hi ha cursos de la federació que tenien la sèrie de requisits, com escapar a dalt, jugar, conèixer el circuit. És una formació que no és d'un dia, són diferents dies en l'examen, per teòrica, per més pràctica. I llavors, unes seves pràctiques, no sé qualsevol sèrie de tornetsos, que han ajudat a un arbitrat oficial, i a partir d'aquí ja pots exercir. Nosaltres en junts en tenim un. Un dels monitors, el Carlos, és arbitrat de la federació, i a vegades fa dos mesos tan de menys, com d'adults, tant en quant els criden, i ja sé que els organitzen tant el nostre grup com a fora. Perquè quan hi hem partits, en el club de Padell, teniu, igual que ja, no sé, que hi ha les grades en un camp de futbol. En el Padell, la gent, com s'ha situat, també en grades? Bueno, en el nostre club no hi ha grades com a tant, on tenen alguns que tenen la pista central, alguns clubs que sí que tenen grades, però quan sí que tenim una pista central, és molt a prop del restaurant, i llavors tota la pista s'ha envoltada de taules i cadires, i quan hi ha una ben important, darrere ja es pot veure. Però sí que en partits oficials, o sigui que canten les d'oficials de federació o final, solen muntar de la guia, en una pista. I també passa com a vegades en aquestes competicions, més a nivell escolar o més a nivell infantil, que a vegades sembla que se'ns hi vagi la vida quan realment és un esport que no deixa també de ser un joc, perquè al pràctica a vegades hi ha pares, mares, que posen una mica nerviosos, tensos, tenses, perquè el fill guanyi, això també passa en el pàdel? O és més un esport quan hi ha més gent, amb el futbol? Això passa en tots els esports. Sí, també passa en els esports. A tots els esports, i el pàdel no és una excepció, si vas al Torna i és de menor, molt a més no és el 100, 400, però hi ha un número molt agradable de pares, que sembla que es juguin ells. Llavors és molt important el que fa el seu fill, que els que fan ells mateixos, llavors. Sí que amb això són coses que poc a poc s'havia d'anar corregint, però costa molt la veritat, perquè els pares, com parlàvem l'altre dia, que veiem que tothom sabia de tot, que el pàdel és com el futbol, que és superaccessible, i tothom es pensa que en sap, que és preciada amb els pares, que ens en cansàvem, i després no entenem ni idea. Pobres, i els nens també acaben amb una pressió, i amb un sentiment que he fet el que he pogut, però potser no s'han suficient per la meva família, pels meus pares. Això dels pares en un tornès, i la competició de tant de pares com els esports, és que et pot donar diversos programes per parlar, perquè és un sol. Doncs mira, en aquest tema se m'ha acudit, que de cara al proper programa podria ser una cosa que podríem tractar una mica més en profunditat, ja no només parlant concretament del pàdel, perquè passa com has dit en tots els esports. El tema de l'educació, del respecte, del saber jugar, de cara als contricants, o també de la gent que està jugant, inclús per al mateix hàrbitre. El pàdel no sé, però en el futbol a vegades s'increpen els hàrbitres una mica, perquè he espitat això al meu fill, perquè no d'allonsis, en fi. En aquest sentit el pàdel és com tot, perquè a senyora de futbol hi ha una persona, una ripra i 21 jugadors. Llavors la 21 jugadors, en el cas de més 10 a la banqueta, més de 21 pot haver-hi un pare. Llavors la pressió que tenen a l'hàrbitre és molt més gran que el partit de pàdel, que els nens són 4 nens a la pista amb 4 pares. En aquest sentit és bastant més respectuós, tampoc el joc no dona tanta polèmica com pot donar un futbol. I en les normes, més o menys, són bastant clares i difícils de... perquè és una puntuació que s'ha de comptar, si tothom compta en l'hora d'haver-hi problemes, i la normativa pot haver-hi algun doctor, però era bastant menys polèmica que un futbol. I ja per acabar, Ismaam, al divendres passat, el tema de les normatives Covid, deforaments, etcètera, afectava no només el món de la cultura, també el món de les cafateries, també el món de l'esport. Jo no sé si el pàdel Club s'enjust. Heu canviat alguns termes normatives, flexibilitzacions, hi ha hagut algun canvi? A nivell, nosaltres com estem exteriors, les nostres pistes de pàdel són exteriors, ja fa temps que actua amb bastanta normalitat, a nivell d'ajugar a aquelles partides. Però sí que tenim una part d'interiors, que és l'enginy més, llavors, que encara estem fent les activitats amb mascareta, les que estan a interiors, i estem tant d'activitats dirigides a sala, com d'activitats dirigides a l'hora de piscina, o a l'hora de funcionar. Llavors, allà sí que podem fer-la sense mascareta, però dintre ja no. Encara no es poden fer. Bueno, poc a poc. El que és el restaurant, per anar al restaurant, per anar al lavabo, per anar al vestidor, sempre s'ha d'anar amb mascareta. Això sí. Molt bé. Si et sembla, ho deixem aquí per avui, i ens tornem a escoltar, tornem a parlar d'aquí un parell de setmanes. Moltes gràcies. A veure si pot venir l'Enrique també. Que vagi bé, doncs. Fins aquí! I quan dius que tens pressa, però encara tens temps d'enganxar-te els llençols durant 5 minuts més fent el goix fent l'amor, esforçant-los la mandra molt lentament. I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars, ningú podrà fer-me dubtar. Que vull estar amb tu, jo vull estar amb tu, vull estar amb tu, jo vull estar amb tu. Quan m'enfado i esclates a riure per sota el nas, quan et dono peixet en els jocs que t'agrada guanyar. La vida tranquil·la dels dies d'estiu, les nits a la fresca el banyant-nos al riu, patons i cançons a la platja de tamaril. I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars, ningú podrà fer-me dubtar. Que vull estar amb tu, jo vull estar amb tu, vull estar amb tu. La teva veu comença el dia, la promesa d'una alegria que viu entre els teus gestos quotidians. Em quedaré amb tu per sempre, a la vora de la primavera que desplegueix generós a cada pas. I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars, ningú podrà fer-me dubtar. Que vull estar amb tu, jo vull estar amb tu. I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars, ningú podrà fer-me dubtar. I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars, ningú podrà fer-me dubtar. Fem l'última secció del dia d'avui, d'avui dimicràs 20 d'octubre. Una notícia pel que fa a la Xarxes Socials és que Facebook estudia canviar de nom a la companya. Ara vol que relacioni el nom de l'embreta amb el metavers. Facebook vol fer aquest canvi per reflectir el seu nou enfocament en la construcció del que ha batejat com a metavers, que és un espai de trobada entre individus en el món de la realitat virtual. Ho ha informat el mitjà de notícies multimèdia de Verge. Aquest mitjà nord-americà, que cita una font coneixadora de l'assumpte, diu que el director general de Facebook, Marc Zuckerberg, pretén parlar en la Conferència Anual Connect del 28 d'octubre sobre aquest tema. Tot això, aquest mitjà de Verge apunta que el canvi de nom es podria revelar abans d'aquesta data i que l'objectiu de l'empresa és ser reconeguda per alguna cosa més que per les xarxes socials. Tot i els malts que porten associats al nom de Facebook, sobretot per el tema de posar abans les dades personals. Aquest canvi de marca comportaria que a Facebook fos només un producte concret dins del grup, en el qual s'engloven altres xarxes com Instagram, WhatsApp i per exemple Oculus. També podria servir per evitar l'intens escrutinia que està sumesa a la xarxa social en els últims mesos, que és un dels objectius de futur que s'ha marcat en Zuckerberg. Aquesta notícia s'ha conegut tots just uns dies després que la companyia anunciés uns nous controls en les seves plataformes per protegir nens i adolescents i fer front també a aquesta crisi reputacional que pateix després que una de les seves exemplades, la coset d'occultat, que aquestes plataformes són perjudicials per als menors. Aquesta exemplada concretament de Facebook, la Francesc Hugen, va declarar en el Senat dels Estats Units que aquesta empresa, que a Facebook, entreposava els beneficis a la seguretat dels usuaris i que amagava que les plataformes són nocives per als nens i nenes, fomentant la divisió social i també debilitant la democràcia. En fi, que Facebook vol canviar de nom i té reptes de futur. No em perdo en la terra del foc. L'Àia Palau, l'Àia Saab, Maria Vicente i Alexia Potellas. Juntes, som en més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. T'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audivisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de mitjans audiovisuals. Col·labora Radio Desvern. Les àvies i els avis són sàvies i sàvies. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblid. Festa de Vici sense edat. En Vici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada i depèn de tu, que ho facin sols, sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dona'ls vida, que torni a sentir el vent a la cara. Et necessiten i tu a ells també. Des de Vici sense edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal JustSolidari.cat o en Vici sense edat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esber. I ara anem a parlar de generacions. Potser ens costa una mica identificar-nos gent de la nostra generació. Potser no sabem ni a quina generació pertanyem. De fet, el primer que mirem és l'edat que tenim, per saber concretament a quina generació som o què. I segons aquest any ho som d'una o d'una altra. Potser els nostres pares som boomers, nosaltres som de la generació milènia o de la generació zeta. Doncs bé, hi ha alguns tips, algunes claus, per reconèixer una mica cap de generació i per què les anomenem així. Primer de tot hem de dir el que és una generació. De fet, són el conjunt de persones que viuen en una mateixa època i el mateix moment de les vides respectives. Per exemple, els nens i nenes que van viure durant la guerra civil són els nens i nenes d'una generació. O tu i els teus amics i amigues que heu viscut la pandèmia també sou de la mateixa generació, per exemple. Per fer-ho més senzill, sovint parlem de la generació dels besavis, la generació dels avis o la generació dels pares. Les generacions també es fan servir per definir la tecnologia. Diem que un mòbil és l'última generació quan és el més nou del mercat i també del revés. Els ordinadors de primera generació, per exemple, eren molt grans, molt lents, eren també menys intel·ligents. I entre mig d'aquests i els que tenim ara, hi ha hagut una pila de generacions que mesura que s'han anat succeint, han anat suposant una millora del producte. També tenim la generació silenciosa. Primer de tot són les persones que tenen entre 75 i 90 anys. Ells de petits van viure en una època difícil marcada per la guerra civil. Van haver de treballar intensament per recuperar-se i a la seva època moltes cases no tenien neveres, ni televisió, televisió, ni telèfon. Ben just, de fet, hi havia electricitat. Després també tenim els boomers, que van néixer entre el 49 i els anys 60. I es diuen així per què? Doncs bé, perquè són els fills del baby boom. Què és el baby boom? El baby boom o esclat de natalitat és un fenomen que es va produir després de la Segona Guerra Mundial, quan els joves van veure el futur amb optimisme i es van engrescar a tenir descendències, a tenir més fills i filles. Després d'aquesta generació dels boomers, hi ha la generació X. Són les persones que ara tenen entre 40 i 55 anys. També se'ls coneix com la generació EGB, que és com s'anomenava la ESO en aquella època. Quan ens van néixer, la tecnologia estava a les bessaroles, però en pocs anys van tenir ordinadors, correu electrònic i també mòbils. Després els millennial són els que van néixer entre el 1981 i els anys 90. Són la primera generació digital de la història dels millennials, però els va enganxar de ple la crisi econòmica i van tenir molts problemes per trobar feina. Tot i estar molt preparats. Després arriba la generació Z, una generació que ha nascut amb el mòbil a la mà i que tenen un gran domini de la tecnologia. La gent d'aquesta generació es relaciona a través de les xarxes socials i li dona molta, molta importància també a la imatge. També es diu que és gent emprenadora, però molt individualista. Després també tenim la generació Alpha, que és l'última generació, és la dels germans petits. Quan veiem nens petits pels farts, aquells nens són de la generació Alpha. Són nens que tenen els recent nascuts i fins als 6 o 7 anys. També se l'anomenen la generació dels screeners, perquè estan davant de la pantalla, davant de la pantalla gairebé descaneixen. Pantalla de mòbil, tablet, portàtil, televisió, a l'escola, a casa, a qualsevol lloc, estan davant de les pantalles. Aquí tenim les diferents generacions que de moment reconegem, la generació Alpha, la generació Z, els millenials, la generació X, els boomers i la generació silenciosa. A quina part anys tu? A quina part anys tu? A quina part anys tu? La ràdio de Sant Just 98.8% de la ràdio de Sant Just Vinga, abans de marxar, perquè falta res, 4 minuts perquè toquis la set de la tardor repassem una mica la programació que tenim per aquesta nit a la televisió. Tenim a TV Espanyola al final de Etta 10 anys després. És un documental que ens van obrir que al 27 d'octubre del 2011 quan Etta anunciava l'abandonament de la violència. Enrere quedaven 855 assassinats. Què més? També tenim la televisió pública de Catalunya, TV3, després d'Altar de Notícies Véspera, les 9 tindrem una horeta més tard, a l'APM, a les 10, i a les 3,4,11 tenim Joc de Cartes a Manmarc Rivas. A l'Altar de Cartes ja sabeu que aquest programa, que és un concurs culinari gastronòmic, s'avaluen diferents restaurants. Després també que tenim, per exemple, ens en anem en TV3, tenim Elor Miguel, com sempre, 3 quarts de 10 de la nit, i després un programa sobre altes capacitats intelectuals. A 4 tenim First Day a les 9 i 40, i després a les 11 a menys 10 tenim Todo es Verrat, un programa que vol tractar diferents assuntes d'interès social, a través de diferents treballs fets per a un equip de periodistes d'investigació, que són analitzats i complementats amb entrevistes, connexions, també valoracions experts des del plató de televisió. Després també tenim a TV5, a la 7 de la nit, l'última tentació, la sexta, que fa 2 quarts de 10, l'intermèdio, i després a 2 quarts, doncs, l'objectiu, l'objectiu, doncs, programa en què avui es tractarà precisament la possibilitat del retorn espanyol del Ria Mèrit, després del seu exili voluntari a Abu Dhabi, o, per exemple, l'opinió sobre la inviolabilitat del Monarca. Aquests són alguns dels temes de les qüestions que s'han estudiat en un baròmetre d'aquest canal de la sexta, i el programa, l'objectiu, doncs, es ballarà durant la seva misió d'aquesta nit. Després, per exemple, a Divinity tenim a les 10 Merebomi Vida, i després la sèrie Invorrable, per exemple. Aquesta és la graella que tenim per aquesta nit. Un minutet ja per les 7. Per tant, nosaltres ho deixem aquí. La Rambla us hem estat fent companyia des de les 5. Donarem demà la mateixa hora. Recordeu, eh? Per això que demà al matí, a partir de les 10 i fins l'una, teniu el magasin de Matins, l'ajusta, conduït per Mireia Ritondo. Ara toca escoltar les notícies i l'actualitat d'aquí del poble de Sant Just amb la Lua López. No ens deixeu de sintonitzar aquí al 98.1 FM a ràdio d'Eslern, la ràdio municipal de Sant Just. Que acabeu de veure el partit, desitgem-li sort i, en fi, tornem a escoltar-nos demà.