...s'enjuus durant l'8.0. Bona tarda, us informa que li han sabut. Un nou estudi liderat des de Catalunya apunta que la Covid-19 podria ser una malaltia estacional. La recerca dirigida des del centre islòbal de la Caixa demostra que el virus es propaga més de pressa i amb més eficàcia en condicions de baixa temperatura i baixa humitat, per tant, a la tardor i sobretot a l'hivern. Això facilita més que viatgi en aerosols més petits, com ha explicat a Catalunya Ràdio Xavier Rodó, coordinador de la investigació. L'impacte dels aerosols és important i les condicions que es donen a l'hivern el que porten és major persistència dels aerosols de tamaix reduït en condicions de baixes temperatures i baixes humitats absolutes, amb major intensitat del canvi en aquestes variables i major propagació de la Covid. Els responsables de la recerca justifiquen l'alta incidència, però, de la pandèmia i aquest estiu, quan, en principi, no tocaria per la qüestió estacional, per l'alta interacció social. Tot i que, segons les dades de l'estudi, no era el millor moment climàtic pel virus. A Xavier Rodó avança que, probablement, aquest hivern hi haurà nous brots de la infecció. Tot això seria una hipòtesi que s'haurà de confirmar, però en qualsevol cas serien menys intensos gràcies a les vacunes. Notícies breus, Carme Montero. Les residències en les que es troben en situació verda, les visites i les sortides eliminen la limitació en el nombre de persones, i tampoc hi haurà límit en la durada, però es mantindrà la cita prèvia. També es torna a permetre accedir a les habitacions dels residents amb mascareta, i es podrà mantenir contacte físic. En les residències, en situació groga, en què hi ha presència del virus, no hi haurà contacte directe dels visitants. Només es produirà quan s'aconselli, segons, la situació de la persona gran resident. Pel que fa a les sortides, ja no hi ha cap limitació, ni en el nombre de gent que hi pot participar, ni en la durada de la sortida. El ple del Parlament ha rebutjat la decisió del Tribunal de Comtes de no acceptar la val de la Generalitat per exals càrrecs en causats per la política exterior de l'administració catalana. El text s'ha aprovat amb els vots dels 3 partits independentistes i dels comuns. La resta hi han votat en contra. Per propiciar el debat, Esquerra ha introduït un esmena sobre aquesta qüestió en una resolució de Junts per Catalunya sobre fiscalitat. El diputat republicà i Salvador ha defensat l'emoció recordant que la val de la Generalitat tenia el vist i plau del Consell de garanties estatutàries i del ple del Parlament. Cobertura absoluta de Consell de garanties estatutàries. Cobertura legal, cobertura amplíssima de la democràcia que s'expresa a través d'aquest Parlament, però, malgrat tot, com és habitual allò que esper. Les votacions ho acaben arreglant alguns amics dels despatxos. El govern espanyol i el Partit Popular han pactat que l'exministre d'educació socialista Ángel Gavilondo sigui el nou defensor del poble en Madrid, Paula Brujats. Bona tarda el nom de l'exministre d'educació i ex candidat del PSOE, la Presidència de la Comunitat de Madrid. Ángel Gavilondo ha sonat des de l'inici de la negociació. Era la proposta del PSOE per ser el nou defensor del poble i ara l'hauria acceptat el PP. Segons informa l'agència EFE. Gavilondo seria l'únic cas d'un ex polític que ocuparà un dels quatre òrgans que es renovaran a la resta, el Tribunal de Comtes, el Constitucional i l'Agència de Protecció de Dades. El relleu seran perfils tècnics i de reconegut prestigi. Són uns noms que es donaran el coneixe en les properes hores. Segons ha confirmat avui Pedro Sánchez que es desencallen aquests quatre òrgans, però queda pendent encara. La renovació del Consell General del Poder Judicial. Paola Blujats, Catalunya Ràdio, Madrid. Esport, Sergi Andreu. Han sofat i ha renovat amb el Barça fins al 2027 amb una clàusula de mil milions d'euros. El jugador ha assegurat que la seva única opció era seguir al club i que ha aconseguit oblidar-se del genoll que tants problemes li ha causat. Amb l'especte esportiu Jordi Alba té un esquins al Tormell Dret per jugar al Clàssic de Diumenja. A segona divisió, el Girona visita avui el Mirandés, a l'Esnol del Vespra, els Gironins encadaran tres de rotes i un empat en els últims quatre partits. Són ara en zona de descens. A la Lliga Europe, 3 quarts de set, d'aquí una estona a Betis Bayer, Leverkusen i a l'Esnou, Sturmgras, Rial Societat. A la Champions de Enbol, al Barça. Rep la visita del PSG a 3 quarts de nou. La Pèngenbàsquet, perd Brandon Paul per les pròximes setmanes. La Lent Nordamerica té una luxació a l'Espanya dreta i s'afegeix a les baixes de Ferran Bassas i Arturs Zagars. I en Vaterpolo avui s'ha fet el sorteig dels quarts de final d'Eurocap Masculina. El Sabadell jugarà contra el Sabona italià i el Barcelona contra el Zuglo Urà. Bona tarda, us informa Lua López. En el mar de les festes de Tardó dissabte al matí trobareu un seguit d'activitats i actes al barri de Mas Lluí. Totes aquestes activitats es donen a terme al carrer Montessori davant del nou centre cívic Soledad Sants, on cal assenyalar, que estarà prohibit a aparcar de 8 del matí a 6 de la tarda, aproximadament. El dia l'obrirà a les 10 del matí l'Escape Room de Trail, organitzat per Trail Barcelona i que ja compta en totes les entrades exaurides. A partir de la mateixa hora i fins les dues del migdia, l'Associació de Veïns i Veïnes de Mas Lluí organitza de la Mada de l'Associació Patimpatam, un taller de manualitats sostenibles. Tot seguit a partir de dos quarts d'onze, el Carraublà organitza la Festa del Tres amb una intervenció al mur del centre cívic Soledad Sants, una activitat que compta també amb totes les entrades exaurides, un fet que repeteix per l'espectacle infantil Grim Pallunes, que començaran a acabar aquesta intervenció a les 12 del migdia. Per últim, a partir de les dues del migdia, es podrà gaudir d'una botifarra de popular en venda de tiquets on-line. Almeny ho comptarà amb una botifarra, pa de pagès, allioli i beguda. Paralelament, es celebrarà també el vingo solidari de la Marató. El grup de govern amb la presència de l'alcalde Joan Vasaganyes i el regidor Just for Salva Josep Maria Ranyer van fer una reunió amb els veïns i veïnes més afectats pels canvis que provocarà la implantació d'aquests nous contenidors. Els carrers més afectats són Ateneu, Montserrat, part de bona vista i verja del Pilar. En aquesta reunió va haver-hi moltes qüestions, dubtes i queixes sobre el canvi de carrers. L'alcalde va concloure l'acte dient que es valorarien els punts, però va confirmar la setmana passada Radio Desvern, que finalment el carrer Ateneu i Montserrat sí que canviarien de sentit i que es posa sobre la taula el carrer bona vista i verja del Pilar. És a partir del 25 d'octubre que començaran aquests canvis. Ens explicava millor avui a Radio Desvern Josep Maria Ranyer, portaveu del PCC i regidor de mobilitat. Els contenidors passaran a tenir una recollida automàtica. El braç del camió només els pot agafar per la dreta, i, per tant, els contenidors han d'anar a la dreta, en el sentit de la circulació del carrer. Aquest canvi de sentit d'ons afecta els carrers a Ateneu i Montserrat. Ranyer també feia referència al carrer bona vista i verja del Pilar, que podrien canviar de sentit a causa de la seva connexió amb el carrer de la Creu per entrades i sortides. Un canvi paròc el portaveu ha volgut remarcar que encara està sota analitzant una primera fase d'estudir i que s'ha de plantejar primer moltes altres coses per poder prendre una decisió. Per tancar la nit de Sant Josep Carreia, a partir de les 12 de la matinada, es comptarà amb el concert de la Mashabh Partivan. Es tracta d'un grup de versions que toquen Mashabs, un còctel musical que consisteix a agafar les millors parts de temes archiconaguts i combinar-les per a crear una cançó nova, única i sorprenent, en rigorós directe. Tot seguit a les dues de la matinada punxarà el DJ Surda, membre de la Mashabh Partivan, que segueix la mateixa fórmula, combinant-hi amb dos temes com més radicals millor, i crear una fusió minusuals nous punts de vista. Aquesta música del DJ s'allargarà fins a les 3 de la matinada. Es seguirà la dinàmica de festa major utilitzant la pista de l'Institut de Sant Just com a cenari i amb entrada pel camí de la Riera. Finalment, no es comptarà amb servei de barra a l'interior del concert i haurà control de forament, amb reserva prèvia, mitjançant la plataforma d'entrar a Polis o ve a Sant Just puncat barra inscripcions. El canvi principal respecte a festa major a part de l'hora de finalització de l'acte és que no caldrà estar assegut a les cadires i que es podrà ballar. I això és tot. Tornem amb més informació al Vullatiorari de les 6 de la tarda. Fins ara mateix. Ràdio Tespel Durant de 8.1 Ràdio Tespel Durant de 8.1 Ràdio Tespel Durant de 8.1 Ràdio Tespel Durant de 8.1 Ràdio Tespel Durant de 12.1 Ràdio Tespel Durant de 10.1 A segona hora, aquí a la Rambla, a partir de les 6 vindrà la Maica Duñas per parlar-nos de les activitats teatrals i de les novetats que hi ha sobre els escenaris de Barcelona. Tot això serà de seguida. Ara us deixo amb un tema musical i comencem! Un tema d'això, un Mendes, que es diu Lost in Japan, ens transporta a l'any 2018. Mendes, que es diu Lost in Japan. Mendes, que es diu Lost in Japan. Mendes, que es diu Lost in Japan. Mendes, que es diu Lost in Japan. Mendes, que es diu Lost in Japan. Mendes, que es diu Lost in Japan. Mendes, que es diu Lost in Japan. Mendes, que es diu Lost in Japan. millora de la salut de les persones. La dada va ser impulsada per els organitzadors del Congrés Internacional de l'Enginyeria Clínica i la gestió de la Tecnologia en la Salut. Avui parlem d'afamèrides, per exemple, a l'any 1955, un 20 d'octubre, a Iguastortes i l'Estat de Sant Maurici, es van declarar com a parc nacional. També és el cas de la Fundació d'Esquerra Catalana dels Treballadors, a Sant Llorenys a Sardans, un 21 d'octubre de 1972. Va ser el primer partit nacionalista català a la Catalunya Nord. Altres cosetes que van passar a la resta del món. Doncs bé, a Cádiz, el 1805, una flota britànica comandada pel vicealmiral Nelson, va derrotar una flota combinada franco-espanyola a les ordres de l'almiral Villanueff. La batalla de Trafalgar va marcar el final del poder maritim francès i va deixar a la Roi el Navi sense arribar fins al segle XX. En 2011 es va posar en marxa el sistema Galileo, en alguns anys d'enderreriment, en lairar-se el cuet russoius, amb els primers dos satèl·lits. Ara parlarem també de neixements. Avui és l'aniversari de Pilar Raola i de Riqui Rubio. Pilar Raola va néixer el 1958 a Barcelona, perquè no ho sàpigues periodistes, criptora política catalana, ideologia catalanista independentista, i últimament també la veiem, amb molts mitjans de comunicació, per exemple a TV3. Riqui Rubio va néixer el maresme concretament al mes 9 l'any 1990. Ell és jugador de bàsquet. Personatges més internacionals també, per exemple, avui faria anys Alfred Nobel. Ell va néixer a Stockholm, Suecia, el 1837. Alfred Nobel va ser químic inventor de la dinamita i, òbviament, dona el nom i la seva fortuna per instituir els premis Nobel. Alfred Nobel va morir l'any 1896. També és avui l'aniversari de, per exemple, Celia Cruth, una de les cantants de salsa més famoses. Va tenir 23 discos d'or. Ella va néixer el 1925 a Alemanya, a Cuba. Va morir el 2003. Avui també és l'aniversari de Vinyamin Netanyahu, polític israelí, primer ministre d'Israel. Ell va néixer a Tel Aviv, a Israel, l'any 1949. També és l'aniversari de Kim Kardashian avui. Ella va néixer a Los Angeles, a California, el 1980, i Kardashian, perquè no ho conegui, és model, actriu i també empresària estadounidanca. Les àvies i els avis són sàvies i sàvies. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de vici sense edat. En vici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones de edat avançada, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran, acompanya'ls a veure el poble on es van criar, dona'ls vida, que torni a sentir el vent a la cara. Et necessiten, i tu a ells també. Des de vici sense edat et necessitem. Festa voluntària. Més informació al portal JustSolidari.cat o en vici sense edat.cat, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Vinga, doncs, seguim en la rambla el magazine de tardes de ràdio d'Esvern, que és un espai de vins i d'activitats de la Teneu. I per això tinc aquí a l'estudi, a l'Àstrid i a l'Albert. Bona tarda, els dos. Bona tarda. Bona tarda. Tenim secció de nou, una altra setmana, i, a més, amb càrregadeta, perquè festes de tardor, tant per una banda com per l'altra, tenim coses. Vinga, doncs comencem, si us sembla, amb les activitats de la Teneu, Albert? Molt bé, comencem per aquí. Comencem dient que hem de recordar que avui vam tenir cicle Gaudí, que vam passar la pel·lícula les dues nits d'ahir, i ara ja anem, bueno, demà. Demà tornem a centrar el projector. Aquest cas, els projectors, ara que són electrònics, no sé si es pot dir. Està veient un projector. Bueno, sí, sí, perquè el cap i el fi, un projector fatal, que és el que... Projecte. Projecte, en particular. I demà, a les 8 del vespre, passem el documental del mes, que en aquest com és el retorn, la vida després de l'Issis. És un documental fet per una directora d'aquí, l'Alba Sotorra, una reusenca, que dura una hora i mitja, ha acabat aquest any. O sigui, que estem parlant com... Bueno, sempre estem parlant de documentals de l'any o de l'any anterior, com a molt. He dit 90 minuts en ara vi anglès, lògicament, amb els substituts en català, i organitat, com sempre, per la teneu i per paral·lel 40. És un documental que pot ser una mica dur, és el seguiment de la vida de dues persones, que amb un moment determinat de la vida, dues dones, que són enredades per la publicitat de l'Issis, s'incorporen a l'Issis, i, bueno, i ara el problema és quan surten, com a reincorporen el societat, com es pot acceptar el millor que els seus fills vinguin, que ells sempre seran. En aquest cas és femení, però suposo que el problema també és de protegir amb... Amb clames. Queden com en un forat negre, no? És un forat negre, perquè, clar, tens un passat molt dur. Igual, ho tenen per suport anglès o alemany, i el propi país no les accepta, com a pròpies, no les protegeix, i queda anar d'aquell buit. En una mena de limbo, per dir-ho així, han tingut fills, se'ls hi han mort fills, i tenen 20 i pocs anys. Si no estem parlant de persones molt adultes, i dius... Adultes, joves, per dir-ho així. Doncs aquest és el documental que tenim divendres, un documental que serà una mica dur, però crec que la temàtica m'ha l'apena aguantar aquests 90 minuts, i la reflexió posterior. Exactament. Tot això ens provoca després una sèrie de reflexió de la societat no és el que mateix us. A les 8 del vespre? A les 8 del vespre a les 50. Albert, veritat que les pel·lícules que es projecten del documental del mes es troben també a la plataforma Filming? Sí, totes, en sembla. Sí, sí, gairebé totes. Òbviament és una plataforma de pagament, igual com podria ser Netflix, o el que passa que el tipus de pel·lícules... Està suposo que encara no està Filming? Ja està? Sí, perquè es va estrenar en el docs. Ja es va estrenar a Filming. Es pot ser que encara hi és, eh? Sí, sí. A vegades pot ser que vagin una mica més tard a l'espera de que facin algun circuit. En aquest moment jo no t'ho puc dir, però si en general el documental del mes es troba sempre a Filming. I realment és d'aquells que jo que l'he vist, tornaré, o sigui. I tornaràs, eh? Sí, sí, sí. Molt bé. Llavors, disapta, disapta tenim... Nema, el disapta... Però permeten que m'ho saltis, el disapta i després tornem. Vale, doncs deixem-me la cigaretta del pastís. El diumenge tenim dues activitats, per un costat, la CES fa una excursió a Castellcís i a la Fajeda de la Sauga Negra. Això es troba i anés. Com sempre, si algú està interessat en aquesta excursió, accedeixeu web, que és on s'expliquen els itineraris, les rutes, els tracks d'això i les condicions d'escripció. Sempre ho han de ser federats, ho han d'inscriure espegant una petit cos per una segurança. I després, durant tot el matí, la Teneu estarà present a les festes de tardor amb l'actuació de tres grups de la Teneu. Per un costat, a les 11 del matí, a la Vingondustria, tindrem el corlopont de Flors. Ara deixem veure l'hora exactament que ho tenia apuntat, perquè sí. Quan ets actua a dos quarts d'una, hi ha l'actu a les varres. Tenim una triple actuació. Els de les varres, per això, estan una mica cansats, perquè ja el cap de setmana passat van fer dues actuacions. Van fer dues actuacions amb tres quarts d'hora de diferència. Primer actuaven a Can Ginestar, amb el marc de les festes de tardor, amb els gegants, i quan van acabar, van sortir correnca per a la plaça de la Pau, per a la festa de la Casa d'Extrema Dura, que llavors van ballar. De totes maneres, et puc dir que cansats no ho estan. No, perquè estan en forma. Perquè el si agrada. Una cosa és que suïn, que físicament puguin acabar cansats en un moment determinat, però quan algú fa una cosa amb ganes... I si no han de sortir de Sant Just. Les fa 10 vegades. A vegades, quan toquen les pandaretes amb una... Vaig, penso, i jo, para meva. Para meva, riu de tu, de la sessió, un t'espíring. Això és més que... Aquestes són les dues activitats del dimenge, i hem parlat de divendres, i ja, si ens volem, ens podem centrar en el concert. Jo crec que un dels concerts espectaculars que es faran aquest any a Sant Just. El cicle de l'avió seus són tots. Volem veure l'Albert Mangó, quartet. És un... bueno, l'Albert Mangó. No cal presentació, però hi hagi, a vegades, que viviquis, aquesta noia. No cal presentació, dins del seu món, deu ser molt coneguda, però... Dins del seu món, ja s'ha agafat. Jo no la coneixia, de fet. L'Albert Mangó és una trompetista formada a l'Esmuc, que em sembla que amb 8 anys ja estava a la Jesbanda de... En Andreu i Jesbanci, sí. En Andreu, amb 8 anys, això es viu molt de pressa. I, primer, per la trompeta, i després es va veure que tenia també una beua espectacular, i diem que ha sortit d'aquesta escola... Vindries una mica de recorregut com el de l'Andrea Moti. N'ava a dir això, que és l'Areba, si no fos que l'Andrea Moti encara no t'hi ha d'haver per tenir Arebes, que no s'havia d'anar. Però és una cosa molt paral·lela. 20 pocs. Mira, no, és una mica més jove a l'Aleba, que em sembla que deu tenir 20 o 21 anys. O sigui, estem parlant, realment, d'una persona molt jove. Ho tenim plel, eh? I el Saxo també. El Saxo també el toca. Sí, ja toca la trompeta, el Saxo d'enor, i el Saxo de l'Albert, em sembla, no estic... A veure, suposo que si agafa qualsevol altre instrument, si es posa el piano, segur que el tocarà millor que jo, que hi ha d'anar posant amb un sol nit. Són artistes molt problemes. I de fet, en Joan Chamorro, que és també una mica el que està també amb l'Andrea Moti, també ha gravat àlbums i discos cançons, temes amb l'Albert Mangou, em sembla. De fet, el que tindrem serà un quartet, a part d'ella com a trompetista, en principi el saxofonista Marcel Parramon, el guitarrista Vicente López, i el contrabaixista David Munoz. Però, bueno, el nom, el nom el dona a ella, i al quartet ja porta el seu nom. I crec que és una oportunitat meravellosa per tenir una música... Sí, sí. Una música que és un jazz. Un jazz... És tipus també vivó, em sembla, que tocava. És un jazz més swing, fins al vivó. I després també enllaça en temes de tradició brasileira, o llatinoamericana. I crec que, bueno, com a espectacle, realment serà una meravella. El preu, aquelles persones que vulguin venir, són 15 euros i són socis de la Teneu XII. Entrades, encara, ha preguntat l'Estici, encara encara d'abans, sí? Sí, sí, tenim un poble que a vegades... En aquest cas no l'he comprovat, però sí que ha comprovat amb altres casos amb música clàssica, concretament amb l'Orquestra Barroca, que són capaços d'agendar-los a veure el Palau pagar 50 euros i no pagar 10 euros, veient el mateix concert aquí sent just. Això sí que ens hem trobat alguna vegada. Però en masses no deuen encara d'entrades, tampoc. Encara ens en queden per la... Ja estem al 100%. Sí, entre altres coses, perquè hem posat l'aforament al 100%, encara tenim i ens agradaria que la gent s'animeix, perquè realment més d'un s'estira dels caràcters, si tenim l'oportunitat. A més, crec que és un bon moment, perquè és un bon moment des del punt de vista de festes de tardor. Tenim vents a la set de la tarda, al concert aquest, surts a Quads de Nou, pots passejar... Pica alguna cosa, a les 9 i a 2 quads d'11, que em sembla que són les 9. Sí, hi ha el de la Xipí. Exactament, a la plaça real costat. Serà un dia que... Jo, malauradament... De tot això, jo no vull cridar en mal temps, però de tot, si em fa mal temps, és l'única cosa que estem segurs que podrem seguir celebrant. La veritat és que sí. Em sabria molt de greu, perquè jo tinc ganes quan sortida ja d'anar a disfrutar de la nit, però no sé la provisió que hi ha en aquest moment. Jo sé que m'has tirat els cabells, però jo el dia 23, justament a la nit, estic a un altre lloc. No puc gaudir de res, m'encantaria estar-hi, però, escolta'm, ja m'ho explicareu. Sí, i tant. Ja em direu l'ambient que s'ha viscut. La setmana que ve... Em parlarem més que res, perquè jo crec que la setmana que ve pràcticament no podem parlar de cap activitat, perquè l'altre cap de setmana... És festa, ja. És festa i ja la teniu... Parlem de panellets. No hem programat... Bon dia per parlar de tots els anys, perquè d'activitats no en tindrem gaire, o per dir que no en tindrem cap, aquella setmana. Doncs farem activitats de sobretaula. Sí. Potser em penso algun repte, així, el programa... Com que el dia abans hi ha el programa de cuines, potser fem una mena de cuis a veure si feu els deures. Si ens poses el repte, em quedaré a veure el programa. Doncs vinga, sí, farem el repte. La setmana vinent veieu el programa, perquè tindrem aquí sorpreses. Molt bé. Àstrid. Parlem una mica de pins. Em deixem... Albert, has parlat abans de les seves, i crec que la secció jove... ja ha començat una mica més en marxa, perquè s'ha posat també a les xarxes socials, a Instagram... O sigui que ja van donant els seus passats. Tenim una secció que ha començat a moure's, i a nosaltres ens satisfa molt. I és una... que hi hagi gent jove amb empenta, que agafi la iniciativa. A vegades el que costa en aquesta casa és que hi hagi gent que faci coses, i això, a vegades, n'hem parlat amb grups de joves. Quan a vosaltres volem fer coses, aquesta aquí és una casa per fer-les. Tenim una societat que moltes vegades vol fer alguna cosa imaginada. Estic segur que d'aquest grup joves, el millor va proposar fer-me un club. Està molt bé tenir un club, i si és el meu, però quan hi ha una experiència i una cosa que ja està muntada, que només t'hi has de puntar el carro, crec que és molt més pràctic, i a més a més sempre tens el costat. No tens per què anar-los a buscar, però si necessites pots demanar el consell del que hi ha al costat. Que et diguin, des del punt de vista tècnic, o des del punt de vista de propostes, d'excursions, en aquest cas estem parlant de les seves, o de, mira, aquí amb els nens es pot anar amb els altres, o els joves aquí, i això ho tenim molt fàcil, nosaltres ja no hi pugem, però a vosaltres volem agafar aquestes experiències més vants, en aquest sentit, de no interferir amb els joves, perquè que les cuis és el que és. És el que sempre he dit, m'agradaria que vinguessin un joves, es posessin a la junta, i m'indonguessin una petada. Tu fora, ja no toques, és el que hauria de ser. Però, bueno, esperem que... Tot el seu temps, no? Timing. Sí. A vegades vols més acceptar-ho, no forçar, perquè s'ha de ser conscient d'aquest tot del seu procés. Que passa moltes vegades és que hi ha gent que quan entren joves, allò millor els veuen com un... Ara ens voldran treure d'aquí, ara voldran... Això és el que no pot passar. Exactament, això és el que no pot passar. Si entren joves, el que hem de fer és la seva, si s'estabellen, s'estabellen. Igual que els grans. Perquè això ho havien fet tots, i els grans també ens podem estar veient, però que agafin la seva experiència, facin la seva vida, i els joves i els grans, per tot cas, els hem d'ajudar quan ells ens ho demanin, i si no, això en general, només els entitats. Si no, en qualsevol punt de la vida. Que seriosos que ens estem posant avui. Vinga, estri, trenca una mica. Parlem de vins. Doncs... parlem... que jo continuo així, filosòfica... A veure, seguint. Creieu que hi ha vins femenins i vins masculins? Vins, perdones i vins, peromes. O sigui, quan parlem de femenins i masculins, estem parlant de perdones i peromes. Clar. Que et tenen per un vi femení, un vi masculí. Doncs jo diria... Jo diria que no. Estat dirigit, o sigui... Només faltaria que li poséssim gènere. Ja, ja. Però sí que moltes vegades ens haurem trobat en una taula, sobretot en un restaurant, de què normalment... Bueno, sí que és veritat que me la res. El que em brés dirigeix més a la dona, com el blanc, o a la persona que no ens sap, a l'home cap al negre, o... A l'home cap a un més fort, cap a un... cap a alguna cosa més. I si tot la creença de moltes persones, que pel sol fet de ser dona, t'agradarà més el vi blanc, o només el vi blanc, i pel sol fet de ser home, t'ha d'agradar el vi negre. Amb això estic totalment d'acord, que hi ha una deixada popular, tot i que jo la trenco una mica, perquè va molt si li agraden més els negres, i a mi m'agrada més el blanc. Per tant, és allò que dius, trenquem o no trenquem, o potser... O a vegades s'està t'educant, som una idea d'aquell color... Igual, ara no vull fer el paral·lelisme amb la roba per les persones, el color de la roba, el color que dius els vins, tenen colors i sempre s'ha pensat que els blancs, rosats, dones, negres, homes... A veure, a l'hora d'agradar, a l'hora de percebre els vins, doncs que l'homes... O doncs, sí, amb diferents, o sigui, a l'hora de... Potser, a veure... Potser a veure una constància. Hi ha les mateixes percepcions. Doncs és com les interpretem, però ja seria entre persones. D'entrada, ara. Potser, també, a veure... Per exemple, algú amb una... amb una constitució més gran, normalment els homes, potser es pensen... Bueno, doncs, és capaç d'aguantar un vi... No sé, dic, més consistent. Per exemple, que després potser que no tingui res a veure, eh? I potser, no sé, veuen algú amb una constitució més fina, i pensen, doncs, aquest potser no li agrada l'alcohol, aquest potser li va millor algú més suau. Sempre hi ha una mica... Aquestes percepcions. Si fem una mica d'història, normalment, a nivell professional, a l'hora de descriure els vins, que hi posem com molta... molta paraula, eh?, hi posem molta... molta lletra, normalment, a l'hora de descriure, per exemple, vins que siguin amables, no gaire estructurats, ni molt àspres, que siguin suaus, de veure fàcil... Lleugers? Sempre l'associem a femenir. En canvi, quan són... vins com forts, amb grau, amb estructura, potents, àspres, tànics, i que el podem guardar durant anys, seguir a fer amb aquella interpretació... És més... Més utilització, a la millor, d'objectius masculins, en un cas, i femenins a l'altra. Alguna cosa de veri, perquè... jo no tinc record al llarg de la meva vida, i quan era petit, la societat era molt més... molt masclista, però jo no tinc record al llarg de la meva vida, d'haver tingut cap contacte que em digués els vins blancs, són de dona i els vins... Però en canvi, aquest concepte, sí que crec que està molt introduït a la societat. Està llegint aquests dies allò, alguns llibres d'història, d'història del vi, de com vivien homes, però també com vivien les dones, o de més aviat, com no vivien les dones, perquè normalment, si anem al que seria la Grècia, Aixia Antiga, Egipta, una... una... una Roma més republicana, o més imperialista, la dona sempre tenia aquest paper, una mica d'estar més apartada, no estar vins. Estaven malvistes. Fer-ho amb més finura. Amb més cura. Amb dos ditets, mentre que el Maigua l'agafava la cua, i clar, clar, clar... Clar, què passa? Un home, que sempre hi ha hagut una miqueta que et misteri del vi, de com et pot... enfollir, o sigui, el del fet de veure i de com, fins i tot, el teu caràcter, la teva conducta, té aquesta capacitat de... de canviar. Amb un home pot haver estat...Això és bíblic. És molt bíblic. Sí, molt enrere. Amb un home no ha estat mal vist. Sí. Sí que, diem, qui va dir que eren normalment les classes més benestants, i no el més pobre, però una dona, no és que estés mal vist. Era... Era encara pitjor. I al llarg dels segles, que es diu bé, fins i tot, fins i tot, a l'hora de treballar a la vinya, normalment, les feines més dures, que les feia l'home, però la dona també ha fet moltes feines d'anar d'acollir, d'apudar, de treure fulles. Però, i a l'hora, hi ha hagut també aquesta criminalització de, per exemple, que potser també té una basant potser més religiosa o més... És com és ancestral, no ho sé. Sí. O potser s'ha volgut buscar aquest paral·lelisme entre el cicle de la vida que porta la dona a tindre aquests cicles menstruals, que, a més, i ser una mica la que proporcionarà una nova vida, i aquest cicle de la vida del raïm, del fruit, que comporta aquest vi. També com a vida, una nova vida. Que a través del raïm subter, la vida del vi. Sí, i és allò que dius... I no t'estranyi, que encara que fins i tot n'hi hagi alguna religió, que moltes vegades, doncs, i no fa tants anys, mentre la dona té el cicle menstrual, no se li deixa fer diverses tasques. Ah, sí, exacte. O el vi podia deixar de fermentar... Què dius? Sí, són creences que hi ha hagut. Hola, Gióli. Hola, Gióli. Tu ets molt jove, Núria, que ets un parell de creences, i eren, se sentien, jo me'n recordo que era petita, d'intentar que una dona no faci x tasques de feina, tant a la cuina com en el camp. I que la gent ho respectava, a més a més, perquè era... Era tradició. Era real. Era tradició, o la gent no tenia el coco menjat fins a aquest extrem, sí, sí. O sigui, és allò que... Aquesta criminalització podria dir, i pots dir... No pot ser. Doncs i eren, i eren el món del... I eren el món del vi. Potser imagina't, si intentem parlar, ara, sobre vins, si som masculins o femenins, o si tenen característiques, que al final la característica serà de si és suau, si és aspre, no és aspre. Però és que anem a reels molt enrere. Ahir es va presentar... A les setmanes s'ha fet... Hi ha hagut Fira de Vins, bueno, Fira gastronòmica a Barcelona. Bueno, amb el tema de la inventació sostenible. Exacte, sí. Perquè, clar, ja va lligat. Jo crec que ja no ho podem desligar. I és fantàstic que hi vagi. Que als vins estigui lligat a l'alimentació? A l'alimentació sostenible. I a l'alimentació sostenible. Va tot lligat. Perquè va tot lligat, perquè el vins és un aliment. Sí, sí, clar. Ho posa més com a beguda, com a refresc, com a... Clar, però no deixa de ser un aliment. Sí, sí, clar, òbviament. L'únic és allò que és un producte fermentat. Ah... El xucrut, per exemple. És com l'oli, no? És una col fermentada. Sí. Hi ha hagut, sí, el pà fermenta. El formatge fermenta. L'allet fermenta. Allogut, el mató... I el rein fermenta. Sí, és allò que dius, i és alimentació. Alimentació. Exacte. Ahir es va presentar un vi que sortirà nou. Ja en parlarem, eh? En el seu moment, que pensava que és cap a mitjans, o finals de... de novembre, el presentava el piturroca, del celler de Can Roca. Mm-hm. Dels tres germans al sommelier. I... vaig agafar aquesta frase, i jo no hi puc anar. Bueno. Aquesta setmana, però treja les xarxes, ja pot seguir-ho, que sigui bé, tot. I parlava sobre aquest vi, sobre aquell llibre que parla sobre les denominacions d'origen. Ah, mira. I deia, el patriarcat no ens ha deixat el món massa bé. Han de venir nous gestos i cal una mirada en femení. Cura i protecció. La sensibilitat és més necessària que mai. Conrear des del respecte. Mm-hm. Potser sí que això és una mirada en femení, en el sentit de que la dona és la que ha tingut, la cura, la cura per les cures. Clar, sí. Pel respecte, per la mirada. La paciència. Ara, d'aquí, aquest vi és per homes, per dones. I aquest per dones és per femení, per escoli. Mm-hm. I agrada, t'ho agrada. I hi ha moltes dones que veuen vi negre. Sí, sí. I hi ha molts vins negres que han estat elaborats des una mirada molt femenina en el sentit de que pot ser uns vins negres, més corpulents o menys. Al final, és el que tu vols fer. És la llibertat de volet fer. Tot això m'ha vingut dues coses al cap. Una, quan vaig visitar el celler... Domènec és? Vinyàs Domènec. Estàvem parlant d'aquell... de la Rita. Que va fer per la seva dona que li va posar el nom de la dona amb un vi blanc. Sí que segurament això forma part també d'aquest subconscient. No per ell, perquè em va semblar una persona molt agradable. Però no és un vi blanc, suau, lleugers, flora... Però és blanc. És blanc, però és un blanc amb una certa estructura, bastanta estructura. Fins i tot de guarda. Sí, sí, sí. Tot hi ser blanc. Però vull dir que... Perquè es busca... Hi ha els últims anys s'ha fet molt, aquell traslladar, la persona, o aquella persona, a noms... a noms de... de vins. És que hi ha posats aquí, i ha dit que... que tinc una ampolla a casa que guardo per alguna cosa especial. Perquè a més es pot guardar tranquil·lament, perquè és un fantàstic vi. I si ara hagués de pensar en algun celler, m'ha vingut al cap, un celler d'aquí del Penedès, de... de paques del Penedès, del Penedès per esbaltar, un celler familiar... Crec que no n'havien parlat. Crec que no n'hem parlat mai d'aquest celler. Molta tradició. I que actualment estem amb la... Ara que és la tercera generació, on el matrimoni té dos fills, els fills estan al capdavant del celler, el Joan i el Josep. Però són justament les seves parelles, són les anòlogues, les que fan el vi. O sigui, no són els fills, sinó són les parelles dels fills. Exacte. Que potser si agaféssim aquella tradició de pares de fills, l'Areu, el celler, entendríem de qui és el fill, el que fa els vins... Trenc una mica això. Aquí en aquest cas tenen dos fills, però... Els dediquen al celler. Estan al capdavant del celler. Però les anòlogues són elles. Ah. Però quina és la diferència? Seria l'anòleg, el qui fa el vi. El químic. El que abans era el químic, que llegim molts llibres. Semana passada també estava llegint un llibre d'aquests clàssics de la vitricultura catalana i deia, l'anòleg és l'home que fa el vi. No, l'anòleg és la persona que fa el vi. Sí, sí. Sí, encara tenim fins i tot molt de llenguatge. I en aquest cas són les anòlogues, són elles, les que fan el vi. I casualment en mitjans blancs, en mitjans negres... L'anologia és una carrera... És carrera, sí, sí, sí. Tinc una neboda que ara està... Ah, mira. El tercer cús. El tercer cús a la Rovira i Virgíli. Fa les pràctiques a molts llocs. Sí, sí, sí. Perquè fins i tot l'escola d'anologia a la Rovira i Virgíli tenen vinyes per poder practicar. Clar, òbviament. Normal, normal. Tenen tot un món per... per voltar, però sí, sí. D'una idòleg gent jove que està estudiant. Això posa a dir que als 40 anys enrere, 50, te n'havies d'anar, cap a la Rioja, o cap a Bordeaux. Cap a Navarra, cap allà. Sí, sí, sí. És que és l'únic lloc on tractaven el vi anòleg, se'n sembla, a la Rioja. Que per això... Aquí tenien més pagesia. Aquí es donava que un vi havia de ser un Rioja, si volies veure un vi amb una mica de qualitat. I que tenim molta pagesia, que també fa vi. O sigui, que s'estan fent el seu vi. I fins i tot tenen aquell anòleg o anòleg extern per anar fent aquests controls. Aquesta supervisió. El celler pares volta, fa vins blancs, fa vins rosats, fa vins negres, fa escomosos, fa dolços. I tenen un vi que es diu Hone Mun. Qui és allò de, clar, Hone Mun. 100% allà. Si m'apures molt. Em sona com un nom asiàtic. Hone Mun. Hone Mun. Hone Mun. Hone Mun. Queda molt ben cuina asiàtica. Això sí. Hi ha justament dels vins que podrien pensar com un vi així més perfumat, més floral, amb un puntet de sucre residual, que és el que més estan agradant els homes. Amb tota la naturalitat. Tu prova. Perquè és això, al final és deixar-te anar. És prova. I també els vins rosats que fan amb garnatge negre també és allò que dius si observem la conducta de les persones que entren veus que normalment hi ha més tendència. Home agafar aquell vi que aparentment és d'un color rosat molt pàlid molt seductor que tothom podria pensar era quin color més femení un home segurament potser un rosat no l'agafaria o agafaria un color més intens més colorapire tal perquè és més roig i en canvi aquell més assalmonat que potser un home no se'l posa sobre doncs en canvi en el vi un cop tasten el vi que és aquella idea malentesa doncs els vins són vins unisex moltes vegades penso els teniu distribuïts per colors cal? sí, potser hi ha algun maniac d'aquests d'ordre dels colors perquè al final ens enlloc dius no, vi un vi negre o perquè ho separes per regions per varietats potser només... potser no hauria de ser tan quadriculat i hauria de ser una miqueta més oberta al final quan vols un vi és que abans també... tu com ho tens al taller? per colors, última vegada va ser per colors, primer el vam fer per denominacions i famílies per denominacions antigament també està molt vinculades a color sí l'Albert té tota la raó aquí un rosat hauria de ser de Navarra un negre, de Rioja era priorat i el blanc del Panader i les coses eren així eren així hi ha gent que encara ho busca, això que dius, no el món és... el món ha canviat ha canviat, tenim vins rosats el priorat també quan el programa de cuines presenta en un vi no diuen el nom del celler en té per no fer propaganda el del joc de carta? el de cuines falta un vi el de cuines no, perdó només anomenen el ranci no, no, em refereixo al joc de carta el joc de que no l'ensenyen no l'ensenyen, no diuen el nom i quan diuen no, quan diuen garnatge no sé quantos del tal, tal a tu no et dius, això pot ser aquest vi em fixo amb l'ampolla la etiqueta per on l'agafen si acabes una mica adivinant és horrorós el que veus deies ahir per exemple hi havia una hi havia una dona que li van donar dalt marcarà un abans i un després aquesta dona somelia que al final del programa deien jo aquesta persona no la tinc clar no era d'una mena no era restaurant, restaurant era un restaurant que prioritzava sobretot la proximitat una elaboració relativament simple relativament bàsica i els vins també els buscava així de proximitat però mira com els explicava és important explicar la varietat però també és important que sempre diem com és el vi entraves al restaurant i l'únic que tenia eren polles i no en tenia tantes tenia varietat però no tenia aquella mega varietat senzillament que pel tipus de cuina després algú li va lligar més és difícil lligar entre 4 persones que al mateix vi baixin els 4 plats són persones que mengen plats diferents i obviament però estava molt bé perquè per exemple va fer allò la crítica del sentit de la de la proximitat per al sentit quan un vi el pots trobar en una gran superfície per tant ja no estem parlant d'un vi de 300, 500 o 1000 ampolles si no que acostumen a ser produccions grans però d'alguna manera em sembla que va venir a dir alguna cosa com si és de gran superfície 0 tampoc és veritat això l'únic que acostumen a ser de grans produccions o el tenen una temporada i després desapareix i s'explicava bé perquè moltes vegades és això, la importància de les paraules una manca d'una paraula o mal expressada pot donar entendre una altra cosa perquè ella ha aprenent un vi i diu que el pots trobar en gran superfície és un vi per atxalar sí, és un vi per atxalar és un vi informal que ens el podem veure en molts llocs però sí que és de volum relativament gran clar, d'aquí ha dit a més, a les grans superfícies podem trobar molt bons vins hi ha vins bons i hi ha vins de la proximitat en llocs difícil i a més a més, cada vegada més et trobes vins de producció ecològica també a les grans superfícies quan van començar era molt difícil però ara m'enagafes en molts de producció ecològica però només de dir de petita producció d'aquells que alguna vegada m'ho ver que dius de 300 ampolles de 300 ampolles això és per dir que a més és d'una collita molt petita o fins i tot d'una parcela molt petita però sí, ahir almenys no es van tirar els ganivets no, ahir va ser un programa una mica més tot i que hi havia alguna puntuació una mica amb mala llet però jo crec que va ser dels més agraïts i no vaig acabar fins al final no sé qui va guanyar ahir vaig quedar va guanyar la fortanya el que feia tot sol no, l'altre jo ja he estat en un restaurant a l'Empordà que hi havia un home que ho feia tot sol això ha de ser terrible ara, vam anar a dinar molt dona i fins als 4 no es van servir amb la nit no, no, com que érem els primers vam estar molt ben servits però això en un restaurant no hi havia moltes taules però no pot gestionar-ho no pots, perquè a més tu quan vas a un restaurant hi ha una comunicació vols que t'expliquin? que t'expliquin el plat o fins i tot la decoració una persona com a un restaurant no es tanca i es queda així de tu a tu i no té relació amb l'entorn l'entorn és important i també s'ha de poder parlar jo crec que aquest noi li aniria molt malament una persona que vagi ni que sigui imprenent si no es converteix en un ambient fred és allò que dius és que ni tan sols pots fer una consulta a la cuina és arriscat sí, he tingut l'experiència però els primers el restaurant no sé si després es va omplir però almenys vam estar ben atesos perquè quan vam entrar eren els únics la que has de compartir espai amb més taules és complicat doncs no hi ha vins per peromes no hi ha vins per dones no hi ha vins per persones vins fets per peromes i dones i que són persones si haguessin d'anar buscant sí, és allò que dius no posem tanta frontera i sí, jo em plantejo a vegades que els colors que és blanc, que és negre tenim vins brisats tan transparent sinó que estan elaborats que han fermentat amb les seves pròpies pells per tant entendríem que seria un estil més negre però que el rei més blanc no sé què és això, és una frontera és que no és complicat però bé si més no et fa replantejar Estris, Albert se'ns acaba el temps, gràcies per haver vingut una setmana més aquí a la Rambla acabeu de passar també bona setmana un cop de setmana un cop de setmana ple d'activitats Sant Gisel Carré, la nit de Sant Just del concert del Barman Gou un munt de cosetes per fer i de setmana que bé parlarem de panellets panellets, hi ha molts ja ho avui que l'acompanyi o vins, dolços que quedin bé amb moniatos castanyes i panellets i el que sigui també exactament, gràcies que vagi molt bé i se'ns ...in the middle of our... ...our house... ...in the middle of our streets... ...our house... ...in the middle of our... ...other ways, it's Sunday face... ...mothers, tants, xis... Catalunya Ràdio. Les notícies de les xis. Bona tarda, us informa qui li en sabria. Més de 200 ciutats de tot el món acorden pressionar els Estats... ...per que adopti en polítiques que ajudin a reduir l'impacte... ...del sistema alimentari en l'escalfament global. El CT Forum del Pacte de Milà, per a una alimentació sostenible, ha acordat, d'aquesta exigència, a la cimera de les Nacions Unides sobre el clima, que comença d'aquí justos 10 dies a Glasgow. Barcelona, Montse Polet. Bona tarda, les ciutats marca en posició... ...un document cada colau com a vicepresidenta... ...de la xarxa C40, durant la cimera de les Nacions Unides... ...sobre el canvi climàtic. El missatge és clar, el sistema alimentari... ...produeix un terç de les emissions... ...de gasos d'efecte hivernacle... ...i només amb les accions que s'impulsen des de les ciutats... ...per combatre-ho, no n'hi ha prou. Prou de paraules, necessitem fets, necessitem accions. És imprescindible... ...que el canvi de sistema alimentari... ...fon mi part del núcle i dur... ...de les polítiques dels estats. Perquè és urgent un canvi de model... ...que fa sistemes alimentaris sense emissions. I perquè és perfectament possible. Montse Polet, Catalunya Ràdio Barcelona. Notícies breus, Gerard López. El desafiament judicial de Polònia amenaça... ...de monopolitzar la cimera de la Unió Europea, que avui es fa també demà a Brussel·les. Els leaders dels 27 han començat parlant... ...del dossier energètic, però no s'espera cap acor conjunt... ...per baixar el preu de la llum. Brussel·les, Jordi Beró. Hem de trobar la manera de treballar junts altre cop. Perquè una cascada de disputes legals... ...el Tribunal de Justícia Europeu... ...no és la solució si creiem en l'estat de dret. Brussel·les estudia accions legals... ...i l'opció de congelar fons europeus a Polònia... ...els països baixos reclamen una resposta dura... ...ment a l'ungarest Víctor Orban... ...ha sortit en defensa de Polònia... ...assegurant que és el millor país d'Europa. La crisi amb Barcelona... ...s'endú part del protagonisme en una cimera... ...on els 27 també aborden dividits... ...l'alça als preus de l'energia. Amb Espanya insistint perquè hi hagi... ...una resposta europea, Pedro Sánchez lamentava... ...que no s'avanci prou. Nosso gustaría desde luego... ...al gobierno de España ir más rápido... ...pero también en Brussel·les y en la Unión Europea... ...los pasos se dan a un ritmo menos intenso... ...del que ya se haríamos. Els 27 no tenen prevista priori... ...a acordar avui demà cap nova decisió europea... ...per respondre a l'escalada dels preus de l'electricitat. Les denominacions d'origen priorat... ...Monsan i terra alta no es podien arribar a imaginar... ...que el presumpte frau amb la ticatatge... ...de ampolles fos tan gran, ha dit. Les investigacions dels Mossos apunten... ...que l'empresa reserva de la Terra... ...podria haver arribat a comercialitzar... ...uns 50 milions d'ampolles... ...en distintius falsificats de les DEOS. Tarragona, Ricard Boigues. Bona tarda, els consells reguladors... ...que han d'anunciar del possible frau... ...diuen que la magnitud supera totes les expectatives. El president del consell regulador del priorat... ...Salustia Álvarez ha estat clar. No ens podíem arribar a imaginar... ...que els punts, en aquest cas, són tan grans... ...que fins i tot el que volem fer... ...és llençar un missatge al consumidor... ...de que el que hi ha és una empresa amb unes marques. No són els conjuntes de les denominacions d'origen. Ricard Boigues, Catalunya, Ràdio Tarragona. L'Hospital Germans Trias i Pujol... ...implanta una anàlisi de sang... ...per fer un diagnòstic precoç de la sepsia... ...en un estudi han demostrat... ...que els resultats anormals... ...d'un biomarcador determinat en sang... ...incrementa les probabilitats... ...que aquell pacient tingui sepsia. La sepsia és una malaltia greu... ...causada per una resposta immunitària... ...desmesurada davant d'una infecció... ...i necessita un tractament molt ràpid. L'estudi fa referència al biomarcador... ...MDB-Dopla, en sang, i que es fa a la presó. Després d'haver renovat fins al 2027... ...el jugador del Barça ensofat... ...hi ha explicat avui que la seva única opció... ...era seguir al club Llorana, que no li intimi de la presió... ...a assumir que encara té molt de mare ja de millora... ...i que ja té oblidat de l'alesió al genoll. Parlant de lesions, Jordi Alba té unes 15... ...el tornill dret i és dubte pel clàssic de diumenge. A segona divisió avui tenim alguns partits. Juga el Girona al Camp del Mirandès a l'Esnou... ...de l'Avespre amb l'horugència d'haver de guanyar... ...per sortir de la zona de descens. A la Lliga Europa 3 quarts de 7... ...vetis veïr l'Everkusen i a l'Esnou... ...tot seguit les notícies de Sant Just. La nit de Sant Just és el carrer que es dura... ...terme aquest dissabte 23 d'octubre. La nit l'omplirà en espais de restauració... ...i activitats vàries. Així es comptarà amb diversos comerços... ...sant Justanx Obers. I al part del milenari i a la plaça Malaret... ...hi trobareu una zona de restauració... ...en control de fonament, amb una única direcció... ...de mobilitat i espai habilitat amb taules. Per agafar les activitats, la plaça del mercat... ...serà escenari de l'espectacle de Titelles... ...la castanyera perduda amb la companyia... ...Simsalavi a les 6 de la tarda. Tot seguit, a partir de les 7 del vespre... ...hi haurà música amb viu, amb el conjunt nus... ...i per acabar a les 11 de la nit. Tocarà al grup de versió Sol Pops. L'espectacle d'animació musical Dixi Pitis Van... ...farà un recorregut itinerant... ...a partir de les 7 de la tarda. El carrer rebala amb el carrer de la Creu... ...i trobareu el fotocoll de l'Associació d'Esvern Comerci Empresa... ...i la pangeu a les xarxes. S'entra en un sorteig d'un val de compres... ...per valor de 100 euros i bosses de roba. Per últim, a la plaça Antoni Malaret... ...la companyia de teatre Mara meva... ...produccions ha creat l'espectacle de la Chippy Night. Un musical on es descobrirà el mític Chippy... ...un cabaret de Sant Just que, cap als anys 50... ...va ser el local de referència del poble. Es contareixia amb dos passis a les 9 de la nit... ...i a 2 quarts d'11 de la nit. No cal fer reserva prèvia... ...per l'espectacle de forament. Per tancar la nit de Sant Just al Carrer... ...a partir de les 12 de la matinada... ...escomterà amb el concert de la Masha Partivan... ...un grup de versions que toquen maixabs... ...un cóctel musical que consisteix a agafar... ...les millors parts de temes arxiconaguts... ...i combinar-les per crear una cançó nova... ...única i sorprenent en rigorós directe. Tot seguit, a les dues de la matinada... ...funxarà el DJ i surta membre de la Masha Partivan... ...que segueix la mateixa fórmula... ...combinar mínim dos temes... ...com més radicals millor... ...i crear una fusió amb inusuals nous punts de vista. La música del DJ s'allargarà... ...fins les 3 de la matinada. A seguirà la dinàmica de festa major... ...utilitzant la pista de l'Institut de Sant Just com a Senari... ...i amb entrada pel camí de la Riera. Finalment, no es comptarà... ...amb servei de barra a l'interior del concert... ...i per entrar hi haurà control de forament... ...en reserva prèvia a mitjançant la plataforma d'entràpolis. El canvi principal respecte a festa major... ...de l'acte és que no caldrà estar... ...segut a les cadires i que es podrà ballar. Junts va presentar aquest dimarts... ...la secció local de Sant Just d'Esvern... ...amb la presència de Jordi Sánchez. Així dimarts es va celebrar el primer acte... ...per presentar la secció local del nou Junts... ...abans marca electoral, que es devia ara partit polític. Roger Rivera, coordinador de Junts a Sant Just... ...va ser encarregat de conduir l'acte... ...on el gran protagonista... ...va ser el secretari general del partit... ...i pres polític Jordi Sánchez. Roger Rivera, que va afirmar... ...que les intencions del partit... ...a presentar-se les properes eleccions municipals... ...del 2023, tenen l'objectiu... ...de millorar la vida dels veïns i veïnes del poble. També va presentar els membres de l'executiva local... ...i, seguidament, el secretari general... ...Jordi Sánchez va conversar amb Roger Rivera... ...i amb alguns veïns i veïnes de Sant Just. El líder de Junts del Baix Llegat, Pere Clota... ...va ser encarregat de concloure l'acte... ...de presentació de Junts a Sant Just. Va afirmar estar orgullós de la feina feta... ...fins ara i va encoratjar el grup... ...a les eleccions municipals. I així és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat. Sant Just tenca el Sant Just Notícies de l'Asset del Vespre... ...fins ara mateix. Si vienes ganas de llorar, piensa en mi. Ya ves que venero tu imagen divina. La árbula boca que siento tan niña me enseñó a pecar. Piensa en mi. Cuando sufras, cuando llores, también piensa en mi. Cuando quieras, quitarme la vida. No la quiero para nada, para nada me sirve sin ti. Piensa en mi. Cuando sufras, cuando llores, también piensa en mi. Cuando quieras, quitarme la vida. No la quiero para nada, para nada me sirve sin ti. Piensa en mi. Cuando sufras, cuando llores, también piensa en mi. Cuando quieras, quitarme la vida. Para nada, para nada me sirve sin ti. Ara, la informació del baix i obrigat el teu ordinador o dispositiu MOV. www.mocomarcalfontcom.com Això és espectacle. Això és espectacle amb Maica Dueñas. Un altre dijous de teatre i acompanyades per la Maica. Hola Maica, molt bona tarda. Bona tarda, Núria, i bona tarda a tots els ullens de Radio Desver. Estem de festa major. La festa major de Tardo. La festa major de Tardo, exacte. Però està molt bé, no? Recuperar aquestes... Per favor, a veure si d'una vegada per a totes sortim d'aquest túnel, que estem vivint. Res, de les festes de Tardo hi ha quantitat de coses. Suposo que vosaltres ho aneu comentant cada dia. En informatius, en els butlletins, per internet, per Instagram... Ja està, però jo, de les festes de Tardo, m'agraden molt els concerts. I veig que al Divendres 22 hi ha un concert de Tardo de Sant Josulidari. Sí, demà hi ha un concert, sí, sí. M'encanta. I també al Disapta també hi ha un altre concert a la sala 50 Nari. El concert de l'Albert Mangou. Sí, crec que les entrades no sé si estaven a l'Audi. Estan exaurides, les entrades. I la veritat és que, de les festes de Tardo, a mi personalment el que més m'agrada és la nit de Sant Jos al carrer. Com no? Les tapes. M'hi falla, m'hi falla. I després el diumenge Sant Jos al carrer, que també m'encanta, perquè hi ha una mica de tot, no? Sí. I és molt, molt divertit. Bueno, me n'alegro molt que aquest any es puguin celebrar les festes de Tardo. I que no ens plogui, perquè, clar... No, no, vull dir que està bé, perquè ja sabem que, en principi, no hauria d'haver-hi que pluja així, interposada, però, bueno... És típic que a les festes de Tardo els últims anys, òbviament l'any passat no, perquè no es van fer, però als anteriors la pluja va ser-hi. O sigui... I, a més a més, ara, aquests dies, està passant que cau... Bum, bum, bum, bum, bum, durar un quart d'hora, però et mulles, et quedes xopa. L'altre dia venia jo per la Diagonal, i de cop i volta va començar a ploure d'una manera increïble, que no es veia, o sigui... En refereixes al Dilluns? Sí. No, a mi també em va agafar la pluja. Sí, per això dic que... però, bueno, va, creuen-me'ls dits... Vinga, va, crec que sí. Perquè no plogui i puguem celebrar acabades, celebrar les festes de Tardo. Molt tant. Bé, i com ha de ser. Exacte. Volia començar parlant de que la Beckett... Bueno, no és que sigui novedós, perquè alguns anys ho ha fet, també, però aquest any, ahir va començar el cicle de lectures. Ah, molt bé. A mi m'agrada molt anar a veure les lectures de la Beckett. No sé si és perquè jo he fet molt radio-teatre, i m'agrada veure la gent com... com m'hi interpreta davant d'un micro, no? Llavors, bueno, en aquest any, s'han agafat autors que són de ara mateix. Sí. I que són molt, molt famosos i són molt bons. I llavors, bueno, programar un cicle de lectures amb els millors textos que s'han escrit en els últims anys a Europa. Mm-hm. Poc a broma. I després, també, doncs, al final hi haurà un semi-muntat, que no sé com ho faran, això del semi-muntat, perquè no és una lectura a l'ús, que és... la lectura a l'ús és que cadascú s'apropa el micròfon i parla, no?, i això és el tros, no? Això de semi-muntat no sé ben bé què serà. Eh... Jo vaig anar a veure una lectura fa poc, eh, que no deia que era semi-muntat, però que va ser semi-muntat, i la veritat és que no em va agradar massa, perquè no era ni xixa ni limonàs, com ho dic, o sigui, no era ben bé una cosa ni l'altra. Però, bueno, els autors, ja dic, són els millors que dels últims anys a Europa, i les traduccions també són gent d'aquí de casa nostra, que val la pena de saber-hi, perquè, per exemple, de la traducció dels textos, a la Càrrec de l'Albertola, molt conegut, Carlota Sobirós, Sador Níverges, Víctor Munyóz, Carles Batlla, que també és de la Beckett, i el Marc Vilainueva. Llavors, bueno, val la pena d'anar-hi i de... Ja dic, va començar, ahir, amb una lectura que era la Gran Marxa, de The World Handloft, i la propera lectura que es farà és dir, l'autora, la Hickson, i si et sembla bé, doncs cada setmana anirem dient les lectures que es fan a la Beckett. Molt bé. És una manera... És un projecte així diferent. Sí, és diferent, i val la pena, perquè jo crec que va molt bé. A mi m'agrada, personalment, anar a lectures dramatitzades. Aquí hi ha la ràdio, al principi de la ràdio, a Benfer Radio Teatre, i Benfer Lectures Dramatitzades també, evidentment, o sigui, davant d'un micro, no? Clar. I perquè la gent sentís l'obra de teatre. I la veritat és que va anar molt bé. El que passa és que, clar, és una cosa que es necessita les persones adients, evidentment. S'ha de saber fer. Exacte, perquè han de ser no només locutors o periodistes, sinó que han de saber llegir i interpretar una mica. Home, tenir una mínima gràcia per dir-ho així, no? Exacte, exacte. Bé, comencem. Mira, estàvem parlant de la Beckett de les lectures dramatitzades, i justament una obra que està dedicada als petits de la casa, també la faran a la sala Beckett. És una obra de l'acompanyar a poca cosa, i està adreçada entre 5 i 10 anys, o sigui, petitons. Sí, sí. Petitons. I es diu una dent sota el cuixí. Jo crec que pot estar bé, i que em valdrà la pena de portar els crios petitons, evidentment, a veure aquesta obra d'una dent sota el cuixí. Després tenim un espectacle molt picant, molt atrevit, de cabaret, que es diu Agarra T. Agarra T i t'has d'agarrar fort, perquè venen com molt excitats, tot el que fan aquest cabaret, que es diu Agarra T. Ho fan a l'Eòlia, i llavors és un cabaret reivindicatiu, superciu, amb una mirada molt jove, perquè són tot gent jove, els que fan aquest espectacle, però està dirigit per un gran director, el Roberto Alonso. El Roberto Alonso ha fet quantitat de obres de teatre, ha dirigit quantitat de obres de teatre, ha dirigit a Tennessee Williams, ha dirigit... és un gran director. I la veritat és que l'acompanyar aquesta de Puerto Rámite s'ha llançat el buit i parlem de coses molt interessants, com és el feminisme, el masclisme, la diversitat sexual, l'expressió del gènere, les manifestacions que es fan... Bueno, en fi, bàsicament parlar de sexe, per dir-ho així ràpidament. Jo crec que val la pena d'apropar-se la Sala Beckett per veure aquest espectacle, que ja dic, he vist alguna cosa i és molt, molt atrevid. Molt atrevid. No sé si algunes persones que hi vagin de sortiran els colors de la castarda, però bueno... Recorda't que vam parlar la setmana passada de que el poble espanyol ha obert un nou espai. Sí. T'en recordes? Com un palau de cristals i que està al mig de la plaça major del poble espanyol, vull dir que vam parlar de l'obra que es feia en aquell moment. I ara, doncs, el que volem comentar és que són els dimecres sempre, les representacions. El dimecres vinent es podrà veure a la plaça major del poble espanyol, un espectacle de creació catalana, de diverses disciplines que està interpretat per al Guillen Albà. Vale. O sigui que, doncs, això és el que tenim el poble espanyol. I a l'altre dimecres, a l'altre dimecres vinent, si vols, vull dir, perquè com que fem l'espectacle, vindran les impossibles, que són la pianista i ballarina, les dues germanes, que faran també un espectacle que es diu Desespera. No desespera, si no el tens, espera. Això es farà al 27, a dos quarts de nou. I jo crec que també val la pena apropar-se el poble espanyol per veure sota les estrelles, un espectacle teatral. Què més tenim? Tenim moltes coses. Ja no sé si te'n recordaràs per què ho vam parlar en el seu dia. D'una obra que es deia, La feísima enfermedad i muy triste muerte de la reina Isabel I. Vam parlar quan es va estrenar. Mostres, doncs, mira, ara m'has agafat en blanc. Doncs, bueno, la qüestió és que torna perquè va estar molt pocs dies, perquè va ser per la pandèmia. Sí, que ho vam comentar, però realment no es va arribar a fer. No és pràcticament, eh? Doncs, la feísima enfermedad i muy triste muerte de la reina Isabel I és la història, evidentment, d'Isabel la catòlica. I parla una mica de, bueno, de la reina Isabel, que està vivint els últims dies, perquè s'està morint, i del problema que té perquè no sap qui portarà el reina després d'ella, que és una cosa molt complicada, no? Ja saps que la reina Isabel i el rei Ferran van unir les dues corones. Sí, van unir les dues corones, però cadascú me'n anava en el seu espai. O sigui, el Ferran me'n anava a Naragò i la Isabel me'n anava a Castella. O sigui, que no... o sigui, van fer el reina de Castella Leo, però cadascú portava les seves coses. Llavors, clar, el que tenia la reina Isabel quan va morir és que la única ereba que li quedava, perquè va tenir molts fills, però la majoria de les filles de Isabel I i Ferran, el catòlic, doncs van estar caçades, van anar a caçar-se amb persones de diferents regnes d'Europa. De fet, ara moltes vegades diuen que els reis...Isabel era Isabel II? No, Isabel I, de Castella. Vale, vale, Castella. La Isabel II va ser en 1.800, ja. Doncs això, que parla una mica del problema que té aquesta dona, que és que es troba fatal i que molts dels seus fills ho han mort, o d'altres, doncs estan caçats, les noies estan caçats amb marits que no vindrien aquí. I llavors només li queda la princesa Joana. Joan a la loca, no?Joana a la loca. Que, per cert, s'estan... Jo hi he deixat ja unes quantes versions de llibres parlant de Juan a la loca, i la veritat és que no estava boja, eh? No?No. Jo, per el que he llegit últimament, que s'està investigant molt, va ser absolutament un plan... Un plan molt, molt, molt dolent cap a ella, per part, inclús, del seu pare, eh? Perquè el seu pare volia continuar ell. El seu pare de molt gran, de molt gran, molt gran, va tenir un fill. I llavors, bueno, en fi, és una història... Ara no posarem història, però vull dir que últimament, tot el que he llegit de la Joana... de la Joana a la boja, doncs no la posen de boja, eh? Aquesta obra, per fer-la, fa l'acompanyar la calòrica. Ella, saps que també és una companyia relativament nova, penso que porta 10 anys, però que fa coses molt, molt interessants, eh? Que val la pena d'anar-hi a veure la feixima de la infirmidà i molt trista muerta d'Isabel la Catòlica, que la faran al Teatre Biblioteca de Catalunya, que és el teatre que porta l'Oriol Brogis. I jo crec que a mi m'agradaria veure-la, o sigui que si vosaltres us apunteu, ja sabeu, el Teatre de la Biblioteca de Catalunya, que, evidentment, a l'espai... ja arriba molt bé per aquesta obra, perquè ja saps que a la Biblioteca de Catalunya, l'espai que porta l'Oriol Brogis sempre ho comento, és un espai una mica màgic, perquè eren, antigament, el 1400, eren les cavallerizes. Ah. I llavors, està... M'ha agafat curiositat. Vaig a buscar una fotografia. Està, evidentment, tot, evidentment, restaurat, no? Perquè té 1.400, però quan entres allà, que, a més a més, el terra és de terra, el terra és de terra, de sorra, diguem-ne, és un espai molt, molt especial, i penso que per aquesta obra de feíssima enfermedat i molt trista i morta de la regna Isabel I, anirà perfectament bé. A quina sala de la Biblioteca de Catalunya? No, no, no, és el Teatre, no, no, no és la Biblioteca de Catalunya. La Biblioteca està davant, la Biblioteca està davant. Hi ha una plaça molt gran, no sé si ha anat alguna vegada. Doncs no, la veritat. Hi ha una plaça molt gran, hi ha un costat a la Biblioteca, i a l'altra banda, hi ha el Teatre Biblioteca de Catalunya, que és el que porta l'Oriol Brogi, i que, en el seu dia, fa no sé quants segles, eren les cavallerices. Vale. L'has trobat la foto? Sí, sí, sí. I què? Aquest xulo. Sí, impressiona. És impressionant, sí, és molt xulo. Suposo que a nivell de sol la deu estar bé o ja deu estar preparada. Sí, sí, està bé. I, a més a més, és molt... El Brogi pot fer els espectacles de qualsevol manera. O sigui, posa les cadires allà on ell li sembla bé que podrà servir per les espectacles, saps què vull dir? A vegades estan a dues bandes, a vegades estan no a dues bandes, sinó com si fos Teatre l'Italiana, que no és perquè no té escenari, però ho munten al escenari, i és molt versàtil, no sé aquí en aquesta obra com ho faran. Però, bueno, serà interessant anar a veure-ho. És que res, perquè a mi m'agrada moltíssim la història, i vull saber a veure què diuen de l'amor de la regna Isabel I. Anem amb un altre espectacle, que es pot veure el poliorama, i que també pinta super, super, superbé. Interessant? Sí. És una comèdia en cançons, i es diu, t'estimo si he begut. Això era el títol d'un llibre que va fer en part molt bé. Senyora, és que és això, justament. L'Enfàrmol Iné, que abans, durant molts anys, em va participar en un espai de Catalunya Ràdio, a les 3 de la tarda, jo reia molt amb ella, perquè és molt irònica, molt crítica, molt crítica. A més, és que ho diu sèrie? Sí, sí, sí. Però, òbviament, és una burla, o sigui, el que diu és... No ho sé, no ho sé, és una burla. A mi m'encantava quan feia aquest programa, i suposo que aquest estimo, si he begut, serà fantàstic. S'han juntat, a més a més, 3 companyies per fer aquest espectacle. Poc o broma, eh? S'han juntat, de Goll de Gom, la Brutal, que és la companyia que porta el David Selva i el Julio Manrique, i l'Esté de Teatre. Ah, mira, fixat, però aquestes no havien acabat, l'Esté de Teatre. Bueno, doncs, estan aquí, en aquesta obra de... T'estimo si he begut. Bueno, és d'en Parmoliner, com ja hem dit, i llavors parla... està basada en el llibre. Tu has llegit el llibre, no? No l'he llegit, no pensava que l'he llegit. Allò de Sant Jordi, que a vegades recomanen, o que veus que estan firmant, doncs sí que algun cop... Doncs són comptes, comptes, d'acord? I a part de representar aquests comptes, evidentment, que són variats, doncs també hi haurà cançons. Cançons que s'han fet expressament per aquesta obra. Aquest premi, o sigui, aquest espectacle, doncs... em va fer premi Marcel Rodorri de 2005, al llibre, al llibre, d'acord? I, bueno, i han triat els comptes més divertits, alguns tristos que també n'hi han. I llavors, bueno, em penso que ha de ser molt... molt interessant aquest espectacle. Es pot veure el Poliorama, el Teatre Poliorama, allà a la Rambla, a costat de la Plasta de Catalunya. Baixant a Madrid, no? Sí senyora. Baixant a Madrid, senyora. Doncs això, els comptes de l'Amparmoliner arriben al Poliorama i t'estimo si he begut, si heu llegit el llibre ja sabeu de què va, i si no l'heu llegit, escolta, doncs, fantàstic, perquè serà tot un... Exactament. Una trobada, una troballa, no? Sí, sí. Després, vull comentar un espectacle que m'ha semblat molt interessant. Sí. I molt diferent del que normalment es veu en els espais teatrals. Per què? Es diu El sentido de la Viralif, el sentido de la Viralif, sí. El sentido de la Viralif, no? El sentido de la Viralif, no? Sí, sí, jo també pensava que era un monòleg, però no és ben bé un monòleg. Ho porta el Ricardo Moya, aquest espectacle, i és un espectacle de varietats. Però també es munten, doncs, cada espectacle puja en l'escenari dos col·legues del Ricardo Moya, d'acord? I allà, asseguts al sofà, i prenem birres, doncs, comencem una conversa. És com un night show, saps? Un night show. Perquè no és improvisat, és a dir, cada dia és una cosa diferent. Exacte, cada dia és una cosa diferent. Llavors, val 24 euros i ens donen una cervesa, també. Que el diru. Perquè la gent entri en l'ambient, no? I llavors, expliquen les seves experiències, les experiències més heavies, més dures, més interessant que han tingut. Hi ha una banda musical que acompanya cada nit. En directe? En directe, sí, sí. Una banda musical que acompanya cada nit. I es poden veure també algunes actuacions de musicals dels convidats. Que venen cada... O sigui, que jo veig que és molt, molt interessant. És molt complet, és com un pacte tot junts, va sumant i... Hi ha convidats cada dia de representació diferents. Tinc aquí la llista, però no els diré. O sigui, si ho voleu anar passant a bona estona, jo crec que és un espectacle interessant. Ho mireu, perquè cada dia els convidats són diferents. D'acord? Comença a 2.4.11. Per això dic que és una mica de night show, no? Sí. Aquestes hores, sí. Una mica el que fan també en una emissora de televisió, que no me'n recordo com es diu, però que és una mica així. El que fa alguna fuente? No, no es veuen bé una fuente. És un altre que també porta amics i parlen i tal. La resistència? Exacte. Jo crec que és una mica això. Estil d'entrevista, informal... Sí, jo diria que és això. En principi es diu que ells seuen al sofà i comencen a xerrar del que sigui. No és que veu una entrevista, comencen a xerrar del que sigui. Però com a mínim jo ho trobo molt original. O sigui que ja sabeu, no hem dit on es fa. Es fa al teatre Borras. I penso que pot estar interessant, i el que ho porta tot això és el Ricardo Moya. Això és que ho han dit. Bé, en el teatre de Liceu, aquests dies, des del 21 fins al 2 de novembre, fan també una espectacle. Jo n'hi he vist apte perquè m'han convidat. Molt bé. I ja us explicaré d'acabar. Però en principi, la informació que jo tinc és un espectacle que es farà a la sala, no al espai del Liceu, al Gran, al Teatre Gran, sinó a l'altre, que és més petit, que es fan coses més petites. Però es diu War Reckon. O sigui, a Reckon per la guerra. Sí, tal qual. Més o menys, eh? I llavors és una... És un musical que es va encarregar quan es va consagrar la nova catedral de Covertir a l'any 1962. Aquesta catedral va ser... Doncs es va desfer totalment per les bombes de la Segona Guerra Mundial. I a l'any 62 la van tornar a inaugurar, diguem-ne, a consagrar-la com a catedral. I llavors es van carregar aquesta... Aquesta mena de... Projecte. Es tracta d'una producció de l'Ànglis Nacional òpera. I és un treball que porta el missatge d'acabar les guerres, de defensar la pau, com sigui. I penso que pot estar molt interessant. N'hi ha, evidentment, música, cançons, i també és una mica teatralitzat. I ara, a la setmana que ve, parlarem. El War Reckon es defensa en Bimbríten, que és un gran, gran, gran músicor. I penso que pot estar... Pots estar interessant, la veritat. I després, també volia comentar... Això sí que te'n recordaràs, segur. Te'n recordes d'una obra que va a voltar per aquí, per ja que es deia Autónomos el Musical? Sí. Doncs torna. Hola. Porta en 6 anys, nena. Sí, no. 6 anys. Han voltat per tota Espanya. I de... A quin teatre la fan? La faran al Teatre Victòria. Ah, mira. Però el Teatre Victòria no està fent... No està fent Billy Elliot. Perquè és un altre... és un altre horari. Altra sala. Ah, va, un altre horari. Mira, la fan des d'ahir... Sí. Fins el 10 de desembre. Autónomos el Musical. I l'hora, és el que et deia... Doncs és el dos quarts de Déu. Vale, les 9. El Billy és molt avançant. Sí. I llavors, bueno, ja vam parlar l'altre dia, són les peripècies d'un fril·lant que el pobre no sap com sobreviure en el món laboral i que li passen quantitat de coses, que té quantitat de dificultats. A mi em va agradar molt quan la vaig veure, la veritat. Sí, les recomanes, eh? Sí, sí, sí. I, a lo millor, si tinc ocasió, també la veuré aquesta vegada. Repetim. Són tres únicas funcions per... Tres funcions només? Només tres funcions. O sigui, el divendres 22... O sigui, demà... Divendres 19... De novembre? De novembre. I divendres 10 de desembre. Caram, tu, però si això està molt solicitat, no? Sí, sí, sí. Me n'alegro molt, perquè ja dic... Fa més de 6 anys que van començar aquests nois autònomos el Musical. O sigui, que... Me n'alegro molt que torni a estar en el Teatre Victòria. Divendres 22 d'octubre. Divendres 19 de novembre. I divendres 10 de desembre. Si no l'heu vist, val la pena d'anar-hi. Doncs mira, potser me'n fos una entrada. Perquè és molt divertida. Veig aquí a la web, 20 euros, les entrades. Sí, i val la pena. És molt divertida, canta molt bé... I passes una bona estona. I llavors, mira, no sé quant temps em queda, però volia comentar una cosa. Deixo el teatre, de moment. I vaig a parlar d'una obra que vaig anar a veure l'altre dia, l'Oncle Bània. Te'n recordes que ho vaig comentar, que aniria a veure l'Oncle Bània? L'Oncle Bània és una obra que va inaugurar aquest any al Festival Temporà de Alta, de Girona. És una obra d'Anton Jehov. Ja sabeu, tots els que escuteu el meu programa, que a mi m'encanta Jehov, que el conec pràcticament, no diré tota la seva obra, perquè és extensa, però conec perfectament l'escriptura de Jehov. I vaig anar a veure aquest Oncle Bània, que està dirigit per un lituà que és Òscaràs Cursonobas. Vale. L'interpretació... O sigui, l'interpretació és fantàstica, maravillosa. No podria dir res més. De veritat. O sigui, hi ha una quantitat d'actors, tots boníssims, per cert, però que tenen un... Saber Foir, saps? Fantàstic. I que val la pena d'anar-hi, només per veure realment el bé que ho fan. Però jo vaig sortir a moltes preguntes d'aquesta obra. Malauradament no estava allà al director, perquè, si no, m'hagués apropat a ell per preguntar-li. Preguntes a nivell de més prou, més tècniques, preguntes de l'argument. A veure, preguntes, a veure. T'explico una mica. A mi no m'agrada fer crítiques, ja ho saps. Però a mi em va sorprendre molt, perquè... El Jehov és maravillós, el seu text, i el coneixo molt, molt bé, tota la literatura d'ell, no? Sí. Llavors, en principi, ja dic, els actors estan fantàstics, són el Ivan Venet, la Raquel Ferri, la Neuell, el Julio Manrique, el Lluís Marco, la Carme Sansa, la Júlia Truñol i el Caspar Vindelman. Tots estan fantàstics. Jo crec que no es pot dir res més. Un deu per a ells, vale? Però vaig sortir a moltes preguntes. A l'escenari n'hi ha un munt de mòbles antics, de mòbles d'època, diguem-ne. I que no tenen espai suficient ni per moure els actors entre ells, perquè han d'estar al centre de l'escenari, tot així, una mica, saps? Amb un tegat, per dir-ho d'alguna manera. Sí. I, en canvi, les cadires de la taula del menjador, les cadires del menjador són de metacril·lato. Que no quadren. Trasparem. O sigui, a mi m'agradaria saber per què ha fet això, no? Però, com això, són moltes preguntes. Després, n'hi ha escenes que intervenen tots els personatges, que te'n recorden a una pel·lícula de Charlotte, perquè la repeteixen, la repeteixen, la repeteixen, el millor, 6 o 7 vegades, amb els mateixos moviments, però més ràpid. Que dius, una mica... I això perquè serveix, no? Jo suposo que tot això tindrà la seva explicació. Estaria bé que li poguessis preguntar a un director. Evidentment, si hagués estat el director, li hagués preguntat tot això, perquè tinc un munt de preguntes que no tenen contestació. Hi ha una escena que, en principi, s'escapa una gallina, van parlant, i tots els sectors baixen de l'escenari, a córrer cuita, buscant la gallina, i es posen a totes les fileres, amb les llanternes i tal. El vestuari no és d'època, que a mi això em sembla molt bé, és intemporal. Pot ser de qualsevol època, perquè és intemporal. Però... Què pinta una llanterna? Una... En una obra... Què pinta un telèfon mòbil? No ho sé. Què pinta una guitarra elèctrica que la toca moltes vegades? I que és un personatge de la obra, vull dir. No és que sigui una música que s'acompanya. És a dir, em va desconcertar molt, molt, molt, molt. I després també una altra cosa que jo no puc entendre, i m'hauria agradat que estigués ell per preguntar-li. Normalment, quan els directors muntem una obra de teatre, sempre pensem, i tu ho saps, perquè hem treballat juntes, també, que és molt difícil transpassar la quarta paret. És a dir, arribar al públic. És difícil. Tothom ha de fer un treball molt ben fet per arribar al públic. No de veu ni de volum, sinó per reaccioni... Per públic, sí. ...davant del que estàs dient. Llavors, la cenografia ja t'he dit. Hi ha el centre de l'escenari, un munt de Mòbles en Montegat, pràximament. I hi ha unes portes corredisses, transparents, que comencen a la obra i ells estan dintre, o sigui, estan darrere de les portes corredisses. Bueno, vale. Quan les obren, resulta que, clar, es van amuntegant les portes, perquè són unes quantes portes, perquè és molt gran, les portes es van amuntegant a darrere d'esquerra. La gent que està dins, que està darrere d'aquestes portes, no es veu. Perquè, clar, són moltes portes, una davant de l'altra. Llavors, la cenografia no crec que serveixi per res. O sigui, és per mi que... Quin sentit té, no? Està exacte. Està molestant per veure la interpretació dels actors. I després, una cosa que també em va sorprendre molt, és que, clar, quan obren el teló, davant d'aquesta porta de vidre, hi ha un bagul i dos maletes. Jo, quan ho vaig veure, vaig pensar... Ja sé per què és. Perquè, clar, arriba un dels personatges arriba, a aquesta casa, i vaig pensar, deu ser l'equipatge d'aquesta persona, d'aquestes dues persones que arriben. Però arriben els personatges bastant després, de que comenci la obra, fan la obra tota sencera, acaba la obra tota sencera, i el bagul i les maletes continuen en el mateix lloc. Ningú les ha tocat. O sigui, quin és el sentit, no? De ver què has posat allà? Clar, perquè jo, quan vaig veure les maletes, vaig pensar... Com que venen dos de fora, aquest és l'equipatge, no? És el que vaig pensar jo. Però, clar, una cosa que no es mou en tota la funció, i que acaba la funció i els dos personatges marxen. I les maletes continuen allà, quin sentit té? I a més a més, això li vaig preguntar a una de les persones de l'equip, perquè pràcticament tots són amics meus, i li vaig preguntar per què el de les maletes no ho sabien. Tampoc, tampoc ho sabien, no ho sabien. Però, a més a més, és que li vaig comentar, que, a més a més, quan vosaltres esteu asseguts darrere, jo, que estava a la fila 6, una bona fila, dic, només veia des del pit cap a dalt. O sigui, no veies tot? No, o sigui, veia des del pit, des del pit... Des de la cintura fins al món? Exacte. No, fins i tot des de la cintura, no, des de més a dalt de la cintura. O sigui, vols dir que estava com si estiguessis molt a prop, com si estiguessis a la fila 1, que quan estàs molt a prop no veus només... Perquè estava tapat per al bagul i les dues maletes. Saps què vull dir? Sí. I llavors ho vaig comentar. I això sí que em van donar una resposta perquè em van dir... Ah, és que, on la vam fer, no era teatre a l'italiana. I què vol dir això del teatre a l'italiana? El teatre a l'italiana és el teatre típic que té un escenari. Tu pots fer una obra de teatre a peuplà, que és sense escenari, o pots fer-lo en un escenari més baixet o més alt, saps què vull dir? En una... Com es diu? Una plataforma, una tarima. Una tarima, una tarima, no? Això ja vaig pensar. Bueno, vale. També molestaria, però menys. Llavors vaig sortir molt de sabuda. Molt de sabuda. Tot i que... Tu anaves amb la il·lusió de xacó, no? Els elements del voltant van fer que no poguessis... I després també vaig veure que entre... Entre la gent del públic quan vam sortir i tal... Bueno, quan vam sortir. Després d'explicar una altra d'enigdota. Vaig sentir comentaris i... Clar, si tu no saps la història d'acabar, jo perquè me la sé sencera, no? Però hi havia moltes dubtes de qui era aquí. Quina relació tenien uns... Entre personatges... Entre personatges i personatges. No queda clara, diguem-ne, la relació entre ells, no? Vale. I no sé, em sembla... Em fa pena dir-ho, però... Perquè és un director com la copa d'un Pino. Vull dir que és un gran director. Un gran director. Que ha fet coses magnífiques. Però, jo concretament, d'aquest xehof, doncs... Fluixet. No et va agradar. No diria fluixet, perquè s'han posat totes les mitjans... Avui dos i por a ver, vale? Però, amb unes coses que no s'entén, que baixin tots els actors allà per al públic, en una obra que és seriosa, que no és de humor, a buscar la gallina, i es fiquin entremis de les cadires per buscar la cadira... No sé, coses molt... I llavors, bueno, em vaig quedar una mica... Surpresa. Sí, la veritat que sí. L'Òscar Escurso Nova és un gran director de teatre. Però, a mi, personalment, aquesta versió que he fet de l'oncle Banià no m'ha arribat. No t'acabes de... Perquè barreixa coses molt modernes, molt antigues. Comences per als mobles, que són antiquíssims, de Casa Bona de 1.800, per entendre'ns, que estan tots allà muntegats al centre de l'escenari, perquè, si no, no es veuria res, perquè està la... la finestra, no?, amb totes les portes obertes, i no es veu als laterals. I després, doncs, hi ha... Aquestes detalls, no?, de les cadires de metacril·lator, del telèfon mòbil, de la guitarra elèctrica... O sigui, no sé què ha volgut dir. Que t'han descol·locat. T'has d'esperar una cosa amb check-off i, en canvi, amb... Sí. Les escenes aquestes que repeteixen, no sé, 5 o 6 vegades, cada vegada més depressa, fent els mateixos moviments tots plegats, com si estiguessis bé i bé... I a la Carme Sansa, per què no li vas preguntar? A la Carme Sansa ho hem estat molt estona parlant amb ella, i em va explicar coses que no puc ara mateix dir-ho. O sigui, jo estic... Vale, vale. Jo estic dient la meva opinió del que vaig veure. Com que es diu que eren preguntes sense resposta, dic, potser, però que això són preguntes que potser li has de fer més al director. La única pregunta que em va respondre, no precisament a la Carme Sansa, perquè ja dic que pràcticament tots els sectors que surten són... Amics meus, mira, la Carme he treballat amb ella... La Carme, perquè és la que vam trucar al programa passat. A la Anagüell també he treballat amb ella, a la Júlia Truñol també, que està magnífica i està creixent molt com a actriu, vull dir que conec. A Julio Manrique em va sorprendre, Julio Manrique, perquè fa una interpretació magnífica. Magnífica. I, a més a més, amb un registre que jo no l'havia vist mai. Ho he fixat. O sigui, que em vaig sorprendre molt quan vaig veure... Sorpresa cap en posició, clar. Sí, sí, Julio Manrique, en un moment donat, que salta i s'espera i vaig quedar-me al·lucinada. O sigui, els actors estan fantàstics, tots, tots. Però la posada en escena, i tots aquests detalls que no entens per què es fan, doncs et quedes una mica així. De totes maneres, aquesta obra vindrà al lliure. Ja ho vam comentar l'altre dia. Quan vingui al lliure, si ve el director, demanaré una entrevista amb ell. Oh, mira. Perquè m'agradaria molt acabar d'esbrinar algunes coses. Exacte, perquè no sé què ha volgut dir amb aquests detalls tan moderns, per dir-ho d'alguna manera, i aquests detalls tan, tan, tan antics, saps què vull dir? Que t'agradaria entendre, o sigui. Exacte, o sigui, que si quan s'estreni el lliure, ve el director, intentaré posar-me en contacte amb ell, perquè m'expliqui tot això, i si podem compartir-lo amb tots els ullens, millor que millor. Effectivament. Res més, han quedat dues cosetes, però ja... Ja m'ho donem per acabar. M'ho donem per acabar, mai que jo crec que els ullens tenen diferents opcions. Si m'hagués acabat alguna cosa del que hem comentat avui, potser em quedaria amb l'autònomos musical, eh? Vale, doncs mira. Divendres 22, o sigui, aquest divendrat. No, que... No, ja, aquests ja no. És massa, és massa ràpid, no? Potser millor partates el 19 de novembre. Sí, 19 de novembre, sí. Potser per aquesta. El teatre Victòria. Autònomos el musical, m'encanta. A mi la veritat de tot el que he recollit aquesta setmana, jo faig el recull de tot el que s'està fent, en coses que a mi m'agradaria en veure. Clar, òbviament. Però n'hi ha moltíssimes més coses, lògicament, eh? Però no dona per tant, a l'espai. Molt bé, doncs, mai que... una abraçada i... Escolta'm, ens tornem a trobar la setmana vinent, eh? Molt bé, adéu, bon cap de setmana. Aprofiteu les festes de tardor. Vet aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestre Rosa Sençal. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. I felt so fine. It was like the worst. Nothing left on my mind. It was like Rockaway Beach in the month of June. I wish that I could see you soon. I had no plans to meet you, baby. I had a million things to do, baby. But he hit my heart for the hot food. I wish that I could see you soon. The angels go. How long do you can see her? And I'm like, there's sooner the better. Do you really think she will wait for you? Well, I have no way to say it. There's nothing I can do. I have no way to say it. There's nothing I can do. Now listen. Now that I am across the sea, I wonder if you're gonna wait for me or you're gonna find a new boy to spoon. I wish that I could see you soon. And if you wait a little, my pretty friend, until I come back to hold your hand, we'll be like bugs when they break through a cocoon. You know, I wish that I could see you soon. It'd been a while since I felt like this, and now I've found someone I really miss. Under the sun, under the moon, I wish that I could see you soon, angels. How long to can see her? And I'm like, there's sooner the better. Do you really think she will wait for you? And I'm like, there's no way to say it. There's nothing I can do. Well, there's no way to say it. There's nothing I can do. Angels again. How long to can see her? And I'm like, well, there's sooner the better. Do you really think she will wait for you? And I'm like, there's no way to say it. There's nothing I can do. Well, there's no way to say it. There's nothing I can do. Well, there's no way to say it. There's nothing I can do. No way to say it. I'm like, there's no way to say it. Gràcies per veure'ns. I ara ens toca escoltar l'informatiu de les notícies de Sant Just. Actualitat del poble de la mà de Lua López. Remés, que acabeu de passar bona tarda de dijous. I això, que us esperem demà. Tot seguit.