Pares totes, ràdio d'Espèl, Cinturits, ràdio d'Espèl, La ràdio de Sant Just, Durant el 8.1. Ràdio d'Espèl, Durant el 8.1. Ràdio d'Espèl, Durant el 8.1. Moltes tardes en Just, passen 10 minuts a la 5 de la tarda d'avui, dimarts 26 d'octubre, benvinguts i benvingudes i ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a la majora municipal de Sant Just. Soc la Núria Garcia i esteu amics cada dia de 21 divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui, a primera hora que tenim, d'aquí fins les 6, farem un repàs de les afamèrides que van passar al dia com avui i també als dies internacionals. Després, a continuació, escoltarem a la Marc Busquets l'avissada gana del Col·legi que consisteix a aquesta professió desconeguda a dia d'avui, però cada cop més necessària. Ja que demà és el dia mundial. Després, a segona part de l'arrem, a partir de les 6, farem l'espai de medi ambient i ecologisme amb l'arbre gullom. I acabarem el programa amb recomanacions literàries del llibreter Sant Just en Carnau Consul, propietari d'aquell llibreter, que també ens parlarà de l'arrancada del novembre literari aquest proper dijous 28 d'octubre a la llibreria. Tot això serà de seguida. Avui, amb un tema musical de Rigoberta Bandini, comencem el tema es titula Two Many Drugs. Record series No tenia ganes de saltar una vez más. No tenía ganas de saltar una vez más. Me quedé de lado sin saber reaccionar. Son muchos años buscando aquí la felicidad o el despertar. Y es que ningún lugar es el erróneo que más da todo andará. Pero mi cuerpo está tan alto de tambalear. Too many drugs, muy poco espíritu. And I love drugs, and I love espíritu. Ven a bailar, ven con tu espíritu. Y me voy, sigo el camino, nos vemos ahora a las 6 en el café. Me voy, ahora hablaremos de que todo estará bien tomando un té. Y a las 6 debatiremos sobre qué es lo que hay que hacer para crecer. Me voy, todo está bien porque es que siempre estuvo bien y estará bien. Me voy, sigo el camino y conmiego ya veré cómo lo haré. Me voy de aquí, me voy ya. Too many drugs, muy poco espíritu. And I love drugs, and I love espíritu. Ven a bailar, ven con tu espíritu. No existe más, sólo hay espíritu. Y es que yo siempre intentando entender cosas que tienen que ver con el ser. Y es que yo siempre intentando soñar. Y al final todo reside en mirar. Que dentro yo tengo un palacio real lleno de cuartos donde patinar. Too many drugs, muy poco espíritu. And I love drugs, and I love espíritu. Ven a bailar, ven con tu espíritu. No existe más, sólo hay espíritu. Mueve tu espíritu con un esqueleto. Mueve tu espíritu con un esqueleto. Mueve tu espíritu con un esqueleto. Mueve tu espíritu con un esqueleto. Mueve tu espíritu con un esqueleto. Aquest i març, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Vinga, seguim aquí al programa de ràdio i ara passarem a parlar dels dies internacionals i les afamèrides. Comencem amb un dia curiós. Es celebra cada 26 d'octubre i es fa una mica a moda anecdòtic per humanitzar el membre de la família que causa sempre més disputes i més polèmiques des de fa diverses generacions. Es tracta de la sogra. El nom de sogra ve del llatí vulgar sogra i del llatí clàssic socrus, que significa mare del marit, mare de l'esposa, en qualsevol cas la mare política. La figura de la sogra genera controversies en el grup familiar i se l'associa generalment a conflictes acudits. També se ha creat aquest dia per millorar la seva imatge i enaltir la seva importància en el rol de les relacions familiars. També hem dit que hi ha un dia a l'avui el dia internacional per la consciència de la comunitat intersexual. És anomenat dia simplement de la intersexualitat i l'objectiu és el de fomentar respecte als drets humans de les persones intersexuals. Es commemora precisament un 26 d'octubre perquè, el dia com avui, però de l'any 1996, es va fer la primera manifestació pública en defensa de les persones intersexuals. Es va celebrar justament a la ciutat de Boston, organitzada per l'Acadèmia Americana de Pediatria. L'autentic motiu de la creació d'aquesta femèrida és respectar els drets humans de les persones intersexuals que moltes ocasions no es comprenen ni tampoc es respecten. Qui és la intersexualitat per això? La intersexualitat és una variació en el cos en relació amb la sexualitat i es manifesta de formes diferents, sempre obvies. Per exemple, una persona intersexual pot tenir vagina i vulva, però no tenir úter. Un altre exemple seria una persona amb un òrgan erectil, poc desenvolupat, en forma entre un clitoris i un penis, poc desenvolupat. Es caracteritza sempre per aquesta ambigüetatge ni tal variable i es pot manifestar en qualsevol moment, des del naixement, fins a la data adulta. Les persones intersexuals s'enfronten a problemes de diversa índola. I del que es tracta en aquest dia és el de conscienciar sobre l'existència d'aquestes persones i respectar els seus desitjos i d'anormalitzar també la situació. Així com també aconseguir el respecte dels drets humans, dels cadutes les persones, ens mereixem. En primer lloc, per exemple, hi ha la polèmica oberta sobre les intervencions quirúrgiques. Moltes persones intersexuals se les fan, per exemple els babès o nens i nenes petits, amb aquestes característiques d'intersexualitat i es critica que es passi sense el seu consentiment o el coneixement informat, ja que es basen en el paradigma sexual binari. El motiu de realitzar aquestes operacions, per exemple, és que en molts casos les persones a l'arribada de la data adulta tenen ja problemes de reproducció o inclús també problemes amb les relacions sexuals. Els tractors d'aquesta pràctica denuncien que no es té en compte la diversitat amb la que cadascú neix. Vinga, doncs passem ara a les afamèrides. 26 d'octubre és el 290 novedia de l'any del calendari Gregoriam i ens en queden 66 per acabar el 2021 i començar el 2022. Coses que van passar avalls, un 26 d'octubre del 1986, a la Colla, el jove de Txequets avalls, van descarregar per primera vegada del segle XX, el III amb 9 en forra durant la Dia de Santa Úrsula. També tenim que, per exemple, a Molins de Rei, els castellers de Barcelona, van descarregar el 2008 per primera vegada, en la seva història, el Pilar de Sis. Fets que van passar a la resta del món, a nivell més internacional, tenim que el 2015, un terratrèmol de magnitud 7,5 va colpejar la regió de Indokush, va causar gairebé 400 morts i més de 2.600 ferits, principalment a Paquistan i també a l'Afganistan. Persones que van néixer, també, un 26 d'octubre, doncs bé, per exemple, és el cas de Josep Esther Borras, líder de la CNT, va néixer a Berga l'any 1913. També és el cas del bioquímic català Joan Oro, ell va néixer llei del 1923, va morir l'any 2004. I també el naixement amb enrereza de Manel Estiarte, waterpolista català, ell encara és viu. També celebrem, a nivell més internacional, naixements com, per exemple, Éric Ericsson, director d'acori Profesió de Direcció Coral, Suec, va néixer a Suecia el 1918. També avui, el dia com avui, un 26 d'octubre, va néixer l'Ars Peter Hansen, va néixer a Illinois el 1952, ell és economista estadounidèc. I també és l'aniversari de Baltasar Garzón, magistrat espanyol, va néixer el 1955 a JN, i també és l'aniversari d'Evo Morales, dirigent, campareó, polític i activista primer president indígena de Bolivia. Va néixer a una ciutat anomenada Isalvi, a Bolivia, l'any 1959, hem dit. I, el dia com avui, també van haver-hi algunes morts, i és el cas d'Àndric Fontana, empresari polític Rausenc, ell va morir a Madrid, el 1989. També és el cas de personatges més internacionals, com l'Anna d'Àustria, un arc a Consor d'Espanya, pel seu matrimoni amb Felip II de Castella. I la mare de Felip III va morir a Badajó del 1580. Tots som iguals, ens supeguem amb la mateixa pedra. Tants cops abans ens ha fet baixar el cap. Quantes lliçons ens ha donat la història. És el moment de recordar qui som. Seguirem endavant, seguirem lluitant i tenim tampoc a perdre per la bulli per demà, pels que hem d'arribar fins a conquerir la glòria. El sem les veus com si fossin espases, sense l'avui mai no tindrem demà. La convicció és la nostra cuirassa, plantarem cada aquell que ens vulgui mal. És la patia el que ens torna dèbils, és la verícia el que ens tornes claus, serà l'únior el que ens faci forts lliures, serà l'amor el que ens farà minors. Seguirem endavant, seguirem lluitant i tenim tampoc a perdre per la bulli per demà, pels que hem d'arribar fins a conquerir la glòria. L'espurra del canvi comença amb un mateix. La força dels somnis és l'arma de l'ales. Seguirem endavant, seguirem lluitant i tenim tampoc a perdre per la bulli per demà, pels que hem d'arribar fins a conquerir la glòria. Seguirem endavant, seguirem lluitant i tenim tampoc a perdre per la bulli per demà, pels que hem d'arribar fins a conquerir la glòria. Seguirem endavant, seguirem lluitant i tenim tampoc a perdre per la bulli per demà, pels que hem d'arribar fins a conquerir la glòria. Seguirem endavant. Comencem amb el seu app. Tens cansat d'haver d'anar a comprar a Barcelona? Busques una cosa en concret? Deixa de buscar. La teva resposta està molt més a prop del que et penses. Està de fet a la porta de casa. Sanjos Market sense anar més lluny. Comper els teus comerços de sempre. Ara online. de qualitat i del comerç local a un clic de distància. Alimentació, moda, salut, tot el que et puguis imaginar. No perdis més el temps i aconsegueix productes locals a bon preu, afavorint el comerç de proximitat. Compre Sant Just, serà més lluny. Sant Just Market. Més informació a la plataforma SantJustMarket.cat Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esber. Cada 27 d'octubre, des del 2010, es celebra el dia mundial de la teràpia ocupacional. Per tant, demà, que serà dimecres 27, els il·lés terapèutes ocupacionals reivindicaran la seva professió a nivell global. Tenim la sort de tenir la visió de la Mar Busquets, que és la visa de gana del col·legi de terapèutes ocupacionals de Catalunya. Bona tarda, Mar. Bona tarda. Bé, tenim algunes preguntes a fer-te, perquè la professió, pensem que no és prou coneguda. Explica'ns una mica quina és la tasca que feu els terapèutes ocupacionals. Què us dediqueu? Doncs mira, la professió de la teràpia ocupacional té com a objectiu, diguéssim, buscar l'autonomia, el benestar, la qualitat de vida de les persones, però a través de l'ocupació, que per entendre'ns les ocupacions serien com les activitats. Per tant, el teràpia ocupacional és com l'espacialista en les ocupacions de les persones. I és una feina vocacional? És a dir, tu senties que t'havies de dedicar a això? Sí, bé. Crec que ningú, quan es fos estudiar teràpia ocupacional, sap ben bé d'aquest tracte, però penso que és com totes les professions que al final treballes amb les persones per ajudar-les, totes aquestes professions per mi han de ser vocacionals. I en quin àmbit està enfocada la professió? És a dir, és una professió més de la branca social, de la branca sanitària? Doncs mira, aquesta professió és tan social com sanitària. Vull dir, pots dedicar més d'un àmbit més social, tipus residències, sempre ocupacionals, etcètera, com a un àmbit molt més sanitàri. I tant parlem de temes de salut mental, de rehabilitació física, de temes d'un rotel d'envolupament, de temes d'integració, de totes aquelles situacions en què l'ocupació està alterada. I la teràpia ocupacional suposo que també va lligada a altres professions, perquè el fet d'estar vinculat en la part més social i també a la més sanitària, sí, al dia a dia. Sí, al dia a dia. Si és més de l'àmbit social, segurament ens coordinaràs amb educadors socials, treballadors socials, integradors socials. En canvi, si treballes més d'un àmbit sanitari, doncs surts amb psicòlegs, i hi ha classes, metges, informària, etcètera, però sí, sí, sembla que no hi ha cap teràpia ocupacional, pràcticament, no sé què siguin autònoms, que no es trobi treballant en equip. En quin moment nosaltres sabem que hem d'anar a veure o que hem de fer una visita a un teràpia ocupacional? Quines són aquestes senyals d'alarma? O allò que diguis, potser hauria d'anar-hi, no? Doncs mira, com et deia, el teràpia ocupacional treballa amb ocupació. En el moment en què notem que una de les nostres activitats del dia a dia, o les nostres rutines, estan alterades, allà és quan hi pot intervenir un teràpia ocupacional. T'ensigui per què deixes de fer coses, com per exemple més, com per què no pots fer de la mateixa manera, com per què les tens alterades, qualsevol motiu d'aquest, és el moment en què pot intervenir un teràpia ocupacional. Tu suposo que com a terepeuta vas estudiar a aquesta carrera, quines habilitats m'agrada tenir algú per ser un bon teràpia ocupacional? Doncs mira, primer de tot, penso que és superimportant en qualsevol professió que treballes amb les persones és l'empatia. I després fa ser molt creatiu. Molt creatiu, perquè moltes vegades has d'innovar sobre l'improvïtat. Per exemple? En algun tallet? Tant perquè et fa el dinmaterial que a vegades passa, perquè falta cursos, com perquè a l'ocupació les activitats són infinites, amb pacients en què les seves ocupacions significatives, que tenen un sentit per ell, són coses que tu no t'havies plantejat i has de poder adaptar i innovar. I les activitats que proposeu són les mateixes, és a dir, són útiles en totes els col·lectius, és a dir, allò que proposeu, per exemple, en un col·lectiu de gent gran, és el mateix que penseu per a adolescents, per exemple? No, evidentment no. Ni serà el mateix. Evidentment, per a capa d'edat, és molt diferent les ocupacions significatives que pot tenir una persona a la tercera edat que un adolescent. Segurament difereixen molt, però segurament no serà la mateixa de cada adolescent. Les mateixes activitats cadascú tenen un valor diferent a cada ocupació. Per tant, hem de fer un pla d'intervenció que no només es basa en activitats, però molt diferent per a cada persona i adaptar els seus interessos o les seves capacitats. D'acord. I abans, al principi de tot, que era una professió, no m'has aconegut fins ara, tu penses que és així realment, que s'està obrint camí la teràpia ocupacional? En quina posició la veus? Sí, aquí al nostre país la veritat és que cada vegada penso que es coneix més, que és el cotoc, més el col·legi, el cotoc. Intendem cada vegada fer més accions per visualitzar la teràpia ocupacional de nivell institucional com a nivell de la ciutadania, però crec que ens queda molt camí per recórrer encara. Suposo que és un col·legi dels més recents. Sí, va crear el 2013. Vull dir que té poca trajectòria encara. Encara li queda un llarg recorregut. I tant. Creus que en un futur tenent en compte totes les conseqüències que hi ha hagut ara pel malestar social, temes de salut mental pel Covid, els hospitals, els caps i els centres mèdics és més necessari ara, la figura del teràpia ocupacional? Mira, penso que no és que ara sigui més necessària, ho ha sigut sempre, però ara potser encara està visualitzat més i sobretot que és el lloc on encara no hi som els teràpies ocupacionals és en atenció primària. I allà nosaltres reivindiquem la nostra figura i que pensem que podem ajudar molt a prevenir moltes d'aquestes situacions. No haver d'actuar un cop ja està la salut o la vida alterada, sinó que la nostra idea és poder ajudar a prevenir que les persones no arribin a certs estats. Suposo que en part també el dia mundial demà es faran activitats, no només per visualitzar la vostra professió, sinó també perquè dins de l'àmbit sanitària en aquest cas li dongueu més visibilitat, que li dongueu importància també la professió. A Catalunya, Marc, quants professionals sou més o menys que us ediqueu en la teràpia ocupacional? Doncs mira, col·legiats en tenim aproximadament uns 800, uns 150, però calculem que tenim 45% de teràpeutes ocupacionals col·legiats. També animo als teràpeutes ocupacionals que per tal que pugui invitar a favor de la nostra professió es vagin col·legiants, ja que és una responsabilitat individual de cadascú. A quines universitats o en quins centres a Catalunya, per exemple, us ofereixen aquests estudis? Doncs mira, només es pot estudiar a dos llocs a Catalunya. Una és l'escola universitària d'Informaria i Terapia Occupacional de Terrassa, que per tant hi ha l'autònom, i l'altra és l'HauVis. Un dels problemes que també és la teràpia ocupacional és que les dues universitats són privades. Això dificulta molt l'accés als estudis de teràpia ocupacional. Vale, vale, vale. És que no és el mateix una professió que potser l'imparteixen en totes les universitats, que a més hi ha universitats públiques, privades, i a més que en una professió que només s'imparteixen dos centres, i que a més a més són privats, obviament. Clar, és que molt tothom pot estudiar una carrera privada. I Marc, passejar a la part més personal. A tu, qui és el que et va motivar per ser teràpia ocupacional? On vas estudiar? Doncs, mira, a mi em va motivar que el meu... Jo sempre de petita veia que jo, a la gran, volia cuidar avis i volia ajudar els avis. I la meva àvia, malauradament, va passar una malaltia dels eimers. Llavors, a mi, sempre m'interessava molt tot allò on anava, i jo l'acompanyava i intentava anar a veure què feien. I un dia, així, xerrant amb els professionals, em van recomanar molt que estudies la geràpia ocupacional. I em van deixar existir sessions que feia de teràpia ocupacional i em va agradar molt. Però pels vols de la vida, al final, no m'he dedicat a geriatria fins a la salut mental. Però la meva primera professió era real de la malaltia de la meva àvia. Que bé. I vas estudiar quina de les dues universitats? A la de Terrassa, jo vaig estudiar a la de Terrassa. I com en l'experiència, les recomanes? Sí, i tant, jo penso que és una carrera molt bonica de fer, molt bonica. Per exemple, algunes assignatures que recordis, així que més t'agradessin o que més et crides inatenció? Recordo una, que no recordo molt bé el nom, que es deia com Recursos, que suporta la persona o alguna cosa així, no ho sé. Però que t'ajudava a... Aprengues a fer com un acompanyament a una persona i ho posàvem en pràctica amb un dels nostres companys i amb una persona externa. I a més a més, que hi ha una part sobre el dol i la mort, que aquella assignatura em va emocionar molt. I després, evidentment, em van encantar les pràctiques. Això sí que ho fas en aquesta carrera que fas moltíssimes pràctiques. Jo suposo que els professors, els docents, jo no sé si eren graduats en teràpia ocupacional perquè el seu una carrera bastant jove, per dir-ho així, o eren professionals que venien del món de la infamària, del món de la salumentar, de la fisioterapia? Doncs no, la veritat és que tots els professors que teníem propis de l'únic, com la majoria de professors externs, que venien a fer algunes assignatures o alguna part, vam venir a l'esport pel gran part, eren tots trameuques ocupacionals, potser, en alguna assignatura, una part venia a algun doctor explicant-te alguna cosa més específic, però vam venir... bueno, la veritat és que... Jo crec que és una sort, perquè al final, així, prens en cervesa de teràpia ocupacional. I ens has dit també que tu, el tema de la gent gran, et criava molt l'atenció al principi, però que per casualitats de la vida has acabat de patar la salut mental. Explica'ns un mica el teu dia a dia amb la gent de salut mental, o què és el que més t'agrada de fer amb ells, quines coses, o tallers has proposat? Mira, a mi el que més m'agrada, perquè a vegades els professors professionals, com ens etiqueten, que fem activitats i fem tallers. I sí, és una part. Però el més important és el procés que fem amb la persona, perquè el taller és com per entretenir, i no és això, perquè per això no és una carrera. Si no, a mi el que més m'agrada és acompanyar les persones en tot aquest procés, sobretot en salut mental. La primera vegada que els veus acostumen a estar molt malament. Però a mi de que surteu un procés i que aconsegueixes fer un bon vincle terapeutic, com aquella persona va progressant, va millorant, s'hi sent més a gust, que va a fer en confiança, com per explicar-te i terminar les coses, per mi això és supergratificant. Clar, i no té difícil el tema de crear primer el vincle amb les persones després, quan estan millor a ver t'han d'anar separant, o per canvis de feina, separar-te... Sí, evidentment, és... Inhabitablement, són persones, i hi ha coses que també t'has gestionat. Però penso que és molt important, que els parapeutes ocupacionals també a la vegada ens treballen, totes aquestes situacions, perquè si al final ens deixem emportar per les nostres emocions, podem perjudicar a l'Ojuani, que al final és el més important d'aquella relació. Llavors, evidentment, s'ha de fer un treball personal, però no deixo de ser, si al final et límites de no tenir aquesta relació, perquè no t'estima la tu, al final el que et facis no l'ajuda a l'altra. Bueno, suposo que és com una mica que els hi deu passar també en els psicòlegs. Sí, i vulguis donar a altres professions que potser no... vull dir, un professor, per exemple, segur que agafa molt carinyo els seus alumnes, i l'any següent passen de curti i no segueix. Però al final també és maco veure'ls com volen, i dir que hi ha una part de tu que dius, ai, potser el trobaré a faltar, però hi ha una altra part que dius, ostres, si els em va, és perquè està molt millor, vull dir que te n'alegres tant. Deixem aquí la trucada, si et sembla, ha estat un plaer parlar amb tu, tenir-te aquesta tarda, aquí als altaveus de ràdio d'Esvern. Realment, moltes gràcies per visualitzar la teràpia confessional. Que vagi bé, i demà, dia 27, a celebrar-ho, doncs, eh? Moltes gràcies. Adéu. Una luz, una mente, que brilla los pies en la orilla, cantabra i l'arnia. Aquí no llegan los peces de acuario, de corbata nudo, i me sobran los duros, de amor de anticuario. I és, entonces, cumbada en la piedra, que te das la vuelta i me dices que sí. Que abandonas las cuatro paredes, las mil y una redes para ser feliz. Será verdad que no aguantas mis mañanas, mis miedos cuando nadie nos daba la razón. Y será verdad que se me han quitado las ganas de estirarte la falda y no que ames la vida. Y será verdad que se me han quitado las ganas de estirarte la falda y no que ames la atención. I sentar en el salón, de que solo soy una especie de extinción. Y esa niña te llena de vida, a la noche cita la luna en la orilla, donde no llegan peces de acuario, de corbata nudo, i me sobran los duros, de amor de anticuario. I és, entonces, cuando es luna nueva, que se da la vuelta i te dice que sí. Que abandonas la corte y riqueza la noble belleza para ser feliz. Será verdad que no aguantas mis mañanas, mis miedos cuando nadie nos daba la razón. Y será verdad que se me han quitado las ganas de estirarte la falda y no que ames la atención. I sentada en el salón, olvide que solo soy esa niña, cansada de oficinas, que se busca la vida cantando esta canción. Y en tu rutina no hay hueco ni cabida, y espacio en tu repisa para esta inspiración. No me pidas por favor, que me olvide una vez más, no me encierres mi amor. En tu acuario de cristal, pues tan solo soy real. Vinga, doncs després de que la Mar ens hagi explicat què és la teràpia ocupacional i per què serveix aquesta professió una mica desconeguda, però que cada cop serà més i més necessària. Passem a uns minuts musicals per tancar la primera hora de la rambla i després seguirem amb més espais. Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial de cinema francès a la fresca. El meu plan era tornar aviat, però al final tot es va anar allargant i els dos vam decidir sortir d'agresca. Se'ns va fer tard, va dir, no agafis pas el cotxe, si vols et pots acabar, que el pis hi tinc un quarto express per convidats. I et deixo aquí sobre un gobre llit, perquè ara no, però després fotrasca. Ja veuràs, si tens que no vols aigua tu mateix, pots fer, pots fer com, si fossis a casa. La manera com va dir bona nit, t'hi va picar a l'olletera, fàcilment malinterpretable. Vaig agorar una nit per la posteritat, fer un cim, fer 8.000, fer calcom, de fer-se el men igualable. Però ja no passava res. Només aquell silenci trencat pel meu somient, potser no era el seu tipus millor que no fer res. I on puc anar per a tufons? I em pres en blanc i negre, hi havia un pòster d'en Govard, potser ell podria dir-me, que em volia volcar. I ja no, I ja no, vull entendre'l però no puc. I ja no, I ja no, I ja no, I ja no, vull entendre'l però no puc. I ja no, I ja no, I ja no, Ei, va dir que en casos com aquest, no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig, sinó d'estar convençut de fer-ho. Jo vaig dir-li ja, però si era i vaig, ella no vol, després que després, tot això acaba siguent un rotllo petatero. Va, com vi de fumar, i en un plenó secuència, una frase magistral, de dones, una dona, la por que ho visc tan saval. L'Anna, de mà, va morsar. Ni tan sols vaig mirar-la, i a l'hora de marxar, ella em va fer un petó, que encara no ho s'interpreta. Vull negar-s'ho. Ai, ja no, ai, ja no, vull entendre un bronoboc. Ai, ja no, ai, ja no. P government! Ai, ja no, ai, ja no. Vull entendre un bronoboc. Aixant-lo, que aixant-lo. Aixant-lo, aixant-lo, aixant-lo. Aixant-lo, aixant-lo, aixant-lo. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dona'ls vida, que et torni a sentir el vent a la cara. Et necessiten, i tu a ells també. Des de Bici sense edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal JustSolidari.cat o en Bici sense edat.cat, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Col·laboren ràdio d'Esvern. Col·laboren ràdio d'Esvern. Col·laboren ràdio d'Esvern. Col·laboren ràdio d'Esvern. Col·laboren ràdio d'Esvern. Col·laboren ràdio d'Esvern. Col·laboren ràdio d'Esvern. Col·laboren ràdio d'Esvern. Col·laboren ràdio d'Esvern. Col·laboren ràdio d'Esvern. Col·laboren ràdio d'Esvern. Col·laboren ràdio d'Esvern. Col·laboren ràdio d'Esvern. Col·laboren ràdio d'Esvern. Col·laboren ràdio d'Esvern. Col·laboren ràdio d'Esvern. Col·laboren ràdio d'Esvern. Col·laboren ràdio d'Esvern. Col·laboren ràdio d'Esvern. Col·laboren ràdio d'Esvern. Col·laboren ràdio d'Esvern. Col·laboren ràdio d'Esvern. Col·laboren ràdio d'Esvern. Col·laboren ràdio d'Esvern. Col·laboren ràdio d'Esvern. Col·laboren ràdio d'Esvern. Col·laboren ràdio d'Esvern. Col·laboren ràdio d'Esvern. Col·laboren ràdio d'Esvern. Col·laboren ràdio d'Esvern. Col·laboren ràdio d'Esvern. Aquest pròxim dijous, 28 d'octubre, es podrà gaudir d'una tertúlia amb la Sant Justenca Irene Pujades, autora del recull de contes als desperfectes. Es tracta d'un recull de 21 contes, que abraçen la grulleria i l'humor negre i que exploren qüestions com els finals, de la miestat, de l'amor, de la vida, els consells dels altres, els periquitos perduts, els bons àpats o la manera sovint esperpèntica, com els humans afrontem les tragèdies. Pujades va guanyar amb els desperfectes al Premi Document de 2020, on l'organització va destacar que havia estat l'edició més disputada i insòlita dels últims anys. Conduirà la tertúlia que començarà a les set del vespre a la Salaes i d'Orcònsul de Can Ginestar, la periodista Carme Verdói. Està organitzada per la biblioteca Joan Margarit i per assistir-hi que, al fin inscripció prèvia, troquen el telèfon. 93-475-6300, o enviant un correu electrònic a b.s.t.justarobadiva.cat. Últims dies per realitzar les inscripcions per la 44ena cursa de Carts de Cuxinets. Les inscripcions estan obertes fins a aquest divendres 29 d'octubre, i recordem que en guany es realitzaran només de manera online, mitjançant la seva pàgina web Carts de Cuxinets.org. De moment, 39 Carts han inscrit a la cursa d'en guany, un número que preocupa, però que es preveu que creixaran gran mesura aquests últims dies. La cursa es dura termes al proper cap de setmana del 13 i 14 de novembre, com sempre els carrers freixes i creu del padró. Finalment, i després de molts canvis de normativa, ja es pot afirmar que en guany, i després d'aquest any d'aturada per la pandèmia, els Carts de Cuxinets sí que podran comptar amb públic, un fet que preocupava molt els senjustangs i senjustenques. S'ha volgut recordar també que l'organització posa Carts de Presta, que a disposició dels corredors i corredores, que no n'hagin agafat abans, i que es poden demanar, en un missatge, seguretat a roba Carts de Cuxinets.org, també fins a aquest proper 29 d'octubre. L'alcalde Joan Vasagany just... L'alcalde Joan Vasagany justifica l'actuació policial de dissabte i diu que s'ha de valorar positivament perquè es van evitar els precedents dels pobles veïns. Hem tingut l'alcalde, els micròfons de ràdio d'Esvern, qui ha fet referència s'han fallut de llobregat i molins de rei, dos pobles on recentment s'han acostat grups d'altres poblacions amb actuacions molt perilloses i un objectiu concret, aprofita les aglomeracions de gent per actuar amb impunitat. Ha indicat que va acceptar i que no se'n penedeix un dispositiu policial impactant i que sap que podia resultar molest. La policia local i Mossos d'Esquadra tenen una llista de persones que havien estat detingudes en aquests dos municipis per haver provocat incidents greus. L'objectiu era evitar que aquestes persones poguessin arribar al recinte de les festes de Tardó. Ha assenyalat així que el resultat és una realitat exitosa i que no s'ha d'amagar. Devan la punta que es van identificar persones de totes les edats, tant menors com majors d'edat, veïns i veïnes del poble. L'alcalde ha assenyalat que no es pot identificar només a unes persones concretes. En aquest cas, però, ha remarcat que la totalitat de la gent identificada eren persones sense cap tipus d'entassadent. Ha exposat així que no veu la problemàtica en ensenyar la identificació que no es té cap entassadent ni mala intenció. Respecte a les persones que s'han pogut sentir acorralades o incòmodes davant d'aquest desplegament policial, la majoria d'ells joves, molts menors d'edat, no s'ha volgut donar des del consistòric cap disculpen i un enteniment respecte a aquest col·lectiu. Com a alcalde ha assenyalat que amb els entassadents que hi havia no es podia permetre no fer res. Ha assenyalat que, sense cap mena d'adopte, prefereix anar a aquestes molèsties que ve d'alamentafets més greus. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat s'enjust tenc els senjors notícies de la set del vespre. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació. Tornem amb més informació. Tornem amb més informació. Tornem amb més informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació. Tornem amb més informació. Tornem amb més informació. Tornem amb més informació.