... Smooth jazz club. Catalunya Ràdio, les notícies de la CINI. Bona tarda, us informa qui li ens hauria. L'exvisa president del Parlament Josep Costa, que ha estat detingut avui per part per ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, no ha arribat a declarar aquest jutjat perquè no reconeix a la magistrada que l'investiga per desobediència. A la sortida ha anunciat accions legals contra la seva detenció d'avui per desproporcionada. Josep Costa no es va presentar el mes passat a la primera citació. Junts per Catalunya veu com una provocació que l'hagin detingut precisament avui, que es va fer a 4 anys de l'adecuadació d'independència de Catalunya. Notícies breus, Núria Paraire. El Parlament ha descartat aquesta tarda fer una moratòria en l'ús de projectils de fons per part dels Mossos d'Esquadra. La Comissió d'Interior de la Cambra ha rebutjat una moció dels comuns que demanava aquesta moratòria pel perill segons han dit que comporten. En aquest sentit han recordat que en els últims anys diverses persones que participaven en manifestacions han perdut un ull per aquests projectils. Els comuns només han tingut el suport de la CUP. La resta de grups ja han votat en contra, recordant que la setmana que ve es constituirà una comissió al Parlament sobre el model policial en què s'haurà de debatre sobre aquesta qüestió. Sentim Marc Parés dels Comuns i Carles Castillo d'Esquerra. Es donarà un any de treball. Per tant, nosaltres creiem que, mentre estan, no es pot continuar utilitzant ni aquesta eina policial i s'utilitzen cap que es pot fer-se amb l'actual protocol. Si hi ha una comissió d'estudi en el mar del qual s'ha d'estudiar tot això, seria més rigorós arribar una setmana de conclusió d'aquesta comissió d'estudi. El Tribunal Constitucional tomba el segon estat d'alarma igual que va fer amb el primer. La decisió arriba després d'un recurs de l'extrema dreta Vox i s'ha pres per una majoria de 6 vots a favor i 4 en contra. Aquesta sentència representa un nou cop a l'estratègia jurídica del govern de Pedro Sánchez per fer front a la pandèmia. El Senat italià bloqueja la provació definitiva del projecte de llei contra l'homofòbia que té l'oposició frontal de l'extrema dreta i del Bàtica. En un vot secret reclamat per la Lliga i Germans d'Itàlia, la cambra alta ha tombat el projecte per 154 vots contra 131 i no es podrà tornar a votar fins d'aquí 6 mesos. El text ha dubtat pels diputats fa prop d'un any, però veu que estiga els actes de discriminació i incitació de la violència contra gais, lesvianes, transgèneres i discapacitats. El promotor de la llei, el diputat del Partit Democràtic, Alessandro Sán, ha qualificat la votació de pàgina negra per la de la democràcia. El festival LLUM-BCN torna a la ciutat aquest novembre en unes dades excepcionals després d'haver-se suspès l'any passat per la pandèmia. El certamen de fet ja prepara el retorn al format habitual al febrer del 2022. Però de moment aquesta decena d'edició del festival Darles Lomínicas, que és un festival molt important per a la ciutat, es farà del 5 al 7 de novembre al poble nou, com a escenari principal, i incorpora una trentena d'installacions. L'esdeveniment és un gran laboratori del paisatge nocturn i acollirà 15 artistes locals i internacionals i 16 escoles de disseny, arquitectura, art i il·luminació de Barcelona. El delegat de drets culturals de l'Ajuntament, Daniel Granados, destaca la importància que té per la ciutat. Un festival que és un festival molt important per a aquesta ciutat, que es projecta cap al futur per diverses raons. I sempre diem conjuntament amb la Mercè, amb les festes de Barcelona, que segurament és el festival públic més important que passa a l'espai públic. Esports, Sónio Leart. En futbol sala el Barça ha guanyat allavant a la fase de grups de la Champions, que juga a l'Itoània, ho han fet per dos gols a nou i al lli desportiu està jugant des de dos quarts de cinc al camp de l'ebro. Als quarts de final de la Copa Federació de Futbol, al minut 33, l'empat és a zero. A les cinc, ara, començarà l'Uni Girona, que juga a la pista del Dineu de Crusc, de Rússia, dins l'Eurolíga Famerina de Bàsquet. I el Barça ja és a Madrid, on aquesta tarda a les set, juga al camp del Rai, on no hi serà en sofati, s'ha quedat a Barcelona per molèsties al Genoll Dret. També a les set comença el Mallorca Sevilla, a Madrid o Sassuna, i a l'Eurocamp Masculina de Bàter Polo, quarts de final, a les 8 Sabadell, Sabona d'Itàlia i 3 Quartanou, Barcelona, Zublo de Budapest. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa-lo a l'OPEF. Torna el novembre, literària Sant Just d'Esvern, que es tradueix en el llibre i la lectura, com a part essencial a la nostra vida, tal com explica Ireneva i Eho en el manifest per la lectura. A través de recitar els clubs de lectura, xerrades i presentacions de llibres entre d'altres activitats, es deixarà patir en la importància que la lectura i els llibres sempre han tingut i tenen a la nostra civilització. Una iniciativa impulsada per l'Ajuntament i la Biblioteca Joan Margarit, amb la col·laboració de Cal Lliberté, el Centre d'Estudis Sant Just Tengs i el Casal de Joves entre d'altres. Podeu consultar el conjunt d'activitats que ompliran l'edició d'en guany a l'agenda de Sant Just.cat. Demà dijous a partir de les set del vespre se celebra el ple municipal ordinari, corresponent el mes d'octubre. Per primera vegada, des de l'inici de la pandèmia i com a conseqüència del relaxament de les mesures sanitàries, la sessió planària serà oberta amb un límit d'aforament de 21 persones de públic. A l'inici de la sessió, el Ejabadi Euguet prendrà possessió com a regidor del grup municipal Coopamun, en substitució de Carles Garcia-Sales, que va renunciar al carreg el ple de Juliol. El punt més destacat del ple d'octubre és la votació de les ordenances fiscals per al 2022. La proposta que porta ple l'equip de govern preveu un increment del 3,5% del tipus impositiu de libi, un 5% en el cas dels vents imòbles de característiques especials. D'altra banda, la proposta d'ordenances contempla una congelació de la taxa d'autoritzacions i llicències d'activitats i la taxa de llicències urbanístiques com a mesura de promoció de l'activitat econòmica. El ple es podrà seguir a través del canal de YouTube de l'Ajuntament. Amb el retorn a la presencialitat, el públic podrà intervenir en el torn de preus i preguntes i, per tant, es tanca el canal de preus i preguntes per correu electrònic. Cap a finals del primer trimestre de l'any 20 hi haurà lloc l'Assemblea General Ordinaria de la Teneu. Per primera vegada s'ha volgut avisar els socis i socies de la Teneu amb molta entelació per un fet important. L'actual junta, formada per Jaume Campressiós, Manel Ripoll i Albert Maciat, deixarà els seus càrrecs. En una carta dirigida als socis i socies, han volgut explicar que deixen els seus càrrecs perquè arriben a la seva fi. I ni volen optar, noves relacions ni estatuariament és possible. Creuen també que cal donar pas a noves persones que portin nous punts de vista i maneres de fer? Per altra banda, han volgut afegir que ja porten 10 anys el capdavant de la Teneu amb dedicació absoluta i que tenen ganes de veure'l des d'una altra perspectiva. I això és tot, tornem amb més informació del Vullatí Orarí de les 6 de la Tarda, fins ara mateix. Ràdio d'Esfer 98.1 Ràdio d'Esfer 98.1 Bona tarda, Sant Just. Passem 9 minuts de l'estim de la Tarda d'avui, dimecres 27 d'octubre. Benvinguts i benvingudes a la ram del magazine de tardes de Ràdio d'Esfer i esteu sintonitzant el 98.1 FM a la Mísora Municipal de Sant Just. Soc la Núria García, i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la Tarda. Avui, a primera hora que tenim, tot fet d'aquí i fins a les 6 farem un repàs a les afamèrides que m'han passat el dia com avui i també als dies internacionals. I a continuació, rebrem a l'estudi els nois de cinema en Pol i el Marco, per fer tertúlia. Després, a les 1a part de la Rambla i a partir de les 6, seguirem amb tertúlies però aquest cop d'actualitat i ho farem amb 3 dones en majúscules. Ho farem amb la Rosa Maria Maristany, la Natàlia Párez i també la Bea. Tot això serà de seguida. Ara us deixo amb un tema musical que, de fet, ens el va presentar l'Andreas Maratz aquí, a la secció de novetats musicals. Es diu, torna a casa i no us deixeu enganyar pel títol perquè és un tema en italià del famós grup de rock maneskin, guanyador de l'Enterior Festival Eurovisió. Aquí us el deixo. Bona nit. Esperem. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Vinga, doncs passen 15 minuts de les 5 i ara seguirem parlant de les afamèrides i també dels dies internacionals. Avui tenim 3 dies especials. Primer de tot, del dia mundial de la teràpia ocupacional. Ja ho vam comentar. Ahir vam estar parlant de fet amb la visa de gana del col·legi oficial de terepeutes ocupacionals de Catalunya amb la Mar Busquets. En pasta destacant que, de moment, aquesta professió és una professió bastant desconeguda, però que cada cop haurà de ser més necessària en els centres mèdics, a les residències de gent gran, en centres per adolescents, etc. Bé, és una afamèrida que celebra des de l'any 2010 i qui ho proclama és la Federació Mundial de Teràpia Occupacional. Avui, per altra banda, també tenim que és el dia mundial del patrimoni audiovisual. Aquesta data la va proposar, la va proclamar de fet la ONU i es fa des de l'any 2005, perquè es celebra el 27 d'octubre. Les pel·lícules, el cinema, programes de ràdio i de tele, així com també gravacions audio i vídeo, són documents que aguarden informació important per la memòria històrica dels pobles i del món. De fet, són part de la nostra identitat nacional. I és per això, entenent la importància de conscienciar també de guardar i de protegir els documents audiovisuals, la UNESCO va proclamar el 27 d'octubre com a dia mundial del patrimoni audiovisual. Això va passar durant la Conferència General de la UNESCO del 2005. Molt bé, ens falta ara parlar d'un dia concretament, del dia internacional de la correcció o el dia del corrector de textos. Importantíssim, la feina que ens fa el Word quan estem escrivint i ens obrella la parauleta en vermell, i tan fàcil que ens és corregir-la apretant el botó dret del ratolí. Doncs això, celebra cada 27 d'octubre i qui ho va proclamar és la Fundació Literae. El 28 d'octubre també és una altra data opcional com a celebració d'aquest dia. És un homenatge als qui tenen la important feina de romisar detingutament els textos i també de comprovar que estan escrites d'agudament per què es celebra. Doncs bé, el dia del corrector de textos va surgir de fet gràcies a la iniciativa de la Fundació Literae i va escollir aquesta data perquè també es celebrava el naixement d'Erasmé de Rotterdam. Erasmé de Rotterdam va ser un filòsof, un teòleg i també un humanista holandès que va dedicar part de la seva vida a la traducció i a la correcció de textos en llatí, utilitzant un llenguatge fàcil i també molt senzill. La principal feina d'un corrector de textos és buscar els errors gramaticals que puguin existir en un text o en un escrit i a més a més corregir-los. I d'aquesta forma es dona una garantia als usuaris de que no estan en presència d'error i de poder publicar textos de qualitat fets per autèntics professionals coneixadors de la matèria. Tots en sobte de vegades veure publicacions ja sigui a la xarxa socials o en alguns articles, faltes d'ortografia, que es posen els cabells de punta. Sistema de salut de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Beus de la parròquia. Compartim notícies d'actualitat, experiències socials, espiritualitat i parlem l'entorn de l'hostilitat i l'hospitalitat. Com tractem els immigrants? Això és els dimecres a dos quarts d'avui del vespre amb repeticiós dissabtes a dos quarts de 12 del matí. Vinga, doncs, perquè d'aquí poc aquests minuts entrarem amb els nois de la tertúlia de cinema, el Pol, l'Arajori i el Marco. Ja fa alguns dies que no sentim la seva veu per aquí per la misora, per tant, els esperem amb ganes. Mentrestant, anem a les afamèrides cosetes que m'han passat el dia com avui, un 27 d'octubre, recordem, avui és el dia 300 de l'any, ens en queden 65 per acabar l'any, l'any 2021, 365 dies, estem just en el dia número 300, segons el calendari Gregoria, i cada cop veiem més el final d'aquest 2021, un any tan estrany, i per entrar ja en el 2022. Bé, els avaniments que van passar el dia com avui, doncs bé, l'any, per exemple, 2017, què va passar? Que es va proclamar la República Catalana al Parlament de Catalunya. Va passar a Barcelona, va durar uns segons, però Puigdemont va proclamar la República Catalana, efectivament. També va passar just el mateix any, el mateix dia a Barcelona, que manifestants d'ultradreta espanyola van intentar assaltar de manera violenta la redacció de Catalunya Ràdio. Sí, sí. Bé, ara amb el panorama internacional, tenim que l'any 2005 a França van començar els disturbis del 2005 a França en diferents ciutats, sobretot els voltants de París. Són uns disturbis que van acabar, de fet, amb un gran nombre de cotxes cremats. També ens ubiquem a l'any 2017, a Madrid, mentre passava a Barcelona, tot el que hem comentat abans, es va aprovar l'aplicació de l'article 155, ara mateix fa 4 anys, justament un 27 d'octubre, de la Constitució Espanyola, i va ser un article que es va aprovar a tot Catalunya. Bé, i ara anem a repassar també, ràpidament, els naixaments, persones que van néixer el dia com avui, és el cas, doncs bé, per exemple, de Kilian Jornet, avui és l'aniversari d'aquest esquiador de muntanya i currador de muntanya català, ell va néixer a Sabadell, va néixer l'any 1987, també avui fa anys, per exemple, en Sandra Díaz, que és una còloga argentina, va néixer el 1946. També fa anys, va néixer l'escriptora Fran Levovich, escriptora nord-americana, va néixer a Nova Jersey, l'any 1950. I atenció, perquè també és l'aniversari de Roberto Benigni, actor i director del cinema, i televisió itàlia, va néixer a Castillón, itàlia, l'any 1952. També tenim persones que van morir, tal dia com avui és el cas, per exemple, de Víctor Ellín, polític felangista espanyol, va morir a València l'any 2014. I també, per exemple, de Francesc Espriu, va morir el 2008 a Barcelona, Francesc Espriu, era activista polític, pintor i escultor català. A nivell internacional, morts destacades, per exemple, l'Hurrit, poeta cantant i músic de la sena Underground, l'Hurrit va morir el 2013, a Long Island, a Nova York, i també va morir el 2015, a Sao Paulo, a da Chazelio, a Triú Brasileira. ¡Vale! Ara voy yo. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomercal.com I always thought there is no point in leaving that way Waiting on the platform, there's no place to stay. So tell me when you're ready. We'll chase the clouds away. Let's turn off the blue lights. You can make your mood rise. Open up your face. When you feel lonely And all your demons scream so loud You don't need to hurry Open up and let it out When you feel cold And all your demons scream so loud Vinga, va, uns rins d'ans i començarem la tertúlia amb el poli, el marco, que ja estan asseguts aquí a dins de la taula. Open up and let it out. Hola, bona tarda, pol, marco. Bona tarda, senyurs. Senyurs i Estats Units. Bona tarda. Esperem que ens estigui escoltant algú, no? Des del Estat Unit, a Ràdio d'Esvern. Salutacions a la Jane i a George. Michael Williams. Exacte. Estàs sonant una musiqueta de fons que potser ens recorda alguna pel·lícula Piates de Caribe. Sí, sí. No sé si és la cançó més coneguda de la pel·li. Em sembla que no, però... No, però m'he equivocat passant-la. Volia passar com... És que abans quan fèiem l'anterior programa, qui l'escoltes és quan la banda sona principal de Hans Zimmer, la mèdica. Però ara m'he equivocat passant... Mòbil... Però aquesta mola molt, també. Sí, està molt bé. No volies passar a la pel·lícula, és el Caribe. No, sí, sí. La teva és el Caribe, però com una altra. Amb aquesta, crec que és amb la que entra, això que és Parrow, on s'introdueix el seu personatge. Sí. Per mi és una de les introduccions de personatges millors... Està molt bé. Del cines, brutal. Jo no sé si l'heu volgut escoltar per algun motiu en concret, o perquè simplement us agrada, però no hi ha cap informació sobre aquesta pel·li. Per història, més que res. Sí, la va posar a la Mireia, com el segon programa que vam fer. I us va mular, no? I ens va mular molt la intro, i començàvem molt a tope, i des de llavors sempre volíem com aquesta part que des de just sonant, com per fer la intro. Vale, fantàstic. Doncs a veure si el proper dia posem la de Hans Zimmer concretament, ja li preguntarem a la Mireia, a veure què ens la passi, per començar també... O el Hans. El Hans Zimmer, també. Que vingui aquí. Que es porti l'orquestra sinfònica de no sé què, i que ens toquem directe aquí... Amb l'anglang. També, amb el pianista aquest, o guitarrista, no és? Pianista, pianista, em sembla. Pianista. No sé, suposo que porteu novetats, que heu anat al cinema des de la última vegada que ens vam veure, i han hagut algunes estrenes, no sé si per vosaltres, importants, o de notòria, ha estat... Sí, novetats. Hi ha hagut algunes estrenes importants i notícies... Notícies destacades, perquè fa un món del cinema. Per exemple, a ell mateix es va confirmar que es produiria la següent, la segona part de d'un... Ah, sí, jo ho han confirmat? Sí, ho han confirmat, perquè ha sortit ja... als Estats Units, que això, normalment, no passa, que ha sortit més tard als Estats Units que, per exemple, Espanya, i va sortir als Estats Units tot d'aquí una mica malament, perquè ho van portar... Es va estrenar al cinema, a l'hora que es va estrenar, es va estrenar a HBO, a la plataforma, i llavors, aquestes estrenes híbrides, jo, per exemple, en Black Widow de Marvel, no va sortir gens bé, perquè què passa, que si surten streaming, és molt més fàcil que la gent ho pirategi. Clar. I llavors, en seguida, tens la pel·li en 4K pirata, i la gent no es gastarà 10 euros, i és mau fins al cine, tot i que és una pel·lícula obligatòria, pel cine per mi, per només pel disseny de això, i la banda sonora del nostre Hans Zimmer. Però la de Black Widow dius, o la de... No, no, d'un, d'un. D'un, de Black Widow, te la pots veure a casa, o no te la pots veure. Vale, acabem de... Acabem de fer una crítica allò, una mica sotil, eh? I llavors, bueno, per sort, aquestes estrenes no han sigut tan dolentes, ja va tenir bones, per exemple, a Espanya, el Japó, el rest d'Europa, va tenir com bona taquilla d'un, i tot gestir des dels Estats Units ha tingut molt bona, bastant bona taquilla, i a HBO, crec que, el primer cap de setmana, la van veure 1,9 milions de persones així. Això és molt, no? Una barbaritat. Moltíssim. Caram. I llavors, doncs, està molt... O sigui, a menys tranquil·litzar l'estan, que hi hagi aquesta segona part, perquè em van volar molt la primera, i realment estàs al cinema veient en plan, bua, això pot continuar, hi pot ser una... una triologia, jo espero que sigui triologia, perquè no es quedi només en dues parts. Perquè entenc que... que s'han basat en un llibre, no sé si aquest llibre té més parts, o... Clar, clar. O sigui, es queda això, la primera part del llibre, i en vàries, o sigui, això es pot dividir fins i tot el tres parts, jo crec que tal com està muntat. O més, jo crec que farà més. Mentre es d'ofegin bé, i no s'inventin coses, i segueixin el llibre, que és com ho han fet fins ara, que ha fet molt bé, jo crec que m'ha encantat d'aquella gent, les parts que vulguin. Clar, també hem tingut l'estrena de James Bond, de l'última que feia, que farà, en principi, el nom sura el nom, Daniel Creix. Aquesta ha tingut bastant de bona tequilla, també. T'ho dic, jo he vist crítiques a tot, no sé tu, Marco, però jo he vist des d'aquí... Jo no he vist moltes crítiques, jo el que he vist últimament al món del cine, Alec Baldwin, s'ha assassinat de la directora de fotografia, que ha sigut un fet molt important. A mi em va sorprendre bastant, em va recordar molt a un llibre, que vaig, ja em sembla, que... A primer d'ara, això, el viatge americano, que passa un... Suposo que... sol passar això, entre cometes, però... Per aquí no s'ho hagi entrat, encara que jo heu fet un resor, a la situació d'un western, el actor Alec Baldwin, havia de disparar una pistola de Tretzo, amb bales de fogueig, però... I no hi havia bales de fogueig. No, hi havia bales de veritat, i era un dispar a càmera, i llavors el disparar va matar la directora de fotografia, i va fer-hi el director. Ostres, tu. És que jo em pregunto, aquestes coses, realment... No sé si és perquè allà, com que tenen arc, poden tenir armes a casa, no sé si no els deu controlar tant el tema, però... En teoria està hipercontrolat, però estan molt content d'això, perquè no és la primera vegada que passa. Però és Wollywood. Què vols dir? Què és Wollywood? Que allà vols vinga? No, que... Que hi ha... bueno, a veure, això és molt... molt... Bueno, és una conspiració, però... Hi ha també molts casos, com, per exemple, de Tom Cruise, que estava com una mena de secta, i hi ha moltes... Sí, la cienciologia. Sí, que hi ha coses darrere del món, i a l'estat Units estan perturbades. Vale. Però és això, jo... Jo no crec que tampoc és molt rebuscat, però... Jo, sincerament, em costa bastant de creure que... que no hagi estat... no hagi estat indencionat, perquè és això, està molt controlat. En plan, has de tenir per obligació per llei un armè, que et miri realment que no hi hagi bales i algú ho ha especialitzat en el tractament, però diuen que era una perillada per suport, i tot això, a més després, és com que... l'alarmet, li ensenya l'actor, que no hi ha cap bala de veritat, li ensenya la bala de foguets, i com tot, i li ensenya l'utilitza l'arma, i portem molts anys de pel·lícules amb això, i no hem passat res, exactament perquè hi ha aquestes mesures, i perquè ja va passar amb el cas del... del Bruce Lee, i del seu fill, o sigui... El seu fill va morir, no? Sí, sí, va morir tal qual per això, perquè està enrere una exena, i el que l'havia de matar, l'ha matat de veritat, en comptes de 13. Mare meva. Julin, doncs... no sé, jo és que m'he quedat una mica parada, m'han escoltat la notícia, també hi vaig pensar, no sé, hi haurien d'haver més controls, haurien fallat alguna cosa, quantes pendientes, com la directora aquesta artística... No, ho veuen molt malament. Sí, una mica. A més, és com que el mateix matí, hi ha 6 càmeres, 6 de l'equip de càmeres, van deixar la pel·lícula. Perquè... no els hi pagaven bé el sou, o bueno, i diversos fallats, no sé, ja està com... ja s'estan entornant les coses, i no, no sé. Clar. Aquests són dels... jo crec que dels casos famosos, que després es fan documentals, molt interessants, eh? Sí. De... bueno, podríem fer un capítol de crims, eh? Si ens escolten el Carles Porta, que comenci a investigar el cas. De fet, bueno, ara ens estem ja ubicant a finals d'octubre, ens queden un parell de mesos per acabar l'any, jo no sé si encara rebrem grans estrenes a les tequilles. Ara mateix he hagut una, que encara no he pogut de veure, de French Dispact, del Wes Anderson. Ah, sí? I... encantat. Ha fascinat a tothom aquesta pel·lícula, i tinc moltes ganes d'anar-la a veure. I, a més, tenim l'Adam Driver, que és un actor razo, que sobretot... bueno, a Manet ja per mi va fer un papelón, que també és bastant aquest any. I, per què he escoltat a French Dispact, també fa molt bona actuació, i he rebut crítiques molt bones a aquesta pel·lícula. Estic molt content, perquè és com... realment volia que... si quan això, quan després és molt una pel·lícula, i rema les crítiques, encara que després t'agradi, és com... M'hauria agradat que la gent també li hagués agradat. Clar, exacte. I llavors que estigui tenint moltes crítiques és guai. Jo fa poc, fa un dia o dos, o sigui, evidentment no sé si és alguna cosa oficial, la vaig escoltar de fet de l'Elies, però va comentar, precisament, que no sé si estaven preparant, o si hi havia rumors d'una sèrie de... saber-us, Snape, de Harry Potter. Uf! I diuen que... Adam Driver podria ser un dels candidats a portar-se el paper d'aquest personatge de Harry Potter tan... Li va bastant... Li pega moltíssim, eh? Si no fos perquè l'Adam Driver ha estat com bastant més mazao. Ja, això és una mica raro. Potser no pega, no? Però la cara és que li pega molt la cara. I la cara de Slytherin de qui li dona fàstic... Home, els actors sempre, amb temes de dietes i tot això, sempre s'estan adaptant. Quan els hi donen un personatge, per exemple... Christian Veil, Christian Benz... Home, aquest home... Ara crec que està gorgos, que no entenc res, o sigui... O el Mario Casas, quan va fer la pel·lícula del fotògrafo de Madhouse i no alguna cosa així era. Allà estava bastant de macadet, el noi, eh? Bueno, Santiago Segura, amb els actors rentes, s'acanxava. Sí, sí, clar. I ara està molt prim, de fet. Sí, sí, sí. Bueno, suposo que estan acostumats. Jo crec que, clar, si els hi posen aquests papers tan suculents per dir-ho així, fan el que sigui per poder-los interplatar o per poder-los aconseguir i que es guanyen ells per poder-los interplatar. Sí, el Christian Veil ha estat molt delgat quan va fer el maquinista. Era un pal. Després es va amassar amb les pel·lis de Batman d'una forma impressionant. I bueno, ja està gordo. Però és molt mono, eh? Gordet, a mi em fa molta gràcia, és com molt... Molt achu-chable, no? Sí. Molt rogonet. I un altre estrene que tenim, que jo ja l'he vist, perquè la vaig poder veure en Primitx i el Festival de Sitges, que per mi és una de les pel·lis de l'any i per mi hauria de ser una de les preferides per Barrios Oscars, no només la millor pel·lícula, les Nights in the Soho, director de Baby Driver, no sé si... Jo l'he vist, l'he vist de Baby Driver, bueno, deixa'm una mica que desitja Baby Driver, però bueno, suposo que... Les Nights in Soho és una passada. O sigui, és un pel·liculó... La terror. No, exactament. Jo ja un moment no estava cagadet, però no és terror, terror tota l'estona. Bàsicament la primícia és perquè tampoc vull explicar molt... Vale. Perquè a la mínima ja ha començat a fer spoilers, és una noia que, de fet, l'actriu és... Ara no me'n recordo del seu nom, és la de la que fa de noia Jueva a Jojoz Ràbit. Vale, no l'he vist. Ah, ho he vist. Doncs saps la que és amaga, no? La què? La noia que s'amaga a la casa de... Bàsicament fa de Jueva. Sí. Mira, la... La Tomasin Mackenzie. Vale. De quin paper té l'esna i un Soho? És la protagonista. I fa un paper molt bo. És com que m'encanta el seu accent, a més a més té un accent així, superbritànic, i després l'altre actriu, que no diré quina és el seu paper, és la Anny Taylor Joy, la de Can Vito de dama. Vale. Aquella noia és una mica especial, eh? Sí. A mi ja em va agradar molt, per exemple, l'esna i el Soho, que fa un paper espectacular, i a nosaltres no em va agradar gens com, per exemple, Piki Blinders, que surco a partir de la quarta temporada, o així. No em va agradar. A mi no em quadrava molt, aquí. No ho sé, em va semblar molt raro. I les trenes encara queden... l'última pel·lícula de la trilogia de Spider-Man. Ah, sí? És veritat, és veritat. S'ha parlat molt i en molts rumors. I qui fa d'Spider-Man en aquest pel·li? Doncs... Em diria només el Tom Holland. Oficialment el Tom Holland. Què vol dir això oficialment? Que te n'ho dubtes? No, doncs que surti al Tom Holland, però també pràcticament el 99% en sortiran, el Andrew Garfield i el Toby McGuire, com els 3 Spider-Man. I hi ha hagut fotos d'arrobatge que no estava literalment a l'Andrew Garfield, amb un fons de croma blau i el trage de Spider-Man. I per què fan això? És com... Porten molts anys que la gent ho va mana de si us plau, que estiguin els 3, perquè és com que els 3 ens encanten, sobretot el Toby McGuire i l'Andrew Garfield. Sí, és que és... Tom Holland per mi és com... m'agrada, però no sé... Jo és com el Tom Holland amb el que he quedat amb el impossible. Jo em vaig quedar amb el nen i vaig la onada de l'impossible. O sigui, no, m'he quedat allà. Jo em vaig quedar amb la Spider-Man, amb el... no ho sé, amb el davant. Sí, el Toby. I és com que això ho portaven, els fans ha venen molts anys, i és com que ho han fet ara i... O sigui que potser una sorpresa. Serà. I jo crec que... Home, però 3 Spider-Man a la vegada no poden aparèixer a la pel·li, perquè així, no? Sí, sí, com... Hi ha temps on no sé què... Sí, bueno, de fet, ja... El taller més o menys ja s'explica què pot passar. Sí, és com... Ja s'ha vist amb una miqueta de Loki, fer una... aquí una mica de spoiler, però sí, és una mica el que passa als còmics, que hi ha com més univers i... Universos paralels, s'acaben juntant. Sí. Com les diferents trames dels 3 Spider-Man. Clar. I jo tinc moltes ganes de veure aquesta pel·lícula, i ja veurà què tal. Antèria havia sortit... Bueno, segons el Victor, havia sortit una font molt fiable. Sí, diguem que sempre diu que sortirà un trailer avui i portem com 3 dies esperant aquest trailer, que mai surt, però jo, per mi, que no treguin cap trailer més. Sí, a mi. Per no donar pistes. Sí, perquè em fa una por i... Perquè tampoc vull tenir expectatives molt altes. Ja. Llavors no sóc de mirar molts trailers, però deixeu portar una mica... Doncs et digui que un trailer, i jo, normalment, no em puc aguantar i mirar els trailers, perquè aquesta és com prefereixo no mirar per què tan... O sigui, abans sí que està molt més ficat en el tema Marvel, per exemple, quan va sortir Endgame, és com que ansiava els trailers. Necessitava aquest d'un... Ara mateix em passa el... el mateix que et passa tu amb el segon trailer de Batman, protagonitzat pel Robert Pattinson. I tal que el Robert Pattinson faci un paper com el Lebrus Wayne, i tinc moltíssimes ganes de veure com actua. I respecte a la pel·lícula que han escollit per portar els Oscars de The Good Patron... Aquí a Espanya. Sí, l'heu vista? No, jo no. No l'he vist aquesta. Us queda l'atenció amb Javier Bardem? Jo he escoltat que Javier Bardem feia un bastant bon paper, però ara és que no l'he vist. Jo tampoc, de què tracta, de què... No, no, és que jo tampoc l'he vist. Us ho preguntava per si vosaltres havíem anat a veure el cinema o... No, no. Aquest any d'estrena, n'he vist bastantes, però de cine espanyol no gaire. Que s'hagi n'estranat aquest any. Però, bueno, sempre al final m'acabo posant les piles quan surten els Goya o... Clar, home, quan surten els premis, les que estan nominades, segur que us les deveu veure, o quan surten com són els premis aquells. Els premis Gaudí, també, que són una mica abans que els Goya, no crec? Sí, abans estaven els Gaudí. Perquè com per anar als Goya, primer és de guanyar o estar nominat... O estar nominat en 6, com així, festivals menors, que puguin, perquè són uns determinats, o guanyar un d'aquests. I un d'ells són els Gaudí, crec. Si voler és a Gaudí, doncs ja tens com l'accese a poder estar preseleccionat pels Goya. Vale, vale, vale. I altres pel·lícules que ens arribaran a cap a finals d'any? Jo vaig llegir una notícia, de fet, la vaig preçar amb el Pòl Victor Elias i Enric, que en Harry Potter i la Piedra Filosofa les rastrenaria els cinemes. No sé a quins, concretament, i per exemple, l'esplau o el balmes, jo crec que segurament... Sí, té pinta, sempre. Però això de rastrenes, que és agafar la mateixa pel·lícula i tornar-la a posar el cinemes? Sí, perquè per l'aniversari em sembla. Sí, fa 20 anys. També ho vam fer amb el senyor dels anells, van rastrejar la trilogia, que jo no vaig poder anar perquè em va agafar com al maig en just època d'exàmens, i em va fer molta ràbia, perquè veure el senyor dels anells amb la gran pantalla és una gran experiència. En aquest cas, la Piedra Filosofa la vam fer una mica de pal, sincerament, perquè jo crec que... L'he vist tants cops jo, aquesta pel·li, a més TV3, el dia de reis, la sempre posa, Harry Potter. Encara què? És com Can Sinos. Encara que veurà el cinema amb l'ambient madelenc, si sobra el... La Piedra Filosofa l'és la primera? Sí. Ah, clar, companys, vosaltres no l'heu vist. Jo és que la vaig veure al cinema, aquesta pel·li. Ah, clar, va sortir el 2001, sí, per això fa 20... Sí, sí, era petita, però me'n recordo perfectament de veure la pel·li de Harry Potter al cinema, clar. Doncs sí, sí, és una gran... Jo me'n recordo que vaig anar a la... quan van tornar a posar la de ET. La de ET. O sigui... La de ET, per exemple, també és una pel·li guai, per veure amb pantalla gran, que allà acabam la bicicleta, que té de fons la lluna i tot això, també és molt guai. Jo no n'hi diria si no em cobressin 8 euros per l'entrada. Perquè és que la Piedra Filosofa, a més, no és de les meves preferides a Harry Potter. M'imposen, potser, el càlid de fuego, prisionals que van, o la última, per exemple, la segona de les ridiques de la mort, només per l'escena final, allà amb la batalla amb Voldemort i la batalla de Hogwarts, ja vaig al cine, però... És que si ens hagués tocat els 400 euros de... De Pedro Sánchez, el bono aquest, jove, que jo no el pillo per un mes, seguit del novembre, i... És que són... Clar, és que 400 euros per invertir en cultural... És que a nosaltres, a mi, per exemple, m'aniria perfectament, perquè jo ara mateix, el que em gasto més a les diners, són llibres, pel·lícules, cine... Clar. Quan aneu al cinema, en quins cinemes aneu? Depèn. Sí, depèn. Depèn del que vulgui veure. Sí? Sí. Bueno, clar, entenc que si vols voler una pel·li, no la fan al cinema que... I també perquè, per exemple, l'esplau és com només hi ha un dia de versió original, o sigui, és que, doblades, arribar a un moment on he vist en versió original, que no puc, ja. I tampoc fan com restrenes d'abans. Si hi ha alguna pel·li així, guai, que digui que vull veure en Bonso, me'n vaig a l'esplau. D'un no la vaig poder veure a l'esplau, perquè hi havia una oferta de 3.50 al cinesa. És que està molt bé. Però, per exemple, a Black Widow, que és així, com pel·lis de Marvel, es va anar a veure a l'esplau, quasi sempre. És una norma no escrita, no? Sí. Però després, jo què sé, tens el fenomen, que aquest cinè està molt bé, encara que el rotllo és com que és de fer cua per entrar, no hi ha ensaïlls reservat. Massa vintage. I val una pasta, més a més, entre 9 i 12 euros. Com? Perquè té aquest cinema? És un cinema molt guai. A més a més, et van restrenar en pel·lícules. En plan, constantment, jo què sé, si entres avui potser et fan la ventana indiscreta de la Fred Hitchcock, per exemple, ja. I, de fet, podria mirar el que hi ha. Després, els balmes també estan guais. Els balmes estan molt bé. Molt hollen. No, els highways, els David Lynch. Les confonc. I jo vaig veure també la pel·lícula, Twin Peaks, que va ser una experiència molt guai. A mi em queda una tempurada, i ja em toca la pel·li. Fòl·li. Jo, el cinema és quinat més aquest any, en siut dels balmes? Els cinemes balmes. Sí. Per algun motiu, perquè queda més a prop. Per això, perquè han restrenat diverses coses, van posar com tota la filmografia únicament, que és com el meu director preferit. I llavors vaig veure dos pel·lícules allà, també vaig anar a veure Annette. I a l'esplau he anat a veure dos de Marvel. El fenomen no ha anat aquest any. Jo no he anat mai. Ja el cinem és l'hora d'un. Doncs el fenomen per... Mira, per exemple, la poso en interstellar. Interstellar és una passada per veure el cine. Val, és veritat, sí. Sí que sé quina és. O sigui, van posar en pel·lícules que ja no estan en les castelleres. I tenen una cosa molt guai, que és com que, per exemple, el públic pot votar quina pel·li vol que es posi. La setmana següent. Ara, per exemple, la primera està en 1917. Aquesta està a Netflix, potser? Està a Netflix o Amazon Prime. Després interstellar. També tens Toy Story 2. Hòstia, el meu germà m'ha ensenyat un... M'ha ensenyat un trailer que m'ha deixat un oji plàtico. Per què? Un trailer de Buslegger. Un trailer de Buslegger molt... Què vol dir això, que farran una pel·li de Buslegger? Sí, però és com una pel·li animada que no té la mateixa animació de Toy Story. De Pixar, així... És com... Una animació diferent que la Toy Story, no? Sí, que és com de persones. I tracta d'un astronauta que és el Buslegger. I jo suposo que a les pel·lis de Toy... O sigui, estarà connectat i a les pel·lis de Toy Story, doncs la Jogina s'haurà basat en el personatge que veurem en aquesta pel·lícula, en aquell astronauta. Aquelles històries que a vegades veiem... Jo m'agrado a la dosia. Hi havia com un vídeo-joc molt guai del Buslegger, al principi de tots, que estava jugant com el... T-Rex aquell, no me'n recordo com es diu. El dinosaure aquell, no? Sí, m'encanta el T-Rex. Mira, per exemple, per Juni 6, avui el fenomen ara posen cinc tiempo per a morir i després molt Holland Drive. El David Lynch, o sigui... Encara... No, no, no, no es parla... Les pel·lis de David Lynch és que posen random, així, pel·lis de David Lynch. M'encantaria veure la pel·li de Toynpix al cinema. I això que han fet que el pròxim Superman sigui bissexual? Això és un bon tema. M'agrada molt perquè genera debat. Jo, sincerament, em dona una miqueta d'igual, perquè tampoc és el... Com pareixi, dir-ho, el Clark. El Clark Clank. És el fill, és el fill del Superman, no? Sí, és el fill del Superman. I, bueno, a mi em sembla bastant bé, perquè van adaptant els superherois als nostres temps. De fet, tota la gent hauríem de poder tenir referents, o sigui, hauríem de poder tenir referents i sentir-nos pròxims. Jo trobo perfecte, o sigui, és que més absolutament igual... A mi, hi ha molta gent que s'ha caixat després que més. O sigui, mira, no ho entenc, o sigui, no ho entendria tampoc, s'hauria pensat que no tenen raó, però, si fos com el Superman original, a mi em muntaria una mica bé. Que hi hagi queixes, potser perquè estàs massa familiaritzada, a un personatge. Però és que és el fill, és fer que més t'importa la seva orientació sexual, no? Afectivament. Doncs jo no sé, de cara a aquest divendres, teniu alguna previsió de pel·li així guai que surti? O que vulgueu anar al cinema? Bueno, perdó, no sé si... Ah, sí, bueno... Només deia que com és... Halloween. Doncs ho t'he vist, seria mirar alguna pel·li de por. O sigui, jo tinc pressa de mirar hereditari, que la tinc bastant pendent. A mi m'encantaria molt veure la matanza de Texas, que no l'havies. Ah, vale. I els cinemes, jo no sé si aprofiten sempre per aquestes dades, aprofiten quan és Nadal, Nadal, quan és Halloween, Halloween. No ho fan, i no ho entenc. I és com una oportunitat perfecta per fer-ho. Saps el que anava a fer... Perdó, una altra cosa per introduir-ne en el tema de Batman, però de fet l'anava a estrenar a Halloween perquè... És veritat. Diuen que és molt de caire terrorífic. La de Batman, l'última que... A mi em sembla molt bé, perquè també com vam parlar amb l'Enric l'altre dia, ella s'ha llegit còmics molt terrorífics de Batman, que és molt de part turbàtica. A mi, sincerament, és com que m'agraden. Per exemple, el còmic que vam parlar era d'una ocasió en què el Joker comença a destripar la cara al Alfred, que és el major dom del Bruce Wayne. Fifi. I Boru. A mi, el Batman ja... La veu que té, la veu que li posen, és com una mica d'ultratumba. Ja només em cablo una mica. Molt seriós. Sí, sí, sí. Jo no sé si en versió original, clar, jo us estic parlant la versió que he escoltat amb castellà, no sé si a la versió original també li posen aquesta veu amb anglès. Sí, diria que sí. Però és la seva veu, o sigui... És la veu que posa el... L'oblador és el Claudio Serrano, el menjar, les de Cristiano Fernández, crec. Moltes gràcies. I què és la seva veu? No està modificada. I el Cristian ve, també, posa la seva veu. Sí, sí. I, de fet, està bastant bé. I la del Robert Pattinson diria que també li posa veu. Tinc moltes ganes de veure el Robert Pattinson. I, de fet, està molt greu i està molt bé. Robert Pattinson, des que va fer Crepusculos, és com que no l'han parat de criticar. Moltíssim, ja. Tot i que ha seguit fent papelons, o sigui... Jo no sé en quina pel·lícula el vaig veure, que vaig dir, ostres, aquí... Good Time, potser. O sigui, quin paper feia ella? Era el Robert Pattinson i feia un paper... No sé si jo era un paper principal o era més un paper secundari. Light House, potser. Mira, Light House fa poc. És que Light House fa un paper l'on. A Tenet també fa un bastant bon paper. A Tenet. Ah. La pel·lícula no em va agradar gens a mi, va bé? Però vaig reconèixer que aquest home havia actuat bé. O sigui, va ser el que més em va agradar de la pel·li. Jo potser em faig un revisionat abans de veure la nova pel·li de Batman de totes les pel·lis que actua considerablement. Jo és que crec que aquest home me'l va encasillant el paper de la pel·li, que serà crepusculó, com passa també amb altres casos, suposo. I ja s'ha llacat el paper l'on aquest, no? De xico... De vampiro. Jo per sort no he vist crepusculó i llavors és com que vaig començar a les seves pel·lícules i no et venia gens en casillat. A mi m'encanta. Jo una mica. I també surt de Harry Potter. És veritat, el Cali de Fuego. El Cali de Fuego i m'encanta el personatge. A mi també m'agrada molt, m'agrada molt. Brutal. Molt bé, doncs ens falta res. Un minut i mig per anar a Catalunya Ràdio, si us sembla. Marco Pol, ho deixem aquí. I ens tornem a trobar en 15 dies. Que vagi molt bé. Que vagi molt bé. Vinga, adéu. Tant és un nouveau! Endavant. que es veu durant l'8.1. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. Música electrònica més suau. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo? Apunta-te al voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques a bebaixaexela.com perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de potors. Per molt estrany que soni el d'avui a Vallecas em sembla un dels partits més difícils de la temporada. Alerta màxima. Mireia Ruiz sense dillun i Anso. Quin mig camí davant era el triatgumen? Juguem Nico, Alcun i Coutinho. Música electrònica. Música electrònica. Bona tarda. Us informa-lo a López. Música electrònica. Música electrònica. Música electrònica. Música electrònica. Música electrònica. els socis i socis de la Teneu en molta entalació per un fet important. L'actual junta, formada per Jaume Campraciós, Manel Ripoll i Albert Macià, deixarà els seus càrrecs. En una carta dirigida als socis i socis, han volgut explicar que deixen els seus càrrecs perquè arriben a la seva fi. I ni volen optar, noves eleccions ni estatuàriament és possible. Creuen també que cal donar pas a noves persones que portin nous punts de vista i maneres de fer. Per altra banda, han volgut afegir que ja porten 10 anys el capdavant de la Teneu amb dedicació absoluta i que tenen ganes de veure'l des d'una altra perspectiva. El poeta de Santa Maria de Palau Tordera, Joan Urpinell López, també president del col·lectiu onerges sèries de la Teneu de Sant Just, ha estat el guanyador del 37è premi, amb mossèn Narcís Segué de Poesia de Vallgurguina, amb l'obra Xandaclaus. Estacta d'un premi que organitza l'Associació Cultural Vallgurguina i Patrocina a l'Ajuntament de Vallgurguina. Joan Urpinell ha explicat que Xandaclaus és un poemari que marca un recorregut que mira de posant valor, la vivència personal de la paternitat i una cronologia dels dos primers anys de vida de la seva filla. Remarca que en certa manera és una mena d'excavació personal que li fa obrir un seguit de temes, la consciència plena del desig d'haver volgut ser pare. El jurat del premi i la presidit Miquel Lluís Montané està format per Anna Garcia Garai, Jordi Julià, Ricard Mirabete i Josep Anton Soldavila. Com a secretària del premi i actuat Mercè Garris, el 37è premi mossèn Narcís Segué està valorat en 1.300 euros i la publicació del llibre Carreg de Parnàs Ediciones. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just tenc els Sant Just notícies de l'Asset del Vespre. Fins ara mateix. Beus de la parròquia. Compartim notícies d'actualitat, experiències socials, espiritualitat i parlem l'entorn de l'hostilitat i l'hospitalitat, com tractem els immigrants. Això és els dimecres a dos quarts d'avui del vespre amb repeticiós dissabtes a dos quarts de 12 del matí. No em trobo ni m'escapo ni t'espero. Hago todo lo que puedo pa' que estemos juntos. Cada vez me importan menos los que piensan que no es bueno, que haga todo lo que puedo pa' que estemos juntos. Me brindin alternativa tu saliva, mi saliva. Es física o química ni me miras ni te quiero ni te escucho ni te creo, pero siento que me muero cuando os veo juntos. Cada vez me importan menos los que piensan que no es bueno, aunque sienta que me muero cuando os veo juntos. Me brindin alternativa tu saliva, mi saliva. Es física o química la mitad de lo que hemos vivido. Un tema suido que ruido de un cañón y un corazon de hielo herido. Si ahora he retido el supochón, la mitad de lo que hemos vivido. Un tema suido que ruido de un cañón. Vinga, doncs som-hi amb aquesta segona hora de la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esvern. N'esteu sintonitzant el 98.1 FM i acabem d'escoltar la tertúlia de cinema a Manmarco i el Pòlara Juri. Comencem la segona hora actualitzant informació important i interessant. Recordem que aquesta setmana comença ja la deuenedició del novembre literari aquí a Sant Just i que el llibre té, per exemple, doncs una llibreria d'aquí del poble que hi col·laboren, en certa manera també hi fa actes. Per exemple, demà dijous, per la tarda, al vespre, inauguren a la seva manera el novembre literari una exposició fotogràfica de Ton Gasull, una exposició un tan peculiar que no us farem espoiler, sinó que els deixem així amb les ganes per tal que hi aneu. Bé, seguim i parlem ara també, per exemple, ja que estem de literatura, anem a parlar una mica del català, és que ha sortit un informe de plataforma per la llengua. Diuen que el català és llenguadús habitual només pel 36% dels catalans. I ara, a mi, l'informe de plataforma per la llengua diu que el conjunt de Catalunya, el domini lingüístic, ha perdut mig milió de parlants des del 2005. Mig milió de parlants són 500.000 persones, són moltíssimes i això en menys de 20 anys, 10 ni 2. Bé, només el 32,4% de la població dels països catalans és parlant habitual del català segons dades del gener del 2020. Són més de 4,5 milions de persones, mig milió menys que el 2005. A Catalunya, sense tenir en compte la ballarà, la xifra és del 36,1%, és a dir, que no arriba al 40% el presentatge de catalans que té el català com a llengua habitual. A les illes Balears, la català és la llengua habitual del 36,8% de la població, i a la part catalana o parlant del país valencià, el 28,1%. El presentatge més elevat és a la franja de ponent, gairebé un 50% de la gent l'utilitza com a llengua vehicular, com a llengua habitual de parlar. En els càlculs, hem de dir que no s'han inclòs els bilingües habituals. En aquest cas, la xifra puja fins als 42,6% en tot el domini lingüístic del català. I, per cert, si heu de demanar visita al cap, hi ha noves maneres per demanar cita on-line en els emulatoris a partir d'ara. De fet, haureu d'especificar el motiu de la consulta i el pacient podrà seleccionar el dia i la hora des de la web. Així ens ho fan saber. Ja es pot demanar la cita al cap a través d'internet o, des de l'aplicació, a la meva salut, a aplicació. Aquests últims mesos, per no dir aquest últim any, tothom ha hagut d'entrar a baixar-se el certificat Covid per demanar hora per vacunar-se, per el que sigui, és una aplicació que tothom deu tenir instal·lat al mòbil. A través d'aquesta aplicació ja podeu demanar hora al cap, a través d'internet. A través de l'aplicació amb el codi identificador, de la mateixa forma, amb aquest nou sistema haureu de dir el motiu de la visita. És a dir, no només escollir la visita, sinó dir el per què. Doncs vull visita perquè em fa mal el peu, perquè em fa mal la panxa. És a dir, que heu de dir el per què. Per exemple, també amb la malaltia, també per temes de vacunació, inclús també per tramitar una baixa o fins i tot per renovar el plat de medicació entre molts altres motius. Les baixes laborals també es podran tramitar telemàticament en tres casos. Quan implica un problema de traumatologia, quan la persona estigui a urgències, o també quan la persona estigui hospitalitzada. L'objectiu d'aquests nous canvis per demanar hora al cap és evitar temps d'espera i fer més eficient l'assistència sanitària, de manera que es dediqui més temps per fer assistència sanitària i menys temps per fer burocràcia. És a dir, que si hi ha cues al cap, sigui perquè els pacients que hi van, realment necessiten una assistència a nivell de metges. I que no perquè estiguin fent tràmits a dins de la consulta, per exemple, per demanar una baixa. És a dir, dedicar temps i minuts dels metges a papers burocràtics. És a dir, que aquests processos es puguin fer a través d'internet. Tal com diuen, desburocratitzar la feina dels metges i de les infermeres. A més a més, de tot això, tothom tindrà un auxiliar administratiu assignat, igual que ara també té el metge i la infermera. I part de la seva feina, d'aquests auxiliar administratius, serà estalviar paperassa al metge. És a dir, com fer una mena de filtre abans de passar a dins de les consultes. També l'objectiu és facilitar la gestió de les proves del pacient una tasca, de fet, que fins ara havia d'eduar a terme el mateix usuari. I la directora de Cards Salut, Gemma Cray Winkle, diu que la intenció és exactament treure aquesta burocràcia de la feina dels metges i de les infermeres. Vinga, esperem uns minuts i aquí dins de l'estudir rebrem a la Natàlia Berès, també a la Bea, per fer la rosa amb mar i stany per fer d'artuliam. M'he dit l'alternativa, tu saliva, mi saliva. És física o química, la meitat de lo que hemos divido. Hace más ruido que el ruido de un cañón de un corazón de hielo herido se ha derretido en su colchón. La meitat de lo que hemos divido hace más ruido que el ruido de un cañón de un corazón de hielo herido se ha derretido en su colchón. Per cert, passem ja 15 minuts de les 6. Ara començarem la tertúlia d'actualitat. El que passa és que d'aquí una estoneta a les 7 el va ser jugat contra el Rajó Vallecanós. El Rajó Vallecanós va ser jugat contra el Rajó Vallecanós. El Rajó Vallecanós va ser jugat contra el Rajó Vallecanós. Una estoneta a les 7 el va ser jugat contra el Rajó Vallecanós. Un partit de l'Higa en líniació 4-3-3. Tenim posicions de Ter Stegen, també hi haurà Jordi Alba, Garcia, Piqué, Sergi, Roberto, Cotinho, Busquets, Nico González i Depey, Agüero i Dest al capdavant de tot. Desitgem sort al Barça que preuca la necessitat. Ara sí, passem a temes importants amb la Rosa Maria, amb la Natàlia, amb la Bea, hola. Moltes gràcies per la... Res, he dit, bona tarda. Bona tarda. Què tal, com anem? Bé, la veritat és que anem tirant, no? Neu fent, no? Sí, sí. Encara ve la setmana, perquè l'acabé dilluns és festa, per tant, tenim... Home, sí, dilluns tots anys. Halloween. Sí, halloween. Som més de halloween o de castanyada. Jo soc més de castanyada. Sí, de castanyada, jo. Jo me entero por la pastelería. Sí. Potser era que us t'he d'anar a comprar un muniazo, no? Un muniazo, o dos o tres, no sé si. És que era castanyes, però estava molt estant. Sí, les he hagut de llançar totes. A veure un moment, Natàlia, parlem una mica, perquè em sembla que... Espera. No, calla, perquè és que no tens el fil del micro. Ara entro, ara entro. Rosa Maria, anem parlant una mica amb la Bea del tema. No sé si sou això, a més de castanyera, a més de fer panellets, de metlles... A mi m'agraden els panellets d'opinyons, i els de cafè també m'ha agradat molt, les coses com siguin. La veritat és que engreixem molt, i la veritat és que, com a nono, quan un està fet com una truja, ja la veritat és que aquestes coses ja no... Ja ets a l'esmirem de lluny. Més de tribunalat que... El sucre també s'ha d'anar vigilant, tot i que no en tinc, però, bueno, més val no provocar-lo. La gent ja també veu arribar al Nadal, veu els torrons, els polvorons, els supermergats i ja comença a pensar una mica... No, evitem accessos. Passem a temàtica temaris importants. Parlem una mica del que hem condensat que volíem parlar avui, concretament un tema que ha proposat de Rosa Maria, i realment és molt interessant des del meu pare. És el tema dels feminismes, no Rosa Maria? Sí, la veritat és que ens porta bastant de corcoll, això, perquè te'n dones compte que per moltes coses que facis, i per molt que expliquis, i per molt que diguis qui ets, i qui deixes de ser, al final arribes a conclusions... O millor dit, arriben conclusions per tu, que no són les esperades. I la veritat és que això ens perjudica en sobremanera. Us perjudica perquè, llavors, la visió que té gent de fora, que potser no acaba d'entendre el concepte, no l'entenc ja, o s'acaba de fer un lío. Per què ho comentes, això? Aquest refereixes, exactament. Primero, t'hauríem de definir el que són els feminismes. Suposo que és una lluita contra el patriarcat, és una lluita contra les opressions, patriarcals, bàsicament. Nosaltres, les persones trans, les dues trans patim discriminacions, les tres, les tres discriminacions. No és la discriminació de solsament per ser dona, o perquè la societat ens reconegui com a dona, sinó que també tenim altres discriminacions, que ja hem parlat moltes vegades aquí, però jo crec que m'agradaria, sobretot, que la majoria de la gent amb cert coneixement, o coneixement, sentiria universitaris, en referència, que ens veiessin, des d'una perspectiva molt més holística, que no ens fiquessin amb un sac determinat i a partats del que és la correta feminista actual, perquè realment estem tots esbedant, perquè està inclusió. La lluita és la mateixa. Vosaltres ho sentiu feministes? Jo no estic d'acord amb què l'habitges és la misma, sinó que hi ha un determinat trasfondo sistémico que se recrea un poco en lo que el patriarcado se inventó. Es decir, hay muchas sensibilidades dentro del feminismo que buscan, bueno, la propia definición ya, por sí, es un poco alarmante. Buscamos la igualdad, pero ¿a qué te llamas igualdad? O sea, igualdad a qué, con el constructo machista, con lo que los hombres han inventado. A mí, por ejemplo, por poner un ejemplo gráfico, yo no me veo imaginando pedir cuotas paritarias en el CUCUS CLAM, por ejemplo, sería una cosa igualitaria. Por ejemplo, o en el Frente Nacional, o en determinados ámbitos que tienen ya por definición, o sea, un claro sesgo y una clara ideología machista, ya por definición y ya de... No lo ves compatible. No lo veo compatible. No lo tengo muy claro. Hay determinados feminismos que están destinados a contrarrestar o a atacar mi integridad como persona trans, como mujer. No solo como persona trans, sino como mujer, como conciencia de clase o a atacar el lugar en el que yo estoy, en el sitio en el que ocupo en el mundo, que tengo muy claro cuál es, más o menos, que visión tengo yo del mundo. Podríamos decir que existen varios feminismos, aunque la palabra sea la misma y la definición sea la misma, pero por hechos exteriores, por diferentes variables, o para decirlo así, un feminismo se enfoca de una forma y de otra, Natalia, digas. Però el que diria és que no solament existeixen diferents constitucions del feminisme, depenent de la situació de la persona, sinó que hi ha la situació de les dones i és diferent. No és igual una persona que és consellera o ministra i que és de bona família, que té molts ingresos, d'una persona que s'ha de fer de Kelly i que està tot el dia treballant per mantenir la seva família. Jo, si em considero feminista, a més, m'encanta el moviment, que, històricament, és un moviment pro-drets, que és com el mostra, intentant que un col·lectiu que està, que diria jo, amb una situació d'inferioritat pràctica lluita pel reconeixement, per exemple, pel dret a votar, pel dret a conduir el cotxe, per exemple, a l'aviós a odir, per al dret a tenir una vida normal, i després hi ha com ho interpreten, diguem-ne, diferents sectors de dones, que evidentment, o de polítiques de dones, que cadascú escolta una mica la seva sardina. Per exemple, posaré un cas, si nosaltres pensem tot el que ha passat en els últims 50 anys, ens endurem que el moviment feminista ha fet un gran canvi a les lleis i a la forma de viure que ha estat brutal. És a dir, en menys d'una generació, s'ha passat de tenir que demanar per mi el teu marit per anar a visitar algun familiar, a poder fer el que et doni la gana, i a fotre el marit fora de casa, perquè és un mamon. Per exemple, que no et cau bé i el fots fora. Això que nosaltres ha trigat, posem, de 50 anys, gent d'altres latituds, ha passat amb 4 o 5 anys. Per exemple, ve una parella d'immigrants d'un país sud-americà, i es troba que la dona s'ha empoderat, perquè és la guanya diners, s'ha vist com funciona aquí el país, més o menys, ve com fan les altres noies, i li planta cara a la parella, que, de la repens, passa cauda al pedestal de mascle, que és el que porta els diners a casa, que té l'autoritat, una situació no reconeguda per la llei, una situació no reconeguda per les noies, que et fan parelles. Però aquest canvi és tan ràpid que tenen que haver-hi tensions. Jo crec que algunes ideologies, a voltant d'això, que és la ideologia del teixó de cristal, i tota una sèrie de coses d'aquestes, estan relacionades amb la impaciència de determinats sectors, per escalar posicions jeràrquiques. Però, clar, ells saben, encara, per els seus fillets o els d'interès, que volen arribar o no volen guanyar una situació de poder, ja. I, a més, són bons. De fet, és una altra cosa que havia de dir. La preponderància ideològica del feminisme fa que, abans, eren femenines, no femenistes. Jo sóc femenina, no femenista. Ara ja totes són femenistes, les persones que en aquella època deien que eren femenines, i ara la faca de tota la vida ara és femenista, i té les mateixes posicions carcamals que tenia abans, però una hora femenista de dretxos i perspectiva de gèdero, no? La perspectiva de la mujer és dir, que s'aixia al voltant, però que són les mateixes persones, que anaven per seguir els gays, els trans, i que volien que els fills estiguessin a casa, que espantiressin bé i que estiguin a la iglesia. Tot aquest mural tradicional, ja sexual, el sexe és molt important aquí, és, ara s'ha transformat i s'ha introduït en el feminisme, i inclús es vertebra una cosa que és interessant. No podem parlar perquè no t'he dit en temps. És un tema que és molt important, que és el que defineix una dona. És un tema una mica escabros, però és veritat que moltes noies i ties famoses, que han tingut endometriors i coses d'aquestes, són bastant punyateres. Tenen un discubus, si no tens la vecla, si no t'has criat a casa amb la teva mà, que t'ha fet fer la taula, que et faràs de tot tipus, no?, que seràs mai una dona, si eriquin amb aquesta sèrie de pràctiques, que no s'ha fet, que se m'ho agrada la suïcitat, que la biologia amb el punt de vista conservador de sempre, ja condiciona el futur de les dones, de poder ser agradides, de poder ser mares, hi ha moltes zones que no ho poden. En realitat, el que volen és escombrar cap a casa. Hi ha corrents de fets feministes. Ara no sé si és el Parlament de Catalunya o el Congrés dels Diputats, que amb l'última de la nova llei que s'estava debatint, no estaven d'acord, perquè deien que... em refereixo a la llei que afectava a tots els tràmits que han de fer les persones trans, no estaven d'acord, perquè deien que es vulneraven alguns drets de les dones, en aquest sentit. De hecho, decían que invisibilizábamos la realidad de las mujeres. A parte de eso, de las sidas de bola, comparándonos con la pederastia, con violadores. A mí me recuerda mucho a determinadas teorías machistas, que se inscrimían desde el machismo, alertándose por la existencia de las transexuales. Tenen en cuenta que a esta gente le alarma a nosotras, no los transexuales masculinos. Es decir, el viaje hacia la masculinidad no les parece mal, pero el viaje hacia la feminidad les parece algo invasivo. Es decir, no son como nosotras, blablabla, todo ese tipo de cosas. A mí me recuerda a esas teorías machistas, donde se presentaba a la figura transexual como alguien peligroso. Bueno, de hecho, las propias leyes lo refrendaban a la ley de vagos y maleantes, salían películas como vestida para matar, donde se presentaba una figura trans como algo peligroso. En este tipo de teorías que se han salido a la palestra, en determinado tipo de feminismo saltado, de esa corriente que tú dices, pues claro, de alguna manera, significan o puedes encontrar un paralelismo con lo que el machismo inventó. Es obvio que una cosa es mejorar... Ha habido una tendencia feminista histórica que ha mejorado mucho la calidad de vida, tanto antes eran tratadas como animales domésticos prácticamente. Prácticamente las mujeres eran animales domésticos, por decirlo de alguna manera simbólica, y han ido ganando posiciones, pero la medida que las ganan de posiciones y poder, es a la cuestión, lo que viene después. Y eso lo hemos visto también en otros movimientos, también no solo en el feminismo. Es decir, que la medida que la persona se homologa o se... o logra integrarse lo que la sociedad inventó, acaba adoptando posturas que eran comunes o con la gente que les maltrataba. Sabes, también puede pasar por el tema del racismo. Por lo que, hace años, el día que haya un presidente de los Estados Unidos negros, será el negro, será el día que el racismo se acabó, y ya hemos visto que no. Y yo creo que con el feminismo va a ser otro tanto de lo mismo. Y creo que la hoja de ruta del feminismo va a traer muchos conflictos dentro del primismo-feminismo. Bueno, ya se están, ya lo podemos... Bueno, ya se ha visto de hecho. Sí, sí. Ja està bé. Pudo introducir una frase per la reflexió. Vinga, som-hi. Hi ha una important política d'Espanya, en una xerrada a la que vaig sistir casualment, perquè estava esperant perdure-la meva, i deia que una persona important. Estem parlant a nivell de president de comunitat... O una frase així, i diu la frase a bar nota, diu, no existe ir a la iguala de la mujer hasta que mi marida no sé per què hi ha en la de vera. I això no hi ha una persona que té xetxa, i que en aquell moment hi havia un parell de cadres que li estaven servint. Això també és veritat que la relació de parella té que és viat, és educacional, que és molt infals naços. També passa a mi i a totes les parelles tenen problemes, que sempre hi ha un que arriba més que l'altre. Però em fa gràcia, perquè, clar, reduir el feminisme no ha posat tant superficial. Si tenen qui la cara, el seu barit. Clar, què vol dir, que un home que sí que sàpiga el que hi ha a la nevera, ja no té marxista. Ja no és marxista. Ja no és marxista. S'han dit que s'ha d'educar uns homes a ser més solícits i repartir les tasques a casa. Ja s'està fent això ara, en aquests moments. Hi ha moltes parelles que comparteixen totes les tasques, tan de cura com de... Però la majoria de la gent un poco burguesa no comparten ninguna tasca, ha de fer la criada por 4 duros. Es gira a ver, esa gente no creo que tenga tanto problema con el marido. La maestra fa la mestresa. Podria ser diputada, presidenta de Comunitat, que és la que s'encarrega a la casa. Arriba l'altre i s'espanxurra. Això ja sé que és així. Jo m'acordo en una de les últimes manifestacions que fui del dia a la mujer. Había una pancarta que me llamó la atención, porque mira que había cosas y pancartas, pero había una que decía, Paco, friega tú... Esta noche friegas tú los platos. ¿Cómo? Paco, esta noche friegas tú los platos. Era como decir, bueno, Paco, esta noche te toca friegar los platos. Era una pancarta, no? Sí. Digo, bueno, eso quiere decir que el resto del año lo friegas tú. No quiere decir que es que tiene reflexión. Había gente, claro, de todo tipo de migrantes, por los problemas de la gente inmigrante, problemas de trabajadoras de ese... Había todo tipo de pancartas que denunciaban determinadas situaciones lamentables de la mujer, inmigrantes i legales, los problemas que tiene la mujer racializada. Y en vez de eso, esa pancarta es... Però és que és una situació real, eh? La meva mare... Oye, no sé... Que m'havio l'època aquesta de la República i... A mi el 930... A mi el 930... Me recordo que els em van anar al seu germà a treballar, espera on era, a Cadiz, perquè feia, no sé què fotia, i la família la va destinar a ella a fer de xatxa. I era una hora d'edat i van dir que no podia estar sol. Algú li té que rentar la roba i té que fer... Ui, m'ho he dit que havia de ser, perquè és a l'època de la Canetes, hauria de ser 1.900, pues, 14.000, que era... Però ho he fixat amb la idea, no? És a dir, el meu pare també, quan la meva mare i nosaltres ens anàvem, el deixàvem sols que estava treballant, venia a la seva germana a fer-li les feines de casa, li feia el dinar, li pensava la roba. És que és molt bo, eh? Això és una cosa que és així. No és que sigui la societat patriarcal, però la societat patriarcal és correcte. Però no estava a la divisió dels roles, però això se s'està canviant, però, clar, no es canvia d'un dia per l'altre. No fa falta anar tan lluny a buscar la vecina i té que qual, això jo, a casa, ho vaig viure tranquil·lament. Els nois de casa no ho feien bé, ho feien totes les germanes. Ui, sí que és clar. Està bé que era contigo. I encara m'ho redreuen, m'ho he dit, una cosa que ha quedat molt... Però aquest discurs no l'hem de recordar. Hem de tirar endavant amb una altra tipus de discurs transpresidentes. Jo crec que en el tema de... de les denúncies por discriminación y todas estas cosas, los últimos deberían ser los primeros. A mí me preocupaba, a mí esas cosas ya es que... o no tengo sensibilidad, o es que me llega un momento que me choca. Porque en mi casa, yo siempre digo, en mi casa la que limpia soy yo. Estoy sola, no voy a matar a la vecina. No sé si al mejor soy muy machista por lavalo platos, pero es que como no llama a la vecina, yo me dirás tú que lo va a la van. Quiero decir que llega un momento que me cansa a mí esas cosas. A mí me preocupa más las personas urgentes, las discriminaciones que son reales, las colas del hambre, la gente que lo está pasando mal, las desociadas por los bancos, ese tipo de cosas. Quiero decir que llega un momento que... que dices, bueno, en qué discurso me estoy metiendo. Hasta qué punto me podéis suscribir determinadas cosas que ya me aburren. És un tema... el tema dels feminisme realment, és un tema molt interessant. Podríem extendre d'aquí fer un programa especial i estar-nos un dia i no acabaríem inclús. Passem, si voleu també una altra... una altra qüestió, i és que fa un parell de dies, crec, el dilluns va ser el dia internacional de la despatologització trans. No sé si vosaltres n'estàveu el corrent, o ho celebreu, o en feu referència, d'alguna manera concreta? Va, d'entrada et felicito per pronunciar bé aquesta lletra, aquesta paraula que... Pau, deixa. Que costa molt de pronunciar. Celebrar-ho, més que celebrar-ho. La veritat és que és curiós, perquè amb un dels xats polítics que tenim, jo sempre els he dit, per què hem de celebrar un dia de despatologització trans? És que potser també hauríem de celebrar el dia de la despatologització cis. Bona pregunta. És que arribaria un punt que dius, és que qui és el mal aquí, no? Qui són les persones? Nosaltres som persones coherents, som coherents amb el nostre gènere, som coherents amb el nostre sexe. Jo crec que no... No fa falta un dia per reivindicar això. Jo crec que no. Realment no, s'ha de dir, s'ha d'explicar, i s'ha de forçar, a que la gent entengui que en 1990 es va despatologitzar el que és l'homosexualitat, i amb el mateix any es va patologitzar el que és la transsexualitat. Això sí que és el que s'ha d'entendre. Com més que d'abans inicis anar amb tots els col·lectius agafats de la maneta, anar amb les manifestacions, totes aquestes històries que me'n volten ho feien, i sense cap mena de problema, i resulta que arriba l'any 90, i a partir d'aquest moment ja, som les fermes, ja som les apestades, ja no els queremos. És una cosa que jo sentia. Això és molt... Sí, no me miré així, perquè això ocorre. Vea, estamos siempre tuteladas en todos los col·lectivos por las personas de orientación sexual de normativa, en vez de las personas por identidad. No sé si lo has visto o no te has dado cuenta, pero yo lo veo, sí. En realidad, en la actualitat està desclassificat com a malaltia. Si està encaragat al·logat, com a persona que pot sufrir algun tipus, que pot tenir una mica de dificultat, pot ser pobre, que també s'entén amb molt estrès, i buscapis ja moltes coses que s'entén amb molt estrès. No sé si es pot considerar... No està considerat una malaltia, vull dir, una patologia. Estas en los Estados Unidos tienen un problema con esto. Yo creo que vienen más de... Todas estas cosas vienen de los Estados Unidos, porque ahí los seguros son privados, y las trans y los gitan del seguro no les cubre la... O si eres una persona con un problema... Esa luz te lo tratamos, pero si está desclassificado, de alguna manera ya no te lo tratamos. Esa presión médico-social, ¿no? Sí, pero esto ya está quitado, i aquí en Espanya també es parla de això, que la llei aquesta trans, la EGTBI, perquè no és trans pobnamínicament, podria generar una escenària en què les intervencions quirúrgiques no fossin necessaris, i que quedessin a l'albedria o de la persona, que diuen, amb el pelo no amb el pelo, i que la veritat social no l'escolliria. Però de moment la llei contempla les dues coses, que això no ha passat. La competència amb les operacions aquí a Catalunya, per tant, el Parlament de Catalunya... No, però la llei contempla el dret a la salut, incorpora aquest tipus de cirurgia. Si en el futur no hi hagués discriminació de les persones trans, i la gent visqués amb normalitat, bueno, home, tampoc passa res. Jo me la vaig pagar, la operació va dir que tampoc passa res. Tampoc hem de dramatitzar, en una cosa que estiguis a la misèria, però si tens una vida raonable i ho veuràs el que fas, no tens obligació d'operar-te, però si ho decideixes fer, una decisió lliure i responsable, doncs... I molt madurada. I molt madurada, i valorant després... bueno, en fet, el que vulguis, i no té per què ser tot gratuït. Ara en aquest invent de discriminació, que el Durant de Nou com el Durant de Nou està a la misèria més absoluta, i hem viscut tota una vida de discriminació i de marginació, bueno, clar, tota la gent que està desitjant, fent aquesta operació, pels motius que sigui, si no l'ajuden, no se la podran fer. No és un tema de drets personals, per aquestes persones. Però, bueno, et dic... La veritat, jo mai m'ha afectat tot això, perquè... A mi tampoc, sí. Perquè vol que et digui a mi... Bueno... No sé com dir-ho, ¿serà que tengo la autoestima muy alta? No... Però amb això estem sempre... Amb el mateix, no és el mateix transitar tenint una feina, que estàs emparada més o menys, tens la teva valua per el davant, que no pas que, si tu transites i busques una feina, aquí la cosa canvia, eh? I canvia molt, a més, eh? Evidentment, sí. Sempre tindràs el treball sexual. Sí, clar, mira. A mi m'han fet arribar un parell de preguntes, de manera anònima. Ah. Però... Si ho voleu, o sigui, per aquest programa, per... per respondre aquí al programa. És un pregunta diferent, eh? Anem per la primera. La primera ens pregunta que quant de temps va trigar el vostre entorn en acceptar la situació? Començo jo? Comences. Començo jo, que sí que em vaig fer de menors d'edat. Vale, vale. A mi, per exemple, en mi caso, se me vía mucho... En menors d'edat? No. Empecé de menors d'edat. És que entendí, empece jo que soy menor de datío. No, no, no. Por eso digo... Me han cruzado los cabres y me han cruzado. Eso que no cuela. Yo empecé de menors d'edat. Vale, vale. Se lo dije a mi madre y le pilló de nuevas. No sabía ni qué eran estas historias. ¿Cuántos años haces de eso? Pues eso ha tenido 76 por ahí. Para ubicarnos un poco en qué época. Se acaba de morir Franco hace relativamente poco. 76, 77 puede ser, sí. Bueno, tu eres una niña. Sí, 15 años tenía así, cuando se lo dije. Y bueno, pues el drama típico la cosa es la, pero me aceptaron. Bueno, tuve la cosa esa de seguida, pues dentro de cada vez, pues ante la situación, decidió que había que aceptar la historia y que me hiciera el cambio. Y luego, a partir de ahí, pues empezó a despegar la historia. O sea, que dentro de la familia, menos mal que tuves a saber-ho. O sea, tu viste apoyo. Apoyo, sí, sí. Nosaltres. No, que parles de la Natàlia, jo sóc la més jove, en aquest cas, no? Sí, jo sóc la veterana. Bueno, a mi no vaig tenir cap apoyo, no sé si ara ho comparteixo, no? O ara s'ho troben, no sé com dir-ho. Va intentar personalment, m'agradaria, intentar personalment, i m'agradaria de tot. Els pares... Bueno, és una mica... em fa la mà a l'explicar. I perquè jo vaig fer-ho, jo he tingut dues etapes. Una etapa solitària, jo com ho vaig fer jo, em vaig automadicar, que tindria l'any 77, 78, 78, no sé quan, eh? Després ho vaig assar i ja vaig fer el que li diuen el trànsit. Bueno, a mi aquestes paraules és que no m'has revientat, no? Perquè vaig fer-ho que tenia, era el 97, una cosa així, el 96, que ja tenia volant de 37 anys, i... Vale. Bueno, la gent m'ha sorprès, perquè m'accepten més que jo. En el sentit de que jo, per exemple, quan anava jo jugava amb escacs, saps? Em feia molta vergonya, em feia mala puro, no? Perquè era una gent que m'ha conegut, em feia molt mal rotllo, no vaig jugar. Tenia una empresa informàtica relacionada amb els escacs, amb les xarxes, i també la vaig tancar, perquè diuen que ara tinc que donar-ho a l'explicacions, i vaig plegar, vaig liquidar el negoci, i, bueno, la família no li pots deixar de dir, però et dic que no és qualsevol, però què van a fer, saps? I després del tema de la feina, bueno, és sí, la veritat és que, quan m'he posat i dius, em faria a buscar el treball d'un abandonant, i no es feia feina, era un número. Anava a buscar feina i jo tot arreglava, no? Dic, bueno, vull adar-la a talla, no? I clar, en Veller es sortien corrents, oi, que vine, saps? No me la donaven. Però després, per coses de la vida, com que, de vida, amb mi gran capacitat de fer un pressupressió, a veure i fer-ho comies, diguem-ne que als circunstants, jo ja estava pensant, a veure com m'ho monto, i em van vindre a buscar, i més o menys he anat fent coses tota la vida. És que tinc una col·lecció professional alta, no? Sí? No, i a més, els meus amics i companys tenen molta confiança. Què ve? I ara m'ha entrat curiositat, què has estudiat? Jo he estudiat, vaig fer física sense èxit, ho vaig deixar quan feia tercer. Ostres, per un any? No, dos. Però ho vaig deixar, en tenia pendentes. Ho vaig deixar perquè jo, en aquella època, estava molt polititzada, i tot el que llegeia era d'economia i marxisme, i coses aquests, estava cada dia fent vàgats generals. Em sembla que he convocat, com 20 o 30 vàgats generals universitari, que va ser la representant dels estudiants a Barcelona. Molt bé. I llavors vaig dir, bé, no té sentit que estiguessis estudiant coses de forces i de coses, i quan estàs tot el dia llegint coses d'economia, ja em vaig passar a econòmiques. Vaig anar a econòmiques, i a la setmana em vaig anar de baix, i jo vaig anar a la facultat, perquè era una pandilla de toquetes, que era aquí de Tios Merranos, tots trejats. Era molt depriment. Vaig estar un any sense anar-hi, i al final vaig acabar la carrera. Jo treballava, em van fotre fora de la feina, i vaig aprofitar per acabar, per enganxar-me a l'economista. I sóc economista, però de fet sempre he treballat com a informàtic, que és la meva vocació. No existia aquesta carrera quan vaig començar, es va crear després, i bueno, vaig... és el que he treballat sempre. I ara faig de... em dedico al camp de la tecnologia, allò que es diu, no?, i Patent i Simar, que se'n dedico a fer investigacions tecnològiques, de novetats de patents, i redactar memòries de patents. Com a la Einstein. Bueno, mira. Si el mateix que feia, ja ho faig amb la part dedicada al client, que defensa l'invent, i allò feia de sentat, tens el seu despatx a l'oficina, per fastiguer-la a la patent, no?, i ara tu sempre fàbora del client, i defensant els seus interessos. I bueno, no m'han anat malament, era estat molt avorrit. Bueno, és una feina creativa, no sentia que és molt variada, però jo ja vaig a dir, el tema de l'altre sexualitat, va haver-hi una por, que ja em vaig oblidar de dir, és el moment de vivir, saps?, i s'ha acabat de fer meetings, i donar aquestes coses, i he estat deu anys retirada, fins que aquí la jovent, que no respecta a nada, m'estava trucant amb ells, al final de l'hi contesto, i allà estic aquí. Com t'enganxen, eh? Sí, sí, però vull dir-te que... La Ramaria té un poder de seducció, que, escolta'm... Sí, sí, és una vende d'hora persuasiva. Però, de debò, és fixat que dius com la gent t'accepta, el millor diria que la gent veu el que hi ha. Que t'accepti, no m'han d'acceptar. Jo crec que és distinto, una vez que el hecho está consumado, que es despegar, pero la gente no está despegando, que quizás sea la parte más delicada, que cuando ya estás encarrilada. Sí, pero para mí no me tienen que aceptar, de nada. A mí a veces digo, a lo mejor que no me acepte. A ver, yo le soy yo, que no le agradi, pero a mí no me tienen que aceptar, porque, igual que yo, yo voy a respeto a todo el mundo, yo sí, pero a mí a exaltar, que a quien puderte que esta persona sobre mí que me haga exaltar, no he oído a aquella autoritat de ningú. Mentre estás servida tú mateixa. A mí me costa mi exaltarme, y a mi em veig el dia dió poder. Ens costa totes, jo crec, eh? Sí, sí, sí. Això se'n diu respecte. Sí, sí. I tu ho has de dir? I Rosa Maria, aquí la joventuela? Doncs mira, jo us explico una petita historieta. Una petita historieta fa molts anys, fa uns quants anys. Bueno, jo quan vaig tornar a l'Emili, moltes vegades ho he comentat, em vaig xutar, el Procrivent de Pot. El Procrivent de Pot. El primer, pam, perquè coneixia unes xiques trans que se iban a operar en Casalanca. Yo hice la Miri Melidia y hice... Bueno, sí, en la Miri, y conocí una chica de allí que se iban a operar en Casalanca. Vale. Yo ya tenía esta cosa por dentro de hace muchísimos años, y no sabía por dónde tirar. Hasta que un día yo decidí a llamar a la Colectiva Transsexuales de Cataluña, pero estoy hablando desde muchísimos años, y sí muchísimo más adelante. Quina dècada per ubicar-nos? 80, 90... Jo crec que seria tocar el 2000 era, eh? 2003. 2003, eh? Aproximadament sí. I com ho saps tu això? L'altre dia em van ensenyar una cosa que ens vam fer una filmació que jo no sabia que me l'havien fet, aquest actis, allà en el col·lectiu, que entrevista a la vea, i jo surto al començament dient, hola, Corea, que és la jefa, saps? Que me l'atrec de sort. I no m'agrada fer entrevistes personals. Deuria ser el 2003, però jo molt abans els vaig trucar, i sobretot pel tema de les hormones, i no sé qui em va respondre, no sé quina cafè em va respondre, perquè no ho sé. Que em va dir, oi, si con una nota hace efecto, pon té dos, eh? No sé, me vas quedar ahí, bomba. Dic, vale, és igual. I vaig fer cas, li vaig fer cas. M'han enxufat a dos, tu, eh? Té que ser cierto. Té que ser dos injeccions de... Vinga, vinga, dos injeccions. Mare meva. Jo he fet anades i tornades moltes vegades per temes socials, m'he casat dos vegades, tinc dos filles, ja ho sabeu, és un tema complicat aquest, social, la família, el preixing, això és molt complicat. I no tenia prou valor, no tenia valor suficient, com va tindre les meves precesores, que tinc aquí a l'esquerra i a la llet, en aquests moments. Però un dia d'estrucar, i la Natàlia em diu, mira, se lo está emparando el 2003, no has dit tu? Sí, el 2003, 2006, perquè era l'època que hi havia... No, no, el 2006 no eren. Deia abans, no? Deia ser 2004, 2003... 2002 o 2003, per allà, sí. De la sana, o estàvem en el landà. No, perquè quedàvem en la rambla, en el bar... En la rambla, sí. De la sana, sí. Era en la sana. No hem estat molt tensa de la sana. Sí, allò ara se'n va dir a Natàlia. Vale, doncs quedem a les 9 i miga i tal. A les 9 i miga, a sopar, que posem tot el grup per la rambla es passejant, i quedem allà i soparem i tal, i que qual, no? I jo me'n recordo, doncs, que aquest dia em vaig posar... Bueno, com la reina de los espejos, no? Perdó, com perdó, de l'apellido, no? Però em vaig posar, doncs, en una perruca, em vaig posar... No sé, perruca? Sí, perruca, pintar el maquillada, els nostres conets... Echa unos zorros. Echa unos zorros. Montada, montada. Total, total, que me presento en la pizzeria, donde habíamos quedado, a las 9 en punto yo, como soy una persona muy puntual, allà a la barra del Bar Esperanto. Ostres, miren la porta, aquí no ve ningú, aquí no ve ningú, jo suant, però suant el primer pare que baixava tot. Ai, mare. Sí, suant, i a les 9 i miga, va, i es presenta a la Natàlia amb tota la colla, i a les 9 i miga. Si el té, és que la vida és real. Ja acabo d'anar, tu ets la... Allò se'n feia dir, Romi, tu ets la Romi, no? Dic, sí. Dic, sí, vine amb nosaltres a sopar, no? Llavors m'ha presentat tota la gent, i tal i qualsevol, i cap d'una estona em diu, què, ara ja no soves, eh? Una collida peculiar, no, Natàlia? Sí, sí, però després vaig anar amb altres sopars, amb la Bea Esquerra i la Natàlia, davant del cine Coliseum. Allà hi havia una altra pisceria, allà. Ah, això és quan ens posàvem els morals, aquella que tovàvem, que vam estar anant-hi molts anys, que ens posàvem les botes de com es diu aquest liquor dels italians. Sí, eh? L'Idi Montgello, que jo me'n torna a tornar de la dintre. Sí, sí, sí, sí. Oh, el infantilava, vaig sortir... Sí, infantilava. Sortien d'aquesta reunió, no podia tornar. Italiana, eh? Queia per terra, tenia que dormir amb algun banc. Mare meva. Sí, sí, perquè... Jo recordava que ells parlaven de totes les menujes que aportaven, perquè són unes activistes de primera línia, les coses com siguin, i han de tenir el seu reconeixement a nivell a tots els nivells, i és una cosa que, per exemple, els veus. No, són xis morreus, i saps perfectament de la quina és la meva manera de pensar el respecte. Però... vaig a dir que jo no en tenia ni idea del que parlaven, ni del llenguatge que utilitzaven, ni totes aquestes definicions per mi eren noves, m'imagino, que tot això és una cosa també per a la resta de la població. Sí, sí. També, quan a vegades, alguna paraula, així que, un concert o alguna cosa, dic, vale, això és... O sona molt judiva. Mira, deixa que us expliqui una cosa, que és boníssima. Nosaltres fèiem les reunions, perquè ens reuníem cada setmana, i fèiem la cosa molt política, vamos a ver, coses que tenim que fer, comunicados, hem d'anar a tal poes, tu, hem de fer una mà, i el que sigui, no carteles, i fèiem la feina que el despatxàvem en mitja hora, perquè tothom li va demanar tard, fèiem allò, fèiem allò, i després ens anàvem a passejar i aprendre a sopar, no? Doncs en un moment de sopar hi havia molta gent que ja venia directament a patar la xerrada. Heu de pensar que en el bar que anàvem més d'una vegada, ja ens feien un hueco. No, sí, hauria... Vaig entrar després la mesa, perquè havíem canviat molt dos vegades, hem estat molt locals, hem canviat de bars, i les meses ja estaven reservades. No solamente eso, sinó que hi havia una perroca d'inclinos, que es posava en cercle per escoltar les converses, que eren molt curides, perquè venia molta gent del col·lectiu... de vida, com es diu, molt intensa, que explicava anècdotes. A mi m'agradava, perquè els coneixes gent molt fantàstica, la Guàrdem Coàmbane també, la Guàrdem Sona. Sí, sí, la de mi. No sóc una vera, no? La altra pregunta, quina era? La altra pregunta. És més a nivell mèdic. Pregunten, si les hormones i les operacions les cobreix la sanitat? Sí. Sí, en teoría sí. Sí? Que conste que he habido. Yo he hecho todo de moncillo. En teoría sí, claro. Eso es una de las cosas que reivindicábamos desde hace muchos años, y que al final no se hicieron caso. De hecho, la primera vez que fuimos a hablar con vosotros todavía no estábais, fue con el señor Trias, me parece que estaba a Trias, en Comergencia y Unión, que fui con Ángela, una transsexual argentina, para que pedirles que incluyeran de una vez el tema, que incluyeran la Seguridad Social, pues el tema hormonal. Me acuerdo de una charla con el secretario, que no sé qué la cosa se deriva mucho, yo salí medio negra, porque el tipo evadía responsabilidad. Es que hay cosas más importantes, que no sé qué, empezaron a hablar de una serie de tonterías que no tenían venida al caso. La que ya reunió salí muy frustrada. Fue la primera vez, no sé, te estoy hablando de... ¿En qué año sería esto? En el 95, puede ser. En el 95, sí. ¿En el 95 ya se lo financiaban? No, porque fuimos... Nos estábamos reivindicando. La primera vez en Comergencia y Unión. Y luego nos enteramos, bueno, yo me enteré a nivel particular, que la sanidad pública, o sea, la sanidad, dentro de la sanidad, había gente que ya lo estaba cubriendo, el doctor Cabrez, que era un señor de mayor que me parece que era, y que estaba tratando transexuales, así. De todas maneras, yo creo bien pensado, creo que los endocrinos, por iniciativa propia, lo podrían haber tratado igual. No era tan necesario una cosa de género específica para transexuales, porque el tema de las hormonas, un endocrino, está capaz de cualquiera. ¿Tenéis médicos de referencia? Bueno, el primer médico de referencia a una de las hormonas, un endocrino, cualquier endocrino en teoría está capacitado. Algún cop us ha negat tractar-vos per alguna mena de patologia, ja sigui, no sé, algun problema, no sé, qualsevol. A mi el més divertido que m'ha passat és anar al programa de la dona, potser és això que fan els controls de les mammoplàsties. A partir d'una edat, crec que és... La tengo, la tengo, sí. I bueno, us veu que nosaltres també són sucessibles de tenir algun problema. Sobretot si tenis una protecció de 8 o 10 anys, que fa molt temps que la portes, i m'agradaria que arribi allà, jo t'ho teniu sent, que se note que no queremos ir a un sitio especial para nosotros, sino que vamos a los canales oficiales, como el resto de personas de la ciudad. I arribi allà, i veig que tots els queden mirant... Se m'agrada el pel·lo que hi ha davant de la riure d'aquí, que li diuen, no? Tots mirant-te. Tots mirant-te. I li diuen, vinga, que vinc a fer-me la revisió, amb la meva veu clara i tal. I me'n recordo que la netxa estava, la metgesa, que no sabíem posar-se. Nervió, ara. No, no, al·lucinant. I l'enfermera, quasi, es tenia que agafar la gaire de les cortines per no pisar-se de risa, però veia a la fora, a mi i a tota la noia. I al final, com que vaig insistir, em diuen, vinga, vinga, aquí. Abre-se la camisa. No, no, no, no ha fet falta, saps? Llavors, se me costa el dit i em fa així. Em toca un pit de la dreta, perquè em feia mal un pit. Diu, no se preocupe, la próstis està bien. Ja podré vestir-se. O sigui... Jo em vaig quedar i l'enfermera per terra, ja. On, mare meva? Això us ho agafeu amb gràcia, no suposo. Amb humor, una mica, o...? A mi em van treure fa quatre dies, aquí, una pica de lleig, el cantó del pit i l'aixella, que encara porto les cicatrius. Ara me'n vaig sense els vostrets perquè no me'ls puc posar. Però quan em vaig anar a fer la revisió a la primera, per trobar-me, per després anar-me a fer la petita intervenció, diguéssim, doncs... Diu, vostè, no, vostè no es pot dir rosa Maria Maristany. Perdó. ¿Hoy una silla de hacer la documentación? No, no, espera. Cuando paso a la cirujana, para que me diera y de la igual, dice, tú no puedes ser rosa Maria Maristany. Dice, ¿por qué no puedo ser rosa Maria Maristany? Le digo yo, ¿no? Y digo, bueno, desnudo. Sé que quiero que tal y que cual. Dice, bueno, desnudo, dice, oya. ¿Usted ha visto lo que es un coño transexual? Dice... Ordinaria, sí, ordinaria. Realista. Ordinaria, dice... Vale, sí. Yo era ayudante de quirófono del doctor Musolas, me dijo. Estava en la clínica evangelista, creo que era. Els transexuals masculins tenien molts problemes, perquè, clar, com que no estan intervinguts, perquè tenen vulva, vagina, clínica... I potser hi ha una presència masculina, els que s'han hormonat, clar, els hi veia molt taï, anar a la ginecòloga a fer-se les revisions, que també els hi toca, no? I es veu que és un dels motius, em van dir l'altre dia, que es va crear trancet, no? Perquè hi havia una doctora que és ginecòloga, i es veu que els tenia els clients, que va dir, bé, anem a fer un servei, perquè la gent no ratlla i pugui vindre aquí, i tenia això en control, perquè ningú anava al metge, no? Clar. Home, és que no pudeu anar, o sigui, no pudeu anar pel fet de tenir aquesta barrera. Bueno, anem nosaltres, i em diràs quines revisions has de fer. A veure... També és de l'operació. També és una qüestió de corte personal, no? Per exemple, ningú ha tingut problemes amb això, i sempre he tingut molt més tranquil·la, que les altres pares, que els altres estres... Bueno, veu, perquè tu tens un cispàs investial. No, ni cispàs ni leche. Me acuerdo una vez, poniéndome las hormonas, van dir la infermera. Dicen, claro, es que nosotras, las mujeres, con el tema de la regla, no sé qué es lo cual, les chicas nos han tirado de nada. Me estaba poniendo las hormonas, no se había enterado, ni nada de nada, digo, pero bueno... No se las las mujeres, no sé qué digo. Con la regla, con la regla. Jo me'n recordo la primera operació que es va fer al Clínic, a l'època, que era quan parlo de 2000... potser seria 2000, 2000, no sé quina, i que igual no és la primera. Aquí la nena, el Mañero. No, no, no sé qui la va fer. El Mañero, no, era un hospital d'aquests, un hospital de Barcelona, aquell que hi ha diagonal, no? Sí, bueno... Un hospital d'aquests privats. No, perquè veníem a la seva mare i ens va demanar que l'acompanyéssim, i recordo que quan arribem allà a l'habitació, pato un casel i veiem tot el món de tio, tu. Nos quedàvem planxades. Ay, calla, ya me acuerdo. Sí, la vemos en un chico, digo, pero bueno... Ay, y la que estaba de recepcionista era un abor de mucho cuidado, eh? Sí, sí. ¿Díodónde está la señora transsexual? Ya se ponía negra, se ponía negra. Sí, sí, sí. Aquí veig el que ha canviat. Ara veig el que ha canviat tant, eh? Ara, el que t'he corte l'altre dia. Perquè li vaig ensenyar després del DNI i em va dir, ostres, ara sí, ara ja són molt amigues, ara ja Rosa Maria et vaig veure a platele l'altre dia, eh? Ah, ara sí, ja. Jo l'ensenyo al DNI, i dius, coño, no sabia que vi era una mujer, dius un hombre que se llamara Natalia. I jo dic... A l'Ai? Sí, sí, jo li dic, ombré, aquestes coses no dependen en mi. És el poed li vaig dir jo. Jo m'ho hauré de vi. A mi no em demediga ni la dola. Sí, sí, ja saps com són aquestes coses. Sí, sí, sí. Noies, res, falten segons perquè toquin la set en punt, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies per haver vingut. A veure, Rosa Maria Natàlia, una pressada gaudida al pont dels penallers, les castanyes, Halloween, el cafeu, moniatos. Però això sí, descenseu aquests dies, d'acord? I envieu preguntes, sisplau. Sí, exacte, i preguntes. Relació a l'escola és sexo preferiblement. Vinga. Adéu. Adéu. Vinga, nosaltres aquí a la Rambla tornem demà dijous a les 5 de la tarda. Que vagi bé, m'acadeu de gaudir del vespre. ... Tot seguit, les notícies de Sant Just.