Bona tarda, Sant Just, passant 10 minutets de les 5 de la tarda. Avui a primera hora que tenim ve d'aquí i fins les 6 tindrem a la Maica Duenyes a dins dels estudis parlant de les novetats de Teatre. També farem un resum dels espectacles que podem trobar a les sales de Barcelona. Després, a la segona part de la Rambla tindrem a l'Àstrid i a l'Albert Macià per comentar com van anar les festes de tardor i si hi ha alguna activitat de la Teneu i també per comentar quins vins queden millor aquests dies que venen dolços, penellets, moniatos, castanyes, etc. Tot això serà de seguida. Ara, per això, us deixo amb un tema musical i comencem. Som-hi! Empezaria con un me levanto, pero no tengo energía para tanto. Un verano no se mide en grados, sino en planes improvisados. En mayo manga corta, a plata nada está en la sombra, no soy vago, soy persona y a 40 grados una casi sopa. Andando por la oría, esquivando las colillas, mataría por una cerveza fría, estaré andando melodía. Vivo en un enterno verano, muero a levantarme tan temprano. Vivo en un enterno verano, no hace nada, ya es demasiado. Te gajoso por la crema, tengo arena hasta en la oreja, ningún mensaje en esa botella, y es que no quedan islas desiertas, jugando a palas contando los toques. No llego a diez, soy un poco torpe, pensando en nada poniendo orden, voy mirando al horizonte. Se ha calentado la sandía, ese chiringuito me deja en la ruina, mataría por una sangría fría, estaré andando melodía. Vivo en un enterno verano, muero a levantarme tan temprano. Vivo en un enterno verano, no hace nada, ya es demasiado. Esto es el apocalipsis, me he quemado como un guirín, he empezado la dieta del kiwi como de todo menos kiwi. Vivo en un enterno verano, muero a levantarme tan temprano. Vivo en un enterno verano, no hace nada, ya es demasiado. Vivo en un enterno verano, muero a levantarme tan temprano. Vivo en un enterno verano, no hace nada, ya es demasiado. Vivo. Vivo en un enterno verano, muero a levantarme tan temprano. Vivo en un enterno verano, muero a levantarme tan temprano. Vivo en un enterno verano, muero a levantarme tan temprano. Vivo en un enterno verano, muero a levantarme tan temprano. Vivo en un enterno verano, muero a levantarme tan temprano. Vivo en un enterno verano, muero a levantarme tan temprano. Vinga, doncs seguim un altre dijous aquí a la Rambla amb la Maica Dunyes, ja l'estudi per fer l'espai de teatre. Hola Maica, molt bona tarda. Bona tarda, com anà la setmana? Bé. Bé, molt bé. Sí, sí, sí. Doncs nosaltres aquí comencem a parlar de teatre i voldria començar amb una obra que m'ha fet gràcia el nom, perquè es diu No em diguis reina, no em diguis reina, això és una paraula que ja s'utilitza molt, no? Sí, a vegades. A les costes reines, no? Sí. Cada vegada menys per això, també ho dic, però abans s'utilitzaven molt. Bé, no em diguis reina, la podem veure al Teatre Acadèmia, i és una comèdia, jo diria que és una comèdia de Emili Corral, i explica una mica, és una comena, una mena de Rodmovie, o sigui, de viatge emocional d'una princesa que no vol ser reina. I llavors, ella va sempre d'incògnit, es fica en els indrets més foscos i més marginats, es tracta amb personatges estrafolaris, avui estàs miserable i tot això, i és una comèdia, però podríem dir que és una comèdia negra. No, no. Perquè explica, es veu una mica com és la societat avui, està una mica decadent, una societat una mica esgotada, el sistema que estem vivint ara, o sigui, que en realitat també podríem dir que és una comèdia, però que punxa moments i problemes que tenim ara mateix. Sí, tal qual. Però la qüestió és que aquesta noia joveneta, que és princesa, es fica en uns jardins increïble, perquè no vol ser reconeguda com a princesa i vol passar a desapercebar. Jo penso que pot estar interessant, pot estar divertida. L'autoria ja ha dit que és de l'Emili Corral i el repartiment hi ha gent que és molt coneguda, com el Pep Muñoz, la Míriam Aguilera, però penso que és un tema que pot ser divertit i a la vegada punyenses, perquè et farà una mica pensar en la societat que estem ara mateix fabricant. Perdir-ho d'alguna manera. Perdir-ho d'alguna manera, sí, sí. Bé, després volia comentar també que a la Villarroel, te'n recordes que vam parlar de que estàvem fent una comèdia molt maca. Vull recordar que encara fan començar, que és una comèdia xulíssima, interpretada per el David Verdaguer i la Marut de Molins. Estarà ja pocs dies a la Villarroel, però m'agradaria dir que després ve una altra obra que pinta molt bé. Després de que acabi la que fa en el David Verdaguer i la Molins. Si no l'heu vist i us agrada passar una estona romàntica i xula, perquè no és la primera cita, perquè passa després d'una festa. O sigui que no és la primera cita, però sí que els dos personatges comencen a conèixer l'una a l'altra. És molt xula i també està molt ben interpretada. Però després, quan acabi aquest començar, vindrà una obra que també em penso que val de pena d'anar-hi, perquè es diu Lesir responsables. Té un repartiment de luxe, això ja és molt. L'autor és el Javier Daulter, vell corebut de totes les teatreres, perquè ell ha dirigit coses que l'ha portat aquí, ha estat aquí donant classes, jo de fet he donat classes amb ell. Ostres, què em dius? Sí, sí, el Javier Daulter, sí. I a més a més, evidentment, escriu teatre, que ho té tot. És un home complert de teatre. Doncs l'autor de Lesir responsables és Javier Daulter. La direcció és de Silvia Munn, poca broma. La Silvia Munn ja sabeu que ha estat una meravellosa trio, i des de fa uns certents és directora teatral. La traducció és de la Cristina Genevat, que també ha traduït moltíssimes coses al Sultan Sany. I les noies, que són les irresponsables, són la Marta Marco, la Nora Navas i la Cristina Genevat. Ostres, doncs mira, jo conec, bueno, conec. Vull dir que l'has vist actuar a la Nora Navas i a la Marta Marco. Són magnífiques, per això dic que és un repartiment de luxe, i la Cristina Genevat també és molt bona. A part que és actriu, també, és traductora de textos. I llavors, són la Núria, la Lila i la Fabi. Es disposen a passar un cap de setmana juntes fora de la ciutat. Cadascú porta la seva motxilla de les coses que ha viscut i les coses que ha patit, diguem-ne. La Lila, per exemple, surt d'una separació traumàtica. I el que volen les amigues és donar-li ànims i amb aquesta sortida, i que es diverteixi, que s'ho passa bé. I a partir d'aquí, d'això, doncs, és una mena de corrent d'emocions al flot de pell. Que cadascú n'explica què ha passat a la vida i com està en aquell moment. Perquè se n'adonen que moltes vegades les decisions que prenem són totalment irresponsables. D'aquí el títol. Suposo que d'aquí el títol, sí. A mi el tema aquest m'interessa molt perquè és ficar-se dins del personatge i és real com a la vida misma. Quan veus aquestes obres, sempre en algun moment de la obra et sents identificat. Va la pena d'anar-hi, però de moment estan fent començar, queden molt pocs dies i val la pena d'anar-hi. El que sí també podem veure a la Villarruel és que fan l'OF de la Villarruel. Què vol dir això? Això vol dir que comença a les 10 i mitja o les 11. A vegades és a les 10 i mitja, a vegades a les 11. En l'OF de la Villarruel, doncs es pot veure calma. L'han fet dos dies, a l'octubre, el 18 i el 25, i ara es podrà veure el 8 i el 15 de novembre. Com és que ho fan així, saltat, per algun motiu? Suposo que per als horaris, m'imagino, no ho sé, la veritat. Amb els horaris estem patint de tot. O sigui, posar una obra de teatre a les 12 del migdia de l'Aixapta... És una mica estrany, no sé que sigui una sessió per nen... Però no, sessió per adults a les 12 del migdia d'Aixapta. Això està passant, no m'ho imagino, està passant. O sigui que ara mateix cada teatre té el seu horari, abans normalment començaven a les 9 tot. Tot començava a les 9 i a les 10. Però ara començaven a les 8, a les 8 i mitja, a les 9, a les 13 del migdia... En aquest cas, l'of de la Villa Roel comença a les 10 i a les 11. Aquesta obra que estic dient, que la podem veure al 8 i al 15, es diu Calma. Calma és una creació de l'Elicia Serrat, del Marat Gelet, de l'Andreu Martínez i del Guillem Alba. I evidentment, si parlem del Guillem Alba, suposo que tothom sap que veurà una comèdia. Clar, no serà d'una altra forma. Guillem Alba ens explica sol i sense paraules, poca broma, un fet molt complex. I porta l'espectador a gaudir d'una experiència còmica, poètica. També, evidentment, veus un clon, quan estàs veient aquest espectacle. També hi ha antitelles, una mica al món que envolta el Guillem Alba. I això ho fan a l'of de la Villa Roel. Per tant, després de l'opera. Parlem de Teatre Goya. El Teatre Goya ara mateix s'està fent encara Eva contra Eva. Que ja és parlant al seu dia. Però acaba el mes i acaba Eva contra Eva. I llavors, la propera obra que es veu a Teatre Goya és El Abrazo. El Abrazo és una obra que ve de Madrid, és en Castellà. I l'autoria és de la Cristina Herzog. La direcció també és un repartiment de l'UXA. Perquè la direcció és de la Magui Mira, poca broma. Va ser una meravellosa actriu. I ara és com la Silvia Munt, que estàvem parlant abans. Ara fa temps que es dedica a dirigir i és fantàstica. Doncs està dirigida per la Magui Mira, El Abrazo. I d'interpreters estan la Maria Galiana. És qui és la Maria Galiana? No. Doncs la sèrie Cuéntame. Sí? Sí. Aquesta l'hauria vist alguna vegada. Sí, tenen com no sé quantes temporades hi ha algun capítol. 22 anys, em penso que fa... Doncs és l'àvia. Que és meravellosa. Jo la vaig veure fa uns quants anys que va venir a fer una cosa al teatre Romea. Però és molt gran, no? Em penso si no estic equivocada que té 87 anys. Ostres. I encara treballa. Treballa en el teatre i en la tele, poca broma. Caram. Poca broma. I a més a més fa giras. Perquè, clar, ella viu a Madrid. Clar, clar. La Maria Galiana. I el Joan Meseguer i el Jan Cruz. I de què va l'obra? Doncs jo crec que és una obra maca. Perquè, sí. La Rosa i el Joan, que són els pròtes, la Maria i el Joan Meseguer, són un home i una dona de data avançada. Val, el tiro. La Maria... Jo crec que ara està per als 87 anys. Mira, ho anem a consultar, tu, escolta'l. Jo crec que està per als 87. Doncs són dos persones de data avançada que van ser antics amants. I es retroven. I s'abracen després de gairebé una vida sense veure's, no? Antiu 86, Mica. 86? Ai, m'he equivocat per un... L'he posat un any o demà. Bueno, però, home, en Déu Nido em farà 87 al maig. Bueno, la Carol li queda bastant. Doncs és molt gran. I jo l'admiro moltíssim, està fent teatre, que és dur. Està fent televisió que he combinat amb el teatre, també és molt dur. I a més, a més, fas gires, que no... O sigui, has de deixar casa teva, agafar un avió, un tren... T'has de moure. Està en un hotel, vull dir que Déu Nido. Gran admiradora, jo, de la Maria Galiana. Doncs això és un home i una dona que es retroven al cap de molts anys i que van ser amants. I que són ja molt grans, vale? Llavors, ja... Com una... Ells tenien moltes ganes, moltes ganes, quan eren amants, quan eren nòvios, o com el jurístic, de tenir un fill. Vale. Era, diguem-ne, el somni de la seva vida, no? De viure junts, evidentment, de viure aquest amor que tenien a l'un per l'altre, i de tenir un fill, no? I de cop i volta, en aquesta relació de amants o maïdona, doncs aquell matis dia, que estan... que estan... retornats, retornant-se a veure, no? Sí. Doncs un home apareix a la porta de la rosa. Ah. I a partir d'aquí... Sí. Ja no puc dir res més. Ai, fora spoilers. Ah, sí, el que diré, és que apareix a la porta de la rosa. Un home, jove, i hasta aquí puc oler. Com deia la Mària, la Màira o més que. A mi m'ha semblat que veure aquests dos grans actors de Maria Galiana i el Joan Massagué, revivint la seva història d'amor, de quan eren joves, m'ha semblat una preciositat. Suposo, suposo, perquè estic veient una... una sèrie, jo no sóc partidària de mirar sèries. No, perquè això d'estar... El dia i la hora concreta, davant de la tele, no... Per tu, impossible, per la teva rutina marca. Exacte. Ja hem passat fent una cosa a una altra. És difícil, difícil, difícil. Però estic veient una sèrie que justament hi ha dos personatges, grans, grans, que s'estimaven, eren nòvios, que volien caçar-se i era un amor immens, i els pares no van deixar que ho fessin. I s'han retrobat ja, que són grans. Ja, molt grans. Tenen fills grans, i nets, vull dir, que són grans. I les escenes que estic veient, m'arriben tant, tant, tant al cor, perquè ho fan tan bé. Perquè, clar, cadascú ha viscut la seva vida, però el està davant un de l'altre i mirar-se als ulls, tot aquest amor i aquesta passió retorna. No, evidentment, la passió dels anys joves, però sí, l'amor. O sigui, que quan he vist que faran el braço, no vull perdre-la, o sigui, aniré a veure-ho, perquè la història m'agrada moltíssim, la veritat. De què més? A veure, tenim una obra a Núria. Què gran que sóc, carinyo. He menedut unes d'aquestes coses, perquè jo vaig veure aquesta obra. Aquesta obra només s'ha fet una vegada a Barcelona. Una vegada vol dir una funció o una temporada? Una temporada, però vull dir que ja no s'ha tornat a fer més. I llavors el director Roberto Romei porta al teatre Tantarantana combate de negre i gossos. Són agents. És del Bernal-Maricol Tès. Jo en aquella època estava fent una cosa del Bernal-Maricol Tès, que era un recital de poemes, perquè a més a més escriu la teatre, escriu poemes també. Jo estava fent una cosa del Bernal-Maricol Tès, que era un espectacle poètic. I llavors està considerat un clàssic de la dramaturgia europea, el Bernal-Maricol Tès. I llavors aquesta obra de combat de negre i gossos, jo la vaig veure fa molts anys. I ho he mirat i fa 40 anys. Es va estrenar aquí a Barcelona fa 40 anys. Poca broma. La cara de la Maica és de 4. I la he vist. Però la vaig veure. Això tampoc vol dir que siguis tan gran. La podries haver anat a veure amb 20 anys. I m'he quedat una mica així. Està bonita. Ha sigut com una bufetada, de cop i volta. Vull explicar-hi. La feina teatral hi ha una interpretació també molt bona, perquè està el Pep Ambrós, el Ricard Boyle, la Maritxell Calvo i el Manel Duesso, que jo he treballat també i és un magnífic actor i un gran director també. S'estrenarà al 6. I m'explica que és una crítica perquè és una crítica en principi és una crítica a la societat nostra. Perquè parla d'Àfrica. Evidentment que parla d'Àfrica. Perquè el Prota és un africà que treballa molt i molt i en molt males condicions. I llavors és una crítica bastant dura del que està fent la nostra societat. En Àfrica perquè de fet ens porta el col·leunianisme. Bé, vam fer d'Àfrica part del nostre territori però no donant-li res sinó traient tot el que podien d'ell. I això és un retret que surt aquí en aquesta obra. I ara no hi ha col·leunianisme però l'han deixat d'absolutament. O sigui, hem creat una... que això ho he dit jo moltes vegades. Nosaltres estem en una bombolla de benestar social per dir-ho d'alguna manera que no compartim amb altres continents i països que han estat col·leuniats per nosaltres. Col·leunitzats, sí, sí. Col·leunitzats per nosaltres, que això és molt bèstia, no? I parla d'això. La obra tracta d'aquest tema. És... És un home que està treballant en un camp de construcció europeo. Ell és d'Àfrica i és una metàfora, és una crítica dura a una societat que sobreviu gràcies a la violència que hem exercit sobre els treballadors que estan treballadors explotats i oprimits. I això passa ara també. Ja, no, totalment. No és del passat. O sigui, cada vegada que parlen del treball, de la feina, es parla que els sous són ínfims i que no hi ha un contracte per durable, per dir-ho d'alguna manera. És un contracte temporal. Exacte. Unes quantes hores al dia o unes... I llavors parla una mica d'això del que hem fet aquesta societat, aquesta bombolleta amb tota la gent que hem colonitzat i que hem esprimit fins a les últimes, no? I jo me'n recordo que em va... em va colpatxar molt, de veritat. I intentaré anar-hi a veure-la una altra vegada. Molt bé. Però realment el que queda claríssim és que els culpables d'àfrica estigui plena de crisis, de guerres i de tot això són nosaltres. Perquè hem estat molts anys allà, clar, traient tot el que es podia, or, patroli, pedres preciosa, tot el que em mirarà. Sense donar-li res a ells. Crec que és una obra molt dura, però molt interessant per veure la societat que estem creant, la veritat. Després, mira, anem a parlar d'una obra que... A veure. Que es diu la edat de la ciruela. Ui. La edat de la ciruela es fa en una sala que està al carrer de Júlia, en Barcelona, que es diu 5 monos. D'aquesta no la veiem parlant, o d'aquesta sala? No, per això m'ho he agafat. Fa moltes coses. Bàsicament es dediquen a monòlegs i espectacles de petit format que no necessiten una gran escenografia, d'acord? És una sala senzilleta. Doncs, a la sala 5 monos estan fent la edat de la ciruela, que no la fan cada dia, la fan els dijous, només. I també una història que a mi penso que és interessant de veure, no? Explica la història de la Celín i la Eleonora que la seva mare s'està morint. I a partir de que la seva mare s'està morint, doncs a través de cartes, perquè no viuen juntes, van intercanviant cartes i van, diguem-ne, que iran explicant una mica la història familiar. Cada escuna d'elles té el seu punt de vista, perquè ja saps que la realitat és una, però segons quina persona viu aquesta realitat l'ha explicat d'una manera o d'una altra. I llavors, és una obra això que parla una mica del que va passar a la seva infància, una mica també parla de totes les dones de la seva família, no només de la seva mare i de elles dues. I jo crec que és un viatge en el temps. Un viatge en el temps que es fa a partir dels ulls i del sentit d'aquestes dues dones i parla de les seves relacions familiars des de petites. I penso que pot ser interessant. Està interpretada per Luz Dominguez, Rita Flamarique i Alejandra Soler. I la direcció és del Christian Harmon. Recordeu, la sala de 5 monos està al carrer de Júria. Em penso que és el 128. A veure, ara estava justament entrant. Sí. Doncs mira, avui així comprovent. Jo crec que és el 128 o el 130, més o menys, per allà. Anem a buscar el senyor Google Maps. Sempre ens dona pistes de on trobar les coses. La edat de la ciruela. Una història maca entre dues germanes que estan veient el final de la vida de la seva mare i que van explicant trossets a partir de la memòria van explicant trossets de la seva vida en comú i de la seva família. Mira, a veure, et diu aquí l'edat de la ciruela 5 monos. Carre de Lluiria? Sí. Roger de Lluiria, 128. Molt bé. Doncs si podeu anar aneu, perquè pinta molt bé això. A mi m'agraden les històries que expliquen trames familiars i coses d'aquestes. Suposo que és que soc molt romàntica, perquè m'agraden les històries de quan no hi coneixen oia. M'encanten, aquestes històries m'encanten. Per això recomano el començar que estan fent a la Villarreal. I després m'encanten també les històries que parlen de les relacions familiars, de relacions d'amistat i tal. Doncs deixem això. Ens en anem al Teatre Maldà. Que fan Robert. Robert és un espectacle de l'acompanyant Martell. Sí. És dura, molt dura, perquè fulmina de cop el mita de l'amor romàntic. O sigui, que aquesta segurament no m'agrada beure-la. Perquè jo crec en l'amor romàntic. O sigui, que estarà al Maldà. I és la història, és molt curiós, perquè no direm que és una història real, que hi ha coses que no són reals. Però és una peça que està escrita i dirigida per la Laia Alsina. I que fa una revisió crítica i autobiogràfica del masclisme i del Parti Alcalde. Però està basat en fes reals que t'ho he dit abans. Perquè resulta que està escrita a partir d'una història de desamor entre ella, ella, ella no personatge, ella a la escritora i la directora, i el Robert, que era un actor. I a partir d'aquí s'ha fet aquesta obra. O sigui, això va passar del cert, va haver-hi un desamor entre una directora de teatro i un actor, que això a vegades passa. Però en aquest cas, la directora té noms, que és Laia Alsina, i l'actor només ha deixat posar el seu nom, Robert. O sigui, que queda en la incògnita d'en qui va tenir aquesta desamor. Jo crec que és un espectacle que està entre la tragèdia i la comèdia, tragico-mèdia. I la veritat és que realment acaba destrossant la idea meravellosa d'amor romàntic. O sigui que jo sí que crec en l'amor romàntic, ho sento. Laia, jo sí que crec en l'amor romàntic. Què més tenim? Volia comentar una cosa abans que se m'ho vivi, perquè no la tinc aquí posada, però la vull comentar. I és que el Teatre lliure, ara ja ho vam dir la setmana passada, estan fent una cosa que es diu Aquell dia a Tèrbul que vaig sortir de cinema, és una versió d'una pel·lícula que són 20 noies que suiciden. Sí, el títol és un títol molt raro, perquè aquell dia a Tèrbul que vaig sortir d'un cinema, està ambientat en una pel·lícula que explica com 20 noies joves a suicidant, juntes. Llavors, aquesta obra que s'està fent ara mateix en el Teatre lliure, es podrà veure en lliure al sofà. Continuem fent-lo. Lo de lliure de poder-ho veure des de casa. Sí, exacte. Va començar quan va començar la pandèmia i ara, doncs, ho volen continuar fent. És molt bé, perquè hi ha gent que li fa mandra en el Teatre, però pujar-se al sofà davant de la tele i mirar-ho, ja no fa tanta mandra. Suposo que amb això de la pandèmia els teatres es queden evolucionant aconseguit. Clar, segurament... No volen perdre el públic. Sí, segurament mai més tindrem programes demà. Perquè va perdre la pandèmia i ara que estic tornant al Teatre, en cap teatre encara hi ha programes de l'obra que anem a veure. Deixem-ho córrer. Es podrà veure el lliure al sofà, aquesta obra d'aquell dia tèrbul que vaig sortir d'un cinema. Recordeu que no és gratuït, perquè això, quan va començar la pandèmia, te'n recordes que parlàvem molt d'obres que es feia en extremis i moltes eren gratuïtes. El lliure també va començar gratuït. El principi sí que ho fa. És veritat que feien coses gratuïtes. Sí. Podíais veure obres de teatre al nacional, podíais veure obres de teatre a tot arreu, posaven les obres de teatre per... per extremis, no? Per internet. I eren gratis. Ara mateix això no és gratis. El teatre lliure, si vols veure aquesta obra, o algunes més que podràs veure com Crímic Àstic, que també és molt bona, síndrome de gel, o el bonus track i les tres germanes, són tots els espectacles que es poden veure amb això de lliure al sofà, no? O sigui, primer aquesta, que s'està fent ara mateix el lliure presencialment, després Crímic Àstic, síndrome de gel, bonus track i les tres germanes. Les tres germanes es veuen molt bona, molt bona, molt bona. També us recomano de Chehoff, que és molt bona. Les entrades són 7 euros. 7 euros per cada espectacle que vulguis veure. Però, si fas un abonament de totes, són molt millor, perquè són 29 euros. Clar, ens ho racon, òbviament. Perquè estem parlant de 1, 2, 3, 4, 5, 5 espectacles, pots veure. Jo crec que val la pena d'abonar-se. Són 29 euros, i si no us abonar-te, doncs cada vegada que vulguis veure una, hauràs de pagar 7 euros. No sé com ho veus. Home, si tu tens pensat veure en més de 3, òbviament surt a comptar agafar-te aquest descontent de 29 euros. Si veus i només hi ha un parell, doncs, home, doncs pagues els 7 euros i ja està, però bé. Sí, i a lo millor també el que jo faria, perquè jo vaig veure quan va començar la pandèmia, vaig veure moltes obres, evidentment, en aquest sistema. Però jo el que jo faria, si no heu provat mai, i no sabeu ben bé com funciona, si us agradarà o no, doncs és agafar una primer per veure com funciona tot, pagar 7 euros, i després... Si t'agrada. Si t'agrada, doncs t'has facat abonament, no sé, jo és el que faria. De totes maneres són obres de teatre que s'han vist presencialment al lliure. Moltes gent que s'estigui escoltant segurament ha vist moltes d'elles, no? Dic jo, no? Suposem. Te'n recordes que vam dir que la sala Bèquet organitzava un cicle de lectures? Sí, sí. Doncs, ara es podrà veure una obra que es diu... Ai, veure. Sí, veure perquè estàs allà... Escoltat, més que res, sobretot. Sí, escoltat, més que res, sí. És una obra que es diu l'autora de Ella Hicksson, que és una autora inglesa. Ella Hicksson, vale? L'autora. I la veritat és que val la pena d'en Ari, perquè a mi m'agrada veure les lectures dramatitzades. No sé si perquè jo he fet radio teatre tota la vida i ho platja, però el fet de veure allà dos drets i que s'apropen el micro i llegeixen part de la obra i tal, jo crec que està bé, perquè no és una lectura, lectura. És una lectura interpretada, evidentment. Clar, òbviament. No és una lectura plana, de jo, va, va, va, va, va, va, va. És una lectura interpretada. Però, bueno, vosaltres mateixos, a mi m'agrada veure les lectures dramatitzades. A mi, a més, molt, moltes d'elles, no sé si totes, però jo alguna vegada que he anat a la bequeta a veure una lectura dramatitzada, alguna vegada l'han fet al bar. Ah, en el bar? Home, el bar de... La bequeta és molt maco. És molt maco, magnífic. Llavors, se us en una cadira, et demanes un cafè o el que vulguis i llavors estàs veient la lectura dramatitzada. No sempre la fan al bar. Jo he anat a algunes que la fan al bar. Perquè estàs allà veient, no? Sí, home, està en un entorn realment macíssim, sí. Jo recordo que fa molts anys, quan va començar Justeatra, vam fer vàries lectures al pati del Roura. I també les feien així. Uau. Usaven cadires i taules al pati del Roura, que és del bar, del bar de la Taneu. Sí, al bar de la Taneu. I llavors feien nosaltres la lectura dramatitzada i veus que hi ha... Jo, la gent que hi va, hi va aixelber, el bar ho sap, però saps que hi ha com una mena d'escaleta per arribar a les portes de la sala gran? Sí. O sigui, que és com una mena de senari, en realitat. Sí. Perquè si tu poses la gent al costat de... de l'arbre i tu no estàs a la mateixa alçada, estàs una mica més amunt, no? Doncs allà fèiem nosaltres també lectures dramatitzades i és un... Bé, a mi m'agrada les lectures dramatitzades. Per això dic que... Mireu si us agrada, perquè cada vegada n'hi ha més apuntades. Jo aniré dient de vegades la que fan, però podeu entrar a la bequeta i mirar totes les lectures dramatitzades que fan. Tinc conducta per això, Maica. Quan s'escriu teatre a l'hora d'escriure es fan diferències pensant que això que vaig escriure llegir-ho de forma dramatitzada o és per ser representat en una setmana? No, a veure. En les lectures dramatitzades el que passa és que hi ha un personatge, perquè és un personatge realment, que és el que va dient va dient les acotacions que té el text. D'acord? No va dient, per exemple. No sé, per dir-ho alguna manera. Helena Llora, perquè això ho posa en el text, de teatre. Quan fas lectura dramatitzada això no ho dius. No, no. Les acotacions no es diuen, simplement es fan directament. Es fan acotacions, perquè no sé, si diu Helena va cap al sofà i seu. Això ho deixaríem? Jo què sé. O Joan obra la porta i mira enrere. Per exemple, també es diu. Però clar, quan diuen que plora o que em diuen aquestes anotacions que són de sentiments, les ha de donar a la persona que llegeix el text. Perquè de fet són actors. A mi m'agraden les lectures dramatitzades. I a més a més, si estan en un ambient relaxat i maco, encara m'agraden més. Dues coses que s'acaben a veure, pràcticament, i que val la pena de no perdre-les, que és la feíssima enfermedat i molt trista mort de la reina Isabel I, recorda que és de Joan Jagó, com direcció d'Israe'l Solà, i que, curiosament, no és una direcció del Oriol Brogi, que és el que porta la Biblioteca, el Teatre de la Biblioteca, però sí que es fa la Biblioteca de Catalunya, que és el Teatre que dirigeix l'Oriol Brogi. Aquesta obra ja s'havia fet en un altre teatre, i ara la Calòrica, que és la companyia que fa aquesta obra de feíssima enfermedat i molt trista mort de la reina Isabel I, la Calòrica ara col·laborarà amb la Perla 29, que és la productora del Oriol Brogi. I l'obra està molt bé. Val la pena anar-hi a veure-la, la feíssima enfermedat, la reina Isabel I. Una altra cosa que s'acaba, que també és molt bona, és la dona trencada. La dona trencada l'estan fent a l'Àtrium, és de la Simone Beauvoir, que és una gran, gran, escritora francesa. Jo he llegit moltes coses d'ella. Aquesta obra es va es va publicar el 1987. Ai, perdona, 67. I explica una mica com estaven les dones tractades en aquella època. Que... Ha canviat molt. Sí, del 160. Ara, ha canviat molt. Només et diré un petit detall, perquè tinguis una idea. Una dona no podia obrir una llibreta o un compte corrent. Ho havia de fer tot el permís del marit? Del pare o del marit. Sí. Parla d'això. Parla de la situació que té una dona que té problemes, que té molts problemes, i parla una mica de com vivien les dones en aquella època. Crec que és interessant, perquè diuen sempre que si tu vas a la història, no cometeres el mateixos errors. Però realment jo no ho crec, això. Jo crec que, veient la història, tornem a caure en les mateixes... les mateixes coses. No prenem, per dir-ho així, dels errors. Jo diria que no, la veritat. Jo diria que no. Una altra cosa que vull dir, perquè ja saps segur, ja saps que s'estan fent molts musicals. Sí, molts, bastants. Sí, a més hem comentat aquí uns quants. Ara he d'anar-hi a veure aquesta fama, també. Fama. Però no vull oblidar-me, perquè ja és gairebé una tradició, que aquest any també tindréngueu el petit príncep. Home... Cada Nadal el petit príncep. Està al teatre. Com no. És molt maca per als crios petits. Sí, sí. I per no tan petits, escolta. Jo la vaig veure fa molts anys, vaig veure la primera temporada. I penso que porten 6 o 7 temporades, o sigui que... Però volia comentar-lo, perquè ja està, diguem, no en matxa, vale? I després també, quan acabi el cantant de Bajo la lluvia, sí, que està al Tivoli, ja ho hem parlat moltes vegades, vindrà també un gran, gran musical, que és a Corus Lime, que és de l'Antonio Banderas. Ostres, aquest va bastant, no? Sí, a Corus Lime va venir va venir, va estar, em penso, 3 dies i va ser la pandèmia. Oh, per favor. Sí. I llavors, ara l'han recuperat i, a més a més, havien d'estar aquí fent temporada i després tenien gira. Tot va quedar a l'aire. Absolutament. Doncs ara tornarà al teatre Tivoli, ara sí, faran temporada ja, i vindrà després que s'acabi el cantant de Bajo la lluvia. O sigui, un era l'altre, eh? Sí, sí, sí, guai, eh? Sí, sí. Perquè, a més a més, no sé si vindrà, perquè en la primera versió que es va fer del Corus Lime, que es va veure a Málaga, al teatre de... És on es va inaugurar, no? El protagonista era ell, l'Antonio Banderas era el protagonista. Cantava, ballava, interpretava, evidentment, per ser el musical, però ara en aquesta versió que han retornat a muntar i tal, ja no sé si estarà ell. Encara no m'hi ha sabentat, aquest detall. Quan ho sàpiga, ho diré. Perquè si estarà ell ja serà el sumo. Caram. Home, no sé si... Ara he entrat per mirar a veure i crec que ara l'estan fent al teatre Calderón, a Madrid. Sí, a Madrid, sí, sí. Dura dues hores i deu minuts. Sí senyora. Holín, sense descans. L'Elio te'n recordes? Sí, sí. Poca broma. Va guanyar 9 premis Toni i el premi Pulitzer per al millor drama a l'any 1976. Imaginat. A Corus Lain, tindrem un gran plaer d'anar-hi a veure el Corus Lain que ha muntat a l'Antonio Banderas i si està ell de protallant. Mira, jo me'n recordo. Jo vaig conèixer l'Antonio Banderas fa molts anys. Sí, i et diré com. Vaig anar... Estaven fent un rodatge a Barcelona i vaig anar al rodatge a fer una entrevista al protagonista. Al protagonista, vale? I llavors, com que ja saps com és el cinema, que quan es roda, doncs... Repetimos, otra, otra. Vaig passar-me tota la tarda, allà. Ja. I en un moment donat, se'm apropa un noi i em pregunta una sent molt endaluz encara, perquè ara no ho té. La perdut d'una mica. Oye, ¿tú qué estás haciendo aquí? Ah, sí. Y yo le digo, pues es que yo soy periodista y vengo a hacer una entrevista al PROTA. Ah, bueno, pues, es que claro, ya vas aquí mucho rato. Y llavors, vengo a comenzar una conversa que ve m'està tota la tarda parlant fins que jo vas tenir la oportunitat de fer-li l'entrevista al protagonista. I em va caure molt... On et trobarà una mica peculiar, eh? Amb l'Antonio Bander, es coneixen d'aquesta manera. És molt curiós, és molt curiós, sí, sí. Després, una vegada que va venir aquí a Barcelona, també fa molts anys, vaig anar a entrevistar-lo. I, curiosament, i t'ho dic de debò, perquè no m'ho podia creure, em va reconèixer. Et va reconèixer? Sí, em va reconèixer. Se'n recordava de tu, de la periodista? Sí, jo crec que té una memòria alucinant, perquè amb tanta gent que ha conegut el llarg de la seva vida, perquè ja havien passat anys, eh? Havien passat anys, eh? Sí, sí. I sí, sí, em va reconèixer, sí. Que bé, escolta'm, mira. Potser ara, si tornés a veure, et tornaria a reconèixer. Ai, no crec, ja soc molt gran, carinyo, no crec. Però, bueno, la qüestió és que, si ve l'Antonio Bander, aniré evidentment de totes totes a veure el Corus Line. Ja el millor ho provo, això que... Ostres! A lo millor ho provo d'esperar-lo, a veure si... Perdona! No, no, no crec, perquè fa molts anys era... Bueno, no sé, no podia dir de quants anys, però jo diria que era el començament de la ràdio, imaginat. Ostres! Sí. Quan ven, perquè me viene, me dice, oye, ¿qué tú, qué haces aquí? Sí, yo. Es que soy periodista. Ah, es que lleva mucho rato aquí. Sí. Hace 4 hores que estic esperant, però, bueno, con la cama. Ara no parlo de l'entrevista, el protagonista. I ja, a partir d'aquí, ja vam començar a xerrar, vam estar tota la tarda xerrant, em vas estar explicant de la seva família, del que havia fet abans, del que havia... de que vindia, bueno... Un encanto d'home, la veritat, que era un encanto d'home. Ja he acabat, eh? No, sí, tampoc ens plenim més temps, Mica. En sort de cada qui, si et sembla, valent? Doncs vinga, vinga. Avui, la setmana vinent, mai que acabis bé. Bona tarda, adeu. El govern espanyol prohibirà la publicitat d'aliments no saludables i de begudes ensucrades, destinades al públic infantil. Ho ha anunciat, des de Barcelona, el ministre de Consum Espanyol, Alberto Garzón, que s'ha mostrat molt preocupat pels altres nivells d'obesitat i sobrepes que afecten la població infantil. P.P. Serrano, vocal de la Societat Catalana de Pediatria, explica en declaracions a Catalunya Ràdio que el problema realment és greu. Un atac que no hi ha d'obesitat, sinó de sobrepes infantil i d'obesitat, és a dir, un accés de peti infantil superior al 40% tant amb nens com amb nenes, és que hi ha alguna cosa que estem fent malament. I si hi ha alguna cosa que estem fent malament, probablement, és que no ens estem ensenyant a menjar de la millor manera. Notícies breus, Gerard López. El Tribunal Constitucional ha suspès la sentència del Suprem que va ordenar repetir el judici pel cas Bateregone contra l'Esquerra a Berzale. Així, doncs, no es podrà fer cap nou judici fins que resolgui el recurs presentat per Arnaldo Otegui i la resta de condemnats. El TC ja havia admès a tràmit el recurs d'empara Otegui i els altres quatre afectats per aquest cas contra la sentència del Suprem que havia ordenat repetir el judici després que el Tribunal Europeu de Drets Humans en van olar les condemnes. Entre altres arguments, Otegui i els seus companys, van recordar que les penes imposades al seu dia de presó i inhabilitació especial ja s'han complert. El Tribunal Constitucional de Bèlgica tomba la llei d'injúries a la corona del país, de Bèlgica, arran del cas baltonic, perquè és contrària a la llibertat d'expressió. El rep Mallorquí ho celebra com un benefici col·latiu i la seva defensa parla de victòria perquè posa traves a l'extradició del cantant a l'estat espanyol. Els executius de les principals empreses patrouleres dels Estats Units compareixen davant d'una comissió del Congrés nord-americà per respondre sobre el seu paper en l'actual crisi climàtica. Se les acusa d'haver enganyat durant dècades sobre l'abast de l'escalfament global, haver falsejat informes científics i haver pressionat del govern per no revertir el ritme creixent de missions. La presidenta de la Comissió, la demòcrata Caroline Maloni, ha afirmat que és moment que la indústria patroulera reconegui l'efecte negatiu que ha tingut en l'emergència climàtica. Després de quatre decades de decepcions i retards, és hora que la indústria dels combustibles fòssils canviï finalment la seva manera de fer. No podrem evitar un desastre climàtic si les grans empreses patrouleres no reconeixen el seu rol central en aquesta crisi i no es comprometen a prendre accions significatives de manera immediata. El Consell de Seguretat de l'ONU ha demanat avui a l'Ajuntament Militar d'aquest país del Sudan que està sent ara mateix motiu de molta atenció per un cop d'estat que restableix un govern de transició liderat per civils. També ha expressat la seva profunda preocupació per la presa del poder de l'exèrcit. En una declaració, un ànima de condemna absoluta al cop d'estat, tal com ja va fer ahir, de fet, l'Unió Europea ha demanat que el Consell de Seguretat de l'ONU ha assolut el cop d'estat, tal com ja va fer ahir, de fet, l'Unió Africana. Després de diversos dies de laborioses negociacions, el text redactat pel Regne Unit i molt diluït per Rússia també demana la repressa d'un diàleg polític sense condicions prèvies, l'alliberament immediat dels detinguts i el respecte al dret de reunió pacífica. Espor, Sergi Andreu. Ara, Joan, dirigeix aquesta tarda l'entrenament del rei m'equip del Barça, després que el club blaurena ha decidit que sigui ell, qui ocupi el càrrec, de forma interina, mentre no arriba el substitut definitiu de ron al comand. Els dirigents negocien el fitxatge de Xavi Hernández i entre les temes que hi ha sobre la taula i el de la tata de la seva possible incorporació, el club volia que fos abans del partit de Champions contra el Dinamo de Kiev, que es jugarà el dia 2 de novembre. Pel que fa a l'Espanyol, el Comitè de Competició ha posat un partit d'ascensió a Raúl de Tomàs per la seva expulsió d'Imarz contra l'el·leti club de Bilbao, Raúl de Tomàs no jugarà, per tant, diumenge a Getafe. D'altra banda, el Consell d'Alegat Blanqui Blau, Josep Maria Durant, ha negat que hagin rebut cap oferta d'un grup inversor norteamericà per comprar un tant per cent de les accions del club. Chen i Enxeng no vol vendre amatitzat Durant. Ho ha explicat en el marc de l'acte commemoratiu pel 121er aniversari del club que s'ha celebrat aquest matí a Cornallal Prat. A l'eulogica de bàsquet, el Barça visita avui la pista del Maccabi a partir de les 8 del vespre, i a la Champions d'en Bol, el Barça juga contra el Porto, a tres quarts de nou del vespre. Fins aquí, les notícies. Va, és l'hora de fer un berenar com cal. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa l'Ualope. El regidor de joventut, Josef Salves, mostra preocupat pels fets ocorreguts dissabte a la nit durant el concert d'oci nocturn i el correspondent dispositiu policial de Mossos d'Esquadra i Policia Local. Així ho ha clarit avui en una entrevista als micròfons de ràdio d'Esvern, fent referència al context, i els fets que apuntat de gravíssims dels pobles veïns de Molins de Reyes han faliu de llobregat. A torna't a exposar així els precedents exposats per l'alcalde, que són els que van provocar aquest desplegament policial. Ha fet referència, però, que la ciutadania de Sant Just i el Jovent va acabar rebent una sensacions que no creu que s'ajustin, a les necessitats ni a les voluntats que es vol defensar des de la regidoria de joventut. Ha senyalat que el model va garantir seguretat, i que això està clar, però que s'ha de tenir en compte un equilibri entre seguretat i llibertat. És així com fos el baclaria que és necessària una presència dels cossos de seguretat, de la llibertat del jovent. De moment, ha clarit que es troben en un moment de diàleg constant per tal de revisar aquest dispositiu i poder aconseguir un equilibri que recau això en una bona coordinació i comunicació. Desmentallada aquest dilluns, una plantació de marihuana valorada en 60.000 euros a Sant Just d'Esvern. La investigació va començar el mes de maig, una presumpta plantació de marihuana a l'interior d'una casa ocupada al nostre municipi. Així, aquest dilluns, 25 d'octubre, sota la tutela del jutjat d'instrucció d'esplugues de Llobregat, es va realitzar una entrada i registre el domicili on van localitzar una habitació amb una plantació de marihuana interior amb tota la instal·lació i productes pel seu cultiu. Va ser llavors que els Mossos d'Esquadra de la Unitat d'Investigació de la Comissaria d'Esplugues de Llobregat i la Polícia Local de Sant Just, va detenir un home de nacionalitat xeca de 36 anys d'Esvern, com a presumptor d'un delicte contra la salut pública i un delicte de defraudació de fluït elèctric. L'arrastat amb 50 assadents policials anteriors de la mateixa tipologia delictiva va passar a disposició judicial i el jutge instructor va decretar la seva llibertat amb càrrecs. I avui, dijous 28 d'octubre, es dona el tret de sortir del novembre literari amb la inauguració de l'exposició fotoràfica a Càrrec de Tón-Gasull, a Cal Lliberté, una exposició que porta per títol per suesió i lectura, un títol trencador que acompanya la temàtica de l'exposició. Un conjunt de fotografies que a Tón-Gasull ha realitzat a la llibreria els últims 5 anys, també en actes que s'hi han realitzat, i a la Teneu, però sempre de moments vinculats a l'activitat literària i a gent que vea per so a dir-nos per llegir el seu llibre. Es tracta doncs de fotografies plenes d'expasivitat que a Gasull ha acompanyat amb frases del discurs del manifest de la Irene Vallejo, per lligar un discurs i un relat creat per aquestes fotografies que es troben disposades de manera original i misteriosa dins i fora de la llibreria. Comença així avui aquest novembre literària amb la inauguració de persuasió i lectura que es farà fora de la llibreria que el llibre té a la set del vespre. I això és tot. Tornem amb més informació els en just notícies complet de la set del vespre. Fins ara. Estudio l'FP d'Oxiliar d'Infarmaria. Puc aportar molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una FP dual. Estudiu i treballo a l'hora. Bona tarda. Seguim amb el programa de la Ramble. Tinc el òster i l'Albera dins de l'Estudio. Saludem-los. Bona tarda. Bona tarda. Tenim programes. Tenim secció de la Teneu i del Sallem. L'Alberia ens va dir la setmana passada que era una setmana estranya. Tenim una setmana passada. Quan fem pont, sempre es pot disminuir amb les activitats regulars. Sabem que la gent marxa i després no tindria sentit. El que són activitats d'aquesta setmana ho acabem molt de pressa. I ja s'ha acabat. No tenim cap activitat obert al públic. Ni divendres, tampoc. Ni divendres. No tenim cap activitat obert al públic. No tenim cap activitat obert al públic. No tenim cap activitat obert al públic. No vol dir que segueixen a vent i assatge tots els grups de pastorets, de just teatre, tots els grups corals. I que tothom segueix la seva activitat. Però el que és activitats, el que en diem, que les que venim a anunciar aquí d'Oberdes al públic, aquest cap de setmana no en trinquen. Però sí que em permetré avisar qui volia venir al concert de su. Aquest matí, quan he sortit de casa, només quedaven 9 entrar de saurent. I no té l'entrada. Que corri, que corri. Que corri una mica, perquè estem segurs que el mateix dia haurem de dir que no, que no, que no, que moltes persones que es presentaran a la tequila sense entrar. No, habent-te fet d'aquesta ampliació d'entrades... Havent fet de l'ampliació. Sí, el 100%. Està al màxim d'ampliació possible. Que guai. Molt bé. De fet, les estem escoltant de fons a la sud. Sí, sí. A la música... Sí. A dient a l'ocasió. Sí, perquè passava el camp de setmana i ja hi serem. Ja hi serem, ja hi serem. Sí, sí, clar. Albert, com va anar el concert de l'Alba? El concert de l'Alba, jo crec que va anar molt bé, la gent va sortir molt satisfeta. Això... Ho veia bé, ho pot dir més l'àstric com a espectacular. Més l'àstric que jo, perquè sent de tots els concerts, el que particularment em feia més gràcia, per un accident domèstic, per una rebentada d'una canona d'aigua, me'l vaig perdre. Oi. Però, clar, les referències que tenim més que va anar molt, però que molt bé, però ja dic l'estritiera, o sigui que... Molt lit, sí. Per tant, ell ja pot... Sí, sí. Mestil Andrea Mott, és el que deia semblant. Té aquell... O sigui, potser es recorda. Fins i tot et recorda, el to de veu no és igual, potser fins i tot físicament, no? És allò que... És allò que... Però és que... Era ella, però els tres nois que l'acompanyaven, eren fantàstics i... Tot el conjunt, llavors. Tot el conjunt. Era allò que dius, quina meravella, no? Jo crec que els que estaven allà... vam gaudir, però... Però molt... Se'ns va fer molt curt. O sigui, era allò que era com... Home, no és bo. Se'ns va fer curt. Sí, sí, sí. Quan les coses es fan curt, és un molt bon senyal. Que has disfrutat aquella estona. Però molt, molt, realment fantàstic. Tant van ser boleros, com d'altres. Era allò, música brasilera. O sigui... Però són d'un... virtuosos. I la sala estava... I la sala no estava al 100%. Estava al 50%, aproximadament. Sí, clar. Abans veies seients buits al davant, i ho veies normal. Ara estem bé junts, però ara tenies aquella sensació... Sí, sí. d'estar així, no? Podíem haver posat encara bastanta més gent. Sí, sí. Però és el que diem aquí, a vegades, a Sant Jose. Però clar! I després, a la millor, la gent anirà a pagar pel mateix concert, anirà a pagar més del doble a Barcelona, o... que el Clàdio és que actua... no sé quina escenàdia és, sí, d'acord? Però pagues més del doble pel mateix concert, amb una sala la nostra, que té una sonoritat espectacular per tot aquest tipus de música. I 12 euros, com a social de la Taneu, és una ganga. És una ganga, sí, sí. És una ganga, és allò que dius, no, no. Crec que s'ho podrien replantejar, eh? Bueno, hi ha 15 euros els que no eren socis. És allò que parlem de realment. Estem parlant de... Estem parlant de que... depèn de com midines. Que sigui... Sí, sí, estem... Home, és l'intenda, és aquest, de portar coses de qualitat aquí, s'enjust. Molt alt. I a vegades la resposta no és en el cas de Sud, la resposta i amb visc és molt més... és molt més forta. Bé, en aquest moment, sua està dalt de tot, de la onada, i això es nota molt, això es nota molt lògicament. Suposo que hi haurà també un públic més jove. El curiós és que el públic del Dissalta... Sí. Tenia una certa, més o menys... Edat. Edat. Però ell ja té 20 anys. Sí, jo diria que clar. Però els grans anem a veure una persona jove. Potser pel tipus de música més lligada, temes de jazz i tot això comporta la aparició de gent... una mica més gran. Però jo crec que en definitiva, en definitiva, en el concert de Sud, passarà això i a veure... Tindrem gent més jove, suposem, sí, sí. I repetirem els que són més grans. Ah, també, això també, home. I jo espero un repet que en pogués estar. Això serà el divendres dia... Ai, mentida. El 17 dia, sí. Dia... 6. Això. 16. 16 a la 7 de la tarda. Dilluns que aviam de ves. Sí, sí, sí. Amlorari, amlorari, ja, 9. Amlorari, divendres. És veritat. Que llorari que tant ens van parlar, que el que deia ja fixa. Que s'han oblidat... S'han oblidat tothom i tornarem a canviar-ho. Jo crec que amb això de l'horari, el que va passar és que quan ho van anunciar, al cap d'un temps, d'uns mesos, ja va començar a venir el tema de la pandèmia, i dius... Al igual, ara, amb la que està cayent, treuen el tema del canvi d'horari, i això deu haver quedat a la cua de la llista de les prioritats de la Unió Europea o de la organització que s'encarregui dels canvis d'hora. Sí, no ho sé. Això es replanteix. Ara anem a dos hores del sol. Tampoc és normal. Estem una mica... Diu menys ja serem una. Quan parlem de desconnectió de la natura, també ho ficaria a l'hora. De fet, a nosaltres ens tocarien anar amb els anglèsos, per sentir-hiament. El Maria Grembit passa a 50 quilòmetres d'1,80, no sé, de... T'ha sent just. Ja que ha sent just és el centre de l'octubre. Sí, ja hauríem d'anar, realment. Bueno, podeu una mica més. És igual, 200 i pico, està passat llei de... Ja no sé si parar alguna cosa, però lògicament ens pertanyem en aquest fus horari de Londres, en canvi, estem en el centre d'Europa. Totalment. Per això. Ah, sí, abans de passar el tema del celler de vins, etcètera, parlem de l'últim cap de setmana de festes de tardor pel que fa les activitats. Jo no sé com vau veure l'ambient per anar a la nit del dissabte, per allà també coinciding, que hi havia la Xipi, allà a la plaça també a Malaret, etcètera. Jo, com la varia que tenia a casa, va acabar a tres quarts de nou de la nit. Vaig poder encara sortir, vaig sopar, que havia reservat el ateneu. És que no t'explicarem el mateix. T'explicarem perquè havíem quedat amb ella i més gent. No et podem explicar molta cosa, perquè la resta hi són. I ja s'enventarà de tota la història que ens havia passat a casa. El que sí que va... Després vam començar, vam sortir, vam veure una mica de l'espectacle de la Xipi, que vam veure un tros, jo crec que la gent estava encantada d'aquella actuació, i poc més ens vam poder moure per allà. Sí que vaig notar molt que la teniu es va omplir moltíssim de gent al restaurant per n'assupar, perquè suposo que molta gent va sortir amb la intenció. Avui no sopem a casa, soparem per allà, i es va trobar que no hi havia l'oferta... D'altres anys. D'altres anys, i en qualsevol cas, una oferta absolutament molt inferior, respecte de la demanda que hi havia. Home, és que els altres anys, totes les... directament el mercat estava obert. Sí, clar, i era fàcil. Hi havia molta gent que ens consta, que hi havia molta gent que ho hagués fet, si hagués fet el mercat, o si més no, si la parada ho hagués pogut tenir al davant, però clar, si se li caben alguna cosa, i no poden instal·lar, per dir-te una vegada, una fregida o alguna cosa així, perquè no tenen potència fora, ho han de fer quilòmetre. Amb un llavall, entre d'això, és lògic, en el moment que la gent digui que... Que no. Jo ho trobo des del punt de vista del que té el... El que té la parada. El que té la parada trobo normal, que molta gent digués que no. Llavors, clar, el no haver-hi oferta la gent... Tothom la teniu. Bueno, suposo que el mateix devia passar amb tots els... El mateix devia passar amb tots els restaurants, però clar, veies, pensem que la Teneu estava obert el pati i tot allò de dalt, que vol dir que la capacitat era, en aquell moment, molt alta de gent, i que la gent venia i hi havia gent que havia de marxar sense... Vam fer el cap de la setmana, eh? Sí, sí. En una nit vam fer el cap de la setmana. O sigui que... bueno, i per el que fa, ja dic, el Xipi, jo crec que va ser una... Un encert. Un encert. Nosaltres, en certa manera, la Teneu vam col·laborar, perquè ens van demanar... Ens van demanar els espais que la Teneu, per fer de vestuaris, i lògicament no vam tenir cap inconvenient amb cedir l'espai per una cosa així. I el dia següent, sense marxar de la Teneu, els senjors del carrer... Exacte. Van haver-hi algunes seccions, que també van fer per fer de l'Asbert. Hi havia dues seccions que tenien parada, concretament era el cor i la Vall d'Avers, i l'Oberts i Estapel hi ha molta estona, i tres seccions, o tres grups, diguem-ne, que van actuar. Per un costat, el primer al matí, va actuar el cor, que va encantar tres peces, i després, a quarts d'una i a l'una, va ser coratge, i després l'Asbert, que realment va haver-hi una participació... Important. A les grups de la Teneu, hi ha tres grups de la Teneu. Sí, clar. Hi ha gent que... jo crec que tots van deixar el públic content, i hi havia més gent que pel final, a les quarts d'una hi havia molta gent, i ja saps tu que la gent era coratge, la gent que la va demanar en una altra... És que tenia moltes ganes de poder cantar, perquè feia molt que no ho podia... El timing era claríssim, i no es podien allargar les coses, però... Sí, feia goig, realment. La gent al carrer també feia molt de goig, a més és una zona de força ombra. Sí, hi havia mateixa vida. Algú, precisament, algun, exactament, el primer al matí, i aquí no ens tocarà el sol, volien dir, deixant-ho. Però cap al migdia s'estava... I després passa que jo vaig trobar, referent a altres anys, el primer moment em va semblar priori que estava bé, però vaig dir, això s'haurà de valorar, que, al final, en funció de com li baixi la gent. I jo em vaig sentir molt més còmodo que... Ara anava a dir... Molt més còmodo, perquè el millor, te n'anaves cap a baix, cap a l'escenari, i et creuaves en gent, i podies parar i xerrar. Perquè, clar, quan ens havíem de moure pel carrer Sant Lluís, i trobaves algú, si intentaves parlar, algú se t'estava aduevant a cops en penta. Hi ha vegades que em miraves als carrers i deia que quasi que no entro, perquè aquí ja no caminco més. I aleshores encara et quedava una part de vorera, viure per si volies caminar. Jo crec que va ser un encert. I particularment, volíem bons ulls que es quedés allà. Jo també, eh? Sí, sí, home, ens hem de quedar amb les coses bones de la pandèmia, almenys. Sí, sí, a vegades hi ha molts canvis, la major part dels canvis que s'han fet per la pandèmia, hauran de tirar enrere, perquè, lògicament, però en aquest cas crec que el fet d'haver-ho tret de carrers estrets i haver-lo posat allà a la vingut d'indústria realment és un gran. Si, per exemple, la Palmyra del Gigantès ens comentava, en el programa especial que vam fer, que els gegants no patien, que tenien més espai, que sabien el recorregut, que era el recorregut del carrer rectamunt, i que anaven fent millor. I que té una certa pendent, però tampoc és molt dur. En canvi, allà a la plaça estàs una mica vigilar aquí, vigilar allà, és molt l'alerta, i en canvi, allà... Jo crec que en definitiva va ser... Bé, va estar molt bé, i espero que es mantingui aquest joc. Clar, l'Algaldà també deia, sempre hi haurà gent, que estigui lligada als tradicionals, carrers i això, però també cada cop hi ha més gent als anjos. Hi ha un poc, si ja no hi ha cap més gent, i si es volen fer coses i posar un escenari com Déu mana, perquè jo tampoc recordo altres anys. Era una escena... Era molt més petit, clar. Quan es posava ja davant de Can Cardona, la escena no podia ser gaire gran. Només que puji també l'Esvard de ballar, exactament, aquest... L'Esvard, diem, ja davant de Can Cardona, hauria hagut de ballar a terra. Perquè en canvi, aquí vam poder ballar l'escenari, que el qual dona més visibilitat. Si veus tot el carrer amunt, la gent et pot veure també des de més lluny. Exactament, sí, sí. Molt bé, molt bé. O sigui, bones sensacions. Molt bé. I la nit de tapes, doncs, per part de comerç, una mica... coix. Coix, tampoc és allò que no es van posar les coses fàcils. Potser la zona darrere el milenari, per fer les tapes, no era el lloc més apropiat pensant en qui ha de laborar. Clar, perquè és allò que... I que puguis moure, anar a buscar més material, no? Sí, sí. I... Que em replanteji de cara l'enquedé. Sí, que tothom ha comentat que estava... que és el de sempre, el de cada dia. M'han quedat llum, el carrer, poca il·luminació... Ahà, bueno, són coses que s'han de notar i l'encavent es tenen en compte. Però s'ha d'acabar de perfilar. O reinventar, no? Esclar, sí. Estrit, passem... Bé, tancarem per això amb el tema... Un altre tema de la Taneu, Albert, que per no haver-hi activitats aquí... Déu-n'hi-do. Activitats, activitats... De parlar sempre se'n pot parlar molt. Sí, sí, també sabem que aquesta setmana han arribat cartes als socis i sòcies anunciant que es busca també hi ha un nou relleu pel que fa a la junta. Sí, nosaltres ja fa molt de temps que vam dir, de fet, volíem haver plegat el... A l'any 2020. Però una mica difícil. Però, justament, ja va ser un assemblea que vam haver de jornar, etcètera, i vam dir, bueno, acabem d'aguantar els dos anys que ens queden demanat, i després sí que ja tanquem la porta. Tanquem la porta perquè hauran estat 10 anys al capdavant de la Taneu i primera, que ha estat totalment... ja hem arribat al límit del que diuen els estatuts, i més que això, és perquè nosaltres mateixos creiem que no és bo, que s'aternits i ningú amb un càrrec. Els càrrecs, quan un s'aternits arriba un moment que involuntàriament, eh, involuntàriament, arriba un moment que ja et sembla que jo és teu, que pots administrar com vols, i això no és el cas d'una associació. Per tant, crec que és bo que hi hagi un canvi. I, com no és fàcil trobar lleus, vam fer una cosa que no és habitual, que és fer una carta uns mesos abans, avisant, escolta, que pleguem. Que pleguem, que aquest cop va en sèrio, i que sí que en aquesta carta diem que una cosa es capleguem, com a... no ho dirà amb aquestes paraules, però una cosa es capleguem com a membres de Junta, l'altra és que donarem el suport necessari i durant tota l'època de transició, perquè la teneu és una entitat gran, suport que majoritàriament no és molt necessari, perquè hi ha una secretaria que funciona molt fina, i, per tant, moltes coses d'aquelles que abans es feia directament les persones de la Junta, ara es fan des de la secretaria, i, per tant, aquesta part ja està associada, però, bueno, i segurament, quedarà algun projecte en marxa dels que haurem engegat, i que ens comprometem a estar al costat de la Junta, que sigui la que sigui, fins al moment en què s'acabin aquests projectes. A part, no ens les vinculem, perquè nosaltres ens agraden diverses activitats, i si ens agrada música clàssica, segurament, si la Junta continua nova, continua que el concert, ajudarem a l'organització de la música clàssica o dels documentals o de les pel·lícules en funció de les nostres possibilitats. I bé, doncs, des d'aquí a la Ràdio també hem fet una notícia, cridant també, bueno, comentant això, que hi haurà aquest canvi de Junta, i que, bueno, que s'espera aquest relleu, i que el relleu també necessita noves persones, per tant, a veure si hi ha... Molt bé, si surt algú amb empenta, perquè crec que en aquest moment... També ho diem, d'alguna manera, la carta, que, clar, que nosaltres, quan ens hi vam posar, tenia molta feina, molta al davant, per posar el dia temes administratius, posar el tema de tots els temes de físics, de l'espai, de local, etcètera. És que ha canviat molt, en aquest temps. I realment ens hi vam posar, sabíem en què ens posàvem, per tant, si hem tingut feina, no podem plorar, hem tingut feina, perquè ho sabíem perfectament, però el que sí que diem és que en aquest moment en una junta que entre ara... Un tindrà una mica més fàcil. Sí, ja veurà, actualment, els membres de Junta com a molt, ens veiem un cop a la setmana, que a més a més, molt informalment, vull dir, bueno, després hi ha les reunions mensuals, aquesta sí que ja toca, perquè és el dia fixada, hi ha por el que són el que en diem el consell, i trezure secretari president, que abans ens veiem tres, quatre dies a la setmana, com a mínim, i a vegades el matí, a vegades a la tarda, a vegades matí i tarda, en aquest moment... bueno, jo diria que no arribem a un cop per setmana, i això que encara n'hi ha en cosetes, vull dir, per tant, la feina que hi pugui venir, les persones que entrin en una junta nova, és una feina jo crec que absolutament assumible. Per cert, com tu ets president, tu per tant ja la teneu, si vols, el carreg de presidenta... Crec que em queda una mica gran, encara. O això és... O sigui, a mi particularment m'agradaria que entrés una dona, només he hagut una dona presidenta de la teneu. Ah, sí? Qui? Qui? La mare de la Maria Quintana. Sí. La mare de la Maria El Pep Quintana. Va ser la única dona presidenta de la teneu que he hagut, i seria bo que la teneu tingués aquesta visió, però bé, si vinguis i vinguis, serà molt ben rebut. Clar, clar, efectivament. Molt bé, passem ara, si has trit, el tema de vins, parellets, castanyes, moniatos... Moniatos... Bastant dolç. El moniatos és més dolç que la patata. El moniatos és més dolç que la patata, però si el fas fregit i li poses així una miqueta de sal gruixuda... També. És un contrast molt lluny. Sí, que no, estem acostumats al moniató. El moniató que, de fet, el moniató és blanc. I estem acostumats al que en diem el moniató, que és el que abans en diem la patata de... No va, si no va, en ve de Barcelona, la patata de mala, que en diem abans. El moniató no és... El moniató és blanc, però pràcticament no existeix ja. No. Una sempre va descobrir coses. I la patata de mala ha tingut més èxit, perquè té més dolçó. És molt, molt més... I pràcticament ha desplaçat absolutament el moniató blanc. Sí, però això no el trobem. Però és que estem parlant ja de fa 40, 50 anys, del desplaçament d'això. És normal que ara la gent, fins i tot, s'ha anat jubilat de... Sí. Però el que deia ella, estem pensant sempre en el moniató com una cosa que fas el con dolç, si te'l menges com a postre, gairebé... Com a postre... O amb puré, o... Amb puré, pot ser els panellets... Però jo soc, jo crec... La fanàtica número 1 de menjar moniatos fra... Dins de plats cuinats. Una partitiu salat, no? Una partitiu, com unes patates fregides. Sí, sí, sí. Però és que pots posar molts plats també. Molt, molt. Molt gustós. Queda bé, amb molts plats. Queda molt bé. I per mi sempre he dit que... Jo que soc de fer àngel novembre, va haver-hi un any que em vaig autorregalar, em va autorregar a un bon vi, que tinc guardat de fa anys, i senzillament vaig fregir uns moniatos, i un ou, i és d'aquelles coses que dius, és més que excel·lent, no? Molt senzill. Però és allò que dius, el moniató, no costuma estar a taula per menjar, no? No, perquè l'associem més, això, de la castanyada. No, clar, la textura, el gust... És molt més gustós que una patata, fins i tot. L'altre dia vaig sentir, en una fruiteria de Sant Just, va entrar una dona amb una filla, i es va sorprendre que només hi havia una cistellera en poques castanyes. La dius 3 n'hi ha en poques, i la persona que estava atanent va dir, sí, sí, és que ara se les emporten tots els... a Xina. Van a Xina, les castanyes, no sé, que han anat a una falera amb les castanyes, i les envien totes cap allà. Jo això ho desconegia, però... Si no es menja castanyes. Realment, el consum de castanya està bastant localitzat a la data. També s'ha de dir, no hi ha un gran consum. La gent d'Edverià Viladrau, que hi ha el centre gay de la castanya, que fan un gran esforç per fer farines de castanya, i altres coses, perquè costum la menda de la castanya directament per menjar, a part de les castanyeres al carrer, i de la festa de... que ara, majoritàriament, se celebra la nit del 30 d'octubre, el 1 de novembre, però que, originàriament, era de l'1 al 2 de novembre. Exacte, morts i difunts. Exactament, era la vigília, no de tots sants, sinó la vigília del dia dels difunts, que és el dia 2. Però, clar, com al dia 2, la gent anava a treballar, després això es va anar movent, i avui dia, pràcticament, si li preguntes a algú quin dia es va castanyar, tothom et diu que la vigília del dia 2. I el divendres, i el divendres. O exactament. O sigui com calgui, cal on divendres. Però bueno, aquí hi ha una punta de consum, i després jo crec que a part de castanyeres, i 4 castanyes aïllades per coses, m'hauria dit que algú em faci a casa alguna vegada de castanyes, però el consum està molt localitzat. Molt localitzat en nivell de lloc i a nivell de data. A nivell de data. Sí, jo ara estava parlant de data. Sí, sí, sí. I és això, no? És un fruit que... Què podem prendre, Estric, per fer fora una tanta dolçó? Tanta dolçó. Ah, la castanya és dolcenca. Sí. Potser és... En panellets. En panellets. Clar, aquí tenim, bàsicament, 3. 3 peces. 3 peces. Perquè dins del panellet... Dins de la lliga dels panellets... Hi ha moltes... Moltes categories, no? Moltíssimes. Si agafem una castanya com a tal, jo crec que li cau bé, digue-li, quasi tot, perquè és això, que dius, és un fruit dolcenc. A més, el torrem... La castanya és una fruita o un fruit sec? No, perquè tampoc és sec. Pots arribar a secar. Les castanyes pilongues. Però per mi és un fruit, un fruit que que més cau. I que més vol que estiguis... Però la mella és un fruit sec, i també te la pots menjar crua. Menjant-la crua, te la fots. Jo em refereixo a que no és excessivament dolç, per tant... Sí que la passem... Forma part del... No del postre, sinó del post. Postre, fins i tot. Que té aquest ordre de... La gafes. La fas. La poses a coure. Després que refredi. La poses a taula. Et dediques a anar-la pelant. És lent. Menjar castanyes no és... Vaig a fer castanyes i amb 20 minuts, m'ho he petat. És un procediment lent. Per tant, és aquella post-taula. I aquí et permet, doncs, que calen les gafes. I es poden nerfies. Us desgraci�ava, vi escomosa... Que tampoc té, perquè sé molt dolç. Li pots posar un vidre mosquetell, una garnatge. Una ratafia. Crec que podem jugar molt amb la castanya amb els lichors. També hi ha lichors de castanya. Això encara sembla que ens costi més trobar-ho. També en fan, també en fan. També en fan, de la que espanyes... Me'n fan de tot, en teníem les feines, l'hi corres... Sí. I el muniato també tindria... clar, s'utilitza això, el que hem dit, no? Més cap aposta. I crec que és bastant residual. Sí. A moltes cases. O sí, utilitzant muniato com a plat principal. Perquè jo, el muniato com a... com a aposta... No, el meu va fregit i el sal. De ceus tindríem els panellets. Són dolços. La quantitat de sucre és déu-n'hi-do. Trobem de pinyons, entrovem de melles, entre... xocolata. El de coco. El de no sé què, el de no sé què, el de dos gotos. El de codoniat, em no sé què. I comencen a aparèixer... panellets salats. Què em dius, llavors ja no són panellets. Sí, passa... sí, passa com el torró. Però comencem a trobar... Es va buscar aquell tipus de fruit. Poden trobar fins i tot amb... Perquè llavors ja no és un panellet salat, és un canapé. Exacte. Però comencen a haver-hi. Comencen a fer aquestes versions light. Ah, vale. Que deixa el panellet una miqueta fora de context. Sí. Però sí que s'està buscant. Suposo que el que no tingui tant de dolç, el que sigui com més... més lleuger, més sà, no t'ho sabria dir. Sí, bueno... Jo amb això sóc tradicional. El panellet ha de ser dolç. De gust, no excessivament. Home, si vols una cosa light o sense sucre, doncs no mengis un panellet directament. I a mi... que sigui de pinyons, a més, a més. Això ja és el sumo. Jo crec que sí, que és el... També... Jo sempre dic que tinc un gust molt selecte. Sempre ho vaig a lo més car. Sí, et anava a dir la pinyon, justament, el que... Perquè un kilo de pinyons, que va amb 80 euros al kilo, el pinyon... No ho he mirat, però també hi ha un tipus de pinyons. Hi ha pinyons que no tenen gust a res, i n'hi ha d'altres que te'l poses a la boca i dius... Mare meva. El que anem a fer a vosaltres no és de pinya-pinyonera. O sigui, pinya-pinyonera són els d'aquí o com a molts de Turquia. Sí, a Turquia tenen molt de... Sí, de la conca mediterrània, del pipinyonè. Però a vegades n'hi ha uns que són no tan allargadets, més que jo, de l'Errodonets, que això ve de la Sibèria. La Sibèria, a Xina, la part aquella. I jo és d'una altra espècie que no sé si és ni tan sols pinàcia. Bueno, sí que és una pinàcia, també surt d'una pinya, per tant també és un pinyor. Però és una espècie diferent i molt diferent. Jo no té gust. Jo crec que t'estan donant pinyons, però la diferència de gust és avís mal. Però avís mal. És que hi ha una diferència... Que es nota. Per tant, si ara començava a pensar amb els vins, si el panellet no té gust... Més val un vi molt fort, molt fort, molt fort, per oblidant-se'n. Jo ara que mentalment estic pensant amb aquests panellets que són molt gustosos, penses amb el pinyor que té un gust, és real. No és molt intens. Ens donen sensació intensa la quantitat de sucre que té el panellet. Perquè a més et deixa tota la boca allò ben impregnada i com que és pastós, va entrant per tot arreu. Va entrant per tot arreu, no? Però sí que és molt important el gust del panellet per trobar-li que sigui bé la beguda ideal. I tornaríem a anar per aquestes garnatges de la empurrada, garratges roges. Sí, aquest matí m'han portat un... del cell amb els llunes, m'han portat un vi de mosquetell, que aparentment és molt transparent, molt jove, aquella sensació de líquid, més que de líquid espès. Tot el que ens sembla, i com barronós, ho pensem que és espès. Aquests mosquetells són fins, no en palagoso, són 16 graus, perquè el grau hi és, és un raïm que es cui madur. I, a més, quan fermenta el raïm, ja comencem a tindre vi, per aconseguir aquests 16 graus, afegim el cuol vínic. Per tant, aturem la fermentació, arribem als 16 graus, i tens encara aquella sensació de fruita. Aquest és molt... aquest estil de vi, vi de licor, licorors, vidols, són 16 graus, i que són lleugers, van molt bé, sobretot, quan tenim aquests fenòmens de què ens arriba... tots sants, fa una calor que anem amb màniga curta, i ens deixa, si més no, una sensació més lleugera. Prantigament, quan realment, primer de novembre, feia fred, clar, els vins dolços eren això, eren més foscos, més envellits, més dolços, perquè realment escalfaven. Amb palagossos, moltes vegades. Sí, però clar, si pensem que, per exemple, en èpoques de més penúria, i així, clar, arribar tots sants i treure aquestes menys, estan deliciosa, estan treballades, amb aquells vins que moltes vegades eren aquella bota del racó, i així, clar, era com treure un tresor a taula. Per tant, aquella dolçó, tu igual ja havies anat a treballar al camp vent d'hora al matí, per tant, aquell dolç... era aliment. Ara sí que ho veiem com aquelles, les calories aquelles que vas... vas afegint, no? La gent corrent, a totes hores. Però abans, és allò com si pensem que, feia fred, les cases... no era pretar un botó... Penal·liets i penallons. Exacte. I sí que n'he tingut de penallons, jo. Els penallets, encara ni els penallons, han desaparegut molt. Han desaparegut molt, no sé si... Penallons? Jo crec que sí. Els penallons, que estiguin fred una mica, no? Sí. Les vans, les velles... Les velles pel fred, no? No, les ha desaparegut molt. Doncs jo, fins i tot les orelles, jo vaig viure durant 8 anys a 1.600 metres d'alçada, i durant... On era el... Arinsal, en Dorre. I durant un any i mig no tenia cotxe, feia autostop cada dia. Ara que vas fred, tu sí que està escurtida. I va haver-hi un hivern molt fred, i ja tinc lloc que feia... Mira, si t'agraden esquiar cada dia i anar a treballar i viure una miqueta així, l'aventura, doncs... No, clar, però és perfecte. Sí. És que si anava més a baix, ja hi havia massa gent. Bueno... És el problema d'Andorra. És el problema, ja no feia aquell fred. Però això, els dies de fred, a mi no m'importa sortir amb manera curta, i és això, jo crec que és... Tu ja et dones vida. Tornant als vins, no sé si és una... una manera de veure una meva, que no és... Ara et dirà el cava al postre. No, no, no. Els mosquetells que tinc jo record davant, igual era perquè no tenia el mateix gust i sempre anava amb el standard, sempre eren molt empalagosos. Molt empalagosos. Jo, per exemple, m'agradava, i allò millor en lloc de mosqueteria anava... bueno, que de fet és el mateix. Agafava alguna vegada i he anat a buscar moscat d'arribes altes, perquè això ja és... Això ja és més... Més fart fumat. I ara aquí ja n'he trobat de mosquetells, ja n'he trobat mosquetells molt més fins que no són empalagosos, és que clar, un mosquetell és molt bo de gust. Però quan sembla que t'estiguis fotent una dosi extraordinària de sucre, ja és... Tradicionalment, aquí, quan parlem de mosquetells, parlem de vins, dolços, holicurosos, elaborats en un rei mosquetell. Dins del mosquetell tenim molts tipus de rei mosquetells, de més perfumats, de no tan... I aquí, normalment, trobava més aquest estil, més envallit, potser no tan perfumat, aquests colors més coures fins i tot, no? I jo me'n recordo, quan vam obrir el celler, que vam començar a tindre el mosquet d'arribes altes, o sigui, la... la... tota aquella basant també trobem vins, dolços, elaborats en mosquetell, com aquí, tradicionalment. Però en trobaves moltíssims, que eren això, eren pàlids, lleugers... i molt perfumats, no? I me'n recordo, portar-nos el celler i la gent et deia, no? I això no ho vull! Això no és un mosquetell! Dona'm aquell de sempre, el de tota la vida. Això és com molt vi, com una cosa com de desprestigi. Quan això a tota la zona del Rosalló, parlem d'arribes altes, i el mosquet de front hi n'hi ha, n'hi ha un munt, i sempre tots, una gran part tenen aquesta basant lleugera, i sobretot perfumada, no? Doncs que ens ha costat molt introduir aquest estil de mosquetell. Perquè era com un no? Perquè havia costat una mena de rabuts, no? El mosquetell amb avies poques vegades, però havia de ser molt mosquetell. Havia de ser el tradicional, i tinc clients que diuen que aquests no m'agraden, m'agraden els de sempre, i penses que els altres, és com tindrà el rell, i és una explosió aromàtica, i que fins i tot el pots combinar amb molts més plats. És que ja sóc maníac amb això del mosquetell, amb el mateix rell mosquetell. Només en compro a l'Agost i n'he sigut a Setembre. Jo el rell m'agrada, però em menjo molt poc, i pràcticament només quan és mosquetell de la canta, de la zona de Taurà de Venissa, que poses jo, i sembla que... Perquè la zona de la canta era molt bons mosquetells, no? Clar. És que com m'havia venut moltes tones, que arribarà un moment que un coneix determinats productes i... Bueno... Pels panellets de cafè, de xocolata, amb un vidol, si pot ser un raïm negre, que pot ser una garratxa negra... També en tenim Carinyena. S'han fet alguns experiments amb altres varietats. S'ha aprovat diferents. Alguna més que interessant. L'altre dia vaig estar una al·laborat amb una varietat, que és un híbrit, és un creuament de dos varietats de raïm, que és de Barcelona. Bueno, interessant, i crec que és allò que, pensant en castanyada, i retrobament familiar i així, anirem a... I la ratafia. Aquest cap de setmana, no ho sé, però al cap de setmana passat, una bogeria, una ratafia, una ratafia, una ratafia, i pensava, veus, que ara em tornaré a la tarea. Clar, sí, sí. Tenim moltes. Tinc una jove que em fa ella, la quantitat de gent que comença a fer-se ratafia. Però clar, per començar a fer-la, hem de pensar en fer-la... T'ha vingut el guastri d'allò amb llibre, i vol dir, com faig la ratafia? Casi. Casi, i clar, és allò que dius. A més, l'oboda a la ratafia, que se'n fa a molts llocs, l'ideal seria fer-la amb les herbes, que tens a més a prop. O sigui, si tu parles... Hi ha molta gent que diu no, no. La ratafia que a més m'agrada és la de la Garrotxa, la de l'Empordà, la del Pallars, la de la Terra Alta. Per què? Perquè el fruit originari és local. Per tant, li dona un caràcter especial. Clar, si aquí ja s'ha enjust algú, volgués fer ratafia, hauria de pensar en el mes de juny que anirà a collir les herbes. Primer collir les nous verdes. Les nous verdes. Si pot ser, locals. Entenim? Jo és que la meva jove les fa amb una noguera que tinc a casa. Això, aquest és el teu. Suposo que aquesta va ser la seva raó per començar a fer... Fa moltes coses. Sabon, CDO, però suposo que la ratafia va començar a fer-la, perquè tenia matèria primera. Mira, el limoncello. Hi ha un penellet que també s'el·labora amb quins de limona? Sembla que sí, que hi ha un quins amb limona... Limoncello també li queda bé. No seria una beguda pròpiament nostra. Però tu saps la quantitat de gent que fa un limoncello? Perquè, clar, tothom que té una certa quantitat de limones, o un limone molt productiu que fa amb les limones, experimentació amb el limoncello. I, clar, avui en dia, per internet, cerques, a com elaborar... Limona, que no... Com es diu? Bàsicament és. És el qual limona sucre. Sí, però la... La llima. La llima ja és una altra... És una altra. És més agria, no? O sigui, més... És més concentrat. Potser més fort fer mal als malades. Ell és de la tanonja. La llima no n'he fet mai. No, però potser seria més. Més que fer una beguda de llima... El més de pensar un assidès. Però bé, què es pot fer? Final de qualsevol fruit. Clar. A Alemanya o a la Europa Central, és molt típic fer que, per aquesta època i Nadal, li cors a base d'ou. Deu n'hi do. Aquí ja experimentem amb altres coses. Amb altres coses. Però és allò que dius també. S'enfan, no? Ja haig de començar a pensar d'aquí no res. Hi ha gent que començarà a demanar si tinc el licor d'ou o l'alcohol per fer els licors d'ou, no? O sigui, diria que cada època té també el seu estil. Us sembla si parlem 5 minutets del capítol d'ahir de joc de cartes? Jo era una situació en què... Bueno, però ho tinc que apuntar. A l'hora d'obrir ampolles. I és la que jo no vaig veure. Doncs aquesta sí que les vaig veure jo. Explica-me-la. Pobre dona, mira, es tracta... Era la única dona, oi? Que tenia un restaurant. No, no, no. Era el restaurant Can Llonga i la persona que estava al programa es deia David i va presentar una... En el moment de presentar la garnatge blanca, hi havia una dona encarregada de servir els plats i de servir el vi. I en el primer, què va passar? Que se li va trencar el tap, el tap de soroll? No, se li va trencar el tap o se li va trencar la parella? No, no, se li va trencar el tap. Se li va trencar el tap. Per què, a més a més... Segurament no el tenia sobre la taula. A més a més, no, jo diria que... Perquè aquesta venia d'obrir-lo dret. Sí, sí, sí. Llavors va dir que amb el segon plat va portar un altre ampolla d'un altre vi que no sé què era, de l'ampordar. Un vi de l'ampordar, crec. Clar, i va dir... Ara no em passarà perquè el tap és de silicona. Resulta que en lloc de silicona més a més em sembla que la caia capa de serra. Sí, no era de silicona. Amb la primera ampolla va deixar anar un... Un hòstia, un merda, oi? I a la segona directament va dir merda. A mi ja tota la... Sí, sí, el servei. Estava molt nerviosa la noia. Sí, suposo que els nervis és molt fàcil parlar i quan estàs en una situació així... Però clar, tu quan... Tu quan estàs en un restaurant sí, jo se me'n dic, has de saber qui és el que manipules i a més has de practicar. Però si a sobre tens la televisió i que estàs molt nerviosa no vagis a buscar aquell vi que té un tap de serra. Sí, això li va passar amb el segon. A més va dir que era de suru i que era de silicona. Per tant, aquell que demostrava era de desconeixement. Jo que veies i dius jo juraria que això és un tap de serra. Clar, sí, clar. Per tant, s'ha suposa... El tap d'aviació de suru és un sergeri. Clar, o ell en normalment obre les ampolles a vi o, clar, queden molt despullats als restaurants fent de pènda. És allò que dius... No sé, jo no vaig veure la primera part a veure la última i les puntuacions i torraven a haver-hi copes que no eren les més adequades. Aquesta mania d'obrir l'ampolla dret que dius és que més falleig, perquè és allò que dius... I com et passi així, se'n surt tot el vi. Clar, i dius és que és molt... És que és bàsic, és allò que dius... És com en tot, quan has de tenir un negoci, un mínim. I ja va haver-hi la primera que era la única dona que hi havia. Es deia Nina, el restaurant La Carpa. Va dir... Bueno, i ara és que aquest vi que fa maridatge amb tot. Sí. Maridatge amb tot. I es van quedar tots un mica pegant tot a treplats diferents, en primers, en segons, en postres... Doncs aquesta senyora, la Nina, el moment de puntuar a la resta dels tres altres restaurants, els va posar un cinc amb el vi. Per què? Perquè ella no en tenia de vi i com que no en tenia, els hi col·locava un cinc a cada un. Una mica... Clar, criteri que dius... Ai, meraveva. Quan va haver-hi... Això fa baixar la puntuació. Clar. I ho saps. És que és això. Va haver-hi un restaurant que també serveixen el... serveixen el vi. És un raïm, és un vi... que no sé... Està molt bé que parlim de l'ADO, però potser és més interessant la varietat de raïm o fins i tot l'alaboració. Perquè... Que sigui de l'emportat, l'emportat també és molt gran. O sigui, potser que et diguin que hi ha posats, no? Mira, un vi al·laborat amb mosquetell, que ja sabem que sempre tindrà aquesta connotació dolç, encara que hi sigui sec, però que és molt perfumat. Hi havia un que menjava canalons. Clar, és allò que dius... De veritat. Si fan l'aparitiu i estan picant 4 coses salades, no et diré que no. Però si després que d'un temps plant diferent, és allò que dius no escollis un vi així. O sigui, ostres, que bé la setmana passada aquella noia, Somelie, que jo crec que va fer una classe magistral a la gran majoria, dient el que, i fins i tot, no sempre lligava en tots els plats. Però és allò que diu... Ai, realment... Era per apretar bastant. Segurament hi havien vins molt interessants. Però és això, no? La manera de presentar-ho, la manera... O sigui, no estan a favor en gaire... Estaven a favor en el coneixement d'aquell envins del país, però no... No ho fabruixen gaire tal com ho estan presentant. Clar, perquè després anem a un restaurant i dius... una cervesa. No dic l'altre, eh? Ha estat un plaer tenir-vos una setmana més. Tornarem a escoltar-nos ja entre en novembre. En novembre? Sí, sí. Perfecte, amb una horari. Exacte. Ah, tindrem el mateix, la tarda? Sí, sí, sí, però... haurem descansat una hora més. Respecte del sol, no hauré respecte del sol. És el que a mi m'agrada. Que faci bé, bon cap de setmana. Adéu. Bé, aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestre Rosa Sençal. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Tornarem també a les 5 de la tarda. I us eslarem fent acompanyar aquests parell lliuretes fins a les 7. És més, que acabeu de tenir molt bona tarda i ens tornem a trobar demà aquí al 98.ufm amb el ràdio d'Esbert, la Ràdio Municipal de Sant Just.