S-s-s-s-s-s-s-s-s-s-s-s-s-s-s-s-s-s-s-s... Smoth, jazz, club. A l'esquerra republicana no presentaràs ben a la totalitat els pressupostos de l'estat. A l'esquerra republicana no presentaràs ben a la totalitat els pressupostos de l'estat. A l'esquerra republicana no presentaràs ben a la totalitat els pressupostos de l'estat. A l'esquerra republicana no presentaràs ben a la totalitat els pressupostos de l'estat. A l'esquerra republicana no presentaràs ben a la totalitat els pressupostos de l'estat. A l'esquerra republicana no presentaràs ben a la totalitat els pressupostos de l'estat. A l'esquerra republicana no presentaràs ben a la totalitat els pressupostos de l'estat. A l'esquerra republicana no presentaràs ben a la totalitat els pressupostos de l'estat. A l'esquerra republicana no presentaràs ben a la totalitat els pressupostos de l'estat. A l'esquerra republicana no presentaràs ben a la totalitat els pressupostos de l'estat. A l'esquerra republicana no presentaràs ben a la totalitat els pressupostos de l'estat. A l'esquerra republicana no presentaràs ben a la totalitat els pressupostos de l'estat. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Lua López. Després de la renúncia a l'acte de regidor de Carles Garcia Sales, el ple municipal del mes de juliol, després de més de dos anys com a regidor o de penals grans canvis dins la conjuntura política i també a nivell personal, Garcia va ser així el primer regidor de la CUP-Munt de l'Ajuntament de Sant Just. Ara agafa el seu relleu a l'Egebadia Oguet, el jove Sant Just, de 23 anys, militant de base de l'esquerra independentista i del teixit popular del poble, i graduat en física. El punt més destacat del ple d'octubre que es va celebrar i era la votació de les ordenances fiscals per al 2022. Va exposar el punt de regidora d'Isenda, Quima Jiménez, qui va explicar que els impostos de l'Ajuntament depenen dels impostos, les taxes i els preus públics, i que és per això que en guany el que es vol aprovar són unes pujades de preu, basades en l'evolució del preu de l'IPC. Indicava així que aquest es trobava en un 4 el mes de setembre i que ahir a les 9 del matí ja es trobava en un 5,5. Amb això, la proposta que portava ple l'equip de govern era un increment del 3,5% del tipus impositiu de livi. Es contemplava d'aquesta manera una congelació de la taxa d'autoritzacions i licències d'activitats i de la taxa de licències urbanístiques, per tal de promoure l'activitat econòmica. Finalment, el punt va ser aprovat amb els vots a favor del PCC, Movem i el Regidor No Escrit, les abstencions de Junts per Catalunya i la CUP, i el vots en contra d'Esquerra i la Regidora No Escrit. El ple municipal del mes d'octubre va aprovar per unanimitat el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament i l'Amical de Mothausen i altres camps. L'objectiu d'aquest acord és reivindicar el paper de la ciutat com a defensora dels drets humans i, contrària, qualsevol mostra de racisme, xenofòbia i homofòbia, així com reivindicar la memòria històrica. La Regidora de Cultura Ginnapol feia referència a l'emoció que es va presentar el mes de febrer, sobre la llamborda en record del veí Sant Justenc Francisco Casares, deportat als camps de concentració nazis. Va recordar així que amb aquesta emoció aprovada per unanimitat també es votava la desig del municipi de Sant Just, el projecte amical de Mothausen i altres camps. El conveni que finalment es va aprovar per unanimitat inclou, doncs, una portació de 600 euros anuals a l'entitat i el suport de la institució projectes educatius sobre els drets humans, els camps de concentració de Badgen-Wall i Mothausen. I això és tot. Tornem amb més informació al Vull de Tiorari de les 6 de la tarda, fins ara mateix. La Regidora de Cultura Ginnapol Estudio l'FP d'Oxiliar d'imparmeria. Puc aportar molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una FP dual. Estudiu i treballo a l'hora. Hola, Sant Just, molt bona tarda. Ara mateix passen 9 minutets de la 5 de la tarda i esteu escoltant la RAM, la que és en magasin de tardes de ràdio d'Esvern, el seu sintonitzant, al 98.ufm. Jo sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada tarda de dilluns a Divendres de 5 a 7, aquí, a la misora municipal. Avui, com a Divendres, dia 29 d'octubre, que tenim en la primera hora, doncs, també entrevistarem en Josep Lluís de la revista La Vall de Vers per parlar amb ell sobre el debat que hi haurà el proper Divendres dia 5 de novembre. Després, tot seguit, també seguirem amb la secció de l'Andrea Esmeratz per parlar de les novetats musicals del panorama tan català, nacional i també internacional. I després, a partir d'un quart de set, tindrem aquí els tertulians de sempre, seguirem amb l'Andrea, que s'afegirà la tertulia, també amb el Salva Crespo, segurament també amb l'Ernesto i qui sap si també s'hi afegeix en Joan Esmeratz. Bé, la qüestió és que serem aquesta colla per parlar una mica d'actualitat. Res més, ara us eixo amb una mica de música de fons i seguim ja amb en Josep Lluís, el tinc aquí a l'estudi. Fins ara! Fem el sal, el nou model energètic. Fem-ho? Fem-ho. Amb la contractació de l'electricitat. Fem el sal, el nou model energètic. Fem-ho. Fem-ho. Fem-ho. Fem-ho. Fem-ho. Rehabilitant que és la nostra. Fem-ho. Sobrega els motius. Fem-ho. De motius en sobren. Fem-ho. Vinga, doncs que passen 12 minuts de la cinc de la tarda. Josep Lluís, molt bona tarda. Bona tarda. Com hem dit, membre de la taula de redacció, també de la Vall d'Avers, de la revista local d'aquí de Sant Just. A més a més, part d'inaugura, com ja ens comentaves en altres sessions aquí a la ràdio, nou disseny, nova mecatació de la revista, també tenim noves activitats que proposen la Vall d'Avers i una d'elles és un debat que vindrà properament. Sí, no és la única novetat que hi haurà aquest mes de novembre que vingui de la Vall d'Avers. Encara que no és el tema, però aprofito per fer una petita cunya, recordant que aquest mes, la revista que sortirà el 15 de novembre, recollirà per primera vegada dues planes de col·laboració amb una escola en aquest cas, a l'escola Canigó, serà la secció que en direm collita de fruits i que cada mes tindrem una escola diferent d'un centre educatiu diferent de Sant Just, que complirà aquestes dues pàgines en allò que consideren oportun. Clar, són continguts que treballen a les escoles? Absolutament, nosaltres no hi tenim res a veure i serà d'un caire o d'un altre, no ho sabem. Bueno, estarem a la White i ja podem confirmar que això, que el proper número s'estrena a l'escola Canigó, després vindrà a Montserrat, Montseny, l'institut i recuperarem la roda. I la roda, de manera que cada centre educatiu podrà haver participat almenys uns 3 cops, 2 o 3 cops? No, 2 cops al curs. Hem de veure com resolem el mes de juliol i setembre, i a l'octubre, que són complicats, però esperem provar-hi algunes coses. I si no, farem només els cursos que doni temps a aquells que puguin fer la feina. Fet aquest parèntesi i aquesta cunya, doncs sí, ens sentem... Anem al lío, que és el debat. El debat és una proposta que va néixer a partir de fer una mica d'història de l'editorial que vam fer el mes de juny, que a la seva vegada recollia una miqueta o feia una reflexió en base a certes preguntes o certes respostes de part de l'alcalde a l'entrevista que li vam fer el mes d'april, si no recordo malament. I a partir d'aquí, de les reflexions d'aquest editorial, va néixer la idea de per què no fer un debat. La idea néix com un debat, després diu per què no fer-ne dos, perquè la teniu també està en una situació, posem-ne dos, i llavors la idea madura i dius, per què no fer una cosa regular. Com un cicle de debat. Un cicle, el que no podíem fer era fer debats mensuals, perquè no tenim capacitat, ni l'audiència segurament potser respondria. Llavors vam arribar a la conclusió que era millor fer-ne trimestrals, 4 a l'any, en temes diversos que tinguin a veure tant com es pugui amb la vida de Sant Just. Poden ser temes generals, però que els afrontem des de la nostra perspectiva de Sant Just. Clar, efectivament. I així va néixer la idea de fer el debat. L'hem anat madurant, madurant, madurant, i ara ja estem a punt... A punt de fer el primer? Sí, sí, el primer, que versarà sobre la comunicació local a Sant Just, i ens fem una pregunta. Servei públic o del govern municipal? És oportuna? Sí. De fet, és un tema que més a més la gent pot pensar. Potser això és més de cara als periodistes o de cara... Però realment és un tema que ha afectat tota la població. És el tema de la comunicació, no? Vull dir com es transmeten les notícies, les notes informatives... Aquí segurament hi haurà diversos papers, i per això també tindrem convidats de diferents... Bé, tots lligats, òbviament, amb el món de la comunicació. Diferents àmbits, sí. Però de diferents àmbits dins aquest món. A veure, el tema de la comunicació és una cosa. Una altra cosa és la comunicació institucional o corporativa, que pugui fer una empresa o pugui fer una institució pública. La comunicació és un dret essencial de la població, dels homes, de les dones, i és un dret a arrebre informació diversa, contrastada i amb visions diferents d'una mateixa cosa, perquè la gent pugui fer... Aquest món, que és el món de la premsa diemna independent, per dir-ho d'alguna manera, per entendre'ns. No és el mateix plantejament que fan els ajuntaments. No és un tema que afecti només els ajuntaments, sinó que és un equilibri difícil en moltes poblacions, on hi ha una publicació feta per l'ajuntament i una publicació independent, com és el nostre cas, que s'estableixen... No són duplicitats, sinó que són maneres d'entendre la comunicació diferents. M'estendré una miqueta més, si et sembla, perquè d'alguna manera la visió institucional quadra o lliga molt, amb això que deia abans de la corporativa d'una empresa, es basa molt en temes de màrqueting corporatiu, en què tot es tracta de donar una imatge positiva sempre, i són molts millors, i els ajuntaments assessorats per empreses que es dediquen al tema, han aplicat aquesta visió de màrqueting que absolutament per ells pot ser molt útil, però que des del punt de vista de la comunicació, de la informació, a més, no és adequat en el nostre pare. A part d'això, els ajuntaments disposen d'una maquinària potent, molt potent de pressupost, de manera que poden tenir els professionals necessaris, pagats adequadament, i repartir el vulletí a totes les llargs. Ja voldríem, a la Vall de Vets, poder fer això i poder disposar d'un pressupost, i no podem. Llavors és una competència absolutament deslletllada i desproporcionada entre un mitjà i un altre. Tenint en compte que, d'alguna manera, la informació institucional política ratlla moltes vegades la línia aquella tan difícil de definir, de la propaganda, que és propaganda, que és informació, i moltes vegades no està tan en el que es diu, en allò que és informat, sinó de com s'informa, el to o el que es fa. Suposo que no sé si hi haurà els convidats que vinguin, hi haurà persones que vinguin del món més corporatiu, persones que estan més lligats al món dels mitjans. Una mica de tot. Mira, et diré que començo per parlar de la que serà la presentadora i moderadora, que és l'Òlga Vallejo, és una Sant Justenca, que és periodista, que té experiència a diversos mitjans, ha fet ràdio i premsa escrita, i actualment és la subdirectora del magazine El Matí, a Radio Estel, i és col·laboradora del diari Ara. Per part dels intervingents tenim el Josep Villeta, que és periodista i és el conseller delegat de Badalona Comunicació. Per entendre't Badalona Comunicació és una corporació independent, depèn de l'Ajuntament de Badalona, però no està submesa al diferents colors que puguin estar al davant de l'alcaldia. És un mitjà a part, o és l'empresa que porta la Comunicació de Badalona? És una empresa, però... Doncs si a casa ell també ens ho podrà... Sí, ja ens ho dirà, però és una empresa depenent de l'Ajuntament, però que l'Ajuntament no té la llibertat necessària per... És a dir, s'han de donar una sèrie de condicions per poder canviar el director. Per fer un exemple, han passat quatre alcaldes de diferent color polític i el senyor Valsells ha estat amb tots ells, com a director o com a conseller delegat, de manera que... i fan una informació variada i contrastada. Per dir-ho d'alguna manera, salvant les distàncies és una mena de TV3. És un mitjà públic però que dona informació i que hi ha debat, hi ha contrast. A part d'això també dirigeix el certament internacional de cormetratges, filmets, que fa Badalona. Tenim també l'Àlex Gutiérrez, que és cap de mèdia del diari Ara, i és autor de la columna diària Pareu Màquines. És col·laborador també del matí de Catalunya Ràdio, la Ràdio, la Revista al món, una sèrie de mitjans. En l'any 2009 va fer un treball que parlava precisament de la temàtica de la que estem plantejant el debat. Es deia l'impacte de les publicacions municipals en el sector privat de la premsa comarcal i local. Encara que ja té anys, però no consten més treball en aquest àmbit, i ell coneix el tema. És periodista de la banda, per dir-lo d'alguna manera independent. I tenim també, finalment, la Marina Harke, és politòloga, té un màster en gestió pública i és prou graduada en marketing. Va estar fins al darrer juliol, ha estat directora del Departament de Comunicació de l'Ajuntament de Viladecans durant 12 anys. És a dir, que encara que no estàs exercint actualment, no fa gaire estava fent-ho, diríem que seria una mica l'equivalent al servei municipal de Sant Just, per posar-ho. Tenim una opció institucional, una de la banda diemna independent, i una mena d'hibrid, que es diria ser el senyor Vinyeta en representació de la Corporació Badalona. Això serà el debat que es faci el dia 5 de novembre, divendres a les 8 del vespre. Correctament. A la sala 50 d'enari. A la sala 50 d'enari. Com aconseguim les entrades? No hi ha entrades. Hi ha entrada lliure. Hi haurà una fila 0 reservada a persones que han convidat. En aquest cas, han sigut els caps d'enllista dels diferents grups de Sant Just. Més altres persones, que són representants d'entitats diverses i a més a més l'alcalde, encara que l'alcalde ha d'heclinat venir. I algun acusat a més ens deixem? Jo crec que no. Bueno, algú que també pot ser molt important i que hi estem treballant força, i que si esperem que surti bé, perquè el debat serà retransmès per streaming, entrant a la web de la Vall d'Avers, es podrà connectar i suposar que serà a través de YouTube. Es podrà veure la missió sencera. I després quedarà penjat l'enllaç a la revista. Perdó, a la web de la revista, volia dir perquè a posteriori es pugui veure quan es vulgui. Molt bé. Deixem fer un petit reconeixement a la tasca que... l'ajuda que estem rebent de l'Ajuntament... Perdó. De la Teneu. De la Teneu. La col·laboració d'Antaviana en el tema d'imatges. Sí. I per part dels col·laboradors nostres habituals, com són el Florenci Maimó i el Quim Trias. Sí, més que re per tot el tema també tècnic, el tema de dissenys de logos... De tot, de tot. Tot el que té a veure amb el disseny gràfic, el Quim Trias, ens ha fet un bon treball. Sí, sí. Molt bé, doncs, Jureb Lluís. Res, esperem que vagi la mar de bé el debat, que vingui molta gent. Jo crec que és un tema força interessant. I res, també esperem amb els pressos oberts, a cadascun dels convidats i convidades que vindran aquí al municipi. Esperem que vingui molta gent, i que reiem conclusions positives. Molt bé. Doncs que vagi bé, bon cap de setmana. Gràcies, igualment. ... Ni me escondo, ni me atrevo, ni me escapo, ni te espero. Todo lo que puedo, pa' que estemos juntos. Cada vez me importan menos. Los que piensan que no es bueno, que haga todo lo que puedo, pa' que estemos juntos. Me nic, sin alternativa. Tu saliva, mi saliva. Es física o química. Ni me miras, ni te quiero, ni te escucho, ni te creo. Pero siento que me muero cuando os veo juntos. Cada vez me importan menos. O os digo cuando bebo. Aunque sienta que me muero cuando os veo juntos. Me nic, sin alternativa. Tu saliva, mi saliva. Es física o química. La mitad de lo que hemos vivido. Un tema suido, que ruido de un cañón. Y un corazón de hielo herido. Se ha derretido en su colchón. La mitad de lo que hemos vivido. Un tema suido, que ruido de un cañón. Y un corazón de hielo herido. Se ha derretido en su colchón. Me nic, sin alternativa. Tu saliva, mi saliva. Es física o química. La mitad de lo que hemos vivido. Un tema suido, que ruido de un cañón. Y un corazón de hielo herido. Se ha derretido en su colchón. La mitad de lo que hemos vivido. Un tema suido, que ruido de un cañón. Y un corazón de hielo herido. Se ha derretido en su colchón. I vendres a les 9 del vespre. Escolta'ns en directe al ràdio d'Esvern. I sempre que vulguis, al ràdio d'Esvern.com. I sempre que vulguis, al ràdio d'Esvern.com. No perdis més el temps i aconsegueix productes locals de bon preu, afavorint el comerç de proximitat. Compre Sant Just, serà més lluny. Sant Just Market. Més informació a la plataforma SantJustMarket.cat Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esber. Fem el sal a un nou model energètic. Mireia Belmonte. L'Alla Palau. L'Alla Sals. Maria Vicente. I Alexia Poteles. Juntes. Sumen més de 140 títols esportius. I tu estàs perdent. No saps que t'estàs perdent. T'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audivisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals. Col·laborat Ràdio d'Esvern. Vinga, doncs ara ens toca fer secció i espai amb l'Andrià Esmarats. Per tant, ens toca parlar de música i de novetats dins aquest món. O l'Andrea, molt bona tarda. Bona tarda, Núria. Tenim un homenatge. Tenim novetats en català, en castellà i en anglès. Mare meva. L'Italia no podia faltar, eh? No podia faltar. És que si anàvem a cantar a l'Itàlia, doncs cansem d'adaptar. Exacte. A veure, tu diràs que ja tenim... Doncs comencem amb una mena. Vinga. Que està que no para. Vinga. Vinga. Vinga. Vinga. Vinga. Doncs comencem amb una mena. Vinga. Que està que no para. Ha tret una nova col·laboració amb Federico Rossi. És un cantant així, revelació dins d'Itàlia. Val d'anar a dir Rossi, això és d'un d'Itàlia. Sí. Valentino Rossi. Espanyol no sona. No, no. I tot i que el títol, quan va anunciar la cançó, confonia una mica, perquè es diu Sol i Marc en castellà. Suposo que es diu que no deu canviar gaire. Suposo que no. I la van estrenar tot just fa una setmana, i fa tres dies van publicar el videoclip on diuen que recreien una mica el dia que es van conèixer, i que de fet tota la cançó parla del dia en que es van conèixer a l'any 2017. Vale, o sigui, fa 4 anys. Fa 4 anys. És un parella? No, no és un parella. O sigui, hi ha coses que sí que representen el que va passar aquell dia, i hi ha altres coses que no sé si és algú nou, o és interpretació, o han canviat l'estat civil en els últims mesos. Ai... Bueno, això és una mica de safareig. Aquí sempre piquem la nostra cullerada. I el que sí que es pot dir és que el pròxim single de la mena ja ha assegurat que és en castellà, que seran solitari, i que, a més a més, no para de treballar, perquè formarà part del jurat de la nova temporada d'Aidle Kids. Això ho va desbalar Telecinco al Dimecres. Aidle Kids és un programa... És com el Got Talent, però de nens. Com la Vox Kids? Més o menys, sí. Seria, jo crec, que tirant cap a OT Kids, però sense la part de reality. Vale. I, a més a més, no només això, sinó que pels vols de Nadal actuarà pel Papa Francesc. En sèrio? Ostres. És la segona artista espanyola enfero, després d'Alejandro Sanz. Diu que encara no té escollides les cançons, que una serà una Nadal, i que l'altra serà seva, però que encara no sap. Julín, caram. Però per petició del Papa, que ella és molt religiosa i... No, no. L'Anamena és molt coneguda a Itàlia, i suposo que és per petició del Papa. Vale, vale. Caram, tu. No m'imaginava el Papa Francesc ballant cançons de l'Anamena. No. Però ara m'ho imagino. I, a més a més, estrenarà una sèrie amb Netflix, Bienvenido, Salé D'En, i sona tant pel Festival de Benidorm, com per San Remo, que és, diguéssim, més la versió italiana. Sí, realment, Festival de Benidorm és la versió espanyola de San Remo. Vale. O sigui que té l'agenda... A tope. A tope. A tope i mas. Julín, amb l'Anamena. I ara ha fet aquest tema de sol i mar amb en Federico Rossi. Ha trobat un huequito a l'agenda per treure aquest tema. Sí, un huequito, per Federico Rossi. Això deu ser, vamos. El nova mas. Vegem, escoltem-ne una mica o què? Sí, escoltem una mica. Vinga, va, a veure com sona. Videoclip, que, per cert, també... Quan el van treure el videoclip, a veure... No fan ni una setmana, encara. Home, 411.000 visualitzacions a YouTube. Bé, escoltem-la. Vegem, escoltem-la. Aquest noi, Andrea, és molt conegut a... a Itàlia, realment? Té cançons bastant conegudes a Itàlia, però ell són més conegudes a les cançons que ell. Vale, vale, vale. M'ha semblat molt jovenet i dic, ostres, no sé si hi ha orà solit, o sigui, si hi ha orà... Carrera llarga no té, perquè tampoc té moltes cançons publicades, però sí que les que té tenen no sé quantes reproduccions es potifai. Jolín, és que m'ha semblat com si fos com un caprich del nen de cantar amb la namenta. Pot ser que sigui així. I si li han pagat la namenta, doncs diners que s'emporten. Però sí que és cert que es coneixen des del 2017, perquè la namenta ha publicat la foto que se la veu molt petita, la namenta, no sé, ara en té 23. No sé quants anys deu tenir la namenta. Té 23, això sé que ho sé. Si comptem enrere, doncs no ho sé, que hauria de tenir 18 anys. 2.017, 4 anys, 19. Home, dels 19 als 23 tampoc és canviatant, no? La namenta ha canviat. Ha canviat a tope. En fi, aquest és el tema que tritam Federico Rossi i anem a parlar següent novetat. Anem a parlar següent novetat en anglès, i en aquest cas parlem de l'Anna del rei, que no para, perquè només 6 mesos després de l'últim disc n'ha publicat un altre. Blu Vanisters, que ha explicat que va ser un disc que va escriure durant el confinament i que parla dels estats d'ànims i del com van canviar les relacions familiars durant els mesos de confinament, i que és tot bastant trist en la línia de l'Anna del rei, però sumant-li el tema del confinament és encara més trist. Holin, o sigui que la gent que estigui en un moment delicat que no l'escolti. Poder que la passi, no? I l'últim senzill que ha tret per promocionar el seu nou disc es diu If You Lie Down With Me, que encara n'ha publicat el videoclip, suposo que està en camino, i jo crec que és una de les millors cançons de l'àlbum, i que ha sigut una mica polèmica l'elecció d'aquesta cançó com a single perquè diuen que glorifica una mica les relacions tòxiques. O aquesta cançó. I aquesta polèmica no és la primera vegada que la protagonitza l'Anna del rei, perquè sí que s'ha dit que algunes cançons glorifiquen coses que no estan gaire bé. Ostres, doncs, et sembla si l'escoltem? Ara m'ha entrat allò curiositat per saber què diu. Vinga, l'Anna del rei. Vinga, l'Anna. És una ratoxia, eh? No ho espereu, cap pujada. No, no, no, no, cap pujada amb aquesta cançó. Jolita. Jolita. Jolita. Jolita. Jolita. Jolita. Jolita. Jolita. Jolita. Pujada amb aquesta cançó. Jolita. Doncs l'Anna del rei. Optimistes on les hi hagi, né? Vols que ens animem una mica més? Home, estaria bé per no caure en depressió profunda. Amb la pròxima novetat, jo crec que anima una mica més avallar. A veure, va. Es diu S-G-S-G. I és una col·laboració de DJ Schneig amb Ozuna, Megan Distellion que és una de les integrants del grup Blackpink. És una mica mica el Taki Taki 2.0 que també era de DJ Schneig o Ozuna també estava present. I en aquell cas eren amb Selena Gomez i amb Cardi B. Ha canviat la Selena Gomez per la Lisa i ara Cardi B per la Megan Distellion. Però va en el mismo... En la mateixa línia, sí. En la mateixa línia. A veure, escoltem una mica de... Així ens animem una mica tots. Agafem el cap de setmana amb una mica d'il·lusió. I no m'ho ganes de... escolta, passa. Tard en encantar, eh? La Megan i l'Elisa. Ah, vale. Si les vols escoltar. Si les vull escoltar... No, quasi que no. És que... A mi aquest estir no m'entra. Jo ets a dir que... És que no sé què és pitjor, Adrià. Si el videoclip que ja em va estar causant... em ganes d'anar a buscar un covill per gomitar o a la veu del noi. Jo crec que la veu del noi. No ho sé, però és que hi ha... És que vull dir, la gent que s'imagini, el típic noi amb la gorra de plata, el revés, els anells... Tots els esteratips en un videoclip. Tots, però és que tots, eh? Tots. Bum, ficats allà junts, en un pacte. A mi m'agrada cantar les noies. A veure, com a música de fons d'una disco, per ballar i tal... guai. Però tampoc és la cançó més bona que posarien a l'antelani. No, no, no, no, no, de fet... A mi m'agrada més taqui taqui, que aquesta és la versió, jo crec, la versió en menys pressupost. Sí, sí, la versió crisis, vamos. Molt bé, doncs... Deixem aquest tema una mica... Passem, passem a una altra novetat. Una novetat així més trista, diguéssim, aquesta setmana... Aquesta setmana anem a Pols, eh, Andreia? Una mica bipolar, la cosa. Sí, una mica bipolar. És el nou disc de Malú, mil batalles i, atenció a la dada, és el XII è album que publica. Que sabia que n'havia publicat molts, però... No 12. No 12. Doncs 12. Tampoc, que està gran aquesta. Clar, és que va començar molt joveneta. Jo encara no havia nascut. Clar, és que va començar molt joveneta. Va començar amb 16 anys, en deu tenir 30 i pico, tirant a 40, 20 anys, quasi de carrera. Centra de les tu consultes. Ja fan 12 àlbums. Va fort, i tenint en compte que ha estat el seu últim àlbum, va tenir un problema, no sé si es va trencar el seu, o no sé què li va passar. Sí, es va trencar el seu, i no va tenir que posposar la gira. I després va venir la pandèmia. Després va venir la pandèmia, després ha sigut mare, i s'ha de anar acumulant la feina. De fet, em sembla... Bueno, ja parlarem més endavant d'això, perquè la gira que farà servir per aquest disc és la gira que estava posposada, la ha canviat de nom. Bé, té, mira, té 39. Això, 16, 39. 23 anys, de carrer. Mare de Déu. Molt bé. Doncs el disc de la Malu, Mil Batalles, és bastant literal, perquè parla de les diverses batalles a les que s'ha anat afrontant durant la seva vida, i de les que ha dit, doncs, aquestes no eren coses superficials, que no calia fer-li cas, i de les que, doncs, sí que eren més importants, i que li han portat temps per, diguéssim, acceptar-les i acceptar-se ella mateixa tal com és. El disc només té una col·laboració, que és en Mario Dom, que per qui no el conegui no és tan encantant, és més aviat compositor, el costum està darrere de focos, però sí que, de tant en quant, va traient col·laboracions, n'ha tret, doncs, aquesta amb la Malu, una amb l'Alejandro Sanz, està admiran, em sembla que té una amb el Romeo Santos, doncs, de tant en quant, aquells artistes pels quals escriu, els demanen que canti també. Vale, Jolín. Molt bé. I una de les cançons que destaco del disc és ser busca que és també un dels últims senzills que ha tret la Malu, i jo crec que és una de les més bones. Potser que hi hagi alguna cançó que també l'ha de dir qui ha parlat d'última de la maternitat o que li ha de dir a la seva filla. M'ho dic perquè m'ha semblat sentir-ho, no perquè... Jo no l'he escoltat sencer, encara, el disc. Sí que pel que he llegit és una espècie de disc conceptual, perquè comença, per exemple, amb una cançó que es diu Abran Fuego, tot això, tot amb, diguéssim, metafòrica bèl·lica, i acaba amb unes cançons que es diuen Suïssa, en referència a l'espai neutral, on ell ha trobat el seu lloc de neutralitat, diguéssim, on està còmode, i tejendo a les com una mirada d'esperança cap al futur, per tant, és com tot el camí, diguéssim, que ha fet ella a nivell psicològic, suposo. Malu, ja sé que no té res a veure en absolut amb la seva càrrega musical, però és la... estava amb l'Albert Rivera, no? Està, està. Està amb l'Albert Rivera, va bé. Si tenen una filla junts... Sí, sí, ara m'ha vingut un déjà vu, dir que crec que era ella, va bé. Molt bé, doncs, si ens hem d'escoltem, ser busca de Malu. Sí. Sí. Doncs mira, saps a dir que de moment és la cançó que més m'agrada d'Andrea. De moment, jo crec que les que venen, les dos que queden, t'agradaran més. A veure, escolta, em sorprèn. En la següent novetat que et porto és l'artista revelació del Regne Unit, es diu Mimi Webb, i ha presentat el seu disc debut, que es titula Seven Shades of Heartbreak, i que, com diu el títol, són set cançons de desamor, on parla, diguéssim, de les set fases del desamor, com poden ser l'obsessió, l'assoledat, l'acceptació, etcètera, etcètera, i l'última cançó que ha tret com a senzill que ha publicat es titula Halfway, que parla del moment de la part de, diguéssim, que m'acaben de deixar el moment de, bueno, doncs ja em trobo millor, i puc acceptar la nova situació, diguéssim, està a mig camí, diguéssim. És joveneta, no? Sí, és joveneta. Sí, és joveneta. Més jove que nosaltres. Bueno, té la teva edat, no? Tu, quan se'n tens, Andrea? 22. Vale, sí, caram, tu. Però mira, es diu Amelia Webb, eh, ho estic mirant. Sí, es diu Amelia, ha canviat. Amelia Mimi. Ha vist que Mimi era més comercial. Sí, sí, sí. Doncs... Fa gira europea, però no té el gust de passar per Espanya. No té el gust, no li queda massa lluny. No, a nosaltres, si la voleu anar a veure, el que ens queda més a prop és el concert que farà el 2 de febrer, París. Quasi que empitlla una mica lluny, eh, per fer un sobe i baja. Doncs és el que queda més a prop de tot. Pots anar a Glasgow, pots anar a Dublin, pots anar a Amsterdam... Ai, però és molt poquet, home, és un... No sé, pensava que potser és perquè anava Helsinki, o alguna ciutat així, molt del nord. I, esclar, Espanya pot li quedarà una mica lluny, però... Fa l'Europa central, diguéssim. Sí, sí, sí, ja veig. Doncs escoltem una mica de la Mimi Webb. Recorda la veu de la Mindy Cyrus. No ho sé. En els seus príncipes, quan no la tenia tan roca. Les hauria d'escoltar. Una tirada, sí, eh. Ja me l'escoltaré, l'escoltaré les dues seguides, aviam. Sí que té la veu greu, però el que passa és que té un accent tan britànic que no trobo l'assemblança. Molt bé, doncs passem a la següent, Andrea. L'última novetat d'aquesta tarda, que és en català, l'última novetat, i és del duo grup, digueu-li com vulgueu, ginestar. Han presentat una cançó, de moment, no han dit si formarà part d'un disc d'un EP d'algú més, la cançó sola, i a veure què passa. I es titula L'últim bank, i parla de les relacions a distància en un videoclip protagonitzat per la Laia Manzanares, l'Auxana, a Merlí, per qui no se'n recordi. O sigui que hi ha diners en aquest videoclip. Sí, només contractar l'actriu ja costa el seu. O sigui, molt bé, molt bé. Doncs no ho sé, jo tinc ganes d'escoltar-la. Tens alguna vata més que ens vulguis comentar de ginestar? Ginestar, ja han fet gira tot aquest estiu, i de moment, l'únic que sabem de pròxims concerts és el concert que faran el 31 de març, a la sala Polo, dins del Cruïlla d'hivern, diguéssim. Vategem-lo així. Vatejat així. El Cruïlla d'hivern són diferents concerts amb diferents dates. No és un festival com a tal. Molt bé, doncs ara sí, escoltem una mica aquest tema. El Cruïlla d'hivern Passeja. Avui ha sortit el sol. Repiquen campanes. I un cuinarà pels dos. Entrenen a la plaça Saluda. Et marca, venteja el mercat. Si ho pensa, li triga el muntall de Salmón. Tarrà, t'entraràs. Seu té ganes d'apnorar. Se li encongeix el cor. I allà grimes salades, quan el mar perteix el món. Li agafa les dues mans. Li veja cada dit. I a l'anular si queda per si torna algun amic. Afanyat, que no sap refredir el plat, comença tu. Té una carta a entrar a les mans. Es posa a llegir la nota en com la veu i està tremolant. Molt bé, doncs aquí els hem tingut, els ginestar. I fins aquí no tinc més novetats de música aquesta setmana. Ja n'hem escoltat unes quantes, ens hem fet una idea. A més, amb diferents idiomes, què més volem? Això és el secret de l'Evertown. I amb aquesta musiqueta entrem ja de ple a la secció de... Amb 10 segons hem tornat directament a l'any 2006. Sí, no? Gossip Girl, aquesta intro... A mi se'n posa la pell de gallina, ho la sento. Per què et porta records, aquesta música? M'hi he vist bastantes vegades, tota aquesta sèrie. Sencera de P.A.P. potser m'hi he vist 4 vegades. Quants capítols té? Hi ha capítols, perdó, temporades. Són 6 temporades i les primeres 5 temporades em sembla que són 20 capítols. No vull fer càlculs, Andrea. No vull fer càlculs de quants capítols. 100 capítols ni alt segur. En fi, què passa amb Gossip Girl? No només és Gossip Girl, sinó que és una gran quantitat de sèries que arriben a Espanya a través de la plataforma HBO Max. És una plataforma que jo pensava que no arribaria mai a Espanya, però ha arribat. I, a través d'aquesta plataforma, una de les sèries que podrem veure és Gossip Girl, però, a més a més, podrem veure el remake de Gossip Girl, que a Estats Units ja s'ha estrenat, que hi ha molta gent que ja se l'ha vist per totes les pàgines aspirades a Vida Ciforabet. Jo no, això ho he respetat. Molt bé, tens una consciència clara i allò ferma. M'he esperat les ganes, tot i que ets a dir que, avui mateix, quan arribi a casa, no tinc res més a fer. Uf, per favor! O sigui, ja apuntant, eh? Molt bé. I aquest remake de Gossip Girl ens porta nous personatges, tot i que la trama és més o menys la mateixa, es centra en un grup de rics de Manhattan, on van a l'institut i tenen les seves aventures i desventures. Tot i que s'han actualitzat els personatges, s'han adaptat, diguéssim, el 2021, i, a més a més, també s'han actualitzat les trames, deixant de banda tots els temes tòxics que acompanyaven a la sèrie, perquè hi havia algun personatge que deies, home, ara el posem a una sèrie del 2021 i fa una mica de lleig. I, de fet, una altra de les coses que mostra el pas del temps és que a la Gossip Girl original, la Gossip Girl, la xicachésmosa, compartia els safretjos a través de SMS i un blog a internet. I ara ho fa el remake a través d'una comta d'Instagram. S'han d'adaptar, la xarxa social canvia en evoluciona, i és com si ara es pogués utilitzar el messanger. És com... Òbviament. Molt bé, doncs curiositats on les hi hagi Gossip Girl remake a HBO. I em sembla que la propera novetat que ens portes a la sèrie, també és de la mateixa plataforma. Sí, també és de HBO Max, que en aquest cas és una producció espanyola, on la protagonista i la creadora és l'actriu Abril Zamora, que és una de les que s'ha de fer a les xifres. La Ronda de Barcelona amb embús, Ronda de Val, entre Pedralves i el Nuls de la Trinitat, i Ronda de Litoral, entre Poble Nou i el Nuls de la Trinitat, en tots dos sentits. I a l'interior, Ronda de Genal Mitra i Diagonal amb retencions llargíssimes. Sèrie Quintana, Catalunya Ràdio Equipiari. Retencions llargíssimes com la llesta de retencions en si mateix. I encara n'afegirem un altre, la plataforma no és un viàl, és un carrer reprenent aquesta tarda els talls de la via pública, contra la falta de resposta a les administracions, a les alternatives temporals per millorar el trànsit a la vinguda Sant Jordi Dolot, concretament, que és on volem anar. Unitat mòbil, Josep Lluís Plàtquet, Arola Comeres, bona tarda. Hola, bona tarda. Doncs sí, aquí està tot a punt. Hi ha una quinzena d'activistes que valen reprendre aquests talls a la via pública. En concret, fan el tall a l'accés sud-Dolot. Reclamen aquesta variant que Saturnitza diuen. Sentim una de les portaveus del col·lectiu convocant, Dwighta Prats. Una ciutat com Olot, que no té una sola carretera que elaboreixi, com veieu, el trànsit pesant i no pesant, ha de passar pels seus carrers, doncs la tingui a d'una vegada, i, per tant, la generalitat acceleri tots els tràmits pendents per construir la variant. Arola Comeres, Catalunya Ràdio, Olot. Notícies breus, Gerard Lopeth. Esquerra republicana no presentarà esmenya a la totalitat dels pressupostos de l'Estat. Gabriel Rufián diu que han pactat amb el govern espanyol que la nova llei audiovisual tindrà una cuota de producció en català. El seu època ha tancat cap al cor concret, però sí que et met un compromís de respectar les llengües coficials de l'Estat. El PNB i Bildu també han anunciat que no es meneran els comptes. Catalunya i l'Aragó compartiran la candidatura pels Jocs Olímpics Tiber del 2030. El president de la Generalitat Pere Aragonès ho ha reconegut avui durant la trobada empresarial del Pirineu, que ha pensat que el dossier olímpic pot ser clau per reactivar l'economia catalana. Els premis octubre celebren aquest 2021, el 50 anys, i convocats per l'editorial 3 i 4, en aquesta edició s'hi han presentat per prop de 300 textos literaris. Les obres que aspiren els premis han de ser totalment inédites, escrites en català, i els guardons es lliurem aquest dissabte, dia 30 d'octubre a València. Un dels objectius en la celebració d'aquest mig segle de vida dels octubre és recuperar l'esperit de les gales anteriors de la Covid. També es farà un recordatori virtual i a les xarxes de tots els ordenats en aquests 50 anys. En una entrevista a Catalunya Informació, l'editor del Semanari i el Temps i de l'editorial 3 i 4, Elizeu Climent, ha destacat la importància dels premis per al conjunt de la cultura del país. Crec que ha estat important per a la cultura catalana l'aportació de València per a tota la cultura catalana, que és definitiva. Estic parlant del 70, 80 i fins i tot entre el 90. Sense el octubre, no han sigut esports de connexió, culturals tan necessaris per a tota la cultura catalana. Jo crec que ha estat un fenomen. Esports, Toni Oliart. El president del Barça, Joan Laporta, ha presentat avui Sergi i Berjuan per a l'interi del primer equip. El Barça treballa en el fitxatge de Xavi i Hernández, tot i que Laporta no ha volgut concretar avui Camp Nou. Han sofat i que no s'ha entrenat avui. Es baixa gairebé segura pel partit aquest cap de setmana, mentre Cadembe Le podria entrar a la llista després de 5 mesos de baixa. Els blaurem a jugar endavant les 9 al Camp Nou. Sergi reconeix que té poc temps per canviar coses, però diu que ha treballat alguns aspectes tàctics que poden donar la solució. Per cert, el Barça ha anunciat que l'opció dels socis abonats i les realitats del Camp Nou en els partits, els que no assisteixen, tornarà a activar-se durant la campanya 2022-23, no aquesta temporada. Des de les 6 al Barça de Futbol Sala, juga l'últim partit de fase principal de la Lliga de Campions. S'enfronten a l'enfitriu dels agiris de caones. De moment empata 0 al marcador, el minut 3 d'aquest partit de la Lliga. Avui juga el granolíes contra l'Ogronio, a 3,4 de nou, i a l'Eport de Bàsquet, a 3,4 de nou, que juga en el Càsteres Bàsquet-Girona i el Tau Castelló Forçalleda. Fins aquí les notícies. Bona tarda, us informa Lua López. A prova de l'emoció per cobrir les necessitats de les veïnes i els veïns del Barri de Mas Lluís, presentades pel grup Junts per Catalunya, Plataforma Alcaldia Republicana, el PCC, Móvem Sant Just i el Regidor Nascrit. L'emoció presentava l'evolució del Barri de Mas Lluís, on es van començar a construir habitatges el 2011, ja fa 10 anys. Durant aquest temps, s'ha reivindicat sempre una connexió directa amb la resta del poble, amb una sèrie de transformacions que el veïnatge considera insuficients. Per llegir el punt, la Portaveu de Junts per Catalunya, l'Aia Flutats, que va assenyalar que l'emoció solicitava el ple, l'adopció de diferents punts per millorar, entre d'altres, la seguretat, la mobilitat, les comunicacions i els serveis de Mas Lluís. Finalment, l'emoció va ser aprovada amb tots els vots a favor, menys l'abstenció de la CUP. El ple municipal del mes d'octubre va aprovar per unanimitat el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament i l'Amical de Mothausen i altres camps. L'objectiu d'aquest acord és reivindicar el paper de la ciutat com a defensora dels drets humans i contrària a qualsevol mostra de racisme, xenofòbia i homofòbia, així com reivindicar la memòria històrica. La regidora de Cultura Ginnapol feia referència a l'emoció que es va presentar el mes de febrer sobre la llamborda en record del veí Sant Justenc Francisco Casares, de Portat, els camps de concentració nazis. Va recordar així que, amb aquesta emoció aprovada per unanimitat, també es votava a la desig del municipi de Sant Just, el projecte amical de Mothausen i altres camps. El conveni que finalment es va aprovar per unanimitat inclou doncs una aportació de 600 euros anuals a l'entitat i el suport de la institució projectes educatius sobre els drets humans als camps de concentració de Badge Noval i Mothausen. Després de la renúncia a l'acte de regidor de Carles Garcia Salas, el ple municipal del mes de juliol, ahir, durant el ple del mes d'octubre, es va fer efectiva l'entrada del nou regidor, que formarà part a partir d'ara de la CUP Amunt, a l'Egebadia. Un càrrec del qual va fer jurament durant el ple d'ahir, on tot seguit l'alcalde Joan Vazaganyes. Li va donar la benvinguda al ple municipal i al consistori de Sant Just d'Esvern. Carles Garcia s'acomiadava de l'alcalde de Sant Justes, que va fer un recorregiment a l'alcalde de Sant Just. Carles Garcia s'acomiadava del càrrec al passat mes de juliol, després de més de dos anys, com a regidor, davant els grans canvis, dins la conjuntura política i també a nivell personal. Garcia va ser el primer regidor de la CUP Amunt, de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Així, doncs, agafava el relleu a l'Egebadia Oguet, el jove Sant Just en 23 anys, militant de base de l'esquerra independentista de l'esquerra popular del poble i graduat en física. I això és tot. Tornem amb més informació al Sant Just Notícies complet de la set del vespre. No podem viure sense bateria, sense cobertura, sense carregador. No podem viure sense línia, sense funda, sense connexió. No podem viure sense línia, sense funda, sense connexió, sense memòria. No podem viure sense mòbil, però al cotxe podem morir per culpa seva. Quan condueixis, aparca el mòbil. Generalitat de Catalunya. Tornem amb més informació al Sant Just Notícies complet de la set del vespre. Tornem amb més informació al Sant Just Notícies complet de la set del vespre. Tornem amb més informació al Sant Just Notícies complet de la set del vespre. Tornem amb més informació al Sant Just Notícies complet de la set del vespre. Tornem amb més informació al Sant Just Notícies complet de la set del vespre. Tornem amb més informació al Sant Just Notícies complet de la set del vespre. I'm dancing right beside you There's nothing wrong We're just a little bit of fun We were dancing all night long Oh, I don't know what to do About this dream and you I hope this dream comes true One more time Hey, we're gonna celebrate Oh, yeah, all right Don't stop the dancing One more time We're gonna celebrate Oh, I don't know what to do About this dream and you I hope this dream comes true One more time Hey, we're gonna celebrate Oh, I don't know what to do About this dream and you I hope this dream comes true One more time Hey, we're gonna celebrate Oh, I don't know what to do About this dream and you I hope this dream comes true One more time Hey, we're gonna celebrate Oh, yeah, all right Don't stop the dancing One more time Hey, we're gonna celebrate Oh, yeah, all right Don't stop the dancing We're gonna celebrate Oh, yeah, all right Celebrate and dance for free. One more time, music's got me feeling so free. We're gonna celebrate, celebrate and dance for free. Tonight, hey, just feeling it. Music's got me feeling unique. One more time, music's got me feeling so free. We're gonna celebrate, celebrate and dance for the sun. We're up all night till the sun. We're up all night to get some. We're up all night for good fun. We're up all night to get lucky. We're up all night till the sun. We're up all night to get some. We're up all night till the sun, hey. Celebrate and dance for free. One more time, music's got me feeling so free. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat. I informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com Vinga, abans de començar a fer la tertúlia d'actualitat amb en Salva, amb l'Andrea i amb l'Ernesto comentarem els dies internacionals que ens els hem saltat a primera hora. Avui és 29 d'octubre, què tenim? Que sapigueu que és el Dia Mundial d'Elictus, també el Dia Mundial de les Sòriasis, el Dia Mundial de la Creixement i també el Dia Internacional del Gat. Aquesta data, però, només es celebra de moment als Estats Units. Parlem del Dia Mundial d'Elictus, per exemple. Doncs, bé, va ser un dia que va proclamar l'OMS, l'Organització Mundial de la Salut. És una malaltia elictus que suposa la segona causa de mort a Espanya i la primera també en dones. La primera causa de discapacitat adquirida en els adults i la segona causa de demènsia a l'ictus. Anem a concretar, per això, qui és un ictus? Doncs bé, és un transtorn brusc a la circulació sanguínia del cervell que pot ser produït per obstrucció, a la majoria dels casos, o bé, també per una amorragia. El dany cerebral que produeix un ictus depèn del temps en el que dura aquest transtorn i també de la zona que s'hagi vist afectada. Per tant, saber identificar els símptomes per acudir quan abans millor l'hospital pot ajudar a millorar significativament el pronòstic d'aquesta malaltia. Un ictus és sempre una urgència mèdica i recomana trucar al número de les urgències i no traslladar el pacient de l'hospital per mitjans propis. I, per últim, afegirem que, segons les dades de la societat espanyola de neurologia, cada any entre 110.000 i 120.000 persones pateixen un ictus a Espanya, dels quals, doncs, un 50% queden amb sequeles que els poden causar discapacitat o bé que poden acabar morint. Acumentem, també, algunes de les principals símptomes de l'ictus, per exemple, l'alteració brusca en el llenguatge, dificultats per parlar, també una perda brusca de la força o la sensibilitat en alguna part del cos, també pèrdua brusca de coordinació o equilibri, dolors de cap, realment intensos, per exemple, també pèrdua brusca de visió per un ull, per exemple, o visió doble o incapacitat per apreciar objectes en algun costat del nostre camp visual. També hem dit que era el dia mundial de la Sori Asis, la l'Ebre des del 2004, i qui ho proclama és la Federació Internacional d'Associacions de Sori Asis. Què va passar, doncs, que el 2004 es va reunir diferents associacions de pacients amb Sori Asis per crear un comitè directiu d'aquest dia mundial. I es va impulsar aquest dia amb la intenció d'informar i conscienciar a la població sobre els efectes psicològics i físics que bateixen als pacients afectats per Sori Asis o arctrítics siori, sioriàsica. L'actualitat hi ha més de 50 països que participen activament desenvolupant activitats destinades a informar, a recolzar i també a ajudar. Entre els objectius d'aquest dia es troben, per exemple, augmentar la consciència, difondre la informació, buscar millores a l'accés del tractament i també donar veu a la comunitat de la Sori Asis. Acabarem dient, la Sori Asis és una malaltia crònica que causa inflamació i descamació de la pell, produint pedassos, vermellaments, escames, picos, dolors, calentaments, coloració i també inflamació. A més a més pot afectar qualsevol àrea del cos tòtica, sobretot, és freqüent als genolls, als colzes, a l'esquena, els braços, a les cames i també per la zona del cap. A més a dir, a la majoria, a la major part del cos, bàsicament a les extremitats. Molt bé, doncs acabem de sentir aquest tema musical de fons i comencem la tertúlia. I comencem la tertúlia. Vinga, doncs ara sí, ha arribat el moment de començar la tertúlia i donem pas el salvat a l'Andrea i a l'Ernesto. Hola, molt bona tarda, els tres. Molt bona tarda, Núria. Bona tarda, l'únic que s'ha sent vist l'Ernesto, anem a posar la resta de micròfons. Ara sí? Casi. Pot ser que sigui això? No, estan connectats. Digues el Guernesto. Hola. Fantàstic. A veure tu, Andrea. Bon dia i bona tarda. I bona nit. Bona tarda. Torna i salva. Hola, bona tarda. Torna-hi. Un, dos, tres, provando, provando. I tampoc agafa el tronxa. Agafa el que tens al davant. Passa en aquest. Ai, mare. A veure, Andrea, prova. Hola, bon dia. Bona tarda. A veure, Andrea. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Tare asked. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Hòstia. Bona tarda. Complicada. Complicada, més aviat, sí, sí, més o sols. Que avui precisament no hi és a la taula. Deu estar indiscusat. Ah, sí? Em dic esto. Què ha passat amb el Joan, no ho sabem? Està passant l'una. Està passant l'una. Ha anat d'excursió amb metro. Amb metro, va, va, ostres, amb el Joan amb metro. Sí, ha sigut bastant atrevit, perquè hem de dir que mai ho fa, per tant. Ja me l'imagino, per la zona. Hi ha musiqueta de fons de noticiari d'última hora. L'última hora? L'última hora. Notícia a bomba? No sé. Notícia a bomba? Notícia a bomba. Notícia a bomba del core. Hi ha una notícia important, Andrea. Estàs despolucant. Euskurs vaig dir que havia mort la senyora Anna. Sí. Ah, ressuscitat. No, no, no, he dit que ha estat la seva neta, la Navel Pantoja. Doncs cuida-l'hi. Ojo, ojo el dat. Han trobat el marit de la Navel Pantoja, que tot fa just. Una setmana o dues que s'ha casat. Sí, amb una altra dona. I hi ha vídeos que ho constaten. Potser que sigui un muntatge. Bé, parlen-nos vídeos on hi ha besos, arromacos... i que inclús ella a Sant Palabar, allà d'alredera. Mare meva, que tenim aquí. No han transcendido. Com hi ha... Dos setmanes de matrimoni. Ja en parlarem. Dos setmanes? Dos setmanes, o res, del matrimoni. I ja estem aquí. Ha sigut llarg. Ha sigut llarg. O sí que de moment ningú s'expressa, ningú et dit res, però això diuen. I que hi ha vídeos comprovatadors. Ja seguirem la notícia la primera setmana. Vale, gràcies a salva. Realment no podíem marxar, no podíem... On pensar? Al cap de setmana. Sense la notícia important del Sant Palabar. Tinc una altra notícia del cor. D'ultima hora també. També, a veure un moment que... És una safreig més internacional, aquesta notícia. En general, vinga. Han condemnat a 360 dies de llibertat condicional. Hi ha un curs contra la violència i els problemes domèstics. Ah, condemnar a llibertat condicional. Llibertat condicional. Vale, vale. A Zein Malik per pagar a la seva sogra. Qui és a Zein Malik? Zein Malik, One Direction. La seva sogra, jo l'han decidit. La mare de Gigi Hadid. One Direction. Això ho has d'explicar una mica, perquè clar, els que no... Tu vas ser fan del One Direction. A la teva adolescència jo sé que tu estaves molt enamorada d'un dels de One Direction. I del Cinc. Tu també no hi els coneixies o no? Jo els coneixia, però per a mi... Sí, a mi els One Direction... No et van acabar de fer? No. Per cert, moltes moltes felicitats pel concert de l'altre dia, el Divenge, amb el coratge. Ah, sí, ja et veus? Ja se m'oblidava posar la sintonia del We Are The World. Podeu parlar-me'n d'estar, no? Doncs escolta, m'explico, profunditza. A veure, la cosa és que la Gigi Hadid és model i els Zein Malik és cantant, tenen una filla, no sé, no crec que tinguin un any. Bueno, ja que et va cap als 30, eh? Ah, Déu-n'hi-do. Ja passes dels anys. I la cosa és que els Zein Malik volia que la filla tingués una privacitat, que no se li publiquessin fotos. La mare de la sobra, diguéssim, l'àvia, passava fotos de la nen a la premsa i aquí ha estat el motiu de disputa. I un dia que va entrar a casa, la disputa se'n va anar de les mans. O a les mans. I diuen que la van pujar contra una estanteria de casa seva i que després la sobra anava amb un segurete, també es va voler barallar amb el segurete. Això és greu, eh? Bueno, hi ha una família on hi ha d'haver un segurete, això ja ho diu tot. Que no anem bé, no? Hi ha una casa a la seva filla amb un segurete. I això ja indica problemes. Anem per això a temes que ens afecten, de ben a prop. No cal anar-nos a una casa dels One Direction. Qui ha sent just? Tenim també notícies fresques i d'última hora. A veure, què ha passat? Ha trobat una casa on ja havia cultivada. Marihuana. Què està passant? On està la casa? Està el carrer Salut. El carrer Salut és... La novetat és que l'han trobat cultivant-se hidropònicament. No el carrer en porros. No, no, no. Cultivant-se. És una casa ocupada. Jo tampoc estic molt informat. És una casa ocupada al carrer Salut. I suposo que... Una abraçada als veïns del carrer Salut. I si finalment han presentat aquests indicis als Mossos, que actualment han pogut tenir la ordre del jutge per poder-te a la casa i van trobar una plantació, no sé exactament la quantitat... Perquè la policia local no té el poder per... No, no, la competència és de Mossos. La competència és de Mossos. La persecució de delictes de droga és de la següentitat. La investigació la pot fer a la local. I sobre indicis, presenta, autoritza, no? L'han pogut entrar a la casa de cada persona. Jo és que aquest tipus de notícia aquí a Sant Just no l'havia sentit. Jo no sé si vosaltres en la història recordem... Bueno, no sé si que càgin estallant testos amb pantetes, no? No ho sé, jo... A Sant Just hi ha molta gent que consumeix. Per tant, d'algun lloc ha de sortir tot això. Sí, sí. A no sé que algú ho vagi així, bufant amb les esportes, i clar, misteriosament es vagin esparçint per Sant Just i no vagin creixent. Jo no tenia cap notícia d'aquest tipus aquí a Sant Just. Jo hi ha dies que vaig al ple i veig segons quines actuacions sembla que... consumia molt, no? Consumia molt. Enric, passen al ple, ahir? No, ahir eren 21 i es podia anar a 21 veïns i estava allà al ple, això. Estava a tople. A tople? A tople. Doncs sí que és veritat que el consum s'ha augmentat, o si només no, la gent està fumant. De fet, sí que és un problema que els Mossos estan... Estan molt a sobre, perquè diuen que és un dels problemes que creus. Sobretot, el que hem vist, que ara ja parlen en sèrio, la infiltració dintre dels estaments locals, és a dir, la policia, que vam veure la policia, i tres més que, no sé quin municipi era, de Barcelona, que estava involucrat en una edat, precisament de cultiu de Manegua, no ho sé si... No era jo, crec que és un altre lloc. Home, és que la policia és la primera en consumir. Ah, sí? Més que la primera, doncs... No sé si la primera, però... Home, dintre de la policia, com tots els... La policia siguis soldat, siguis... Aquestes afirmacions que fan els millennials, ja em deixen bocavalat, perquè... Jo suposo que amb tot. No tothom consumeix per estadística, a d'haver-hi gent de la policia que en consumeixi. Però la estadística, ja saps, és una manera de repartir les culpes, molt maca, però aquí estem tres, això vol dir que tu consumeixes, perquè jo tampoc. Ara que no està el teu pare, ho pots dir. Sí? No, no. No et sent ningú. Jo només he comat un porro a la meva vida, i va ser Amsterdam. Tot legal, tot legal. Tot legal, tot legal. Amb la teva etapa... Tots deia que estic amb un local. Sí, exacte. Mira, potser tinc una serveixeta, ¿no? Vaja, això, s'ho lleuen sí. Està permès. Com además que el del teu pare, Andrea. Ja ho saps, ja ho saps. No sé, jo aquí Sánchez no tenia cap fita, d'aquest tipus no. El dia següent de que sortís la notícia de la marihuana Jo no sé si van acabar de robar alguna cosa. Pot ser que estigui relacionat? No ho crec, no ho crec, no ho crec. Trucarem el Carles Porta. Sí, hi trobarem llum a la foscor, no? Jo, la persona que cultivava la marihuana, jo l'he vist per Sant Just. Vull dir, m'han descrit qui és, m'han explicat qui és, i com que jo vaig bastant pel centre, perquè, com sabeu, els meus pa va viure al centre, doncs jo l'he vist, estan relacionats una mica amb aquests ocupes que estan aquí al costat de la Bava Lló. Ah, de la bona igual. Sí, que són xecs, crec. Sempre estan passejant uns gossos. Sí, i un dia l'he vist, l'he vist amb aquests. Aquest que és xec, també. A partir d'aquí... Ja, a partir d'aquí, ja. Jo sé que estava ocupant una casa, i suposo que el perquèixen els veïns, i la policia anàtim de gana i de gana, fins que, finalment, dos anys. El tema del robatori, per això com va anar? Perquè va ser, circula un vídeo... Corra un vídeo, per Sant Just. Realment, o sigui, és molt panós, l'intent del robatori, o sigui, es veu el lladre, caient-se de cul. Sembla de pel·lícula de pressupost d'antena 3 a la tarda. Jo, el que sé és que estaven prenent allà a la raca, eren les de la nit. Sí, la seu de la nit, allà a la... Qui boba les de la nit? Allà a la raca. I, com hi vols, anireu a insultar un tio de la casa del Camp Prodor. Que fa que facin curada. Camp Prodor, ja veu el doctor Camp Prodor, em sembla. I, clar, de seguida van anar a filmar... No el de les galetes? No de les galetes, era el doctor Camp Prodor. El doctor Camp Prodor. I de cop i volta anireu a insultar un tio, van anar cap allà a filmar, estan robant, estan robant, i saltava l'altre que anireu a estrencar el tromell, o se l'ha trencat, jo no ho sé, perquè realment, doncs, cau. I que puguessis posis pantalons perquè també se li veu que el cul, no? Una mica la guardiola, la uxa. El poden identificar? El cul, potser per la guardiola. Ja els posen, els identifiquem. Guardioles. I llavors el que van agafar, estava un tio, es parava de la carrera ministra, van agafar el cotxe, i van marxar. Em sembla que han estat tentatives, van anar a mirar, a mirar, a veure com podien fer-ho. Però, clar, et genera tonto, les de la nit, amb un bar al costat ple... No ho sé, però és que... Vull dir, el fet de... Què esperaven, que a l'hora de sortir ningú els veïés, i a més a més saltant la porta... A l'hora d'entrar, també els van veure, no? No ho sé. En què portaven allà amagats tot el dia? Pot ser, pot ser. El que vas a que, clar, jo crec que van sortir, perquè el qual li hauria de dir que hi ha els propietàrios que estan llegant, no? Vull dir, si no, que esperes que siguin les 3 del matí, que no hi ha ningú al carrer, i s'ha almenys durs. Home, ja entenc que sí. Sí, no sé, és que és molt estrany, que ha sortit amb el robatori de Cáceres a l'Atrio, doncs, d'això no és... No, no m'he trobat res. Una ampolla de vida... S'han portat 45 ampolles. Atrium és un restaurant a Cáceres, preciós a la ciutat, i té un restaurant que té la bodega, una de les bodegues, millors del món, sense dubte, i tenia una de les poques ampolles de... Chateau Lequen. Hola, là. Sí, sí. 1.800 euros. Mira, mirem... 1.800 euros, no, 1.800 euros, no, no, no. És de l'any 1.800 euros. La van comprar amb pesetes, i el seu, de jo va dir, que eren 7 milions de pesetes que la van comprar. La última valoració Lequen. 7 milions. No, 7 milions de pesetes. La última valoració que es va fer era el voltant d'uns 340.000 euros. Vam, per favor. I de quina anècdota? 1.812 euros. I aquest vi pot estar bo? Això és el que es veu, que li fan un manteniment als propis de la bodega, que era del duc de Luxembourg, aquesta bodega, que es veia de Garvey, de segon, ho dic perquè la gent així es veia... No, és que Garvey és una marca molt coneguda a Jerez i tal. El pollac i... A Garvey, es veu que els propis de la bodega van allà i fan un manteniment del vi. Suposo que li canvien el suro perquè no regali mi i suposo que faran el 8, de nou... Veure el joc de cartes a TV3, d'aquest i negre, va ser molt graciós el tracte que li fan el vi en aquest programa a l'hora dels àpats. Va sortir una dona que estava intentant obrir amb una ampolla. Se li va trencar el tap de suro. O sigui, ja, fatal. I després va tornar a dir, bé, ara he tret una silicona i era un altre ampolla amb un tap de cera, bueno, fatal. Tant que ho paren a dir. No, no, és això. S'han portat 45 ampolles i ha sigut un robatori tipus levent de robo de pel·lícula en millonari. Ah, mira, llavors aquest vi podria veure, eh, si hem fet el tractament. Sí, sí, sí. Si tenen tios, allà conservant aquest vi. El Cullonan, eh. Sí, sí, a més... Ha robat 45 ampolles de vi i viu la notícia d'això del xator diquem del 1806, de valor incalculable i 38 ampolles romane-conte, que tenen un preu mig de 12.000 euros a la carta. Sí, sí, 12.000 de vi. Si tu vas a la triomf i vols veure aquest vi a part del menú has de pagar 12.000 euros. No, és que si demanes aquesta ampolla et regalen el menú. Entenc, entenc. I si no, Andrea, si no pots, ets un loser. El teu pare no t'ha convidat a la triomf. Aquí no es paga una ampolla de 12.000 euros. No. Bé, Joan, bona tarda, no? Bona tarda, Joan, bona tarda. A veure, prova el groc que té l'Andrea. Enxufa això? Clar, exacte. Prova. A veure, aquí jo no sóc el gasturiat periodisme i les ensenya en aquestes coses. Prova, un, dos, un, dos. Andrea, fes-ho tu. Jo tinc por de causar problemes. Molt bé. Ara sí, dos. I mare, no sé ni per què li hem enxufat, Andrea. No calia. Bona tarda, amics espectadors. I els meus espectadors. Però a vegades la gent escolta. I Joan... Joan s'ha fotut 12 ampolles. De 12.000 euros. No, 12 ampolles. De 12.000 euros. De 1.2 euros. De 1.2 euros. Màtic del carrer Baramí. Fots pujar el carrer Bonestó a cap a l'esquerra. Molt bé, fantàstic. Estàveu fent una tertúlia d'un nivell espectacular. El boter que vindré fotran a la part terra. Perquè clau, llestí. L'eclectic, l'autònom... La botella, he trobat el preu de la botella. Botella, botella. Amb pollas, amb pollas. Botel, botel, botel. Com va? 350.000 euros. A mi aquesta botella no em pot sentar mai bé. No. Tu sóvador. Tu que segur que et pots ser. 350.000 euros per la teva jubilació i tres generacions més. Pots aquesta botella de vida agafar algun. És que s'ha de decidir un pis o l'ampolla. Un pis o pecul. Un pis. Sí, no, no, clar. Per aquesta ampolla no sortirà mai al mercat. No, no, clar. No, ja no perquè l'han robat. No, no, però és això. És algun col·leccionista que ha volgut fer això. Exacte. Però que m'ha entrapitxat el rei. No, simplement és com... aquests snops que... que paguen per llums que il·luminen igual que qualsevol altre, però... Sí, sí. Jo aquestes coses... que es fan seriosament, o sigui, té a ser, evidentment, col·leccionistes, d'un gran, gran, gran, gran dios poder adquisitiu que 350.000 euros... Perquè l'han robat. L'han robat. Ja, ja. Jo tinc una pregunta de totes maneres. Ara que ha vingut el Joan. Una pregunta seriosa. Què és el megavat? Sí. No ho vas dir. I com a Ernesto li agrada que faci que et giris. Perquè, o sigui, li cau la bava quan em va allò a l'ocellos de U, de debat, o i subo. Seguiré igual. Vaig fent una etapa com si fos autor de França i seguiré com mi estreze. El megavat, ara, és una palàcia del govern. És una palàcia del govern. És una palàcia del govern per... Per acollonir a la població... Atenció. Descripció del megavat. És una palàcia del govern. És una palàcia del govern. Joan, així aconseguiràs trencar el micro. El micro. Jo us vull llegir un moment com va passar aquest robatori. Perquè és realment, o sigui, el titular diu que és de pel·lícula, perquè és de pel·lícula d'Oscar. El gran pollo de vi, eh? Sí, sí. El restaurador ha anat a trio a Cáceres amb dues estrelles Michelin. Ha patit un robatori de pel·lícula. No només per al botí, de valor incalculable, sinó també per al restaurant. Una parella es va lletjar a l'hotel i també va anar al restaurant. I va enganyar el recepcionista per emportar-se aquestes 45 luxos amb polles de vi. Una d'elles, com hem dit, del Chateau diquem... Estava congelat. Estava com s'enganya un recepcionista. Com es diu? La matinada del dimarts ha passat a una senyora aparentment amable, segon un dels propietaris del restaurant Atrio. Una senyora que estava a l'hotel va sopar ajuntament amb un home. I cap a l'1 i mig de la matinada van demanar alguna cosa de menjar, que dius. A l'1 i mig. La persona carregada de la recepció amb l'ànim de atendre els va anar a la cuina per si podia donar-los alguna cosa ràpida per picar. La parella va aprofitar aquell moment per baixar a la bodega i van entrar a la bodega, la millor d'Espanya i una de les millors d'Europa. Sense forçar les dues portes... Les portes estaven obertes? No, tenen un sistema electrònic, tenen un sistema electrònic i van posar, com a les pel·lícules, un lector electrònic i van treure la combinació i van obrir les portes. I les van treure amb bosses normals i després van adonar la sina al damatís. O sigui, això van fer van sortir de l'hotel a les 5 de la matinada i es van adonar el dia següent a l'una del migdia quan l'equip de restaurar... Comença el servei. Hòstia, pot no tenim la de 350.000 euros, l'ha aguapassat, no? Jo tinc una pregunta. No sap res, eh? Bueno, sembla que era... Una observació que faria el Carles Porta. Vinga. El recepcionista va baixar a la cuina per veure si... No hi ha telèfon o de la recepció a la cuina? No, és que has treballat poc en hotels, tu. Has treballat poc en general. Hòstia, una pregunta crucial. No, a la nit els hotels només hi ha el recepcionista. Doncs a les hores el servei de cuina a la nit hauria d'estar xapat. Bueno, però... Ja que li dic que no li potorres... Com haurien anat al restaurant i amb l'ànim de servir tal i qual, és això, només als hotels de Superluxa i a aquest servei hi ha més persones. Però en qualsevol hotel espanyol que entri, hi ha unes o la persona que és el recepcionista. A més, a més, la cosa és que l'ampolla... L'ànim no és un hotel de Superluxa, però... No. L'ampolla... Un restaurant amb dos estrells mitjans no vol dir que l'hotel sigui... La qüestió és que l'anirà l'ampolla. No només tenia un valor per al restaurant. O sigui, era patrimoni de tot càceres, l'ampolla. O sigui... S'han quedat sense... Estreia en possessió. Sí, exacte. A veure... No, ara la dius. Digue-la. Hi havia qui pagarà la botella de càceres, que em perd un part del supatrimoni. No. Aquesta ampolla a l'avant... Estic dient amb botella a tota l'estona. L'ampolla és ampolla. És ampolla. És ampolla. Això, el cap de la botella, perquè no saps ni què és el meu gavator. Clar, perquè jo em solidaritzo també. No, no. Sí, sí. La botella s'ho solidaritzo també. Per favor. Vull tractar també el tema de la Carmen Polo. No, Carmen Mola. Això és Carmen Mola. Estic traicionada subconservadoria. Carmen Mola. Què passa, què passa, què passa? La ressuscitat. No, Carmen Mola. Que m'he equivocat, Carmen Mola. Mola de la Modena a Madrid. La Carmen Mola, que s'ha parlat molt aquests dies, ja m'ha estat totes molt a sobre de la cuidadin. Aquí ja ho he enganyat. No, no, no, aquí hi ha una engany. És molt important que Ernesto ens il·lustri primer. I que em personessin. Ah, ja ho sé, això. No sé quina és la... El Premi Grupo Planeta, són 3 homes. Una desgràcia, això. Però és un t'escritora. Què em penseu de lleig? Lleig. Perquè utilitzen el nom d'una dona per vendre com una estratègia de màrqueting, per vendre més llibres. Què passa, aquells com a homes no venen? Clar que venen com a homes. Però explica'm això. 3 escriptors a un mateix llibre? No, 3 llibres diferents. Cada llibre l'escrivia a un escriptor diferent i el firmaven amb el nom aquest d'aquest saudònim. Carmen Mola. És una vergonya perquè les dones sempre han hagut d'utilitzar saudònims. I al final, per exemple, el cas més onat és el de J.K. Rowling, de Harry Potter, un llibre d'aventures, en un primer moment no se l'ha de deixar signar amb el seu nom, perquè era un llibre dirigit per nens, nens gènere masculí. I que n'adones que el teu propi argument acabes de contradir? Perquè és una estratègia de màrqueting... No, però és una estratègia de màrqueting masclista. Ah, vale. Masclista. O sigui, el sentit que acabes de dir... Ja estem amb el tema del matxisme de famílies. Sempre n'ha parat el mateix. És que sempre és el mateix. Sempre és el mateix. Fixa't que aquí són tres homes i una dona de batint. No hi ha peritats. I una tercera, que està fent el Mico... Sí, una dona fora. Sí, està fent el Mico. No vol participar. Jo crec que no sé per què s'ha donat tant de veu i tant d'escàndol amb aquest tema. Perquè, com diu Ernesto, o no ho ha dit, però com que jo el conec i amb la seva mirada ja sé el que vol rebatre... Tota la vida s'han posat seus dònims i anònims i dones en... Exacte, en signat amb qualsevol història. Per tant, quin problema hi ha? Són tres homes intentant educar-me sobre feminisme. Hi ha molts homes... Sí, és men's planing. Tanco les orelles. Men's planing, men's planing. Però com veia a ser aquest argument, Andrea, jo no anava per aquí, anava per l'argument que s'ha contrari tu mateixa, si dius que amb una estratègia de marketing es vendran femení, però després dius que a la Rollins li diuen que posen un nom de masculí. I, a més, el que demostren les enquestes de compra són els llibres de dones escrites per dones. Es llegeixen bàsicament per dones, mentre els llibres firmats per homes són comprats tant per homes com a per dones, no seria una bona estratègia de marketing. Només vull dir això. És que no entenc per què s'ha fet així a les hores. Probablement, perquè pensarien que en el seu nom original de guionistes de televisió, el món de la literatura... Però que afirmin amb un seu donin masculí? Bueno, per això és una decisió de cada autor, però si ara jo... Antonio Gala, jo crec que... Antonio Gala, tu. Antonio Gala. Si hagués signat amb un nom de dona, probablement les seves novel·les haguessin tingut més acceptació en un moment determinat. Jo crec que sí, perquè escriu el més proper... El que volia dir amb això és que tu tens una manera d'escriure, i jo crec que qui era un lector profund de diversos autors, descobreix, per exemple, en la Carmen, molt a què no és una dona, sinó que són homes escrivint. I, de fet, hi ha tuits de dones molt abans de que es dongués el premi planeta, dient, aquest és un tio. I, de fet, una diu, que són tres tios. Jo no m'ho crec que no ho sabessin. Tu no creies infiltracions? No és el tema infiltracions que no se sabés, sinó que els homes no sabien escriure des del punt de vista de les dones. Efectivament, és això. No estic d'acord, no estic d'acord. No estàs d'acord amb la xiqueta. Hi ha homes que tenen molta sensibilitat. Joan és un gran poeta. La seva part de cuotes, aquesta capacitat d'interpretar el gener de femení, què passa, que tots els homes són dromedàrios, hispanos i tal, i qual home, tu? Hi ha homes que són delicats. Són delicats. Tu potser no els coneixes. I saben tractar la narrativa i la poesia i la prosa d'una manera que tu no et pots inventar. Però que la sensibilitat no vol dir que s'entengui com funciona una dona. Contesta, sisplau. Perquè els homes poden ser sensibles, però jo no conec com funciona el cervell dels orangutans que tinc aquí davant i tampoc els vull conèixer. No ho dius només. A refereix només per el teu pare. A vosaltres ho analitzar perquè és molt elegant amb la crítica, però referia a mi que... Més que ara, amb la directora de la Rable... T'ho he dit per l'alçada, per la teva emplada, per el teu físic, el teu cos... Impressionant. No per res més. Ho has dit per això, no? No contestis, Andrea. Ho deixaré. Un aplaudiment. Pregunta retòrica. Vinga, va. Estava parlant de la teva filla, però jo no... jo estic amb ella amb això, que és que escriure homes i dones per molta sensibilitat que tinguis en un moment determinat, molt pocs poden enganyar en la manera d'escriure, en la descripció del punt de vista femení. És molt difícil, per a un autor. No et dic que sigui fàcil, però sí que no pots rebatre que hi hagi alguns autors quan aconseguits, però s'hi han apropat. Han aconseguit escriure de manera sensible. Però no des del punt de vista femení. Recosa'ns, sisplau, veig que no dius res. Estàs a punt de posar-se emocionant. S'ha emocionat la música. Això ens porta a canviar de tema. Molt bé. Les danço. No reponeixes? Oliver i Benji. Vinga, Andrea. És que no vull acabar el programa sense haver tractat el tema, però ara som tertúlia esportiva. No, però hem d'incloure el tema. És un tema de flacar actualitat. Pregunto, pregunto. Sí, podem parlar perfectament de qualsevol tema. Estan al to. Perquè tu m'agraden els esports. Sí que m'agraden els esports. Sí que m'agraden els esports. Has de dir que a mi també m'interessava més el tema del debat del feminisme, del llibre de la Carmen Mora. Mira, Lúria, ara t'anava a dir una cosa. És més fàcil. No, però és que no. Jo suposo que la directora que es dona els vindrà prejudicis masclistes. Això ens va dir bé. No, espero que no. Per què no hi ha més dones? Per exemple, al voltant de la sensibilitat. Hi ha homes, com jo mateix, però sobretot com el teu pare, que són capaços de venir a una tertúlia i dir que si surts sense cap problema, mentre que les dones... No, el que surts, no. És vergonya alien en aquest aspecte. No hi ha referents. Totalment d'acord amb tu. No hi ha referents. Pilar Raola. Sí, Pilar Raola. Deixant referent. De les referents és veritat, però cada vegada més hi ha referents femenins parlant de tertúlies. I així, si tot continua sent un problema, i ara ho parlo seriosament, quan jo participo en altres cadenes de ràdio, sempre el problema és el mateix. Que les dones retenen la tertúlia, perquè pensen que s'exposen massa, que podran cagar-la, que podran cagar-la en antena, i tenen més vergonya en aquest aspecte, que qualsevol de nosaltres, que evidentment... Això no és l'idea de l'estrellença de l'esquena. I tant. Encara hi ha aquesta reminiscència, encara hi ha aquesta motxilla al darrere. M'agradaria parlar amb l'home sobre aquest tema, què penses? Jo penso que hauria. M'ha pensat que el fet no... Men's Planing una altra vegada. Papa, sisplau, Men's Planing. Calla, calla. Calla està fent el ridícul. Homes explicant a dones que és feminisme, aquesta és la traducció. La meva opinió és que la falta de referents fa que les dones tinguin vergonya, i tinguin por a mostrar-se perquè diuen aquí no puc anar-hi, perquè no hi ha cap dona, no ho ha fet ningú abans. Per tant, ha d'haver-hi pioneres. I cada vegada hi ha més pioneres, més referents, i més dones, més nenes que volen... Tu enrere t'has clorat aquí, així, d'aquesta manera, tu que no t'has explicat com has volgut, i en cap moment has sentit cohibida es posar-te amb la teva forma de ser, amb la teva forma de pensar, sense cap problema, és veritat? Sí, és veritat. És una pionera, és una pionera. És una pionera i una pionera, tu. No, jo no sóc men's planning, men's planning, és tu. Sí, tu aquí t'has sentit com t'has explicat com has volgut, i en cap moment has t'has sentit cohibida per res. No, no, no. És el que ha de ser, i les dones aquestes han de treure la motxilla de l'esquena. No, però és difícil. És complicat, no pots decidir-ho tu. Jo ara també vull distingir entre la dificultat que les dones sufriu com això, a no poder ensenyar feminisme, sent un home. Perquè, tu, qui és, si me'n devolvo ara, Andrea? Era un lateral de l'Òsica. Un lateral de l'Òsica. Un lateral de l'Òsica. No, clar, és que... Quan diem aquestes coses, atenció, és a dir, el coneixement no és patrimoni de l'home ni de les dones. Els temes tampoc. Una altra cosa és el punt de vista sobre els problemes femenins, o tal. Però... Jo he dedicat part de la meva vida a estudiar, la primera, la segona, la tercera obra del feminisme, crec que algú pot parlar d'això, del moviment, per exemple. De part que ara... De perquè el moviment feminista d'Amèrica, en un moment determinat, es tranca perquè hi ha qui dones racialitzades, que volen que la rasa sigui part del problema femení, que no volen. Hi ha una sèrie fantàstica que es recomano, tu, que ets de sèries i no de lectures, que és Mrs. America. HVO. I és superbon. Jo crec que els homes sí que poden parlar, o sigui, explicar teoria femenista, història femenista, però el que no poden és explicar els problemes que pateixen les dones dia a dia, perquè no saben el que vivim. De la vivència més propera. Igual a les dones no sabeu els problemes que passem als homes dia a dia. Passeu problemes pel simple fet de ser homes? Aquesta és la pregunta. És que jo, Andrea, jo dic que... Ajambugler. Jo crec que tot passa per la tolerància. Jo no distingiria si no amb una dona. No, però hi ha molta gent que encara sí. Estic xerrant aquí amb tu. Generalitza, generalitza. Aquí ja estàs personalitzant, però el problema és un problema general. No és de només aquí aquesta tertúlia. És un problema, no només a la professió, a la comunicació, a totes les professions. S'ha d'educar, no la gent jove. La cosa és que hi ha partits polítics que no accepten que s'aduqui sobre aquest tema. S'ha d'educar. Heu vist la campanya d'Escòcia s'ha fet viral per a les xarxes socials? De fet, molt viral. Tu l'has vist, Andrea? Em sembla que sí que l'he vist. És una campanya de cara a la violència masclista. Suposo que el fet referència el 25 de novembre, que és el dia contra la violència masclista, és una campanya on el focus principal està en els homes. I de veritat... Sí, sí, sí que l'he vist, però... Ara no el recordo, però... Comensen en frases, tipus... Oi que no... T'has preguntat mai si has fet un piropoint adequat a alguna noia. Sí, sí que l'he vist. Sí, tal qual, i està molt bé. O sigui, posen l'enfoca més... Sí, s'acaba dient, no siguis aquell... Aquell altre. Sí, exactament. És la mateixa, perquè avui estàvem parlant d'això amb la meva cocina, precisament de la diferència perquè veieu que jo puc entendre això. O no ho entenia. O sigui, la diferència entre estudiar o poder parlar de teoria feminista i un altre molt diferent als problemes cotidians. Jo li he explicat que el meu fill, que tu saps on visquem i tal i qual va, i va al Rupi, el seu, aquí a les pistes universitaires, amb la bicicleta, el sol i tal. Sí. La seva cocina, que és de la mateixa edat, i que viu aproximadament uns metres més cap allà, he demanat i la sèlie que fa i tal igual, i diu... Preferim anar-la... Acompañar i a buscar. Perquè... Perjudicis. No, perjudicis, no. Que hi havia no. Que hi havia problemes. Que hi havia problemes. I és així. I jo li he dit, hosti, mai ho havia vist d'aquest punt de vista, i és veritat, però m'ha explicat precisament que hi havia, per al carrer, que continuava esperant... A les noies, efectivament. Acosant-ho, sí. Jo diria que ja... T'ho deia abans, fora d'entena. Com ho passa enrere, això? Està tirant davant, ja estem tornant enrere. No crec que sigui un pas enrere, sinó que amb l'aparició, sobretot, de donar el tram, i a partir de donar el tram, els demés partits populistes, s'ha donat veu a molta gent que estava silenciada, però aquesta gent ja existia. Sí, però... L'únic que ara es veuen amb la llibertat d'expressar-ho. De fer-ho i d'expressar-ho, si és veritat. Que sempre han existit, sí, però no sé si ja m'ha aconseguit una mica... S'havia silenciat. No, s'havia silenciat. No, s'havia silenciat mai. I sí que... Bueno, canvien, canvien... Doncs deixem que... O sigui que... Per fi, la gran exclusiva, però el Joan Esmeratz ens escriveixi d'una vegada... Què és? Ernesto, Andrea, Joan. Jo crec que l'Andrea avui és un aplaudiment. I tant, molt, molt. Que s'ha hagut d'afrontar a ella, Soleta, a un tema... Ho ha dit, en paraules literals. 3 ure-gutans. O 2, com a mínim, perquè ha pluralitzat. O sigui, podríem dir que la igualtat de genera ha de ser una prioritat. Està clar. Femiliament. Que passeu molt bon cap de setmana i un dia de tots anys també aprofiteu que... Bona castanyada i com diu mon pare, Pony Halloway. Halloway, Halloway, Halloway. Adéu, adéu. Gràcies, Març. A la 5 de la tarda. I també us acompanya fins a les 7 que vagi bé. Ara escoltem l'informatiu de notícies de Sant Josep actualitat del municipi de la mà de Lua López. Femiliament. Femiliament. Femiliament.