#36 - La Rambla del 3/11/2021

Bona tarda, Sant Just. Ara mateix passen 11 minuts de la 5 de la tarda d'avui, dimecres 3 de novembre. Deminguts, benvingudes a la ram del magazine de tardes de Ràdio d'Esvern. Estàs sintonitzant el 98.FM a la Mejora Municipal de Sant Just. Jo sóc la Núria Gassia i esteu a mi cada dia de dilluns a divendres de la 5 de la tarda i fins a les 7. Avui què tenim? Doncs començarem amb l'espai de la xarxa 06, concretament amb la Maria Teresa Pissoni, és psicòloga especialitzada en el dol peri natal. La tindrem aquí per comentar amb ella els cursos que ha fet darrerement. Després d'escoltar el vulletí de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, deixarem una cançó, un tema musical i passarà als participants del programat 3.6 de promoció econòmica de Sant Just. I, tot seguit, farem una entrevista a Tons Gasull, fotògraf Sant Just. Va fer una exposició la setmana passada a que el llibre té donant el tret de sortida al novembre literari. Tot això és el que tindrem aquesta tarda. Ara us he jugat amb un tema musical i comencem. No marxeu! Tarda relaxat amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. La smooth jazz clú. I esperem. La smooth jazz clú. Aquest és un tema de mal dit aniré a que es diu el secreto de les tortugues. Aquesta és la dalt del 2010. Aquesta és la dalt de les tortugues. Aquesta és la dalt de les tortugues. Aquesta és la dalt de les tortugues. Aquesta és la dalt de les tortugues. Aquesta és la dalt de les tortugues. Aquesta és la dalt de les tortugues. Aquesta és la dalt de les tortugues. Aquesta és la dalt de les tortugues. Aquesta és la dalt de les tortugues. Aquesta és la dalt. Aquesta és la dalt. Aquesta és la dalt de les tortugues. Aquesta és la dalt de les tortugues. Aquesta és la dalt de les tortugues. Aquesta és la dalt. Aquesta és la dalt. Aquesta és la dalt. Aquesta és la dalt. Aquesta és la dalt. Aquesta és la dalt de les tortugues. Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu avest, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones, trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda efectivo sexual o assessorar sobre qüestions específics per a dones d'infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït de denunció psicològica i assessorament jurídic. Tindrà agentcat.cat barra. Atenció a les dones. 012. La Generalitat al teu costat. Per seguida, actualitat del baix i obregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i obregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com Són sàvies i els avis, són sàvies i sàvies. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de vici sense edat. En vici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dona'ls vida, que torni a sentir el vent a la cara. Et necessiten, i tu a ells també. Des de vici sense edat, et necessitem. Festa voluntària. Més informació al portal JustSolidari.cat o en vici sense edat.cat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esberm. Vinga, doncs, ara passen 19 minuts de la 5 de la tarda. I ja tenim la nostra primera convidada del programa d'avui de la Rambla, aquí, a dins de l'Estudit. Ella és la Maria Teresa Pissonier, psicòloga especialitzada en el tipus d'adol per i natali gestacional. La Maria Teresa és doctora en psicologia per la Universitat de Toulouse. A més a més va fer la seva tesi sobre les dificultats que surten quan l'embaràs no funciona bé. Quan va tornar a Barcelona, va seguir indagant sobre el tema i ja porta 20 anys exercint de psicòloga a l'Hospital Materno-Infantil de la Vall d'Hebron. En aquest mateix centre va aixecar, gairebé sense planajar-ho, el projecte Espai de paraula Espàgio de Palabra amb l'objectiu de crear llocs de reflexió on poder expressar i compartir les emocions que desperta el dol per i natal. Bé, no m'estic de més xerrameca i li obro el micròfon. Hola, molt bona tarda, Maria Teresa. Hola, bona tarda. Bona tarda, he fet una llarga introducció. Crec que no m'he deixat res, però bé, calia matisar-ho i dir-ho i especificar exactament per saber una mica i per ubicar-te i situar-te en el panorama d'aquest tipus de dol. Comencem una mica l'espai. Ja vas passar fa poquet per l'espai de l'ajusta pel programa en magasin matinal amb la Mireia. Però bé, aquestes últimes setmanes, també aquí a Sant Just, durant el mes d'octubre, has fet algun curs al respecte. Parlen una mica primer de tot de com han anat aquestes formacions o xerrades aquí al poble. Si no llegeixo malament, per exemple, van haver-hi una, va ser sobre les emocions en el dol perinatal, eines per gestionar-les d'una manera saludable. Això va ser a mitjans d'octubre. Després també va haver-hi una sobre la mort del fill abans de neixa i després una sobre buscant l'ambaràs, després d'una o més pèrdues perinatals. Com ha anat? Quina rebuda han tingut entre els Sant Justencs i Sant Justenques? Hola, m'agrada molt ser aquí. És una ràdio que conec des de fa molts anys i sempre l'he seguit de prop i també la xarxa 06, que m'hagi convidat. També és un gust per mi treballar conjuntament amb el bon treball que estan fent sempre ells i elles. Bé, doncs ha sigut diverses activitats que han rotejat el dia mundial de la dol perinatal, que és el 15 d'octubre. I llavors hi ha hagut aquesta xerrada que vaig fer jo a les escoles i que va estar molt bé amb diverses parelles que havien perdut un fill durant l'ambaràs i diferents persones interessades. I després va haver dos talleres fets per a l'associació de pares de petits enllum, que són aquests altres dos que tu menciones, que també van estar molt bé i va quedar un conjunt molt unitari i molt adequat pel tema. Que es va complementar molt bé, el fet de poder-te tenir a tu com a professional en l'àmbit i després com a persones que ho han patit. Sí, sí. I després també s'ha fet el dilluns, es va inaugurar aquest espai abraçada, ha fet un moment per al Nil Nabot i que ha quedat molt bonic i molt apropiat per seure-hi una estona, és de pedra, és un banc que convida a seure-hi una estona, i a més ja posa que està dedicat a aquests fills que no n'ha arribat a néixer. I és un espai que els pares sempre agraeixen molt, que s'ha de dir que els seus fills, perquè són fills que no existeixen per ningú, que no sembla que no hagin viscut, en canvi per ells són els seus fills i són uns monuments aquests que s'estan obrint ara a poca a poca diferència amb en Tiris, però que aquí també hi ha hagut aquesta iniciativa i que celebro molt en veu de tots els pares que sé que des de fa molts anys ho estan demanant. Sí, és veritat que s'ha sentit que en alguns cementiris, ara ho hem saput amb el desenjust, que en alguns cementiris estan obrint espais, racons, on es pot sentir una mica aquest dol, del perinatal gestacional. En quina diferència hi ha entre perinatal gestacional? No sé si és més un criteri biològic a nivell de les setmanes, que té de vida el fet, o quan ja ha nascut, quants dies es considera que és...? En principi, la definició és des de les pèrdues de les 22 setmanes de l'embaràs, fins als 20 dies de ben nascut. És perinatal que barca tan abans, com després del naixement aquests primers dies, i de totes formes, totes les pèrdues podríem dir des del principi de l'embaràs forma part d'aquesta pèrdua tan significativa. De fet, està molt silenciat aquest dol, sobre tot, que començant que la societat en què vivim, la mort és quasi bé, com si no existís, tampoc. No hi tenim cap relació, almenys, que ens toqui algú a prop, i que llavors es dediquen uns dies per anar alternatori, i una mica després valentàrrement, i sembla que ja tot s'ha acabat i no se'n parla més. I no estem gens lligats com altres cultures i religions, que sí i que ho estan, i que tenen aquesta presència com a part de la vida, perquè és que la mort és part de la vida. És a través de saber que hem de morir, que donar un sentit a la nostra vida, perquè sabem que és finita i que algun dia s'acabarà, i que hem de fer el millor que podem, o que sapiguem, o que vulguem, amb aquesta vida. I, en canvi, sembla que siguem immortals, vivim d'una manera que tot és possible, que ja ho farem, que... Maria Teresa, tu de quina manera ajudes a les famílies, a l'hospital de la Vall d'Hebron? Perquè hem dit que portes molts anys treballant allà, però exactament quina és la teva feina? Bueno, per seguir explicant una mica el tema d'aquest dol, per explicar com ho viuen les parelles, una de les coses que podríem dir és que perquè és tan diferent aquest dol, encara aquests pares, perquè també ells ho viuen com una cosa tan diferent. Ho és perquè, si ja diem que totes les morts, en general, queden una mica desaparcebudes, la societat, doncs és diferent per tres coses importants. Que és una pèrdua que està dins de l'imaginari. O sigui, aquests nens, quasi bé, no ens pot conèixer, a part del moment en què neixen, i, en canvi, un embaràs és un procés lent que tot es fa a nivell de l'imaginari. I abans de la concepció hi ha les parelles, on tot cas la dona ja té una imatge i un fill imaginari de com vol que sigui, per què vol ser mare, per què en té ganes, com ho viu ella, com es viu durant tot aquest embaràs. Aquest fill, que, a més, ha de canviar moltes coses, perquè es passa si és el primer de dos persones a tres. I és una incorporació molt important, i, per sort, dura 9 mesos, perquè hi hagi temps per anar-se fent la idea, per incorporar aquest fill a l'espai, també, de casa, de fer-ne una habitació, de quales coses que es necessiten, de fer tot aquest imaginari, que, quan està a punt de néixer, hi ha quasi els veus, hi ha quasi els temps, perquè... Et fa il·lusió? No només és la parella, sinó els fills, si n'hi ha d'altres, és la família, és tota una projecció. O sigui, que és un embaràs que, bàsicament, és imaginari, el fill, i que, en canvi, no arriben a conèixer. Això és una particularitat molt especial i molt diferent de les altres morts que són persones que tothom ha conegut, que sigui un nen que es mori l'endemà de néixer, ja l'has pogut veure i conèixer, en canvi, moltes d'aquestes morts no es veu mai el fill. O bé, sí que el pots arribar a veure, però no te n'ha anat temps de conèixer com a persona. Clar. El segon punt, que és també molt important i que és molt... molt específic d'aquest dol, és que aquest fill forma part del cos de la dona. O sigui, que la dona té aquest fill a dins d'ella, durant tot aquest embaràs. O sigui, que és una unitat indissociable, la mort aquesta d'aquest nen, que s'ha tingut a dins de la panxa, que l'has sentit moure's, l'has sentit amb les ecografies, l'has pogut anar veient. Està amb aquesta unió tan pròxima i tan íntima que es va... que es va fent i que es va desenvolupant, entre, a més, el fill i la mare, no? Perquè, doncs, es va fent una relació, ja, entre els dos, a nivell, doncs, de que estan molt a prop, un de l'altre, i la mare, doncs, moltes vegades es veu que, si posa la mà sobre la panxa, doncs, justament allà hi ha una petada, o l'identifica com que l'estàs saludant, que està amb ella, que ja tot el seu cos s'està creixent, i realment s'està preparant per aquesta arribada. O sigui, que quan mor aquest fill, soptadament com moltes vegades, on que no ho sigui, doncs, la mare queda totalment desolada, no? Jo diria que és una desolació, perquè quan veus amb un embaràs avançat, una mare que ha perdut un fill, jo crec que és de les imatges més dramàtiques, que poden haver, i també de desolació, no? Desoladat, perquè no té el fill ni a dins de la panxa, ni el té al costat, no? No està ni en un lloc ni en un altre, i, en canvi, tot el seu cos està preparat, perquè neixi aquest fill, per amamantar-lo, els pits estan preparats per donar l'alletament, tot el cos està en forma d'embaràs, que dura uns mesos encara que se'n vagi, i aquest cos de lata l'embaràs durant molt temps, no? Perquè, clar, pot haver-hi a vegades que el fill mori dins de... quan la dona encara està embarassada de bastants mesos, què ha de fer? La mare d'esperar a tenir el fill en el part, i saber que anixerà mort, ja? Sí, perquè hi ha dos possibilitats, hi ha que mori a dins en qualsevol moment de l'embaràs, que és l'òbit fatal, i que el primer trimestre normalment hi ha més pèrdues, i també cada vegada volen ser més reconegudes, també, no? Tot i que són tant a l'inici de l'embaràs, són igual d'importants, i després el fill ja té més forma de persona i va creixent, doncs a partir de les 22 setmanes hi ha un part, fins al moment del part també, perquè les interrupcions d'embaràs són fins a qualsevol moment, abans del part. Llavors, són molt difícils aquestes interrupcions també, perquè pot haver, o l'òbit, com hem dit, que es perd el fill soltadament moltes vegades, allò de no hi ha batec en una ecografia, o a les interrupcions mèdiques d'embaràs, que va llebrant com el centre de referència de tot Catalunya, que és la lluna, que unes reben més interrupcions, i llavors aquestes interrupcions també poden ser en qualsevol moment, i tant el cas dels òbits, com de les interrupcions, s'ha de fer el part, sí, es fa el part, i els nens neixen. Llavors aquí també hi ha una qüestió important, que és que si viuen mínim 5 minuts, poden registrar amb el seu nom, en el registre civil, i hi ha consten com a persona. Llavors hi ha el certificat de naixement, hi ha un que sigui 5 minuts més tard, el certificat de mort, però un canvi i tots els altres, més petits, o que no han pogut aguantar tot el procés del part, quan neixen, ja neixen morts. Llavors aquests no tenen, no estan registrats, no se'ls pot registrar, amb el qual són nens totalment nons, que no consten, no consten i no existeixen, sembla que no estan enlloc, i això és una de les coses que més pateixen els pares, que per ell sí que existir, el que havíem tot el procés de l'embaràs, sí que ha existit aquest fill, però en canvi, també l'entorn moltes vegades té una sensació que potser no s'entén massa que els pares estiguin tan tristos o tan afectats, una mica com, bueno, si total no l'has conegut, total hauria sigut pitjor, que hauria sigut més endavant, una mica aquestes expressions que sempre surten, fa seguir molt malament. Amb bon anim, per part de la persona que els fa, no deixen de ser colpidors per als pares, que sí que... Sí, que són molt doloroses, no? I moltes vegades se senten molt sols. Això és una característica molt d'aquestes pares, que se senten molt sols i molt incompresos, no? Perquè això, perquè és un amor que sembla que no... no s'entén gaire que t'hagis estimat aquests fills, que has estat relacionat amb ells, i no s'entén tot el que vol dir aquesta projecció de futur, també tot el que hi havia, que això ho diuen molt, també, no? És que tot el que estava previst, ara s'ha tallat tot, no? No hi ha res. Una mare ho deia un dia, diu és que jo ara estic fent alguna cosa que no sé què és el que he de fer, perquè tot el que jo tenia pensat que passaria no està passant, no? I això també és una qüestió molt difícil, i això és també la tercera característica que volia dir, de per què és un dol tan diferent, no? Llavors es pot entendre que ho fa molt específic, i que els pares queden molt fora de lloc i molt sols, no? Llavors a fer aquestes places, o aquests reconeixements en el cementiri, fa que se sentin que sí, que és veritat que existeixen, i que tothom pot saber que els seus fills han existit de veritat, no? I després, el que et deia del part també és important, que en el moment que neixen, aquests nens se'ls donen als pares, perquè puguin estar una estona amb ells, que es puguin tenir els braços, que se'ls deixa sols també, i que sigui un moment íntim de conèixer el seu fill i el mateix temps de despedir-se, no? Perquè és la primera i última vegada que estaran, però cal dir que tots aquests processos de mort ben fets, com passa a Vall d'Hebron, que porta una llarga trajectòria, que hem treballat des de fa molts anys, fa que els pares se sentin molt reconeguts amb la seva pèrdua, se'ls tracta d'una manera com a pares i que estan perdent el seu fill amb tot un treball de tensió i de relació, de part de les infermeres, de part de les matrones, de part dels mitges, de tot l'equip, d'uns que tracta aquests casos de forma molt especial, i els pares amb tot aquest tracte tan ben fet marxen amb molts reconeguts i molts serents, senten que el que han viscut ho han pogut compartir amb els professionals i que se'ls ha reconegut dintre de la seva pèrdua. Llavors, sempre m'agrada assenyalada que els hospitals i allà on es tractin aquestes interrupcions o aquestes pèrdues, que sempre són involuntaris, tot i que legalment estan acceptades, però els pares no tenen cap interès mai amb interrompre, sinó el contrari, són una decisió que han pres davant del diagnòstic que han rebut d'aquest fill que vindrà, llavors es necessita molt treball amb els professionals que es dediquen a això, i es necessita... s'apigué tot el que la relació representa, que no només és un treball mèdic o d'informeria o sanitari, sinó que hi ha tota la relació i tot aquest treball que només necessita formació, llavors sempre reclamo molt la formació específica per tenir aquests casos que són molt diferents que altres parts i que altres moments de la vida molt diferents. Jo no sé si a les infermeres o les matrunes que estan en aquest cas a la Vall d'Hebron, digue aquest hospital perquè és el que m'has comentat tu, i són treballes, jo no sé si tenen alguna formació concreta o específica per aquest tipus de naixements. Bé, doncs això és una de les coses que m'he dedicat tots aquests anys és crear un ambient propici perquè es poguessin fer grups de professionals que ja fa molts anys que els fem, i que són grups on els professionals que han participat amb aquestes pèrdues doncs també puguin un cop al mes, ens trobàvem una hora i mitja, i allà podíem parlar d'aquells casos difícils de tendre, perquè s'ha de dir que els professionals ho viuen també molta dificultat. Vull dir, també ploren, també se senten molt afectats, perquè hi ha nens que a vegades estan molt temps, o embarassos, o nens que a Neonatologia que estan molt temps ingressats i de cop i volta es moren, i ho viuen amb molta dificultat, perquè també tenen els pares allà amb molt temps a 24 hores, amb el qual s'ha establert unes relacions molt pròximes, i cada mort és diferent i cada mort és inesperada, i llavors tenir un espai on es pugui parlar, on es pugui plorar, on els metges també puguin parlar amb les enfermeres, que això és una cosa que passa poques vegades, que tingui un lloc per seure i comentar com ha anat totes aquestes evidències, i es puguin donar les gràcies, mira, gràcies a tu, les coses van anar d'aquesta manera, o es puguin parlar de tot això, ha creat una qualitat en el cervell de Neonatologia molt més gran, i que també estan més preparats per atendre aquests casos amb la dedicació que hi posen, perquè és impressionant de veure un equip tan... una unitat tan gran com Neonatologia, per exemple, i que es pugui dedicar quan hi ha un cas que necessita, doncs el temps que calgui, o sigui, s'ha de tenir realment molt clar quines són les prioritats i obstatrícia, també les pèrdues són moltíssimes, perquè les interrupcions són moltes i els òbids també, i també aquest foc psicològic també he treballat molt amb les matrones i amb els ginecòlegs, i també hi ha aquesta manera de fer, de poder treballar tot el temps amb els pares molt a prop, que un pare de Neonatge ho va dir una vegada, i tot i que s'ha mort el meu fill, me'n vaig una forma serena, mai m'ho hagués esperat, que he perdut el fill, però me'n vaig molta serenitat. Com ho tracteu, allà, a la Vall d'Hebron, amb els pares? No sé si teniu alguna mena de programa gestablert, o com s'ajuda... També hi ha un grup, també vaig crear un grup per pares. Ho han dit a veure? Un grup, espatio de Palabra? Sí, l'espai de paraula. I també un cop al mes ens reunim amb ells, i també poden venir les vegades que vulguin. Quan dura aquest dol? I fins que s'enten que hi ha... I una cosa específica d'aquest grup, és que ells se senten molt a gust entre ells mateixos, perquè tot allò que fan que no s'entenguin a fora, la societat o el treball o la família mateix, en canvi ells s'entenen molt bé, perquè quan diuen el meu fill Marc, doncs tots saben molt bé el que significa que el seu fill Marc tingui el seu nom, o li pregunten la sessió següent, com heu viscut l'enterrament del Marc, o com està, amb el qual se senten molt acompanyats entre ells. Això que deies de quant temps? Sí. Jo crec que una de les coses que sempre recomano és que no hi hagi un embaràs abans dels 6 primers mesos, els 6 primers mesos després de la pèrdua, que jo crec que entre 6 mesos i un any és un dol que tindria que estar més interioritzat. No es pot dir mai que aquest dol les pugui superar, perquè sobretot la mare, que és una cosa tan propera que ha tingut ella durant tot aquest temps, queda sempre molt marcat. No és un fill que passi per alt, sinó que queda molt dintre de la història familiar. Les parelles també, amb altres fills, tenen aquest fill, té com una capsa de records, que també es dona a Vall d'Hebron quan marxen, on es poden posar les coses, del nen, i el que ha utilitzat a dintre de l'hospital la manteta, o el gorret, també se l'incorpora en aquesta capsa, i els pares, això també ho aprofiten per compartir-ho. Clar, perquè són nens i nenes que, clar, no és com un part en què reben lloguines, reben flors, és tot una mica fred, en general, suposo. I la teva figura allà a l'hospital, Maria Teresa, és una mica escomantat de coordinació, per formar infermeres o... Jo era... Bueno, dic que era, perquè he estat a Vall d'Hebron fins fa un any, quan va començar la pandèmia ja no vaig poder tornar més, perquè era autònoma, i a mi ja no hi havia reunions. Un dia que tenia un grup de dole a la tarda, el dematí em van dir que ja no pots venir, allà es va acabar tot, cosa que va ser molt dur per mi, també, d'acabar-ho en poques hores, una història tan llarga, no poder-me tampoc despedir de tothom, i de fet, va ser en aquell moment que una mica va ser difícil, i jo el que era psicòloga del servei de... de tenir una atologia, i del servei d'hostatricis i una ecologia, per atendre els pares afectats per les pèrdues, sí. Però va ser per iniciativa pròpia, també, d'anar començant poc a poc aquest treball de dole, i d'anar fent aquesta feina, doncs, de fer els grups de dole i de les reunions de professionals, que, de fet, és l'únic hospital d'Espanya que té aquestes reunions de professionals de dole per treballar aquestes bords, no? O sigui, que van fer molt treball, molt pioner. I no ho has pogut reprendre, això no... Bueno, ara fa un any que no hi vaig, i de dir-ho una mica, escriure aquesta experiència, i, bueno, i ara, aquests dies, doncs treballar amb el tema d'una altra manera, no? Sí, home, has tingut bastanta feina, no? En menys des del setembre, octubre, el temps no t'ha resobrat massa. M'agrada, perquè... em sento molt implicada en aquest tema, i amb tots els pares i mares que visi, i seguir una mica aquesta línia també... m'agrada poder-lo també... fer visible, no? Puc explicar tot el que això representa quan... quan... no s'ho sent massa grans trets, no? Està igual, que és un dol bastant invisibilitzat. Tampoc no deu haver gran quantitat de professionals que sàpiguen com abordar aquests temes. Vull dir, jo no sé si us coneixeu entre vosaltres, entre els psicòlegs especialitzats o més els professionals que us hi dediqueu. Jo no sé si creu alguna mena de xarxa o... Bé, doncs durant molts anys vaig ser l'única que tractava aquests temes a l'hospital, amb un hospital, i fins fa 10 anys o fins fa 6 o 8... Sí. Realment era un tema que no se parlava d'invent, no? El que s'ha de dir és que cada vegada més, ara, doncs... Igual com deien que en el cementiri s'estan obrint aquests espais, doncs també els hospitals estan posant psicòlegs i s'estan fent cursos de formació, que també els donava... també donava cursos de formació per altres hospitals, nosaltres, i així ha sigut, no? I si tenen les persones que hem estat juntes amb tot aquest procés, ens coneixem molt, hem treballat conjuntament, com amb l'hospital Trueta, també, i altres hospitals, i poc a poc s'ha anat creixent, no? Però a vegades es dona percentatge que ara ja se sap tot, no? Però ve d'una llarga història d'oscurantisme, podríem dir, i que una mica està començant a haver-hi llum, començant a haver-hi llum, perquè els pares també encara se senten bastant sols, sí. Perquè aquests infants es poden enterrar o se'ls tenen els seus ritus o van a funció de les famílies, també, del que decideixin? Doncs els nens que ja estan registrats, sí que aquests es poden enterrar, les famílies se n'ocupen per si mateixes, no? Els que no estan registrats s'enterren per beneficiència, que es diu... amb una urna que va amb un juic i que cada mes o sis, amb una urna, s'enterren els nens que hi ha hagut, les morts que hi ha hagut durant el mes, no? Hi ha un gest molt bonic, que també van la pena explicar-ho, que durant molts anys aquests nens s'enterraven en llocs... No hi havia làpida, amb làpides... No hi havia làpida, perquè hi havia només el ciment. Els pares que arribaven a Puesto, que costava molt per als pares de Berigüau, n'estaven, es trobaven només una làpida amb ciment. Hi ha hagut molt moviment de pares i ara fa com un any el cementiri hem posat unes làpides blanques, amb un dibuix que va fer una mare, que és com una estrella somrient, i un espai específic que es diu, petits estels del cementiri, llavors s'estan enterrant amb aquestes làpides, i, a més, conjuntament, que abans estaven totes disperses. Dispassats. També això ha sigut un gran què, per als pares, poder tenir aquestes làpides que no tenen noms, perquè són nens que no tenen noms, però que almenys tenen tots aquesta làpida blanca, que és somrient, i que quan hi vas, és tot un altre... imatge, com diuen ells, és una enterrodigna, una ara, amb un cert reconeixement. Perquè l'associació Petits amb Llum, tu quin vincle hi tens? Jo l'he fundat, també. Sí, també estic orgullosa d'una altra psicòloga fa 10 anys, vam començar una psicòloga que treballava també en grups de dol, però amb un cap, i ens van dir una a l'altra que fèiem aquesta feina, i la vam... ens vam juntar i vam començar a redactar tot el que coneixíem, ella i jo, d'aquests grups que fèiem, que eren els unis, que es feien enlloc, no? Ell amb un cap, i jo a l'hospital, i eren grups de dol, i vam començar a redactar, doncs, un llibre que va sortir, que es diu, morir, que quan de la vida em pieza, i a partir d'aquí vam començar a venir pares i mares, i va ser una cosa fervescent, que va començar a esclar els grups aquests, com els que fèiem a Vall d'Hebron, però a Barcelona primer es van fer el cap, després es van fer diferents llocs, però no teníem lloc on anar, diguéssim, no? I ara, finalment, estan al centre cívic de la guina Hueta, i són un grup que fa molta feina, que colls molts pares i mares, i que davant de les pèrdues, el primer que troben els pares, sobretot, és aquest petit enllum, que són un grup de pares que fa temps que existeixen, i que es van renovant, per sort, clar, es van renovant, però que estan fent molta feina. I n'hi ha més d'associacions? Van sorgint, a poc a poc? Sí, van sorgint cada vegada més, des de molt petites, de les xarxes, moltes, moltes, sí. Però, bueno, cada una amb les seves particularitats, no? Perquè, Maria, després d'un dole així, d'una pèrdua com aquesta, la relació de parella es veu afectada, també? Amb això també ens hi viu, una mica, la relació de parella? Sí, està molt bé aquesta pregunta, perquè precisament ho volia mencionar, que una de les coses importants és que la parella estigui a prop de la mare. O sigui, que agafi, com sempre, amb les situacions difícils a la parella, ben fonamentada, amb bona relació, amb ganes de tenir aquest fill, amb molta estima, i que la parella estigui molt per la seva dona, diguéssim, no? Perquè la dona té un dol molt íntim, molt silenciat, molt de volguer tancar-se. I, en canvi, l'home ha de sortir abans, és el que dona explicacions a la família quan passa, i sí, ha de tornar a la feina. I després, que ell no li ha passat aquesta part, així, més biològica, no? És un procés més dur per ells. I llavors, ella necessita molt que ell vingui, i la tingui, doncs, amb compte. I, en canvi, ell, a vegades, se sent una mica de dir, no, ja està, no?, això ja hauria d'estar més superat, o això que li diuen a vegades a les dones, amb aquests moments que li diuen, encara estàs així, no?, com diuen, encara estàs així, encara et dura, i a vegades hi ha parelles que els costa entendre aquests dols així, que difícils, i és molt important que la parella estigui molt, molt, per la dona, perquè se senti ella recorzada i entesa, i que almenys siguin els dos, els que estiguin, doncs, amb aquesta manera de viure, o no? Tant a nivell de parella, com de família, com a nivell sanitari, és fonamental que aquests dos punts l'estiguin a favor, i que participin en bé, i que ajudin a que el dol es pugui superar abans, no? Si algun dels dos punts falla, és molt més difícil, i tristament, a nivell sanitari, per tantes notícies que s'estan sentint ara, últimament, quan aquestes coses, a nivell sanitari, no es respecten, és una sotragada molt gran. Potser que algun cop causi rebutge el fill, la criatura, és a dir, que els pares, per exemple, has dit abans que normalment es queda un moment més íntim, potser que els pares rebutgin aquest moment, o no vulguin tenir-ho a prop, o... Això és important, també, perquè els pares van per un naixement. Llavors, doncs, que una mare ho va dir, diu que venia per un naixement, i ara estem parlant d'un enterrament. Llavors, aquí és la formació dels professionals, perquè és que la primera vegada que els dius, vols veure el teu fill quan neixi, a vegades la reacció és una mica de sorpresa, i inesperada, no? És l'últim que es pensaven, és l'últim que es pensaven que això passaria, que tindrien en el seu fill mort, els braços. Però en canvi, tot el recolzament dels professionals quasi sempre es consegueix, sobre tot si se'ls hi diu, que és una pràctica que els pares agraeixen, i que després diuen quina sort que m'ho has dit, i que ho he pogut fer, no? Llavors, ha sigut una... És una manera de fer, que després els pares ho agraeixen molt, però han de tenir tot aquest recolzament, si tu els dius com et passa a certs puestos, de dir que els pots veure, perquè s'han llegit algun lloc que s'ha de veure, doncs el resultat no és el mateix, d'aquí l'importància de la formació, i de sapiller en cada moment, que s'ha de fer, i després també s'ha de dir, respecte de que si amb tot i així, i amb ganes que no el volen veure, perquè no troben que és allargar-ho, o que tindran més estima, i que no el volen fer, o que simplement no el volen veure, no el volen conèixer, doncs respecte, però moltes vegades també han marxat, i després han dit, i al principi tot tornen, uns dies després, per veure si encara el poden veure, perquè s'han quedat en aquella cosa de dir, i si l'hagués vist, no? Hòstia! Deixem puntualitzar una coseta, que l'espai de paraula va ser una de les onze iniciatives que es van premiant la segona edició dels premis Humanitzando la Sanidad, volia destacar-ho, no?, perquè així es posa també de relleu, que realment és un projecte amb els seus valors, i que també està reconegut. Sí, el Ministeri de Sanidad fa uns premis de les propostes més humanitzades de tota Espanya, i nosaltres el vam presentar i vam guanyar el premi, i allà vam poder veure que era l'única experiència amb tota Espanya de fer aquestes trobades amb professionals per parlar del dol, no?, i també va servir per fer-se conèixer més aquesta experiència. Molt bé, doncs res. Tenim un parell de minuts per arribar a les 6, haurem de connectar amb Catalunya Ràdio. Moltíssimes gràcies per passar-te amb tampoc aquest temps, també. Aquí una altra cop a la ràdio, en aquest cas, al Magàs dintre tard, d'aquí a la Rambla, seguim amb la feina, eh?, amb Maria Teresa, jo crec que és molt necessària, i res, tenim aquesta frase, també, inscrit en el Samantiri, amb el monument que va fent l'Inebot. Per tant, em va agradar poder-la escriure i que digui, només, tastimem, amb el qual l'entrecalarà, el monument es diu, abraçada, i només hi ha el tastimem, i que després diu els nostres fills, els que hem perdut abans de néixer, just després, combinant molt bé com espai i dones de recollida. És per estar amb tu, que has seguit molt de prop, doncs, tot el que hem anat vient. Molt bé, doncs, que vagi bé, i molt bona tarda. Molt bé, gràcies. Adéu. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. Els muls ja es clup, i esperem. Regala-me tu risa, ensenyame a soñar, con solo una caricia, me pierdo en este mar. Regala-me tu estrella, la que il·lumina esta noche, llena de paz y de armonía, haces que mi cielo vuelva a tener ese azul, pintad de color. Bona tarda, us informa qui li en sabria. Bona tarda. Els Estats Units reactiven la vacunació de la Covid i comencen a administrar-la a la franja de 5 a 11 anys. La jove està ingressada a l'UCI, a l'Hospital Sant Joan de Déu. La jove està ingressada a l'Hospital Sant Joan de Déu, a l'Hospital Sant Joan de Déu. La jove està ingressada a l'Hospital Sant Joan de Déu. La jove està ingressada a l'UCI, a l'Hospital Sant Joan de Déu. La jove està ingressada a l'UCI, a l'Hospital Sant Joan de Déu. La jove està ingressada a l'UCI, a l'Hospital Sant Joan de Déu. La jove està ingressada a l'UCI, a l'Hospital Sant Joan de Déu. La jove està ingressada a l'UCI, a l'Hospital Sant Joan de Déu. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI, a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI, a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI. Fins aquí les notícies. Bona tarda, us informa l'Ualope. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI, a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI, a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI, a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI, a l'UCI, a l'UCI, a l'UCI. I won't let you go, I won't let you go if you stay with me tonight. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI, a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI. La jove està ingressada a l'UCI.