Bona tarda, us informa a Kilian Sabrià. L'Hospital Clínic de Barcelona començarà aviat la segona fase de setmana. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona. Bona tarda. Bona tarda. L'Hospital Clínic de Barcelona començarà aviat la segona fase de setmana control. Després se'ls farà seguiment durant un any per avaluar la seguretat i l'eficàcia d'aquest nou farmac. Notícies breus, Núria Paraire. Salut notifica a prop de 800 contagis nous de coronavirus i 3 de funcions. Més les hospitalitzacions es mantenen molt estables. Ara hi ha 324 malalts ingressats, 78 a les UCIs, el risc de rebrot, millor una mica, i ara és a 56 punts. A l'illa de la Palma millorarà la qualitat de l'aire, però el volcà segueix actiu. I si continuen acumulant importants quantitats de cendre. Abans d'això, el govern espanyol ha decidit que hi eliminarà les taxes aeroportuàries durant tot l'any que veu anunciat el president espanyol durant una visita a l'illa. Madrid, Paula Brujats. Bona tarda, Pedro Sánchez. També ha anunciat que estaran lliures d'impostos, totes les ajudes que revin als veïns afectats, que han perdut cas a seva o a altres edificis arrant de la erupció i el president espanyol ha reiterat un com més que seguiran desplegant tots els recursos que calgui per als afectats. No vamos a escatimar ningún recurso, ninguna energía, ningún personal en abordar la tarea de reconstrucción que tiene la isla de la Palma en el presente y en el futuro. Sánchez ha anunciat també que la setmana que ve pagarà en prop de 2 milions d'euros per fer front a les pèrdues de l'agricultura i també la pesca el govern de la Palma entregat avui els primers 30 habitatges als afectats. Paula Brujats, Catalunya, Ràdio Madrid. El volum de missions de gasos contaminants és molt diferent en fonsot de si el món s'és ric o pobra. Ho denuncia Intermón Oxfam Internacional, s'entima en declaracions a Catalunya, Ràdio, Jacobo o Charan, que ha encapçalat la delegació d'aquesta ONG a la cimera de Glasgow. El 1% de les persones més riques en tots els països del món van a emitir 30 veces més por encima. És a dir, si estamos en un medio de 2.000 toneladas por persona, ellos van a emitir 60 toneladas. És a dir, 30 veces más. Abatut, un home, al districte de Villaverde, això és a Madrid, que havia amenaçat els vianants amb un ganivet de grans dimensions. L'home s'ha dirigit a un dels agents amb la intenció d'aclabar-li el ganivet i li ha acabat fent un tall a la mà segons la policia espanyola. Aleshores, la gent li ha disparat. Però l'agressor ha continuat intentant agredir-lo amb el ganivet, fins que altres agents també han disparat. I els països policials, finalment, han rebut 4.30. Un assaig descobreix i reivindica la figura d'Ilda Agostini, una mestre republicana protestant i masona. Amb aquesta recerca històrica, les autores de l'assaj, Sèlia Canelles i Rosa Turan, van guanyar el premi Bones lletres d'assaj humanístic. Totes dues han explicat avui en una conferència de premsa que van descobrir al diari Treball, mentre investigaven l'activitat de les dones al suc, al Partit dels Comunistes Catalans. Defensora del laïcisme i la igualtat i lliure pensadora Agostini, va col·laborar amb les escoles renovadores de la República el segle passat i es va afiliar a la formació del suc. Es va bé d'exiliar a França després. Canelles d'estaca que va ser una tasta olletes per la seva inquietud intelectual. Jo diria que és una persona inquieta. En quant a inquietud de buscar-se, formar-se, en la seva professió, el millor que pot, i en aquest sentit fa una trajectòria bona, que la porta, diguem-ne, a la... Nosaltres acaben amb la direcció de l'escola de la casa dels nens, però que després queda això tallat totalment per la guerra, no? Esports, Sergi Andreu. Bona tarda, estem pendents, encara de l'oficialitat per part del Barça, per l'acord, i el nou tècnic del primer aquí. Tenim l'enviat especial Ramon Salmurri. Bona tarda. Bona tarda, el Barça, l'Alsat i Xavier Hernández. Per fil en els detalls d'aquest acord que ja és fet, el Barça pagarà la clàusula de recició de Xavi Hernández. 5 milions d'euros, una quantitat que es distribuirà entre el Barça, que em pegarà una meitat i l'altra, Xavi, serà retribuïda posteriorment en el contracte del que serà el nou tècnic del Barça. Aquest 5 milions el Barça recuperarà amb un amistós. El plànic del Barça marca aquesta oficialitat, aquest anunci per d'aquí a una estona, d'aquí uns minuts i demà seria el dia en què Xavier Hernández volaria cap a Barcelona, acompanyant la comitiva del Barça. Ramon Salmurri, Catalunya Radio Doja. Encara en glau-laurana, la jugadora noruega del Barça, Caroline Graham Hansen, li hauran de fer proves cardiològiques, després que en l'últim partit va patir alguns problemes respiratoris. És probable que sigui baixa a algunes setmanes. Lluís Enric ha donat avui la lliça de convocats d'Espanya contra Gràcia i Suecia de classificació pel Mundial. En sofatis la novetat, també hi ha els blaurenes Erick Garcia, Jordi Alba, Sergio Busquets i Gabi, a més del davanter a Garenc, Daniel Mont. A l'Asso 21 hi ha el porter de l'espanyol Joan Garcia, el migcanvista de blaurana Nico i el davanter va de l'unit Sergi Gómez. Encara en futbol aquest vespre es disputa un partit de la 13ena jornada de primera divisió, atlètic de Bilbao Cádiz, a les 9, a segona, Òscar Léganes, amb motor Fabio Cuartararo ha estat el més ràpid en la jornada d'entrenaments d'avui de MotoGP, per l'últim gran premi de la temporada, el de l'Algarve, a Portugal. Peco Banyà ja ha estat segon. I en Dani Stau l'Alborges ha perdut tres a un, en partit de la segona fase de la Champions Masculina, davant de l'esporting de Portugal, i ha quedat fora dels quarts de final. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa l'Ualopez. La Línea del Tobú Semi Directe XU acosta Sant Just al centre de Barcelona. La nova línia, que dona servei directe de Francesc Macià Glòries, és una opció útil per a la ciutadania de Sant Just, que fa servir el tram Milet 30 per accedir al centre de Barcelona o per connectar-se amb el tram Besòs. El nou bus, que opera amb la marca Express Bus i es distingueix pel color negre, enllaça el sector central de Barcelona amb els nodes de transport de les places de les Glòries i Francesc Macià, on conflueixen les diferents línies d'altre envia. La nova línia express compta amb les tarifes del sistema integrat de la regia de Barcelona. Demà 17 6 de novembre, el novembre literari torna a Cal Lliberté amb un recital de poesia davant la llibreria. Francesc Josep Vélez llegirà els instants submergits, acompanyat de Jaume Pons a l'Orda, que encantarà les excel·lències. Pons escriu el producte dels instants submergits sobre Vélez, que, a través d'uns poemes de gran volada filosòfica, ofereix un volum que mostra com m'agrada el relativisme imperant de la nostra societat monstruosament líquida. La poesia és encara una eina de coneixement, un instrument de passions, un arma per copçar el món que aconseguia, en el seu noble intent, una aventura artística. L'acte, que realitza de l'exterior, sempre que el temps ho permeti, es dura a terme dos quarts d'una del migdia. La Mosta de Cinebaja arriba a la 15è edició del Festival de Cinema de la Mediterrània i allà van, consolidada com una cita cinematogràfica imprescindible al Baix Llebregat. La 15è edició d'aquest certamen va començar a hi durar fins al proper 14 de novembre. Una oportunitat única per qüestionar el món i mirar d'entendre realitats potser no tan llunyanes, a partir d'un programa que inclou ficcions documentals, cormatratges i cineforums. L'edició d'Anguany ha programat un total de 21 títols, 15 pel·lícules i 6 cormatratges, d'una dotzena de països diferents, entre les quals hi ha 11 estrenes a Catalunya. Dues apostes més del festival són la inclusió de directores dones, amb 4 títols dirigits per cineastes dones, així com el propòsit de descobrir directors joves amb 6 operes primes a la programació d'Anguany. El festival es complementa amb cineforums i debats. Aquest any se n'han programat 4. El primer serà avui divendres dia 5, a dos quarts de set del vespre. Es projectarà el documental Ferrellín, l'Ecombat de George Abdelà, i després es farà un debat amb Matía Geland, director de la pel·lícula, des de l'Ivan a través de cinebaix.lif. I això és tot. Tornem amb més informació i a ti, Uri, de les 6 de la tarda, fins ara mateix. It armor potato. Quan acaba aquesta setmana, –tot el que vol fer és desconegar o no– el club alternatiu en Paus Vert. Divendres a les 9 tenim tot la música que has de conèixer. que no escoltaràs a cap altre lloc sense oblidar-nos dels èxits de sempre. Redescobrés la música. El Club Otratiu amb Paus Verd. I vendres a les 9 del vespre. Escolta'ns en directe al Ràdio Desverd. I sempre que vulguis, a Ràdio Desverd. Un cop. Bona tarda, Sant Justa. Ara mateix passen 11 minuts a les 5 de la tarda d'avui. Vivendres 5 de novembre. Benvinguts a la Rambla, el magasin de tardes de Ràdio Desverd. Ara mateix esteu sintonitzant el 98.ufm, a l'admissora municipal de Sant Just. Soc la Núria Garcia i esteu amb mi, casadilla de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui, a primera hora, aquest anem d'aquí. I fins que així passarà per l'estudi, la Maica Duenya, Sant Justenca, apassionada i professional del món del teatre, que ens parlarà de les novetats que tenim a les sales. Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, passarà per aquí el Salva Cris Paul, Andreas Marats, l'Ernesto Alferran i també el Joan. En veig farem tertúlia. Bé, intentarem, perquè aquestes hores ja, d'un divendres, la cosa sempre s'acaba d'esmagrar. Bé, tot això s'agrada seguida. Ara us eixo amb un tema musical i comencem. No marxeu. El meu fill va al cap pel taga merent i va il·luminant els somriures de la meva gent. El parell de mitjons de colors, oblidats dins de llit. Els veïns del tercer que s'amqueixen dels teus crits d'ahir. I quan dius que tens pressa, però encara tens temps d'enganxar-te els llençols durant 5 minuts més fent el goix fent l'amor, esforçant-nos la mandra molt lentament. És que per mi els teus defectes són tan espectaculars. Ningú podrà fer-me dubtar que vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. Vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. I quan et dono peixet, en els jocs que t'agrada guanyar. La vida és tranquil·la dels dies d'estiu. Les nits a la fresca banyant-nos al riu. Patons i cançons a la platja de ta Maria. En aquestes llocs, es fan una cançó de l'amor. I quan et dono peixet, en els jocs que t'agrada guanyar. La vida és tranquil·la dels dies d'estiu. I és que, per mi, els teus defectes són tan espectaculats. Ningú podrà fer-me dubte. Que vull estar amb tu, jo vull estar amb tu. La teva veu comença el dia, la promesa d'una alegria, que viu entre els teus gestos quotidians. Em quedaré amb tu per sempre, a l'hora de la primavera, que desplegueix generosa cada pas. I és que, per mi, els teus defectes són tan espectaculats. Ningú podrà fer-me dubte. Que vull estar amb tu, jo vull estar amb tu. Vull estar amb tu, jo vull estar amb tu. Oh! Jo vull estar amb tu! Oh! Jo vull estar amb tu! Oh! Vull estar amb tu! Oh! Vull estar amb tu! Oh! Parlau-me de cafè dels matins quan em llevo amb tu! De 11 divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Ara mateix, pasant 15 minuts de les 5 abans de fer parlar a la màica, repassem per això una mica el Santural i també els dies internacionals, que tenim 5 de novembre. Avui és el dia mundial de conscienciació sobre tsunamis, també el dia mundial de l'idioma rumenim, el dia internacional del Pallaso i el dia internacional també de les persones cuidadores. Fem un 4 a punts de cadascun d'aquests dies. El 2015 és quan l'ONU va proclamar el dia de conscienciació dels tsunamis. Ho va fer concretament l'Assemblea General de l'ONU, com una forma de reconèixer la importància d'estar preparats i preparades, així com també d'explicar amb sistemes d'alerta que protegeixin la vida de les persones i que posin també en alerta els d'anys causats per aquests tsunamis. Que és un tsunami per això. És una succesió d'onades i gegantesques causades per alguna perturbació que hi ha a sota de l'aigua. Normalment es produeix per un terratrèmol al fons de l'océan, tot i que també poden ser provocats per derrumbaments a la costa, per erupcions volcàniques o per també es llevisades de terres submarines o inclús per l'impacte d'un meteorit al mar. Això pel que fa el dia dels tsunamis. També hem dit que era el dia mundial de l'idioma romaní i el dia internacional del Pallasso. Pel que fa el dia romaní és un dia que va establir l'ONESCOM per fomentar la preservació d'aquesta llengua i també de la seva cultura. I també per donar a conèixer la importància en aquesta societat de la seva llengua, reivindicant la identitat, la inclusió i el sentit de pertinença del poble gitano. Aquest dia es va establir a través de l'ONESCOM l'any 2015 i la finalitat principal era promoure una societat cada cop més inclusiva i intercultural. I per acabar, el dia internacional del Pallasso, 4 punts d'aquest dia, es va establir per humanitzar aquests simpàtics personatges que tenen com el tret característic, una norma nas vermell i també un gran cor. Ens fan riure amb les seves recurrències i amb la seva vestiment de cridenera, proporcionant riures i diversió especialment als infants. Per què celebra aquest dia? Doncs bé, la creació del dia va sorgir en una hora el naixement de l'espanyol Emilio Alberto Aragon, que va encarnar el famós Pallasso conegut com a miliqui. És per això que el dia internacional del Pallasso es celebra anualment el dia 5 de novembre. Emilio Aragon va començar la seva trajectòria com a Pallasso en el circ pris de Madrid, amb els seus germans Gabriel i Alfonso, que van conformar el famós trio de Pallasso conegut com a Gabi, Fofo i Miliqui. Són els creadors de la cançó Hola Don Pepito o la Don Josep. Segurament si hi ha públic joves escoltant-nos no sàpiga de quina cançó es tracta, però és una cançó que els ha identificat com a grup de Pallasso. La mona es va avallant de sol sense esperar la sort, sap que esperant s'adorm, i va patint pel temps l'essència et faig així com ets de troços de matins i nits, de braçades de veritat i de petons prohibits, la pluja fa feliç el bosc, el vell al mal es van vivint, sempre que m'he callat els cops, se m'han anat quedant per dins, si tampoc cal entendre-ho tot, si no entenem d'en certs errors, es fa una mica més bonic. I aquí ningú no és preparat ni per ser jove ni per fer el sagrant, que anem venir i anem marxant. Vinga, doncs ara sí, tenim ja la Maica dins de l'estudi, per tant, res, segons contats per començar l'espai de teatre. Ràdio TASPEN, 48.1. Quan pensem en màgia ens imaginem endevinant que hi ha dins d'un barret, però hi ha una màgia que no té truc, és la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta-te al voluntariat per la llengua, el programa de les parelles lingüístiques a Vivaixa IxL a Puncat, perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. Ràdio TASPEN, 48.1. Això és Espectacle, amb Maica Duenyes. Hola Maica, bona tarda. Bona tarda Núria i tots els ullans de Ràdio Desbert. Si la Núria no em posés aquesta música que em posa per començar el programa, començaria tota excitada, perquè la música de la caràctula d'això és Espectacle m'excita. Però com que ja ho sap em posa una música suau, perquè de relax. Sí, sí, sí. Bé, parlem de teatre. Mira, parlem de teatre i començaré avui parlant de dues sales molt petites, perquè ja saps que hem d'ajudar a les grans i a les petites, però les petites estan passant més malament. Exacte. Llavors, a les sales arts, que és una sala petita que hi ha a Barcelona, al centre, al costat de la plaça Orquinaona, fan moltes coses. No és un espectacle que duri molt, sinó que els dimarts fan una cosa, els dimers que els fan una altra, que ara s'han posat molt de moda. No és les sales petites, només les que fan això. Però bueno, diguem-ne que a les sales arts podrem veure una obra que es diu Cop de Gràcia. Cop de Gràcia la fan als digous a les 9 de la nit. I bé, doncs és una obra, jo diria que és una mena de comèdia negra contra la violència del col·lectiu LGTBI. LGTBI. Perquè la història és d'una noia que fa dona. Dona un curs d'autodefensa a un centre cívic de la ciutat, no? I hi ha gent de tota mena, evidentment, d'ugnes d'aquest curs. Hi ha una professora que va ser agredida per un col·lega, hi ha un noi que encara no té força ni valentia per sortir de l'armari, hi ha una noia que és una dona transcensual, i tota aquesta gent explica una mica, a partir de que comença la obra, com si fossin confidències i tal, tot el seu dia a dia, totes les coses que han de patir per la resta de la societat que no admiteix que aquestes persones són exactament igual que les altres. I penso que està molt bé que passin aquests temes, que toquin aquests temes en el teatre i a tot arreu, perquè no sé si tu també ho vas sentir la notícia, que cada vegada hi ha més agressions de tipus homòfobes, cada vegada... A les persones que són homosexuals, o que són transcensuals, és preocupant la veritat, perquè són persones com nosaltres exactament igual, de cariosos, i cadascú té el dret d'estimar qui vulgui, com vulgui, de la manera que li surti... La seva vida, no? Exactament. Doncs això, cop de gràcia a les salars de Barcelona, cada dijous, i després una altra sala petitona, que és la Vars, perquè té un parell de sales dins del mateix edifici, però en fi, la sala Vars sempre que parlo d'ella, per la gent gran com jo, dic que era on estava el teatre espanyol, el paral·lel, el costat del teatre arnau. Doncs això va ser un teatre, després va ser un restaurant, i ara fa anys que és una sala de teatre. I en aquesta ocasió tenim l'oportunitat de veure una companyia que és la companya més reconeguda del món dins del seu gènere. No sé si et sona. Jo l'he vist una vegada només i m'ha semblat una meravella. Mai humana. Doncs aquesta companyia és un espectacle que es diu Corrents, es va crear per al festival de l'Utze de Jerusal·lem, i està inspirada en la disputa històrica que van tenir. Mira, la disputa històrica que a la millor molta gent no ho sap, però va ser una disputa bastant d'això, entre dos empresaris que eren inventors. Tomas Alba Edison i Tesla, que era el que va inventar el Corrent Continuo i Nicolà Tesla. Doncs aquesta disputa històrica ells l'han agafat com a matemàtica, i llavors els sons electrònics sumats a la percussió és una passada. L'espectacle que vaig veure d'ells és un espectacle de música, toque, ball, d'expressivitat, són molt bons, són molt especials. Clar, juguen amb la música, amb els sons, amb els balls, amb tots els instruments de percussió. Sí, hi ha dansa, hi ha percussió, és un viatge fort que per la música... Només fan una espectacle, només fan una funció. No, no, no, aquest no. Al davant, al cop de Gràcia, només estan els dijous. Aquest podem veure de dijous a diumenge, i de dijous a divendres, és a dos quarts de nou, la hora que és ara més o menys normal, i els diumenges a les dues funcions. Bueno, a les 17, el diumenge no, el 17 hi ha dues funcions, una a les 17.30, dos quarts de sis, i un altre a dos quarts de nou, com a la resta de dia. I el diumenge és a les 5 de la tarda, a les 17. Si us agrada la música, els sons elèctrics, i la força que té a mi, com que m'agrada tot tipus de música, m'agrada des de Beethoven estar metàlica, vull dir que... Jo m'ho passo molt bé quan vaig a veure una espectacle d'aquests, perquè més vaja, dança, no es mouen. I fins quan estan? Una passada. De moment, no han dit fins quan. Però es fabuleu, perquè sinó ja saben que ara últimament no sé per què, bueno, sí sé per què, perquè proven a veure si funciona l'espectacle, i llavors en principi estan molt pocs dies, i després s'hi poden allargar en una mica. I això és dit a la sala Barks? A la sala Barks, sí, que és el paral·lel al costat de l'Arnau. Tu te'n recordes del teatre Arnau? Doncs no, la veritat és que no. Bueno, doncs saps on està el Nou de la Rambla? El carrer Nou de la Rambla, que està davant del teatre Polo? Sí, sí, vale, sí. Doncs allà, al final del carrer Nou de la Rambla està l'Arnau, i al costat està el Barks, que a més a més té una sala magnífica, magnífica, amb un esbutaca supercòmodes, i no sé si aquí ens deixarà envellar, no sé, jo crec que si hi vaig segurament, els peus. Mira, els he trobat maiumana. Sí, maiumana, sí. A l'espectacle es diu corrents, que suposo que vol dir corrents. Sí, corrents, clar, per parlar de la corrent elèctrica. A veure si trobem. Per això que t'he dit, veig Tomas Alba, Edison i Dalmico. A veure, estils, música, teatre, duració, 90 minuts, és a dir, una hora i mitja. Sí, una hora i mitja. Bueno, jo tinc apuntat, sí, sí, 90 minuts. I aquí el que veig és que ho fan del 3 al 7 de novembre. Doncs queden pocs dies. Sí, sí, sí, del qual... Pràcticament, si no aneu avui o demà o demà passat, ja s'ha acabat. Ja suposo que et tornarà, perquè aquesta llum és molt bona, i a més a més estan reconeguts a tot arreu, al món, vull dir, és una de les companyies que fa gires per tot el món en els seus espectacles. Em recorda una mica els brodes bros, aquells que van les distàncies, però... Aquesta té més ritme, diguem-ne. Sí, és més de percusió, no tan ball, potser més de... Exacte. L'espectacle que vaig veure de ells fa molt de temps em va agradar molt, o sigui que si puc tornaré a anar-hi encara que queden ja molts pocs dies. I d'aquestes dues sales entre cometes petitones, aquesta no és molt petitona, la que acabem de parlar, anem a una que és grandíssima. I què dius on coneix? El Gran Teatre del Liceu. El Gran Teatre del Liceu presenta fins al 10 de novembre. Comença avui, avui dia 5. Jo volia anar-hi avui, però no puc, perquè ja m'hi comprometo amb una altra cosa, però comencen avui, fins al 10 de novembre, i és una companyia... Bueno, l'espectacle diu Winter Rift. I està feta a partir d'una partitura. És una cosa molt chula, perquè els poemes resulten... Escolta, l'espectacle és de Wilhelm Müller, que va escriure en 1824, i és una dansa, tot dansa i cançons. Dansa clàssica, entenc, no? No ben bé clàssica, no? Tipo contemporània. Sí, contemporània, més bé, contemporània. El coreogràf és Angelín Prijokak. Un home d'aquests carrusos? Sí, em penso que és d'això, ara no em surt. Austriac, no. Polones? Exacte, em penso que és de Polònia. Angelín Prijokak, i és un espectacle preciós per el que he vist, he pogut veure unes quantes imatges, i la veritat és que és molt, molt, molt chulo. És una mena d'espectacle, de dansa, però molt maco. Està pocs dies també, i no es fa a la gran sala, en una altra sala que té el Liceu, que és una mica més petita. Què més tenim? A veure, a veure, anem a parlar tu, aquest jove, carinyo. Fa cinc anys va començar a fer el Festival Teatre Jove, que està dedicat a la gent més jove, i les temàtiques que es poden veure, els teatres que col·laboren són temàtiques que interessa a la gent jove. En aquest cas, el Festival Teatre Jove RBLS, que vol dir Rebels, però és RBLS Festival de Teatre Jove, el podrem veure del 2, o sigui d'abans d'ahir, al 6 de novembre. És la cinquena edició, i la veritat és que està dedicat a joves joves, perquè està dedicat als adolescents, de 13 a 20 anys. Llavors es pot veure en molts llocs. Es pot veure Sant Joan d'Espí, el Teatre Mercè Rúder Reda, Santa Coloma de Gramanet, el Teatre Sagarra, l'auditori Ken Roch. En fi, volta una mica per tot arreu, i és una experiència molt maca. Fa 5 anys que es fa i té molt d'èxit, i a més ajuda als joves a posar-se dins de la pell dels problemes que tenen ells mateixos, perquè es mira que totes les obres que es representen en diversos llocs justament estiguin adreçades als més joves. Aquí a Barcelona, hem parlat que havia de Sant Coloma de Gramanet, però aquí a Barcelona participa el Teatre de Tantarantana, la Villa Roel, la Nau Ivanoff i les Coucheres de Borrell. També està Sant Joan d'Espí, com ja hem dit, el Teatre Mercè Rúder Reda. I jo he escollit, per parlar una mica d'aquest festival, i parlarem ara amb el Ferran Martínez, que és el director del Teatre de Tantarantana. Que em penso que ja el tenim, no? El tenim? Hola. Hola, bona tarda. Hola Ferran, bona tarda, com estàs? Molt bé. Molt bé. Estàvem parlant d'això, del Festival de Teatre Jove, R-R-R-B-L-E-C, que vol dir Rebels. Tu creus que la gent jove és rebel·la? Avui dia? Rebels, jo crec que sí, sí, sí, sí. Rebels no han sentit la part negativa, sinó en aquest cas de artes tècniques, en trobar coses diferents. Jo crec que el públic jove té moltes ganes de descobrir propostes, que moltes vegades les cartelleres de Barcelona no trobem, perquè tenen una mirada, tenen uns interessos molt diferents, i en aquesta part sí que són rebels. Perquè tenen ganes d'això, de descobrir, totalment. Bé, aquest festival ja fa 5 anys, ha tingut molt bona acollida entre la gent jove, que això està molt bé, no? És una bona notícia. I concretament, el Teatre Tantarantana, amb què participa? Quina és l'obra? Sí, el Teatre Tantarantana porta a participar en el festival Rebels, com comentaves, mai que són 5 anys ja del festival, nosaltres portem col·laborant amb el festival, des de fa 4 anys. Llavors la forma del Teatre Tantarantana és recollir una gran part del festival. En aquest sentit Caramatíes, que és la directora de festival, ha anat ampliant cada vegada amb altres entitats. Aquest any l'estrena per les mesures de l'espectacle, que era Rafael, a la Via Roel. Aquí a Sant Tantarantana hem agafat diversos tallers. Vam començar el dimarts amb una trobada professional, que parlava sobre el Teatre Exclusiu. I era això, parlàvem una miqueta de les bones pràctiques per la inclusió a través del Teatre de Dança. Ahir vam tenir el festival Píndoles, aquí al Tantarantana, on vinculava Tantarantana amb dos espais aquí del barri del Rebal Propès. I avui, divendres, estrenem d'aquí a una estoneta, a l'espectacle Clive Babies, de la companyia de Follow Us, i demà tindrem l'espectacle Lázaro de la companyia Leamock. Déu-n'hi-do. El que estava parlant abans, que ara els teatres tenen molta oferta. Intenten tenir uns dies una cosa, el següent un altre, són coses com que estan pocs dies, el públic s'ha d'espavilar per poder anar-hi, perquè estan pocs dies, però hi ha molta veritat, molta oferta. Això és nou o és dolent? Bueno, aquí estem parlant d'un festival. En un festival és normal. És un festival que intenta donar-te en un espai de temps molt cur, perquè el festival és aquesta setmana, que el que fem és recorregut, no només per a la Villarreal, la Tantarantana, o a aquests espais vinculats a prop del Tantarantana, sinó que han mirat més que per a la Metropolitana, sí que és veritat que és el festival. Jo crec que hem de mirar, sobretot pensant en les companyies, ser una exhibició més ampla, sinó que Barcelona té una base cultural molt gran, té moltíssima oferta i tot passa molt ràpid. Pot ser que una proposta que estigui dos o tres dies quan arribi, quan arribi en el procés del boca orella, o a través de mitjana de comunicació, o a través de publicitat, quan arriba potser ja és molt tard. O sigui que hem de pensar en que les exhibicions s'han de llargar una mica més. D'això em queixo jo Ferran cada dia, perquè no és veritat, perquè durant tampoc en els espectacles, que com tu dius, no arriba a l'espectador, perquè clar, no tan enteres quan ja és l'últim dia que no pots anar-hi. Jo penso que els teatres ho fan, curant-se en salut, perquè si funciona, ho tornen a programar si es pot, perquè no sempre es pot, i si no funciona, mira, es queda ja. Però estic d'acord amb tu que això s'hauria d'arreglar. Sí, hi ha diferents tipologies de teatres que ho fan. En canvi, hi ha tant d'antrantana o altres espais d'esqueta de proximitat, com pot ser tant d'antrantana, o mitja format. Sí que tenen programacions més llargues, però sí que hi ha altres sales, que el millor van programant, tenen com una cartellera molt i semanal també. Sí, també també. A lo millor, un dia això us fan una cosa, el dimecres fan un altre. O sigui que oferta n'hi ha molta, i gràcies a Déu, els programadors després de la pandèmia han entrat en força. Això també ho comento jo cada dia, que es risquen molt després de la pandèmia, perquè hi ha molta oferta i molt bona. Però, clar, a l'hora del client, del públic, tanta cosa no dona temps d'anar-hi a veure-ho. És veritat, és veritat. Escolta, el festival aquest de teatres joves està basat en dius joves, però de 13 a 20 anys. Sí? Sí, i més. Crec que es reflega també fins als 30 anys. I penso que també són propostes que poden ser vistes sense cap tipus de programar per al públic general de teatre també. A vegades les etiquetes, per mi, són bastant contraproduents. Hi ha propostes per adults que poden interessar els joves, hi ha aquestes propostes, que sí que hi ha temàtica per forma d'educar sen a la proposta. Sí que estan pensades més per a públic joves, però que una persona adulta, quan volguem marcar què és la persona adulta, les poden veure tranquil·lament i gaudir-les, perquè en veurem una manera diferent de tractar un tema o de la posada en escena d'una proposta. Crec que hem de treure les etiquetes i agafar-la d'un espectacle de les altres tècniques com una mirada. A final, ens allem allà a una botaca, mirant cap endavant, i veiem una exposició d'una situació, d'una temàtica, i és interessant veure-la des dels diferents punts de vista. Jo t'ho pregunto perquè, clar, 13 anys és una edat una mica jove per segons quins temes. Podríem dir que és per tots els públics, llavors? Sí, no sé si el festival agafa tant joves. Crec que són propostes més pensades per a partir de 16 a 17, 18 anys. Era el que m'ho semblava, però com que posa a partir de 13 anys, per això m'he quedat una mica així. Fins al diumenge, podem veure cada dia un espectacle diferent, el Teatre Tantarantana, fins al festival de Teatre Jove. Però després suposo que el Tantarantana continua, i què podrem veure a partir de la setmana vinent? Podrem veure també, en aquesta vegada, ja són temàtiques, potser si vull el que comentava, serien les temes de les etiquetes, ja pensàvem que en un punt més general, Tantarantana treballem molt cap a donar suport, a donar visibilitat, a aquests creadors emergents, i no emergents. Llavors, a partir de la setmana que ve, recuperem un espectacle d'una companyia, que és la Bella Otello, que és Loco Amoris, que va tenir molt d'èxil de temporada passada, i aprofitem per presentar una altra de les seves propostes, que és Enterrando al Dodot. Així que, del 10 al 21 de novembre, podrem veure la pesa nova de la companyia, que és Enterrando al Dodot, va tenir una petita exhibició al Teatre de la Gleva, però per el tema de la pandèmia no podrem continuar, perquè recuperem aquesta pesa, i aprofitarem per recuperar també Loco Amoris, que va tenir una cullida de públic molt gran. Tot el que podem trobar, principalmente, en el Tantarantana, són companyies joves, i el festival Rebels acompanya molt bé la filosofia del Tantarantana. També podem trobar una companyia més consolidada, com el projecte Ingenu, que ens presentarà la sota de la Palta durant el mes de desembre, o a la sala de l'Àtica, que és la sala més petita del Tantarantana, i que és on donem sobretot la porta d'apertura a les companyies que sí que estan començant. Volem continuar repulsant a les companyies que passen pel nostre espai amb la teva primera proposta, donar-li una oportunitat per presentar la seva segona producció. Actualment tenim un espectacle, el que és Safareig. Safareig analisisemàntica de l'amor. Correcte. Safareig analisisemàntica de l'amor. Tu l'enquadraries en una comèdia, en un drama o en un què? En un què? La col·locaria en un... sí, no drama, però sí que més, no és una comèdia. Ens parlà de les diferents formes que podem parlar de l'amor, des de la paraula, des de la no paraula, des de la... De gestualitat. Sí, sí. I tot agafant una basant molt maca, que és recuperant el folclore de cançons que cantaven les lloguaderes que estava en el rei. És a dir, Ferran, que és un musical en realitat. Ara que hi hagi text, però és un musical, no? A mi el que em fa gràcia d'aquest espectacle és que això, per al gest jove, li sonarà raro. Però abans, quan tu anaves a rentar la roba, eren un espai públic i llavors hi havia molta gent al teu voltant també rentant la roba. I llavors començaven les converses entre les dones que estaven cap allà. I això em penso que està ambientat així, no? La directora, que és la Maria Llop, que ha fet és posar unes quantes rentadores de roba, unes quantes bogaderes, no? I parlar una mica de tot una mica, no? Correcte, sí. Sobretot la línia argumentada és l'amor. Hi havia moltes cançons que parlaven sobre l'amor, en aquest cas, entre les converses de les bogaderes hi ha una d'elles que el seu amor ha anat a la guerra. Suposo que està ambientat els anys 40 o 50, que és quan hi havia les dones rentant la roba a totes juntes, no? Sí, jugar amb dos, amb un paradigma que és amb el futur i amb el passat. Nosaltres veurem durant l'espectacle és el passat, amb aquestes bogaderes parlant de l'amor, i després veurem, l'únic que no veurem en tot l'espectacle és el present. Veurem el passat i el futur. En el sentit de la paraula amor, en què s'entén per la paraula amor, això ho veurem en aquestes dues mirades, una més de futur i una més en el fòlore que comento en aquest recull de cançons per parlar de l'amor. Les cançons són populars i jo m'imagino que seran cantades a capella, no? Sí, correcte. No hi ha un músic, no hi ha un músic, un violí, un piano, no, és simplement elles que estan allà rentant la roba i canten, no? Correcte, jo dic que és maravillós escoltar-les, perquè són cançons precioses, que moltes vegades acaben estan en arxius i no tenim la sort de poder escoltar-les, i que hi ha un espectacle per recuperar-les per aquesta companyia, per al Maria, és preciosa escoltar-les. Que guai, m'agrada això de recuperar les cançons antigues, ja saps que a mi m'agrada moltíssim la música. Doncs, Ferran, moltíssimes gràcies per estar-nosaltres, hem parlat del festival de teatre jove, hem parlat de tot el que es podrà veure al Tantarantana, i jo en quedo amb aquesta última safareix anàlisi semàntica de l'amor que ho fan al Tantarantana, però al espai et dic 22, que és un espai també molt acullidor. A suposo que a l'espai de la Toc 22 estarà ple de galletes, de barrenyos, de tot això, m'imagino. Sí, sí, sí, sí, sí, de roba, de roba testa. De roba testa. De roba testa. De roba testa. De roba testa. De roba testa. De roba testa. De roba testa. De roba testa. Tantarantana, fins al diumenge, festival de teatre jove per tothom, i després la programació habitual del Tantarantana, que com m'ha dit molt bé al Ferran, li dona sempre la porta oberta a la gent jove, la gent emergent, que ara es porta molt aquesta paraula. Ferran, gràcies, bona tarda. Moltes gràcies a vosaltres. Adéu. Bé, doncs, què t'ha semblat, Núria? Home, doncs, Déu n'hi do, no? Totes les cosetes... Saps molt... A vegades, escolta'm, vos dius, quan se sap del món del teatre, eh? Dic, millor escolta, què opina? La veritat és que en el festival aquest de teatre jove també... Bueno, ho ha comentat ell, també feia en tallers, que això també està molt bé per a la gent que li agrada el teatre, això ja és més personal, més tancat, diguem-ne, a la gent que li agrada el teatre, però que val la pena, val la pena d'anar-hi. Bueno, doncs, res, continuem. Vull comentar, perquè s'acaba ja, que el Teatre Acadèmia està fent, no em diguis reina, te'n recordes que ho vam parlar la setmana passada? Doncs ja s'acaba. Sí, ho heu anat, aneu perquè ho passareu superbé, superbé, superbé. I després ja parlem d'una altra cosa, el Teatre Nacional també, filla meva, és que el que estàvem parlant amb el Ferran, que dura molt poc tot. Ja... Saps que estan fent-lo de la Caterina Albert? Vale, sí, ara és a la gran. Doncs ara es farà, però ja. O sigui, ja ha començat ahir, va començar ahir, i acaba diumenge. O sigui, res, quatre dies. Sí, és horrorós, no? Han agafat un dels monòlegs més macos que jo he llegit, i jo he llegit molts monòlegs, sobretot de Shakespeare, que ja saps que m'agrada molt. Doncs aquest monòleg és de la Caterina Albert, de la Víctor Català, es diu la Infanticida. Vale, em sona molt, eh? És preciós, preciós. A més a més, és molt dur, és molt... És un monòleg meravellós. Ja dic dels millors que jo he llegit. Doncs el va escriure, pràcticament va ser el primer que va escriure que va donar a conèixer a la Víctor Català, a la Caterina Albert. I llavors, com que la societat no va admitir aquest monòleg, aquest monòleg, aquesta peça teatral, perquè és molt dura, la Infanticida. Sí, ja el nom ja t'ho diu. Doncs ella es va tancar, en si mateixa, es va tancar a casa i tal, i a partir d'aquell moment va començar a escriure amb el nom de Víctor Català, d'un home. Clar, perquè clar, a part de que la Infanticida és una peça molt dura, molt dura, molt dura, evidentment el que una dona parlés d'això, a més a més, era molt malmirat, no? Llavors, bé, doncs, el Teatre Nacional, que ara ho porta la dirigera, la Carme Portachelli, doncs ha posat la Infanticida, i la veritat és que és una Infanticida molt... molt diferent, per dir-ho d'alguna manera, perquè la música és música electrònica, l'ha fet la Clara Pella. Oh, mira, tot queda aquí a casa. Sí, exacte, per això ho vull dir, perquè és veïna nostra. I el text té una força dramàtica increïble, que, bueno, que com mou des del principi fins al final, doncs, bueno, em sorprèn que faci la música electrònica, diguem-ne, de fons, no? Neus Pàmias és la prota, la nela, la protagonista d'aquest monòleg, ella recita, canta, i la veritat és que l'angoixa que té aquest personatge, aquesta dona, doncs la porta al límit, al límit. Si teniu ocasió d'anar-hi, aneu, perquè ja dic, a mi el text concretament és un dels textos que més m'ha agradat, i estarà de dijous, com ja et dic, des d'ahir, fins al diumenge. El diumenge ho fa a les 6, i la resta de dia és a les 7. O sigui que és molt d'hora, també, a l'espabilà, perquè no arriba. Jo crec que val la pena. Es podia dir també que és una mena d'òpera electrònica. I, bueno, la dramaturgia és del mar Rocik, també és un gran home de teatre, està dirigida per al mar Can Gelet, també és molt bo, i la Neus Pàmias està divina, la veritat. O sigui que jo crec que val la pena d'anar-hi a veure això, si teniu temps, al TNC, perquè està fins al diumenge. Fantàstic. Tenim 5 minuts, Maica, encara tenim temps per alguna coseta. Jo hauria de marxar ja, imagina't. No, acabarem dient una cosa. Hi ha una lectura i presentació dels volumes del primer i segon de tot el teatre de Joé Orton a la Sara Beckett. A la Sara Beckett. La obra completa de l'autor està traduïda al català per al mar Rocik. I les obres de Orton, aquestes dues volumes, estan publicades amb bilingüe. És a dir, es podrem tenir en anglès, original, i en català. O sigui que si voleu anar-hi, esteu convidats perquè és gratis. A la Sara Beckett. Però cal, cal, cal, cal, cal, cal, cal, cal, cal, cal, cal, cal, cal, cal, cal. Reservar entrada. La presentació d'aquests dos volumes de tot el teatre de Joé Orton estarà presentada per al Xavier Arola. Després està al Mar Rocik, evidentment. És el que l'ha dirigit. I durant aquesta lectura i aquesta presentació d'en Cibres es farà la lectura de Votí, que és una de les obres del Joé Orton. I penso que si és gratis, també cal aprofitar-ho. Clar, home, tot el que ens puguem salvar, no? Vull dir, em sortirà bé per la butxaca. Doncs aquí, aquí el deixem. Home, Déu n'hi do, les col·letes que hem fet referència. Sí, sí, sí. El teatre lliure sabeu que també fan lectures dramatitzades la setmana vinent i parlarem també de les vales dramatitzades del teatre lliure. Perquè és el que estava endient, Núria. No sé si te n'adones. Abans un teatre posava una obra en cartell. Estava allò millor tota la temporada. O un mes, com a mínim, com a mínim. Era un mes i ja no feien res més. I amb això vivien. Ara els teatres s'estan reinventant, perquè fan tantes coses, fan tallers, fan lectures, fan de tot, fan conferències, fan taules rodones, fan de tot una mica perquè la gent s'apropi i així més públic, diguem-ne. Clar, també s'adapten en funció del que la gent demana, també el que la gent vol. Si volen apropar el teatre també s'han de buscar el trasformules que s'adaptin a tots els diferents tipus de públic que hi ha, perquè potser no a tots els hi agrada el mateix. Això és el que estem fent. I jo la veritat és que això ho admiro molt, perquè dona molta feina. Dona molta feina. Cada cop són més les companyies que surten, hi ha més ofertes, per tant, s'han de repartir una mica més les coses, potser en lloc d'haver-hi 5 companyies, i s'han de repartir més els temes. La veritat és que de cara al públic està superbé això, perquè hi ha molta oferta. L'únic problema que jo veig és que a vegades estan tan pocs dies tot. Quan te n'adones ja ha passat. A mi m'ha passat dos o tres vegades i jo estic el dia de tot. Més el dia que tu, no ho sé si hi ha algú. I a mi m'ha passat alguna vegada que me n'adono que ja no... Ja no n'adono. Estic molt a gust aquí, però em penso que hem de marxar avui. Sí, hem de marxar mai que a la informació de Catalunya Ràdio tu et seguirem escoltant la setmana vinent, el divendres també a la mateixa hora. Molt bé, doncs que et passeu una bona setmana. Igualment mai que acabem... Perfecte, mira. No, no. Oh, mon, si encara hi ets és un plaer. El veu anant la vida amb tu. Ens ha ajudat el fons en tot esfosc. Quan ho veiem tot perdut avui. Vull celebrar del novol blanc. Vull sentir que sóc aquí. No miris avall. Que el tremola al pols vés-te'n cap amunt. El seu vol marxa lluny. I que importa si ningú entén que les mateixes fosques ens segan. Som finestres plenals de lluny. I el seu vol marxa lluny. I que importa si ningú entén el que es pugui dir de mi, el que pensarà la gent. Vull anar guanyant la vida sense anar perdent el teix. No hi haurà gàbia esportant jocells. I a dins l'aire no ens calen papers. No sé què diuen els teus petons. Però no hi ha llei que pari la veritat que et creix. No hi haurà gàbia esportant jocells. I a dins l'aire no ens calen papers. No sé què diuen els teus petons. No ens calen papers. I veus què diuen els teixats? Ara hi ha també un esportant. Penedès. que s'havia de fer aquesta descàrrega. 7 dotacions dels bombers i estan treballant a la zona. Tot a punt, segons el que han explicat, que aviat passarà a incidència menor i es desactivarà el pla. Ricard Huigues, Catalunya Ràdio Tarragona. Notícies breus, Gerard López. L'Audiència de Girona ha condemnat a 6 anys i 9 mesos de presó l'home acusat d'haver saltat i matat una dona de 91 anys a Sant Jordi d'Esvalls, el Gironès, el novembre de l'any 2019. La sentència concleu que l'home va actuar amb una crueltat innecessària. Girona, ara la comera, bona tarda. Bona tarda. La sentència recull el veredicte del jurat popular que el va declarar culpable d'homicidi per impredència greu i robatori amb violència a casa habitada. Té en compte a l'hora d'imposar-li la pena un agraujant per a bus de superioritat i els atenuants a reparació del dany i d'addicció a les drogues del condemnat. De totes maneres, han optat per la màxima pena possible. La sentència remarca la crueltat innecessària contra la dona, de 91 anys. Durant la sal, l'home li va aigua entre 8 i 10 cops. La víctima va morir un mes després, a l'hospital, a causa de les ferides. Ara la comera és Catalunya Ràdio Girona. Només s'enxampen el 5% del cíber delinqüents, dades que posen sobre la taula mosso i fiscalia per reclamar més eines per lluitar contra els delictes vinculats a la xarxa, que s'ha multiplicat, sobretot, els relacionats amb la pornografia infantil, arran de la pandèmia. A mi a les de persones s'han manifestat a Glasgow per exigir mesures contundents contra l'escalfament global. En aquest to festiu, que ara podem sentir de fons, també és reivindicatiu, reclamen els governs que els escoltin. Al final de la manifestació que ha creuat la ciutat escocesa, l'adolescent i activista sueca Greta Thunberg ha fet aquesta crida. No ens calen més promeses llunyanes i no vinculants. No ens calen més promeses buides. No ens calen més compromisos plens de tecnicismes i estadístiques incompletes que ignoren les emissions històriques i la justícia climàtica. També ha carregat contra els mitjans de comunicació, perquè diu que no fiscalitzem les promeses dels líders del món. No ens calen les mesures concretes per frenar l'escalfament global. Relleu l'Institut Ramon Llull després de menys de 6 mesos. Pere Almeda serà el nou director en substitució de Francesc Serès, que ha renunciat al càrrec per motius personals. El jurista Pere Almeda està anomenat aquesta tarda, nou director per la Junta Reptora de l'Institut, després de la renúncia voluntària de l'escriptor Serès. Ha estat fins fa poc director del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat i de la Revista Idees. Esport, Sònia Leart. El Barça hauria de fer oficial aviat la Cora amb Xavi, perquè el de Terrassa sigui el nou tècnic de la primera equip. Marxem cap a Doha per saber les últimes novetats amb l'enviat especial de Catalunya Ràdio Ramon Salmurri. Segur, el que serà Rocco Discubert o Rocco i que s'assegura la disputa d'aquest partit. Ramon Solmurri, Catalunya Radio, Doha. Lluís Enric ha donat la llista de convocats per als partits d'Espanya contra Grècia i Suïssa, Suecia de clasificació per al Mundial. Ensofati és la novetat i també hi ha els blaurana Éric García, Jordi Alba, Sergio Busquet i Gàbia, més del davanter Daniel, Mola Subvintiu, i el porter de l'Espanyol, Joan García, el migcampista blaurana Nico i el davanter Madaloni, Sergi Gómez. En tenis taula, el Borges Valls ha perdut 3 a 1 en partit de la segona fase de la Champions, masculina davant de l'esporting de Portugal, i ha quedat fora així dels quarts de final d'aquesta competició. Fins aquí, les notícies. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa-lo a l'OPEF. La Vall d'Avers comença avui el seu cicle de xerrades. Amb el debat, la Comunicació Local a Sant Just servei públic o del Govern Municipal. Ens en donava més detall Josep Lluís Gil, els micròfons de ràdio d'Esvern, que explica que el debat surgeix a partir d'una reflexió publicada a la Vall d'Avers del mes de juny. El debat d'avui gira al voltant del servei de Comunicació Local a Sant Just, i es planteja la pregunta servei públic o del Govern Municipal. Gil aclariria així que una cosa és la comunicació i l'altra, la comunicació institucional o corporativa. La comunicació explicava que és un dret essencial de totes les persones de repreinformació diversa i contrastada d'una mateixa cosa. Gil exposava que aquest és el món de la premsa independent i que no és el mateix plantejament que genera des de l'Ajuntament, no només de Sant Just, sinó en general. Aquest debat es durarà a terme avui a partir de les 8 del vespre, a la sala del cinquantenari de la Teneu de Sant Just, i es comptarà amb les intervencions de l'ex-Gut i Herrez, cap de secció de Mèdia del Diari. Ara, Josep Vinyet Abalsells, Consellor de Legat de Vallalona Comunicació, i Maria Harke Fernández, politòloga, moderarà l'acte a l'Olga Vallejo, periodista. Ahir es va celebrar l'Assemblea Local del Partit Popular de Sant Just d'Esvern, on es ratificava la Junta Actual. L'acte, que va ser molt breu, va comptar amb el secretari general del PP Barcelona i alcalde de Puntón, Josep Tutusaus, i Agustín Parra Gallego. Amb la nova junta local del Partit Popular de Sant Just, es va proposar com a candidat per les properes eleccions municipals i president local, Enric Salvadores, i Isabel Giver, com a secretari general. La línia d'autobús semidirecta XU, a costa Sant Just, al centre de Barcelona. La nova línia, que dona servei directe de Francesc Macià Glòries, és una opció útil per a la ciutadania de Sant Just, que fa servir el tram 1.030 per accedir al centre de Barcelona o per connectar-se amb el tram Vesós. El nou bus, que opera amb la marca X Express Bus, es distingueix pel color negre, enllà del sector central de Barcelona, amb els nodes de transport de les places de les Glòries i Francesc Macià, on confloeixen les diferents línies d'altre envia. La nova línia express compta amb les tarifes del sistema integrat de la Regé de Barcelona. I això és tot. Tornem amb més informació al Sant Just notícies Complet de l'Acec del Vespre. Fins ara mateix, no marxeu! Perdona, ara ha de ser que t'estudiu l'ERC, d'a lavérer d'infermeria. Puc aportar molt el sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una EFAP dual, l'estudi i treballo a l'hora. Informa't de les preinscripcions i descobreig el teu futur AFP.AMB.Cat. EFAPRO. Aviat podràs volar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Profesional i l'AMB. Vinga, doncs es repassanaxer gairebé 10 minutets de la sis de la tarda, Tardes, ja hem escoltat les notícies de Catalunya Ràdio, també el bulletí de les notícies de Sant Just. Noixem aquest tema musical i comencem, doncs, després, amb la tertúlia d'actualitat, amb en Salva Lernesto, el Ferran i esperem que també vinguin el Joan i l'Antreà. Tardes, ja hem escoltat les notícies de Sant Just. Tardes, ja hem escoltat les notícies de Sant Just. Tardes, ja hem escoltat les notícies de Sant Just. Tardes, ja hem escoltat les notícies de Sant Just. Tardes, ja hem escoltat les notícies de Sant Just. Tardes, ja hem escoltat les notícies de Sant Just. I, doncs, amb aquesta cançó donarem pas, comencem amb la tertúlia d'actualitat. Tinc, ja, bona part dels integrants de la tertúlia aquí a la taula. Hola, bona tarda a tots. Bona tarda. A veure, pujarem una mica, que si no, no ho sento, i tampoc és plant de sentir sempre en George i Dan. Com esteu? Ho heu fet res o no de la... Sí, sí, sí, jo ja estic molt trist. Ens quedem sense les cançons de l'estiu, que tots hem ballat, i tu podries preguntar-li al Jesús i a la Paquita, que segur que l'han ballat. Segur que han ballat moltes cançons, si no, pregunteu, potser et contesten, perquè... No, no, ja... Però segur que els teus pares van ballar. I el Jimbo, i el Jimbo, i el Chiringuito, cantant... George Mears de Hans, deia, va néixer a París, tot i que la gent es pensa que va néixer pel sud-amèrica, va estar estudiant al conservatori de dansa i de música de París, i a partir d'aquí es va dedicar a fer aquestes cançons tan espectaculars i tan boniques que ballava amb l'estiu. La discografia d'ell, jo penso que és molt llarga, perquè no sé si ha tret, doncs, 44 o 45 discs. No t'ha donat temps a comptar-los. Mira, Salvaler Néstor t'estava mirant, amb una cara, com dient... Friqui, doncs, en quin moment s'haurà llegit la biografia? Va representar, va representar... Jo el parlava entre els quartes de l'OMIR. Espanya, el 65, el 65, eh? Vull dir que jo tenia dos anyets. Tu i no havies escut, i tornes tu justa. El festival de la cançó mediterrària, quan la cançó... Tu et sé què tu soa. Jo no havien escut. Que tu et sé què tu soa. Vull dir que un minut de silenci... Havia representat aquí? A Espanya, en el festival de la cançó mediterrària, el 65. Però en a tu t'agrada, perquè per aquell tupec he portat... Aquell tupec, aquell tupec. Sí, sí, sí. Mare meva, quina quantitat de cabell, que tenia, que som-ho? Però el que estic veient aquí... Unos tanto y otros tampoco, ¿no? Unos tanto y otros tampoco, diu el Salva, clar. Jo ets a dir que sí, que... Jo el meu fill quan jo era jove, el meu fill quan va anir-se, clar, el meu fill ja me'n va veure així. Jo li vaig dir, no va així, això, la cosa. Jo havia teu cabell, no et pensis que jo vaig néixer així. No, jo estava dient que jo estic trist, però a mi m'afecta més la mort de la Rafaela Carrà. Portem aquí una carrera per relacionar el cognom de la Carrà amb algú, que és molt trista, o sigui, perquè s'estan morint els mites de la cançó. Sí, sí. Però per sort, aquesta setmana, Abba ha tret un nou disc. Per tant, o sigui, tenim una... Avui sortia el disc de la. El nou disc dava. Interessant. Unes notícies tristes, però també... Algú de vidella, no? Núria, has pensat que aquesta tertulia és una mica boomer? És una mica boomer de la generació de... Sí, una mica, no? Perquè aquí ploran a la Rafaela Carrà... Sí, m'he fixat, dius que és... La Montserrat que va llevant morir també fa no fa massa, no? És tot. Però em promets que li preguntaràs la paquita de Jesús si vam ballar a l'invol? Vale, sí, m'ho preguntaré. Pobre dia o contestes? Vale, molt bé. Però... Bueno, bueno, bueno. Una notícia important, l'ex bisbe de Sulsona troba feina en una empresa dins ambinació de porcs. Xavier Novell, enginyer agranum, treballa a Semen Cardona. Bueno, tot. Com ho veieu, això? Semen Cardona ja va relacionat amb la seva vida, no? Jo suposo que et passa l'espino dos. Bueno, ja va estar sempre envoltat del tema. Suposo que amb aquest canvi de vida, no. Perquè amb l'antallor, no? No. Lo que passa és que això jo no sé, perquè realment aquest home ha buscat feina perquè suposo que ha de fer alguna cosa. No, sí, sí, clar. Però és que aquest... Bueno, li treu... Li no estava tan clar que li traguessin, eh? Sí. Per tant, el home estava cobrant sense fer res. O sigui, si ara es busca feina, i treballa, clar, ara ja no cobrarà l'assignació de l'església. Entenc que no, entenc que no. No, de totes maneres, pensant-lo més profundament, pot ser la doctrina de l'església, el voltant de la inseminació artificial, en animals, però sí la ser en humans, que és prohibir-la, i castigar-la, i que és un pecat, i d'ara igual. Una altra cosa més que en contra seva. Exacte. Doncs això és totalment, no ho sé si la manipulació genètica, en què no és manipulació genètica, sinó només... com diríem això, manipulació... O estimulació... Que no es modifi. O sigui, la inseminació és una tècnica reproductiva. Exacte, reproductiva, molt bé. Però així i tot, no sent animals, però per suposat, en humans, les té prohibiríssima. O sigui, que és una contradicció moral més que aquest senyor. Bueno, sempre ha estat important, el tema sement, jo suposo que abans d'entrar a treballar, sent mossèn també el tema aquest, el portava com la mà. Home, sí, la veritat és que aquest home... A la mà. A la mà i... I per sota. La veritat és que... No li venia de nou aquest tema, no li venia de nou. No, aquest home ja havia estat notícia, altres cops abans de dir que deixava l'hàbit. Primer, perquè quan va ser nomenat pel càrrec, només tenia 41 anys, es va convertir en el plenat més jove de l'estat, i un cop ja he vist va ser focus d'atenció per alguns comentaris homòfics que ell mateix va fer, com en una Glossa Dominical de l'any 2017, on es preguntava a si mateix si el fenomen creixent de la confusió en l'orientació sexual de molts nous adolescents no deu haver estat, en aquest moment ho he de dir així, el fet que, en la cultura occidental, la figura del pare estaria simbòlicament desviada i difuminada. O sigui, amb aquestes paraules, jo crec que es va quedar tan ampla. En guerra cultural. Sí, en fi. Em saludem a l'Andrea, que acaba de fer presència a l'estudi 1 de ràdio d'Esvern, a l'Andrea, bona tarda. Bona tarda, Núria. Si pots recordar d'aquesta, vas parlant. Estem parlant. Ja no cal, ja no cal. Un moment, això és com ha passat la tarda. Vinga, espera, seguint. Un moment, abans de continuar, jo crec que hauríem de fer un gran aplaudiment a l'Andrea, perquè ha aprovat el carrer de conducir. Bravo, bravo. Espera'm, bravo. A veure, un moment, un moment, un moment. L'Andrea, el Dimecres, va aprovar el carrer de conducir. A dimarts, a dimarts. A dimarts, això s'ha d'assetjar. A dimarts el veig fer el Dimecres. Sí, sí, això és una gran fita, eh? Molt bé, no era bona, Andrea. Puc preguntar, el vas aprovar la... O sigui, era el primer cop que pujava. No, era la segona. La segona, bueno, no vas haver de renovar papers, no? No, no, no. Visca, visca. El seu pare estava content. Sí, visca pel seu pare, també. El seu pare estava content. El seu pare estava content. Jo vaig haver de renovar papers. Vaig aprovar una tercera, però ara ja vaig haver de renovar. Per tant... Vaig de parar-fe malament, però em van aprovar. Tot i a la cama, no? Què dius? Sí, perquè em tramulava la cama a les braves. Saps l'exeminador? Demana't que ho paran per fer. Espera'm, perquè no puc... Em tramula la cama. I què et va dir? Em va dir,Perfecte, espera'l, espero'l. És per ell. kaldi estic en mantena, no ho sé. Això cokay, ja sabrem com t'has fet. A veure si parles pel micro, A mi em sentiu bé? Sí. Us veig una mica quiets a tots. Estàvem tranquil·lents. Estàvem fent un repàs una miqueta... Estàvem amb el visbà de... Disculpeu-la, Núria, amics jovidors, oients... tertulians, de... Aquestes d'aquests dimedres de la setmana. Tothom sap que on véns. Perdoneu, perdoneu. És que aquest camí d'horari em fa mal a mi. No tinc com una mica de gel d'ac, això d'entrar al programa de nit, deixant aquí el camí de canginasta i quedar-te'n vedalit, tu. Aquests colors vermells, els cuscols que es fonen... Està romàntica, avui, Joan. Sí, sí, et veig tendre. Compartiu això, aquest canvi d'horari, que us canvia una mica... No, jo crec que aquest d'horari és el que s'hauria de quedar sempre. Sí, aquest és el debat, un altre debat. Aquest és el que ens toca, realment. És el que volia. La hora amb el que va a Londres. Realment, realment, a Catalunya, perquè el mar i dia passa per Lleida. Bueno, però no pots tenir dos usuraris dins d'un país, ja els tenim, però no dins de la península i tal. I sobretot això és perquè, bueno, el amic del teu pare va voler que, inésimament, l'horari de... de Alemanya, dels seus amics i tal. I per què no? No es manté, ja, d'una vegada, aquí. Això porta, hi ha plataformes, hi ha també Europa, hi ha un altre moment, i no hi ha manera de fixar un horari. No, fixar quin horari i si s'ha de canviar o no s'ha de canviar. A l'estalvi econòmic en aquests moments s'ha demostrat que és irrelevant. I una altra cosa seria que... que nosaltres, com a mínim, ens posessin en el horari que ens perdoca, que és molt lògic. I ja s'ha acabat, fora de debat, no? Però tornarem a canviar d'horari, tornarem a... I això, causament, s'estulpissi que res. Que res. Què passa, problemes amb el Joan? Té problemes tècnics. No el podem sentir, avui. Doncs ens ha fet un favor. Farem una tertulia més tranquil·la. Podem compartir el micro, eh, mira. Què diu? El Parran i jo últimament ho compartim tot, per tant. Des que has vingut amb aquest romanticisme i aquesta tendresa, no ho sé... Ho he sentit, no sé si... Ho he de dir, eh? Jo els sentia, almenys. Jo els sentia, sí. Estudio conmigo, por esto me voy. No, no, els sentia a través de... Els sentia a través de la iaia presencial i por las ondas, eh? M'agrameva. Sisplau, agafem algun tema, perquè això no... És que no sé si estem en directe. Sí, sí, estem en directe. Estem a l'aire, estem a l'aire. Jo seguint amb el que veia el Joan, no sé qui jo... En aquesta setmana, o sigui, estic en xoc. Estic en xoc perquè no sé si sabeu o heu escoltat el nostre piquet, el piquet nostre, el que va dir a Madrid. Tota la raó del món. La de Colau és una alcaldesa nefasta. Té tota la raó del món. Siento envidia, me gustaría que Barcelona estuviera su altura. Això ha dit el piquet, el nostre piquet a Madrid. Hola, ja torno a estar per aquí, hem? Molt bé, ja hem. Hola, Joan. Què deies, Ferran? Interessant. Estava parlant que jo estic transversat aquesta setmana, no per el canvi d'horari, perquè va dir el nostre piquet a Madrid. O sigui, jo sé que és un empresari que ha de vendre el seu negoci. Quan va a Madrid ha de vendre la seva... La Copa de Ebis, la Copa de Ebis. La Copa de Ebis i una moscales. La Gratulata Globus. La Gratulata Globus. Però què va dir, exactament? Siento envidia de Madrid, me gustaría que Barcelona estuviera su altura. És lògic. Com a ciutat, Barcelona és millor, però la gestió de la ciutat... Ara, mira, és dolenta, és veritat, però fixa-t'hi, avui he sentit també la notícia que es manifesta en avui a Madrid, perquè va haver-hi malauradament un atropellament d'un nen a l'escola. I sembla que l'Ajuntament de Barcelona ha implantat una política al voltant d'això, ja des de fa un temps, i les boleres de l'Eixample i tot això es fan més grans, són a l'exclusió i totes aquestes coses. No, sí que ho ha fet. La superilla resulta que a Nova York estan fent exactament el mateix, que coses més rares, igual és que a lo millor el pas endavant que s'ha de donar és el que s'ha de donar, però a Piquel hi agrada més un altre model, a mi jo ho entenc. La barra des del punt de vista, des del punt de vista del grup de l'empresari, no has opinat sobre res. Perran està sentenciat avui. Piquel és un gran venador, ell sap on fa la Copa de l'Eivis, i li interessa dir que eren aquests moments a Madrid perquè tingui afluència del públic, i tingui a tots els públics en el bolsillo. Per tant posem-lo en valor aquest home, aquest home és un negociant, ni catalanista, ni independentista, ni barcelonista. És un tio que només mira la seva botxeta. Ara diu això a Madrid, parlau que em posi d'aquesta carrera. S'anirà a jugar al Real Madrid. Estan abocant molts calés, i clar que es viu molt millor a Madrid, que a Barcelona. No, no, viure millor no ho sé. No, no, no, no, no. Jo he vingut tècnic romàntic. No recordo el que no pot ser, és que tu ets negociant, comerciant, empresari està molt bé, però llavors ets empresari sempre. No, quan t'interessa et cheques una bandera del catalanisme. I quan no t'interessa, o sigui que te'n vas a Madrid i jo has... Es pot ser catalanista i dir que la Colau és una alcaldesa. No pots anar canviant de... Jo l'Ernesto no sé què he volgut dir amb això, evidentment. Com ho has dit, Ernesto? Ernesto! Ernesto! Ernesto! Ja ho sé, no tots els clients, quan hem repetit més d'una vegada i continuament és Manjo. És Manjo, de Pages. Exacte, sí, sí. No sé què parles així, Ernesto, encara que sigui Manjo. Què vol dir? Que ara em cabres tot el dia i estic amb cap... Deixem estar aquells homes, amb aquella sonoritat, tant en allò, vull dir, saps? Perdoneu, algú pot anar a la policia municipal a buscar un test d'algú. Un test d'algú. Fixa-vos amb el detall, amb un acte de generositat. He volgut compartir el meu micro, perquè el seu no funciona. I ja se l'ha apropiat, o sigui que l'ha agafat amb l'altre. No, no, no, però... O sigui, se l'ha agafat amb l'altre. Fora de l'anècdota, que ja ho sé que vosaltres, al divendres de tarda i nit, ja esteu passant amb el cap de setmana, ja esteu fòrics i tal, però és que ell en sap moltes coses, i la mobilitat a Barcelona és un drama. Jo vam comentar-ho fa dies, i no sé què véns a dir, que hem de copiar Nova York i ho faran a Nova York, i llavors ho hem de fer nosaltres. Sembla som el país de la pandereta que anem a darrere. Per favor, per favor. No ha d'anar de moltes coses, però no de tot. Efectivament, no ha entès res perquè és al revés, és al revés. És al contrari, Joan. Resulta que les superilles es posen aquí amb una crítica fundamental i tal, igual, i les estan copiat a Nova York, a la Londres i a tots. I acaba de tirar un porquet o un gatet. I això... Què sé per què dius, Ernesto? Ell considera que estem en un país de pandereta. L'Ernesto. És Bernatito. Joan, eh! Vinga, va. Vinga, va. A veure. Posa, posa, posa. Avui t'he vist amb una foto molt maca. Estaves amb un personatge... L'Òscar Andreu. L'Òscar Andreu. S'ha passat ja passant just aquest matí. A l'Òscar Andreu també ha sortit molt de bon buit. Tampoc més tan. No, hablò el comunicador. Home, hi ha personatges millors que ell, a TV3. Si no fos perquè m'he deixat... 3 metres. Seria com el pitufo gruñón. Dica Joan, eh! No, no, no, no! És que l'Andreu no com tu. Si tu cretins la piscina d'aquesta manera... No és que has vingut avui. Tots els respectes a l'Òscar, a més a més, abans que vinguis aquí a la ràdio una petita xerrada amb ell i l'has entressat. No, no, no, no! Li he trobat molt millor persona que el comunicador. Com? Jo com a persona no el conec, però a mi com a humorista i com a escritor m'agrada molt perquè té un toc d'humor i un llibertat molt intel·ligent. A mi també m'agrada, veus? Sí, sí. Pots continuar, Joan, ja està. Què ha passat amb aquesta notícia? Què em penseu? TV3 retira aquesta notícia, del Peyu. No fa tant, no fa tant. Ja sap més el segon capítol, això és del primer. Bueno, però no n'hem parlat, no n'hem parlat. No n'hem parlat, no n'hem parlat. Vull a l'actualitat, però anem amb retras de dos setmanes. No n'hem parlat. No n'hem parlat. Això ja fa una mica més de ruda. Sí, sí, sí. Però sí que és veritat, això del Peyu em sembla que estan plantejant-se a retirar el programa. El Vicent Santxís va dir que el Vicent Santxís perro-ladrador, poc mordedor. Però jo crec que és part de gradació pròpia del programa, no, perquè en principi... És Bicoheros, no? Bicoheros, sí. El programa és així. Estem aquí un país de la pandèmia de Bicoheros. Bicoheros. És un programa que no se met en directe, ni se met en diferit per la televisió TDT, sinó per internet, per internet i per YouTube, segurament. Però té molta tirada, aquesta gent, eh? Sí, té molta tirada. Fem treure la televisió. Fem treure la televisió, perquè no tenia tant. I a Catalunya Radio també. Exactament que van dir que esteu aquí fent la Colom si no ho sabem. No, estem a l'horari protegit. Però podeu dir una mica... Hi havia un esquet... Sí, hi havia un esquet a la reina, no? On li preguntaven, amb el personatge aquest, quin seria el seu somni, o qui desitxaria la vida, deia que li fessin una fal·lació, una determinada. Fal·lació es pot dir. No, però a part d'això, se n'hi ha un contingut... Sí, a la banderata de llibertat. I per una altra part, també feia al·lusió a una menor... Sí, exacte. No era molt rodó, aquest acudit. Jo l'heu escotxat. Jo l'heu escotxat. Jo l'heu escotxat. M'agradaria preguntar com a persona de seny, i equilibrada, a part del Ferrandes, a part d'aquí, no? Gràcies, Ferrand, gràcies. Semblem igual que les bàcaras. Jo suposo que el final de tot això és el tema de la llibertat d'expressió, on creuem la línia vermella. Combinat amb una altra cosa. Estàvem en un país demogràfic. Combinat amb una altra cosa. Combinat en el fet d'aquesta una televisió pública. És això. Programes en les quals es fa vexessió... Com una televisió privada es podria fer, segons tu? No, no. No t'estic dient que es pugui fer. Que es fa. Que es fa. I toquava-me cada tarda. Les 5 a 8 de la tarda té les 5. No, no. I entrem en una altra debat, que, com diu el Ferrand, que és la funció de la televisió pública. Per cert, un debat que hi haurà sobre els mitjans de comunicació aquí també. A les 8? És a les 8, avui. Doncs és la mateixa. Què és? Si tu fas masses notícies sobre un tema, ets un òrgan del govern. Si... fas massa... publicitat... o prosilitisme, perdó, d'una causa a qualsevol, estàs utilitzant mitjans públics per al teu interès. Si no m'entens la correcció política, aleshores, ets censurable. Això depèn de com pensem a la televisió o als mitjans públics de comunicació en general. I per això ha de tenir una política. Trobo que dins dels mitjans públics s'ha de fer una diferenciació entre la part d'informació i la part d'entretaniment. Crec que l'entretaniment es podrien encabir més coses, que entenc que on té les notícies en prim-time, no es poden posar. Però l'entretaniment pot ser més possible. Jo estic d'acord amb tu, que és el que heu creat aquesta societat. Vull dir, nosaltres els hem creat, a part amb el George Idan i la Rafaela Carrà, ens hem creat amb la Bruja de Crist. La Bruja de Crist! La rascala de Crist, la rascala de Crist, o si vols, jo et canto aquí, si em deixen, una cançó de la meva adolescència. Serà la de la legió. No. Cortar tu ni el títol i l'apollar records, siniestro total, però... Avui no pots dir... Ara mateix no l'heré posant, per favor, en siniestro. Sí, siniestro. O les pel·lícules del Modó, avui no es podrien fer, ell mateix ho ha de... Pepi, Lucibon i altres xicars del Monton. Que el Monton no l'herés. La polsita rascó? Jo, l'ho que a qüestiono, hi ha un organisme, que és el cac, el cac audiovisual, que llavors és el que jo hauria d'haver exercit aquesta censura, en tot cas. L'esquilla una mica en tot això, és que ho faci el mateix director, prenem importància i prenem tota la publicitat d'en aquest sentit, i que ell, o sigui, estiguem aquest envit. Això és el que em xoca una mica de tot aquest procés, perquè si el cac no funciona, doncs, escolta, ens estalviem uns sou, i el traiem. I ja està, el propi director de TV3, que faci aquesta autocensura. Realment, en el capítol com a tal, aquest tross, aquest no surt, està censurat. S'ha publicat després a les xarxes. O va publicar ell. L'humorista Peyu va acusar TV3 de censurar l'acudit per estalviar-se problemes polítics, una acusació que nega el director de l'acadèna Vicent Sánchez, que recorda que molts altres programes són la de Rajal. El PP Ciutadans i Junts Parkat que van carregar contra TV3 però per raons diferents. Els tres partits constitucionalistes, és a dir, ciutadans PP i PSC, van creure que era indecent que s'hagués arribat a enregistrar el GAC, en què Peyu deia que si fos milionari li agradaria, doncs bé, això, que la reina Latícia n'anarà, n'anarà. Ni fes la fal·lació, com ha dit el Ferranco. No, molt elegantment. Jo crec... Jo crec que Polònia ho fa, però tenen aquella gràcia, sí que a vegades passen de Ferranà, també és un programa setmanal, que veu molta gent, però fer-ho d'aquesta manera... A mi el Polònia és que no me'l treguin. Per mi, per mi, fer-ho d'aquesta manera transplicita, per mi mereix, per mi, i parlo, no per la ningú de vosaltres, perquè d'ofer esteu, com espectadors, aquí venim a donar la nostra opinió. Per mi mereix què? Per mi mereix, que se censuri... Sí, però TV3 no ho ha de censurar, en tot cas. Ho ha de censurar el CAC, perquè TV3 depèn de la Generalitat. Per tant, és la Generalitat... Si hem d'esperar que el CAC censuria alguna cosa, esperarem com el Tribunal Constitucional, vull dir, que operatiuament la cadena... Si l'ha burlocat... És un tema... La cadena ha de ser més operatiu, tu ets periodista, no pot ser que algun redactor digui, es publica això o no, i a l'altra digui, no, això no es pot publicar a l'editor. No, a l'editor sempre mana. A l'editor mana, sí. No pots dir que no mana. Aleshores, si a l'editor diu, no, és no. I després arriba un òrgan i diu, no, això... S'hauria d'haver-hi MS o no MS? Bueno, això ja és un problema, doncs, de l'editor que hi ha a sobre d'aquell programa. No? Sí. Jo crec. Amb això, estic amb el Joan, que... jo, personalment, crec que és un gag fora de mida, perquè, a més, deia altres coses, torno a repetir... Jo, la veritat, és que no l'he vist. Totes aquestes històries, ja em sembla. Però s'ha arribat a penjar? Sí, sí. El capítol no es va penjar, es va penjar ells a les xarxes socials. D'anunciant que havien patit la censura. Però, bueno, després hi ha un tuit molt pitjor del Jair, que és molt pitjor, dient. Sí. Bueno, si hi hagués el volcant de la Palma i hagués un tsunami i moressin no sé quants d'aliguals, no seria un mal fil d'any. El Zeiró m'haig de parlar últimament. No és el primer tuit d'aquest estil que fa, eh? Jo crec que... És que us esteu un moment, eh? A veure, Andrea, parla'm. Tota això que esteu dient, et veu créixer a l'adolescència escoltant cançons i no sé què i no sé quantos i ara us queixeu que un personatge públic faci humor negre. Mira, no... No, no, no. La cançó que t'estic dient, per exemple, ara és incantable. La cantava un grup que, si ni és tot total, perquè es ficava amb una cosa que no s'atreveix ara ningú a ficar-se, que és amb la islamisme. I... Busca-la. Ah, per exemple. Jo crec que moltes cançons de línia del Jordi Dant... Tampoc, avui també... Tota evoluciona i aquesta és la gràcia. I en aquest sentit TV3 que sempre ha estat una cadena de televisió que ha sigut progressista, que ha anat per davant de totes les altres televisions, jo crec que tot s'ha d'entendre dintre del marc. Del marc humorístic. Per tant, si això era un humorista que volia fer creu en la línia vermella, però el propi humorista ja tindrà les seves pròpies conseqüències, com li va passar a determinats presentadors que han tingut carelles de TV3 mateix. O sigui, que han tingut carelles als presentadors. No TV3, o sigui, a veure... Per tant, jo el que ho critico i no estic d'acord és que el mateix director de TV3 faci aquesta... aquesta decisió i que no sigui un altre organisme. O sigui, trencant tota aquesta... és possible, operativament Ferran, és possible, o... Entens? O sigui, el que hem parlat, director i tal. Perdonen un moment, que crec que hem posat un... Ara tenim un servei de missatges per la... Sí, no? Urgències, crec que són urgències molt urgent. Jo quasi les catalogaria d'emergències. O sigui, les emergències s'han de afrontar, les urgències poden esperar una miqueta. Jo esperava que avui el client se passava a atendre el més aviat possible. Jo esperava que avui tingués el que era el megavat. Jo encara és... El megavat, Joan, estem pendents. En quin programa ens iràs? El Ernesto em faci la pregunta, perquè jo crec que és el que va llançar aquesta polèmica. Com li comento més d'una vegada, no té ni sol tenir molta ni cap sentit. No triomfes coses. I el poble, el porlo de pie, tant se li fot. Nosaltres no som poble de peu. Nosaltres volem saber que som megat. Vinga, va. Vinga, va. Comodin de la llamada. No, aviam. Ernesto, t'ho explico un cop més. Tu ets una persona que vull dir que... No he preguntat res. El salve que fa de portareu teu ha traslladat aquesta qüestió que te'n preocupa. I tu estàs creant un alarmisme. El salve està creant un alarmisme sense cap fonament. Ja. La gent pot ser que es posi nerviosa, perquè, clar, que aquesta pregunta es faci setmanalment, la gent se'n va, si no la Ernesto, ja se'n va a buscar la feutrolada. Si no, veu com un poli. Veu com un tècnic d'Andesos. Tinc que posar el rei de plaça. Em fotrà el negoci. Jo ja li he preguntat al senyor Google i ja m'ho he dit. Quan et tinc a posar el rei de plaça? Ajuda-lo una mica a Ferran. El Ferran m'ajuda, últimament m'ajuda. Ja veig que esteu molt... Amb una complicitat. Ho dic en elross, �. Anem a baixarツ. Collabats, dius adhesive. Doncs Ernesto, sedismnings sense saber que és un règim del mòbil. Jo veig que tens una preocupació � la vida existencial. La vida, la vida, la vida, tu pots dir... No, jo estic molt concentrat en el megavat. No sé, jo intentaré... Perquè jo puc fer l'explicació tècnica, però... Doncs feis la, feis la. No estigui capacitat, perquè és una persona que vull dir... Com que és com ho dius tu, és èctica, èctica, èctica, èctica... Per cert. Núria, sí, acabem aquest discurs, de volta a volta... Que a mi m'importa molt. Exacte, ben fet. Heu vist el tuit de Gabriel Rufián? No. Aquesta polèmica que hi ha hagut... Bé, ha sigut una resposta a un tuit que li han calenciat... Pablo Cambronero, sabeu qui és? Bueno, és policia... És una mica complicat, eh? Saps qui és, Joan? Cambronero no en conec a cap d'acord. Jo et dic qui és. Cambronero és un membre de la Polícia Nacional. I que, a més a més, és diputat. Abans era per Ciutadans, va marxar del partit, perquè li semblava... Li era per Vox, no entenc. No, no, ara és... Ara és algú independent. O com el Pico. Fíctor Amorosmix, no? Sí, Amorosmix. Qui s'ha justat amb algú que ha fet més o menys la mateixa recorregut? Bueno, la cosa és que va... No, però va deixar Ciutadans... Perquè ni la Dariba que havia pres... O sigui, ell era més d'Albert Rivera. Quan va canviar la Inés Arrimadas, no li va agafar... Ja has dit que es deia Quico Cambronero. No, Pablo Cambronero. Em sembla que té algú que veu amb la Carmen Moles, no? Es diu Pablo Cambronero. Llavors, aquest home s'ha fet una fotografia... del seu d'Espanyol. D'una banda de fons, que diu Policia, una banda espanyola, i surt ell amb una mascareta, on es veu en les sigles del cos nacional de Polícia, i li diu, Gabriel Rufián, te gusta mi mascarilla? Diu, me tienes dos escaños atrás. Te va a acertar de verla. Què vol dir, això? És una provocació de pati d'escola? La cosa és, atenció, me tienes dos escaños atrás. Diu, te vas a... Bueno... No, no, no. Me tienes dos escaños... O sigui, el Gabriel Rufián el té assegut al darrere. I diu, te vas a acertar de verla. Això demora... Ja, vale, vale. I el Rufián li diu... Si li ha dit això al Rufián... Li diu, si estàs detrás, com quieres que te vea, Pablo? Perfecte. Això demostra el nivell de... En aquest cas, no... El nivell de la política... El nivell tan baix de la política del que és... El número gran, hermano. Podeu entendre tots els memes que han sortit, els comentaris que s'han fet, una que hi ha una foto del barrio Sésamo, diu, el mode barrio Sésamo puede enseñar la diferencia entre delante detrás y izquierda derecha. Però que els polítics siguin notícia per això, ens dona una imatge, doncs, un escenari claríssim de la mediocritat, en la que... Aquest ja m'ha acusat, que la veia com que hacía un giro ideológico hacia la izquierda, li va dir al seu dia a las rimadas. No sé que això t'han de prop amb tu al tema Ciudadano. No, carranhiero, no, carranhiero. No, carranhiero, no, cambronero. Si veo corrupción, me aparto. Va a ser una, va a ser una. Un diu rufián que te gires, una altra diu de Argentina sentiendo la repercusión del Zasca, monfí, té un munt de comentaris. Jo estic d'acord amb Ernesto, que és lamentable que els polítics surti als mitjans de comunicació per aquests fakes, o digue-li com vulguis, és lamentable. Però no creieu que això apropa la política a la gent, la fa una mica més humana i no es queda una cosa inaccessible? No, això, per què hem d'apropar... No és que apropar, apropar... O sigui, per apropar les coses a la gent, per dir baixar al nivell... Ocio-vanal, com s'alva-me? S'alva-me, és el millor programa entreteniment per Espanya. Veus? Ocio-vanal, clar, com s'alva-me. Jo crec que és diferent, jo tinc una visió totalment diferent, Andrea, que és que haurien de pujar al nivell de la gent, en general, i els polítics haurien de ser els millors entre nosaltres, en aquest aspecte, molt platòdia, molt de socrates, però seria realment... D'acord, amb l'Ernest i sobretot els estaments diferents que hi ha de política, o sigui, a mi em sembla molt bé que un polític municipal sigui molt proper a la gent, però un polític que està al Congreso de los Diputados ha de ser el millor de l'ho millor, igual que el polític que està al Parlament de Catalunya. Però no pot... Perquè una persona que és el millor de l'ho millor no pot ser proper a la gent, no pot utilitzar Twitter, no pot fer més a Twitter. Anem a veure... Sí, però no d'aquest nivell, o sigui, hi podria fer d'un altre nivell i parlar de política. És que s'està referint a Pablo Iglesias, perquè ella és molt seguidora, perquè clar, és un polític intel·ligent que fa molts dels menys. Què vols dir? A mi m'agrada ir en Montero. És una persona eclectica com tu. No la voldria defensar, perquè es defensa sola, però com tu, a vegades diuen que sou de junts, a vegades diuen que som de Podemols, i a vegades diuen que sou de Vox. No de Vox, no, a mi no m'ho han dit mai, això. Bueno, però... Lo que jo penso que pot dir ni veis per tot, no vol dir que una... O sigui, ens agrada veure que Obama s'apropa la gent i totes aquestes coses, i va a Oprah Winfield i tal. Ho veuries en un... amb un president d'aquí? Andrea? I tu, què és més que ho veus? Si t'agradaries, si t'agradaria. I això? No tenim aquesta imatge de la política d'aquí. Han anat a l'Ormiguero? Sí, bueno... El president ha anat en actiu. És veritat que Pedro Sánchez, de les últimes eleccions, quan era president, no van anar a l'Ormiguero. Van anar només quan era candidat. Efectivament, que s'han de guanyar les garrofes. Jo aniria tancant els temes, perquè obrim els temes... Sí, sí, sí, sí. A Pablo Iglesias no és professor de la UOC? Això és un fec total. És investigador de la UOC, no és professor. Ah, investigador. És una beca d'investigació. A mi no m'ha tocat aquesta beca. No t'ha tocat. Quina pena, Ernesto. No està viscant a Barcelona. Col·laborar a Catalunya Ràdio? No. De veritat, això tots som fecs. Raco. Entra des de Madrid per telèfon. Raco, que ens hem d'entrar en un tertulí. Els dilluns entren a Ràdio Galicia. Que ens hem d'entrar en un tertulí és excepcional. A mi no m'agradaria, de tot això que estem dient, el que serà dius que és investigador de la UOC. Saps què és la UOC, Joan? És com el meu. Jo crec que hem d'il·lustrar els uïns. Hi ha que tenim aquí un professor de la UOC. El festival de terror de Sitges, no ho sé. Però que ens expliquis exactament, perquè investigador és un altre que cobra sense fer res? Exacte. Si vols, ja ho explico. Jo també soc professor de la Universitat de Barcelona. Un professor d'universitat no només té la part docents, sinó que té la part de recerca obligadament. I després li reconeixen els exenis d'investigació i tot això. Tu has de fer perquè tot això et dona més prestigi dintre del que seria la universitat. No només la part de docents, sinó la recerca. I aquest senyor, si no m'equivoc, és professor d'una universitat. Fuatada pel Joan. Per tant, la part de docents la farà a Madrid, però la part de recerca la pot fer... No, i la pots fer també sense estar a Madrid, perquè potser en grups, en xarxa, que és el que s'està portant ara, i de fet els programes que arriben més diners que nosaltres tenim a l'UAB, són programes europeus que són en xarxa, en diferents universitats, i després s'ajunten físicament en un moment determinat, però la investigació és un acte solitari. No com el Joan i el seu acte solitari. Ernesto, als Unions segueixen... A mi m'agradaria saber què investiguen. Aquesta és la visió de dos professors. Moltes coses. Molt bonic. L'opinió d'una luna. La luna frena això. L'opinió d'una luna frena els professors. Sí, perquè aquí els veig parlar molt bé, tot molt bonic, però com a alumna, m'agradaria que parlessis, alumna amb vigor. És que l'Ernesto és professor a l'UAB. Per això. Potser encara me'l creuo, per tant... Vols anar amb compte? Un moment, volem una mica d'ordre, perquè ja estan a vent i dues conversacions paraleles. Núria, núria, has de posar-ho. T'he vingut avui una mica... S'ha pres un cafè abans de venir. Un cafè. Sol. Sol. Ell estava sol quan esperava que no era sol. El Carajillo, Ernesto, espero atomar-me el contigo. Mare meva. Això de que sigui fosc... Sí, li has entrat tocant ja. El canvi d'hora no li has sentat gaire bé. Escolta'm una cosa, de totes maneres... A veure, Joan, em tens boja? O sigui, en cap altra programa... En cap altra programa, haig de tenir els dits, amb el tema dels volums. En aquesta tertúlia... Vaig boja, vaig boja. L'únic que avui és que el Ferran, que em feia com a mestre, que sóc seu, amb un altre àmbit, em feia una explicació íntima del que, perquè no es publiquen o perquè la gent de poble no sap a què es destinen els calers dels seus impostos. Aquestes recerques que diuen que són revistes... Explica-ho, Ferran. Jo crec que hauríem de posar un comptador de les vegades que diu Ernesto. Perquè és molt divertit. M'he perdut, o sigui, el Joan diu Ernesto 25.000 vegades. Ernesto. Ernesto. Per què pressia tensió? Per què pressia tensió? Però si és el que més et tenen, està. Hi ha una resposta de tot. Sí? No, jo el que comentava el Joan, de micro, o sigui, era que sí que es publiquen, que sí que es publiquen. El que passa és que són treballes de recerca que tenen les seves revistes especialitzades. Que has de tenir entre cometes, i ho dic així amb tots els respectes. Un cert nivell. Un cert nivell, monografia, per poder entendre el que està parlant. Són coses tan específics, tan concretes i tan especialitzades que no parlim d'investigar. No sé si els contenidors que ficaran ara a l'Ajuntament funcionaran o no funcionaran. O sigui, a 8 minuts de la set, et treu aquí un tema... Sí que sí, aquest tema és molt important, però no seré jo qui el comença. No, no, no, perquè hi ha... A debatre. Però, però... Sí que és veritat... A veure què diu. Que es subvencionen, suposo, totes aquestes treballes d'investigació. No, no, necessàriament. Bé, però en canvi... Una cosa tan bàsica com el que he acabat, que sempre en preguntes com és el wifi de l'autònoma, segueixen anant amb moixos i pisades, per guionyós, com a professor, per guionyós. I diu d'Ernesto com si tingués el poder de tot l'autònoma, pobre. Què passa, què passa amb el wifi? Andrea, tenim wifi? No. No tenim wifi? A veure, ara no tenim wifi. Tenim una xarxa, una wifi pròpia, original, amb què pots connectar amb el portàtil i el mòbil, però els ordinadors de l'autònoma no es connecten. Més i ara... Això és veritat, és a dir, s'ha posat la wifi i li han posat antenes als ordinadors de classe, però els ordinadors de classe no es connecten. No tenim 3 milions per pagar, però potser el Joan ens pot fer un... No, jo ara seré el salve que proposava un tema, que jo crec que és un tema que és molt interessant. No, però com a últim hora, com a últim hora, com a últim hora. Actualitat total. Es veu que el Xavi ja ha fistat pel Barça? No, no, no. Diu que jo el que he sentit. Que la Pala Xavi estava al Xavi. Ja està. No conec ningú que estranyi els calers de la seva butxa. Jo he vist el gol teu, que estava fitxat, i que el Xavi ell mateix pagava les lausules. No, d'un títol se la cobrarà. No, mitja i mitja. Mitja i mitja. El Barça i el Xavi, però dient al Barça que ja és tot una qüestió. Això sí que és una qüestió del protocol i de imatge. La porta no ha volgut anar. Els catariens s'han cabrejat i no els deixen sortir llibre. Com sí que es estima el Xavi, perquè torni en el moment determinat que sigui tal i qual, el deixen anar. Però ara pagues la clausula. El Xavi ha dit, vinga, pagueu mitja a vosaltres i mitja a jo. I al final, els catariens diuen, per si nosaltres al final, el que volíem era que vingués el Barça i jo aquí. I diuen al Barça, perquè el Barça no es va posar en contacte amb la lliure, i el Barça no va posar en contacte amb la lliure. I el Barça no va posar en contacte amb la lliure. Això és important. El Barça no va posar en contacte amb la lliure. El Barça no va posar en contacte amb la lliure. Però ara el Barça va jugar un partit per 5 milions d'euros. Ja el Barça dirà, no pago perquè després ho cobro. Molt probablement, ara els catariens diran que els dos i mitja Ja ho farem, probablement. Són dos dels catàliars. Aquests volen que la gent vagi a rendir l'exploitació. Els catàliars són així. Anem a posar aquesta nota de cultura que sempre t'agrada fer rànquers. Submissió, un llibre... I amb això com anem? Hulllebeck. Que parla sobre França i la submissió dels catàliars. Els catàliars són una gran recomanació. Vinga. Que passeu un cap de setmana, eh? Bon cap de setmana. Va, mare meva, mare meva. Doncs això, me'n falten quatre minuts. Per la set, nosaltres us deixem aquí. Ara toca escoltar l'informatiu amb l'alu, l'informatiu de les notícies de Sant Just. Aquí la Rambla tornem també al dia 11 a les 5. I també serem fent-vos companyar fins a la set. Això sí, tota la actualitat informativa la podreu anar seguint, també, de les xarxes socials, Instagram i també pel Twitter. Una abraçada i gaudiu de cap de setmana. I una furgo barrola pa' la calle. Y lleguemos un cito, abriaito, que la chifa nunca se nos va a apagar. Tengo el dedo entrecabando para sentar tu llamada. Y una casa de las potales que durmamos un cito, hacernos rico y casarnos donde quiera tu madre. I una furgo barrola pa' la calle. Y una casa de las potales que durmamos un cito, hacernos rico y casarnos donde quiera tu madre. I una casa de las potales que durmamos un cito, hacernos rico y casarnos donde quiera tu madre. I una casa de las potales que durmamos un cito,
