Ara escoltes ràdio d'Espèl, sintonitzes ràdio d'Espèl, la ràdio de Sant Just durant l'8.1. Ràdio d'Espèl durant l'8.1. Ràdio d'Espèl durant l'8.1. Ràdio d'Espèl durant l'8.1. Avui, a primera hora que tenim d'aquí i fins a les 6, parlarem dels dies internacionals i de les efemèrides que van passar al dia com avui, i també parlarem amb la Maica Duenyes, perquè ens explicarà aquestes novetats que tenim de teatre. Després, a segona hora de la rambla, a partir de les 6, i després d'escoltar el vulletí de notícies de Sant Just i també de Catalunya Ràdio, farem passar a l'Andreas Marats, també al Salva, al Ferran Espinoza, també a l'Ernesto i en Joan Esmarats per fer la tectòria d'actualitat de cada divendres. Tot això serà de seguida. Ara us deixo amb un tema musical de la cantant Bebe i comencem el Temes Diu Respirat. Per l'absència que m'ha deixat el cor desiratat caur la pell morta, deixant-me a la llum una de nova, més viuen que la cacau i a calcón que està alimentant de la pell que en silenci crida. Vull sortir d'aquí la pell que en silenci crida. Vull oxigen, he de respirar, respirar del que no puc tenir, respirar de l'absència de mi, respirar per sentir-me millor, respirar, lleugerar aquest olor, respirar, respirar, respirar, respirar, respirar. Avui necessitaria la invasió del meu espai personal, però no, tu no em vendràs. Anar als teus recents, als teus recents no, avui no serà. El dolor que de copes va fer més enjuquenable, perquè no et mata, et tornarà implacable, que des qualseu niver sent el propi dolor dels més intents. És l'amor que et dona vida, que no estem molts una mica cada dia. La pell que en silenci crida. Vull sortir d'aquí la pell que en silenci crida. Vull oxigen, he de respirar, respirar del que no puc tenir, respirar de l'absència de mi, respirar per sentir-me millor, respirar, lleugerar aquest olor, respirar per sentir que estic vivant i puc, respirar sense tu, respirar, respirar, respirar. Respirar, respirar, respirar. Respirar, respirar, respirar, respirar. Això és espectacle. Això és espectacle amb Maica Dueñas. Bona tarda, Maica. Bona tarda, bonhora. Com ha anat la setmana bé, senyors i senyores? Sí, sí. En principi tenim aquesta borràsca al Blas, que l'anomenen, que sigui una mica de vent, ara pluja. És un rotllo, jo ja saps que jo mai enqueixo de la calor, però quan comença aquest temps enqueixaria cada dia. Perquè necessito sol, necessito alegria, i aquests dies no donen alegria, la veritat. No, la veritat és que entra així i que es fa de fosc cada cop més aviat també, malament anem. Però bueno, anem a parlar de teatre i així pujarem els ànims una mica, perquè com ja estic dient cada dia els programadors i els productors estan esmerant per tenir una bona programació per a tot arreu. Mira, si et sembla bé, començarem a parlar d'una espectàcara que m'ha fet molta il·lo i que m'ha sorprès. Ah, sí? Sí, a la sala àtrium li faran un homenatge a aquesta dona tan coneguda... Bueno, a lo millor tu no la coneixeu gaire, però a la gent jove, però la Guillermina Motat. Sí? Aquesta que sona? Ah! Saps quina cançó és exactament? La de Ramena Nena. M'encanta. M'encanta. A veure si ve la tornada. Ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara. Ara, ara, ara, sí. Ramena Nena, del 1970, eh? Mira, parlant de la Guillermina Mota, jo penso que va ser una dona que la veritat és que defensava molt el fred de la dona i no era feminista com a les dades, sinó que era feminista de les bones, la veritat. És veritat, és veritat. O sigui, el femenisme ben entès ja el cantava la Guillermina Mota als anys 70. Boc o broma, eh? Boc o broma, eh? I la veritat és que m'ha fet molta il·lusió saber que la sala àtrium li faran un homenatge. Sí, que es diu Guillermina Mota, tot i junts, i que evidentment no podem escoltar-la ella, evidentment. Però sí que han fet un treball molt, molt i molt bo al Jordi Pràcticoll, perquè hi ha un text molt, molt xulo. Guillermina Mota també és un concert amb sorpresa final, que això no el puc comentar, que ens porta una mica al començament d'any. Saps el concert que fan a Viena cada any? A Viena, sí. El primer de cada any. El concert d'any nou, no? Exacte, sí. A Viena, que sempre es fa per televisió, jo el miro cada any, cada any des de fa no sé quants anys. Doncs una mica et porta ja al final aquest sorpresa de Guillermota, vale? Són totes les cançons, o gairebé totes les cançons que ella cantava. Està evidentment interpretat per a una altra persona que no és ella. Però el vestuari, per exemple, passar per al vestuari de Cabaret, que també feia servir ella, era una dona per al Piano Café, que també feia molts espectacles de Piano Café. En fi, em fa ara molta il·lusió anar a veure aquesta Guillermota, que la faran a l'Àtrium, i també va fer una cosa molt... la gent de la meva edat, suposo que es recorda, que a part de recuperar molts poetes cada l'any i posar-li música, que això estava molt bé als anys 70, també el que feia era recuperar poetes francesos, de cançons franceses, i també les posava ella a la seva manera. A mi era una dona que l'admirava moltíssim per tot, i que em penso que està molt bé aquest petit homenatge. Estarà el Jordi Comundella al Piano, i el Jordi Vidal, que és la veu, i que farà segur un recital fantàstic. Evidentment el Jordi no imitarà la veu de la Guillermina Mota. Evidentment. Seria una mica raro, no? Però així que intentarà cantar de la manera que cantava ella, i de la manera d'entonar ella. He sentit tres, una... un minut, i m'ha semblat molt, molt maco. És un joc que sènic, ple de complicitat i de bon humor, i jo crec que valdrà la pena d'anar-hi a l'altre, i anar a veure aquest homenatge que li fan a la Guillermina Mota, Guillermota, que es diu. Llavors, teniu en compte, mireu, ho faran dilluns i dimarts. I aquesta notícia me l'acaben de donar ara, i no està encara posada a les xarxes. O sigui que en principi s'havia de fer el 22 i 23 de novembre, és a dir, la setmana vinent, però com que he trucat de l'altre i he estat comentant-me per part, saber més de l'espectacle i tal, doncs m'han dit, i encara no està a les xarxes, punt penjat, que dilluns i dimarts del mes que ve, a partir del dia 14 el pont no, perquè el pont del dia 6 i el dia 18 no es farà, però a partir del dia 14, fins al 28, cada dilluns i cada dimarts estarà aquest espectacle de Guillermota a la sala de triun. O sigui que tenim dies per part. Jo, en principi, havia de dir 22 i 23 de novembre, però com que he estat parlant amb ells, i m'han dit que ja ho podia dir, que encara no estava penjat, però que ja ho podia dir, doncs aquí estem. Molt bé, tu, escolta'm. Penso que serà molt xulo. Podem posar una miqueta més a la Guillermina. Sí, una miqueta més. D'aquí hi ha un munt de cançons de Guillermina Mota. Sí, és que a més a més va tenir un gran èxit i una llarga carrera. Però a més de cantant ja dic que era una dona lluitadora, una dona defensora dels trets. Però la Guillermina Mota va morir? Bueno, ja fa molt de temps que està retirada. Vale, vale. Artisticament ja no ha fet res més. Vale, fa molt de temps que es va retirar. Vale. Aquesta es diu el vestida en pasqual. Ah, sí, també me'n recordo. A veure si en rima que té. Sí. Doncs evidentment el que farà aquest espectacle Jordi Vidal intentarà, d'alguna manera, que la recordem. Vale. Sí, sí. És boníssima, no? Sí, sí, sí. És un espectacle que m'encantarà veure. Anem a parlar d'un altre espectacle també molt original. He demanat a veure si puc anar a veure algun assaig abans que s'estreni. No sé si podrà ser. Però, de fet, és un espectacle... Ho vam parlar, el més passat ho vam parlar. Parlant de espectacles especials que es veurien, no sé si t'he recordat que vaig dir que la Perla, la empresa de l'Oriol Brogi, que té la Biblioteca de Catalunya, el teatre de la Biblioteca, volia fer un espectacle al cinema. Et recordes que ho vam comentar? Crec que sí. En un cinema. Doncs ja sabem l'espectacle i ja sabem el cinema. Es podrà veure Hamlet. Ostres. El cinema Arribau. Uau. I llavors, bueno, m'han explicat una mica de què anirà. I llavors, tot l'acord del Sinor estarà damunt de l'escenari del cinema Arribau. I, evidentment, també hi haurà imatges, aprofitant que és el cinema. El príncep de Dinamarca, que jo penso, diria jo, que aquesta obra és, si no la màstic, de les més representades al llarg de la història. Hamlet. Hamlet de Shakespeare. Perquè s'ha vist a tot arreu, a tot el món, en tots els idiomes. Jo he vist Hamlet 40 vegades sense moure pràcticament de Barcelona. Vull dir que poca broma, eh? Llavors, bé, doncs tot... Hamlet ja saps que és la història d'un home amb moltes coses al cap. I que està sempre amb els seus fantasmes. I està al costat d'Ofèlia, de l'Este, és Polònia, Orassi, tots aquests personatges que surten a la obra, que són molt macos. I no sé, jo crec que el Hamlet és una obra de teatre inabastable, perquè es pot fer de moltes maneres. Tot i que a mi ja saps que a mi m'agrada fer el teatre... El clàssic. El clàssic, eh? El clàssic. Però el problema que té Hamlet el tenen ara molta gent jove d'ara. D'aquesta inestabilitat, d'aquesta inseguretat, d'aquesta... No tenim sortida, no? Aquesta desesperació de dir que faig ara... En aquest punt de la meva finça. Exacte. Doncs per això dic que... A mi m'agrada la manera clàssica, però realment està molt al dia, a partir d'alguna manera, eh? Bueno, doncs res. Ho podrem veure. Han afegit... M'ha fet gràcia també, perquè... En comptes de dir Hamlet de Shakespeare, no? Seria l'un normal, no? Doncs han posat de nom Hamlet Aribau. La versió del Aribau. Sí, del cinema, sí. Del cinema. La versió del cinema. Bé, els podrem veure. Els de Junts... També, el cinema Aribau. I bueno, jo crec que valdrà la pena anar-hi... per veure... A veure què ens trobem. De ver o què ens trobem. Ja em tornarem a parlar, perquè això s'estrena el dia 3 de desembre. Llavors, la setmana vinent o l'altra, ja en parlarem de tot el repartiment, i tot el que podrem veure... A veure si puc anar a veure un assaig, llavors em farà molt feliç i podré explicar una mica més el que podrem veure al Hamlet Aribau. A veure, tenim... Tenim també un espectacle... Un espectacle... Jo diria que interessant. A les alabars. Es diu tonta. O mira. Sí. El nom, no? Ja. I parla una mica també... La obra és de l'Albert Valdomar, i és un monòleg... de la Núria Florença. Sí, l'única noia, l'única actor o actriu que està al damunt de l'escenari és ella, la Núria Florença. Hi ha una cenografia molt cuidada, un espai, una interpretació molt, molt bona, i parla una mica... també, d'alguna manera, del que molta gent li passa, que no estàs d'acord en tot el que t'està passant, i que no... que no ets sensegura. Ja. Les crítiques continues que tens el teu caràcter, diguem-ne. Vale. El teu caràcter i el teu físic. Això està molt de moda ara. Sí. A través de les xarxes es veu que és increïble, que la gent comença a dir barbaritats d'una altra persona per al seu físic o per al seu caràcter. Sí. A través de les xarxes parla una mica d'això, d'aquesta dona que ja creu que és tonta perquè ningú... Per els insults o per les coses que re. Sí, exacte. Per la inseguretat, que té. És un tema recorrent, d'ara mateix, un tema que a mi m'agradaria que no estigués al teatre ni estigués al carrer, perquè em sembla horrorós el que està passant. És, no sé, més egoistes i més prepotents, perquè qui és perfecte. O que és la perfecció. Exacte. I llavors, em sembla fatal. Doncs aquesta tonta és això, Alicia, una noia jove que està passant un mal moment per la seva vida i que la marcarà per a sempre. I evidentment va d'aquella sigui tonta. Simplement és que és diferent el que la gent, d'alguna manera, espera d'ella. Aquests temes són pel·liagudos, però en fi... Sí, sí, molt. Anem a passar un tema una mica més. Anava a dir alegre, però... Tampoc és alegre. No, te'l explico. Sí, és una comèdia. És una comèdia, però... El diu elles, vale? Ella estarà des del 18 de novembre. El 12 de desembre és un musical. Vale? Va de dijous a dissabte. Comença a les 9 de la nit. Recordeu, a les 9. Perquè ara ja sabeu que moltes vegades en gairebé tots els diaris comencen a les 8 o a les 7. Aquesta comença a les 9. I ara el diu menjar a les 6 de la tarda. Llavors, és la història d'una... d'una zona. La Prota, doncs, rep un regal inesperat de la... de la seva àvia. De la seva... tieta àvia. Ahà. I que aquesta tieta àvia, ella no la coneixia. No la conec. I llavors, a partir d'aquí, doncs... Bueno, comença a descobrir la part de la seva família, entre cometes, que no coneixia, no? I, bueno, doncs, cada història passada, cada viatge, al passat, li aporta coses noves que no tenia i que no sabia. I, bueno, és la protagonista. Llavors, bueno, surten moltes dones, perquè... A dalt de l'escenari. Llavors, la... la tieta àvia aquesta, doncs comença a explicar la seva vida i les seves vivències, i llavors, ella a conèixerà, de molt a prop, doncs, dones de la seva família que no havia conegut. I que no sabia ni que existia, ni que no tenia ni idea de com eren, o com era la seva vida. A mi, sobre el paper, em sembla un tema interessant, perquè segurament moltes de les persones que s'estan escoltant coneixen la seva família de més a prop. És a dir, els pares, no? Els fills, com a màxim, els avis, no? Abans, abans, les famílies eren molt més grans, vivien molt, molt més juntes, i llavors, hi havia una relació, diguem, una familiar més gran, no? Ara s'està cada vegada fent més petita aquesta relació. Jo, sobre el paper, em sembla interessant, sobretot, que és un musical. Els últims musicals que he vist, ara després parlaré de l'últim musical que he vist, que m'ha agradat moltíssim, però és un musical, i, per tant, això que faig és, no?, a l'altex i a l'obra i a l'interpretació. La producció és de Josep Maria Cabrota, i la direcció musical i el piano és de Xema Riera. I, bueno, jo penso que val la pena d'anar-hi, a mi m'ha semblat xula. Molt bé. Mira, també, d'aquí a poc s'estrenarà aquí a Barcelona, perquè jo la vaig veure al Prat de Llobregat, on Clavània. Estic intentant, o sigui, comença el 18 de novembre, estic intentant a veure si puc tenir una entrevista amb el director, que, com que ja va ben comentat el dia que la vaig veure, els cares cursonobes, no sé si estarà aquí a Barcelona per l'estrena. Ho estic intentant, perquè m'agradaria preguntar-li un munt de coses sobre les coses que vaig veure sobre l'escenari i que vaig aquí dir i explicar. Bueno, ja... Ja en parlarem. De totes maneres, que sapigueu que comença el dia 18, al Teatre lliure, per si voleu el teatre lliure. Jo sempre dic que jo no em considero crítica teatral. Aquest... Jo no em considero crítica... No et consideres crítica? Critica teatral, no. Dones l'opinió del que tu veus. Exacte, dono la meva opinió. És molt diferent. Els crítics normalment escriuen aquí, o allà, o fan una crítica, doncs, encara jo... No em considero crítica, però sí dono la meva opinió, que evidentment porto molts anys, molts anys, veient teatre i treballant. És una opinió, però és una opinió, no pot ser com la meva opinió, que no, o sigui, tu portes uns anys al darrere, t'hi has dedicat professionalment, és a dir, és una opinió... Mmm... Però aquest comentari... En fundament. Sí, però aquest comentari ho faig perquè estic dient que comença el dia 18 i que la gent vagi a veure-la, que encara que a mi va haver-hi moltes coses que no en quadraven, crec que està bé tenir la teva propia opinió. I a més a més, la interpretació de tots els actors és fantàstica i meravellosa. Sí, que tot això. Vale, anem a una altra cosa. Estava dient que anava a parlar d'un músic que vaig veure l'altre dia, que em va agradar moltíssim, moltíssim, però... Ja s'ha acabat. A mi em van comentar, vaig estar parlant després amb la companyia, en uns quants de la companyia, un d'ells que era acompany meu a l'arriera, i em va dir que tornarà. Ah, bueno. Per això jo ja... Porta oberta. Sí que dic que si la tornen a fer, Barcelona 24 hores. Oh... És fantàstica. La vaig veure a la Quitanya i és una... una comèdia, d'alguna manera, sí, comèdia. Evidentment musical. I explica en tota la vida, a través de la música. I em va agradar moltíssim, moltíssim, de veritat, perquè té una cosa molt important sobte el meu punt de vista. I és que mai decau el ritme. Oh, que bé. Hi ha obres de teatre i musicals també, que són fantàstiques, però que en un moment donat, sí, passa moltes vegades. Aquesta no cau el ritme de cap de les maneres. I jo penso que val la pena d'anar-hi a veure-ho. Quan la tornin a fer, que la tornaran a fer, ja m'ho han dit, que la tornaran a fer. I parlant de la Quitanya, que són la benveura, ara podem veure pecats imperdonables. Justament s'estrena avui. I parlant de l'estrena d'avui. Parlant de l'estrena d'avui. Fa anys, hi havia una llei no escrita. No escrita, va, importantment, al mateix. Sí. Però totes les sales de Barcelona estaven d'acord amb no fer una estrena al mateix dia que una altra. És a dir, que no pogués haver-hi... També per interès de tots, no? Dos estrenes al mateix dia. Això, per què era en principi, era perquè, evidentment, el públic escollés on va, i després també perquè la crítica i els promotors havien d'escollir entre una estrena i l'altra. Llavors, tothom va estar d'acord en què dos estrenes, o tres estrenes al dia, al mateix dia no es podia fer. Doncs això ja s'ha oblidat. Aquesta llei no escrita, s'ha oblidat. Adiós, xau, xau. I ara es trenen, i en aquest cas avui s'estrena pecats imperdonables i s'estrena un altre, també. Jo n'hi he de veure aquesta, i la setmana que ve parlarem d'això. Pecats imperdonables ho fan a la Quitania, la direcció és de l'Edu Periques, i bé, doncs la història és una mica... Bueno, és una obra teatral molt important, que els espectadors poden interactuar. Què vol dir això? No sortir a actuar, no? No teniu por, que no haureu de pujar a l'escenari, que això a la gent li fa molta por. No haureu de pujar a l'escenari, però sí que podreu interactuar amb la obra a través del telèfon mòbil i donar... Perquè és una obra de, diguem-ne, de suspens, o de misteri, o com vulguis dir. I llavors tu podràs decidir el final d'aquesta obra. I llavors els actors, quan vegin qui ha guanyat, diguem a quin final ha guanyat, doncs faran aquest final. Que això és una... una feina important per als actors, eh? Molt important, perquè, clar, han esallat uns quants... uns quants finals, no? Un moment que et diguin aquest. Has d'improvisar. Has d'improvisar una mica. Exactament. Exactament. Doncs aquesta obra de Pecats Imperdonables m'ha fet molta il·lo perquè hi ha dos actors molt amics meus que feia molt de temps que no veia. El Peter Vives. I el Miquel Sitchard. El Peter Vives va estar un temps molt curtet, però va estar al Justeatra. Què em dius, Maica? La meva! Amb el guapo què és, aquest home? És guapíssim. Ara ja com ho tens, és que no el veig, però és guapíssim, sí senyor. Tens tot de la raó. Doncs va estar un temps curtet, però va estar al Justeatra treballant amb nosaltres. Bé, doncs... El Peter Vives també està al Miquel Sitchard, que també és un magnífic actor molt amic meu també, que he tingut en algun corset. I, a més a més, està l'Agnès Busquès, el Robert Juste. I, bueno, a Pecatsim Perdonables és la història d'una família que, després de barallar-se de barallar-se per l'herència, decideix reunir-se per fer les paus i per parlar del tema, en tranquil·litat i calma i per donar totes les coses que s'han fet els uns als altres, i tal i quan. Doncs el que se suposava que havia de ser un pacte d'amistat i de carinyo entre tots la família, entre tots els germans i família, doncs resulta que acaba com una batalla campal. Sí, com una batalla campal. Això passa, eh? És trist, però passa, això. I llavors, com ja veieu, és una comèdia amb molt bons actors. L'Àngels Busquès, el Peter Vives, el Sitchard, està dirigida per Edu Pericàs i és una... jo crec que, bueno, això de ser una comèdia interactiva suposo que és un grau més d'interès, no? Sí, jo suposo que també. Deu cridar l'atenció a la gent, de dir... Clar, clar. A mi m'agradarà... A mi m'agradarà dir qual és el final. Però, bueno... Què més tenim? Ah, volia comentar... Ho vaig comentar al principi, quan es va començar a fer. I és una... una feina molt, molt, molt bona d'interpretació del Felipe Cabezas. El Felipe Cabezas és la persona que porta la sala Fénix. Vale. Jo l'he vist alguna vegada. Sí. És molt bon actor. I a més a més, a més de que és bon actor, no és que estigui especialitzat, però normalment fa monòlegs. I en aquest cas, quan la vas trenar, doncs, ho vam comentar aquí, la obra és diumiseria. I volia comentar-la avui, perquè acaba aquest diumenge i va la pena d'en Ari. Va la pena d'en Ari, perquè parla d'una cosa molt, molt interessant, i a part està super, superbé interpretada. La dramaturgia de la que era el Riera, i parla d'una persona que està dirigida per, perdona, s'ha dirigida per el Sergi Pulpán Bayer, que també és un gran director, i parla d'una cosa que ens hauria d'interessar i molt. De què parla? La quantitat de gent que viu al carrer i que no té on parar, i que ningú li fa cas. I parla una mica d'això de Barcelona, que pot ser una ciutat meravellosa, pot arribar a ser un infern. És una mica la història d'un suicidi. I llavors, jo crec que primer, per al tema, que hauríem de ser molt conscients de la quantitat de gent que s'està quedant sense on viure, molt bèstia, i després parla boníssima interpretació del ja t'ho diré, Jolín. Per un dels protagonistes? Sí, no, l'únic, l'únic. El Felipe Cabezas. Sí. Està la sala fènix, està fins al diumenge, i jo diria que val la pena d'anar-hi a veure-la. Perquè el tema és molt... La sala fènix, mai que t'acabem... La sala fènix és on està la basadona. Mira, està la ronda de Sampera. Doncs al final de la ronda de Sampera, que està al final, diguem-ne, acaben el paral·lel, la ronda. Doncs està allà, allà mateix. Vale. O estic cúbica aquí, ara, al mapa. Al costat del Victòria, al costat del Liceu, també. Bueno, està més a prop del Tantarantana i del Victòria que del Liceu. Però vaja, al final de la ronda, doncs si baixes per la ronda és a mà esquerra, hi ha uns jardins molt grans, i allà després dels jardins està la sala fènix. És una sala petitona d'aquestes que han sobreviscut com han pogut. Ui, sí, ho estic veient en paris manches. Mare meva, però això és petitíssim. Per això, per això dic... És una sala, clar, no és... Sí, és una sala petita, de les que hi ha moltes, la gleba també és igual de petita. I ja han sobreviscut... Bueno, jo els admiro moltíssim. Perquè, quan feien el 50% de públic a la sala... Sí, uf, clar. Em penso que eren 8 persones les que podien entrar. Imaginat. És que a la part de baix hi ha 16 botegues. Doncs ja està. O sigui, morit. Imaginat. Tal qual, eh? Sí, sí, bueno, en fi. És molt trist parlar d'això, però bueno, què farem? Mala cara quan morirem. Bueno, doncs, després volia comentar també, perquè per finalitzar vull comentar una altra cosa. Però ara continuem en el teatre, i Albert Sosgolòries podrem veure l'habitació tancada. L'habitació tancada jo l'enquadradia en una obra de suspens o fins i tot de terror. Bé, és difícil amb el teatre fer terror. Sí, vull dir, amb les pel·lícules sempre hi ha pots fer més afectes, sorolls, pots jugar amb tot això, que amb el teatre en directe costa més de quedar aquesta sensació, no? Jo vaig treballar en una obra que la vam fer a la Villarreal fa molts anys, que realment era terrorificar. Jo que estava dins de l'obra em feia por veure-la des de fora. T'ho juro. I la veritat és que ho vam aconseguir, eh? La gent sortia la gent sortia amb el cor a la mà. Sí, perquè fins a l'últim final, fins a l'últim final, fins que ja s'havia acabat la obra, fins que ja s'havia acabat la obra, fins que ja s'havia acabat la obra, ja la gent ja s'estava posant els sabrix i hi havia un xim! I es veia una cosa i la gent ja sortia del teatre amb una por increïble. Però és veritat, com tu dius que és molt difícil fer terror al teatre, també és veritat. De totes maneres ja he dit suspens, terror... En fi, és una obra que està treta, són 3 contes, 3 històries. Està en treta d'autors boníssims a tots anglesos, que és el Jacob, el Barri Prou i el Fran Volkan. I llavors el Xavier Pàmias ha fet un recull d'aquests contes i el posat d'un d'un escenari. I la veritat és que jo crec que està molt bé. Parla, el tema central per dir-ho, és una mica... està jugant molt en aquests contes i juga molt amb el sobrenatural. I això sempre que parles d'això la gent ja... Ja comença a fet. Exacte, exacte. Llavors, bueno, l'acompanyarà l'acompanyarà a Salamandra, la direcció és de l'Ore d'Ara Volpe i jo crec que podràs estar bé. El Versus és un teatre tan bé petit, normalment es fa a tres bandes, a l'espectacle, o a dos. Normalment és a dos bandes, a vegades és a tres, però a dos bandes és normal. I és petit, o sigui que et pot sentir còmoda, i incòmoda també, perquè està molt a prova el que està passant a l'escenari. O sigui que la habitació tancada, el Versus Glòries està fins el 5 de desembre. L'estan fent ja amb molt d'èxit i amb molt bones crítiques. O sigui que val la pena d'anar-hi. Què més tenim? I després volia acabar amb una cosa que m'ha fet molta gràcia, que ho estava pensant ja de fa temps i al final dic vaig a veure si ho busco. N'hi ha molta gent que li agrada anar a sopar a la vegada que veu una exacta. I llavors m'he estat mirant a veure si hi havia alguna cosa interessant per aquí. I n'hi ha uns quants. A veure si ho trobo. Perquè ara no trobo on m'he apuntat les coses. Potser un segon. No, aquí, aquí. Ja ho tinc. Mira, n'hi ha uns quants restaurants que fan monòlegs, que fan música, que fan tal. Els standard comedy, en un moment, a una vegada. Que bon nit, els standard comedy. Que xulo. Que bon ingles que tens. Doncs això. El Teatre Neu, que és un teatre que està gràcia, que fa la tira de Tens, que es va inaugurar. Doncs fan una escena de sopar. I durant el sopar només us fan els divendres i els dissabtes. Llavors la companyia que fa aquest show mentre la gent sopa és Planeta Impro. I és una de les pioneres del Teatre Improvissat. Sí. I llavors suposo que serà xulo de veure. Ofereixen una entrada combinada de sopar i shows. I llavors és com una mena, segons m'han dit, és com una mena de tapeo. És primer plat. És més informal. Plats internacionals. Nachos con guacamole. M'han comentat que posen. Pinchos de formatge. Escalivada. Vull dir que són coses de pica a pica. No és un sopar. Però estaràs allà menjant i mirant el Improvissat. Està molt bé. Això al Teatre Neu. I després n'hi ha una altra. Ja n'hi he buscat més. I n'hi ha una altra, que és el Còmico Còmico. Que està al carrer Balmés. El carrer Balmés 103. Penso que està més o menys per al Balmés València. Una cosa així. I és una mica una sala de referència. Un altre de les primeres. Que va posar això en marxa. Llavors. El començarà al sopar. Amb una rica hiverietat. També de Tàpeo. Les dues que estem parlant és de lo mateix. Però només començar el sopar. Ja hi ha música. Ja hi ha monòlegs. Teatre. Al final, el kit de la qüestió, al final. al final sortirà un mac, que farà les delícies de tota la gent que vagi a sopar. O sigui que de moment tenim dos restaurants, ja anirem buscant més, que podeu anar a sopar en la vostra parella o amb vostres amics, i que mentre esteu sopant podeu veure un show, sigui del que sigui, en aquest cas ja dic el Teatre Neu, i el còmico mò, còmico que està al carrer Valmés, el Teatre Neu, perquè no ha anat mai, està gràcia, al carrer Terol. I fa molt de temps que el Teatre funciona, i que més a més abans d'entrar al Teatre hi ha un restaurant, que no és que sigui Neu, ni molt més, però que val la pena apropar-se, i no sé, uns quants amics que diuen, anem a passar una estona i anem a sopar, en comptes d'anar-se a sopar una altra, i els van aquí i ja tenen el show muntat. Doncs ja està, penso que no he acabat, no, no he acabat, mira, no, no. Ens quedem 8 minuts. Doncs anem ràpid, mira, si el diumenge fa bo, i teniu ganes d'estar una estona al solet de Caralmar, jo dic, espera, espera, ho dic perquè això és el que jo faria, podeu anar al Teatre Zorrilla de Badalona, i llavors veureu un espectacle que es diu Divina Cleopatra, és un espectacle que la protagonista és la Maria Vallo, que és una gran, gran, grandíssima cantant d'Òpera, i jo diria que poques vegades la música, el cant, la veu i tot això doncs està absolutament meravellós. I a més a més això, la direcció és del Mar Rocik, ell també ha fet la dramaturgia, o sigui, el guió, que porta la Maria Vallo, perquè no són tot cantar, cantar, cantar, és també teatre. La direcció musical és del Dani Espassa, també molt conegut, jo fa anys que no el veig, però és un magnífic músic, i la direcció exèl·lica és del Joan Segura. Llavors només podeu anar aquest diumenge, això he dit si el diumenge teniu ganes de veure el mar i prenen el sort, doncs és el dia perfecte. És el dia perfecte perquè comença a les set de la tarda, el recitar aquest, i llavors estàs una estoneta ja, dinar, no prenen cafè, i després te'n vas al teatre, i acabes tot el dia al costat del mar i després escoltant aquesta meravellosa veu que té la Maria Vallo. Me'n vaig, però abans em volia comentar, que aquest diumenge es donen es premis butaca. Ah, mira, important, eh? Sí senyor, és la Bicintena, no, 27? Sí, 27. Ah, 27. Bicintena edició, jo he anat a totes les edicions menys aquests dos anys que no l'han fet. Vale, els del 2020, els del 2019. Llavors, a mi els premis butaca m'encanten, m'entusiasmen, però aquest any ho fan al Mataró. Sempre s'ha fet aquí a Barcelona, a qualsevol teatre, al nacional, però aquest any ho fan al Mataró, i llavors no sé si aniré o no aniré. Però que hi ha algun autobús, podem ahir que porti cap allà? Ja, però... Llavors, el que volia comentar dels premis aquest, a part de que l'honorífic, el Premio Honorífic de Analizaran, se li dona l'Aim maculomè, que és una grandíssima, grandíssima actriu, que estic molt contenta que li donin aquest guardó. M'encanta, l'Aim maculomè és boníssima. També se'ls donen, curiosament, a Focus. Ah, mira! Concretament al director de Focus, Daniel Martínez de Obregón. A Daniel Martínez i d'Obregón, jo he treballat a Focus, tot el que va fer com va començar, va fundar l'empresa al 1988. I la veritat és que va treballar moltíssim, moltíssim, moltíssim, porta ja 35 anys, i van començar a poc a poc jugant Focus, i jugant coses de taules de so i tal. Sí, sí, jo me'n recordo d'aquella època. I mira, ara ja tenen la Villarroel, el Romea, el Goya, o sigui, han anat poc a poc, tenim una força increïble. És un dels més grans productors teatrats que hi ha a Espanya, no a Catalunya, a Espanya. Doncs també crec que m'encanta la idea de que li donin un premi. Clar, el Daniel Martínez i Obregón. La setmana que ve parlarem dels premis, butaca, i a veure si podem tenir algú d'els que hagi guanyat un premi. Home, això seria ja top. A veure si podem. Vinga, adéu, bona setmana. Bona setmana. I una torre cardadeu va durar una temporada que em seguia tot arreu. I quan jo vaig dir al ricatxo que no es fes pas il·lusions, va respondre a Fornaretta, de Quim Panfarru segons. Jo només sóc pel fadri, que tot ara em diu així. Amb el fec del teu mirar, a Fornaretta, a Fornaretta. Jo hi voldria caure el pa, perquè fos més tendre i sà. Com que sóc un xicoqueta i m'agrada presumir, jo faig córrer a la polver a cada cop que haig de sortir. Mon promès, ets clar, molt beuro, amb un clon et confondran, i amb tant gasto de farina els llunguets se pujaran. Però m'estima de valent, i així em diu en tot moment. Amb el fec del teu mirar, a Fornaretta, a Fornaretta. Jo hi voldria caure el pa, perquè fos més tendre i sà. Cançat d'haver d'anar a comprar a Barcelona? Busques alguna cosa en concret? Deixe de buscar. La teva resposta està molt més a prop del que et penses. Està, de fet, a la porta de casa. San just market sense anar més lluny. i els comerços de sempre, ara, online. Productes de qualitat i del comerç local a un clic de distància. Alimentació, moda, salut, tot el que et puguis imaginar. No perdis més el temps i aconsegueix productes locals a bon preu, afavorint el comerç de proximitat. Comper a Sant Just, serà més lluny. Sant Just Market. Més informació a la plataforma SantJustMarket.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esber. Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant que hi ha dins d'un barret. Però hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta-te al voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques a VbaixaXL.cat. Perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de fotors. Bona tarda, us informa Kilian Sabrià. La xarxa de tràfic de marijuana amb agents de la policia local de Llinàs, presumptament implicats, feia set anys que ho parava. No ho sé. Hi ha uns detalls de la investigació que els Mossos acaben de fer públics. L'operatiu s'ha tancat. Ens ho explicaran amb 15 detinguts, 4 dels quals agents de la policia local. Bona tarda, els Mossos han investigat el cas durant 20 mesos. I apuntant que encara continua a obert i que hi podria haver més implicats. que s'ha de comissar en aquest operatiu policial? Durant 7 anys ho sabem, perquè ho hem escoltat. Ells mateixos ho han parlat de què fa més de 7 anys que estan dedicats a aquest negoci. La relació amb els establiments són establiments dels que són titulars als investigats. De fet, amb un dels establiments és on es va tovar la gran majoria de droga que es va comissar amb cap d'ells. I, a més a més, el sud. Alguns d'ells eren utilitzats per blanquejar diners. Durant aquest operatiu policial, el 26 d'octubre, es van trobar 7.000 plantes de marihuana i també 114 quilos de cap d'ells. Es van confiscar 118.000 euros i diversos veïcles i armes. Recordem que en aquesta xarxa, presumptament, hi ha implicats quatre policies locals de diners i que els Mossos consideren que un d'aquests policies, un caporal, seria el cap d'aquesta xarxa. Marta Vallès, Catalunya Radio, Barcelona. Bona tarda. Bona tarda. Notícies breus. Gerard López. Les delegacions de la Simera del clima de Glasgow intenten arribar a un consens final després que s'han rebaixat alguns dels compromisos que es demanen als països com, per exemple, els terminis per l'eliminació del carbó i els combustibles fòssils. Enviat especial a Glasgow. Quina bona tarda. Hola, bona tarda. El president de la COP26, el britànic Alok Sharma, ha explicat que encara hi ha elements de discussió overts. El text que s'ha ofert encara no és prou clar. Hi ha algunes qüestions clau, encara pendents, que demanen la nostra tensió urgent i col·lectiva. Un d'aquests elements és l'eliminació del carbó i el finançament públic per als combustibles fòssils. Cal tenir present que en els segones borranyes parla només de l'eliminació dels subsidis que siguin eficients. Sentim la ministra espanyola Teresa Rivera. Los subsidios a los combustibles fòssils nunca son eficientes. No tiene sentido que se introduzca ese adjetivo. Esta conferencia, si quiere ser creíble y estar a la altura de lo que todos necesitamos, debe reforzar los mensajes políticos clave. Els països pobres estan furiosos també perquè els rics encara no han complert la promesa que havia d'estar a punt l'any passat de destinar anualment 100.000 milions de dòlars per ajudar-los a retallar a missions i adaptar-se a l'impacte de la crisi climàtica. És l'anomenat finançament per l'adaptació. Per tant, tot obert encara aquí a Glasgow, en una simera que sembla que haurà de demanar, entinx, una pròrroa. Quina molt llibertat es Catalunya ràdio Glasgow. Pablo Casado justifica la publicització del Tribunal Constitucional per defensar Haraldó i Espegel, que eren els candidats del PP, que ahir van aixecar una gran p walkedera al Congrés. Anxa's la fuente, Madrid! Pablo Casado. Davançat la Idoaneitat de Enrique Arnaldo i Concepción Espegel com ha magistrat al Tribunal Constitucional, ho ha fet l'endemà que el Congrés dels Diputats avalés la llista de candidats pactats per al PSOE I papers i és que el líder del PP ha volgut diferenciar la forma de l'acció dels membres del Tribunal Suprem, que, com a poder judicial, s'ha de despolititzar de la del Tribunal Constitucional o el de Comtes, que, com a òrgans constitucionals, definits per la carta magna, estan amb mans del que decideixin els diputats i senadors i, per tant, polititzats. El foco d'Europa, el foco de les associacions judiciales i el foco, tanto del Pedro Sánchez en campanya i del meu propi programa electoral, està en la despolititzación del órgano de gobierno de los jueces, que son los que dictan justicia, no los que interpretan la Constitución, que, por tanto, tienen que ser elegidos por los que servimos a los españoles y en las Cortes Generales. Dit això, a Casado considera que tant Arnaldo com Espegel són persones independents i de reconegut prestigi i professional, i ha rebutjat de ple a les crítiques d'alguns partits que ha qualificat de minoritaris, els quals ha acusat de voler confondre l'opinió pública. Esports, son el iart. El Conagüero podrien jugar més de futbol per una patologia greu al cor. Segons ha pogut saber Catalunya a ràdio, els metges ja han traslladat la informació al jugador argentí del Barça, caldrà veure ara com evoluciona els pròxims mesos, prores d'ara hi ha cert pessimisme. Una altra de les notícies del dia, que es va fer a l'esquadra de la sèrie de la Xavi, de la Xavi Hernández, dona el visti Plau el retorn de Dani Alves Alvarza. El tècnic demana que se'l fitxi de Carles Jener. Alves té 38 anys i es troba sense equip des del setembre. Alvarza, per a dos mesos, per a Mariona Caldante i la Nigeriana, té un trencament de lligament creuat posterior del Genoll Dret i s'assuma a les baixes de Bruna Vilamala i Gragem Hansen. Avui hi ha jornada de seleccions de clasificació per al Mundial, els partits més destacats són Uruguai Argentina, Itàlia, Suïssa, Anglaterra, Albània i Andorra, Polònia. I en motor, Jack Miller, ha estat el més ràpid dels entrenaments lliures d'avui, la gran previ de la comunitat valenciana de MotoGP. La cursa diu menja a les dues. Fins aquí, les notícies. Va, és l'hora de fer un brenar com cal. Em vol pernir el cuit i el gall d'indi de la selva. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa-lo a l'OPEC. Dissepta comença la 44ena cursa de Cards de Cuxinets, que en guany finalment comptarà amb 109 Cards inscrits. Hem parlat amb la Iona Palau, membre de l'organització, que ha explicat que han viscut l'edició d'en guany com una muntanya russa. Recordava així com han passat per la possibilitat de no poder-se realitzar l'absència de públic i l'absència de barra. Finalment, però, la cursa es viurà amb normalitat, amb l'única excepció, que obligarà a portar mascareta a totes les persones del públic i els corredors i corredores quan estiguin a la zona de boxa, que no es podran mantenir les distàncies de seguretat. Així, el cao també pot posar barra de bar, com els anjos anteriors, una barra que a la part de baix es trascituada can Freixes. Per tal de descongestionar el circuit i de la part de dalt, es situarà a la pista de bàsquet de l'escola Canigó. Tot i així, el funcionament de la cursa es manté amb els mateixos horaris i categories. Comencem dissabte, 12 quarts de 10 amb les verificacions. A 2 quarts d'1 hi haurà el primer cronometratge, i a les dues la pausa per anar a dinar. A la tarda es continuarà el segon cronoles 4 i el tercer i últim, a 3 quarts de 5. Recordem que l'ordre d'aquests cronometratges serà el que marcarà l'ordre de sortida de la cursa de diumenge, que començarà a les 9 del matí a boxes. Dins els actes del novembre literari, demà arriba al casal de Joves la presentació del llibre El Bosque Màgico. A partir de les 6 de la tarda es convida a infants i famílies, a gaudir d'aquests contes populars russos adaptats per Oxana Costa-López i Karen Díaz-Dufano. Un llibre amb una traducció molt curosa que busca facilitar la comprensió d'aquests contes i que dona molta importància a les il·lustracions, basades en imatges col·lectives d'antics contes de fades russos. El llibre conté dos contes, la princesa Granota i el príncep Ivan i el llop Gris. A llarg de la tarda es podrà gaudir d'actuacions a les autores del llibre, músics, espectacles de titelles i pallassos. A l'hora es convidarà a una degustació de vi i cava. Tot i que no és necessari, es recomana a fer inscripció a través de l'enllaç que trobareu a la notícia de la pàgina web de Radio Desvern, per tal de que les organitzadores puguin tenir en compte el nombre aproximat d'assistents. El propè dissabte 20 de novembre, la secció jove de la Serra realitzarà la seva primera matinal. Faran així l'ascensió al cim del pic de la Costa Cavirulera i el Vulturó, situats al parc natural del Cadim Uxaró. Es tracta d'una sortida amb una distància total de 19 quilòmetres i mig i 1.300 metres de desnivell positiu amb una durada aproximada de 7 hores. L'únic requisit per poder assistir és tenir entre 18 i 35 anys i omplir el formular i d'inscripció, que trobareu a les seves xarxes socials i també a la pàgina web de Radio Desvern. En cas de no estar federat, caldrà pagar la llicència temporal per poder participar a l'activitat que té un preu de 4 euros i mig. I això és tot. Tornem amb més informació del que volia tio l'Ari de les 6 de la tarda fins ara mateix. Comencem aquesta segona hora de la rambla amb la cançó de Joan deusà. No me'n vaig sense vosaltres del seu últim disc. Ho tenim tot. Estranat recentment. D'aquí uns instants farem la tertúlia amb el Ferran, l'Andrea, el Joan i la resta de convidats que vagin passant. No m'enterreu encara, per favor. No em tireu terra al cap, encara no. Ja poden dimir-se aquests doctors. Ja poden parlar-me del dolor. Ja poden parlar-me del dolor. Ja poden parlar-me del dolor. Que jo vull veure'us les cares. Que jo vull sentir que parles i tant a prou. La mort que mai descansa. Doncs saps què us dic? Encara no me'n vaig d'aquí. Encara no me'n vaig d'aquí. No me'n vaig sense vosaltres. No me'n vaig sense vosaltres. No me'n vaig sense vosaltres. No me'n vaig sense vosaltres. No me'n vaig sense vosaltres. No me'n vaig sense vosaltres. No me'n vaig sense vosaltres. No me'n vaig sense vosaltres. No me'n vaig sense vosaltres. No me'n vaig sense vosaltres. No me'n vaig sense vosaltres. No me'n vaig sense vosaltres. No me'n vaig sense vosaltres. No me'n vaig sense vosaltres. No me'n vaig sense vosaltres. No me'n vaig sense vosaltres. No me'n vaig sense vosaltres. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
