Ara escoltes ràdio d'esper, si t'unitses ràdio d'esper, la randa serà just. Durant el 8.1. Ràdio d'esper, Durant el 8.1. Durant el 8.1. Ràdio d'esper, Durant el 9.5. Durant el 10.5. Durant el 9.5. Durant el 9.5. 8.0 FM a la Mísora Municipal de Sant Just. Sóc la Núria García i esteu a mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui a primera hora què tenim? Doncs ve d'aquí i fins a les 6 parlarem de les afamèrides del dia d'avui i també dels dies internacionals. A més a més farem passar l'Andrea Asmarat per fer la secció de novetats musicals. Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, després d'escoltar el bullet i de notícies de Catalunya Ràdio de Sant Just, farem passar a l'Estric Goldstein del celler de Can Mata i també l'Albert Macià, president de la Teneu de Sant Just, perquè ens facin els dos la seva secció especial. Bé, tot això serà de seguida. Ara us eixo amb un tema musical i comencem. No marxeu! Soc la llavor que desperta el teu amor. Soc la llavor que està a prop teu. Soc la llavor del canvi i la transformació. Soc la llavor que em velleix i la que t'ajuda a viure. Soc la llavor. Soc la teva planta. Soc la teva flora. Fem créixer Albert. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. Soc la teva planta. Soc la teva planta. Soc la teva planta. Soc la teva planta. I don't know this love And what I didn't mean to do it But there's no escaping your love, huh? These lines of lightning Mean we're never alone, never alone No, no, come on, come on Move a little closer Come on, come on I wanna hear you whisper Come on, come on Settle down inside my love Come on, come on Jump a little higher Come on, come on If you feel a little light Come on, come on Now I want a part of time in love Accident on the end of love Accident on the end of love Accident on the end of love Accident on the end of love Accident on the end of love Accident on the end of love Accident on the end of love Accident on the end of love Accident on the end of love Accident on the end of love Accident on the end of love I'm in love, I'm in love. Accident, I think. Come on, come on, come in a little tighter. Come on, come on, in the world's a little brighter. Come on, come on, just get yourself inside your love. I'm in love, I'm in love. Ara ens toca fer els dies internacionals i també les afamèrides del dia, d'avui, d'avui de novembre. Començarem per això amb els dies internacionals perquè enteniem uns quants avui és el dia mundial de la filosofia, també és el dia internacional de l'art islàmic, el dia mundial del pacient anticoagulat, també el dia mundial del càncer de pàncreas, el dia de l'empresa social, també el dia europeu de l'ús prudent dels antibiótics i el dia europeu per la protecció dels nens i nenes en l'explotació sexual. Donem alguna pinzellada de cadascun d'ells, comencem per el de la filosofia, es celebra des de l'any 2002 i qui ho va proclamar va ser la Unesco. Hem dit que des del 2002 tot i que no va ser fins al 2005, en què es va declarar la seva commemoració oficialment cada tercer dijous del mes de novembre. No és que sigui el 18 concretament sinó el tercer dijous. La filosofia prové de la paraula grega filosofia, que significa l'amor al saber, l'amor a la sabidoria. I és un dels camps més importants del pensament humà. Selebra la importància del pensament filosòfic i anima les persones de tot el món a compartir la seva herència filosòfica entre sí. Teniu a dins d'aquest iglu, aquesta cançó la faig per tu. Sabem que tot és més fàcil. Vinga, doncs seguim amb més dies. Hem dit que també era el dia internacional de l'art islàmic. Selebra cada 18 de novembre i qui ho va proclamar va ser la Unesco durant la quarantena reunió que va tenir lloc l'any 2019. I ho va fer amb la finalitat de promoure el llagat cultural, arquitectònic, artístic i gastronòmic de la civilització islàmica, contribuint a l'apropament cultural i per promoure la tolerància entre els pobles. L'art islàmic és l'estil artístic que correspon a la cultura generada per la religió islàmica, caracteritzada per elements com, per exemple, el que s'anomena caligrafia cúfica a través de versicles del curat, també el que s'anomena la lasseria, amb línies entrelleçades formant estrelles o polígons, i també el que s'anomena l'autorike, que s'inclouen dibuixos vegetals. L'art islàmic, sobretot, es va desenvolupar des del segle VII al segle XVIII en tres periodes. Vinga, seguim amb més dies. Hem dit que també era el dia mundial del càncer del Páncreas. Selebra des del 2014 i qui ho va proclamar va ser la coalició mundial del càncer de Páncreas. Igual que el primer dia internacional que hem dit el dia mundial de la filosofia no és que selebri el 18, sinó que selebra el tercer dijous de cada mes de novembre. I, bàsicament, l'objectiu és conscienciar la població sobre aquesta malaltia. El càncer de Páncreas és considerat el tipus de càncer més agressiu del món amb una baixa taxa de supervivència. Diàriament els detecten un promit de 1.250 casos diagnosticats amb aquest càncer en tot el món amb un elevat índex de mortalitat i una taxa del 9% només de supervivència als 5 anys de detecció de la malaltia. Seguim també amb altres dies d'europeu de l'ús prudent dels antibiótics qui ho proclama el centre europeu per la prevenció i el control de malalties. Es celebra aquest sí el 18 de novembre de cada any i es focalitzen l'ús prudent d'aquest tipus de medicines dels antibiótics. També parlem avui del dia europeu de la protecció dels infants en l'explotació sexual. Ho va proclamar el Consell d'Europa i es celebra des de l'any 2015. El Consell d'Europa va aprofitar la campanya 1 de cada 5 i també ho va firmar el conveni de l'Enferote. Aquesta femèrida busca exposar públicament els diferents tipus de violències i abusos als que es veuen són mesos. Molts nens i nenes a Europa ja siguin a l'escola, a casa o dins del cercle de confiança per part d'un complet estrany, potser. La idea, doncs, és despertar les alarmes a la població més adulta perquè el detectar alguna mena de signes estrany es pugui abordar aquest problema, també que el puguin prevenir o que es faci alguna cosa al respecte, sobretot a nivell legal. I anem amb l'últim dia que volem comentar. Per exemple, hem dit que també era el dia de l'empresa social, data que ha celebrat, doncs això, el tercer dijous també de cada mes de novembre, i és un acte que forma part d'un altre esdeveniment més gran, que s'inclou dins de la setmana global de l'emprendedoria, que és una empresa social. Doncs bé, una empresa social és una organització que té, com a objectiu, resoldre alguns problemes socials, també medi ambientals i culturals, i que compatibilitza aquesta feina social també amb les tasques més empresariales, contribuint a aconseguir bons resultats. El dia de l'empresa social sorgeix, com a objectiu, d'oferir l'oportunitat d'aquestes empreses d'explicar les seves històries i d'ensenyar també què és el que les fa diferents davant de les empreses tradicionals, i, òbviament, també apropar-les al públic. Cogetes que van passar al dia com avui i avui de novembre, recordem, avui és el 322 dia de l'any, segons el calendari Gregorians, ens en queden 43 per a cap a l'any. Del dia com avui a Barcelona es va consegrar la Catedral de la Ciutat, Catedral de Barcelona, l'any 1058. També, del dia com avui, el 1863, a Barcelona es va inaugurar el Teatre Romea, que rebeu aquest nou menú menatge popular actor Julián Romea. I, hem de dir, que l'any 2005, un 18 de novembre, la viquipèria en català va arribar els 20.000 articles amb l'article que diu així, diputat. Explica, doncs, l'article de la viquipèria que fa 20.000, explica que un diputat és l'integrant d'un Parlament i que els sistemes polítics de base en gross acciones els anomenen representants del Parlament. A la resta del món, que va passar, doncs bé, a l'any 1738, a Viena es va signar el tractat de Viena entre França i el Sacra Imperi romano-germànic, que va posar, en la final, a la guerra de successió polonesa. Anem als naixements personatges famosos que van néixer el dia com avui, doncs, per exemple, tenim el compositor i escriptor català Madeu Vives, va néixer el Baix Llobrecat a Collbató, el 1871. També l'escriptor català Duart Márquez, va néixer el 1960 a Barcelona. I atenció, un estrany justenca, periodista catalana, coneguda, sobretot, per la seva activitat radifònica, concretament a radio televisió espanyola. Estàs quedat Pepa Fernández, ella és estrany justenca, però va néixer a Cervera l'any 1965. Persones que ens van deixar tal dia com avui, per exemple, és el cas de Miquel Portei Moix, crític historiador del cinema català, va morir el 2004 al Tafulla, i també, a nivell més internacional, va morir Marcel Proust, escriptor francès, va morir a França el 1922, i també va morir tal dia com avui, Jatinto Bosch-Vilar, ara vista historiador Figuerenc, va morir a Granada a Andalusia el 1985. Per seguir actualitat del BASI L'Obregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del BASI L'Obregat, el teu ordenador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com. Estudi el FAP d'Oxeliar d'Infarmaria. Puc aportar molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una FAP dual, estudi-ho i treballo a l'hora. Informa't a les pre inscripcions i descobreix el teu futur afp.amd.com. FAPRO aviat podràs volar. Amb el suport a la condició Barcelona Formació Profesional i l'AMB. Tenim l'Andrea preparada a l'estudi amb aquesta cançó de fons de la Taylor Swift. Que l'has collit, ella. Andrea, bona tarda. Per què has escollit aquesta cançó? Home, perquè és un dels temes que toquarem avui la Taylor Swift. Mare meva. Molt bé, doncs escoltem tot teu. Comencem amb Taylor Swift, perquè el passat divendres va publicar la segona regrabació de totes les que té per publicar, que li queden unes quantes, i és el disc RET vermell, en català. I ha triat aquest disc per publicar-lo, perquè queda bé en temps de tardor aquest disc. Sí, és així com molt de teñal. Totes les fotos i tota la para audiovisual és molt de tardor. Sí, el videopip enganxa. Sí, i tot i que és una regrabació, la Taylor Swift ha tirat la casa per el THO amb aquesta regrabació, ha fet promoció i publicitat, però molta, molta. I tot això ha portat a caçar amb 24 hores, va ser el disc més reproduït amb 24 hores de Spotify per un artista femenina. 90 milions de reproduccions. 90 milions. Uau! Això és molt en una hora. Tot i que el disc són 30 cançons, per tant, si dividim 90 i 30, queda 3 milions cada cançó. No és 3 de l'altre món. No és 3 de l'altre món. I sí que és cert que aquesta regrabació eren les 14 cançons originals del disc, més 16 versions, entre les que trobàvem cançons inèdites, 8 cançons inèdites, una versió acústic de la cançó All Too Well, que és la que escoltem, i una versió de 10 minuts d'aquesta cançó All Too Well, que realment és la que estem escoltant, la versió de 10 minuts. La versió enllargueta, eh? Tot i que és llarga, porta des de la setmana que va sortir d'Ivendra, sent número 1 a Spotify a nivell mundial. Però la de Spotify també dura, això? Sí. 10 minuts. La cançó número 1 al món és una cançó de 10 minuts, ara, actualment. Vale. I tot això, no només de la promoció i la publicitat que li ha donat, ho ha acompanyat d'un curmatratge, aquest que estàs veient-ho a l'ordinador, que està dirigit per ella mateixa per Taylor Swift, i, a més a més, en una de les cançons inèdites, I Bet You Think About Me, l'ha acompanyat d'un videoclip dirigit per Blake Lively, que així el no em direu qui és. És un actriu, no? És actriu, i jo crec que la gent la pot reconèixer més ràpid pel seu paper a Gossip Girl, era la Serena Van Der Woodsen, de les dos protagonistes, la Rosa. Mmm, sí, sí. Molt bé. I tot això, ja com la Itana, ho ha acompanyat d'un menú a l'Estàrbex. Sí? Sí. Ho lín, ho lín. Anda, que no. S'ha de dir que està justificat tot aquest hype que ha creat en el disc, perquè és un dels disc que té les cançons més conegudes de la Taylor Swift a llarg de la seva carrera. O sigui, si havia de dedicar la pasta. Sí, sí. S'ha gastat molts diners, però el benefici està assegurat. Clar. Valia la pena. Sí, valia la pena. I una de les regrabacions a part de la que estem escoltant que t'he portat és una d'aquestes cançons que coneix... Tot crístic. ...a la meva iaia, que és... We're never ever getting back together. És que s'han fet tantes versions i tant, que a veure com s'ha anat aquesta cançó. A veure si ens agrada, Andrea, a veure. No l'he sentit mai. A veure. Doncs mira, potser fins i tot li surt bé, eh, anant a aquesta noia amb aquesta cançó. Fins i tot a veure. M'agrada per què posen, o sigui, la gent que busqui la cançó del videoclip a YouTube, posa Taylor Swift, We're never ever... Tres punts suspensius. Tothom se la sàpia. I entre parentes i Taylor's version, que dius. Uen matisat i tot. No, clar, perquè en aquestes regrabacions la Taylor ho acompanya tot de la coletilla, aquesta Taylor's version, que vol dir que ella és la dueña d'aquesta cançó, que és per això que ho està gravant tot. I és per això que la versió és idèntica a la original. No t'has d'esperar que el canvi. No, no. Molt bé. Doncs dosi de Taylor's Swift fins al 2028. Sí, perquè ha d'anar traient, eh. Li queden viscos per treure. I passem a la següent novetat, més de la prop, no cal que anem a Estats Units, perquè el Pablo Alvorant ha sorprès amb una nova cançó. Fa dos dies havia tret la col·laboració amb l'Alvaló de l'Una i la Itana, i se suposava que tota la promoció i tots els seus esforços ara mateix estaven en aquesta cançó, però fa una setmana i poc més van anunciar les xeses socials que treia cançó. Mira, fixa't-ho. I ja està. I no s'ha deixat els diners, que Taylor's Swift. No, segur que no. No, perquè promoció d'un dia per l'altre. I aquesta cançó que presenta Pablo Alvorant es titula Soi Capaz, i ell ho ha definit com el que som capaços de fer per desamor. I ell va fer la llista de coses que és capaç de fer per desamor a tota la cançó. I sí que és cert que és una cançó que s'allunya bastant d'aquesta última col·laboració que ha fet, i que recorda més els seus primers singles, solamente tú, Quien, así com Més Valades, Íntimas... I a mi, de les noves cançons a la que m'ha recordat és Ablemos de Amor, que és la que té nominada els Gramis Llatins, que són de Quinada. Doncs escoltem-la una mica, no? A mi m'ha agradat. A veure. Soy capaç de provocar un apagó, desde Madrid hasta New York, con tal de no volverte a ver con otro. Soy capaç de revolverte tu dolor, pero la vida me enseñó que la herida cura mejor te lejos. Así que no preguntes cuándo vuelvo. Si te esperas mi relevo, vete y dile si te atreves que yo no soy ninguno de ellos. No hace falta que te mientas, ya he mojado la tormenta. M'agrada, m'agrada. Sí, és menys comercial que el que està fent fins ara. Molt bé, doncs, puntes per en Pablo Alboran. I seguim, em seguirem? No faré cap comentari, Andrea. Seguirem és el meu tema que ens presenta Manoguix, que ha dit que el seu proper álbum sortirà al març de 2022, i just quan sortir l'àlbum començarà una gira per tot el territori català, que el tindrà ocupat durant el 2022. Tot i així, aquest últim any ha estat bastant ocupat, perquè a part de preparar tot aquest nou álbum que ha començat a publicar aquest primer single, s'ha encarregat de la direcció musical de cantant de Bajo la lluvia, el nou musical que fa veure el teatre Tivoli, que jo crec que un disc i un musical a la vegada ho veig molt de feina. Moltíssima. Jo crec que els temes del disc ja els tingués bastant avançats. No ho sé. Home, però hi ha tota la feina d'audiovisual i de promoció... Bueno, jo no sé com ho fa, no sé com arriba tot. Jo crec que amb Manoguix és un crac que aquest home amb la música... Seu que ha de haver moltíssims més manusguis, homes cracs amb la música, però... Jo el conec, eh, Manoguix? Caram, Andreia, i ens ho tenies amagat. A veure, va, quant ha pagat perquè el posis aquí a la rambla, va. Manoguix el va conèixer al 2017, a segon de batxillerat, perquè el va intervistar pel meu treball de recerca, que no... no vas mantar-hi ara, no entra al cas. No entra al cas? Potser més endavant... Ja sabem que té algun vincle amb la música, perquè Manoguix no parlaràs d'espeleologia. I la casualitat era que el Manoguix va anar al meu col, eh. Aleshores, quan feia el treball sobre música, he dit que necessita entrevistar algú, no sé què, i el meu tutor va dir, ostres, el Manoguix. I em va fer anar a parlar amb el director de l'escòleg, perquè em posés el cantant. Et faig de contacte, escolta'm. Fixa't, fixa't, ja, trepitjant el terreny. I tot allò va coincidir amb el reencuentre de T1, va anar al seu estudi i va veure que tenia allà el disco platí, no? Ai, no? Quina experiència. I on té el... l'estudi o...? Està a les Corts, per sota el Corte Inglés. Ah, vale. No està en un lloc així, com m'ha pertat ni res. L'únic que sí que l'edifici és... Tu passes per davant i no penses, això és una estudia de música. Vale. Suposo que llavors hi ha més tipus oficines, compartides o alguna cosa així. Sí, era com... era molt xulo. Era com un pis petit. Hi ha hagut d'entrar i hi havia com els despatxos, una sala d'estam, cuina, billar, tele, playstation, tots els discos allà, pum, pum, pum, pum, pum, el disco platí, no, del David Vidal. Així, qualsevol componcant, som, Andrea. Jo també em faig compositora. L'estudi, l'estudi gran, que hi havia una bateria, un piano, de tot. Que guai. Si tota la taula... jo em vaig quedar... El poder t'ha de dedicar al car realment vols, i en unes condicions tan... Tan maques. Posem el tema, doncs, seguirem de Manoguix, i no sé si ho havies acabat d'explicar tot. Bueno, seguirem aquest disc, que és una mica un canvi en el que ens té acostumats Manoguix, perquè s'atrevita amb el pop i l'electrònica, que fins ara l'havíem vist, el piano, i ja. I ara, i nova. I nova una miqueta. Doncs, escoltem això de Manoguix. I seguirem de mirar enrere. Fa massa temps que ens aguantem. Que aquí no cantes desesperar. Ja hi anirem, allà al verd. Però queda camp per córrer. Per arribar molt més lluny. Tot bé, la cara. Si jo estic amb tu. I seguirem. Parem com hem fet sempre. No cairem. Som gran, però no estem fets de piedra. Caminarem, celebrarem la vida. No pararem, i trobarem sempre la sortida. Són quatre dies, i n'han passat tres. I ara el que ve de qua és que no cal tenir por de res. Molt bé, el tema. Molt l'animós, molt l'enganxós. Sí. Jo crec que bastant. Sí, també. Manoguix fins a 2028 també. I demanem a Manoguix, ens en tornem a anar cap a Estats Units. Ah, fixat. I et porto a aquesta vegada la novetat de Tate McRae. Que així... no dius, no. No, no, no. Però és una cantant que va irrompre durant la pandèmia. Amb la cançó, You Broke Me First, que si l'escoltes sabràs quina és, perquè té gairebé un bilió, no un milió, amb Vera Barcelona, de reproduccions a Spotify. Per tant, jo crec que alguna vegada l'has d'haver sentit. Un bilió quan zero són. Ara, 12? Sí, no? Caram, és que ja... Hi ha coses que ens superen. Per probabilitat, aquesta cançó l'ha d'haver escoltat. Bastanta gent. I aquesta vegada presenta el tema Fit Like Sheet, que a nivell d'estil i de cançó és bastant semblant, repeteix la fórmula de Like Sheet. Però la novetat és que és la primera vegada que balla a un videoclip. Això és important perquè Tate McRae es va fer famosa a un talent show de dansa. Una mica com Lola Indigo, però cantant una mica millor. Sí, sí. I el que es pot dir, a més a més, d'aquesta cançó, és que és el single del seu álbum debut, que encara no té data de sortida, però suposo que 2022 apareixerà. I que, a més a més, el 2022 farà gira per a Estats Units, però els que siguin fans també la tindran aquí, perquè es diu que serà la telonera d'Axán Mendes arreu del món. I això en Mendes ve a Barcelona. I tant, si us agrada, teniu la possibilitat d'anar-la a veure com a telonera, i, a més, també veureu això en Mendes. Caram, com un 2x1, no? Sí, un 2x1, pràcticament. Doncs escoltem aquesta cançó, a veure com fa. I usually I go out on nights, and I think of you the ones. But if they start playing that song, I can't help but to think about us. Really thought I'd be done with the hardest part, when I pulled myself out of your arms. Wish I knew there was only the start, and I'm falling apart. Cause last night, for the very first time, you didn't even try to call. Oh, I won't lie, I thought I might die. I couldn't even sleep at all, and maybe I'll get used to it. But right now I just feel like shit. So I kiss somebody else, just to see how it felt. But all that was going through my brain was your hands or my waist. You know how to do so well. Really thought I was done with the hardest part, when I pulled myself out of your arms. Wish I knew there was only the start, and I'm falling apart. Cause last night, for the very first time, you didn't even try to call. Oh, I won't lie, I thought I might die. I couldn't even sleep at all, and maybe I'll get used to it. But right now I just feel like shit. Oh, I won't lie, I thought I might die. M'agrada, m'agrada la cançó, i com balla, també. Jo no n'he vist tot el videoclip. No l'he vist. No puc opinar del bany. No, no, si la veritat és que està molt acompassada amb el noi Ballari que l'acompanya, també. Molt bé, i Andrea, t'haig de dir que un bilió no són 12 zeros. O sigui, totes zeros són 9, hem dit 1.000 bilions, o sigui, hem afegit aquí. O sigui, no, no. No, no, són 9 zeros. 9 zeros, 9 zeros, sí, sí. En fi, seguim. I seguim amb l'última novetat musical d'aquesta setmana, que és Bite Me d'Abril la Ving. Que la gent diu que torna a Abril la Ving, no, no torna. No torna? Sempre ha estat Abril la Ving. Lo que torna, lo que torna, és la cultura dels 2000. Ah, un fuet. Sí, però Abril la Ving mai ha canviat el seu estil de música, que dius, en el moment que tot aquell pop rock i pop pang dels 2000 va fer baixada, ella podria haver canviat d'estil. No ho ha fet mai. Ha estat sempre fidel. Fidel, fins al 2013, va estar treient discos d'aquest estil, i després va passar un periplo del descierto. Home, un periplo d'uns quants anys, no? Un quants anys, perquè el seu següent disc va ser l'any 2019, que era tot just una mica quan tornava aquest pop rock i tota aquesta moda, que a més a més, amb el confinament que va venir mesos més tard, es va veure... es va veure aupado, ara no sóc la paraula en català, pels tiktokers i sobretot per la generositat, que van molt de modernos, però no són tant perquè... Però, Andrea, inclou-te, no? Jo, generositat, no. Jo sóc que em consideres... Jo em considero d'aquella gent que està en el limbo, entre una cosa i l'altra. Però entre quina i quina? Entre Milena i l'Elisabeth. No, entre Boomer, sí. Home, no. Que una mica lluny. Hi ha, de fet, els estudis sociodemogràfics, ho diuen així, que hi ha del 96 al 2000, són anys que dius, per unes coses són generació zeta i per altres són millenials. Perquè jo he llegit de tot. O sigui, jo he llegit des que l'any 2002 la gent és de la generació... Zeta? Zeta, fins a gent just dels postjocs olímpics, que et veus a veure. Ens aclarim, perquè hi ha 10 anys de diferència. Entre el 2002 i el 90, home... Jo hi ha coses que veig a la generació zeta, que em sento identificada, i d'altres que no, que soc més milenial, però bueno... Això que desco... Cada desco que s'identifiqui amb el que vulgui. Això que deia els adolescents d'avui dies van de modernos, però l'únic, les seves modes es basen en recuperar modes dels 2000. Perquè tot torna i ha tornat a abrir la ving. Ha tornat, ha tornat. I ha tornat amb un single que es diu Bite Me, que podria ser una cançó dels seus primers disc, però no és una cançó del 2021, 20 anys més tard. Sí, sí, tal qual. I tot aquest moviment, diguéssim, de l'auge del pop-punk i el pop-rock i tot això, ve de la mà de Travis Barker, que és la parella actual d'Abril a Ving. Travis Barker, pels fans, és el ex-baterista de Blink Henry 82, que va ser també un dels grups de principis del 2000, amb Green Day, My Chemical Romance i tot això. I ha creat una discogràfica on està agafant, per exemple, l'Abril a Ving, la Willow Smith, Young Blood, gent d'aquest estil, i els està ajudant com a resurgir. Interessant. Si et sembla, escoltem... Posem. Posem a Abril a Ving a veure com sona el pop-rock d'aquesta noia. I you were right and I got played and you threw it all away and now it's over. Just face it, we didn't make it. You did a more than you could do, can you taste it? Are you? It should've been better, better to focus on the like, babe. Are you? Forever and ever, you could've wish I was your wifey. You shouldn't have done, shouldn't have cheated me right. I gave you one chance, you don't get it twice. I love you, and we'll be together never so baby, you can bite me and don't hold your breath cause you're still choking on your wifey. A veure, Eddie Noia, que va pels 40. Té 30 i llargs. Sí, molt llargs. La vam conèixer amb 15 anys, hem passat 20. No, sí, no més, més. Et crec en 37 o 38. Jo, per l'estàtica que porten, segueix semblant una noia, eh? Vull dir que em dius que té 20 i jo dic que sí. Bueno, és que hi ha bastantes teories conspiranoiques sobre habrir-la-ving. Ai, ja comencem. Com? Tipo què? Tipo que... Supren-me. Diuen que l'ha... És bon tira i no passa el temps, no? L'ha habrir-la-ving, la de veritat, està morta... I la discogràfica la va substituint... I per això sempre fa el mateix aspecte. Però quin dius? És bastant popular, aquesta teoria. A vegades me l'he arribat a creure perquè dic que... fa la mateixa pinta que quan tenia 15 anys. Ja, per això em dic... Bueno, ens quedarem amb el misteri d'habrir-la-ving i de la seva edat. Té gairebé 40, en aparent a 15. Bueno, escolta, misteris de la vida. Li deixem a l'Iker Jiménez, que a dos veig... Jo crec que l'estètica i la música que fas com que ajuda, que aparenti potser si estiguis cantant balades amb un tracte negre, semblaria més gran. Sí, sí, potser sí, potser sí. Doncs d'habrir-la-ving passem a les sèries, no, Andrea? Sí, a les sèries aquesta vegada no porto... No. Fil musical. No passa res. Parlo de diferents plataformes, si qui no estigui suscrit a un estarà suscrit a l'altre. Que dèiem tots servits. La primera és la novetat de Mac, de Netflix, que és la reina del Flow. Presenta la segona temporada. I està protagonitzada, entre d'altres, per... Carlos Torres, Andre Sannebal, Mariana Garzó i Carolina Ramírez. És una de les produccions latino-americanes de més èxit, a la plataforma. I a mi em sorprèn l'èxit perquè la trama és bastant complicada. No sé com la gent s'ha arribat a enganxar aquesta sèrie. Més complicat que la trama de Mirel Trencat? És que jo, Mirel Trencat, no... No? Va, ja està l'un dia, al llibre. La sèrie tracta d'una noia, que es diu Jamie Montoya, que amb 16 anys el que més li agradava era la música, les cançons, i hi tenia un diari on anava escrivint totes les cançons, que anaven dedicades a la seva parella, però un dia aquesta parella va assassinar el seu pare i va deixar aquest diari en l'escena del crimen per inculpar a la protagonista, la Jamie Montoya. I amb 16 anys la van condenar 17 anys a presó, se'ls va passar gairebé tots allà dins, i a l'actualitat, amb 34 anys, a través d'un pacte amb l'Estat, aconsegueix sortir de la presó, i el que vol és venjan-se i que el culpable de veritat, aquella, l'ex parella, acabi a la presó. I a part de tot això, quan surt, es dedica a la producció musical, i a través de la producció musical, segons el que diu la Wikipedia, s'acaba trobant amb aquesta ex parella, que ara és cantant... Bueno, si tu agafes una cosa, per una banda podria ser una sèrie de tru-crime, de policies, i per l'altra, una sèrie com Glee, o sigui, musical, i ho han enganxat tot i no ho han fet com... És una mica un empegament, no? Sí, però, home, segona temporada, si no té èxit, Netflix no renova, per tant, si no ha renovat algú vol dir. Seguim amb les sèries? Passem a una altra plataforma, en aquest cas és Movistar, és una plataforma d'Espanya, que ja m'ho has preguntat. Ah, sí, sí, és veritat, sí. És que només tenen producte espanyol a Movistar, sí, bueno, que són d'aquí. Sí, sí, bueno, petit espistre. I la sèrie que presenten és Vida Perfecta, que també presenten segona temporada, i en aquest cas última ja està confirmat que és l'última temporada. Ja no tiran més, no, mal carno? No, i és una sèrie que està dirigida per Letícia Dolera, i es basa, diguéssim, en la crisi dels 30, que li diuen que passen un grup d'amigues, crisi existencial, que si ara unes divorcien, que si una es queda embarassada, que sí, bueno, tot això. I a mi el que m'ha semblat és que, després que Netflix treies Valeria i tingués tant d'èxit, moltes plataformes s'estan sumant al carro d'aquestes sèries de grups de noies de 30 anys amb problemes... Existencials. Sí, sí que potser... Jo Valeria sí que vaig veure bastants capítols de la primera temporada, no sé si n'hi ha més, però... i sí que, bueno, estava molt bé. Però sí que la vida perfecta em recorda bastant, també, al programa. I crec que, al final, totes surten de la sèrie original, que va ser Sexo en Nova York, i van traient diferents paracions. Sí, intenten, sí. A veure, tenim la temporada del tràiler, de la temporada 2, amb Movistar, així. Venia a ser una devolució. Un motivo de la devolució. No es lo que me esperaba. ¡Muévete, imbécil! Fue por mi hermana que tienes un poxto de depresión pospar. ¿Qué no? No doy a ir a la psicóloga. ¿Qué te pasa? ¡Que me quedes en el tronxal! ¡Qué me pasa, joder! Todo el mundo tiene un proyecto de vida menos yo. ¿Qué es eso? ¿Ocasáis? No he tenido que decir ella. Venga por el amor, el amor. Y mi marido y yo estamos probando a abrir nuestra relación. ¿Un convenio? Un convenio sexual. Solo sexo. Siempre con con... Pauli, Pauli. Sí, hemos adelante, ¿no? Acabas de fingir. ¿Qué? Julia, por favor, ¿qué coño te pasa? Pues mira, pasa que tengo la menopausia. He venido a decirte que quiero cambiar de persona de apoyo. Joder. Yo lo que quiero es que dejes de luchar contra tu miedo. Porque lo único que consigues esta manera es que se haga más grande. ¿Tú no tienes miedo? ¿De qué? Te hacer lo mal. Yo tengo miedo de que no me dejes hacerlo. No sé cómo vamos a hacer esto. Pero vamos a hacer juntos. Pues eso. Vida perfecta. Sí que és cert que jo el trailer l'he vist i a diferència de Valeria crec que és una visió una mica més realista, adulta, no tan xicle rosa. Hi ha només per l'estètica, per... Amb la fotografia. Em dona la sensació que les dones de vida perfecta són més dones. No sé, les de Valeria són més entre 25, 40 i 30. Sí, més o menys. I aquestes són una mica més... Hi ha una càl·l·li que està a la menopausa, però és una mica més grandeta, sí. I ens falta una plataforma, no? Una plataforma que és HBO Max, que des de que ha arribat a Espanya treuen novetats cada setmana. En aquest cas hi ha dues novetats. La primera va una mica en línia amb la de Movistar, que es diu The Sex Lives of College Girls, la vida sexual de les universitàries. Jo crec que és una versió, diguéssim, grup d'amigues, problemes existencials, però a l'etapa universitària. L'únic que canvia és l'edat de les protagonistes. I, clar, que les trames en 20 anys no són les mateixes que en 30. No. No veuràs a una letícia dolera anar a una festa d'aquestes de fraternitat per ser americana, i tant. Tots los americanismos... Sí, tal qual, les mans. A mi també, per la temàtica de la sèrie, m'ha recordat una versió menys adolescent, més adulta, sense ser adulta, de Sex Education. Sex Education és una sèrie d'institut, aquesta sèrie d'universitat. Universitat. Que li diuen això a la televisió, li diuen Young Adult, adulte jovent, gènere adulte jovent. A la universitat. Sí. I, bueno, és una mica... Les novetats d'aquesta setmana van una mica així, en aquesta línia. Series que es poden veure fàcil, que els me les acabo veient en un cap de setmana i no m'he adonat com. Mare meva, no, no, no, però no... Com paciència, una cada setmana que, si no, s'atacaba ràpid el material. Clar, exactament. I... no sé si vas a posar el tràiler. No, no. He trobat el tràiler, però... Però no. O sigui, està amb anglès substituït. Llavors... Sí, sí. Si sé d'anglès, anem a mirar la sèrie, a la plataforma, que em sembla que està d'oferta ara. I la segona novetat que presenta HBO Max és Kami Kasse. És la primera producció europea que fa HBO. És, en concret, una producció de NESA. La sèrie és en NES. L'únic que, doncs, està substituït també. I és... segueix la vida d'un adolescent després de perdre el pare a un accident d'avió. Ua, m'ha anat a mirar. Així, tal com t'ho he dit, dius... quina... quins drama. Perquè jo és un drama, però, en pla, no és antenna 3 a la tarda, saps el que et dic? Vale, vale. Un drama mesurat. Té pinta de pel·lícula independent d'aquestes deneses i... Sí. Sí, com molt esnop, però a la vegada també s'apropen... Dins de l'esnop s'apropen el públic adolescent. Jo he vist el trailer així de passada i m'ha enganxat de cop. Ah, mira, sí. Bueno... I això que era en denès. Greu, eh, aquí tenim un problema. T'ha enganxat veure el trailer d'una sèrie en denès. Estava substituït. Bueno, bueno... Sí, bé, és això que has de mirar el vídeo de YouTube i et surt el trailer i... Vaig a deixar l'anunci. Que passa poques vegades. Ja, ja, sempre diuen, bueno, mira, quin rebell. Jo sóc YouTube Premium, per tant, els anunciis... me'ls passo pel forro, directament. Clar. Doncs bé, Andrea, moltes gràcies per la sèrie d'avui. I tornem la setmana vinent, si et sembla. Fins la setmana que ve. Adeu. Ràdio d'Espella M 98.1 Per seguir actualitat del baix i l'obregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com Cataluña Ràdio Les notícies de la 6 Bona tarda, us informa Quill i en Xavria. L'agència Europea de Medicaments, l'EMA, fa una crida de la vacunació contra la Covid de tota la població de l'Unió Europea. Asegura que els increments de casos més importants en aquesta nova onada s'estan produint els països amb menys vacunació. El cap de l'estratègia de vacunes de l'agència, Marco Cavalieri, també s'ha mostrat convençut que la majoria de la població vacunada haurà de rebre una nova dosi. Les dosis de reforç d'hora haurien de ser administrades a la majoria de la població per restaurar la protecció que hem vist inicialment després de la primera vacunació. Cavalieri també ha avançat que l'EMA espera tenir un informe sobre la vacuna de Pfizer per menors de 5 a 11 anys a finals de la setmana que ve. Notícies breus, Gerard López. A Catalunya, el Departament d'Educació d'Escarta flexibilitza l'ús de la mascareta a les escoles, fins i tot a l'hora del pati. L'aument de casos al centre, l'última setmana, ha portat el Departament a frenar una decisió que semblava imminent. El govern negocia els pressupostos a dues bandes, amb la CUP i els comuns, perquè no queden bloquejats. A les converses amb els comuns, a l'espera de concretar nous acords amb els anticapitalistes, perquè retirin l'esmena a la totalitat. A la tarda s'han reunit els negociadors de la CUP amb Junts per Catalunya. El gran recapte d'aliments dona el tret de sortir de demà amb més de 8.500 voluntaris. Durant 9 dies, fins al dissabte a dia 27, es podran fer donatius a més de 3.000 mercats i supermercats del país. A les converses, on també es podran fer donatius gràcies a una aplicació mòbil, que tindran els botigués. Els Estats Units al Congrés nord-americà reprova el legislador republicà que va compartir un vídeo de dibuixos on se'l veia tallant el cap a la demòcrata Alexandria Ocasio Cortes. La congressista denuncia que la majoria dels republicans ha sigut incontamnat aquesta incitació a la violència. Un home de 26 anys mor electrocutat a Begú. Això es va emportar quan intentava robar capa de coure. Girona, Roger Santaló. Bona tarda. El cos l'hauria trobat a Idimecres, un veí del municipi que passejava per la zona i que va avisar a la policia local. El cos estava un metre i mig d'alçada sobre una caseta de transformació amb la porta oberta i tenia unes tanalles a la mà. Els indicis fan suposar que volia sostreure coure de l'installació. Els Mossos d'Esquadra han obert una investigació per acladi els fets. Roger Santaló, Catalunya Radio Girona. Esport, Sònia Lleart. Això s'ha fet els sorteig de la primera eliminatori de la Copa del Rei Masculino de Futbol amb 7 equips catalans al Buenbú. L'Espanyol jugarà al Camp dels Toleres, Mèdio, Cudello, Cantabra. L'Europa s'enfrontarà a l'Amore Vieta. Els altres emprenyaments són Portollano, Girona, Atlético, Sant Luqueño, Sabadell, Linares, Nàstic i Taràvera, de la Reina Cornallà. Aquesta primera eliminatori, que és a partir d'un any, tindrà els seus partits repartits entre el 30 de novembre, l'1 i el 2 de desembre. Disapte les 9, el Camp 9, Derby, Barça, Espanyol. Els dos equips estan empatats a punts de la clasificació. El Defensa de la Urana, Oscar Minguesa, es mostra optimista amb el canvi a la banqueta en una entrevista a TV3. El jugador que te l'explica que van deixar de creure les idees de Cúmen i els dels fenelogis Capadani i Alves. Mentre el Capitable en Quiblau, David López, creu que l'equip ha de ser ambiciós. En ambol, el Barça rep al Quilse, a la Champions, a 3,49 del vespre. La Urana en joc tenen el liderat del grup B, ara en mans dels polonesos. La Liga Famanina, a les 8, comença el que diu la seu logrònio, i a les 9, la Laguna Unigirona. Fins aquí, les notícies. Ets els que viu en la música? Estigues alerta perquè arriba música va immobistar a la ciutat, el movister centre de la plaça Catalunya. Gaudiràs de concerts en directe dels finalistes del concurs de talents, sessions movistar plus rookies. Amb Ximena Amarillo, Naked Family, Edu Requejo, Carrera, Gineu i Anaveli. Et convidaràvem a veure en pantalla gran una marató dels millors documentals d'artistes originals de Movistar Plus. Descobriràs els concerts en realitat virtual i t'acostarem al futur de la música amb el 5G de Movistar. A més a més, podràs guanyar una entrada doble per acudir a la gravació d'un programa especial de sessions Movistar Plus a Barcelona. No t'hi pensis més i vine a viure al passat, al present i al futur de la música, i moltes més sorpreses del 19 al 27 de novembre que tindrà de gratuïta el mòbil. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda. Us informa-lo a l'OPEF. Avui continuen les activitats programades dins el novembre literari amb la tertúlia amb Conchita Solan sobre Res No Es Pot Amagar, l'obra guanyadora del Deser Premi Delta. Aquesta novel·la ha escrit en primera persona sobre la història sentimental d'una dona. És una obra en perspectiva de gènere i uns personatges femenins, forts i molt interessants. Es tracta d'un retrat històric del rol de les dones abans, durant i després de la Guerra Civil, i després de la Segona Guerra Civil, i després de la Segona Guerra Civil, i després de la Segona Guerra Mundial, històries d'exili, matrimonis de conveniència i convencions socials. El Premi Literari Delta de Narrativa Escrita Per Dones és un certamen literari bianual que té com a principal objectiu fomentar la creació literària de les dones, reivindicant la seva mirada i pensament com a claus per transformar la societat, donant-les així un reconeixement públic. La tertúlia se celebrarà avui amb la presència de Marie-Àngels que obre a les set del vespre a la Celeis i d'Or Consoli Giribet de Can Gynestà. La biblioteca Joan Margarit facilitarà un exemplar de llibre les persones interessades. I demà arriba un dels actes més esperats d'aquesta desenedició del novembre literari amb l'electora de tex que porta partítol i l'Àngel Diguer. Es tracta d'una lectura de tex del periodista Angel Cases, confaccionada per Ferran Ranyer, que la portarà sen a conjuntament en Montse Guallà. L'acte també comptarà amb la presència de l'autor. Es tracta d'una idea de Ramon Ibarz, que va surgir fa molt de temps, que en un inici s'havia de fer gelida a la seva residència en una jornada que realitzen anualment. Finalment, però, la pandèmia i l'hospitalització d'Àngel Cases va provocar un ajornament d'aquest acte que finalment s'ha pogut dur a terme recentment. El tractar-se d'un acte on hi participen 3 senjustents, cases i bars i Ranyer. Es va decidir també dur-lo a terme el nostre municipi, concretament el casal de Joves, demà a dos quarts de vuit del vespre. Es tracta d'un acte que vol mostrar una faceta menys coneguda d'Àngel Cases, com autor de novel·les, assajos, relats, poemes i cançoners. Aquest conjunt d'obres menys conegudes que vertebren un acte, tot visc sempre des d'un humor molt contagiós i un toc d'ironia. Des de la CUP defensaria en la implementació del sistema de recollida de residus porta a porta. En una entrevista a Ràdio d'Esvern, a l'Egevedia, regidor de la CUP, a l'Ajuntament de Sant Just, exposava que han estat crítics amb aquest nou sistema de recollida de residus que s'està implementant al nostre municipi. Una posició, però, compartida per tota la corporació, ja que a l'Egevedia assenyalava que el propi equip de govern ha reconegut que no han sortit les coses com s'esperava. Des de la CUP, no han vist en cap moment clar aquest canvi, puntualitzava que es parla d'una reducció de nombre de contenidors, encara que s'augmenti la capacitat d'aquests. Ha remarcat també que la seva màxima preocupació són els chips i el conseqüent us de les dades personals, les persones usuaris del sistema. A l'Egevedia també ha recordat els problemes que suposarà de cara a la mobilitat i la reducció d'operaris necessaris per a dur a terme la tasca de recollida de residus, uns operaris que des de la CUP es pregunten on es situaran. A l'Egevedia ha remarcat a l'entrevista que des de la CUP defensen el model de recollida porta a porta, un sistema que creuen que és més eficient i que permetria eliminar aquests contenidors. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat s'enjust tenc, els senjors notícies de les set del vespre. Tornem amb més informació. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones de data avançada i depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran, acompanyes a veure el poble on es van criar, dona els vida, que torni a sentir el vent a la cara. Et necessiten, i tu a ells també. Des de Vici sense edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en Vici sense edat.com. Tornem amb més informació a veure amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Jos d'Esberm. Tornem a Sadi Jous i ens toca fer l'espai amb l'Àstrid i també amb la Vermacia, president de la Taneu. Molt bona tarda, els dos. Molt bona tarda. Ha aprovat la setmana? Sí, no? Sí, sí. Està passant molt ràpida. La veritat és que menys fins a l'Ajuntament tenim unes quantes activitats, que són els cars, que és el novembre literari, concerts... La setmana molt, molt plena. Jo crec que quan hi ha moltes activitats el temps passa a ser gola. Bola. Sí. Doncs mira, ja que parles tu, Albert, comencem amb les activitats que tenim per aquesta setmana. Bé, per aquests propers dies a la Taneu. Doncs estem dient que hi ha moltes activitats i és cert, d'aquí a diumenge de la nit, en tenim de moment 6 de previstes, 2 divendres, 2 dissabte i 2 diumenge. Mira, aparells. Hi ha una mica de tot. El divendres comencem a les 8 del vespre amb una tertúlia, les tertúlies mensuals que fa el grup de tertúlies, i aquest cop el tema és polítiques per reactivar el país. No cal dir-ho tal com estem, una mica de cap a un temps d'enfocar les polítiques, perquè aquest país es reactivi realment, i això serà a càrrec d'en Genís Roca, que és el president de la fundació PUNCAT. PUNCAT? Mm-hm, suposo que... No entenc que les polítiques s'aniran incidirà molt amb temes digitals, perquè també és lògic, perquè jo crec que no hi ha ningú que pensi que podem anar a fer polítiques allunyats ja del món digital en què estem inversos. Si et posen a fer polítiques, si vols avançar sense tenir en compte les xarxes al món digital, et quedes enrere. Sí, sí, et quedes cos, més aviat. Possiblement una empresa, una fàbrica, una de producció, el millor, el tema de xarxes, no és tan important, però sí l'utilització... No és que no sigui important, ja no em referia només a aquest tema de xarxes, que és lògic que sigui el primer que es vegi des d'una ràdio, però sí la informatització de tots els processos, l'automatització, tot això també és digital. Llavors, tot això s'ha de tenir molt en compte, si es vol tirar endavant. La tertulia serà el Divendres, a les 8 del vespre, a la piquet. Molt bé. I després farem una cosa atípica. Oh, atípica. És fer un concert d'estones de clàssica a les 10 de la nit. I un Divendres, normalment, són els diumenges, no? Normalment són diumenges a la tarda, però tot té la seva explicació. Aquest concert s'havia de fer aquest cap de setmana, i, com veurem després, diumenges a la tarda tenim el concert dels 70 anys de l'Orfeo, i la impossibilitat d'amoure aquest grup amb un altre cap de setmana, perquè senzillament venen d'Amsterdam, són gent d'aquí, però són músics que treballen. Que fa un moment. Aquí el millor no tindríem feina, i en canvi, estan residents d'Asterdam, i ja els hi va sortint, que és el Triujacop. El fet que aquest no pogués-los portar un altre cap de setmana, doncs ens va obligar a buscar aquest cap de setmana, i van trobar el divendres a les 10 de la nit. Molt bé, clar. Per tant, cosa típica, estones de clàssica amb divendres a les 10 de la nit, a la sal 50 nadi, i, com deia, el Triujacop, que està format per Imanol del Ney de Ferrer, Viuli, Carla Pena, Viuloncel i Manol Casan al Piano. I faran un concert, bàsicament, amb obres de Haydn i de Brahms. Sí, mira, tenen també, per qui estigui interessat, és interessada, tenen, a més, a la pàgina de Facebook, bueno, pàgina Facebook, tenen també pàgina pròpia, i es poden veure imatges de diferents concerts, etcètera. Bueno, com sempre, poso organitzar la Teneu, a través d'aquest cicle d'estones de clàssica, entre la General 12 euros, socis de la Teneu 10 i menors de 25 anys, 7 euros. Els alumnes de l'Escola de Música tenen l'entrada gratuïta. Amb això ja hem fet divendres, ara hauríem de passar al dissabte, i al dissabte, el primer que anunciem i que ens fa molta il·lusió anunciar, és que hi ha la primera sortida de la sexi jove de les seves. Sí, sí, la primera ja. En aquest cas, una insensió que també és nota que són joves, perquè dèu-n'hi-ho, és sencer els cims de pic de Costa Cabirolera i el Gultoró, una excursió llargeta, que ells... 7 hores, eh? Sí, ells en diuen el matinal. Clar, que l'Occina és una mica quan et diuen el matinal. Normalment les matinales van tornar a anar a dir-ne a casa, és quan tornen a dir que anar a casa, i sí que és cert que quan en el cicle de matinal, normalment l'última ja es queden després a dir-ne a fora, i la excursió ha sigut matinal, però ja ens tornen a la tarda, perquè aquells dies queden a dinar. Però en aquest cas, en aquest cas, i en matinal, durant tot i que surt, tirarà dos quarts de set del matí, de l'esplena del darrere de l'institut. Clar, s'ha d'haver passat primer fins a el que dir, perquè això se t'ha dit un xeró? Sí, per això hauria de dir el desplaçament, moltes hores d'escursió, i bé, per tant, una matinal que l'ho millor tornen a les 6 o les 7 de la tarda. Però, bueno, ens fa il·lusió, ens fa il·lusió aquesta primera sortida, i esperem que aquestes en vinguin unes quarts més. Tenen pàgina, també, a Instagram, tenen compte a Instagram? Un compte a Instagram, sí, que s'acció jove, punsees. I allà, a més a més... Allà hi ha tota la informació, els papers per inscriure, etcètera. I la gràcia és que també han fet la publicació que hi ha aquesta matinal, i també posen el resum, doncs això, que són, no sé si de... posen el desnivell, no sé si era de mil i picometres, que dura, que són 19 quilòmetres, i, a més a més, una de les publicacions, deuen tenir alguna aplicació que els hi permet fer com... és una mena de vídeo, supercurt, que es veu com el recorregut, es veu com dibuixant el recorregut fins a l'alt del pic, i després també es veu el recorregut de baixada, o sigui, que està molt bé. Hi ha hagut algunes funcions que jo no conec bé, però sí que es poden veure els mapes i anar d'un lloc a l'altre... Sí, sí, en format d'irí, ja es veus molt bé. És un tema que no domino, però sé que es pot fer, i realment són gent jove, amb moltes ganes, i d'aquí la nostra empanteta, no perquè el necessitin físicament per pujar les muntanyes, sinó perquè tirin endavant aquesta sexi jove. Molt bé, doncs... Més, el dissabte... No sé si aquests que surten a l'excursió arribaran a temps o no arribaran a temps, a dos quarts de set de la tarda, al cinquant d'anar-hi, tenim un concert. Un concert amb Coragio i Somnite. Somnite, que és un grup jove, si no estic mal informat de Coral Canticorum, d'Espubes, i és un concert, bueno, organitzat conjuntament, i, a més a més, amb el suport d'activitats.cat. Entrada a generar 8 euros i 5 euros als socis de la Teneu, i crec que és una bona oportunitat per sentir... per sentir els dos grups, i anava a dir Coragio per la meva... per la meva... afinitat, amb el grup. Però, en qualsevol cas, els dos, perquè Coragio moltes vegades el sentim o ho sentim, Núria, que hi ha tothom bé i ets, ho sentim a vegades a les places, i que veis amb actuacions, amb actuacions diverses... Estem acostumades a cantar en... On calgui? Sí, en seri. En llocs, més aviat oberts. Sí. I, llavors, escoltar-ho amb una sala com el cinquant d'anar-hi, que és l'Ostres de Fusta, que té una sonoritat molt bona, doncs crec que serà una molt bona oportunitat. Recordeu-m'ho. És una experiència, perquè sempre estem acostumades a cantar, fent fron a qualsevol adversitat, que si no funciona... No sé què, que si ara plou, que si ara hi ha el vent... Que si ara ens ha coplat això, que si ara... És un cor 4x4, que sí. Aquí el vent no tindrà res a fer, i la pluja tampoc. Si fa fred posarem l'aire calent. No, hem... ja n'ha hagut cops que hem cantat, hi ha fotografies amb gorro, bufandes... Sí, sí, efectivament, perquè quan canteu... he cantat això de Nadal, a vegades... Aquí les condicions seran més, més. Hem de dir que acordat, com una mica del paper de teloneres, perquè l'espectacle... l'espectacle així més llargo i tal, serà de les noies de Some Night, que sí que són bastantes noies més, jo no sé, ara exactament el número, però és una vintena més o menys, aproximadament. I és més una funció que és com un espectacle allà muntat, i corat jo, tu abans quelles fent-li's com la rabuda, no, a la de Neu, que és com una mena de teloneres. Sí, sí, sí, també. Bueno, sí, però moltes vegades el teloners no apareixen al carpeig, i en aquest cas... Aquesta sí, eh? Per tant, no és la condició d'això. Doncs bé, amb això tenim, per tant, ja el Disapta, també. Sí. Hem tingut música clàssica al Divendres, hem tingut corat jo i Some Night al Disapta, i acabem amb un diumenge totalment musical, amb dos activitats, darrere de les quals ja ho fèiem. La primera és la inauguració de l'espai Mestre Coll, que si posarà una placa al carrer, aquest espai està al carrer Enric Morera. Jo no sabia on t'estava al carrer Enric Morera, fins que ho vaig mirar i vaig dir, ostres, sí. No és un lloc de pas, pots passar caminant per la rambla 50.000 vegades i no baixar. Doncs amb aquest espai, hi haurà la inauguració del que se'n dirà espai Mestre Coll. És que l'espai és el que serà la rotonda, o no? En exactitud no t'ho puc detenir. I en aquesta inauguració, a part més oficial, hi haurà el cor lopunt de flors i el fer en Enric Morera, que tots dos grups havien estat dirigits pel Mestre Coll, per tant, estan junts en aquesta... d'alguna manera, una mica d'omenatge, de Sant Jus. Jo el vaig tindre. Jo vaig estar un any, calve els petits cantors, el color que tenia els 6 anys. Sí, cap als 5 o 6, em sembla, i... Sí, sí, fa... El Mestre Coll va ser l'iniciador de l'escola de la Teneu, que estem parlant d'una persona que va deixar la seva petxada... Una petxada molt, molt gran, que va ser molts anys. El Cori i el Río cantaran un parell de cançons cada grup, no és un gran concert, és la inauguració d'un espai físic, i cantaran un parell de cançons, i després tots junts em faran una cinquena. Molt bé. El cor és d'una, per tant... L'hora del vermut, el sol... No és un acte que s'agafi molt. I deixem ja el final musical d'aquesta setmana, per tant, tant tema musical, diu menja la set de la tarda o la sal al cinquenta nadi. En aquest cas, el Río farà els concerts de celebració del seu 70 aniversari. En cartells ja per tot s'han just, si a voltes hi ha parets de façanes i així que ho comuniquen. En aquest cas... Que la gent no s'ha avantat, perquè hi ha comunicació, si més no. Partical. En aquest cas... Òbviament està organitzat per l'Oceó, canta l'Oceó, el concert és de l'Oceó, una primera part que cantarà l'Oceó, i una segona part que cantarà l'Oceó, acompanyat de vuit o deu ex-cantaires que s'han afegit per aquest concert, i que també comptarà amb dos o tres ex-directors que dirigiran algunes de les peces que cantarem. Molt bé. Això, l'entrada és lliure, en aquest cas, però cal reservar les entrades, perquè... No tinc no problemes. Cal reservar les entrades. Bé, ja sigui a la web de la Teneu, a la pàgina d'entrades de la web de la Teneu, que és www.desvern.cat i ja anar a la pàgina d'entrades. O, si no, també directament en Tràpolis, és buscar el concert i també apareix. Suposo que hi ha molta gent... Que no ho he dit abans. Al concert de Somnite, també a les entrades, estan a la venda, pel mateix canal. Ara hi ha quasi sempre, si volem alguna entrada, per algun concert i així. Normalment sí, normalment sí. Per exemple, la clàssica no ho estan fent. No caldria. Perquè lamentablement, lamentablement, el volum de gent que assisteix als concerts de clàssica, no ens fa preveure cap problema d'assistència. D'assistència. Per tant, quedaria cobert. Ja ens agradaria, perquè ja ens ho faríem també per ja, que per nosaltres és comodològicament. I és d'una no conèixer, no? I a més a més, si vull dir... De fet, he dit que hi ha dos punts d'entrada, entre àpolis i això. De fet, des de l'aigua, de la Teneu, el que es fa és redivigir cap a entre àpolis. Cap a lloc punt que hi ha entre àpolis, que són els gestors. Jo a vegades, si tenc algun dubte de si això es fa per entre àpolis, si s'ha de demanar entrades o no, directament és entre àpolis i en el cercador poses senjudes. Senjudes, no? Sí, senjudes. I directament et surten els... A veure, que sempre te'n pots deixar algun... Que no n'hi hagi d'entrada. Com a ajuntament també ho fa amb entre àpolis, arribar un moment que és fàcil. Però va molt bé, perquè et gestiona molt bé la agenda. Sí, sí, no, no, totalment. Realment, nosaltres ja fa molts anys que vam començar amb uns pastorets, diria, a la Teneu. Però era amb tiquet mast, o era amb tic-tac-tiquet? No, són els mateixos. Ah, són els mateixos que van, quan van créixer una mica, van canviar de nom. Però la empresa... O sigui, el darrere són els mateixos, sí. No hem canviat. Ens han estat ells que han canviat de nom. Suposo que... De fet, jo crec que ho havíem fet, perquè havia un tic-tac-tiquet, escrit d'una altra manera, amb cas. Ah, sí? I que em sembla que... Que em portava confusió. No se'ls portava confusió, sinó que em sembla que aquella empresa ho va fer fallida, o no tenia gaire bona fama. No em sembla, eh? Tampoc, a veure... Sí, en algun concert o alguna cosa de passar... Em sona, ara, que ho dius. I suposo que... Tot això són suposicions meves, i, per tant, poden ser que estiguin absolutament... O sigui, el fet que aquesta empresa... Diguem... Anés així una mica... Atranques i... Sí, així. Bueno, la qüestió és que a l'entràpolis el nom és molt fàcil. És fàcil, és còmoda... Minut i minut i fet... I té un carcador molt, molt bo, que es posa d'entràpolis i de seguida s'enjús, i de seguida trobes pel·lo de s'enjús, tant si és de la Teneu com si és d'alguna altra cosa. Sempre i quan... També s'estigui fent servir aquesta plata per una qüestió. I fins i tot si vols comprar l'entrada i et... Esculls, no? Si et soc i no soc... No et va anar a demanar el número de socis, ni complicacions, els afegides, no? És allò que dius, té aquella facilitat. A més, et diu... Sí, socis. Això és per què volem, eh? Sí, per fer-ho més fàcil. Jo podria posar el que posessin el número de socis. Sí, però si vosaltres tenim un col·lat al quí... El que passa és que, lògicament, quan algú demana entrar de socis, fem una llistat, ens mirem per noms... Ens en sabem molts, tenim molts dubtes, perquè, afortunadament, no ens coneixem tots els socis de memòria, però sí que si veiem algú que no ens ho sembla, ho mirem. Com proveu? Normalment la gent no ho fa trampa. Normalment? Normalment no ho fa trampa. Segur que sempre deu haver-hi una fàbilat. Amb el cicle Virce, vam concert. Sí? I sí, sí. La gent és molt viva. Ah, és que allà no posava... No sé, escolta, perdona, si posa entrar de general, i entrada de socis, la teniu? Sí. Em sembla que... A més, quina barra no vull lliure. Pots pensar que et poden preguntar... Ara entenc la cua, que hi havia pel concert de la cua. Clar, per això, perquè verificava molt. Hi havia gent amb el full... Però, clar, es miràvem qui era per... I deu-n'hi-do la cua que es va formar. I sí, van més de cinc, deu persones fent trampes? En sèrio? Amb l'últim concert... Hi havia, jo diria, que deu persones. Deu persones que vol dir, a lo millor, quatre que van comprant entrades, que afectaven deu persones. Quina barra! Mira si col·la, col·la. Home, jo no sé si eren de Sant Justo... Clar, hi havia molta gent que venia de fora. A veure, tothom era de fora. Qui va fer aquesta jugada? Bé, no, bé... Si més no, si més no... Poder algú era de Sant Justo, però si eren de Sant Justo... No... No eren persones que jo conegués. Tingués vistàs, o sigui... No bona oportunitat, perquè això sí que la tenen. Amb aquestes entrades, què es fas? Fa pagar la diferència? Clar, vam fer pagar la diferència, clar. Era 3 euros. Clar, és que és poc. És poc. Però per nosaltres, i a més el tema, les coses s'han de fer d'en fetes. A veure, si més en mirar dius, vam recuperar 30 euros o 30... És el fet. Però clar, és que si tothom fes el mateix... Clar, és que és això, saps? El problema és que, clar, almenys aquestes persones, que se'ls posi la cara vermella, i la propera vegada és la propera, que no ho faci. És així. No, no, és que s'ha de fer bé, si no... Escolti'm, clar. A veure, no està parlant d'entrades de 90 euros. Per això de 150. Clar, estem parlant d'una entrada de 15 euros. Bé, doncs, d'una idea, eh? Les coses que... no sé si... Molta música, molta música, aquest català. Sí, dilluns i dimarts de la següent setmana... La setmana següent, em sembla... Ara hauria de revisar-ho, però em sembla que ja saltarem fins a Vendres. Bé, doncs això tenim... Tenim encara... Tenim encara marge, eh? I a Sícle Gaudí... No, Gaudí encara no toca, no? No ho sé. A Sícle Gaudí el vam passar ahir. Per això era ahir. Tindrem documental. Tindrem documental... La sopa de l'Yagusta. Que no l'he vist. No m'ho he comentat re, aquesta. A mi m'han fet molt bons comentaris d'aquest documental. La crítica és molt bona, però... És documental... Bé, sobre la vida d'un petit poblet d'Islàndia... Cada ser molt petit, perquè, clar, pensem que quan a Islàndia, quan una població arriba a mil habitants, és una ciutat. Què? És la població de 300.000 persones... Si ens deixem davant de la capital, ja hi ha la capital... No, aquí... És que hospitalet no hi cap. Les altres... Les altres poblacions... Les altres poblacions són tan desgragades i tan petites, que sí que n'hi ha alguna, però això, ho dic, em diuen ciutat, ja. Estem parlant de poblacions de mil, o millor, 2.000 habitants. Uau. Per això et dic que... No, sí, sí, és que és una illa petitora. No, no, que és gran. Per donar-li la volta... En quant a demografia... Demogràficament, sí, perquè el centre de... Tres calbs al Barça. El centre de l'Eiaig, el centre de Vil·lia, és totalment inhabitable. No, sí, tinc una amiga que va anar a Islàndia i uns paisatges, uns vers, uns volcans, també, que m'ensenya a la llibre. Aquests vius... Sí, els veus, clar. Jo és que, a veure, aquí vagi allà, i és un lloc que recomano... Jo tinc pendent, eh? Té les seves particularitats. Les veus recorren amb cotxe, i cada dia és de fer diversos centenars de quilòmetres per fer la volta a l'Eiaig. I a vegades estàs dezenes i desenes i desenes de quilòmetres, que només veus, verd, verd, i taquetes blanques, que són vents. Jo que som de mirar moltes pel·lícules i seris... I de cop i volta passes per un tros, que és tot gris, gris, gris, gris, i quilòmetres i quilòmetres de quilòmetres. Un cotxe sol, sí. Però teniu uns llocs espectaculars. Veig que... Però no estàvem parlant de turisme. No, no, no, no. Vindrem a veure el documental. Sí, sí, sí. Només pels paisatges, ja. Sí. La vida, no? És allò que dius aquí. Pensar amb un poc a de pescadors, aquí, és una situació. Sí. Comentant-nos allò que tens un altre. I els hi arriba a turisme i els hi canvia la vida. Jo me l'imagino... Islandia me l'imagino tipus noruega, una mica la vida que fan. Així... Del nord, dedicats per a l'Esquadra. Però sí, la illa... Ja. Estancada. Ja, ja, ja. Encara pitjor. Seïllament. Bé, estrit. Coment-nos, què ens portes avui? Avui, doncs, la setmana passada, parlàvem via telèfon del Vinovel, i ara ja sembla que va, ja ha passat, no? És allò que dius, no? No, no, si és que encara n'hem de continuar parant. Encara estem a l'època. Perquè no és que apareguessin tots els vins novells la setmana passada. A partir d'ara aniran apareixent. Però avui hi ha un altre novell, l'Oli. Mmm, mira. Sí, que ara, fins i tot, molts, escolta... per altres amizores de ràdio, a veure si teniu alguna falca aquí. Si no, ja la farem, va. Que ja ho començarem a veure, no? La festa de l'Oli 9, de tal poble, o de tal altra, amb activitats... Doncs bé, aquesta setmana ja ens ha arribat el primer oli de l'any, l'Oli 9, aquell oli que té aquell color verd, i que és dels més... Això és de la collida que s'ha fet al setembre? No, s'està collinant. Ah, s'està collinant. El vi collim al llarg de l'agost, al setembre, perquè té un procés de collida... De fermentar. De fermentació, que no fermenta un quatre dies, està amb esedors i tres setmanes, i fins i tot si vols... El rei Mila Oliva recollia mateix temps? L'Oliva tal com es recull, ja la pots portar a fer. N'hi ha en qui, igual, suposo, ahir m'explicava... ahir parlava d'olis. Ara no me'n recordo amb... amb qui. Sí, amb un viticultor de la conca de Barbarà, m'explicava que és un celler, el celler Carles Andreu, que també fan una mínima producció d'oli, que hem parlat d'aquest paisatge mediterrànic, que és els diferents cultius, no? L'oli, l'olivera, el blat, abres fritès... En aquest cas, comentava això, no?, de pagesos, que tenen petites... A veure, que tenen certes oliveres, però no tenen una gran extensió, no? I al moment de collir, fins i tot s'esperaven a portar-ho al molí, donant al llarg de... fins i tot de dies i de setmanes, no?, i de com afectava l'oliver que la tenien allà dins d'un sac. Ostres. Sí, l'oliver és la collim, i ja la portem al molí. Tal qual. Quan diem portem el molí, no vol dir que totes les empreses, les grans, se suposa, que ja tenen... He vist alguna de gran, i és... és imbècil, és com veure els gegants, no? Però per exemple, carbonella, gorja, allò és... M'agraden industrial, allò és industrial. Carbonella, encara que tingui aquest cognom de català, és en del gust. Sí, però sí que hi fixem allò de dir, marques així, que són més petites i de produccions baixes, clar, no tenen un molí propi, i moltes ho porten o una cooperativa o gent que té un molí, d'acord? Per tant, és allò que tu pots collir-ho al llarg del dia, i a la tarda ja et poses a fer. Com es fa l'oli, bàsicament és... Ja m'has fet dos ferrats al vespre per sopar. Casi. És que, no, aquell oli no seria l'ideal per fregir. És com la primera premsada sempre és. Exacte. Hòstia, tu tenies un vi, o no tens... Tu l'has testat, vas testar l'oli. Vaig testar un oli de... Explica'l, explica'l com era l'oli. Vaig testar un oli, és un oli que ens arriben unes 24 ampulletes. Ah, ja em sento molt bé. No dic l'any, no dic l'any. Ja comencem. Però fa molt poc, vam consumir el... Perquè en zero com a dos par... No, no, no, no, no. Vaig testar un oli, crec que l'Albert també l'ha testat, és el molí de l'oli del poble de Cabecers situat al Priorat, dins del parc natural del Monsan. Mm-hm. I ells fan diversos olis, no? Tenen el Mesae, que és el més comú, que és una barreja de diferents tipus d'oliva, tenen el Cabaló, que seria l'equivalent a un vi de finca, a un oli de finca. Ahà. Després tenen els tres monovarietals, que hi tenen l'arbequí, que seria l'arbequina, la rujal i el negret. Després, si ja tens, t'explico les propietats... O les característiques de cada un. I després, això, una mica com a festa, com a tipicitat, aquest oli nou. És una botelleta que ens ve... en forma d'ins d'un setrill, no té etiqueta, no té res. L'han fet aquest cap de setmana, ha passat. I el tindrem res, perquè més la gent l'està esperant, no? Característica, és el primer, el més ràpid, quan l'oliva encara està més verda. O sigui, abans fa... quants anys s'ha acostumat a acollir l'oliva cap a la puríssima? Perquè el que es buscava era la quantitat. Actualment s'està prioritzant més la qualitat, i s'ha vist que acollint l'oli amb aquestes notes encara més verdes, és una explosió aromàtica, espectacular. Ens pot donar notes de... de... de poma, de... de platans, segons la varietat. De platans. De platans, també. De pell de platans. És que d'un tes d'oli, ojo, eh? És més difícil que el del vi, eh? És molt més difícil que el del vi. Sí, sí. Jo ho deia a partir d'alguna cosa, ara. És difícil. Però, bàsicament, la sensació que tenim és això, de poma, de tomàquet, d'aquella sensació d'estar passant tomàquets pel... pel tórmix, no? Que és explotant en les... Doncs aquest oli és el primer que surt, com que l'oliva encara està merda, d'aquí surt aquesta nota tan... tan verdosa. Arriba el molí, es neteja l'oliva, es tritura, i, bàsicament, el que anem a buscar, dins d'aquesta pasta que s'ha creat, és que flueixi la part més olaica, per dir-lo d'alguna forma, la part de l'oli, perquè, clar, és allò que dius, menjar el fruit d'una oliva, vés, vés, intenta mosegar-la i veuràs què desagradable que és. Per tant, aquella pasta s'ha de triturar bé, i d'allà s'extreu l'oli i és dents. Sí. És allò que dius, sí, és allò que dius. No flueix, flueix que sigui bé com el vulcà. Sí, te n'has de dir com el mercuri, això. Exacte, és allò que dius. Té una fluïdesa molt va, que per les xarxes ja es comença a veure com... Hi ha haguts aquests molins, en aquest cas, el molí de l'oli de cabaces, ho està penjant. I és res, és molt petitet. Juguem i utilitzen molt el sistema tradicional, a l'hora de collir, però a l'hora de elaborar, diríem que no és tan tradicional en el sentit que no va sobre la pedra per ser triturat, utilitzen ja tota la massera inoxidable, però que és manual, estem parlant d'una... Mira, crec que la peça... O sigui, l'estri, perquè tendri l'oli i te'l comenci a triturar i extregui. Quasi bé que em pequi dins de l'estudi. És molt petitot, tot és molt manual, i això és un procés que va tal com a... Estritura, es separa, que pot ser per decantació natural o per centrifugació. Sos l'oli i tu ja allò ho separes. Clar, si el deixes molts dies en un dipòsit, poden començar a aparèixer problemes, per això, com amb el vi, és aquest primer oli que no l'hem de guardar gaire temps, perquè com que no està filtrat, sinó que és molt pur, veurem com amb el fred que començarà a fer, ja comença, i vindrà a anir a més. Diríem que les parts més còlides van precipitant i queden en el fons. Nosaltres ens estem veient la part més líquida. La part líquida.És la que queda dalt. Clar, si tenim una polleta petita al contacte d'aquesta part més còlida amb la líquida, és mínima, no extraurem els aromes ni res. Però si ara tinguéssim aquí una gran garrafa allò, em fa il·lusió, vull una garrafa de 5 litres, i tu consumeixes poc oli, et trobaràs que el mes de març, l'abril, encara tens aquell oli, i està molt de temps en contacte amb la part més còlida, i allà ho poden començar a aparèixer. Estàs veient d'aquests primers oli. D'aquests primers oli. A l'avui no ho esperarem dels primers oli. Estan fets amb la líquida una mica més verda. Més verda? Que clar, la idea, com en el vi, no és que el trobem al mes de juny, juliol i l'any que ve. Pensant que l'oli, més o menys, es parla de que pot tenir una vida útil entre un any, dos anys. Els més naturals, eh? Sí, sí. Els de fàbrica i els que estan allà al supermercat. Ja porten data de capacitat. Exacte. Jo tinc la sort, la sort que la Colla, que som... que hi harem escoltes de diversos agrupaments, però el que ens coneixem des dels 15 anys tots, com a mínim, de que a Colla en tinc un que és de cabecers, i una companya que és dos de balader. I llavors, a l'oli de tradicionalment a casa, només entra a l'oli de dos de balader. De cabecers podien entrar, però, mira, per històricament sempre l'hem agafat tres de balader. I dir que a l'oli de cabecers, per en general, hi ha una cooperativa a cabecers, i després hi ha aquest petit Molí, on molts petits viticultors que tenen unes quantes oliveres ho porten allà fent. Estem parlant de la família Mirocovell. Tot és petit, però fan per mi un dels olis més bons, també potents, estan al Priorat. I no tenen denominació d'origen, no cal, i han guanyat un munt de concursos internacionals. Cabecers, Àstrid, és el poble o és...? El poble de Cabecers és Priorat, però que vinícolament ja no queda dins el Priorat. Diria que no és zona de vinya, és zona d'olivera. Està dins el Parc Natural del Montsen, ja faria una miqueta al Frontera, amb el que seria una miqueta a la Ribera d'Ebre, és allò que dius. Zona de Passo per anar-s'ho. Hi ha els capaterres caïs de marques. L'aixoleta del Mugubialbans. Genial, ubico, ubico. L'Albert deia carbonell, que pensem a això. Un cognom molt català. És una marca... Suposo que crea per un català, però... Crea de potser, ara ja, amb l'escut que tenen... Amb l'escut que tenen a algun lloc apareixen les quatre barres. Alguna família catalana, vés a saber de quin segle, que es veia en salar per allà? Sí, a veure si... Exacte. Pensem molt que la varietat arbequina la tenim molt, molt, molt nostra, perquè se suposa que el nom arbequí i arbequina vindria... D'arbeca. Però cada vegada més és la varietat més plantada, sobretot més cap a la zona d'Andalusia, que tenen tots aquests grans extensions. És una àvia relativament petit, però la qualitat de l'arbequina és molt bona i molt agraïda a la cuina. És allò que dius, té unes característiques que la fan molt atractiva. Si et dic que... Qui us el que menjo us agrada de l'oli, segurament em direu... Ah, que us pica... Home, si és molt amàxim... Jo no he de dir les taques que fa, però... De picar. Doncs una oli que pica? Compreu-lo. Bueno, menja-lo, beveu-lo. Ja anem-lo. Home, més que beu de l'oli. És una propietat on positiu. Un oli, un bon oli, ha de picar. L'oli que piqui conté molts antioxidants. I té efectes similars als delivó profe. Què dius? Sí. Ah, mira, que bé. Doncs escolta'm, en lloc de pastilla... L'únic que no hi pensem, perquè... Perquè moltes vegades té aquesta sensació picada. La medicina antigament es fixàvem, aquesta propietat. És desinflamatori, desinflamatori. Que es descobrirem per casualitat, però que ja abans passaven ja de... No us han recomanat mai, si teniu un dolor muscular, a fer... Unes aplicacions amb oli, amb romaní, amb fenigola. No, la veritat és que no... No diré que utilitzem aquest oli, eh? L'efecte oli i de bona qualitat ajuda fins i tot a desinflamar. Segurament ja més li deu donar una facilitat, perquè les propietats del fenigola que també té moltes... Exacte, que es desinflacen. A través de la pell i desinflamatori. I sí, sí, té un món de... de beneficis. A part de que... Dona molta elasticitat a les arteries. O sigui, és allò que dius. Això és d'acord? Això sí que ho he sentit que els recomanen. És el que us recomana moltíssim, perquè les neteja i els dona elasticitat. Si parlem de l'arbquí, diríem que... Seria la veritat ideal per acompanyar verdures. Acompanyar verdures vol dir... Per amanir una manestra... Per amanir ja només una manida, sinó una manesta amb les patates bollides, el típic les patates bollides, amb col·li-fló... Sí, sí. Plata, bandura, vapor, bandura de bollida o... La rugal és una miqueta més dolcenca. Té més amar, i queda molt bé per acompanyar, per exemple, el tomàquet. És això, no estem habituats i la arroquina la trobem molt sola. Una mica d'altres varietats. D'orenga, no? D'orenga, és allò que dius, realsa. Realsa molt els aromes del... Del tomàquet. I després, com a curiositat, en aquest de... Aquesta gent, la família Miró Covell, tenen una varietat que es diu una gret, on tenen oliveres de mil anys i més. Home, és que les oliveres són arbres d'aquests així, que són milenaris, o són tannaris... Són milenaris, la llàstima és que... Bé, hi ha tot un mercat per posar-los a les rotondes, que... Que fa por, eh? És allò que dius, sí, perquè se n'estan arrencant, de camps abandonats, i anem a col·locar-lo on no toca, perquè fa molt maco una olivera en una rotonda, però no té gaire... No, sí, sí. I aquest, el negret, seria ideal per acompanyar-lo amb Carls. Ah, mira, vale. Com a altres vegades, no, no hi pensem. Llavors, ahir em vaig posar en contacte amb... amb el... amb la família Miró Covell, i els hi vaig preguntar, perquè portem cabacesis d'aquells pobles, o sigui, priorat, no costuma ploure. El cabascés, per la seva situació, encara hi plou menys. Ah, menys. Per tant, moltes vegades es troben que es veu amb l'obligació d'haver d'aranar al camp les oliveres, perquè... són molts mesos d'anta saquera. I aquí han passat una mica com al contrari. L'hivern de l'any passat va ploure molt, i va anar va, i aquest estiu ha estat dels més plogosos. L'últimes setmanes han estat prou... prou càlides i més seces, i diríem que segurament aquest any serà un bon any d'acollida. Una de les afectacions naturals que costumen a tindre és el de la mosca, que a la mosca hi va a tocar els nassos, i ara no n'hi ha prou, ja, amb... amb la clivotologia que també tenim aquests efectes. No del mil, diu, sinó més aviat de la mosca, on han de fer com... com uns... com uns espais penjats de l'abra, amb unes ampolles, per com unes... unes gàbies, no seria el nom. Unes trampes, perquè caigui la mosca i que quedi allà atrapada. Doncs hi ha hagut... a tak de mosca, però no ha estat el més important, i, per tant, se suposa que serà un bon any... i d'acollida, no? Enganxant amb aquests últims anys de saquera, que es parla molt si l'olivera està molt adaptada del clima sec, però necessitem, igual. I les temperatures a l'estiu són altes. I amb el canvi climàtic. Moltes d'aquestes oliveres, tant amb elles, suposo que les anirem perdent, no? Però bé, comunicar que estan plantant de noves, es va guanyant amb extensió. Suposo que també una olivera nova afecta, és per un productor igual, té una productivitat més alta. És més alta, però la qualitat... Però no, però clar. Tornem a la mateixa, la qualitat no és la màxima. T'ho va donar més quantitat, però la qualitat va ser una mica. Sí, sí. A les grans finques, pues... Les grans finques, fantàstic, no? Per ells és... Home, tu vas per la carretera on anem cap a Tarragona, i hi ha alguna zona on veus que és pobres, hi ha una olivera que si ve panjada de l'altra, és allò que dius, pobres, no, no. No es respiren, eh? A més que tenen unes... Les oliveres tenen unes arrels, com molt... Clar, pot ser una obra que pot viure a tants anys, però esclar, les arrels... És que són molt sobresurda, no? Però fixa't, aquelles no arribaran a tindre arrels, hi haurà una batalla interna, surta a terra... A terra, a veure qui... Sí, sí, que és allò que dius. Veus que no s'alimentarà bé? Clar, estàs buscant... El que m'han d'anar molt de curiositat per a un carbonell, el que mirem... El Calvà funda va ser l'any 1866, a Córdoba, i es deia Antonio Carbonell. Sí. I, a més, el segon cognom, Lácer. És que jo no sé... Deu tenir... He intentat adonar de qui era filla, aquest Antonio Carbonell, no acabo de trobar, però bueno... I segur que català pargués que els seus cognoms... Aquests senyor devien viure allà, com tanta gent, vull dir, que hi ha... Exacte, és l'Ei Antonio, però... Carbonell, ja t'atreveu les migracions... El millor que hi havia en Antonio, quan el va xerrar, l'hi havia en Antonio, perquè vull dir això del nom. Actualment sembla que tenim el nom... i vas a qualsevol lloc, però jo, quan... Quan baixo senzillament a veure la meva família, molts em posen l'O, Alberto. Clar. Alberto Macià. Tot és molt relativ, no? Jo, per tu, és que hi ha uns invertits... El primer de la mare i després l'altre. Ara, l'altre de la mare i després el del pare, no? Sí. És allò que dius, tot és... Tu sembla que vam fer... A la crítica, a la crítica. 5 minuts de pinzallada, de joc de cartes d'ahir. Sí. Un programa que buscaven la millor xef de l'àrea metropolitana de Barcelona. Hi havia dos restaurants de Molins de rei, un de Sant Andreu i un de Sant Cogat. De Sant Andreu o de Sant Boy? Sant Andreu. Jo diria que sí. Sí, sí. Potser va ser el de menys ganivet volant. Jo, a mi, no em va... Segurament, d'hauria de ser el que... el que més em va agradar, a nivell vi, potser... Ai... Però no va haver-hi cap problema. No va haver-hi cap problema. El problema del vi és que no es comenti que si tu tens un arroz de peix, o tens un arroz de carno, o un plat de bardures, no es faci més incís amb recomanar aquest vi, perquè pel plat que us heu demanat, és el més polivalent amb el que no hi entra. Treu un sol vi. Treuen sempre un sol vi. Sí, però el comentari el pot ser. Es presenta el vi com aquest, que mira, aquí el deixem, no? Que queda allà com un objecte. No va mai un vi amb el postre, que és una pena. Sí que... Aquest matí ja ha estat afanejant per Twitter, que és on es posa per el tema. És una gent, és un advocador. És un advocador, però sí que posaven en valor que eren quatre dones professionals, emprenedores, i que hi havia molt de respecte entre elles. Sí. Hi havia alguna que revia més crítica a cada altra. Sí. Alguna que no volava, però la crítica hi és. El que a mi em va sorprendre una mica, és que al mar Rivas va ser el programa que més callat va estar. Sí? No et puc dir que... Sí, les escoltava, però sempre escolta. Però és que no feia gaire comentari, feia aquelles ganyotes, però no hi havia comentari. No hi va quizà, perquè... I altres vegades fa aquella cara de circunstàncies. Quan algú diu a algú a ell, posa a casa, home... I ahir era molt l'escoltar, no deia res. Va pica poc. No hi havia tema de batalla, i llavors... Però va estar molt bé que hi ha quatre dones... A mi jo, de l'àrea metropolitana, del Baix Obregàs. A mi m'agrada una. Jo, normalment, quan tinc la tele encesa, estic fent una altra cosa al mateix temps, perquè no... No, d'això, i llavors no la veig en profunditat. Però així em va agradar una que... que semblava que havia començat, que no tenia... que ho havia pres tot ella, que no havia fet ni cursos, ni res, i que em sembla que la van puntuar altíssim, ara. A la Calaçant? La de com ha sortit un hotel? Em sembla que va ser la que va cada segona. A mi també em va agradar. Va ser confinament personal, posar-li d'això... I li van posar... Perquè havia treballat sempre, si no s'havia format, però havia treballat sempre en restauració. Que feia uns arrossos especials, que tenia... Però unes ganes d'anar-hi? Sí, de fet, va quedar segona, simplement perquè el Marc Rivas, ell va puntuar la que va cada primera, i ella les va puntuar iguals. L'Audiència... Va votar una bestialitat a la segona, però entre elles, a l'hora de les votacions, van fer que, per dos dècimes, guanyés la que va quedar... Primera, que és la del restaurant de Sant Cogat. Sí, sí. Bé, molt bé. Sí que comandava també la xarxa, que era el programa on més es veia... el plat, o sigui, el producte. Com s'el·laborava, com s'enplatava. Que hi havia més imatges de plat, de menjar, que no... No sé per què, sobretot de quan surt aquell... Home, dona, que personatge, que busca una mica més la polèmica i posar perill a la resta, no? Sí, segurament. Que potser s'entretenen més a donar imatges. Si tu tens una persona que vomita més facilitat, vas a buscar això. Lògicament, perquè te'n pots viure. En el moment que no hi ha votada, doncs potser... potser hi ha un canvi de tàctica o no. Però és allò que dius... hi havia molta més imatge del plat. Realment, aquelles hores de la nit... Uau, és allò que dius, hi havia plats que els oloraves. És allò que quan obren la croqueta... que a vegades pots dir, mira, quina pasteta fan, no? Però és realment això, obrir aquells arrossos, vamors. A la tele encara li falta, tècnicament, que t'arribin les olores. Hem començat amb l'enquí negre, la tenim amb olor, la podem veure en 3 dimensions, però li falta que arribin les olores. I amb el vi, en general, no estaven malament. Tornàvem a estar sense veure les etiquetes. Sí que hi havia un vi de la llibertat. Amb tant en algun moment vaig veure alguna que... Jo no, però el millor l'estrit és capaç de saber quina és. T'entens girar, mirar, però sí que hi havia una ampolla blava... d'aquest vi al lagalí o de l'olivera, que a més ho van dir. És un macabè, ho fermentat amb boca, i crec que és el vi que més va agradar. Que fins i tot podien haver continuat. O sigui, el van posar una miqueta com de peritiu, o de primer plat, que quedava molt bé, però que realment amb els arrossos, crec que era el de calaçans, també els hi hagués anat molt bé. Per mi, el segon vi, que anormàticament era molt interessant per ells, perquè anormàticament pot ser molt xulo, però després ja tens un plat, i aquells arrossos suaus no eren. No, però... Bé, en general... Bé, doncs...Molt bé, molt millor. Hem de deixar aquí l'espai, que tingueu un bon cap de setmana, un bon divendres, l'estrit Albert, i tornem a explicar-nos... Clar, la setmana venent. Vinga, que vagi bé. Adéu. Vinga, abans nosaltres ens acomiadem del programa d'avui dins joves. Tornarem demà a les 5 de la tarda, també t'estarem fent companyia fins a les 7. Ara toca escoltar l'informatiu de notícies complet, per estar al dia de l'actualitat s'enjustenca, entre la mat de l'Ualopet, demà també a partir de les 10 del dematí, divendres, el magasin, el Mireia Redondo, el magasin La Justa. Res més, que acabes de passar molt bona tarda. I escolteu-nos, això sí, eh? Fem la Ràdio d'Esvern, la Ràdio Municipal de Sant Just.
