... Smooth Jazz Club. Catalunya Ràdio, les notícies de la CIN. Bona tarda, us informa qui li en sabria. El temporal de pluja i vent ha causat d'anys importants els conreus d'oliveres del Vatgebre i al Montseà. És la primera de les conseqüències que s'està venent d'aquest temporal. La Unió de Pagesos calcula que es deu haver perdut el 50% com a mínim de les olives que eren a terra. Taregona, Ricard Vullgas. Bona tarda, el coordinador de la Unió de Pagesos a l'Ebre. Miquel Piñol diu que la campanya d'en Guany ja estava molt avançada, però encara s'havien d'acollir moltes olives. La oliva que estava en terra creiem que el 50% ni atlantut. Aquesta és l'aigua i s'haurà de valorar si n'ha fet caure perquè hi ha hagut una mica de cala marxa, si n'ha fet caure més oliva en terra. Ricard Vullgas, Catalunya, a Radio Taregona. Notícies breus, Núria Paraire. Educació demana per carta a tots els centres educatius que no facin el 25% de les classes en català. El govern engega una ofensiva per defensar el model d'inversió lingüística a l'escola i denunciar el que es davant el Consell d'Europa. Ho fa després que el Tribunal Suprem ha donat per bona la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que ordena que el 25% de les matèries es facin encastallar. Ingressa la presó, el detingut per la mort d'un home, a Sant Carles de la Ràpida, al Montseà dissabte, a la matinada. L'agressió mortal es va produir arrant d'una baralla entre diverses persones que es trobaven en un edifici d'aquest municipi. Anna Ferras, en posa. Bona tarda. L'acusat és un veí de Sant Carles de la Ràpida de 45 anys, que va ingressar a Presó, ahir a la tarda, després de passar a disposició judicial. El van arrestar dilluns al migdia, després que l'autòpsia de la víctima, un home de 48 anys, detectés signes de violència al cos. Havia mort dissabte a la matinada, després de ser a Tespelsem. L'agressió mortal hauria tingut lloc a rendir una baralla al jutjat d'Emposta. Manté el secret de les actuacions. Catalunya Radio, en posa. Els Mossos d'Esquadra han desallotjat 4 pisos del bloc ocupat de Girona, conegut com la Semilla Migrante. L'edifici és propietat de la Sarep i en un pis. Hi havia una família amb menors. Girona, Laya Claret. Les persones que hi viuen asseguren que no tenen cap altra alternativa d'habitatge. De fet, segons l'Ajuntament des del març, estan fent una mediació entre la Sarep i els veïns. Una de les persones desallotjades, l'alú, remarca que els 4 desnonaments els han agafat per sorpresa i que anunia a vi a menors. Ningú abogado estaba al corriente de que se venía el desaucio. Siempre nos notifican y esta vez no se había notificado a nadie. Solo un piso. Una mamá con sus 3 niños. L'Ajuntament assegura que ha ofert una alternativa d'habitatge aquesta mare amb els seus fills. Aquest bloc fa més de 3 anys que s'autogestiona com a espai de cullida de persones migrants sense papers. De hecho, nos constituimos como asociación. La Semilla Migrante es este bloque que acoge y acompaña a personas migrantes que el sistema no cubre estas necesidades. Hemos presentado este proyecto, queríamos una solución. Ara, el bloc hi queden 3 pisos on encara hi ha veïns. Almenys 5.000 migrants han mort en la fràgida d'una embarcació en què intentaven arribar al Regne Unit des de França, a través del Canal de la Mànega. L'operació de rescat encara està a marxa. Segons han indicat fons policials franceses. I, per tant, el nombre de víctimes no s'ha tancat. Podria encara augmentar. Situació del trànsit, aquesta hora, Salia Quintana. Bé, doncs, dels problemes que hi hauràs d'ara, destaquem el tall de circulació que hi ha a la Nacional 240, el seu pas per Valls per un accident, també continua tallada a la Nacional 340, el seu pas per Tarragona, sentit Barcelona, per inundacions, l'AP7, cua compacta de la poble de Montorners, a la ria de Gallàs, sentit sud, s'està retirant un veïc l'accidentat, tallada a la sortida de la tefulla de l'AP7 per obres, cua el seu pas per Martorell, pas altament igual a la C14, el cuber, per obres, B30, Barbaray i Serdañola, C60, La Roca, Sentit Mataró, aturats també a la C17, parets del Vallès, direcció cap a Barcelona, C59, amb cua compactes, amb feliure de codines, en tots dos sentits de la marxa i pel que fa a la Ronda de Barcelona, trams de retenció en tots dos sentits. Salia Quintana, Catalunya, Ràdio Equipviari. Esports, en Rut Vila. Aquest vespre és complet a la penúltima jornada de la Lliga de Campions, i per Isfàngermen, els anglesos lideren el grup amb un bump més que el PSG. El partit és de l'Esnou, com l'Atlètic de Madrid, Milen, els decimíones són tercers, s'hi guanyen o empaten avui, dependran d'ells mateixos l'última jornada. A la mateixa hora s'abaltor del xèrif Madrid, el Madrid pot certificar el seu pas als buitens si guanya el xèrif. El Sabadell ha fet oficial el fitxatge de Pedro Munitis, com el nou entrenador al lloc d'Antoni Hidalgo, l'actuador del ràcid de Santander i del Madrid, agafa l'equip en zona de descens, i es votarà dissabte a la nova Q-alta contra l'Andorra. A la Champions d'en Bol, el Barça visita la pista del Quilxe a 3,47. Els polonèsos són els leaders del grup B, i fa una setmana van superar els blaugranes al Palau. El Barça ocupa la segona posició. A l'eurolliga femenina de Vázquez, l'Uni Girona juga les 8 a la pista de l'Andes, per cert, que el tècnic de l'hospitalet Lucas Mondelo i la Federació Espanyola de Vázquez han acordat la liquidació del contracte de l'exseleccionador espanyol, que més d'un any i mig després de la seva destitució així eviten anar a judici. Aquesta liquidació també clauria el tancament de l'expedient contra Mondelo per les acusacions de maltractament psicològic que li van fer algunes jugadores. A l'Elliga de Futbolsal, el Barça juga avui un partit avançat de la novena jornada, juga contra el Saragossa, i en Water Polo, els equips fan ins de Mataró del Terrasa, juguen a les 9, a Gallonc, a Sabadell, la final de la Copa Catalunya. Fins aquí, les notícies. Què es troba una dona quan ha estat víctima d'una agressió masclista? Com actuen els policies, els advocats i els jutges depèn d'aquesta agressió? Aquest dijous, que és el dia per l'eliminació de la violència contra les dones, en parlem al matí de Catalunya Ràdio. També entrevistem David Trueva, que ha retratat en una novel·la una campanya electoral. El matí de Catalunya Ràdio, amb Laura Rossell, cada dia de 6 a 1. Passen gairebé 7 minuts de les 5. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Cari, jo qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de mar que tinc. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma ni hòsties. Prou violenta. Les violències vers les dones s'amaguen reir actituds cotidianes que semblen inofensives. No ho són, no hi contribueixis. 25N, dia internacional per l'aliminació de la violència vers les dones. Departament d'igualtat i feminisme, Generalitat de Catalunya. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa-lo a l'OPEF. Aquest divendres 26 de novembre arriba el Black Friday a Sant Just desvern i des de desvern comercià i empresa hem volgut donar-li un caire solidari. És per això que si compres en un establiment associats a desvern comercià i empreses, estaràs participant a la marató de TV3 d'aquest 2021. En un any, tots els beneficis de la marató aniran destinats a la salut mental, un grup de problemes de salut molt comuns que afecten un de cada quatre persones en algun moment de la vida, amb un elevat impacte social, sanitari i de la qualitat de vida de les persones afectades i del seu entorn. Aquest divendres, doncs, un tant percent de cada vent de dels establiments associats a desvern comercià i empresa. Aniran destinats al programa solidari de TV3 i Catalunya Ràdio, que tindrà lloc el proper diumenge 19 de desembre, i que en guanya arribar a la seva trantena, Edició. Arriba una nova formació per emprenedors, emprenedores i empreses de Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan d'Espi, Sant Just desvern. Es tracta d'un tallet de set persones a qui els interessa conèixer l'Incidin i com treure suc a aquesta xarxa social professional, des del punt de vista empresarial i de vendes. L'objectiu és descobrir en què pot ajudar aquesta eina per crear i reforçar la marca personal i d'empresa, augmentar la visibilitat a la xarxa així com generar i ampliar la xarxa de contactes i incrementar les vendes. Per apuntar-se, no cal tenir coneixements previs. Es dura termes de manera on l'any demà dijous 25 de novembre, de tres a cinc de la tarda, càrrec de Marcots, promotora de Ciberteca, una marca que ajuda a créixer persones i negocis a través de les eines digitals. Us podeu inscriure de manera gratuïta el formulari que trobareu a les xarxes i a la notícia de la pàgina web de Radio d'Esvern. Publicades les càpsules audiovisuals que busquen fer conèixer el programa RoleModels a través de converses. Entre la regidora de polítiques de genera igualtat, Alifia Morciano i dones que han obert un negoci o es troben en procés d'emprendre Sant Just. També es pot veure entrevistes del regidor d'empresa i innovació Pedro Sòria, directives d'empreses ubicades a Sant Just d'Esvern. Generant RoleModels en igualtat a les empreses és el nom que dona lloc al projecte de creació d'una xarxa de dones, emprenedores i directives de Sant Just, Sant Joan d'Espi, Sant Feliu. El projecte ha engegat pels tres ajuntaments comta amb el suport de la Diputació de Barcelona i persegueix l'objectiu de donar visibilitat al talent femení en el món empresarial a l'hora que es creen sinerges entre les participants. El projecte busca dones, emprenedores i directives de Sant Just que vulguin formar part de la xarxa. Les interessades poden posar-se en compte amb el servei de promoció econòmica de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern a través del telèfon 662.37.10.83 o a l'adreça de correu electrònic empresesarrobes SantJust.cat. I això és tot. Tornem amb més informació al Vullatiu Llari de les 6 de la tarda. ... ... Aquest dimarts, a les 10 del Despre, la música coral més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pett Quintana. ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... Bona tarda, Sant Just. Passem 16 minuts a les 5 de la tarda d'avui d'imecres 24 de novembre. Benvinguts i benvingudes a la rambla al magazine de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.ufm. La majora municipal de Sant Just. Soc la Núria Garcia i esteu a mi cada dia de dia 11 divendres fins a les 7 de la tarda. Avui a primera hora que tenim... D'aquí fins a les 6 parlarem amb l'associació Doma i Empresa d'aquí de Sant Just, concretament, amb la Mercè i amb la Txell Camps, que són membre de la Junta. La Mercè és de fet la presidenta. Després, a segon hora de la rambla, a partir de les 6 i 10 vindran aquí a fer Tartúlia Famanina, la Maria Rosa, la Rosa Maria Verdeu Maristany, també tindrem a la Natàlia i a la Bea, com sempre fem cada dos d'imecres amb elles. Tot això és de seguida amb les 8 de la tarda. Ara els deixo alguna promo, i comencem! T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Cari, no qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de mar que tinc. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Mira, que exagerada. Que només t'he fet una broma. Tampoc és tan bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma ni hòsties, prou violències mesclistes. Les violències vers les dones s'amaguen reir actituds cotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. 25N, dia internacional per l'eliminació de la violència vers les dones. Departament d'igualtat i feminisme. Generalitat de Catalunya. Gràcies. Vinga, doncs, perquè ja les tinc aquí a dins de l'estudi. Ara sí, saludem la Maceia Lachell Camps. Hola, molt bona tarda. Bona tarda. Acabem d'escoltar precisament una promo que fa referència al 25 de novembre. I esteu aquí per parlar també d'una iniciativa d'un projecte del qual vosaltres, com a associació, us hi sentiu també. Doncs bé, té a veure amb el tema de les dones. No concretament amb el 25N, però sí en globa altres aspectes. Parlem-nos una mica d'aquest projecte, perquè és una iniciativa del món per les dones afganeses. Per què us hi heu volgut atar-hi? Bé, la veritat és que és una iniciativa que està liderada per la Joan Amat, que és sòcia també de dona i empresa, i és la presidenta del Fidem. I de fet, l'altre dia va venir aquí a la ràdio, ha explicat tot el projecte ben extensament. La veritat és que us recomanaríem escoltar l'entrevista a tots els ullents, perquè realment és un projecte superengrescador. I nosaltres, com a associació de dones, també ens hem mogut atar-hi. Perquè creiem que s'ha de lluitar juntes, no només les dones, evidentment. La veritat és que ja ho deia la Joan, que homes i dones hauríem d'estar donant suport a aquesta iniciativa, que, de fet, el que vol és fer un crit virtual i posar, visibilitzar, el problema que ara mateix estan tenint les dones a Afganistan. De fet, el projecte es diu Crit per les dones d'Afganistan. És una manifestació virtual organitzada per les dones catalanes, per la igualtat a l'Afganistan. Tenen inclús pagina web. La gent interessada pot entrar-hi, critvirtual.com. I allà només l'entrada, de fet, t'explica el projecte i ens diu que és una pagina web d'aquest moviment del Crit per les dones, nascut entre les associacions de les dones de Catalunya, que donen suport. Jo no sé si heu tingut respostes a través de les xarxes socials quan comentàveu que us feia, que us feia amb aquesta plataforma, amb aquesta manifestació. Nosaltres el que hem fet és donar veu a aquest moviment, a través de les nostres xarxes, en fet, és enviar-ho a totes les nostres xarxes, perquè individualment tothom es pugui apuntar. Perquè, de fet, és superfàcil entrar allà, posar el teu DNI i el teu nom, i després no es veu el teu nom, quan vas de com a particular, per un tema de protecció de dades, i pots anar-hi presencialment o fer-ho virtualment. És a dir, hi ha molta gent ja apuntada, i esperem que sigui un gran èxit. Les instruccions, a més, entre la pagina web i el compte enrere. Ara mateix està a 3 dies, 0 hores i, bueno, 38 minuts. Diu, torna, aquí, el dia 27 de novembre, a les 6 de la tarda, clica el botó per veure la retransmissió directa de l'acte central de la manifestació. Ja ho hem dit que la Joana va passar per aquí, per estudis de ràdio d'Esvern, va explicar extensament el projecte. Vosaltres, no sé si voleu afegir a Txell, també algun punt a destacar de... Sí, bueno, destacar que no és només de dones catalanes. De fet, la web s'ha fet de Nova York, ho va explicar la Joana. Una de les que ho encapçalen és una dona de Madrid, crec. I la capçalera, estem les entitats, i és molt important, com a entitats apuntants, però individualment es pot apuntar absolutament tothom. I si no t'hi vols apuntar ni et deri, igualment també es podrà veure amb directe i afegir-te la manifestació en aquell moment posar-t'hi. De fet, esperem que sigui un èxit. La veritat és que una cosa encapçalada per la Joana Mat hi ha olor a èxit, perquè és una dona de treballadora. Com que fiquen a la banca en un lloc, ho aconsegueix. I per nosaltres és un orgull que sigui sòcia de dona i empresa, que formi part. De fet, a la pàgina tenim un apartat de les coses que fan de Fidem. De fet, consultes per coses que ells tenen, que és una associació molt més gran de dones. I esperem que tots els s'enjusten, si s'enjusten, que s'hi apuntin. La veritat és que sí, el que deia és que... que hi hagi un projecte amb el nom de Joana Mat és bastant garantia que sigui un èxit. Sí, bueno, si més no estarà ben treballat, i a fons i estructurat, hi ha moltes armes. A veure si a nivell català o més concretament a nivell de s'enjust també hi ha altres associacions que s'hi hagi atdarit. Mira, una de les coses que va dir la Joana a l'entrevista és que l'Ajuntament de Sant Josep primer que es va apuntar fins i tot abans que l'Ajuntament de Barcelona. I això amb ella li feia estar molt orgullosa del seu poble, perquè... Clar. Perquè veus que realment aquí hi ha un interès, ben focalitzat en el tema de la violència masclista i de les dones, i de treballar tots aquests temes. Hi ha moltíssimes associacions i la veritat és que de Sant Josep exactament. Jo no he plat es de posar en el mapa, i llavors hi ha tot com de figures d'aquestes senzilles. Sí. I llavors, com passes en res més, la gent en el nom... Jo no me les vaig mirar totes la veritat, perquè quan ho vam estar mirant, però hi ha associacions de tot tipus, moltes de dones, però moltes que no són de dones exclusivament. Sí, per exemple, jo ets a dir que com a membre d'acoratge, també hi signem, per exemple. O sigui que segurament a Sant Josep deu haver-hi gran quantitat d'entitats, o inclús també de persones que coneguin el projecte. La Joana també va explicar que podies fer un donatiu, o no era obligatori, al partit de 5 euros, i que després aquests diners que recollissin, doncs anirien destinats a fer tot de projectes, perquè això no era només començar, i després intentar treballar... Amb dones, d'allà, intentar portar-les aquí, perquè hi ha moltes que estan amagades, vexiliades, i tenen molta por i estan molt amagades, perquè justament totes les dones que encapçalen alguna femenia allà... Home, sí. La veritat és que van sortir a l'estiu quan els talibans van prendre la ciutat. Quan el tema estava més en auge, en un mitjà de comunicació, va treure com diferents punts de càstics que se'ls imposava a les dones per fer segons quines coses, i hi havia alguns punts que jo pensava, per exemple, riure sense el fet de riure o d'expressar, no sé, felicitats en aquell moment, això ja estava pagat si un càstic... Hi ha coses que no ens les podem ni imaginar. Exacte, no ens hi cap en la nostra mentalitat, i això que nosaltres tenim violència, també, aquí. Però és una altra... És tan bàsica aquella, o tan bàsica o tan primitiva que se'ns fa com difícil, no? Exactament. Doncs bé, el que comentava, el que em referia a la CRIT per les dones afganeses, el que estan capçalats d'associacions per les dones, és la... o sigui, la CRITvirtual.com, era aquesta, la pàgina web, la web que sí que està més referida. De fet, inclús tenen, ja, com un programa de l'event central, del dia 27, a les 17 a 55. Hi ha l'obertura de la sala de streaming, de retransmissió, que és, o sigui, CRIT per les dones. Llavors, res, 10 minuts després hi ha Antoni Basses, fa la benvinguda i la conducció d'aquest acte. Seguidament, també, hi ha, per exemple, la lectura del manifest en defensa dels drets de les dones i de la població de l'Afganistan, que es li ha girat en català, òbviament com en castellà i també en anglès. Per exemple, les 18 i 18, està tot cronometrat, eh? L'afganesa Nadia Goulam, resident a Catalunya, dona el context de tot aquest projecte. I després també hi ha, per exemple, a les 6 i 22 testimonis des de Paquistan, des d'Afganistan, interpretats per la Sant Justenca, Clara Segura. I, a més a més, hi ha altres actes, per exemple, a Poesia Musicada, a càrrec de Lluís Llach i de Silvia Bell, o, a la part de Cluenda, que anirà a càrrec de Tània Berge, que és la consellera d'Aigualtat de la Generalitat, i també a De Colau, a Caldessa de Barcelona i a Laura Borràs, per exemple. Una cosa molt interessant també que va dir la Joana, és que havien programat tot aquest acte perquè durés just una hora, perquè, deien, amb una hora, més d'una hora, a fer un streaming... Cansa, a vegades. Sí, la gent no pot aguantar. I, llavors, ho tenien superestipulat. I una altra cosa que també em va sorprendre, que vaig pensar, realment, és que no sabem el que ens enfrontem, no? Que tenien aquesta web que havien creat, havien patit, hi ha atacs informàtics. Atacs informàtics. Clar, dels talibans, perquè no arribi això. I que ja tenen el plan B preparat, i, de fet, quan tothom inscrius, perquè jo vaig fer la inscripció individual, t'envien el link i després t'envien un alt, un segon link, a una plataforma de YouTube, per si cau la primera, doncs poder-te seguir connectada, m'agrada l'acte. Per tant, realment, està molt ben planificat. És trist que s'hagi, per això, de pensar en un pla B, per si hi ha gent que vol buicotejar amb aquesta mena d'actes. Sí, però, bueno, els talibans no estan per tonteries. No, no, òbviament, no. En fi, això, pel que fa de moment aquest acte, de cridar les dones d'Afganistan, i ara, si voleu, passem a parlar... Bé, nosaltres, en referència amb el tema de les dones, també volíem recordar tots els ullens que dona i empresa des de feia uns quants anys, té habilitat, en conveni, amb l'Ajuntament, un telèfon d'assistència legal a dones maltractades. És a dir, no és un telèfon per trucar, i quan tens una emergència, quan tens una emergència és a trucar als endots, o als endots, o aquí, els telèfons d'emergència, però sí que és un telèfon, per si una dona està en una situació de vulnerabilitat i creu que necessita... Una mica de censurament, sobretot al principi, que, després, tenim advocades a l'associació... La disminuant, aquest telèfon. Amb aquest telèfon, i a les poden, després d'arribar, indicar una mica quins són els passos a seguir. Doncs si voleu dir el telèfon... Sí, el telèfon és el 699-985-555, i només obri la nostra pàgina web, Surana la Home, a primera, amb una pastilla rosa molt gran. I ara mateix, per municipi i en tot davant de Roles, que fan referència als actes i a totes les activitats que es fan al voltant del 25 de novembre, i sura aquest telèfon, també. És una manera de tenir-ho apuntat per si s'escau. A real de la campanya de l'Ajuntament de Don, estem amb tu, sí que s'han vist bastantes bandaroles i cartells, i allà també hi ha el telèfon per si... De fet, aquests últims dies, també, a través dels mitjans, estan sortint notícies que, a través dels signes de les mans, hi ha hagut algun cas de dones que han pogut demanar sucor... A la noia, la dona senyora, sí, la dona senyora, sí. Què és aquest moviment, no?, de posar la palma... Potser primer el dit així i després tancar la palma. El dit gros, el pols, com tancadets, els altres oberts, i fer el moment aquest com de tancar i obrir a la resta dels dits. Sí. Molt bé, doncs, ens apuntem aquest telèfon, d'assassurament legal gratuïta, a la dona maltractada. El 699-985-5555. I si no, si en treu a la pagina web de Dona i Empresa, us el trobareu en un moment. Aquí necessitis. Dona i Empresa, puncat. Recordeu-ho. Molt bé, doncs, ara... Si et poses Dona i Empresa, ja et surt el primer. Sí, sí, sí. Si voleu, podem parlar, ja que d'aquí res. Entrem al desembre, que al desembre, encara que l'hi vam començar el dia 21, el desembre ja és sinònim de Nadal, de festes, de també activitats, solidaritat. Jo no sé si des de Dona i Empresa teniu algú entre les mans. Doncs nosaltres sempre tenim coses entre les mans. De fet, vam tornar de l'estiu i no hem deixat de fer activitats. Nosaltres ens dediquem, des de la junta, a intentar fer activitats que creiem que poden ser interessants per les socies. Tenim l'associació estructural d'entre les branques, el que seria Dona, el que seria Comerç, i el que seria Emprenandoria, o... Sí, comerç, sí. I llavors intentem fer activitats de tocar en aquests tres tecles. Una mica les tres tecles, no? Perquè feia un temps que potser ens enfocaven molt amb les fires de Comerç, i realment nosaltres tenim... Va més enllà, a l'associació. Exacte, nosaltres tenim socios de tot tipus, totes són emprenedores, però hi ha fins i tot socios que no tenen cap mena de negoci, que simplement han acabat la seva vida laboral, però... O estan assalariades, però no vol dir que no siguin emprenedores, perquè... i jove i dades, també tenim artesanes, moltes que intenten fer uns autònoms, fer-se alguna cosa... Vull dir que estan aquí intentant. Sí, clar. Que a vegades ens imaginem, una figura d'una emprenedora creant... Gran empresària. Sí, gran empresària, creant Power Points... Gran empresària, tenim a la Joanama. Sí, però vull dir que hi ha... Hi ha unes poques més. Sí, que hi ha més coses a l'entradera de l'empernadoria, i... Escolta'm, que també... I portar una família és una emprenedoria, i això... Sí, sí, sí. I bé, doncs, hem fet tot tipus d'activitats, i l'última activitat que vam fer va ser aquest diumenge, que vam anar a fer una rota literària per Barcelona. Mm-hm. Ens va arribar informació d'un llibre que es diu... A veure, com es dius, que el digui bé. Dones de Barcelona, d'Elisenda Albertí, exacte. I ella es dedica... La veritat és que el mateix llibre està estructurat en una sèrie de tineraris, i ofereix unes visites guiades per ella mateixa, per descobrir aquestes dones, i va decidir fer una tinerària d'aquests. I la veritat és que va ser meravellós, perquè va ser fer una excursió des de Sant Just, fins al centre de Barcelona. A més, feia un dia esplèndid, que això menys mal. Sí, perquè arriba a ser aquesta setmana. Exacte. I va ser molt interessant, perquè... És... bueno, és que algú t'expliqui la història a través de... Ella mateixa és qui fa les... Sí, ens ho estaves parant. Tu pots haver-te llegit el llibre, però les anècdotes que t'explica ella, que t'afegeix ella, que és la que s'ha estudiat, a través dels archius, la història d'aquestes dones, doncs és molt curiós, i ens va agradar moltíssim, la veritat, va ser un parell d'uretes allà. Era el primer cop que feia una experiència... Doncs sí, la veritat és que... Així sí, bueno, hem fet diverses visites també, coses guiades. A quins anys us vam fer la del búnquer aquell que hi havia. Que va ser molt interessant. Però aquest està molt bé, perquè és que justament aquesta dona, és editora, escriptora i també va ser política durant molt temps. Bueno, ella s'ha dedicat a anar a la Casa de l'Ardiaca, i ja ho explica al principi. Hi ha algunes que són llegendes, però n'hi ha moltes històries documentades, que no han passat a la història, perquè les històries de les dones no passen, però ella ha fet la feinada d'anar-se llegint, testaments, coses... Documents notariars, i ha pogut posar-li fil a l'agulla històries de dones curioses, i que han fet coses que estan molt bé. A més, et porta el lloc. I t'ho expliquen el lloc, com era, el que era, el que no era... El que queda, de tot allò, no? Hi ha moltes cases que ja no hi són. I diem, com pot ser que a Barcelona hi permés que aquesta casa hagi desaparegut? Per exemple, hi havia una història molt divertida, que era una que es deia Joana Torrelles, que es va... Al final, es va escapar amb el bandolès Rallonga. Aquesta dona era filla d'uns comerciants molt rics, que estaven assentant a Portal de l'Àngel, on hi havia Can Jorba, no sé si... I el Cine París, no? No, era Can Jorba. Llavors, bueno, l'hi van fer una festa per buscar-li marit, i es va curar el Ser Rallonga, i es va escapar. Llavors, resulta que els pares, l'última cosa que van veure de la seva filla va ser com marxava per una gran escala. I és molt curiós que ens va explicar que, bueno, després es va tirar aquest edifici, però quan ho va comprar Can Jorba, van conservar l'escala, com a humanatge a la Joana de Torrelles i a la història del bandolès de Ser Rallonga. I van fer els grans magatzems. El que passa ara és que té el cortinglès, i quan va anar el cortinglès s'ho va carregat. Allà ara podèia un maniquí de l'última temporada de roba. I ens va estar explicant moltes històries, de veritat molt curiós i molt curiós. O la dona de l'Estafania. Aquesta era la més interessant. La Carlos D'Amur. La vols explicar tu? Sí, exploteu. Bueno, aquesta era en un llenyatge noble, i llavors el seu pare era com... Ella va viure a la Corte Reial, perquè el seu pare era com governador. I va ser molt ben educada amb el rei. Va tenir els seus estudis. Va tenir molts estudis i tal. Llavors el seu pare el van destinar a Cerdanya. Per posar-us en contexta, ella va néixer el 1445. S'estan parlant del segle XV. Fa molts anys, no? Llavors ella... Els seus pares, quan els van destinar, es veu que quan marxaven, en aquella època, ja et despaties perquè no tornaven. Ni si es matarien, ni res. Tot el que a ella, quan es va fer gran... Bueno, ella li van deixar la opció de dir... Vols venir amb nosaltres o et quedes? Vols venir o pots quedar-te exacte. I ella va dir, no? I ella va dir, jo em quedo. I llavors va arribar un moment que es va fer gran i s'havia de casar. I ella no volia casar-se. Ella no volia casar-se, i ella valorava la seva independència. I se'n va anar a viure a la plaça de Santana. I també allà. Va arreglar la casa. I va muntar com una espècie d'escola per dones que no sabien llegir, que en principi eren de la noblesa, més o menys. I va estar ensenyant a moltes dones a llegir. I va fer com una casa de la dona i tal. I ella va viure sempre així. I ella va viure sempre així, que li deixaven criatures? Clar, i llavors, el curiós és que al final, el que li va passar és que li deixaven molts cabassets amb nenes nadones. I ella les va collir totes i les va educar totes. Va viure bastants d'anys. I és com una mica de recurs. Ens va morir el 50 i pico, no són tants. Home, pel segle XV era molt. I llavors, ella, perquè l'Elisenda Albertils hi posa com un nom a cada one. Aquesta li diu... Estafania Carrós i de Mur. Perquè el Carrós era el pare i el Mur, les famílies. L'educadora. I històries molt xules. Perquè l'Itinerari entén que passa per cadascuna de les històries. Sí, vas caminant. Clar, hi ha 7 itineraris. Ah, 7. Nosaltres vam fer un, clar. Un amb 6 o 7 dones. Sí, de fet, res. Vam anar a portar de l'Àngel, a portar ferrissa... I vam acabar la plaça de la Catedral. Això en dues hores. Bueno, home, clar. Llavors vol dir que en aquest trajecte ha d'anar a unidor les coses que hi havia per explicar. Sí, sí, sí. I les hores i veus humana, aquesta sortida. Era... 10, no? Sí, unes 10. O sigui que es va poder fer de manera àgil. Sí, sí. També és veritat que ens vam trobar que... era d'hora al matí. Potser no hi havia tanta gent, que el sondiu Menja no estava molt plena. Estava bé. L'únic que vam trobar més ple de gent va ser al voltant de la Catedral. Que hi havia més turistes quan vam arribar a aquella era... Hi anaven els quasi de les 12. I l'una. Va ser molt agradable, la veritat. Va estar molt bé, i ella, la veritat, és que ho explica molt bé. Té molta passió per explicar-ho. I sabeu si es va comentar que hi ha associacions o gent interessada en aquella... l'esguí per fer... Sí, sí, de fet... Té la gent de plena, no? També havia fet un altre visita i, de fet, ells, des de l'editorial, envien a les associacions. Ens va arribar la proposta... a nosaltres, perquè... No, és que nosaltres anessim a buscar que tenen itineraris, sinó que ells mateixos ja s'encarreguen de fer la difusió de que hi ha aquest llibre i que hi ha la possibilitat de fer una visita guiada. De fet, ens va comentar que també era un... s'havia trobat que era un bon regal, no? Ser regallar-li-m'ho en algun amic, entre uns quants... O la família, no? O la família, vull dir. Ella està oberta a tots els formats... Per tant, potser és repetiu. Amb un altre itinerari? És que va estar molt bé. No sé si potser haurem de buscar un altre dia. Perquè, clar, els diumenge, les que tenen criatures, jo entenc, costa més... Home, sí, el tema de quadrauraris que vagin bé a tothom és un tema... És un tema complicat, però, bueno... De fet, nosaltres... Les ganes no hi falten. Sí, sí. I ens ho hem passat molt bé. Després vam fer una cerveseta, abans de tornar... Perquè tornar a Sant Josep en transport públic... Una gent cana, no? És la segona part de la sortida. Sí. Molt bé. I bé, doncs ara, de cara a Nadal... Nosaltres el que sempre fem és participar... les sòcies que tenen comerços, participar en el mercat de Nadal. Per fi, podem tornar a fer el mercat de Nadal, després de la pandèmia. I, a més, l'última vegada que es va poder fer... De fet, no es va fer aquí a Sant Jordi. No era de manera conjunta, no? Sí. Nosaltres municipes, abans, a les 3 Sants. Sí. I, llavors, hem aconseguit que el mercat torni aquí, a la plaça Camuapa, que estem molt contents, serà d'un sol dia. Però esperem que sigui molt profitós. I llavors, l'Ajuntament ja està posant-se les piles, reçant tots perquè no ens tornin a tancar, o ens tornin a posar més... Doncs sí, perquè d'un dia a l'altre... Que no plogui. Literal, d'un dia a l'altre... Les coses i, llavors, una mica l'espectativa. Però, bueno, esperem que tot vagi bé, que no plogui, que tot i que faci fred que puguem fer tot d'activitats. I tenim moltes ganes de tornar al carrer i de fer fires, la veritat. Diu menys a dia 12 i... Entenc que hi ha bastantes... Sí, bastantes hòssies, no? Doncs sí, mira, avui hem fet una reunió amb l'Ajuntament, i ens han confirmat que hi ha uns 30 comerços físics que participen, i uns 10 que tenen comerç on-line. Per tant, que és també... Amb el que tenen, que el seu comerç és on-line, però que anirà a... Exacte, és una manera de visibilitzar-ho, i que està molt bé. Per tant, una molt bona participació, perquè als últims anys no hi havia tanta participació, i d'aquests 30, és la que hi ha en 8, que són temes de restauració. Uau! Que també, com que vam fer l'octubre, la nit de Sant Josep del Carrer, doncs també va haver-hi molt clar el tema de la restauració... Va quedar una mica més despenjada. Bé. Com que hi havia més restriccions... Pel tema aquest de la nas, va haver-hi de posar, o darrere del mercat, allà al part del milenari, o a la zona nostra de la plaça Malaret, allà teníem les quatre hòssies de restauració de dona i empresa, i la veritat és que tot es repetirà, és una manera que també la gent convencia a veure tots els negocis de restauració que hi ha a Sant Just, que es donin a conèixer, i és meravellós tenir un diumenge a poder... No sé si hi ha un mos a mig matí, o d'in allà... Sí, i a més la plaça Camorrapa és molt de Sant Just, vull dir, la gent li agrada anar allà, li agrada anar allà... Ara que ve la petita, perquè a 38... Hòstia, que estan tan bé... Clar, jo crec que s'havia arribat a dir... És a dir, si cal ampliar-la, l'ampliaré, però pensa que hi ha la plaça, i llavors, com que tanquen el carrer Salvador Espriu, tot aquell apart, normalment, és on està la restauració... Bueno, ja ho acabaran de dir. Espai n'hi ha, o sigui, a Sant Just tenim espai... Sí, no es buscarà, no deixarem anar a dir-ho fora pel tema de l'espai... No ho sé... No, perquè ja et dic que, des de l'Ajuntament, estan molt implicats en aquest mercat, i en que funcioni tothom tenim ganes, i, per tant, tothom empenyarem. Home, és que és un mercat ja de per si entrenyable, també que els comerciants s'adafen molt seva, quan, a més a més, també torna a estar a Sant Just, que, a vegades, quan és més poder, més afora, està molt bé perquè pots tenir més públic, però potser aquest sentiment d'estar una mica més desarraigat, potser ho fa amb una mica més fred, no? I ara tot queda com més en caliu. Nosaltres l'hem reivindicat molt, aquest mercat, perquè és un mercat que ja tenia tradició aquí a Sant Just, que funcionava molt bé, era de dos dies, i funcionava. Sí, és veritat, era d'un parell de dies, sí. I llavors hem lluitat perquè el mercat de Nadal torni a Sant Just, perquè creiem que hi haurà més que mai, que necessitem donar un cop de mà al comerç, no? I... I, a més a més, és que fins i tot la comunicació és molt més fàcil comunicar i fer publicitat del que és el Nadal aquí a Sant Just, que no cal anar-se fora del municipi per comprar els regals de Nadal, ni per... ni per d'audir-ne. Com anem aquell, per anar... no cal creuar la Diagonal. Per Nadal no cal creuar la Diagonal. La Diagonal. Sí, sí, sí, són... Slogans que... Sí, sí. Que queden, eh? Slogans que queden. Sí, sí, sí, me'n recordo. Sí, el de l'any que es va promocionar... Era el de l'Avella, no? Sí, amb el de l'Avella. És que em sembla que la Txell és la creadora. Sí. Què dius, en sèrio? Ah, doncs mira, feliç. Doncs també d'activitats, bueno, per explicar una mica, així, més centrant, hem d'anar a la empresa. De fet, encara en tenim un... Després del mercat de Nadal, sempre fem una activitat... un taller, que en aquest cas serà... es pot explicar, si no... Bueno, l'estem pensant... Ho tenen aquí, entre les mans, no saben... Sí, no es fa una definició. Però sabem on es farà i sabem que serà un taller. Això ho podran dir, no? Sense donar gaire detalls. En principi el farem amb la Sara de Mobile Lab i farem algun ornament de Nadal. Llavors es podran apuntar a les socies. Serà gratuït per les socies. Això subvenciona l'associació. I sortirem, doncs, amb una corona o un centre de taula o el que sigui. I després d'anar a Nadal, al genè... Nosaltres, sempre perquè a Nadal tenim tots molts regals i moltes coses, al genè tenim el sopar de Nadal. El fem al genè. El sopar d'inici de curs. I també profiten. De fet, fron a la cuesta d'enero, que diuen. Sí, però també l'associació també paga una part i busquem un lloc. I a més, és un sopar que sempre té molt d'èxit. És una convocatòria perquè comencem l'any, tenim ganes de veure'ns. I a l'any nou i de nova. Venen les noves, les que s'han associat durant l'any, es presenten. Es creen sinergies, també, perquè toquets, toques total. I també veiem a les jubilades i a les que ara ja no estan tan actives, però que han sigut molt actives durant molt temps. I que els les estimem molt, de veritat. I en aquest sopar, nosaltres sempre profiten per copçar una mica l'opinió de les hòsties i veure les necessitats. I de fet, arrel d'un d'aquests sopars, va sortir la idea de la guia de serveis de dona i empresa, que és una guia que ja fa... Un parell d'anys, no? Sí. Però ara no acabem de fer una reivició. No acabem de renovar, no? Fa 15 dies que sortirà nova, és el... Sí, just per la nit de Sant Josep Carrer. Sí, ja li vam dir des del principi el talent de les dones, que ara se'ls t'ha posat molt de moda, l'ú del talent, però el jove dilluns a nosaltres, es diu el talent de les dones. Aquí ho pots trobar i... I la veritat és que tenen dones i no estan totes, eh? Estan les que han volgut sortir. Clar, no hi han 60. Sí, però com que veureu així un centenar de hòsties, no arribem, però... Gairebé, gairebé esteu allà tocando. Últimament, crec que el creixement de hòsties ha estat bastant... Doncs va ser gràcies a la guia, no? A la guia, no? A la guia. Realment vam notar que el fet de repartir la guia, moltes hòsties, o moltes dones, s'enadonaven que hi havia aquesta associació, i llavors s'interessaven i es feien hòsties. A més, la web ha estat també molt bé, perquè a part d'averir la guia en paper, entres a la web i em vas a la part de la pastanya d'empreses, sub-pastanya hòsties, i allà també estan totes... Estan les hòsties, després hi ha l'apartat d'empreses. Està la guia interactiva, també. La guia, estan les cròniques de les activitats. Bueno, intentem... I després la web, una cosa molt bona que tens, que té una part d'intrenet on només entren les hòsties, i allà fem tots els comunicats, les hòsties poden fer ofertes cap a altres hòsties, poden fer promoció d'alguna cosa que facin... D'estallers, que facin, de les coses... Molt bé. Per exemple, així que recordeu alguna hòstia que s'hagi apuntat recentment? Recentment, vull dir, a últims mesos, o a l'últim any? Bueno, ara n'hi ha una, justament, que és immobiliària, apic. Encara no li hem fet la benvinguda que s'hi heu fet, bueno. Què he fet de benvinguda? Hi ha algun ritual? Bueno, li enviem un met, de benvinguda, i després fem uns posts per xarxes, per un disseny, i nosaltres sempre dissenyem tot, i sempre ens agrada tenir normes per tot. I abans d'aquesta noia, com es diu aquesta noia? Diguem-hi el nom, pobreta. Fàtima Reina, es diu, i abans d'aquestes... Em sembla que van ser tot... Potser les de... Fudis... Fudis, picoteca, xuximor... Aquestes també s'han fet noves. De restauració d'unidor, també. Sí, perquè estaven una mica coixes i han entrat aquestes... Carambell, bueno, aquestes van entrar abans de la pandèmia. Són quatre que a més tenen, perquè teníem la Miracle, que ens ha ajudat molt, però la Miracle... Pobre, ja està com cansada. De tant treballar. I Granel, també. Granel també és una de les noves, una botiga que es diu Granel. Aquesta associada també organitza tallers, molt xulos en una seva botiga. Està a Salva d'Ospriu, no? Està a Salva d'Ospriu, sí. I ja tenim bastantes associacions. Les noies del Lloge, les de Lloge... Les de Lloge, que és que aquestes justament ens van fer un taller... Quan entren, també, moltes vegades, ens fan tallers per les associades, no? Aquestes van fer un taller de Lloge, i va ser amb un matí que va anar... Jo no hi vaig anar, jo. Sí, jo hi vaig anar. I ens van fer com un amic gaire de portes obertes, les socies que van voler, i va ser també molt agradable fer una sessió de Lloge a les tardes que tenen. Després, no? Això també ens agrada. Portes obertes també és un dels projectes que, de vegades, està bé fer, no? I, a més, també teniu iniciatives comparat amb la tema de la Xipi, no? De la Xipi, que la seu Nessi... És que la nit de Sant Just al carrer per nosaltres és molt especial. Clar. Explica, explica. És un projecte... Que surt a donar-hi empreses a la nit de Sant Just al carrer. De fet, surt de l'Òrder Raja, que va ser la primera presidenta, que va batallar anys i anys, ningú li feia cas fins que ens van fer cas, i jo vam fer la primera nit que ningú donava un duro, i va ser un èxit que a l'Ajuntament es van quedar... Què passa? Sant Just tenia unes ganes de sortir. Ens van ajudar a organitzar-ho i tot. Però no donaven gaire un duro per... Sí, a vegades, a Sant Just, hi ha coses que triomfen molt, o hi ha coses que, a vegades, no acaben d'encaixar i no entens per què, dius. I des de llavors, donar-hi empreses, sempre hem reivindicat la plaça Malaret, com la nostra plaça, i a part de tots els espectacles que es fan, nosaltres ens ocupem de la plaça Malaret. I aquest any va ser un èxit. Teníem, des de fa uns anys, el Chillout, que la gent també recordava com a un espai supermàgic, perquè més feien... Amb les microoptacions... I aquest any li hem donat la volta, i hem fet una mena de cabaret, i hem deixat el que és la part del Chillout, per l'altre tema de restauració, i hem posat la barra de dona i empresa al mig, i llavors hem encarregat aquest espectacle exclusiu per aquella nit. I, a veure, l'èxit de Sant Just al Carrer, a part de tenir les botigues obertes, perquè no oblidem que és una nit de comerç, l'èxit també es tanca la restauració, i la gent, quan poses alguna cosa de menjar, tira més... Per què enganyar-nos? Per què enganyar-nos? Menjar i veure... És la combinació de tots aquests factors. I, la veritat, aquest any, si hem de ser una mica autocrítics, doncs potser el que més ha fallat ha sigut la participació del comercià en el peu de carrera amb carpes, els que estan en aquella zona obren, però els que no són d'aquella zona, posar-se en una carpa entre les restriccions que hi havia, que havien d'haver-hi no sé quanta separació. I allà dalt, al milenari, clar, molt diferent que els altres anys, que era el carrer Bonavista, hi havia com un circuit, no? Però bé, és que aquest any ha sigut, ho hem fet... Hem fet el que puc, clar. Hem pogut ja l'Ajuntament ha fet el que he pogut, perquè fins 3 dies abans no sabíem per això. Ni si podríem fer-ho. I tot i així va anar prou bé. Ara hi ha el d'Estapa, que també... Sí. Sí, el d'Estapa, que aquest any és una novetat d'aquesta època, perquè normalment... És una primavera. Es sembla que dona com més ganes, no?, de sortir a fer unes capes i... Però bé. És un experiment. Suposo que després això ho organitza l'Ajuntament. Sí, sí, sí. I després faran la valoració. Jo crec que també és una manera, el que dèiem, no?, de donar suport a la restauració, que ho ha passat molt malament, i és una manera de fer rotació a través de tots els bars i les pores que hi participen. I a la gent li agrada sortir. Qui s'enjusa està demostrat que ens agrada sortir. És molt normal. Dic que quedarem pel d'Estapa, amb gent que el millor no quedaries, i doncs mira, vas a fer-ne volteta i et trobes gent. Sí, sí. I aquestes iniciatives estan funcionant. I a veure, ara a Fira... A veure. Si la podem fer bé, serà un èxit, perquè jo crec que tothom té moltes ganes, els nens, les famílies... Home, s'enjusa el carrem, ja fa unes setmanes, no?, que es va fer, però va ser un èxit. També, i ho van canviar la lloc. I també la ubicació. I va funcionar molt bé. Ha arribat per quedar-se. És que era molt més còmodos, que crec. És molt més ampla, i no se'ns havia passat mai pel cap. Fins que ha arribat la pandèmia, hem hagut de pensar en un lloc més ampla, i jo crec que l'any que ve, a poc que puguin, el tornaran a fer allà. Això és tractant, almenys, de quedar-nos amb les coses bones, i s'han d'aprendre, clar. I tant. No, i que també s'enjust creix, que a vegades són més. Per això. Una cosa que fa 30 anys que es fa... Són més de 20.000 habitants. Llavors, quan els col·loques per al passatge... Vull dir, les coses... Ens hem d'anar adaptant, vulguem o no, si volem que ens vagin acompanyant, també, i me'n previsio de futur, no?, si no. Sí, sí. Doncs ens queden 4 minuts per arribar a les 6 en punt, que ho sembla si ho deixem aquí. Venir-vos a les dues, Txell, Mercè, en repetiment, a Mercè Cams, presidenta de l'Associació Dona i Empresa, i la Txell, membra de la Junta Directiva de l'entitat. Doncs més, moltíssimes gràcies. Gràcies a tu. M'ho seguim fent cosetes, passant just, per les dones, també, de comerciants, empresàries. Ai, per Neus de Afghanistan. També. L'incrit per les dones, de veritat, apuntem-nos. Que vagi bé, un abraçada i bona tarda. Bona tarda. Adéu. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Smooth jazz. Smooth jazz. De bilions de divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, i el smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de bilions de divendres, i de 4 a 5 de la tarda. I'm not my language. Smooth jazz club. Smooth jazz club. Smooth jazz club. Smooth jazz club. Smooth jazz club. Weus de la Barroquia. Convertim notícies actualitats, experiences socials, espiritualitat, i parlem de l'entorn de l'hostilitat i de l'hospitalitat. Partem els immigrants. Que d'ells d'acossos i gats. Catalunya Ràdio. Gràcies a tots les notícies de la CIS. A la bona tarda us informa Gerard López. El futur cansella Alemanya, el social demòcrata Olaf Scholz, ha anunciat avui que el primer govern de l'era postmerquela accelerarà la transició de l'economia verda, i l'acord de col·lecció entre l'ESPD, els liberals i els verds, que han de ratificar les bases, tindrà com a principal repte l'aument de casos de Covid. Bona tarda. Els partits que formaran el pròxim govern alemany s'han conjurat partidant davant un acord que té la protecció del clima, la digitalització i la convivència com a eixos centrals. Social demòcrates, verds i conservadors s'han compromès a fer d'Alemanya un país descarbonitzat l'any 2045. En el terreny internacional, el futur canseller, Olaf Scholz, ha deixat clar quina ha de ser el paper d'Alemanya. L'anissat en França, la col·laboració amb els Estats Units i el compromís amb la Pau i el Benestar al món, són les col·lubnes de la nostra política exterior. Amb l'acord de govern presentat aquesta tarda, es posa puny final a l'era Merkel, la qual deixarà de ser cansellera en funcions en qüestió de dies després de 16 anys al càrrec. Després, es posa puny final a la polèmica. Més de 20 persones es morten el nou fragi d'una embarcació amb migrants que intentaven arribar al Regne Unit des de França al canal de l'Amànega. L'operació de rescat encara està en marxa, però la policia francesa ha informat d'aquesta xifra provisional de víctimes. Ha estat un pescador d'aquest servei de guarda costes. El primer ministre francès Jean Castex ha lamentat la tragedia i ha condemnat l'actuació dels que trafiquen en persones a través del canal. El primer ministre de Teopia i Premi Nobel de la Pau 2019 havia met, ha marxat avui al front per liderar l'exèrcit que lluita contra els revels de la regió del Tigre. Aquesta imatge, més pròpia d'altres temps, l'ha acompanyat d'un missatge publicat a Twitter on insta els atiups a sacrificar-se per defensar el país. El revels del front popular de llibertat del Tigre són cada vegada més a l'abora de la capital del país, després d'un any de guerra que ha causat una greu crisi alimentària. A partir d'ara, els Mossos d'Esquadra portaran una càmera incorporada a les llançadores de projectils foam per poder enregistrar les actuacions policials. L'anunci l'ha fet el Consellor d'Interior, Joan Ignasi Alena, en declaracions al matí de Catalunya Ràdio. Asegura que si es donarà compliment a l'acord de pressupostos s'ha acompanyat amb els comuns i que es donarà més seguretat als agents. Ho parlarem a la comissió de model policial que s'ha acordat, però si nosaltres ho compartim, i és més, hi ha el consens en relació a aquesta qüestió al conjunt del cos, perquè, evidentment, és una mesura de transparència i, per tant, és vist en termes generals per tothom positivament. L'escriptor Rafael Nadal fa un homenatge a la seva mare i a les dones de la postguerra al seu nou llibre quan s'esborren les paraules que es publica avui mateix. Així tanca la trilogia sobre la memòria familiar que va començar ara fa 9 anys amb Quan Erem Felissos, una memòria en 12 germans que ara protagonitza la Montserrat, la mare que té 98 anys i que em fa 4 que ha perdut l'escriptor. La seva mare i la seva mare que té 98 anys i que em fa 4 que ha perdut la memòria i la parla. L'escriptor i periodista n'ha parlat el matí de Catalunya Ràdio, voldria que es compartís en un homenatge a tota una generació. Intento que sigui un gran homenatge a la mare i, a través de la figura de la mare, que és la que jo tinc a prop i conec, voldria que tots els lectors fessin un gran homenatge a les seves mares i a la generació dels pares, que és una generació que ho va passar molt malament, que Europa tenia unes convulsions dramàtiques molt més que tot el que hem viscut després i que, en canvi, van renunciar a tot, perquè nosaltres, els que veníem arredeva, tinguéssim un fotó. Ara es posa amb la Jordina Tarré. Bona tarda. Aquest vespre es completa la penúltima jornada de la fase de grups de la Lliga de Campions de Futbol, amb 8 partits. Destaquem a les 9 el maig Esther City Paris Saint Germain. Els anglesos lideren el grup amb un punt més que el PSG. També a les 9, Atlètic de Madrid, Milan. Els Matalaces són tercers i necessiten guanyar i que el Porto Punxi per ocupar la segona posició. També a les 9 del vespre, Xerif Reial Madrid. Els blancs són leaders al seu grup. El Sabadell ha fet oficial l'arribada avui a la banqueta de Pedro Monitis com a relleu d'Antonio Hidalgo. L'exjugador del ràcid de Santander i del Madrid agafa l'equip en zona de descens a la primera federació. Monitis, que ja dirigirà l'equip en l'entrenament d'aquesta tardada, debutarà dissabte a la nova Creu Alta contra l'Andorra. A la Champions d'en Bol el Barça visita la pista del Quils a 3 quarts de 7, en partit de la 8enajornada. Els polonesos són els leaders del grup B i fa una setmana van superar els blaurens al Palau, que són segons el grup. A l'eurolliga femenina de bàsquet, l'onigirona juga a les 8 a la pista d'Atlantis per cerca el tècnic de l'hospitalet, Lucas Mondero i la Federació acorden la liquidació del contracte de l'exseleccionador espanyol, una mica més d'un any i mig, una mica més de l'exseleccionador espanyol. Aquesta liquidació també inclouria el tancament de l'expedient contra Mondelo per les acusacions de maltractament psicològic contra les jugadores. A la lliga de futbol sala el Barça juga a la set partit avançat de la 9enajornada a Saragossa i en Vaterpolo els equips femenins del Mataró i al Terrasa juguen a les 9 a Can Llonga, Sabadell, la final de la Copa Catalunya. Bona tarda, us informa Lua López. S'ha començat a tramitar una reclamació en nom de l'Associació de Veïns i Veïnes de Mas Lluïa, feccendesa, pels microtals habituals de suministrament al barri. Així ho ha comunicat la Direcció d'Energia de la Generalitat que ha fet una trucada a l'Associació. Des de les associacions demana als veïns i veïnes de Mas Lluïa que vulguin comentar les incidències que s'hagin tingut els seus edificis o habitatges, que envin un correu electrònic a Infoarroba amb Mas Lluís Sant Just Puno, RG, posant a la capçalera microtals. De la mateixa manera que vulgui tenir més informació, també la pot solicitar a través del mateix correu electrònic. Recordem que l'alcalde Joan Vasaganyes es va reunir a inicis d'aquest mes amb la companyia de distribució elèctrica per fer un seguiment de les avaries, no només amb Mas Lluís, sinó també a la carretera Rial i al Walden Set. Els microtals són habituals en dies de pluja i humitat a lavada i són conseqüència a donar varia en les línies aèries de suministrament elèctric. L'empresa està treballant intensament per localitzar l'origen concret de la varia i solucionar-la el més aviat possible. Aquest divendres 26 de novembre arriba al Black Friday a Sant Just d'Esvern i des de l'Esvern Comerci Empresa ha volgut donar-li un caire solidari. És per això que si compres en un dels establiments associats a d'Esvern Comerci Empresa es trasparticipen a la Marató de TV3 d'aquest 2021. En guany tots els beneficis de la Marató aniran destinats a la salut mental, un grup de problemes de salut molt comuns que afecta en un de cada quatre persones en algun moment de la vida amb un elevat impacte social, sanitari i de la qualitat de vida de les persones afectades i del seu entorn. Aquest divendres dons un tant per cent de cada venda dels establiments associats a d'Esvern Comerci Empresa. Aniran destinats al programa solidari de TV3 i Catalunya Ràdio que tindrà lloc al proper diumenge 19 de desembre i que en guany arriba a la seva 30en edició. Dins del novembre literari es va poder comptar amb una tertúlia amb conxit assolant, sobre res no es pot amagar a l'obra guanyadora que va ser el premi delta. Hem tingut avui l'autora als micròfons de radio d'Esvern que ha explicat que va escriure la novel·la ja fa anys, sorgida d'una necessitat d'explicar la història d'una dona i no per presentar-la cap premi. Va ser una mica de l'escriptora qui havia llegit la novel·la en format esborrany que la va convidar a presentar-se. S'ho l'hi explicava així que la primera sorpresa, en guanyar el premi va ser ella mateixa. Aquesta novel·la guanyadora es escrita en primera persona sobre la història sentimental d'una dona és una obra amb perspectiva de gènere menins forts i molt interessants. Es tracta d'un retrat històric del rol de les dones abans, durant i després de la Guerra Civil, i després de la Segona Guerra Mundial. S'ho ens explicava que va viure l'època de post-guerra sent molt petita i que la va marcar molt. Va conèixer així una senyora gran que havia viscut el període anterior de la guerra a la guerra en sí, la post-guerra, van ser aquestes converses aleatòries amb la dona, que s'anaven atarrant en el temps, el que va acabar transformant-se en la novel·la que finalment ha guanyat aquest premi, i això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat. S'enjustenca els senjors notícies de la set del vespre. Fins ara mateix. No marxeu. Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abans, a les oficines d'informació de l'Institut Cap de la de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda efectivo sexual o assessorar sobre qüestions específics per a dones d'infants, separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra al gencat.cat, barra, atenció a les dones. 012, la Generalitat, al teu costat. Vinga, doncs donem pas a aquesta segona hora de la rambla al Magasín de Tardes de Ràdio d'Esvern. Ara mateix són les 6 i 10. I estem escoltant aquest tema de Adele, que es diu així, When We Were Young, un dels temes que va treure en el seu disc 25 l'any 2015. I don't know what you're like, but you're alone. Can I have a moment before I go? Cos I've been by myself all night long, hoping you're someone I used to know. You look like a movie, you sound like a song. My God, this reminds me of when we were young. Let me follow the crowd, feeling this light in case it is the last time that we might be exactly like we were before we realized. We're a start of getting older, made of the rest, yes. It was just like a movie. It was just like a song. I was so scared to face my fears. Nobody told me that you'd be here. And I swear you moved overseas. That's what you said when you left me. You still look like a movie, you still sound like a song. My God, this reminds me of when we were young. Let me follow the crowd, feeling this light in case it is the last time that we might be exactly like we were before we realized. We're a start of getting older, made of the rest, yes. It was just like a movie. It was just like a song. When we were young, when we were young, when we were young, when we were young. It's hard to admit that everything just takes me back to when you were there, to when you were there. And the part of me who's holding on, just in case it has to go, cause I still care. So you still care. It was just like a movie. It was just like a song. My God, this reminds me of when we were young. When we were young, when we were young, when we were young. Let me follow the crowd, feeling this light in case it is the last time that we might be exactly like we were before we realized. We're a start of getting older, made of the rest, yes. Oh, I'm so mad, I'm getting older, that makes me reckless. It was just like a movie. It was just like a song. When we were young. Com protegir-nos de la Covid-19 en el dia a dia? Millor a l'exterior, que a l'interior. Millor amb poques persones, que amb moltes. Millor dins la teva bombolla, que a fora. Millor poc temps, que amb molt temps. Millor persones de risc baix, que de risc alt. Informatana, canalsalut.gencat.cat. Sistema de salut de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Ara mateix, passen 15 minuts de la sis, de la tarda hem escoltat aquest tema d'Adel, amb la que donàvem la benvinguda a aquesta segona part, del magazine de tardes. Hem començat abans, la primera hora, directament parlant amb la gent de dona i empresa, concretament amb la Txell i amb la Mercè Cams, per fer una mica de referència a les diferents activitats que tenen previstes de cara al Nadal, literària en clau de feminisme que van fer aquest cap de setmana passat, i també a la plataforma que s'han adherit, decrit per les dones afganeses. Ara, tot seguit, tindrem també la tertúlia en clau femenina, amb la Rosa Maria Maristan, també amb la Natàlia i amb la Bea. Abans, però, hem de repassar les afamerides i els dies internacionals, que al principi no els hem fet. Doncs bé, que sapigueu que avui és el dia mundial de l'evolució. El 24 de novembre celebra aquesta afamerida que té com a finalitat, recordar dos aconteixements importants per la humanitat. Primer de tots, doncs que l'any 1859 es va publicar l'origen de les espècies de Charles Darwin, i després que l'any 1974, gairebé, gairebé, 100 anys després, es va trobar l'escalet d'un omínic molt, molt antic, un descobriment que va fer l'arqueòleg Donald Johansson. Bé, primer parlem de Charles Darwin, per això que segurament a tothom li sona aquest nom, ell va ser un científic i naturalista d'origen britànic, que va dedicar la seva vida a l'estudi de les espècies, i que avui és mundialment conegut per la seva obra, obra maestra, l'origen de les espècies. En aquest llibre, Charles Darwin afirma que, tota forma de vida que existeix en el planeta, podria tenir un descendent amb un entapassat comú. El científic arriba aquesta conclusió, després de molts anys d'observació, de minució de observació i investigació, i va declarar que tot es dona d'agut a una selecció natural, que va evolucionant amb el temps, fins a convertir-se en els organismes que coneixem en l'actualitat. També és el pare de la famosa teoria de la evolució. Després també la segona trobada, pel qual avui és el dia mundial de l'evolució, la Lucy, la mare dels Omnits. Així va ser ennomenada l'Ominit trobada l'any 1974, el novembre de precisament aquest any, a Teopia, pels arqueòlegs Tom Grey i Donald Johansson. Doncs bé, el protractor d'un escalet, bastant ben preservat de l'espècie austalopitecus afarensis, i que va ser notícia a tot el món. Això pel que fa el Dia Internacional i Dia Mundial d'avui, també hem de dir que tenim altres afamèrides importants, per exemple, el dia com avui, però de l'any 1894 es va estrenar Maria Rosa d'Anjel Guimarà, el Teatre Nova Tatx de Barcelona. També tenim que el dia com avui, el Consell Superior d'investigacions científics FESIC, es va crear l'any 1939, precisament en una data com avui, 24 de novembre. També tenim naixements, persones famoses que van néixer el dia com avui. Aquí tenim, per exemple, a la Rosa Gal, seran dibuixant animadora i publicista catalana, va néixer el 1917 a Barcelona. També el cas de l'actriu Aida Folk, va néixer arreu el 1986. I també persones, per això que ens van deixar, persones que van morir l'any 2003, va morir Floquet de Neu, Gorilalbit, el dia com avui. De fa gairebé 20 anys ja, mare meva, que va morir Floquet de Neu, el zoo de Barcelona. També el dia com avui, fa un any, va morir l'actriu catalana Montserrat Carulla a Barcelona. Doncs bé, ja us sabeu aquests anestats als fets destacats d'aquest dia 24 de novembre. I ara, tot seguit, després d'aquest tema musical, s'ha posat una tret a la Tartulia. Perquè acollonció mai podré ser rei, podré ser rei, podré ser rei. Reivindica el que em va col·locar, un sencer se'n parlar. Res que no sigui l'Espanyol i viatja molt. Si guiu oficial o per plaer, que ja se sap que a Suïssa s'esquia molt bé. Tant avorrits estàs voltat per una calla de llafons, suant inforibilitat com un casí que et dic tot. Si sé que som iguals, que van en llei. Perquè acollonció mai podré ser rei, podré ser rei, podré ser rei. Tant avorrits estàs voltat per una calla de llafons, suant inforibilitat com un casí que et dic tot. Si sé que som iguals, que van en llei. Perquè acollonció mai podré ser rei, podré ser rei, podré ser rei. Tant avorrits estàs voltat per una calla de llafons, suant inforibilitat com un casí que et dic tot. Tant avorrits estàs voltat per una calla de llafons, suant inforibilitat com un casí que et dic tot. Tant avorrits estàs voltat per una calla de llafons, suant inforibilitat com un casí que et dic tot. Tant avorrits estàs voltat per una calla de llafons, suant inforibilitat com un casí que et dic tot. Tant avorrits estàs voltat per una callada de llafons, suant inforibilitat com un casí que et dic tot. Tant avorrits estàs voltat per una calla de llafons, suant inforibilitat com un casí que et dic tot. Bona tarda! Bona tarda! Com va això? Heu superat aquesta arribada de pluja avantada a les 4 de la tarda? Això semblava un festival, eh? Ben aigua per tot arreu. Vos veig senes i estàlias, per tant, ja em quedo tranquil·la. Jo des de la finestra el descanjo una veient. Bé, una vista diferent. Sí, sí, tant. Avui tenim aquí molts temes, moltes coses. Fa molt bona olor, quan la revista és nova. És d'aquell olor de pàgines que és com que dona gust i tot. A més a més, és així d'un setinat. Estic parlant perquè per contextualitzar el rellens de la revista Transvax Power any 1, número 3, octubre 2021. Fa il·lusió quan la tens a les mans, suposo? La veritat és que ens està fent molta il·lusió i la veritat és que s'ha fet un esforç conjunt de molta gent que ha sigut possible i viable aquesta gran revista, que està tenint molt èxit amb tot el que és la conjunt de les xarxes. Hi ha molta gent que se l'ha descarregat des de la nostra pàgina web i la veritat és que tots els inputs que n'hi ha reben han sigut tots molt fabulables. No, sí, sí, a més. Vull dir, el format és molt agradable de llegir d'entrada d'actura, que jo crec que també és un dels punts importants. El problema passat està comentant també a diferents els continguts, els articles, encara no teníem paper aquí, però ara ja sí. T'ho hem deixat sense sortir del món periodístic, això tot va del món de la comunicació. Una entrevista que ha sortit avui a la contraportada del diari La Vanguardia, una entrevista que li fa a Lluís Amiguet a la Marta Sagarra, que és investigadora que ha publicat un llibre recentment, que es diu així, genero una inversió ràpida. De moment només la... suposo que està la versió en castellà, de moment la versió català doncs no... Em sembla que encara no està, no ha sortit, no sé si la voldran traduir. Bé, matèria, tracta de filosofia social, política, editorial, TVDevo edicions, per qui... per qui estigui interessat, interessada. I el títol és bastant potent, diu, no ets només home o dona, sinó una infinitat de diversitat d'eleccions. Cada vegada està més damunt la taula tot el tema de la diferència entre la identitat de gènere. No sé què em penseu vosaltres. No sé si us l'heu llegit, l'entrevista, si heu tingut temps. Jo me l'estic llegit. Jo sí, perquè... L'endemà de Rosa Mariesa l'ha acabat de llegir, a Natàlia Bea. A mi em va lancar la Bea perquè m'estava fent un refresc aquí i jo, en un refresc, i m'he ensenyat l'article que l'he llegit. És un fraude, com és? És un fraude! És un fraude, és un fraude. No, no, no. És que l'opina és el mateix. Està molt en la línia de la de construcció del gènere Judy Butler, tota aquesta línia de... Sí. Sí, està molt en la línia de los multigeneros, de que cada cual busque su propio género, que el género no es una cuestión de binomios, sino que entre medios hay muchas identidades de género. Quizá ella también ha puesto mucho sobre sobre el hecho de que hay muchas inquietudes de género porque de alguna manera el género nos constriñe y nos limita en tanto a determinados roles. Entonces, quizá de alguna manera mucha gente se siente muy interesada, lo que deja de ver también la entrevista por estas cuestiones de género en tanto atañen algunas cuestiones personales. Sí, es muy interesante. Dejarem un inciso. És una batalla que porto ja la lluita que hi vam, i li pregunten, que ja em sembla molt bé, li pregunten el género, el género és una construcció cultural, mentre que el sexe és la cosa natural, allò que diu biologia, construcció cultural, sempre he pensat que hi ha un sistema sexo-género, no, jo, mitja Espanya, però la gent allò que diu, no, el sexo, és immutable. La nia s'invene i la nia s'involve, no hi ha manera, però la gent això, i gent il·lustrada, no et penses. I aquesta contesta, al principi, género posava sexe. Es pensava que el sexe només era binari, cosa que és falsa. I que això et portava a convertir-te en home o dona, veus? Això és el que hem dit nosaltres. És el que és. És a dir, el sexe no és binari. Ara, la paraula que es posa aquí, de l'accions, és una mica, jo posaria possibilitats. Perquè realment, no sé fins quin punt les persones escollim les coses que fem, no? De totes maneras, a trobar ser un carril, oi? Ella també n'aclara que els límits estan en les que les persones busquen o deseen, o se sienten, perquè aquí també el periodista le habla de si una persona transsexual, una persona que canvia de sexo s'ajusta al binarisme sexual, també, no? I ella diu que no, que la qüestió ha reivindicat és que la persona se sienti agusta amb el seu sexo gènere, i amb les coses estan entrelazades. A mi m'hacien moltes anys, en el llibre, Transsexualidad, Transgenerismo y Dualidad de género, que era de José Antonio Nieto, també de la UNED, i també parlava un poc d'aquestes coses. Estoy hablando hace muchísimos años, desde el 90... Espera a veure, el 97, me parece que fue, no, el 98 lo publicaron en ese libro, y también hablábamos de estas cosas, porque él también lo relacionaba la transsexualidad con el transgenerismo, sobre las diferencias, sobre lo que era más convencional o menos, este tipo de cosas, y allí... Bueno, en ese libro dessertábamos sobre este tema. Y luego la cuestión biológica, lo que no es biológico, si hay un cambio real o no hay un cambio real, en el género es sólo cultural, o en el transsexualismo sólo una cuestión de género, y tal, y yo hablaba de que inevitablemente la transsexualidad afecta también al sexo, por eso yo no me definía como transgénero, porque no es físico también, de sexo, que no es una cuestión sólo cultural, también hay físico, y que eso también tiene que ver con la transsexualidad, o sea que de alguna manera també en habla estas chicao, en términos más generales, porque es un tema que ya hemos hablado mucho. O no, però que estiligin aquí, o el que està prenent és, precisament, això, una deconstrucció del que és el gènere, perquè aquí estiligin diu unes contradiccions, perquè la nostra societat encara es jutja com a dones, si deixo que viure com un home i em muntaré una identitat de gènere en masculina, però sense hormonar-me, ni fer-me cirurgia, sé que pel carrer en continuen perseguint com a dona, i és incòmode per mi. Bueno, clar, escolta, si nosaltres fèiem un trànsit de gènere, doncs escolta, el que no podem dir és que, bueno, jo soc una dona, i ni que em llegeixis com un tio, però jo soc una dona, i tu m'has de dir com una dona. Perdona, però jo no estic obligat, obligada a llegir-te com tu dius que et sents, jo et veig, i parlo pel que veig, ara, si tu tenim una conversa, i em dius que et sents d'aquesta manera, doncs evidentment, clar, que jo el respectaré d'aquesta manera, i quan ha d'entrar a dalt, el que t'oligeixes és el que t'oligeixes. És una cosa molt cultural. Si jo recordo una resolució de l'època de l'enfonso de Simul Sàvio, que havia un tio que era traveston, i vestida de tia, i en aquella època anaves per dir un dia, posant-te pantalons per una dona, ja era un canvi de sexe, oi oi, oi, oi. Roles absolutos, i posar-se per un tio nou pel dia era absolut. Això és un concepte una mica cultural, l'apariència i l'expressió de Gèdera no és solamente el que tu vols mostrar, però també, i com ets, a sociedad, depèn de l'època, les moles, abans, anar amb una camisa de quadros per un home, era com un molt senzill, Després es considerava normal. Jo me'n recordo que abans els paraigues de tio tot seran negres. Que no podien ser més fosos, sinó de colorines. No mai els he suportat aquests negres que sembla terremors. No els he pogut suportar mai. De paraigues. De paraigues. És que viu del color negre, em pot agradar per la roba, però això que tot sigui negre és horrorós. Però vull dir-te que, clar, això no té perquè està associat a la masculinitat. Són coses que van canviant amb la cultura, no? I té a veure, evidentment, la Rosa Maria, però, clar, a tot això és una cosa que va canviant. I, de vegades, clar, una persona es pot mostrar amb el que jo crec que és una expressió de gènere, de color amb el seu taranà, i diferent exigent de la veu diferent. La veu com un tio, la veu com una noia, no? La veu com una noia moderna, és una mica així. A mi el 90% de la gent ja és com un home, no?, en general. Amb l'estatura, per la veu, jo me'n dono en compte, no? Tots mil ops. Bueno, el que sigui, vull dir, clar, el dia de feina, ho hauria d'escursar, però no ho valoro. No sé com dir-ho, a veure un moment. Depèn de com balles. Depèn de com balles, sí, depèn de com balles, però vull dir-te que... Però vull dir-te que... Què és important? Fins que pot afectar, depèn d'una mica del moment que estigui psicològicament. Però vull dir que és cert que la gent et ja és com li dona la gana. Com es diu, i que com ho sé, ja m'ho estem, ja me n'apareix vivers. Oi, jo no sabia que la tele fereu un nombre masculí, no dic això, no? Possible. Això m'ho han dit alguna vegada. O jo, per exemple, anava amb una gestió i deia, coño, com és que estàs aquí en aquesta situació? I deia, és que sóc un trans masculí. I deia, ah, sí? Diu, sí, no vea, és la dissociació. I llavors em veuen al revés. Vull dir que, clar, amb certa manera, si tens una expressió de gènere una mica ambigua, que no vol dir que tinguis una identitat no clara en el teu gènere, en el teu personal, però l'expressió és ambigua pel que sigui, per l'educació, per la manera de vestir, per què ets un deixat, perquè no t'agrada, no és molt per venir, no per el que sigui, no? O perquè ja estàs veia i com té una pinta endrogènica, no? Allà té una certa edat. Però s'ho poden dir d'una manera diferent, com tu t'expreses. És cultural. Això que dius d'endrogènica fa no masses anys, però estan sortint cada cop més models a les passareles, que en diuen així, endrogènics. Sí, vull dir que sí. La androgènia, hace años que salió, per exemple, en la moda del Glam, no sé si t'acuerdas de David Bowie. Sí, vinieron modelos como... ¿Qué año? Te estoy hablando de David Bowie, en la época de los 70, 70 y algo. Estuvo muy de moda. Es que yo soy, pues, juegos olímpicos, me quedé un poquitín. Sí, pero te estoy hablando del 70. Yo era niña, quiero decir, Glam de Ciggy Stardew, de David Bowie, era de un marciano, representaba una persona marciana, trassexualizada, se me dio otra bestona. Y luego estaba en las de la época del estudio 54, ¿te suena la discoteca? Sí, sí, sí. Andy Warhol y toda la tropa contra así, todo eso. En aquella época estuvo muy de moda el Glam. Y si tú te miras los grupos rockeros de los 80, te vas a ver cada pintita de chicos maquilladitos, tipo John Collins, que te vi de grupos rockeros, como Europe, como... Te vas a ver unas androgènias y unas cosas que te vas a quedar de piedra. O esta gente, ¿de dónde salían? Quiero decir que esto no es nuevo, no te vas a pensar que es nuevo. Claro. Jo em fixo en una pregunta que li fa el Lluís Amiguet, a la Marta Sagar, que diu, la cirurgia trans no donaria raó al patriarcat que confon sexe i gènere. Diu, els països occidentals, les operacions cirúrgiques d'alteracions del cos són una decisió personal i subjectiva. I aquí també. Igual que una persona que es fa una operació d'estètica o unes o sospits no la representen bé. No sempre la cirurgia confirma el binarisme patriarcal. També pot ser una manera d'estar millor amb un mateix. Però és que amb un mateix i també amb la teva pròpia coherència sexual, efectiva. Perquè, per exemple, si tu ets una persona hetero, i tu ets una dona trans, doncs, evidentment, desitjaràs tindre un genital adequat per la teva heterosexual. Bueno, eso es muy negativo. Bueno, yo fingiría... Bueno, no. Porque si dieron mucho a los hombres, no me ha operado. Bueno, sí, pero me refiero a la mecánica sexual. Yo podría decir... Lo correcte. Es muy personal. La manera correcta de dir-ho podries desitjar. No sóc. Desitjar. Es decir, no obligaro. Podries preferir, no? Seria la manera correcta de dir-ho. No és tan descabellado, no? Sí. Entre dintre del que és previsible. No sé, buxellote, que fa músculo. No sé, contínuo, no? Por su madre de que este puede ser. Hay una paradoja en eso. Hay una paradoja en eso también. Que quiero decir, puede una persona trans operada, haber pasado por todos los procesos, y tener una actitud transgénera, por ejemplo. Si lo pueden los demás, porque no va a poder una persona trans. Me refiero que hay mucha gente que se las da de transgeneristas. Y luego tú ves que en todos sus ámbitos de su vida funcionan de una forma binaria. Quiero decir, y tiene una mentalidad transgénera. Sin embargo, en su vida real funcionan de manera binaria. Es decir, si eso vale para la gente binaria tener alguna actitud transgénera, ¿cómo lo va a haber para una trans? Que hemos estado siempre ahí en ese cruce de géneros, de alguna u otra manera. Que no tiene ningún sentido decir que una cosa es más convencional que otra en estos temas. Tu dependerá de la mentalidad de la persona. Sí, sí, claro. Más que del proceso en sí. Es de la mentalidad, de la percepción que tú tengas de la vida, más de lo que te hayas hecho, lo que te hayas dejado de hacer, que eso en última instancia es demasiado personal. Tiene tanta importancia. Hi ha una cosa que també... Extraño que me digas esto, cuando tú te has operado... Que no tiene tanta importancia la hora de juzgar socialmente. No sé si me entiendes. Sí, perfectamente. A la hora de definirse una persona transgénera o una transgénera tiene una mentalidad X o I o lo que sea. ¿Qué tiene que ver si eres biológica o no eres biológica o no eres biológica o no eres biológica? Bien, biología me refiero. Si encajas en un cliché determinado, es decir, esa persona es convencional, porque se ha hecho no sé qué. Y encaja dentro de los roles de género, esas cosas que se deben decir. Oye, tengo otras cosas, aparte de si me he puesto detrás o me las he quitado. Hay otras cosas que te pueden definir como transgénera o no. O incluso aunque encajes en un rol de género concreto, tú puedes tener una mentalidad muy abierta, que tiene que ver el... El género no admite el juicio, este valor. Desde mi punto de vista. ¿Y tampoco tienes porque encajar? Claro, por eso. Ni tienes porque encajar ni desencajar, porque lo que se lleva es no encajar, precisamente. O sea, para ser una persona transgénera, no hay unas normas. O sea, normas. No hay un has de pasar por determinadas cuestiones. ¿A qué de especificar ha hecho del género también? Les persones no somos de un género. I estem en una posició, en l'espectro del género o masculino femenino, en una casilla. He escogit aquesta posició d'èquics, perquè en les diferents facetes de la nostra personalitat, n'hi ha d'unes que estem en una posició, en unes altres estem en un altre. És a dir, la persona no és simètricament amb totes les seves aspectes personals, d'un género determinat pot ser molt menys col·limines, molt femenines amb unes altres, pot ser diferent a matres, que totes les persones som una barreja dels dos sexes i dels dos gèneres. I de vegades, s'ha de desmatificar aquesta teoria del género, el género binari. El género binari ho he dit perquè la gent, i no ho he dit jo, ho he dit molta gent, que no he fet un canvi de género, perquè els tinc tots, els tenia abans i els tinc ara. Les dues coses que tinc, les masculines i femenines amb unes i amb altres. Per això dic jo que el cap i la fi, la gent, és el mateix com quina, no sé com dir-ho. Tu te'n recordes amb una entrevista que em vas fer a la Vall de l'Avers, no? A l'última pregunta que em vas fer, no? Si em senties 100% dona. Sí, sí, sí. I tu? 100%, 100% dona. Sí, sí, va ser una... Va ser la... jo crec que va ser de les primeres entrevistes que vaig fer. Sí, crec que va ser la primera. O sigui, jo em defensa amb això. Sí, el que em va ser clar. Òbviament no li vaig poder respondre. Allà em va tornar la... La pilota. La pilota. I jo me la vaig quedar, o sigui. El que li feia és que parlàvem abans. Sí, és difícil. Sí, és difícil. És que com si algú et pregunta que descrivimi tu personalidad con 4 palabras o hazme un dibujo de tu personalidad. ¿Cómo lo haces? Es abstracto. Hay cosas que solo tú puedes saberlas y que no se pueden hacer en un dibujo. No se pueden... Yo me acuerdo que hace años, cuando yo era jovencita, una niñata que era de estas bordes, sabes que trasfódica bordes, me dice... ¿Y cómo sabes tú qué te sientes mujer si no has nacido mujer como yo? Digo... Digo, pero vamos a ver cómo lo sabes tú. Dice, sí, pero yo... Tú lo has nacido con vagina, pero no sabes si te sientes o no te sientes porque en teoría haces lo que te han dicho que tiene que ser una mujer y no has definido en ningún momento qué te salga de la vagina aquí. Estamos hablando de cerebro, no de la vagina. Y la tía... Ay, sí, pero no sé qué. En cualquier caso, lo importante no es lo que me siento, lo que me dejes sentir sino de lo que voy y de lo que dejo de ir. Digo, y yo voy de mujer, será por algo. Ese algo a mí me sirve, por lo tanto. Si no te gusta, ya sabes. Mira para otro lado, bonita. Jo voldria aprofitar l'aparentesa d'aquest programa per donar les gràcies a la regidora Alicia Murciano per haver acceptat les esmenes amb el document del que es llegirà aquí a Sant Just, al manifest del 25 de novembre. I doncs les gràcies de tot cor en nom de totes les interseccionalitats del món, amb aquest sentit. Vull dir, les dones trans i totes les dones bissexuals i totes les dones lesbianes que no estan reflectides en aquest document. I ara gràcies a aquesta esmena. Quan vol fer l'esmena? Aquesta setmana passava el que passa... No, fa ja 10 dies, 10 dies va fer. Sí, sí, el que passa és que li vaig passar un projecte d'esmena i ella m'ha dit que talso ho posem així. Clar, ella té més classe política, ho va fer amb més format polític. Vaig llegir, vaig trobar estupendiu, vaig anar endavant les altres. És a dir, que el dijous quan sentim el manifest, les esmenes ja s'hauran clos i tot. Sí, sí, sí. De Sant Just i molt especialment i de tot cor a l'Elisio Morciano. A qui he dit clar. Molt bé, molt bé. Entenc que el manifest és propi de cada... és propi de cada... és propi de cada ajuntament o a nivell... No, no, no. La majoria dels ajuntaments de la baixa els hi ve directionat de la diputació. Ahir vaig ser... Ahir es vaig llegir un manifest per part de la presidenta abans de la... O abans d'ahir, perquè passa el temps volant, abans que comences la discussió aquesta dels pressupostos, es va fer la lectura d'un manifier al Parlament de Catalunya d'aquest tema. I en sembla que és avui o demà, perquè... Si hi ha un dia d'aquests que fan un acte... El crit de les zones afganeses, dius? No, no, això és una altra cosa. Sí, això també és una altra cosa. Et transbaix també a ser senyari. Sí, però és una altra cosa. No, que veu un acte ser associat a la violència contra les dones, no? I es fan actes. En sembla que hi ha un manifest unitari a nivell global que és aquest, que s'ha esmanat aquest específicament, però que més o menys és el que es dieix a tot arreu. No estic segura, no em facis cas. Bueno, jo l'he esmanat aquí... Aquí s'han just, i també s'han farut com a principi, em van dir que no hi ha aquesta tarda. No sé si és el mateix. Jo pensava que el president del Parlament que havia d'elaborar en el Parlament no ho sé, però que va resultar que era aquest consensuat. Sí, però clar... No, que no digo que no digo. Totes som totes, però fins que no es tinguem igualades amb drets, amb la resta, ens haurien d'anomenar totes les que no tenim aquests drets. Per tant, quan hi hagi un manifest i no veus no et sents representades... Hi havia una mención... Hi havia una mención de passada que feia referència a les identitats i els sectors més discriminats, per a l'RGVT i per a temes d'identitat. Pots pensar, no? Sí, perquè és massa sotaça allà. I una menció més expressa sempre està millor, però bueno... A veure, que la Rosa Maria té un tema que veig que vol expressar-se, vol manifestar-se... No, no, és igual. L'enxavada d'avui és molt maca i molt interessant. Pots deixar-ho per un altre dia o que els obvients també ens ho demanin. És veritat que en el últim programa passat que vam fer fa un parell de setmanes, ens vam quedar allò a mitjans de comentar les preguntes que ens feia l'audiència i una anava encaminada també amb un tema que vam plantejar que podíem tractar la tertúlia, que era el tema del sexe. Abans de parlar per això, com que temporalment... És com que aquest és un tema més atemporal en el sentit que no passa res si ho fem ara o d'aquí dos setmanes. En canvi, potser el tema del 25, si ho fem d'aquí dos setmanes que d'una mica més fora d'un desquadrat de temps, comencem, si voleu, parlant d'algunes coses del 25 i llavors em placem allà amb el tema del sexe i fins que demà a mitjans seguim la propera tertúlia. Doncs que parli la Bea, que és una gran experta sobre feminismes. Jo volia preguntar-vos si us heu sentit algun cop víctimes de violència de gènere. Sí. Per fet, hem fet una claressió, perquè el manifest queda clar i jo el que vaig sentir, la protesta contra la violència de gènere no és només que és per a les agressions que hem d'arribar amb víctimes mortals d'aquest tipus de agressions. Si no parla d'un procés de violència de gènere, més amplia i que marca també la discriminació de les dones, les situacions de pobresa i tota una setmana de situacions que ja de per ser són una situació de violència contra les dones que la viuen. És a dir, per exemple, la discriminació del col·lectiu transsexual de les dones és una violència social i institucional. No és solamente que la violència física que acaba amb l'amor. També hi ha la violència dins de l'ambit familiar, el menys teniment, la falta de valoració professional, la desigualtat laboral. És una sòria de coses que s'han de considerar com violència contra les dones. Si és com ho planteja el manifest. Si no ho he interpretat malament. Per exemple, a l'íle de tu pregunta, deberíem entendre, per exemple, que des de la política s'ha exercit una violència de gènere contra les trans. Supiesa que en el 82, la primera vez que se habló de transsexualidad fue por Rogelio Borràs preguntando qué pasaba con esta gente porque había transsexuales encarcelados en carcelas de hombres que se habían suicidado y había una que se había quemado las manos, protestando. Quiero decir que ya empezábamos mal en la época de la transición. Después hubo un tiempo de... Muchísima reda, estoy hablando de la época socialista, de Felipe González, donde había muchas redadas contra las trabajadoras del sexo, donde las celas encarcelaban en carcelas de hombres, donde las tenían varios días sin darles de comer, donde a veces en la época de Franco había violaciones dentro de las cárceles. Quiero decir que claro que tiene una relación clara y además una vinculación con el trato institucional históricamente hablando. Claro que hay una violencia de género clara, y esplicidad, y bien localizable. Yo recuerdo que cuando se creó transsexualia, se creó precisamente por la represión policial a las trabajadoras del sexo. Y que había una socialista, Ana Tutor, que en aquella época no sé qué cargos intentaba, pero debería tener un cargo importante, que se creó precisamente por la represión policial pero debería tener un cargo importante, que se llegó a presentarse en el paseo de la castellana y llegó a increpar a la policía y diciéndoles que hicieran el favor de dejar en paz a la gente. O sea, instras. Sí, sí, una proposta. O sea, que veas que a veces dentro de la política también hay gente que se pone al lado de las personas discriminadas. Te estoy hablando de la época de Felipe González. Y gracias a eso pararon las redadas y la represión hacia las trabajadoras del sexo transsexuales, porque era cada dos por tres. Quiero decir que ya partíamos de esa base, partíamos de una base de violencia de género hacia las trasas. Y toda nuestra lucha política ha ido en ese terreno también para combatir eso precisamente. Uau. Uau. Doncs jo crec que haurem d'esperar el dia 25, que anar per també escoltar una mica el manifest. Suposo que ja des de les diferents webs no sé si es pot descarregar el manifest o no sé si... Jo crec que primerament el guardaran per llegir-lo aquí. Potser ja el penjen. El que són les entitats feministes, tothom, evidentment, i el Consell Nacional de Dones de Catalunya sembla que també el tenim, no? Ens ho van passant, sembla, sí. Vull dir que no... Tres baixes, ja va tot arreu. Un punt que ja és el que fem d'investig. Sí, sí, sí. Llegarà el Vaticà, no? Llegarà, però vestida de monja. Vestida de monjitas, sí. De monjitas de San Francisco, que eren molt gràcies. Són les monjas de San Francisco, les primeres marchades, que van con barba y pestañones, y vestidas de monja. En los 70s, sí, eran geniales. Las hermanitas de San Francisco, sí, sí. Si voleu... Perdona, quan parlem de violències està bé, però hem de parlar d'altres tipus de violències, perquè no sols demanen les violències, que estem acostumats a que els diaris parlen constantment. La violència també és bo cada dia. Pel sol fet que una persona que et coneix, que sap qui ets, com et dius, i que fa molt de temps que et coneix, i et veu i parla amb tu, quan està entre amics que et parli de tio, això és una violència. Que et tracti de tio, això és violència. Violència de generació, una violència. Hòstia, l'altre dia hi havia un article a la Vanguardia, que és que és... Això és precisament la hoja de ruta contrària, lo que hay que hacer. Vinculaba la violencia de genero que sufre en las mujeres a temas como el aborto, el travestismo, la la promiscuidad sexual, la prostitución que decía que estaba insertada dentro de los niños, o sea que dentro de los niños se le educaba para la prostitución de la pornografía. Era una brutalidad, tanto... ¿Es todo donde? Un tipo que se llamaba... pero era... hasta el punto de que al final lo he incluido en mi relato. Ostres. Sí, un tal, esperado. Profesor de la universidad. Espera, espera. Puedes ir hablando, puedes ir hablando. Hablando de qué? Me he quedado así... Escuchándote. El tipo es genial. Espera a veure. La Vanguardia... Hi ha periodistes que col·laboren, o sigui que cada dia tenen la seva columna, o cada puntualment també tenen el seu escrit, amb els seus articles, no sé si aquí se estaria referint... Mira, se titulaba El poder del sexo firmado por Josep Miro y Ardebol. Ardebol. Ardebol, sí. Josep Miro y Ardebol, sí. Mira, las agresiones sexuales se han multiplicado en España, pero ¿cómo es posible? El sexo es primariamente animal en una especie que ya no posee el control natural del periodo de celo. Todas las civilizaciones importantes han dedicado atención al encauciamiento y control menos la nuestra desde mediados del siglo pasado. Y pongo ahí un inciso. Inciso desde que acabó la dictadura, entiendo. El aborto masivo es otra consecuencia de la dinámica que falsea la igualdad. Resultado 100.000 seres humanos abortados en España. ¿Esto es en la página de opinión? Era un artículo. No sé si era d'opinión o no. No m'ha acordat si era d'opinión o no. Sí, perquè este hombre está mirando las biografías. Josep Miro Ardebol, enginyer agrícola. No sé si m'ho he entendit en el tema. Em va estudiar enginyeria tècnica agrícola. Bueno, tal qual. Bueno, no sé. Potser va fundar el grup d'E Cristians. Ah, vale, vale. És que és de delay. Quedra la cosa. Diu, ha publicat diversos llibres on defensa valors cristians a la societat actual ho posat al matrimoni entre homosexuals i col·laboren diferent. Aquí de los homosexuals dice nada, pero dice las parafilias, exhibicionismo, fetichismo, travestismo, masoquismo y sadismo no solo reluyen el tratamiento para su superación, sino que tienen reconocimiento político. ¿Cómo no vas a explotar más y más la violencia sexual? Mientras esto, todo esto se ha considerado normal y nuestros dedos no señale su fragilidad viciosa la violencia sexual contra la mujer será norma. En el trasfondo la pérdida del amor. Sí. Es la mentalidad clásica. No podría agitivo eso. No, es mejor leerlo, ya está. Pero también hay sectas religiosas que se fustigan la espalda pero es que es un ejemplo esto es un ejemplo del pensamiento que a veces se fotocopia dentro de determinados grupitos que van de progres. Vale, vale. Que dejemos claro el contexto de dónde sale la mentalidad. O sea, de dónde sale ese tipo de cosas que nos dicen a nosotras determinados grupos. Léte todo, no quieres la dignidad esto es la dignidad. Pero digo de dónde sale. ¿De dónde sale la dignidad? No, pero de dónde sale digo. Pues de dónde sale de los grupos religiosos, clásicos, etc. No lo dejes. Pues claro, pero es un ejemplo clásico. Canvien una mica el tema i tornant a l'article de la Marta Sagarra vull que us en doneu compte d'un petit detall jo com a persona que l'actora i que t'hi fixo que podem ser una entrevista bona perquè ho és, perquè s'ha de reconèixer aquí les meves companyes ja m'ho han dit que ho era i el vestigini és bona entrevista. Hi ha un punt d'amorbo aquí dintre amb aquest article que em donen la sensació que hi ha quatre preguntes que van dedicades a el canvi de sexe. Jo la veritat és que deixant-ho clar amb el primer que és una elecció personal amb això ja en teníem més que prou el de més ja s'obrava. Això és que busquen un morbo un sentit morbós d'aquesta entrevista. Penso, és la meva manera. És clar, no? Hi ha reflectors per aquells que li han més... Bueno, les preguntes sempre no s'han fet preguntes en base a les inquietudes. Les preguntes, generalment, quan et fa una pregunta, és en base a la inquietud que té d'entrevista. ¿Quiere saber cosas que le preocupan més que lo que tú tienes que en interés en transmitir? Però bueno, ahí estás tú para darle la vuelta, ¿no? Sí, claro. Fent referència al tema que has comentat de canvi de sexe, que també surt aquí a l'entrevista. Si no, ens pot donar peus, sembla que es passarà el mateix. Ens queden 5 minuts. Però bueno, podem començar a parlar d'aquest tema, perquè precisament Rosamaría és un dels temes que volíem posar damunt de la taula, perquè el sexe és molt ampli. És a dir, què enteneu per sexe? Per exemple, una carícia, un petó, tota... A partir de la base que somos animales sexuales ha atravesado por muchas circunstancias. Por ejemplo, el otro día leí un ensayo sobre cómo apareció la inteligencia en el ser humano. Y era básicamente no sólo para comer, sino para fornicar. O sea, la inteligencia en el ser humano era una estrategia evolutiva per aconseguir sexo, és a dir, que inevitablemente al final resulta que si rascas mucho resulta que el sexo està de una manera... El sexo no es sólo llegar y echar la cosa inmediata de la sexualidad o incluso el deseo. ¿Los animales lo tienen como instinto para la supervivencia? Fes catalogarlo. Jo marcaria tres perfils. Evidentment que el sexe està al ser humano, exerceix una funció transversal en tot, no? Però jo destacaria per poder anar a lo que ens interessa. Hi ha una part que és el sexe amb les coses diguem de culturals que, per a la fi, a l'amor i l'Òdio tenen un fort suport relacionat amb el sexe, però aquest no és el que ens interessa. Hi ha un sexe reproductiu, per exemple, i una tècnica per dir, de nens, nenes, com aconseguir la construcció, que tampoc ens interessa, perquè jo, no dic que no tinc interès, si no és el que jo parlaria, si em diguéssiu, i hi ha un sexe que ens interessa, tampoc ens interessa el sexe forçat, la violació i les violències no ens interessa, ens interessa el sexe des del punt de vista del plaer. És a dir, totalment apartat de la funció reproductiva, la funció de dominació i la funció cultural, sinó l'especte de la pràctica eròtica que seria la paraula, de la persecució del plaer, explicar que és l'orgasma i la relació que té amb el sexe. Això és el que crec que és interessant i que les escoles no se'n parla, no? Per exemple, es parla amb una cosa que era molt jove, que era a poc en Franco, no?, que era la classe molt delicada, va posar-la d'un tema cantant, i s'ho tirava de les papallones i el poble i tal, que l'importava molt. I el que la gent volia és com es practica, però no només la part pràctica, diguem-ne, la facudació per dir-ho així, sinó que el que hagués estat molt interessant i que s'explicés en classe, com funciona la mecànica sexual, com funciona... diguem-ne, és que és un tema interessant. Per exemple, a quin paper juga la tendreza i la preparació i el jo, que no el mateix sexe, perquè sigui satisfactori, perquè no tot el sexe es podeu deixar el mateix grau de plaer i el mateix grau d'intensitat i de satisfacció, i quina relació té amb les pràctiques sexuals en aquests resultats? Perquè, clar, tots som el que sigui, i jo la meto i la saco. A les escoles l'únic que s'ensenya és el tema de la reproducció i l'estiu i l'aparell circulatori s'explica l'aparell reproductor, que té aquests òrgans i la mecànica. I amb els més avançats, com posar en condom un penis? Sí. Ja està, i prou, i res més. O sigui, que t'ho hagués llegit així? Sí. És el mateix que quan hi va a classe? Sí. Ho han dit sempre, que la formació sobre la sexualitat a les escoles és un tema... És una patata calenta que amb totes les eleccions surt. Tots són promeses, i al final acaben totes una mica es dibuixant el fet aquest. I si la poden passar, fer un passinxot, doncs la fan un passinxot. Ens queden 20 segons. Me'ns ha acomiadat el programa, però us prometo que, a partir de la tertúlia 20 anys, ja començarem amb aquest tema. Tenim algunes al calaix? Sí. Ja us la venço. Que vagi bé, i que res, que tingueu molt bona setmana, i ens tornem a trobar d'aquí uns dies. Moltíssimes gràcies. Bona nit!
