Creo que no me ha hecho antes que lo tuvieran Meég st market also Al final se me está escribiendo Me足ó mi red walnut vie. Bona tarda, Sant Just, passen 10 minuts de la setmana de la tarda del 8 i març 30 de novembre. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazine de dades de ràdio d'Esvern. Ens veig infinitjant el 98 color FM a la frugera municipal de Sant Just. Soc la Núria Gassia i esteu amb mi cada tarda de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui hi ha primera hora que tenim d'aquí i fins a la 6 tenim la Secció de Mobilitat Internacional. Secció que fem en companyia de l'Aroa Carmona i després farem passar aquí a l'estudi a l'Arbre Agulló per fer l'espai de natura i medi ambient. Tot seguit, a segona hora, a partir de les 6 i 10, farem passar a l'Arnau Cònsul per parlar de les novetats editorials i després a la Núria Jiménez, que és la responsable del banc d'aliments del revost de Carites de Sant Just. Ens parlarà com està anant aquesta recollida d'aliments. Tot això serà d'aquí una estona. Ara us deixo amb un tema musical dels Stay Homes i comencem. Moltes gràcies. I I want to share that so the people I love can come and see how nothing really matters for too long. If you stay now I won't let you go now and we can live the days of our lives. So if you stay now I won't let you go now cause we can change the world if you stay with me tonight. Sometimes it gets so hard to be who you really are and all these overthinking might not get you far. And it's getting late I know maybe maybe maybe we should go but let's just stay tonight and we can try to make it worth. Cause if you stay now I won't let you go now and we can live the days of our lives. So if you stay now I won't let you go now cause we can change the world if you stay with me tonight. So if you stay now I won't let you go now and we can live the days of our lives. Cause if you stay now I won't let you go now and you can change the world if you stay with me tonight. So if you stay now I won't let you go I won't let you go I won't let you go if you stay with me tonight. A l'escoltes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, per la ràdio de Sant Just, l'horant de 8.1. Vinga, doncs, per què ara passem a fer els dies internacionals i també les afamèries? Comencem amb els dies. Avui, 30 de novembre, a celebrar el dia del Influencer, també a celebrar el dia internacional de la Seguretat Informàtica i el dia de la commemoració de totes les víctimes de la Guerra Química. El dia de l'influencer a celebrar amb la finalitat de reconèixer totes aquelles persones que inspiren a altres gràcies als seus continguts i que d'aquesta manera donen a conèixer i posicionen diferents marques i productes d'acord al gust dels i les consumidores. Passem ara al dia internacional de la Seguretat Informàtica. Celebra des de l'any 1988 i qui proclama és l'associació del Computing Machinery. Celebra, com ha dit també amb anglès, Computers Security Day. Sorgeix el 1988, com hem dit, com a conseqüència del primer cas de malware de propagació de xarxa que es va registrar al món. Conegut sota el nom de Gossanos de Morris, en el qual l'afecte al 10% de les màquines connectades a internet, que en aquell llavors era a Pernet. I després també hem dit el dia de la commemoració de totes les víctimes de la guerra química. Aquesta és una data oficial, perquè la proclama la ONU, la Organització de les Nacions Unides, ja celebra des de l'any 1997, com un recordatori de les més de 100.000 morts i el millor de víctimes que va deixar aquest tipus de substàncies, sobretot durant la primera guerra mundial. Aquesta celebració és un homenatge a les víctimes de la guerra química i una oportunitat per reafirmar el compromís de la organització per la prohibició de les armes químiques. Perquè, a fer, eliminar aquesta mena d'armes és molt, molt important. Aquesta organització, de fet, va rebre el premi Nobel de la Pau l'any 2013. Ara parlem de Sant Tural, avui especialment dia 30 de novembre, és Sant Andreu Apóstol, i comencem també amb les afamèrides, els deveniments importants. Doncs bé, s'apigueu que, al 1932, a Barcelona s'allesteix el diccionari general de la llengua catalana, dirigit per Pumpeu Fabra, tal com consta en el colofot de la obra. Això, un 30 de novembre de l'any 32. També hem de dir que, al 67, el diament es va independentitzar de l'imperi britànic, un 30 de novembre, i que, al 2016, a Etiópia, l'Unesco va declarar les falles de València com a patrimoni cultural i material de la humanitat. Pel que fa als naixaments persones conegudes que van néixer tal dia com avui, doncs a Florida, el 1835, va néixer Marc Twain, escritor estadounidany. Després, el 1874, Anglaterra va néixer Winston Churchill, polític militar i escritor britànic. També, en 1963, aquí, a Barcelona, va néixer l'Àngel Gunyalons, escriu catalana conecuda pel seu treball en el teatre musical. També hem de dir que, el 1968, al Cúdia, a Mallorca, va néixer Llum Barrera Sant Juan, escriu i periodista mallorquina. I passem ara ja, doncs, a les necrològiques. Tenim que, l'any 1900, a París, va morir Òscar Gual, escritor i dramaturg irlandès. Va morir amb tan sols 46 anys. El 1920, a Barcelona, va morir Francesc Lairet, polític i advocat laborista. Va ser assassinat per pistolers del sindicat lliure. El 1984, a Barcelona, va morir el poeta català, Joan Vignoli i Pla de Vall. El 1986, va morir Cary Grant, cary gran actor de cinema anglès. Va morir amb 82 anys. El 1997, a Barcelona, va morir Carme Serrellón, a Pada Goga i traductora catalana. I acabarem dient que el 2013, a California, va morir Paul Walker, actor. Va morir amb tan sols 40 anys. No hi ha res constant. Sent com s'accelera. I com va bategant. Deixant a les armes. S'ha acabat el combat. L'allum d'un nou dia a les teves mans. Digue'm quan, quan, quan... Deixarem de mirar enrere, per poder seguir endavant. Digue'm quan, quan, quan... Deixarem de mirar enrere, per poder seguir endavant. Digue'm quan, quan, quan... Digue'm quan, quan... Deixarem de mirar enrere, per poder seguir endavant. Digue'm quan, quan, quan... Deixarem de mirar enrere, per poder seguir endavant. Digue'm quan, quan, quan... Deixarem de mirar enrere, per poder seguir endavant. Digue'm quan, quan, quan... Deixarem de mirar enrere, per poder seguir endavant. Deixarem de mirar enrere, per poder seguir endavant. Avui, després d'algunes setmanes de parlar amb l'Aroa, seguim fent l'espai de mobilitat internacional, aquest servei, que ens ofereix des de l'Ajuntament de Sant Just. I, a més a més, avui ve acompanyada... Jo crec que hauríem de donar pas a la presentació, no, Aroa? Bona tarda. Bona tarda, Maria. Bé, bé, bé. Fa il·lusió tenir gent de faig. Ja no de Sant Just, del país, sinó de l'estranger. Avui veig molt ben acompanyada. Molt, és preciosa. Jo encara no diré el seu nom, que ho digui ella. Hi. Hello. Hello. Welcome to Radio Desvern, Anke. Thank you that I could be here. L'Anke és voluntària. Està fent una feina de l'Ajuntament de Sant Just. Està fent tasques, no, Aroa, amb el casel de joves? Sí, és la nova voluntària europea que acolla el casel de joves. Que l'any passat, malauradament, vam tenir una pausa per culpa de la Covid. Però, per sort, aquest setembre, l'Anke va poder sumar-s'hi un altre cop i vam retomar el projecte que ja havia iniciat i el 2017. Perquè l'Anke és la cinquena voluntària del casel de joves. Wow, que guai. Quan arribes a Sant Just, Anke? El 16 de septembre. Mm, molt bé. Com són els teus dies aquí, a la ciutat? Sí, és una small ciutat, però és molt cosi i gairebé. I, normalment, quan no vaig a treballar, potser vaig a Barcelona, a vegades. O... I also play volleyball here, so then I go to the volleyball or I make some friends. Ens està dient que està... Ell ja està jugant també a l'equip de vole i d'aquí de Sant Just, amb l'equip femení, i que també està conegent a diferents persones. And why do you choose Sant Just? Tu com ho gira? I didn't choose Sant Just, I chose the project. Oh, OK. I it works through European Solidarity Corps, but I found this project through my sending organisation and museum, they called, and they told me about this project, and I was very happy about this, and I liked it very much. So then I searched contact with Ottawa, and then we talked about this project. And what do you like the most about this project? Or about Sant Just? About this project, just the concept, like a center where people can come whenever they want, to choose what to do what they want. They can do workshops, they can just talk with you, they can play games if they want to. They can just come and, like, have no strings attached and can be their selves there. Mmm, guau. Ara, l'Anke està acompanyada d'algun referent o... Sí, tenim... Els projectes divideixen amb dos, no? Allà dona suport per una banda al servei de mobilitat internacional, llavors la referent de l'Anke en aquest cas seria jo, i la veritat és que m'ajuda molt, perquè és una canya, és una canya l'Anke, i m'ajuda molt, bastant nosaltres també, el Xinerrator, vull dir que està topé en mobilitat per una banda, i després per una altra banda està fent de suport el cas del de joves. Llavors, dintre del cas del de joves, tot l'equipe referent, en el sentit que tot l'equip l'està fent un acompanyament, perquè com l'equipe rotatori també, hi ha dies que uns treballen i altres no, doncs una mica tots estan per ella, però la referent d'aquest cas seria la Montse, que és la directora. Llavors, qualsevol cosa que ha passat en horari i de tarda, a partir del final, el suport ha mobilitat el don al matí, i el suport al cas el fa per la tarda, llavors en horari de tarda, sobretot és amb la Montse. Te l'has parlat molt de tu, Anke, què li agrada, on ets, com ets? Estic supergrat, i vinc de Belgrà, darrere a Brussel·les, 15 quilòmetres o alguna cosa, i... Sí, m'agradaria jugar... Vull dir, m'agradaria jugar tenis, m'agradaria ser molt social, i, sí, això és també el que vaig fer. Estic 18 anys, em faig això abans que estigui a l'universitat, per fer experiències més sobre la vida, i després estic prou de començar a estudiar, amb una perspectiva més opena sobre el món i tot. I love being here and doing this. Ens està dient que abans de començar, que té 18 anys i que, clar, abans de començar a la uni, ha volgut fer aquest any una mica com d'experiència personal. Doncs això, venint aquí a fer aquest projecte, i abans de començar els seus estudis, està bé poder tenir... Hi ha gent que a vegades es demana com un any per trobar-se, per tenir aquestes experiències. El fet és un puntet, no? I és una gran diferència, potser que ens caracteritza... Vull dir que ens caracteritza, que ens diferencia entre els països més del centre o nord d'Europa, i els països més del sud. Ells, no dic tots, però en una gran majoria, es pot trobar gent com l'Anke, amb 18 anys, quan acabo de xerrar. Mira, abans de començar a la universitat, vaig a reflexionar si realment el que vull estudiar és allò que jo penso, que vaig a veure, una mica vaig a provar, que és el món laboral, vaig a provar que és no tenir la rutina d'estudi, i aprofitant aquests programes, per marxar fora durant un any, fer aquest gap year, que ells li diuen, i entrar a la universitat de totes totes, després de dir, vale, sí, he reflexionat, he provat coses, realment, és això el que vull estudiar, o canviant d'opinió i diuen, què volia ser, i resulta que no que m'agrada més aquesta cosa, en canvi, nosaltres, tendim a continuar aquesta roda... En palmar-ho tot, no?En palmar-ho tot. Personalment, això és una opinió personal, crec que és un gran error, no per tothom, però la seva majoria, perquè molts cops, inclús, els joves s'equivoquen, i jo, quan era jove, em vaig equivocar del que havia d'estudiar, perquè era com, pim-pam, pim-pam, vull dir, no hi ha espai de reflexió, no hi tenen, realment, un espai, ni un acompanyament, no? I aquí ho fem quan acabem la carrera, ens adonem que el munt laboral està força crític. Doncs, llavors, és quan ens mirem totes les opcions que tenim per marxar fora, perquè aquí no trobem res que ens satisfa, que ens satisfagi, que ens satisfa, sí. Llavors, marxem de grans, i és molt curiós veure els projectes, i l'any que ho haurà pogut veure quan es fa com en aquestes reunions que fan amb altres voluntaris, tu quan veus gent d'Itàlia, gent de Portugal, gent de Grècia, són 23 plus, 23, o més, que fa molt, no? 25 plus. I quan són més del centre europe del nord... Són més jovenets? Són més jovenets, fa aquest capir. En key, és usual per joves joves en Belgi per fer aquests projectes, abans de començar l'universitat o altres estudis. No és usual. Jo crec que és una cosa que és anant, perquè sé que 5 amics que ara són fent una cosa, no voluntari, només una cosa altra, abans d'anar a l'escola, per explorar més sobre el món. Però crec que és becoming to be something. Ja, però abans, és igual que en Espanya. Són persones que fan això, però no gaire. És no usual. Però és becoming something that comes to die of the people. Like, wow, we could do this and maybe it would set my mind open. Ja. Are you learning some Spanish? I have four hours of Catalan in the week. I also learn Spanish, but it's online through Oles. So it's for me, it's now, it's more difficult to learn Spanish than learn Catalan. But it's easier to understand Spanish than Catalan. It's a little bit weird, but yeah, it will come. I'm learning both. Are you learning Catalan in the local service here in San Just? Yes, in the school, yeah. And after this experience, have you thought what studies? Yeah, I'm going to study psychology if I don't change my mind, but I think I'm still going to study psychology because I love it. I think you will be great, thank you. Where, in Belgium? In Belgium, that's like a thing that my parents said, they really, really supported that I did this, but they would, I need to be back next year. And do you live in Belgium with your parents or with your sister? Yeah, I have one sister and I live with my parents in the house. And a dog. Moka. Que bé. Perquè San Just se'n veuen uns quants. Sí, m'ho va dir. Estic a San Just i no és la primera voluntària que ens ho diu, perquè estem l'any que viu a Mas Lluís, com vivien les altres voluntàries, en una casa, una família, un pis, una família acollida, i a Mas Lluís, a gossos ja n'hi ha menys, no li guanyen ningú. Hi ha ningú, sí. I llavors he de dir, però aquí hi ha molts gossos, i ara hi ha un munt, sí. I ja em vaja. I com són les teves famílies de San Just? Oh, molt bé. S'estan molt adecuts, i en moltes coses t'involvem a mi. Aleshores, em veuen a dinar. A vegades em veuen a un partit. I és molt bonic, perquè em sembla que em fa una feina d'amor. I em fa sentir més fàcil ser open amb ells. És molt bonic, són molt adecuts. Em està dient que està molt a gust amb la família que la té aquí, com d'acollida, perquè aquesta família, ara es posa en contacte amb el casal o la demaneu vosaltres... Aquesta família va sortir el 2017, quan començàvem a aquest projecte de voluntària, nosaltres vam fer una crida a l'època per Facebook, i donant veus per San Just. I ens va posar en contacte, a través del mail, una noia... I ens va escriure el mail. Mireu que tal, he vist el vostre anunci, tinc algunes companyes a feina, que ho han fet per gent que ve sobre tot d'Estats Units, que ve com ha fet suport de professorat... I jo també m'agradaria tenir aquesta experiència. Des del 2017 vam dir que vam anar a veure-la, i des del 2017, totes les voluntàries, i ho dic en femení perquè han sigut noies, han estat superbé, perquè a més és molt xulo, perquè té com una barreja entre aquest feeling de família que diu l'Anke, de vinga, anem a fer això... A més, molta cultura catalana, vull dir que els serveix molt per aprendre o per integrar-se les tradicions, però per altra banda, també té molts espais, com no coincideixen amb horaris, també té molts espais d'estar sol a l'Anke, i de poder relaxadament aixecar-se sense que hi hagi mare o fill, o que sigui per allà. Llavors, està molt equilibrat. I com hem tingut sempre molt bon feeling, i la noia també, vull dir, al final això seu com un win-win, doncs hem continuat. Que bé, sí. Super, eh? Anke, what monuments have you seen in Barcelona? Which one did you like best? I already went to Barcelona when I was 16, so most of the monuments I already saw. So now I didn't yet visit them again, but I saw them from the outside. There is still one monument. I think it's going to be my favorite, but I didn't visit it yet. La padrera. No, la casa. La casa balló. Ah, sí, la casa balló. Yeah, because I think it's very beautiful. I saw pictures and I really want to go inside. Ens agrada la família? I went there when I was 16. It's incredible. It's very beautiful. Well, I like it more from the inside than the outside, but the outside is still beautiful. I love the lights that are colored inside. Sí, sí. Ens ha dit que l'esradda familiar li ha encantat, però que li ha agradat més per dins que per fora. Sí, el tema és que és carn, entre l'esradda familiar... Sí, sí. Doncs no sé, Aro, hem parlat una mica amb l'Anke, també la seva experiència aquí com està sent a Sant Just, ja porta unes setmanes, uns mesos, i res, a la propera visita que tingueu aquí a la ràdio, seguirem amb més cosetes, si et sembla. I tant, i tant que sí. Jo no sé si vols comentar alguna altra cosa que tingueu entre mans per què fa el servei de mobilitat internacional, no sé si hi ha algun projecte o... Doncs mira, aprofito, Núria, res més per preguntar. Ara mateix, en el servei tenim dues ofertes a projectes activos. Un és online, malauradament, pel tema del Covid. Això segueix apretant, i més a països com a Alemanya, aquest sabia que a Alemanya i a l'Àustria, a l'Àustria no tenim cap, però a l'Àlemanya en teníem un, en teníem un presencial, i ha sigut de tornar en versió online, i comença, es fa quatre dies, a l'1 i el 2 de desembre, i el 7 i el 8 de desembre, pels matins, i aquesta activitat online, després es transferirà a una activitat presencial al mes de juny. Vull dir que no és només online, no queda només allà, la gent que hi participi a l'online podrà participar en l'activitat presencial, i és sobre lideratge, en el sentit d'ensenyar a desenvolupar capacitats, eines i estratègies, per poder liderar grups, per poder fer formacions, per poder donar tallers, per poder estar davant de grups i liderar qualsevol aspecte a dir. Això per una banda, i per l'altra sí, que el tenim presencial, un altre projecte, que és un curs de formació acroàcia, que es diu Youth Work for Inclusion, i que es pretén treballar conjuntament amb set països diferents i crear noves eines d'educació inclusiva, eines d'educació que serveixin als professionals d'educació, i de l'àmbit acadèmic o no formal. Vull dir, mestres, dinamitzadors jovenils, inclugint que estan en grups de ca o d'esplai, gent que està d'alguna manera educant, doncs tenir recursos per quan el grup hi ha persones que tenen diversitats funcionals. I això es fa acroàcia de l'11 de desembre, el 20 de desembre, completament presencial, amb una organització que és l'OMAS de l'OMAS, són maquíssims i tenen una superqualitat estupenda, i l'únic requeriment, i mira que jo ho diu, que és en aquest tipus de discriminacions, és tenir el pas Covid, és estar vacunat o vacunat. I perquè serveix, per exemple, el passaport Covid, a vegades, si t'has fet una PCR abans i dones negatiu, a vegades... Això per viatjar serveix, el que passa és que ara acroàcia fa... Mira, quan vam tenir la reunió, la vam tenir fer una setmana, doncs dos dies abans, una setmana i mig abans, vam posar la nova llei que per poder fer reunions, la gent que reunia havia de tenir el passaport Covid. Tu pots viatjar a Croàcia, però no podries participar al projecte, perquè és considerat una reunió, perquè al final estàs 10 dies, 24 hores, amb persones, llavors. És molt estúpid, perquè tots aquests programes estan fets amb un sentit molt definit de la no discriminació, són completament gratuïts, no hi ha un perfil acurat d'algú que hagi de tenir un nivell d'anglès, una experiència, vull dir, que és obera a la participació activa, bàsicament. L'actitud és la preferència, no? I, en canvi, posen discriminacions per temes relacionades amb el Covid, és una mica... Però, bueno, què hem de fer, no? És una pandèmia, no ho sé. Seria un altre tipus de debat. Sí, sí, sí. Tenim aquests, i ens poden... Ens poden sempre... Escoltant que digui, ah, potser jo puc, o a mi m'agradaria, o escolti, vull saber-ne més. Que ens enviï un mail. Clar, ara tinc un mail nou. Ah, vinga, doncs... Estic a mitges, perquè encara no ho he passat tot, llavors et puc escriure des d'un mail o des de l'altre, no passa res. Aquests processos sempre són una mica fa xuc. És horrible. Quan ho tens fet, està molt bé, però quan ho has de fer és com un rotllo. És horrible, perquè ara tu has de passar tot i jo sóc zero, sóc una festa amb l'estic. I mail és mobilitat internacional, arroba, ojo, sanjus.org. És un programa molt cooperatiu. Llavors, que ens escriguin allà i els informem. Perfecte. Doncs, Aroa, gràcies per venir aquí una setmana més a Radio Desvern, i esperem tornar-vos a veure't en el tu com l'Anke. Sí, we will come back real. No, Anke, no. We are going to start our podcast here. Oh, you see? Wow. Ok, so bye-bye. Thank you. I'll see you in the next video. Bye. I'll see you in the next video. I'll see you in the next video. Just blues. Ah, just blues. Perfecte. I t'agrada el blues. Tots els dimarts de 9 a 10. L'ajusta, el magasin matinal de Radio Desvern. Cada matí posa't el dia amb l'actualitat del nostre municipi. Amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa s'enjust passa per l'ajusta. De dilluns a dipendres de 10 a 1, en directe, a Radio Desvern. Passem a fer l'espai de Natura i Mèdia Amb Vien amb l'arbre Agulló. L'arbre, molt bona tarda. Bona tarda. Què estem fent? Fent frenar el fred, eh? Aguantant el fred, sí. Com millor podem, abrigant el fred. Fent frenar el fred, eh? Fent frenar el fred, eh? Fent frenar el fred, sí. Fent frenar el fred, sí. Fent frenar el fred, sí. Fent frenar el fred, sí. Fent frenar el fred, sí. Com millor podem, abrigant-nos i... Gorros, guants... Aquí està, mira, Gorro, que m'ha fet la meva filla, que està de recuperança en casa, de l'operació. I guants, amem. Caram, tu. Estàs ben servit. Sí, sí. Seguim, doncs, si em sembla, parlant de coses de Mèdia Amb Vien. Sí, adaptació al canvi climàtic. Estem fent una sèrie, ara, que veurem la temporada de l'any, ja el 2021, parlant de... en aquest tema. I avui volíem parlar d'un tema polèmic, que aparentment polèmic, i que porta a Cuba, que són esmolines de BEM, que veiem... que n'hi ha una confrontació entre el moviment veïnal, de les sones que es passen a l'enelèbre. L'enelèbre tenen el 70 i pico per cent de molines, i ells són un 20 per cent de gast. S'han continuament sabut que després tenen les nuclears, i ho aguanten tot. I, llavors, això crea una polèmica... Bueno, però alguna cosa sembla haver fet, la típica demagògia dels desarrollistes, que jo li diuen que això no cal. Algú s'haurà de fer i tal. Sí, en aquest sentit, que portem més de 30 anys, més de 30 anys, i en què s'ha de fer. I no han fet ni cas. I porten les coses al punts extrems. Com porten les coses al punts extrems? Perquè el que prevale en aquest model de desenvolupament, que jo dic desarrollista, és guanyar euros. Això és el que... Si ara es trata de guanyar euros amb molines, es dona igual posar-los en parcs, en muntanyes protegides, en pobles, i tal. I saben que tot té una molècia o un cost, perquè tota la zona que queda afectada és per com a muntanya natural, és per com a tal. Després, este és un, que hi ha escarc, que han de fer camins, carreteres, han de fer tal... I els ocells que passen xoquen contra éssers de molins de vent, després dels segons, que aquí ja ho han dit més de una vegada, quan les energies es transporten des de l'Ebre, hasta aquí, perden un 25 i un 30% de la potència que han tingut. Per tant, això són els parcs. En plan d'efectiu, tenen un volum, però que funcionarem tanta quantitat d'energia. Això és la part positiva, però relativitzada amb això. Hi ha alternativa, ahir estem, hi ha alternativa. Tu quines alternatives en aquests molinets que estan posats en llocs així? Aquests grans no porar-los. Hi ha una alternativa. Repetar-les en muntanyes els boscos que n'hi ha, i no porar-los. I col·locar en síntesis per als ocells que ho entenguin, col·locar en el lloc on es gasta, molins de vent, adecuats que puguin tindre, i grans estacions de munt de les teulades, de les indústries, cada teulada de l'industria, ha de ser un centre de fabricació de l'energia solar. Fotovoltaica. Fotovoltaica vol dir que tenen una instal·lació, que tenen unes piles que acumulen el que cal, i s'autoconsum. Això s'ha de fer en la quantitat de sol que n'hi ha en aquest país. Serien autònomes. Pràcticament les fàbriques són la seva pròpia teulada. S'ha de fer què s'està fent, ho haureu vist tothom, també. Parcs o ser granges de plaques solars de fotovoltaiques. Hem vist per els camps. A l'hora que aprofitem i tenen el camp i fan un emblat, o fan tal, o fan arbres fruitals, posen plaques solars. Hi ha espais a punta pal. El problema és de denúncia, com sempre, que el model de desenvolupament vol que sigui de gran vol, de gran altura. Per què? Perquè permet als grans negocis els especuladors. Els que solament els interessa el número de compte correm, el especulador, permet. Aquest tipus de desenvolupament que jo estic dient és un desenvolupament que enriqueix les comunitats en general, reparteix, dona treball, perquè la manteniment... I no permet un negoci brutal. És un negoci que ratlla la delicuència de Coi Blanc, que és el que està passant. Ara que tenim, per exemple, el preu de la llum, més elevat d'Europa, aquí, descarat, i en una intencionalitat política molt clara, que és mermar a un govern que intenta... Intenta pedre mesures de para, de recolzar a la gent més necessitada del país. Ells acollen més. Quan de quina manera desgastar aquest govern, tothom apuya la llum. I amb tot el descaro del món. Sí, tal qual arbre. Passos prèvius que han fet, típics del que fa la màfia, comprar a gent d'aquí. Portes giratòries, el salgado, el felpegontal, i tota la retaila de gent que sabem que cobren 120.000 euros, és d'antís del PSOE, i 200.000 és del PP. I fan de tanca, de part que els seus partits no donen mesures contra això. Fan un xantatge típic de màfia. Tot és legal, però és típic de màfia el que fan. I els beneficis són brutals. I milers de persones precàries com en Madrid, el camí aquest que queda en real, que viuen allà en la canyada real, porten un any sense llum. Això els importa un pleu. I els críeu milers de passat fred. Sí, sí. De fet, d'arbre d'aquest augment de preus disparats de preu de la llum, sí que ha fet que persones a nivell particular, sobretot a nivell d'empresa, no en tinc tanta constància, però sí que a nivell particular cada cop... Això està fent que hagi despertat la gent el sentit d'informar-se, de veure què és això de les plaques fotovoltaiques, fins i tot de fer autoconsum. A principi sí que és una inversió molt gran, de poder-se posar les plaques i de més, però que el pas del temps, al llarg dels anys, amb aquests diners es van recuperant per dir-ho així. Ves o meis, això ho sabrà la teva germana, que està ficada ara en una empresa, que és interessant preguntar-li. Jo crec que està entre 15 i 20 anys, que s'amortitza. Després està en el manteniment, que també requerirà visites de tècnics i tal, diguem, 20 anys. Però a partir de 20 anys, tu tens la energia gratis. Sí, sí, sí. Estàs cobert contra el risc de les aturades de la llum que cada vegada fan, i que les poden fer aquestes grans companyies per a fastidiar, les poden fer, per a pressionar, per a crear malestar contra una determinada administració pública que vulgui municipi, generalitat o l'estat. D'aquesta manera, queden deshybrats. I aquí, que venint de lluny, que és el que he editat abans, i jo recordo que fa més de 20 anys que jo ho explicava a la ràdio, que vaig córrer tot el poble en un mapa, carrer per carrer, i hi ha més de 1.014 unifamiliars, on és possible fer una instal·lació no dependent de veïns i de follons i de tal. Si no quedar penguin, només de la casa. Només que dependen de la casa. Hi ha més de 1.000. Estes 1.000 ja, des de fa 20 anys que ho van dir això, podien ser independent. I no carregar a la pública de totes les follons, descargades. El model nostre és que el futur tot sigui així. Aquests anys han sortit, també, i vol dir, en algun parc. Unes faroles, que tenen dos plaques solars, i algunes complementen en un bolinet que a les nits, que en fa ben, a les nits, o si no n'hi ha temporal i no pega el sol, que es roden i tal. I una petita bateria que es cobreu i que el cobreu per 24 hores de tal, pot cobrir aquesta bateria. Això, si fa més de 10 anys que està inventat, perquè no han anat col·locant-ho, i està col·locat en alguns parcs, en el poble, també. Per què no han anat col·locant-ho en general, pregunto-hi. Perquè no van col·locant-ho en general, el llum en el públic. Tot i a la tal, ho tindríem autonòmic. El negoci, a més d'una treball, amb molt de manteniment. No es tendria en lleus de treball, el re. Totes les coses artesanes porten més treball, per el manteniment i per la costa. Per tant, l'alternativa està ahir, i no hem fet demagotge. El tècnics i l'economista venuts al gran capital i al forma desenvolupament diuen que no es deixen tal. Volem pegar un pelotàs. El pelotàs és un humorís de 200 metres d'alçada, per empil·lar el muntany natural i tal, i que donen un benefici tant de la posada, per el cos que tenen, per la campagada pública, i per l'energia que està controlada en un lloc central. L'energia ha de ser en centrals, descentralitzades, que es conec en entrelles, en xarxa entre elles. Aquest és el model que nosaltres volem dir que és viable i que és possible i que és el únic. És únic, perquè ara, si falla una pèlquita zona, una pèlquita de la zona industrial de Sant Jul, ha de conèixer la de Sant Felip, la de Molís de Rei, i, originalment, mentre ho arreglen, fa de tal, que es connecta, en forma distributiva. Això és el nostre model. És un model que atenta contra qui va haver ració de voler acumular el capital, per uns quants accions hi té, i per uns directius que es posen 2 milions d'euros de cerlari a l'any. I coses d'aquestes. I mira, Arbre, per acabar fent referència, el que tu comentaves dels parcs d'eòl·lics i dels Molinets, he recuperat una notícia que es va publicar en el diari El País, concretament en la versió digital, en l'any del diari. És una notícia del 22 de novembre, que va ser just un any del 2020. En aquest tema podem dir bastant recent. Diu que el nou mapa eòlic a Catalunya és de parcs eòl·lics més reduïts, però, atenció, Molins, tres vegades més grans. Creixen les crítiques per la sobresaturació d'aquestes infraestructures amb Molins, que tripliquen la seva mida. I diu exactament, el desenvolupament del mapa eòlic català se'n comana a la venda de la tecnologia per poder complir amb el calendari, fixat per la Generalitat, que permet atrepar el compromís de tenir la demanda d'electricitat amb energies renovables abans del 2030. Són Molins, tres vegades més grans, que eviten la disseminació massiva de torres en parcs més petits. És això, hi ha potser menys parcs eòl·lics, però que els Molins són bastant, fins a tres vegades més grans, de un i dos. Bueno, que a Molins, a voltant de Barcelona, pot col·locar 15, 20, 30 en llocs i tal, i no afectar el medi ambient perquè ja està afectat aquí. És una ciutat, és una cosa... I ja està fent macos i pots dir, però aportar-los en els ports de baseit, en ports naturals, en solen naturals de boscos, i omplir-los, i arreçar el bosc i tal, i un de les ones tenes de consumir, sembla que és una bestia. I a l'última dada, diu... Les belles torres no arribaven als 40 metres d'altura. Les noves se l'even fins als 82 metres. I, sumant la longitud de la pala, de la pala del Molí, el Molí arriba als 150 metres, una mica similar a la de la torre d'Aqbar. Sí, sí. Estan fent-los grandíssims, que en algunes zones, i prop de les ciutats, són consumistes, però que es mengen les torres, que es mengen el Molí, que les col·loquen allà, que s'hagin de col·locar, i sobretot, totes les teulades no autoritzar i donar subvencions de traure impostos i tal, als que facen centrals en totes les seues teulades. Fallen aquesta inversió. Donar estalvis de impostos i ajudes i tal, perquè siguin com autònomes. Molt bé. Doncs, Arbra, et sembla que deixem aquí per avui l'espai? Avui deixem l'espai aquí i un altre dia l'haurem de l'aigua. Fantàstic. En aquesta idea. Molt bé. Jo crec que hi falta un canvi climàtic. Fantàstic. Que tinguis bona setmana. Vale, gràcies. Adéu, Arbra. Adéu. En Next, con Jeremy de Jesús, se traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo. Cada martes, a las 19.30 hora, t'espero a través de Radio Desfer, en la 98.1 FM. SINEMA SENSE LÍMITS SINEMA SENSE FRONTERES SINEMA SENSE MESURES EN DEFINITIVA SINEMA SENSE CONDITIONS Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. SINEMA SENSE MESURES SINEMA SENSE MESURES SINEMA SENSE MESURES SINEMA SENSE MESURES SINEMA SENSE MESURES SINEMA SENSE MESURES SINEMA SENSE MESURES SINEMA apunten que els dos casos suspitosos detectats a Catalunya podrien ser de la nova variant o micron de la Covid-19. El Departament de Salut no podrà confirmar-ho al 100% fins divendres. Calculen que, a les hores, estiguin a la sequenciació final de les mostres i es podrà afirmar amb certesa, o negar-ho amb certesa, també. Les dues persones afectades hauran de continuar aïllades independentment de si es confirma o no la presència d'aquesta nova variant. Notícies breus, Gerard López. L'Ajuntament de Barcelona acaba de dir que no es va detectar un risc alt en la família que ha mort avui a causa d'un incendi en un local ocupat a la plaça de Toana, Barcelona. Ho ha explicat la tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Justícia Global i Feminismes i LGTBI, Laura Pérez. Si en aquesta infecció s'hagués determinat, s'hagués detectat un risc inminent, s'hauria hagut de, i així ho fem en altres casos, s'hauria actuat immediatament com hem fet en altres casos. Segons les dades de l'Ajuntament, aquest 2021 a Barcelona s'han rellotjat 65 famílies que es trobaven en locals ocupats o ben assentaments. Jurs, per Catalunya, t'hi ha d'engany el que ha passat avui. És un engany, diu del govern de Pedro Sánchez, la Quota del Català a la llei de l'Odovisual, perquè no hi obligarà les grans plataformes internacionals. Jurs ha emplaçat a Esquerra a no votar els pressupostos espanyols si no es modifica aquesta llei. Parlament, Albert Durant. Hola, bona tarda. La porta veu de Jurs per Catalunya al Parlament Mònica Sales ha assegurat que els partits independentistes haurien de fer front comú a Madrid per plantejar esmenes conjuntes a la llei de l'Odovisual. I si això no tirés endavant i no prosperés, aleshores, sales ha plantejat la possibilitat de votar en contra dels pressupostos de l'Estat. Des de Jurs per Catalunya avui es tenen la mà a tothom per pactar conjuntament unes esmenes a la llei que puguin garantir el català a totes les plataformes. I si no són acceptades aquestes esmenes a votar en contra d'aquests pressupostos al Senat, perquè puguin retornar al Congrés i no acceptar-los. Mònica Sales ha dit també que la millor esmena a la llei de l'Odovisual, de l'Odovisual espanyola, és una llei de l'Odovisual catalana, Albert Durant, Catalunya Radio. Marta Ortega, la filla del fundador d'Inditex, Amantio Ortega, assumirà la presidència del grup a partir de l'abril de l'any que ve. Ortega s'ho situirà en el carrega Pablo Isla, que dirigia el grup tèxtil des de l'any 2011. Amb aquest canvi i amb el nom d'Oscar Garcia Mafeires, com a conseller delegat, es col·lumina ara ja el procés de renovació de la cúpula d'Inditex. La notícia del rotlleu d'Isla, de qui sempre s'ha valorat de forma positiva la gestió, s'ha rebut però amb sorpresa i de forma negativa a la borsa espanyola, on les accions d'Inditex han baixat més d'un 5%. El centre d'arts digitals de Barcelona, l'ideal dedica a una exposició immersiva a la biografia de Frida Kahlo. A través de vídeos, fotografies i entorns digitals, es reprodueixen els moments més rellevants de la vida d'aquesta pintora mexicana i els elements clau, també, de les seves obres. Esports, Jordina Tarre. Avui comença la primera eliminatòria de la Copa amb dos enfrontaments amb presència catalana, dos quarts de nou, Sant Loqueno, Sabadell i, a les 9, Mullerussa Getafe. El Mullerussa estrenarà Samarreta i braçal de capital commemoratius del partit d'avui i hi haurà 4.500 espectadors al camp per enfrontar-se a un rival de la primera divisió. Són partits que transmetrem al web i l'ab de Catalunya Ràdio. El govern de la Generalitat atorgarà la creu de Sant Jordi, a Alexia Potelles i Pau Gasol. La jugadora blaurana rebrà la màxima distinció després que hi va obtenir la pilota d'or a la gala de París. Aquest vespre per cert, Alexia serà present a Sevilla per jugar amb l'Espanya-Escòcia de clasificació per al Mundial 2023. El bàgher Barça de Champions del 8 de desembre es jugarà a Porta Tancada després que el govern de Baviera ha decidit tancar els estadis per la progressió de la pandèmia. I a la Champions masculina de Vaterpolo, l'Atlètic Barceloneta visita avui a la piscina de l'Olimpiacós en el quart de set, en partit de la quarta jornada a la fase de grups. Els mariners són tercers de grup amb 6 punts, mentre que els grecs són lliders amb 7 punts. Fins aquí, les notícies. Va, és l'hora de... Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa-lo a l'OPEF. L'Observatori Comarcal del Baix Llibregat ha fet públic l'abans de les dades de turre registrat correspondents al mes d'octubre. Aquest mes passat, ha baixat al Baix Llibregat la turre registrat amb una disminució de 92 persones aturades del setembre d'octubre de 2021, el que suposa una disminució molt lleu del 0,2%, i un total de 38.026 persones aturades registrades al Baix Llibregat. A Sant Just d'Esvern, un total de 14 persones van trobar feina al que suposa una disminució de la taxa d'atur del 2,7%. Respecte als números del febrer del 2020, prepandèmia, hi ha 47 persones més a l'atur, el que suposa un augment del 10,4% d'atur respecte al febrer del 2020. Així, actualment, el total d'atur registrat a Sant Just d'Esvern és de 500 persones. M'agrada encara no se n'ha solit els números prepandèmics, l'evolució mensual és bona, amb una disminució de l'atur registrat constant. L'artista Sant Just Teng-Marcel Cams inaugura aquest dijous l'exposició escultòrica i material. L'escultura de camps materialitza vivències i sentiments que sorgeixen com a reflexió de les relacions humanes amb el seu entorn, l'equic a la seva obra a voler relacionar l'home i el seu cos amb l'univers, una realització plàstica que traspassa les fronteres de la realitat per traslladar-nos a l'àmbit de la transcendència. Hem tingut avui a Radio d'Esvern l'autor Marcel Cams, que ha explicat què presenta en aquesta exposició. Normalment treballa fent estructures en varilla de ferro donant volum i la forma desitjada, i després ho trena amb un material més tou, generalment espuma. Un cop té la peça creada, la porta a la fundició, no ho converteixen en un bloc de ferro. En aquest cas, però, ha fet una variació i el trenatge la fet amb fusta fent-nos de la tècnica del doblegat de fusta el vapor, que permet donar una flexibilitat a la fusta de 10 segons per tal de donar-hi forma. Aquesta mostra ensenya aquest procés i treball darrere de la investigació d'una nova tècnica. La inauguració es dura a terme aquest dijous a dos quarts d'avui del vespre, i l'exposició es podrà visitar al celler de Can Ginasta, del 2 de desembre el 7 de gener. Torna un any més el recapte d'aliments i la biblioteca Joan Margarit soneja la iniciativa. Així fins al propè 20 de desembre tens l'oportunitat de participar al Biblió Recaptes Solidari. En guanyes necessiten aliments com arroz, galetes, neules, torrons, polvorons, productes d'higiene personal, tunyines, sardines, llan ties secas i pasta. Si portes un aliment o producte d'higiene personal la podràs emportar tres revistes. Es tracta d'una iniciativa de Càritas, la biblioteca Joan Margarit i l'Ajuntament de Sant Just. Deixis tot, tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just tenc als Sant Just Notícies a la set del vespre. Fins ara mateix. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Jari, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de mar que tinc. Ui, ja et diré ja com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Mira, que exagerada. Que només t'he fet una broma. Tampoc és tan bona. Ni cultura ni prejudici, ni broma ni hòsties, prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen reactituds cotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. 25N, dia internacional per l'aliminació de la violència vers les dones. Departament d'igualtat i feminisme, Generalitat de Catalunya. Estudi-ho l'FP d'Oxiliar d'Infermeria. Puc aportar molt el sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curs-ho una FP dual. Estudi-ho i treballo a l'hora. En forma de les preinscripcions i descobreix el teu futur a fp.amv.com. Fepro aviat podràs volar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Profesional i l'AMBA. I a find it kind of funny, a find it kind of sad. The dreams in which I'm dying are the best I've ever had. I find it hard to tell you, I find it hard to take. When people run in circles it's a very, very mad. Mad world, mad world. Children waiting for the day they feel good. Happy birthday, happy birthday. And to feel the way that every child should sit and listen. Sit and listen, mad world. Ara com ens toca cada setmana farem l'espai de llibres amb l'Arnau Consul, propietari de Cal Llibrater, llibraria d'aquí de Sant Just, que arriba una vista per cert. Hola, Arnau, molt bona tarda. Bona tarda. A la s'acosta hi ha la festa fut. Això ja ho tenim, ahir vam estar parlant amb en Jordi, Jordi Menevente. Què hi ha, el Jordi? Home, doncs que estàveu organitzant... Ja tenia bastant organitzada la presentació del llibre, que més ell era un fan de dots, no sé ho pronunciar-ho sempre. Jim dots, ja està. I bé, que la festa fut seria una gran festa per poder acomiadar el novembre literari. Sí, la idea és aquesta, no fer una presentació a la letra normal, que l'autor no pot venir, ve a Estats Units, jo diria que encara... Un vivido i col·leant. És d'aquests els campos. Sí, a més, és algú que no es recree molt, no és ben bé algú tan apartat del món com Salinger, però una mica per l'estil, sí. En tot cas, alguns llibres aquests que hem creat com molt misticisme, el segon tant. Un dels quals és fut, que és un llibre que suposo el Jordi us ho va explicar, curtet, contundent, que té tot, que és d'aquests llibres que et penses, no em passes amb una volada, no li passa, no li sol una paraula. També ens va explicar que hi havia com una mena d'entrevista. Sí, a més en el volum que ara s'ha traduït al català, s'ha tornat a traduir, de fet s'havia traduït fa un temps, i ara s'ha tornat a publicar. Qui comat li ha fet una entrevista molt llarga a Jim dots, li va fer fa temps. És com més llarga l'entrevista que el llibre, no? És una delícia, veure com... Ja no només com parla de fut, sinó de la seva manera de viure, de com entén el món, de l'ecologisme... És realment preciós. De fet, a la festa fut, nosaltres hem convidat a tots els escriptors i lectors catalans d'arreu del món que vulguin venir i puguin, a parlar de Jim dots, o sigui, de fut. No es tracta només de que el Jordi Benavent ens encanti les virtuts, que sabem que ho farà molt bé, sinó que la seva idea de dir que vinguin molta gent i llegeixin un fragment que digui per què li agrada, que sigui això, una cosa diferent, no?, que es noti per tots aquells que demà vinguin i el llibre no el coneguin, només que tinguin ganes de dir-ho, la de llegir, sinó que es noti que estem parlant d'un dels grans llibres de la contemporaneitat, d'alguna manera, no? És una mena de faula, la protagonitzant un avi, un nen i un ànec. Fins i tot, jo diria que a la contemporària s'hi deixen l'antagonista més important de tots, que és un porc sanglà. Per tant, a més a més, és un protagonista que aquí a Sant Just coneixen bé, de porc sanglà s'entén per tot arreu. Per tant, diguéssim que... Bé, a més a més li diuen el callat, perquè és un porc sanglà així, que pràcticament no fa soroll, que els hi destrossa, les tanques... Té tota una història molt divertida. I la idea és aquesta, la idea és... Bé, doncs, escolteu, veniu a una presentació diferent, que farem a moltes veus, que cadascú llegir un fragment, que cadascú expliqui per què li sembla o al revés, perquè dius, doncs mira, en comparació amb un altre, aquest llibre té molta fama i no. Si algú no li va agradar el tot, que vingui i ho digui, també, no? Aquesta seria la idea. Parlem d'actes, ja que em fas la pregunta. Doncs aprofito, perquè l'altre setmana ha passat el pont, i com que la setmana que ve, no sé el pont aquí, la ràdio com el porteu. Bueno, aquí el pont exactament no sabem, però el dia 6 i el dia 8, segur que farem festa. I el dia 7, que és dimarts, i toca la secció, i ho veurem, no? Ja ho veurem. En tot cas, per si de cas, jo avança que el dia 9, tindrem una altra presentació d'un llibre del qual li ha parlat, en aquesta secció, i els més recordos que agarran a abandonar-me, aquell western argentí, amb clau femenina d'autor argentí, que fe de Nieto, però que viu a Barcelona, ell sí que vindrà. I ha confirmat que el dia 9 de desembre, dijous, serà aquell llibre té per parlar d'aquell llibre, que és una autèntica meravella, del qual, a més a més, avui fem club de lectura. I per els inputs que em van arribant dels lectors, veurem, a veure, està agradant moltíssim, cosa que no m'estranya. A mi m'agrada molt, és un llibre... No sé si preciós és la paraula, és molt dur, però van de com està escrit, com reflexiona, com se situa, a l'anglès del qual explica la història, i ara és sorprenent, a Nínio Anómalo, la seva primera novel·la, i en aquesta ho és doblement, perquè és molt més novel·lesc, i a banda canvia el gener, ja ho veig el seu moment. Poden explicar un western, amb totes la llei, com estem acostumats, doncs fa tota una altra cosa, sent que la història és la mateixa. I en fi, 9 de desembre, apunteu-vos-ho, de màfas de fut per tancar el novembre, 9 de desembre, doncs, diguéssim, que festa fedenietó per inaugurar la campanya de Nadal, no? Campanya de Nadal. Es nota, ja, que estem entrant a Nadal. Allà hi ha llumetes, no? Per s'enjust. Hi ha llumetes, de mà les encenen, hi ha la festa d'opertura de llumetes. Això ho dic, penjades, ja ho estan, obertes, no? Sí, sí, sí. Jo suposo que també, a partir del pont, jo crec que els dies aquests festius de desembre, de principis de desembre, jo crec que ja són la senyal de dir... Sí, sí. A vegades deia que per Sant Allú se comença de tot, que és el 13 de desembre, jo crec que ara és més capa de Sant Andreu, o sigui, avui, 30 de novembre, que més antigament, era una festa políticament molt important, perquè a la mitjana, per Sant Andreu, es feien les eleccions aconsellers a la ciutat de Barcelona. Es posaven tots els noms de la gent rica i important de la ciutat, els ciutadans donats amb una bossa, i, aleshores, es treien a sorteig. Això es deia insaculació, perquè anaven dintre un sac. Crec que era una mà innocent, perquè feien venir un nen a una escola de la catedral, o sigui, es treia el paper, i qui li tocava, era conseller en cap de la ciutat de Barcelona, i conseller segon, tercer, i quarts, no segons càrrecs. Llegint bastants càrrecs. Era el 30 de novembre sempre, que era una manera de dir, per Nadal, per les festes importants de l'any, que llavors era probablement el Nadal, la ciutat ja torna a estar amb mans noves, diguéssim. Era quasi com es trena l'any, encara que l'any comença les més tard. Clar. Així que, doncs això... Diguéssim que la campanya de Nadal... Hi ha gent que ens ha vingut a dir, això ja ho faig per Nadal, si m'hi pots posar un paper bonic. Hi ha algun en Can Xina, que surt d'aquí un re, a un arbre d'aquests embolets. Ja comencem a fer, sí. O sigui, que en càrrecs ja comença el teme a tenir, no sé si hi ha algun llibre que despunti més, de moment, encara està tot molt... molt verd. Clar. Comencem a llegir a la ciutat per nens, en algun llibre del cagatí, o en algun llibre de Nadal, dels reis, d'aquests que surten sempre. Però pel que fa allò de dir, fora de la temàtica Nadalen, que encara està difícil de veure. Molt bé. Veig que vens acompanyat d'un llibre... Sí, sí, sí, home, clar. És l'última lectura que he fet. És un llibre que m'ha sorprès moltíssim. Fa dies que això crec que és una veritat del setembre, de fa un parell de mesos, i que aquesta porta em quedava molt l'atenció. I la veritat és que és un llibre sorprenent, del qual he descobert que n'hi ha fins i tot una imatogràfica, vull dir, que és un llibre de fa temps. Uau. Només que ara s'ha traduit el castellà i és molt curiós, però ja només el títol té una història curiosa. Amb castellà, publica i impedimenta, es diu Los Alcatraces. Els Alcatraces, suposo a tots ja us ve el cap, alguna mena d'ocellot, el cap... Sí, sí. A mi també no sabia ben bé qui, després heu buscat l'albatros més petit, en català no és... Un ocell, una mica, no gaire agraït. No molt agraït, i a banda... Tipo marí, diguéssim, això. Una mena de gavina però més gran, i sí, amb un bec més llarg, una cosa d'aquestes. Bé, diguéssim que és com una mena d'eslògic, que és el títol d'ocell, però el títol original, la novel·la és Quebequesa, està escrita en francès, és Le Fou de Bassant. Le Fou de Bassant ha escrit les fous de Bassant, bé, doncs un infú de Bassant en francès és una catrat, per tant, un res a veure. Però en francès la veritat és res a veure, no, o sigui, tal qual. Un fú de Bassant és... Els alcatraces, diguéssim, els malgarin ells, en francès tenen aquest nom curiós que, literalment, també es podria traduir com els bojos de Bassant. Le Fou són els bojos. I, de fet, és curiós, perquè amb castellà, la pel·lícula que se'n va fer l'any 87, es va titular com Los locos de Bassant, dius-ah. I, en realitat, doncs, la gràcia és que en francès probablement podíem tenir els dos jocs. Diguéssim que, los locos de Bassant, llegit al llibre, dius si podria tenir algun significat, perquè, efectivament, hi ha alguns personatges, una mica, diguéssim, anats de la pilota, directament, allò que parlem clar, o no del tot amb el seny ben entendimentat, però, evidentment, perd la broma d'aquests ocells que planen aquest poble inventat, on Ann Ebert, una autora canadenca, que ve qua, que ja va morir fa 50 anys, estem parlant d'una novel·la clàssica, que als anys 80 s'en fa una adaptació, perquè és com d'aquelles novel·les importants de la literatura que ve, que és, no? Parla d'un poble inventat que està a la desembocadura del riu Sant Llorens, per tant, molt al nord, per tant, un poble em fa molt fred, vas llegint el llibre i vas tenint fred, d'aquests dies que he fet fred, acompanyar bé a dir que ells estan pitjor que nosaltres, aquí pot fer molt fred, però li segur que em fa molt més. Els ocells són com una metàfora d'això que els ocellots que s'acosten, que no són mai amables, van sortint de tant en tant, no és que tinguin molt protagonisme, però entenc que el títol en francès, aquests bojos de Bassan, són una metàfora dels habitants d'aquest poble que potser ha tocat pel fred, potser ha tocat pel vent, que constantment està fent, doncs això els falta alguna mena de bull. No és que l'argument sigui que hi hagi personatges que els falta un bull, sinó que hi ha un fet que va passar fa molt de temps, que és la desaparició de dues germanes precioses, molt guapes, de la qual ningú em va saber mai més res, i de la qual sempre es va acusar a un noi que havia tornat al poble just a aquell estiu on passé tot, en l'agost del 1936. Hosti. El record d'aquella desaparició va explicant a través de diferents personatges que tots són prou curiosos del poble. El primer és un tiet... El primer que t'expliquen és que amb aquest poble, clar, que és un poble petit, una comunitat molt aïllada, pràcticament tots són cosins. Bàsicament hi ha com 7 o 8 cognoms que repeteixen i es van casant. Una mica endogàmica. Absolutament endogàmic. Per tant, el cap allà del poble, que és el primer... que parla, el primer el qual el primer capítol dediquen a un dietari seu, ha escrit molts anys després dels fets, i què va recordant, doncs això, que van desaparèixer les seves nebodes. Justell que ara està intentant fer una història del poble i dels diferents llenatges del poble, a fer un mural amb un racó de l'església, amb una mena d'apartat, on hi va pintant les cares. Intenta retrocedir-se fins a l'origen del poble, que és el segle XVIII o així. I com que no sap com eren la gent del segle XVIII, perquè no n'hi ha retrats, també es endavant amb fotografies, com que tots els Brown, tots els Atkins, tots els Macdonals s'assemblen, més o menys va pintant sempre la mateixa cara. Per tant, ja veus que és un cap allà pro-curiós, en aquest sentit, i que, a més, té com a criades a dues germanes de la noia desapareguda, dues germanes bessones, que a aquestes sí que els hi falta un bull del tot, són dues germanes, a més a més, a desgrat, com ell les descriu, és bastant desagradable. Ja veus que aquest home no hi acaba de ser tot. Després, per si faltés desgràcies, un germà d'aquestes desaparegudes i d'aquestes bessones, també és algú que s'ho percebeu el Brown, i també aquest és un demen del tot, i escriu un dels capítols. Per tant, això és molt folgneria, són aquest joc de veus, que cap d'ells no t'acaba d'explicar del tot el que, i tu has d'anar recomposant per petits fistes, que és el que va passar, aquell estiu en què, evidentment, el fàcil va ser aquest tal Stevens Brown, que ha tornat després de fer un viatge de la costa d'estats units, i que és com una mica dels pocs que ha sabut sortir del poble, i que ha tornat a saludar la família, just quan torna, i és així, és com molt guapot, molt atrevit, bé amb cotxe i tot plegat, amb cotxe l'any 36, o sigui, no n'hi havia tant, eh? Doncs clar, just desapareixen les dues noies. Evidentment tothom les dona per mortos, tot i que en realitat no acaben d'apareixer mai, i a partir d'aquí ja tota una mena de violència sexual la ten, que no saps ben bé què passa, i aquest és el gran misteri, que no desballaré, al final més o menys sí que he explicat, que un pot acabar de lligar caps, i la veritat és que com a retrat coral té molta gràcia. Amb l'anglès, per acabar amb el títol, es va titular The Shadow of the Wind, que d'alguna manera descriu bé aquest ambient, l'ombra del vent, més o menys, això vol dir un, seria més o menys això, no té res a veure amb l'ombra del vent, que tot se n'hi haurà el cap, i que jo el fer la traducció me n'he donat i l'ombra del vent, com pot ser, no me n'havia donat fins ara. T'he sentit, és cert, allà és un lloc fred, on fa molt vent, això que deia al principi, per tant el títol tenia sentit, suposo que amb l'anglès es van adonar que no podien titular, això, la fu o la crazy of bassin, perquè perdien l'essència del títol en francès, que tenia aquest doble sentit, els ocells, que estan sempre pululant per allí, que, com tu dius, són una presència, com no maligna, però poc agraciats, com tu dius, i per tant són aquells ocells que dius, són com una mena salatera, no? I a banda d'estar parlant d'una bogeria col·lectiva, dius, potser sí, potser amb un poble tan endogàmic com tu has dit, on hi ha 3 o 4 personatges principals, que clarament són de menys, i els altres que oficialment no ho són, el capellà, que parlo del principi, que té aquesta obsessió de pintar murals, t'acabes de donar que tampoc no és que hi acabi de ser tot, i que sigui el capellà, doncs, vaja, dius, quina por. Així que molt... molt recomanable. Molt bé. Los alcatrasses d'en Everd. Molt bé. Doncs, Arnau, què et sembla si deixem per aquí la secció aquesta setmana? Doncs deixem-la. I res, suposo que del Moderna Grandes hi ha hagut algun repunt de venda de llibres... Un cara, jo suposo que n'hi haurà, i suposo que, mira, respondent la pregunta que em feies al principi, és possible que sigui de les autores que aquest Nadal... Doncs la gent vulgui regalar, la gent vulgui tornar-hi, és possible que l'editorià, a més a més, faci packs amb els llibres. El que sí que sabem és que l'últim llibre que estava preparant, sembla que el va acabar i que sortirà pel març d'abril, i aquí sí que probablement es preveu un gran repunt de ventes, perquè ella ja és una autora que hi ha agradat moltíssim. Hi ha hagut molt èxit. I, en fi, doncs... Sembla que amb aquesta que feia ja volia tancar la sèrie, per tant, l'ha pogut tancar. Però, malgrat tot, 61 anys són molt pocs, i la veritat és que doncs ens quedem sense... Les moltes novel·les que encara segurament hagués pogut escriure, oi? Molt bé, doncs, Arnau, ara sí, ens acomiadem, que acabis de tenir bona setmana, i res, aguanta el fred. Demà va a festa a fut, eh? Sí, sí, demà a festa a fut, ja ho sabem. Adéu, papa. Adéu. Tres, quatre, quants, quants, quants! Tres, quatre, quants, quants! Aquest dimarts, a les 10 del Despre, la música coral més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. En el passat cap de setmana de 13 i 14 de novembre, mentre el carré freix es baixaven els cards, el rebós de Carites de Sant Just va fer el recapte d'aliments per les famílies necessitades del poble. Tenim avui aquí el magasin en la Rambla, en l'acordinadora del rebós, la Núria Jiménez, per valorar com està anant aquesta recollida, que encara que ja es va començar el dia 13 i 14 de novembre, no ha acabat. Sempre s'avança unes setmanes a la del gran recapte del banc d'aliments. Salutem per això a la Núria. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Bé, molt bé. Com va anar la recollida del 13 i 14 de novembre? Doncs força bé. En realitat vam estar al carrer tres dies. Tres dies? Sí. Vam començar el divendres de Guta, que el tema dels cards, que sabem que a vegades dificulta una mica o dispersa l'atenció per fer aquest recapte al carrer, la nostra presència, com a càrites i com a banc d'aliments de Sant Just. I aleshores va començar el dia del divendres posant una parada davant del mercat, davant d'un supermercat i l'entrada al mercat, per començar a fer aquest recapte. És un supermercat que ja prena que sigui iniciativa concretament, que d'entrada ja amb els seus clients ja els informen, ja comencen a recollir independentment, que nosaltres siguem allà. Molt bé, molt bé. Quins punts van ser els de recollida? Doncs mira, tots els supermercats del poble, grans i petits, i aleshores sí que és veritat que el diumenge només ho fem amb un supermercat, que ells mateixos ens ho van proposar ja fa 3 anys. Ah, molt bé. Sí, perquè ells tenen molta clientela amb diumenge al matí, i aleshores, doncs, cada any ho fem, no? Anem allà, posem un lloc, i hi ha molt bona rebuda, molt bona resposta, també. És un petit supermercat, però molt actiu. Suposo que els productes i els aliments que més... els que demaneu són els que més us porta la gent, no? Sí, nosaltres fem una tireta molt menuda amb la relació d'aliments que més necessitem, però la gent també, en aquest sentit, pot portar el que vulgui, l'única cosa que sempre diem... Aquestes són les prioritats que tenim, no? Clar. I també ha dit que entre els supermercats, a més a més, hi ha l'herbulari de Sant Jusca, que és un centre que ens ajuda tot l'any. Sí. Per qüestions d'alimentació, de persones que tenen dificultats o intoleràncies, etcètera. Clar, també cal tenir en compte que, a vegades, doncs deixem llet, deixem productes que hi ha persones que poden ser alèrgiques o intolerants a la lectora o salíeques. Per tant, han de tenir unes consideracions. Núria, has dit que hem de parlar de que la campanya per això no s'ha acabat, que es va fer durant aquell cap de setmana. Va començar el divendres, el divendres dia 12 de novembre. I què és el que ara s'està fent? No sé si per les escoles o per alguns altres centres? Sí, cada any, ajuntament prel·li la iniciativa d'enviar una carta als centres, perquè puguin també col·laborar i volen, no? Doncs amb la recapta d'aliments que es fa a motiu de les festes de Nadal. I sempre hi ha bona resposta. La majoria de les escoles col·laboren amb el banc d'aliments de Sant Just. I també l'institut. Molt bé. I, aleshores, això encara està obert, està funcionant i funcionarà fins al dia 20 de desembre. Fins l'últim dia que els infants van a l'escola. Un parell de dies abans o tres, perquè s'ha de... S'ha de recullir. S'ha de recullir, s'ha de classificar, etcètera. Perquè es reculli els aliments, sempre, també, en les recaptes de carrer. Doncs, per aleshores, s'han de classificar els productes i per dades. Perquè no es pot donar res caducat. Encara aquí ja sabem que són... És una qüestió orientativa, però càlita s'ho té, diríem, com una norma de no donar res caducat. Home, clar. És molt bon estat i així, no? Perfectament consumibles, que nosaltres també ens els vendríem. Però això és una cosa que no la donem mai com a càrites. En alguns casos, alguns productes els deixem allà i diem això, si es vol, s'agafa. I, si no, no, però nosaltres no ho donem. Vale. I quins són aquests aliments o productes? Núria, que més es necessiten en el banc d'aliments, d'aquí a Sant Just? Mira, depèn en cada moment, saps? Perquè també hi ha una situació que aquest any que veia canvia. I això ja ho comentarem. Però vull dir, per exemple, ara s'apuja molt el preu de l'oli. Això ja ho sabem tots quan anem a fer la nostra compra. I en productes que són més cars i que, a vegades, no ens costen de poder adquirir. I, aleshores, ja de tot, nosaltres també... que rebem fins ara, rebiem uns aliments del programa europeu, ja ho comentarem. I, però, aleshores, nosaltres hem de complementar. Complementem un lot bàsic. O sigui, que intentem garantir sempre uns productes bàsics. O sigui, no és allò de dir, donarem el que tinguem, no. O sigui, no ho tenim, ho comprem. Perquè les famílies puguin tenir també aquesta tranquil·litat de tenir uns mínims d'aliments garantits en el seu rebost. I que sigui una variada de l'alimentació, també. Perquè puguin tenir... A la millor, per exemple, ens trobem... Doncs a famílies que no poden prendre alguna cosa, doncs intentem substituir-la per un altre. O, també, doncs, per el que sigui. Femílies que no prenen carn. Normalment no hi ha massa, però hi ha aliments que venen de conserves del por, com que sigui. Tot això mirem de substituir-ho, perquè no els falti un mínim, diríem, per poder alimentar-se, i que hi hagi més, per exemple, conserves de peix, etcètera. A vegades sí, perquè estem acostumats a deixar, doncs, sempre el mateix tipus de producte, doncs, no sé, arros, o pasta, o llagums, i també hi ha altres productes que també són necessaris. No sé si, per exemple, pel que fa a l'alimentació de nen petit... Sí, mira, a veure, bebès, això varia molt. Depèn de les famílies, també, de la conformació de les famílies que necessiten menjar. Clar, hi ha bastants infants ara, però no són nomnats. No són bebès, va bé. Aleshores, doncs, clar, aquests aliments necessiten aliments més energètics, no? Doncs també hi ha cacao, doncs també hi ha flocs per poder fer els uns esmosals variats, no només és allò de les galetes clàssiques, sinó que hi hagi també una variació, també hi ha fruits secs, no? Tot això hem anat introduint perquè pensem que per a l'alimentació és bo, no? Sí, sí, efectivament. Doncs això, aquests dies de recaptar els supermercats de formament presencial ja es van fer fa unes setmanes. Ara, també, els nens i nenes de les escoles poden anar portant també les seves coses als centres escolars. Fins això que ens has dit, no? Hauria fins al dia 20, més o menys. Una mica abans de la setmana anterior a l'inici de les vacances. Llavors, quan arriba a finals d'any, què és el que feu? Feu un recompte, un balanç de tot el que heu recollit, fer unes gràfiques comparatives, com gestiona't d'aquesta manera? Sí, això, en realitat, doncs ho registrem. Registrem els quilos d'aliments que es recollim cada any. I en diferents moments, per exemple, acampanyar el carrer o a les escoles, o per part d'entitats, o a la parròquia, a les cistelles que hi ha, etcètera. Després, el que ens arriba, també, del programa europeu, etcètera. I això dels aliments, també, que em preguntaves, també primer només teníem llegums sex, però després van passar els llegums cuits, perquè també ens vam adonar que hi havia famílies o persones que tenien més dificultats per cuinar. Allà van centrar el fugo, no?, o de... Sí, per consum i per tot. Clar, clar, sí, sí. I, aleshores, doncs, t'envien unes... vergures variables que en pots devidar, es procura que el que no... el que no hagi de ser enllà una, si pot ser envidre, millor. Això ho fem així, també, eh? Clar. I, aleshores, també, la llet. La llet té una caducitat molt ràpida, molt immediata. Això és un problema, per això no solem demanar-la, perquè ens trobàvem amb que, clar, si es dona una llet que té 15 dies de vigència, ja no la podem donar. Ha de tenir, com a mínim, més de 30 dies de vigència. Per això no la demanem. No és que no ens faci falta, perquè hem de comprar molta llet. Però, bueno, és una qüestió molt important, perquè la gent, a vegades, no està mirant en el supermercat, si tindreu més d'un mes de vigència, no? Perquè és un aliment que es pot prendre perfectament, i nosaltres ens el podem comprar i prendre'l, però no el podem donar, no? Exacte. I, Núria, ara mateix, el número de famílies que necessiten de l'ajuda del banc d'aliments aquí del Repòs de Càriters de Sant Just, teniu algun recompte que l'Ajuntament us passa dades de qui són els que necessiten? Les persones que reben l'ajut alimentari procedeixen preferentment derivades dels serveis socials. Això no vol dir que no puguem fer l'ons d'emergència que es fa, però nosaltres derivem, perquè les famílies poden rebre aquest ajut, però això a vegades no els insoluciona tota la vida, vull dir. Aleshores, és preferible que així... Nosaltres estem molt ben coordinats amb els serveis socials, d'aquesta manera pot rebre altres ajudes de formació, o d'altres tipus, fins i tot de tipus de salut, etcètera. Aleshores, doncs... treballem molt conjuntament, molt. Aleshores, ara tenim, ja, des que s'ha tornat a obrir una mica el tema que no vam tenir, que estem en ple confinament, això ho vam haver de limitar molt, doncs obrim tots els dilluns a la tarda, i tenim allà un servei d'acolliment, que els dies que toca, la setmana que toca lliurement d'aliments, doncs sempre són famílies que venen amb cita prèvia, per part de l'Ajuntament. Però els altres dilluns és igual, i nosaltres estem allà per rebre qualsevol persona, que ve gent del poble que porta aliments, i altres persones venen simplement a parlar amb nosaltres. Vull dir que per què? Perquè les persones que nosaltres acompanyem, també que arriben a aquest ajunt alimentari, doncs també, diríem, a vegades, tenen necessitat de tenir una conversa o el que sigui. I aleshores estem allà a disposició d'aquestes persones, o dues persones que vulguin informació, també. I Núria, has cometat, doncs això, que al Dilluns també teniu les portes obertes, això fa, per exemple, que necessiteu més voluntaris, o ja sou suficients, la gent s'interessa per poder participar amb vosaltres. Ara mateix sou un grup nombrós. Sí, nosaltres ara, en aquest moment, que siguem voluntaris registrats i permanents, són 25. Però tenim ara més persones que ja han fet un primer acolliment, però que estan a l'espera de fer la formació, perquè tots els voluntaris han de fer una formació prèvia. I aleshores, aquestes persones ja... Doncs ja les coneixem, ja les vam convidar per la... diríem, per el recapte al carrer, perquè era un moment que també venen molts altres persones voluntàries a participar, però estan pendents de fer aquesta formació. Molt bé. És una formació que s'imparteix, que l'impartiu vosaltres, o s'imparteix de forma coordinada des de càrites. Sí, és una formació que fa càrites. Vàries formacions fan. Aquesta és la inicial, eh? Que diu, nosaltres, una formació inicial, per ingressar a la xarxa de voluntariat. Però després hi ha altres formacions per aprofundir, perquè hi ha també un treball sobre tots els aspectes emocionals, sobre l'atenció a diferents col·lectius, etcètera. I fan formacions molt interessants. Aleshores, persones voluntàries, a mi de que els hi va bé i poden compaginar-ho, participen en altres tipus de formacions. Clar. Hem parlat, Núria, de què es va fer ja el cap de setmana del 12 o 13 o 14, sempre es fa una mica abans, del gran recapte del banc d'aliment. Suposo que també de forma estratègica, més que res, perquè quan la gent ja dona per el gran recapte o per el banc d'aliments, a vegades, després tornar a donar, es fa una mica pesat o més feixuc o pensa... Bueno, ja he donat, ja està, no? Sí, després de confusions, també. Clar. A veure, tota l'ajuda va a la gent que la necessita. Ho hem de dir així, eh? Però és cert que el banc d'aliments és una fundació i tenen uns mitjans que no tenim les càrites locals. Perquè, de fet, els bancs d'aliments van sorgir a les càrites. Però, després... O sigui que això que fa el banc d'aliments, la fundació del banc d'aliments, en realitat, és una cosa que ja es feia a més petits formats... Sí, i tant, a tu Catalunya i a la resta d'Espanya. Aleshores, doncs, ara us fa d'una altra manera, perquè aquí al darrere hi ha professionals, o ex-professionals o empresaris, etcètera, i després un aixar-se a voluntariat molt gran, que la majoria d'elles, doncs, tenen que ens són fixes, ni que són més... més passagulants, pels campanyes. Però, a veure, l'any passat ja ho van fer, no presenciants, però ells que no poden fer presencials, la seva gent va a tota... Amb els trèacules identificatius, sí. I, a més a més, fan els pactes amb les empreses, o sigui... I, aleshores, doncs, d'alguna manera, estan dins dels establiments. Nosaltres no estem dins dels establiments. Nosaltres estem al carrer. Nosaltres diríem no ens demanen res, perquè el carrer és via pública. Nosaltres ho comuniquem a l'Ajuntament, això. Aleshores, doncs, és una mica diferent, en aquest sentit. És molt lliure, no presionem a ningú, les persones que s'apropen, si donem una llisteta, i mira, això preferentment, això, si no pots dos, compren un, s'ho hauria dit, si poden ser d'aquests, millor. Però sempre hi ha la llibertat de lliurar el que vulguin. Aquest any també heu tingut voluntaris i voluntàries a l'institut. Nosaltres, sí, en tenim cada any, però són alumnes de quart d'Esso, que fan un crèdit de 10 hores, que es diu de treballar a la comunitat, i aquest projecte que s'està fent a molts llocs, perquè, a més, ara ja és obligatori, a la secundària, quan es feia a nivell experimental, vam començar a Sant Just, també. Sí. Molt bé. Perquè la tutora de l'institut és una persona que està molt al tanto de tot, i a les hores ens va proposar si volíem participar, i li vam dir, i tant, que sí. I cada any hi teniu, no? Amb algú altre? Limitem una mica el nombre, perquè al principi inventem molts, i és que no podíem avestar-ho, però va venir la pandèmia, i això ja ens va posar un fred, perquè ja no podíem acollir tants joves. Aquest any hem tingut 12, ens movem entre 10 i 12, i després fem una cosa que és anar prèviament a l'institut, amb la tutora, i ella convoca als alumnes interessats, i altres alumnes que també volen escoltar aquesta explicació, encara que no siguin de quart, i no facin aquest crèdit. I a les hores, doncs, s'explica què és càrites, i no és només la part mecànica d'un banc d'aliments, sinó també, doncs, quina altra visió té el món, de l'atenció a les persones, a nivell ecològic, avui en dia, que això és molt important, etcètera. I ara tenim també una altra petició en aquest sentit, que és l'escola concertada, que és l'escola Madre i Sacramento, que tenim un parell acompany, una veïna dona, que, en lliant, també ha explicat el mateix que van anar a l'institut, que els alumnes poden fer moltes preguntes, i d'alguna manera se'ls dona aquesta visió de càrites com a una organització de l'església, però que està completament implicada a nivell social. Molt bé, molt bé. També tinc constància, Núria, i això m'ho confirmes tu, perquè ho he vist a través de la xarxa social, a través d'Instagram d'una fotografia d'un grup de futbol que es diu Sub60, de l'Atlètic, que justament al cap de setmana del dia 13 i 14 de novembre feien referència que havien participat, no sé de quina manera, però que també havien participat a les tasques de recollida d'aquests productes. En quina forma us van ajudar? Mira, és un grup fantàstic. Van començar a ajudar-nos l'any passat, el 2020. I, aleshores, quan nosaltres fem la recollida d'aliments, que és una cosa molt pautada, que també hem de respectar la notlativa de circulació, per carregar, descarregar, etcètera, els aliments van tots a que l'Ajuntament ens facilita el magatzem municipal. Allà hi ha uns palers, però es posen la tira de caixa, com un centenar de caixes, preparen. I, aleshores, allà, ells ajuden molt en aquesta tasca logística de rebre els aliments, no només ells, també hi ha personal. Tenien voluntaris de les que són permanents, però, mira, aquest any, en total, érem 52 persones. Uau! Sí, però des de l'any passat que no baixem, eh? L'any passat potser érem més i tot, perquè vam estar a l'esclat, que és un supermercat que està entre Sant Josep i Sant Joan. Sí, és allà a l'invo. Sí, però aquest any tenien un altre compromís i ja no hi vam anar. Per això que... I, aleshores, doncs, són... molt dinàmics, fantàstics. Nosaltres també tenim un company, que és el que s'encarrega de manteniment, i té molta trassa per organitzar, i amb tot aquest equip fan la tasca maquíssima. Fins i tot de veure. És bonica de veure, com s'organitzen, eh? Classifiquen els aliments, es van revent, i rupturen les caixes, es van carregant els palers, etcètera. Núria, si ara algú vol donar algun aliment, com ho ha de fer? Adena, s'ha de dirigir alguna de les escoles dels centres educatius, o ho pots fer a constància directament a la vostra seu, que s'ha de fer a Carreona Vista, de fet? Sí, bona vista, 113, darrere, a mateixa, al Campanà. Aleshores, quasi és millor que les escoles no hi vagin només, i ho porten els infants de les que són alumnes, no? I les famílies, els seus correspondents. Però vull dir, a resta de ciutadania, doncs el preferible és que ho portin directament a la caseta de Càritas. En quin horari ho poden fer? Els dilluns, sempre. Pel matí, per la tarda? I si no, a la tarda. Dilluns a la tarda. De 4 a 6. Aleshores, sí, per exemple, tenen, no ho sé, alguna altra idea, doncs es poden telefonar, també. Molt bé. O deixar-ho també a la perroquia del meu, ho poden fer. A la perroquia de Sant Manes. Sí, que ja també hi ha una cistella, doncs que vull dir. O en els casos, que jo què sé, poden trucar, també, a la perroquia. I ja ens avisarien, vull dir, que no és... Això, diríem, és molt ben rebut i és... doncs, facilitar-ho, per entendre'ns. Clar. Molt bé, Núria, jo no sé si vols comentar alguna altra aspecte, novetat i un projecte que tingueu pendent per fer de cara a les properes setmanes, mesos de cara ja a l'any que ve, amb vistes del 2022, cosetes que poden canviar, que siguin... Sí, mira, una cosa que canvia és que el proveiment d'aliments no només ve d'aquesta campanya, sinó que també venia, doncs, d'un acord que té l'Ajuntament amb aquest programa europeu, que es diu Feat, que és un fons d'atenció a persones amb dificultats, en fi, etcètera. Aleshores, doncs, aquest programa s'acaba, aquest programa europeu. Normalment portava aliments 3 vegades l'any. Sí. Sempre sabíem, doncs, el que portarien. No podíem triar, però podíem decidir si alguna cosa no la volíem, però com compendràs mai, podíem dir que no, perquè tot ens venia bé, no? Perquè això no cobria una tercera part de les necessitats anuals, per dir que a la resta l'hem de aconseguir. Aleshores, nosaltres tenim, a part d'això, una subvenció de l'Ajuntament perquè estem prestant un servei, que és per la població, a part d'això tenim una sèrie de persones que fan una suscripció i donen uns diners cada mes, encara que siguin pocs, una persona que dona 10 euros cada mes, que dona 50 o 80, el que sigui, o persones que fan una donació anual, que això ens permet planificar. Perquè ens ho necessitem uns diners per comprar aliments cada mes. Perquè no tot el que ens porten és el que necessitem. Ara això s'acaba. Per exemple, si ens porten llet d'aquest programa europeu, s'acaba el primer mes. És a dir, que ja no n'hi ha més i s'ha de comprar. O altres productes que no porten. I que es considerem que per a les famílies els diversifiquen una mica la seva dieta alimentària. I aleshores, aquest programa s'acaba, s'ha acabat ara en novembre. L'any que ve diu que només vindran dos donacions, però no se sap com ni de què. Perquè el programa s'ha acabat. I aleshores doncs... No hi ha possibilitat de renovar? És un acord. És un acord entre Europa i els Estats. És total. I aleshores, doncs això, clar, bé, a través de dos grans proveïdors. Perquè l'Estat ho treu a concurs, a les empreses, i després ho dona a dos grans distribuïdors, que són Creu Roja o Bé, Fundació de l'Enveliments. Llavors l'Ajuntament de qui s'eniusa, molt bon criteri, que és el menys per a la situació tal com estava organitzat tot, amb Creu Roja, perquè hi havia, diria, una estructura que permetia saber què rebríem amb anterioritat, ens podíem planificar una mica, no? Aleshores, doncs això ara variarà. Per tant, no sabem, això ens podeu també un grau d'incertesa, però que en principi tampoc no ens hem de tabalar, perquè sempre hi ha una bona resposta per part de la gent, que no podem saber tant de... Sabem que durant set mesos de desembre, a juny, no arribarà res. Això sí que ho sabem ja. Per tant, tot això hem de tenir entre la reserva que tenim i el que anirem comprant amb els recursos, doncs anar resolent aquesta qüestió. Home, doncs és un impacte fort, la veritat, perquè, clar, a acostumats a tenir una quantitat de menjar i saber que aquella quantitat ja no vindrà, doncs hem de fer previsió, s'ha de tornar a reestructurar, podem una mica... Sí, de fet, pensa que arribava una dotació al març, que no arribarà, i l'altre arribava entre juny i juliol, que serà una que arribarà, però no sabem què arribarà. No sabem quin criteri tindrà ara per fer aquesta aportació residual. Aleshores, bé, estem en aquest moment. Molt bé. De tota manera, tenim la confiança que tirarem endavant, això està clar. Sí, sí, això sí. Molt bé. Doncs, Núria... Després també fem altres petites coses. Ostres, no pareu, eh? Bé, estem, diríem, a les coses, a vegades, sorgeixen, vull dir, que et venen pleneres, no? Nosaltres hem hagut algunes empreses que ens han ajudat durant el confinament, i, aleshores, hem establert una relació, no? I, doncs, mira, ara ens van sorgint algunes ofertes de treball. I en funció d'això, doncs, veient i coneixent les famílies que acollim, i en contacte amb els treballadors socials referents de l'Ajuntament, veiem una mica el perfil, perquè sigui, diríem, un èxit per la persona, i també, diríem, mantenir una bona relació amb les empreses, perquè així aquesta confiança no sorgeixen possibilitats, doncs, poder-la soparir. D'entrada, doncs, és bo perquè hi ha hagut alguns bons resultats, i, doncs, és una cosa que és com la Gota Balaia, no?, que va caient, però va fer la seva feina, no? I després, ara hi ha un altre projecte, que encara l'estem parlant. Bueno, està una mica verd, per dir-ho així, encara. Ja hem tingut alguna trobada a través de l'Ajuntament, i ara en farem una també amb el Centre de Salut, i és l'ú del banc farmacèutic. I això, doncs, és una cosa, diríem, nova, que de fet s'estava també ja, ja s'estava implementant, però no sembla que, per què ens van dir, hi havia dificultats per tirar-ho endavant, i consideren que Càritas pot ser un bon lloc donat l'acolliment que fem a les famílies, doncs, per poder, diríem, canalitzar, informar, i... Saps? Banc farmacèutic es referia a productes tipus, no sé, no sé, tirites, papergènic, compreses, o més de medicaments, especificament, antiinflamatoris... Hi ha dues viats, o sigui, una és la de... que persones que el millor tenen una medicació que necessiten, que és cara i no la poden pagar, i això ja costa ja, no? Sí, és el cost, i això, doncs, bé, a través de sanitat, però sanitat necessita que algú li detecti també, que fem una tasca conjunta, no? I en aquest sentit, doncs, és el que ara nosaltres estem treballant. I després hi ha una altra línia que ens van proposar, aquesta seria més del que són materials, sobretot pel que en diu la pobresa menstrual, i aquí, doncs, aniria, doncs, aquí sí que serien productes, i també en una línia ecològica. Per tant, doncs, per a tot això està ara... S'està gestionant, s'està fent, s'està... Ho estem treballant, vull dir, que d'alguna manera, nosaltres veiem que podem col·laborar i doncs treballar conjuntament, perquè els quals que es fan conjuntament aquí, en una població com la nostra, hi ha molts altres llocs que s'està fent amb altres municipis, i aquí ja s'havia iniciat, però ja, com a veure, a vegades, no és tan fàcil implementar un servei, no? Doncs... Aquí, doncs, es veu que va la pena impulsar-ho més, i que hi hagi més agents col·laboradors, no? Molt bé. Doncs, Núria, hem parlat de com està anant a aquesta recollida dels aliments, també que ara s'està fent els centres educatius, i una mica com està la situació. Res més, suposo que tindrem una altra oportunitat de parlar més endavant d'aquí uns mesos, i res que acabis de passar bona setmana. Moltes gràcies, Núria. Que vagi bé. Gràcies, Núria. Bon dia. Gràcies, Núria. Vinga, doncs, que estan a conya de ser la set de la tarda. Això vol dir que passem a escoltar les notícies de Sant Just, l'informatiu del vespre de la mà de l'Òlopet, per estar al dia amb tot el que passa aquí al poble. Res més, nosaltres, demà, aquí a la Rambla, o que esperem també a la mateixa hora, des de les 5, i que en durarà sent ben acompanyat des de les 7. Res més, que ens haureu de passar aquestes hores, i per acabar el dia amb una abraçada i fins demà...
#55 - La Rambla del 30/11/2021
Magazine de tarda amb Núria G. Alibau
Episode Sections
Mobilitat Internacional a les ones de ràdio
11:09L'Aroa Carmona és la responsable del Servei de Mobilitat Internacional de l'Ajuntament de Sant Just, i en la cita quinzenal a l'emissora de ràdio sempre ens actualitza els projectes a l'estranger que s'estan duent a terme o que bé s'estan organitzant pel jovent del poble: voluntariats, intercanvis, estades lingüístiques, cerca de feina, camps de treball, cursos d'idiomes... Assessorament personalitzat i gratuït! Al programa d'avui, a més, l'Aroa ve acompanyada de l'Anke. No sabeu qui és? Escolteu el podcast!