O no? Ràdio N'espera A l'esquena si ràdio n'espera Tornem de l'incoruitat Està synthesis Catalunya Ràdio, les notícies de les 5 Hola, bona tarda, us informa, Gerard López El ministari dissenya obert de forma definitiva i que la ministra Maria Jesús Montero ha enviat a les comunitats autònomes, per tant, a Catalunya la proposta pel nou sistema que preveu repartir els diners en base a la població real d'un territori i proposa donar més pes a la despesa educativa i sanitària. Madrid, Paula Brujats. És el primer pas per reformar el sistema de finançament vigent des de fa 12 anys el ministeri d'Esenda de Defensa que la nova proposta ha de servir per resoldre l'infrafinançament de les comunitats autònomes a l'hora de repartir els diners. I es hem de també proposar fer-ho en relació a la població real, l'ajustada. Per tant, vol que l'envelliment i la despoblació d'un territori també es tinguin en compte a l'hora de determinar quants diners toquen a cada comunitat i que no es facin només com fins ara, segons estrictes criteris demogràfics. Les cites per a primeres dosis de la vacuna augmenten significativament en unes setmanes s'ha passat de posar-ne 5.000 diaris a posar-ne 12.000, 7.000 més. Salut recomana demanar cita per evitar les cues, per fer-ho a l'hora de resoldre l'infrafinançament de les comunitats. El govern francès ha afirmat amb els Emirats àrabs el contracte armamentístic més important de la seva història. Li ha venut 80 avions de combat i 12 helicòpters per valor de 17.000 milions d'euros. Macron, de gira al golf pèrcic, vol tancar contractes semblants en països com la Ràbia Saudita o també Qatar. A dir, encara no sap quan es podrà reprendre la circulació en el tram de la R3 tallat entre planoles i rives de freser des d'aquest matí per a unes llavissades. L'incident no ha provocat ferits, però sí molta indignació de les administracions de l'aeroport de Barcelona. Avui divendres, ara a la tarda, avui és dia de més activitat al pont de la Puríssima, l'aeroport de Barcelona, Sant Laire, nou a terra, en gairebé 600.000 vols, només un centenar menys que el mateix dia de fa dos anys, abans de la pandèmia, fins al dijous hi obrarà el Prat 4.000 operacions. Una tercera part són destins internacionals. A primera hora, hi ha hagut fins a gairebé 20 minuts de cua de control de seguretat i majoritàriament els viatgers arribaven preparats ja per complir amb els protocols Covid. Sí, sí, sí. Dos vacunados y más caraus, y con todo y en el sol, las deberes y insuces. A Dublin nos vamos. Tenemos toda la vacuna y nos hemos tenido que hacer un test de antígenos que aprobaron hace dos o tres días la medida y nos lo hicimos ya y todos es negativo. Con toda la documentación en regla, no nos pueden decir nada. Això pel que fa els avions, pel que fa Trens, en reenfer ha reforçat també el servei de ferrocarril, aquests dies del pont hi haurà més de 300.000 places en Trens d'alta velocitat i llarga distància, que és un 10% més, i també s'amplia fins a les 400.000 places als serveis de Trens regionals. Hi he fet repàs d'avions, repàs de Trens, que és de la carretera. Ara mateix, Carme Montero, bona tarda. Hola, bona tarda. Doncs la circulació és lenta a les principals vies que em volen barcelonar però no tenim constància d'incidències greus que provoquen congestions destacables. La via més transitada és la Ronda del Litoral, amb aturades esporàdiques al port en sentit Besós i a Sant Adrià, en sentit llobregat destaquem altres vies com la P7 Sant Cugat, en sentit Tarragona o la C58 Arripollet, en sentit Manresa, fora de l'àrea metropolitana, ja hi ha 4 quilòmetres de retencions, a la C16 Berga, en sentit Puigcerdà, i s'intensifica molt la circulació a la C55 Castell Galí, en sentit Manresa. Carme Montero, Catalunya Ràdio, Equip Viari. Ara es portes a Manser Gindreu. El Barça, el Madrid i l'Alècia Club de Vilau han enviat una carta conjunta a la resta de clubs de la Lliga per mostrar la seva oposició a l'acord amb el fons d'inversió CBC, impulsat pel president de la Lliga Javier Teves. Els tres clubs defensen un acord alternatiu anomenat projecte sostenible i asseguren que l'acord amb CBC conté greus irregularitats, tant en el fons com en la forma. En la prèvia de la partida de mà del Barça contra el Betis el Camp Nou, Xavi Hernández del Técnic ha dit que es tracta d'una final. Ha advertit que D'Enverlè no el deixarà a l'agradaria encara que no renovi, i també diu que en Sofati és difícil que arribi a temps per jugar al partit de champions contra Bayern en Monique. Del davant del president Blaurana, jo en la porta, que és el que el Departament de l'Estat ha dit a TV3 que ha l'engegat la reforma del Camp Nou perquè l'estadi cap a Trossos, el club també vol tenir enllestit el patrocini de la samarreta les pròximes setmanes. La setmana jornada de Lliga primera, sobre avui amb el Granada, la Ves, a les 9, a la Copa, el Palencia Cristo-Atlético, és el rival de l'Espanyola, la segona ronda, un partit únic, es disponerà el dimarts 14 de desembre a la Nueva Valastera. El mateix dimarts 14 de desembre, el Seltadavigo, amb Básquet, he fet distambulvar-se l'euroliga a partir de dos quarts de set, i a la Lliga l'è por avui, Girona Osca, a la set, amb debut de Marc Gasol. Finalment en futbol sala, Santa Coloma, Palma, a la Lliga les 9. Fins aquí, les notícies. Tots seguim, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa-lo a l'Òper. Lluís Ramban, important fotògraf i videògraf Sant Just Tenc, i creador d'una increïble bossa documental del nostre municipi, ens ha deixat aquesta matinada a l'Hospital Moisés Brogi. Ramban va néixer al Guinardó al 1942 i vingué a viure a la creu del padró de Sant Just l'any 1954. L'any 1962 comença a fer fotografies amb l'anqui negre, amb una càmera ideal color, i des d'aquell moment no va parar d'enregistrar la realitat associativa de Sant Just. També va ser un dels impulsors en la repressa d'activitats a les SEAS l'any 1964 ajudant fulgents i banyos en aquesta tasca, junt amb altres companys. L'any 1973 va adquirir la primera càmera de Super 8 i va començar les filmacions de cinema. L'any 1974, conjuntament amb Josep Maria Domingo, van fundar videoproduccions Vern. L'objectiu de l'entitat era l'enregistrament de la crònica local, ja fos en vídeo o en fotografia, la creació d'una bossa documental de festa, representacions o activitats a les entitats del poble, especialment de les seccions de la Teneu. En el seu arxiu hi ha més de 23.000 fotografies en suport paper o digital, 75 pel·lícules de Super 8 i uns 300 enregistraments en format vídeo. La seva voluntat va ser que tots aquests materials estiguéssim a la base de la ciutadania i per aquest motiu va signar el conveni de sessió a l'Ajuntament el 2004. Aquesta mitjanit ha entrat ambigor al passaport Covid per tal de poder entrar a bars, restaurants, gimnasos i residències. Després de la saturació del servei, que es va viure la setmana passada, hores abans que entrés ambigor al passaport, s'han habilitat noves vies per poder aconseguir el certificat sense necessitat de fer ús de l'aplicació de la meva salut. Per una banda, s'ha habilitat la possibilitat d'imprimir el certificat en els punts de vacunació poblacional. En el cas de Sant Just d'Esvern, és l'hubicat al parc esportiu llobregat, situat a la vinguda baix llobregat de Cornellà. El certificat Covid també es podrà descarregar digitalment, sense haver d'entrar a la meva salut. Mitjançant, la pàgina web ja coneguda de la cita de vacunació, vacunaCovid.catSalut.gencat.cat. Allà apareix un botó que cal clicar per descarregar-se'l. L'usuari ha d'introduir el codi que repareix la maesa després de facilitar el telèfon mòbil i la més de les dades de la tarjeta sanitària i els noms i cognoms. El canvi es fa amb la intenció de descarregar-lo més fàcilment i d'alliberar la meva salut, des d'on es poden fer molts altres tràmits. Ahir es va inaugurar la nova exposició que ocuparà el celler de Can Ginestar fins al proper mes de gener i material de l'artista Sant Just Teng, Marcel Cams. A la presentació, l'autor va explicar que l'exposició de les masculatures anela a plasmar l'intengible i que veu el cor com a generador de sentiments, el cap com a espai de creació i el cos com a contenidor de l'ànima. L'exposició compta amb escultures treballades amb varilla de ferro, donant volum i forma, trenades amb la tècnica del doble gat de fusta, el vapor, que permet donar flexibilitat a la fusta uns 10 segons instants en què es pot donar-hi forma. Aquesta vegada, Cams també ha afegit color les seves peces amb la tècnica del pintat, que permet veure el material i la beta de la fusta, ja que el color no és opac. A la notícia de la pàgina web de Radides Vern, podreu veure fotografies d'aquesta exposició inaugurada ahir a Can Ginestar i que es podrà visitar fins al proper set de gener. I això és tot. Tornem amb més informació al Vullat i Orari de les 6 de la tarda. Moltes gràcies. Re-descobreix la música. El Club Oterratiu en Pau Esvern. I vendres a les 9 del vespre, escolta'ns en directe, a Radiodesvern. Tornem amb més informació a Radiodesvern. Tornem amb més informació a Radiodesvern. Si com a dona vols saber quin recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones, trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajut d'afectivo sexual o assessorar sobre qüestions específics per a dones d'infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos, trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Tornem amb més informació a Radiodesvern. Bona tarda, Sant Just. Passen 11 minuts de la 5 de la tarda d'avui. Divendres 3 de desembre. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazine de tardes de Radiodesvern. Esteu sintonitzant el 98.FM a la Mísora Municipal de Sant Just. Soc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Després, tot seguit, passarà la Maica Duenyes a fer l'espai de novetats teatrals, coses que tenim a les cartelleres. Després, escoltarem el bulletí de notícies de Catalunya Ràdio i també del de Sant Just. I a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, farem passar els tertulians per comentar temes de l'actualitat. Avui tenim a Lloctós, també tindrem en Joan Esmeratz i a Ferran Espinosa. I comencem! I comencem! I comencem! I comencem! I comencem! I comencem! I comencem! I comencem! I comencem! I comencem! Això és espectacle. Això és espectacle. Un altre divendres aquí a les tardes a Ràdio d'Esvern, en el magazine La Rambla, en una T8.ufm, tenim ja la Maica Preparada per fer l'espai de teatre o la Maica. Bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Què tal? Doncs mira, hi ha ple més de desembre, dia 3... Amb un pont increïble. Amb un pont increïble. Amb un pont increïble. Amb un pont increïble. Amb un pont increïble. Amb un pont increïble. Amb un pont increïble. Amb un pont increïble. Amb un pont increïble. Amb un pont increïble, no? Amb un pont increïble, no? Un aquenduc-te, de Aquells que veus, ja una nadal, ja hem tingut jak. Ja, ja està. Ja, Ja el veus. Que bárbaro. Hi ha gent que ja està a sortir, ja estic sentint que hi ha les carteres plene. Si, clar. La gent aprofita als divendres per sortir. Per això, per això... Déu n'hi do... Déu n'hi do, les pistes d'Aneu, d'Esquilla també estan plenes. També estan plenes de A Saint Charles. Hi ha una gent de erased la gent, i l'Aneu! Exacte. L'hi esta molt bé. Bueno, doncs ja gairebé estem en Nadal, i jo passa tan ràpid el temps. Passa ràpid, sí, eh? Val dels dies era la castanyada. Sí, sí, és increïble. Bé, doncs tenim... Mira, com que d'aquí a res els nens estaran ja a casa, perquè acaben el col·le, també ells estan contents i feliços, en ganes de que acabi. Avui per començar l'espai vaig a dir uns quants espectacles que són especialment indicats per als nens. Ja anirem dient més, al llarg del mes de desembre, que hi haurà més, però comencem per el clàssic. El més clàssic de tots diria jo que és el petit príncep. Oh, sí, és el clàssic. El petit príncep del musical es veu des del principi, des que va començar, i no sé si són 6 o 7 temporades les que porta, a la sala Barts, aquella sala que està al paral·lel. Sí. I la veritat és que el repartiment és superchulo, perquè està el Manu Guix, que ja saps que és un músic que, a més a més, aquí fa també d'actor. La Maquimur, la Georgie Estívar, el Miguel Ángel Sánchez, la Carme Milàr. Bé, és un espectacle musical, bàsicament, basat, evidentment, en la història del petit príncep. Sí. I té molt d'èxit cada any. És un espectacle d'entorn de Sant Xuper. A més, és típic, o sigui, fa de Nadal. Fa com... Sí, jo crec que... O sigui, no és que tracti una cosa del Nadal en concret. Això t'anava a dir, això t'anava a dir. No sé per què aquest conte, que és molt maco. A més a més, en aquesta manera de posar-ho de molt en públic, encara és més maco, perquè hi ha moltes cançons, hi ha molta música, n'hi ha també l'ajuda d'unes imatges, també, és un bon espectacle. Però és curiós, jo també m'ho pregunto, per què es fa el Nadal, el petit príncep? No ho entenc, perquè no té res relacionat amb Nadal. No, però potser el missatge que vol donar és així més. Potser també com que és un musical, principalment també poden anar-hi els nens, i els nens, quan tenen més vacances, també és l'època de Nadal. Doncs no sé. Suposo que sí. Doncs el musical, el petit príncep, el tenim a les alabars, a partir del 3 de desembre, a partir d'avui, hi ha moltes opcions, sempre dins del cap de setmana. Els divendres, per exemple, es podrà veure a dos quarts de set. Sí, sí, mitja. El dissabte tenim 3 funcions per escollir. Una a les 12, el missatge, una altra a les 16, a les 4 de la tarda, que també és una hora molt lòdia per als crius, les 4 de la tarda, i una altra a dos quarts de set, a les 18.30. I el diumenge és el mateix, ho he de dir. 12 del missatge, 16 de la tarda, i 18.30. O sigui que en un sol dia fan 3 funcions. Acabaran morts, la veritat. O sigui que perquè... Jo crec que acabaran morts, cobre't. Sobretot la protagonista, que encara que és el petit príncep, és una nena, i quedarà ben rendida. Que és butadeta. Que és butadeta amb 3 funcions, sí. A les 12, a les 4, i a les 4. I el diumenge és igual. El petit príncep, para nens, superchulo. Jo el vaig veure ja fa anys, no sé si de les primeres edicions que es van fer, i em va agradar moltíssim. Tenim una nova cosa per a nens. Ah, molt bé. És una companyia, que és una bambalina a teatre, que és una companyia valenciana. Sí. I concretament, amb aquest espectacle, que ara es podrà veure aquí, a Barcelona, ara ha estat més de 40 països. Uau! A més de 40 països, amb aquest espectacle, que ha estat un èxit de la crítica, i un èxit del públic. Llavors, en aquestes dades, a partir del 2 de desembre d'ahir, i passaran totes les nadals en nosaltres, i els reis, i la companyia, que és la bambalina a teatre, fa unes obres molt ben treballades, molt ben treballades. De fet, jo vaig veure una que van fer, que era la Celestina. Sí. I també van fer Hamlet, ja fa anys. I ara li toca Cervantes, l'inmortal Don Quixote, no? La obra es diu Quixot, ha voltat per més de 40 països. Ha tingut quantitat de premis, que ara no es diré tots, perquè hi ha una llarga llista i no acabaran mai. Però diré un només. Millor espectacle de festival de marionetes de Potosaui. Amb això, ja, què estic dient? Home, marionetes? Com és que m'ho cantarà? Titelles? Titelles. Llavors, fan servir les titelles, però a part de les titelles, fan servir moltes més coses. No és només un espectacle de titelles. Sempre, per no titelles, mai sé si és les titelles de les que es mouen des de dalt, amb fils. Sí, sí, sí. O titelles d'aquelles que surten com d'un lloc amb un pal, per sota. Jo crec que les titelles són les de fil. Són les de fil, no? Aquí veurem dos oficials, perquè d'alguna manera, vestits de negre, una taula, unes jums, que fan unes sombres, també, i una música matisada, preciosa, i tots els elements necessaris per recrear la història fantàstica i meravellosa de Don Quijote i Sancho. Clar. Suposo que sortiran també la Dulfinea, no? Aquest espectacle no l'he vist, les altres que t'he dit que he vist, la Celestina i el Hamlet, són preciosos. I, a més a més, estar a la proposta, diguem-ne, és per a criatures. Clar. Bueno, per a familiar, diguem-ne. És un espectacle familiar, però poden anar a les criatures petites. Jo no sé, a partir de 4 anys o així, perquè són titelles, i això a ells li fa molta gràcia, no? Sí, sí. O sigui que val la pena de veure-ho. Els horaris també són una mica vera. M'agradaria dir una mica així per sobre, perquè si us en interessa, mireu-lo, i en horaris una mica complicats. Di març a dissabte, en teoria, a les 20 hores. Diumenja a les 18 hores. Però després n'hi ha els dissabtes, i es diumenja que n'hi ha dues funcions, a les 12.30 i a les 4. De totes maneres, aneu, o sigui, mireu-lo en tranquil·litat i calma, i intenteu agafar el horari que més us agrada. D'on qui jote? Qui jote? Qui jote. Per la companyia Bambalina Teatre, que és una gran, grandíssima companyia de titelles, però és molt més que titelles. Ja també ho sé. Què més? Tenim una altra oferta també per nens. També per nens, eh? Sí, és que avui m'he dedicat més als nens, com que ja sé que estan desitjant d'acabar per anar al teatre, al cinema, allà on sigui. Tenim el Teatre Condal, fan el Màgic 2. Sí. El Màgic 2 estarà també totes les vacances, tot el Nadal i Reis, d'acabar el Nou Regener. El podrem veure al Teatre Condal. També és un musical. I cal dir que aquí hi ha gent molt, molt i molt bona, molt bona dels espectacles musicals. Per exemple, està l'Elena Gadel. Ostres, sí. Fantàstica. La Mercè Martínez, que és meravellosa, també, com canta. El Jordi Vidal. La de Marís Saragón. Bueno, hi ha un repartiment increïble, tot de cantants de musicals i de veus meravelloses i precioses. La dramaturgia és del Marc Artigau. I està compartida amb el Tòvic Selves, que signa aquest espectacle, el que dirigeix aquest espectacle. Jo crec que és el primer... Jo diria que és el primer de Teatre Musical que dirigeix el David Selves. El David Selves... Musical infantil o musical? Musical. Musical, jo crec que és el primer. Jo el David Selves el vaig conèixer. Ara explicaré una anècdota, però el vaig conèixer que encara estava a l'Institut del Teatre. Vaig anar a fer un càsting allà a l'Institut perquè necessitava gent per una obra que havien de fer. I llavors estava esperant a la sortida, al carrer, esperant per poder entrar, perquè m'havien convocat una hora, i el vaig veure sortir a ell, que no el coneixia de res. I llavors el vaig esperar i li vaig dir, escolta, tu estudies aquí, tal i qual, sí, sí, sí. Estic buscant personatges com tu, o sigui, actors, que un personatge encaixa molt amb tu. Vols fer el càsting? I em va dir, sí, sí, sí. Dic, mira, doncs mira, et dono el paper, que això és el que has d'interpretar. I llavors, clar, com que no l'hi havia donat temps... Clar, de preparar-lo una mica, no? Doncs quan ho va fer... Li vaig dir, mira, et dono 3 dies, i aquí et prepares una mica. Ens tornem a veure. Imagina't. I evidentment el vaig agafar per la obra. Això sí, s'ho va poder preparar i jo el pego. Sí, però va ser com una traca o una mà normal. Clar, pobre. Tu estàs estudiant aquí. Doncs el David Silva, justament, és el que dirigeix aquest màgic tos, que explica, evidentment, la història de la nena, del personatge, de la Dorothy. Dorothy, sí, sí. I, més o més, està una mica canviat, perquè està una mica adreçat a la gent dels nostres dies, per dir-ho d'alguna manera, que ja saps que això... Sí, jo vaig veure la pel·li que van fer. No sé si va ser una de les primeres pel·li... O sigui, ja me la van regalar, o sigui, que ja feia... Però em van dir que era... Mira, aquesta pel·lícula que estàs veient és de les primeres pel·lícules que es van fer en color. Hi ha una part del vídeo, de la pel·lícula, ara jo recordo que la part del principi és encara... és amb l'enquí negre, la pel·li. No és fins que ha passat uns minuts que canvien en color. Ja hi havia vist pel·lis en color, o sigui, les pel·lis que havia vist... És veritat, és veritat, que era de les primeres que es feien en color, sí, aquesta pel·lícula. Doncs és una història molt maca. Tenim uns cantants actors magnífics, Elena Gadel i Marce Martínez, per exemple. Tenim un gran director, que és el David Selva, i tenim un gran escriptor, que és el Mar Artigao, que és el que ha fet la dramaturgia, per, diguem-ne, canviar una mica... Els temps, no? Els temps que està escrit, no?, els temps d'ara, no? Per tant, el Teatre Condal podeu portar les criatures, i no tan criatures, a veure aquest... El Magítox, perquè realment, pinta molt i molt bé, molt i molt bé. Què més tenim? Tenim, també, un espectacle que pot anar superbé, el Teatre Poliorama. Ah, mira. És una producció d'Egoll de Gom, aquests que han fet molts musicals... Amb aquests uns quants, eh? Aquests són els reis dels musicals, el nostre país, eh? Doncs l'acompanyar d'Egoll de Gom presenta Bay Bay Monstra, el Teatre Poliorama estarà fins al 23 de gener, o sigui, que hi ha temps, tens de sobre, estan totes les festes, i és un espectacle que és molt, molt divertit. També hi ha un repartiment de gent que canta molt bé, perquè també és musical. La composició musical és de Marís Gelabert, que està molt acostumada. La dramatús, i aquí també és del Mar Artigau, que treballa molt, però, a més a més, el Mar Artigau està a la Narrosa Susqueya, que també ha format part de la dramatúsia, i el David Pinto, que ja el coneixem, que és un gran, grandíssim músic. O sigui, que també aquest espectacle de Bay Bay Monstra ve avalat per d'Egoll de Gom, per Mar Artigau, per a Narrosa Susqueya, vull dir, amb quantitat de gent que saben molt de fer teatre, i que, per tant, deu ser fantàstic i meravellós. Els horaris, més o menys, està al dissabte a les 12. Que hi hagi d'haver-hi una hora habitual, no? De fet, les sessions de cinema també són a les 12, quan són pel·lícules infantils, i obren pels matins, si la fan és a les 12 també al cinema. El dissabte a les 12, i els diumenge hi ha dues funcions, una a les 12 i un altre a les 4. O sigui, que Bay Bay Monstra està... Diguem-ne que... Jo diria que podeu portar les tietures petites. Jo crec que a partir de 4 anys o així es divertiran i s'ho passaran bé. Si les més petites. I el teatre poliograma, com he dit, què més tenim? De coses de nens, ho deixem una mica aquí. Vinga. La setmana que ve, tinc preparades més coses. Després volia comentar que encara es pot veure fama, el musical. Mira. Fama el musical? Doncs és un espectacle, no cal dir-ho, que porta tantíssimes representacions, tantíssimes. Doncs que han estat de gira, han estat de gira per tot arreu, i és un al·leig de ballarins i de cantants fantàstics i meravellós. La pel·lícula suposo que tothom la recorda. És una pel·lícula que parla de la joventut, que parla de... Aquesta pel·lícula de fama, tu l'has vist, la pel·lícula? No, la pel·lícula no. Jo crec que vaig veure el musical fa anys, el vaig veure a Londres. Una sortida que vaig fer, vaig anar un mes a fora a estudiar anglès i amb els monitors que vam anar, una tarda ens vam portar a un teatre de Londres, no sé exactament quin, i vam veure el musical de fama. A Londres fa molts anys, però aquesta pel·lícula, aquesta pel·lícula es va estrenar al 1980, i va guanyar l'Òscar a la millor cançó original. Mira, podríem buscar-la, la cançó de fama, per llogar-la. Després va començar a voltar per tot el món, per tot el món. Després va donar... O sigui, es va fer companyies de teatre, perquè el 1980 s'estrenava la pel·lícula, però després ja es va començar a estrenar la obra de teatre, el musical. I la primera vegada que es va... Mira, mai que sona de fons, eh? A veure... És boníssima. Sí, m'encanta. Doncs això, es va estrenar el musical el 88, més o menys. Després el debut europeu d'aquest musical, a Europa es va estrenar el 1993 a Estocolmo. Ui! I va estar durant 5 temporades, poca broma, a seguides. Després dos anys després, el 95, es va estrenar a Londres, perquè és quan la vam veure a nosaltres, tu i jo, el 95. No, perquè jo no tenia... jo el 95 era un bebé. Doncs el 95 es va estrenar a Londres, i jo sí que suposo que aniria per aquella època, els anys 90. Vaig anar moltes vegades a Londres, els 90, a veure musicals, i suposo que seria en aquella època que la vaig veure. No, no, jo t'estic dient quan vaig veure el 95, el 2008, o sigui. No, doncs jo segurament la vaig veure en els 90, perquè en aquella època vaig anar moltes vegades a Londres, i vaig veure molt musical. Anava pràcticament a veure musicals, saps? Sí, i res, i què vull dir? Doncs que el teatre, Schubert, teatre de los roadboys, es va estrenar el 2003, és a dir, que té una trayectòria que no només és el que fa, que es fa el musical, sinó que, a més a més, ha estat en tot el món. A Mèxic també la van estrenar, vull dir que està tot el món. I, bueno, si tenim l'oportunitat de veure-la aquí al costat, doncs jo crec que val la pena d'anar-hi, saps? Sí, jo i tant. Perquè està molt bé. Què més tenim? Ah, una cosa que no som oblidis. L'altre dia vam parlar, no sé si te'n recorda, que a la sala de triomf estaven fent Guillermota. Sí, sí, que vam posar la cançó de fons del vestit d'en Pasqual i el Ramena Nena. I tot això, sí. Doncs, mireu, si no heu pogut anar del 22 i 23, em penso que era de novembre, quan vam parlar d'això, doncs que sapigueu que tenim una altra oportunitat. Perquè, des del 14 d'aquest mes, la setmana vinent, no? La setmana vinent. Sí, bueno, és l'altre. O sigui, ja és 14, ja és la setmana vinent. Jo ja estava comptant a partir del fons. 14, crec que és el dimar. No el dimes vinent, l'altre. L'altre, l'altre. Bueno, que sapigueu que la Guillermota a la sala de triomf la podreu veure a partir del 14 fins al 28. I estarà en el teatre. O sigui, les representacions seran Dijuns i Dimars. Dijuns i Dimars. Ha tingut molt, molt, molt bones crítiques. Sí, jo encara no he anat a veure-la. O sigui que espero poder-la veure. I ha tingut unes crítiques fantàstiques. I, bueno, és la gent que li agradi o que li agradava la Guillermina Mota, jo crec que és una manera fantàstica de fer-li un numeratge, no? Què més tenim? Mira, s'ha estrenat ja el Hamlet Arribau. Aquesta mateixa tarda he estat parlant amb la gent de la Perla, que és la companya de l'Audiol Broxi, que és la que ha posat el Hamlet al cinema Arribau. I també m'han explicat que cada dia que l'han fet estar ple de gent, van estrenar dimecres. I en la prèvia, el Dimars. I que està de gom a gom, al cinema. Això és bo. Sí, sí, tant, i tant, i tant. Jo he quedat que aniré justament aquest dimecres, que és festa. I la veritat és que penso que em va la pena d'anar-hi, perquè m'han enviat un tràiler, he pogut veure una mica com va la por. I m'ha semblat molt interessant. Molt interessant. Evidentment, aniré dimecres a veure. La setmana vinent ja en parlarem del que he vist, però el tràiler que m'han enviat m'ha semblat molt interessant. I, bueno, és evidentment la història de Hamlet. No hi ha més. No hi ha més misterios. El que passa és que hem fet una adaptació també per posar-la una mica al dia d'avui. I hi ha músicars meravelloses. En fi, que jo m'ha pintat molt bé, jo aniré a veure-la, i ja us diré que m'ha semblat. La obra de Shakespeare és meravellosa. Ja saps que soc una enamorada de Shakespeare. I aquest personatge de Hamlet és un personatge molt, molt, molt difícil de representar. Perquè passa per totes les emocions possibles. I has de ser un grandíssim actor per passar per totes les emocions que Hamlet explica. La tendresa fins a l'agressivitat fins a la desesperació és un personatge molt i molt ric. I penso que és una bona manera de començar el cinema a veure teatre. Ja veus? És una oportunitat. Tu dius que vas al cinema, però no vas a veure una peri, vas a veure teatre. Vaig a l'aribau. Però parlant de cinema del cinema Bosque doncs també serà un teatre. També? Aquí i allà. A part de qui hi ha ara allà és que tu te'n recordes del Club Capitòl? Sí. Que estava a la Rambla, al principi de la Rambla. A la casa de les Rises, era? Més o menys. El Club Capitòl va tancar perquè no li van renovar el contrari. I al lloguer, no? No. El Club Capitòl va ser un teatre. Des de les hores, van buscar una sortida perquè el Club Capitòl tornés a ser un teatre. A la sala 9 de cinema Bosque de Gràcia s'ha convertit en una sala de teatre. La veritat és que està molt bé i és molt bé. És veritat, ho vaig llegir amb una obra amb un... Sí o no? Sí o no? Sí o no? Sí o no? M'encanta el Bruno Oro. L'he vist en solitari, però vaig veure tot el que feia la Clara Segura i ell no va fer moltes coses juntes. Però a part que fa la Gràcia, també diu les coses molt clares. No, no, sí, sí, tal qual. I després del Bruno Oro vindrà el Jordi Merca. Vale? Amb el... Ai, perdona, quan hem dit, Maica, que està el Bruno Oro, fins quan hem... Ja està, ja està. Ja han començat, ja han començat. I jo no sé si te'n recordes que alguna vegada hem parlat de la obra jo sobrevivia a l'EGD. Doncs aquesta obra que ha tingut molt d'èxit i molt bones crítiques és la que continuarà després del Bruno Oro amb Jordi Merca, que és el que fa la... jo sobrevivia a l'EGD. Vale? O sigui que tenim dos cinemes que de cop i volta s'han convertit en teatre. Sí, sí, que ve tu. Si és per a ve o per a mal, però a mi em sembla molt bé. Perquè cada vegada que tanca en una sala de teatre ara tinc un disgust enorme. Ho sabem, que vens aquí plorant. Sí, la veritat, perquè... perquè hi ha molta gent que treballa al teatre, primer. I després, perquè cada vegada que espero un teatre espero una mica de cultura, d'oportunitats, d'oferta. Bueno, anem a parlar d'una altra cosa. El teatre Tantarantanes pot veure Loco Amoris. Ui. A que... a que... t'agrada el nom. Loco Amoris, eh? Loco Amor, no? Una mica. Doncs és una obra de la companyia Futhick, que està escrit per El Pablo Macho, i està dirigida per El Pau Roca. Que El Pau Roca s'han molt de dirigir, eh? També. Els seus protagonistes són l'Erma Arquillouer i El Pablo Macho, precisament. I, bueno, és una obra molt xula, que parla, bueno, pretén reflexionar sobre la infinitat de maneres que tenim de mar. De l'amor. I que ara, actualment, segons diu la obra, n'hi ha moltes més maneres de mar que abans. No ho sé, això. Com agafar-lo, no ho sé. Potser hi ha les mateixes, el que passa és que ara s'estan veient, es donen més visibilitat que abans. Potser. La qüestió és que Loco Amoris veurà el Teatre Tantarantana dura una oreta. El tipus d'audiència ho posa, per tant, ho dic, perquè ho posa, és adults. Avismen, sempre. Exacte, avismen. Allà no aneu amb nens. Que no hi hagi un sorpresa de la sala. Exacte. Doncs se'n parla amb molt de nens i de espectadors de nens. Aquest no. Aquest no és per nens. Loco Amoris al Teatre Tantarantana i una altra notícia que m'ha cantat i m'ha fet molt feliç. Molt, molt, molt. Perquè podem veure una obra que es diu Per Fi Sols. Ui, Per Fi Sols. Això em sona romàntic, comèdia... Ah... Ai, no. Frio, frio. Ostres. Serà, no sé, algun còmic? No. Comèdia. Ara ja estàs una mica escalfadet. Estem parlant de Carla Sanz. Ah... Un d'Altricicle. Un del component d'Altricicle. Ah, clar. Per Fi Sol. Perquè deu sortir ells sols, sense els... Clar. Perquè ho fa sol. Aquest espectacle, jo crec que a tots els seguidors d'Altricicle els entusiasmarà. I dic que els entusiasmarà... A mi m'entusiasmarà, perquè m'agradava moltíssim, moltíssim, moltíssim. I eren genials. Doncs els entusiasmarà perquè explica anècdotes, moltes anècdotes que han passat al llarg d'aquests anys, dins de la companyia. Explica secrets. Explica secrets. El Carla Sanz explica secrets que mai s'han dit en públic de la companyia. I llavors, bueno, jo penso que és un espectacle que està, evidentment, està basat en fets reals, no? Que faran re... riure, evidentment. Però també és una mica, com fer-li un... Jo ho veig com una mena d'homenatge el que ha estat d'Altricicle. Encara que surti el sol. Clar, clar, perquè explica com va sorgir el tricicle, explica un munt d'anècdotes, també m'han passat unes imatges i el Carla Sanz està fantàstic i meravellós. I després, a més a més, no tu, ho hem vist. Nosaltres hem vist que era el Carles, o sigui, el tricicle. Tu l'havies sentit alguna vegada a la veu? Home, no. Si alguna vegada potser sí en algun entrevista, algun i ja. Però damunt l'escenari, jo crec que no. Damunt l'escenari mai, perquè ells jugaven amb la gestualitat. Doncs aquí sentirem la veu del Carla Sanz. I a mi em sembla una notícia fantàstica, la veritat. Perquè a més a més, ell ja té la veritat de la gestualitat. Sí, gesticulació. Sí, gesticulació. I a més a més, li posa la seva veu. Per tant, serà un espectacle d'escombriment, també. Sí, un espectacle complet. Perquè som magnifisactors, o sigui que jo crec que farà... Bueno, jo vull anar a veure-ho també, de veritat. És una experiència, penso jo, molt especial, sincerament. I, bueno, podem dir que els horaris... Doncs els horaris... Dura una hora i 35 minuts, una hora i mitja, que passaren rient segurament. Segurament rient. O millor, hi ha algun moment de... Però baixa. I els horaris són al 17, al 1730, i ara és 20 hores. O sigui, al dos quarts de sis, i els diumenges a la cinc de la tarda. El dijous sis, o sigui, aquest dijous, es farà a la funció a la cinc de la tarda. I jo crec que s'ha d'anar a veure, perquè, ja digue'm, m'encanta el tricicle, i això serà molt més que el tricicle. Són 35 anys de fer el mute. 35 anys de fer el mute. Sí, sí. Deu tenir unes ganes de parlar, que no veigis. Exacte, jo crec que... Ara monòlegs, cada un pel seu costat. Jo crec que no caigarà ni tot a l'aigua, ara el Carles Sanz. I bé, doncs, és una hora i dos quarts de jazz monòlegs, monòlegs, monòlegs, oi. I jo penso que estarà molt bé en el riures, estan assegurats. Sí, sí. Jo crec que estic escoltant la seva veu. I jo crec que... Bueno... Bueno, res. El Borràs, que aneu al Borràs a veure el Carles Sanz, que... Que ho passarem més segur. Que ho passareu bé, i sentiré la seva veu. I veurem el gran, gran, gran artista, que és gran artista. Després, tinc un espectacle que... Vam parlar ja fa temps d'un espectacle que parlava de la sorpresa que ho feien al Maldà. Potser. Vull anar a les surelles. Sí, sí, ara pel nom. Jo el vaig veure i va ser molt, molt, molt maco. Parlava d'un... d'un nen, sort, que havia pres, doncs, a comunicar-se i havia pres tot el que calia per sobreviure de mi. I concretament estava basat en un fet real perquè era la persona que feia la cenografia de les cenografies de les obres de teatre, de la companyia. O sigui que era un fet real. I a mi em va semblar meravellós veure en una obra de teatre com una persona des de petita pot anar millorant i millorant, i saps, malgrat que tingui mencança d'aquesta mena, doncs, està molt bé. Doncs aquesta obra em va agradar molt, penso que s'hauria de fer més obres d'aquesta mena, perquè la gent entengués que si una persona encara que tingui una mencança del que sigui, treballa i treballa, i té la teva oportunitat d'anar millor, penso que és molt bé. Doncs aquesta obra que ara es pot veure al teatre òlia per molt pocs dies, també ho dic, estarà del 9 o sigui de del dimecres vinent. No, 9 dijous, dijous, dijous. Dijous, dijous. 9 de desembre fins al 14 de desembre, o sigui dijous, divendres, dissabte i dimenge. Es diu la crua realitat. I parla també una mica d'això que estaven parlant. En aquest cas no és sort, però és discapacitat intelectual. I explica una mica la dificultat que hi ha perquè una persona en discapacitat intelectual pugui viure lliurement i pugui anar sense gran i tenir una vida més o menys normal. Jo crec que és un tema molt interessant, perquè i això s'hauria de portar a la gent que pateix alguna discapacitat perquè ho vegin, suposo que et checa molt la moral. Sí, veu, suposo que deuen veure que gent amb condicions semblants poden arribar a aconseguir el que et proposin. Per això, per això. Jo crec que es tracta molt poc al teatre, molt poc al teatre, i que penso que val la pena de tractar temes d'aquests tipus. Doncs aquesta obra es diu Crua Realitat. La podrem veure a l'Eòlia des del 9 fins al 14 de desembre. Està dirigida per a l'Òscar Molina, que és un bon director. I, doncs, també hi ha una música meravellosa, en la veu de la Moneteruel, que té una veu preciosa, preciosa. Jo va haver-hi un temps que venen amigues i que sortien molt i que cantaven a casa seva, amb el piano i tal. I el musical, no sé en quin era un... crec que sortien un baó de metro. Pfff... Ara no me'n recordo, però la vaig veure i vaig justar. Hi ha una veu preciosa, i la podrem sentir en aquesta obra de la Crua Realitat. Crec que val la pena d'anar-hi al teatre Òlia aquests dies per veure aquesta obra que parla d'un tema prou interessant del meu primer vista, la veritat. A l'altra. Vinga. Perquè el dia 9, fins al 22, aquesta estarà més temps, però torna un espectacle que a mi em va agradar moltíssim, i que tornaré a veure. Repetim-nos. Es diu Paquito Forever. Ja fa molt de temps, que ben parlat d'ell. Sí, sí, ben parlat. A lo millor fa... Fa molt de temps. Però torna, torna amb el mateix Juan Vázquez, que és el que ho porta. I el Paquito Forever és una història d'un... d'un home que era un personatge del musical Flo de Nit. Flo de Nit sortia a un personatge que era el Paco Alonso. En realitat, existia. No era un personatge. El Paco Alonso era bailaor, cantador, transformista, que va començar la seva carrera al Paral·lel als anys 50, i que va... va anar per tot el món ballant i cantant en les revistes més famoses. O sigui, que era un home de teatre, més que de teatre de varietats. El que antes eran variedades. I llavors, sobre aquest personatge, el Joan Vázquez ha fet la història d'aquest personatge. I llavors podem veure com canta, balla, interpreta. És un espectacle molt, molt, molt bo. A mi em va agradar moltíssim quan el vaig veure. La direcció és del Víctor Álvaro, que és el director del Teatre al Mèria, del Mèria al Teatre. Aquest, a on està? A Gràcia. A Gràcia em penso que és el carrer Térol. Si no... Si recordo ben bé em penso que és el carrer. Tu saps molt bé mai que això, de memòria? A l'Almeria Teatre podrem veure el Paquito Forever, que està interpretat per Joan Vázquez. L'idioma és català castellà, perquè aquest home, el Paquo Alonso, era això, que te'n parlàvem català com en castellà. La dramaturgia és del Fran Arraiz i de Fran Cadet, que també és un gran amic meu i és molt bo adaptant espectacles. La direcció musical és de Gerard Alonso, que també és un gran, gran músic. I la coreografia és de Vèalia Gerca. Jo crec que és un espectacle. A mi em va agradar molt i tornaré a repetir. Sí, perquè a més a més el Joan Vázquez canta divinament, divinament de veritat. Què més tenim? El Maria Teatre. Està gràcia, correctament. El carrer, s'ha de veure Sant Lluís. El carrer Sant Lluís. Deu estar propers, no? Em penso, jo diria que Sant Lluís després canvia Terol. Sant Lluís és on està el teatre lliure. I llavors és el mateix carrer. Jo crec que en un moment donat canvia de nom el mateix. Potser. Doncs això, que en El Maria Teatre què més tenim aquí? Si us agrada la màgia... A mi m'agrada molt la màgia. Ja ho sabem. La màgia i el circ i l'òpera. I el teatre, òbviament. Doncs si us agrada la màgia teniu pocs dies, però encara teniu temps d'anar al teatre Gaudí perquè podeu veure el mac Hausson. Ah, i aquest nom mac Hausson? Hausson. És un home, jo l'he vist uns quants... És nom real, nom artístic o... Hausson, sí, és un Hausson. Sense nom, Hausson. Molt bé, Hausson. I jo l'he vist a diversos espectacles i fa una mica... entre... que fa concert, saps? Que faré concert. Una mica de... Informal, més... I llavors fa unes sessions fantàstiques que recorden molt al Houdini, al Gran Houdini. I la veritat és que a mi m'agrada molt i està pocs dies al teatre Gaudí de Barcelona està a Divendres, Disapta i Diomenja. El Divendres i Disapta està a les 7 de la tarda i als Diomenja a les 8. Vale. Veus? Van a l'inrevés de la gent. Normalment, tots els teatres, els Diomenja els fan la sessió més d'hora, no? Sí, sí, sí. Aquí la fan més tard. Potser perquè més d'hora fan algun altre. Sí, perquè fan diverses coses de vegades, sí. Ja dic, Divendres, Disapta i Diomenja, Disapta i Disapta a les 7 de la tarda i Diomenja a les 20 hores. I... I què més tenim? A veure, estan fent el Teatre Romea una obra que ja es va veure fa un cert temps que és Viejo Cicerón. Ah, sí? Sí. Viejo Amigo Cicerón, no? Exacte. Viejo Amigo Cicerón, al Teatre Romea ja... bueno, 4 o 5 temporada que la van fer, potser. Bueno, ja la van fer al Teatre Romea ja fa temps. És una obra que està interpretada per Josep Maria Pau. Sí. Ha estat dirigida per al Mario Gas. El que més podem demanar, no? Va ser una producció... Mira, estic veient que va ser estrenada al 2015 al Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mèrida. Maica, don't 10 segons. Ah, mare meva. Doncs res, al Teatre Romea, Viejo Amigo Cicerón, amb Josep Maria Pau i Mario Gas. Es va estrenar al 2015 al Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mèrida, va estar aquí també al Romea per tornar. El Mario Gas ha escullit molt, molt, molt bé el repartiment, que és el Bernard Quintana i la Miranda Gas, i la seva filla. I la veritat és que és una obra fantàstica. Maica, que hem de marxar. Aneu al Romea a veure... Aneu al Romea. Aneu al Romea, vinga. El govern espanyol proposa un nou model de finançament autonòmic que dona més pès a la despesa sanitària i educativa i que modifica el pès demogràfic. O sigui, de la població per augmentar el pès de l'envelliment i la despoblació. Fons de la Generalitat afirmen que aquest criteri de població justada no respon a la realitat del nostre país a Catalunya. Madrid, Paula Brujatz. Bona tarda, la ministre. Dins hem de donar el tret de sortir de la reforma del model de finançament. Avui hem enviat a les comunitats la seva nova proposta, que preveu donar més pès a la despesa sanitat, en educació i també a la despoblació i també a la despesa sanitària i educativa. La proposta no convence a la Generalitat. Creuen que no resol l'infrafinançament de Catalunya i el nou criteri de població justada tampoc els agrada. Demanen que es tingui en compte també el cos de la vida. Tot i això, des del govern, estudiaran la proposta. Paula Brujatz, Catalunya Radio Madrid. Més qüestions amb l'Eva Pineda. No hi ha servei, però la Generalitat entre les estacions Terrassanori s'han cogat per una esllavissada. El servei en aquest tram de la línia es fa per carretera. Els tècnics de ferrocarrils ja treballen a la zona de la incidència, que no ha afectat cap convoy, però que ha deixat mal més a una catenària. L'Ajuntament de Terrassa ha activat el plat d'emergència municipal. Això pel que fa ferrocarrils, ara el que farem serà una ullada, la situació del trànsit avui que es divendres, després que ja hem vist que a primera hora de la tarda s'ha de ser un altre. I ara com ho tenim ara? La PCT és l'àvia més transitada amb diversos trams de l'entitud i aturades espuràdicas entre Sar d'Anyola i una mica més endavant de Martorell. En sentit de Ragona, a les rondes molt de trànsit. Sobretot en alguns trams del Vitoral. Han sentit basos, també l'entitud i aturades de la dosa Sant Joan d'Espi, han sentit lleide i va carregada la C58 d'entrada i sortida riscollet. El govern de l'Afganistan ha fet públic un decret especial sobre el dret de les dones que no inclou ni el dret d'estudiar ni el dret a treballar. El document es limita als drets relacionats amb la llibertat de decisió, el matrimoni o l'herència i insta les institucions a fer-los complir. El decret diu textualment que la dona no és una propietat, sinó una seroma no pla i lliure que no es pot donar ni intercanviar, per exemple, per tancar un conflicte o una pràctica que es veu que està molt estès entre els afganesos. El text també es diu que el matrimoni ha de tenir el consentiment de la dona i el document considera que les dones tenen dret a una part del patrimoni familiar. Els artistes Dani Martín, Antonio Rosco, Sergio Dalma o els pets participaran en un festival samarfest Cerdanya. Es farà del 13 del 27 d'agost de l'any que ve a Puigcerdà i les entrades ara ja estan a la venda. Aquest nou festival també ha confirmat l'Ola Indigo, Taborette, Nil Moliner i el Pot Petit, segons anunciat avui en un comunicat o responsables d'aquest festival que pretén convertir en un referent a la comarca. El 13 d'agost amb Antonio Rosco que interpretarà els seus grans èxits i els temes del seu darrer treball avionica. L'endemà hi actuarà Nil Moliner amb la seva nova gira, i el 18 al Pot Petit dins l'àmbit d'espectacles familiars. Ara es porten amb la Sònia Oliart. Comencem parlant de bàsquet. Avui he fet disambulvar-se l'eurolliga a partir de dos quarts de set amb el debut de Marc Gasol. El Barça, el Madrid i l'Atlètic Club han enviat una carta conjunta a la resta de clubs de la Lliga per mostrar la seva oposició a l'acord amb el fons d'inversió CBC impulsat pel president de la Liga Javier Teves. Els tres clubs defensen un acor alternatiu anomenat projecte sostenible i asseguren que l'acord amb CBC conté greus irregularitats tant en el fons com en la forma. El Barça juga demà el Camp Nou contra el Betis partit de Lliga el tècnic blaurena Xavi Hernández no vol saber res del partit de dimecres al camp del Bayern de Múnich i s'escentra en la Lliga Xavi, Descartes enviada en Villal Ardería encara que no vulgui renovar. A la Copa, el Palencia Cristóal Lético serà el rival de l'Espanyol a la segona ronda partit únic que es disputarà el dimarts 14 de desembre a la Nueva Valestera. El Girona jugarà al Camp de l'Òscar també dimarts i l'Andorra rebrà el Celta de Vigú. En futbol, sales, Santa Coloma Palma a la Lliga, les 9 del vespre. Fins aquí, les notícies. Va, és l'hora de fer un berenar com cal. Em vol perni el cuit i el gall dindi de la selva. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda. Bona tarda, us informa-lo a l'OPEP. Bona tarda. Lluís Ramban, important fotòre, vi videògraf Sant Justenc i creador d'una increïble bossa documental del nostre municipi. Ens ha deixat aquesta matinada a l'Hospital Moisés Brogi. Ramban va néixer al Guinardó en 1942 i vingué a viure a la creu del padró de Sant Just d'Esvern l'any 1954. L'any 1962 comença a fer fotografies com una càmera ideal color. I des d'aquell moment no va parar d'enregistrar la realitat associativa de Sant Just. També va ser un dels impulsors en la repressa d'activitats a les seves. L'any 1964 ajuden fulgents i banyos en aquesta tasca, junta amb altres companys. L'any 1973 va adquirir la primera càmera de Super 8 i va començar les filmacions de cinema. L'any 1974, conjuntament amb Josep Maria Domingo, van fundar videoproduccions VERN. L'objectiu de l'entitat era l'enregistrament crònica local, ja fos en videou en fotografia, la creació d'una bossa documental de festa, representacions o activitats de les entitats del poble, especialment de les seccions de la Teneu. En el seu archiu hi ha més de 23.000 fotografies en suport paper o digital, 75 pel·lícules de Super 8 i uns 300 enregistraments en format vídeo. La seva voluntat va ser que tots aquests materials estiguéssim a la base de la ciutadania i per aquest motiu va signar el conveni de sessió a l'Ajuntament al 2004. Les noves places d'estacionament regulat amb zona verda i blava que s'han pintat aquestes setmanes al barri centre no entraran amb vigor fins al proper 3 de gener. Així ho ha volgut remarcar el portaveu del PCC i regidor de mobilitat Josep Maria Ranyer, que ha dit que ja estan pintades aquests aparcaments, però que no s'aplicaran fins després de festes. Aquestes noves places pintades, sobretot les blaves, creen confusió als ciutadans de Sant Just. Així cal remarcar que les noves places de zona blava que encara no estan activades són les situades al carrer mossèn Antonino Tenes, entre el carrer Mercader i el passeig Pons, el carrer Bonavista, entre el carrer Església i el carrer Josep Modulell, i també entre el carrer Església i el carrer Carles Mercader. El carrer Josep Anselm Clavé ha tocat el carrer Badó, a la plaça Jacín Bardeguer i al carrer Ataneu, entre carrer Creu i carrer Majó. A la pagina web de l'Ajuntament i també a la notícia de la pagina web de Radio Desvern, trobareu un document amb les preguntes freqüents respecte a aquestes noves places d'aparcament. El casal de Joves celebrarà el seu 25è aniversari el 2022 i volen que sigui una gran celebració amb un món d'actes durant tot l'any. Per aquest motiu han obert un concurs per tal de trobar el nou logo per celebrar aquesta data tan important. Per presentar-se cal tenir entre 12 i 18 anys el que s'ha d'estudiar s'enjust. Els il·les participants han de realitzar el casal logotip representatiu de la celebració del 25è aniversari del casal i, per tant, seria important que surti aquest número en el logo. El termini acaba el proper divendres 17 de desembre, últim dia, per entrar al concurs. Es poden entregar fins a tres propostes de dissent diferents en qualsevol format digital que s'han d'enviar al correu electrònic que sal de joves sjdrrovegmail.com amb les dades personals i el contacte de la persona participant. Si existeixen un tiquet regal per valor de 100 euros de l'EFNAC per a la persona guanyadora. I així és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat s'enjustenca els senjors notícies de la set del vespre. ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... I say it twice, just remember to always say it twice. Don't dance twice. Don't dance twice. She told me baby there's two, three, and she looked at me. And then she showed her photo, baby, cries eyes running like mine. Don't dance, oh, don't dance, oh, Lord, in the round, baby. Mmm. People always told me be careful what you do. I don't go around bringing young girls' hearts I thought you came and stood right by me I guess I smell a sweet perfume I can't say everything soon I should go right to home I'm gonna change like my love She's just a girl Can't go, I am a woman But the change is not my son She's just a girl Can't go, I am a woman But the change is not my son She's just a girl Can't go, I am a woman But the change is not my son She says I am a woman But the change is not my son La justa, el Magasin Matinal de Ràdio d'Esvern Cada matí posa del dia amb l'actualitat del nostre municipi amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més i a les 11 i quart toca l'entrevista del dia perquè tot el que passa s'enjust passa per la justa de dilluns a divendres de 10 a 1 en directe a Ràdio d'Esvern De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau 100% música relaxant Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda smooth jazz club t'hi esperem Quan acaba la setmana, tot el que vols fer és desconectar o no, el club alternatiu en paus vert Divendres de les 9 tenim tota la música que has de conèixer les novetats que no escoltaràs a cap altre lloc sense oblidar-nos dels èxits de sempre redescobrés la música El club alternatiu en paus vert Divendres de les 9 del vespre escolten-nos en directe a Ràdio d'Esvern I sempre que vulguis, a radiodesvern.com Vinga doncs ara mateix, són un quart de set de la tarda comencem aquesta segona hora del magasin La Rambla amb aquesta cançó de histèricos que es diu així, és cançó de Leyva Junta ben amb Ximena Sarinyes Ara, per això comencem la tertúlia Abans, per això donem 5 minuts a que acabi d'arribar tota la gent de dir que avui 3 de desembre és Sant Francesc Xavier Presbyter Jazzuita i també Sant Sufonies Així que si coneixeu algú que es digui així felicitat-lo, és el que toca Avui algunes de femèrides destacades Per exemple, recordem, tal dia com avui un 3 de desembre Barcelona va patir revolta popular que va passar el comandant Espartero va bombardejar en la ciutat des del castell de Montjuïc tal dia com avui Neixement persones famoses, doncs en tenim algunes Per exemple, va néixer Nino Rota, compositor italiam l'any 1911 i també va néixer Godard, excrític i director de cinema Franco Suís va néixer a París l'any 1930 També, tal dia com avui, van morir personatges destacats com el cas de Maria Mayor, escriptora, pedagoga va morir el 1959 i també el cas de Rafael Rivelles Guillem, actor va morir el 1971 a Madrid I ara sí, ja ha arribat el moment d'obrir els micròfons els diògrus perquè estan imprecients avui tenim aquí a l'estudi en Ferran Espinosa Hola Ferran, salut de bona tarda Bona tarda, bona tarda a tothom Bona tarda A més, també tenim a Lluc Tost Hola Lluc Vale, veu, sabia que no tenia el micròfon ben pujat a veure, amb aquests sis en la mar Ara, a veure què tal Ara sí, ara sí No, tampoc Quina amorotenta micròfon Mireu el Sant, el color verd el 5, el 5 3, 4, l'únic que no tenia obert Ara sí, bona tarda No passa res, són coses del directe Veus? I l'altre tenim en Roger Prunerem Bona tarda Aquest també ja el tenia obert Fantàstic, doncs benvinguts als 3 ens falta un personatge que està a punt d'arribar personatge, ja sabeu quines Joan Esmeratz que ha anat a deixar l'Andrea a l'Estació de Sants i està venint Si us sembla, comencem per algun dels punts com no, hem... Digues, digues Sí, sí, no, que farem un debat més ordenat que el Joan No és el Joan, no anirà fotent No anirà fotent cullerada a cada tema que comentem per exemple, podem podem començar per el tema de la loteria de Nadal jo no sé si sou aficionats a jugar aquest tipus de jocs a la grossa de cap d'any, a la loteria del 22 no sé si jugueu algun d'aquests Doncs jo t'haig de dir que a mi no m'agrada jugar O sigui, et considero que la loteria és a l'impost dels pobres i per tant, jo, és que això de jugar calés per guanyar més calés, o sigui, amb la probabilitat tan minça que hi ha Un moment, vaig a reflectir la reacció del Lluc O sigui, ha sigut aquesta Aplaudiments, aplaudiments Jo crec que ho feia pel Joan, no per el que jo estava dient Ah, clar, clar, és que he vist per la porta transparellant No, és que... Tenim la presència del mestre i per tant, el Lluc celebrat no de les meves paraules, suposo que també Una mica seguint el fil, jo també estic... Jo a mi no m'agrada jugar a l'exar, a mi no m'agrada És com jo, oca o parxís Abans parxís que oca, si la oca només es tira el dau I què va ser? Si la ola oca és 90%... 100% No, no, 100%, només per tornar a fitxar, al final L'altre es fa venir a jugar al parxís que, si que entra una mica, el... Estratègia Exacte Roger, tu d'aquests més Loteria, grossa o res? Jo res, més que res, perquè fins ara no cobrava Llavors no tenia diners, i avui no m'ho havia tampoc pagat Bona situació Són vines urillos, home Sí, bueno, però vinen vines, el de la feina, el del bar, el de la família Home, no, la grossa són 10, eh? La grossa són 10 A veure si són 10? Sí, són 10 Ah, veus? Ja no tens excurs Bona tarda, MxUiens, com esteu tots? Ja t'hem fet abans els aplaudiments, però sabem que t'agraden Tornem a aplaudir amb l'entrada Doncs jo crec que la pregunta de fons és partint de que si tots juguessin per què ens decantem, per Loteria Nadal o per la grossa de Cap d'Any Sí, exacte Jo crec que aquí està la pregunta, no? Home, posats sempre es comenen cap a casa, no? Jo, de ser sincera, confesso que de la grossa ja tinc tres números Sempre penso que em tocarà, però, òbviament, el meu pare em diu Núria, la Loteria, és, per definició, allò cada que els altres O sigui... Bueno, m'agraden que tens més probabilitats de que tinguis un atac d'acord, que no de que et toqui la Loteria En sèrio? Sí, sí, sí Si ho diuen així, les... Això és així, quan fas probabilitat i fas càlculs de probabilitat veus que realment jugar a la Loteria és un absurd Jo crec per xoc que la gent, per tradició o pel que sigui i encara que sí que tots ens agrada més escombrar cap a casa i volem comprar la grossa i tal tenim la tendència a la Loteria de Nadal, perquè l'entenem És una Loteria que vull dir que saps el que et toca saps el que et treu a l'estat L'entenem, jo no l'entenc, quina Loteria a la Nadal? La Nadal, sí Jo no l'entenc És un dècim, 20 euros, són 400.000 euros, no? Que t'enqueden 320... No sóc el primer premi, és que jo no Que dirien que el fons del sostrat és el mateix O sigui, que tinguis tu un número i et toqui, ja està O sigui, ja no s'ha de saber gaire més O sigui, perquè si fos més complicat, o sigui... Va haver un any que va passar una bola Va haver un any que es va perdre una bola o no fa tant en sèrio, de veritat Però reprenent el fil, o sigui, aquí la gràcia és els diners, qui se'ls queda, per tant, si se'ls ha de quedar a l'estat o se'ls ha de quedar a la Generalitat el Lluca ha apuntat molt bé, o sigui és millor jugar amb una Loteria que està fomentada des de Catalunya Sí, sí, no, no, això està claríssim, és a dir, bonicat Tot i que la tradició, perquè és la primera Exacte, la gent, quan veu que li véns números de la grossa es mostra una mica reàcia a comprar-los quan veus aquests billets que surten 300 números O sigui, si toca el primer premi i només t'has gastat en participacions vull dir, 2 euros o 3 euros que jo que he fet poca misèria i companyia, saps? I amb l'altre sí que és veritat que sí que ets més conscient del que et pots guanyar i de fer les participacions de moltes entitats s'enjusten que es basen en la Loteria Nacional per cert, em porto unes quantes, espero que... Ja està, sabia, ja... És el que hem dit al principi, no ho veiem mai No comencem amb els millors i tal, perquè demà tinc que pagar-les És a dir, vull dir, començaré a repartir Jo, però què t'anava a dir, tu que jugues? De la penya barcelonista, per m'he demodit el cor l'opó amb de flors i de la cabalcada Jo no jugo, el Roger tampoc hi ha lloc tampoc Tu que jugues? No era pobre, o sigui, jo no Tu que jugues, ho he t'ha tocat, o sigui, per experiència M'he t'ha tocat Una cosa, i em sembla que el màxim per mirar si t'ha tocat són tres mesos o algo així I sigui que quan és a mitat de febrer, deixem-ho mirar No siguin millonaries, sigui que obrin la paciana cada dia Ojo, ojo, ojo... Com que comparteixes els números amb tanta gent Clar, jo suposo que si algun dia en toca a mi, me n'entraré Perquè suposo que hi haurà gent discreta o gent que fotre el canvi No estic allà, fa temps que no el veig, no? Aquí hi ha sobre un tema, i jo crec que hi ha molta gent que compre dutaria, no per poler la guanya sinó per por ser el primo, o ser el que... L'únic que no ha comprat, i tothom guanya diners, menys jo i per la veritat que he trabut social Bueno, comprodutaria, per no ser jo, el que si toca, sigui l'únic Que no, això passa més en empreses i coses d'aquestes que és com si tothom en compra, doncs hem de comunicar-te a comprar-ne per... Potser ens va passar alguna vegada... Sí, però potser arriba l'absurda que compris a la feina Compris amb els amics, al bar on vas cada dia Si compris a mil llocs, o sigui, a finals, acabis gastant-te una... El que diu el Roger és veritat, si t'agafa la neura que dius, hosti, que perquè vaig esmorzar a l'altre perquè vaig ser aquí i te l'heu... Si que al final, igual, aquestes 200 euros, amb el programa que els tires, que és el que has dit tu Amb un 0,000,000, estàs tirant, que realment estàs perdent d'alguna manera, però... Perdó, però quan fas això, quan jugues o quan fas qualsevol cosa d'aquestes, ja saps que ho perdàs Vull dir, tu no és una inversió que diguis Doncs amb això potser vull guanyar diners, no és que jo tiro el dau, i si surt, surt, i si no, ja els he perdut, abans de tirar el dau, ja l'he perdut És important, perquè si no... Ja m'ha dit que només per concloure que jo crec que és millor jugar a paneres d'aquestes que van de l'Alcè, i que... Guanyes menys, però potser guanyes... Tampoc et toca, el lloc, tampoc et toca... Bueno, però tornem al guany, o sigui, el guany, llavors, és per una entitat, o sigui, té més gràcia, encara i coses de jocs i exarts, porta a parlar també del següent tema, anuncis que fomenten el joc, l'odopatia, precisament protagonitzats per gent que són referent de molta gent, també de públic jovenil, i de públic també infantil, per exemple, el cas de, bueno, potser Carlos Sobera, no, però Andrés Iniesta, jugador del Barça, amb el tema de les criptomonedes, i hi ha... El piquet també amb el poker, quan jugava el poker i li va dir a alguns llocs... Alguns llocs ja havien tocat el costat de dir-hi, no sé, personatge públic, hauries de donar un cert exemple, què passa aquí, no? Bueno, o no públic, o sigui, jo, que no m'agrada, que torno a agafar l'argument anterior, no m'agrada jugar a jocs exarts, considero que això, quan darrere a Sobera hi ha una informatat, perquè... Clar, és que és això, és això. Hauríem d'estar prohibits, absolutament prohibits, en tots els mitjans de comunicació, o sigui, ja sigui internet, ja sigui la televisió, o sigui, aquest és el meu punt de vista, altres, però clar, aquí, ja l'ha afegit, no només de perdre diners, sinó que hi ha gent que no pot controlar-se. O sigui, a vosaltres... És una informatat, és una informatat, està clar, sí, sí, sí. I era això, l'Udi Niestra, que últimament s'ha d'avis en el tema de les criptomonedes, i jo sóc l'Udi Niestra, vull fer una apuntament, i és que, primer que sigui en contra d'això, tal com m'he apuntat a ell, i després que moltes vegades, quan aquests personatges públics fan aquest tipus d'anuncis, ja siguin de criptomonedes, o sigui, d'una... jo què sé, de càniques, o de lo que sigui, molts cops tampoc es segueixen el protocol d'ell, això és un anunci. Vull dir, quan es fa publicitat, de certes coses, tu has de posar hashtag ad, o hashtag anunció, i moltes d'aquestes persones públics, al final no ho fan, i es veu, pues, això, amb futbolistes, amb influencers, i amb gent que, al final, està fent anuncis, ja estaven en un estil de vida, en aquest cas, de les criptomonedes, però que no està avisant de què ho està fent, sinó que ho està penjant, com si fos un tweet, em estic menjant unes galetes. És un to molt important, perquè no és només el contingut que fas, sinó com ho fas. No, sí, sí, efectivament, hashtag públic, o hashtag publicitat, sempre és bastant, inclús, hi ha alguns... ara tu preguntaré tu, eh? Hi ha alguns que posen alguns gifs, directament, que ja és com automàticament per posar la etiqueta de publicitat, o sigui, per venir a escriure, vull dir, que ja està la etiqueta de dir, això és públic. Tu, esmerats, fas publicitat de la teva botiga, de manera que incites els clients a... No, jo crec que no fa falta, i no sé de quina manera ho podria aconseguir, no? No sé si per instal·lacions... Per participar en un joc d'instal·lacions, no sé com seria, però sí que és veritat que... jo torno a el que dic sempre, no? Hi ha cadascú responsable, evidentment, que hi ha persones que poden caure amb la tentació, però això, al final, és com les tragaperres famoses dels bars, no? Sí. Vull dir, que clar, hi ha un que es controla, sap que té que tirar un euro, si li toca bé, però hi ha gent a vegades que se'n va esmorzar, i està més estona jugant amb la màquina de tragaperres, i acaba perdent calés... Sí, sí. Per percentatge, no?, que no guanyar-los, però, bueno, ja es tira cada dia mitjora, mitjora, mitjora, mitjora. Aquesta persona és una persona que no controla, doncs, amb tots els temes, que no sé si és ben bé això de línies, de telequal, però hi va haver-hi una època que, sobretot, els programes de televisió de matinada, i no sé si encara continuen, era una bogeria, vull dir, que vinga, a fer jocs, i a fer sorteig, i tal, i qual, i jo conec algú que li va tocar. I era verídic, eh?, era verídic. Verídic. Sí, sí, sí. Li van dir que li havia tocat, no sé, era un joc, una historieta, que era, a més a més, un concurs superfàcil, ho va adivinar-ho, i va cobrar. Sí, claríssimament. Però, clar, a partir d'aquí aquesta persona, va, va, va, va, va, té una sort espectacular, però no era una persona que diuen, oi, no hi juguen més, i ja està, i s'acabou, no? Però, clar, hi ha d'altres que, sí, que se seguirien viciant. I hi haurien, pues, tornem-ho a provar, tornem-ho a provar, tornem-ho a provar, és controlar-ho tornar a mi, que no? Però aquí, a l'Afegito, o sigui, el tema de liniesta, jo crec que no només és el tema del lloc, sinó que l'iniesta fagi un anunci. que el Piquefa és un anunci d'aquest tipus, vol dir que realment estan darrere, que estan invertint en aquests propietaris de part d'aquest negoci. O sigui que encara és més greu. Jo crec que aquesta gent, no només el fet de deixar les seves imatges, sinó que estan invertint els seus diners per guanyar més diners a costa d'una informatat d'una persona. O sigui que és absolutament comparable a allò dels papers de Panamà i coses d'aquestes, d'abadir impostos i coses similars des del meu punt de vista. O sigui, molt greu. Totalment. Seguim amb més temes. Compre's Nadalenques, a Black Friday, Sibermonday... Jo no sé si heu fet compres d'aquest dia, compres de Nadal aprofitant que hi havia grans comptes. No. Queda lluny, no? Aquesta cultura americana que ens estan introduint des dels mitjans de comunicació... Inclus al Nadal, perquè el Nadal has de ser feliç perquè sí. Si no vull ser feliç al Nadal, no seré feliç, seré el que jo vulgui, no? El que m'agrades tenir les vacances que et donen a la feina per poder gaudir del teu dia. Això per mi és la part d'interessant del Nadal, no?, ser feliç i rollos raros, i comprar, comprar, comprar, comprar... O sigui, és absurd. Pots entren d'una gran majoria. És un espiral que cada cop va més. Perquè quan eren petits, a Black Fridays i Mondays, no sé què... I el papà no era el que no existia. El paranoel, no? Aquí hi ha el tio, no? Aquí li diuen... El tio, el cagatio, no? No, el tio, i no el cagatio. Exacte, era el rei, de fet. Aquí, a Catalunya, això que havíem d'escombrar... Aquí hi ha un debat. Tio o cagatio? Sí, sí, sí. Tio, tio. El senyor Corota la dirà que no, que el cagatio no existeix. El tio. Sí, sí, el tio de Nadal, no? Però el tio de Nadal era una cosa de més petit format, no? Que s'aprofitava perquè arrauria la família. I el dia de Nadal és quan aquí a Catalunya entauries quan se l'abrava, no? No, no. El 24 per la nit. El tio escaga... El tio escaga el 24 per la nit. Perdona, perdona, però el 24 de la nit, el 24 de desembre, és la missa de gall. I punta. Sí, també. El fúrstup, el fúrstup. Quan tens molta família i estàs al poble, el 24 de la nit no et dona, vull dir. Si has d'anar per 7 cases perquè tens 7 famílies de tot el poble, potser et prenguis el 25, també. Dones de tard, després del dinar, llavors dones... Això xunga a famílies catalanes, en què hi ha una part de la família que té tradició castellana, perquè no és a Catalunya, que passa, s'ajunta a la celebració del 24 per la nit, perquè és... no et sé, bona. El dia 25, perquè és el dia de Nadal. 26, perquè és Sant Esteve. Llavors es va sumant i és com... Però, de fet, agafant les paraules del Ferran, sí que és veritat que cada cop... i sí que és per cultura americana, també, però també és per una cultura que ens autoimposem nosaltres, cada cop comença abans. Perquè ara ja fem el tret de sortir, pràcticament, en aquests dies, a la pont de la Políssima. Clar, però una setmana abans ja s'engega. El Thanksgiving Day, el dia d'acció de gràcia, és el dijous del Black Friday. És el dijous abans del Black Friday. Correcte, correcte, sí, sí. A partir d'allà comença, hi ha la festa. Sí, per això et dic, però aquí és quan... sense anar a les llocs de Nadal, i agafem tots la bogeria, comença a haver-hi els sopars d'empresa que abans es fèiem puntualment. Ara ja, des de mitjans de novembre, ja, si no, ja no trobes reserves als restaurants, etcètera, etcètera. Després, hem de complir ràpid, perquè, clar, els centres comercials estan tot esglotat, etcètera, etcètera, i tenim que planificar, avui, és com una espècie de bogeria. Que obren tots els diumenges, ja, eh? Que obren cada dia de la setmana fins al final de la nit. I la gent va allà, i al final, les compres més absurdes, com has dit tu, i et dono la raó, perquè al final dius, per què compra això, per què compra. Després hi ha molts llocs que ho posen tornats, etcètera, etcètera. Però estàs fent una inversió i un desembolso que no ve, no ve a comptar de res, però vaja, no ho sé. Davant, Roger. Sí, bueno, jo vull dir, jo sí que he anat al Black Friday, era una por una necessitat de... No, no, no, i m'explicaré, i que no és el cas 100% meu, però que pot ser per moltes famílies d'emprendre aquest país, i és que quan tu has de fer regals, quan tu t'has de comprar coses, jo feia temps que em prengués pantalons, perquè fa 4 anys que no vaig a comprar uns pantalons. Jo, com a persona que no diré de classe obrera, però una persona que vaig a treballar cada dia, vaig a cobrar la set de matí, arribo a casa a dinar, faig el que he de fer, el dia següent faig el mateix. Jo, si m'he de comprar una cosa, obviament, sent víctima d'aquest sistema i de les rebaixes i de la compra massiva, aniré quan estigui més bé de preu, per la meva condició econòmica, i per tal com jo entenc que ha de ser això, vull dir, si el capitalisme t'ho has posat amagres, tu aprofites quan t'ho puguis, sent conscient, evidentment, de tots els problemes que porta, del consumisme, de la compra escassiva, vull dir, sent conscient d'això, però si m'he de comprar els pantalons, diré, que estiguin de rebaixes, si és una necessitat que m'han de comprar, m'esperaré inider. Obviament, després he de fer aquesta crítica darrere, però crec que, sobretot, per a moltes famílies, que em van amb l'aigua al coll, o que han de comprar regals pels nens, o han de comprar roba, tot això, aprofitin d'anar a comprar marques d'aquestes que en la roba és molt barata, que fan rebaixes molt sovint, perquè, al final, vull dir, si són necessitats, que es poden donar el cas d'aquí, després, compris excessivament, o que es fomenti la compra escassiva, vull dir que, al final, s'ha d'agafar una miqueta com és comprensible, que la gent hi vagi, perquè la gent a vegades té necessitat d'anar-hi, perquè el sistema l'imposa. Sí, sí, jo crec que d'on d'aquesta taula, si s'ha de comprar una cosa, i li diuen, o te la compres a 15, tothom s'agafa la de 15. No, jo no, jo no. No, menys el Joan, perdó, menys el Joan, que s'ha de comprar quan està a 50. Sí que és veritat que, en el cas del Roger, suposo que ho ha explicat perquè hauria trobat la prenda, que realment buscaves. I vaig anar a dos cops i vaig tornar a dos, perquè no m'agrada. Però sí que és veritat que, a vegades, compres coses que, o no et venen bé, o no és el que volies, però, clar, hòstia, t'agafa un estrès, un atac d'ansietat, és el Black Friday, i tinc que comprar alguna cosa, perquè tothom surten bolses, i si arribo a casa, hòstia, arribo com derrotat, no? Estic on he pogut aprofitar aquesta oportunitat que m'ha donat a la societat de consum, m'entens o no? Clar, és fort, això, i a mi em passa com a tu. Jo fa 4 o 5 anys que no em compro pantalons, i clar. I el dia que me'ls vaig a comprar me'n compro 5 o 6, però, clar, per desgràcia, no és a l'època del Black Friday, no? No, no. I a pare, el Black Friday era un divendres, no? Ara ja és una setmana, amb molts establirats en teoria, amb un altre és un mes, i de posar una altra història, que ja se'n palma amb les rebaixes que abans eren després de reis, ara ja són al Nadal, ja han sent trasquiat les ponts... No, la rebaixa era ara i ja estan, ja, a cadascú, a l'escufar. No, però abans estava regulat, que es començava amb un dia, etcètera, etcètera. Per tant, és tot difós, però, al final, s'ha llit d'oferta la demà. Doncs ho posen i si ho compres bé, ja està. Jo, per tancar el tema, ja, és ràpid. O sigui, el que faig és acostumar la gent a comprar-hi, a comprar-hi, a comprar, i realment hi han denúncies que aquestes grans ofertes no acaben sent en grans ofertes. O sigui, realment és una operació de marketing a gran escala, que el que volen és acostumar la gent a comprar-hi, ja està. I després et trobes que aquestes grans rebaixes del Black Friday, o del Cyber Monday, i històries d'aquestes, no són tan grans, ni tan importants. No, no, és jugant, una mica... És un marketing propaganda, o sigui, un anunci, ja està. Hi ha acostumant a la gent a comprar-hi. Et diuen, això està rebaixat al 50%, costa 80 euros, i bé de saber si abans costava 82, o sigui, jo en la gent no para mirar. Et diuen que està rebaixat i hi ha pum, caos, i com que està rebaixat, hi ha pum. Exacte, tots hi anirem, que van a la puríssima, posen ober les estacions, i encara que no t'agradisquiar o no en sàpigues, hi anirem, i ens comprem uns pantalons, no sabem què ens comprem, però vinga, tots cap allà, vinga, va al forfet, i... Vullos per tu, Joan. Vullos per tu? No, jo no. T'ho hi ha d'atès, no, de roba. T'ho fan, és que no esquies. Exacte. Vinga, i seguim amb el següent tema, que és el número 4. Diu aquí, Àlexia, putelles, guanya, pilota, d'or. Falten referents femenins al món de l'esport, que fem suficient als mitjans per donar visibilitat a dones artistes, científiques, investigadores, esportistes... Bé, jo crec que hi ha una mica... Mira, llegant-ho amb el que es deia abans, al final estem en una ciutat en què el capital, l'interès econòmic, ho mou tot, ho estableix tot, per tant, crec que els mitjans de comunicació no s'entraran en interès en l'esport femení, sinó que hi ha un suport social darrere, perquè no serà rentable econòmicament. Per tant, són dues coses que jo crec que han d'anar estrictament lligades al creixement de la popularitat dintre la vida quotidiana i el creixement de la popularitat en els mitjans de comunicació. Més que han d'anar aniran estrictament lligades, pel tema que els diaris o els mitjans de comunicació en general no donaran importància al esport femení, sinó que aquest no rendibilitza econòmicament. Per tant, jo crec que és tasca nostre donar-li aquesta importància, per tant, que els mitjans de comunicació es vegin obligats per un tema econòmic, perquè, com deia, al final és així, a donar-li la importància que es mereixen. Sí, sí. De fet, a molts mitjans va sortir el tema de l'exia Putelles, però segurament, si hagués estat, bueno, en el cas d'un jugador masculí del Barça, segurament se li haguessin dedicat més pàgines, o més portades, o més minuts en els telèfons, o més informatícies, Joan, tens el text de l'Andrea o què? No, no, no, no. No entens. Bueno, no passa res. No és que l'Andrea, que és habitual de la tertúlia, volia donar la seva opinió, avui no ha pogut venir, ha dit que ja li passaré el meu pare, i que allà així ell és pit, però potser ho prefereix dir ella amb persona a la propera tertúlia. Jo crec que és clar, perquè aquí només estem quatre homes. Sí, per això és que quan vaig plantejar com... Està la Núria també pot donar la seva opinió. Quan vaig plantejar el punt vaig pensar que hi havia més dones a la tertúlia, però clar, tampoc sí, no hi ha cap dona ara mateix a la taula, tampoc no té molt de sentit, no sé que vulgueu afegir alguna opinió personal. Jo crec que el Joan sí, vol dir... Jo crec que ara que siguem homes, també entenem el boom que els darrers anys està passant, sobretot aquí a Catalunya, que no vol dir que no hi haguessin. Hi ha moltes esportistes femenines a Catalunya, que són a base, normalment, amb molts esports, com hauria de ser el Joaquí Ierba, el Water Polo, el Humboldt, etcètera, les noies catalanes que practiquen a l'esport, són a base de les eleccions estatals. El que sí que és veritat és que, com sempre, a l'esport rei, que és el futbol, és la cara que ho comença a donar més repercussió i més altaveu. I amb el cas del Barça femení... Però em dóna la sensació, amb el Barça femení, que com que el Barça masculí no s'ha menjat un rosco, l'altra opció és anar al femení i a veure si ens cobrim les mans. No sé si el masculí, si hagués guanyat un cop alligat xambions, etcètera, i el femení hauria aconseguit el mateix, s'hauria donat tanta importància, com un segon plat. Sí, bueno, una dada que he llegit avui, perquè m'ho estan mirant, però com que no puc anar-hi, no hi ha ni te. És que el partit d'aquest dissabte, que fa el Barça femení, crec que el fa aquí el Johan Cruyff, té 5.100 entrades ja exaurides, i no sé quanta gent hi cap allà, però, vull dir, ha anat per sentat ja, cap nou, Johan Cruyff, no, no, i que, vull dir, ja estan exaurides, i el que crec que és molt important és que, al final, acaba sent una secció que està anant molt millor que la masculina, com tu estàs dient, i és més accessible. Aleshores, si tu fas, que això sigui accessible, no dic que el Barça ho estigui fent superbé, i ho estigui fent supermalament, sinó que pels socis és gratis. L'entrada costa 9 euros, ostres, potser me'n vaig a mirar. Abans el femení, que no que em costi 70 euros, me'n vagi el cap nou, allà passava fred a la nit, i que el Barça ha perdut i va ser contra la Bayer. És a dir, que si... Si has donat facilitat... No ets un exemple. No, no, vull dir... No podies haver guardat aquest exemple. Com que juguem d'aquí dos dies per a tot un llibre. Ja em sembla millor. Però, ostres, tu és que si es donen facilitats des dels mitjans, des dels clubs, i des de tot, tot serà més fàcil. Sí. Jo només, eh, per fer una reflexió així en general, penseu que estem parlant de femení, femení, femení, i masculí, masculí, és espor. Jo crec que l'error és fer la diferència, aquesta. O sigui, si hi ha n'hi ha, o sigui, si hi ha n'hi ha dones que juguen molt bé, o que fan un esport amb un nivell altíssim. O sigui, el problema és la visualització. O sigui, que no hi ha prou visualització d'aquest tipus de... de... Ni costum, o sigui, de visualitzar a les dones. I jo crec que sí, que s'hauria de visualitzar més. I no fer aquesta separació de masculí i femení. O sigui, és espor, o sigui... No, si t'agrada el futbol, t'agrada el futbol. O sigui... No, però són esports diferents, eh? Els dones o si els juguen els homes. Jo crec que no, però sí. No t'ho agafis a la tremenda. No, no, la reflexió no m'agafis a la tremenda. No t'ho agafis a la tremenda, em pots fer una fúatada. Sí, mira, de la faig i ben gràcies. No, el que vull dir jo, per exemple, hi ha un esport... Exacte, hi ha un esport que sempre el poso, quan surt aquest tema, que està molt... molt ben ensenyat, que és el tenis. El tenis, hi ha una inversió brutal, tant el que és la categoria masculí i femenina. I no té res a veure el tenis masculí amb el tenis femení. O sigui, a mi, inclús et diria que m'agrada més el tenis femení, perquè... No, no, sí, sí, sí, perquè... Ostres, els punts duret més, hi ha com més tècnica... Els dones jugadors, les poden fer mixtes. Sí, evidentment, però el tenis masculí... s'ha perdut molt amb el físic, amb que s'acaben els punts amb 3 colbs, en sac i tal. Però la inversió és que els premis són iguals de la categoria femenina que la masculina. Les ventes per televisió són iguals. En torneixos femenins que en masculins. Això és al final d'acostumar la gent. Si al final la gent s'hi acostumen, m'entens o no vull dir? És un tema d'un hàbit. Si tu ara començarà a donar el futbol femení en obert, com estàs fent, com heu dit vosaltres, com he dit el Roger, que és més accessible anar al camp de tele, quan la gent s'acostumarà. I si en canvi l'altre està en tancat, en tancat, en tancat, la gent només compra els partits del Barça del Madrid i s'acabarà. I els jocs han curit que vagin 5.000 persones i el Barça té molt de mèrit. Perquè si tu surts de l'univers Barça del Madrid, els camps del resta de l'Estat, són de 3 o 4 equips, són de 25 o 30.000 persones. És que no és que tinguin molt més capacitat. Per tant, què falta? Que hi hagi una voluntat de creure sucat, que no és només posture. Tu dius, hòstia, m'agrades però no. Si no, inverteix en això com ha fet el Barça femení. El Barça femení ha anat a una repercussió brutal. Ara hi ha moltes noies de Cantera, deia reu de l'Estat que venen a provar el Barça, però perquè primer s'ha de construir un equip a cop de telonari, un equip que sigui visible a tot l'Estat i a tot Europa. Són campiós d'Europa, estan guanyant les lligues des de fa 5 o 6 anys, golejant, evidentment. Però és el que està fent del Tabeu, el futbol femení i, en general, a tot l'esport minoritari fora d'aquests esports, com el latisme, com tenis que sí que es poden equiparar més o menys els dos gènere's. Però el futbol femení mai serà com el masculí, però no vol dir que sigui pitjor. Serà diferent o millor? Bueno, perquè tampoc... Llavors fem diferències de tot. El futbol italiano és igual que el futbol d'aquí, que juga a península. El futbol anglès no és igual que el que juga aquí. Perquè són sistemes diferents i tal igual, però l'esport és el futbol i és igual. I fer diferències, per generar, a mi, jo, particularment, ho considero absurd. El que s'ha de fer és més coneixement. Coneixement, per exemple, que un dia t'anadonis, que hi ha una nena de 13 anys fa anys, que resulta que és campiona del món de Kitesurf, i que això t'anadonis quan ja està per setmana vegada campiona de Kitesurf. O sigui, això és tristíssim. Per què? Perquè aquesta nena... Ara ja fa temps i ara ja es dona. S'ha d'entrenar cada dia, o sigui, d'anar a les competicions... És igual. I és una crac, és una supercrac. O sigui, te n'has de donar, o sigui, a l'esforç que de fer una dona per poder sortir als mitjans i que sigui conegut, ha de ser el triple, o quatre vegades més, que el que fa un home. Per tant, deixem de fer diferències i comencem a destacar les figures i ja està. I els esports no tenen gènere, des del meu punt de vista. És la idea i la reflexió que avui ho heu deixat sobre la taula. Jo també hi ha esports minoritaris, que hi ha homes catalans que han guanyat del món ja el 26 vegades i ningú sap. A veure? El trialt, el trialt, sí. Perquè en el món del motor no hi ha dones. O sigui, no he vist cap... Sí que n'hi ha, sí que n'hi ha. El que passa és que no les coneixem, que tornem al debat. Fórmula 1, MotoGP, tot això sempre... Sempre són curses amb homes. Però sí que n'hi ha, sí que n'hi ha. Amb tots els esports. Amb molts o tres. Amb molts o tres va arribar a competir una dona a la categoria, juntament amb els homes. Però, bueno, finalment... Algú no et fotis amb cap xerrada, eh, Llu? No, no. Que tiràs d'on quedava i... No, no, va dir que era un tema de patrocinis o que no va tenir continuitat, però vull que... Va bé l'intent, va bé l'intent, però va fracassar. Però vull que et siguin d'acord amb tu, en què... En temes com el motor, que aparentment... Potser més en automobilisme, en motociclisme, sí que potser la condició física hi té més a veure, però en automobilisme, que al final és girant volant, aquí sí que potser podria haver-hi tant de diferència entre... I aquí vull que tenim un DJ, no? Avastit, bastit. Tenim bé els esports d'espectacle, de Xou, que és el que fan els americans, que qualsevol esport que ells es proposen, el que t'apulten a nivells d'audiència brutals... Vull dir, hosti, crec que aquí també es diria que a fer. Ara ho anava buscant per si m'equivoco, però... Ja la... A la Indicar, crec que hi havia una noia, a més era Catalana, que estava lluitant per ser ella. Vull dir que si es pot obrir una escletxa, la pujabilitat hi és, però que sobre aquestes escletxes és molt difícil. Sí, sí. I sobretot hem de felicitar tot i així a l'Àlexia Potelles, no? Que vull dir que és la... Sí, sí, ho he tant des d'aquí. La pilotadora... S'ha de dir que hem marascut, a diferència de Leo Messi, clarament marascut. Ha passat gaire diferència al Pèdrit. No, no. Perquè la de Pèdrit no ho entenc. A l'Àlexia Potelles, plenament marascut. El Messi és una escandola, algun dia m'ho explicarà algú. Però que no capari el gran mèrit que para l'Àlexia. No, no, exactament. Ara anem cap al món de la restauració, perquè hem sabut... Ens agrada, ens agrada. Sí, sí, avui... no, perdó, va ser ahir... Avui que ja va passar per Covid, ja. No, no, escolta'm, dic... Ahir van sortir els... Van sortir els... Mira, que ho porten avisant, eh, o sigui... Com que sós tu. Avui tot a les terrasses plenes, eh. Sí. Ahir vam fer aquí en directe, a Radies Bern, la retransmissió dels premis... dels tapes. Ah, sí? Sí, i va venir aquí a l'Àlexia... L'Àlexia i la regidora... L'Àlexia Morsiano, sí. I van donar els premis. Jo no sé si sou coneixedors... Sí, sí, clarament, clarament, sí, sí. Què us sembla, en premi millor tapa? I xef, la blaceta del gust? L'heu provat? Bon, l'heu provat? La tapa que ho farien? Jo, la veritat, tot i que es veu que tinc bastanta repercussió, que s'han vingut molts passaports, que, inclusive, sentia que hi havia 35 persones que han provat les 18 tapes. Jo potser n'he provat 18, però el mateix jo. Això casco, i... 17 anys, no, en un mateix. Això no compta, això no compta. Sí que és veritat que... que potser tampoc és que es pugui ensamplar molt més amb el temps, però clar, dos caps de setmana... És justet. I, a les hores, jo no sé... Sí, suposo que escollia la gent que tenia més de 5 passaports, 5 segons el passaport. Exacte, sí, sí. Però m'agradaria saber exactament en quants vots han guanyat, perquè jo crec que ha d'haver estat tot molt equilibrat, perquè és clar... La mitjana de les notes no ho sé, però a mi el que se m'ha dit és que no arriba als 40 passaports vàlids que s'han tingut en compte. No han arribat 40 persones. No, no han arribat a les 40, oi, 30 i pico. Per tant, vull dir que crec que hi ha hagut molta gent, perquè jo també treballo en un bar, gent que venia dilluns, dimarts i dimecres, dient que no puc tirar la papereta. Hi ha hagut una mica d'informació, que la favorita que tothom, que sí que havia anat a mínim 5 bars, pogués votar. Que no estic traient l'imèrita cap dels 3 premis, oi? No, no. Jo crec que els premis són l'anècdota. Aquí la gràcia i jo crec que els guanyadors són tots els restaurants i tots els restauradors, perquè l'oferta era boníssima. O sigui, tremendo. O sigui, era molt bo i jo crec que... Tu vas passar bé en alguna etapa. Sí, sí, molt. Sí, sí, sí. Vas demanar una barra de quart per sucar i tot. Està parlant de la granjeta. Jo per mi va ser la millor. Per mi vaig trobar boníssima, sobretot el tema de la retafia. A final, jo la vaig trobar genial. Però clar, és el que vull dir. És el meu gust particular. Segurament hi ha altra gent que li va agradar, no sé, el vao, algun altre que hi havia per allà. Però jo crec que els guanyadors són tots els restauradors per oferir aquesta qualitat amb el nivell de les tapes, i, òbviament, la ciutadania també, perquè hem tingut dos quarts de setmana diferents, que podíem anar a fer tapes i podíem fer algo diferent de lo que eren els normals. I crec que aquest tipus de cosa s'ha de potenciar, perquè realment és el que fa poble, el que fa... Menys Black Friday d'aquí. Exacte. I més Destapation. Destapation, destapation. Destapation, diu. Allà és la ment. Si és una badia, anava a concloure així. Heu vist el regal que hi ha allà al parc Malaret? La caixa que hi ha tan gran? No. És molt impacte. No, la Benúria i la Benúria. Però és un regal, o sigui... Jo, al principi, quan ho vaig veure apagar, perquè encara no havien fet l'obertura de les llums, pensava que era com una caseta on estava el pàtge, dic, mira, qui farà ficar en el pàtge. És una llum, o sigui, és com una instal·lació, quadra del mig del parc Malaret. Però és un guarniment de Nadal. És una caixa. No, no, té portes. I tu pots entrar... O sigui, pots quedar-te allà, mirant. Sí, sí, una experiència... Aquesta tenim mateix, aquesta tenim mateix. Parlant de llums, el que arribo a una vista que dèiem té menys llums, que em sembla estupendo, suposo que va en favor d'altres carrers que anteriorment no tenien llums, o tenien menys densitat d'allum. A mi no em sembla estupenda. Per què guanyen altres carrers? Has d'empichurar... Perquè llavors vol dir que està més diners. No, però... Està bé repartir, Joan. Està bé compartir. No, no, perquè és com aquella que es tira més... Si tu què dius, com que no m'arriba, em compraré uns pantalons que m'arribin els ulls. No pot ser això. Hosti, si ho fas, ho fas. A quin carrer tens la botiga, Joan? A quin carrer tens la botiga? A carregar una vista. Que jo sàpiga i perdona, perdona, perquè és que ara m'ha fet, m'ha fet... No em fa dar, però jo a llum m'estimo molt. Però sí que agresca una mica, no? És que a cada cop tenim menys llums. Llavors per posar aquella senefa i unes llums que mires les d'altres pobles, i són una mica escarrancides. Si em perpreteu una ejectió generosa per elles, eh? Quan tu vas a esplugues, hosti, tu, allà es van obrir en carrers, i cada cop hi ha més llums. A tots els carrers, a tots. Entenc que tu has de repartir, però repartir no vol dir si em va als altres llocs, perquè si no llavors no em posis, que quedarà millor. Ja, per instància d'ajuntament. Jo, realment... No s'ha de pressaure, n'estic d'acord amb ell, sobretot, perquè és el carrer més comercial. Jo no estic d'acord amb tu, ara. És el carrer que jo crec que hauria de tenir més vi. Que jo sàpigues el centre comercial del poble, que sàpiga. Jo, realment, no hi he passat de nit, o sigui, no puc dir... No passa amb un frontal, perquè igual no t'ho agrada. Sí, sí. El que sí, per exemple, la indústria les han canviat i les han posat com de... La indústria està plè. Bueno, ja... No, en la indústria, cap a dalt, també són com... Com de colors. Són com de colorins. Molt estrany. Però anirem bastant... I després tenim el parc de la Rambla, que hem ficat dos renos. Dos renos, que això... Bueno, són autòctons. Aquest any hi ha aquells arbres de color rosa, que... També són els arbres de color rosa... Sí, mira, i a més, amb una sola blava d'aquestes noves que han pintat, han plantat un arbre aquí. Igual és, mira, una cosa de Guinnessos, també. Estic enfadada, Joan, perquè em vas dir que guanyaries el millor client. Sí? No només no has guanyat tu, que l'has guanyat una esploguina. O sigui, fatal, fatal, Joan, fatal. Escolta, vull dir, potser el respecte és cap a aquesta esploguina, que no tinc algú que conèixela. Doncs, mira, es diu Dulce Beneito Ramíes. A tu la conèixeràs, lloc o no? No, no, no. Espereu-me que el guanyessis tu. Sí, jo també, però sí que és veritat que pel que he comentat abans, jo em sembla que només va anar 5 o 6, no ho sé, no ho sé. I la veritat és que no sé si tenia el passaport... El Covid el portava bé, però aquest... No sé si estava en condició. Però sí que tot el que vaig provar em va semblar d'un nivell molt alt i el que ha guanyat el millor establiment, em sembla que és el Foodies, que ja hi anàvem unes persones, el dia endres passat... Sí. I trobo que està bé, no? Clar, bueno, és que l'acompanyat també fa molt. Sí, sí, el circuit demà és el que el vam fer. Tot a l'estapa estàvem bastant, bastant correctes. Mm, segueix, segueix. Estaven correctes. Per tant, felicitats a tots els guanyadors. El guanyador em sumo a la iniciativa que diu Alfarran, que no es quedi en flot d'un dia, que després de tot el que hem passat, està bé que hi hagi activitats d'aquestes, que tornen a engrascar tota la gent del poble, i que permetin, no sé si és tu, que hi hagi excuses per sortir, a disfrutar-ho, a disfrutar el poble, i a conèixer més a més llocs que si no és així, no es conèixeries, perquè tots es movem amb uns entors, els nostres, per la feina, per on vivim... Un moment, acaba de fer presència a l'estudi de Ràdio d'Esberna, en Salva Crespo, a l'accent 25. Un aplaudiment, perquè no tenia previst venir, però... Acreuat mitja a Barcelona, no? Bueno, he tingut un... no, cap incidència, he tingut un tonís i n'he pogut estar. Visca, fa el compromís. Però ha vingut per una cosa, només. Ha vingut només? És un tafane. Si vols saber a l'amic invisible, aquí l'hi he tocat, ja ho sé, perquè tu et xerres massa i tu... No sabia parlar del català? El què? Avui no havia anat a parlar dels nomes del català. De les nomes del català el que passa és que quedem 4 minuts, i jo li volia dedicar més temps de 4 minuts, a més, volia fer un joc, també. Aquí anàvem al premi, volem el premi, no? Avoleu el premi, ostres, és que... Anem amb el que passem cadascú, eh? Sí, clar, com el d'estapa. El Joan xerra massa i dona masses pistes, no pot ser. No pot ser? No pot ser. Només... Només... Ni donar-te una. Però la interessada o interessat... s'ha obert a mi, en el xat particular, i... Heu parlat una mica de l'inici de la campanya d'ales en Just, amb les llums. Tu has vist el regal, Salva? Has vist el regal, Salva? Està angoixada per una caixa de regal que hi ha a la pel·lícula. És que és enorme, la caixa és com aquest estudi, o sigui. Ah, va, va, va. Tu pots passar per dins. Sí, sí, sí. Una espècie d'esquet rum o l'abari, no digue-li com vulguis, que entres allà i no s'escol·les. A veure, t'ha estat passant. Doncs això ens quedava un tema, realment, dels que havíem presentat, dels que havíem posat avui per parlar, un dels que més em motivava, que era el tema de les noves paraules. Comencem el tema i us deixo així amb les ganes per apropar programes de Dicarir. De por, bocadillo... Només us dic que ara mateix la frase, la frase, la futura Covid és molt cardada. Aquesta frase, a dia d'avui, està totalment correcta. M'encanta. La futura Covid és molt cardada. És que cardar s'utilitza molts llocs de Catalunya. Sí, sí. Fins ara no estava. Era correcta per ser no normativa. El no fotis no cardis, no? Sí, correcte i normatiu, segons taranteles, diferent. Per l'emportada fa molt servir el cardis. Sí, sí, veritat. Fem servir... Molt, però a més a més... Perquè tinc amics també de l'única d'aquella zona. Jo primer, com que vaig sentir, vaig dir... Uuuh, però què diu? Ja està molt normalitzat, dos, aquestes paraules. A moda de punt, només dic que a l'actualització d'aquest novembre ha incorporat 49 paraules noves i 193 modificacions. Per exemple, ha incorporat temes com collaredeta, o adjectius com uniformat, viatjat, sortit o quadriculat. Però bé, ja us dic, el pròxim dia dedicarem més temps a parlar d'aquestes paraules i també farem una mena de joc per veure si sabeu paraules que s'han afegit de nou, paraules que potser ja eren i no acabaven d'estar del tot regulades... Ja sé que no vindré jo. No vindré jo. No, perquè Joan Esmeratz, en lloc de diàsport, diu de port... Això poca broma, eh? Ja hi ha zones de Catalunya que es diu. De port? Es diu de port. Aquest home la vindré més dies, aquest home. El port de la Ribera d'Ebre es diu de port. Roger Prunera, el DJ de Senzús. Vinga, va, posa'm una plaga. Anem a fer un bocadillo aquest matí. Un bocadillo, eh? Un bocadillo de port. No cardis. No cardis, Joan. Però fer-ho sa vida femenònica no val. No és que ells no. És propi. El bocadillo del Joan és propi. Exactament. Estic molt content que tornis a ferran aquí, que fa llet alguns dies, i m'agrada que estigui aquí. I el Lluig i el Roger. Però era el DJ de la festa major. Bé, família... Ara sí. Jo soc de Molins. I estic adoptat aquí. Que tingueu molt bon pont. Que vagi bé. Els que ho facin. I res, ens tornem a trobar... Jo di març treballo. Jo també. Que vagi bé. Adéu. Bon fort. Molt bé.
