Mare Escolta, es radio d'Esber. Sintonitza, es radio d'Esber. La ràdio de Sant Just. L'horant de 8.1. Ràdio d'Esber. L'horant de 8.1. La ràdio d'Esber. Bona tarda, Sant Just, ara mateix passen 10 minutets de la 5 de la tarda d'avui, al març 14 de desembre benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazine de tardes de ràdio d'Esberma, seu sintonitzant el 98.1 FM, la majora municipal de Sant Just. Soc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de 11 divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui, a primera hora, què tenim? Doncs bé, d'ara i fins les 6 farem les afamèrides i els dies internacionals. Després farem entrevista a la Roger Paris, que és la presidenta de l'Associació Sant Justenca, per la Marató de TV3 i, tot seguit, farem passar aquí a l'estudi a l'Arbre Agulló, per fer l'espai de natura i mèdia ambient. Després, a partir de les 6 hireu i després escoltar el vulletí de notícies de Catalunya Ràdio i també les notícies de Sant Just, tindrem aquí l'estudi a la Nou Cònsul per parlar de llibres i recomanacions literàries. Ara que ve la campanya de Nadal i també, a més a més, farem l'espai de Mobilitat Internacional de l'Ajuntament de Sant Just, amb l'Aroa Carmona i també amb l'Anker. Tot això serà d'aquí una estona. Ara mateix us aixem amb un tema musical i comencem, no marxeu! El tema que escoltem ara es diu Torn a Casa, és un tema italià del grup Maneskin. Camino per la mia città, edil vento soffia forte, mi son lasciato tutto indietro el sol a l'horizont, vedo le casa de lontano, non chiuso le porte, però per fortuna la sua mano, el seu guance russe, le mi ha raccolto da per terra coperto di spi, e non ha ascoltato cui bastardi il loro male di, con uno sguardo mi ha convinto a prendere e partire, che questo è un viaggio che nessuno prima d'ora ha fatto, lì c'è les sue meraviglie il cappella io mato, camineremo per sta strada e non sarò mai stanco, fina che il tempo porterà su te capelli il bianco, che mi ha rimasto un foglio in mano e mezza sigaret, restiamo un po' di tempo ancora, tanto non c'è fredda, che c'ha una frase scrita in testa, ma non l'ho mai dit, perché la vita, senza te, non può essere perfetta. Quindi Marlena, torna a casa, el freddo qua si fa sentir, quindi Marlena, torna a casa, che non voglio te aspetar, quindi Marlena, torna a casa, freddo qua si fa sentir, quindi Marlena, torna a casa, che non paura disparir. El cielo piano, piano qua, diventa transparente, il sole lumina, le devolezze della gente, una lacrima salata bagna, la mia guaccia mentre, de con la mano mi accarezza inviso dolcemente, con sangue sulle mani scalerò tutte le vette, voglio arrivare dove l'opiumano s'interrompe per imparare, a perdonare tutte le mie colpe, perché anche gli angelià volteam paura della morte, che mièrrimasco un foglio e mano e mezzo a sigaretta, corriamo via da chi ci troppa siete di vendetta, da questa terra ferma, perché ormai la sento stretta, i era rupieta, perché oggi sarò la tempesta. Quindi Marlena, torna a casa, el freddo qua si fa sentir, quindi Marlena, torna a casa, che non voglio più aspettare, quindi Marlena, torna a casa, el freddo qua si fa sentir, quindi Marlena, torna a casa, che non voglio più. Prima di tira ho solo un pazzola, lascia che ti raconti, avevo un aixac d'ascualcita e portavo, tagli sui polsi, oggi mi sento benedetto e non trobo, niente da aggiungere, questa gestasi a facera, e quando ci vedo raggiungere ero invidivo, tra l'essere vitti, mesere giudici era un ridido, che porta la luce dentro le bene, e preti libera da queste cadene, splendenti lucide di il tuble mio, se fossero morti oppure di nace. Quindi Marlena, torna a casa, el freddo qua si fa sentir, quindi Marlena, torna a casa, che non voglio più aspettare, quindi Marlena, torna a casa, que el freddo qua si fa sentir, quindi Marlena, torna a casa, que no voglio più aspettare. Quindi Marlena, torna a casa, el freddo qua si fa sentir, quindi Marlena, torna a casa, que el freddo qua si fa sentir, que no voglio più aspettare. Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant que hi ha dins d'un barret, però hi ha una màgia que no té truc, és la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta-te al voluntariat per la llengua, perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. Vinga, doncs comencem la primera hora de la ramla parlant del dia internacional, que tenim avui 14 de desembre i també després de les afamèrides. Comencem el dia internacional. Avui, atenció perquè és el dia mundial del Mico. Sí, sí, que de 14 de desembre és una data que es commemora des de l'any 2003 per consciència sobre els problemes de la conservació d'aquests animals. Des de diferents organitzacions, com per exemple la de Jane Godall, que va viure a Mons durant molts anys per investigar-los, es promou aquest dia per explicar a la població del perill que tenen aquests primats actualment. Jane Godall va ser nascuda a Londres, és una primatòloga, etòlica, antropòloga i també missatgera de la pau de la ONU, és experta en ximpanzers i fuït de la seva obra i de la seva investigació amb els primats d'estacant els seus estudis a l'està convivint durant un temps amb ells. L'any 1965 va defensar la seva tesi, que titulava així, comportament del ximpanzer en llibertat, així en la que detallava els primers 5 anys del seu estudi a la reserva de Gombe, d'un parc detonament ubicat a Tanzania. ¿Quants tipus diferents hi ha de monyos? Hi ha 264 peces conegudes de monyos, ara s'ha en de distingir dels cimis que, tot i que creiem que són el mateix, no són. Perquè, per exemple, els monyos tenen una diferència de quina era? On eviten? El Dia Mundial del M kop removing algunes de les característiques, com que, per exemple, en diferents països del món. Principalment estan a l'Àfrica, a l'Àsia Central, a Japó i a la Índia. I actualment també els podem veure a Amèrica, tant a central com a en el sud. Així que, com podem veure, estan en diferents llocs del planeta. Què mengen els monos? Menjen diversitat d'aliments, des de fruites, també la salvia dels arbres, flors, erba, però també insectes que van trobant el terra, els arbres, etcètera. Quants són petits, s'alimenten de la llet de les seves mares. I, com a éssers intel·ligents, també són capaços d'abarallar-se, per exemple, per un plat en, o també d'utilitzar algunes eines a l'hora de menjar. Gràcies a això, poden arribar a menjar vertebrats. I també solen veure aigua dels rius, que estan hidratats per els fruits que mengen, i, a més a més, que també contenen una gran quantitat d'aigua. Com hi ha tantes diferents espècies de monos, algunes estan en perill d'extinció. Generalment, els monos que trobem en els tròpics, com àsia, l'Àfrica i Amèrica, compten més de la meitat de les espècies en perill. Una observació que cal tenir en compte, sobretot, al llarg del dia internacional del mono. El nostre planeta és un llarg, també, per als primats. Hem dit que existien 265 espècies diferents de monos, però a la Terra hi ha més de 600 espècies diferents de primats. Doncs bé, ja ho sabeu, avui tenim aquest dia internacional. Passem ara per això a les afamèrides. Ha parlat de cosetes que van passar un 14 de desembre. Queden 17 dies per acabar l'any, i estem en el 348è dia del 2021, segons el calendari Gregoria. Els deveniments, doncs bé, tal dia com avui del 1819 a l'Obama es va unir com a un estat més als Estats Units d'Amèrica. Anyets després, el 1900, Max Planck va publicar el seu estudi de la teoria quàntica. Després, el 1911, expedició liderada pel noruec Royal Amundsen, va ser la primera expedició a trepitjar el polsut passant per davant de l'expedició britànica d'escot, que no sortiria amb vida del continent. Anyets més tard, què va passar? Doncs el 1927 dirà que es va independentitzar del regne Unit. I també tal dia, un 14 de desembre, també del 1927, es va inaugurar la ruta aèria Barcelona-Madrid. La companyia d'Iberia va fer el seu primer vol comercial. Uns anyets més tard, el 1946, la OIT, la Organització Internacional del Treball, es va darir a les Nacions Unides, sent el primer organisme especialitzat de les Nacions Unides. Uns quants anys més tard, també el 1947, a Madrid es va inaugurar l'estadi Santiago Bernabeu. Tres anys més tard, el 1950, es va crear l'ACNUR, per una resolució de l'Assemblea General de les Nacions Unides. L'ACNUR és l'organisme que tracta tot el tema dels refugiats. Després, el 1995, a França es van signar els acords de Dayton, amb els quals es va acabar la guerra de Bosnia. El 2003, un 14 de desembre, a Itàlia, es va reobrir el teatre de l'Afenis després de l'incendi que va haver-hi l'any 96. I acabarem les afamèrides parlant d'un trist aconteixement que va haver-hi el 2012 a Connecticut, que es coneix com el tiroteig de l'escola primària de Sandy Hook. Va passar que un home de 20 anys va entrar en una escola de primària, va matar a 28 persones, d'entre les quals 20 eren infants d'entre 5 i 10 anys. Es coneix així com a tiroteig de l'escola de Sandy Hook. Va ser la matança més massiva en una escola de la història dels Estats Units. Passem ara a naixements, persones que van néixer amb el dia com avui. Ens remuntem al 1503, a França va néixer nostre damos estòleg. El 1914 a Bremen va néixer Karl Kalsten, el 5è president de la República Federal d'Alemanya. El 1908 va néixer el fundador del Lloge Jengar i el 1979 va néixer Michael Owen, futbolista anglès. Necrològiques, doncs bé, el 1788 a Alemanya va morir Bach, compositor alemany. Anys més tard, el 1947 a Berlín va morir Lili Rey, dissenyadora modernista alemanya. De fet, una de les poques professors dones de la Bauhaus i el 1996 va morir Sofia Montanell Arnau, tramantint aire català amb l'última que va exercir aquest ofici. Estem escoltant aquest tema de fito i fiti pal disc que es diu Cielo Hermético del seu últim disc que es diu Cada Cadáver, cada ves cadáver per tot l'any 2021. Per seguida, actualitat del Bach i l'Obregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Bach i l'Obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com Aquesta veu ens resulta familiar, és la veu de l'Anna Mena, aquesta jove cantant que ho està patant tot literalment. Ella està cantant en català perquè aquest és un dels temes, es diu Vulcans, que ella posa veu per el disc de la Marató, de la Trentena Marató de TV3 d'aquest any. Aquí ja s'enjust tenim l'associació s'enjustenca per la Marató de TV3 i ara via telefònica tenim la Rosé Perez, que és la presidenta de l'entitat. Saludem-la. Hola, Rosé, molt bona tarda. Hola, bon dia. S'acosten les festes Nadalenques. Hi ha diferents entitats que també estan proposant diferents activitats, coses per tal de celebrar aquestes dates i que des de l'associació s'enjustenca, com que aquest cap de setmana que ve, ja es farà la Marató de TV3, també esteu organitzant algunes cosetes. Us vam veure al mercat de Nadal, amb una paradeta, però aquest propè dissabte també us veurem. Aclica'ns una mica quines diferents coses esteu fent. Aquest dissabte estarem al mercat, al mercat municipal, i llavors bé, el que hem fet algun subjecte, per tal de que la gent hi pugui col·laborar i s'espoguin d'alguna cosa, com per exemple unes espelmes que s'ensenen per la llar de foc, i durant 15 minuts, que això ho ha portat l'associació Chamfranou Chamfran, que porta l'imapèdica, que tots coneixeu, les vam adquirir per ajudar-los amb ells, i llavors, si la gent del poble ho compra, si no ho haurem de comprar nosaltres, que seria la nostra portàcia, doncs seran els diners per la Marató. També tenim uns collarets que vam fer nosaltres per això, per donar alguna cosa simbòlica conforme la gent col·labora. Una cosa que és molt important, que cada any hi participa, és l'Àngels Samora, que ens fa, sí, l'Àngel és Samora, que és a l'associació dels veïns del barri nord, ens fa unes guirnaldes de Pàxburg, per amar, ha fet esperella cada any, i des que vam començar, que ens les està fent, també, com la seva portació per la Marató. Ostres, que bé. Sí, llavors també ho vendrem al mercat. Llavors, el que sí que volia dir, és que per ser un poble, com s'enjust, tenim aquesta associació, que vam fer pensant que la Marató, moltes vegades, quan la fan a la TV3, surten els pobles amb les seves aportacions. Sí. Doncs per fer visibles s'enjust, també. Doncs vam, fa set anys, que vam decidir fer-me aquesta associació, un gran. Fa set anys, ja. Sí, ja fa set anys. Ostres. Des del 2014. I què vam fer, bueno, anem a fer la unió de tot s'enjust, i nosaltres serem els que aportarem a la Marató, com a s'enjust es veu. Molt bé, exactament. Exactament. Sí? Sí, sí. El problema que tenim i que ens trobem cada any, és que l'aportació per ser d'un nom de s'enjust, és molt minça. És molt baixa. Molt, molt. Però bé, és el que hi ha. Vull dir, nosaltres hem anat canviant els formats, hem anat fent diferents coses. Sí. Ara, per exemple, el hockey de s'enjust fa un partit solidari, que també ens s'adonarà. Molt bé. Però, bueno, en comparació amb altres municipis, la participació de s'enjust es queda una mica curta. Sí, perquè fins i tot havíem fet una minimarató a la Teneu. I tot i així, vull dir, molt l'esforç, molta feina, com per... m'explico, per la recaptació que teníem. Després també vam fer una quina, però aquesta quina també va ser molt l'esforç, bueno, va funcionar bé, però després la quina és la que ha anat una altra entitat. No sé ben bé qui la fa. La unió de botigues també farà una portació. Vale. I l'escola Montserrat fa el llap solidari, que també fa dos anys o tres que ho fa. Però, bé, et dic, tot i així... És una participació una mica... Sí, a veure els que hi participen, ho fan amb totes les ganes i amb tot el bon cor, no? Sí, sí. I bo és, perquè sinó encara seria menys. Clar, exacte. I què és el que potser és el que falla? Que no s'acaba de trobar bé el format, que no s'acaba de... No, el format no crec, perquè ja et dic que l'hem canviat moltes vegades. Jo penso que és la voluntat de la gent, no? O que suposo també que hi ha molta gent que fa la portació directament que li fan un... li desgraven, no? Sí, és una portació molt gran. Clar, si és una portació molt gran, trucant o ho enviant directament, no?, a l'associació de la Marató. Clar, sí, sí, sí. Saltant-se aquest pas intermèdic com a una associació. Exacte. Llavors, no sé si l'Ajuntament podria fer alguna donació, no sé si algunes, les altres entitats que no hi participen, també se podrien replantejar. Perquè era mateix, no sé quantes persones o quanta gent que hi ha darrere de l'associació s'enjustenca per la Marató. Bueno, darrere som 5. Sí, sí, sí. I us encarregueu vosaltres, només, de preparar-los. Sí, sí, nosaltres sí, que per cert aprofito aquest... la ràdio, veig, per demanar una mica de renovació de la junta, perquè ja portem 7 anys i voldríem gent més jove, perquè clar, els altres són gent grans, ja, quasi. Els han fet grans, vaja. Us n'heu fet grans. I també una mica, el que passa sempre amb les entitats, el relleu generacional. El relleu, exacte. És necessari, és necessari. Aquest cap de setmana passat, també us vam veure la Fira de Nadal. Com va ser el primer, aquest contacte prèvi, aquest dissabte, que estareu allà a bona vista? El Mercat de Nadal, com va ser? Vau veure gent que s'interessava, gent que buscava productes? Bueno, hi ha gent que busca producte, i fins i tot hi ha qui et demana si tens bolys per regalar. Oim. Sí, no sé si m'entens. És una mica de sabador, a veure, hi ha gent que no, hi ha gent que fins i tot et fa la donació i no s'emporta res, i et diu, bueno, donem una cosa. Vull dir, hi ha gent per tot, com a la vida, no? I d'aquests set anys que porteu en funcionament, Rosé, quina ha estat el que potser la gent s'anima més a participar? No sé si va també en funció de la temàtica o del conjunt de malalties? No ho sé. Bueno, potser sí, era codius, perquè les malalties mentals i les malalties rares potser són les que mouen menys. Perquè quan va ser el cor, jo crec que la gent a tothom es va sentir com m'he afectat, no? Ostres. Doncs, amb les malalties mentals després d'una pandèmia i quarantena... Perquè la gent no n'és conscient de tota la problemàtica que hi ha darrere. Ja. Perquè de malalties mentals després de la pandèmia n'hi ha hagut... S'han triplicat. Sí, les unitats de salut mental de l'hospital, sobretot també d'hospitals de adolescents, d'àntit mental. Sí, sí, jo soc professora i els adolescents ho han patit moltíssim, però molt, eh? Sí, sí, al confinament, etcètera. Sí, hi ha hagut patologies les típiques d'adolescents, però multiplicades, anorexies, no sé, problemes socials, hagut de tot. Sí. Molt a dir que el salvatge ha estat aquesta pandèmia. Potser la poca participació potser també és un reflex de la poca consciència que hi ha envers aquesta problemàtica, aquestes malalties. Molt possible. Molt possible, no sé. No sabria dir-te el per què. Els objectes que oferim, clar, són objectes simbòlics per dir col·labora i adonem algo. Però l'important és la col·laboració. Exactament. I, Roger, de quina manera, si ara hi ha gent que ens està escoltant, que ens contacta, que sigui per fer una donació, per... Vull formar part de la junta, o per conèixer-ho. Aquest dissabte serem al mercat tot el matí. Ideal que s'hi passin i que contactin directament amb nosaltres. Molt bé. I si no tenim... Algun correu? Sí, tenim un correu, però ara mateix no me'n recordo. Esperarem al mercat. Vull dir que tothom que vulgui passi, que hi animo a tothom a col·laborar i que s'enjust quedi entre els pobles. No cal que sigui una xifra molt gran, però que no quedi... Que no sigui a la cua. Sí, que no sigui a la cua. Tot el que fem... Vull dir, és un voluntariat. Tot el que fem, tot el que fa la gent, és per integrar... S'integra totalment a la marató. Vull dir, aquí no hi ha... No hi ha cap mena de... Ni mira, fins i tot tenim... ens prohibim a nosaltres mateixos, que si comprem aquestes peces o aquestes cosetes per regalar, les paguem nosaltres. No les comptem. M'explico? Sí, sí. Els gastos que tenim, que generem, són aportacions particulars a la marató. Vale. Vull dir que guanyes no n'hi ha, és tot íntegre per la investigació de l'any que toca, de les mans malalties. Molt bé. Doncs, Josep, ens quedem escoltant de fons la cançó de l'Anna Mena, que està inclosa dins del disc. Molt bonica, sí. I res, desitjar-vos molta sort i que s'apropi molta gent a aquest dissabte des de les del dematí. Moltes gràcies. Adéu. Tinc la cançó de la cançó de l'Anna Mena. Tinc la cançó de la cançó de l'Anna Mena. Tinc la cançó de la cançó de l'Anna Mena. Tinc la cançó de la cançó de l'Anna Mena. Tinc la cançó de la cançó de l'Anna Mena. Tinc la cançó de la cançó de l'Anna Mena. Tinc la cançó de la cançó de la cançó de l'Anna Mena. Tornem a tenir aquesta setmana nova secció nou espai amb l'arbre Agulló per parlar de Mèdia Ambient o l'arbre. Molt bona tarda. Bona tarda. Parlem avui d'adaptació al canvi climàtic. Sí, dintre d'aquest xicle que estem fent, d'adaptació al canvi climàtic, estem tocant les 3 As fonamentals que alguna vegada hem parlat aquí. Hem parlat de l'aire sense el qual els cinc minuts et moriríem. Jo crec que abans el cinc, jo no aguanto ni dos sense respirar. Ja hi ha gent que sí. D'aquests entrenats. El segon element és l'aigua. I el canvi climàtic donem per sentat que s'està produint. Que es pot frenar i tingui esperances. I si sense esperances no és viu, ja que té esperances al final, el canvi climàtic, l'altre element important, és l'aigua. Si passa una setmana que no tindrem l'aigua, o menys tampoc arribem. Per tant, per mi, que hi ha algun científic, que no parla el canvi climàtic, que no parla el canvi climàtic, que no parla el canvi climàtic. I també tot, al·lucinat, que la gent ho arreglarà tot. I mentre està passant el canvi climàtic, això no parla, són eurosentristes de sempre, perquè no parlen que els camelles estan passant. No parlen que els milen el melíc no assisteixen a aquestes persones. I per mi són iguals. Declarar del principi són igual. Tenen el mateix dret que tinc jo a viure, i a beneficiar-se dels vents de la Terra. Exactament. Per tant, parlem de l'aigua. L'aigua ja ho hem dit aquí més d'una vegada. Solament representa un 3% de l'aigua dolça. Representa un 3% del total que n'hi ha. L'altre són salada que estan al mar, que es pot fer un gran processos per a traure i aprofitar. Sí, sí. I és més, aquest 3%, la majoria està congelada en l'àrtic i en l'antàrtic. I si és produeix del canvi climàtic i aquesta aigua és de glas, va parar a l'oceum, també és sala, i quedaria amb ells. Sí, i això sumem. Que, deigut al procés productiu que tenim de fabricar carn de manera tan bèstia, tan abusiva, aquests dies gran pis denunciava una granja de 25.000 animals a Montonatx. Una maco granja. I què passen aquestes granges? És porins, van a terra i de terra s'escolen i van a parar al riu soterrani. La majoria estan al riu soterrani. No fora. Per tant, tenim per a la que van els rius un 0,5% que van els rius. Mira, lesades diuen això. Que del 2,75% de l'aigua continental, aquest 3% que dius d'aigua dolça, el 2,05% es troba en forma de gel. Gairebé el 0,7% són aigües soterranies. I el 0,01% són aigües superficials. De la qual el 0,01% són llacs i estanys. I el 0,001% és humitat en el sol. O sigui que gairebé és un 0,5%, 0,6%, 0,7%. Per tant, s'ha de tenir molta cura de l'aigua. Per tant, s'ha de tenir molta cura de l'aigua. L'aigua és un element fonamental. I quan es trobem que és desenvolupat, que el que importa per a certes gent que tenen gran poder, en Florentino Pérez, i posa els noms i tot, i el que importa és les accions, guanyar diners com a valor superior. I el que importa és el valor, que és l'aigua. D'exemples. En els Andes, en els Andes, en els Aymars, que són gent que no contaminen zero. Que viuen integrats absolutament a la muntanya. Fan de la llama, no esgoten la terra, i es pot fer una altra cosa. I es pot fer una altra cosa. I molta gran embalç, i contamina, i es roba l'aigua. I les classes dirigents de Chile i de que jo reben un gran dineral, però els altres no poden viure, s'endurà a la viure a la ciutat. A Montonassa, a la ciutat. I en capsel·lera, a les muntanyes, contaminen els rius absolutament. Aquest és un. Però aquí a casa nostra, tant en Catalunya com a estat espanyol, allà mateix diria que per a la castilla, els pobles no tenen un riu prop. I per tant, el que tenen són els pous. Estàvem parlant que n'hi ha molta aigua. Però la majoria estan contaminats i nitrats. Per petites granges, per granges de porcs. No és valor això. I va fent-se. I aquell, per mi, il·luso, que diu científic i parla que d'interventants, la ciència ho arreglarà tot. I com va arreglar coses del que estan els porcs contaminats? O sona? Un milió de porcs. I que cada any arriben aquí de petits, que pesen 3 quilos. En camió de volanda. Aquí es engreixen i se'ls emporten en 60 o 100 quilos. I ara estan porament. Aquí només fan que de fàbrica d'engreixar-los. I els porins i tal, i tal, se'n mengem aquí tot. Clar, clar, òbviament. Doncs que ja, a veritat, donar aquesta dada fa poc. Els etòmetres cúbics, que dintre de la sequera que va haver el 2008, no el 2004, el botany del 2004, el 2000 o així, que va provocar que fes el túnel de les aigües. Aquella sequera, aquí en la zona, hi ha dos cúbics d'aigua soterrània, en pou, que estan absolutament contaminats. I ni la ciència sap quan això netejarà. Si deixen de contaminar, quan es netejarà. Per tant, què s'ha de fer de cara al futur? Propostes, que ja fa anys que deien. Els pobles, que ja ho han fet, algun bacalogista, més sols que l'una, i van proposar, aquí hi ha 1.141 familiars. Les tinc contabilitzades perquè les vas trapitjant els peus. Amb un full, no vas pel poble? Dos setmanes. No, no, tenien que entregar un això de Barna, que promocionava les plaques solars tècniques, no les fotovoltaiques. I llavors em va fer un mapa, el 2005, i vaig passar a tots els pobles. I em van donar 1.000 llibres d'aquests. I se me van acabar. Per tant, sé que n'hi ha més de 1.000. Algunes d'elles no és possible, però més del 50% són de altres. Tenen uns jardins enormes. Algunes que ho tenen, és que a sota dels jardins tinguessin un sistema. Tornem a acudir a la cultura ancestral i tal. Perquè aquesta aigua que recueix serveix per a regar, per a la piscina, per al lavabo, el bate, no per veure. I en últim tenen més problemes serveix per veure si es vull. O si li posen unes pastilles. Per tant, almenys entre 500 o 600 cases poden tenir-ho aquí. I justament la gent que tenen una estàndard de vida, que els que tenien que ser socialment més responsables. I no dependre i passar de tot. Anem a la col·lectiu. I després fan una despesa brutal. Una despesa brutal que té que obligar a fer grans companyies. I això és trist. Que per postres és una gran companyia. Els interessa més les accions i els guanyes que no l'està al llarg. I això és trist. Que l'administració permeti que el que els interessa sigui els diners, com a valor suprem. Aquelles grans empreses, jo penso que no tendrien que ser privades, que només pensen en el guany. I això és una gran companyia. A Barcelona li vol entrar a la taula de manera municipal. I està molt emprenyat. No deixen veure ni el túnel d'aigües d'aquí. Ho van sol·licitar per anar a veure'l. Fa anys que tenien una relació fabulosa. També ho van demanar ell. No van fer ni cas. No van fer ni cas. No van fer ni cas. L'entrada que hi ha en l'ITV és com una catedral de gran. I hi comença el tub de 6 metres de diàmetre. Hi ha una altra. Per recollir l'aigua que plou, que és la que surta a la part més baixa de la riera. I hi ha una begoneta d'aigua. Una obra brutal, faràònica. Para, si a casa torna bé, és la desaladora de que hi ha aquí baix en Sant Joan d'Espí. Funciona més. Funciona un 20% de manteniment. Funciona pràcticament de manteniment. Funciona un 20% de manteniment. Funciona un 20% de manteniment. I si no, el terp es poden tirar a l'acaba. És més fàcil. Obres brutal, centralitzades. I llavors, s'han de penjar compubuït. I això de l'aigua de consum. A l'aigua de consum diu? No hi ha ningú en riu. Perquè el rius no tenen un camí. Vostè és a València, a base de porar. Per tant, és important el canvi climàtic que tan aquí en la ciutat. A l'aigua de consum, és important que en els parts públics, en els parts públics, es pot fer una recogida d'aigües. I aquí hi ha l'aigua de l'enminis. És la que utilitzem per arregar. Això és el que s'hauria de fer. I perquè el futur del canvi climàtic és la desregularització més forta. Si ara hi ha una desregularització en el clima, el clima meterànei ho és. És molt irregular. La dana, no la gota freda, això sempre ha passat. Però ara s'ha estremat. En uns dies han caigut l'aigua de l'aigua de l'enminis. Però també recordem aquests anys que hi va haver un ivern que en tres mesos no havia pogut ni una gota. Pot ser a vegades geniverns? Per la memòria ho recorda, perquè tenia bastina que era a ivern. Qui va ser l'ivern abans de l'any que va haver-hi el glòria? Sí, sí. Jo diria que ja saps que la gent gran es posa això, ja ho haurien vist en el poema. Jo em quedo estancat en el 50. I ja que es vine em passa volant. Per tant, ja s'està muntant en el record. S'està muntant en el record. Jo crec que sí, seria abans del glòria. Un any o dos abans del glòria. Va haver dos mesos i pico que no va caure ni una gota. I tant, els arbres estan en però fatal. I els arbres petits, si no es reguen, emmoren. I vas tenir que anar a ivern, que és raríssim, ara els arbres, les alzines i els roures, de menys de 5 anys. És el que fa cada estiu des del 2000. Aquell ivern vas tenir que anar un parell de vegades perquè era brutal. Sí que era que ja va. Ja que una, que tot aquest gent que poden tenir cisternes, i l'utilitzen per això, per la piscina, per el rec, per el jardí, per l'ababo. Està alviarien un 50% de la factura de l'aigua i ens està alviarien a la societat que tingués que reciclar un 50%, que això és energia, després d'energia, i això de tal. El que li fastidia és a la factura de la gran companyia. Ja estem. Com el primer que mira, els guanys, ja han vist la cara dura, el descaro, de que han buidat els pantans, perquè, quan cobren la preu de gas, han buidat els pantans per tenir guanys absoluts. La preu que té la llum. Després, tota l'administració, ja fa anys que algun lloc ho fan, perquè quan fan cases noves obligatori, fer una xarxa complementària, que l'aigua de la rentadora, de dutxar-se, de dutxar-se, va a parar a un lloc, a una escriva una mica, i torna per a l'escarga de l'ababo. Matemàticament és igual. Això vol dir que ja t'ha d'haver-hi alguna mena de llei, que a l'hora de construir... Saps que obligues a això. Ja és caríssim la construcció. No hi passa res. Fes un sistema de criva, perquè crida les coses, i de veure quant s'ha de mantenir, s'ha de bullar, el que s'ha crivat, el que s'ha de fer. Si estalviem a 50% de l'ababo, en totes les cases, si aquests tenen les cisternes, els ajuntaments, com el de Sant Just fa en la delermina, estrenym la despesa, tenim en compte, i anem fent l'adaptació. A l'hora d'haver-hi una cisterna, hi ha una cisterna que s'ha de fer a base de trompades. Això també ens està passant. Sevilla va a la meva germana, van estar dos estius, que tenien 4 hores d'aigua. 4 hores d'aigua. Limitat. I l'obrien a la nit, 4 hores. Tenien 2 estius. Aquest és el que no passa, que previbem el futur, i que és valor de la supervivença de tots els humans. No dels grans rics, que no m'he de volentinar un número. De més de 1.000 milions d'euros, volen tenir 5.000. En el que prevalga és la humanitat, és el programa d'avui que queda. I tots som responsables que això s'haig de fer, que és municipalitzar l'aigua, que facin entitats per anar traient el poder a aquestes grans companyies que controlen la llum, és el missatge. Molt bé, ara doncs ens quedem amb aquest missatge, avui hem tocat aquesta segona A, referent a l'acció del clima, la A d'aigua, com a recurs natural, també. I a la setmana que ve, com a normal, tocaré la tercera, l'aliment, i que ens coincideix amb els excessos que rutinariem fent per anar pel Nadal. És que sembla que serà l'últim programa de l'any, perquè el 21, el 21, el 28 no fa especial. Ja està després de... De reis, exactament. Per tant, es coincidirà al final i vindrà l'època d'això, de les grans fortades. Sí, perquè al Nadal la gent prepara molt menjar, després acaba sobrant una gran quantitat. Té qüestions que tal, malalties o gent i tal. Molt bé, Arbrem, que tinguis bona setmana. Vale, gràcies Núria. Que vagi bé. Adéu. Adéu. Qui perde els origens, perd identitat. Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg de gens sense místics ni grans capitans que viuen i moren en l'anonimat que en frases solemnes no han cregut mai. Jo vinc d'una lluita que surt d'all constant jo vinc d'un silenci que rompre la gent que ara vol ser lliure i estima la vida que exigeix les coses que li han negat jo vinc d'un silenci antic i molt llarg jo vinc d'un silenci que no és resignat jo vinc d'un silenci que la gent rompre jo vinc d'una lluita que surt d'all constant jo vinc d'un silenci que no és resignat ... Bona tarda, us informa qui li ensabria. que no es pot fer. Continua el debat sobre salut mental al Parlament. Els grups han destacat la necessitat de fer front a aquest problema i han expressat el seu super al govern si tiren davant un pla nacional per lluitar contra les malalties mentals. El Parlament, Albert Duran. Hola, bona tarda. El president Pere Aragonès ha obert la sessió anunciant un pla nacional de salut mental i reclamant eliminar l'estigma social que generen aquest tipus de malalties que ha de fer a l'alçada del moment. El Parlament dels grups, el socialista Salvador Illa, ha destacat que la salut mental ha de ser una prioritat i ha afegit que la política ha d'estar a l'alçada del moment. En aquest sentit ha ofert el seu suport al govern. Estem passant del civenci al debat. Avui passem del civenci al debat. I ara toca passar del debat a l'acció. Teus suports, senyora Aragonès, membres del govern tenen el suport del grup parlamentari i socialistes unit per avançar i el meu personal. La necessitat d'acabar amb l'estigmatització social els comuns han reclamat un pla integral. Ciutadans ha destacat la necessitat de fer un canvi de mirada i, finalment, el PP ha lamentat que el debat parlamentari arribi tard. Albert Duant, Catalunya Ràdio, Parlament. Notícies breus, Gerard López. Finalment, els Mossos han pogut neutralitzar i detenir l'autodaltiroteig que hi ha hagut avui al centre de Tarragona. L'home s'havia trinxerat en un mas abandonat a Riu Doms, el Baix Camp. D'aquí una estona, els Mossos tenen per avís fer una roda de premsa per donar detalls d'aquesta operació. Malta legalitza el conreu de Can Navís en domicilis particulars i el seu ús en fins recreatius en l'àmbit privat. Això sí, en quantitats limitades. És el primer país de l'Unió Europea que aprova aquesta regulació. La llei s'ha aprovat, de fet, gràcies a la majoria del partit laborista, tot i l'oposició conservadora. 情況... Grècia ha registrat 130 morts per COVID-19 a les últimes 24 hores. La xifra més elevada de defuncions de tota la pandèmia... Val la baixa en respecte a les últimes setmana i seran detectat 5.600 l'últim dia. El govern crearà un fons d'inversió pública o privat per impulsar la recerca i l'empre-nadoria científica. L'objectiu és captar inversió privada i tindrà una dotació total de 60 milions d'euros. Els departaments d'economia i universitats posaran la meitat dels recursos als pròxims quatre anys, uns 30 milions. La resta haurà de venir, haurà de sortir d'inversors privats. La finalitat és igualar la despesa mitjana en desenvolupament tecnològic de l'Unió Europea i passar del 0,94 al 1,37% del PIB. Els destinataris seran projectes d'estaraps en fase inicial. El nou fons d'inversió, que s'anomenarà fons d'inversió en tecnologia avançada, es posarà en marxa el gener del 2022. Esports, Sònia Oleart. El Barça jugarà a l'estis una vistós contra el boc a júnior de l'Arabia Saudita, la Copa Maradona, Alves Estitular, marxem cap allà on hi ha la Rup Bilar. Rup, bona tarda. Hola, bona tarda. Xavi, que aprofita aquest partit que és a punt de començar per donar minuts per a tots els joves, i també servirà pel rebut del Barça de Dani Alves, que és el 11a titular blaugrana. El Barça, que juga amb neto a la porteria, el ves a l'altre del dret, Éric Lenglé i Val i a l'afensa. El Barça ens riqui i continua al mig de camp i al davant, amb just clar de mir, decideix el rival i el boc a júnior, que el partit serveix per fer d'homenatge a Diego Armando Maradona. Rup, Gila, Catalunya Radio Rial. Gràcies, Rup. Avui hi ha jugant partits del 32 anys de final de la Copa. El partit d'únic, a les 9, Palència Espanyol i un ara abans, Òscar Girona, els dos partits. Els podeu sentir a l'antena de Catalunya Radio Partida, a les 8, amb l'inici del Girona. Amb l'esquerra roja de Barça a l'eurolliga, a les 7, i jugant tot l'evalua a Boulogne, de França l'eurocap, el partit del Barça el podeu seguir pel web i l'UP de Catalunya Radio en Vaterpolo, Barcelona et faré embaros a la Champions Masculina i el Mundial Femenida en Bol d'Inamarca Brasil, que ja ha començat i Espanya a Alemanya, partits que juguen ja granullers. El d'Espanya començarà a dos quarts de nou del vespre. Bona tarda, us informa Lula López. La setantena cabalcada de ses majestats al rei Max Durient tindrà parada el casal de Joves i el barri de Mas Lluís. Així ho explicava l'alcalde Joan Vazaganyes en una entrevista a Ràdio d'Esvern. Afegia que si la pandèmia estigués estabilitzada, la cabalcada hauria tornat, com sempre, a la plaça Bardeguer, però tal com està la situació sanitària als tècnics i tècniques de prevenció de l'Ajuntament, han recomanat un canvi de localització. S'ha abtat així per espais que evitin les aglomeracions, escollint com a origin i final de la cabalcada el casal de Joves. El rei Max Peró també farà emparar el barri de Mas Lluís amb la voluntat de costar-los a aquest barri que compta amb nombreuses famílies i infants en just tècnics, i per evitar que moltes d'aquestes famílies s'hagin de traslladar el casal de Joves. Estiren arrecorregut que per aquest barri es vol disminuir l'aglomeració de persones a l'esplanada del casal de Joves. Vazaganyes es señalava que es tracta d'una nova proposta que busca adequar-se les normatives de la pandèmia i que s'haurà de veure com evoluciona. L'avant projecte de remodelació de la plaça de La Pau recull plot del 90% de les propostes surgides del procés participatiu. Repensem la plaça de La Pau, que va comptar amb la participació de plots de 200 usuàries i usuaris de l'espai. El procés va començar amb una trobada virtual del grup impulsor. La fase central va permetre conèixer l'experiència de les persones que fan ús de la plaça de La Pau, i en la tercera fase el grup impulsor va analitzar les característiques necessàries de la plaça, a partir de les quals es va elaborar un informe de resultats per encarregar l'avant projecte tècnic a l'AMV. L'avant projecte concepte espai com una gran illa verda, mantenint els passos existents i creant-ne de nous per afavorir la relació entre els àmbits. El disseny preveu espais per a la pràctica esportiva, per al joc, per al descans i la socialització, per a l'esbarjo dels animals d'acompanyia i per a l'organització d'actes. Tot plegat respectant els elements simbòlics de la plaça intentant la vegetació. L'AMV i l'Ajuntament financen conjuntament l'execució del projecte de remodelació de la plaça de La Pau, que es farà per fases. La primera en executar-se serà la de la zona nord de la plaça, que tindrà un cos de 568.000 euros. Torna la mostra col·lectiva Sigues Original, la setena edició del projecte de l'espai de lliure creació Carme Malaret. La mostra, un projecte iniciat al 2013, vol donar espai i visibilitat a artistes de proximitat que s'han vinculat en alguns dels projectes que s'impulsen des de l'espai. Cada any se'ls ofereix la participació a aquest projecte exposant al seu treball. En guany, fins a 100 obres de 40 artistes ompliran les parets fins al 5 de gener. Una mostra col·lectiva d'obres originals de format petit que els creadors i creadores han fet expressament per aquesta edició. Es busca potenciar la diversitat de tècniques, estils, conceptes i pensaments, amb la nova proposta de mides que es presenta cada any. S'obliga així els artistes i les artistes a replantejar com poden adaptar el seu art a les peces exposant el seu llenguatge personal. La mostra s'inaugurarà aquest dissabte 18 de desembre, les 12 del migdia, i es podrà visitar els dies laborables de 6 a 8 del vespre i els dissabtes ideomenges de 12 a 2 del migdia. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat s'enjusten, que els s'enjust notícies complet de la set del vespre. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix, no marxeu. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix.
