Fàdiu d'estel·la, va. Fàdiu d'estel·la, va. Hola, bona tarda, us informa Gerard López. Ara, Castora, ara a la Cinc, de començar, de fet, comença la vacunació dels menors de 5 a 11 anys contra la Covid. Un dels punts massius on es vacuna és els més petits, en aquest cas, és a la Fira de Barcelona. En total, estan cridats a punxar-se més de mig milió d'infants. Anem, doncs, fins en aquest punt. Núria Pereira, molt bona tarda. Bona tarda, una desena de pares i mares amb els seus nens. Esperen puntuals per vacunar-se el recinte de la Fira de Barcelona en una entrada diferenciada de la d'als adults. Els pares estan convençuts a la decisió. I l'Èric, el primer nen de la cua, assegura que li fa il·lusió. He vingut a vacunar-me, perquè així ja la tinc posada, puc estar amb els meus avis, els meus tiets, i no els hi pas... M'ho van difar a poquet, fa una setmana, i no ens ara ja estic aquí, i em fa bastanta il·lusió. Núria Pereira, Catalunya, Ràdio, Barcelona. Més qüestions amb la Carme Montero. Esquerra garanteix l'aprovació dels preassupostos espanyols per al 2022, després d'arribar a un acord amb el PSOE sobre la llei de l'audiovisual. El pacte preveu que plataformes, com Netflix, HBO o Amazon Prime, hauran de destinar 15 milions d'euros anuals a la producció en català. També s'ha acordat crear un fons de dobleatge i subtitulació en català, que pagarà integrament d'estat. El govern està molt satisfet amb l'acord. El secretari de mitjans de comunicació, Oriol Durant, creu que l'acord posa unes bases que auguren un futur millor. Són declaracions a la tarda de Catalunya Ràdio. Són dues potes que auguren un futur millor, i que posem unes bases. No puc dir que el sector estigui millor avui que ahir, perquè la llei encara no està aprovada, però en el moment en què estigui aprovada, segur que la situació és millor, i van, quan apresència, les plataformes també. Però aquesta llei ha d'anar acompanyada amb molta feina. Una feina que s'està fent, que és lenta. La taula de municipis per un litoral sostenible, que s'han reunit asseguda que la feina del Baix Penedès han decidit de constituir-se com a associació, perquè els 16 municipis de Costa, que la formen, puguin actuar de forma conjunta per aturar la regressió de la línia de la Costa. Corresponsal al Baix Penedès, Montse Gener. Hola, bona tarda. Els 16 regidors de platges de municipis que van desitges a Vendallós, molt preocupats per l'estat del litoral, però mancats d'ina suficients d'intervenció, creuen que formalitzar una associació els ajudarà. Josep Toquero, regidor de Vila Seca. Tant pel tema medi ambiental, com pel tema de la generació de l'economia, lògicament, hem d'assumar tots els esforços possibles. Tots ells han visitat l'exemple de la renaturalització de la platja de Segur amb dones, vegetació i ocells, i s'han plantejat casos en què caldrà treure construccions fetes sobre la sorra. Montse Gener, Catalunya Radio, ho ha fet. L'entropòleg i escriptor Albert Sánchez Pinyol publicarà al mar una altra novel·la el monstre de Sant Helena, un obra sobre les conseqüències que es poden desencadenar quan es reuneixen l'amor, la cultura i el poder. La novel·la de Sánchez Pinyol és una de les novetats de l'editorial La Campana, per l'encabé, al costat d'un llibre de Crims de Carles Porta, Molts i ningú, el testimoni polític de Clara Ponsatí o Pony, o nou llibre de R.J. Palacio, l'autora de Wander. I ara sentirem la música de l'extravagant Rodrigo Cuevas, serveix per il·lustrar l'aposta trencadora de la nova gestió del Teatre Municipal de Girona, la línia del Festival Temporadalta. Una nova línia que s'ha evident en la programació de la nova temporada. Feliz Martín, bona tarda. Hola, bona tarda. Helena Carmona és la nova directora d'Arzes Sániques de l'Ajuntament de Girona, nomenada fa 5 mesos i amb 4 anys de feina al capdevat. El festival de referència a la Ciutat Temporadalta és una oportunitat per al Teatre Municipal i per aquesta nova etapa. Travella amb molts públics, per tant, la idea des del Teatre també és una continuïtat en aquesta diversitat de públics, amb la que treballa el festival. El Teatre Municipal de Girona ha programat 38 espectacles amb un 87% de companies catalanes i els últims muntatges de Julio Manrique, Jordi Casanovas i Àlex Rigola. Felix Martín, Catalunya Ràdio Girona. Ara us esportes amb la Núria amb la Sònia Oliart. Sergio Agüero, a retira del futbol professional per problemes cardíacs, tal i com Josep Mavanzau, ha confirmat en un acte el cap nou acompanyat de Joel Laporte aquest migdia i de representants de l'independient argentí, l'elèctric de Madrid i el magis Ter City. El jugador ha assegurat que per ell és un moment molt dur, però el més important diu és la seva salut. L'elèctric lupa de Barcelona i Madrid han tirat endavant accions legals pels acords adoptats per l'Assemblea de la Liga en relació amb l'anomenat Projecte Impuls de la Liga, que pretén emprendre amb el fons de capital Rist CBC, perquè consideren que es tracta d'una transacció il·legal que causa un perjudici reparable tot el sector del futbol espanyol. D'altra banda, el Barça juga avui contra el Cudenés a les 9 en partit de l'última jornada a la fase de grups de la Liga de Campiones. La clasificació per la ronda següent és ja la tenen assegurada. I un últim apunt en futbol al ple de la paeria de llei de decit exporçat llei desportiu del camp d'esforç per incumpliments diversos de les condicions pactades per a l'ús de l'estadi. Encara no se sap prou quan s'aplicarà aquesta decisió. I en bàsquet avui ajuga l'Uni Girona Esquio, de l'Euròliga femenina. Fins aquí les notícies. Tots aquí celebrem l'edat. Aquest és l'estat de Sant Just. ... Bona tarda, us informa-lo a l'OPEF. Torna a Sant Just, la campanya de donació de sang, un gest que salva vides. Fins a 90 persones d'un any ja en reserva a tora per aquesta cita, que tindrà lloc aquest divendres 17 de desembre, el casal de joves de Sant Just. Pot donar sang a qualsevol persona sana entre 18 i 70 anys, que pesi més de 50 quilògramms, però hi ha altres factors que ho poden condicionar. Per conèixer tots aquests factors, us podeu dirigir a la pàgina web de donasang.cat.cat, on podreu realitzar un test ràpid per saber si podeu ser donant-se sang. La reserva de places pot fer a través d'aquesta mateixa pàgina web, les xarxes socials, o bé trucant o enviant un missatge al telèfon 677-07-1756. Per apuntar-vos, haureu de facilitar el vostre nom i cognom, adreça electrònica, telèfon, indica si teniu menys de 40 anys. L'escultor gravador Sant Justen, Jaume Plens, s'ha rebut el premi català de l'any aquest dimarts al vespre a l'auditori de Barcelona. El guardó que impulsa el periódicol ha lliurat el president de la Generalitat, Pere Aragonès. És el primer cop que un artista plàstic rep al guardó, que no se celebrava des del 2017, arribant en guany a la 19ª edició. En el seu discurs d'agraïment, Plens va mostrar-se com un escultor obsessionat amb la construcció d'espais que propicien trobades i relacions, i que són, a la vegada, guardiants de la memòria col·lectiva. L'artista va voler compartir el premi amb tot el món de l'art que treballa per introduir bellesa el dia a dia de tanta gent. A Sant Just el passat més de juny es va inaugurar Clóé, l'escultura de Plens, a crear el 2014, a un cap de grans dimensions de bronza negra i que representa una nena anònima. Plens, a veí del nostre municipi, va ser dit gratuïtament l'obra, que ha quedat instal·lada al part de la Rambla per voluntat de l'artista. El premi català de l'any s'atorga des de l'any 2000. L'han rebut en edicions anteriors, la supervivent dels camps nazis Neus Català, l'ocianògrafa Josefina Castellvi, l'actor Josep Maria Pau, o l'activista Oscar Cams. Un any més i després de la turada de l'any passat, provocada per la pandèmia, torna la festa de capdanya a la bona aigua. Des d'avui les ha del matí, es poden comprar les entrades a través de la plataforma d'entrar a Pòlis. La festa de capdanya estarà oberta fins al mateix dia 1 de gener a l'una de la matinada, o fins que s'exhaureixin. La festa de capdanya començarà aquell dia, aquella hora, a l'una de la matinada del dia 1 de gener. I tindrà allò que a la pista inferior del complex esportiu de la bona aigua. Es podrà gaudir de les actuacions dels DJs Senais, la DJ Grande i el DJ Rúix, que duraran fins a la 5 de la matinada. El preu de l'entrada anticipada és de 15 euros en consumició. També es podrà adquirir directament a taquilla a partir de les dues, amb un preu de 17 euros en consumició. L'accés és limitat a persones majors de 16 anys, i les persones menors hauran d'anar acompanyades d'una persona adulta. Seguint la normativa vigent, per poder accedir al recintar, requerirà un certificat a més per un servei públic de salut, que acrediti una de les circumstàncies, o el certificat de vacunació, un certificat de prova diagnòstica o un certificat de recuperació. I això és tot. Tornem amb més informació al Vullatí Urari de les 6 de la tarda. Fins ara mateix. Somos. Yes. Home! De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com a un chill-out, les muts jazz, el funk, el sou... o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. i esperem. Hola, molt bona tarda Sant Just, passant ara mateix 11 minuts de la 5 de la tarda d'avui, dimecres 15 de desembre, benvinguts i benvingudes a la Rambla, el Magasín de Tardes de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.fm, la majora municipal de Sant Just. Bé, avui què tenim? Doncs a primera hora tindrem l'espai de la revista La Vall d'Aves, parlarem com sempre amb en Josep Lluís Gil. Després a segona hora tindrem tertulia d'actualitat, ho farem amb la Rosa Maria Maristany, també amb la Natàlia Perez i amb la Bea. A més a més també passarà per aquí l'estudi, la gent de les xarxes 06, que avui ens han convidat amb la gent de l'escola Pilot Espro-7 d'aquí de Sant Just. Tot això serà de seguida. Ara us deixo amb un tema musical i comencem. A tot l'altra gent aprendre a resistir, fins que arribi l'últim dia, i jo saberia que no, el camí més fàcil avança sense por, ràpid que s'acaba el temps. La gent es senyala a veure que vas vestit diferent, et prens el dia tornant i amb ben poc que coses t'has conegut. Dispara, el ritme no para, amb aquesta melodia penso sempre on sóc ara i no vull deixar de somiar, que en un altre lloc s'hi surtir el sol d'amà. El sol mirarà per tots igual, mirarà per tots igual, però això només podrà ser d'amà. I quan em dóna la can, em dóna la can, em poso a ballar, i quan em dóna la can, em dóna la can, em poso a cridar, i quan em dóna la can, em dóna la can, això vull cantar, que el dia es faci molt i molt millor. Com se'lsurt blanket en el cor a router el kernel es calgui un prisoner de resignat i drones de risc. I quan em dóna la can, em d secured que no engorda a la might of man. I quan em dóna la can, em porto l'holzer a befriar i一個 vary en milers de persones que en un altre lloc s'hi ha sortit el sol a la mà. El sol brillarà per tots iguals, brillarà per tots iguals, però això només podrà ser de mà. El sol brillarà per tots iguals, brillarà per tots iguals, però això només podrà ser de mà. No només podrà ser de mà. Mira'ns de persona si m'hi han envidat, i tu, Xaval, et penses que és un altre brillarà per tots iguals? Són tot just un quart de sis de la tarda, de 8 dimecres, 15 de desembre, i, com hem dit ara, presentació del programa, tenim en Josep Lluís Gil, membre de la taula de redacció de la revista la Vall d'Es, de Sant Just, per parlar, com no, del número d'aquest més. Se'n adonem-lo. Hola, Josep Lluís. Bona tarda. Bona tarda. Què tal? Com va tot? Molt bé. Doncs aquí, un com més a parlar... Un com més a les portes de que ha sortit el número de desembre, no? De fet, sort avui, i segurament demà ja estarà arribant a les cases. Algú és possible que hi hagi arribat avui. I, bueno, un més. Un més, justament, exactament, a mitjans de mes. Tenim la Vall d'Es a les nostres mans. Quins temes tenim aquest mes, que ens puguis adelantar? Bé, doncs, aquest mes comencem... hem fet una mena de reconeixement als càrrecs, el motiu de l'última d'eixió, que va ser una mica la recuperació després de la pandèmia, de l'any passat, i li hem dedicat la foto de portada, i el espai d'emportada, amb un abreu ressenya, i bàsicament fotos, i una mica de reflexió, en el sentit que sembla que s'està perdent una mica la cosa aquella de fer-se els càrrecs, i ara es van reutilitzant, i, llavors, una mica un toc d'atenció de dir... És ideal que passen, de fet, amb totes les entitats. També una mica caparilla, aquest relleu generacional. Més caparilla, que clar, la gent que hi és a dins pateix, per si no hi ha ningú, que després pugui seguir organitzant allò. És un problema endèmic de la societat, no només de Sant Just, i no només dels càrs. No, no, no és... Però, bé, aquest problema de la vella de vers, de la Teneu, i d'altres entitats que no conec, però que segur que tenen la mateixa problemàtica. Exactament. Hem fet aquest reconeixement als càrrecs. Tenim la portada, i després, a continuació, tenim en profunditat l'entrevista que aquest mes ha estat a l'Eisabadia de la CUP, que tots us porta dos mesos de regidor, i ja s'ha estrenat a la revista. I, bueno... L'entrevista que anem fent, no? Una mica... Sí, dintre de la sèrie dels polítics... Tant com anem fent. Ara, el més que ve, el número de geneps, acabarem amb els dos regidors no escrets, i s'acabarà, dir-hi, la sèrie de polítics, després seguirem fent entrevistes com és natural, d'altres personatges. A més, ja hem cometat el tema en portada, també l'entrevista en profunditat. Altres... altres temes, àmbits que es toquin en aquesta revista. Dintre de l'espai del dia a dia, allò que en diem les notícies breus, hi ha una mica de tot. Hi ha... consideris que aquest mes hi ha una sèrie de bones notícies de genxostèns que han rebut premis o reconeixements, com és el cas del Joan González, que ha estat escollit com a membre d'honor de l'acadèmia del cinema català, els premis butaca que han obtingut la Clara Segura i l'Àlia Aiguader, i el premi de la Fidem que ha obtingut l'Aima Periques. Malauradament, en la contrabalança, tenim una mala notícia, que ja coneixeu l'amor del traspàs del Lluís Ramban, persona molt vinculada al món cultural de Sant Just, que ha estat realment el reporter en cap del poble durant molts anys, i llavors la notícia és de ple en relació a alguns temes, que sempre repetim que no poden ser tots, però aquells que ens criden més atenció o creen més controvèrcies són els que intentem plasmar de l'espai. Això per què fa a l'apartat de les notícies així, més breus o més del dia a dia? No sé si seguim, també, amb la secció, per exemple, acollit de fruits. Abans d'això, que està més cap al final, jo parlaria de l'article de Mas Lluís, que és un barri que s'ha desenvolupat amb força rapidesa, i que això genera una sèrie de problemàtiques que van apareixent com és natural. En tots els barris sempre hi ha problemes, i quan són nous, totes les coses noves requereix un aposta a punt, per dir-ho d'alguna manera. Aleshores, hi ha un reportatge, un article de dues pàgines relativa, una mica fer una prospecció de com està el barri, no? Exactivament, sí, sí. I més endavant, hi ha un article sobre el jovent que reivindica les seves necessitats. I sí, arribem, finalment, al tema de l'acollita de fruits que em demanaves, que aquest mes li ha tocat a l'escola Montseny, i que ens expliquen una activitat que han fet, que ells en diuen un taller de motxirretes. No explicaré el que és, deixem-ho, i que els nostres lectors ho busquin a la revista i sabran de què estem parlant. També recordem que a l'acollita de fruits és un espai que fa poquet que està a la revista, i també quan és una manera de col·laborar de la gent més jo, de les escoles, de fet, d'aquí de Sant Just, també cridem una mica a la gent de Sant Just que s'animi a participar, amb articles, opinions... Com ve delles, ja ho vam explicar en les anteriors intervencions de mesos enrere, l'acollita de fruits és una col·laboració que hem ofert amb les escoles, tot just és la segona edició, i el més que ve posar-li tocarà a l'escola Montserrat, i tal. I efectivament, vam caminar en el sentit de que la Vall d'Avers ens volem obrir tota mena d'entitats, per tal de col·laborar, per tal d'establir vincles que ens ajudin mutuament. Però, més enllà d'això, o no només això, necessitem la col·laboració de estudiants de periodisme, periodistes que abans de sortir de la facultat, o no periodistes que tinguin persones de qualsevol edat, des dels 16 fins als 80, que tinguin vocació d'escriure, explicar, col·laborar... Que tinguin neguit per coses que passin els senjors. O que vulguin simplement col·laborar amb la revista amb tasques de reareguarda, per dir-ho d'alguna manera, no? Però perquè volem ser un referent en la comunicació de senjors, col·laborar cadascú té el seu paper, el seu espai, la ràdio té el seu, la revista té el paper que li correspon, però el volem potenciar i volem que, bueno, se'ns tingui més presents en les llars dels senjors tencs i senjors tenques, i d'aquesta manera, doncs, em deixem més i més forts, no? I per això cridem a tothom que vulgui col·laborar. Tenim molts reptes, molts, i els hem d'escommetre, ens hem de posar al dia, ens hem de posar al segle XXI, i això vol dir que necessitem no només escriure i el paper, sinó que hem d'introduir-nos amb noves tecnologies, i això requereix la participació de tothom, de tothom. A més, hi ha una novetat quan a difusió, quan a la revista està enxamplant, per dir-ho així, una mica, els seus camps de mira, estem, també, en un altre mitjà, a través de la tele, també sortim. Bueno, sí, semblant a això que estem fent aquí, un cop al mes, tenim un petit espai a ETVEI, a l'espai d'una Sant Justenca, com l'Ameri Barranco. Ben coneguda. Ben coneguda. I en el seu programa, Línea de Servei, doncs aquest just, d'aquest divendres passat, vam tenir ocasió per segona vegada, la primera en estudi, de parlar de coses... de la revista i de coses relacionades amb la revista, i amb Sant Just, no? Definitiva, bueno, tot fos una miqueta al mateix, no? I, bueno, forma part d'aquesta ambició d'estar present a tot arreu i de donar-nos a conèixer i de fer-nos... Clar, veure una mica, exacte. I, a més a més, també hi ha moltes coses que es cau enradera. És a dir, que potser, més a més, plasmat en el paper, a la revista no es veu, però, per exemple, a tot el tema dels debats, també quan hem passat ja el primer, també ja s'han posat a marxar els mecanismes per anar preparant el segon. Estem en el segon, que serà... Ja, tal com vam dir, en rodes diu, a la Teneu. La Teneu, en la seva cruïlla, renovar-se a un morir. Aquest és el seu... el titular, l'EMA del debat, que s'està preparant, i que està en marxa. En el mes de gener ja ha sortit sortir el cartell i l'explicació i tal. Digui, en tot cas, que serà el dia 3 de febrer. Això ja ho podem dir, perquè ja és una cosa... Està fixa, no sé què passa, és qualsevol cosa, però, en principi, està previst el dia 3 de febrer, a les 8 del vespre, és un dijous, i tornarà a ser a mes, en streaming, com va ser el primer, que convido a tothom que el vulgui veure, que entri a la nostra web, la Vall de Berk, puncat, i que vegi el debat, el convenar, i això, que el segon serà, i esperem superar algunes dificultats o alguns errors... Que van haver-hi en el primer, perquè era novat. Però el que dins dels mitjans amb els que ho fem, està molt bé, i el segon estarà millor, i el tercer encara més. Crec que no ens deixem res, no, d'aquesta revista. Bueno, deixem acabar, perquè no sigui dit. Ja, a l'apartat d'Història, l'amic Pere Font fa la segona part de l'article dedicat al Jaume Cusco, i en l'apartat d'Espors, hi ha una mica de diverses coses, però destaco la notícia que obre la secció, que seria que l'Elena Moragas va quedar quarta al Campionat del Món Junyors de Trialdo. I de moment... A Grans Trets és això el que no sortirà a la revista. Sí, hi ha gent que d'aquests temes li interessi, no tinguin curiositat també de saber què és això, que hem comedat abans d'endar la collita de fruits. Escolta'm, que es comprin la revista... Els quarts de llocs habituals de Sant Just... Que són, repassem-los. Nequi, a Plaça Maragall, llibraria padrosa... Industria. A Carrera d'Indústria. Cal lliberté, el carrer Bonavista, i l'escrivar a Salvador Príu. Correcte, doncs, els quarts de llocs de venda de la revista. I també a Iquiosk. És una versió online, que també s'ha d'enquiri, però que es pot baixar online a través d'Iquiosk. O passar-se per la Teneu, si algú es vol fer subscriptor. I fer-se subscriptor, que és molt fàcil de fer-se, i molt econòmic, són 20 anys... perdó. 20 euros a l'any, 18 pels socis de la Teneu, i encantats. Gràcies. Molt bé, doncs, ara sí que hem fet ja un repàs general, Josep Lluís, ho deixem aquí. Hem fet un repàs d'algunes de les coses que surten a la revista. I ens tornarem a trobar el mes. Venem per parlar del mes de janet, del 2022, ja. Correcte. Bon Nadal a tothom, i bona entrada d'any. Que vagi bé, bon Nadal, igualment. Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí. When we were together you gave me your word but that didn't matter and took you two weeks to go off and date her guess you didn't cheat but you're still you're still a traitor Oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh Oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh yeah you're still a traitor Reserva s'esgoten, la sang segueix sent necessària. Una donació poden salvar fins a tres vides. Si tens més de 18 anys, pena donar sang. No saps si alguna vegada seràs tu que la necessiti. Dona sang, salva vida. Alimentació, moda, salut, tot el que et puguis imaginar. No perdis més el temps i aconsegueix productes locals de bon preu, afavorint el comerç de proximitat. Compre Sant Just, serà més lluny. Sant Just Market. Més informació a la plataforma SantJustMarket.cat Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just Desvern. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo? Apunta-te al voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques a bebaixaexela.cat Perquè quan parles fas màgia. La Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs. El grup de la xarxa 06 torna aquesta tarda amb un nou espai quinzenal. La sessió és que aquesta entitat transversal del món educatiu i que engloba alumnes, també docents, centres educatius, projectes, ha tractat aquesta temporada de la ràdio. De moment han estat sobre el dol per i natal i gestacional. També sobre l'experiència concretament de dues mestres jubilades de l'escola Canigó. I avui canviem de temàtica de Canigó. Tenim la Lluísa Visval, que és l'ogopeda de l'escola. Tenim els convidats de luxe. Tenim l'Alberto López. I també el Lliquer Martín. Els tinc aquí dins de l'estudi. Els hi obrirem els micros i els donarem pas a canseguint. Hola, què tal? Com va tot? Molt bé. Us tinc aquí avui per parlar d'un projecte molt especial que esteu fent a l'escola. Com es diu aquest projecte? Es diu Visual. En què consisteix? És un projecte que hem fet des de l'escola. Des de l'Ajuntament de Sant Just es van donar l'oportunitat de poder col·laborar amb ells. I com que nosaltres som experts en la matèria de l'escapacitat, del te, i de tot el tema més posinclusiu, van fer aquest projecte juntament amb els alumnes de l'escola, que ells són els autèntics protagonistes, de poder rotular amb pictogrames tots els espais més emblemàtics del poble de Sant Just. I ara sí que ells us explicaran una miqueta més del detall, juntament amb l'Alogopeda, la Lluïsa, que ha sigut la porta veu d'aquest projecte, i la que ha portat endavant el que hem fet des de l'escola, des del centre pelot. Alberto Iker, ¿cuál de los dos me quiere explicar un poquito en qué consiste el proyecto, cómo lo habéis hecho, cómo lo estáis trabajando? Claro. Dime, a ver. La uno, explicación proyecto visual. El Ayuntament de Sant Just ens ha proposat identificar les diferents espais amb pictogrames per tal de facilitar a la seva visita i ajudar a les persones. Molt bé. Per exemple, també has dit que ho feu en col·laboració amb l'Ajuntament i que ho feu amb pictogrames. Què són, exactament, els pictogrames? A veure, l'ospector. Vinga, va, ara que parli el teu company, va. Són dibuixos que los chicos que no sepan leer que vean los pictorramas, esos. És a dir, que sirven para que la gente que a lo mejor no sabe leer pueda entender lo que significa. Sí, sirven para que la gente que es difícil acceder a nivel cognitivo accedia a un coneixement, a un contingut, pugui identificar un espai i pugui preveure que hi haurà en aquell espai. Per exemple, si van a un camp de futbol, perquè hi ha un exemple, hi haurà un pictograma del camp de futbol, per tant, ja es podrà imaginar tot el que passen allà. Sabran que allà es fan partits de futbol, sabran que hi ha uns vestidors, sabran que hi pot haver un bar, sabran quines són les normes de comportar-se en aquest lloc, sabran que hi haurà altres dades. Tot això els servirà per avançar-se i estar més segurs en aquell espai. Sobretot és per persones que tenen dificultat d'accedir a nivell cognitiu que poden ser persones amb discapacitat, però també facilitarà a nens petits que no sàpiguen llegir encara, a persones adultes que a la millor estiguin en un procés de deteriorament cognitiu o que no hagin après a llegir, o sigui, que és molt ampli per a moltes persones els importanàries. I, a més a més, això ajuda a que tota la població, tot el municipi, s'ensibilitzi amb el tema. I de què edificios o de quins sítios, de quins llocs estàs fent el projecte? Bueno, pues, per trobar els pictogrames vam veure la pàixina d'Arasak explicar el seu fi funcionament. Molt bé. I a on? En quins llocs vam anar a la Sant Just, o què vau veure per internet? Arasak és una pàixina web que et permita veure qualsevol pictograma i que et ensenya a veure per on vas i per on estàs. Perfecte. Però de què... Dónde lo hicisteis, d'aquí, de Sant Just? ¿Qué pictogramas buscamos? ¿De qué locales? ¿De qué sítios? Bueno, pues como una biblioteca, o un hospital, o un colegio, o una carnicería, o una panadería, o lo que sea. I tots els sítios són d'aquí de Sant Just? Sí. Sí. L'Ajuntament ens va proporcionar un llistat dels esquipaments o serveis que volia que busquéssim els pictogrames. I a partir d'aquí, vam buscar aquests pictogrames, com deia molt bé l'Alberto, la pàixina web d'Arasak. És una pàixina que els pictogrames són de lliure-us. Sí. A partir d'aquí, després, el que vam fer és, que això sí que ho vam fer a l'escola, a partir dels edificis que ens havien dit els esquipaments, pensar a dintre d'aquests espais, quins altres espais hi ha. I, a més, això sí que ho vam fer amb grup de la classe, i vam haver de buscar-ho tot a Arrasak. I, Kher, esto lo hacéis solo Alberto i tu? No, los compañeros más. Sí, como el Arón, el Pabel, el Jonathan i el Dani, la Inoa. O sigui que hi ha més xicos i xiques que també n'estan fent aquest projecte. Ah, sí? Vuestra classe. Quina classe sou-us, altres? Som-hi la classe Tintin. Ah, classe Tintin. I que treballeu alguna cosa amb la ràdio relacionada amb la ràdio? Sí, claro, lo trabajamos. I com ho treballeu? Com, de quina manera ho esteu fent? Bueno, coneixen els diferents pictos que poden correspondre als llocs. Això és el tema dels pictogrames que utilitzeu per conèixer els diferents llocs de Sant Just. I a classe, quan aneu a classe, quines altres coses feu, a més a més d'aquest projecte visual, quines altres coses feu amb els nois i noies? Que és el que feu a la secundària. No sé si hi ha altres projectes. Lengua, matemàtiques. Creativitat. Molt bé. Medi. Medi social i natural. I en ingles. Ah, ostres. I àngels. I de tot, què és el que més us agrada? Bueno, m'agrada més el informàtic. A mi, les matemàtiques. Les matemàtiques? Caramba! De fet, amb aquest projecte, les àrees curriculars que hem estat treballant és informàtica, perquè havien d'entrar a la pàgina web d'Aresat. Sabeu-los que els pictogrames, han de copiar-los, enganxar-los, una miqueta d'això. Hem treballat també creativitat. Creativitat. I després també hem treballat medi social i comunicació i llenguatge. O sigui que el projecte l'hem aprofitat per trucar a nivell transversal a aquestes quatre àrees. A més a més de la vostra classe, de la classe tintin, hi ha més professors que també us ajuden... Jo tenc una. Jordi i Meritxell. Ah, Jordi i Meritxell també. I la Llucia també us ajuden. I altres classes també estan fent altres projectes. Això també va de cara a preguntar... Sí, dintre de l'escola, si estem treballant de manera, són moltes massals molts projectes. Projectes que són més comuns i projectes que són diferents. En aquest cas, l'aula de tintin, com que és secundària, cada aula de secundària que en tenim, 5, treballa un projecte diferent. Ells ja han tocat el projecte de ràdio, que de fet és la primera cop que fem una sortida i ha sigut aquí a la ràdio, i això és un gran què, perquè la veritat és que ha vingut tot molt donat. La pandèmia ens està tancant una miqueta les portes, no ens deixa sortir i ho hem de fer tot bastant online. Però ell sí que els ha tocat el projecte de la ràdio i també, juntament, van pensar que era la millor classe per poder fer aquest projecte visual, perquè ells ho poden gaudir, ells poden fer-ho molt bé i són capaços de donar molt de sí. Llavors ja et dic que, en principi, tenim molts projectes que són més transversals i d'altres que són una miqueta més diferents com és aquestes. I Alberto Iker, què coses us gustaría hacer con la ràdio? Bueno, contar todo lo que estamos haciendo en el trabajo, en el colegio, y de todo lo que sea. No el ves, no hay nada de comunicación perfecta. ¿Escucháis la ràdio vosotros? Sí. La escuchamos de coches mientras estamos de camino al colegio y de vuelta a casa, en el centro comercial, y todo lo que sea, y de viaje. I què us gusta més? Ràdio de música, ràdio de notícias, ¿qué tipo de...? La música. Ah, la música, caramba. Cadena 100. Les 100 mejores canciones. I ràdio T'esvert, també. Avui i demà, demà passat. Molt bé, molt bé. Doncs jo no sé si voleu afegir algun altre coset per parlar d'aquest projecte, que és un projecte visual, que ja hem dit que és un cas que està fet en col·laboració amb l'Ajuntament de Sant Just. No sé si és un projecte que dura tot l'any per trimestre. Sí, en principi. L'Ajuntament es va posar en contacte per finals del curs passat, més de juny, més o menys. Hem començat a treballar amb aquest projecte a partir del mes de setembre. I ja veuràs, està consolidant. De moment hem començat, ho estem fent a nivell interna, encara no estem fent difusió, que la fet és de tenir cop que venim aquí a la ràdio, i seguirem fent més difusió del projecte, perquè pensem que és un projecte molt interessant que fan els alumnes, com és l'Ajuntament de Sant Just, que evidentment s'ha fet expressament per ells, sinó que també altres municipis i també a nivell més... expandir una miqueta més a nivell més general. I això és un inici. Estem començant a caminar amb aquest projecte i a fer-lo. I és un pas a pas, es se n'anirà consolidant durant tot aquest curs, i esperem que el mes de juny doncs podem sortir, els alumnes ja puguin sortir de l'escola i puguin ser ells mateixos que posin els vinils a les portes dels comerços, i de fer una miqueta més diversió, que val que es tracta. Antes de cerrar el programa, tengo una pregunta. Para Alberto Iker, quiero saber por qué se llama vuestra clase tintín. Porque la clase tintín es una especie de clase donde está basada en una serie de los 90, en que tintín trabaja de periodista y de que descubre misterios antiguos de otras épocas y viaja a otros países y descubrir nuevos misterios y aventuras. I el nombre, ¿quién lo escogió vosotros o ya los profesores? ¡La profesores! Cada any també és això, a l'escola fem un centre d'interès diferent, aquest any ha tocat les contes, les agendes i tots els personatges més històrics i de revistes. I en aquest cas, el que ha tocat el tintín, que va molt enllà sat amb el projecte que estan treballant. A mi m'encanta tintín, i vaig sempre acompanyant de Superro del Milú, m'encanta, m'encanta. Bueno, doncs ha estat un plaer tenir-vos aquí a la ràdio i ja que esteu treballant en aquest projecte, aquí també us esperem i us deixem les portes obertes que en qualsevol moment, si també voleu tornar-vos a passar, esteu totalment convidats, d'acord? Moltes gràcies. Moltes gràcies. Gràcies. Doncs que vagi bé. Que passi un bon dia, col·lega. Adéu. Moltes gràcies. Aquesta és una versió rockera de la cançó White Christmas. Versions nadalenques on les hi hagi, né? Ssau gaire egg unknown. I'm dreaming of a white Christmas Just like the ones that you still don't know Where the trees have glistened And children have glistened To hear sleigh bells in the snow I'm dreaming of a white Christmas When family Christmas got arrived May your days be merry and bright And may all your Christmas days be white May your days be merry and bright And may all your Christmas days be white I'm dreaming of a white Christmas I'm dreaming of a white Christmas Segurament aquesta cançó ho soni a molts i a moltes. És ni menys que la cançó de l'Arare, a aquests dibuixets manga. Per què posem aquesta cançó? Avui és el dia mundial de l'Otaku, 15 de desembre. Les apassionats del manga i de l'anime estan d'una hora bona, perquè avui a celebrar aquest dia que tot i que no és oficial, és a dir, no el proclama un organisme com pot ser l'ONU, és una festa que està molt excesa per la xarxa social. Són molts els perfils que reten un manatge als apassionats de la cultura japonesa. I la celebració de fet s'està universalitzant cada vegada més. Anem a la qüestió, què és un otaku? Aquest terme es fa servir per anomenar una persona que té aficions relacionades amb el manga o l'anime. Tot i que també es fa servir per descriure una persona a la qual li pugui agradar el cosplay, que en anglès significa la costum de jugar a disfressar-se a ser un personatge anime. A vegades passa, tots hem vist aquí a Barcelona quan fan la fila del manga o la fila del còmic, que els més aferrats aquestes tradicions van a aquestes files disfressats de personatge d'aquests japonesos, anime, dibuixos, etcètera. Doncs bé, hi ha persones que això es baseixen així, fent referència a algun personatge que adoren, que s'estan identificats o simplement amb el qual la comva de roba i si disfressen. Això és un otaku. També té un significat, una mica pejoratiu, hem de dir, que es fa servir popularment a Japó quan anomenen una persona amb aficions obsessives, com una mena de friki, per dir-ho així. Aquesta connotació prové de la definició moderna de la paraula que va popularitzar a Kyo Nakamori a la revista Manga l'any 1973. Com es pot celebrar aquest dia mundial, el dia mundial de l'otaku? Doncs bé, sigui com sigui, els otakus reivindiquen aquest dia, igual que en el seu moment, ho van fer els frikis amb el que seria, per exemple, George Lucas, el dia de Star Wars. Si ets fan de cultura japonesa, sempre pots fer una marató de pel·lícules, per exemple, d'aquesta temàtica, pots recuperar sèries que s'han donat per exemple, en aquest cas, pels clubs parters, com escoltàvem, o per exemple, veure grans i grans tresors, com el viatge de Chihiro, del 2001. Doncs bé, avui només tenim aquest dia, el dia mundial del otaku, però tot això també tenim efemèrides destacades. I és que ens ubiquem a l'any 1995, justament d'un 15 de desembre, els Estats membres de la Unió Europea a Madrid van acordar la creació, atenció, de la moneda comuna europea. L'euro, és a dir, tal dia com avui es va decidir a la Unió Europea que hi hauria una moneda comú. Els Estats, coneguts conjuntament com la zona euro, són Alemanya, Òstria, Bèlgica, Eslovaquia, Eslovenia, Espanya, Estònia, Finlandia, França, Gràcia, Irlanda, Itàlia, Latònia, Lituania, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Portugal i Chipre. Tots aquests països, 19 països, són els que utilitzen aquesta moneda, la moneda de l'euro. També hem de dir que és utilitzada en 6 Estats europeus més, amb acords formals, que són la ciutat del Vaticà, San Marino, Montenegro, Monaco, Andorra i Kossovo. Consequentment es calcula que uns 334 milions d'europeus utilitzen l'euro diàriament d'Eunidó. Anem a més a Famèrides. També, per exemple, l'any 2000, Cernòbil, Ukraine, la central nuclear de Cernòbil, tal dia com avui, el 15 de desembre, va tancar definitivament després del greu accident que va haver-hi l'any 1986. També el 2001, és a dir, avui fa justament 20 anys a Pisa, Itàlia, es va reobrir al públic la Torre de Pisa després d'una dècada d'obres per reconstrucció i estabilització d'aquesta escultura. Anem ara als naixements famosos, que van néixer el dia com avui, és el cas de l'actriu catalana Lisabet Casanovas. Ella va néixer a Sabadell i és molt coneguda, perquè ha sortit a la sèrie de TV3 Marli, amb el paper de la Tània. Per tant, segur que a algú d'alguna manera o altra li acaba ressonant aquest nom. En la resta del món, personatges famosos, tal dia com avui, de l'any 37, van néixer a Naró, parador romà. També Gustave Eiffel, enginyer civil francès, enginyer arquitecte especialista en estructures metàliques, van néixer l'any 1832. També avui és l'aniversari d'Adam Brody, actor estadounidend, van néixer a San Diego l'any 1979. I passem ara a les necrològiques, persones que van morir. Per exemple avui fa, justament a veure si 71 anys, va morir en 1950 a Barcelona, Josep Maria Folquitorras, escritor català. El Josep Maria Folquitorras, novel·lista, narrador, autoteatral, considerat el creador del teatre català per a infants té una extensíssima producció dedicada sobretot als nens i nenes i adolescents. I, doncs bé, tal dia com avui va morir. També és el cas de la mort de Maria Greber, compositora de música, va morir a Nova York el 1951. També tal dia com avui va morir Walt Disney, director animador i productor de cinema estadounidend, va morir l'any 1966 a Chicago. També, diem que és la mort de Blake Edwards, director de cinema, va morir a Santa Mònica l'any 2010. I va morir el 2010. Us aixem amb aquests últims tres minutets musicals abans d'arribar a les 6 de la tarda. Aquesta primera hora de la Rambla hem estat a Josep Lluís Gil, membre de la taula de redacció de la Vall d'Avers, a la vista d'aquest mes de desembre. I després també hem estat amb els nois i noies del centre pilot esproceat d'aquí de Sant Just. Doncs bé, perquè cada dimicràs sabeu que cada dues setmanes el grup de la xarxa 06 ens porta convidats i aquesta setmana han decidit contactar amb la gent del centre pilot perquè ens parlesin del projecte Visual, un projecte que, com ens han explicat l'Alberto Iliquer, és un projecte amb pictogrames per aquella gent que no pugui o no sàpiga llegir, doncs a través d'aquesta eina informàtica pugui saber quins edificis, edificis concrets, i els darrers que tenen el demà. I l'Alberto Iliquer és un projecte amb pictogrames per la gent No sé. Quiero rentarte, ple de chavendros. Dame de la huevanita que toma mi sed. El último romántico. Yo era teo, pero ahora creo. Porque un milagro como tú ha tenido que bajar del cielo. Yo era teo, pero ahora creo. Porque un milagro como tú ha tenido que bajar del cielo. Yo era teo, pero ahora creo. Porque un milagro bajo del cielo. Yo era teo, pero ahora creo. Yo he tenido cita con mi psicólogo y me ha pedido que de ti no hable más. Nunca he visto nada parecido que no se envidía y no lo puede aguantar. Llevo tres días sin parar de pensar. Que tu cara no la recuerdo ya. Solo porque no nos vemos tant. Vinga, ho escoltarem ara. El bulletí de notícies de Catalunya Ràdio. Després el bulletí de notícies d'aquí de Sant Just. I tot seguit, a partir de les 6 i 10, tertúlia d'actualitat. Com sempre fem amb la Natàlia, amb la Rosa Maria i també amb la Bea, que per cert ja les tinc aquí a l'estudi. I ben encarregadetes, eh? Així que no canviu de mis hora. Vinga, va. Hola, bona tarda, us informa Gerard López. Els Mossos d'Esquadra han detingut un imam de tortosa al vagebre per suposades vexacions i agressions a nens. El detingut exergeix de professor, nens i nenes, en un oratori del municipi. D'altre banda, el jutge ha enviat a la presó la veïna d'Emposta, el muncià Caldissabte, va apunyalar el seu company sentimental. L'home va haver de ser a test d'urgència amb ferides greus en un pulmó. T'arregona, Ricar Vullgas. Bona tarda, els Mossos d'Esquadra. Van passar al domicili d'un amic de la parella. Una estona després que tots dos s'haguessin retirat a la seva habitació per dormir cap a l'una de la matinada, la víctima va sortir demanant auxili mentre la dona el perseguia amb un ganivet després, suposadament d'haver-lo apunyalat a diverses vegades. L'amic propietari de la casa va aconseguir prendre l'ilarma i reduir-la fins que van arribar els Mossos. La vida de l'home agredit no corre perill. Però la vida de l'home és molt bona. I la vida de l'home és molt bona. Més qüestions amb l'eva pinada. Ja està en marxa la vacunació per els nens de 5 a 11 anys, que es fa només amb cita prèvia. La Fira de Barcelona s'ha habilitat un circuit per els infants per evitar barrejar-los amb els adults i estalviar-los cues. Ja hi ha més de 71.000 cites programades a tot Catalunya. Fira de Barcelona, Núria Paraira, bona tarda. Bona tarda. Només un centenar de nens per tal de provar que tot funciona bé a la Fira de Barcelona. Des de l'organització es vol comprovar que cal més temps per vacunar un nen que un adult perquè necessita més atenció. La majoria de nens venen tranquils, alguns estan més neguitosos. He vingut a vacunar-me perquè així no m'afectarà tant el Covid. Estic una mica nerviós perquè em fa el fet de vacunar-me una mica de por. A més a més, els infants tenen una entrada diferenciada dels adults aquí al recinte de Fira, Núria Paraira, Catalunya, Ràdio, Barcelona. El centre europeu de prevenció, control de malalties, l'ECDC, considera que només amb la vacunació no n'hi ha prou per frenar l'expansió de la variant o micròndola Covid-19 i demana als Estats que reforcin les mesures de prevenció per reduir els contagis. La directora de l'ECDC, Andreia Amon, diu que cal continuar amb les mesures de prevenció per reforci les campanyes de vacunació massiva, però calen altres mesures, sobretot ara que venen al, per evitar que s'aturi el sistema sanitari. L'aeroport de Barcelona fa una prova pilot per facturar, passar el control de seguretat i embarcar l'avió per reconeixement facial. És la primera prova a Europa que integra en un sol procés tots els tràmits que s'han de fer en un aeroport, i es fa de moment només els vols de boiling de Barcelona a Malaga. El procediment pot començar a casa mateixa. Podem vincular la tarjeta d'enmarcament i el nostre reconeixement facial amb el document d'identitat si el tenim digitalitzat. Si no, també es pot fer amb una màquina a la terminal. Les companyies Iberia i Aereuropa han suspès el procés de fusió. Les seves companyies Matrius, que són IAG i Globalia, han confirmat que tenen negociacions avançades i que s'havia d'aconseguir els acords que s'havia arribat perquè Iberia compres Europa. El primer va ser a finals del 2019, quan es va decidir que Iberia es quedaria en totes les accions a Europa per un import de 1.000 milions d'euros. Però amb la pandèmia, aquesta companyia va haver de demanar un rescat i la societat estatal de participacions a la CEPI. Li va aconseguir 475 milions d'euros. Això va fer que rebaixés l'import de l'operació de compra de 500 milions d'euros. Les dues companyies també queden suspents. Les dues companyies també cabroselles els imposés unes condicions inassumibles per autoritzar la fusió. Ara es posa amb la Sónia Oleart. Sergio Agüero, a retira del futbol professional per problemes cardíacs, tal com ja us vam avançar el jugador assegurat que per ell és un moment molt dur, però que el més important és la seva salut. Companys, antics clubs del jugador i adversari, de les xarxes socials, a l'anunci del seu comiat, un d'ells, Leo Messi, que li ha dedicat un missatge molt efectuós il·lustrat amb una abraçada entre tots dos. El Barça juga avui contra el Cudanès a les 9 en partit de l'última jornada de la fase de grups de la Lliga de Campiones. La clasificació per la ronda següent ja està assegurada. A assegurar la llambàs que t'avui a jugar l'Uni Gironesquio de l'Euròliga Fermanina. Bona tarda, us informa l'Ualópez. Es busquen patges i patgeses per acompanyar ses majestats al reis Macs d'Orient a la cabalcada de Sant Justes Bern. Els patges i patgeses de la Nova Carrosa de la Cabalcada podran ser infants d'entre 7 i 12 anys que tinguin alguna vinculació amb el municipi. Us hi podeu apuntar a mitjans en el formulari que trobareu a la pagina web de Sant Just.cat i també a la notícia de Ràdio d'Esvern. Això podreu fer fins al proper 31 de desembre. En cases de superint les sol·licituds, el 3 de gener es farà un sorteig en directe al magazine matinal de Ràdio d'Esvern, l'ajusta. L'Ajuntament de Sant Just serà l'encarregat de posar-se en contacte amb les persones escollides. Recordem que en guany el reis Macs d'Orient recollirà en cartes al casal de Joves, el dia 5 de gener. De 5 de la tarda, dos quarts de set del vespre. Tot seguit, hi haurà l'arribada de les carrosses reials i el lliurement de la clau de la ciutat per part de l'alcalde de ses majestats. A partir de la set del vespre hi haurà una cabalcada, que després de transcorre tot aquest recorregut, retornarà al casal de Joves. Pel que fa el barri de Masluí, arribaran al parc de Iuliaquieta a les 5 de la tarda i a partir de dos quarts de sis. Però en un recorregut pels carrers del barri, passant per Rosa Leveroni, Maria Montessori, com Tavilar Daga i Rosa Luxemburg. L'escolto gravador Sant Justenc Jaume Plens s'ha rebut el premi català de l'any aquest dimarts del vespre a l'auditori de Barcelona. El guardó, que impulsa el periódico, l'ha lliurat el president de la Generalitat Pere Aragonès. És el primer cop que un artista plàstic rep el guardó, que no se celebrava des del 2017, arribant en guany a la 19ª edició. En el seu discurs d'agraïment, Plens va mostrar-se com un escultor obsessionat amb la construcció d'espais que propicien trobades i relacions, i que són a la vegada guardiants de la memòria col·lectiva. L'artista va voler compartir el premi amb tot el món de l'arc, que treballa per introduir belles el dia a dia de tanta gent. A Sant Just, el passat més de juny, va inaugurar Chloe, l'escultura creada al 2014, un cap de grans dimensions de bronza negra i un cap de grans dimensions de bronza negra. Plens, a veïda del nostre municipi, va ser gratuïtament l'obra que ha quedat instal·lada al part de la Rambla per voluntat de l'artista. Avui torna el cicle Gaudí a Sant Just, projectant el llar-matratge Txavales, l'opera prima de Carol Rodríguez, una comèdia costumbrista que s'allunya dels clichés i aposta per ensenyar la cara més autèntica de la generació millennial. La pel·lícula explica la història de la Marta, l'ADC, la Soraya y la V, amigues de l'adolescència, que retroven en el barri d'Extrarradi, on van créixer per a reviure una autèntica i trigicòmica amistat. La protagonista haurà d'enfrontar-se a les seves arrels i acceptar el seu passat. El cicle Gaudí és un projecte que arriba allà, on la ciutadania no té un accés fàcil a l'oferta amb pantalla gran, com és el cas del nostre municipi. Avui, doncs, es projecta Txavales, a la sala cinquantenari de la Teneu, a les 8 del vespre, un drama de 90 minuts gravat entre el barri de Poblenau de Barcelona i Cornella de Llobregat. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat s'enjusten, que el s'enjust notícia és complet de les 7 del vespre. Fins ara mateix. No marxeu. Finga, doncs, tal i com hem dit. 30 segons abans, són les 6 i 9 minuts. Comencem aquesta segona hora de l'arra amb la magasin de tarda d'aquí de Ràdio d'Esvern, el 98.FM. Ja l'estic col·locada, ja ho he dit abans, a la Natàlia de la Resumada. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Avui estem al defecte de governegut. Avui com federada diu l'expecte de la consellernedat motivella. Ara ens porten les il·lusions Carmel Ángel matat sense ordinària. Fins ara Huawei LU veu News peacefully, ho he dit abans a Natàlia de la Resumada? Veiem fer les dones o les dones al tão. El趴 10... Bona tarda. a la gent que ens els va fer, que potser podríem començar a respondre? Les podríem començar a respondre, perquè a més a més ja fa amb la conya i a farà potser un mes que les van passar, o sigui que... En fi, doncs, eren preguntes, ara no sé amb quina ordre les vaig comentar, les tinc aquí, per exemple, una dona trans ens pregunten, potser heterosexual, si una dona trans li agrada un home, és heterosexual o homosexual? Suposo que tothom es podrem respondre amb aquesta pregunta, perquè començaré jo i després ja que siguin els àmbits que reponguin al seu pare. Perquè no hi ha una resposta universal per dir-ho així, cadascú? Cadascú sap el que li agrada, és així, que hi ha transsexuals heteros. Jo d'entrada sempre he dit que la heterosexualitat absoluta no existeix, que sempre hi ha una bissexualitat. Jo sempre vull això d'entrada ja, i a més és veritat, vull dir que aquí no he tingut un pensament a la seva joventut, a la seva adolescència, d'un amor, d'una persona del seu mateix gènere, per exemple, una altra cosa és que el seu comportament... La BF es pasmo, és com dient... El seu comportament més freqüent si el de la gènere ho ha posat. Potser diríem que és de tendència més heterosexual, que no pas bissexual, però això no vol dir que no un moment determinant no pugui arribar a ser una persona bissexual. Per tant, les dones trans podem ser heteros i tant, i tant, i tant sinó, heteros i bissexuals, i tot el que ens portin i més. Però és veritat això, però la definició correcta del terme és si és una dona transsexual i té relació amb un home, és heterosexual, tècnicament, i si té relació amb una dona és lesbiana, i si no té relacions, és assexual. Exactament. Si té les dues relacions és bissexual. De totes maneres, per adreçar el punt així, diguem-ne, exòtico, jo diria que les etiquetes es perden per si mateix en la seva definició, és a dir, que hi ha moltes coses que no estan etiquetades, potser per sort o per desgràcia, no ho sé, a vegades em sembla que més per sort. Perquè el tema de la sexualitat i els gènere, ja veiem que té moltes controversies per la seva definició, en el sentit de que si tu penses que parles de cisgènere o de binarisme i tot això, quan parles de sexualitat, rompes també les etiquetes aquestes, del binarisme sexual. Ja no pots parlar de bissexualitat, homosexualitat o heterosexualitat, en el sentit de que si ha roto el binarisme, de repente aparecen nuevos gènere o de manera de interpretar la sexualitat. Per exemple, se me ocurre que quizás las etiquetas son demasiado simplistas también para definir, no solo para definir los géneros, sino para definir las orientaciones sexuales al final. Sí, también. Bueno, se me ocurre porque, a ver, un señor que tiene relaciones con una persona hemafrodita, un señor que tiene relaciones con una trans, sin operar, operada, yo que sé, un trans masculino. ¿Personas hemafroditas? Bueno, ahora se llama intersexual. No, hace mucho que se llama intersexual, pero ha sido una prolificación médica para eludir el tema del hemafroditismo. Cito a Foucault. Para eludir la evidencia del hemafroditismo, porque la clase médica no quería asumir que hubiera géneros intermedios. Y era para quitarse de medias, una persona que nace intersexual o pertenece a un género o a otro, pero nunca se va a asistir del hemafroditismo, pues mentira, resulta que no. El hemafroditismo o intersexual, es aquella persona que tienen los dos sexos. El hemafrodita se refiere a los dos sexos, lo que no dice como están configurados. En teoría, si tienes rasgos de los dos sexos, no tienes por qué ser conformados de una manera absolutamente simétrica, donde haya uno y luego otro, sino que puedes estar mezclados. La intersexualidad surgió como una manera de desacreditar el hemafroditismo, o sea, esa etiqueta, una nueva manera para decir, bueno, es inter, quiere decir que están mezclados, pero que al final la estructura mental de la persona tiene tendencia a un género o a otro. No está muy claro, más máxima, cuando el tema del caso de Alexi Nave, lleva, o sea, puesto sobre la mesa por Foucault, y en algunos otros casos no está tan claro. Es decir, siempre hay grados de, digamos, inter en el hemafroditismo, si lo quieres llamar así, llámalo como te de la gana, son etiquetas todo, son etiquetas. Pero es verdad que ahí el tema de la orientación, el sexo y el género se desdibujan. Quiero decir, las barreras se rompen un poco. Quiero decir, hay que romper un poco las barreras porque quizá no cajen de todo. Obviamente, luego está como cada cual se define. Por ejemplo, me puede definir heterosexual porque me gustan los hombres. Pero siempre habrán hecho ahí, en mi caso ya no estoy operada, pues siempre hay un hecho ahí, digamos, exótico, para decirlo de alguna manera, ¿no? Le puedes poner una etiqueta o puedes ponerla a las que quieras, pero siempre hay algo ahí diferencial. Una punta adicional. Si tenés relacions amb una persona no binària, per exemple, que no es decanta per cap dels dosis sexes, que estan una mica així, que a vegades, tant si ets un home o una dona, et costa enclassificar-ho com ètero o com a... Si una persona té relacions amb... No sé, és una binària, vull dir, que no té una assignació de sexes, és una clara. De moment, la classificació fa jo una mica. La cap i la fi. Avui, et diria que vaig trobar una definició boníssima. Ah, ja. Que va ser perfecte. Ara una cosa com es diu. Era, les persones, que està a la documentació nostra de tèmiles d'aquest, i era la persona que, per a tenir relacions sexuales, tenia que tenir un fort vincul efectiu. No. Digo, oi, això és jo. Tiene que tener un fuerte vincul efectivo si no no funciona. Mira, es que es lo que... Mira, un fotut etiqueta. Jo no he funcionado nunca entonces. No, no, tu no eres así. Per què? Si de greve persona, se puede hacer. No sé com dir-ho. No vol dir que no puguis, sinó que la manera normal de funcionar satisfactoriamente és així. És que tiene una etiqueta. No sé com es diu. No m'ho veu. Ara ho tindria que buscar. Una manera normal per tu. Serà funciona així. No puc dir això. Puc dir que tu podries funcionar, si sentir aquest vincul efectiu, tenir relacions sexuals, però pot ser que per tenir una relació satisfactòria, tinguis que tenir un fort vincul. No sóc bé una miqueta. Déjame que te diga lo contrario. No, no, no, no. És una classífica. No digo que tenga que ser así. És una categoria igual que hi ha, per exemple, sexual... És increïble, no? És una categoria és per a tot. Bueno, no, és la categoria que posa l'addiccionari. Recuerda un poco lo que dice la Santa Madrigal. No, no, no, que és una classificació. No t'he de recuperar. No estamos haciendo. La classificación al final. Sí, sí, però és el que termino. És la realitat de la formació, eh? La verdadera... És la nostra ediccionari. Lo que estàs dient, la verdadera vincula efectiva... No ho sé. No, potser t'ha pegat la persona que no t'ha capitulat. No, el que passa és que allà el tema, el que és la mecànica, és sexual. Les preguntes d'aquí van... O sigui, les persones... Hacen una pregunta sobre l'heterosexualitat de les persones trans, però en realitat, el que quieren conocer és la mecànica sexual de les persones trans. I aquí és on hi ha una gran diferència, no? Perquè les persones trans, les mujeres que estamos operadas i las que no, pues tienen mecánicas distintas, no? Bueno. Bueno, no digues bueno. És... Hombre, sí. Ho parleu, això, entre... No. Entre, no sé, si... O sigui, la tema de la mecànica sexual, de relacions sexuals, per exemple, entre dones trans, parleu que cadascuna, com és la vostra vivència, en funció d'aquestes operades, de si no, com ho fronteu, això? Hombre, la veritat és que a mi no em costa gens parlar-ho, ni en públic ni en privat. Ho dic claríssimament, ho explico, i sempre que m'ho han preguntat, doncs sempre hi ha respost, no?, perquè tot el que sigui clarificador, doncs val la pena, no? Però, vull dir, no en sé per què causar un... El problema aquí és la por, el pudor, el poder guardar les coses... El sexe i les relacions sexuals són coses naturals. Vull dir, no s'han de... no s'han de portar amagadetes, com abans feien, no?, quan es casaven en llençol portaven furat, l'home s'hi ficava dintre, i com a la pel·lícula, que allà de comogua per a els xocolates, us recordeu que el paio que ell deia, dice, no és per a el senyor Mio, no és per a Vício ni per a Fornicio, sinó per a poner un hijo a su servicio, no?, m'ho dic. Ja t'ho demostro, no?, però no, nosaltres som més obertes en aquest aspecte, i suposo que la gent amb línia general s'ha de parlar amb els homes, sense ser sense parlar amb els homes, i també s'expliquen unes batallides de motxocuïau. La dona Cis, entre dona Cis, he escoltat alguna conversa, una mica picant, però tenen tendència molt a guardar la roba a casa, vull dir, no tenen aquesta tangència, no exposar-ho massa, no sé per què. De veritat, és un tema que... És algo histórico. Sí, no?, és històrico. Hombre, les primàries de la sexualitat, que la mujer hasta hace poco abrió la boca y le dó un palizón, se decía, yo tengo orgasmos, pa, quiere decir, a ver. Exacto, exacto. Históricamente, y a nivel, digamos, global, que pueden hablar las mujeres de sexo. Aquí, un poco, hace dos días, como aquel que dice, desde que se murió Franco, porque, y ni eso, quiere decir que, en general, bueno, bueno, pero quiere decir que, históricamente, históricamente, si les anais ni no, les alguna de estas, sí, pero en general, hablando del general, de la gente... Pero una cosa es la cultura, de hacer ostentación de una conducta y una sofisticación sexual, o lo que vulguis, y la otra cosa es la actividad sexual, es evident, que como la cabra tiene al monte y hay un número ilimitado de la gente que ha nascut en las condiciones más variadas, puede que es evident que, como las mujeres de España, han practicado el sexo ampliamente, porque, vale que ya hay esa doctrina religiosa, pero yo creo que eso no ha funcionado mai. Bueno, vamos, estamos voliendo decir, que estamos hablando de hablar, pero es lo que voy a dir, una cosa és un armario al moment d'expressar-se, de vendre-ho i tal, però una cosa és que, evidentment, això no té a veure amb la realitat. Si parlem de tècnica i pràxis, és una altra cosa. L'ultrassuda que sigui la gent i la sofisticada que sigui la pràctica sexual, bueno, això ja... Jo no me meto. I després, el grau de fer públic la teva vida sexual, el col·lectiu, jo m'acordo que a l'any vam intentar el col·lectiu obrir una discussió oberta sobre la gent que superava la sexualitat i aquest tema, i si li havia anat bé la operació i tal, va ser impossible. La gent mentia com a cossacas, per una cosa d'escarada. Perquè feien veure que havia anat bé o que estaven... Exacte, exacte. Era evident que no podien tenir una vida sexual satisfactòria, amb què s'entén la vida sexual... Era evident, perquè és com si poguessis tenir la vida sexual fent així. És a dir, sense el grau sexual per dir-ho així, operatius, no? Però la gent presumia, jo era... Bé, té molt massa al gas, mosquero... i tal, no? I la gent s'ho creia, perquè anava a l'operació, bueno, és que hauria de tenir massa al gas, però no n'havia manera de tenir una discussió de veritat. No és que no puguis tenir-los, o potser no, no ho sé, però és una discussió que no es pot tenir perquè la gent li costa molt parlar de la seva sexualitat quan no queda gaire bé, no? Ja. I també no solament en gent trànsit, amb gent normal. No és que jo he tingut una vida molt dissipada, absoluto, però pel poco que he vivido, ja me l'adono en compte, que, bueno, la gent, aquestes coses... Homes i dones, perquè no han de fer aquí... que els homes són els experts, els tios no saben, en general, són els patosos. No té una vida sexual... No té una vida sexual abundante, però limitada. Sí, vull dir que tampoc és que sean reyes, el mambo fent el camasutra, o coneixent diferents possibilitats de tenir la vida sexual. Jo crec que tota la població espanyola està bastant malament. En general, per el que he vist. Però tampoc em feu cas, perquè jo soc una persona bastant disqueta, no? Vull dir disqueta, vull dir, que no tinc una vida... No puc atesorar. És que m'he pecat una vida a la mare, és una persona amb la qual he tingut una vida... Pots escriure-m'hi a memòria. No puc escriure-m'hi a memòria de memòria sexual. Sí, sí. Que més que menys, però vull dir... És molt interessant. Sí, la veritat és que podries escriure una ciclopèdia, perquè mira que... Ara la hipòtesis és. Ara ja estic de baja. Estàs o no estés operada el resultat que ben operada o mal operada? Voleu que el nivell de... Aquesta pregunta m'acaba de surgir ara. Voleu que el nivell de satisfacció en les relacions sexuals té a veure amb l'èxit en aquest cas de la operació o, vull dir, pot haver-hi alguna cosa a veure? Home, si tens sensibilitat i tens... És més fàcil, no? Si tens, per exemple, un cridori sensible i tens una vulva sensible, i tens sensibilitat als genitals, evidentment és més fàcil, no? Si no, no vull que no puguis, perquè hi ha més sort que no s'invocada si en el cor pomà, tens més possibilitats, si tens una imagina que té una profunditat que permet una aprenentació convencional en el intercurso, que diu una mala relació normal de... de... Bé, ara m'ha dit una cosa seriosa, una sensibilitat normal, però tens possibilitat de practicar-la. Si tens una imagina molt petita que no la pots fer, aquesta faceta queda limitada, no? Demà és clar. Evidentment que condiciona, però també fa que condiciona molt, que són els factors mentals, emocionals, evidentment, els temes hormonals, l'edat, és a dir, és la mateixa sexualitat, quan tens 70 anys, que quan tens 30. Llavors, jo crec que l'edat és el més determinant de tot, i després els nivells hormonals de la gent, i després les possibilitats que tinguis tu de tenir relacions, si no millor juntar-ho. La tècnica, oye, déjame que te cuentas en la negotat, porque esto tampoco es que yo no estoy operada, no entiendo mucho, pero sí que he tenido una amiga que era... era colomí... no, ecuatoriana, me parece, que la habían hecho en una operación que estéticamente era un desastre, pero estéticamente quiere decir, era una vagina, pero la habían dejado parte del pen y la habían dejado un testículo. Y la tía se pegaba unos orgasmos, quiere decir, y tenía la cosa, la capacidad cesa de disfrutar, teniendo una vagina, así de regular, de aquello estéticamente, pero que era funcional, que les podían penetrar y todo lo que tú quieras, pero la tía se la pasaba a bomba, porque la habían dejado un testículo, no se veía, y la habían dejado parte del pen, o sea, una parte de... la entrada de la vagina, de alguna manera la habían dejado el tuco, pero no hay unas garantías cuando entras en quirófano de que salieron. Calla, calla, calla, que te cuentas. La tía estaba encantada, porque se lo pasaba a bomba, pero al final tampoco le gustaba mucho la... la cosa estética, al final se lo quito, se quito todo ese... y desde entonces pues dice que... que estética de gente está mejor, pero sexualmente es como más... pasando. Bueno, yo quería hacer un poco inciso en este sentido, porque es que... cuando estás del otro lado, cuando no te has operado, cuando no has hecho un tránsito, cuando no has empezado a transitar y tienes relaciones sexuales como puedo tener cualquier hijo de vecino, o hija de vecina como se quiere llamar, tu cerebro está educado a una forma... a una forma de orgasmo. Tu sabes cuándo vas a tener un orgasmo. Y a una gran parmental. Tu puedes controlarlo o llega a un punto que es incontrolable. Aquí en el caso de... como mujer transsexual operada, en cuanto a la mecánica sexual de entrada, te cambia el... te cambia el chip mental, te cambia. O sea, ya no es el meter, sino es el que te metan. Eso para empezar. Y la sensibilidad aquí, educar el cerebro. Para intentar tener un placer porque son actuadores por posibilitudes. Intentamos que el momento que nos penetran, poder tener el placer que nosotros recordamos que habíamos tenido. Pero la realidad es que nos está. La realidad es que tienes un concepto nuevo de sexualidad en tu cabeza. Tienes unas sensaciones que no tienen nada que ver con las que tú tenías antes. Y, evidentemente, cuando llegas a un orgasmo, es un orgasmo muy potente, es placentero, es duradero, o sea, no es una cosa pipam, sino que dura bastante más. Y al menos, en mi caso, yo no puedo hablar por los demás, digo, en mi caso. O sea, y no... Yo tengo que decir que lo de penetrar o ser penetrado tampoco tiene nada que ver porque yo, por ejemplo, penetrar, pues no penetro ni he penetrado nunca. Y tengo orgasmos igual. Quiero decir, no tiene nada que ver. Y, por ejemplo, lo de las masturbaciones, yo me masturbaba como chica, cuando era pequeña, de una manera tenía mi propia técnica para masturbar. Era, como se suele decir, tiene un nombre esto, gine mimética o algo de esto. Sí, de aquello que te imagines que tienes una vagina, te peres... Ah, bueno, claro. Sí, pero y no... O sea, para mí, por ejemplo, yo no me operaba porque nunca lo necesitaba ni lo he visto necesario para mí y para mi realización personal. Tampoco me puedo imaginar cómo sería después de... Porque para eso tienes que practicarlo. Se puede saber cómo será después de... Te tienes que haber operado. Si no, ¿qué puedes decir? ¿Qué puedes decir al respecto? Bueno, deixemos... Sí, la Natalia volia comentar. Jo crec que cada persona és un món amb això, no? Sí. Després, el tema nerviós, per dir-ho així, m'agrada que l'organ es cerebral, no? O que ajuda molt el tema nerviós, de la sensibilitat de determinats òrgans que faciliten l'excitació sexual, no? Mm-hm. S'ha d'anar a conèixer amb el que veia, del testículo, i, bueno, és evident que el testículo no té cap cosa que pugui promocar per donar angustititint amb els tios, però no és una cosa que et pugui... Bueno, molt dient, no conec, tio, que li vagin tirant els collons i... No, però... Deja de matifar. És una cosa mental, no? Però vull dir, amb aquesta noia, el que li funcionava era el que li quedava del penis, no? O en l'escanicà, sí. Com ho entenc, jo, no? Sí, sí, com sí. Amb la gent que té sexual que està operant, com que s'han servit determinats òrgans, que els que tenies abans, i les terminacions nervioses se'n van de nou, com si fos una ràdio, i se connecten, les sensacions físiques són noves i no són noves. I, per exemple, o determinats coses estaran posades, per exemple, els nervis dels testicles estaran almenys amb els llavis, no? Llavors, les sensacions, la persona s'ha d'habituar. La persona que et supera, clar, és que s'ha de descobrir. Però tampoc podem posar en marge de la fantasia que pugui tenir una persona amb trans, de sentir-se una dona, penetrat i tot aquest rellot. Això és una cosa mental i psicològica, no? Vull dir que no té res que m'hauria de dir. Però és que la vagina de la dona transsexual de repente hi ha una sensibilitat que posibilitzi el gran model siglo, perquè això tampoc passa amb les dones dones, no? Això no és així. Ara que em dius que t'he intentat aprofondir que t'arriba la prova, i que quan no estàs fent un polvete doncs amb un llullo de cojones, no sé com dir-ho, que interessa ser-te sòlgens que tenies abans i tal. I la cosa del psicològic també. Però jo crec que depèn de cada persona. Si una persona trans, per exemple, és lesbiana, no s'ho muntarà així. S'ho muntarà d'una altra manera. No crec que es pugui generalitzar, no? Evidentment tothom aprova que t'has operat. És evidente, no? Per veure com funciona. Però vull dir-te que la sexualitat és molt més complexa que això, no? I després jo el que venia d'abans, depèn de la dona que tinguis. Jo, per exemple, no vull presumir, però no tinc vida sexual absoluta. És que ni siquiera m'interessa. Ni un necessito, ni fa falta, ni un autofalt. És el que estic més contenta de la situació en aquesta cara. Clar, tinc 66 anys. 67. No un autofalt per res. No vol dir que no tingui... No vull dir que no tingui... que no pugui tenir vida sexual, però jo estic divirament així. No necessito. Cada persona és un món. No influyeix, és el que més influyeix. No és el mateix el nivell hormonal que el 50, 60, 70, 80... No es podem enganyar. Si amb els pares també eren persones cis normatives i no tenen la mateixa sexualitat quan t'anirien 70 anys, 80 anys, quan t'anirien 30, 40 anys, és que els fills els van tindre 40 anys, per la guerra. No podem tantes pel·lícules. Una cosa és la pel·lícula, la rotllo que la gent li fa... Ai, és que... No vull decisió, no vull deixar-la malament. És una autoratrat famosa que el publicat llibres. Per la data en què es va operar, que era l'any de l'Oscar Tapum, que era l'any del 1950-1960, és que el que li vam fer era per posar-ho en un quadro, que era un museu, que volien poder fer una cosa així. És impossible que funcionés, a nivell de sensibilitat, si d'ordre, és impossible. En aquella època hi havia coneixement. Va arribar a dir que li vam fer amb això de les miliques, aquestes sexuals, i li vam posar la prova de l'Orgas Motron, i que rompió la, com es diu, el Quiró Manó. Sí, sí, que li vam posar el que feia, però el nivell d'Orgas Motron que tenia, i es veu que va trencar la màquina i els Orgas Motron s'hi pegava. Ara ja em puc tornar a volar. És evident que no sé com hi havia un titl. Bueno, vull dir, és impossible. Perquè les operacions s'han millorat moltíssim, de la que s'ha fet la Rosa, que és l'estado de la tècnica actual, el que vaig fer jo, que és d'un nivell inferior de qualitat, o que es va fer la gent que es va operar a Casa Blanca. Començó mateix. Tampoc he estat determinat perquè, més o menys, el 80%, no sé com un rosc, però vull dir, no té una vida sexual, diguem-ne, satisfactòria, perquè no necessitem, perquè el nivell hormonal li hem canviat, perquè no s'adapto a la nova sexualitat, pensa que després de l'operació s'ha assuntat. És una guerra, no tens ganes de rotllo. I llavors estàs allà... Ah, és com si... I llavors passen temps, et passen les ganes, i la veritat de la gent no té veritat, això no és la veritat. Poca foto en cada bola, la gent pot... És així, el col·lectiu és així. Si a més no té ni parella, ni relacions, com van a tenir... És tot mentida. Us demanem si seguim amb alguna pregunta més. Sí, anem amb una altra pregunta, endavant. Vinga, diu... Diferència entre identitat de gènere... Aquí ho hem parlat, això, entre identitat de gènere i expressió de gènere. Diferent... Quina és la diferència entre un concepte i l'altre? Jo començaré jo, però després de la mestra aquí... Són de dius dues, potser. Jo començaré jo per la expressió de gènere. Què és tal com ens dissenya la gent? És a dir, quan algú us veu per primera vegada, la comparació, no? La primera impressió que té, la primera impressió... La primera impressió que té, diu... Això què és? Això què és, no? La meva expressió de gènere és femenina. Sóc una dona, tinc una veu bruxudeta... Però és d'araq femení, no? Verà que és d'araq o femenino, bé, ni bo. Ni bo, és d'araq. Com a barbarrer. Com a barbarrer, sí. Com a barbarrer, sí. Exacte, exacte, exacte. Amb la sal que gasto i tot això, doncs esclar, quan en veuen... Quan en coneixen i es congeixen com les gasto, ja accepten el que veuen, no? Com a dona, no? Però, d'entrada... D'entrada no és aquesta la sensació que tenen, sinó que en coneixen de res, no? Suposo que la societat d'entrada de mil anys canviarà, i ens veurem de manera molt diferent el que ens veiem ara, no? Ja. Però avui per avui els esterudips estan molt marcats i la nostra expressió de gènere és una, sobre el paper és una i la veritat és una altra, no? Però bé, sí, aquesta seria la expressió de gènere, no? Quan anem a l'identitat, és tal com em sento jo, no? M'he dit, és que això del sentit és complicat, perquè no, jo no puc dir em sento dona. No, és que jo sóc una dona. Jo no em sento dona. Jo sóc una dona. Sentir-me una dona seria si fos una altra... Una altra espècie, a tu. Puc matitzar? Ara ja pots matitzar. Matiza, matiza. Són términos obsoletos, i que no són correctes. El d'identitat? La expressió de gènere i la veritat de gènere. Primer, perquè si acceptem d'entrada que la gent no és bipolar, no? Si no que pot ser qualsevol cosa, i que té moltes facetes a la seva personalitat, que no tenen per què ser coincidents en aquest aspecte de gènere amb tots, amb algun aspecte més masculí, teòricament, o més femení, no té gaire sentit. El concepte de ser més masculí i ser més femení era per parlar en plata. Jo me'n regaldo cadera jove, que les camises, per exemple, escordava si eres noi d'una manera, els botons, i si eres noi es posaven al revés. I ara es fa... Hi ha moltes coses que són marcat de gènere, que són una absoluta ben met. Tu no pots fer una categoria sobre una absurditat, i que té una expressió de gènere perquè fot la camisa cap a la dreta, o se'l fot cap a l'esquerra, o els pintes dels ulls, els pintes dels ulls, és una absoluta... Una cosa, solència, tècnica i doctrina. I el tema d'identitat de gènere també és un solet, perquè es basa en el tema aquest del gènere, que el gènere no existeix com a tal. Si tenim el casillament del gènere o binari, o hombres i mujeres, o no pots parlar de gènere, és que té pinta d'home, que té pinta de dona, i treu-ne aquest esquema, tot aquest traductorina, se'n va a veure amb el sac, només hi ha persones. I punt. I ens ho coneixerem pel Auló. No, no t'ho dic perquè reconeixen. Jo crec que sí que el gènere és un constructe, inevitablement, com que quasi tot el que vivim en la societat, el 99% es constructe, la cultura, la religió, és tot. Però existeix precisamente por el constructe. Potser si viviéramos en la época de las cavernas y hiciéramos como los monos, estaría muy difuso. Es decir, habría heterosexualidad, habría todo, nadie llamaría un homosexual homosexual. Es decir, habría todos los tipos de asinclinaciones, igual que hacen los bonobos, que practican sexo discriminadamente, probablemente asumen roles de género que para nosotros al mejor sean imperceptibles, etc. Pero es obvio que hemos construido nuestras identidades a base al género, al sexo, si lo quieres, o a esta cosa binaria. Y también es verdad que de alguna u otra manera nos posicionamos en nuestra día a día. Claro, la cuestión es si eso lo llevas al extremo o de alguna manera relativizas. Es decir, si tienes capacidad para ver que hasta cierto punto sí, hasta cierto punto no, o quién marca tu hoja de ruta, si lo marcas tú, lo marcas los demás, los condicionantes sociales, etc. Yo creo que la expresión de género va por ahí. La expresión de género es lo que demuestra a las personas. Habrá que ver que se entiende por expresión de género. Te pongo un ejemplo, ¿no?, para que me entiendas. Un día iba allá por la calle de noche, a las 10 de la noche más o menos, yo vi y veía por la calle, digo, ¿cuánto gay? ¿Cuánto gay? Eran hombres cogidos de la mano. Pero luego lo vi más cerca, digo, no son gays, son el marido de la mujer, van los dos bestios igual, yo pensaba que eran gays. Quiero decir que todo al final es como decir, bueno, ¿qué? Esto del género hasta qué punto, ¿no? Hasta qué punto y qué interpretación le damos, porque al final va un poco de eso, ¿no? Sí, sí. Y la expresión de género tiene que ver con eso, y la de género de alguna manera también enlaza, ¿no? Dicir, ¿cómo tú te reconoces, cómo te sientes, cómo te describes, etcétera, etcétera? I tiene muchos matices por cuando, inevitablemente cuando hablamos, filósofamos sobre estas cuestiones, empiezan a salir matices y genera discusión, si te das cuenta, ¿no? Sí, sí. Hombre, si tú has ido a la Índia o vas a la Índia o te paseas por una calle tumultuosa, por ejemplo, de Mumbai o Surat, o cualquiera ciudad te estás, verás muchos hombres cogidos de la mano. Pero muchísimos, muchísimos, llegan siempre cogidos de la mano, no tienen por qué ser gays, y es que no lo son. Bueno, y en Roma, en Roma es la primera impresión que me dio, digo, y la gente va cogiendo, era el costumbre cogido del brazo. Pero, amb lo que dices tu, ve, hay una cosa que te... La diferencia es que la sociedad se ha construido, más o menos, ¿no? Y tiene que estar igual que hay, bueno, ya, en molts conceptes que va... Existencia, expresión de género, que significa la pinta de género que tienes, ¿no? Y la identidad, pues, la IVAG, lo que crees tú del teu género. La pinta que tienes, ¿no? ¿Cómo eres leída? Bueno, eso también es interpretable, ¿eh? ¿Cómo te expresas tú, ¿no? ¿Cómo quieres tú expresarte? Es igual, ¿no? La pinta que tienes, ¿no? ¿Y cómo eres leída? Pero bueno, más o menos, ¿no? Pero bueno, pero en otro orden de cosas, es lo que de yo, yo me atinzo la diferencia, ¿eh? No es que ahora yo diga me lo carga y todo y que eso no existe. Sí que existe, porque la gente lo piensa, no. Digo que el concepte construït, cómo interpretemos nosotros, carece de lógica y no te base. Sí, porque yo feía una deconstrucción. No es la identidad y la expresión. Claro, si reconstruyes el género, y si el diseque, o sea, yo capaz de mirar, realmente, que es lo que estoy diciendo. Però fer una deconstrucción del gènere, ¿a què vol dir? Fer-ne com una disacció? Explicar, dius, no, no, realmente que es la expresión de género, ¿no? Ahà. Sí, mirando, dius, bueno, ahora me pongo una peluca, me quito, me maquillo, me quito. Això no té cap sentit, perquè tenia sentit que això correspondia a una realitat. A la que l'has de construir, hi veus que hi ha tantes coses que no són totes simètriques, que són interposades. Per exemple, una persona és molt atlètica, i és una dona que es maquia, però... i és un armari, per exemple, perquè són... Quan hi ha moltes... i ara té una veu orgallosa o fina, que l'expressió de géneros no sempre és de la mateixa sentit de la persona, i després, quan poses també en qüestió que l'expressió de géneros necessita el binarisme necessàriament per definir-se, és quan el de construir-la que li veus que no té gaire sentit. M'agafes a col·locar el ment, diguis, oi? Perquè mantérem aquests esquemes mentals, però això no vol dir que tingui una base il·lògica, no? Em deies tu, i la gent que ets un muntaria, bueno, ja sóc un muntaroto, per acompareix. No? Sí, però si tu, per exemple, ets un educat com una... com una noia cis, heteronormativa, i tu descobreixes, durant el teu temps, doncs que... no et sents identificada com una noia, però tampoc et sents identificada com un noi, com diria la netària, que entraries dins dels esquemes del nou binarisme, però, realment, sexualment, i sexualment parlant, no t'agraden els homes com a construcció de home, sinó que també t'agraden altres constructos, no? Per tant, la realitat és que tu el que has fet és una de construcció per acceptar aquesta nova construcció. No he dit això. Però, bueno, això és una mica complicat, potser que ho deixem aquí. Tu no ho has dit això, però és que la pregunta venia per aquí. Sí, però és diferent, sí, és que són planos diferents de discussió. És a dir, no t'agrada que vegi una cosa amb l'àmbit. Jo suposo que aquesta persona haurà... haurà llegit o haurà sentit algun cop aquestes dues expressions, i haurà pogut saber... I que constica és la meva identitat sexual que he de generar, eh? A mi m'agrada molt. Sí, perquè ho ha de fer tot. El gènere és una cosa que pot definir moltes coses i ningú, també. En canvi, la cosa sexual és com més... Més concreta. Més concreta, física, més... Per exemple, no ens fem coses físiques. No, és el que ens pintem a la pestaia. No és el que vayas de mujer i ja està. És que te fas cambios que tenen que ver con lo físico. Las personas no binarias también se consideran. Se habla de las transexuales. No binarias ya. Cosas físicas te refieres a, por ejemplo, la hormona? Tratamiento hormonal, operaciones de pecho, pero de eso es para cambiar la morfología también. O sea, de alguna manera, y quieres decir, hay un cruce ahí de... como mínimo, o como máximo, a lo mejor si quieres pasar de un sexo a otro, que es como se interpreta generalmente la transexualidad. Los casos más extremos que no siempre tienen porque ser exactamente así, quiere decir. Porque luego siempre hay cosas ahí entre medio de los dos sexos, sexo-genero. Pero yo creo que el tema de la identidad sexual quizás sea más contundente. Perquè un hombre trans tiene estos cambios que has comentado tú físicamente, vea, un hombre trans tiene más... no sé cómo llamarlo, facilidades o a la hora de asumir estos cambios si los quieres hacer. A ver, yo los hombres trans que conocí históricamente eran mucho más, como te diría yo, más binarios en el sentido de decir, no, no, yo quiero ser un hombre, como es un hombre más conservador, es tener una imagen más más acrisolada de lo que tiene que ser un hombre y su... i van más encarrilados a esa realidad. Incluso sus estilos de vida eran más... yo diría que incluso más convencionales, en sentido de parejita, de hablar de transsexualidad clásica masculina, ahora han surgido otros nuevos enfoques que intentan encajar su realidad para que no les pille el tranvía, porque el tema de las operaciones, por el tema del conductismo clínico que les obliga, según ellos, a tener que encajar en unos primeros clichés de género, de sexo, de presentarse, pero por lo general digamos que yo creo que complicaciones sociales quizás menos, me parece, al menos, yo cuando los conocía por la primera vez, digo, este gente no los han discriminado tanto como nosotras, el tema discriminación laboral yo no había por ningún lado, el tema de relaciones de pareja también parecía que sus parejas no lo asumían muy fácilmente y no os avergonzaban, había muchas cosas que me hacían pensar y el primer cambio de sexo registral sin operar era un trans cuando todavía ni había ley ni había leches y era un trans masculino y estaba sin operar y había conseguido una sentencia favorable cosa que no nosotras ni de coña es decir, me daba la impresión que el viaje a la más comunidad era más fácil, socialmente íntimamente yo me acuerdo de haber conocido un chaval que era trans que era tan transseguré que no se aceptaba era el hecho de hacer toda la transición, haberse convertido un chico, además, un chico bastante guapote pero no estaba contento y me acuerdo de una vez de una discusión con la clase médica que demostraba en el ejemplo verdadero transsexual en el que no se acepta tío, pero como? no se aceptaba como trans era tan trans, era tan masculino que el hecho de haber nacido así desde que le llevaba por el por... aunque me haya hecho lo que me haya hecho, estoy jodido pero como puede ser que discursos éste jo conozco uno también en la asociación lo habíamos tenido así, ostras el senz parar dius o no, dius rosa dius que aquests conceptes dels cuirs i això que estan fomentant tota la col·lectiva dels trans masculins dius jo, aquí no hi convreu jo soc un home vull tenir una dona vull tenir una família i la veritat és que jo m'haig d'avuiar per dintre i m'haig de reconstruir ho tenia molt clar i un tio guapo, un tio amb feina però el problema del chico que jo estic hablando és que el camino que le llevaba a él, su propio complejo era hacia la destrucción bueno, éste este como es joven y tiene todavía las ilusiones puestas de que en un futuro no muy lejano podrá acceder a tener una cirugía válida que lo haga realizar pues como un hombre no, no, no, este el camino y estoy hablando de ese chico me impresionó bastante porque era directo hacia la destrucción y lo que más mejoraba es que la clase médica encima lo presentaban como un caso de verdad es una persona trans que nos asume como trans o sea que no assimila su propia naturaleza que lo ve como una putada esto es un caso de una persona que nos acepta como trans no acepta su realidad no es aceptar a su realidad desde el punto de llevar a la autodestrucción ese es un problema no es un caso de verdadero trans i també hi ha la persona que s'ha aviat una nova línia de ser transmasculi per dir-ho així que és, diguem-ne intentar buscar un camí per la seva vida que no ho passi per cirurgies que són molt intrusives i inclús plantejar noves formes de sexualitat i buscar-se la vida és a dir partiendo de que és més fàcil quitar que ponem i que per els transmasculins la generació dels òrgans sexuals masculins és un problema insalvable o no és satisfacil a l'actualitat, o caro, impossible o difícil o molt raro però, clar, s'ha de buscar la vida no és estrany que sortís una reflexió sobre si era necessari per el seu desenvolupament personal i per la seva felicitat passar per això si no podien obrir una nova manera d'enfocar el tema i jo crec que hi ha plantejaments interessants o per necessitat o per gust per necessitats a de virtut però que ho farem amb bones possibilitats i la qüestió el cap i la fi és que les persones siguin felices i jo crec que Home, vull dir que si hi ha una persona que tot i que se senti un home però que busca és conscient dels òrgans que té de les seves limitacions inclús que es planteja coses originals com això que va haver de existir que és un concepte interessant Com es diu? L'home gestante, no? Que és mantenir el sort que és genital, si inclús la funcionalitat genital femenina. Un home embarassat, no? Sí, però al mateix temps mantenint una personalitat i una expressió de gènere masculina, doncs si li funciona, collons, tu. No sé com dir-ho, no? La qüestió és que li funcioni i que estigui bé, no? I, de vegades, jo crec que cada situació té... És molt difícil generalitzar, eh? Jo penso que tant amb homes, dones, trans, veïns, veïns, veïns... Foteu aquests caïns grans paraigues, i són persones molt diferents per professió, per cultura, per situació econòmica... És que si generalitzar... I jo penso que mentre la gent s'ho munti i li funcioni, doncs, eh, maravilla, maravilla. De les maneres, la majoria dels homes trans, els dos anys de tractament, són invisibles a la societat, eh? Home! Depèn de lo que vires, o? Mira, pero tú lo ves por la calle, no lo... pasa. Tu t'ha regalado las pruebas aquellas que nos hacían? Bueno, de todas maneras, también, a las mujeres pueden tener... Están más vigiladas, más controladas y más analizadas. Es cierto, es cierto. Que yo he conocido muchas chicas que no son trans, que les han dicho Manolo, y les hacían normales y corrientes. Sí, sí, sí, Manolito, sí, sí. I la gent desconeix que existeix la transsexualitat masculina, que està molt associada a la transsexualitat, al món de les bones, no? I, de vegades, que, clar, com que no se'ls hi coneix pensar, doncs no se'ls imagina, no? Exacte. És que, bueno, està... La seva expressió és masculina, i quan els veus pel carrer, la seva expressió és masculina. El llegeix és com un tio, eh? Ai, Natàlia, jo... És com a tot, a nosaltres... Si vas a buscar estirotipos, a nosaltres, a nosaltres... A nosaltres, nadie nos lia como trans cuando no se sabía prácticamente que existía la transsexual. Es decir, cuando hay una trans en aquella época, nadie sabía lo que era una trans, a lo mejor te podrían mirar a esa tía que no sé qué, que manoma grande tiene, pero nadie diría que trans. Eh... Estaban bastante desapercibidas, también. En tu caso, ¿por qué tienes un cispassing brutal? No estoy hablando de mi caso, estoy hablando del caso de Cotsinelli, te estoy hablando de la época de los... Claro. Una cosa que si visualiza, cuando ya la gente se acostumbra, dirá, ya empieza a coger el truquillo, pero si no, vete para saber. Bueno, diguem que tiren amb les hormones fan un cap de físic, amb els seus robes, el cabell, la barba, es queden calvetes, no? Tot això són evidentes signes de masculinidad, no? El tema de la nou, podeu? És clar, les testosterones no hormonen molt potent, però molt. Els afecta molt més en ells i no pasen els estrógens a nosaltres. Nosaltres, per tindre el nivell de satisfacció que pot arribar a tindre ells en dos anys, nosaltres necessitem 10. Ja. Bueno, això significa que al final, el que predominen és la societat. Somos todas masculinas. Todo el mundo, las mujeres también. Las mujeres también tienen de testosterona. Bueno, a partir de cierta edad... Fem la última pregunta, perquè li deixo un poquet espai, perquè no sé si dona part molt, però, bueno, qui va escollir l'ordre de les lletres L, G, T, B, I? O sigui, per què aquest ordre? Jo no sé si... Molt fàcil. El inicialment va ser G.L. G.L. A l'any 2001, o 2001, van decidir-ho, van canviar-ho per L.G. L.G. Sí, perquè només hi havia un grup de lesveanes, que participés, de les coses d'aquells. I llavors van fer... No sé si... I llavors van posar L.G. per donar protagonisme i visibilitat al món de les lesbianes, que quedaven molt amagats. Després, en l'any 2001, van posar la T. La finalitat va ser política, perquè nosaltres ja estàvem els pegant-nos fuertes, i el que t'havien dit, bàsicament, l'AFL-GT, que era una associació, era un moviment socialista. I llavors nosaltres estàvem en contra de la associació socialista, doncs van posar una T. Nosaltres terem els blocs i pensàvem que el sol hi tindrà raó. Després, a cap d'uns anys, van canviar la T, i la T ja no significa la transsexual, sinó que significa la trans. D'acord. I després ja es va incloure. Primer, la A de intersexual. No, primero la B, no? La B, la I... I pràcticament, quan ens van encloure nosaltres, els van encloure tots. Perquè si entrem a nosaltres... Quan nosaltres nos fuimos del colectivo, todavía no viene incluido la intersexualidad i la... No, no, sí, sí, jo i tant. El GVTI, recordate las discusiones para que aceptara la B. El Conchei Municipal, sí. Era LG, Homes i dones trans, ni siquiera, que nosotros dijimos que queremos tener visibilidad, tiene que ser hombres y mujeres transsexuales, nada de transsexuales, pero la GVTI, de la federació, i el concepte este, són coses dels anglesos i de la política de les altres esferes. No té res a veure amb el moviment. I el CUPLUS, ja més... El CUPLUS és més recent. Si posaves el CUPLUS, la Mas, ja està. I no s'ho van posar la Cuit, perquè no sabien ja qui posar. Hi havia un moment que hi havia tantes llocs, que feia riure. I ara s'ha de dir que és simple, de broma, perquè es fa com si fos la societat, la gent. No té gaire sentit, perquè... Depende, ¿no? No té, està bé. La GVTI s'ha imposat, però... Què vols que et digui? Que la CUPLUS farà una idea més ampli. Jo faig servir-ho, però no té gaire... Perquè falta sexual, luminari... I... I les implicacions... La pregunta era qui va fer la bandera o no? No, la pregunta era a l'ordre. O sigui, el motiu de... Qui va decidir l'ordre? Però és a mesura que... A mesura que van anar sortint, no? Molt bé. Molt bé, doncs... Falten 5 minuts per arribar a la set de la tarda. Us sembla que... que deixem aquí la tertúlia. Hem d'haver unidor, el tema del sexe, com l'hem aprofundit avui. Espero que no s'hagin... no s'hagin alterat els ullens, no? Vull dir que... No era sexe, de veritat. No. No era sexe. M'agradaria poder dir-te que ara ja s'ha posat... Diguéssim... s'ha apuntat... s'ha presentat... s'ha presentat el que és la llei trans-catalana. Sí. I ara està amb el tema de consulta pública, no? Ah, consulta pública. És a dir, que la gent pot consultar... Sí. Per tots els tràmits que ja van haver-hi, com va passar la de Madrid, però aquí a Catalunya, i que suposo que ens consultaran a totes les associacions de LGTBI i trans, com la nostra. Doncs per poder accedir, per poder esmanar, o poder aportar, de totes les coses que siguin bones. Qui l'ha fet la llei? Ja heu participat d'alguna manera? Sí, ja hem participat totes les associacions. Perquè, de fet, hi ha hagut un format, crec, vull pensar que hi ha hagut bastantes modificacions, però el format que es va agafar va ser la llei que es va presentar a Madrid, no? La que va... va presentar a Esquerra Republicana amb... La plataforma trans. Sí, la plataforma trans, que per al meu pare era molt... molt més tipus amb Fleto, que no fa una llei en sí, i que suposo que també es va... aprofundir amb el que és la llei. La reforma de la llei LGTBI, amb una part de trans, que és el que s'anava a fer, no? I suposo que la trans catalana n'hi ha més directament per aprofundir a dintre les necessitats de les persones trans. Sí, sí. I crec que n'hi ha per aquí. O sigui que el proper dia potser en podrem parlar i tot una mica, si us ve de gust. Sí, oi tant, a nivell que comenta Rosa Maria de que la gent la pot consultar. Sí, i tant. A mi m'agraden que no tenim els esborrells. Els esborrells el tenen 4 persones, no el tenim més. A moment que arribem als esborrells, podrem vigilar, aprofundir, i suposo que es va anar. I si no ens deixem fer-ho, com ha dit la Natàlia, quan pujàvem les escales, diu Rosa, no et preocupis, que ho farem a través de la revista. Ja, genial, escolta'm, d'això es tracta, no?, de aprofitar els mitjans. I tant, i més tard que ens llegeixen tu. Exacte. Molt bé, doncs ens acomiadem de la tertúlia, que vagi bé. Natàlia, Rosa Maria, vea'm. Moltes gràcies, fins la primera. Adéu. Falten un parell de minutets per arribar a la Cent. Nosaltres ens acomiadem del programa d'avui. Tornarem de Medijous també a les 5 de la tarda. I estarem a aquest parell d'Horetes, fent-vos companyia de 5 a 7. Us esperem aquí el 98.fm a Ràdio d'Esvern, a Ràdio Municipal de Sant Just. Recordeu-vos també que ara hi ha l'informatiu de notícies per estar al dia de les coses que passen al poble de la Mat de la Lua López i també a les 10 del matí, com sempre, de Déu a una, al magazine de Matins, l'ajusta a Mireia Redondo. Arroba Ràdio d'Esvern, a Instagram, també els trobareu, i a Twitter, una mirant les diferents notícies. Doncs res, fins demà que vagi bé. Fins demà que vagi bé.
#63 - La Rambla del 15/12/2021
Magazine de tarda amb Núria G. Alibau
Episode Sections
"La Vall de Verç" a la ràdio
15:49En Josep Lluís Gil, membre de la taula de redacció de la revista "La Vall de Verç" de Sant Just, passa cada mes per l'emissora per comentar els continguts més destacats que hi haurà a la revista del mes en qüestió: entrevistes, tema de portada, articles d'actualitat, notícies breus, esports, col·laboracions...
Espai de la Xarxa 0-6: Projecte VISUAL del Centre Pilot
33:12Aquesta setmana el grup de la Xarxa 0-6 ens ha portat, com a convidats especials, els alumnes de secundària de la classe "Tintín" del Centre Pilot Asproseat de Sant Just. Han vingut amb la directora del centre, l'Esther Figueras; i la logopeda Lluïsa Bisbal. El grup d'alumnes ens ha explicat en què consisteix el projecte VISUAL, un projecte per promoure el disseny, la creació i la senyalització d’espais i serveis municipals i espais socio-educatius amb plafons dissenyats per ells a través de pictogrames.