Aquí, amb nosaltres, les irresponsables a l'avi d'Arruel estan en molt bé, és un frissa, però si algú encara vol, encara pot... Que segueixis. Continui, va, gràcies per acompanyar-nos, bona tarda. Gràcies, amics. Bona tarda. A la bona tarda us informa Gerard Lopéz. L'Agencia Europea d'Americaments ha aprovat la pastilla antiviral contra la Covid de Pfizer per al seu ús en cas d'emergència. Dona els consells per com s'ha d'utilitzar en cas que els països l'avolguin fer servir. La pastilla, que es diu Pax Lòbit, s'ha d'administrar el més aviat possible una vegada s'ha diagnosticat la Covid, concretament durant els cinc dies posteriors al començament dels símptomes. Diu que no recomana aquesta pastilla a les embarassades ni a les dones que estan en procés de quedar-s'hi, perquè en els estudis de laboratoris amb animals assosciereix que en grans dosis aquest medicament pot impactar en el desenvolupament del fetus. L'EMA diu també que tampoc s'ha de fer servir amb els pacients que tinguin reduïda la funció apàtica o que tinguin afectat el funcionament del fetge. Una vegada, l'autoritzat per l'ús d'emergència, l'EMA seguirà avaluant també la seguretat i l'eficàcia d'aquest medicament a mesura que en vagi tenint més dades disponibles. Més qüestions amb la Núria Pereire. L'Associació de Famílies de l'Escola Turó del drac de Canet de Mar al Marés ha denunciat que s'està generant un fals relat sobre la situació que es viu al centre arran del cas d'una família de P5 que ha demanat més classes en castellà. La presidenta de l'Associació Mònica Ruz ho ha expressat a la tarda de Catalunya Ràdio. El Can Samuines, que es parla d'unes acusacions molt greus d'aquest assajament col·lectiu, d'aquest aïllament, d'aquestes amenaces i això no succeïs. Jo les úniques proves que he vist fins ara són dos tuits molt desafortunats, que a nosaltres la manté en profundament, però que a mi tan sols has cridit ningú de la nostra escola ni ningú de Canet. Ruz ha afegit que no entén que el cas de la seva escola hagi centrat un debat al Congrés dels Diputats i ha revelat que estan reben insuls i amenaces a través del correu electrònic i de les xarxes socials de l'entitat. El d'Anc central europeu reduirà de forma progressiva la compra massiva de deute l'any 2022, però no opogerà els tipus d'interès. Cristin Legart ha resoldre, d'aquesta manera, el dilema de com continuar estimulant l'economia davant de la incertesa de la nova variant de la Covid i respondre així, a l'hora a l'elevada inflació. El govern presentarà una proposta a la Confederació Idrogràfica de l'Ebre per marcar un cavall ecològic al riu Ciurà, en el priorat, sense l'acord del territori. Els ecologistes consideren que la petició de la ca és insuficient per resoldre el problema. Te recono, Richard Vullgas. Bona tarda, la reunió de la taula del Ciurà ha finalitzat sense consensuar una proposta d'acabar l'ecològic per fer-la arribar a la Confederació Idrogràfica de l'Ebre. El govern proposa un flux d'entre 50 i 100 litres per segon, una quantitat insuficient pels ecologistes. Com explica el portaveu de JPEC ecologistes de Catalunya, Andreu Escola. Presentarem-ho, la nostra proposta, que representa quatre vegades més del que està del fenet, la generalitat d'avui. És impressionant que la generalitat sembli la Txell, no ho entenem. Richard Vullgas, Catalunya Ràdio Tarragona. L'Auditori de Barcelona ha presentat avui la seva programació d'hivern amb un nou projecte coral i el retorn de Ludovic Murlot, nou titular de l'OBC, a partir de la temporada que ve. S'han programat una setantena de concerts amb grans noms, com Xavier Sabata, eventualment amb el seu projecte de l'OBC. El director de concerts amb grans noms, com Xavier Sabata, event i Kissin, Janín Jansen, Núria Rial, i amb Vostrich o Valerí Gergiev, el director de l'Auditori, Robert Blufau, ha destacat l'aposta per la música coral, el sector que més ha patit de fet durant la pandèmia, que engegarà amb una primera residència de tres anys, amb el conjunt vocal, ensemble o vos-homnes. Una de les novetats de la temporada que ens fa més il·lusió, que és una nova residència, la del cor, ensemble o vos-homnes, amb qui. A més a més, de registrar Manuel Oltre i oferir-lo en concert, farem l'estrena de l'obra sinfònica coral que hem encarregat a Joan Magrané, i, a més a més, abordarem una de les partitures de més radical actualitat, com és, malauradament, la peste de Robert Gerard. Ara es posa amb la Sònia Oliart. A Madrid, el Club Blanc ha comunicat els positius d'Escència, Bay, Lúni i Rodrigo, així com el del primer assistent tècnic, David Angelotti, fill del tècnic blanc. Ja són set casos a la plantilla del Madrid, que aquest matí a jornar l'entrenament previst, els casos d'avui s'assumen els de Marcelo i Módric de Dilluns. L'entrenador de l'Espanyol Vicente Moreno ha demanat que els jugadors facin un pas endavant per guanyar el primer partit fora de casa aquesta temporada, els Blanc i Blau jugant de... Tot seguit, les notícies de Sant Just. ... Bona tarda, us informa l'Ualope. ... Avui entra en vigor la nova campanya del servei català de trànsit, una campanya de controls a Drogualcolèmia, les carreteres i zones urbanes. Aquesta porta partítol una copa i prou i per teix del lema, que per provocar un accident, n'hi ha prou amb una copa. La campanya busca explicar que encara que estiguis per sota del límit, per més d'alcohol, la teva capacitat de conducció. Disminüeix des de la primera copa i que, conseqüentment, la possibilitat de provocar un accident augmenta. La campanya, coordinada amb Mossos d'Esquadra i Policies Locals, tindrà lloc fins al propè 23 de desembre. A Sant Just d'Esvern, la policia local s'ha d'herit a la campanya i arrelitzaran diversos controls, dins i fora del núcle urbà. ... Ja es pot participar la nova edició Sant Just de la campanya Cap Infants sense Joguina. La campanya té per objectiu que Cap Infants del municipi es quedi sense regal la nit més màgica de l'any, la nit de reis. Per col·laboraris, pot fer la compra d'un val de 5 euros a un seguit d'establiments que es poden consultar a Sant Just.cat i a la pàgina web de Radio d'Esvern. Amb la recaptació dels valts venuts es compraran objectes de regals, nous i adequats a les edats dels infants de les famílies en situació de risc del nostre municipi. Que l'has senyala també que tots els regals s'adquiriran establiments de Sant Just d'Esvern. En guany, 30 establiments participen a la campanya, davant les 12 botigues participants, de l'any passat. Aquest augment d'establiments fa pensar que també augmentarà la compra de vals de 5 euros i l'import tot al final. Demà a divendres 17 de desembre a les 6 de la tarda se celebrarà la Sal Autopia del Casal de Joves, l'acte de constitució dels nous grups de l'espai de participació d'infants i adolescents de Sant Just d'Esvern. En guany tocava renovar aquests grups per tal de garantir la rotació de participants, que representen l'opinió de la població més jove de Sant Just. S'ha fet amb un sistema democràtic, en el qual els infants i adolescents han escollit els seus representants. A través d'unes votacions, que han determinat quins candidats i candidates formaran part del grup d'infants i adolescents, durant els propers dos anys, per a seguir aportant a la ciutat. Així, demà a divendres 17 de desembre se celebra un acte que han preparat els grups amb algunes sorpreses per tal de comiadar-se d'aquesta etapa de dos anys i tant mateix donar la benvinguda als nous membres que ara entren. L'acte és obert d'administrats, familiars i ciutadanes, que vulguin agrair els infants i adolescents actuals, tota l'energia posant en el projecte durant aquest temps. I, alhora, acompanyar-hi i donar suport en aquest inici i aquelles que ara comencen l'experiència. Es pot seguir tot el que se n'anirà fent a través de la seva pàgina web d'educapuntsanjus.net. I això és tot. Tornem amb més informació al Vullatiu Urari de les 6 de la tarda. Fins ara mateix. Radio Tester Durant de 8.1 Radio Tester Durant de 8.1 Durant de 8.1 Radio Tester Durant de 8.1 Radio Tester Durant de 8.1 Radio Tester Bona tarda Sant Just passant 10 minuts de la 5 de la tarda d'avui. Jo, 16 de desembre, benvinguts i benvingudes a la rambla al Magasin de Tardes del Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a la majora municipal de Sant Just. de Sant Just. Soc la Núria Gassia i esteu amics cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui, a primera hora que tenim bé d'aquí i fins a les 6 farem passar a l'estudia de ràdio a l'Albert Macia, president de la Taneu, per parlar amb ell de les diferents activitats que hi ha a la Casa de la Cultura i també farem passar a l'Estrip Goldstein, del celler de Can Mata, que ens recomanarà alguns vins per acompanyar als àpats de negal. Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10 i després del bulletí de notícies de Catalunya Ràdio i d'aquí de Ràdio d'Esvern, passarem a parlar amb l'Andreas Marats per comentar les novetats musicals. També farem les femèrides i farem amb ella també una mica de repàs de sèries. Tot això serà va seguida. Ara us deixo amb un tema musical i comencem. No marxeu! I said one day oh boy you're gonna drown. I don't wanna say I told you so. Hate to say I told you so. I've been trying to tell you. Trying to show you the road back home. But you just don't wanna listen. Now you're spinning out of control. I've been thinking your ship is sinking and it's far too far to swim the shore. Take my hand and I'll lead you back to land cause I don't wanna leave you here alone. I said one day this world will take you down and all it can swallow you. I said one day oh boy you're gonna drown. I don't wanna say I told you so. Hate to say I told you so. I've been thinking your ship is sinking and it's far too far to swim the shore. Take my hand and I'll lead you back to land cause I don't wanna leave you here alone. I said one day this world will take you down and all it can swallow you. I said one day oh boy you're gonna drown. I don't wanna say I told you so. Hate to say I told you so. I said one day this world will take you down and all it can swallow you. I said one day oh boy you're gonna drown. I don't wanna say I told you so. Hate to say I told you so. Comencem aquesta primera hora de la ramla al magazine de tardes de ràdio d'Esvern amb la secció que fem amb l'Albert Macià i després també amb l'Astrid Goldstein. Ara ja tinc el telèfon a l'Albert. Hola Albert, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Parlem una mica de les cosetes i de les activitats que tenim a l'agenda de la Taneu perquè s'acosta nadal i segurament... Està molt plena, molt plena, molt plena. Comencem per anar de presta si no et deixaré sense program avui. Podem començar recordant que hi vam passar dins del Ciclador i la pelicua Xavalas amb un plèxic de gent, però bé, això ja és aigua passada i, per tant, anem a les coses que tenim previstes. Vinga. La primera de totes serà de l'Ivendres. L'Ivendres a les 8 del Vespre, a la del 50 Nari, es va llargar la primera representació dels pastorets de Sant Just. A les 8 del Vespre comandit i després això tindrà continuïtat perquè l'Ivendres el diu Menja i després el dia és 23 i 26. Hi haurà noves representacions. Pot seguir a la Guàrdia la Taneu mateix. I bé, dic que... Encara queden entrades lliures? Encara queden entrades. Hi ha molt bon ambient. I jo crec que amb moltes ganes l'any passat no els vam poder fer. I bé, es nota amb l'ambient, de ganes de passar-nos bé. Com amb totes les mesures que hem d'aprendre pel tema Covid. És a dir, en principis recordarem a la gent que tothom anirà amb mascareta, o en el públic per l'escomptat, que és obligatori, llevat dels actors i els actors, a més a més, passaran la prova d'antigens per tranquil·litat dels mateixos actors i també del públic. Clar, és a dir, podran actuar sense mascareta en el moment que estiguin a l'escenari? Exactament. Quan estiguin a l'escenari estarem sense mascareta i, lògicament, per garantir que no siguin persones que puguin contaminar, passarem prèviament un temps d'antigens. Afectivament. Això és divendres. Divendres, bueno, després divendres i també... I els altres dies que mig, sí, sí. Ja no en repetirem més, aquesta setmana divendres i divendres. A les 8 del vespre. A les entrades recordar que es poden treure directament per a Entràpolis, o des de la Guat de la Teneu, des de la pàgina d'entrades de la Guat de la Teneu, 3 obedòpoles, a teneudesvern.cat. Molt bé. Seguim. Seguim doncs. A més, posetes. Passem a diumenge. Diumenge tenim, en principi, una cosa amb la matinera. A la set del matí sortirà de les seves per fer una matinada a l'ordal. De fet, sortirà a la set des del partit de l'escola Montseny. Es va a l'abany dels Esquirols i a la Pau Avonica. I, com sempre, diem amb les cenes de les seves que estiguin interessats aquí entre la Guat de les seves per veure les condicions, riteneraris, etcètera, etcètera. Sí, que allà ho posen de meravell, eh? Està tot el recorregut, el que necessita... Tot, tot, tot. En aquest cas, no ho sé, normalment els tracs, recorregut, condicions, etcètera. Normalment, les seves, ja sabeu que això ho porta... Bueno, perfecte. El dia, el dia. Perquè hi hagi cap entitat, cap entitat que es pugui superar, amb capacitat de tenir-ho tot perfectament. Amb entalació, sí, sí, tot genial. Seguirem el diumenge. I el diumenge a les 11 del matí, per recordar que el cor lo pom de Florso, el seu concert de Nadal a l'allat Nostra Senyora Lourdes, un concert tradicional que va en cada any, que aquest any el fan el dia amb diumenge, les 11 del matí, per l'altre fet per un tema que depèn de les condicions, de les condicions de Covid, etcètera, si no es pogués fer en la sala interior. Doncs es faria a l'exterior, i per això hem buscat una hora, les 11 del matí, que sigui una hora que es pugui cantar tranquil·lament a la lliure, sense perill de passar un fred tremendo. Ja, clar, exactament. Perquè si no, malament. Exactament. Per tant, continuem, continuem. Vinga. Pestoret, la matinada a l'horral de diumenge, diumenge també aquest concert. I, llavors, s'alperiem a dijuns, dijuns i avui, dijuns i avui, i dimecres 22 a les 6 de la tarda, hi ha un taller... Anomenat taller archiverdomèstic, que, de fet, és un tener de conservació d'archius històrics familiars, fotogràfic, va càrrec de Susana Muriel, que és la persona que va posant el seu dia, en el seu dia, ens va posar l'archiu fotogràfic de la Caneu, i que ara ens ofereix aquest taller, que crec que és realment pot interessar moltíssim aquella gent que a casa seva té, sobretot, que tenen fotografies més antigues, però, bueno, bàsicament fotografia estigraferim, encara, a peces de museu, que diríem avui, que estem parlant de fotografia en paper, no de fotografia digital. Està molt enfocat en aquest taller i a fotografia en paper. Fotografies que, si no es guarden en llocs una mica ja preparats, s'acaben fent molt bé. Sí, són fotografies que tenen data de codicitat, si no es conserven en perfectes condicions. I, llavors, això, apreciatament, les coses que farà la Susana estaran estirant-nos a les orelles a vegades, per la manera que les tenim guardades a casa, que faciliten que es vagin d'agrada. Aquest taller són 3 hores al dia 1 20 i 3 hores al dia 22, i té un preu de 35 euros, que, en el cas de socis, la teneu a reduir a 25. Molt bé. I seguim. I seguim, més coses. Sí, seguim i seguim, exactament. Ja dic que avui teníem la gent de l'estan plena. El dimarts 21 farem cosa típica en dimarts, el documental del mes. Perquè, lògicament, quan arribem al desembre, amb totes les representacions de pastoret, dius que mai saps quan és Nadal, l'Esteve que va canviant, ens altera tota la programació. I, en lloc de fer un divències, aquest mes el fem en dimarts, el dimarts 21, i el documental és Modes, que és una pel·lícula... És un documental rodat al Marroc i a França l'any passat, amb pràcticament d'una hora de duració, amb versió original en ara, com sempre subtitulat en català, i, de fet, parla d'una problemàtica, que és el fet que, si en Marroc una dona té d'embarassada, sense estar casada, pot ser empresonada. És el motiu del documental d'aquest mes. O sigui, pot ser realment molt interessant. Sí, sí, sí. Ja veus que tenim ple, perquè quan tornem a parlar la setmana que ve, seguirem vient les coses. Bàsicament ens quedarem molts pastorets, però alguna cosa més tindrem. I sí que vull aprofitar dues cosetes més, dues cosetes més, que no són pròpiament de la Teneu, però sí d'entitats, que tenim una molt bona relació. Avui, a les 6 de la tarda, avui hi ha l'avançada poètica de Nadal, del centre d'estudis, que es farà la sala piquet de la Teneu. Molt bé. Repeteixo a les 6 de la tarda, i després em sembla que faran unes respolines pels assistents per visitjar-nos un bon Nadal. I després recordar també que el 17, les 11 del matí, davant del mercat, hi ha la cantada popular de Nadal que organitza la Cal, a la qual la Teneu també sempre ha col·laborat. Per tant, posar-ho de manifest aquí, que et quedi clar per tothom. De fet, l'altre dia va passar per aquí per la ràdio, la Massè Gràcia, que és la presidenta de la Cal, i també ja ens va acabar d'explicar una mica com seria aquesta cantada popular de Nadal, i es va dir que és una cantada on està convidat tothom. No només per cantar aires professionals, ni molt menys. No, precisament és per la gent del carrer, perquè passin per allà perquè van a comprar el mercat i parin allà uns minuts i se fegeixin a cantar Nadal. Les Nadal sempre ha estat una cosa així popular, no de cantar, en aquest cas no és una taula perquè és a l'aire lliure, però és això, és aplegar la gent amb una cosa ben popular. Clar, és a dir, que si hi ha algú que desafina, que no es preocupi, perquè si s'ha de desafinar és allà on s'ha d'anar, precisament. Sí, allà el que tingui ganes de saber si desafina o no, si pot posar allà, vull dir, si desafina molt, molt, molt, i en mateix s'anarà donarà, però jo crec que la gent quan canta Nadal aquestes que ha sentit des de petit, segurament costa molt més desafinar, que no quan intenta cantar una cançó, aquestes les tenim sumament interioritzades, les Nadal, les que cantem allà. Sí, sí. Molt bé, doncs... Sí, sí, un munt de coses, de les seves, de pastorets, del Centre d'Estudis en Justencs, en fi, també el documental del mes, tot un ventall de coses. El taller d'Arxivi Domestic, la informació, si algun vol més, pot accedir al wet de la Teneu, 3 dobles a TeneuGasben.cat, i allà et trobarà més informació de tot. Molt bé, doncs, Albert, hem fet aquest repàs de les activitats i de la gent que hi ha per aquests propers dies a la Teneu. Esperem que un tant tu, la setmana vinent, una mica també, complicada, perquè ens aproximem també a les dades de Nadal, però bé. Ja arribarem al Nadal, si se la tancarem amb Nadal, si se n'espera. Exacte. Molt bé, doncs Albert, que acabis de passar bona setmana i també al cap de setmana que ens arriba la vista. Perfecte, igualment. Que vagi bé. Adéu, Albert. Adéu. Ens quedem a escoltar en aquesta cançó de Manel, cançó Teresa Rampell. Tot seguit, farem passar a l'Àstret, aquí, a dintre dels estudis de radio, per comentar amb ella més sobre el pont de Vallcanca. La cara de la Teresa s'il·lumina quan un cotxe ve de cara, ve de cara. Uns macarras, un salud en el semafor i somrius. I mentre arranca en el mes jove, abans que sol menji la nit, et mirau sus i juraries que viu. Que bé l'amor, que bé l'amor, que bé l'amor. Resonant com un exercit de timpals. L'amor ja es va propanant com un incendri turestal. Teresa Rampell, avui d'amor, per fi retorna la ciutat. La mina decidida entre billars, Teresa Rampell, detecta els foresters mentre t'apropes a la vostra taula. Desplaça tot el teu talent conscient de cadascun dels moviments. És el ball dels teus malucs, el balanceig de les arrecades. I ja no importa anar ni semblen llum tots els desastres que hagis fet. I passa una mica i feu les paus en un brindis de colvades. I mentre t'endem milers d'homes al món amb la merda de passeig, somien en trobar una dona amb la teva cara, amb la teva cara. A les teles en derrompen els dinors, els bibliàtics. I ara hi surt un periodista estressat, els teva tits i el d'amor, però juraries que diuen que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor. Com hem dit, ja tenim l'estrita dins de l'estudiola Estrit. Bona tarda. Bona tarda. Què tal? Fret? No, bé. Bé, no? Bé. És suportable. És molt agradable. Sí, van sortir unes imatges. No sé quan va ser que feia... que va haver-hi la neva d'aquella del 2001. Fa un parell de dies, crec, que va sortir per la tele. Unes neus. Jo pensava, home, doncs no. Ara no ens podem queixar. No, potser és més la humitat que hi ha. Això és l'altre més al vespre. Sí. Jo era del celler que sortim ara una mica de tard. Depèn per un camí de Sant Just, notes les zones vesobagues, que estan xupades. Millanetes, sí, sí. Però, si no, és allò que dius. Al migdia fa molt bona temperatura. Home, els 15 graus a més de desembre... És un luxe. Sí, sí. A tocar de l'entrada de l'hivern també, perquè som a dia 16, perquè n'hi ha res. Queden 5 dies per l'hivern. Sí, sí, estem ja. Enrere, ja és. Hem de restar en el calendari, o el calendari d'advent. Sí, n'hem t'atxant. Si tens la xocolatina o el premi, és allò que dius, ja està, ja toques. Sí, i a vegades, quan s'acumulen dies per obrir finestretes, d'aquestes coses, dius, ai, mare, ai, mare, que m'ha passat tot molt ràpid. Sí, és allò que... Fem un jaque si bé, els balans de l'any, no? Sí. I al celler, ara, aquestes dades, ha de guastar a tope, eh? A tope d'altre dia vaig passar i gent amb un, gent avall, que si això, que si allò, envia això, envia allò. Enviar això, ara ho vull embolicar, tant no sé què vull, i és com un... Sí. És difícil d'organitzar, no? Igual trucar alguna persona i et diuen... Li preguntes per quan ho vols. I penses, no et donis pressa, i no vol migia, i penses... Hòstia. Hòstia. I ara com ho faig, no? Això m'ha passat aquest matí, allò de... Sí. I em diuen que van les 11 i pico i dic... No, no, no, i calcules i dius... No arribo, no arribo. Clar, hòstia. Però bé. És que, esclar, suposo que el celler, aquests dies, és quan més... durant l'any, jo suposo que... El mes de desembre... És... És... Hi ha aquella beguda del comprar, perquè... És l'hàbit de la setmana. Hi ha la compra... Hi ha prena de l'enca dels àpats. Mm-hm. Hi ha els regals. Vale. És... És un debat de debat. És un debat legítim visible. Sí. És una suma de... de tot, no? I el... Facilitat també amb algunes empreses a l'enviar-ho fora. Clar. Amb alguns clients. Per tant, és allò d'una organització... mental. Sí, sí. Sobretot, eh? S'ha de tenir una menc clara, si no? Sí, sí. És a paparets, notes, calcular hores. És allò d'una organització. I tenim molts clients que fan... aquests petits lots de 2, 3 ampolles. I passen pel mercat i també compren les neules... Sí. A botits. Clar. Per tant, no és allò d'agafar les ampolles de l'estateria col·loc, fins i tot estàs pendent... de que la parada X del mercat rebin tal producte per col·locar-lo dins. I després embolicar-lo, fer-li la llassada i posar-lo només bonic. Però la gent us ho porta i ha directament a la botiga... I en què ens ho porten? I en què és... Mira, l'àson, després et porten les neules, per exemple. És allò que dius. I aquella... Coordinació. Coordinació. Coordinació britànica. Sí, s'intenta fer el més calculant. També n'hi ha els que... Oh, no, pel dilluns. Bueno, però ara ja no posem aquelles dues ampolles, no. Ara que sigui una combinada amb una altra. Ui, canvis d'última hora, eh? I al cap d'una hora. Osti, quina ràbia. Ai, mare meva. I al final et diuen... Pot ser avui? Osti. Sí, és fons de mor. Auxili, però... Bé, bé, bé. Intentem. Doncs això... Els crits queden interns. Clar, per allò de dir que això no va abans. Home, també s'ha dit que pel teu caràcter... la teva paciència, el teu optimisme, el teu bon humor... Bé, bé, bé. Tot conjuga, per què. La gent, bé, bé. Bé, bé, bé. I molt agraïts del que els hi facis, que els hi embolicis. Hem passat, potser, uns quants anys de... Bueno, fa, posa-li 20 anys enrere. Tot era com molt ostentós. La caixa del fusta, que fos molt... Ja. Molt vistós. Sí, sí. Després vam passar a través de la crisi... per un punt d'austeritat. No cal embolicar. No cal. En va bé. La caixa de cartró és més acològica. Sí. I ara, jo crec que anem com mancats de petits detalls. I potser sí que m'estic esmarant una miqueta més... tornar a embolicar una mica més. Diria que és un tema de salut mental. També. Sí. Perquè al final és allò que dius... Ah, el reciclatge, el que estem generant. Saps greu, no? Però per un altre banda penses. Ja. Va, cuida la part de la imatge, que és més important. Malgrat n'hi ha coses que no arriben, n'hi ha unes bosses de roba que sempre donem. Volíem començar, quasi bé... Deu fer 3 anys així, vam començar... més que intentar cobrar-les, oferir-les en el sentit de... tornar a comprar amb la bossa. Clar, te la poso, però torna amb la bossa. Sí. Hi ha una part que molt bé, hi ha una part que més et diu... Ui, a casa em dic moltes. Sí, a casa no hi fan res. Ja, ja, clar. I ara anem, com amb tots, els actors esperant que arribi la comanda. Per tant, aquest cap de setmana anirem... una mica mancats de bossa de roba. Fins el dia 22 no arriben. Mira com la lundaria. Exacte, mira, veus? Potser no toca el gordo, però arriben les bosses. Sí, per tant, qui tingui un carretó o alguna cosa, doncs que vingui, i si no les bosses, doncs... Compartiu un número a Astrid per el dia 22. No vagis a caure... Cada una setmana quedem per fer la secció i siguem aquí milionaris. No, en tinc pendent d'encarat d'agafar la grossa de la Teneu. I particularment... Mira, per què estic interessat? Ens hem quedat entre tots tres al celler. 6 números que es sortegen des de diversos pobles del Priorat. Ahà. En sembla que són 35. En 35 lots, de 18 vins, valorats en uns 400 euros. Uau. Portava molt xulo. Home, sí, sí. Que un viticultor del Priorat fa un parell de dies via Twitter va dir que tenia aquests números. Si us plau, compreu-los perquè val la pena. I si ens hem quedat uns quants números d'aquests, els he posat tots en un meu. Ahà. Clar. Però no tindran problemes en repartir-los, perquè ja hauran suficients vins. Sí, és que ens toca. Per tant, moltes vegades pensem en aquella base més econòmica. I en aquest cas... Mira que hi ha participacions, que molts diners poden anar destinats a diferents causes i així. En aquest cas, aquests números d'aquests pobles del Priorat van destinats a les persones en causades per a haver-se manifestat en contra de... Transversar part de l'aigua del riu Siorat i que el seu cavall no pugui estar com tocaria. On es volia? Va parar... No sé de quin canal va parar que l'aigua cap a una altra banda. I el riu Siorat és a l'alçada del Priorat. O sigui, arriba amb un cavall correcte, però a l'alçada del Priorat es queda mort. I és una zona que sabem que és molt seca, i l'aigua la necessiten no per regar el jardí, ni omplir les piscines. Va parar a alimentació. Hauria d'anar per l'alimentació, que el Priorat sigui de les zones més humides. És de les més bancades. Sí que aquest any han estat ben beneficiats per l'aigua. Però clar, no és el que costuma passar, és una terra dura i seca. Per tant, hi ha un munt de causes, i en aquest cas els han causats per salvar el riu Siorat. I del Montsenaste, tenim parranja de vins de Nadal, dels Àpats. Tenim el convint. Hi ha tants. És realment com jugar... ...a diminar una contrassenya que hi ha mil possibilitats. Totes les taules s'aniran en patró, que serà un aperitiu, el caldo, la cardolla, el pollastre, els torrons... I les possibilitats són infinites. És allò que, abans de vindre cap aquí, he fet fotos a la santeria, ni que no s'oblidi res, és que, és clar, tants barretts, cada família. Sí, i sí que normalment pensem en l'aperitiu. L'aperitiu ens deixa un ventall molt obert, que podem posar des d'un vi escomós, que normalment hi pensem pel postre. Però clar, en un mateix Àpat es poden oferir... És típic oferir diferents vins. Clar, tenim molts plats diferents, però és molt complicat on fas el canvi. És més fàcil el restaurant que et serveixen la copa, que no a casa. L'aperitiu, per mi, amb un vi escomós, sigui un cava, una associació còrpina, un clàssic penedès, un xampany... El cava els escomosos són alegria, és benvinguda. És comencem bé l'Àpat. A mi m'agrada molt començar-lo així, sigui amb varietats blancs, sigui rosades, no aniria a buscar el més consistent, ni el més dolç, que seria el més sec. Perquè aquell possible pica-pica que pugui haver-hi, acostuma a ser molt bariat. I moltes vegades salat. Que sigui una mica d'embotit, patates, paters... Alguna cosa així de peix, de closqueta... Pot n'hi ha coses que són molt fortes, d'altres no tant, uns canapés de salmón... És molt, molt, molt bariat. I amb un vi escomós, jo crec que la regla molt bé, dona un punt de benvinguda. També depèn del número que sigui a casa. A mi m'agrada que sigui millor 4 a una altra vegada. Però tant si són pocs que ho siguin molts. Començar amb un vi escomós, per mi seria la perfecció. Després tenim aquí un caldo. Un caldo que, normalment, sempre pensem que un àpat, que ja és líquid, no... Sempre costa més de veure. Per tant, podem continuar. Continuar amb el mateix de la benvinguda, segons els que siguin a taula. Si són molts, si som ja quasi bé els 6 o 8, aquella primera ampolla ja t'haurà volat. Per tant, seria potser la mesura més perfecta per fer-la peritiu. Millor no fer-lo aquell dia amb cervesa. Ja, home, i coca-cola. Perquè talla, talla, i sempre hi ha aquell convidat que... Fanta. És allò que dius, no. Intentem evitar-ho, vol més... O aigua, o aigua, o fins i tot. No sé, anem a buscar una beguda, una miqueta, que no sigui la llauna de cervesa a taula. Sí, sí. El dia de Nadal, no, el menys, sisplau. I si més no, que sigui una bona cervesa, i servit amb la mateixa copa que la resta, no? Que no hi hagi la taula, la llauna. La llauna, vinga. Si fem carro i caldo, car endolla. Aquí, sí, continuem amb el mateix vi escomós, que pot ser blanc o rosat. Però també queda molt bé els blancs, els vins blancs, en un cert temps de criança. No anirem a buscar aquell vinet. Jove, fresco, guau, doncs graus i mig. Perquè aquest caldo haurà estat hores i hores fent xup-xup. Ha costumat ser grassos, els galets. Sí, el caldo, sobretot, que fa aquelles piscines com d'oli. Exacte. Clar, allò, sí, sí. És allò que aquí poden jugar amb vins blancs de llarga criança. Potser el xarello no seria el més adequat. Jo aniria més aviat a buscar com una garnexa, una garnexa blanca. En un cert temps de criança, fins i tot, en vota. O un vi blanc que ens hagi regalat fa uns quants anyets, o que ens haguem autoregalat. Buscant una anyada així, una miqueta més antiga. I aquí li agrada el vinegre, busquem un vinegre, un gran cos i un gran envelliment, que també ens ho permet. Una varietat d'aquestes que són una miqueta més lleugeres, com un trepat. Un rosatament es pot anar bé. Però no aniria jo a buscar això, l'anyada més jove, no? Fins i tot. Anem a rebuscar per cases si tenim alguna anyeta així més antiga. Clar, n'hi ha cases que després del caldo, la Cardolla, n'hi ha com una divisió, no? Tirem cap a cartes blanques, bàsicament. Vull dir-me tot de paper. A mi això sempre m'ha costat. No entenc com en un mateix japa et poden servir car, ni peix. És allò que dius tot com amb affa, no? Potser fem una o l'altra. Fins i tot amb cerimònies, casaments i això, que dius que n'hi ha dos plats. Ostres, per què no millor un? La peritiu moltes vegades acostuma a haver-hi per nil. També, home, sí, sí, sí. Hi ha molta gent associada amb negre, amb blanc també, amb escomós també. Però si l'acompanyem, per exemple, anem amb un vi d'aquests que els diem els vins endeluzos, que serien fina, una manzanilla, una montillada, li pot quedar fantàstic. Però ojo, ojo la paraula no seria molt adequada, però són vins que volen els 15 graus i són consistents. Clar, caria el maridatge perfecte, però en tonen una mica. Home, anava tot el sopat, el dinar, una mica... Però podria quedar molt interessant. Ara seria el moment de decidir si tirem cap avant de peix o cap avant de carn. Per exemple, amb el caldo de la carnolla, hem estat vevent aquest vi escomós o blanc, amb el peix continuem-lo, per exemple. I amb el... si tenim carn, ens podem desviar una miqueta. I podem canviar de color. Clar, quan canvies de color, color em refereixo amb el vi. No deixes l'ampoll a mitges. Clar, per això dic que a vegades, segons el número de persones a taula, pot ser una miqueta complicat. Per tant, seria a qui vulgui anar acabant un color. Per això no és que cada plat tingui un, sinó que podem jugar. En els canvis o allò que dius, ja m'he menjat el caldo i encara estic aquí... Amb la copeta. Amb la copeta, la carnolla, n'hi ha... amb les pilotetes. Passem. On anem a buscar o continuem amb un vi blanc, potser encara més consistent i més envellit, o qui vulgui ja pot passar un negre. I aquí ja deixaria jo la consistència de el que més agradi. Perquè, clar, depèn molt també de l'edat, de les persones, dels hàbits, si tenim avis a taula, si tenim algun vi d'aquells també, que ens hem guardat o que ens hem regalat, o que hem comprat expressament per aquell àpat, una miqueta així especial, acostumes-hi aquí un estreu. Perquè ens aguantarà molt bé aquests pollastre rostits, el gall del Panerès, que ja estan aquests dies fent anuncis, perquè és la fira del gall a Vilafranca, i anem a comprar el gall aquest diumenge, que vulgui comprar-se el viu, no sé si encara es fa. Com? Es pot comprar el gall viu? Es portes el gall viu a casa? Es venien. Mira, no fa gaire revisant unes fotos de quan era petita. Vaig trobar unes fotos d'aquí de la plaça Campraciós, on hi havia les gàbies amb els galls a dins, i els venien vius i la gent se'ls matava a casa. A casa, a casa. Ara quasi ho veus com impensable. Però realment són aquestes tradicions de fira, anar a comprar el gall que tu només el veus. Sí, que era viu, no? Jo diria que aquí és un albí negre, té la gran presència, però és això, no oblidem blanques. No hem parlat de zones, eh? No, perquè sí que t'oblidem la garnatge blanca, en el fet de que aguanta, o jo tiraria cap aquí. Però bé, si tenim altres varietats, un xarel o envellir d'un fusta, de fons quants anys també pot quedar bé. No buscaria rislings. Què vol dir rislings? La varietat de rei, un risling, que és més típica de la zona d'Alemanya, i així per una pet de Nadal. És com si no lliga. Tu que visc alguna part d'aquell plat, per exemple, a casa ho hem fet, no hi ha pollastre, no hi ha carn, i ofereixes un llamàntol. Un llamàntol pot ser una salsa de ballanes. És allò que dius, tens una carn molt suau, molt delicada de gust, però li estem afegint una salsa que és voluminosa, més consistent, i més grasa, perquè la ballana... Sí, és un frutxet, és superenergetic. Per tant, si anem a escollir un vi, que sigui afruïtat, i a l'hora sigui ácid, vigilem amb què l'acompanyem. Quan parlem de vins blancs i negres, vigilem el que anem a buscar. Vins, que puguin ser més ácids o més perfumats, que és el que li queda bé. Li poden quedar bé segons quin tipus de veig, amb una carn o posaria, però si tinguessin... Mira, pel sopar del 24 seria més ideal. Se'n saltem el dia abans. Qui vulgui fer, per exemple, vins al·laborats amb Riesling, que vostè era aquestes varietats més del centre d'Europa, i per exemple, l'afegi una fundi, una reclet, que es fan moltes. Sí, déu-n'hi-do. La nit del 24 és de les que més queda perfecta. Continuem amb l'Àpid de Nadal. Seria el dia ideal per veure les bones copes de taula, si tenim un decantador. Per tant, podem decantar el vi negre, però si hem volgut, també hem pogut decantar el vi blanc. També, si fa uns quants senyets que el tenim. I aquest vi negre ens permetrà, també, a l'hora d'anar cap al postre. Ja porta, ja condueix. Que ja anirien cap als torrons, sumar els polvorons, un pastisset, un tronc de Nadal. Tant de possibilitat que ja és el note a xeques de la taula. Home, és que ja quan s'arriba, quan ja has passat a la part del mig, quan ja has passat la carn o el peix, ja la cosa és... Per tant, aquí és quan moltes vegades ve el cab, el vi escomós, les bombolles. I si és molt sec, és com si t'interessa moltes vegades com un ganivet. Perquè aquestes hores, aquest moment de l'Àpat, ja tens molt de set, perquè portes menjant molt, són plats molt elaborats. I si has begut, perquè ja portes un cert temps, diríem que ja portes... A veure, el fetge continua necessitant treballar, i li estem aquí de tot. Molt important, anava veient molta aigua, mentre tant. No volem arribar a un punt de deshidratació. Què és el que provoca el fet de menjar? L'alcohol, la gent no es pensa que refresca, però després et queda... Tot deshidrates, exacte. Per tant, molt important. Però clar, aquell fetge ja pobret, ja va una mica així... estressat. Per dir-ho així. Podem buscar escomosos més dolços. Aquells que sempre diuen que li agrada la iaia, la tieta... Però potser són els que millor cauen. Són més... Perquè segurament veurem menys, però seran molt més adaptats a aquestes menjes més dolces. Seria el moment ideal per treure els dolços. També, les torrons, les neules, els pelvorons... Buscaran aquestes les garraxes de l'Empordà, garraxes blanques, garraxes negres, mosquetells... També. Retafies. Aquí anem a Pretània, eh? Sí, ja és allò que dius. No estem restant a Pretània. Per això sempre es repeteixo. Important, va ben aigua. Perquè no ens provo aquí aquesta certa deshidratació. És quan, a més, el cos fa... Ja, que et quedes com atuntat. Té una mica endormiscat. Sempre hi ha un que ocupa el sofà. Bueno, una o uns quants. El sofàs ja, a certa hora, comença a anar aquí... Està bastant solicitats per dir-ho així. Per tant, en taules que llargen... Bueno, sí. Molt, i d'altres que no tan... Que no et vols complicar? Compràs una ampolla magnum, i pots anar fent el mateix àfat amb aquelles dones. Amb aquelles dones. I no et compliques la vida. Però sí que reconec, fa gràcia tindre diversos vins. Clar. Això ens hem d'adaptar moltes vegades a... Jo ara, per exemple, aquí, sentada a l'estudi estaria com amb una taula de 5, i tu estaries a l'altra cap de taula. O sigui, ara podríem fer una taula de 6. Sí, és veritat. Ara estem amb... Home, a casa meva, una taula d'aquestes mides i afegiríem dos cadires. Per tant, amb una ampolla ja no ho fas. No. Si fòsim 6, 8 ja no. Exacte, ara estem en aquell punt ideal, aquí a l'estudi. Per tant, no ho faríem amb una ampolla. Si fòsim 6, sí que et permet jugar més. Amb taules que llenyen gent, doncs simplifiquem-ho. I fem fins i tot el mateix vi per tot l'àpat. Sense complicacions. Sense complicacions. Perquè sí que ho estem veient, la gent es calcula això per aquest dia, això per l'altre fons cálculs, que realment són dignes. I sempre tens tu preparat, després et ve el convidat que et porta també el seu propi peu als seus vins i que et destorrota tot. Jo volia fer això perquè és veritat per veure el seu vi. Sí, és complicat, però... Hi ha famílies que també s'organitzen. Tu portes els canapés, tu la vaguda i tu els torrons. Aquí tothom s'ho reparteix i ja està. Això sí, vestiu bé la taula, és important. No posaràs allà qualsevol mantel amb la llauna de cervesa. Moltes vegades l'oblidem. Ara quedàvem emparat. És el dia que surten les copes bones. Sí. I sempre s'entrenca una. Bé, vigilan, que sempre està quedant bé el mantel. La mesura de la copa del vi blanc i del vi negre, segons el vi, pot ser la mateixa. No ens compliquem molt. Pels vins escomosos, moltes vegades també recomano la copa de vi blanc per servir-lo, perquè aquelles que són molt tiputup la bombolla t'entra com directe. No cal, fem-ho fàcil, però que el vi sigui servit. Amb la copa més adient de la que ens agrada i veure. No obligarem, però amb qui la gent es trobi més. Més a gust. Hòstia, hem de deixar aquí l'espai. Et sembla que si de cas hi ha temps, continuem la setmana vinent. En lloc de vins hi estarem a prop de Nadal de regalar, de marxar, o d'oferir, parlarem una miqueta de turisme de turisme binic, gastronòmic. No turisme, tant serà d'interior de costa o d'alta muntanya. També. D'alta muntanya, que no veurem les vinyes, perquè estaran colgades per la neu. Però que segurament qui vulgui anar al Pirineu podrà visitar cellers, perquè això va... va augmentant. Molt bé, doncs ha estrit res. Acabà de passar bona tarda. Continuarem embolicant. Seguirem, tornarem. I creu bonicada? Tu mateixa. És bonic, sobretot quan la gent diu que bonic queda. És el més gratificant. Ha passat també un bon cap de setmana. Igualment. Així m'ha estrit. M'esperava una dona més sincera. Si de debò no penses dir-me, ni una paraula. Tantes vegades un perdó i et perdonava. Però un canvi tu, només dius que no menyores. I marxaràs, i et deixaràs plorar al mesons. Com ho faràs? Troba un excusa o simplement te'n vas? Saps que per mi no tens de preocupar-te. No intentis provocar-me. He fet una cançó per recordar-te. Però no la canto mai per oblidar-te. No se me'n va del cap al teu somriure. Sento que és una farida a te'n mirar. Aquell somriure que m'obria. Tot allò que vull se'm tanca. Si alguna cosa que jo encara no he dit mai. Que els més problemes mal de caps, parlant de tu. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. La reserva s'esgoten. La sang segueix sent necessària. Una donació pot salvar fins a tres vides. Si tens més de 18 anys, vine a donar sang. No saps si alguna vegada seràs tu que la necessiti. Dona sang. Salva vides. La ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. La ràdio de Sant Just. Us hi esperem a tots. I amb aquesta sintonia tan coneguda donem pas a la segona hora de la Rambla, en magazine de tardes de ràdio, d'Esvern. Tot té un sentit, tot té un sentit. Bona tarda, Andrea. Bona tarda, Núria. Jo crec que els uïns poden estar una mica descolocats, perquè aquesta sintonia és pròpia del mes de maig, no de desembre. Però és que aquesta setmana tenim dos esdeveniments... Crucials. Un és un esdeveniment important, l'altre ha sigut una roda de premsa, que crec que s'ha de comentar en una secció musical, que també està relacionada amb Eurovisió. Començo per aquesta roda de premsa, i després anem a l'esdeveniment. El mes de gos no ho vaig comentar. M'ho feia sobre, però no ho vaig comentar. El mes de gos es va dir que tornava al festival de Benidorm. Festival de Benidorm, ubicants. Obico, ubico. Els uïns més grans ho deuen conèixer, era la versió del Sant Remo Espanyola, diguéssim. Diferents cantants de gran renom competien entre ells amb una cançó, que es convertien en un hit, no sé quantos. També semblant a la OTTI, que era un concurs de fa molts anys, que va descobrir a Rafael, si no m'equivoco. Parlo de molts anys enrere. I ara tenim el nou festival de Benidorm, que es diu Benidorm Fest o, com ho coneix la gent, Benifest. Tot això es va dur a terme el mes de mar, més de mar, no més de gos, perdó, quan José Manuel Pérez Tornero, no sé si estic dient bé el nom, va entrar, va ser conmemorat, conmemorat com el nou director de Ràdio Televisió Espanyola, i una de les seves primeres decisions va ser que la mala ratxa d'Espanya a Eurovisió havia d'acabar. O sigui, havia d'haver fet alguna cosa. I pràcticament la mala ratxa de Ràdio Televisió Espanyola, en audiències i en tot, que estava una mica de crèpita, l'entitat, l'entepúblico. Sí, és José Manuel Pérez, que era professor de l'autònoma. I aleshores va conmemorar, va dictar nous caps de tot arreu, va fer fora a l'Antònia Prieto, que era l'antiga cap d'entretaniment de Ràdio Televisió Espanyola, i doncs els nous caps d'entretaniment han decidit que per intentar millorar les posicions d'Espanya a Eurovisió, s'havia de crear una preselecció, un concurs important dins del panorama nacional, per després d'aquesta cançó sexportada a Europa, i aquí entra també Ximaputx, el president de la Comunitat Valenciana, que en converses amb tota la part de Ràdio Televisió Espanyola, va proposar que tornés al festival de Benidorm, i van dir doncs, anem a intentar-ho. I s'ha intentat, i el passat 10 de desembre es van presentar els 14 participants d'aquesta primera nova edició del festival de Benidorm, Benidorm Fest, que serà d'on sortirà el representant d'Espanya a Eurovisió aquest any. Això ja ho posen en marxa, o sigui, això ja és l'engranatge. L'engranatge ja és així. El 23 de desembre es coneixerà la data, que és l'última setmana de gener, però el dia exacte que es donarà termes de gala no se sap. I, també, de cara a la setmana que ve, ja coneixerem totes les cançons, per tant, la cançó que ens representarà la sentirem d'aquí una setmana. Que guai, però escolti'm una cosa, tot això del festival, no ho he vist molt anunciat, no li han fet molta publicitat. Mentre no hi hagi les cançons, és difícil, no? Ja, també. Però és un concurs on... És a dir, no és un concurs... No és una operació en triomfo. No és un concurs a lloc televisiu, que hi hagi un enganx, per exemple, per les xarxes... Seran, és com una Eurovisió en petita escala, perquè hi haurà dues semifinals i una final... Te n'han preguntat, ara, per la mecànica del concurs. Són els cantants, aquests cantants? Aquests cantants són 14 participants, dues semifinals, 7 i 7, i de cada semifinal passaran 4 a la final, per tant, una final avui. Bueno, no està malament. I com han escollit aquests, s'han presentat fins amb les seves cançons? Quan es va anunciar que tornava a aquest festival, es va obrir un càsting on-line, i allà, qui volgués podia presentar la seva cançó, i per altra banda, des de la televisió espanyola, han contactat amb discogràfiques, amb cantants, perquè per aconseguir propostes d'aquesta manera... Jo només conec a dos. Però t'haig de dir que només coneixes a dos de tota la llista que ara direm. Perdona, 3. Hi ha alguns que són bastant coneguts dins del món indie, diguéssim, i que realment és un festival bastant indie, semblant primavera saun, arena al saun, el festival de Benicàsim, el Mátcul, són noms que alguns d'ells podrien estar en festivals de nivell d'àmbit nacional importants. I si et sembla bé, doncs anem ja a la llista d'aquests 14 que han sortit de 886 propostes en total. Hosti, 886 d'Eunidó! Mare meva, mare meva! A veure, doncs digues, digues! La primera que es va fer saber va ser Azucar Moreno, en qualitat de returning artist, artista que torna a intentar-ho, i el nom de la cançó, Postureo, encara no la coneixem. Després tenim Blanca Paloma, aquesta sí que és totalment desconeguda. De fet, ha participat amb la seva primera cançó, Secreto de Agua. Ella era escenògrafa, havia treballat en teatre, però, com a cantant, no la coneixia ningú. Ningú, vale. Tenim Javier Amena, que és un artista chilena amb molt d'èxit a Chile. De fet té bastants hits. Com que a Chile no és a Europa, ho proprem. Sí, però una de les condicions era que els artistes o fossin espanyols o tinguessin residència estable a Espanya, i Javier Amena viu a Barcelona des de l'any 2016, per tant, entra dins aquest crivatge, i la cançó es titula Culpa. Després tenim Raiden, aquest és el que coneixes, ha sonat aquí. Sí, Raiden, sí. Raiden amb Calle de la Llora Día. Després tenim Marta Sango, Marta Sango del Percent Triomfo 2018, amb la cançó Sigues en Mimente. D'aquesta cançó espero grans coses, perquè la cançó es diu que l'ha produït Guillemil Kiwai. Hòstia, la Casa Azul. La Casa Azul. Per tant, s'ha d'esperar grans coses. Sí, sí, sí. La realitat, la revolució sexual... Sí, és un hymne. Per tant, esperem, esperem. L'una aquí, que va així de nom, pot ser que no se la coneixi, però fa un parell d'anys va tenir un hit amb la cançó, i recorda bastant abatial, posada en escena, però la seva música no ta. Perquè tira més cap al rock, i la cançó es titula Voy a morir, i unic són un dels altres completament desconeguts, però la seva cançó, Mejores, s'ha dit que va ser votada de forma unànime pel jurat que escollia que feia el cribatge de cançons, per tant, si ha estat tothom d'acord, ha de ser bona. Algú ho ha de tenir. Després tenim a Gonzalo Hermida, que és la parella de Julia Medina, d'Operación Triunfo, també, que, com a cantant, no és conegut, però sí que ho és com a compositor. De fet, escrit per Alejandro Sanz, Malú, Vanessa Martín, qui n'és d'altre. Antonio José, o sigui, ha escrit per a gent molt famosa, i ara ha dit, bueno, pues ahora este es mi momento. I la cançó es diu, ¿quién lo diría? Després tenim a Tanxungueiras, que són una gelva, diguéssim, gallega, que això representa la novetat, perquè és la primera vegada que a Espanya ha obert les portes a les llengües cooficials dins la seva selecció, i, de fet, ella, la cançó que presenten és en gallec. Ah, mira. I es diu Terra, en català també és Terra, per tant, no hi ha diferència, però sí que és la primera vegada que s'ha obert les portes a català, a l'Euskera i al gallec, i de totes aquestes propostes, elles han estat escollides. Molt bé, per elles. Després tenim Shane, que no és Shane, és Shane, és com el Shane de versió barata. Presenta la proposta Echo, també ell és dels més desconeguts. El que el pot conèixer la gent és els que haguessin sigut fans d'Aurín, és un dels alumnes de Carlos Marco, Carlos Marco té una escola de dansa i música, i és alumne seu. Carlos Marco havia estat el més important a Aurín, de fet. Una escola a Madrid, per això, no? Sí, sí, a Madrid, i és un dels seus alumnes. I després un altre nom important, jo crec que el més important de tots, és Rigoberta Bandini, amb Aymama, que el més important de tot és el productor que s'està rumorejant darrere la cançó, que és Ali. Ostres. Jo crec que és un nom... Ali, ara mateix, és productor de pràcticament de les cançons de la indústria musical. I també esperem coses bones. A més, la discografia de Rigoberta Bandini és brutal. Si no l'heu escoltat, és que el tardan. Després tenim a Barri Brava, que és un grup de pop alternatiu, que està a tots els festivals d'Espanya, a tots. Ara en el saun, Mátcul, Primavera saun, Sónar, tots, o sigui... Barri Brava, eh? Barri Brava. I presenten la cançó Rafaela, amb homenatge a Rafaela Carrà. Que si realment fossin els escollits, doncs estaria xulo, no?, anar a Itàlia amb una cançó, amb homenatge a Rafaela Carrà. I després tenim dues noies, jo crec que aquestes les coneixen als seus pares i prou, que han estat escollides a través del càsting d'artistes. És a dir, els compositors podien enviar una proposta, però sense artista, i l'artista podia presentar-se ell mateix sense cançó. Ah, vale. O sigui, una sinèrgia, diguéssim. I, en aquest cas, les dues escollides d'aquesta manera han sigut Sara Déu, que havia participat a la tercera edició de la Boz Kids, amb la cançó Make You Say. Tot i que el títol és en anglès, la cançó ha de ser amb la seva majoria en castellà, o en llengua que oficial, per norma. I després tenim a Chanel, que sí que és coneguda, com actriu, ha estat el secret de Puente Viejo, hi ha altres sèries d'aquest estil, però, com a cantant, és la seva primera experiència, i la cançó es titula Slow Mo i és el mateix cas, és titula en anglès, però la cançó ha de ser en castellà o en llengua que oficial. Molt bé, doncs tenim tota aquesta llista. Sí, i de tota aquesta llista coneixem ja dos cançons. Ah, sí? Sí. Perquè les normes no prohibien que la cançó estigués publicada. Per tant, de les dues cançons que coneixem, presento una avui i anirem posant les de més quan vagin sortint. Que jo crec que és la que dius, és realment hi ha hagut un canvi i hi ha alguna possibilitat de sortir de l'última posició. I és la de Blanca Paloma, secreta d'aigua. Doncs, escolta'm, se'l dimle una mica a veure com fa, no? I és la de Blanca Paloma, secreta d'aigua. I és la de Blanca Paloma, secreta d'aigua. Sonora que lo dependa, son tanto de volar, que tolgo el dolor, que vola su cantar. Doncs aquí la tenim, aquesta cançó, secreta d'aigua. Jo, quan la vaig escoltar, em va recordar molt la Maria José Yergo, a Rosalía, en el disc de Los Angeles. I crec que és una cosa que de cara al públic internacional pot atraure a vots, perquè també representa una part de la música que s'escolta Espanya, que el problema d'Espanya és que últimament enviava cançons que dius, és que això no s'escolti aquí, sinó que és un èxit aquí com ha de ser un èxit fora. Per tant, està bé que per fi s'hagi decidit a portar coses que ens representen una mica. Sí, sí, és que és això, que si ja no colla ni aquí, portar-ho a fora és una mica riscat. I l'altre esdeveniment que succeirà aquesta setmana, relacionat també amb Eurovisió, és Eurovisió en júnior. Ah, bueno, clar, la vació de nens. Nens petits que arriben fins als 16 anys, que dius. Ah, bueno, nens i adolescents. La majoria adolescents, de fet. Es durarà a terme el 19 de desembre, a les 4 a la tarda, que això ha tingut una mica de polèmica, perquè coincideix amb la final del Mundial de Balonmano Femení, on Espanya està entre les favorites per guanyar, i a més a Espanya és l'enfitrió d'aquest Mundial, granullers és la final, de fet. I tant la gent està dient quines deveniments s'amatrà a la 1 i quin es relegarà a la 2, a Teledeporte, a Clan. Sí. Ui, és clar, és que agafin una opció a l'altra, i hi haurà crítiques. Hi haurà queixes. Sí, sí, sí. Tenen una opció com amb l'altra, segur. Jo soc partidària de que el Mundial, pel fet de que el pot guanyar a Espanya, a casa seva. I a part de que és una cosa que passa aquí. Una visibilitat a l'esport femení, a un esport que no és majoritari, que aquest sigui el que se meti a la 1 i Eurovisió en Júnior, sent un programa de nens petits que vagi aclamant. Òbviament. De moment, Eurovisió en Júnior està programat a la 1. Veurem si l'equip de Balonmano... A veure, quin dia, o sigui, em perdó, per les avaniments, però comparant... Comparant, les audiències estan igual a igual. Balonmano femení, no és futbol. Ja. Realment, qui mira la 1, és la pregunta. Sí, sí, sí. La cosa és que si tu poses el tema dels nens, el clan és com que enganxa més. Clar, perquè és un programa de nens fet per nens i por i para, niños. Sí, sí. Però, bueno, ja veurem què succeeix. Perquè Eurovisió en Júnior, Espanya també està entre les preferides, com sempre, com sempre. No tant per guanyar aquest any, però sí que per quedar en una posició bastant de sent, que no passa mai en el d'adults... Ja, bueno. Canviarà, canviarà. A veure, a veure. I aquest any han enviat a París, perquè succeeix a París, a les d'avaniment, a l'Evi Díaz, que va ser el guanyador de l'última edició de la Vosquitz, amb la cançó Reir. La cançó, la Fetell, l'escriven... Les normes diuen que la cançó l'ha de fer el nen, o ha d'estar involucrat en la producció de la cançó. Ara. Ja, d'aquí a que passi. D'aquí a que passi, perquè potser aquesta cançó dius, doncs sí, sembla que l'ha pogut, o el nen ha pogut formar-hi part, però en escoltes d'altres països que dius amb això, és una cosa bastant adulta. No ho sé. Per exemple, quan es feia la versió en què sortien els nens a aquell programa, que es feia... Eurojúnia. Sí, que es feia una mica, no?, que feien ells una mica la lletra... Sí, el paripè, una miqueta, sí. Però clar, aquí, com que... És un sistema que està una mica ocult. Els últims representants s'han escollit a d'edat. I aquest també. Perquè també van dir que si ja existeix la Vosquitz hi ha altres problemes d'aquest estil, perquè han de, des de la televisió espanyola, han de fer un programa que no podria competir amb la Vosquitz, i amb les audiències que fan. O sigui, si el cribatge de nens, si el fan uns altres, perquè ho hem de fer nosaltres. A més, el Eurojúnior va arribar en un moment que anava de la mà amb operació en triomfo, i per tant, o sigui, era un context diferent. És clar. Llavors, és veritat que els últims anys sempre han estat nens i nenes relacionats amb la Vos. A d'edat, sí, amb la Vos. Vinga, doncs, escoltem el tema de Levy Díaz, d'aquest nen que va ser el guanyador de l'última edició de la Vosquitz, que és el que ens representarà aquest diumenge. A veure, a les 4 de la tarda. A veure, a les 4 de la tarda. A veure, a les 4 de la tarda. A veure, a les 4 de la tarda. A veure, a les 4 de la tarda. Molt bé, doncs, aquí tenim aquest tema, i l'hi desitgem sort en el Levy. La meva previsió és que serà la pitjor posició d'Espanya en aquest concurs, però estem parlant que la pitjor posició fins ara és la quarta posició. Jo crec que quedarà 5, 6, 7, que tot i serà pitjor és acceptable. És de Cornallà, amb aquest nen. És de Cornallà? Jo em pensava que era Canari. No, no, de Cornallà, 13 anys. Molt bé, tu, escolta'm. L'accent sembla que és Canari. Sí, sí, sí, i pel nom també és un nom... Bueno, escolta'm. Potser els pares eren d'allà, no ho sé. No ho sabem, no ho sabem. Bueno, la cosa és que la cançó està bé. És una mica la venda. Sí, una mica, una mica. Bueno, i què més tenim? I acabo la secció de música amb les dues novetats. Tampoc és que quan s'apropa Nadal no hi ha gaires de novetats. No, perquè el mercat ja està molt... ocupat per altres coses que han anat sortint i no hi ha lloc per treure'n més. A més que hi ha moltes cançons de Nadal que s'emporten com totes les vendes i tot. No és una bona visió de mà que tinc a treure un disc en plena dalt. La gent també té altres opcions de compra. Sí, sí, sí. Però tot i així n'hi ha dos que puc destacar. Una és Bizarrap Music Sessions volument 47 i estem al 47. Uf! I aquest cop és la col·laboració amb Morat. Morat amb D, que no en té. No el pronunciem. Sí, perquè l'Aitana una vegada va tenir un col·lapse d'aquests en una altra vista. Amb un xarlandro tranquil·lament, i quan hi va llanos, li van dir, però què opines de Morat? I ella, ah, sí, són mis amigos, no sé què. Clar, és que... I parlava del grup, ella. Sí, referien a l'altra. Si no és pacífica, també és una mica... La pronunciació tampoc és tan diferent. És la segona col·laboració de Bizarrap amb un artista d'Espanya. Quan es va anunciar que ell va publicar el Twitter banderetes d'Espanya, tothom va dir que seria en Batllal o en Lola Índigo, i va resultar que no, que seria amb Morat, i la cançó ja és tot un èxit. És el número 1 de Spotify durant una setmana consecutiva, gairebé, i el videoclip porta 11 milions de visualitzacions en una setmana. T'explicaré una anècdota, Andrea, amb aquest cantant, Bizarrap. L'altre dia, amb un grup d'amigues, vam estar jugant en joc aquest de posar els famosos i després d'intentar adivinar sense dir la paraula o tipotabu, no? I a mi em va tocar descriure... Vaig obrir un paperet i deia Bizarrap. Si no sabies qui era. I dic, Poblabasque. Tal qual vaig dir, Poblabasque. I la persona que ho va ficar va dir, però com pot ser que no sap ningú sabia qui era Bizarrap excepte el noi que ho va posar? I jo, que això sembla un Poblabasque, no sé què, em va dir com pot ser possible que ningú conegui el nom d'aquest cantant. És que ell no és cantant, és DJ. Bueno, si és DJ... Tu no el coneixes amb ell, sinó el cantant amb el que col·labora. Jo la primera que vaig escoltar va ser Nati Peluso i jo estava quadrada amb que jo era una cançada Nati Peluso. I quan vaig veure que era d'aquest senyor, vaig dir, ostres. Doncs això és el que passa a vegades. A veure, posem llavors aquesta... Que ja és viral o tot arreu, aquesta cançó? Vinga, don't show me. Ara pago todos los meses y se ascienda. Ahora no descargarás, no necesitarás y no pararé. Tiren, deja que mate, mejor controlate porque cogeré. Bueno, ya ya harás y la verdad no sé lo que daré. Sé que llorarás, pero tranquilo que yo te cuidaré. Antes pide seguridad. No, no, no, no, no, dice tener la humildad. No, no, no, no, dice tener mucha maldad. No, no, no, dice, pero no es la verdad. Solo digo cosas que van a hablar a la cara de la calle. Eso es la parada, los tiempos de la amaran. Te dudo que cantarás, pero ahora cantaré. Entende aquí lo nunca pararé. Lo checo en el desespero. Y si no me pongas pero el paquete millontero. Amo siempre el dinero y la mama la primera. Eso nunca cambiaré. Doncs aquí tenim aquesta novetat de cantant a Morat, que va ser també d'aquí al costat, tot queda en família. Sí, sí, no s'han anat molt lluny. I la segona novetat d'aquesta setmana sí que ja és una cançó nadalenca, perquè és que no hi ha més coses. Queda una setmana. Queda una setmana i la gent porta a celebrar Nadal des que es va acabar Halloween. Sí, clar, és que em parla una festa amb l'altra. Això és el que hi ha, tu. En aquest cas, la novetat és de Ed Sheeran. És una col·laboració amb Elton John. Jo recordo que és la primera col·laboració d'aquests dos cantants que, simplement pel fet de ser pels rojos els dos, els han comparat tota la vida. O sigui, d'Ed Sheeran, han dit sempre que és el nou Elton John. I perquè els dos són britànics. I perquè els dos són britànics, però vull dir, la música tampoc... Elton John és bastant més ruquer que Ed Sheeran. Elton John toca el piano, Ed Sheeran toca la guitarra. Sí. Bueno, bueno. El fet que siguin pels rojos és una particularitat bastant... Bastant comú per destacar-la. Exacte. Doncs sembla que escoltem una mica aquesta cançó. La cançó es diu Merry Christmas. No s'han trencat molt al cap. No. I em sembla que aquesta cançó va sonar pel mercat de Nadal del passat, en diumenge, s'han just amb bucle. Amb bucle, amb bucle, amb bucle. Vinga, escoltem-la una mica més, va. So kiss me under the mistletow. Pour out the wine, let's toast and break for December snow. I know there's been pain this year, but it's time to let it go. Next year you never know. But for now, Merry Christmas will. Dancing like it, your wine was close. We both no love, but the stuff we got is the best in the world. I wish you could see it through my eyes, I... Sembla un pare i fill. Està empana de l'enca, eh? L'Oberta i en Joan em fa molta gràcia, perquè porta 10 anys dient que retira i... Aquí sí que... Com la trinca. I com la trinca com aquests que són 3... Sí, la trinca, no? El micrícula. El micrícula, que porta com, no sé, quants anys dient que plega, que plega, que plega? i cadascun segueix de ser activitat en solitari, que dic. Pronto. En fi, doncs canso molt nadalenca. Sí, tot plegat. Però és de les bones, que hi ha algunes que són una mica que dius... No, aquesta, a mi m'agrada, eh, aquesta cançó. El que passa és que és això, ja hi arriba un punt que a vegades et quedes una mica com... Satura dill. Sí. Però, en fi. I passem a la següent secció. Aquí ja ens transportem directament a la Casa de Moneda i Timbre. Fàbrica. A la Fab... Perdó, Fabrica. Fabrica de Moneda i Timbre, la Casa de Papel... Ja vam parlar d'aquesta sèrie. Sí. Fa dos setmanes. Dos setmanes. Abans de que s'estrenés. Ara ja s'ha estrenat. Ho sento pels spoilers. Avisem spoilers. Avisem spoilers. Sobretot l'arm spoiler, l'arm spoiler. Qui no vulgui, escolta, que baixa el volum. Que baixa el volum. Que no canvi, però que baixa el volum. Vale, vinga, va, som-hi. S'ha de comentar al final de la sèrie, perquè jo crec que... És la sèrie més important que s'ha fet a nivell nacional. I, a més, el nivell d'inversió, l'èxit que ha tingut... El que ha representat, perquè no només ha sigut ficció, sinó que molta gent s'ho ha fet seu i s'ho ha portat en àmbits... A nivell mundial, eh? A nivell mundial. I s'ho han emportat... Ho hem vist a manifestacions... O sigui, ha traspassat els límits de la ficció, i s'ha convertit com... No sé, potser el frengs d'aquesta època... Doncs sí, perquè no. A més o menys. I jo crec que, tot i que s'acaba ara, se seguirem sentint parlar... Oi tant. D'aquí 30 anys els nostres fills diran... Veuran aquesta sèrie, com nosaltres veiem frengs. Exactament. Sí, sí, sí. És una sèrie que ha marcat un abans i un després, i, inclús, jo me'n recordo de fa uns anys, anar al centre cultural de Barcelona, el CCCB, i allà em van fer una reunió, per exemple, de com s'estaven gravant les tempurades, o sigui, que li treuen profit de... De tot. De tot. De fet, jo, pel pont de la Puríssima, vaig estar a Madrid, que no recomano una Madrid pel pont de la Puríssima, perquè ha estat ple de gent. Bueno... Sí que recomano una Madrid, però de buscar una altra data. No es podia caminar. No es podia caminar cap lloc, o sigui... Tot era... Ni per la Gran Via, allò que és ampla... La Gran Via. A Patà, no? La Gran Via. Un milió de persones a la Gran Via. És títol. Mara meva, mara meva. I... O sigui, estava tot ambientat en la casa de papel, la parada de Banco d'Espanya, que no és el Banco d'Espanya que surt a la sèrie, això s'ha d'explicar, estava tot plena dels lingots d'or que roben a la sèrie, doncs els lingots d'or posats al voltant de la parada, i la gent se'ls emportava. Estaven atornillats al terra i la gent anava amb el tornillo. No. Que eren de fusta, no eren de veritat. Mara be, hi ha gent que... Bueno, clar, és que si hi ha gent que s'emporta una senyal d'estop a casa, s'ho imagina. I després entraves dins de la parada, i hi havia com tot, com un mini museu, amb quadros de tots els personatges. Li treuen profils a tu? Sí, a l'edifici de Telefònica hi havia una exposició de la casa de papel. També. Nix ha tret una col·lecció de maquillatge de la casa de papel, que jo crec que l'estrella de la col·lecció eren els pintes llavis que posava Tokyo i Nairobi. Agutats. El primer dia agutats. Agutats. Bueno, clar, és que... Estan anaves a la fàbrica de Monerai Timbre, que aquesta sí que és la que van fer servir, davant hi havia com la càmera curaçada que rogaven a la primera temporada, a la parada de metro de Goya, que és la que està més a prop de la fàbrica de Monerai Timbre. Estaven tots els billets com... Estaven tota la parada, com es diu, empapelada amb els billets que roben a la primera temporada. Era com caminar tota rato per un plató de Netflix. Sí, hòstia, tu. Mare meva. Uau. Uau, uau. La casa de papel, eh? No, sí, sí, un abans i un després. A veure, alerta spoilers. Final de la sèrie. Què vols comentar, Andrea? Jo i a mi m'és igual, perquè és d'aquestes coses que em proposo de veure, però com que sé que potser fins aquí un any. Dos anys. Exacte, no. Per algun cantó ualtre em caurà l'espoiler, per tant. Ja em vaig menjar algun spoiler sense voler abans de veure-la, perquè tot i que vaig silenciar totes les paraules a Twitter que estiguéssim relacionades amb la sèrie, vaig entre tiktok i em va portar un vídeo del final de tot. Una foto. No, fora, fora, fora. Clar, aleshores... Sí, ja me l'havia menjat. Aleshores, en el final de la sèrie, hi ha un moment que fa creure que estan tots morts. Fan creure, eh? Fan creure. Fan creure. Qui no ha vist l'espoiler del final realment es posa a plorar i ho pateix, però jo era com... Estan vius, estan vius, és igual, estan vius. Aquí no mor ningú. I, evidentment, s'ha de dir que no mor ningú. És un final feliç dintre del que cap. Les teves paraules van ser Andrea, eh? Sense saber-ho van dir... Que moririen tots. Moririen tots. O sigui que, bueno, en certa manera, doncs... Sí, però... Però no. Però no. A veure, el realista... Vingarem als 12 a Pitonissa, perquè... El realista hauria sigut que morissin tots, o sigui... Jo crec que si traques al banc d'Espanya, tens poques possibilitats de sortir amb vida. I més si lo que traques és la reserva d'or nacional. Ja. I més si vas amb 40 metralletes de sobre, no? Tens poques possibilitats de sortir amb vida, però és ficció. És ficció. Clar que sí. I a la ficció tot s'hi val. Molt bé. Això pel que fa a la Casa de Papel. Però hi ha altres novetats, aquesta setmana. Una d'elles és en Just Like That, que així pel títol dius... Què és esto? Deixa-t'ho preguntar jo. Què és esto? És el ribut, el rellançament, el remake, digue-li com vulguis, de Section Nova York, Sex in the City. Ah, vale. Que el protagonista en les mateixes actrius, capitanejades per Sara Jessica Parker, s'ha de dir però que del grup de 4 amigues només són 3, n'hi ha una que no l'ha d'invitar en aquest remake. És una sèrie d'ACBO, que jo crec que la podrien haver nominat Sex in the City, perquè amb el nom aquest no em crida per res. Però bueno, s'ha de dir que el trailer... Tampoc es pot... La gent que ho ha escoltit tampoc la pot relacionar de manera amb Sex in the City. El trailer, si tu escoltes el trailer de la sèrie, comença Sara Jessica Parker, dient... En Just Like That, no sé què, però és molt agafat amb pinces. Que són 20 anys després del... Bueno, l'edat que tenen ara. 20 anys després. Quan sorties, quan jo veia Sex in the City, a la sèrie, les torres que més les encara estaven en peu. És davant del 2000. S'ha de dir que Sara Jessica Parker ha acabat dedicant-se a la ràdio. Mira. Una mica com nosaltres. I això, però bueno... El que he vist és de lo poc a destacar. Crec que no feia falta. És que crec que hi ha molts remakes que s'estan fent ara que no fan falta. Podem veure sèries noves, no que l'està veient en bucle... Clar, la gent ho supera, eh? Sí, no supera. Però bueno, que vull dir que si t'agrada Sex en Nova York, Netflix té un ampli contingut de sèries d'aquest estil, o Act Bo. Ja te les busca més a més, de forma comunica. Per tant, no cal que... revivim tot el que ja s'ha fet. Crec que la dècada dels 2020 ha començat dedicant-se a reviure tot el del 2000. És com que no volem escapar. 1998, 6 de juny, el primer episodi. I 2004, 22 de febrer, l'últim. 6 temporades, 94 episodis. Són uns quants. Unes quants, uns quants. Molt bé, això pel que fa... Act Bo. Act Bo. I Netflix ens presenta un altre de les sèries d'éssit de la plataforma, perquè The Witcher torna el 17 de desembre, demà, amb la seva segona temporada. Jo no l'he vist, haig de confessar. Ni spoilers, ni trailers, ni res? Trailers, sí. Però la sèrie... és un gènere que ara mateix no em crida. És ciència ficció. Està basada en els llibres de The Witcher. És una sèrie de fantasia que ha rebentat tots els records de Netflix. Li ha agradat molt a tothom, però jo he vist el trailer, m'he llegit les sinopsis, i és una cosa que no m'entra de cap manera. Crec que el públic pot ser una mica més adolescent, perquè és un... potser recorda a los juegos de l'Ambre, el corredor de l'Aberinto, coses així, no? Coses distòpiques. Jo ja tinc una edat. Mira-la. Escolta'm, hi ha públic per... Hi ha públic per tot. Exactament. Molt bé. Doncs hem fet un repàs, Andrea, de dos esdeveniments musicals, i també de... per què fa les sèries. Si et sembla, deixem aquí l'espai per avui. Per cert, per què fa les sèries, ets a dir que estic indignada amb una cosa que va fer antena Tesla la setmana passada. Quina cosa? Els protegidos. De primer capítol d'aquesta... I la resta a pagar pel preu. I la resta a pagar. Això no es fa. Jo no veia els protegidos. Jo era del barco, el internado, sèries catastròfiques, que acaben tots morts i totes aquestes coses. Doncs, escolta'm, a mi no em sembla bé això que ha fet. Res més, que tinguis un bon cop de setmana, Andrea. Vinga. I la resta a pagar pel preu. I la resta a pagar pel preu. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Charly, tu qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de mar que tinc. Ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties, prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen reir actituds cotidianes que semblen inofensives. No ho són, no hi contribueixis. 25ena, dia internacional per l'eliminació de la violència vers les dones. Departament d'igualtat i feminisme, Generalitat de Catalunya. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz clú. I esperem. Són les 7 de la tarda. Ara us deixo amb l'informatiu de notícies per estar al dia de tot el que passa aquí a Sant Just. Que cada matí tenim el magasin l'ajusta conduït per Mireia Redondom. Res més, acabeu de passar bona tarda i seguim aquí demà a divendres. Fem una abraçada. Són les 7 de la tarda. Són les 7 de la tarda. Són les 7 de la tarda.
