Ràdio un d'esper, durant de 8.1. Ràdio un d'esper, durant de 8.1. Ràdio un d'esper, durant de 8.1. Catalunya Ràdio, les notícies de la CINK. Hola, bona tarda, us informa Gerard Lopet. La Fiscalia prorroga 6 mesos més dues de les investigacions sobre el patrimoni del rei americ, Juan Carlos I. Aquestes s'afegeixen a la que ja es va acordar a principis d'aquest mes. A la Fiscal General de l'Oriol Estelgado accedeix d'aquesta manera, per tant, a les peticions fetes per l'equip de fiscals que investiga el rei Joan Carles de prorrogar totes les investigacions. Madrid, José Pereira Mouragues. Bona tarda. A principis de mes, la Fiscalia va prorrogar la investigació sobre la presunta fortuna que el rei Emerita hauria amagat a l'illa de Gércei i ara ha decidit prorrogar també. 6 mesos més les altres dues investigacions sobre el patrimoni de Joan Carles I. La que fa referència al cobrament de comissions legals per l'adjudicació de l'Ave de la Meca i la que té a veure amb el suposat ús de tergetes o paques en fons d'un empresari mèxic. Segons fons que els soltades per Catalunya Ràdio, la intenció no és esgotar el termini de la prorroga que acabaria l'estiu, sinó tenir prou temps per acabar la investigació de manera exhaustiva. Rosa Pereira Mouragues, Catalunya Ràdio Madrid. Més qüestions amb la Carme Montero. Amnistia Internacional demana a l'estat espanyol que suprimeixi del codi penal els delictes d'enaltiment del terrorisme i injúries a la corona després de la victòria del repè baltonica bèlgica. Per amnistia cal adequar la legislació a les normes internacionals de drets humans i protegir la llibertat d'expressió, tal com a fenta als tribunals belgas, que han rebutjat l'entrega de baltonica espanya. Amnistia considera que la llibertat d'expressió hauria d'haver retirat l'euroordre contra el repè perquè troba que és desproporcionada. Finlandia ha decidit tancar les fronteres a partir d'avui i els estrangers no vacunats contra la Covid per evitar l'extensió de la varia no micrón. No els deixaran entrar al país encara que justifiquin la immunitat amb un test negatiu. Només deixaran entrar a territori finlandès als visitants que aportin la pauta completa de vacunació i que no siguin positius. La Guàrdia Fonsa ho va fer a l'estat espanyol. Les universitats catalanes se'n reprenen l'activitat acadèmica. Amb normalitat, el DEU de gener així ho han reformat els reactors de totes les universitats en una reunió telemàtica que han fet amb la consellera de recerca i universitats Gemma Géys i el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, per avaluar les cites de la ciutadania. Les universitats catalanes es reprenen l'activitat acadèmica amb normalitat al DEU de gener, així ho han reformat els reactors de totes les universitats en una reunió telemàtica que han fet amb la consellera de recerca i la situació epidemiològica actual. De fet, les universitats ja tenen previstos plans sectorials per adaptar en cas de necessitat als exàmens i la docència a un escenari híbrid o semipressencial. L'evolució de la pandèmia i les decisions que puguin prendre les autoritats sanitàries marcaran en cada moment l'escenari que calgui adoptar. La sala vècet de Barcelona reprenen des d'avui les funcions d'Euphoria i el corredor de Cards, després d'una aturada forçada per la pandèmia. El teatre va haver de cancel·lar totes dues obres per casos positius de coronavirus entre l'equip artístic. Ara es pot reprendre la programació de Nadal amb les obres euphoria de la dramaturga i resident a la vècet Lara Díez, que estarà en cartell fins al dia 9 de jubil. La sala vècet de Barcelona reprenen des d'avui les funcions d'Euphoria i el corredor de Cards després d'una aturada forçada per la pandèmia. Fins al dia 9 de gener, a la sala de baix. A la sala de dalt hi haurà el corredor de Cards, que és una sàtira de Marc Cartigau, que dirigeix Xavi Ricard. La companyia Parking Shakespeare farà l'espectacle fins al dia 16 de gener, no hi haurà funcions ni el dia 31 de desembre per cap d'any, ni tampoc el dia 5 de gener, que és la nit de reis. Ara els esports de Manroger Bosà. El Torre ja és oficialment nou jugador del Barça, el davantevalencià de 21 anys, 5 per 5 temporades, i tindrà una clàusula de recicló de 1.000 milions d'euros. L'ex del City diu que ve al Barça per creixer. Són declaracions als mitjans del club. Sí, jo crec que és un pas enorme en la moa carrera, per a seguir creixent com he dit, per a seguir intentant marcar goals, creixer com a xoar com a persona, no hi ha una entrenadora ideal, un club que està il·lucionat en la moa arribada, i estigui desitjant ja poder estar en l'equip. La presentació de Ferran Torre serà de junts que ve dia 3 de gener, el cap nou coincidint amb l'entrenament de portes obertes. Aquesta tarda a les 6 l'equip torna a la feina, sense l'englè de Nialves i tampoc Jordi Alba, tots 3 positius per Covid. Abans de Nialves i Nialves van anar a l'englè, podran jugar aquest diumenge al camp del Mallorca, encara primer al Raiotet, 17 casos positius, i ha demanat l'ajornament del partit de diumenge contra l'Atlètic de Madrid. A segon, el Girona té 3 casos a l'equip, i dos al cost tècnic, el Barça de Bàsquet també és positiu, el jugador Kael Kurich, i avui a la Lliga femenina de Bàsquet, i el Girona juga a la pista del Ferrola al partit, a un quart de nou del vespre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda. El casal de Joves denuncia de nou un acte bandàlic. Cap cada trimestre, el casal de Joves de Sant Just penja una pancarta amb les activitats destacades dels pròxims mesos. Però en aquesta ocasió, i així ho ha denunciat el seu canal d'Instagram, han trobat que la pancarta ha estat cremada durant el primer cap de setmana que estava penjada l'equipament. Des del casal denuncien aquest acte bandàlic i feien públic aquest escrit a les xarxes socials. Diuen, aprofitem per reivindicar el casal com un centre que sempre està en contra de qualsevol mena de violència i de ideologies discriminatòries, i, òbviament, si la pandèmia ens deixa, aquestes dues activitats s'acabaran fent el casal. Guillem Albaric, responsable del casal, explicava aquest matí a ràdio d'Esvern que quan han arribat al casal, aquest matí, han trobat que la pancarta no hi era. Han estat preguntant els treballadors i treballadores i una treballadora els ha comentat que s'havia trobat el que semblaven les restes d'una tela cremada. Suspiten que va ser la nit de diumenge dilluns quan les suposades persones van cremar la pancarta. Suposen que va ser la mateixa gent que van pintar el banc LGTBI ubicat davant del casal. Un dels responsables del casal de Joves, Sergi Arrada, ha fet la denúncia formal a la policia local. La pancarta, en qüestió penjada a la façana del casal, anunciava unes trobades antifeixistes i feministes que tindran lloc al casal. La xerrada antifeixista celebrarà el proper 12 de febrer i en principi comptarà amb l'assistència de l'Assemblea Antifeixista de Sant Just. I el proper més de març, els dies 18, 19 i 20, tindran lloc les jornades feministes. Tot i la pancarta cremada que ho anunciava i si les restriccions per la Covid ho permeten, totes dues trobades es realitzaran. Guillem Albaric afirmava que tot i no ser la primera vegada que pateixen aquest tipus d'actes vandàlics, tornarà a penjar la pancarta a la façana. No fem mal a ningú, anuncien aquestes xerrades i no hauria de passar el que ja ens ha passat més d'una vegada. Hem de dir que l'Ajuntament ha reaccionat a l'acte vandàlic i ha compartit un tuit en el qual deien que, com a municipi declarat antifeixista i feminista, condemna en aquest acte vandàlic que no només posen risc la seguretat, sinó que atenta contra valors i posicionaments que compten amb el recolzament onànima del ple municipal i el suport de la ciutadania. Recordem que, durant les festes de Nadal, el casal organitza tot un seguit d'activitats pels i els joves del municipi. Ràdio d'Esvern, a la mateixa notícia, podeu recuperar la notícia amb el recull d'activitats entre aquestes cinemes, campionats de ping-pong, monogràfics i sortides, com a novetat cal remarcar que el curs de màgia s'ha assegut anul·lar per falta dins crits. La població del Baix Obrecat es manté estable el 2021 amb 833.312 habitants. L'Institut d'Estatística de Catalunya difós les xifres de població oficials a un de gener del 2021, fruit de la revisió del Pedró Municipal. Aquestes dades mostren com la comarca experimentat i l'eugèdic crement de població del 0,16% en relació amb l'any 2020, que es tradueix en una disminució de 1.341 persones, situant-se en un total de 833.312. Es veu així com la comarca trenca amb la tendència de creixement dels anys anteriors. El Pedró Municipal d'Evitans, que és el registre administratiu on consten els veïns d'un municipi i constitueix una prova de la seva residència, cada ajuntament s'encarrega de la creació, la gestió i el manteniment del seu padró. A partir d'un registre de dades personals regulat per la llei de bases de règim local i la llei de protecció de dades. L'any 1996 va entrar en funcionament el sistema de gestió continua i informatitzada dels padrons municipals, basat en la coordinació de l'INE. A partir del 1998, s'obtenen xifres de població a un de gener de cada any, que són declarades oficials pel Consell de Ministres a finals d'any. Li ha descat a la vora una explotació estadística del patrimoni municipal d'Evitans, la informació es difon pel lloc de residència de la població fins a l'àmbit municipal i està desgregada per sexe, edat, nacionalitat i lloc de naixement. Fins aquí la informació local. Gràcies d'aquí una hora. Bona tarda. Avui a primera hora que tenim. Fins la 6 passaran per l'estudi de ràdio d'Esvern, l'Ernau Còncil, per fer secció de llibres. Tenim més recomanacions a aquestes dades. Els regals van que volen fer unes recomanacions. Després de parlar amb l'Ernau, passarà per aquí la Mar Busquets. La Mar Busquets és terepeuta ocupacional. Concretament és vice de gana del col·legi de terepeutes ocupacionals de Catalunya. I parlarem amb ella sobre... una mica què és aquesta professió, que està també tan de moda. Després, a partir de les 6 i 10, a segona hora de la rambla, parlarem amb en Víctor Penicello, ell és autor de Sant Feliu de Llobregat i acaba de publicar la novel·la Boulà. Una novel·la sobre el suïcidi juvenil. Després també entrevistarem en Carles Sánchez. Ell és el coordinador del projecte amb Vici Sense Edats d'aquí de Sant Just Desvern. Molt bé, tot això serà de seguida. Ara us deixo amb una cançó de la pegatina. I comencem, no marxeu. La pegatina es diu així, Down For Love, de la pegatina, i Xef Especial del seu disc Down For Love 2021. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. I comencem, no marxeu. És tan estrany saber que potser on demà no hi seré. Va tornar a la platja on fa temps tu i jo fèiem castells. Al castell. És tan estrany saber que potser on demà no hi seré. Va tornar a la platja on fa temps tu i jo fèiem castells. Va tornar a la platja on fa temps tu i jo fèiem castells. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja on fa temps tu i jo fèiem castells. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja on fa temps tu i jo fèiem castells. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja on fa temps tu i jo fèiem castells. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja on fa temps tu i jo fèiem castells. Va tornar a la platja on fa temps tu i jo fèiem castells. Va tornar a la platja on fa temps tu i jo fèiem castells. Va tornar a la platja on fa temps tu i jo fèiem castells. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja on fa temps tu i jo fèiem castells. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja on fa temps tu i jo fèiem castells. Va tornar a la platja on fa temps tu i jo fèiem castells. Va tornar a la platja on fa temps tu i jo fèiem castells. Va tornar a la platja on fa temps tu i jo fèiem castells. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja on fa temps tu i jo fèiem castells. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja on fa temps tu i jo fèiem castells. Va tornar a la platja on fa temps tu i jo fèiem castells. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja on fa temps tu i jo fèiem castells. Va tornar a la platja on fa temps tu i jo fèiem castells. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja on fa temps tu i jo fèiem castells. Va tornar a la platja on fa temps tu i jo fèiem castells. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja on fa temps tu i jo fèiem castells. Va tornar a la platja on fa temps tu i jo fèiem castells. Va tornar a la platja on fa temps tu i jo fèiem castells. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja on fa temps tu i jo fèiem castells. Va tornar a la platja on fa temps tu i jo fèiem castells. Va tornar a la platja on fa temps tu i jo fèiem castells. Va tornar a la platja on fa temps tu i jo fèiem castells. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja on fa temps tu i jo fèiem castells. Va tornar a la platja on fa temps tu i jo fèiem castells. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja on fa temps tu i jo fèiem castells. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja on fa temps tu i jo fèiem castells. Va tornar a la platja on fa temps tu i jo fèiem castells. Va tornar a la platja on fa temps tu i jo fèiem castells. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. Va tornar a la platja. L'any passat potser 300 o quanta gent joves de casa nostra o d'Espanya van decidir suïcidar-se i això no contra la gent que ho va intentar i tots els efectes colaterals que provoca amb la família, amb l'entorn social. Està molt present això i quan ho he posat en mans de joves que ho han llegit, tots m'han dit que coneixien algun cas proper, tots. Has anat a buscar joves d'alguna associació, d'algun organisme, o joves que ho tinguessin de prop? No. Aquest cop no he volgut fer espèliologia social que faig moltes vegades amb moltes projectes, sinó que tots els projectes que he portat a terme al llarg d'aquests anys, tots els grups de joves en què he tractat, molts amb problemes socials, amb problemes d'exclusió, tots hi havia al final sempre aquesta paraula que ha sortit en tots i cadascun dels projectes d'una manera o d'una altra. Per tant, el que he fet ha estat durant molts anys reunir informació, reunir sobretot impressió, només que informació, i fer un llibre que, insisteixo, és pur en la rativa, és pur a ficció, no és un tractat sobre el suïcidi en absolut. Perquè tu creus que a nivell de ficció hi ha molts llibres, novel·les, que parlen sobre aquest tema, o hi ha realment una mancança? Hi ha alguna, i sobretot a nivell juvenil, jo crec que hi ha mancança, no només d'aquest tema, sinó de molts altres, no tant perquè no es tractin, sinó perquè es tracten amb tants filtres, i amb tanta modal·lina, que al final el que fas és llibres que intenten dir com t'has de comportar. I els joves això, en general, ho rebutgen, és a dir, no estan farts que els tinguin com si tinguessin 10 anys. Estic parlant de joves, no és un llibre per anar-nos de 12 anys, és un llibre per a gent més gran, i saben perfectament què és el suïcidi, què són les drogues, què són els abusos actuals. Per tant, quan es arriben alguns llibres que estan escrits, com si tinguessin 10 o 12 anys, el sal s'hi fa molt difícil connectar, i per això moltes vegades el que llegeixen està a internet i no a la literatura. Per tant, també és un llibre per a adults joves. Totalment, per als joves i per a no tan joves. Alguns adults que l'han llegit s'han sorprès de dues coses, una que no hagi intentat contenir-me, i això des del punt de vista social fa mal, però des del punt de vista literari ajuda que el llibre funcioni molt bé, i que hagi tingut, diguéssim, un cert valor de tractar aquest tema sense encomanar-me un munt de dades o un munt d'especulacions socials, de mites culturals i escritura ficció, que és el que faig jo. De fet, ara també no sé si en real de la pandèmia, una de les conseqüències a nivell de salut que s'ha vist, que també s'ha dit a través dels mitjans, és la salut mental, que és també una de les més afectades, i d'intre de salut mental, a qui més afectat sembla que és a la població jove. Potser també en real dels confinaments, i d'aquesta pandèmia ha estat un punt d'inflexió per donar visibilitat a una cosa que ja estava passant. Sí, però si et fixes, quan es parla de salut mental, s'arriba fins a cert punt, i més enllà no se'n parla. És a dir, s'arriba fins al punt de tenir un problema, anem a veure quins tractaments hi ha, però què passa amb tota aquella gent que no accedeix exactament, que els tractaments no els funcionen, que directament decideix fer un impuls, perquè hi ha molt de suïcidi per impuls, perquè no troba com sortir-se. Va rejar suïcidi amb salut mental, i vaig comentar amb el pare d'un noi que s'havia suïcidat, és veritat que té components certs, però té certs perills. No tothom que suïcida té un problema de salut mental, molts suïcidis són per impuls. És veritat que a la pandèmia ha greujat totes les problemes de salut mental, i també ha greujat el tema dels suïcidis, les estadístiques ho diuen, però se'n parla molt poc. Se'n parla de salut mental i no arribem fins aquí, perquè s'entén de suïcidi, però només enllà. No s'ha entrevista gent que ha intentat suïcidar-se, ni a familiars de suïcides, és un tema molt agor. Per exemple, amb el tema que deiem de la salut mental, per exemple la creu roja, des de l'àrea de salut han llançat una campanya, a dir, sí, parlem-ne de referència al suïcidi. És a dir, que penso que és un tema que encara s'ha d'abordar des de diferents àmbits, bueno, de manera transversal. Aquest és el tema. Normalment s'aborden només des de l'àmbit de salut mental, i és veritat que se n'ha de parlar des de l'àmbit de salut mental, però un problema comença a solucionar-se quan se'n parla des de molts punts de vista. M'atreviria a dir que fins i tot fer humor sobre el suïcidi, que és que el segon gran tabú preciament ajuda que se'n parli. Malgrat no et pugui agradar, jo puc assumir que aquest llibre algú que és el llegit no li agradi, però si tu ho has sobreatal o una altra visió sobre el suïcidi, i quan més ampli ho fem, més sortim només de l'àmbit de salut mental, més fàcil que ens acostem a que la gent sàpiga que em pot parlar, i aquest és el gran tema, poder-la parlar. Què has après amb aquest projecte? He après dues coses, una cosa des del punt de vista literari, i és que quan menys filtres et poses mitjors creus, és una cosa que ja fa anys que sé, però que és difícil de fer, perquè al final ho n'escriu per publicar moltes vegades, i això cada vegada amb el pas del temps et vas convertint en un acumulador de filtres. I acabes escrivint allò que creus que es publicarà amb certa facilitat i potser no allò que vols. Això per una banda. L'altra és que no hem de tenir por amb tots els joves que n'he parlat, i insisteixo que és una novel·la crua, i que pot tenir fins i tot un toc d'overn negre en algun moment. Cap dels joves s'ha sentit cobsat, s'ha sentit insensibilitzat per aquest tema al contrari. El fet de tractar-ho cruament és just el fet que els hi agradés, perquè tractes dels tractors com a adults, i la veritat és que molts joves et diuen que estic farta d'una literatura que em tracta com si fos un nen. Jo no sé si a l'hora de treballar aquest tema hi havia alguns aspectes que realment deies que això no sé si posar-ho, això no sé com escriure-ho, perquè clar, també és posar veu uns protagonistes que no sé si a nivell personal has viscut una experiència semblant o... No, no és el cas. En aquest cas, proper a mi, no he tingut cap experiència d'aquest tipus, sí que és veritat que a l'hora d'escriure sempre apareixen els filters que el llarg dels anys has acumulat, però vaig decidir que no em deixaria influència. El que no he buscat és la morbositat, és un llibre cru i és un llibre dur, però no és un llibre morbós. Ni que ningú busqui aquí morbositat, perquè no la trobarà. Ni que ningú busqui una estricta anàlisi psicològica, perquè no és el meu paper. El meu paper és fer una novel·la que sigui una bona novel·la, que sigui entretinguda i que faci que avancis, i de fet la majoria de gent que se l'ha llegit, se l'ha llegit en un dia, perquè enganxa, perquè és una història que estava ben construïda, crec jo, i poso els elements justos per ser cru, però no morbós. Víctor, ara sortint del llibre volar, a nivell general, amb els joves amb aquests projectes? És molt interessant descobrir que cada vegada que començo un projecte d'aquest tipus, passo per les fases de desconfiança, de dir jo soc un adult, i per tant, sospitors d'intentar pontificar sobre coses que els adults creiem que tenim més dominades que els joves, i potser tenim més experiència, però no tenim la seva visió, i després acceptar-te en el moment que... Diguéssim, el que no assimilen és que no siguis honest. Intentacions és en quina és la meva visió, com adult, com escritor, com persona de fora dels problemes que estan vivint, si és un col·lectiu, ha intentat de veritat donar-los veu. I quan dic de veritat donar-los veu, és a dir, si vosaltres no voleu parlar, no farem el projecte, i en algun projecte hem aturat el projecte fins que han decidit fer-se el seu. Per mi és molt interessant veure que tenen visions molt diferents en el que els adults creiem que tenen. També sembla que els dic que, si volen ser escoltats, que no fes parlar, i molt sovint els joves els hi costa parlar, deixen que els també es parlin per ells. Quan els idones veu, descobreixes que la visió és diferent, i que sempre és... sempre suma, i crec que ho hauríem de fer més sovint, escoltant els joves. És el primer llibre, també, Victor, que públics han format e-book, la resta de llibres molts han estat publicats amb com a negre, si no m'equivoco, com ha estat això, l'experiència. Qui és el que t'ha fet portar a dir? Escolta, en pos, provem, no? Em llenço al món digital, per dir-ho així. Jo he publicat amb moltes editorials, en planeta, MDD, en casals, i els projectes socials el faig com a negre, una editorial petita, però que treballa molt bé els llibres, i amb la que em sento molt a gust publicant aquest tipus de projectes, que són el que publico bàsicament en vells. El que passa és que aquest cop volia aprovar, intentar fer un llibre des del començament fins al final, que em mena de filtre, no passar per cap editor, i això em dona molta més llibertat per escriure com jo volia. També volia aprovar, que implica fer una publicació a Amazon, i tenir un e-book al mercat, fer-lo més assequible, perquè en alguns casos els llibres són una mica cars, i aquest llibre no preten guanyar diners en vells, preten que funcionin, que corrim on ja ve, i d'habitat que ha sigut un projecte molt personal, que la diferència dels altres no farà que no torni a les editorials, al contrari, treballo molt a gust, i amb com a negre especialment. Però volia aprovar-ho, també era una experiència, després de 30 anys, de treballar, aprovar, treballar tot el llibre, jo sol, inclús la portada, buscar qui la fes, i crec que les experiències tot assumen, i et fa millor escritor. També hem de dir que el llibre està en format paper, per aquells amants també, que els agradi el paper de tota la vida, on el podem trobar per això? El podeu trobar a Amazon, és molt fàcil de trobar, pot demanar el llibre, pot demanar el paper, a mi m'agraden també molt els llibres en paper. M'agraden els llibres, són molt còmodes, però no em plantejaven, no em publicen paper. Molt bé doncs, Víctor, jo no sé si vols destacar alguna altra cosa del llibre que ens hagi deixat, no hem profunditat en la sinòpsia d'aquest tracte, quins són els protagonistes, potser la gent que estigui més en curiositat, que es compren llibre. Sí, que descobreixi qui és la Rita, perquè està farta de tot, perquè decideix prendre una decisió que canviarà la seva vida i perquè decideix anar a descobrir personatges que trobareu el llibre, tots molt característics, tots molt diferents, i qui els fa aprendre una decisió que els portarà al suïcidi i per què ho fan, i quina és la visió des de fora d'un escriptor que intenta costar-se aquest tema. Descobrir-ho és la Rita, que és un personatge molt interessant. Doncs, Víctor, ens quedem amb la Rita, també amb el llibre volant. Moltes gràcies per passar-te per aquí pel programa La Rambla. I res, a fer promoció del llibre. Moltes gràcies. M'enfongo dins l'aigua amb rena amb porta, però al meu país d'aire. I puls del instant, dimos jo el meu salt, travessa els espais en blanc. Arriba-s'te'n bas, la vida es desfà, discipla al mar dels anys, canto sense xarxa, salto i sempre cai. Res no dura gaire, amog no sóc d'enlloc del vell país d'aire. I puls del instant, dimos jo el meu salt, travessa els espais en blanc. Arriba-s'te'n bas, la vida es desfà, discipla al mar dels anys. I puls del instant, dimos jo el meu salt, travessa els espais en blanc. La vida es desfà, arriba-s'te'n bas, discipla al mar dels anys. Arriba-s'te'n bas, la vida es desfà, arriba-s'te'n bas, la vida es desfà, No podem viure sense bateria, sense cobertura, sense carregador. No podem viure sense línia, sense funda, sense connexió, sense memòria. No podem viure sense mòbil, però al cotxe podem morir per culpa seva. Quan condueixis, aparca el mòbil. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. L'Ajusta, el magazine matinal de Ràdio d'Esvern. Cada matí posa del dia amb l'actualitat del nostre municipi. Amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa s'enjust passa per l'ajusta. De dilluns a dipendres de 10 a 1, en directe a Ràdio d'Esvern. Com et sembla l'entrevista amb en Carles Sánchez Baís, en Justenc, coordinador del projecte de Sant Just Solidari. Perquè fa poquet els hi van donar el premi Acra, concretament el premi en innovació, que és un dels premis més importants que pot rebre una entitat vinculada al sector de la gent gran. Hola, Carles, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Moltes gràcies. Moltíssima. Ha estat molt positiu i ens ha fet molta il·lusió a totes, a tot el voluntari de tots els capítols i a Sant Just Solidari i a tothom. Perquè és un premi molt important. Ja s'ho ha quedat el Lema. Amb visc sense edat, el dret a sentir el vent a la cara. Sí, la veritat és que sí. És un programa que ara mateix ens estiguin sintonitzant i que potser no hagin sentit a parlar encara amb visc sense edat. És un programa de voluntariat social que consisteixen a fer passejades en tristicles adaptats per persones grans i també per persones amb discapacitat. I tots els beneficis que això suposa per aquestes persones que poden fer aquestes passejades, aquestes sortides. Ara últimament les esteu fent a diari o com esteu ara? Mira, al capítol de Sant Just intentem fer-les cada dia matí i tarda. Tot depèn de que tinguem voluntariat o no. I més o menys ho estem aconseguint. Dos tristicles, tot i que tenim tres. Però perquè falta voluntariar per fer els tres. O perquè tenim aberries, que ara tenim una aberiat, que ens està fent patir una mica això. El manteniment dels tristicles també és important. Sí, tenim uns vehicles que són del millor que hi ha, però realment la nostra urografia els fa patir molt. Sí, clar, si fos tot pla, si estiguéssim al Delta de l'Ebre, seria més fàcil. Parlem dels premis ACRA, perquè és tan important que us hagin donat aquest guardó, aquest reconeixement. Doncs mira, és important perquè l'ACRA, que és l'Associació Catalana de Recursos Assistencials, és una organització empresarial, però l'important és que és una organització empresarial sense ànims de lucre. I aleshores, què passa? Aquesta organització agrupa a la majoria d'empreses i entitats del sector assistencial de la gent grana Catalunya. I porta una trajectòria molt llarga, s'han consolidat molt, i realment és la entitat més important de referència al sector, perquè està com tothom allà, i mirant de protegir molt els treballadors, tot perquè les persones de les que tenen cura tinguin molt bona experiència. I aleshores, cada any fan tres premis, un és el de la innovació, un altre és una acció que hagi pogut servir per millorar la qualitat de les persones de les que tenen cura. A partir d'una... és de premis d'acre, diu la millora de la qualitat, mitjançant els guanyadors, han estat la residència SIGMA Salud, no? Sí, la SIGMA va guanyar aquest premi, després es fa un altre a la trajectòria professional, que l'ha guanyat d'una doctora, i després el de la innovació que l'hem guanyat nosaltres. Llavors, clar, és important perquè ve el dia de l'agala de premis, es fa el Cosmo Caixa, es fa una agala molt xula, aquest any estava al Quim Masferrer, animen una mica, perquè va ser una mica... clar, com que venim d'on venim i estem en la pandèmia encara, doncs, clar, s'ha passat molt malament, però, bueno, va estar bé una miqueta d'humor, i bueno, és important, perquè al final hi havia persones de sector tota Catalunya, i ens van conèixer molt bé, no? És veritat que no té dotació econòmica, també ens hagués anat molt bé, perquè l'associació està una mica poradilla, però, escolta'm, no és el més important, l'important és això, el reconeixement, i el que... el poder fer difusió del mateix projecte, no? Perquè al final, és el que diem, no treiem, al qualsevol capítol de l'associació, si aquí s'ha enjuus a Barcelona-Tarassa, no treiem a les persones de passeig nosaltres, fem un acompanyament, o sigui, és d'igual a igual, passem una bona estona, l'agaudim molt el voluntari, l'agaudim amb les persones amb les que acompanyem, no? Sí, sí. Vam començar aquí, sense dalt ja existia, no? Aquí s'ha enjuus, va començar fa, no sé si 3 anys, poder més o menys. Vam començar molt ara, tot, al 18, però, diguem-ne, consolidats al 19, al 19. Fa un parell o 3 anys, sí, sí. Exacte, aquí s'ha enjuus. El primer capítol d'aquí a Espanya va ser a Barcelona i a San Sebastià, separat, Barcelona es va consolidar molt i es van ajuntar moltes persones, entre els quals m'incloca Barcelona, i que eren de diferents punts de Catalunya, no? I vam veure la potència del projecte i van dir, hosti, això s'ha descampat, no? I es va decidir crear l'associació, amb visc sense edat, no? I es va crear aquesta associació per fomentar que apareguin nous capítols. Llavors, el que era la web de Barcelona, ara és com la de Catalunya, i ja estan els capítols que estan actius, que són Barcelona, Terrassa, Sanjuus, Cardedeu i Granollers, que ara comencen, Castellefels, que també. I, aleshores, l'associació va... Va creixent? Sí, va creixent, el que et dic, no?, fomentar, perquè es posen en contacte a ajuntaments, es posen en contacte a entitats, perquè l'associació els ajudi, els doni eines per intentar informació, sobretot, perquè tenim una base de coneixement molt important, perquè això arrenqui, no?, que és el que va passar Castellefels, Castellefels, per exemple, volia encarranquers, i va ser la propera associació la que es va encarregar de fer difusió, de fer xarxes, de fer jornades allà, amb un petit pressupost que tenia l'ajuntament, i ara ja hi ha una entitat que l'ha acollit, i ja doncs sembla que tira sola, no? Aquí en Sant Just va ser... Sant Just ho hi hauria absolutament, o sigui, vam anar a picar la porta, i van fer una assemblea extraordinària, tothom va votar a favor amb unanimitat i impressionant. O sigui, la resta de capítols diuen que quina sort que tenim, perquè realment tenim unes instal·lacions fantàstiques, tenim un equip impressionant, i també l'ajuntament, perquè sí que és veritat que, bueno, ja ho sabem, no tot va a poc a poc, tot costa, però estan al projecte, van comprar un tricicle, tenim un lloc on poder guardar el tricicle, que és fantàstic, que és la que s'acosta, i sí que és veritat que nosaltres anem arreglant, i anem fent, però l'ajuntament està allà, no? Vaig demanar, ara teníem problemes amb la porta, doncs l'hem arreglat, o sigui que la veritat és que aquí tenim... Soport. Tenim molt suport, perquè realment és un voluntariat, és molt naïf i està superguai, però darrere ha de ser molt professional, perquè una llei catalana de voluntariat i associacionisme, que és molt moderna, és molt millor que l'espanyola, perquè és més moderna, que clar, que el voluntari tu tens deures, però drets, tens deures, però tens molts drets, que molta gent no sap, i aquests drets, perquè tu els puguis tenir, com a voluntària, professionalment darrere d'haver algú, com per exemple tu has d'estar assegurada, si tu ets voluntària has d'estar assegurada, tu en qualsevol moment pots dir, necessito un certificat de les hores que porto, per allà mateix perquè em presento unes opos, o perquè em va bé per ser estudis, o perquè tinc un descont en una beca. Has de tenir un lloc de reunió, o sigui que has de tenir una oficina, perquè tu pots dir, necessito reunir-me amb fulanito o amb enganito. Continuament. Perquè un voluntari et funcioni bé, hi ha d'haver aquest organ de gestió de la manera. Hi ha una fiura que és la coordinació del voluntariat, que és absoluta, i aparem-la a tots els voluntariats, hi ha un llibre voluntariat, has de fer formacions continuament, és molt maco, és una feina, realment és una feina, i és molt maco la vida des que sí. Ara mateix, quants té de voluntaris i voluntàries pel que fa amb bici sense edat? Mira, som en total 72 persones. Que condueixen són 68. Hi ha 3 que acompanyen amb bici, i un parell que no, però ajuden en altres tasques. I aleshores diràs, però si sou tants, com que cal més gent, perquè tothom ho pugui ser, ha de ser molt flexible. El ser molt flexible és molt feina de gestió, però això ho pot permetre, perquè tu pots dir que jo estic a la ràdio aquí, tinc un horari super complicat, i em sap greu perquè només podré, i no m'apunto perquè quasi que no podré. Hem fet un sistema que tu podries, hi ha voluntàries que venen un cop al mes, dos hores. Això que fa que tothom ho pugui ser, ara necessitem ser molt volum per poder t'explicar abans, intentar sortir matí tarda, i amb els 3 tricicles que tenim. Però sí, és un èxit. I ara tindrem alguns més, perquè ara farem una formació. De forma immediata, per exemple, aquesta setmana d'hi vendres, ja teniu una altra formació. Ha estat una mica improvisada, t'explico perquè... A poc les passen aquestes coses. Sí, per aprofitar recursos bàsicament. La formació té dos pas, la part teòrica i la part pràctica. Les fem presencialment perquè ens agrada molt, perquè si coneixes la persona, i darrerament sí que les havíem fet online, a part de per pandèmia, sobretot al principi, perquè era l'única manera, per ajudar-nos. L'última que va ser l'1 d'octubre, la vam fer online, i hi havia voluntaris, que et volien fer voluntaris de Barcelona, de Sant Just, de Terrassa, de Castelefes, i de Carradeu. Clar, això va molt bé, perquè vam fer la part teòrica, la Maria Lissa, que és la coordinadora general de l'Associació, estava també els coordinadors de cada capítol, i aleshores clafes aquesta part, i després hi ha cadascú amb els seus, fent la part teòrica i les cassoístiques. I és... ens funciona molt bé, però ens agrada més presencialment. Llavors, què ha passat? Que aquí, Sant Just, a més a més, que ens movem molt, tenim la sort que, amb l'Institut de Sant Just, i ara amb el Madre Sacramento, els alumnes del quart de l'ASO, crec que a Catalunya el vagi obregat, segur. Tenim una assignatura que es diu Serveis Comunitaris, no? I en aquesta assignatura, els alumnes fan unes hores, d'això, de poder ajudar amb diferents projectes. Segurament sabràs, o els hauràu vist algun any, a la campanya d'una ciutat sang, que és el de joves, que hi ha uns jovenets, o han anat a... El gran recapte. El gran recapte, correcte. Doncs ja l'any passat, vam anar a l'Institut, a presentar el projecte, perquè tenim voluntaris, que són profes de l'Instit també, els va agradar molt, i vam decidir amb la coordinadora, que és la Maite Sarassa, van dir, ostres, doncs mira, algun alumne, que no podrà conduir per un tema d'edat, de segurança, perquè sí que podrà fer-ho perfectament, però podran acompanyar amb la seva visi, i patinet, a les passejades, i també donar-se a compte la realitat, de del que fem, de persones que poden necessitar aquests acompanyaments. I va ser un èxit, esperaven que s'apuntés en 8 o 10 alumnes, i es van apuntar a 40. Què? 40? 40 alumnes, es guardarà això. I llavors es van anar per parelletes, i aleshores, doncs, la gestió era una bogeria. Pots pensar, no? Doncs amb grups de WhatsApp, que quasi no utilitzen, perquè això és de dumis. Bueno, és de vells, que diuen, però sí que vos escolten, feien graelles i passejades. Llavors, aquest any, l'escola Madre Sacramento, que també fa la ESO, com sabeu, doncs va dir, ostres, doncs... D'altres també volem. Volem. Doncs, escolta'm, Carles, moltíssimes felicitats a tota l'entitat d'en Vici Sense Edat per aquest premi. Això vol dir que esteu fent molt bé la vostra feina, també la vostra tasca, a nivell de voluntariat i de treball social, i res, segur, que moltíssima gent també es vol apuntar, té ganes, curiositat de saber qui sou, com feu aquestes passejades. Sí, la veritat és que sí, que molta gent mostra interès, i ja el sí de, diem, que poden aportar, doncs, això, o apuntar-se a voluntariat, o fer-se socis de Sant Just Solidari, o fer-se socis de l'associació, ja més general, però la veritat és que sí, que estem molt contents. I gràcies a vosaltres, perquè... Ostres, a... Us hem seguint el rastre. Sí, sigo el rastre, però ens ajudeu molt, perquè anem a quedar ixtemps, parlant amb diferents espais de Reudes Bern, i sí que es nota, i amb les xarxes, sí que es nota, perquè després hi ha gent que ens ho diu, doncs ho he vist a la ràdio, o ho he vist a la ràdio, i sí que ens ajuda, o sigui, que també moltes gràcies. De res, o molt. A seguir endavant, d'acord? Molt bé, un abraçada i salutacions i felicitats, a les implicades. Adeu. Un camí fet d'erba, els teus llavis són de vidre congelat. Les ara pensades d'un abraquest de lloc de contra i ben. Més digues què penses, lloc de contra i ben. Dilluns perfecte, bicicletes sense mans, i mon pas de zebra no ho recent pintat. Vols alatament a les finestres semblen de paper mullat. Tant soroll que falta l'aire, he perdut la bruixa ula, i al nord quedé que ve guardat per aquí. Les ara pensades d'un abraquest de lloc de contra i ben. Més digues què penses, lloc de contra i ben. Més digues què penses, lloc de contra i ben. Més digues què penses, lloc de contra i ben. Més digues què penses, lloc de contra i ben. Més digues què penses, lloc de contra i ben. Més digues què penses, lloc de contra i ben. Més digues què penses, lloc de contra i ben. Més digues què penses, lloc de contra i ben. Més digues què penses, lloc de contra i ben. Més digues què penses, lloc de contra i ben. Més digues què penses, lloc de contra i ben. Més digues què penses, lloc de contra i ben. Més digues què penses, lloc de contra i ben. Més digues què penses, lloc de contra i ben. Més digues què penses, lloc de contra i ben. Més digues què penses, lloc de contra i ben. Més digues què penses, lloc de contra i ben. Més digues què penses, lloc de contra i ben. Més digues què penses, lloc de contra i ben. Més digues què penses, lloc de contra i ben. Més digues què penses, lloc de contra i ben. Més digues què penses, lloc de contra i ben. Més digues què penses, lloc de contra i ben. Més digues què penses, lloc de contra i ben. Més digues què penses, lloc de contra i ben. Més digues què penses, lloc de contra i ben. A contra corrent, de cara al vent, en mar de fons i nades, governant-ho al vaixell, que no té res. A perdre res, a perdre res, a perdre res. Més digues què penses, lloc de contra i ben.
