Se'n jutjarem de fred o no... El resum de l'any a ràdio d'Esvern. En només unes hores del 2021 arribarà el seu final. Ha estat un any realment intensa, s'enjust, a nivell polític, econòmic, social, cultural, esportiu, sanitari... I des dels serveis informatius de ràdio d'Esvern ens n'hem fet ressó parlant amb diferents protagonistes de l'any de la proximitat tot el que ha passat al nostre entorn. Tot seguit, iniciem un nou resum de l'any on repassem les notícies més consultades cada mes de gener a desembralwebsanjos.cat i a ràdio d'Esvern.com. Us parla Lua López Ribas. El projecte de la implantació d'un carril bici que connecti el barri de Mas Lluim al barri sud, crea una connexió amb la xarxa Bicibia a la carretera real. Entra a la xarxa Bicibia. La xarxa Bicibia va ser instal·lat de la forament del mercat municipal i el tancament de la tasca dels rifènyus. Van ser les notícies més consultades del mes de gener a ràdio d'Esvern.com. El resum de l'any a ràdio d'Esvern. La notícia que va despertar més interès al mes de gener va ser l'obertura de la informació pública que crea una connexió amb la xarxa Bicibia a la carretera real. Entre el carrer Sagrat Cor i Sant Feliu del Llobregat. Actualment el barri de Mas Lluït té una única connexió rodada i just fos salva tenent de l'Ajuntament de Sant Just. Explica a Barri d'Esvern que és necessari trobar vies alternatives per connectar el barri de manera assegura, amb altres modes, com pot ser l'anàpeu o vehicles com la bicicleta. Es senyalava que s'està treballant en trobar finançament en un troç del desnivell i fer una connexió més amable. Així veu una passera que serà una via peatonal i per a bicicletes. El recorregut va ser indicat pel regidor de mobilitat Josep Maria Ranyer a les xarxes. Així, aquest neix amb Mas Lluït al voltant de la Cruïlla entre Maria Zambrano i el passeig del camí de Jean-Gelabert fins a la vinguda de la Riera en la Cruïlla amb Juan Ramon Jiménez. Des d'aquest punt, aquesta continua per aquest carrer fins a arribar a l'Indústria amb Salvador Priu. El projecte, sotmés exposició pública, és el carril bici que inicialment està previst que quan arribi a l'Indústria circularà fins a la carretera real on connectaré amb la viscivia que circula des d'esplugues fins a la rotonda del Consell Comarcal. El principal repte, assenyalat per l'Ajuntament actualment, és superar el desnivell des de Mas Lluït a la Riera en un punt que comporti un desnivell de pujada assumible. La segona notícia més consultada del mes de gener va ser la supressió del control regulat de l'aforament del mercat municipal. Un fet que va rebre crítiques per part de la ciutadania i que el portaveu del PCC Josep Maria Ranyer va voler explicar ràdio d'Esvern. Va assenyalar que es tractava d'una crítica que té una part positiva, ja que després de fer una tasca molt restrictiva i controlada, les persones havien arribat a agafar l'autoconciència i la capacitat de discernir per elles mateixes al límit de l'aforament. Té una part positiva, aquesta crítica, i la vull reconèixer, i és que la gent després de fer una tasca, diguem-ne, molt restrictiva, molt controlada, inclús algú ho podia dir molt opressiva, que algú diu no pots entrar, la gent ha arribat a agafar la percepció, claríssima de quan una cosa està molt saturada, quan està poc. Per tant, aquest és un element positiu, que la gent vegi o es preocupi de si hi ha molta gent o poca, és un element que és un resultat del que hem fet amb la fase anterior. El portaveu del PCC va remarcar que aquest era un tema que s'havia discutit a la tornada de les vacances de Nadal i que les últimes setmanes s'havia fet un seguiment de l'hora punta del mercat i de si se superava l'aforament total. Indicava així que dins l'horari d'hora punta, doncs a una del migdia del dissabte. L'aforament màxim de 35 persones no se superava amb escreja, arribant a un pic màxim de 38 persones. Reconeixia però que un tema que els preocupava i que no solucionava amb una persona controlant l'accés a la porta principal era el ritme d'atenció que a d'escuna de les parades ja que era diferent i sí que es creaven aglomeracions puntuals, tot i que va afirma que no eren massa grans. Fins i tot el que va passar. Nosaltres després de la tornada i quan ha començat aquesta tercera onada de creixement que hem tornat a replantejar-lo, hem discutit aquest tema i el que hem fet ha sigut fer alguns mesuraments no massa explícits i no m'han sentit allò d'una persona amb uniforme fent un total, però sí hem fet les últimes setmanes la visualització de lo que és l'hora punta del mercat i es superava molt o poc o no superava els aforaments. Com a aforament global ets a dir que inclús el dissabte des de 11 a 12 a 31 que és el punt màxim d'arribada no se supera amb escris el tema de l'aforament. Si en tenim 30 a 35 em sembla que amb un de les puntes era 38 o així. Un número 1 no exigeix ben bé la. El que sí que és veritat és que és complicat que no es resol colocant una persona fora és que el ritme d'atenció és diferent entre les parades i això fa que en algun lloc es pugui produir no diria ara quin tipus de productes vent allà però sí que hi ha en algun lloc que sí que es pot produir una major concentració però tampoc és massa gran. També va recalcar que el mercat tornava a ser un punt de trobada social així durant altres períodes de confinament s'entenia que només que li ha un membre de la comunitat familiar que entrés al recinte el mes de gener tornaven a entrar-hi familiars completes un fet que va assenyalar que suposava unes creix de persones que amb una certa regulació es podria resoldre Renier afegia que es continuaria amb aquesta observació dels límits continuant amb el control presencial que mesura els aforaments en diverses hores així doncs si s'observava un creixement desmesurat d'aquest aforament es revalorarien els controls més estrictes. Per últim, el tancament definitiu de les portes de la tasca dels rifènyus després de quasi 9 anys de servei a Sant Just és la notícia que tanca el repàs del mes de gener. Vem poder tenir a Ràdio d'Esvern el Jordi propietari de la tasca dels rifènyus conjuntament amb la Dolors. La tasca dels rifènyus va néixer l'any 2012 quan el Jordi va quedar la tura a causa de la crisi econòmica del 2008. Conjuntament amb la Dolors que havia treballat al restaurant del Perador i el seu fill que també tenia experiència en el sector, van decidir tirar endavant la tasca. Buscaven un bar que servís com a punt de trobada per a totes les persones, sobretot joves, que volguessin sopar la nit i fer unes copes on la gent se sentís molt còmode i a gust. Així doncs van apostar sobretot per un servei nocturn. El Jordi afirmava que amb l'anunciament del seu tancament van veure els fruits d'aquesta aposta, ja que moltes persones joves i no tan joves s'havien acostat per donar-los les gràcies per tots aquests anys. Jo no vinc del món de la restauració. Jo deuteu el tema de la crisi del 2008, vaig quedar amb tu. La meva dona treballava al Perador, havia treballat el seu pare, havia tingut el Perador. El meu fill estudiava i havia treballat en un bar. Tenien més coneixements, no? I llavors ens hi vam ficar. El tipus de bar és un bar que el que volíem era que la gent s'estigués molt còmode, molt ben atesa, que estiguéssim pràcticament com el que ell que diu que fos un centre de trobada i la gent que pensava que aquí el Sant Just és complicat, tot a la nit, de tots els joves, que ens entenem, que podem sopar i després de sopar una xarrada o prendre una copa, o prendre una més cervesa i poder estar sense que ens diguin que ja teniu que marxar. I aquest és el sentit que li vam donar al bar, sobretot enfocar-lo de cara a la nit als joves. El dia a dia és més complicat, però nosaltres ho enfocàvem molt i més ho hem vist ara que es dies, que hem tancat, que la gent s'ha volcat amb nosaltres, ha vingut a donar-nos les gràcies, a la gent que ens trobaran molt a faltar, que era un punt de trobada, i això a l'habitat és que ens ha reconfortat molt. El toc de queda i aquest nou horari els va límita molt. El Jordi assenyalava que aquestes noves restriccions nocturnes van provocar una gran deballada dels seus ingressos, ja que la gent no hi podia anar a sopar. I el fet que s'hagués d'estar a les 10 a casa tampoc convidava a anar-hi a buscar menjar per emportar. El mateix problema va tenir amb l'horari d'esmorzar, que ha quedat dos quarts de 8 a dos quarts de 9 del matí, quasi bé no hi anava ningú, i a partir de les 9, quan la majoria de persones hi podien anar esmorzant, només tenien temps de fer un cafè. Així, doncs, amb el cúmul de les restriccions, els últims mesos del 2020, la tasca dels rifenyos estava facturant un 80 o 90% menys del que facturaven habitualment. El que fa a les 8 hores de la nit, és que la gent no està acostumada. La gent, a partir de les 9 o les 8 hores de la nit, surt a prendre la cervesa, a prendre un entrepà, una etapa. Nosaltres vivíem cap de setmana que el millor fèiem 3 entrepans a la nit. Perquè la gent, clar, està a casa, i ho hem de sortir ara. Tinc que anar a acollir-la, i d'estar a les 10 a una altra vegada a casa. I això és molt prejudicial per a la restauració, aquests horaris. El de l'Esmorzar igual, perquè l'Esmorzar pensa que és de 7 i mitja a 9 i mitja. De 7 i mitja a 8 i mitja, pràcticament, no entrava ningú. 8 i mitja a 9 i mitja va venir algú, i a 9 i mitja venien alguns paletes, obrers de la pelbultat en unes obres. Però, clar, amb aquest temps tan curt, pràcticament no n'hi havia temps de fer el cafè, i pràcticament ens portaven a l'Esmorzar de casa per poder-ho menjar més de pressa. Clar, tot això. És un cúmul que fa que la facturació et baixi quasi un 80% del que facturava, un 90% del que facturava, i aporta a prendre aquesta decisió. El Jordi va explicar a Radio Desvern que aquests grups de joves, que venien no només de Sant Joan, sinó també dels municipis Limítrups, desplugues a Sant Joan d'Espí, sobre tot a les nits, s'havien vist obligats a deixar d'assistir al bar. Aquesta de ballada d'ingressos sumada al fet que el Jordi va fer els 65 anys al 2020, i això els facilitava la jubilació, van convidar-los a tancar finalment. Després d'haver de tancar durant el confinament total i veure molt reduïdes les seves opcions després d'aquest, mantenir esperança a l'estiu, quan semblava que la situació millorava lleugerament i van poder remuntar una mica les pèrdues. Quan, en la rentrada de la tardor de l'any passat, la situació van pitjorar amb una segona i tercera onada, es van veure obligats a seure els tres i posar sobre la taula números, per fer-ne així la decisió d'aguantar uns mesos més observant com avançava la pandèmia. Veient que no semblava que hi hagués un final pròxim, van plantejar el tancament per jubilació del Jordi, un fet que va senyalar com a una sort que no tothom pot tenir. Mira, nosaltres, quan es va prendre les mires últimes, després de l'estiu i del mes de setembre d'octubre, vam veure que la situació es tornava a continuar, vam veure una mica d'esperança amb l'estiu, però després vam sentar la meva dona com a morfí, que era una miqueta del tema, i vam dir, això no té bona pinta, tant que sentíem amb les notícies que això ja haurà una altra reivindicada de la farmacà, del virus, que el virus ha tornat a haver-hi una segona i una tercera, fins i una quarta situació del virus, i això, per conseqüència, inclús teníem que hi hagués a haver-hi un confinament total, una altra vegada. I això ja ho vam aprovar. El que vaig fer és... En planta de casa, mira, jo he fet 65 anys, ho vaig fer el mes de setembre. Escolta, es aguantem una mica de més, i si la situació es complica igual, per exemple, jo fem números, i un jubil sort, sort, que hi ha hagut aquesta oportunitat de poder-me jubilar. Hi ha molts que tenen que aguantar, perquè és de la seva funda de vida, i ho han d'aguantar perquè no tenen una altra remei, per dir-ho d'alguna manera. El Jordi va aprofitar per donar les gràcies per tot el suport rebut l'última setmana, des del moment en què van anunciar les seves xarxes socials que tancaven definitivament. Ho ha senyalat d'impressionant i emocionant, una reacció brutal que no esperaven. Moltes persones hi van anar a dinar i van encarregar entrepans per acomiadar-se de la tasca fins a acabar les existències. Una reacció i un escalf que va provocar que tanquessin molt contents pels vincles criats amb els clients i clientes. Els van dir que no tornaran a trobar un lloc com aquest. Amb el seu tancament el local va passar a l'ús privat del propietari i, per tant, no hi ha hagut cap altre establiment que el substituessin. L'inici del perió de d'exposició pública del tech reforç de la modificació puntual del Pla General Metropolità a l'àmbit de la carretera reial part de Torra Blanca, Can Víosca. El pla de vacunació a Catalunya i la T-Mobilitat van ser les notícies més consultades del mes de febrer, a radiodesvern.com. La primera notícia més consultada va ser el 10 de febrer quan s'anunciava que el pla del mes de gener va donar conformitat a l'inici del perió de d'exposició pública del tech reforç de la modificació puntual del Pla General Metropolità a l'àmbit de la carretera reial part de Torra Blanca, Can Víosca. Això es va fer amb els vots favorables del PCC Esquerra Movem i el Regidor Netscrit i els vots en contra dels grups junts per Catalunya i la CUP. Amb aquest acord es va obrir el procés d'informació pública per termini d'un mes durant el qual es podien formular totes les al·legacions que es considerin oportunes. Aquestes havien de ser tramitades i respostes de forma argumentada. Abans que el pla pogués procedir a la aprovació provisional, que en el seu cas encara havia de ser ratificada per la comissió territorial d'urbanisme de la Generalitat. El principal objectiu d'aquest planejament, juntament amb els altres dos que s'estan desenvolupant o es desenvolupant en altres punts a la carretera reial, era donar compliment al conveni de col·laboració per a la transformació urbanística de la carretera reial, el seu pas per Sant Just d'Esvern. Un conveni que permet preservar la Vall de Sant Just com un espai natural i protegit. Aquest objectiu ha estat històricament compartit per les forces polítiques de l'Ajuntament i amb el suport de bona part de la ciutadania. L'altre objectiu d'aquesta modificació era reordenar l'àmbit del Consell Comarcal i el part de Torra Blanca, afectat d'aviabilitat pel ple vigent, per així permetre el desenvolupament del barri que creixerà un costat i altra de la carretera reial. De fet, amb aquesta modificació de planejament, no sols no es reduia l'espai total destinat a equipaments i zones verdes, sinó que s'incrementen en 692 metres quadrats i 3.300 metres quadrats respectivament. Aquest increment d'espai destinat a equipaments que s'aniran a construir en funció de les necessitats està destinat a fer possible l'obligació d'un centre d'urgències d'atenció primària de 24 hores, que la Generalitat haurà de gestionar i posar en marxa i també es preserva l'espai necessari per ubicar un centre educatiu per si la Generalitat així ho estima pertinent. El tec reforç que es va posar a exposició pública també contemplava una edificabilitat màxima de 6.500 metres quadrats en un bloc lineal de planta baixa amb més 6 plantes i amb un màxim de 73 habitatges. El 30% de la promoció es destinarà habitatges de protecció oficial amb règim de lloguer. Ho feia amb una proposta d'obligació paral·lela als edificis de la carretera reial Torra Blanca, que millora la seva integració en el conjunt de l'illa, ja que crea una separació mínima de 20 metres de zona verda en relació als edificis construïts i de 25 metres entre façanes. La reducció de l'alçada màxima de l'edifici i l'allunyament dels edificis construïts és una variació en relació al projecte inicial que cerca a tindre part de les demandes formulades pel veïnat. En tot cas, l'Ajuntament es mostra obert a discutir amb el veïnat l'emplaçament final d'aquesta nova edificabilitat. A l'hora, els 6.500 metres quadrats previstos no exhiureixen la edificabilitat màxima d'aquest àmbit que es situava en 10.000 metres quadrats. Aquesta és una altra edificabilitat que es basa en una edificabilitat màxima que es situava en 10.000 metres quadrats. Aquesta és una altra demostració. Més que aquesta modificació del pla, no té una voluntat estrictament constructiva, sinó que a ella s'ha intentat mantenir un equilibri tan inencompte. També el desig se n'ha densificat en accés a la zona. En definitiva, i tal com ho reflecteix, el pla d'acció municipal, l'objectiu era desenvolupar el conveni de la Vall. Amb el compromís de protegir el medi ambient, evitar l'edificació del parc natural de Collserola i promoure la construcció d'habitatge del Lluig Social. És sota aquestes premises que s'executa aquest planejament urbanístic. També va reunir moltes consultes. La notícia sobre el pla de vacunació català a l'Ajuntament de Sant Just va fer una reunió amb la doctora Cabezas, responsable del programa de vacunació del govern català, que es va fer una explicació de com funcionarà el pla de vacunació a Catalunya. Es van ressaltar dos aspectes que es tenien molt en compte a un públic determinat i a un tipus de conservació determinada i en funció d'això era com s'articulava el sistema. Ens ho va explicar a Ràdio d'Esber, la primera tenent d'alcalde i regidora de salut de Sant Just, la Ginapol. Ara tenim novetats ja sobre el pla de vacunació, que fins ara l'havíem rebut de manera dispersa, però ahir ens vam fer una reunió, la doctora Cabezas, la responsable del programa de vacunació del govern català. I ahir ens va fer tota una explicació de com anirà la vacunació a Catalunya. I és important que la volació s'apiga dos condicionants de per què es fa d'una manera determinada de vacunació i no d'una altra. És molt important que aquesta programació es fa en funció del tipus de vacunes que hi ha disponibles, que cada vacuna arriba a un públic determinat i implica un tipus de conservació determinada i que, clar, en funció d'això és com s'articula el sistema. Es va referir també a un tema molt important que havia de quedar molt clar i és que les persones que havien de ser vacunades ràbia en un SMS al respecte. Això era molt important per no s'adurar a l'administració mitjançant trucades. Va informar així que hi havia personal de l'escola Brassol Municipal Marrex que ja l'havia rebut i de la mateixa manera ho havien fet membres de la policia local, professora de les escoles públiques i membres de protecció civil. Fins que no es revés aquest SMS, això volia dir que el teu grup de dat o professional no s'havia activat. Mitjançant, moltes casuístiques estaven ordenant aquests grups tenint en compte els factors abans esmentats. Que la gent ha de saber que la persona que ha de ser vacunada rebrà un SMS. Si no ha rebut un SMS no cal que truquis, ha acabat l'administració. Per tant, si ets una mesta de l'escola Brassol, rebràs un SMS i de fet hi ha personal de l'escola Brassol Marrex que ja l'ha rebut, si ets policia municipal, rebràs un SMS, els mestres estan revent de les escoles públiques també SMS, també protecció civil, però la població en general, fins que no rebem aquest SMS, perquè ens toca a nivell d'edat i que ens ha de donar un grup de risc per algun tipus de patologia que tenim, no ens hem de muinar, o sigui, arribar-nos arribarà, però no hem de córrer, trucar, ni col·lapsar les línies dels nostres embolatòries o del 112, perquè l' SMS marca el punt de rancada de la teva pròpia vacunació. Siguis jove, siguis gran o siguis un professional. El teu grup professional o el teu grup d'edat s'activarà al moment que decideixi el govern català en funció de la vacuna que tens, l'edat que tens i com es pot concebar. A vegades la gent ha arribat al més excedat. Més de 80 ja estan vacunant tots. No. Has de ser més de 80, però amb un seguit de consideracions vinculades a la teva vida. O sigui, una dependència, o perquè ets cuidador d'un dependent. Vull dir, ara hi ha moltes casuístiques, per la qual pot ser que amb una mateixa sala siguin vacunats i siguin no. En funció d'aquella persona internament, quina sigui la seva realitat, pot ser que tingui la vacuna més gran i no té cap patologia, encara no li hagi correspost a tenir-la. Per tant, que ningú li agafi por i pensi que no li correspondrà, tothom li tocarà en algun moment o altre abans del més d'ajut. Així, doncs, les persones majors de 80 anys, que ja s'estaven vacunant, eren només aquelles a mongol de dependència de grau 3, el grau més alt. Segons el 100, que va comunicar el doctor Móniesa del Cap, això correspondria a unes 140 persones de Sant Just. Aquelles persones s'havien de desplaçar expressament a Sant Feliu, on es faria la vacunació? Ara, les persones que ja s'estan vacunant majors de 80 anys són només aquelles que tenen la dependència del grau 3. Per tant, la gent amb la dependència més elevada que tenim, això implica a unes 140 persones més oveïns, segons un senz que ahir mateix ens va passar el doctor Móniesa, i aquestes persones amb dependència s'han de desplaçar a Sant Feliu, perquè les vacunes només es poden conservar amb un determinat espai, s'han de desplaçar expressament a Sant Feliu i s'han de conservar per fer la vacunació. El mes de febrer va tenir molt de ressò també l'empresa SocMobilitat, que va obtenir la concessió de l'àrea metropolitana de Barcelona per gestionar la T-Mobilitat, i que va anunciar que el 21 d'abril seria en teoria aquest primer dia en què ja estaria activada la nova tarjeta de plàstic. T-Mobilitat és un espai que es va fer per fer la vacunació. I el mes de febrer va tenir molt de ressò també a l'empresa SocMobilitat, que va obtenir la concessió de l'àrea metropolitana de Barcelona per gestionar la T-Mobilitat, que es va fer per gestionar la tarjeta de plàstic. T-Mobilitat és un nou sistema de transport que permet calcular el preu del transport públic de manera personalitzada. És a dir, que d'usuaris paguen a funció de les seves rutines de transport, els quilòmetres recorreguts i de la freqüència amb què fa servir el transport públic. Es tracta d'una tarjeta un impersonal que substituirà gradualment tota la gamma actual de títols de transport. A l'àrea de Barcelona hi ha uns 88 títols i amb el nou sistema en quedarà només un. Aquesta simplificació afecta també el sistema actual de les zones tarifàries que deixarà d'aplicar-se tal com es fa ara. El nou sistema permet també aplicar bonificacions als usuaris que facin servir el transport públic amb més freqüència i permet rebaixar preus per desincentivar-los de vehicles privats en cas d'apisodies de contaminació atmosfèrica. El primer empoll d'utilitzar-les seran els usuaris de la teva usual que els usuaris de la teva normalitat. El projecte de mobilitat es va judicar per quasi 60 milions d'euros l'últim trimestre del 2014 a l'empresa SocMobilitat. El procés d'implantació dels equipaments i sistemes necessaris implica la instal·lació de 14 mil terminals a passos de controls d'acces, màquines de venda i recarrega equipaments, autobusos i trenvies i tequilles. Un cop finalitzat, va començar un period de proves per a les seves pròpies. Un cop finalitzat va començar un period de proves per a evaluar si les màquines funcionaven. El primer equipament es va crear per a laael·lació de les equipaments i nanògrafes. El procés d'acces va començar un procés d'acces per a les seves pròpies. Un cop finalitzat va començar un period de proves per a les seves pròpies. Un cop finalitzat va començar un period de proves per a les seves pròpies. I tant! I tant! I tant! I don't know where our story's only true. People so in love like you and me, And I can't see myself, ladies to repeat herself. I'd like to know what I feel for you, Thinking about those people that I know That in a thousand years I fall in love with you again. This is the only way that we should fly. This is the only way to go. And if I lose your love, I know I would die. Oh, so you'll always be my baby, We can make it shine, And we can take the rain, But you can make it out of time. More than a woman, More than a woman to me. More than a woman, More than a woman to me! Yeah! More than a woman, More than a woman to me! Oh, Senate, oh, together! Oh, little woman, ah-ah! Oh, little woman, to me! Oh, little woman, ah-ah! Oh, little woman, to me! Oh, little woman... Oh, little woman, to me! Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Cari, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de mar que tinc. Ui, ja et diré jo com ha arribat el carrega aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma ni hòsties. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Broma ni hòsties, prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen reir actituds cotidianes que semblen inofensives. No ho són, no hi contribueixis. 25N, dia internacional per l'eliminació de la violència vers les dones. Departament d'igualtat i feminisme, Generalitat de Catalunya. El mes de març es celebrava l'aniversari d'un factor que va alterar la vida de tots i totes i que, sense esperar-nos-ho, va començar a caparar les notícies de Sant Josi darrere del món. La pandèmia que va començar l'aniversari de Sant Josi darrere va acabar en joc un mot fins llavors desconegut i que ha acabat sent nomenat el neologisme de l'any coronavirus. Una pandèmia que, a lluny de marxa com s'esperava, un any més tard continuava ocupant els titulars principals. Així la tendència a l'altre dels casos positius de Sant Jos d'Esvern era la notícia més llegida, però també guanyava en lectors i lectors notícies culturals, com l'estudi sobre Francisco Casares, el veí de Sant Josi, que va sobreviure a l'inferda Mauthausen, en el pòdium de les notícies més consultades, del mes de març, a Ràdio d'Esvern. El resum de l'any a Ràdio d'Esvern. Una notícia que va tenir molt de ressò entre el Sant Jostenc i Sant Jostenc és el mes de març, va ser aquesta reunió del Comitè d'Emergències de l'Ajuntament de Sant Jos, per analitzar una vegada més la situació epidemiològica a Sant Jos d'Esvern, amb una tendència a l'Alsa que es tornava a reproduir a l'àrea metropolitana sud, amb una taxa de 1,05 i 26 contagis comptabilitzats en els darrers set dies a Sant Jos. El Comitè insistia en mantenir la cautela i tenir molta precaució davant de l'augment de contagis a Sant Jos d'Esvern i també la tendència. A més, malgrat que s'havia estabilitzat la prejó hospitalària, el nombre d'ingressos, allits convencionals i oci, encara era molt alt. La Generalitat va establir fins a 10 centres de vacunació Pfizer a la Regió Metropolitana Sud. El centre cívic, les tovalloles de Sant Feliu de Llobregat, acollia a la població de Sant Jos d'Esvern, Sant Joan d'Espí, Molins i la pròpia Sant Feliu. Fins llavors s'havien vacunat persones majors de 80 anys, amb grau de dependència 3, no institucionalitzats, i els graus 2 i 1 de centres de dia. Aquestes persones havien comunicacions personalitzades on se'ls informava del dia i hora de vacunació en el centre d'habilitat de Sant Feliu. Des de l'ambulatori de Sant Jos es mantenia el contacte amb aquelles persones que, per problemes de l'imitació de mobilitat o enllitament del pacient, fos necessària la vacunació en el propi domicili. L'Ajuntament va habilitar un servei de transport especial a les persones que havien de fer el desplaçament a Sant Feliu. D'acord amb el criteri de l'equip de l'Aps, es podia derivar la persona a un servei de creu roja o ve al servei de bicicletes que lidera Sant Jos solidari a través d'ambicis sense edat. En paral·leles als professionals essencials, fos impersonal de la policia, educació, de serveis socials o altres col·lectius. Estaven rebent la vacuna d'AstraZeneca, altres punts de vacunació de la regió sanitària, com la Fira de Cornallà, l'Hutel de Saber Fira de l'Hospitalet o Ben Martorell. Les persones menors de 55 anys, donat que la vacuna d'AstraZeneca no estava recomanada per a edats més avançades. Des de la Generalitat s'enviaven els avisos personalitzats a la població vacunant funció de la seva edat, patologia o professió. Es volia insistir en la importància de no trucar a l'ambulatori per demanar cites, sinó que la persona revés un SMA-S on se l'indica el dia a hora lloc de la vacunació. Així mateix s'informava que ja s'havia començat a trucar a la població. La situació epidemiològica del moment marcava un equilibri que podia bascular a la baixa o a l'alta, però la Generalitat va optar per flexibilitzar molt lleumet les restriccions per la Covid-19. Les incerteses sobre la variant britànica i una estabilització a l'altre de les dades feien que s'hagués de mantenir la precaució i la cautela per contenir el màxim als contagis. De fet, tot continuava igual. Les excepcions era que a partir de l'1 de març, els centres comercials podien obrir amb un 30% de l'aforament de les 8.000 m2 de la superfície, obrint de 11 divendres. Recuperava l'autorització de pernuctacions en les sortides fora de la comarca de centres docents i sempre respectant el grup bombolla. L'increment de l'aforament a les piscines és el 50% i el permís per activitats esportives grupals amb un 30% de forament i amb mascareta. En equipaments esportius amb ventilació reforçada i amb un 50% a l'aire lliure. La restauració continuava en la mateixa situació d'obertura, d'horaris i aforament, i malgrat que els centres comercials poguéssim obrir, s'havia donat permís per obrir bars i restaurants en aquests espais. Aquesta pròrroga de la resolució per una setmana i fins al 8 de mar remarcava que no estàvem en un context de desescalades, sinó que es tractava d'una modificació d'algunes mesures. S'informava així de la situació de les residències de Sant Just, que era bona i continuaven revent visites. A l'àmbit escolar destacaven dos grups confinats de l'escola La Miranda, a la resta d'escoles funcionaven amb normalitat. Des del comitè d'ematges de l'Ajuntament es continuava fent una crida a la ciutadania per a el que continuéssim sent extremadament prudents. Davant de la situació epidemiològica, que continuava amb moltes incerteses i que no ens relaxéssim a l'hora d'aprendre les mesures bàsiques de seguretat i protecció. Una altra notícia molt seguida per la població va ser la possibilitat de consultar de manera online l'estudi realitzat per Julio Choa i Maria Teresa Cot sobre Francisco Casares, un discret veí de Sant Just d'Esvern, que amb la seva bonomia s'havia guanyat l'efecte i el respecte de tots els seus conveïns, els quals poques podien figurar l'atrament d'història que hi havia al darrere d'aquell temps, en el qual encara no vivia entre ells. Soldats republicà durant la Guerra Civil amb la derrota final va passar a l'Exili. Internat al camp del Barcares es van rulant una companyia de treballadors amb la que va ser enviat a fortificar la Línea Imaginot, on va ser capturat per l'exèrcit alemany quan aquest va envair França. Després d'un corporable per diversos camps de concentració, va portar al camp d'extermini de Mauthausen, del qual va poder sobreviure després d'haver passat 4 anys, 10 mesos i 18 dies d'horror, en un autentic infern. Aquest és el relat d'aquella audícia viscuda. Vam tenir els micròfons de ràdio d'Esvern a Julio Choa, qui explicava que es va trobar per casualitat mentre realitzava una altra investigació amb el document dels catalans que havien arribat al camp de Mauthausen. Va ser així com va localitzar el nom d'un veïs en Justen, Francisco Casares. Es va posar llavors en contacte amb en Jordi Amigo de l'Arxiu, un gran estudiós del tema, explicant la situació del veïs en Justen. Va ser en aquest moment el que van decidir com se'ns tirà del fil. Mentre estava realitzant una altra investigació d'un tema anàleg, va arribar a les meves mans un llistat de tots els catalans que havien estat deportats als camps d'extermini nazi. Mirant la percuriositat, vaig localitzar al dins d'aquella llista que n'hi havia un veï de sent Just. Caram, era una data que per mi era inèdita, vaig posar en contacte amb en Jordi Amigo de l'Arxiu, que també és un gran estudiós d'aquests temes, i li vaig dir, mira, Jordi, i he trobat que dins del camp de Mauthausen n'hi havia tancat un tio que era de Sant Just. Què hem dius ara? Ell també li anava de noves. Començar a mirar, a remenar és un tema interessant de investigar, i a partir d'aquí ens hi vam ficar estirar dels fills. L'inici de la investigació va ser a partir del seu nom, que buscant els padrons van poder descobrir que havia estat un veï del barri sud, concretament del carrer Roquetes. Actualment la família ja no vivia allà, o txó va contactar doncs amb Maria Teresa Cotz per mirar de localitzar-la. Posant-se en contacte amb veïns i veïnes que havien conviscut amb aquesta família, van finalment localitzar els fills que viuen ara a Olesa i Esparraguera. També va començar paral·lelament a estudiar altres vies d'investigació. Cal veure pels padrons on estava, sabíem el nom, pels padrons on podria haver viscut, i el vam localitzar i identificar. Ara ja no vivia allà a la família, però es podia seguir el fill. És per això que vaig contactar amb la Teresa Cotz, gran persona molt activa i gran coneixadora del barri sud, aquest senyor havia viscut al carrer Roquetes, per mirar de localitzar-la. Ella va, a través de contactes amb veïns que encara vivia allà i que havien conegut amb aquesta família, va seguir la pista i vam poder localitzar-les. Aquella gent ara viuen els fills. L'home ja és mort, els fills viuen una rubi, l'altra viuen a Olesa, a Esparraguera, i llavors vam contactar amb ells i ja per acabar informació. Paral·lelament, en això, ja vaig investigar per altres cantors, no sols hi ha les fonts familiars, sinó hi ha les fonts documentals, archivístiques, per seguir la pista, de que l'Ejectòria havia seguit aquest home. A causa de la pandèmia, el confinament, la possibilitat de mobilitat era molt reduïda. És per això que va començar a investigar a través d'Internet. Va ser allà on va descobrir una investigadora que havia realitzat petites entrevistes a supervivents del camp de Mauthausen. Un d'ells era Francisco Casares. A partir d'aquest artió va poder establir uns punts del seu periple vital. També es va posar en contacte amb els arxius alemany, generats a partir dels fonts de la creu roja quan van tornar tots els repatriats. De manera on l'any hi havia uns quants arxius penjats, però això es va posar en contacte directe amb ells, posant el motiu de la seva investigació i solicitant més informació. I van fer arribar, llavors, un dossier molt complet interessant. Finalment, entre el dossier, la informació de la família i també un petit quadern que la família disposava a partir d'unes notes que va redactar una de les joves que portava per nom Jaiú Paco. Otxoa tenia suficient informació per crear un perfil de la trajectòria de Casares. Ho van riquill, llavors, amb testimonis d'altres persones i treballs més generals al voltant dels camps. Fruit de tot això ha surgit el gruix i el treball d'investigació. Entre el dossier, la informació que havíem tingut a través de la família, resulta que la família a més a més disposava d'uns petits records que havia estat explicant aquest senyor quan era viu amb una de les seves joves i aquella dona havia pres nota i havia fet un quadern, el que es deia Jaiú Paco, on explicava algunes de les vivències d'aquest home en el camp. Era bastanta informació per fer un perfil de tota la trajectòria d'aquest home. En Riquí, llavors, amb, hi ha bastanta bibliografia de respecte, amb testimonis d'altres gent que van coincidir amb el mateix puesto i el mateix temps que ell en els llocs, arribes a perfilar quin era l'ambient que allà s'hi respirava. Fruit de tot això i de unes quantes coses més. Així ha sortit el bloc d'aquest treball. Actualment el treball complet es pot descarregar de manera gratuïta i en PDF, a la pàgina web Acadèmia.edu. En honor a Francisco Casares es va col·locar una llamborda o pla castell per fer-ne Sant Just per retreli homenatge. Per últim, la tercera notícia més consultada del mes de març va ser la nova comissaria per als i les agents de la Polícia Local de Sant Just, que s'informava que estaria situada a l'edifici de l'escola d'art grafiques d'Antonio Algaró. Així ho explicava l'alcalde Joan Vazaganyes en una entrevista ràdio d'Esvern. Explicava així les contractacions d'urgència que s'havien vist obligats a fer recentment per tal de poder complir les expectatives de seguretat ciutadana previstes en el municipi. L'alcalde explicava que amb la baixada del turisme a la capital, la petita delinqüència ha trobat un lloc en les àrees que la rodegen. Per aquest motiu des de l'ajuntament s'havien vist obligats a ampliar la borsa de agents locals del municipi, actualment hi ha l'objectiu de aconseguir 40 efectius, un objectiu que es preveu a solir properament. Això ha provocat que la comissaria actual situada sota Can Ginasta s'estigui quedant petita. El segon objectiu era també aconseguir incrementar el nombre de dones agents. Amb aquest motiu s'ha previst que una part de l'edifici on hi ha situada l'escola d'art grafiques d'Antonio Algaró que no necessita l'edifici en la seva totalitat es destini a aquesta nova comissaria que compliria els ràtios d'agents per metre quadrat. La nova escultura de Jaume Plensa, l'apolèmic en l'acció de Josep Perpinyà com a nou director gerent del Consorci del Parc Natural de Collserola i la construcció de 30 pisos de protecció oficial al barri de Sant Just. M'han sent les notícies més consultades del mes d'abril a Radio Desvern.com. El resum de l'any a Radio Desvern. Així, a mitjans d'abril, s'informava que amb reus es podria gaudir d'una nova obra d'art a l'espai public al nostre municipi de Sant Just d'Esvern. Es tractava de l'escultura batejada com a cló, de reconegut artista i veí del municipi Jaume Plensa, escultor reconegut en nombreuses ocasions com el Premi Nacional d'Arts Plàstiques el 1997 o la creu de Sant Jordi el 2012. Conagut majoritàriament per les seves grans escultures formades per lletres i números, encara que també treballa a altres materials, com el ferrofós, el polièster, la fibra de vida, la lavastra o la fusta. En reconeixement a la seva trajectòria l'any 2013 va ser guardonat amb el Premi o Velázquez de Arts Plàstiques. L'escultura en qüestió de grans dimensions i que representa la cara d'una persona a part de la Rambla el mes de juny. La segona notícia més consultada del mes d'abril va ser la polèmica en l'elecció del nou director gerent del Consorci del Parc Natural de Collserola. Això sorgia després de l'aprovació per part del govern del Pla de Protecció Especial del Parc Natural de Collserola, destinat a blindar tot el possible la biodiversitat del pulmó de l'àrea metropolitana de Barcelona. És un document ambiciós que requeria una lenta i progressiva aplicació i que el director de l'Estatut de Barcelona hagi tornat a la llei de l'aeroport. La llengua del Borre o el Parc de la Polèmica que és a la llengua de Barcelona era la que pel director gerent del Consorci que gestionava aquests gairebé 8.300 hectàrees protegides. El carreg l'havia ocupat durant 28 anys el biòleg Mariat Martí, un professional que deixava el parc en una bona situació i que jubilava. L'Enç havia d'alegir un substitut i l'alegit Bessell X del Calde de San Just des Bern, Josep Parpinyà, una decisió que alguns consideraven del 2020. Les bases de la convocatòria estipulaven que un comitè tècnic s'encarregaria de realitzar la selecció dels tres finalistes, però que seria la Comissió Executiva del Parc, on estan representades totes les administracions implicades, la que designaria la persona que ocupés el càrrec del director gerent d'acord amb els estats del Consorci. Això, segons informava el periódico, amb fons pròximes el Cerc de Gestió del Parc, no havia passat, és a dir, no s'havia debatit qui havia de rellevar Martí. A la sessió ordinària de la Comissió Executiva ja es donava per fet el nom anament de Perpinyà, que havia deixat l'alcaldia de Sant Just Desvern el novembre del mes del 2020, elegant problemes de salut després de 16 anys al davant del Consistori. S'informava que el decret de presidència del Consorci ja s'havia afirmat el 19 d'abril del 2021 i que l'espiren assumiria el càrrec l'1 de maig. La presidència de l'Ens va canviant cada dos anys i ara està en mans de la Diputació de Barcelona, així que la firma de l'adjudicació del lloc és la de la presidenta d'aquest organisme a l'alcaldessa de l'hospitalet Núria Marín, del PCC. A l'informe final del comitè tècnic, el qual va poder tenir accés al periódicor, no es detallaven les raons específics del nom anament, però sí que es deia el següent. De l'anàlisi curricular i les memòries presentades destaca la candidatura de Josep Perpinyà, tant pel seu coneixement i experiència, com per la seva gran qualitat de la memòria presentada. Una es proposa un model de gestió molt realista i en total sintonia amb els grans objectius del parc. La valoració citava el document Sellevava la consideració de la presidència de la comissió executiva amb la finalitat que la leves a la presidència del consorci que procedís el correspondent nomanament. Una de les persones vinculades a l'àmbit de la gestió del pulmó Barcelona Unit lamentava aquesta manera de procedir, ja que deia que el normal seria que aquests experts vinguessin a explicar per què han pres aquesta decisió i què es debater. I si realment s'arriba la conclusió que és el més indicat, doncs endavant. Per Pinyol lliçanset en història va ser molt activa la defensa del parc natural durant la seva llarga tapa, com el calde de Sant Just d'Esvern. Finalment, la tercera notícia més llegida va ser la construcció de 30 pisos de protecció oficial al barri de Mas Lluï de Sant Just, que garantiran l'accés a l'habitatge, tot minimitzant la despesa energètica amb habitatges flexibles, inclusius i dissenyats, tenint en compte la perspectiva de gènere. La MAB, a través de l'IMSOL, començava la construcció d'una nova promoció d'habitatge de protecció oficial a Sant Just d'Esvern, al carrer Carolina Catasús, amb 30 habitatges i 30 places de parcament al barri de Mas Lluï de Sant Just, un sector que es troba en la darrera fase de desenvolupament a la falda de Collserola i que garanteix l'accés a l'habitatge. Majoritàriament, a famílies joves i actualment, ja hi vivien unes 2.000 persones. Es va realitzar així l'acte d'inauguració de les obres amb la presència de Joan Vazaganyes i Cams, Ramon Torra, conseller de l'agat de l'IMSOL i gerent de la MAB i altres representants de l'àmbit polític institucional de totes dues administracions. Vazaganyes explicava que des de l'Ajuntament de Sant Just estan treballant per ofertar 250 habitatges de lloguer assequible, exposant que aquesta promoció era un exemple amb un projecte que serà realitat a partir d'aquest any. Ramon Torra, conseller de l'agat de l'IMSOL i gerent de l'AMAB explicava que la nova promoció se'n marcava en els compromisos del pla d'habitatge assequible de l'AMAB. A 1.300 pisos en marxa que serviran per cobrir una necessitat social d'habitatge assequible per a la població més vulnerable i amb menys recursos. Aquesta edifici respona un nou model d'habitatge que a l'hora s'ha de coales necessitats i demandes de la ciutadania després de la crisi de la Covid-19. Aquest nou model implica la reducció de la despesa energètica, la flexibilització dels espais, la perspectiva de generar i la forta vinculació amb el paisatge urbà. Aquesta nova promoció formava part del pla d'habitatge assequible que l'AMAB ja havia aprovat l'abril del 2017, un full de ruta que posaran venda i alluguer 1.300 habitatges protegits a la metròpulis de Barcelona. Aquests 1.300 pisos actualment es trobaven en diferents phases. I don't want to lose this feeling that I have. Close your eyes, give me your hand. Do you feel my heart beating? Do you understand? Do you feel the same? Am I only dreaming? Or is this burning? An eternal flame? Close your eyes, give me your hand. Darling, do you feel my heart beating? Do you understand? Do you feel the same? Am I only dreaming? Is this burning? An eternal flame? Close your eyes, give me your hand. Darling, do you feel my heart beating? Do you understand? Do you feel the same? Am I only dreaming? An eternal flame? Close your eyes, give me your hand. Darling, do you feel my heart beating? Do you understand? Do you feel the same? Am I only dreaming? An eternal flame? Close your eyes, give me your hand. An eternal flame? El començament de les obres del sector vellavista de Sant Joan d'Espi, la possibilitat de tenir una illa educativa completa que habrassi la franja de 0,22 anys i la concentració de rebuig al feixisme. Mencé les notícies més consultades del mes de maig a radiodesvern.com. El resum de l'any a Radio Desvern. Així, la notícia més llegida del mes de maig va ser el començament d'aquestes obres del sector vellavista de Sant Joan d'Espi, que limita amb el terme municipal de Sant Just Desvern. A finals de maig es va signar l'acte de replanteig i inici d'obra de l'organització del sector vellavista del limitat per la carretera reial entre l'esclat i la rotonda del Walden, la B23, el polígon del pont reixat i la zona del Pla del Vent. S'anunciava la previsió que en els propers dies comencessin les obres d'aquest sector, on es construiria nova vialitat i zona verda en parcs i hi hauria una reserva de sol per habitatge equipament i sol industrial. La major part d'aquests terrenys formen part del municipi de Sant Joan d'Espi, llevat d'una petita parcela situada a tocar de la carretera reial entre la vinguda de Lluís Companys i la vinguda del Pla del Vent, que, per tant, a Sant Just. En aquesta parcela es construiria una espai de zona verda i una zona de parcament i hi hauria una reserva de sol per equipament. Les obres van tenir poca afectació pel veïnat de Sant Just d'Esvern que els habitatges més propers del municipi estaven força llunyats de la zona. La segona notícia més llegida va ser la possibilitat de tenir una illa educativa completa que abrasi la franja de 0 a 22 anys. La Generalitat aprovava el nou decret d'admissió que introduia diverses novetats que reforçaven la corresponsabilitat entre administracions i permetien als ajuntaments jugar un paper molt important mitjançant la creació de taules locals de planificació educativa i donant veu a la comunitat educativa a través de les comissions de participació. El portaveu d'Esquerra de Sant Just, Sergi Seguí, manifestava els micròfons de ràdio d'Esvern que aquest és un gran pas endavant que permet que es pugui adaptar la planificació educativa a la realitat del nostre poble. Al grup municipal d'Esquerra ja havia portat el programa electoral la proposta de construir un institut escola al barri de Masluí. Aquesta proposta es va dur a terme ja fa dos anys quan el barri no estava tan poblat com fins ara. Es buscava evitar la mobilitat dels infants i joves tant a Barcelona com a la resta de Sant Just. L'idea d'institut escola es duia a terme per tal de poder ampliar també l'oferta d'escola secundària de Sant Just, una ampliació necessària tal com justificava en les dades del municipi. Nosaltres el programa electoral veiem una proposta que era la construcció d'un institut escola al Masluí. I, a més, es duia en fa dos anys que a les xifres de Masluí no està tan desenvolupat i tan ocupat com ara. Per què fem aquesta proposta? Perquè diuen que els infants en el cas escolar del barri de Masluí, si venien de Barcelona i mantenien la seva matrícula en centres de Barcelona, hi havia una mobilitat generada. Però si les famílies que viuen allà optaven per matricular els seus fills i filles en centres de Sant Just, també hi havia una mobilitat generada que era necessària. Perquè tenien una ciutadania que no havia tingut perquè tenien una centre primària al Masluí. Primer, que aquesta mobilitat generada ja no es genera. I a més a més, és un equipament que creia barri. Per què la idea de l'institut escola per a diverses coses? Perquè, llavors, tens tota la primària, tota la secundària en el mateix centre. I, a més a més, hi ha altres sempre hem pensat i les dades així ho corroboren, que l'institut de Sant Just necessita ser ampliat. És a dir, l'oferta de secundària de Sant Just necessita ser més gran. No és suficient amb l'actual de l'institut. Per això et posàvem un institut d'escola. Seguia senyalava així que es van reunir amb el govern de l'Ajuntament per analitzar aquest decret que havia aprovat la Generalitat i que regulava les zones de planificació educativa i que deia que els centres educatius s'havien d'assemblar el màxim possible al seu entorn. Des d'Esquerra es va pensar en l'escola Miquel Martí Pol, que diu que es troba a un carrer del barri de Mas Lluís de Sant Just. D'aquesta manera es va posar sobre la taula que la planificació del centre també inclogués els infants del barri de Mas Lluís. D'aquesta manera s'habitaria el desplaçament innecessari d'aquests infants cap al Montseny Canigó Montserrat. Un cop arribat aquest punt, ens anomenem diverses vegades amb l'Ajuntament, amb l'alcalde i amb el regidor, i els fem aquesta proposta. Parleu amb el departament per tirar això endavant. El que fa és que els centres educatius es facin una altra opció. El partit de l'esquerra no hi ha cap malaltia. Hi ha diverses opcions a sobre la taula. Quan fem una reflexió anem a veure. La Generalitat acaba de provar un decret d'admissions que regular la planificació educativa i les zones de planificació educativa, i diu que els centres educatius s'han d'assemblar al màxim possible a la seva... el seu entorn. Per tant, nosaltres pensem... Home, Mas Lluís té una escola de primària que s'està passant a l'escola de Sant Jordi. No té cap mena de lògica que si està en marxa aquest decret i la Generalitat vol que els centres educatius es semblin al màxim al seu entorn, no apostem per demanar a la Generalitat que la planificació educativa d'aquest centre de Sant Jordi per molt que sigui de Sant Jordi ha d'incloure el barri de les lluides de Sant Jordi. Si això és possible no tenia cap sentit la construcció de l'escola institut al barri de Mas Lluís. De totes maneres des d'esquerres continuava pensant que calia fer una ampliació de l'oferta de secundària del municipi. La segona petició que van fer l'Ajuntament va ser que en comptes de fer una ampliació del propi institut per fer 5 o 6 línies, es fes la implantació d'una institut escola Sant Jordi en aquell espai que actualment tenia una línia educativa molt potent. Les bases de l'escola institut de Sant Jordi s'hagi recordat que allà hi haurà la segona escola Bressol, cobrint les edats dels 0 a 3 anys, una escola de primària i també compta amb una educació postobligatòria de l'escola Algaró. Amb la construcció de l'institut escola es podrien cobrir totes les edats. Això és possible, no té cap sentit, construir un institut escola al barri de Mas Lluís perquè ja tens allà l'escola primària. Però sí que des d'esquerres seguim pensant que necessitem més ofertes de secundària obligatòria. I també hi haurà l'escola al barri de Mas Lluís. La següent petècia que li fem a l'Ajuntament és que plantegeu-vos que en comptes de fer una ampliació de l'institut per tenir encara 5 línies a l'institut o fins a 6 línies, fem una altra cosa. Apostem per la implantació d'un institut escola a Sant Jordi i fem-ho en aquell espai on ara mateix hi ha una illa educativa potentíssima i més en potència fins a quin anys que és l'Almunt Sàlain. En aquell espai tindrem l'escola braçol, l'escola braçol municipal, l'escola de primària al Munt Sàlain, els 3, els 12. I podem tenir un institut enallà de tots els 12 fins als 16, amb secundària i, a més a més, tenim la posta obligatòria de les gràfiques del Garó. Per tant, vostres insistim a la Generalitat en aquesta possibilitat. Això va plantejar l'equip de govern de l'Ajuntament de Sant Jordi amb les dues patríces de l'Ajuntament. I per l'altra, que el barri de Mas Lluís pogués tenir com a referència a l'escola en Martí i Pòl. S'ha dit així que el govern no només hi va estar d'acord, sinó que també ha demanat a la Generalitat per escrit aquestes opcions. Des d'Esquerra es demana, però, que aquesta illa educativa completa, que abraçaria dels 0 als 22 anys, s'hauria d'entendre com un tot, amb projectes complementaris i no exclòent, potenciant que les direccions del centre s'entenguin, escordinin i dialoguin per oferir el millor projecte de l'escola. I, a més, escordinin i dialoguin per oferir el millor projecte de famílies i alumnes. Per últim, la convocatòria de Rans Sant Just Sanfaliu d'una concentració de regutx del feixisme ha degut a l'agressió feixista que va patir un veí de Sant Just d'Esvern al dilluns 17 de maig. Va ser la tercera notícia més llegida. Segons informava Radio d'Esvern, la membra de Rans Cinta de Paz, la tarda del dilluns el noi en qüestió anava caminant pel carrer quan un grup de nois a qui s'hi ha referit com a feixistes se li van apropar i encarar tot provocant-li les relacions greus. Doncs al dilluns 17 de maig hem d'haver-hi una agressió feixista. Hem d'haver-hi un grup de feixistes que sempre acampava l'impunament pel poble. Van atacar un veí del poble a cops de puny. De pa dessenyalava que no es tractava d'un fet aïllàtic. Aquest grup canpa impunament per Sant Just, sobretot apoderant-se de l'espai del casal de joves. Explicava així que fins ara s'havien rebut comentaris i amenaces, però que mai s'havia creuat aquesta línia. Bueno, no és un fet aïllat. Els feixistes aquí s'han just acampar l'impunament, sobretot s'apoderen de l'espai del casal de joves. I sí que hi hem rebut algunes amenaces i alguns comentaris, però mai havíem creuat aquesta línia. A la convocatòria s'hi va sumar òmnium. Amb els dimonis a pagallums de Camablanca, l'Assemblea de Sant Just d'Esvern, el CPC, l'Esplai, ara mateix, l'Agrupament Escolta, Martín Núter-Quim, la Teneu de Sant Just d'Esvern, el Casal Popular, la Sala, l'Espai Lila, el Consell per la República Catalana, el Collectiu Alcaldia Republicana i els partits municipals d'Esquerra, la CUP, Junts per Catalunya i Movem. Sí, doncs, ens hem sumat tant d'entitats compartits i ara mateix d'entitats tenim els dimonis, el caos, l'Esplai, també tenim organitzacions com òmnium i NSC, i després de partits també tenim Nons Movem, plataforma per l'Alcaldia Republicana, Esquerra i Junts, i també tenim l'Espai Lila i entre d'altres. Sota el lema no passarà en el feixisme abans, sinó en el combat, des d'ara ens va convocar una concentració al part de Can Segreira, l'antic joc joven i vuls, per tal d'evitar que l'agressió quedi silenciada i el feixisme abans s'imponament. Finalment, centenars de persones es van reunir en aquesta concentració. centre de l'esforç. El resum de l'any a Ràdio d'Esvern. La notícia més llegida va ser la de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern i els tallers de música que anunciaven que s'organitzarien les nits de música durant el mes de juliol. Aquests concerts eren cada dijous del mes de juliol a les 10 de la nit i totalment gratuïts. Comenceven així el de juliol a la plaça Malaret, amb música cubana, a carreg de Chapacà, i continuaven el 8 de juliol al part de la Plana Padrosa amb Carles Margarit i Jazz Collective. Els següents concerts eren els de les versions de la ping mexina a la plaça Iuliaquieta i es va acabar amb l'humanatge Ismael Serra, no a carreg de Trapados en Azul, a la plaça Maragall. La segona notícia més llegida va ser la inauguració de l'escultura Chloe de Jaume Plensa, al part de la Rambla de Sant Just d'Esvern. Chloe, creada l'any 2014, és un cap de grans dimensions, de bronza negra i representa una nena nònima. Plensa, escultor de fama internacional i veí del municipi, va ser gratuïtament l'obra que ha quedat instal·lada al part de la Rambla, per voluntat de l'artista. Chloe ha estat la primera escultura de Jaume Plensa, ubicada a la via pública de Sant Just. L'acte d'inauguració conduït per la periodista i veïna de Sant Just, Pepa Fernández, va comptar amb la presència de l'escultor que va fer una aproximació a l'obra. A la inauguració també es va llegir el poema de Vicen Andrés Estallés, assumiràs la veu d'un poble, a carreg de Marta Mussack, i el trio d'acord de Resonància, format per Edu Arnevila, Joan Ignasi Ferreia, Estérvila, va interpretar variations de gol verd de J. S. Bach. Per últim, el juny també destaca la notícia de la clasificació del primer equip d'en Bols en Just per la final de la Copa Federació de tercera catalana Senyor Masculina, un partit que tenia lloc al pavalló de la bona aigua contra el club d'en Bols en Andreu. Vam tenir els micròfons de Ràdio d'Esvern, el jugadors del primer equip, Gerard Izquierdo i Dani Juan, que van explicar la situació actual de l'equip i la importància del partit. La temporada d'on explicaven que va començar el mes de setembre amb una situació especial a causa de les restriccions de la Covid-19, realitzant així els partits d'anada i tornada en un mateix cap de setmana. En aquesta primera doble jornada, l'en Bols en Just es va imposant els dos partits contra l'en Bol Vanyoles. Tot seguit, però, la situació epidemiològica va empitjorar totes les competicions esportives no professionals. Es va naturar. Aquesta situació continuava fins l'últim cap de setmana de març. En aquest context, finalment, la Lliga es va veure obligada a ser cancel·lada per l'impossibilitat de completar el calendari esportiu. La decisió que es va prendre des de la Federació Catalana d'en Bol va ser la de jugar a la Copa. Explicaven així que jugaven a la final de la Copa però a causa de la situació excepcional provocada per la Covid-19, també determinava l'ordre final de la Lliga d'en Guany. El periodista es va anunciar que la Federació Catalana va provocar una situació molt atípica que no estiguéssim tan nerviosos com ho podrien estar en una altra temporada normal. No és un particual, però tampoc serà tan nerviosa perquè hagi estat una temporada molt atípica. No tens la pressió d'aquesta una temporada normal. És la final de la Copa de la Federació i l'altra banda és definir quin és el millor equip de la Lliga. Perquè, com que no hi ha hagut Lliga aquest any davant de cancel·lar, Aquest any la van cancel·lar, d'aquesta manera la Federació determina l'ordre en què encara dos equips ens fa jugar el primer i el segon, també el tercer i quart i així fins i tot. Aquesta importància és la final de la Copa i a l'hora és determinar el primer equip de la Lliga. Es senyalaven que aquesta no era la primera final de Copa que jugaven com a equip. Juan explicava que fa 3 o 4 anys ja van guanyar una final de Copa i que fa uns 6 o 7 anys van jugar una final contra el Molins, que malauradament no van guanyar. Aquest any es va decidir que se jugava a menys del 50% de partits de la Lliga, com ha sigut el cas. No hi haurien ascensos ni descensos de categoria. I d'aquí es expressava que aquesta nova norma era una pena, ja que creuen que aquesta temporada disposaven d'una bona plantilla per a solir l'ascens. Fa 3 o 4 anys vam guanyar la Copa, però era una Copa normal i fa 6 o 7 anys també vam jugar una final, que vam perdre malauradament. Aquest any es va decidir que com no es podia jugar la totalitat de la Lliga, si ajornava menys del 50% dels partits no hi hauria ni ascensos ni descensos a la nostra categoria. I llavors la competició aquesta, bàsicament, ha sigut una que ha fet la federació perquè els equips puguin jugar a la ruda d'aquella temporada que ve. I és una pena, perquè aquest any jo crec que teníem bona plantilla per a solir l'ascens. Explicaven que el món de l'envol no és molt reconegut a qui a Sant Just i que es tracta d'un problema que existeix des de fa més de dues dècades. Han exposat que fa més de 20 anys el club de Sant Just era un club important, amb equips de base i també femení. Des de la generació anterior els jugadors actuals però va haver-hi una crisi al club que va convertir el primer equip masculí amb l'únic equip d'envol a Sant Just. Els jugadors assenyalaven així que això és un problema que, com a club, s'ha de solucionar. Van intentar anar a escoles i instituts per ensenyar l'existència de l'envol per tal que altres joves poguessin sumar-se al club. Quan explicava que anaven amb bon camí, que van aconseguir dos jugadors, però que amb l'arribada de la pandèmia aquest trosset s'ha vist aturat. És un problema que porta agües de fa dues dècades, segurament, perquè fins fa 20 anys així sí que un club gran de Sant Just tenia catàlaris inferiors d'equip femení i era un club important, hi havia afició, però ja des de la generació prèvia a nosaltres només hi ha un equip. A veure, hi ha un debat generacional que no es van mantenir les catàlaries inferiors i llavors els que eren, diguéssim, infantils que van de pujant, no van anar a haver equip de les seves, va quedar només amb un senior, fins que nosaltres, amb 13 anys, vam muntar un infantil i es va aconseguir tenir dos equips a Sant Just. Però el pas dels anys ha passat una altra cosa al mateix, no hi ha cap catàlaries inferiors. I això és un problema que, com a club, s'ha d'intentar resoldre d'alguna manera, però, bueno, és complicat. Bueno, hem intentat, recentment, des del club, hem intentat anar a les escoles i promocionar les classes d'educació física i fer mostres de què era l'envol i tal, i sí que hem aconseguit, principalment, dos nois de l'equip, són l'Eitori, el Gerard Maynès, van aconseguir portar gent i que fessin un entrenament, ensenyals, què és l'envol, com a juga i tal, però, malauradament, ha hagut l'epanèmic i que la gent fa altres esports i tal, no s'ha pogut seguir. Des de l'any passat, però, es va arribar un acord amb l'envol d'esplugues perquè els ajudessin a promocionar l'esport, també, a Sant Just. La idea, doncs, és la creació d'una escola d'envol conjunt entre Sant Just i l'esplugues, una idea que s'ha de veure aturada també per la pandèmia. I ja t'ho explicava, però, que esperen que aquest any es continués amb aquest procés i que, d'aquesta manera, s'ha aconseguit mantenir viu l'envol a Sant Just. I ara, també, des de l'any passat, crec que és, doncs, es va arribar un acord, també, a l'Ajuntament, amb l'envol d'esplugues, pel qual ells aniran a les escoles de Sant Just i, bueno, promocionant tot l'envol a Sant Just, una manera que així podran, si tenim sort, crear l'escola. Sí, farem una escola conjunta, diguéssim. Serà l'envol base de l'esplugues estarà convertit en el Sant Just. Això és un projecte que s'està agonat més l'any passat, que es va durar per la pandèmia, com ha dit el Dani, i esperem que l'any següent es pugui mantenir. Des de rejuiria d'esports, es va fer un esport bastant important, el club també ho està intentant, i a veure si es pot dur a terme i mantenir una mica viu l'esport de l'envol a Sant Just. La Copa, doncs, tenia primer una fase de grups en què el Sant Just ja va jugar contra el Sant Andreu, un equip que van guanyar per 28 a 23. A izquierdo i a juana s'enyalaven, però que en una final mai se sap i que no es podien anticipar els resultats. L'envol Sant Just ja va disputar una semifinal a Manada i Tornada contra l'envol que no velles amb un resultat molt ajustat. El Sant Just es va imposar l'enada per un gol a l'últim moment i la Tornada va ser un partit més relaxat pel Sant Just, que jugava a casa i va guanyar per 5 goals a favor. Finalment, però, l'envol Sant Just va perdre aquesta final en un partit molt disputat. L'envol Sant Just va perdre aquesta final i la Tornada va ser un partit més relaxat pel Sant Just, que jugava a casa i va guanyar per 5 goals a favor. I'm gonna catch me up again Most people are getting here When I'm just getting here When I'm just getting here When I'm just getting here It's the only, only, only time When I get on fire Daylight Daylight Gonna catch me up Gonna catch me up again Daylight Gonna catch me up again I believe that daylight It's gonna catch me up Catch me up again Daylight It's gonna catch me up again I swore to myself Trying to time again That I would give up the night life And start me again But I guess daylight Gonna catch me up Gonna catch me up again Daylight Gonna catch me up again Looks like daylight Gonna catch me up Gonna catch me up again Daylight It's gonna catch me up again I believe that daylight It's gonna catch me up again I believe that daylight El resum de l'any a Ràdio desvern La notícia més llegida al mes de juliol Correspondia la disponibilitat de les entrades per les activitats que es van due a terme per la festa major d'enguany els dies 3, 4, 5 i 6 d'agost La festa major de Sant Jus es va veure modificada en últim moment a les restriccions i mesures per frenar la cinquena onada de contagis provocada per la pandèmia de la Covid-19. D'aquesta manera es dividien els actes, activitats i concerts en diferents espais del poble, per tal de diversificar el públic el màxim possible i poder-ho a terme d'aquesta manera, una festa major segura. La situació del risc de contagis per la Covid-19, alertada per les autoritats sanitàries i el Comitè d'Emergències, va ser la segona notícia més llegida del mes de juliol. Les darreres dades que comunicava el Departament de Salut de la Generalitat eren molt preocupant, ja que s'enjus d'Esvernes tenien confirmat 156 contagis actius. Aquest nombre suposava el doble de dades de la Covid-19, que es va fer a les dades de la pandèmia de la pandèmia de la Covid-19. La pandèmia de la pandèmia de la pandèmia de la pandèmia va ser la segona notícia de la Covid-19. Aquest nombre suposava el doble de casos que els registrats fèiem tot just una setmana. La majoria d'aquests eren conseqüents la nova variant delta, altament contagiosa. Els símptomes eren molts amb l'ans al símptomes on refredat, amb mal de gola, rinor, rees, adideuteig, nassal, congestió nassal, esternuts i safàlies. En conseqüència d'aquest nombre de contagis, el centres de tensió primària, com era el cas de Sant Just, molt alta i a Sant Just estaven fent els mòduls instal·lats davant de l'ambulatori. S'afegia també la diagnosi de nous casos diaris que feien augmentar aquesta saturació. La situació dels hospitals marat que van pujar també als ingressos hospitalaris no era tan alarmant com la del servei d'atenció primària. Per aquesta raó s'alertaven fer un ús adequat dels serveis mèdics i evitar col·lapsar-los amb altres aspectes més secundaris, com per exemple la sol·licitud del passaport de vacunació. Aquest passaport es podia demanar imprimir de manera autònoma a través de la meva salut. S'informava també que la situació de residències de gent gran a Sant Just era bona i que totes les residències eren verdes. Respecte al procés de vacunació i segonsades del Departament de Salut, s'informava que Sant Just d'Esvern havia arribat el 61,1% amb la primera dosi de la vacuna administrada. La pauta complerta és a dir, persones amb les dues dosis administrades arribava al 42,3% de la població de Sant Just. També remarcaven la importància de respectar l'aïllament i el confinament quan eren necessàries, a dir, quan les persones restrejadores i els serveis mèdics indicaven que eren necessari fer-ho. Si no es feia d'acuadament, el risc de contagis es multiplicava de la mateixa manera cara, de manera expotencial, i el risc de contagia augmentava desmesuradament. Es recordava per això que les persones que tinguessin la pauta completa de vacunació i no tinguessin símptomes de la Covid-19, no calia que fessin aïllament tot i ser contactes estrets. El Govern anuncia més restriccions per frenar els contagis de la cinquena a una edat de la pandèmia. També es va activar el nou web de salut, contacte Covid.cat, que permetia que les persones a qui els prescrivís un test de diagnòstic de la Covid-19 poguessin reportar directament els seus contactes estrets perquè en cas que fossin positius, revéssin un SMS en què se'ls informés que havien de fer aïllament. També se'ls facilitava la tramitació de la baixa laboral si la necessitaven. Les dades no van millorar, i per això s'anunciava a partir del 16 de juliol que entraven en funcionament les noves restriccions de limitació per a reunions de fins a un màxim de 10 persones, i el tancament dels esdeveniments organitzats fins a dos quarts d'una de la matinada. Aquesta notícia crideva molt l'atenció al Sant Justencs i Sant Justenques. A més d'aquestes noves restriccions, s'han just format part dels municipis en els quals estava previst. L'aplicació del toc de queda que afectava la mobilitat entre l'1 i l'6 a previar val del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. És curiós remarcar com totes aquestes restriccions són les mateixes que ens han tornat a afectar amb aquesta sisena onada. Les conseqüències més immediates d'aquest mes de juliol van recaure sobre la festa major del 2021, ja que es va haver de readaptar la programació prevista. Seguien vigents les dades. El 3 al 6 d'agost passarà la festa major. La nova normativa per a les dades no es podien allargar més enllà de dos quarts d'una de la matinada. El control de forament i la cita prèvia es mantenia, però que hi ha les activitats de restauració o aigua, com les activitats aquàtiques previstes al barri de Mas Lluís. Per evitar punts de trobada amb una gran concentració de persones, l'Ajuntament va anul·lar l'escenari de la bona aigua. Amb la previsió de dispersar al màxim possible les activitats de la festa major presenten els diferents barris. En els darrers set dies, a Sant Just desverns s'havien registrat 143 casos positius, i la taxa de contagis estava a 1,25. També s'havien donat casos positius en alguns casals d'estiu. Hi havia grups confinats a les escoles Bressol, Marrecs, Montmón, i Txildrens Park i els casals d'estiu de l'escola Montserrat, la Miranda, Futbol, Salat, Uto Guri i Patim Patam. Per aquest motiu, el casal de teatre de la Taneu també es vanular i s'oferia la possibilitat a les famílies que poguessin inscriure els seus fills i filles que no estiguessin confinats a altres casals de lleure i davant d'unes gestionades per Patim Patam. Here we are, in a room full of strangers. I'm standing in the dark, where your eyes couldn't see me. Well, I have to follow you, though you did not go to me too. But that won't stop my love in you. I just can't stay away. Flaming it off, on the nights on Broadway. Singing a love song, singing it straight to the heart song. Flaming it off, on the nights on Broadway. Singing a sweet sound to that crazy town in my place. There are so many of us. Well, standing in the light, how long will they stand between us? Well, I have to follow you, though you did not go to me too. I just can't stop my love in you. See, I just can't stay away. Flaming it off, on the nights on Broadway. Singing a love song, singing it straight to the heart song. Flaming it off, on the nights on Broadway. Singing a sweet sound to that crazy town. Mm. Flaming it off. Flaming it off, on the nights on Broadway. Flaming it off. Flaming it off, on the nights on Broadway. I have to follow you, though you did not go to me too. But that won't stop my love in you, baby. On the night so broad away, singing a little love song, singing it straight to the heart song, on the night so broad away, singing a little sweet sound, to that crazy town, playing it all, on the night so broad away, singing a little song, singing it straight to the heart song, playing it all, on the night so broad away, singing a little sweet sound, to that crazy town, playing it all, on the night so broad away, singing a little sweet sound, to that crazy town, on the night so broad away, singing a little sweet sound, to that crazy town, on the night so broad away, singing a little sweet sound, to that crazy town, on the night so broad away, singing a little sweet sound, to that crazy town, una notícia que alertava els enxustencis i enxustenques, es deixaven així notes al terra, en frases com, hola, passeu, buen dia. Es recomanava que s'hi es trobaven notes d'aquest estil a terra posades davant de la porta de casa, o dels vostres veïns i veïnes es retiressin i se visés als Mossos o a la policia local. Semblava que aquesta era la manera en què vigilaven la gent que havia marxat de vacances per poder entrar. La segona notícia més llegida va ser la publicació de la grupament Escolta Martin Luther King, a les seves xarxes socials, d'un comunicat per denunciar els fets succeïts la primera nit de concert de la festa major. Posaven així de manifest la gran quantitat de cotxes i furgones de policia local i Mossos d'Esquadra, que hi havia a l'entrada del Recinta, on es duien a terme les activitats, la pista de l'Institut de Sant Just. Explicaven així que en acabar el concert i a 10 minuts del toc de queda, la gent començava a dispersar-se i que no n'obri tan cadulls. Va haver-hi un gran desplegament de les forces de seguretat. Sense previ, hi havia un temps suficient perquè marxés tothom. Des de la grupament denunciaven com van començar les amenaçes i intimidacions que acabarien amb les identificacions, empentes i una amenaça de detenció per part dels Mossos a diferents joves del poble. Per últim, des del cao, explicaven que els fets no van acabar aquí i que de camí a casa, un cotxe de policia local va aturar un jove del poble. Tot procedint a amenaçar-lo de molta. Tot dient-li que sabien qui era on vivia i qui era el seu pare. Per tots aquests fets exposats, la grupament escolta Martin Luther King volia denunciar l'actuació policial dels Mossos i de la policia local com a completament desproporcionada i arbitrària. Amb el comunitat a les xarxes es assenyalaven el seu total rebutx, els cossos de seguretat i a l'ús de la violència policial com a eina de repressió i reivindicaven unes festes majors, populars, segures i lliures de qualsevol tipus d'agressió i una festa major del poble i pel poble. Per últim, la notícia més llegida va ser els accidents de trànsit al nostre municipi el mes de juliol, un total de nou accidents de trànsit dels quals van resultar ferides dues persones que anaven amb bicicleta i un amb patinet. Després de la disminució d'accidents del mes de juny, en què només hi va haver dos accidents, aquests es tornaven a enfilar. No s'arribava per això el nombre d'accidents del mes de maig en què s'havia arribat a 18 i 8 persones ferides, 15 accidents del mes d'abril o el 16 del mes de març. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chillout, la smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La detància del pressum d'autor de 5 robatoris amb força interior de domicili i un delicte de danys, el retorn de la cursa dels cas de cuixinets i el projecte de l'hospital de dia de trastorns cognitius i demències de Sant Joan de Déu Serveis Sociosanitaris, la ràdio d'Esvern. Una notícia que interessa molt els senjustencs i senjustenques va ser la detenció per part dels Mossos d'Esquadra d'un home de 41 anys de nacionalitat espanyola i veïda a l'hospitalet de Llobregat, com a presumptor de 5 robatoris amb força interior de domicili i un delicte de danys. La investigació es va iniciar a començaments del mes de juliol quan els investigadors van tenir coneixement de 4 robatoris, en poques setmanes de diferència a una mateixa casa de Sant Just d'Esvern. A Lliadre, inclús en alguna de les ocasions, s'havia après les vegudes enllauna de la nevera del domicili violentat i les havia llançat al jardí. Els investigadors durant el mes d'agost també van tenir coneixement que a Lliadre havien intentat un cinquè robatori a una altra casa del mateix municipi. A Lliadre, sempre utilitzava el mateix módus operandi, saltava la tanca perimetral i forçava un dels accessos al domicili amb la intenció de sostreure joies i productes de cosmètica. Després de les gestions d'investigació i les imatges de vídeo enregistrades, per les càmeres de seguretat, els agents van aconseguir identificar el presumpte autor, un home avall, i de l'hospitalet de Llobregat. Així mateix els agents van esbrinar a Lliadre, posteriorment als robatoris, aviamant les joies a diverses botigues de compra venda d'or. Finalment el 14 de setembre els investigadors el van detenir al seu domicili. El detingut, amb tres antecedents policials, va passar a disposició judicial i el jutge, en funcions de guàrdia, va decretar la seva llibertat amb càrrecs. La segona notícia més llegida va ser l'anunciament de que després d'un any orfan, un any sí que se celebraven els càrs de cuixinets. Així ho feien saber des de l'organització de la cursa a través d'un comunicat a les xarxes. Arribava finalment la 44ena cursa de càrs de cuixinets, que es va celebrar, com sempre, el segon cap de setmana de novembre, els dies 13 i 14. Des de l'organització peròs demanava comprensió i és que es preveia que la cursa tindria molts canvis, respecte anys anteriors, per tal de fer-la compatible amb la normativa vigent. L'organització alertava que podien anar fent-se la idea que aquest any no hi hauria pública els revolts, un fet que finalment es va poder esquivar, ja que els enxustenc i les enxustenques van poder accedir sense problemes, i el recinte amb mascareta. El projecte de l'Hospital de Dia de trastorns cognitius i demències de Sant Joan de Déu Serveis Socials Sanitaris va ser la tercera notícia que més va cridar l'atenció. Aquest centre està situat als pluges de Llobregat, però l'àmbit territorial és del baix Llobregat Centre, fons Santa, l'Hospitalet Nord, comprenent diverses poblacions, entre elles, Sant Just d'Esvern. Ràdio d'Esvern va poder comptar amb la Sandra Sanz i la Laura Fernández, neuropsicòloga i coordinadora de l'Hospital de Dia, respectivament, que van explicar una mica més aquest projecte. L'Hospital de Dia de trastorns cognitius és un recurs ambulatori diurn i temporal que ofereix atenció terapèutica continuada en els aspectes físics, psicològics i socials. Està destinat a persones amb un deteriorament cognitiu lleu o moderat. La seva principal activitat consisteix en el tractament dels pacients amb tècniques d'estimulació cognitiva amb l'objectiu de rehabilitar els déficit cognitius i o funcionants, i mantenir les funcions preservades. Una miqueta a l'Hospital de Dia de trastorns cognitius és un recurs ambulatori diurn. Oferim una atenció diurn a aquests pacients que tenen déficits cognitius, ja sigui per diferents etiologies, com és una demència inicial, ja sigui de pressions, que cursen amb problemes cognitius, pacients amictus, pacients amb dents cerebral adquirit. Tenim diferents etiologies. Aquests pacients el que fan és que venen a rebre un tractament rehabilitador per millorar les seves funcions cognitives i millorar també la seva funcionalitat. El tractament és no farmacològic a través de teràpies. Es tracta d'un tractament amb una durada de 180 dies, de dilluns a divendres i de 9 a 5 de la tarda. El tractament és no farmacològic a través de teràpies i els recursos són de 180 dies, de dilluns a divendres i tenim una franja horària que va arca de les 9 fins a la 5 de la tarda. Però depenent del perfil de la persona que ve i per intentar conciliar la seva vida familiar, la seva vida social encara, tenim horaris de 9 a 1, de 9 a 3, de 9 a 5, que s'acoplem així a la seva vida familiar i a la seva vida social. Cal destacar que, encara que es digui hòpita de dia de demències, ens agrada destacar que són demències molt inicials. És el previ, molt previ, a un centre de dia. De fet, els usuaris venen a fer un treball molt individualitzat gràcies als monitors i a tot l'equip de l'hospital de dia, on mirem els seus gustos. El problema és que previ la neuropsicòloga Alessandra ens ha marcat com a objectiu si té més fallos de memòria, si té més fallos d'atenció. Fem aquest dossier depenent del perfil de la persona. I veig fer un treball molt individual i després agaudir de terapies grupals. Treballen també amb elements multimèdia, faciliten tecnologies a una població que no està acostumada a utilitzar aquests tipus de parells. També volem destacar que treballem també amb components multimèdia, amb ordinadors, donar aquest toc informatitzat en una població que no està acostumada a menagar aquests tipus de parells i la veritat que també és innovador i motivador per tots ells. Explicaven que l'hospital de dia va destinat a aquelles persones a qui es detecten petits fallos de memòria o eren molt sociables i de cop han agraïjat molt més la patia, principalment a causa de la pandèmia. Indicaven així que els i les pacients són derivades de l'ambulatoria a través del propi metge o metgesa o els treballadors i treballadores socials de l'ambulatori, ja que es tracta d'un recurs sanitari. Realment és més fàcil i molt accessible. Si hi ha aquelles persones que la família detecta que hi ha fallos de memòria, que de cop marxa a comprar a la penaderia i li costa tornar a casa o diu avui estava al carrer i no trobava com tornar. O persones que de cop eren molt sociables i es queden a casa recluïda, sobretot durant aquest any i mig, que hem patit tant tots la pandèmia, doncs aquestes persones han agraïjat aquesta sintemotologia de la patia, de no voler fer coses, de quedar-se recluïts a casa. Aquí ens estan donant senyals que alguna cosa passa. Per tant, quan alguna cosa passa, el que s'ha de fer és adreçar-se a l'ambulatori, el CAP. Usuar-hi o la família hauria de remarcar aquests símptomes, aquestes senyals. I si ens està escoltant, és escoltat que hi ha un hospital de dia, el metge està treballant amb els ambulatoris. Ens deriva els metges o sobretot les treballadores socials de l'ambulatori, no de l'entorn, de l'ambulatori, perquè som un recurs sanitàri. Es disposa de places públics concertades amb el CAP Salut, per tant, el servei és gratuït. També és el servei d'on es suporta la família i es coordina amb la resta de la xarxa de tensió sanitària i social. Per a més informacions, pot trucar el telèfon 93-470-64-12, o vénvia un correu electrònic a hospital de dia a roba sjdsse.cat, o visita la seva pàgina web sjdsse.cat. ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... i a unes noies petites, a unes noies menors, la policia era sorprèvia en un carrer fosc i les identificava. I llavors, quan vam passar amb el nostre grup d'amics, jo els hi vaig a les policies locales, que em sembla una barconya que fessin això, i llavors, doncs, procedia a identificar-me i a denunciar-me per dir que havia fet de respecte a l'autoritat. El comunicat de les entitats expressava que fins a 5 cotxes de la policia local, 3 de Mossos d'Esquadra i una brigada mòbil, s'havien dedicat a identificar les persones que anaven arribant al concert, en majors com menors d'edat. Paraven així persones que es dirigien al concert caminant o amb cotxes, requisant qualsevol tipus de beguda que aquestes portessin, un fet que se'n va repetint, multiplicat per l'absència de barra dins el recinte del concert. Abadi afegia que qui procedia a fer les identificacions, ja 200 metres de la festa era la policia local i no pas els Mossos d'Esquadra. De la mateixa manera, quan es va arribar al pàrquing, identifiquaven a totes les persones que arribaven al concert en cotxes. Els Mossos d'Esquadra, doncs, afegia Abadi, suposaven que havien estat reclamats en cas de necessitar més efectius. El regidor de la CUP expressava que són necessàries declaracions a les persones encarregades d'organitzar aquest dispositiu, però que s'entenia que es buscava un efecte dissuasori. A senyalat així que la policia va explicar-los que aquest desplegament era causa dels apunyalaments que hi havia hagut els pobles veïns i que per això havien d'estar més en guardia. Abadi apuntava que les declaracions no tenien correlació amb els fets, perquè els i les joves identificats eren senyustenses i senyustenques, molts dels gis i elles actives i arrelades al poble. Exactament. La policia, el que ha de ser aquí, ha fet totes aquestes identificacions. Això que et comentava passava un parímetre de 200 metres de la festa o inclús més. Llavors, quan vam arribar a In situ, al que era el pàrquing de la banda d'institut, bueno, van començar a identificar tota la gent que sortia dels cotxes, i els Mossos d'Esquadra suposo que els havien reclamat, perquè necessitaven més efectius que ja m'explicaran, perquè els necessitaran aquí senyust. Això haurà d'anar a una explicació a la gent que l'ha muntat, però jo entenc que era un efecte com disfasori. Però nosaltres no es plantegem, no? Ell ens vendia a alguns de les policies que havien hagut de punyalar menys en altres festes del voltant, i que per això estaven d'anar a la guardia. Això, o sigui, em sembla una excusa barata, perquè precisament a la gent que van identificar són gent del poble, són gent que coneixen, són precisament gent que estan muntant les festes, i són gent que té una convivència en aquest sentit, perquè estan molt més arrelats d'aquí al poble. Aquest és el cap sentit de les explicacions que ens deien a la policia. Abadir afegia que semblava que hi hagués una creu amb el jovent de Sant Just, i que pel simple fet de ser jove a partir d'una hora de la nit, t'aguessis de ser un delinqüent. Exfasava com aquest desplegament policial havia estat totalment nou, i que no havia passat mai en anteriors ocasions de les festes de Tardó. Uns fets que, malauradament, començaven a ser habituals al poble, i que Abadir defensava, que acabarien desanimant a les persones de gaudir de les festes de Sant Just. Aclaria que la resta de la nit va prosseguir sense cap tipus d'incidència, on, com la policia, va marxar, i que cal reflexionar sobre el fet que els únics incidents van ser provocats per la pròpia policia i la seva presència. No sé per què, aquí, en aquest poble hi ha com una creu amb els joves, amb el tema policial, sobretot, i sembla que per fet de ser jove a la terminada de la nit, doncs ja et sospitos d'estar fent il·legalitats. Clar, o sigui, jo fa anys que per desplegades fes des de Tardó, m'hi havia vist una cosa així, i tu quan vas a passar-ho bé, i de sobte el que t'emportes és un conflicte amb la policia, que no surts res, doncs això es desrenyarà molta gent a participar a les festes del poble. La cosa és que des d'aquesta setmana la policia no va passar res més de la festa, o sigui, la gent va estar allà, va estar tot tranquil, l'únic incident va ser causat precisament per la presència policial a la que hi ha a nit. Així les diferents entitats signants dels documents denunciaven l'actuació policial, que repetia les actuacions que ja havien denunciat a la festa major, i reivindicaven unes festes majors populars del poble i pel poble. Explosaven esta farta de no poder gaudir lliurement dels esdeveniments populars i ser conscients que l'actuació seguia ordres de l'Ajuntament de Sant Just. L'endemà de Radio d'Esvern comptava també amb declaracions de l'alcalde Joan Vazaganyes, però les incidències ha dissabte a la nit que justificava aquesta actuació policial, i deia que s'havia de valorar positivament perquè s'havia evitat els precedents dels pobles veïns. Exposava com a Sant Feliu del Llobregat i Molins de Reis, dos pobles, on ha remarcat que cada acte ludic dosi nocturn que ha hagut recentment s'hi han acostat grups d'altres poblacions amb actuacions molt perilloses i un objectiu concret, aprofita les aglomeracions de gent per actuar amb impunitat. Va remarcar així dos apunyalaments a Marma Blanca, agressions a la policia, tres policies ferits, una agressió sexual i robatori i actes de vandalisme que havien afectat aquests municipis de Molins i Sant Feliu. Estem parlant de dos pobles veïns, no de dues realitats iunyanes, amb una sequència temporal en què a cada acte, activitat ludica, festiva, nocturn, dosi nocturn, hi havia més grups que venien a rebentar la festa. Grups d'altres poblacions, la majoria no eren de Molins en el primer cas ni de Sant Feliu II, i grups que tenien actuacions, com per exemple, van haver-hi dos apunyalaments a Marma Blanca, a Sant Feliu, agressions a la policia, tres policies ferits, una agressió sexual, diferents robatoris en els concerts, diferents actes de vandalisme que van afectar al municipi i establiments comercials del municipi. Veníem d'uns precedents molt dolents, per no parlar de les festes de la Mercè de Barcelona. Va explicar així que davant d'aquests antecedents, la policia local i Mossos d'Esquadra van recomanar suspendre el concert nocturn de Sant Just, una opció que es va descartar. Va indicar que el que sí que es va acceptar i que no se'n panedeix. Era un dispositiu policial impactant i que sabia que podia resultar molés per prevenir que la gent que venia amb objectius qüestionables s'acostés. Va senyalar així, que era una realitat exitosa i que no sabia demagar, que ningú li agradava que li demanessin que porten i la documentació, però que cal enfocar-se el resultat. Un resultat que valora molt positiu, com a conseqüència, que s'havien fet bé les coses, sense agressions amb arma blanca, ni agressions sexuals, robatoris ni actes de vandalisme a la resta del municipi. El que sí que vaig acceptar i no me n'arrepenteixo és que hi hagués un dispositiu que és veritat, que jo entenc que era impactant, i que en alguns cops potser per una persona que la pare en més d'un cop pot semblar molest, això ho entenc perfectament, però aquest dispositiu va servir per prevenir que gent, que venia a molta més gent que venia, qui sap amb quins objectius s'acabés apropant, i sobretot va garantir que aquestes fossin les primeres festes amb els antecedents que teníem, que se celebressin sense incidents. I penso que aquesta és una realitat que és exitosa i que no s'ha de demagar, que a vegades els precedents puguin ser molestos, no ho negaré, ningú li agrada que li demanin què porta, que li demanin la documentació, ho entenc perfectament, però mirem si us plau el resultat final. Primeres festes amb els antecedents que teníem, on no hi ha hagut problemes, no hi ha hagut agressions de marme blanc, no hi ha hagut agressions sexuals, que per mi és molt important, no hi ha hagut robatoris, no hi ha hagut actes de vandalisme a la resta del municipi. Potser sí que alguna cosa s'ha fet bé. Va voler aclarir que la policia local i els Mossos d'Esquadra tenien un llistat de persones que havien estat detingudes amb molins de reis i s'enfeliú de llobregat per haver provocat incidents greus. L'objectiu era evitar que aquestes persones poguessin arribar als recintes de les festes de Tardó. Davant la punta que s'havien identificat, persones de totes les edats, tant menors com majors d'edat, veïns i veïnes del poble, l'alcalde va assenyalar que no es podia identificar només a unes persones concretes. En aquest cas, però, va remarcar que la totalitat de la gent identificada de la gent s'ha cap tipus d'antassadents. Va exposar que no veia la problemàtica en ensenyar l'identificació, si no es tenia cap antassadent, ni mala intenció. I respecte a l'identificació, policia local i Mossos d'Esquadra tenien un llistat de persones que havien estat detingudes amb molins i s'enfeliú per haver provocat incidents greus. I l'objectiu era evitar que aquestes persones poguessin arribar als recintes on es celebraven els concerts de les festes de Tardó. I tu em dius, bueno, és que van identificar també gent gran o gent del poble, però és que la policia tampoc no només pot identificar a persones que tenen unes característiques determinades. Quan fem aquests controls, són controls aleatoris, i hem de buscant. S'identifiques veritat, la gran majoria de la gent, en aquest cas la totalitat, és gent que no tenia cap mena d'antassadent, i, per tant, es va demanar l'identificació de la majoria de persones que tenien l'identificació de la majoria de persones que tenien l'identificació de la majoria de persones que tenien l'identificació de la majoria de persones que tenien l'identificació. A mi m'agradaria, tenir garanties que es va fer tot correctament, pel que m'expliquen, així va ser. I és veritat que si no tens cap... no tens cap mala intenció, no tens antassadents, no veig tampoc una gran problemàtica ensenyar l'identificació. L'absència de barra dins el concert, que va augmentar el botellot al recint exterior, s'ha explicat que va ser deguda la normativa del Procicat. Vas a Ganyes, es senyalava que el que deia Procicat era que només entitats de restauració homologades eren les que podien donar serveis de restauració i barra. Històricament, doncs, aquest concert era organitzat per entitats i això en guany no era possible. Amb una mica més de temps, es senyalava l'alcalde, s'hagués pogut contractar una empresa per fer-ho. Aquesta setmana d'antelació era insuficient, ja que els concerts organitzaven des de feia tres setmanes. Respecte a les persones que s'havien pogut sentir corralades o incòmodes, davant d'aquest desplegament policial, a la majoria d'ells i elles joves, molts d'ells i elles menors d'edat, no es va voler donar des del consistori cap tipus de disculpa ni un enteniment cap a aquest col·lectiu. Com a l'alcalde, va senyalar que amb els antecedents que hi havia, no es podia permetre no fer res. Va senyalar que sense cap mena de dubte preferia generar aquestes molèsties que ve d'alimentar fets més greus. Jo t'he explicat la situació d'on veníem. El que no puc permetre com l'alcalde és amb els antecedents que hi havia, no fer res, i que ens haguéssim trobat amb uns incidents igual o més greus que els que hi havien hagut a Sant Felí o a Molins. Doncs, mira, prefereixo... Jo dic, honestament, generar aquestes molèsties que no ve d'alimentar fets més greus. No en tinc cap mena de dubte, i estic convençut que tothom en el meu lloc hagués fet el mateix. No en tinc cap dubte. L'alcalde ha remarcat que seguirà de prop l'evolució de l'oci nocturn, i que si el petró comú és que repetien fets com el que es veia, com el que s'havien vist a Sant Felí o a Molins, aquests esplagaments policials seguirien com fins al moment. Per últim, i després de plaçar últim moment, les inscripcions a causa del canvi de restriccions que es publicaven al Divendres anterior, el Procicat, el 18 d'octubre, s'informava que des de l'organització dels cals de cuixinets, es tornava a obrir aquestes inscripcions. En un comunical, l'organització publicava que a causa de la Covid-19 no s'havia pogut gaudir de l'experiència dels cals de cuixinets, com s'havia fet a les últimes edicions. Tot i així s'anunciava finalment de manera oficial que s'estava treballant per tal de poder realitzar la cursa en públic, un fet que finalment va ser possible. Es recordaven així les normatives que havien de complir els cals de cuixinets obrint com a novetat un esdeveniment de preverificacions al casal de joves. Just like me, they long to be close to you. Why do stars fall down from the sky every time you walk by? Just like me, they long to be close to you. On the day that you were born the angels got together and decided to create a dream come true. So they sprinkle moon dust in your hair and gold starlight in your eyes in blue. That is why all the girls come around. Follow you all around. Just like me, they long to be close to you. Just like me, they long to be close to you. On the day that you were born the angels got together and decided to create a dream come true. So they sprinkle moon dust in your hair and gold starlight in your eyes in blue. Just like me, they long to be close to you. Just like me, they long to be close to you. Ah, ah, ah, ah, close to you. Ah, ah, ah, ah, close to you. L'arriba de la zona verda el barri sent...
