#83 - La Rambla del 14/1/2022

Bona tarda Sant Just! Ara mateix passen 9 minuts a les 5 de la tarda d'avui divendres 14 de la jane benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazine de tardes de ràdio d'Esvern, l'esteu sintonitzant al 98.fm, la misona municipal de Sant Just. Soc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda d'avui, a primera hora que tenim d'aquí i fins a les 6 tenim la gent de la revista local, la Vall d'Avers, concretament en Josep Lluís Gil, membre de la taula de redacció. Amb ell repassarem els continguts de la revista d'aquest mes. També farem les afamèrides de tal dia com avui i parlarem de la notícia recent de l'amor als 82 anys de l'arquitecte Sant Just. També, a més a més, a partir de la 6 i 10 i del bulletí de notícies de Sant Just i de Catalunya Ràdio, convidarem aquí a la tartulia d'actualitat a l'Andreas Marats. Avui també tindrem a la Cristina i al Salve Cristo. Amb ells posarem damunt la taula els temes més candents, no només dels afer socials de Sant Just, sinó de tot el panorama a nivell català i també internacional. Ara acabem d'escoltar aquesta introducció i passem als continguts de la Vall d'Avers. La justa, el magazine matinal de Ràdio d'Esvern. Cada matí posa del dia amb l'actualitat del nostre municipi. Amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa a Sant Just passa per la justa. De dilluns a divendres de 10 a 1, en directe a Ràdio d'Esvern. Vinga, doncs ara gairebé s'aranja les 5 i 12 minuts de la tarda d'avui, divendres 14 de gener. Esteu escoltant la primera hora de la rambla, el magazine de tardes de Ràdio d'Esvern, el 98.FM. Ara tinc en Josep Lluís Gil aquí, els estudis de Ràdio d'Esvern, per parlar dels continguts de l'última publicació de la Vall d'Avers. Hola, bona tarda. I molt bon any. Exactament, i bon any, perquè com que ens veiem un cop al mes, l'última vegada va ser el desembre. Era l'any passat. Era l'any passat, el 2021, coses que passen. Molt bé, doncs, Josep Lluís, l'última portada que vam veure era la del car, baixant pel carrefreixes, i aquest cop aquí tindrem la portada. Doncs, aquest mes tenim en portada una foto molt característica del Lluís Ramban, que ens va deixar primers de desembre passat, i que ens ha semblat que se li havia de fer un homenatge després per la importància de la seva figura, i li dediquem la foto de portada i lògicament les planes que entitulem en portada, que normalment són la 4 i 5, i que aquest mes seran tres planes dedicades a aglossar la figura del Lluís Ramban. En base a 4 reportacions de Sant Justencs que han volgut dir la seva en reconeixement a la seva trajectòria. El Perafón és un d'ells, el francès Girald n'és un altre, el Joan Puiggrós i el Lluís Casals han fet unes aproximacions personals de la seva coneixència i de la trajectòria del Lluís en tot el temps que ha estat a Sant Just, que s'ha significat per ser realment un cineasta popular i ha deixat empremte allà on ha estat. Lluís Ramban, no sé si també era un home per dir-ho així, de poble, també amb la Vall d'Avers va col·laborar suposo a unes ocasions. Sí, sí, durant molts anys jo en aquella època no hi era, però en consta que durant molts anys ha sigut col·laborador habitual a nivell de fotografies. De fet era el seu trenada, estar disposat a col·laborar en tot allò cultural i sempre des de la seva especialitat o la seva passió, que era la imatge. En primer fotografia, després ja amb el vídeo i després amb els temes digitals, doncs s'hi va posar. I recordo personalment l'època de la Sant Just, que televisiva, per un dels anys 80, no recordo exactament, potser 85, i haver compartit amb ells a casa seva la feina de fer un reportatge d'algun tema que no recordo de Sant Just. Era la seva passió? Sí, sí, absolutament. Tenia a casa seva de tot, a nivell d'equipament. Això destaca el tema que van les pàgines principals de la revista, també la portada, en aquesta manera. I per això hi ha altres temes, també, suposo que destacats en aquesta publicació. Vull fer, abans de continuar, vull fer un recordatori, m'està de dir-ho, però aquest mes de gener, la revista La Vall d'Avers fa 40 anys. El primer número va sortir el gener del 1979, i doncs ens sembla que encara que no sigui un número rodó, però quan un està d'aniversari, ens hem de felicitar. I, per tant, ho faig a l'Audiència que se'n recordi el que no ho sàpiga. Mare meva, 43 anys. També di a l'Audiència que es poden trobar les publicacions de forma digital. Hi ha una... a la web de premsa comarcal, crec, o a la maroteca, com si diguéssim. Doncs pot fer, a través de la web nostra, la Vall d'Avers, l'últim número està accessible només als suscriptors, sense un codi. Els que no són suscriptors no poden veure l'últim número, poden veure de l'anterior enrere. Però també es pot adquirir, a banda de l'acquisició física en els llocs habituals de Sant Just, a la web Ikiosk, a partir del qual aquí s'ha de pagar unitàriament, igual al mateix preu que costa la versió en paper, però es pot adquirir el moment que ja està penjada. Molt bé, doncs... Seguia amb els temes que he fet al parèntesi, i... El tema de l'entrevista, que aquest mes l'hem subdividit amb dos, per finalitzar el cicle d'entrevistes als polítics de Sant Just Tengs, que... i, bueno, ens quedaven els dos regidors no excrets, el Pico Ferrer i l'Anna Vilanova, els dediquem una pàgina cadascun, i, bueno, amb això acabem aquest cicle, seguiran les entrevistes, però el cicle de polítics, ara per ara, queda... Clar, hem fet ja la roda per dir-ho així. Hem fet la roda de tots els grups, i, en aquest cas, els dos no excrets, no ho veixen a cap grup, però hem volgut donar-los una mica de veu, i això és el fet que sortim al... Tinguem el Pico i l'Anna Vilanova aquest mes. Molt bé, doncs hem parlat dels temes... del tema de la portada, també, d'aquestes entrevistes que tanquen ja la roda dels polítics, polítiques pel que fa el ple de Sant Just, i altres temes destacats que també surten a la publicació. Bé, en el dia a dia, allà, el relat de notícies curtes que sempre tenim, aquest mes parlem d'una certa polèmica que hi ha hagut, al entorn d'un repartiment de propaganda municipal i una felicitació del PCC, que hi ha hagut una certa controversia, i doncs, bueno, expliquem una miqueta com ha anat, i el que ens han dit les dues parts, el respecte. També parlem de que els veïns de la Plana Pedrosa estan mobilitzats en contra del que s'anomena el projecte agarrofès, dintre del l'entorn urbanístic de la bona Aigua Riera, que estan començant a fer-se els primers moviments de terra, i que això ha fet que... Els inquieta com a associació de veïns, no? Exactament, estan una mica inquiets, i relatem, és una notícia curta, però el que relatem és que el 21 de desembre hi va haver una reunió amb membres de l'Ajuntament, amb regidors i tècnics, i, bueno, simplement comença el tema, ja veurem com ho acaba, no? També parlem de l'atemptat que hi va haver al casal de Joves, a la nit del 26 de desembre, en què es va cremar una... Unes veritat. Una pancarta. Anunciant uns actes que s'han de fer el mes de febrer i març, i també més que res perquè, a banda del fet en sí, és que és un fet reiteratiu, i que no té resposta per part de les forces de seguretat. És a dir, tothom sap qui són, però mai ningú els troba. Se sospita que és un atac més de l'entorn feixista que viu al poble, però ningú mai els enxampa, ni passa mai res. Llavors, simplement ho recordem que aquestes coses passen, i... Això també estarien incloses dintre del seguint de notícies que entren com a notícies a dia a dia, no? Notícies curtes que antigament en diem els breus i que ara en diem el dia a dia. També recordem la moratòria de la zona verda del barri centre, en què és veritat que l'Ajuntament hi promunsa que s'han informat que no s'havia de pagar aquest mes. El que no han informat, i nosaltres ho diem, és que els que ja haguessin pagat utilitzant altres formes de pagament que no siguin l'anual, que és la que no funciona, tenen dret a reclamar el retorn. I això no s'ha dit enlloc ni la manera. Si no s'ha dit enlloc, com s'ha de fer, s'ha de portar a la pràctica. Com que nosaltres sortim el dia 15, encara quedaran 15 dies perquè el que vulgui fer-ho sàpiga que si ho desitja pot reclamar la devolució dels imports que hagin pogut pagar. Molt bé. No sé si seguim amb altres temes d'actualitat, de que apareixen a la revista. No hem acabat, no? Tenim un article sobre la nova deixelleria que començarà a cap a l'estiu, en què es parla de que haurà de fer front a la millora del reciclatge dels voluminosos. Un article d'ugues pàgines en què s'explica tota la situació en com es troba aquest projecte. I també hi ha una entrevista amb el Carlos Borrajo, el president de l'Associació Cabaltoms, a resultats de la cabalcada, com dels Tres Toms... Aquest diumenge, de ma passada. És una entrevista que... que explica una mica les seves vicissituds. I, si vols, segueixo, però... Podem parlar, per exemple, no sé si aquests serien, potser, els temes més per què fa l'actualitat de Sant Just. Suposo que després també hi ha, com sempre, l'apartat d'esports. L'Edu Rodríguez. L'Edu Rodríguez, que fa una entrevista... Espera't un moment. L'Edu Rodríguez sempre fa, òbviament, els temes d'esports. Sempre n'hi ha un que destaca més sobre la resta, després fa tot el tema dels flaixos o petites informacions. Hi ha una entrevista a l'Alba Sàries, una gent que s'enjustenca. I no voldria deixar-me altres temes. El més de favor, tenim la segona edició del debat de... Doncs sí, el segon debat, sí. El segon debat de l'Abany de Vers. Que, en aquesta ocasió, versarà sobre la Teneu, sobre la situació en què es troba la Teneu, en què aquesta primavera s'ha de produir el relleu... De la Junta. De Junta definitiu, perquè ja van anunciar l'any passat que no continuarien les dues junts. I, per tant, s'ha de produir el relleu, sí o sí. I nosaltres hem fet un article, com sempre fem amb els debats, un article introductori per situar quines és la problemàtica. I aquí la problemàtica és que fa gairebé 50 anys ja es parlava de les dificultats per renovar les juntes de la Teneu. Doncs imaginat. I llavors estem on estàvem i cada vegada que s'ha de renovar és un complicte. Una dificultat de trobar les persones perquè no hi ha cues de gent per presentar-se, ni hi ha visions alternatives que facin triar entre una visió o una altra. I, per tant, sempre és un tràngul cada vegada que s'ha de fer un relleu. Llavors, plantegem la necessitat de parlar-ne, cosa que han de fer els socis, i el debat l'únic que farà és posar sobre la taula la situació. No ho vull ascendre perquè em parlarem més endavant. En parlarem més endavant perquè em farem una entrevista aquí a la Rambla. Un dia en parlarem només concretament sobre el tema del debat i intentarem també a veure si pot venir l'Albert Macià. A veure com a president de la Taneu també. Per tant, no m'estinc més en aquest tema. No, ja hem dit que hi ha aquest article, com sempre fem també abans del debat, explicant una mica els punets que vindran i això. I mira, tinc aquí oberta ara mateix la revista número 1 de la Vall d'Avers del gener del 1979. Ai, quina il·lusió! Diu la Vall d'Avers per conèixer el teu poble, una publicació de 18 pàgines que està digitalitzada, pàgina lloc grugenca, us podeu fer una idea, amb blanqui negre, la portada, l'únic color que té és una franja verda, i atenció a una foto també amb blanqui negre de Can Ginestar i el titular de la revista del gener de l'any 79 deia. Can Ginestar ja és del poble. Editorial entrevista amb el nou rector l'any 78 a Sant Just, Can Ginestar. Ara investiguem una mica perquè estan totes les pàgines aquí digitalitzades, i l'editorial afirma la taula de redacció, que en aquest moment hi havia Carles Benítez, David Garcia, Miquel Rebarter, Francesc Castillo, Pere Uriols, Montse Montiel, Rafael Malaret, Joan González, Julio Choa, Santi Solano, Enriqueta Montagut, Carla Riba i Miriam Sánchez. Mare meva, o sigui, això és com... Tens l'uriosos, aquells en què eren molts. Sí, sí, mare meva. Una pàgina que explica, diu aquí, sobre el nom de la nostra revista. Després l'article que faia referència a Can Ginestar és Nostra. Un altre sobre diu, aquí, notícies de l'urfa on Rick Moreira, notícies de la Teneu, coses de les Seas, que més hi ha aquí en aquesta revista, diu l'any 1978, i posa cada més una mica les diferents notícies que van passar l'any 78 d'UNIDO. Algun dia haurem d'explicar com feien... Jo, llavors, no hi era, en el número 1 no hi era. Jo vaig entrar que potser era el número 6 o 7 i vaig lligar una mica més a escriure. Però algun dia hauríem d'explicar els temps heroics de com feia amb la revista, com la compaginàvem i com la... Abans de portar-la a imprent, era realment... Caram. Amb els temps que corren avui dia, allò sona prehistòric. I també hi havia una pagina d'esports que també s'acabava a la contra amb una publicació que diu Cul de Sac, i també els anuncis correspondents de l'època. Cul de Sac era una secció que feia el malaurat... Pep Bernier, company que era arquitecte i que li agradava molt dibuixar i feia billetes, i el Cul de Sac era una secció recurrent d'ell, i ens ve el record del Pep que ens va deixar fa uns anys. Doncs tot això és el que... Té dues coses, i acabo. Ah, sí, sí, sí, home, sí. La collita de fruits, que és l'apartat de les escoles, que aquest més omple en els alumnes de l'escola Montserrat, i que ens expliquen com és el Nadal a l'escola. I ens expliquen una sèrie de conceptes propis de l'època, de solidaritat, cooperació, compartir, dolçó. És un treball amb unes fotos de com ho han treballat, i una escola més que participa. I acabo amb la pàgina d'Història en què el Perafón ens marca una sèrie d'aniversaris que es produiran durant aquest 2022, per citar-ne algun a nivell de titular, que farà 460 anys amb el nom definitiu de Sant Jos d'Esben, que farà 100 anys de l'inici de les obres del mercat i del senatori, que farà 85 anys del paper moneda municipal durant la guerra civil, i que farà 60 anys de la gran navada de la nit de Nadal de l'any 1962, que jo recordo. Molt bé, molt bé. Són efemèrides del 2020, que van passar fa uns quants anys. Coincideixen aquest any, i com sempre fa el Pere, n'hi ha d'altres. Sí, sí. Qui volgui que es compri la revista, tu? Evidentment. O que se suscrígui a través de la nostra web, lavalldeberg.cat. Exactament. O que la vagina la poden comprar al kiosk padrosa? Padrosa, que tant que ha aviat, no sé si encara aquest més la trobaran, però... En principi, en principi sí. En principi sí, aquest més encara sí. Després estarà a Cal Escrivar, a Salvador Escriu, a Cal Lliberté, a Carabona Vista, i al Nequi de la plaça Maragall, i com he dit abans, a Iquiosk, i esperem que properament pugui estar disponible en altres llocs de Sant Just, però de moment no podem avançar-ho, però ho intentarem. Molt bé. I això, el que vulgui col·laborar a qualsevol nivell amb la Valls de Vers, administratiu, periodístic, estem oberts i desitxosos de que ens vingueu a donar un cop de mà. Molt bé. Doncs, Josep Lluís, deixem l'espai d'aquest mes aquí, si et sembla, res més que acabis de passar bona tarda, també bon cap de setmana, i ja tornarem per els continguts del mes de febrer o, inclús abans, per parlar del mateix debat. Gràcies, i fins una altra. Adeu. ... I és quan pensa jo m'amago. Quan no mirin jo m'amago. Però sempre miren i el vaixell s'està aturant. Les comportes s'han obert i en segons sinó en del mar. De soldats disparant a l'imprinit amb un soldat al mig que carrega mentre insulta l'enemic. I entre bomba i bomba tot li va prou bé fins que una cau just al costat. Primer es diu sort d'aquest anat, però després sent a l'esquena un dolor estrany i el tocar-se de l'equera tot el braç tallat de sang. Gida el cap a banda i banda, saló de sorra i descansa. I mentre arriba el coi de metge al sol de l'et es tranquilitza repetint que farà on anirà si sobreviu. Aniré amb ma mare ben vestit i abans que res li hauré de dir que em perdoni per tractar-la sent per així. Aniré a la margarida fer-li un fill per només veure-li un dolí que l'estimo més del que l'estimo amb mi. Jazz. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chillout, el jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant, cada dia de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant que hi ha dins d'un barret, però hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. El català ho ajuda algú a parlar-lo. Apunta-te al voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques a Vivaixa Ixl a Puncat. Perquè quan parles fas màgia. La informació del Bas i l'Obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Vinga, doncs ara passen 5 minuts de 2 quarts de 6 de la tarda. Seguim en aquesta primera hora de la Rambla, el magazine de tardes d'aquí de ràdio d'Esvern, la ràdio municipal de Sant Just. Avui ens fem ressor de l'amor de l'arquitecte Sant Justent, que és la ràdio d'Esvern.com i la xarxa socials. Tant d'aquí de la Mísora, com també de l'Ajuntament de Sant Just, ens n'hem fet ressor. Perquè doncs Ricardo Bufill és conegut, arquitecte no només per edificis com el TNC, el Teatre Nacional de Catalunya, sinó també pel mateix Walden, perquè és un sovi que el seu estudi d'arquitectura, entre altres. També tenim l'Hotel de Sant Just. És un sovi que el seu estudi d'arquitectura, entre altres. També tenim l'Hotel Vela o la TU de l'Europort del Prat. El Ricardo Bufill ha deixat aquest divendres i al llarg de la seva trajectòria ha construït un milet d'edificis, es diu Ràpid, un milet d'edificis arreu del món. I també no només edificis sinó grans obres urbanístiques, com per exemple la prolongació de la vinguda de la Castellana a Madrid. Fem un repàs una mica la seva biografia, perquè Bufill es va matricular l'escola tècnica superior d'arquitectura, a l'EdSAP de Barcelona, l'any 57. I tal com diu també la notícia d'aquí de ràdio d'Esvern, eren temps difícils, temps en què regnava la censura, també la repressió de l'època. Aquell any en Ricardo Bufill va ser detingut i el van expulsar de la universitat. Va traslladar-se, però fora es va anar, fins a Suïssa i va acabar els seus estudis, on es va acabar graduant-se en urbanisme i també en arquitectura a l'Ot Ecol du Passage d'enginyeria i també d'arquitectura de Génova. En 1963 va reunir a Barcelona un equip de joves formats en diferents disciplines, el que seria la llavor de l'actual tallet d'arquitectura de Ricard Bufill. Aquest estudi, com hem dit, està ubicat a Sant Just, a l'endiga fàbrica de ciment, també amb seus a París, en Montpellier Nova York, a Tòquio, a Chicago, a Beijing i a Argelia. Hem de dir que el seu comiat es farà als dies 26 i 27 de gener en aquest mateix estudi de Sant Just. Ricard Bufill ha estat en actiu fins a l'últim moment. El seu estudi, el tallet d'arquitectura, té en curs, de fet la creació d'una ciutat intel·ligent a la Xina i altres projectes, també a Rússia, el Marroc i el Pròxim Orient. El començament de la seva trajectòria va ser conegut per l'autopia social de la ciutat en l'espai, de la qual és un reflex al Walden Set, aquí a Sant Just, i més endavant pel postmodernisme amb tins classicistes de l'INEF i el Teatre Nacional de Catalunya. La creació del tallet d'arquitectura, un grup format per professionals de diferents disciplines per donar resposta a les problemàtiques arquitectòniques, des de la mirada d'enginyers, també d'urbanistes, d'associòlegs, d'escriptors, també de directors de cinema i filòsofs a remuntar a l'any 1963. Des del començament de la dècada dels 2000, la tasca principal d'aquest tallet d'arquitectes va ser de darrere agrupar a la seva seu antigua fàbrica de ciment de Sant Just. La sensació de la trobada de la dècada del 2000 va ser de darrere agrupar a la seva seva seva seva dècada de ciment de Sant Just. Des del començament de la d'arquitectura, es va trobar un llibre de darrere a la seva seva. Des del començament de la dècada del 2000 es va trobar un llibre de darrere a la seva seva. Des del començament de la dècada del 2000 s'encallava endavant les branques i no tornava mai. Però on ho era? I, Vanessa, si sense això, un abraçada molt gran. Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu avest, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones, trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajut d'afectivo sexual o assessorar sobre qüestions específics per a dones d'infants, separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra al gencat.cat, barra, atenció a les dones. Quan acaba la setmana, tot el que vols fer és desconnectar. O no, el club alternatiu en paus verd. Tivendres de les 9 tenim tota la música que has de conèixer. Les novetats que no escoltaràs a cap altre lloc, sense oblidar-nos dels èxits de sempre, redescobràs la música. El club alternatiu en paus verd. Tivendres de les 9 del vespre, escolta't en directe a Ràdio Desvern. I sempre que vulguis, a RàdioDesvern.com. Cansat d'haver d'anar a comprar a Barcelona? Busques alguna cosa en concret? Deixa de buscar. La teva resposta està molt més a prop del que et penses. Està, de fet, a la porta de casa. Sanjus Market, sense anar més lluny. Comper els teus comerços de sempre ara online. Productes de qualitat i del comerç local a un clic de distància. Alimentació, moda, salut, tot el que et puguis imaginar. No perdis més el temps i aconsegueix productes locals a bon preu, afavorint el comerç de proximitat. Comper a Sanjus, sense anar més lluny. Sanjus Market. Més informació a la bla de forma, Sanjusmarket.com. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sanjus Desvern. Bona tarda. Anem ara a parlar de l'Asa Famer i d'escosetes que van passar el dia com avui, un 14 de gener. Els països catalans ens ubiquem a Barcelona. I és que el plenari de LIEC, l'Institut d'Estudis Catalans, va provar les normes ortogràfiques de la llengua catalana a l'any 1993. També l'any 1999, recorda el 14 de gener, la visita de les hores, en aquell moment el president del govern d'Espanya, Aznar, a Catalunya, van haver-hi el Darulls i una càrrega policial a l'autònom. També tenim, com a famèrides important, a Miami l'any 1968, els Green Bay Pakers van guanyar la segona Super Bowl després de rotals a Oakland Raiders, per 33 a 14. Anem a mirar els naixements persones famoses que van néixer el dia com avui. És l'aniversari de l'actriu catalana de teatre, cinema i televisió, Carme Alies, va néixer l'any 1951 a Barcelona. Avui també fa anys Manuel Fuentes, periodista amb llarga transactòria professional, essencialment com apresentador de televisió i també de ràdio. Ell va néixer a Barcelona el 1971. També avui és l'aniversari del futbolista del Barça, Víctor Valdés, va ser porter en el seu moment. Ell va néixer a l'Hospitalet l'any 1982. També a la resta del món, personatges famosos. Per exemple, és el cas de Bet Shapiro, biòloga molecular que va néixer a Pennsylvania l'any 1976. Investigadora de l'ADN. Anem ara amb necrològiques persones que van morir el dia com avui de fa alguns anys. Per exemple, és el cas d'Eva Agerholm. Escoltaure, venguardista espanyola d'origen d'anés, va morir a Madrid el 1959. També avui és la mort de Xili Winters, actriu de teatre de cinema estadounidenca, va morir a Califòrnia el 2006. O també, per exemple, de l'actor i director de cinema Alan Rickman. Va morir a Londres l'any 2016. Alan Patrick Rickman va ser actor i director de cinema de teatre anglès, conegut principalment per l'ampir registre de les seves interpretacions, tant en teatre com en cinema, com per els seus papers antagonistes. La xarxa social s'estan omplint d'imatges de Walden 7. Segurament poques ocasions tindrem més imatges a la xarxa d'alguna cosa de Sant Just, i és que sobretot imatges del seu estudi d'arquitectura de l'antiga fàbrica de Simeni i també pel que fa al Walden 7. Si busqueu a Twitter hashtag Ricardo Bufill, un munt de persones... No és bé la menta en la seva mort, i tot el seu llegat que ha deixat a nivell arquitectònic i urbanístic. Moltes de les fotografies que il·lustren aquests comentaris són imatges del Walden 7, entre altres, també hi ha altres imatges de molts dels seus projectes. M'hem dit fa uns instants de milers d'edificis que ha deixat a les seves esquenes aquest arquitecte Ricardo Bufill. Moltes de les fotografies són del jo, del Walden 7. Escolta'm, ara, un tema d'Antonio Font, del seu disc del 2011. Es diu així, Calgari 88. Tu vas dir que t'esaries amb jo i vaig contestar d'avui mostresant si guanyem la medalla d'op. Ensincronia i a màxima velocitat te'n vas a l'aire amb una força increïble i a punt de caure tallaf. Te'n faig la morta i jo vaig alerta faim una curva alberta, agafa energia i deixet només amb una mà. Fas una gràcia de ballarinar que s'apunta dels patins. Sona un redobla de bateria i faim com qui discutir ha n'atjorat, s'acreuen mirades. Crec te'ls ha agradat amb una xura d'estatua final mirant-te'n sota i l'enrient i l'anar. Vullar amb la llesta melodia moderna a una vista de gel de Calgari 88. Ja sona sa cançó per menafònia. Atlantis, escoli, és sou, és per l'of. És locutós, repassa'n terúcia, va treure un nou i mig. Els favorits eren suets i tenien just un 975. Aixecen les taules i tots molts pots venen un 10. Vens cap a jo amb abraços i plores i me tropigues un peu. Li demanam a un jutge de pista 100 molts voltes a ell és en directe i eu de l'Edison. A tots ets cinc continents d'un tespòlium amb sa medalla. Molts donem sa mà, senten pels micros així com us llasen. I dit-se teleto i jo mos pesam. Vuller mateix també el dia moderna. Seguim amb el tema de Ricardo Bufill. Nombroses personalitats a nivell polític també s'han fet ressò i també lamenten la seva mort. És el cas d'un tuit que ha fet en Carles Puigdemont. També és el cas de Pere Aragonès, donant condola a la família i els amics de Ricardo Bufill. Diu la seva mirada cosmopolita i el seu llegat arquitectònic. Seran sempre recordats dins i fora del país, descansar-hi en pau. És el missatge del president de la Generalitat cap a la mort de Ricardo Bufill. També l'agència catalana de notícies. Diu el món polític cultural universitari i de l'arquitectura plora la mort de Ricardo Bufill. Més personatges, per exemple, el govern d'Andorra, que també ho ha lamentat, el portal dels mitjans, alguns, com per exemple el Diari Ara, també el canal de Reus Televisió, l'agència catalana de notícies... Bé, un gran reguitzell. Les portades d'alguns diaris a nivell de plataforma online, per exemple la Vanguardia, posa el títol diumor, Ricardo Bufill dels 82 anys, l'arquitecte barcelones més internacional. També el Mundo, per exemple, a la seva versió online, també li dedica un titular. Posa així diumor, Ricardo Bufill, arquitecte de la contracultura i la jet set, diu Ricardo Bufill. Tenia 82 anys i fos la primera estrella mundial de l'arquitectura espanyola. També el Diari al País diu muere Ricardo Bufill, el más cosmopolita de los arquitectos españoles. Diu la notícia d'aquest diari, fundador de taller de arquitectura en la Barcelona de los años 60, i autor de centenares de obres. Desseñó projectes en Francia, Argel, Japó o Estados Unidos, per exemple. Sigui oficial o per ple, que ja se sap que a Suïssa s'estia molt bé. Tant avorrits està multat per una calla de llafons. Suen infolibilitat com un casí, com dic, de vi. Estem en un repàs d'algun dels millors edificis de Ricardo Bufill en imatges l'arquitecte. A mort avui recordem el divendres 14 de Genemt. Ha marcat les pautes de la disciplina en les últimes dècades del passat segle. Un d'ells, doncs mira, la terminal, un de l'Europort del Prat, l'any 2010. La seva inauguració va reafirma la posició de l'Europort de Barcelona, com un dels 10 primers aeroports d'Europa. Ricardo Bufill va dissenyar una estructura esbelta, en forma d'espasa, anundada de llum natural a través dels seus cristals. També, per exemple, la seu corporativa de Cartier a París. L'any 2002, un complex que ocupa un... Doncs bé, el que seria tota... Com es diu, en castellà una manzana sencera, en el districte de Sainte Honoré, que és un lloc de pau al cor de París. També, per exemple, la Universitat Politécnica en el marc de la ciutat verda a Mohamed Xigen en 2016, és el campus de la Universitat Politécnica, que existeix sobre un terreny d'aproximadament 55 hectàrees, a 80 quilòmetres al nord de Marrakech. Realment és una fita dins de l'ambiciós projecte de la ciutat verda a Mohamed Xigen, per exemple. La Moralla Roja, l'any 1973, un projecte aixecat a Calpe, que veu de l'artitectura popular del Mediterrani àrab. També, la seu corporativa de Xiseido a Tòquio. Per exemple, també el Teatre Nacional de Catalunya, el TNC, l'any 1997, el Walden Set, l'any 1975. També, a Montpellier, l'any 1984, va ferir les eixells de la Ville. O, per exemple, a París, l'any 1986, va ferir les colomnes Valverde Sainte Christophe. També a l'Hotel Vela, Barcelona, 2009. També a Montpellier, a fer altres construccions. O, per exemple, a França, l'any 1985. Guai, guai. Guai. Guai. La Maica duen per parlar de teatre i de les coses que s'estan fent a les sales, coses noves a la cartallera, el que passa que la Maica avui s'està recuperant d'una petita intervenció. Per tant, li donem una abraça de fortíssima des d'aquí de la ràdio. I ens ha dit... Escolta, Núria, passa alguna informació, si et sembla, i volem comentar una cosa que s'estrèn, d'aquí ben poquet, el teatre Pulliurama és una comèdia. D'Òpera Locos està fins al 13 de març en aquest teatre. Són cinc cantants lírics els protagonistes d'aquest espectacle que diem el nom. D'Òpera Locos, tal qual es diu així, és un espectacle còmic, operístic, com molt bé diu el nom, en què els grans èxits de l'Òpera es fusionen amb altres estils musicals de la forma més original. Amb una singular posada en escena, cuidada també amb una estètica bastant sonada al sentit de la comèdia Flo de Pell, és la companyia Iliana, en què fa aquest d'Òpera Locos, creant una experiència nova i diferent a l'hora d'experimentar l'Òpera. I sobretot per apropar-la a tots els públics d'una manera fresca, inusual i també molt divertida. La synopsi, doncs bé, diu aquí una peculiar troup d'Òpera, composta per 5 excèntrics cantants, es disposa a realitzar un recital amb un repertori dels més grans compositors del gènere. A llarg de la representació, se n'aniran desballant les passions ocultes i els anels de cada un d'ells, que portaran conseqüències absurdes i impredictibles. Hem dit que d'Òpera Locos estarà al teatre Pugliurama des del dia 25 de gener, és a dir, des de caos justament un dimarts, i s'allargarà fins al 13 de març, que és un diumenge. Fa en funció tots els dies de la setmana excepte dilluns. En quin horari, doncs bé, de dimarts a divendres, entre la setmana faran funció a dos quarts de nou de la nit, i els dissabtes a les 6 de la tarda i diumenge a dos quarts de set. El vell mig de la plaça, la paixa tere, pren paciència amb la console que remulvem regales, grans coferables d'alcohol. I el padrí reposant, la vílloseg nos deixa perdre cap detall. Vinga, doncs, ara anem al bullet i de notícies de Catalunya Ràdio i després al d'aquí de Sant Just. Hola, bona tarda, us informa Gerard López. La de Gana del Col·legi d'Avucats de Barcelona, Maria Eugenia Gai, substituirà 3 a Conillera com a delegada del Govern espanyol a Catalunya, segons ha avançat la venguàrdia i ha confirmat Catalunya Ràdio. Conillera ha renunciat avui el càrrec amb una carta al cap de l'exgotiu espanyol Pedro Sánchez, encara comentava que la situació al nostre país ha millorat considerablement, des que va assumir el càrrec el juny del 2018. A la carta, Conillera senyala que ha arribat el moment de deixar la seva responsabilitat un cop ha intentat complir l'encàrrec que va rebre en ser nomenada. Per la seva banda, Maria Eugenia Gai és de Gana del Col·legi d'Avucats de Barcelona des del mes de juliol del 2017 i va ser re-el·legida pel càrrec el juny passat. Més qüestions amb la Carme Montero. Brussel·les defensa la qualitat de la Carme Espanyola després de les polèmiques declaracions que va fer a la premsa britànica el ministre de Consum Alberto Garzón sobre les macrogranges. El comissari europeu d'agricultura ha volgut tancar el debat amb aquestes declaracions. No hi ha cap raó per dir que la carn i els productes espanyols tenen menys qualitat que qualsevol altre producte del mercat europeu. Els productes alimentaris espanyols, inclosa la carn, estan en els mateixos estàndards que l'arrestat del menjar europeu. La corba de contagis de la sisena onada continua pujant una setmana més. Avui s'han notificat 35.000 positius més i l'incidència acumulada als últims 14 dies s'enfila a 4.200 contagis cada 100.000 habitants. Els indicadors de transmissió, com la RT, i també el risc de rebrot, empitjoren també un dia més. El número de persones ingressades a l'hospital es puja a les 2.500 persones mentre a Calesucís hi ha una dutzena menys que ahir. Ara són 515. Els metges constaten que la variant Omicron no està arribant a les unitats de crítics. Ukraine denuncia un ciberatac massiu contra webs governamentals entre les pàgines oficials afectades i el gabinet de ministres o els ministeris de fers estrangers, d'educació i d'emergència. En alguns webs hi apareixen missatges on s'alerta els ukrainesos que s'han fet públics dades personal seves. L'executiu de Kiev nega cap mena de fuga de dades i afirma que treballa per restablir el servei. A més, tot i que no ho diu obertament, recorda que Rússia ha estat al darrere d'altres ciberatacs contra ukraïnesos. I avui qui està d'estrena és el cantant Nosturia Nacho Vega, que llança un nou treball. El treball es diu Mundo sin móviles de rumbant de C i l'ha gravat en gran part de Catalunya i amb un equip català. Treu a la llum aquest treball en un moment de plenitud total després de 20 anys de carrera musical. Els deuteu temes que formen l'àlbum estan a l'estat espanyol. El treball es diu Mundo sin móviles de rumbant de C i l'ha gravat en gran part de Catalunya i amb un equip català. Anàatzim elstanbul, i 완�ta lesódics. Elduida dos setmanes que formen l'àlbum està amb plens de sentiments complexos relacionats amb la solitud, però segons diu que volen ser una crida enfrontar-s'hi Ara es posa amb la Sònia Oliart. Ja s'han venut més de 70.000 entrades per la partit de la Champions, femenina contra el Madrid, el Camp Nou, per cert que la semifinal de la Supercopa, també contra el Madrid, serà Dimecres, Vinen, un quart de vuit a les Rosas. L'Espanyol juga demà el seu partit de vuit anys de copa al Camp del Mallorca, l'Esquadra i també demà la Copa, dos quarts de set, Girona Rallo. El Barça jugarà aquesta ronda contra l'Atlètic Club, el Dijous, el dos quarts de deu, a Bilbao. Ja es coneixen els horaris de la jornada 23 de primera, el Barça rebrà l'Atlètic de Madrid, diu menys a 6 de febrer, a un quart de cinc, i l'Espanyol jugarà a divendres 4 a Sant Mamès, a les 9 del vespre. En Tenis, Nova Jocovic, no pot disputar hores d'ara, l'Open d'Australia de Tenis, que comença dilluns. Els advocats del servei pro han presentat un recurs de la decisió del Govern australia de cancel·lar el visat i de portar-lo. El servei declararà demà i diu menys el jutge, decidirà si el tenista es pot quedar a Austràlia o ha de marxar del país. Fins aquí les notícies. Bona tarda, us informa Lua López. Diu menys ja torna una vegada més el nostre municipi, la festa dels 3 toms, també conegudes com les festes de Sant Antoni, que se celebra en motiu de la festivitat de Sant Antoni Abat, protector dels animals. La festa de festivitat retorna amb més força que mai, després d'una anys d'aturada per la pandèmia. Es començarà així amb un petit esmorzar al parc de Can Sagrera, pels organitzadors, genets i amics i amigues de Cabaltoms. La majoria de genets són infants, provenients a les escoles d'hípica del Pònic Lúpi i del Sol Solet. En guanyen total, participaran fins a un total de 80 caballs. L'inici de l'acte començarà a les 11 del matí, oren que tindrà lloc la missa de Sant Antoni a la parròquia de Sant Just. La benedicció tindrà lloc a les 12 del migdia, més dels caballs que tots els animals del poble que ho desitgin. Tot seguit es proseguirà dues termes als tres toms per Sant Just desverns, sortint de la plaça Bardeguer. S'acabarà així al parc Sagrera amb una mica de mosquetell i coca, per les persones assistents. Avui es podrà gaudir del primer concert de l'any del cicle de concerts onerges sèries, que continua amb la seva novena temporada. Onerges sèries és un col·lectiu fundat al 2013, dedicat a organitzar cicles musicals, especialitzats en el gener del jazz i la música afroamericana. Avui és el torn del concert de Fèlik Rossi i Martín Meléndez, que tindrà lloc, com sempre, a la sala cinquantenari de la Taneu, a les 10 de la nit. L'entrada general té un preu de 12 euros, pels socios i socios de la Taneu són 10 euros, i recordem que hi ha un preu especial per a menors de 30 anys de 8 euros. Aquest don és el primer concert del cicle d'aquest 2022, que va començar el mes de setembre, i que continuarà el segon divendres de cada mes, al proper mes de maig. L'Institut d'Estatística de Catalunya difosa les dades a nivell municipal del producte interior brut del 2019. Aquest producte interior brut mesura el resultat final de l'activitat de producció de les unitats productores en el territori. El valor de la producció recull la incidència dels impostos lligats a la producció i subvencions d'explotació. Així la nostra comarca del Baix Llegat és la tercera comarca en producte interior brut de Catalunya. Els 28.000 6 milions d'euros del PIB del Baix Llegat representen el 11,2% del PIB de Catalunya. S'ha en just desvern. Té un PIB de 976 milions d'euros. El posicionament del Baix Llegat disminueixen quan mirem les dades del PIB per càpita, situant la comarca al lloc número 6, però situant-se tot i així per sobre del promitx català. La mitjana de productivitat dels municipis del Baix Llegat és de 28.000 6 euros per habitants. Respecte al 2018, s'observa un increment del PIB i també un augment d'aquest PIB comarcal per habitant. Tot i amb això, 5 municipis del Baix Llegat registren un descens del PIB per habitant. Entre ells, el descens més pronunciat és a Sant Just desvern. Podeu consultar les dades amb més detall, fent clic a l'enllas, que trobareu a la página web de Radio Desvern. Això és tot, tornem amb més informació i tota l'actualitat s'enjusten que els anjos notícies complet de la set del vespre fins ara mateix. Vinga, comencem aquesta segona hora, són les 6 i 10 segona hora de la Rambla. Aquí hi ha Radio Desvern, escoltant una cançó de fito i fitipaldi. Es diu així, antes de que cuente 10. No sé si em fa mal. Me perdí en un cruce de palabras. Me anotaron mal la dirección. Ya grave mi nombre en una bala. Ya prove la carne de cañón. Ya lo tengo todo controlado. Y alguien dijo no, no, no, no, no. Que ahora viene el viento de otro lado. que ahora viene el viento de otro lado, déjame el tumor. Y alguien dijo no, no, no. Lo que me llevan al final serán mis pasos, no el camino. No ves que siempre vas detrás cuando persigues al destino. Siempre la mano y no el puñal, nunca es lo que pudo haber sido. No es porque digas la verdad, es porque nunca me has mentido. No voy a sentirme mal, si algo no me sale bien, he aprendido a derrampar. Y ha chocar con la pared, que la vida se nos va. Como el humo de secret, como un beso en un portal. Antes de que cuente y no volveré a sentirme extraño, aunque no me llegue a conocer. Y no volveré a quererte tanto, y no volveré a dejarte de querer. Desde de volarme un día en el barro, y entre tanto el barro me encontré. Algo de calor sin tus abrazos, ahora sé que nunca volveré. No me vas a sentir mal, si algo no me sale bien. No me vas a sentir mal, si algo no me sale bien. No me vas a sentir mal, si algo no me sale bien. Vinga, va, seguint de fons a més cançons de Fito i Fiti Paldis. però ha arribat el moment per això d'obrir els micros a l'Andrea i al Salve, que són els tertulians d'avui. Hola, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Núria. Un moment, Andrea, que t'obriu bé el micro. A veure, parlem. Hola, Núria. Bona tarda. Un, dos, tres. Doncs no, Andrea, t'hauràs de canviar el micro. No sé quin tens. En fi, el Salve sí que l'hem escoltat bé. Estem avui una mica a mitja plantilla. La gent encara està com una mica mig de vacances, mig... Ara no m'ha agafat el ritme, no? No. Ara s'ha d'escoltar. A veure, Andrea. És el número 6. El número 6, eh. Vinga, va, haguéssim acabat abans preguntant-ho. Digues algú. Hola, probant. Ara sí. Està provant i ja està funcionant, eh. M'hem fet resò aquest migdia de la notícia de la mort de Ricardo Bufill. Jo no sé quin nivell de coneixement teníeu de la seva persona, part que tenia el tall de l'arquitectura que ja s'han just. Han començat, com sempre fan, quan hi ha una mort d'aquestes. A mi m'han dit que... Sabia que havia fet el Walden, però m'han dit que, potser arquitecte arquitecte del tot no ho era. Que li faltava alguna assignatura. Ah, això no ho sé. El que passa que era un dels màxims representants de l'estil d'aquest posmodern, de l'arquitectura contemporània. Era sobretot un gran urbanista, també, perquè, a més que potser edificis això, era com a nivell de projecte, no? És a dir, feia grans projectes, grans... Però jo de l'arquitectura no conec res. El que vaig estudiar va xillerat i prou. Bueno, com a edifici tenia l'Utel Vela, no? L'Utel Vela. El Teatre Nacional de Catalunya. També a Estats Units, a Chicago, em sembla. A Chicago, a París, a... No sé, en molts llocs... Andorra, el santuari de la Maritxell, també. Andorra, també. Al Waldencet. Al Waldencet. Pot ser que el Walden, en el seu origen, hagués d'anar a París. Ostres. A un suburbi de París. Sí. És que tinc que entès una cosa així. Això voldria en buscar-ho, però jo penso que va per aquí a algú, va per aquí. Sí, que no estava pensat per Sant Just originalment, o alguna cosa així. A veure, a Waldencet. Tinc aquí oberta la seva pàgina web. Que sapigueu, per això, que a nivell de xarxes socials, jo crec que avui... és el dia en què Sant Just pot aparèixer més a Twitter. Perquè representen la gent... Tot arrat amb Walden. Walden, Walden. Si poses el hashtag Ricardo Bufill, tots són coses relacionades amb el Walden, o bé, a veure... Sortirem el telediario de l'1, avui. Com doncs, segurament. Segurament, eh? Segurament. Sí, sí. L'Europort, també, eh? La teva de l'Europort, poca broma. Va ser un tio polèmic, perquè em sembla que, quan estava estudiant, va ser expulsat de la universitat perquè, per les seves idees polítiques, i setmana suïssa em sembla acabar els estudis. Sí, sí, sí, crec que sí. I llavors, a partir de mitjans dels 60, em sembla que va crear l'estudi d'arquitectura aquí, aquí al Waldenc, no? Sí, sí, que hi ha algunes fotos per dins, penses com deu ser això, no? Una antigua fabricada, sí, de ciment. Però hi ha fotografies de com s'ho tenia muntada dins. És impressionant. Sí, sí. Sabíeu que al Waldencet apareix una pel·lícula? I anuncis, a molts anuncis. De l'1993. Sí, molts anuncis de moda, també. Ah, sí, aquí era pel·li. De bil·lingual lover. Ah, mira. Els dos personatges viuen al Waldencet. Però em sembla que, a més, també tenia seus a França, a Pekín, a Chicago, a Tokio... Tenia molts projectes fets, eh? Sí, sí, sí. Per exemple, sí, estic mirant aquí, hi ha això a China, també, això als Estats Units, a França, també, d'Unido. Sí, sí. A Madrid també tenia algunes coses. Molts projectes, sí, sí. Va ser un tio, jo penso que va ser un tio bastant innovador, amb la arquitectura del campurània. I ha anat a la Wikipedia, i collons, ja ho tenen aquí actualitzat, eh? Ah, sí, ja està. De tot enaixament i data de defunció. 14 de gener del 2022. Bueno, és que la Wikipedia la podem actualitzar nosaltres ara mateix, si voleu. Ah, sí? Bueno, sí, és una cosa que... És un editor completament públic. Públic, sí, sí, és veritat, és veritat. I em sembla que, a veure, algun dels anuncis que s'han fet, a veure, a Waldencet... Si hi ha hagut algun anunci de moda... O a la POP potser que fes un anunci... Podria ser, de moda. Jo l'hi he vist a alguna moda, allò al fons de Walden, amb la porta gran. Sí, sí, sí. I una cosa més, sí. Molt bé. Allà passava Walden a crear aquella polèmica, no? De tractors i gent a favor. Sí, a veure, així de primeres hi ha gent que potser diu a... És una edifici lletx. Lletx. No, no és lletx. No, no és lletx. No, no és lletx. S'ha d'escoltar opinions de gent que potser mai ha vingut a Sant Just, o que el que coneix és... Bueno, de fet, la gent, quan dius que vius a Sant Just, dius al Walden. Ah, al Walden. Ah, sí. Ah, vale, llavòs, sí. El Sant Just Tengs ho veiem diferent, segurament, no? Perquè tu et plantes en una ciutat on veus aquest edifici tan tancat, a finestres petites, a tanta gent, tan... Tipo, allò... Sí, potser sí que al mig de Barcelona seria una edifici... No te ho hem vist diferent, no? Sí, però aquí jo siguis tant un lloc bastant ampla. Eh, no, no, no, realment... Respira. Respira, exacte. Jo crec que mai he entrat a Dins. No? Jo sé que ha entrat, ja he sigut a Finsal de tot. Jo sí, jo sí, jo sí, jo sí, jo sí. Ha de dir que crec que té dues piscines, no? Sí, té dues piscines a dalt... Sí, sí, sí. I malauradament, també ha estat un dels llocs on tota la gent ha pogut deixar de viure i deixar la seva vida, perquè, clar, perquè hi ha d'escoltar... Jo no sé si deu ser l'edifici més al de Sant Just, a part de la xamaneia... Jo diria que sí. Jo diria que sí. Exactament, no sé quants n'he respat, però sí, sí. I és un dels símbols, realment, l'Ajuntament quan fa la silueta de l'Ajuntament, doncs posa la canjina està, posa la Xivanei i posa el Walden, eh. Òbviament, sí, sí. Doncs bé, ens feia amb això. No podíem deixar de comentar una mica aquesta notícia, no? Sí, sí, sí. Vull dir, un emblema s'enjustenc. I ell, doncs, un s'enjustenc més, no? Però sí que el teníem com una cosa d'aquí, no? Home, clar, tenint aquí el seu taller. El seu taller, sí, sí, sí. Anem a repassar una mica el guió, ja hem dit, eh, com que estem a mitja plantilla, anem a veure quin dels temes, perquè segurament potser tractar-los tots és massa. Et diria que porto el guió preparat, avui. Ui, home, home, Andrea! Bueno, eh, Andrea, porto el guió preparat. Andrea, una gran aprendista! Argument, arguments tan en contra com a favor, i depèn del que dieu vosaltres... Me t'inclinaràs cap allò? M'inclinaré cap a un costat a cap a l'altre. Però tu ha matregat la teva opinió, Andrea. Mirejo, aquest tio s'ha d'anar a tallar el cap, tu. De quins temes estàs preparat? Tots, tots, tots, i tinc un extra. I tens un extra, caram, tu. Això sí que és portar-lo, l'has fet. Jo també em volia fer un comentari. Ah, veure. Vaig sentir que dos dels programes que s'han fet a TV3 han comportat coses per a inicials, per a la gent. Que s'adono de volets... Qui? Que s'adono de volets. I a veterinaris. Veterinaris? I per culpa de veterinaris d'aquesta comarada, va tindre a pujar la nota de tall de veterinària, perquè va haver-hi molta demanda de gent que volia estar a veterinària. Quan es va emetre en Marli, va haver-hi un augment de la gent que volia estudiar filosofia. És curiós, eh? Això, amb les sèries d'anatomia de grei, bueno... M'adicioneu, és una carrera que sempre té gent... Però estiu, a veterinària va pujar el considerablement la nota de tall. Hosti, tu què fos? Resueve de volets, arrel de la propaganda, els vossos s'han inflat de gent, gent que no té massa idea, en important boscos, gent destrossant boscos, i han perjudicat d'alguna manera... Ara que dius que és el nom del programa... Casador de volets? És estranya dir que vas a caçar volets, perquè un va a caçar una cosa que es veu, un animal, un ocell, un sanglà... El volet el vas a recollir, el volet no el vas a caçar, el volet el vas a recollir. Però bueno, clar, pel mar que tinc collidors de volets... Que la collidors de volets... O també anar a buscar volets. No, però em sembla que l'adjectiu correcte per l'acció és que a caçar, els volets es van a caçar. A caçar també? A caçar, no pel nom del programa. Jo crec que es diu així, que a caçadors de volets, perquè així es van a caçar els volets. La nota de tall va pujar molt considerablement. Sí, bueno, a l'autònoma, la nota de tall em sembla que, si no és més alta de medicina, quasi bé. Quina, la de veterinària és molt alta. 12,8. Sí, sí, sí. Potser supera i medicina i tot, no ho sé què dir-te. No ho sé, no ho sé. Però això és veritat que a RELDA, bums o coses que apareixen a la televisió, coses que es posen de moda o així, sí que llavors, a tot el que fa referència, doncs puja com l'espuma. Sí, és curiós. I això de filosofia no m'estranyaria tampoc amb la sèrie de... amb la sèrie de Marli. Però és curiós, perquè la gent, clar, no té massa clar. Jo m'agrada plantegar filosofia amb la Marli. A RELDA, Marli. Sí, també perquè m'agradava la signatures. Sí. I qui no ha tingut mai després de veure com es diu la sèrie aquesta, de la que és forense, la Bons. La Bons, sí. La Bons. Bueno, totes jo també em vaig plantegar criminologia. La criminologia, o Ciències Forences... Furences, sí. Bueno, inclús em vaig mirar les oposicions per policia. Clar, també, o sigui... Però d'investigadora, per exemple. Sí, patrullant, no. Patrullant, no, patrullant de la ciutat, no. Andrea, aquí a la guarda costa. Les gent esmarats. Maraveva, maraveva. Doncs sí, sí. I també, a RELDA, tot el tema de Covid, la carrera d'enfermeria, o també moltes de les sanitàries, també han pujat un boom. Bueno, perquè la gent sap que aquí ara hi haurà treball. Sí, també, també. Que passa que té bé potser un boom i potser un nepo concret. Sí, després tots aquests que tenen treball en un període curt, s'agraden al carrer. Sí, sí. A piodemiologia també deu haver convertit una branca d'una especialitat d'aquestes de la medicina. Què es collo a veure després de fer els 6 anys que s'han de especialitzar, dels metges, després de fer el mir, en una... També t'enganxa amb una edat molt... que no saps ben bé, no? És una edat que és molt influenciable. Tant quan hi ha booms d'aquests... Tens les teves tendències. Tens les teves tendències i t'ajudes una mica, si et motives amb algun tema. Tu, per exemple, tenies molt clar que volíeu fer periodisme a vosaltres? No, tenia gens clar, jo. Gent. Sí que, com a primera opció, tenia molt clar, però com a segones opcions, en tenia moltíssimes. Però la primera... periodisme, eh? Sí que potser en algun moment amb criminologia vaig dubtar molt, perquè, realment, dels 14, els 18 anys, vaig veure... totes les sèries policia, que és... Clar, això és la marca. El servei ja et va dir... Però jo me'n recordo, el dia que veien les portes obertes de la Pompeu Fabra, que van dir... Criminologia no és el que veieu a la tele, i va dir, vale, pues adiós. Clar, és que la gent es pensa allà que és com crims, o sigui... Sí, realment, la feina que... que veus el CCI o el CAS, o una cosa d'aquestes, és la que fa el policia criminal, el policia d'investigació, no el que fa un criminòleg, que realment és com... Van explicar que fan ajuda als advocats, o a la policia... Sí, va ser el punt d'inflexió, eh? Poder d'aquest tema. I tu no ho sabies? Jo vaig començar a estudiar el batxillerat científic, és a dir, ciències i tot això, matemàtiques, química... Amb mi. Sí, sí, sí. I a l'hora de posar les set opcions, dir que és que què poso, perquè sí que tenia com aquesta branca més com de curiositat, no? De... De saber. De saber. O sigui, això de periodista. Però després també hi havia tota la part científica, que em crida molt... Investigar poder, d'investigació... No ho sé, més... No sé, potser t'està més en contacte amb la gent, també, no sé... Hi havia aquesta part... Sí, no sé, la part... No et vas plantejar fer, bueno, física, meteorologia, i després fer el màster en comunicació? No, perquè no, en aquell moment, és això que diu el Salve, en aquell moment, el màster em quedava lluny, tot em quedava molt gran, no sé, vaig posar opcions, coses bastant variopintes, inclús vaig posar veterinaria i tot, perquè clar, ben fet, biologia, mates, química, doncs vaig posar... Totes científios, i vaig posar biotecnologia, vaig posar inclús medicina, ciències biomèdiques, també vaig posar ciències ambientals, tot el tema ambiental, també em crideva molt... De fet, vaig fer una assignatura, que era de coses de ciències ambientals, de ciències de la Terra i de medi ambient, i també vaig posar periodisme, però la vaig posar com, de les últimes? I què et va dir? I al final, no... Estàvem sopant el dia abans, la nit abans, de Castellersin, hi havia algú d'entre meu que deia, no sé, no sé, vaig anar a casa i dic, canvio l'ordre, canvio l'ordre, i vaig posar... Vaig llançar-me periodisme, dir, mira, després, si em vull especialitzar, ja m'especialitzarem algú científic, sempre tenc aquesta basant, i després, quan vaig fer la carrera, ens trobàvem que, clar, molta gent de periodisme entra per carreres de... o sigui, per batxillerats més socials, més econòmics... Hi ha poca gent, eh, que... I quan et plantes a la signatura d'economia, de la comunicació, quan no saben ni utilitzar l'èxel... No, no, ni una regla de... Anem a utilitzar la calculadora, la gent es desmaiava jo, però un moment... Si tu no t'interessava el meu fill, el meu fill no és un... jo diria que no és un tio lògic, el seu servei és lògic, i es va inclina... Si t'estàs escoltant... No, no, no, ho dic al sentit, amb ell el tema de matis físic, i el tio es va apuntar al social econòmic, però he agradat en la informàtica, que fa primera batxillerat amb el social econòmic, es canvia el tecnològic... Osti, el tecnològic és... O canvi normalment és al revés. No, no, ell es canvia el tecnològic per poder aconseguir entrar a la ingenèria... A telecos o a... No, a la ingenia informàtica. Ah, va, la ingenia informàtica. Però clar, un tio que li ha costat sempre, com bastant les matis... Un servei llògic, i el tio va canviar per poder fer... Això no és molt usual, eh? Jo crec que sempre... Jo els casos que he sentit, la majoria eren del revés. És a dir, de gent que... Déu-n'hi-do, també, eh? Uau, uau, uau... Andrea, d'aquests temes que t'has preparat... Escolta'm, quin és el que t'has preparat amb més fàrbor del guió? Més fàrbor... M'han ajudat, eh? T'han ajudat? Ai, que t'han ajudat! Que havia de ser que t'haurà ajudat. Per què li va fer algú de periodisme? No va estar amb una ràdio fent... comentant periodistes esportius? Bueno, ell va començar a ràdio d'Esvern i després va seguir a ràdio... No em preguntis quina... Amb teva sortiu una ràdio... Fent que rosset l'esportiu. Ell va començar a dret, perquè la nata que va treure va ser Pau Pèrrima, i no li donava... Això qui és el teu pare, Andrea? No, Pau Pèrrima. Bé, un sis em sembla que va treure... Pau Pèrrima pot que podés entrar més coses. Sí, i va entrar dret, perquè en aquell moment no hi havia tant de mà. No hi havia tant més opcions, eh? I sí que més endavant m'ha explicat alguna vegada que havia anat amb alguna companya d'aquí de Sant Just a veure l'autònoma, i a veure el que tenien muntat allà, que no fa tants anys que està a la Facultat de Comunicació. Sí, és veritat. Em sembla que va fer 50 o 25 anys. Doncs ho desconec totalment, però sí. I això hi va anar a mirar-ho, però es va quedar allà. Allà. Doncs la seva vida hi ha caminat una altra cosa. I ara sí que l'hi hem dit. Apunta, t'estudia ara periodisme. Clar. I classem un jubilat. Jo quan anava a classe també hi havia bastanta gent jubilada. Periodisme és... Uient, que li ve de gust escoltar. No hi ha gent inclús que feia examen. Sí, sí, sí. Això està bé, això està bé. Doncs a veure, per exemple, hi ha... Per exemple, les estrenes, ja que hem començat amb TV3, parlant de caçadors avolets, de veterinaris... Aquesta setmana s'han estrenat alguns programes, per exemple, Batalla monumental. La segona tampoc. És la dels monuments. I és la segona temporada que fan. Quins monuments hi ha? A veure, espera, ho anem a consultar. Aquesta setmana anem a posar aquí a Twitter Batalla monumental. Em sembla que hi ha... És un programa a veure... Castell de Bon Suriu. I també, em sembla, Castell del Mur. Sí, és un... Per qui no sàpiga una mica en què consisteix Batalla monumental... Es coneixen monuments emblemàtics. Sí, a cada programa es fa com un duel. Entre dos monuments que són, podríem dir, per exemple, un monestir, o sigui, dos monestins, un monestir de poblet i un altre monestir. I es batallen una mica el presentador del programa, la gent que porta el programa va en aquests llocs i parla amb la gent que porta, per exemple, el monestir, qui s'enfacarra, com funciona... I després van a l'altre monument humola, per dir-ho així, i fan el mateix. Llavors la gent, des de casa seva, té com una setmana, té uns dies per votar quin dels dos és el que més li agrada. La Batalla monumental amb dues fortaleses, que és el castell aquest de Bon Suriu, em sembla. Castell de Mur i Castell de Bon Suriu. Sí, jo no he anat a cap dels dos. Jo no conec cap dels dos, per tant, no votaré. Diu Batalla de fortaleses entre els castells de Mur i el castell de Mon Suriu a l'estrena de la nova temporada de Batalla monumental. Són dues fortaleses inexpugnables. És el castell de Mur, que és un castell romànic. He trobat la llista dels 10 monuments que hi haurà. Ah, sí? Doncs a veure, quins tindrem aquesta temporada? Batalla de fortaleses, que ha sigut el primer, entre castell de Mur, Pallar Josep... Pallar Josep Lleida, si Pallar Josep no l'he vist mai. I el castell de Mon Suriu a la selva Girona. Els pròxims programes sabrem... La Batalla de Muralles, és el pròxim... Montblanc i Cervera, sí. Cervera i Montblanc, que tampoc no he vist cap. Aquest pot ser bonic, el Palau de la Música Catalana i la Crypta i la Colònia Güell. Ah, mira, veus? Ostres, sí. Sí, perquè a més els dos són així, d'estils, podríem dir, modernistes. És que jo fan això expressament, que les batalles no poden posar una batalla entre un castell i una... Clar, exactament. Doncs el Roger de Gràcia fa d'Arbitre, em sembla. Sí, el Roger de Gràcia, sí. I el Quim Masferde, que es veu que és un... que és un fanàtic del castell de Mon Suriu. Sí, clar, jo suposo que a cada programa hi haurà un personatge que defensarà el seu monument. El seu monument, clar. Pot estar bé, pot estar bé. Hi ha una batalla de la fe entre Santa Maria Ripoll i la cartosca... Ah, mira, aquí hi ha estat. A la cartosca d'escaladell hi ha estat, jo. Ah, sí? Sí, sí, sí. Jo de moment només he estat al Palau de la Música. Però, bueno, he estat a l'escenari, actuant. Ah, o... Com és això, Andrea? Mira, això no ens ha explicat algun dia, eh? Aquesta faceta de cantant? Els pastorets del col·le. L'espectacle de dansa, l'estrescolar de dansa, un any els va fer al Palau de la Música. Ah, mira. Caram, tu, quina estrescolar, no? Quina estrescolar, no? Quina estrescolar, no? Carams. Sí. Què més tenim, a veure? I després hi ha la batalla de batalles entre el Born Centre de Cultura i Memòria i el poble vell de Corbera d'Ebre. Caram, aquí no hi ha estat, no? Aquí s'ha quedat el programa. Bueno, Déu n'hi do, Déu n'hi do. Tenim a... Un estil de Santa Maria de Ripoll i el poble vell de Corbera d'Ebre i de Barcelona, val? Molt bé. Per exemple, l'any passat, fa un any, va haver-hi... El primer programa el van dedicar a la batalla de clàssics, en què es van... bueno, batallar per dir-ho així, dos jaciments clàssics, el d'Empúries i el de Tàraco, per exemple. Ahà. També es van lliure una batalla entre dos castells, el castell de Mirabet i el castell de Cardona. Cardona, sí. També va haver-hi, per exemple... Sí, entre Sant Pere de Robes i Sant Climent de Taull. Exacte, sí, sí. Jo els recordo, sí, sí. També, per exemple, entre la Padrera i el recinte modernista de Sant Pau. De la primera temporada m'està també. Ja. Sí, també, per exemple, entre amb un estil de poblet o entre amb un estil de santescreus, per exemple. Hi ha una catedral, la de Girona, potser, i la seu de la Vall de Lleida. Sí, i la seu vella. La seu vella de Lleida. Sí, sí, aquest programa va ser bastant... Sí, sí. I, per exemple, ara tenim el castell de Muri i el castell de Montsouriu. Doncs bé, comentar, sí, sí. Està molt bé, eh, aquest programa. Trobo un encertat, eh. A part que dona a conèixer part del territori. Això és interessant. Ara que no podem viatjar tampoc, la gent no està tampoc per agafar molts avions, dius, aquí al costat tenim coses que no hem anat a veure en la nostra vida. Conèixer de base de les coses que tenim aquí. Sí, donar, bueno, conèixer el territori i els monuments que tenim a la vora. Sí, a més, una mica coneixes bé, no? També, no sé si és un programa pel Prime Time. No. Tira la seva quota, que tampoc es casarà molta, però... És que si no ho poses en Prime Time, la gent, si no, no ho veu. Llavors... Però en Prime Time hi ha més opcions i potser veure un programa amb monuments... Més cultural. No, però ho fan divertit. Sí. El presentador ja té la seva gràcia. Sí, perquè s'hi posa. Hi ha més poca gent atractiva, que els quilots Mar Market també hi va. Sí, esclar, suposo que quan parlen de monuments, jo què sé, o de coses... Cerverà, no? Cerverà sortirà al Mar Market, clar. Jo suposo que també a l'espector de TV3 també li ve de gust després d'altre notícia veure un programa així, no distès, tranquil, més cultural. També és aquest tipus d'espectador. Vinga, la passem a un altre... Els que són llums de la Fran, no ens anima a veure... Sí. Que fa temps que no pots cap notícia de la... No, han començat per fi un nou reality d'anònims a TV5. Secret historiós. Anònimós. Són anònims. El gent del carrer que podríem ser tu i jo. Doncs tu i jo. Perquè la gent ja estava cansada de veure sempre les mateixes cares. I demanaven conèixer gent nova. Són l'audiència que han fet. Han fet cas a l'audiència, bàsicament. Volem gent del carrer. O sigui, ja no fan secret història allò que fa, ja no... S'ha acabat secret història. Ah, vale. La versió de celebrities. I ara ha començat la versió d'anònims que jo crec que té més bona pinta que... Té ganes de veure gent normal. Perquè, a més, amb una experiència, es podrà votar gratuïtament a través de la web. Ah, mira. La versió de celebrities també era anònima. Perquè no... No pones així a ningú. La Pantoja sí que em sona, no. Bueno, la Pantoja em sona. Aquesta ha estat a tots llocs de TV5. Es va acabar a l'Isla de les Tentacions, també. Aquesta no... Aquesta és la millor de totes. T'agrada tot, eh? El realitisme encanten. Sí, i sobretot els que són per gent anònima que després acaben triomfant. Podríem dir així, no? Que algun dia acabaré amb 300 mil euros a la butxaca. Tant miralles, no? En aquesta gent del pal. Vinga, jo potser algun dia puc arribar això. Realment, Andrés, si t'oferessin una feina com a periodista, com a tertuliana o conductora d'un realititud, t'hi avocaries? O sigui, ets dubta, eh? Sí, perquè, a més, estan ben pagats. Independentment, no, no, independentment... La Pela és la Pela, salve-la. Però no sé si no ho faries, Núria. Depèn del tipus de realitat. Estic parlant d'aquí, de que t'agradi el tema o no. Jo no sé si t'ho faries, Núria. Depèn del tipus de reality, també. També de com et venguin el producte. El secret histori celebrities, doncs... No l'hagués... Però per si la tertuliana del salvat, m'hi tuiniries? Hosti, no. T'ho diries, eh? Jo no veus. Jo aniria a llocs on la gent que hi participa... Si són celebrities, els conec. I que portin alguna cosa. Si han de ser com els morts de gana que hi havia al secret histori, doncs no és tan interessant. I en canvi, en els anònims, sí que trobo que són gent que veu una càmera per primera vegada a la seva vida, i només això ja ho fa interessant, i sí que un gran hermano, la Isla de l'Estem de l'Anna, és una cosa aquesta... No et veig, et veig, et veig. Et veig, Andrea. No sé, jo... La Sandra Berneda va estudiar l'autònoma. Sí, sí, la Sandra Berneda, sí. S'ha aclinat cap aquí, eh? S'ha posicionat en un tipus de programa. I ho fa molt bé. Ho porta bé, eh? Jo la vaig veure en un programa, en aquesta dona, que feia de... Era un programa que posaven casos, jo no sé si eren reals o no, casos... Hi havia un jutge, una jutgessa, o sigui, casos de... que hi havia discrepància, no sé, entre matrimoni, entre... la cura dels fills, no? Si tenia raó el pare o la mare, hi havia... anava el programa allà, una jutgessa o un jutge, posava... una mica d'ordre, i la Sandra Berneda estava allà... presentant, exacte, demanant opinió al públic, que em pensaven si qui tenia raó, qui no tenia raó. Perquè el perfil d'ella, doncs, no la veus com una presentadora de realitis, no? Però en canvi... No, perquè a més va començar... Va començar sèrie. Sí, i va entrar primer a la part de davants, de muteradora, i ja ha acabat, doncs, presentant... Li va venir una mica, també, en sort, perquè quan la Mònica Naranjo va dir que ja no presentava més la isla de les presentacions, van buscar cares conegudes... És que la Mònica Naranjo va fracassar, en aquest aspecte... Un moment, la Mònica Naranjo és cantant. Bueno, és una mica de tot. Sí, però... No, però ho ha fet bé, eh? Jo penso que la Sandra Berneda ho porta millor. Perquè ha estudiat per... I ho porta de forma més seriosa algo que podria ser com el barruet, també, no? Sí. Allà posa un de la faràndula i l'aliem, eh? Sí, sí, sí, sí. És el que passa amb la forma més seriosa d'allò que no seriós. Sí, sí. A casa que sorprèn que el Jorge Javier va fer aquest, és impressionant, tot i que abaixa l'audiència, com un tio així està arrasant sempre, amb els seus programes, i no el veig com un periodista... És periodista, ell. L'estudi en donitats, em sembla. Però, ostres, el tio... Tot el que toca... És on, eh? A mi m'agrada quan presenta supervivientes, perquè trobo que... La relació que té amb els famosos, ell és forma part de la faràndula. Molt de la faràndula. La relació que estableix està bé, però... A altres tipus de programes se'ls ha carregat ell, per tant... Home, m'he fet desmilar amb gran hermano. Sí, la temporada de Jorge Javier va ser... O sigui... Home, amb gran hermano va arrasar, també. Home, la Mercè l'és mil·la amb gran hermano el va portar al pomer, el llogrec, aquesta dona. Home, va començar ella... Per això, vull dir, després... I va acabar amb ella, es pot dir. Sí, literal. Jo crec que gran hermano no tornarà a haver-hi, perquè no sé que la Mercè és mela... Sí, perquè ella era part del programa i de l'èxit del programa, eh? Vull dir, va lligada, és la imatge lligada al programa. Bé, seguim amb altres temes. Per exemple, no sé... Paraulògic, eines del català. Heu jugat el paraulògic? Sí, és complicat, eh? Jo vaig començar el dia que van posar com a lletra obligatòria a la X. Ah, no, no. I aquell dia em dic... Però quina merda d'això, aquest? No ho veig, no ho sé. Vaig fer 3 paraules, però com la gent em fa 50... Com a la gent agafa el diccionari, eh? Sí, la gent es copia. El dia de la X, tu prometo, em vaig fer 3. Si entres al Twitter, la gent ho penja, la gent que ho ha aconseguit tot, que van de Marisa Vidillos, d'una mica repelents, també, i diuen, jo les he trobat totes, mireu-les. Et diuen les paraules que poden sortir arreu del pentagrama aquell? Sí, sí, sí. Donen totes les respostes. Va, l'endemà. A dia següent, no? Això, paraulògic, ho fan dia següent, sí. T'enganxes, perquè et passes temps i temps i vas mirant. Bueno, jo em canso ràpid, eh? Vull dir, a la última ja em vaig trobar una dutzena. Sí. O algo així, però tampoc no. Tampoc no passo més, eh? No està bé, està bé. Jo penso que això que parlaves de català. A l'hora de la siesta, i d'entreté una mica. També és capacitat imaginativa de dir que això existirà en català. Sí, vas provant això. Sí, sí, per això. I a canvi, l'altre dia, ahir em sembla que va ser va intentar posar sexy i sexy no està al diccionari. Amb català. S, E, X, llatina. No hi és, no hi és. Pots, eh? Em sé, seria una mica... Sexi, no? Sexi. Molt bé, també per exemple, altres cosetes que havíem posat en el guió que desapareixerà abans als queixers automàtics o als kioscos o als de la vegada. Amb els kioscos passarà una cosa com el vinil que aniran de caiguda però arribarà una generació que ho trobarà com una cosa... guai, no? A recuperar. Sí, a recuperar. Això ha passat una mica, no igual, però l'altre dia parlàvem amb l'Ernau amb l'Ernau del decat llibre té i em deia que hi ha hagut... torna a haver-hi un boom del paper, eh? Va haver-hi un moment que es va desaparèixer, que la gent agafava tables, agafava els... Reprengueix, eh? I ara torna a voler la gent al paper, tocar-lo, i al carrer d'indústria... Creiem els diaris, què passa amb els diaris? Jo crec que el boom és lliure amb els llibres. A mi m'agrada molt n'esmorzar amb el diari. Però al dia a dia potser no tens temps d'anar al kiosqui... Sabeu, no, que a Sant Just no tindrem lloc on es venguin diaris. El carrer i l'indústria ja va desaparèixer. T'encararà d'aquí res? Traspassa el negoci? Per tant, no tindrem cap lloc on venguin diaris a Sant Just? Què farem? El carrer nord i els pluges. I el de carrer d'indústria no va entre diaris, el que l'agafi no sabem. No se sap. El tema dels diaris és un negoci molt esclau. És molt esclau i tampoc s'hi guanyen tant per diari, eh? Home, jo crec que no. Els únics dies que aquella dona... Tancar? No, no, és que no tanca. Cap dia el diumenge també hi apremsa. Ella també té material d'escola. Sí, sí, sí. Han diversificat i s'han convertit en operàries. Clar, perquè si no s'horabius, ara a Barcelona hi ha uns nous kioscos que es diuen Good News, que et fan cafè i després revistes d'aquestes com més mones, més especialitzades, tirant més... Mira, l'Efnac de la Illa tenia un kiosque dalt. Ara hi ha motos elèctriques. Qui ara hi ha motos elèctriques? En divina què ha passat amb aquest kiosque? Home, a Déu. L'indicador és que la Facultat de Comunicació a l'Autònoma fa dos anys van tancar el kiosque. També hi ha la Facultat de Periodisme. No hi ha kiosques. És que internet té la informació al moment i té tota la informació també. Va ser el viejo del lugar. Jo crec que la solució pels diaris, si és que realment la gent vol seguir consumint diaris, haurien de trobar una altra cosa que no fos informació al moment perquè això ja ho ha agafat internet. Seria una cosa més de profunditat. Especialitzada, no? Premsa, poder més. Premsa de llarg temps, de llarga durada. Reportatges, a profunditat. Amb temes més profunds, més... El que passa és que, si fiquis a tu, la gent, la clientela d'aquest tipus de kiosque, és gent gran, eh? Els diumenges, si per exemple estàs a la carrera indústria i veus la gent que entra, són gent que està acostumada a anar a buscar el diari, el suplement del diumenge... O quan aquesta gent diu que ja no hi sigui... Exacte, la gent jove a poca jove entra i gent jove et parla no de nens de 18, sinó gent de 30. Jo sí, vatges per comprar coses especialitzades. Clar, tu no compres la venguàrdia o el periódicó... O si algun dia surt un reportatge que m'interessa la venguàrdia, doncs hi vaig... Però no el compraràs al diari per llegir-lo a casa? No, perquè ja... o miro el telenofici, o ja llegeixo el mòbil. Tens internet, està clar. El que s'ha de dir és que si la gent tria a l'opció del mòbil, que paguin. Òbvia, que siguin jugues. Perquè les esqueixen del clickbait, però és que el clickbait, al final, acaba sent una obligació pel periodista. Jo sóc el que vol dir això, el clickbait, sóc molt gran. Bueno, quan poses un titular que no es relaciona amb el que és la notícia, el titular que poses a Twitter per cridar l'atenció... No té res a veure. No té res a veure. No, això es permet, es fa. Home, és que al final el periodista acaba sent esclau d'això, perquè... Us era un reclam per tu, eh? Sí, perquè els ingressos només venen per publicitat, la publicitat et demana els clicks. Fels clicks. I tu vols un final d'article. És com si hi ha un titular, jo què sé, ho posem a moda... O sigui, molt exagerat, ¿vale? Jo què sé. Leo Messi es trenca la cama. I entres... O sigui, tu cliques, perquè... Hosti, és algú que et crida l'atenció, cliques aquella notícia, ja compta, com a un click. Ja està, ja has entrat. Entres i potser et diu... Més si s'ha canviat de casa. S'ha canviat de casa i en el trajecte... Sí, sí. Sí, sí. Exacte. Perquè la gent es pensa que a internet la informació és gratis. I no, sí. Si realment volen que hi hagi un bonus de... que els periodistes facin un bonus de les xarxes socials al final, el que necessiten ingressos. Sí, sí, està claríssim. Perquè si no es veuen advocats a aquest sistema. Jo el que soc substritora del diari ara, llavors tinc la versió a internet, o sigui, tinc el diari per internet, em faig, o sigui, em envien una tarjeta i aquesta tarjeta em dona uns números d'en paper també gratis. Llavors el que faig és vaig a... vaig anar a aquest cas a Padrosa, ell em passa la tarjeta i ell em dona el diari. I això ho tinc, doncs, uns quants dies, o sigui, el que és l'oferta que vaig demanar, no? Un diari a l'any. Un diari al trimestre, en aquest cas. Equip números i tu agafes... Exacte, d'entre setmanes tinc cada dia. Tots els diaris en paper, els puc anar a buscar cada dia. I de cap de setmana, no. Alguns, o sigui, hi ha un recompte. I llegeixes el diari? Jo sí. Tu sí, eh? Cada dia, no. No, tot agrada seure. Els caps de setmana, sí, m'agrada folletjar-lo. Folletjar-lo, eh? I algun concret pares llegeixes profundits, veus? Sí, sí, sí. De les noves generacions, amb costums de... Sí, sí, sí. Els meus pares també fan molts anys en la venguària i ens la deixen... I el teu pare el dimenge li agrada seure allà. Quan no ens la roben de la bústia, és fantàstic. És que té el seu encant, eh? Sí, sí. Els vam pillar, eh? Els que ruaven. En cap de setmana, sí que... doncs sí que ho veig més... més possible. És com pronc entre setmana... Tens més moments, no? Per agafar el diari. Perquè jo si agafo el diari, és per llegir-lo. O com a mínim llegir alguna notícia. Si l'agafo entre setmana... No, entre setmana anem tots més enllà. Costa. Per exemple, quan ve el graní o el xapata que miro la portada, ja no em dona temps de més. T'alfoleixes una mica. Però a mi el diumenge m'agrada. És com un protocol, eh? Esperes en aquell moment, de dir, ara és el moment. Agafes el diari, doncs està veient la tele, però vas pullbollejant, vas llegint... Tens el suplement guardat per després... Exacte. És una mica majestuosa i protocolari, eh? És bonic, és bonic. I el drama dels caixers, què fem aquí? Això dels diners, amb això en què va... A veure, jo crec que els caixers... Però el caixer automàtic com a tal, o sigui, l'opció de treure diners, ha d'estar-hi, de moment. Sí, de moment ha d'estar-hi, però... Cap on anem? El mecanisme de treure diners acabarà desapareixent. Totalment. Però el caixarro, el caixer automàtic com a tal per fer gestions és cap on anem. O sigui, el que s'anirà fora és tot el que hi ha al darrere. Però és que parlaven d'això. Parlaven de treure diners pel caixer. Que necessiti per operar, és el teu banc. Sí, sí, clar. Però volen anar a parar que la gent treballi per el seu terminal. Amb el mòbil. I operi tot per aquí, eh? Que vol dir menys llocs de treball, també. Sí, sí. Bueno, ara a la caixa, de carrera bona vista, que en lloc sembla un Starbucks. Bueno, és que és el que s'han convertit de com en... Vas allà, sembla que vaig a prendre un cafè en lloc de fer una operació bancària. Què passa, que ha quedat gairebé tots llocs? Jo ja pago el tallat, ho vinc amb una tarjeta. Jo, pràcticament, puc topar molt pocs diners a la butxaca. Sí, sí. Perquè, a més, no hi ha canvi en lloc. Vas amb el billet gros i no trobes canvi en lloc. Els diners de pagament, cada cop les botigues... O sigui, s'han duplicat, s'han triplicat, que jo et tothom té i et deixen pagar un tallat. Si et pagues un tallat, és molt còmode. Però a mi em preocupa una sèrie de sector de gent amb una edat que necessita aquests diners. I què farem amb aquest tipus de gent? Jo crec que el canvi arribarà, però s'ha d'esperar una mica a que... Una mica. A que queda, a que queda. A que mori la gent gran. Escollir-ho, però sí. Una cosa que em frepa i... O, com a mínim, si el volen accelerar aquest canvi, educar aquesta gent gran... Però és que ho costa molt. I et dic una cosa, és una de les collocs que soc una persona que soc solidària i a mi em frepen veure la gent en problemes. Quan veig una persona gran lluitant contra el caixer, és que em posa el dist. Perquè, a més, el que passa... El carrer Bonavista, amb el banc sabadell... M'he agafat i intentat, però li vol que l'hagi dit perquè és que estan lluitant contra una màquina i no n'en surten. I això em fa molta. A mi em fa pena, tu, em sap greu. Perquè el carrer Bonavista, el banc sabadell i el caixer automàtic, quan donen el sol... Exacte. I donen el sol, quasi tot el dia, no veus res. És que li posin el tot d'aquell que tenen als de la caixa, que et facilita la facilitat. A mi em fa pena que estiguin gran, que a pobra gent han d'operar i que no se n'en surten. I els veus allà lluitant i fent cua i la gent emprenyada perquè aquesta senyora pobreta no... Sí, sí. Això és així. Sí que és veritat que hi ha aquest sector de població que, clar, no li pots treure els diners per dir-ho així. Vull dir, no la pots obligar, anar-me al mòbil... O sigui, això, per exemple, també passa amb els gimnasos quan s'ha de reservar o... Les dones gradants que van a cuajín pel matí no li pots demanar que es debaixi una aplicació que reservi, que entri a la sessió a la hora, que miri si està ple, si no està ple. I encara hi ha dos. La dona balla i si hi ha plaça, tira la piscina i si no, mira, a pacassa. Però és que hi ha molta gent en aquesta franja i han de trigar això. I després... Però, a més, ha sigut també en el resta de generacions i hi ha molta gent que no té l'accés a totes les pantalles que tenim nosaltres. I hi haurà gent que pot ser que el col·le li ensenyen a fer servir l'ordinador, el mòbil i tot, però després, en el seu dia a dia, no es podrà comprar un smartphone. I hi haurà un mòbil que no tingui possibilitats que no tindrà prou possibilitats per poder baixar-se per una aplicació. Sí, encara hi ha molt un sector de gent que no... No només és l'educació, sinó, al final, una qüestió de diners. No hi ha possibilitats de cadascú. O sigui, entre que ens quedarem sense qui, Òscos. Ara se m'ha acudit que, de fet, en algunes gasolineres també venen diaris. Premsen... Aquí el Braig... Ja em sembla que ja no venen diaris. El Braig, no, però a la que està... Com davant de l'Esclat... Sí, la Tres Santos. Aquella diari sí que n'hi ha. Sí que n'hi ha, no? Clar, és que és una mica despropositena si vas a comprar si vas a posar ventina o vas a... Esclar, però n'has pressament a comprar el diari allà. Si te'n vas a viatge... Sí, a l'estació de Sants. A l'aeroport, això sí. Però el dia a dia... Sí, noia, això s'acabarà. Doncs bé, Andrea, Salva, falta poquets minuts per arribar a l'esset i a posar aquí formatiu. Jo, que vull, el detenen. El detenen nostres, què dius? Ja ha fet el visat el jutge d'immigració d'Australia. Però el Tribunal no va dir això a principi de setmana. Però vull un jutge de d'immigració li ha retingut el visat i el detenen. No el fan fora del país, però de moment... Torna a estar retingut. I en principi no podrà jugar. Només quan va estar a l'hotel de 5 estrelles ja els servis es van posar... Encara que el detinguin, encara... 8 de cada 10 Australians. Això és un conflicte polític. Per en compte del Giocovic. 8 de cada 10. 8 de cada 10 Australians s'han posat en contra. El sistema d'immigració ja és molt rejadable. És molt radical. A l'Australia. Molt de la gent que aquí a Europa s'ha posicionat a favor del Giocovic defensaven el model d'immigració d'Australia. Una mica incongruento, plegat. I el Villarejo l'hem de penjar o no l'hem de mirar. Aquest tio què? I va pel carrer com si res. Amb les tonteries que diu. Jo crec que és veritat el que ha dit. No pots dir així com així. Demostra-ho. Pots acudir-ho. Que s'ha de dir de les manos... Ha dit que es pot demostrar. Pots demostrar. Però és que... O sigui, realment ell dins de la presó no té res a perdre. No, no. Per tant, si algú que no té res a perdre diu això, jo me'l crec. Però estic al CNI. Aquest tema el trobarem a la propera tertulia. I els que ens han quedat pendents també. Perquè volem saber la opinió de la resta. I són temes que requereixen potser algun minut de profundiment. Per tant, Andrea, no llancis aquests guions. Perquè seguirem els mateixos temes segurament a la propera tertulia. Les més que tingueu bon cap de setmana són els dos. Bona tarda. I res, que vagi bé. Vinga, adeu. Bona nit. Vinga, doncs això. A dos minuts de la set de la tarda nosaltres ens acomiadem del programa d'avui de la Rambla. Ens tornarem a escoltar Dilluns. Ja per la tarda també. Fem-vos companyia de 5 a 7. Podeu anar actualitzant la informació per Twitter també per Instagram o també dins de la web per radyutasvern.com per estar al dia. Ara us deixem amb l'informatiu vespre amb l'informatiu de notícies de la mà de Lua López per seguir estant al dia de tot el que passa aquí al poble. Res més, cap a ser un bon cap de setmana i recordeu, diumenge, si teniu mascotes és el dia de la benedicció. Vinga, que vagi bé. Vinga, que vagi bé. Vinga, que vagi bé. Vinga, que vagi bé. Vinga, que vagi bé.