#84 - La Rambla del 17/1/2022

Adió d'Esvern, esteu sintonitzant el 98.0 FM, la Misora Municipal de Sant Just. Soc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dinyons a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui a primera hora que tenim, doncs ve d'aquí i fins a la 6 hi ha l'espai de promoció econòmica amb la Raquel López, que ens parlarà de les ofertes de ocupació, novetats del comerç, de la formació, etc. I, tot seguit, també tindrem l'espai de novetats editorials amb l'Arnau Cònsul de Cal Llibrater, que, com sempre, ens portarà algun llibre i alguna recomanació per llegir. Després, a segona hora de la rambla, a partir de les 6 i 10, tindrem en Joan Targarona de Cuina Miracle, per parlar de gastronomia i alimentació. I després, tot seguit, farem la primera entrevista al món de l'esport local de Sant Just. Avui els hi toca inaugurant aquesta ronda en Jordi Estrade, que és el president del Club de Natació de Sant Just, i també per conseqüència a l'escola de Triatló. Doncs bé, tot això serà de seguida. Ara us deixo amb un tema musical de Rigoberta Bandini i comencem concretament amb el tema que presenta per Eurovisió. El tema es diu Ai Mama. Ai Mama. Grau tantos meses de tu vida. Perdona-me antes de empezar, soy engreída y lo sabes bien. Rigoberta Bandini aquí a les amijores de Raju d'Esvern. Mama, mama, mama, paremos la ciudad sacando un pecho fuera el puro estilo de la croix. Mama, mama, mama. Por cantas mama, mama, mama, mama, mama. Todas las mama, mama, mama, mama, mama, mama, mama. Tu que amarraste bien tu cuerpo a mi cabeza Van a ser llorar, pero con fortaleza, escucha-me. Mamá, mamá, mamá, paremos la ciudad, sacando un pecho fuera al puro estilo de la croix. Mamá, mamá, mamá. Por cantas mamá, mamá, mamá, mamá, mamá. Todas las mamá. No sé por qué dan tanto miedo a nuestras tetas. Sin ellas no habría humanidad ni habría belleza. No sé por qué dan tanto miedo a nuestras tetas. No sé por qué dan tanto miedo a nuestras tetas. Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? I n'hi ha uns quants milers d'enregistrades? Volen conèixer quan ja on van ser estrenades o aquí van estar dedicades? Si us agrada la sardana si teniu curiositat tot això i més, ho trobareu al programa a l'audició que se met tots els dinyons d'avui de nou del vespre o a les seves repeticions. Us hi esperem. Vinga doncs comencem el programa d'avui. Això sí parlant d'unes quantes efamèrides i cosetes que van passar el dia com avui abans d'una tret a l'espai de promoció econòmica que la farem després tot seguit. Avui hem dit que és 17 de gener el 17 dia de l'any segons el calendari Gregoria i en queden 348 per acabar aquest any 2022 però paciència que l'acaben de començar tot just. Coses que van passar el dia com avui és avaniments. El 1365 es va documentar per primera vegada la rebel·la de Sant Antoni a sa poble Mallorca. Recordeu avui és 17 de gener? És Sant Antoni Abat Protector dels Animals. Doncs això fa uns quants anyets per no dir segles que es va documentar per primera vegada aquesta festa, aquesta rebel·la a Mallorca. Ens més tard el 1929 a Nova York, doncs bé, Elsie Segar publica la primera historieta de Popeye al diari Evening Journal. Això va passar als Estats Units. I uns anyets més tard, el 1966, a Palomares, el Maria va haver-hi el famós accident nuclear de Palomares fent carburan vol, un avió del B-52, en què va xocar amb l'avió cisterna sobre Espanya, caient quatre bombes atòmiques que es trencarien i contaminarien radioactivament la regió. Això almeria a Palomares. Això són els esdeveniments més destacats dels 17 de gener. I anem a parlar de naixements persones famoses que van néixer tal dia com avui. Doncs bé, el 1600 a Madrid van néixer Pedro Calderón de la barca autodramàtic de la literatura espanyola. Va ser enquadrat dins de l'anomenat Segledor Espanyol, concretament el Barroc. Uns anyets més tard, el 1606, a Boston, Massachussets, Amèrica Britànica en mengemint Franklin, va néixer. Ell va ser un famós considerat un dels més importants polítics nord-americans. També el 1863, a Manchester, Anglaterra, va néixer David Lloyd George, polític britànic, primer ministre del Regne Unit. Anyets més tard, a Alemanya va néixer Karn Lemmy, pioner de la indústria cinematogràfica i fundador d'Universal Studios. Anyets més tard, el 1899, a Brooklyn, va néixer el Capone Gangster, nord-america. El 1931, a Mississippi, va néixer El Jones, actor estadounident que es va fer famós per haver interpretat en anglès la veu de Darth Vader a la saga d'Star Wars. A Madrid, el 1942, un 17 de gener, va néixer Antonio Frauas, conegut com a Forges, humorista gràfic espanyol. El 1954, a l'Alpenedès, va néixer Marina Rossell, cantant Catalana. El 1955, un any més tard, justament també un 17 de gener, va néixer Cadine Caricó, bioquímica ungaresa, especialitzada en ARN, missatge bàsic, per al vexic Covid-19. I el 1964, va néixer a Chicago Michelle Obama, advocada que va ser la primera dama dels Estats Units entre el 2009 i el 2017, quan Barack Obama, el seu marit, estava al capdavant de la Casa Blanca. També el 1982, i amb aquest aniversari acabarem aquest espai, va néixer a la Franja de Gaza, a Sama Algú, l'activista periodista i feminista palestina, que escriu per al diari d'Alramal. I anem amb les morts del dia com avui, de l'any 1959 a Barcelona va morir Joan Amades, destacat full clorista català. Anyets més tard, el 1997, a nou mèxic, va morir William Tombow, astrònom que va descobrir Pluto, a l'any 1930, que va morir el 1997, a nou mèxic. També, anyets més tard, el 2002, a Madrid, va morir Camilo José Tzela, escritor i polític espanyol. El 2004, a Sant Julià de l'Òrea Andorra, va morir Montserrat Palau i Martí, etnòloga historiadora catalana. I el 2013, a Madrid, va morir l'actor català Fernando Guillén, actor que va néixer, per cert, el 1932. Avui 17 de gener és la Diada de Manorca. També hem de dir que Sant Antoni ha vat patró de Mallorca moltíssims pobles dels països catalans, com ara Sant Antoni de Portmanya i Visa. Per exemple, també és festa local a Sant Antoni de Vilamajó, a la comarca del Vallès Oriental, o també festa local de Vilanova i la Geltrú, amb la festa dels tres toms a la comarca del Garraf. També és una festa del barri de Sant Antoni, com un hot de Barcelona. Ma poke. Ma poke. Ma poke買er. Ma poke. Ma poke. Ma poke. Ma poke. Ma poke. Ma poke. Ma poke. Ma poke. Ma poke. Don't stop me. Am I rushing? Let me control me. I'm loving the feeling. I'm going to go. I'm going to go. I'm going to go. Let's go for me. Stop that beat again. I'm going to go. I'm going to go. Let's go for me. Stop that beat again. Stop that beat again. Stop that beat again. Let's go for me. Stop that beat again. Stop that beat again. Stop that beat again. I'm going to go. I'm going to make a change. I'm going to go. I'm going to make a change. Ara tenim l'espai de promoció econòmica. Ja ho fem de la mà de la Raquel. Bona tarda, Núria. Comencem parlant una mica... Aquest 9 any 2022 també ens porta noves ofertes, de la formació, del comerç? Sí, doncs, en la part d'ofertes tenim una nova oferta en la qual s'està buscant una cambrera de sala amb l'experiència prèvia. Aquesta seria l'oferta que tenim ara nova d'aquest any, tot i que hi ha algunes ofertes també obertes de l'any passat, perquè, bueno, mira, realment et volia comentar que la incidència de la Covid també afecta els processos de selecció i fa que es facin, bueno, es salenteixin. Llavors, encara estan obertes algunes ofertes que havíem comentat en els últims programes, donat que les empreses no han pogut avançar més en els processos de selecció. Llavors, d'aquesta oferta nova d'aquest any, s'ofereix un contracte de 6 mesos en possibilitat de pròrroga, es tracta d'un contracte a temps parcial de 28 hores setmanals amb un sou brut de 784 euros bruts mensuals. Molt bé, i la gent que estigui interessada en aquesta oferta, què és el que ha de fer? Doncs, si encara no estan apuntades a la borsa, hauríem de contactar amb el servei de promoció econòmica per demanar-s'hi ta prèvia, i llavors se les apuntaria a la plataforma Shalok, que és la que utilitza més del servei de promoció econòmica, juntament amb altres municipis de la demarcació de Barcelona, i llavors la mateixa persona i ella sola es podria apuntar a través de la web de Shalok. I en el cas que ja estiguin apuntades les persones, llavors simplement entrem a la web i ja s'hi poden apuntar. Fantàstic! Doncs tenim aquesta oferta que ens acaba de comentar la Raquel, i els interessats interessades ja saben el que han de fer. Què més tenim per avui, Raquel? Doncs, de la part de formació, encara no us podem concretar cap acció formativa, perquè de moment s'està fent la valoració de totes les formacions que s'han realitzat durant l'any anterior. Recordem que cada persona que assisteix a fer aquestes formacions, tant de l'àmbit d'ocupació com de creació d'empresa, al finalitzar l'acció formativa, pot emplanar voluntàriament un test de satisfacció amb el qual nosaltres podem conèixer quina ha estat la seva valoració d'aquell curs, llavors ara s'està encara planificant, però el que sí que podem confirmar és que, novament hi haurà un nou catàleg de formació, que aquest catàleg estarà també compartit amb Sant Joan i Sant Feliu, amb els teus àmbits, tant en el d'ocupació, que l'any passat va ser el primer any que es va iniciar aquesta col·laboració, com en l'àmbit empresarial, que ja des de l'any 2014 va ser aquesta col·laboració, llavors amb breu podrem publicar i podrem donar més informació de quina serà aquesta formació. És a dir, serà com una mena de catàleg entre els tres ajuntaments on s'ofereixin diferents formacions, diferents píndules, perquè realment són formacions d'entre un i quatre dies, com a màxim, no són, per exemple, certificats de professionalitat, són d'hora de mesos, llavors anualment es crea un catàleg en el qual qualsevol persona ja pot fer una consulta de en quin municipi, en quin format es fa, si és en línia, com per exemple ara amb la Covid que hem vist que s'ha augmentat molt aquest tipus de formació, si és pressencial, quina dura de té, de quina embiter és, dins que sigui d'ocupació pot ser una capsula d'orientació o pot ser una capsula de tècniques de recerca de feina, per exemple. En l'àmbit empresarial pot ser, per exemple, d'una partat que es diu Econòmico Financer, que és tot allò rellevant amb els temes de fer comptes del teu propi negoci, o pot ser d'un tema de digitalització, com aprofitar més les xarxes socials, o fins i tot pot ser d'un tema de RCC, responsabilitat social corporativa. Hi ha com si són set subtípus dins de la part empresarial. Llavors aquest catàleg el que permet és que qualsevol persona que estigui interessada en aquests tipus de formació, primer la conegui i després pugui saber quant i on es dura a terme. Clar, una mica de previsió, no? Perquè de fet també es pugui organitzar. I això seria un catàleg amb formacions que durarien, per exemple, aquest 2022 o amb previsió també hi ha de, no sé, de cara a propers anys. Només 2022, és molt acutat, és una formació anual, i llavors una vegada que ja estigui realitzada, configurada, es publicarà les diferents webs dels tres ajuntaments i també cada any s'el·laboren uns díptics. Si alguna persona ho vol, ho prefereixen format físic, també ho pot venir a recollir quan ho tinguem. Molt bé, entenc que també, a més a més, dirà, suposo, formació orientada al perfil, o amb els dies i tota la informació. Sí, la informació serà molt completa, sempre està indicat això al destí, al col·lectiu, el qual va destinat, i també fins i tot el nom de la persona formadora, perquè això és un punt molt rellevant. Durant l'any passat, per exemple, hem comptat amb diferents formadors i formadores, que són prou rellevants en el seu àmbit, i aquesta informació també la donem, perquè potser de vegades no ens s'adueix gaire, un curs en concret, però si sabem què el fa, no sé quin expert, ja mostres, potser mereix la pena anar-hi. Molt bé, això pel que fa a tota nivell d'informació, perdó, i no sé si hi ha alguna coseta de comerç, també. De comerç podríem comentar un parell de coses. La primera és en relació amb el mercat ambulant del Masjui. Recordem que aquell mercat que es fa cada dissabte, el primer dissabte de cada mes, compta amb una petita fira, una fireta, en la qual hi participen quatre comerços d'aquí del municipi, o restaurants, per donar-se a conèixer. Això ja es va iniciar l'any passat, i ara es vol continuar. El que es pretén en aquesta iniciativa és que comerços i restaurants que no estan ubicats al Masjui puguin donar-se a conèixer en aquell barri, que és més llunyà, potser, al centre del municipi, i fer també més atractiu el propi mercat ambulant del Masjui. Llavors, ara no s'ha fet el Janer, perquè hi havia les festes, però el dia 5 de febrer s'iniciarà, novement, aquesta iniciativa. És a dir, el dissabte 5 de febrer tindrem a Masjui, al mercat ambulant, més aquests quatre comerços, i restauració. Sabem una mica quin dels hi toca, o encara està per decidir. Encara està per decidir, sí, s'ha d'acabar de concretar, s'intentarà seguir amb la fórmula de tres comerços i un restaurant, tot i que, si no fos possible, serien quatre comerços. Perquè dels que ja ho van fer el 2021 d'aquests comerços, s'han passat tots, ja per la roda, o encara no? Encara no. Hi ha comerços que encara han quedat en llista d'espera, però hem d'anar concretant a veure si aquell dissabte en concret el si va bé, quan es fa la roda s'ha d'acabar d'acuadrar, perquè realment sí que és una d'innocidiments, interessant pels propis comerços, però és un tema de logística, qui qui deixa la botiga si aquell dia estàs a la parada. És un dissabte, o sigui que en teoria aquell comerç també obre, per tant, s'ha de manegar, s'ho han de gestionar d'alguna manera. Molt bé, això pel que fa al mercat de Mas Lluïc, que per ser ja té nom? Mira, molt bé que m'ho preguntis. El tema és el següent. Es va iniciar una campanya en el seu moment, just aquí, al mercat que estem dient, al mercat de Mas Lluïc en aquesta fira, per que la ciutadania pogués indicar un nom en un sobre, en un paper, i ficar-ho dintre d'una urna. S'ha estat fent aquesta recaptació de propostes de noms durant uns temps, potser un parell de mesos. I de moment el que es vol és, per no deixar-ho només per via física, ja que ara amb la Covid, potser hi ha persones que no s'atreveixen a apropar-se, etcètera, que també es moguin a nivell de xarxes socials. Ah, d'acord. Llavors ara se seguirà amb aquesta campanya, per tant, estarem més temps sense tenir un nom. Bueno. Però segurament m'areixerà la pena, que hi hagi més participació i pugui ser un bon nom. Però a les xarxes socials està oberta tot aquest procés, per escollir-ho encara no? Encara no. No tinc encara la informació de quan s'obrirà, encara no podem concretar, però s'està treballant. Vale. Suposo que serà a nivell d'enquest, i de la gent votar algun dels noms, o perquè, clar, si deixem via el lliure obert, que la gent proposi... Bueno, per una banda, sí que és bo que hi hagi una via oberta, perquè es fomenti la creativitat, no? Sí. I després sí que hi haurà un altre punt, en el qual hi ha tals que estiguin més repetits, es pugui escollir perquè sigui més fàcil, que al final no ha sortit 1.500 noms i cap repetit. Exactament, exactament. Molt bé, això per què fa el mercat de Mas Lluís, que en un futur, en uns mesos, esperem que poder-li ja anomenar d'alguna manera. I seguim, no sé si hi ha més cosetes per què fa el comerç. Sí, per últim tenim una altra notícia relacionada amb la campanya Cap Infants sense Juguina. L'havíem comentat en l'anterior programa per donar-la a conèixer, i bé, ara ja podem dir que ja s'ha finalitzat, he donat aquest període de Nadal, i llavors, aquesta campanya d'alguna d'aquest Nadal, ha finalitzat amb una participació de 31 comerços de Sant Just, i una recaptació total de 1.200 euros. De unido. Amb aquests diners s'ha pogut repartir regals, que eren nous i adequats a cadascuna de les edats, de diferents infants de les famílies més desfabridades de Sant Just. I llavors, aquí cal agrair a la propia ciutadania que ha col·laborat comprant balts de 5 euros amb alguna d'aquestes botigues participants. Recordem una mica el mecanisme. És una campanya Cap Infants sense Juguina. A mi em sona que és una campanya ja de fa alguns anyets, que es fa a Sant Just, en èpoques de Nadal, i que, a més a més, la gent en els comerços locals de Sant Just, en els que entra per fer alguna compra, tenia la possibilitat, no, Raquel, de comprar aquesta mena de bal, i que eren cap i a la fi diners, que anaven destinats a anar sumant, per poder després comprar algun regal o alguna joguina per aquests infants que no podien tenir cap regalet, cap joguina nova per a aquestes èpoques, que a tothom li agrada rebre alguna cosa. Sí, diguem que és la part més solidària de l'àrea de comerç. Molt bé, Raquel, hem parlat de comerç, també hem parlat de formació, d'ocupació, i de cara ja mirant a mesos de... Ara potser passarem per uns mesos, una setmana, entre que el temps tampoc acompanya, que acabem de passar a Nadal i tot, potser a nivell d'activitats comercials pel poble, no n'hi hagi gaire, però de cara a la primavera s'està preparant, s'està pensant, s'està intentant recuperar alguna cosa similar a la Fira que hi havia, i no sé si per la primavera hi havia sempre alguna Fira o... Sí, diguem que anualment es programen diferents seccions de dinamització comercial, perquè és donar-li vida al poble, és donar-li vida al comerç, i és potencial el comerç que tenim de proximitat. Ara s'està plantejant, com ve comentes, recuperar algunes accions en concret, com ara a Fires, que ja s'havien dut a terme abans de la Covid de la pandèmia. Tot i així està tot molt en l'aire, perquè ara també estem en una realitat d'una nova onada, però sí que s'està intentant treballar perquè es facin accions adequades a la nova realitat, i que cada vegada s'assemblin més a les anteriors, a les que fèiem abans. I llavors, en aquest cas, no podem concretar res per ara, sí que s'està treballant en això, que s'està comptant amb la col·laboració de les associacions del municipi, les associacions de comerciants, que és molt important, i llavors, en aquest sentit, dic que encara que alguna de les seccions no acabi sent en format físic, també s'estan mirant altres opcions, que es puguin trobar d'un espais de trobada a nivell més virtual, etcètera. Llavors, en aquest sentit, només dic que de moment s'està treballant, que tot i així, potser encara que ara, en el moment en què estem, que ve fàbrec, que ve març, potser no hi hagi una acció en concret, que potser hi haurà, i ara no vull tancar la porta, però si no hi hagués, igualment s'estan fent unes altres seccions a nivell més intern, com ara, per exemple, s'està intentant encastar el comerç, per saber quines seccions volen fer, etcètera. Llavors, potser és més un treball més intern, no tan visible, però que, al final, és molt necessari per poder recopilar la informació necessària i poder programar millor aquestes seccions. Molt bé, molt bé. Recorda també que el comerç es s'enjust, ara ho estava revisant a Instagram, des de fa una setmana que estan amb rebaixes, que hi ha moltes botigues i molts negocis, que també estan fent ofertes i promocions, després d'anar al sempre i a aquesta època de rebaixes, per tant, també recordar-ho que s'hi passin. Molt bé, doncs, Raquel, jo crec que hem fet una mica un repàs de tot, comencem l'any 2022 amb força, amb ganes, i res, seguirem aquí, escoltant-te també a la Rambla, amb més novetats les properes setmanes. Molt bé, perfecte. Doncs que vagi bé. Moltes gràcies, que vagi bé. Adéu. I don't my sand in the mirror. I'm asking you to change his ways. I know my sand. Cut the bend and a cliver. If you want to make the world a better place, take a look at yourself and make a change. Starting with the bend in the mirror. Oh yeah, that's been a good thing. Change his ways. I know my sand. Cut the bend and a cliver. If you want to make the world a better place, take a look at yourself and make a change. You gotta get ready while you've got the time. When you close your mind, that's when the bend in the mirror. That's when the bend in the mirror. That's when the bend in the mirror. If you want to make the world a better place, take a look at yourself and make a change. Mireia Belmonte. L'Alla Palau. L'Alla Sals. Maria Vicente. I Alexia Poteles. Juntes. Sumen més de 140 títols esportius. I tu estàs perdent. No saps que t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat, tu vols seguir perdent. Si no veus esport femení, t'estàs perdent a la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audivisual de Catalunya. La Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals. Col·laborat Ràdio d'Esvern. Vinga, doncs seguim la tarda amb l'espai de recomanació de llibres, novetats editorials de la mà de Cal Llibrater. I això vol dir de la mà de l'Ernau Cónsul. L'Ernau, bona tarda. Molt bona tarda. Doncs a veure, avui véns amb un llibre en portada blava. Sí, blava verdosa. Potser la portada no és el millor del llibre. Bueno. No m'acaba de fer el pes, sobretllem molt el títol, però en tot cas és un llibre que és una festa. De fet, avui estem de celebració. Ah. Una celebració que pràcticament es pot dir que cada any podem repetir. I que, per tant, jo crec que s'ha de portar, s'ha d'aplaudir, s'hauria de fer un monument. En aquest cas, a Josep Cots, l'editor del 1984, que ja va guanyar el premi Atlàntida per les seves bones tasques editorials, crec que fa un parell d'anys. Anirien de donar, pràcticament, no et diré un cada any, hi ha molts editors que fan molt bona tasca. Però només per la seva... El fet de posar la banya a decidir, que jo faré que Folkner estigui tot traduit al català, doncs ja valdria la pena donar-li un per cada llibre que va triant. I, doncs, clar, just aquesta setmana ha arribat l'última novetat folkneriana del segit de 1984, de la mà de l'extraordinària traductora Esther Tallada, que ja va guanyar un premi per la traducció de l'anterior volum, no de Fados Volums, llum de Gost. I, en fi, és que és això. Jo avui estic de festa, que hi posaràs una fanfaria, una cosa ben americana. Tot i que estem parlant, a veure, Folkner és l'autor que s'invente el gòtic del sud, és l'autor que dona... Veu aquesta Amèrica profunda, que és anys 30, 40, pateix la depressió, més que ningú, i que, a més a més, és l'Amèrica derrotada de la Guerra Civil, i que tot i que ja fa dècades que s'ha acabat la guerra encara s'hi nota, no? Això fa de Folkner, recordem el premi Nobel l'any 1960, parla de memòria, potser no és el 60, és el 61, és l'autor del segle... Bé, de la literatura mundial, del segle XX, probablement, si n'haguéssim d'estagar 3 o 4, Folkner hi seria. Influeix a totes les literatures on arriba d'aquests autors que creen autors, per exemple, a casa nostra, ja saps que són molt partidaris d'una col·lecció d'un editorial que es diu Dirty Works, obertes toteners, obertes meres... Bueno, aquella gent, Dirty Works, de fet, el que fa és publicar els ereus de Folkner a Estats Units, autors que segueixen retratant aquest món deprimit lluny de l'esplendor de les costes americanes, tant la de l'est, Nova York, com la de l'oest, Califòrnia i totes les platges, i retratar aquesta Amèrica profunda, no? De tot això s'han creat un... un gènere, que és el Gòtic Suren. Ahà. El pare del Gòtic Suren és Folkner. Per tant, diguis, diguis. El premi Nobel de literatura el va guanyar l'any 1949. M'ha quedat lluny, no?, lluníssim. El 62. Aquest ha sigut la confusiós. El 62 era una dada important, perquè és quan mor. El premi Nobel l'ha guanyat molt abans, perquè és una autòquia... Imagina't, després segueix escrivint durant 10 o 12 anys, i segueix fent obres mestres, perquè realment Folkner és un col·leccionista d'obres mestres. Amb català, com amb totes les llengües del món mundial, evidentment es va intentar traduir, i digui intentar perquè Folkner traduir-lo és complicat, perquè és algú que pose molt l'emfes i que la llengua sigui important, perquè justament com que el que s'ha retratat és una gent que és pobra, en la majoria de casos, o justament retratat rics i pobres d'un mateix món, clar, ell posa l'emfesient, han de parlar diferent. I l'accent d'aquest sud dels Estats Units, no sé prou anglès, però en tot cas sembla que és un accent molt mercat, molt ple de paraules inventades, molt ple de jocs lingüístics i de paraules que es mengen. Clar, tot això tradueu de qualsevol manera, agafant purament el significat, fa perdre la meitat de la gràcia de Folkner, que, a més a més, és el creador de grans estructures. És, per exemple, la seva obra, potser més conegudes, El soroll i la fúria. I clar, és el que agafa aquella tècnica que s'havien inventat entre Joyce, Virginia Woolf i algun altre escriptor, potser dos passos, que és allò de dir, bueno, el narrador és aquella primera persona d'algú que va explicant, no tant el que li passa, sinó tot el que li ve pel cap. És allò que diu en el monòleg interior. A vegades, amb el brujit de la fúria, o el soroll i la fúria, i aquí veiem una diferència de traducció, s'inventa quatre personatges, que són quatre germans que expliquen una mateixa història. Amb la dificultat que el primer dels germans, el que obre llibre, és un deficient mental. I, per tant, tu vas llegint i no entens absolutament res. Perquè li intenta reproduir la parla al pensament d'algú que no hi arriba, no del tot si no hi arriba gens. És el famós benji d'aquesta història. Doncs el que deia aquest The Sound on the Fury, crec que n'hi ha fins i tot versió cinematogràfica, es va traduir els anys 60-70 quan en català es comencen a intentar traduir algunes obres a aquest autor que ja es veu que és molt important, perquè s'ha pogut traduir molt poc al català, la gent no està preparada i a banda, està prohibit i a poc públic, potser. I, per exemple, li posen el títol del brujit i la fúria. Aquest brujit, que sona com una cosa com molt... Molt exacte, molt concreta. Inclus reneixentista, inclús noucentista, fins i tot. Una paraula que sona antiga, perquè, clar, és un moment que s'està fent un esforç en català de traduir novel·les de gènere, traduir tot el que es pugui més per portar una llengua que va coixa, perquè durant 30 anys no s'ha pogut publicar res. I, per tant, el model de llengües, i molt important, és dir, el català de ser perfecte. Clar, justament, fa una de les que fa és no escriure en anglès perfecte, sinó tot el contrari. Per tant, el brujit i la fúria, és a dir, amb els personatges de Faulkner, no dirien mai brujit. Dirien soroll, que és la paraula quotidiana per dir exactament el mateix. Doncs, amb aquest petit exemple, ja trobem una mica el problema que Faulkner va tenir als anys 60 i 70, quan es va traduir el català. Algunes d'aquestes traduccions, per exemple, aquest brujit i la fúria, després s'han renovat i s'han tornat a publicar amb algunes correccions, per exemple, el títol, posant-hi el soroll i la fúria. Però, clar, la majoria són títols que van quedar perduts en el seu moment, algú les ve de vi a llegir, però amb el català el català va quedar seguint orfe de Faulkner i és una llàstima. Fins que Josep Cots va decidir per a qui m'hi passo. Amb la seva llitorial. I jo m'hi poso. Ja va començar, fa deu feia, deu o doig anys, traduïna més a més alguns títols no dels més coneguts. Faulkner és autor d'aquests que algú amb molt de literatura dirà ràpidament 5 o 6 títols i en comptes de començar a veure aquests va dir no, no. Vaig a traduir el lloc que amb català no s'ha traduït mai. La famosa trilogia dels Snopes que són 3 novel·les que parlen d'una mateixa família. Allò a red, la ciutat i la mansió. No recordo l'ordre, que la ciutat és l'últim. O sigui, són d'un mateix cas, 3 llibres diferents? Bueno, és la història d'una família, d'un altre, els personatges es van repetir, a banda són independents, es poden llegir, no cal llegir-los els 3. És una trilogia, per dir així. Escrita cap al final de la seva vida, quan ja havia fet tanta fama, fins i tot era guionista de Hollywood, el Senyor Faulkner. I ara es considera com una obra menor, que no és gens. I sobretot és a dir, no són aquells grans títols que la gent de sobte pot esperar, com per exemple aquest que porto avui, les Palmeres Salvatges. És un dels grans títols de Faulkner, com ho és llum de gos. Començar traduint aquests és fàcil. No, no, Josep Cots va dir, jo vaig a traduir algunes coses que no s'han traduït mai al català. Va començar amb aquests 3, i a partir del segon o el tercer volum, va encarregar-ho a estar tallada, i estar tallada clar, realment és algú que me deixaria també un altre monument, no sé, en alguna plaça cèntrica de totes les ciutats catalanes. Per haver fet això, justament un autor, com Faulkner, que últimament s'està reivindicant i s'hi torna molt un altre cop, perquè per exemple, de les lectures que hem recomanat amb aquest espai, i que més soroll hem fet a l'última any a Catalunya, Terres Mortes, de Núria Bendiccio, justament ell, el que fa és reivindicar, de dir, no, jo es cric gràcies a Faulkner, i a la seva obra, justament, és una polifonia de veus que intenti, no és que intenti imitar, sinó que s'inspiren Faulkner, reexplicant la mateixa història d'una sèrie de fets d'una família malaïda, amb un lloc que no saps ben bé de Catalunya, que és el que feia Faulkner. Recordem que Faulkner, si tu et totes les seves obres, el cognat del comtat d'Iogna Pataufa, que és un comtat imaginari, que no existeix, doncs com no existeix Macondo, per exemple, com no existia el poble de Mekinense, on on cada situava les seves obres, Mekinense havia existit i estava sota d'un pantà. Bé, Macondo i Iogna Pataufa no existeixen, però la veritat podrien ser qualsevol dels pobles de Colòmbia o qualsevol dels pobles d'aquest sud dels Estats Units, diguéssim, de l'Obama, Mississipi, Nissuri, Nova Orleans, en fi. Doncs, avui celebrem l'Espolver de Salvatges, que insisteixo després d'aquella trilogia dels Snopes, esterta allà de fer la gran labor de fer llum de gos, després de fer Mentrem Moria, també un títol que s'havia traduït com Mentres agonitzo i, aleshores, estem en el mateix, un personatge amb poques llums o que no ha anat a escola... Perquè tots aquests llibres, per exemple, en castellà, sí que estan traduïts, no? En castellà estan traduïts i diria que més d'un cop, com a mínim la càtedra, ni ons quants, jo diria que li hança també i probablement algun altre editorial, com en francès, com en alemany, segurament, i italianos, aquells autors que ha estat traduïts de tot arreu, més ben o més mal traduïts, això ja ho haurien de jutjar. En tot cas, el que deien Mentres agonitzo és una paraula que algú que no ha anat a escola no diria mai, diria Mentres en Moro o Mentrem Moria, que és el títol que, finalment, estar tallada decideix per aquesta en part divertida, en part lucidíssima, però també novel·la anterior de Faulner, que és la penúltima que havia traduït abans de les Palmeres Salvatges, que és bé, una mare mort i una família decideix que la vol... vol encomplir l'última voluntat de la morta, que és que sigui enterrada a la ciutat. I per anar fins a la ciutat, tenen una estona de camí, han de treballar a dos rius, i tots just tenen un carro que no passa bé al riu. Els hi passa bé de tot, a la família, i en un moment que el riu s'emporta el cadàver et fa patir, com una mala cosa, en part rius, i en part rius, però una cosa tan sàdica, en fi, és magnífic. Però, insisteixo, el que ara hi ha de nou sobre la taula d'aquell lliuretei, de qualsevol lliuretia que es vulgui dir d'aquest nom, és l'Espelmer i Salvatges. Perquè només l'editorial 1984 fa... n'ha fet traduccions a la català de Faugner? Ja et dic, als anys 70 i 80, ho havíem prohavia publicat aquest El Ceroll i la Furia, amb el brugit de la Furia, que després va renovar, una traducció de Jordi Arbonès, i també crec que juventut havia fet algunes traduccions, i havia fet algunes traduccions, tenia per aquí la xuleta, ja no la trobo, però, en tot cas, són editorials que després se'n van oblidar. 62 també ho havíem publicat, i tot i que és allò que deien moltes vegades, però 62 ara formen part de planeta, planeta podria t'ha de dir tot foloners de cop, si volgués. Van considerar que doncs que no els interessava, o que potser no cal, o que en tot cas ja ho faria algú altre, perquè tampoc no, sí, ja estàvem castellà, i si algú vol salvar la llengua, que ho faci algú altre. És el que està fent aquest, està doble magnífica, que és Josep Cotz, i es tertallada. Insisteixo que és tertallada, és algú que a l'afrontar foloners s'ha d'inventar paraules. S'ha d'inventar paraules els títols? Clar, perquè foloners s'inventava paraules, doncs l'Obanda dius d'acord, he de buscar un registre per fer que parlin gent que no ha anat a escola, per entendre't, gent en alfabeta del sud, i que per exemple, com deia aigua, els fa dir aigua. No és una cosa molt catalana, ja pot ser, no? Sí, sí, sí. Però clar, foloners de tant en tant, diuen iglesia, en comptes de església. No? Però clar, de tant en tant es troba que foloners s'inventa una paraula com ben tributit, amb anglès. Algú que té una cara gris negrenca. Clar, amb anglès, de fet, grei, com sigui, grei black, o com es digui, no existeix. Ell mateix ho diu i és molt visual. No és que tingui la cara gris, ni té la cara negra, la té gris negrenca. Que saps el que et transmet, però a vegades posar-hi paraules és com a veure què m'invento, perquè... Com a traductor llegeixes amb anglès, dius, és el que vol dir, i llavors puc dir, gris i negra, o intentar fer el joc que fa foloners, que és crear paraules, doncs unint dos conceptes, o el que sigui, no? I en fi, això, sobretot, allum de gust, és un constant. Per més de més, és allò que ho vas... ho vas aplaudint tot a l'estona, perquè ho entens, t'adones que està inventant-se paraules, i dius, que bé, no? De fet, he dit, gris, negrenca, i potser aquesta no, per exemple, una que és, aquesta és la que recordava, per no veure'l tot bé, que és ferro grisenca. Algú que fa una cara, ferro grisenca. Clar, ja ho entens, el que està dient. Però t'has inventat la paraula, perquè ferro grisenca, tot junts, no existeix. Jo suposo que la traductora, en llegegues unes paraules amb anglès, s'haurà pensat... Algú que està treballant amb cotxes, repare aquells cotxes dels anys 20 i 30, doncs plens d'oli, i com que no es renten mai, doncs és algun que va apel·lar la vida greix encrostat. Ja ho entens, perfectament. Evidentment podries dir, bé, el té tot de greix encrostat. No estàs dient exactament que porti greix, sinó que ja el greix ja forme part de si, no? És un pals més enllà, estar tallada, s'ha d'inventar aquestes paraules, i en fi, a les palmeres salvatges, doncs també en trobem d'aquestes. És una història que ja tinc pendents, no vull enganyar ningú. Aquesta no l'he llegit. Jo m'he promès llegir un folgner cada any. Crec que s'ha d'anar a poc a poc, no cal l'agafar-ho tot de cop, i el que vaig fent és dir, doncs jo n'hi espero en les traduccions d'84, i per tant, ara em toca les palmeres salvatges, que sé que és la història. Dues històries, aparentment molt diferents, que acabaran creuant, d'una banda, un presidiari que té uns permisos, que decideix salvar una dona embarassada, però salvant-la, s'està saltant la condicional, i això li portarà conseqüències. I de l'altre, doncs, una aventura amorosa de dos, que decideixin que ho fan tot per la passió i l'amor, i tiren endavant, i, clar, se'n deixen endarrere, no seria de vides. Com acabarà tot plegat, doncs ja ho veurem, però sobretot, no tingueu por de folgner, té la fama d'algú que és difícil, que escriu això, que fa parlar d'eficients mentals i que no entens res, però són les històries salvatges, brutals, plenes d'humanitats, consideren que, després de Dostoevsky, és la persona que millor ha retratat l'ésser humà, i la manera de ser, no? I, en fi, i que sigui només per agrair l'esforç que està fent edicions de 1984, acosteu-vos a aquests llibres que tradueix esterta allà de magnificència. Molt bé, doncs, Arnau, ja ho sabem, tenim aquest nou exemplar, aquest llibre té, qui tingui ganes de fer folgner en català, jo ho sap, que passi per la llibreria. I a totes les dones, per exemple, els recomanen una altra paraula, mascleferum. No està mal, eh? No, no, què va, què va. Doncs, folgner i català. Vinga, i ara sí, en lloc de posar una derrumba catalana, com hem començat, l'espai, hem trobat aquí una música de la banda sonora original de la pel·lícula de Sound and the Fury. Deixem-la... Deixem-la de fons. Que vagi Bernàu. Que vagi Bernàu. Que vagi Bernàu. Que vagi Bernàu. Ara bé, un programa de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes, ni dates de caducitat. Com protegir-nos de la Covid-19 en el dia a dia? Millor a l'exterior, que a l'interior. Millor amb poques persones, que amb moltes. Millor dins la teva bombolla, que a fora. Millor poc temps, que amb molt temps. Millor persones de risc baix, que de risc alt. Informa't en a canalsalut.gencat.cat. Sistema de salut de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Gràcies. Gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. de restaurant d'aquí de Sant Just per fer-ho. Hola, Joan. Bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal, Núria? Com estàs? Doncs començant la setmana, moltes ganes. Això sí, també amb fred, però bé, és el que toca. Per tant, resignar-s'hi i res, cap endavant. Molt bé, doncs mirar-s'hi, et sembla. Us parlaré avui una miqueta del problema de cuinar massa als aliments, no? Quan dic cuinar massa als aliments vull dir cuinar-los massa temps, o bé fer tan carno o peix, o les verdures, o inclús el pa quan ens torrem pats, a treure o fer un carno a la brasa, cuinar que quedi massa torrat, saps, que queden com cremats, que tot això van decrement del producte, van decrement de tenir un producte saludable i de la nostra salut, al final. Molt bé. Sobretot, a veure, quan treballem, per exemple, a temperatures molt elevades, el que passa és que als aliments es creen uns components que poden ser tòxics per a nosaltres. Ah, caram. Sobretot, quan treballem a altres temperatures, durant molt de temps o en fum, aleshores no serveix de res, que nosaltres triem un producte, diguem-ne, fresc de proximitat ecològic, etcètera, si després, a l'hora de treballar-lo, a l'hora de cuinar-lo, el maltractem, o bé amb massa temperatura, o bé amb massa temps, o bé amb coccions de, per exemple, defensat, que la bar dura si pot ser el vapor millor que avullida per no haver-lo de les vitamines de l'aigua, etcètera. Vale. Després, clar, hi ha aquesta altra basant o aquesta altra línia que també hem de tenir en compte, que també hem de pensar, que també hi ha algú que defensa que els aliments han d'estar ben cuinats, perquè ben cuinats, doncs... Maten tots els bitxos, no? Maten també les possibles bacteries que hi hagi. Però una cosa és ben cuinats, de matar les possibles bacteries que hi hagi, i una altra cosa és cuinats en accés, que vol dir que ho hem fet... Al punt que estiguin caramats, no? Exacte, no cal, no cal. Aleshores, doncs, clar, tots dos extrems entenc que són malament, un perquè hem de ser cuinats, tampoc no és bo. I tampoc cal que ens mengem, no sé, a les coses crua, no sé, no cal que ens mengem un carbassó cru, per exemple. Però sí que el podem saltar una mica amb una pell, amb una miqueta d'oli, o fer-lo a una mica el vapor, saps? I menjar-lo és més o menys cru, però tampoc tal que sigui cru del tot, perquè ens entenguem, no? Què ens ha portat a treballar amb coccions accelerades, a temperatures elevades? Doncs el nostre ritme de vida, el que no ens permet, que sempre anem ràpid i corrents, que sigui la feina, que sigui els nens a l'escola, etcètera. Per tant, sí que és veritat que hem de controlar una mica tot això. Jo em pensava que quan et referies a cuinar bé les coses, potser en lloc de vegetals i de més, pensava més, per exemple, en carn o peixos, que a vegades sí que diuen que deixar-los cru. Em pot ser que no estiguin mortes totes les bacteries, o no sé, per exemple, s'ha macut molt amb el tema del peix, que cal vigilar molt amb el tema del peix cru. Sí, ara parlarem una mica del peix i també parlarem una mica de la carn. En general hem de vigilar les coccions de tots aquests productes. Sí que és veritat que a tots ens agrada una llesca de pa torradeta i cruixent, o una carn feta a la brasa, etcètera. Però què passa? Si ens passem amb les coccions, és això. El producte dintre del producte es transformen, generen compostos tòxics que ens poden fer mal, i també passa, per exemple, quan fregim amb oli. Aquest oli també ha de ser un oli, que pot ser que sigui un oli net, o sigui, no un oli que anem refregint i tornaran a refregir, perquè també aquest oli, al final, també canvia de la seva composició i, al final, acaba tenint una composició com la composició de la benzina, perquè ens en dinguem alguna mà. O sigui, que també serà molt perjudicial tot el tema de fregir amb força d'oli. Per exemple, per el tema de les cams. Les cams, a veure, quan es cuinen amb accés creen interiorment uns compostos nitrosos, que és el que és perjudicial per la salut. Per tant, les cams que s'han de fer, sí, molt bé, s'han de fer a la brasa, amb una perrilla, amb una paella, però que no sigui ni massa temps ni massa, amb poc massa intens, perquè ens entenem d'alguna manera. Si adobem aquestes cams, pot protegir-les lleugerament, i, per tant, aquests compostos que generen internament els costa més d'apareixer. Quan dic adobar la carn, vull dir, agafar-ho i untar-la bé amb oli per tot arreu, i condimentar-la amb una mica d'herbes, etcètera. En sort de l'oli la protegim una mica. Perquè la carn adobada és una carn que està com... No sé exactament, però sí que es nota que quan està adobada no està adobada, que és diferent. Sí, clar, clar, sí, sí. A més, adobada vull dir que la marina es envoli bèl·licament, i a partir d'aquí li pots posar diferents tipus d'espècies que tu vulguis condimentar, que hi ha carn. Pot ser pebre dolç vermell, pot ser algun altre tipus d'herbes provençals, etcètera. Però també després, al final, no cobre-la ni altres temperatures ni massa temps, d'acord? Això és molt important. Pel que fa al peix, sí que és veritat que el peix tampoc és convenient menjar-lo cru, d'acord? No es convenient menjar-lo cru. Quan el mengem cru, en principi, estem obligats a haver-lo congelat prèviament, d'acord? És a dir, a qualsevol restaurant, on facin menjar japonès, on et diuen que fan mac i sushi, o sashimi, i et posen el peix, que tal menys és cru, aquest peix prèviament ha d'haver estat congelat. És a dir, no pots congelar el peix i menjar-lo cru directament. Abans ha de congelar-lo. Abans hauríem de congelar-lo. Per què? Perquè, aleshores, a qualsevol bactèria, o medici d'organisme, també el matem. Per tant, hem de congelar primer i després, un cop descongelat, podem menjar cru. O bé hem de fer cuccions superiors als 60 graus de temperatura, durant uns 15 o 20 minuts, per assegurar-nos que matem les bactèries d'aquell element que estem cuinant. Això seria una cosa. Si el peix el congelen, el podem menjar cru, o si no, fem una cucció molt ràpida, de forn, de vapor, una planxa ràpida i ja ho tenim. El que fa el peix i la carn, ja hem parlat una miqueta. Anem a parlar una miqueta, per exemple, del pa, dels cereals, patates, pasta, galetes, etc. Són tots aquests elements que hem parlat, són rics amb midó. Per tant, tampoc podem caure en accés. És a dir, no torrar massa el pa, ni fer-lo massa fregit. Entenc que tampoc és sa, perquè l'accés de fregits, o d'un producte que està massa estona al foc, tampoc diuen que poden causar el sefon de tot el tema cancerigen. Tot el que són el pa, no torrar-lo massa, ni fregir-lo en paella. Si el torrem massa, podem treure aquest accés de cremat. Per exemple, les patates, si les fem primer volides amb pell i després les marquem una mica a la paella, molt millor si fem patat de fregida, que necessita molta estona de fregir. Hauríem d'intentar, també, evitar les coccions de microones, el màxim possible, utilitzem-lo per escalfar i en temps petits, d'un minut, un minut i mig. No cal que diguem, va, sis minuts, vinga, avui ben calent, això, perquè la veritat és que tampoc no és massa bo. No només per l'aliment, sinó per les partícules que ens estan generant al microones. Després, les coccions de les pastes, també hi ha sempre, per exemple, de qualsevol tipus de pastes i macarrons, espaguetes, etc. Hi ha sempre defensat que seguim coccions més aviat justetes. Això no és el dente, no? Deixar sempre les coccions al dente i acabar aquells dos minuts que ens poden quedar, una o dos minuts que ens poden acabar, acabar-los envergats amb la salseta que nosaltres volíem fer-nos, una bolognesa, una carbonara, la salseta de tomàquet amb verduretes, el que ens vingui més de gust. I després, ja per acabar una miqueta, els que us comentava de l'Ole, sobretot, intentar reduir el màxim, tot el que sigui producte, fregit, si fregim, que sigui amb oli net i bo, no interessa que sigui amb massa mà, amb abundant oli, sinó que sigui poc oli, que sigui bo i que fem una cosa fregida, però una lleugera, i també n'hi ha molta temperatura i durant molta estona. Nosaltres a Cuina Miracle no tenim fregidora i nosaltres, quan hem de fregir croquetes o hem de fer algun producte fregit, sempre ho fem amb oli net, oli renovat, fem aquella fritura que volem fer i l'atreiem. Aquell toli ja pel reciclatge, i sempre és així. No és un oli que agafem i després de fregir croquetes, no, no hem d'utilitzar aquest toli per fregir un pes, i ara hem d'utilitzar aquest mateix oli per fregir unes tires de pollastre. Doncs no, no ho fem això, ni volem fer-ho. Per tant, sobretot aquesta recomanació, poc oli, que sempre sigui el més net possible, amb coccions no massa fortes d'intensitat de foc, ni coccions de massa temps. I segur que aconseguirem no només que no es creïn productes tòxics dins dels aliments, sinó que, a més a més, mantindrem les vitamines i les propietats de cada un d'aquests aliments que estem treballant. Per nosaltres això és molt important. Perfeixo coccions que siguin de poca intensitat de foc o d'agressives, i potser una miqueta més de temps que assegurar-nos que es quedi el producte ben flots, ben tendre i ben bo. Quan penso en això, penso en les cartes, d'acord? Perquè això t'anava a dir jo també, Joan, suposo que cada producte o cada tipus de carn, o en funció de si és inclús un tipus de peix o un altre, no serà el mateix el tipus de coccció, per exemple, un tall de tunyina, que queda molt, molt cuit o molt fet, si s'està molt estona, al final quedarà allò com una sola de sabata, per exemple. Llavors s'ha de buscar, suposo, que un punt mig no serà el mateix que un tros de llus, per exemple, que en tenga cada carn. Sí, sí, totalment. Dels diferents tipus de carn també hem de saber, hem de saber com els hem de cuinar i quins processos hem de seguir, perquè les coccions són diferents, perquè hi ha parts d'un animal on aprofitem la carn. Hi ha troços de carn que són més graciosos i, per tant, més valoses i més tendres, i potser no necessiten coccions tan llargues, d'altres necessiten coccions més llargues. Ens passa el mateix amb el peix, en funció del diferent tipus de peix, el que haurem d'una manera o d'una altra, però també ens passa amb les verdures. També hi ha verdures que són més dures, o verdures que són més toves, o verdures que ens deixen anar més aigua, o menjar aigua. Per tant, l'ordre de les coccions d'aquestes verdures i les maneres com cogram aquestes verdures també són diferents. Per exemple, jo puc fer un pebrot verd o un pebrot vermell, jo puc fer el vapor, si vull, però sé que ens quedarà millor o fer un pebrot escalivat o fer un pebrot saltat amb una paella. No és la verdura ideal per fer-la el vapor, perquè ens entenem d'alguna manera. Hi ha altres tipus de verdures molt més fàcils de cuinar el vapor, el bròcoli, el coliflor, el patat en monjeta tendra, bastanaga, per exemple. I després la duresa d'aquestes verdures. Si jo faig un saltat de verdures, que això em van parlar alguna vegada, i vull posar-hi per exemple 3 verdures, ceba, bastanaga i carbassó, per exemple. La primera verdura que jo heig de caure és la bastanaga, que és la més dura. Segurament hi afegirem la ceba, però l'últim que afegiré, quan la bastanaga i la ceba ja estiguin cuïtes i una mica enrocides, serà el carbassó, perquè el carbassó necessita molt menys temps de fusió. I a més a més han deixat una mica d'aigua, i si jo el poso a l'indici, els caurò molt i després la bastanaga i la ceba no quedaran cuïtes. En realitat, tot això tampoc... Tu poden arribar a explicar els llibres o tu poden arribar a explicar amb una escola de cuina, però això són coses que anirem aprenent al llarg de la nostra pràctica a la cuina. Amb l'error també s'apren per dir-ho així. També, també. Quan coguis les verdures i et quedi la bastanaga molt dura i el carbassó supertou... L'ordre del factor sí que altera el producte. Exacte, en aquest cas sí. En aquest cas sí. Molt bé. Doncs Joan, ens anotem totes aquestes recomanacions a l'hora de cuinar i res, una setmana més. Esperem escoltar-te també els propers dies aquí. Molt bé, perfecte, vinc una bona abraçada. Que vagi bé. Bona tarda. Adéu. That long black cloud is coming down. I feel I'm knocking on heaven's door. Knock, knock, knocking on heaven's door. Com protegir-nos de la Covid-19 en el dia a dia? Millor a l'exterior, que a l'interior. Millor amb poques persones, que amb moltes. Millor dins la teva bombolla, que a fora. Millor poc temps, que amb molt temps. Millor persones de risc baix, que de risc alt. Informatant a canalsalut.gencat.cat. Sistema de salut de Catalunya. Generalitat de Catalunya. El programa amb la música que no trobes a cap emissora, i és que Dilluns al rock explica coses i posa cançons desautoritzades. Dilluns al rock, amb en Joan Soto a la borda i l'Enrico Rosco se toca. Comencem la primera entrevista d'aquesta roda d'entrevistes a l'esport local d'aquí de Sant Just. Bona tarda Jordi, què tal? Parlem ja fa uns quants mesos, però potser inclús algunes temporades que no parlem aquí a la ràdio. Jo volia preguntar-vos amb quins propòsits, metes, objectius. Heu començat aquest curs, el setembre? Quines eren les perspectives que hi havia per aquest curs? Sí, hem començat el setembre amb moltes ganes, amb l'il·lusió de sempre, i una mica a arrependre la normalitat dins dels entrenaments i les competicions, perquè sí que és veritat que la Covid ens està afectant a tots els clubs a tots els nivells. Ara mateix, més o menys, sabries dir-me quants infants, quants joves formen el club? Entre llicències de natació i triadó, tenint en compte que els de triadó també són nadadors, i a més a més que tenim adults de natació, amb total devem ser unes 90 llicències. Perquè el club entenc que us ubiqueu a la bona aigua, i allà feu entrenaments de la piscina per la natació i també per el triadó, i després no sé si feu també entrenaments més de caire amb bicicleta... Sí, evidentment els entrenaments d'aigua, tot el de natació està centralitzat a la bona aigua, menys mal que tenim aquest equipament que l'Ajuntament ens deixa utilitzar. I llavors el que són entrenaments físics de carrera de condicionament físic, els fem entre el pati de l'IES, s'enjust, que ens va bé perquè el tenim al costat, i un dia a la setmana anem a pistes, que passa que s'enjust, el municipi no en tenim i ens anem a Sant Feliu. I un parell d'aixaptes al mes anem al periclista, el periclista el va jobregat, que el tenim ubicat davant del grogi, i llavors practiquem, evidentment, tot el que són tècniques de ciclisme. I hi ha molts joves que estan competint, no sé si hi ha lligues o teniu una federació? Doncs nosaltres cada any competim a nivell català, i inclús a nivell espanyol, amb alguns atletes, una mica més avançats. Ara mateix s'han iniciat les competicions de natació, i a nivell de triatló s'han iniciat les competicions de duetló, perquè evidentment tot el que toca aigua s'ha condicionat una mica el temps. I comencen l'abril, l'abril-matge, ara són èpoques de curses populars, de croços i de duetlons. Ara que estem a la meitat de la temporada diries que els objectius amb els que veu començar el curs s'estan complint? Sí, en natació sí, perquè ja hem competit amb dos o tres competicions del calendari català. En triatló és el que et deia, acabem de començar la temporada, esperem poder completar una temporada més o menys normal. I bé, il·lusió i esperança, i que això no t'hi arribarà. Clar, perquè els esportistes i les esportistes venen amb ganes de fer els entrenaments... Ja de tot, eh? Ja de tot. Evidentment, nosaltres toquem nanos de 6-7 anyets, fins a 17-18, i la veritat és que aquesta última franja de més grans d'Eunidó. D'Eunidó, el malament que ho han passat aquest any i mig que portem ja de no normalitat, i això afecta, evidentment, els afecta amb relacions personals, els afecta amb estudis i els afecta a nivell de pràctica esportiva i d'entrenaments, evidentment. I la feina és dura i constant. És a dir, no només hi ha la feina de nivell tècnic d'entrenament, sinó constància, hàbits, una mica motivat per fer bé aquell entrenament. Entenc que és una feina doble pels tècnics, també. Sí, una miqueta. Una miqueta és la feina de no motivar, sinó re motivar. O sigui, retornar, poc a poc, a la normalitat que venia sent la pràctica esportiva i la vida de club. Perquè a vosaltres, en el club, com us va afectar tot el tema de la irrupció de la Covid? Entenc que es van parar els entrenaments, i després, com els veu poder tornar a enjagar o feieu amb el mateix format? Vam poder salvar, en principi, els entrenaments que eren a l'aire lliure. La natació, vam fer natació fins que van tancar l'installació. I vam estar uns quants mesos parats, i el que feia més és intentar no perdre el contacte fent sessions on l'any. Imagina't. A la banyera de casa? No, però una mica d'acord i una mica de força, condicionament físic, que no perdessin una miqueta. Evidentment, tot el que era una forma física bàsica. I teniu grups, equips, nadors, nadores que estiguin competint en categories noves, o que destaquin l'esport? Sí, sí, sí, tenim de tot. Tenim des del que ve a fer una simple escolar. Aquí s'ho pren molt, molt, molt en sèrio. A més, aquest any hem iniciat... És un any de bastants canvis al club, i el primer és que hem iniciat una col·laboració que esperem que es tradueixi en una fusió. Amb un club de primera línia a nivell català i espanyol, entre cometes de gent gran, que és el Catoa de Barcelona. Nosaltres som escoles, estem considerats a nivell català com una escola pionera, i que ho fa bastant bé. Llavors aquest club tenia ganes de muntar escola, però no havien treballat mai amb l'ANUS. I nosaltres no teníem a l'esglaó d'adults de certa entitat. Llavors ens vam venir a buscar i estem buscant sinersies. És a dir, ells de repente tenen escola, tenen una magia arradera de nanos que els poden alimentar, i els nostres nanos tenen un mirall on poden buscar el seu camí. Si jo tiro endavant, si m'agrada, si vull fer en sèrio, si a més em dona bé, tinc un equip on anar. Llavors ja tenim dos o tres nanos que han fet el salt al Catoa, i fa dos dies han fet la primera competició amb els colors de Catoa. Així estem, estem ara mateix amb un impasse. I aquesta fusió, per dir-ho així, ha estat proposada per algun dels dos clubs? Sí, sí, ens vam venir a buscar. A Catoa buscava el cat d'ella o muntar escola, però no tenen ni la infraestructura ni potser els coneixements. I bé, per exemple, al món de l'esport, al trialó ens coneixem tots, tenim contactes amb els responsables de Catoa, ens coneixem de fa molt temps. Ens veiem a les competicions i se'ns va proposar i vam valorar junta i ho tenim endavant. Per què el club Catoa on està ubicat? Està a Barcelona, està a Barcelona a la banda de Sarrià, té la seu. Perquè els tècnics que formen part del club de natació de Sant Just, són per exemple ex alumnes o gent formada, no? Mira, a mi em toca ser president i soc tècnic, soc entrenador de trialó. El meu company, el Víctor, també som els dos entrenadors de trialó. A nivell de titulació estem titulats per la Federació Espanyola de Trialó, com a tècnic nacional. I els dos tècnics que hi ha amb natació també són tècnics de natació. El Salva, que és el nostre director tècnic, és tècnic de tot de la vida. I el Marc, que també és veí de Sant Just també. Si per treballar amb nanos necessites estar titulat. I en quin moment el trialó apareix en el club? Perquè primer us dedicàveu només a la natació i després va aparèixer a l'escola. Teníem una sèrie de nanos que de ben petits ja feien natació i que eren terremotos, d'aquells que no paren. Que no paren i no canses mai. I precisament pel Salva, que ja parla de ser de tota la vida, nadador i entrenador de natació al Prat, també era trialeta. I llavors ens va dir, escolta'm, aquests nanos, mira, fem un trialó de petits allà al poble, perquè no els porteu i tal igual amb desconeixement total per anar a la banda. I si s'hi vam anar, el s'hi van cantar o han fet prou bé, i escoltàvem començar a treballar i al cap d'uns mesos ens vam tirar a la piscina. Mai millor dit. I portem, doncs, vuit anys, vuit anys cap a nou. I quines condicions o què s'ha de donar perquè algú pugui portar bé el tema de l'estriadón? Se li han de donar bé els tres esports? Sí, sí, sí. Nosaltres ho hem fet bé des del principi i ens han sortit bé les coses perquè la nostra base és l'aigua, és la natació. La natació de les tres disciplines, jo diria, que és la més necessària i la més complicada i la més dura i la més avorrida. I llavors és la que més necessita tenir una base de ben petit, de ben jove. Si ets un bon nadador, si adquireixes un cert nivell amb natació, això et permetrà a les trialons que el primer sector és l'aigua, és l'aigua, doncs, primer sortir davant, segon, no cansar-te gaire, que et queda la vici i el corre, i tercer, passar-t'ho millor, perquè si estàs davant amb un trialoto passes millor. Llavors nosaltres hem treballat de sempre amb molt la natació i la carrera i el ciclisme, doncs, hem vingut acompanyant aquesta activitat, aquesta activitat principal, i per ara ens ha sortit bé. Els nanos a 17,18, per exemple, amb una trialdo, quants quilòmetres farien nadant, quants corrents i quants en vici? Doncs mira, la seva distància per aquesta edat és una distància sprint, i llavors amb una distància sprint estan nadant 750 metres a mar, estan fent un sector de vici de 20 quilòmetres i estan corrents 5 quilòmetres. O sigui que et deu ni dalt. Els més petits, però, abans de començar-se amb trialdo, no podien anar agafant, també una mica l'hàbit de deprendre, o bé anar a anar a córrer, vull dir, un nen de 6 anys no sé si fa triatlons. Sí, sí que n'hi ha en certant, i és molt divertit de veure, són molt curtets, molt intensos, no saben graduar gens, van a totes al principi, però és molt divertit. Però en tot cas nosaltres, evidentment, l'esport amb aquestes edats ha de ser evidentment lúdic i formatiu. Llavors, el que volem és a l'aigua, que s'hi sentim bé amb el medi, que controlin el medi, i escolta amb l'altre a la carrera, i l'havissi xinotjant o poquetapoguet, que ho vagin agafant, jo ho vagin assimilant. Però sobretot el medi aquàtic, que és el més difícil, el més complicat, que l'agafin, que l'agafin. Els jugadors, bueno, els nadors, nadadores, s'han acostumats, s'han acostumant a les normes Covid, que sembla que han vingut una mica ara per ara, per quedar-se. Sí, sí, quins remei, però ja no n'ha de dos, jo crec que tots els nanos. Home, evidentment fan i desfan, i com més grans pitjors, perquè està clar que estem nascuts per quan som adolescents, doncs fet tot el contrari del que ens diuen, no? Però en tot cas sí, sí. A veure, hi ha les mesures generals, i després hi ha les mesures Covid de club. Però amb tot això hem vist que un dels entorns més segurs, a nivell esportiu, no sé si és per el color o per els gasos que després, o per què, però és la piscina. Nosaltres, dintre de la pràctica esportiva, n'hem tingut cap positiu. Tots els positius que ens han vingut al club, han sigut o per contagis a escola o a familiars, però dins del club que hem percebut un inici de... De focus. Un inici de focus, no, no n'hem tingut cap. I heu hagut de fer alguna, no sé si, aïllament, o enviar algun grup a fer quarantena o confinament? No, no, no. Sempre hem tingut notícia externa, però a nivell de club no. Evidentment, hem tingut baixes, i hem tingut comunicacions de nanos que no venien, molt i en seguim tenint, però ja et dic, dins del club, com a tal, no. I a la pandèmia heu tingut molta gent que s'hagi donat de baixa del club o que hagi deixat l'esport. Sí, d'un ídol, d'un ídol. I parlant amb altres clubs els ha passat a tothom. Jo crec que, i els nanos més, jo també tinc fills adolescents, i jo crec que pareix està sent molt dur. Necessitant tocar-se, socialitzar-se, fer el burro, i durant mesos els hem tingut lligats. I això, quan han tornat una mica a respirar, potser el que els ve menys de gust és dintre dins de la disciplina esportiva, ni que siguin poques oletes a la setmana. I sí que hi ha hagut baixes. I el protocol, és a dir, la relació que teniu amb la Federació, no sé si ja es diu Federació de Natàcia o... Nosaltres tenim relacions amb la Federació de Natàcia i amb la Federació de Trialó, estem doblement federats. I a nivell de comunicació per als protocols, tot això, com ha sigut o com està sent. Hi ha bona entesa, hi ha incongruències... Sí, incongruències sempre n'hi ha alguna, però ja no a nivell de federacions, sinó a nivell general. Però en tot cas, ho hem vist, és que les federacions, al final, es remeten, es remeten a que ets àl·lut, i a les normes més generals, que llavors, cadascú i cadascú, una mica les intenta dur el seu jardí, però les normes són les que són per tothom. Doncs Jordi, jo no sé si hi ha algun tema que vulguis també destacar, ens has comentat aquesta notícia de la fusió en Catoa, que esperem també anar a tenir més. Doncs mira, hi ha dos notícies més importants, totes dues. Primer, que el 22 de maig farem la vuitena Trialó, aquí, la vuitena Trialó infantiles en Just, el 22 de maig, i lligat amb això, doncs mira, hi ha un programa de la Federació Espanyola Trialó, de la Fletri, que es diu Amazonas. Aquest programa Amazonas, el d'una terme, amb el Consejo Superior de Deportes, sobretot per promoure l'esport entre noies, entre nenes i noies de data escolar. Llavors, la Federació Espanyola Trialó, a partir de les federacions autonòmiques, hem buscat clubs, hem buscat escoles, per dotar-me una sèrie de xerrades d'activitats. Nosaltres hem estat escollits, com una de les escoles dels voltants de l'àrea metropolitana, per fer aquesta activitat. Això ho hem lligat amb els nostres tècnics, ho hem lligat amb tècnics de Catoa, ho hem lligat també, tindrem una col·laboració important d'INF Barcelona, que ens aportarà a tècnics seus, també. I això, ens presentem a les escoles, amb un mini projecte de unes xerrades, i unes pràctiques esportives concretes, tant a l'escola com a les nostres instal·lacions. Tot adreçat, evidentment nosaltres ho hem obert. Ja no fem només nenes, sinó que fem nenes i nens, i noies i nois, però en el marc aquest del programa Amazonas, o sigui, aprofitant-nos una mica del programa Amazonas, el que farem és una promoció al nostre esport a nivell escolar, en els pocs sis mesos. Això ho lligarem amb una sèrie d'activitats, i tot això anirà per a qui vulgui, a qui ho dissitxi, que els nenos que veiem interessats puguin competir el 22 de maig amb nosaltres a la trialó de l'escola. I així ho projecta Amazonas, per dir-ho. Sí, el nom és una mica així. Amazonas, bé, això ens ve donat de Madrid, però en tot cas, tot suma. I mira, és un projecte de promoció d'esport, i això sempre està bé. I de cara a la trialloca comentes, és el 22 de maig, i hi ha una trialloca organitzada al club de natació, i quanta gent normalment hi participa? Doncs mira, sempre tenim problemes, perquè com més places obríssim, més places ompliríem. Les últimes edicions, perquè més no hi cabem, perquè tenim el lloc. Primer, que les proves infantils no deixen que siguin multituds, evidentment. Després hem de pensar que cada nano arrossega un mínim de dos adults. O sigui, s'ajunta una de gent aquí, perquè venen clubs de tota Catalunya. En tot cas, sempre tenim el topall entre 200 i 200 pico nanos, cada any. Cada any de laig compreses entre els 6 anyets, i els 16 o 17. I entenc, llavors, que van anar a la bona aigua, no? Sí. Fem la part de natació allà, després van a córrer, entenc que pels voltants... Van amb bici, pels voltants? Van amb bici. I corren pels voltants. Aquest any encara no sé... Ara tindrem una reunió amb l'Ajuntament, perquè no sé com ens ho muntarem, perquè han iniciat obres allà al descampat. Sembla que van vivent des i tal, però com que ara ja ens ho muntarem, ja farem. Clar, molt bé. Doncs res, Jordi, ara si donem per acabar de l'entrevista, que vagi molt bé, aquests projectes que teniu endavant, i res, també molta sòria, que va bé tota la resta de la temporada que queda. Doncs moltes gràcies per l'entrevista, i ja ho sabeu, a qui l'interessi nada, a qui l'interessi fer trialó. Allà estem, oberts a tothom, i que el 22 de maig, si no ens veiem abans per les escoles, el 22 de maig us esperem a la 8e edició del nostre trialó. Molt bé. A més us poden anar seguintament, per la xarxa socials. Sí, sí, realment. Instagram, web i... Lo normal. Sí, lo típic, lo que utilitza més la gent, la web i Instagram. Molt bé, que vagi bé, Jordi. Gràcies, bon dia. Adéu. Ah, ah, ah, ah... Vull ser lliure, lliure com l'aigua del mar. Vull ser lliure, lliure com era amb abans. Vull ser lliure, lliure com l'aigua d'estat. Vull ser lliure, lliure com la neu dels altres. Vull ser lliure com el vent pels gams. Si una persona que té una xarxa en català o ajuda algú a parlar-lo, apunta-te al voluntariat per la llengua, el programa de les parelles lingüístiques a Vbeix a Ixl a PUNCAT, perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs. 012. La Generalitat al Déu Costat. Si com a dona vol saber quins recursos tens el teu abans, a les oficines d'informació de l'institut català de les dones, Ajuda efectivo sexual o assessora sobre qüestions específics per a dones d'infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït de denunció psicològica i assessorament jurídic. Entra a gencat.cat, barra, atenció a les dones. Vinga doncs que ja ens anem acostant a la set de la tarda. Això vol dir que ens hem de conviadar del programa d'avui dilluns 17 de gener. Nosaltres tornarem demà dimarts també a la mateixa hora per fer-vos acompanyar aquest parell d'uretes. Recordeu que també ara hi ha l'informatiu de notícies d'edició vespre amb l'UALOPEZ per estar al dia de tot el que passa a Sant Just. Notícies i actualitat d'aquí del poble. I pel matí també, al magazine, l'ajusta Mireia Redondot de 10 a una del matí. És més, que acabeu de passar molt bona tarda i nosaltres ens tornem a trobar demà aquí al 98.ufm a Ràdio d'Esvern, la Ràdio Municipal de Sant Just. Seguiu-nos també a les xarxes socials. Arroba Ràdio d'Esvern o ve arroba la Rambla 982, Instagram, Twitter, la Web, etc. Que vagi bé!