#85 - La Rambla del 18/1/2022

Tardam Bonetard de Sant Just. Passen 10 minuts de la 5 de la tarda d'avui, dimarts i avui de jane. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazine de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.fm, la majora municipal de Sant Just. Soc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui a primera hora que tenim, doncs ve d'aquí i fins a les 6 farem primer espai de Natura i Mèdia Ambient amb l'Arbre Agulló. I després continuarem amb la roda d'entrevistes als Clubs Esportius i Ípiques de Sant Just. Avui ens en toca fer dues, primer de tot el Carles Albert Martínez, que és coordinador tècnic del Club Atletisme Sant Just. A segona hora, a partir de les 6 i 10, aquí el magazine La Rambla, perdó, tindrem primer la secció quinzenal que fem amb l'Enrique i l'Isma del Padel Clubs Sant Just. I després farem la segona entrevista que gira al món de l'esport local del poble. I aquest cop parlarem llavors amb en David Buenacasa, que és president de l'escola de Trail Running Barcelona Sant Just, que, a més a més, també vindrà acompanyat de la Cristina Sánchez, que és membre de suport de l'escola. Tot això serà de seguida. Ara us deixo amb un tema musical i comencem, no marxeu! Vinga, va, cançó d'apau dur, es jarabe de palo, eso que tu m'edas! Vinga, va, cançó, de pau, dures, jarabe de palo... ¿Eso que tú me das? Es mucho más de lo que he vivido. Todo lo que me das es lo que ahora necesito. Eso que tú me das no creo que tenga merecido. Por todo lo que me das te estar es encarabecido. Así que gracias por estar por tu amistad y tu compañía. Eres lo mejor que le ha dado la vida. Por todo lo que recibí estar aquí vale la pena. Gracias a ti seguir remando contra la marea. Por todo lo que recibí ahora sé que no estoy solo. Ahora te tengo a ti, amigo, mío, mi tesoro. Así que gracias por estar por tu amistad y tu compañía. Eres lo mejor que le ha dado la vida. Todo te lo voy a dar por tu calidad, por tu alegría. Me ayudaste a remontar a supermedia a dia. Todo te lo voy a dar fuiste a mi mel, tu melitina. Todo te lo daré ya lo que sea, lo que em pidas. Y eso que tú me das es mucho más. Es mucho más de lo que nunca te perió. Todo lo que me das es mucho más. Es mucho más de lo que nunca mereció. Estudio l'FP d'Auxiliar d'Infart Maria. Puc aportar molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una FAP dual. Estudiu i treballo a l'hora. Informat de les preinscripcions i descobreja el teu futur a fp.amv.cat. FAPRO aviat podràs volar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Profesional i l'AMB. Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu. informatiucomercal.com. FAPRO aviat podràs volar. FAPRO aviat podràs volar. FAPRO aviat podràs volar. FAPRO aviat podràs volar. FAPRO aviat podràs volar. És la música que caracteritza l'espai que fem amb l'arbra a Gulló, ja el tinc amb l'Estudiola, molt bona tarda, Arbra? Bona tarda, la cançó de Raimón que ens ubica a l'espai de medi ambient. O sigui, ens hem molt reflexat en tot el contenut. I, escolta, molt explícita, tu. Sí. Vam començar la setmana passada aquesta triologia per dir-ho així de tres programes en torno de la Covid. Vam estar parlant una mica dels antecedents, de diferents epidèmies, no?, que abans de la Covid havíem tingut en la humanitat. Vam posar d'exemples la de la pesta negra, també la de la nomenada gripe espanyola. Sí, mala nomenada gripe. Malnomenada, també. De vegades ho he explicat molt bé i em alegro. Que domines del Gullge i... Oi, tant. Centrada dades. Sí, sí. I així, entre dos, surto una cosa viva i... Clar. Cultural i un programa de ràdio. Sabem que és un programa de ràdio, que no és una lliçó d'universitat ni d'existència. Clar que sí. Sí, ja has fet una mica la síntesis i veiem, la setmana passada, que, malgrat l'edat mitjana de la pesta negra, la situatge, estem molt aïllades per anar de Barcelona a Girona en quasi dos dies. Encara, en realitat, la pesta negra es va tendre. Et va tendre a tota Europa. I això que el món era com... Desconegut, soners que no explorades, tal, però en Europa es va tendre... Aquesta és una característica que hem vist i estem veient, que després de pròpia de dos anys de Covid, en un cansament col·lectiu enorme, en uns costos socials, humans, de salut mental, enorme que ens estan dient, que aquesta característica és la fonamental que tenim ara, també. I ara, en l'agravant, diguem que els mitjans de transport són molt ràpids, els avions i tal. I, per tant, el principal tema que avui toquem, perquè anem a analitzar el punt de vista nostre, els petits síntesis, sense sectorisme, sinó analitzant, racional, racional. I sí, és clar que jo tinc un plantejament de principi, que és que crec que la ciència. Igual, quan a la mitjana hi ha metges aquells que tenen el nas aquell, la màscara, i han anat a tractar els malalts, i per no contaminar-se per aquest tipus de màscar, jo crec que la ciència, en les contradicions, que ja saben que n'hi ha, que ara tractarem mínimament de tocar. Doncs veiem que ens estan dient, permanentment, científics, que no ja se cura o salvació, sense, per la Covid, sinó en mundial. Clar, no t'he sentit, que, per exemple, Europa estigui... Perquè aquí a Europa tinguem la quarta vacuna, tercera, i pensant a la quarta, en els persones com jo, per exemple, en malalties cròniques de diabetes, o grans de 90, de 90, la meva sogra, tal. I ja estan pensant a la quarta, que diuen que n'hi hava prou. Les vacunes han funcionat, però relativament, que passa el bitxo, el bitxo, que són preguntes filosòfiques que els científics no se les fan, però, a altres, si les podem fer, el bitxo, que és molt petit, pensa i muta. Clar, per sobreviure. Sí, que va fer filosofia, va ser el Darwin. Va dir, això, tot espira, el sobreviure. Totes les persones, els bitxos humans, la feina, la flora, tot. Tot espira a viure. Llavors, que hem trobat vacuna contra el Covid, aquell que fort que té per fer a la mortalitat, sobretot a la gent gran, no en els crio, doncs el bitxo ha mutat a una cosa més senzilla, però més universal, i que li toca també els joves i els crios, que en aquella primera vegada no pegava, per a sobreviure. I, llavors, què trobem? Que aquí, com en real, ja van per la quarta vacuna, però tenen a la costa de Palestina, i tenen tal. Perquè ara el gran drama és l'Omicron, encara. Home, si estem en plena onada de l'Omicron. El Micron, que és poc convertit com una espècie de grip, i algú es diu en un costipat. Però és general. Bueno, ja hem sentit rics d'arbre, que no els agrada, eh? Que la gent tracti de la Covid com si fos una grip, o com si fos un encustipat. Va sortir l'altre dia el fax, el programa que fa el dissabte la Cristina Puig, el TV3, i sempre tractant d'alguna manera o altra, que va sortir en el tema de la Covid, i els especialistes, o epidemiòlegs, metges convidats... L'altre dia, precisament, hi havia algun que deia que no es podia comparar. O sigui, encara que els símptomes fossin molt semblants, els d'una grip, que no els agradava que es banalitzés la Covid, com, bueno, acabarà sent una grip, o acabarà sent un simple refredat. Bueno, això ja sabem que és la... L'amideblement no existirà d'imperiatat absoluta. Fa dos anys pensàvem que la vacuna, que va costar tant, que es diu un any, que és la mitja de temps que, segons es diuen, de lo que sol funcionar, que són dos anys, van córrer mor. Els científics i les companyies també sabien el pilotasso que pegarien, que això també ho tocarem. Ho toquem com a segon ordre, no?, a primera hora. El primer ordre és que la ciència mèdica ens ha portat, a ti, d'una esperança de vida, superior a dos vegades i mitja la que es tenia fa cent anys. Les cent anys, l'esperança de vida, més o menys, que hi anirà. 36 anys. 36 anys? Sí, 36 anys, era en avis i el morien. Les classes de dirigents, que tenien atenció mèdica i un altre cuidau, i un altre tal, alguns avis que veiem pel·lícules arribaven a més. A les 50 o 60 que eren molt vells. Però la mitja, que estem parlant, que ara estan 80 anys els homes i 82 els dones, que aquí, en Espanya, en concret, era de 36. Això és una de les coses que jo dic als cèptics. És que estan elemental, que són una alfadeig de medicina, perquè no veieu que fa cent anys estarien morts. Jo estic viu perquè m'han operat la pròstata, i jo estic viu perquè m'han sabut tratar la diabetes. Ja no estaria, ja seríem cada vegada, des de fa 30 anys. Des de fa 30 anys, sí, dia. Està l'any 30, pràcticament, només de la pròstata, et moria. Quan s'olturava, a part de la sortida de la orina, s'olturava, que m'hi van operar en 50 anys, i ja m'ho va morir. A mi m'han portat urgències 6 hores i volia morir-me. I ja estava a reventar. Que no, i m'ha d'anar a estir per allò i punto i ja està. Doncs no saber això és d'anar al fedeig, que el que li passa al tenista és i tot. El novatgeocopis. Sí, el punt de vista meu. I, bien, està bé. Home, és un tema d'actualitat ara mateix, vull dir. Sí, sí, sí, sí. Està dintre de les reflexions que estem fent. La reflexió que estem fent és que la clau que avui t'osmete, és aquesta, que no hi ha salvació país per país o comunitat autònoma per comunitat autònoma. Perquè ja hem vist que és global. Ara, com ho era en l'edat mitjana, que no hi havia mitjans. I llavors el bitxo muta. I l'única manera d'acabar-ho, quan hi congelar-lo, i que quede definitiu, és que estigués tot el món vacunat. Pregunta, ¿estan fent això? No crec que anem en aquesta direcció. En África, estan 1 i el 2% vacunats. Les classes dirigents que han pogut pagar-se el que sigui o fer un viatge són els uns que estan vacunats. En Àsia no sé com estan els països. Solament els països desenvolupats, entre ara a Xina, que abans no t'ho hauria, també, i Cuba, que no és un país desenvolupat, però que en el tema de la medicina són pioners. I tenen un centre laboratori. Para estatal, para estatal, i en la qual ells, quan hi han lograt vacunar els seus, i cobrir els seus, ofereixen el tercer món i gratis o molt barats. I ells ja estan vacunats tots, en Cuba. Però, clar, també pot passar. Si hi ha viatges d'avions i tornen a veure el turisme, es pot venir a la micron o les desenes i desenes que ens diuen el tècnic, que pot mutar el viatge, mentre no estigui a tota la població mundial vacunada. Este és un aspecte assentat avui de gran importància. Segons aspecte, veiem que el que ha donat la cara en Europa, a la bona part, ha sigut la sanitat pública, o tratada com a pública. A Europa, com per les vacunes, en col·lectiu. Sí. I ha tratat el tema en col·lectiu, d'alguna manera, part d'Europa. I aquest és l'altre aspecte que veiem que és important, que una sanitat pública forta i que paga respondre a totes les coses, és necessària. Llavors, les preguntes, per què han pujat que el de les farmacèutiques, que és llotada empresa, que està molt bé que investiguen, però que tinguin tant poder d'haver pegat el pelotàs. En una època que estem tant doblegats a la humanitat, té castanyes. Han de canviar les lleis, han de fer tal, i a partir de tal benefici, això passarà a ser públic, i valdrà els costos de producció i prou. Ja. Fet el negoci, com l'han fet, 32.000 milions d'Eigí a l'altre dia que la Facial, que és la que m'han operat, m'han portat a mi 3 vegades. Potser és la que més s'han administrat de dosis, poder. Sí, a mi m'han portat 3. Doncs aquesta té, ella m'ha exigit aquesta setmana, 32.000 milions de beneficis, algo brutal. Bueno, això és el límit entre la llibertat d'empresa de pensament i tal, i l'interès públic general. Ahir s'han de trobar legislacions que es estructuren. Tercer detall. Cal que la humanitat, com està veient, no solamente en aquesta pandèmia, sinó en els efectes del clima. Per això és un medi ambient. Sempre que hi ha efectes del clima, com ara la botel volcà, natural, ha fet desaparèixer una illa, aquella illa, em sembla que estava habitada, no? Crec que sí. A veritat, si ha desaparegut la illa, han desaparegut els habitants. O han marxat abans i han perdut dia al lloc, o... A veure, estic buscant la isla... Mira, notícia diu la illa del volcà de Tonga, de desaparèixer. La illa de desaparèixer. La illa ha desaparegut en la seva totalitat, després de l'erupció. A veure si diu exactament... Molt de gas, molt de cendres, i ha desaparegut en la seva pràctica totalitat, diu aquesta àrea de terra emergida a mig de la polinesia, creada per una erupció al desembre del 2005. Ja no existeix, com es pot veure a comparar certes imatges preses per s'atèl·lit. I el que no diu... Diu que la illa estava ubicada a 45 quilòmetres al nord-oest de la capital de Tonga. Tenia una longitud de 500 metres, i la illa va prendre forma entre dues illes anteriorment formades per al volcà submergit, un gatonga, després de que entrés en l'erupció al desembre del 2015. No sé si estava habitada... O poca gent o pescador, o alguna del dia, podria haver. En total, el que volem dir és que... Els efectes del clima, i que de cara al futur, dèu un canvi climàtic que esperem que no sigui brusc, i la humanitat redreça del que està fent. I ja tenen efectes. El Pacífic són illes molt baixetes. Si tenen una muntanya de 150 metres, i viuen tots a la costa, pels meres, són precioses, són paraïsos de l'aigua càlida, pels meres, els cocoters... Quasi sense treballar, poden viure. I van turistes, algun hotelet, ja està. I això desapareix. L'Aïlarè va anar a tu. Seu el que va anar a tu, no voldria equivocar-me. 40.000 nació del seu conte. Era una nació de 40.000 habitants. Solament tenia dos metres d'altura sobre el mateix al mar. I la pujada, ja del mar, els ha fet, des de fa 15 o 20 anys, que han tingut que marxar tots. Perquè es va inundar tota la part que era visible. El parc central era una selva impenetrable, de profunditat, que tenien que talar i tal per a fer poblat. Ja no era. Van demanar a Austràlia, a Austràlia va dir que voti farra, i al final no va ser l'àndem els acollit a tots. I era una nació independent. Ostres. Es acollit a tots, ara fa 5 anys. Va anar a tu, amb el que diu la illa. Això s'ha condenat totes aquestes illes tan condenades de la presa. Mira, per exemple, aquí diu el volcà, Submarí Ungatonga, situat a un 65 km al nord de la illa de Tongatapo, va registrar una erupció de 20 minuts al voltant de les 5 i 20 de la tarda, de la hora local, i va llançar una enorme columna de cendra a quilòmetres d'Alsada. Diu les autoritats locals de Tonga, amb un 71.000 habitants, no han informat de moment sobre víctimes, mentre que els mitjans locals d'alerta que a diverses zones del país també estan incomunicades. És a dir, entenc aquest volcà, el que ha originat, són tsunamis a les illes del voltant, que clar. El tsunami aquest és la tercera espècie que volia dir, ha tingut efectes, hasta aquí a Catalunya, al Mediterrani, que ha arribat onades, abans d'ahir, a la nit també ho deien, onades de mar de fons, que és el refluixe, el refluixeu és una força que això tira a aigua, empenta l'aigua, ha de sortir la lava més forta que l'aigua, per tant fa un forat a l'aigua. Quan ja no surt, que s'ha apagat brutalment a l'aigua, se m'ha acabat d'intentar tapar aquell forat. I això fa un buit general, i fa l'elegi que és el tsunami, que a les zones properes ets més fort i cada vegada va dispersant-se i ens ha arribat el defecte des d'aquí. Això ho volia dir. Si les coses en la família humana, sense temes d'on en compte, que som una família humana, que fem en un planeta delicat, necessitem estructures superglobals que aquest tema el tracten i tinguin capacitat de governar-se. Una ONU que la deixen funcionar, perquè no siguin burocraters, però sense cap poder. I a la qual es regeixi per un còdic molt vital des dels humans i protecció de la natura, per dir-ho, com a mínim, de les humans i protecció de la natura. Però tenia que haver la potestat, s'ha de concedir a aquesta potestat, a un servei central que la seria l'1. Fins ara la van inventar, la Segona Guerra Mundial, el Roque Félez va aportar a tal, i és una mica i va aportar els venedors d'armes més potents de la història i de la humanitat, de l'Una, la Rússia, de la Txina, de la Terra, de la França, i a controlar. El conseller de Control tenen ells. Bé, doncs ara el Iopa ha governat, diguem-ne. Sí. Llavors s'ha de transformar. El millor que s'hi esteixi és que no s'hi esteixi. Clar. Però que s'ha de millorar, no? S'ha de millorar. Això de les propostes ho deixarem per la setmana que ve, perquè no fer un programa tan petat. És la tercera part que en l'anàlisi es veiem. Després ja venen detalls, en general, quins detalls. Com és possible que ha estat molt avistat, per dir el nom, no sé si l'hauria de dir. Ara també faig un metge de consulta per telèfon. Com a negoci. Ah, sí? Sí, com a negoci. Perquè jo tinc molt a vistar en això de les sèries, però... Dic, em veia barillegada la... Dic... Que és possible que les mutuïts i els que s'han enrerequint més, brutalment, i ja em feien negoci en les mascaretes i en els... Però no ho entenc, és a dir, què és el que ha fet? M'ho he vist ara, posa't a disposició un servei. Un servei. Ho pagues privat, perquè paga de consulta a un metge, que està a 24 hores. Telemetges a 24 hores de consulta, a l'oficina, i tu telèfon em mira, que em fa mal així i tal, i el fa la resposta de nen, de caure, que jo estic de meu fan. De alguna manera. Bé. Per tant, que a l'inrevés de l'aixó, que és que necessitem potencial la cosa pública, que és la que ens ha salvat i està salvant, hi ha els llops que fan negoci de coses tan vitals com la salut. Sí. I no diguem que ja ho han dit les vacunes, també. Sempre hi ha algú que entreu profit d'alguna cosa o d'altra. Les guerres també passen sempre. Ara estava llegint un llibre del típic, que les sones del Pirineu van aparèixer milionaris de punts de bala, que era dels que passaven jueus que va a Espanya, i d'Espanya passaven rotjos a França, i no sé què, i en alguns casos, a alguns casos, aquesta novel·la, ho parla, ja no havia digitàlters de altres temps, mataven el que passaven, perquè sabien que portaven les joies i el diners a sobre. Perquè fugien i no tenien res més que amagar-se, cogerien els abrics de joies, diners amagats, embolses, i tal. I apareixien, després, fortunes, la salut J, l'Utgerda, totes les sones. Més o menys la gent d'ahir ho saben, perquè diuen, estic on s'ha fet milionari de comprar-te una mansió aquí i tal. Exacte. I, bueno, estava llegint la novel·la. Llavors, sí, però això s'ha d'evitar, s'ha d'evitar en una policia eficient i enrere. Clar. Que ho t'ho pia, però s'hauria d'evitar. Per tant, això és el que veiem que està passant. Després, ahir... També és important, Òscar. Òscar. Sí. Feia una doença brutal, i m'alegro que, en el partit comunit, els estremes quebreixen, sinó Òscar. Dient que ja han augmentat milionaris en aquesta època. Cada no sé quan apareix un milionari. Sin embargo, en contra, el empobrimen ha pujat un... Hi ha... Els pols s'accentuen més. Cada cop hi ha més rics i més pobres. Sí, sí. Sí, exacte. Això... Això no és absolutament en contra del... del temps. Després, l'últim aspecte que jo volia tocar és que, curiosament, sabem que la sanitat pública és la que ens està salvant. Estan agobiats. I aquí vull enviar-los una abraçada i un caliu a totes. Medges, infermeres... Això també volia parlar jo, ara, precisament. Medges, infermeres, dono un caliu de que estem amb vosaltres, que no sortim ara a les 8, estem amb vosaltres al tot. Però resulta que els pressupostos, que és d'on veu la política que s'ha de fer, militars, 8,5 d'augment cada any. No sentirem per què. Avions de capricho, que durem 5 anys, que costen un punt de mantenir, carros de combat, que al 10 anys estan desfasats, 8,5 ha augmentat. I quin servei s'hi ha de demanar a la societat? Aquí van vindre a ajudar una miqueta, oi, cuina gran propaganda, però una miqueta que van a ajudar. Sí, sí. I ara n'hi ha afegats, a punt de col·lapse, i que fan tota la estructura que tenen, de metges que no estan fer res. No la posen al servei, de tot això. I hi ha este augment perquè no el fan en la sanitat. Aquest visc és realment... Si hi ha que defensar la població, hi ha que defensar l'ara del Covid, i més endavant del que pugueu haver-hi, que les crisis de medi ambient que pugueu haver-hi. Precisament ara, fent referència als professionals, també, com hem comentat, d'aquest esgotament que tenen aquest matí, sentíem a Catalunya Ràdio, al programa Crecà dels Matins. Hem endonat veu a un metge que ja havia estat jubilat, i que no s'esperava que l'haguéssim trucat per... Per tornar a donar un cop de mà, per tornar-se a posar la bata blanca, i ajudar l'equip de professionals. Sí, sí. D'on i d'on? Aquestes són els tres aspectes fonamentals que volia avui quedar clar, i com volem projectar a futú, i creiem en la futura, fins a l'últim segon de vida, i vull que hi ha futú, la setmana que ve, pararem de propostes. Alguna d'aquells ja s'escau per el que hem parlat avui. Pararem de propostes, i fins i tot el nivell del ciutadà corrent, de senyors, i tal farem el programa de la setmana que ve. Molt bé. Doncs, Arbre, si et sembla, deixem aquí l'espai. Hem parlat una mica de la situació actual de la Covid, i des de diferents basants, i el que dius, la setmana que ve tancarem aquest capítol, amb les perspectives de futur. Exactament. Molt bé. Doncs que acabis atendint-hi bona tarda, i ens tornem a veure la setmana vinent. Bona tarda, Núria. Adeu. Bona tarda, Núria. L'ajusta, el magasin matinal de Ràdio d'Esberna. Cada matí posa del dia amb l'actualitat del nostre municipi. Amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les ondes de l'esquadra. I a les ondes de l'esquadra. I a les ondes de l'esquadra. I a les ondes de l'esquadra. I a les ondes de l'esquadra. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa seren just passa per la justa. De dilluns lletいきvendra... Estudio l'EFFP d'Oxiliar d'Infarmaria. Informat de les preinscripcions i descobreix el teu futur a fp.amd.cat. Fepro, aviat podràs volar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Profesional i l'AMB. Ara seguim amb aquesta roda d'entrevistes als Clubs i a les Ípiques del món local d'Aquí de Sant Just. Avui tenim els micròfons via telefònica en Carles Albert Martínez, que és coordinador esportiu del Club Atletisme de Sant Just. Ja el tinc aquí a través dels fils telefònics. Hola, com va tot? Hola, bon dia. Carles Albert, amb quins propòsits i noves metes va començar el Club Atletisme aquest 2020 o el setembre? El principi de la propòsit és intentar competir el més possible, perquè l'any passat va costar una mica amb això del Covid, i aquest any de moment s'està competint en normalitat. I després, com sempre, dins del que els nens vagin a millorar, els nens i les nenes, que vagin progressant, i intentar acompanyar campines de Catalunya i d'Espanya, l'objectiu principal. Per què ara mateix, quants nens i nenes, nois i noies, formen el Club? Ara mateix, jo crec que hi ha hagut tant de 180. Cada any augmentem uns 20 o 30, aproximadamente, la progressió és aquesta. Cada any tenim 20 o 30 més, diguem, de nens i nenes. I des de quines edats comencen i fins quina data agafeu? Començen a P5, però a vegades hi ha algun que et molesta vida, l'AQ4, i també l'acceptem. I després hi ha, fins a adults, el que vinguin, nosaltres tenim grups de diferents especialitats, i depèn del que vinguin a un lloc o a un altre. Per tant, no hi ha límits, diguem. I on entren el Club d'Atletisme de Sant Just? Nosaltres tenim a les pistes de Sant Feliu, que això és un tema que fa temps que estem parlant, amb l'Ajuntament, a veure si trobem un lloc perquè ens facin unes pistes aquí a Sant Just, tenim molta gent de Sant Just que tindria molta més si tinguessin unes pistes aquí, perquè molts nens han anat d'entre 12, 13, 14, 15, perquè aquí a Sant Just van fer el seu esport caminant, el camp de futbol, el polsportiu, no poden anar caminant a les pistes de Sant Feliu, haurien de fer transport, com que no és tot còmode. Per aquí parlem una mica de l'AQ4 i Antela. Clar, perquè per entrenar, ¿vosaltres què necessiteu? Només les pistes d'Atletisme. Sí, les pistes, però clar, les pistes inclou molt material específic, com un fusat de sal de gargada, un matalàs d'alçada, un de perca, tances, això no es pot fer, diguem, en un pati d'una escola, fàcilment, doncs necessites un espai molt específic, no és com viure a futbol, a futbol de qualsevol espai, o a un col·le, o a esquet. Això necessitarà bastant més important i una pista de gràcia. I els nois i noies, nens, nenes, a quina edat es comencen a competir? No sé, ara si esteu en alguna lliga o com funciona. Com pot anar a competir des de 5 anys, pot anar a alguna competició. Com més petits menys pròvats, pan encara, val fittat, sal de gargada, algun llançament de pilota, una pilota petita que simula la javelina, poquetes pròves, alguna prova de resistència de mil metres, i a mesura que van creixent, s'envien a totes les proves que hi ha a l'Atletisme, quatre llançaments, quatre salts, moltes curtes, però ja poden començar de seguida, i ara, aquest cap de setmana, anem a fer el campionat de clubs absolut. El diumenge de Sabadell i el Cabell també estem clasificats al campionat de clubs subving, en els dos casos que s'està venint, també estem clasificats. En el primer cas, les clasificen sense nens, i en el segon, 12. Estem entre els millors de Catalunya. I competiu sempre a nivell català, o també hi ha algun endet que hagi arribat a competició espanyola? Sí, a l'altre van arribar la competició espanyola. L'any passat, com a màxim del Covid, van ser molt més receptius i es clasificaven molts menys, però van arribar a 4 o 5, i els altres anys ens hem posat 14 o 15 en els segons de l'esport. Anem fent el carragà. Tenim més nens que nens, i el futbol absorbeu molt més nens. 80% dels esportistes són futbolistes, i la resta es porten. I per això amb les nens són més nivells. Dins de l'Atletisme, quines són les proves? perquè diamant l'atisme, normalment la gent que s'imagina són les proves de velocitat, o més de poder de resistència, però també no sé si hi ha altres modalitats, com m'has dit, sal d'allargada o poder sal d'alçada també? De sal hi ha quatre sals, sal d'alçada, sal d'aperta, el triple sal, sal d'alçada, sal d'aperta i sal d'alongitud, o sigui, quatre sals. D'allançaments hi ha quatre, també el llacament de Martell, el de disc, el de Javerina i el de Pest. Després de curses hi ha, des de la velocitat que dius tu, de 600 metres, 200 metres, després hi ha passat el 400, el 800, el 1500, el 3000, el 5000... I després hi ha les curses de tanques, que també són molt específics, i la marxa, la marxa de l'època també és una altra prova de l'atisme. I, bueno, hi ha més coses, és clar, s'ha de dir que... Dintre l'atisme, quan ve una nena sempre hi trobem el seu lloc, perquè, com hi ha tantes proves, una cosa és una altra, i és tot molt... És a dir, no pot ser que hi hagi, per exemple, alguna etleta que faci proves de tot, de sal, de... Sí, tenim alguns que el que fan és a les noies fan el calon i els nois de calon, fan 10 proves, són molt complers, i, clar, toquen moltes proves, toquen... Perquè el pèl de calon han de fer 10 proves, i parents, i són llançaments, sals, curses, fan de tot. Però, clar, això és complicat, perquè han de dedicar molt de temps, han de tocar moltes proves, i, bueno, és la seva complicació, però tenim, tenim, sí. I a... Oraris de competició, no, de entrenaments, que, normalment, quan... Quina estona o quins dies entrenen els atletes? Els hi ha que es dediquen més, entrenen, depèn de moment de la temporada, va de s'entrenar en 5 dies de la setmana, a les 4, i ja els més joves entrenen, normalment, però s'ha patit dos dies, i els diuen que s'ha d'apuntar a ser a més grans 3 dies. I els grans, doncs això, a part d'entrenar 5 dies de vegades, entrenen moltes hores a la tarda, o sigui, no a l'horari, sinó a les 3 hores. Això depèn de dedicació que puguin dedicar-li a ells, o de les proves que facin, com si fan d'aquests que fan de calor, apenten-los, doncs, clar, han de dedicar-li més temps, i, doncs, han de demanar més temps, clar. I quina és la motivació, l'estat d'ànim que tenen els nois i noies, que venen al club, que venen a entrenar? Ho dic perquè, arreu de la Covid, suposo que hem notat, no sé si algun canvi poder, en la seva noctitud, sinó en el seu estat d'ànim, bàsicament. No, no, nosaltres, a ser un tàsper a l'aire lliure, no ens ha afectat tant, l'any passat sí, perquè per competir era més complicat, i limitava molt l'aforament, i participació, però aquest any ja no hi ha l'imita participació, i poden competir totes les que vulguin. Llavors, aquest any normal, o sigui, venen a entrenar, saben que poden competir lliurement, no estan limitats ni d'aforament ni de participació, i el que té ganes de competir, bé, bé, i entrena fort, i la veritat és que molt bé. Perquè els atletes s'han acostumat a les normes o els protocols que, com la Covid, sembla que han vingut per quedar-se. No sé si seguiu algun protocol especial. Bueno, ara, diguem que ja, a veure, no és tant com abans que hi ha el protocol de prendre la pebre, ara ja més o menys tot el que hi ha, ja saps que si té algun símptoma, s'ha de quedar de casa i s'està enganxant, i bueno, doncs si hi ha algun que dona positiu a l'esqueda de casa, i la majoria s'ha de vacunar ja, o sigui que, però bueno, s'ha estat com normalitzant bastant, saps? Bé, i sí que és veritat que has dit que cada any més o menys guanyeu, per exemple, una vintena de persones que s'interessen i que s'apunten, però també, amb la Covid, he notat que potser ha costat més aconseguir aquest augment, o no sé si heu notat... L'any passat van tenir més de la mitjana, més de 20 o 30, o sigui, igual van venir més de l'acostumat, perquè els teus esforats mai d'ajudes veien gent d'altres esports, que no els hi deixaven ni competir ni entrenar, perquè era l'esport de les contactes, i ara ja no, ja tothom va entrenar, però l'any passat van tenir més de l'acostumat. O sigui, van venir gent de bàsquet a futbol, perquè no els hi deixaven entrenar, perquè deien que en el bàsquet no podien, més que cadascú tenia una pilota, i entrenaven individualment, clar, no té sentit d'entrar en així. I llavors sí que l'any passat aquest ja no, però l'any passat es venia molta gent d'altres esports, perquè no podien practicar de la forma adequada, diguem. I també potser com ara molta gent s'ha aficionat també a sortir a córrer, ja sigui per la muntanya, per les ciutats, per grans avingudes, això també potser creus que ha sigut un efecte colateral que hagi vingut més gent al club? Bé, sí, ja fa molt de temps, ja la diria aquesta per córrer, córrer, córrer, perquè això estem parlant de gent gran, gent de conèixer 50, que de moment s'obten a donar per córrer, i no per en córrer en tot el dia, i fan curses, sí que això ens van aficionar, perquè després els seus fills el inculquen això també, i volen que facin el latisme, però al final el nen fa el que li agrada, saps? Perquè ens venen nens que el pare li agrada molt córrer, i el nen no li agrada, i al final ve un temps, però al final si el nen li agrada el bàsquet o el futbol, el futbol per exemple, però al final acaben amb el futbol. Vull dir que a l'esport que practiquen els li agrada, no pot ser una cosa impulsada. Però sí que hi ha una idea per córrer a molta gent, i bueno, els traumatòlegs que s'han cantat de digue, que sí que córrer està bé, que arriba un moment que en certa edat no pots fer unes paguisses i melatons, i mitjans melatons, i entrenament superdús, perquè els cartílegs que tenen aquesta edat, 40, 50, i ja no estan com quan ets jove. I llavors, bueno, que està bé, corra, però bueno, tot ha de ser amb una mesura, perquè després els cartílegs, una vegada, els d'estats no es regeneren, i tenen les seves conseqüències, i els nens i els adolescents són diferents, o sigui, encara tenen, diguem, quilòmetres a les caves. Però ja dic, tot ha de ser més normal, i sí que ens van apreciar, o sigui, que al final cada nen decideix el que vol fer, per molt que el pare, la petita Víctor Vázquez, si el nen li agrada la futbol, farà futbol, o sigui, és natural. Clar, exacte. I per què fala, el contacte o les relacions que manteniu amb les federacions, com és, seguiu, o sigui, seguiu estant en contacte? Sí, amb la faci. A través del telèfon, per exemple, la federació d'aquesta basalona i, clar, gestionar alguna cosa, doncs la veritat és que poques vegades hem d'anar personalment. I bé, molt bé, ja... Doncs això no hi ha cap problema, molt bé, per tant, bé, i, bueno, com la majoria de federacions d'esports assimilitaris, tenen problemes de diners, i és el que passa que el pas aquí sempre està mal repartit. Clar. La federació de futbol, tenen més diners, més nens, de tot. Bueno. I per acabar alguna sorpresa o competició que espereu guanyar o quedar en bona posició de cara al que queda de temporada? Bueno, a nivell individual, tenim nois i noies que el que tenen posició és que hi hagi campions d'Espanya, i espero bastant bé. I a nivell de club, doncs, bé, ara sí que tenim aquestes competicions de club, que ja estan entre els 16 i 12 primers, ja és important, i això. I tot depèn una mica també de la sort, de l'avassió, de la que es pugui entrenar constant, l'estudi, després és una esporta d'això que està sacrificat, és molt personal i molt individual, i fer el seu sacrifici. I això de vegades, amb l'associació que fem, és incompatible, perquè quan s'ha de patir, de vegades costa. De quina? Quan estem parlant, ja de mesos en veig, a partir dels 20 anys, una cosa així. Teniu nois i noies a més de 20? Sí, tenim alguns, bastant de... Aproximadament, clar, és que, com es deixa de guany, encara tenim poca gent, diguem, adulta. I, com és això, molt piramidal, quan arriben a grans, doncs, clar, que sigui la carrera, que sigui els estudis, que sigui la juerga dels nòvios, les nòvies, clar, és molt piramidal, i de cada 20 anys que tens patir, o deu, de cada deu igual arriben a l'alt 2 o 3, i costa mantenir-los, i també els esforços aquests... Bueno, com a tota Espanya, la majoria de les minoritats no tenen recorrement a nivell del govern, a nivell de... Molt fort, sinó que, clar, els bons esforçistes, inclús els que ho fan bé, al final, doncs, no tenen una zona de beques, no tenen un gran... No tenen un gran... Perquè a poc no pot entrar molta gent, o sigui que no és com a altres països que es potencien molt això, i es cuiden molt, i al cabal, doncs el mecàni li faciliten estudiar, i li faciliten després un futur, diguem. Aquí, la gent que és bona, al mateix temps que s'entrenen a treballar, a estar estudiant, i bueno, així és difícil també creure bons esforçats a dalt. Clar. Doncs, Carles Albert, si et sembla, deixem aquí l'entrevista, us desitgem molta sort, també, i que vagi molt bé també aquests propers campionats que teniu a la vista. Gràcies. Un moment que vulgueu parlar amb nosaltres, aquí estem. Fantàstic, que vagi fer una abraçada. Vinga, gràcies. Adéu. Fem una abraçada. No pararem i trobarem sempre la sortida. Són quatre dies i n'han passat tres, i ara el que queda clar és que no cal tenir por de res, i sempre, sempre, amb les causes perdudes, i demà els harà més tard si tu m'ajudes. I seguirem, farem com hem fet sempre, i no callarem, som grans pranos ben fets de pedra, i caminarem, celebrarem la vida, on no pararem, i trobarem sempre la sortida. Res no és perfecte, tot va com va, no cal fugir per tornar a començar. Res no és per sempre, tot té el seu final, sigui com sigui, arribarem a dalt. Res no és perfecte. El govern confirma que divendres s'acaba el toc de queda nocturn que està en vigor des d'abans de Nadal a les ciutats més grans de Catalunya. La resta de restriccions, però es mantenen. Les revisions de les mesures es faran ara, a partir de cada setmana. I a banda d'aquesta, hi ha una denúncia avui que va en relació a l'impacte de la Covid als hospitals, que diuen des de Maria Blanca, des d'aquesta entitat, que està ajornant algunes cirurgies. És una entitat aquesta, Maria Blanca, que defensa la sanitat pública. És una entitat que s'està ajornant les cirurgies no urgents. I que mai, si està en vida, si estan reis, perdó, la vida d'un pacient. Notícies breus, Núria Paraira. El Parlament fa marxa enrere i decideix eliminar les polèmiques llicències laborals per als funcionaris de la Cambra, que els permetien cobrar el sou sense anar a treballar a partir dels 60 anys i fins a la jubilació. Després de la pulseguera provocada per aquest cas, la mesa ha acordat per unanimitat a la reunió d'avui, obrint negociacions amb els treballadors del Parlament per intentar eliminar aquest privilegi en guany. La negociació, però, pot ser llarga i complicada. La decisió de la mesa d'avui arriba només 3 setmanes després que decidissin reduir les llicències. Tot aquesta polèmica, però, ha provocat també retrets d'alguns dels partits de la mesa contra la gestió que han de fer la presidenta de la Cambra, Laura Borràs. La portaveu d'Esquerra, Marta Vilalta, ha acusat que l'acord de la mesa del desembre va ser dolent perquè maquillava una situació injusta. En aquest sentit, Vilalta ha acusat implicitament Borràs de no haver-los donat tota la informació per avaluar la realitat de la situació. El que, d'alguna manera, lamentem, és que no es compartís tota la informació que hi havia darrere d'aquell acord. I tant vol dir el contingut, com el fet que hi havia una petició d'informació pública, d'accés a la informació pública, d'acord amb qüestions internes o desabinances internes, que no es compartís tot això. Lamentem que en aquell moment no es pogués compartir tota la informació que es tenia qui la tenia. Roberta Metzola és la nova presidenta del Parlament Europeu. Ha tingut el suport dels tres grans grups. Tot i ser antiabortista, aquesta conservadora maltesa, diu que assumirà el compromís de l'eurocambra amb els drets de les dones. Unió de pagesos acusa el govern de no actuar per resoldre els problemes que provoquen els sanglars de les comarques gironines, en un comunicat al sindicat denuncia la falta de resposta del Departament d'Acció Climàtica. Girona, l'Alla Claret. Bona tarda, el sindicat rei tira que els censos que es fan a les zones de les gabarres no reflecteixen el problema real, que és que la densitat d'aquesta espècie supera els límits marcats pel govern. Destaquen que els racontes són incomplets i que no són la manera d'acabar amb els dents que provoquen els sanglars. I ara, que per Roma, on la sovasta del Palau Vila de la Aurora, on es troba l'únic moral de Caravaggio, l'únic que va fer Caravaggio, ha acabat sense compredor. Duar Ruyó. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. S'ha acabat sense compredor. Duar Ruyó. Bona tarda. Ringa! Fins després del set de marge d'eda va ser declarada la puppy deари, només la pintura d'una artista a Lьяmant es devolactinga inter¬ de ok crimes, per requertir la meu propietari. Ha estat de alta expressió arama sense comprador. Esport, David Ovac. L'Espanyol visita el Cádiz aquest vespre a dos quarts de 10 en la 21a jornada de la Lliga de Futbol de primera divisió. Els Blanqui Blaus tenen les baixes per aquest partit de padrosa, Castel·lacionat i de Cady Barre, però això sí, recuperen el seu capital, David López. El Cádiz Espanyol el transmetrem com sempre al tot gira de Catalunya Ràdio. Per cert, el Club Blanqui Blau presentarà dijous el seu últim fitxatge al narrandès Toni Villena. A primera també hi ha un altre partit aquesta tarda, el Betis de la Bessa, a partir de les 8, un duel que finalment es disputarà a l'estadi bètic, tot i els incidents del derbis de Villar de la Copa. Al Barça, mentre estan anunciant la sessió de la jugadora del... Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa l'UALO-PF. Activa l'avís preventiu de contaminació per partícules en suspensió PMA-10. És el pas prèvi a declarar episodi ambiental, i veu que has donat com l'anterior vegada que va passar a les altes presions que tenim des de fa uns dies. Per tal de reduir les emissions de contaminació, es demana a la ciutadania seguir les següents recomanacions. Realitzar els llegectes a peu amb bicicletes collint carrers poc freqüentats pel trànsit i utilitzar tant com es pugui el transport públic. També es demana regular la climatització de les llars, baixant la temperatura. Asegurar-se també del bon funcionament de les calafaccions de combustibles fòssils, llenya, biomasa, habitant nepurgues i arrancades, i així garantir el bon funcionament dels filtres i captadors de cendres de les mateixes. S'ha de reduir tant com es pugui els desplaçaments amb vehicle privat, però si no es pot, es demana a realitzar una conducció eficient. El centre de formació solidar en se comença l'any amb noves disciplines formatives apostant per les formacions relacionades amb noves tecnologies fotovoltaiques. Aquesta és una nova demanda exigida pel mercat laboral amb l'objectiu de crear noves oportunitats laborals de les persones participants. Durant el curs, les i els alumnes aprenen les tècniques bàsiques d'instal·lació i manteniment de plaques solars fotovoltaiques, amb les quals podran augmentar les seves oportunitats d'inserció en el món laboral. Les formacions a les solidances són gratuïtes i 100% subvencionades. Aquesta formació començarà el 7 de febrer i finalitzarà el 29 d'abril, comptant en un total de 173 hores de formació professionalitzadora, amb 80 hores de pràctiques en empreses del sector. Aquestes formacions estan dirigides a joves aturats i aturades dins de 18 i 29 anys i compten amb el suport de la Fundació La Caixa i en el marc del projecte Sol i Energia. Continuen pujant els casos de Covid-19 al nostre municipi amb més de 500 casos positius confirmats l'última setmana. D'aquesta manera, si fa una setmana informàvem que durant les festivitats de Nadal s'havien batut els records de casos positius, detectats a Sant Justes Bern, des de l'inici de la pandèmia arribant als 422 casos. Les últimes dades confirmades superen amb escrit aquest nombre. Així, si es consulta l'última setmana comptabilitzada pel Departament de Salut, els casos confirmats per PCR o TAR, entre els dies 8 i 14 de gener, s'enfilen als 520 persones. El risc de rebrot torna a enfilar-se fins a 5.516, que el remarca, però, que actualment hi ha 4 pacients ingressats i fins a 15.260 persones ja compten a Sant Just amb la pauta completa de la vacuna. I això és tot, una més informació i tota l'actualitat Sant Just. Tenc els Sant Just notícies complet de la set del vespre. Fins ara mateix. Dilluns, 10 de la nit. Prepara els auriculars. Sintonitza Ràdio d'Esvern 98.ufm. Ja ho tens. El programa amb la música que no trobes a cap amizóra i és que Dilluns el Rock explica coses i posa cançons desautoritzades. Dilluns el Rock, amb en Joan Soto a la borda i l'Enrico Rosco s'atoca. ¡Y t'agrada el blues! Tots els dits marrs tenen baggage. És una tu. I home, veritat. Això és un blues, ahí, el que el bojo. Sí? Per què? Just blues. Amb la melodia característica, comencem aquest espai de Padel amb l'Enrique i l'Isma, que són de Padel de Sant Just. Hola, molt bona tarda, els dos. Què tal? Hola, bona tarda. Bon any. S'han portat bé, el rei i el papa Noel? Bueno, la veritat és que no ens podem queixar, no? No ens podeu queixar. Està molt bé. Estem aquí queixats molt, exacte. Exactament. Estan com estan les coses. Vull dir que sembla el desembarco de Normandia, van disparant aquí al voltant. Està ja caïdó, està ja caïdó, està ja caïdó. Exactament. Anem esquivant com vales, mare meva. Bé, doncs comencem aquest nou any, estem al mes de gener, més a més a més de molt fred. Això té alguna repercusió? Creieu, en l'estat d'ànim de la gent, en les ganes de sortir, ha fet cosetes, ha practicat Padel? Sí. A veure, nosaltres som un club outdoor, on tenim totes les pistes fora, no? I és, per nosaltres, temporada baixa, lo contrari que per als índors, per als índors, aquesta és la temporada més forta, no? La veritat és que una vegada fa mandra, a mi m'agrada molt el Padel, i em fa mandra, a vegades jugar, perquè dius, ostres, quina rasca que fa i tal. La veritat és que després una vegada abansuda aquesta mandra, el poses a jugar i no hi ha cap problema, estàs fent activitat física, igual que la gent surt a córrer i fa van bicicleta, i no sé, t'equipes una mica, en comptes d'anar amb màniga curta, i pantaló curt, pots posar-te unes maies i una tèrmica i pots jugar perfectament. Però sí que és veritat que afecta, no és el mateix que tu estiguis al despatx o a casa i et truqui una mica. Escolta, fem un partit d'aquesta tarda i mires per la finestra, estem al mes de maig, fa un dia espectacular, i veus la gent amb màniga curta i dius, vinga, va, m'apunto, que mirar, i veus la gent amb la bufanda, amb el gorro, al vent, al fred, i dius, saps què, és que tinc molta feina. Bueno, sí que afecta, no sé què opines tu dir-me. Sí, sí, la veritat és que és el que diuen, que la mandra aquesta és el que costa, però un cop estàs a la pista, si el dia no és plogiós o hi ha molta humitat, després has jugat els 10 minuts estàs escalfat. Clar, sí, sí, suposo que jo crec que el més difícil és posar-se, és a dir, és vestir-se, decidir-se, i arribar a la pista, un cop allà ja és el fàcil per dir-ho així, eh. Però és una mica la tònica d'aquest país, en el sentit de que a la aquella fred la gent no té ganes de fer molta escor, o esquiar i poc més, però tampoc és ganes d'anar a passejar, tampoc és ganes de sortir, de tu quan treu algú, et treu la meitat, d'acord? Llavors en qui fes esport a l'hora del gym també es nota. Núria, jo crec que estem massa ben acostumats, una aclimatologia molt bona, jo tinc una amiga que fa anys es va anar a viure a Brussel·les i em deia, aquí no es deixa de fer res per que plogui. Per què? Perquè si no no es faria res. Tu has quedat que el dissabteniràs amb uns amics al camp a fer un picnic amb els nens, i està ploent i surts al camp a fer el picnic amb els nens. El bonic és que s'equipen, aquí plou tampoc, però si plou no fem res, ens quedem a casa i ja està, no anem ni al mercadona a comprar. I la veritat és aquesta, estem massa ben acostumats, el qual està molt bé, som uns afortunats. Quan fa bon temps estem acostumats a la temperatura ideal i només que fa una mica més de fred. I tenim molta part de l'any que fa bon temps. Vull dir, es concentra fred, sobretot mesos de gener, febrer, però bé, a partir de... Núria, fa uns dies al desembre, estàvem amb en Manigakurta a la terraça del Sant Juspa del Club prenent una Coca-Cola. Això explica... Tampoc és normal. Explica-li un noruego, o en Sueco, un filandès, o en anglès, o en belga, o en filipant. Totalment. La veritat és que per això a l'època d'hivern, nosaltres que dinem allà tots els dies, és de les millors èpoques per a dinar a la terraça nostra, perquè dines al sol i s'està molt bé. Si no fa bé ni tal, la veritat és que és molt agradable, perquè inclús a l'estiu fa massa calor. Exacte. T'has de ficar sombrilla. És com els descaputables, que la gent pensa que són per l'estiu, i no són per l'estiu, els descaputables són per l'hivern, per la primavera o per la tardor. A l'estiu, el millor és posar la capota i la recondicionat. Clar. Tu dic per la meva no-experiència. I això a les pistes, tenen alguna cura especial, no sé si per les nits noteu que a vegades gelen una mica, o no sé si ho deve vigilar amb la sorra, o això. Tenen alguna cura especial durant aquests dies més freds? En principi, el manteniment és el mateix manteniment que es fa a altres èpoques de l'any. Sí que és veritat que a primera hora del dematí, dies de molt fet, per exemple, ahir va passar, avui no ho sé si ha passat, però ahir va passar que a primera hora del dematí, a les vuit, hi havia humitat i a aquesta humitat s'havia gelat els vidres. Hi havia com un petit tel de gel als vidres. Clar, jo et diria que a l'hivern jugar a les vuit del dematí, ostres, jo m'esperaria jugar a les 9 i mitja, per dir-ho. És 9 i mitja, 10 i mitja, perfecte. També et diria que qui s'ho pot permetre, a l'hivern, qui pugui jugar de dia, home, no té res a veure. Jogar-se un dimarts a les 10 i mitja, no té res a veure amb jugar un dimarts a les 8 de la nit a l'hivern. Home, és clar, jo crec que també això també, no només pel matí per avall, haurien de partir de les 6 i mitja, 7. Quan tot és fosc, també és més durill. No tot el món s'ho pot permetre, lògicament. La gent que té una feina amb uns horaris molt marcats i tal, evidentment no s'ho pot... Però sí que és veritat que tenim molts clients que ho fan, que molts són autònoms, professionals liberals. El millor vegades diuen, mira, jo acabaré avui de treballar a les 10 de la nit, perquè soc arquitecte, tinc que presentar un projecte, avui estaré fins a les 10, les 11 o les 12, però ara les 10 m'escapo i faig un partidet. Tenim aquest perfil, a part de, evidentment, jubilats. Clar, de trajotra. Exacte. Vull dir gent que treballa per torns, i en el millor té un torn de tarda i juga pel dematit, però sí que és veritat que hi ha molta gent que s'organitza el dia per poder jugar a l'hivern de dia. El que també és una molt bona obra és el migdia, perquè és més adaptable per molta gent que dius que treballen relativament per la zona, o són comercials, o poden ajustar-ho, tenen dues hores per dinar, aprofiten fa una hora de pàdel, sigui classe o partit, hores i mitjans menjant un bucata i segueixen. Aquesta hora no pesa res, en principi, perquè tens aquestes hores de dinar. I és de les hores més agradables, perquè està tot... De fet, l'estiu és la menja agradable. Però a l'hivern és fantàstic. A l'hivern és la millor, a Primavera, també. A partir de finals de Primavera comença a ser una mica més dur. Clar, jugar per exemple, suposo que més a Juny o Juliol. A les subes, al migdia. Aquell estat és a partir de 7 i mig, a 8 de la tarda. Sí, el millor, o a primera hora del matí també, suposo. Exacte. Però primera, primera. Si vas als 10 i mig, a l'horari de Marquès, ja... Ja. Després també volia preguntar-vos per què, principi d'any, hem entrat al 2022, molta gent es posa com a nous propòsits, noves metes, objectius, vida més saludable, trapitjar més els gimnes, o trapitjar-lo, simplement, ja, perquè hi ha gent que a vegades s'apunta i fa setmanes sense anar-hi. Heu tingut nova gent que s'ha interessat per el padel club, ja sigui tant per començar amb el padel, amb el padel, o també amb el gim. Jo diria que en el padel això és no tan menys, no sé què opines tu, Lisma, però jo crec que en el padel això és no tan menys, és no tan més amb el gim. La part nostra del gim. És no tan més en el gim. El gener, o sigui, la gent es motiva per anar al gim amb una certa temporalitat durant l'any, no? Ara, que és gener, febrer, març, abril, és una època de nous propòsitos, operació en bikini, després arriba el moment del juny, on dius que ja no llego a lo del bikini, que l'he d'anar, i ja me pondré en septembre, que és la segona tungada, el 7 d'octubre, de pujada d'altes. Això en el gim. En el padel, evidentment, nosaltres com que som o d'or i estan comentant això del fred i tal, sí que es nota una mica, però no tant. No, la gent segueix jugant, el que es nota més a l'entrada forta és el bon temps. El bon temps, sí que es comença a sortir, molta, molta gent, després també hi ha jornades intensives, a les feines, la gent plegabant. Saps, Núria, el que jo tinc detectat, que a nivell de padel, perquè incrementi l'ocupació de les pistes que la gent es motivi a jugar, nosaltres anem molt lligats al canvi horari. Quan nosaltres tenim el horari de distiu, que es fa de nit més tard, la gent juga molt, perquè després es queda molt a la terraça, perquè és molt agradable, fa més caloreta. El canvi d'horari és el març. El darrer cap de setmana de març. I quan passem a l'hivern, que és l'últim cap de setmana d'octubre, ve la de veia. D'una setmana o una altra, sembla una tonteria, però aquest canvi d'horari afecta. El fet que, si fos més tard i tal, jo soc un anticàmbio d'horari total, perquè no acabo d'entendre això de l'estalvi energètic, on està, de veritat, però clar, soc a favor de l'horari de distiu. Si no me'l canvien i em deixen al d'hivern, doncs vull... Però no només per un tema de negoci, evidentment, sinó perquè, jo, si m'atgeco i és una mica més fosc, a mi, més o menys igual, jo entenc que hi hagi gent que opini diferent. Però a mi m'agrada que es faci de nit més tard. Clar, poder aprofitar més les hores de sol per baix. També entenc que hi ha un gallec, que està a la punta... Que se li faci de nit a les 11 de la nit. Exacte, més igual, però que se'n faci de nit a les 9 i mitja, ho trobo tard. T'he de fer com a Estados Unidos, costa este i costa o este. Sí, una mica així. També vull comentar-vos el tema de les pales material per començar a jugar. Ara que també hi ha... Suposo que hi ha hagut gent que, la que juga pàdel, potser s'ha demanat material, pales, no sé, roba. Suposo que haurà tingut aquest regall. Jo no sé si hi ha algun tipus de recomanació, que feu vosaltres, que creieu més convenient. Doncs el que sempre comentem nosaltres, és que per fer la primera prova en el pàdel, el que necessites és roba d'esport, des de dalt a baix, des del calçat fins a la part de dalt i de baix, tot d'esport, del que sigui, i ganes de jugar. A partir d'aquí, vas al club, jo recomanaria jugar una pala, o demanar-li a algun familiar o conegut, i provar. Llavors, amb això, ja tens suficient. Després, si jo el que faria és provar unes quantes vegades més, amb el mateix sistema, sense comprar-te res, amb la pala del club o d'un familiar, i si t'agrada, jo el que començaria és per un calçat. El calçat sí que no fa falta gastar-se gaire diners, potser el de caldón mateix, o comprar-te una sempre de gama més baixa, perquè al final la mobilitat que tens al inici no és la mobilitat quan ja saps jugar una mica més, però sí que és molt important per evitar les ions, ja que el calçat és especial, és una sola despiga, que és semblant a la mateixa sola, que la pista de tenis de terra batuda, que és sola clay, si trobes bambes de tenis de terra batuda, que són molt típiques, ja serveixen, i amb això, evites les ions, el peu s'agafa bé a la pista, no rellisques, aquí tothom es pensa que el padre al final pot jugar amb iniciació i tal, és difícil fer-se mal, però mira, recentment hem tingut dos les ions de creuats, de dos clients, que d'iniciació, llavors, un era d'iniciació, era més nivell mig, però sí, que a nivell de mobilitat, no és la més gran, i s'han trencat els creuats els dos. Però per un mal moviment que vam fer? Exacte, per un mal gest. No tenia res a veure ni amb el calçat ni res, però sí que un mal gest, tot això que sigui el calçat, i el material ajuda. I després, el tema, igual que amb el calçat, sí que amb una de gama baixa, ja ho fas per començar, amb les pales, sí que sempre comentem que no comprar-te la més, més, més bàsica i més barata, perquè tothom es compra aquesta, ja es juga tres partits, ja es compra una altra, per exemple, una de 20-30 euros per començar, que es nota massa, perquè val 20-30 euros, i a la que es juga una mica, es compra sense ser gaire espectacular, un any de 70, 80, 90, que està perfecte, jo ja té pala de sobres per molt de temps per començar, i a final, si sumes, s'ha gastat 30-90. Més fàcil, comparar-te a 90 primer, si tens clar que jugaràs, i et durarà, i aquests 30 es pots invertir amb unes bambes o en fer una classe. És a dir, primer, en lloc de comparar-te amb el més bàsic que hi ha, és potser demanar llogar o... Exacte. Jo crec que tots a dia d'avui, amb l'expansió que té el Padel, tenim un amic o un familiar que juga a Padel, i si porta un temps jugant a Padel, té la pala que tenia al principi i la segona pala, llavors ens pot deixar la primera pala, o la tercera, perquè la gent que és malalta de comprar pales, això podem comentar en l'altre dia, i esclar, Pepito, deixa'm la pala un mes, que el que no fa servir, perquè vull provar, i si al cap d'un mes dius això, em diverteix molt, que és molt fàcil que passi, em diverteix molt, els amics els hi diverteix, després ens esperem una coca-cola, una bocata, i llavors és quan has de plantejar-te a comprar. Ara, jo diria que el primer de tot és el calçat. No es pot jugar, perquè la pala te la poden deixar, el calçat, jugar-lo, no en juguem, que te'l deixin, no és fàcil, perquè les pales serveixen per molta gent, la mateixa pala, però les sabates... No, jo què calzo, un 43, jo un 43 i m'he de dir, jo és que sóc de Piancho, vull dir, que et deixin, i després, no sé, higiénicament, unes bambes és el que diu Lisme perfectament, vull dir, no fa falta aquest gastis, 150 euros amb les bambes més potents, més pepino, d'àcics, que suïs i tal, hi ha bambes per 40, per 50, per 35 ofertes de models d'anys anteriors, i tal, que estan més que bé, que tens bambes per temps, i que si escolta'm, si després ja tu tens molt clar que està jugant, doncs quan se trenquin, dius, ara vull comprar les que porten l'IMA, o les que porten, no sé què, per portar les bambes del l'IMA, jugarem com el l'IMA, o com el belasteguin, i us puc asseure que no és així. Us puc asseure que no és així. Llavors, moltes vegades, els amaters pensem això, i oblidem, que el cotxe que porta Luis Hamilton, o Fernando Alonso, no són els millors per anar al col·le, de deixar els nens, encara que són el millor cotxe que pots tenir. Pensem que comprant la pala del jugador número 1 del món, és el millor que podem fer, i nosaltres, que no sabem jugar tant, és lògicament, doncs necessitem una pala més versatil i més polivalent. Jo ara, per exemple, amb això de la pandèmia, tots els meus amics ara juguen, des de fa un parell d'anys, i, clar, tot el grup m'estan tot el dia, ara que han vingut regals i tal, em vull comprar una pala, em vull comprar un palatero, i jo, a tots d'inici, sempre he tingut pales, de que quan jo compartia, cada cop tenia les antigues, de quan començava, i totes les que he tingut, sempre les he donat, les he deixat, i juguem aquesta, d'anys o anys, però que anaven bé, no estaven trencades, inclús alguna una mica escardada, s'han iniciat, i després m'han dit, em vull comprar una pala, i jo els he dit, confieu en mi, jo els he dit, pressupost, sempre puc tenir algun amic més flipat, de no, jo puc comprar una de 200, i jo he dit, no, si he comprat una de 80, 90, 110, 120, i tenen pare, perquè són de... que fa poc que juguen, de sobres, que les tenen, estan tots encantats. Mira, fixat. Vaig a la pala més bona, a la pala més xula, i al final els han gastat, és una pala mitja, no és ni... Val més ajustar-se en cada moment, amb el material que s'adecua a tu, perquè si no, inclús pot sortir perjudicat, o perjudicada, agafant-te... Sí, perquè moltes vegades li puc portar una pala 200, si jo li dic, agafa aquesta pala, i em diuen, oi, la meva, va fatal, aquest no em va bé, i em diuen, què, quan va? 300 euros. Ostres. Però si em va fatal, ja, perquè no és la millor per tu. Que no tens el nivell per treure-hi profit. Exacte. Exactament. Van més en cada casa adequada. O sigui, el seu és comprar una pala que estigui una mica per sobre del teu nivell, perquè si tu vas progressant, no se't quedi curta els dos dies, però no que estigui en la luna del teu nivell, perquè si no, és més, tens dificultats, un material de competició, no és fàcil, perquè és de competició. És perquè la gent competeixi i tingui un nivell molt alt, i llavors és un error molt típic, que es dona amb el pare i es dona a moltes altres coses. Isma, has dit un palatero, que és un palatero, ara m'he quedat flipant. Doncs un palatero és una bossa, que és molt semblant a un racatero, que és una bossa adaptada per jugar a pàdel, o per jugar a tenis. Què vol dir adaptada? Que té unes butxaques per guardar la pala. Són aquelles bosses tan grans, que van a les pales. Normalment, les de tenis eren més grans, evidentment, per tallar la raqueta, les de pàdeles són una mica més petites, però cada vegada les fan més grans. Són més semblant a... Perquè al final molta gent necessita portar bambes per jugar, bambes de sabates... En aquelles bosses no és que només hi hagi pales, perquè jo van a les persones i dic que ha d'haver actit malalt, s'ha de fer 4 pales. El Rafa Nadal, quan arriba el Roland Garros i deixa allà pràcticament són raquetes. O la Lucia Sainz, que aviam si la podem portar un dia, quan arriba a jugar, pràcticament tot el que porta el palatero són pales. Per què? Perquè hi ha... Però si jo vaig a un club a jugar, normal és que portin les bambes que vaig de posar, la tovallola, la perdutxarma, el shampoo, el desodorant, i a més, cada vegada portem més coses, que si no sé què, per si fa fred, perquè no sé què, si fa calor. La ampolla d'aigua, la rodillera que me pongo, perquè he rompit el menísco hace 3 años y me pongo una rodillera. Al final cada vegada portem més coses a la bossa. Quan més gran és la bossa, més coses portem. També és veritat, cada vegada estàs buscant allà, i dius... Si no puse aquí a 3 anys, però si sona que ets el palatero, és això, és per portar la pala i el material que... La veritat és que és bastant més important, nosaltres igual no li donem molta importància a l'hora de parlar de paddel, però sí que és veritat que quan tu vas a jugar, ja et vols dutxar, que és la majoria de gent, normalment, quan m'has fet port, es dutxa perquè moltes vegades ha d'anar a faltar treballar, té un sopar o vol arribar a casa, ja dutxat. Clar, necessita un lloc on puc deixar les coses i dius, si agafo una motxilla quan feia gimnàs o quan feia futbol o una motxilla normal, com la del col·le, una mica més gran. Fiques allà a la roba, està molt bé, fiques la tovallola, el xampuit, però quan ja fiques les bambes, dius, com fico les bambes? I no es fiquen encara la pala. I després dius, ara vaig a posar la pala, ja no t'hi cap amb les bambes, les bambes estan al mateix lloc que a la roba. Una cosa important, Isma, que no ho està comentant, és que és molt habitual, les pistes de pala tenen sorra, tu estàs pitjant aquella sorra i moltes vegades les sabates, sobretot si hi ha humitat o ha plogut, es carreguen d'aquest terra. Normalment els palateros tenen un espai on es posa el calçat individual. Amb lo qual, no se't barreix aquesta sorra amb tota la roba, amb tota la pala, amb la tovallola. Aquesta part, normalment és com que li pots dar la vuita, potser haurà la sorra i si no, un plastot de sorra, que és un desastre. Estan pensats per això. A casa és un gran dilema el tema de la sorra. Sempre hi ha sorra, tot arreu, vegades al llit. Les sabates, no et dones contes, ara te'ls digues que plou, i no ens concien, i després tot és sorra. Ara ja, quan arribo, m'ho trec tot fora, perquè no vull sorra. Exactament. Sí, perquè és com quan vas a la platja. És exactament igual. Podrem fer aquesta comparació. Després arribes que si la crema, que si la sorra, que si queda tot per allà. El palatero és un tema molt important per portar les coses. No porto una pala, sinó dos. La que juga i una antiga, que està bé portar-la, per si se li trenca. Jo recomano molt, per exemple, ara l'hivern, dies d'humitat, dies de pluja, o que la bola, tu la toca si està humida, jugar sempre amb una pala antiga. Perquè la bola pesa bastant més de lo normal, ja s'aprecia quan l'agafes, i quan fas un cop es nota. I com no pots aprofitar els cops de força, si tu piques fora la bola, amb sec, la bola surt. Però si tu piques fora humitat, ja pots explicar tot el fort que vulguis, que la bola no surt, i llavors no va falta picar. Però si tu vols picar igual, la pala es castiga més. Jo el recomano, però si tens una altra, i molta gent ho fa perquè es canvia la pala o té una antiga, jugo amb l'antiga, perquè si es trenca, no passarà res. Molt bé. Doncs, si us sembla, deixem aquí l'espai d'avui. Enrique Isma, moltíssimes gràcies per venir. I res, ens tornem a escoltar d'aquí un parell de setmanes, si us sembla. Molt bé, Núria. Que vagi bé. Molt bé. En Next, con Jeremy de Jesús, te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo. Cada martes, a las 19.30 hora, te espero a través de Radio Desfer, en la 98.1 FM. Té dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Cari, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de mar que tinc. Ui, ja et diré ja com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc és tan bona. I prejudici ni broma ni hòsties, prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen reir actituds cotidianes que semblen inofensives. No ho són, no hi contribueixis. Departament d'igualtat i feminisme, Generalitat de Catalunya. ... Vinga, doncs seguim amb la roda d'entrevistes a l'esport local d'aquí, de Sant Just d'Esvern. Avui tenim l'estudi ara mateix en David Buenacasa, que és el president de l'escola Trail Running Barcelona. I també tenim la Cristina Sánchez Sierra, que és membre de suport també de l'escola. Saludem-los. Hola, què tal? Hola, bon dia. Doncs veus, tenim aquí... jo crec que dels clubs i de les escoles que passaran per aquesta roda sou dels més jovenets en el sentit de que fa pocs mesos que esteu constituïts. Hi ha molts anys d'història i vosaltres sou els més petits. Pensava que ho deies per mi, per la data. Bueno, ja veig que no. Aquí ja no m'hi poso. Però sí que sou de... jo crec que el club més jove per dir-ho així de... Sí, hem començat el setembre i portem un trimestre, però sembla que portem ja tota la vida. Sí, sí, sí. I què tal, a aquest inici? Heu tingut... Estou tenint cada cop cada setmana i cada vegada el menys? O que us pregunta, que us truca? Doncs la veritat és que la Cullida ha sigut molt bona per veure la població, molt bona. Estem supercontents. Des del primer dia... fins... i hi ha dia d'avui, encara, cada dia constantment ens demanen informació, ve gent, aprovar, s'inscriu gent. No qual, estem molt contents, molt. De la gent que ve a aprovar, en la majoria s'anima a seguir o teniu de tot. Tothom que ve a prova es queda, ostres. Sí, sí, sí. I jo suposo que el trail ha estat una cosa que suposo que ara el de la pandèmia hi ha hagut també un boom de gent que s'ha animat a sortir a córrer a la muntanya, precisament, a... Sí, sí, i tant. Només calia veure el camí que puja de la Rieda, que puja de cap a Sant Gervasi i t'adonaves que ha sortit molta gent a caminar, a córrer, i de fet hi ha hagut també molta gent que em coneixia, que sabia que jo feia muntanya, i tant. I s'han parat a parlar amb mi, deia, ostres, David, acabo de descobrir el que tenim aquí, Coicerola, sí, doncs sí, mira, és una cosa que tenim aquí i que l'hem d'aprofitar també, i que cal valorar-la també. Com està organitzada l'escola? És a dir, feu entrenaments o sortiu amb primer amb infants i després amb gent més adulta, els barregeu per nivells, com va això? L'escola està organitzada per grups d'edats i dintre dels grups d'edats per nivell també, des d'infants, a partir de 4 anys, o sigui, diguéssim que hi ha un grup d'entre els 4, 6 anys, un grup entre els 7, 8, 9, 10 anys, i després hi ha un altre, que és el que diem d'adolescents joves, també entre els 12, 13, fins als 17, i després ja passaríem al grup d'adults que n'hi ha de dos nivells, un nivell... que inicialment vam dir inicial, iniciació, però que ja no és tan iniciació, i després un altre, més avançat. I després, s'ha format un grup una mica que no teníem planejat de gent que no corra, però sí que vol fer exercici i sortir a caminar, i llavors li hem donat una mica la volta i hem dit, li hem anomenat Fast Hiking, que és com caminar ràpid, llavors és un grup de gent que sortim a la muntanya amb un ritme elevat, però caminant, i que en determinats moments, sempre quan el terreny en supermeti, doncs correm una mica, i ens movem ràpid, llavors és un altre tipus d'un altre perfil de gent, gent que no pot córrer per el que sigui, però que li agrada sortir i fer exercici. I que també molts tenen la seva finalitat, o els agradaria córrer, potser no poden, o no es veuen capaços, però volen, i llavors els oferem també la possibilitat durant l'entrenament en determinats trams, doncs si volen intentar, doncs intenta córrer un ritme suau. Perquè teniu tècnics o sou vosaltres qui porteu els grups, com va això? Tenim tècnics, tenim tres nois, un que és guia de muntanya i d'altres dos que són que estan fent la carrera d'educació física, com es diu, café. I també nosaltres mateixos portem algun grup. Molt bé. I per exemple, no sé quanta gent teniu en total, és a dir, més o menys si hi ha molts més nens que no pas adults, o... Doncs mira, actualment som una 6 centena d'alumnes entre adults i infants, i et diria que més o menys està molt equilibrat. No és que hi hagi més nens o més adults, sinó que està força equilibrat. I inicialment l'escola es va es va presentar com a escola de per nens, per infants, i amb la idea d'ampliar-ho després d'adults, però el bump va ser tan bèstia que vam tenir que fer-ho a l'hora, les dues coses, i bueno, ha sortit bé i aquí estem. I per on us moveu? Per on feu? Sempre feu el mateix recorregut, no? No, a veure, el punt de partida és aquí a l'explanada d'aquesta de l'institut, a prop de la Montaigua, però més a prop de Can Mèlic, i des d'aquí, doncs, sortim... Moltes sortides, és que a la Baida Sant Just, però també fem Barcelona, també fem la Baida Sant Feliu, de vegades també canviem el que és el punt de partida, i ja vos teniu reptes, reptes que són per trimestres, i fem coses diferents. Un dia vam anar al TV Davo Corrent, amb el grup d'adults, i... Anar i tornar, eh? Anar i tornar, sí, sense pujar d'atraccions, i com a final del primer trimestre, van pujar el Matagais, des d'una ruta molt coneguda, i... No des de Call for Make, no? Perquè allò està, que no pots ni entrar. Ja li hauria agradat algun... Sí, sí, una mica més... Més dura. Bé, més salvatge, que és com nosaltres entenem també la nostra escola. I ara, aquest trimestre, tenim reptes tan pels petits, d'anar al Pony Club, coses més assequibles, com pels grans, que començarem per fer una transcoicerola, eh? Que és sortir... bueno, d'enfer-nosaltres, eh?, sortir des d'aquí, és en just, i arribar a Sant Cugat, passant pels dos pantans que n'hi ha, el de Vail Virera i el de Camp Borrell, i arribar a Sant Cugat, i tornar a encotxar. O sigui, aquesta és una de les metes que vosaltres teniu com objectius per... per fer les propers mesos. Aquest trimestre farem la trans... parlo d'adults, eh?, transcoicerola, i després farem una cursa, una cursa normal, una cursa que ens apuntarem, que segurament serà la trail de la Costa Brava, i farem, doncs, una cursa. Però són la de la Costa Brava, entenc que no, però, per exemple, aquesta de transcoicerola és una cursa que ja existeix o és el que voleu organitzar? No, no, això... La fem nosaltres particularment. Ens hem inventat nosaltres. I al pròxim trimestre, doncs, hi ha d'altres activitats, com apuntar-nos a la mitja d'Esber. Sí, bueno, de la mitja d'Esber volia comentar que fins ara era una cursa per adults, i estem en negociacions amb la organització per tal de participar i poder organitzar també o incloure els infants si que puguin participar. I llavors, bueno, estem aquí per tal de que pugui també participar a tota l'escola, fins i tot gent que ve d'afora puguin portar els fills i pugui participar a tota la família. Que recordo que la última mitja d'Esvern, em sembla que s'havia de fer, va estar just, és a dir, que es va... Va ser el març, i al cap de l'abril, s'havia de fer la mitja d'Esvern i es va quedar a la cursa allò una mica penjada. I des de llavors que no s'ha tornat a animar la cosa. Esperem que aquest any... Ara nosaltres volem emputxar, també. Sí, sí, sí. Jo també sóc de les seves, i llavors, com a escola... Sí, sí, perquè és de les seves. A veure, nosaltres ens hem ofert els infectats de proposta fa temps que els hi vam comentar i, bueno, estem allà pendents de que, bueno, estirem davant tot i... S'ha apuntit, no? En les seves, nosaltres, en Just... Clar. Quantes sortides feu, home? És a dir, qui s'apunti, quantes sortides o quants entrenaments fa la setmana? A veure, els... Els grups... Els nens... i els de propiament trails són dues sortides a la setmana. Dos entrenaments. Dos entrenaments, perdó. Un, o sigui, són hora i quart i hora i mitja pels grans. I després el grup de Fast Hiking, que és el de caminar ràpid i moure ràpid, és només un... hora i mitja a la setmana. Volem ampliar-ho, eh? Però sí, probablement s'ampli perquè els alumnes ens ho estan demanant i, bueno, és molt probable que acabi 102 dies a la setmana. I estic la hora i mitja corrent per la muntanya? O és... o hi ha... Sí. Sí, i si els deixessin més... Sí, corrarien més, no? De fet, moltes vegades hem intentat que abans o hem acabat abans per... Doncs per exemple, el dia que anem al TV Davo vam necessitar més temps, ja ho veiem i s'organitza. Sí, de fet, sempre ens foten la bronca perquè arribarà a casa. Bueno, hi ha gent que diu, hòstia, els nens... Bueno, ells no, les famílies. I ara que és hivern us esteu trobant clar, com que fa 3 mesos, per dir-ho així, o 4 que esteu constituïts, us esteu trobant amb tot per primera vegada. Llavors ara és com el primer hivern que passeu. Això com afecta també els corredors-corredors? Sempre fa més mandra, costa més, el fred... No sé si ho feu pel matí o per la tarda, això que... No passa res perquè estem hivernant, en les cueves. Esteu hivernant. Bueno, tot és nou, però ja com teníem bastanta experiència, doncs res. Sí que és veritat que és una mica més difícil, sobretot pels nens, perquè la activitat és més difícil, però va estar guai, perquè clar, el tema de fer-ho de nit i amb els frontals i tot això, doncs és nou també per ells. I és... no sé, és una experiència molt xura. També el si posem junts als peus, perquè els vegin als cotxes i en algun moment hem de creure algun carrer o alguna cosa. I és... és molt guai, no sé. I els adults, sí que hem agafat més dies de nit, perquè els nens van abans que els adults. I... doncs és curiós, perquè... anem per la nit, si ens trobem pel carrer pel dia, no ens coneixem, quasi. I... m'agrada molt perquè... anem pels camins, no? Ostres, mira quin camí més guapo, eh? I l'agència, ostres, que guapo és aquest, com m'agrada. Ostres, és la primera vegada que venim, eh? Sí, sí, que guai. I els dic, vam estar fa dos dies exactament aquí. Clar, és que... La noche me confunde, eh? Exactament. De fet, de que sigui de nit, a vegades confon molt els paisatges i us trobeu a vegades en fauna a Port Senglàs, perquè... I, a més, hi ha alumnes que en tenien por, i ara, al principi, deia, no, jo, si em trobo a Port Senglàs, he de fugir corrents, i ara, bueno, és que estan superacostumats, es fan fotos, bueno, clar. Pràcticament, cada dia, en trobem. De fet, estem... al descampat de l'Institut Esperant, i passant familiars a Port Senglàs per hi ha corrents i... És veritat que la gent, quan la... la meteorologia que comentaves abans de fer això, al principi els feia una mica... com de... els hi preocupava una mica més, i el dia que plogui, i el dia que no sé què, que faci fred, i et preguntaven, i, bueno, en aquest sentit, nosaltres els donàvem força confiança, moltes anys fent d'això, i nosaltres hem sortit a córrer amb pluja, amb vent, fins i tot amb neu, i llavors els donàvem confiança, els diem que, bueno, la classe... la nostra finalitat és que la classe es fes igualment, malgrat les condicions, a set de si hagués algun navís per perill i això, i, de fet, només hem cancel·lat una sola classe de infants des que hem començat des del setembre, i va ser per avís de meteorologia, i per vent, i... i ara estan acostumats, vull dir, va haver-hi un dia que feia molt de fred o feia molt mal tens, no recordo quina era, i aquell dia, precisament, és que van venir tots els nens que ens vam quedar fins i tot. Ostres, que bé, com m'agrada que els meus alumnes vinguin i no els importi el temps que fa o... Mm-hm, clar. Vosaltres heu nascut per dir-ho així, amb la Covid ja, entre les mans, això, com ho esteu gestionant? El seu nascut porta l'aire lliure, us donen moltes avantatges, però, bueno, les onades ens les empassem tots per dir-ho així. Últimament, amb Omicron, estan avent-hi molts contagis, jo no sé si heu notat alumnes que s'han hagut de confinar, no sé si heu tingut algun focus dins el grup, o heu de seguir protocols molt estrictes. A veure, com dius, és un... és una activitat a l'aire lliure, de vos tenim aquesta avantatge, no? I... No he notat res, ni sí que hi ha nens que, de vegades, no venen per estar encominats a l'escola, o el que sigui, però nosaltres tenim aquesta avantatge. O sigui que, en principi, no és una activitat tampoc estigui que llegi gaire risc de transmissió, especialment risc. O sigui que, en aquest sentit, que és una mica el que busquem, l'aire lliure, la natura... A més, els nens tenen la possibilitat de... els nens i els adults, però és un moment que tenen la possibilitat d'anar sense mascareta. La veritat és que és... per nosaltres és una avantatge, i per ells també. De fet, hi ha nens que han estat confinats al Nadal. Sí. I l'altre dia, el dimarts passat, que ens van reincorborar les classes, els vam preguntar què tal, al Nadal. Teníeu ganes de venir? Ostres, sí, perquè va passar tot el Nadal confinat, i a l'escola no, però aquí sí, perquè, clar, és que venen i corren, salten, estan a l'aire lliure, llavors... Bueno, es senten lliures. I això, suposo que també és una manera, no de conèixer una mica el territori, el fet de poder fer les sortides, també, donar una aproximació a Sant Just, a tenir també una mica de consciència de l'entorn natural en el que estem i que cal cuidar, per si volem seguir corrent, en aquest cas, per la muntanya i pels voltants de Sant Just. Sí, totalment, de fet, ve gent de perfils molt diferents, gent de Barcelona, bé, gent d'Esplugues, gent que coneix molt l'abai, però que sempre descobrim racons nous, jo sempre dic, que es valori per la quantitat de gamins que saps, i bueno, per això és una mica secundari, anem part tot arreu i sempre dic, hòstia, aquí no havia estat, ostres, és molt xulo, o sigui que és una part també de la descoberta, i també els intentem donar aquest punt de vista també una mica històric, que anem a la fonda Can Javallol, mira que hi havia una tirolina, perquè això era una colònia tèxtil, perquè no sé què, tal, tal, o aquesta fonda hi havia una mineria aquí abans, bueno, llavors no és només corra, eh? Sí, l'escosa és corra, però a través del running treballem molts aspectes, per exemple, amb els infants o amb els joves, molts valors, cooperació, tot, o sigui, esport saludable, una sèrie de valors que per nosaltres són imprescindibles de l'estadat. Forneu part d'alguna federació, d'algun grup de trail... Bueno, estem dintre de lo que és... bueno, hi ha un grup d'escoletes de trail que li diuen a Catalunya, i estem dintre d'aquest col·lectiu, i estem en contacte amb ells, però... Tot és molt recent, de moment. Sí, però no... No estem dintre de la federació, perquè la veritat és que el trail està una mica a cavall entre la muntanya i l'atletisme, però de fet, nosaltres tampoc ens volem etiquetar, ens agrada la muntanya, anem a la muntanya, corrents, caminant ràpid de lo que sigui, i ja està. I aquí estem... I poc o més. Sí, i poc o més. Sí, que estem al dintre d'aquest grup, ens comuniquem pel WhatsApp i ens ajudem, però res més. Molt bé. Què cal, material que cal, per fer trail? Doncs... unes bones cuixes. Sí. Material de córrer per muntanya al final, no? Sobretot, insistim bastant en el tema de les bambes, que siguin de trail. Més que res perquè no rellisquin. Hi ha infants, per exemple, que porten bambes normals, però... i no passa res, però és per evitar taigudes, que es puguin agafar bé amb les mans, que no rellisquin... És més que res, això. Després ropa per córrer, bàsicament, que hi ha de trail, també específicament, perquè és veritat que, com els adults, sí que van necessitar més coses, motxilla, xaqueta, de coses més específices, els infants, els petits... Ara porten tots una motxilla de nens petits, de trail, que fa molta gràcia veure'ls, amb el seu frontal, amb la motxilla, ja porten l'aigua, ja hi ha gent que aprena, durant la sortida... Molt bé. És molt guai. Avui m'ha parat una àvia d'un nen. M'ha dit, ostres, el meu nen és que està encantat. Amb l'escola m'ha anat a ensenyar el parc, les cabanyes que feu, els dibuixos, perquè fem dibuixos, els amaguem, fem cabanyes... I, bueno, m'ha donat les gràcies, això, ostres. Home, dona-se disfacció, no? Sí, hauria de pagar jo... No, no, de veritat, perquè és una cosa que t'omple, de veure els nens, t'agafen de la mà, saps? I els pots explicar coses... Ostres, no? És molt guai. Molt bé, doncs res. Només em queda dir-vos que fareu-vos també, perquè ara és hivern i veu començar sent tardor, però quan comença la primavera i el bon temps potser teniu un altre bomb de gent interessada, o que s'anima, que li ve molt de gust, quan faci menys fred, de fet, ara hi ha molta gent que ens està bombardejant amb el pòstor ron. Però sí que hi comptem amb el bon temps, també. Per nosaltres, totes les èpoques són oportunitats, perquè vingui la gent a conèixer-nos i ja forma part de la nostra escola. Doncs res, amb aquest missatge deixem aquí l'entrevista amb la Cristina i el David, que vagi tot molt bé, i res, a seguida van a tope. Gràcies, adéu. Vinga, doncs que ens hem acostat ja a la set de la tarda. Això vol dir que ens hem de comiadar del programa d'avui. Nosaltres us hem estat fent companyia des de la cinc d'aquest parell d'Horetes. Tornarem demà, també, amb més actualitat i més entrevistes i més de dos mes continguts. Recordeu, ara, l'informatiu de notícies de Sant Just Edició Vespre de la Mat de la Lua Lópedi pels matins, també de 10 a una, el magazine La Justa en Mireia Redondo. És més que acabeu de passar bona tarda i seguiu-nos escoltant i informant-vos a Roba Ràdio d'Esvern. Moltes gràcies.