#86 - La Rambla del 19/1/2022

Ràdio d'Esper, 98.1 Ràdio d'Esper, 98.1 Ràdio d'Esper, 98.1 Bona tarda Sant Just, ara mateix passen 10 minuts justos de la 5 a la tarda d'avui dimecres 19 de gener. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazine de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.ufm, la majora municipal de Sant Just. Sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui a primera hora què tenim? Doncs ve d'aquí i fins a les 6 farem l'espai de les xarxes 06, que aquest segon trimestre el dediquen a parlar i abordar el transtorn de l'espectre autista. Avui parlarem amb la Montse Alvarez, que és psicòloga pediatra i que treballa el CDIAP desplugues. També farem les afamerides de tal dia com avui 19 de gener. Després a segona hora de la Rambla i a partir de les 6 i 10 connectarem telefònicament amb el Víctor Vila, que és el jove col·laborador d'aquí de la Rambla, que parla sobre les sèries i també sobre el cinema. Tot això serà de seguida. Ara us deixo amb un tema musical i comencem. No marxeu! Cuando hace frío solo quiero volver a la estación del año que me acceder. La vida con ojos de felicidad y el mundo vuelve a ser un nuevo lugar. Solo pensar en grandes olas del mar, a veces me trasladas a borear. Piñe colada y un mojito a la vez y una arena en los pies. Vamos juntos a kawai, yo te enseño lo que hay. Un querer de sol y mar, a ver quién mejora el tan. De tus playas hoy muy fan, lo voy a requir de ar. Vamos juntos a kawai, aunque aquí no se está mal. Aquí es l'herano casi todo el día, como un viaje que nunca termino y supeando. Con la luna llena de la mojada y los que es en la arena y digo... No te olvides, no te olvides, no me olvides digo no, no, no, no. Sigamos juntos por el camino buscando el sol y solo si es contigo. Vamos juntos a kawai, yo te enseño lo que hay. Un querer de sol y mar, a ver quién mejora el tan. De tus playas hoy muy fan, lo voy a requir de ar. Vamos juntos a kawai, aunque aquí no se está mal. Aquella playa te regalo el tesor, subí a mi barca y te lo enseño mejor. El paraíso y el calor tropical se te calmarán. Vamos juntos a kawai, yo te enseño lo que hay. Un querer de sol y mar, a ver quién mejora el tan. De tus playas hoy muy fan, lo voy a requir de ar. Vamos juntos a kawai, aunque aquí no se está mal. Vamos juntos a kawai, yo te enseño lo que hay. Un querer de sol y mar, a ver quién mejora el tan. De tus playas hoy muy fan, lo voy a requir de ar. Vamos juntos a kawai, aunque aquí no se está mal. Estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de vinyons de divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club, i esperem. Beus de la parròquia. Compartim notícies d'actualitat, experiències socials, espiritualitat i parlem l'entorn de l'hostilitat i l'hospitalitat, com tractem els immigrants. Això és els dimecres a dos quarts d'avui del vespre, amb repetició als dissabtes a dos quarts de 12 del matí. Comencem ja l'arra amb aquesta primera hora del magasin de tardes de ràdio d'Esvern. En 5 minuts començarem l'espai de les xarxes 06, que com hem dit a la presentació, aquest trimestre el dediquen a abordar el tema del trastorn de l'espectre autista. Cada 15 dies anirà passant per aquí el programa diferents beus, tractant el tema en diferents vestants. Avui tindrem amb nosaltres una psicòloga pediatra que treballa el CDIAP d'Esplugues, que és el centre de desenvolupament d'Esplugues. Parlem amb la Montse Álvarez per saber què és aquest trastorn, en què consisteix quin són els símptomes de qui pot afectar, etc. I a partir de les següents setmanes parlarem amb famílies afectades, també amb el centre Pilotes Proceat d'aquí de Sant Just, també amb altres centres escolars, etc. També farem les afamèrides, és a dir, els aveniments, laixaments i morts que van tenir al lloc del dia com avui, un 19 de gener. I després, a segona hora, després de sentir el Vulllatí de Catalunya Ràdio i també el Vulllatí de Notícies d'aquí de Sant Just, trucarem el Víctor Vila per parlar de cinema, bàsicament aquestes estrenes que s'aniran produint a llarg d'aquesta setmana. Ara deixem per això de fons. Aquesta cançó de la Pegatina que es diu Down for Love, que fa en col·laboració també amb Chef Especial. És una cançó del seu últim disc d'aquest 2021. Vinga, va. ¡Sé que te quedo grabado a fuego! Quiero verme como tú me ves. Quiero verme como tú me ves. Quiero verme como tú me ves. Quiero verme como tú me ves. Quiero verme como tú me ves. Quiero verme como tú me ves. Quiero verme como tú me ves. Quiero verme como tú me ves. Quiero verme como tú me ves. Quiero verme como tú me ves. Vinga, va, doncs, perquè ara són les 5 i 21 minuts de la tarda d'avui 19 de gener. Dimecres, toca fer l'espai 15 en alt de les xarxes 06. I, com hem dit abans, tracta en aquest segon trimestre abordar el tema del transtorn de l'espectre autista. Avui tenim amb nosaltres com a convidada la psicòloga Montse Alvarez. Ella és psicòloga del CDIAP d'Esplugues i també treballa al centre especialitzat d'autisme i Gain. Saludem-la perquè ja la tenim el telèfon. Hola, molt bona tarda. Hola, bona tarda, Núria. Bona tarda, doncs veig la primera convidada que el grup de les xarxes 06 ens porta per abordar aquest transtorn. Montse, per tant, et toca una mica per dir-ho així, trencar el gel. Jo crec que ha volgut que vinguessis o que et truquessin com a persona especialitzada, que treballa amb nens i nenes, amb infants, que tenen aquest transtorn. Primer de tot, gràcies a tu i a l'equip de les xarxes 06 per convidar-me per tal de poder parlar del tema de l'autisme. M'heu demanat una miqueta al poder fer una perillet en reducció, ja que era la primera persona que parlava sobre aquest transtorn, sobre el transtorn de l'espectre de l'autisme, que no manaré a partir d'ara a la siglas d'EA per que estigui més càssic. Primer de tot, no? Sí, però previa una miqueta. Primer de tot, no? Que és el dia. Que tenen en compte que és un transtorn del neurodesenvolvament, que té el seu origen a nivell neurobiològic i el seu nici a la infància. Per tant, afecta en el desenvolupament de dues dimensions. I una d'elles és tot el que té a la base de la comunicació social, que entesa com aquestes dificultats en la reciprocitat social i emocional són a vegades, nens o nenes, que els hi costa aquest punt més de diàleg. A vegades fan grans monòlegs, però és tot aquest punt de compartir, de tenir en compte l'altre i de preguntar-li a l'altre, si pot resultar molt més difícil. Tot el que té a veure amb la comunicació no verbal poden presentar dificultats, tant per entendre la comunicació no verbal dels altres, com per incorporar la part no verbal en la seva propia comunicació. És a dir, que els hi costa expressar-se o relacionar-se amb la resta de forma verbal, però per altra banda també tenen grans habilitats. Has dit que a vegades inclús poden parlar o fer com monòlegs. Sí, i realment vull dir, el que és important és tenir en compte que les coses són les que poden presentar més dificultats, com aquelles sàries en les que poden destacar, perquè poden ser grans amagats amadors dels seus centres d'interès. I poden agafar molta informació que els interessa. Jo tinc nois que a vegades poden sapiguer-se tot els mapes, recorreguts a metros, si tu els dius, escolta, mira, he d'anar des del carrer balmets, fins i tot al carrer, com ho faig? Te poden dir perfectament, poses de refat aquest autobús, vull dir. Cal tenir en compte que hi ha coses en les que, si poden resultar més dificultats, hi ha aquelles coses en les que realment poden ser molt àvies. Caram. Has dit, també, Montse, perdona, que potser et vaig fer algunes preguntes entre mig, que em van sorgir a mesura del que vas explicant, perquè has dit que sorgeix a la infància, però algun cop pot donar-se el cas, que arribi algú a la edat adulta i que no s'hagi diagnosticat, o és estrany que passi això? No, és més sovint del que ens hauria agradat, sí, sí. I moltes vegades arriben a edat de l'adolescència, o de l'edat adulta, i han rebut molts diagnòstics diferents, o a vegades arriben el seu propi diagnòstic amb la condició de teat, perquè han diagnosticat el seu fi. I per tant, ells diuen, si és que a mi em passa exactament el mateix que li passa el meu fi. I a vegades vull dir que fa la valoració, i te n'adones que el pare o la mare, també pot tenir realment aquesta mateixa condició, i que no havies condiciat anteriorment. Caram, és a dir, que pot haver-hi algun factor genètic en l'aprenència del transtorn? Sí, sí, sí, hi ha un factor genètic, sí. No té per què estar alterat en el pare o amb la mare, però sí que realment els estudis estan mirant quins són les alteracions genètiques que estan present. Encara no s'estaven, i és en el cas que està estudiant des de tots els hospitals, i tot el professional, el podré veure. I també, Montseny, jo no sé si desapareix sempre el CDIAP d'esplugues. El CDIAP, perquè la gent s'obiqui una mica, és un centre on ateneu a què? Només a infants? Sí, tot el que són els nens, des del 0 fins als 6 anys. I què feu? El que fem és primer, quan ve el nen o la nena amb la seva família, fem realment una visita amb la neuropadiatra, que els fa una valoració, i fa realment tota la recollida d'història clínica, en una visita amb la nostra treballadora social, en els casos en què és necessari, per recollir també una miqueta tot el que és la xarxa amb la que hi compta aquell nen o aquella nena, a nivell de recursos i d'ajuda. I després vull dir... Clar, nosaltres abarquem 3 poblacions, i poden arribar nens amb demandes diferents. Poden venir per temes de llenguatge, per temes motors, per dificultats en tot el que té a veure amb la comunicació social. A partir d'aquestes dues visites, es valora a nivell d'aquí quina és la professional amb la especialitat que requereix a aquell nen o aquella família. Que ara pot ser una psicòloga, una neuropeda, una fisioterapeuta. I normalment aquests nens i nenes venen aquí el seu dia perquè les famílies ho demanen al cap, o perquè a l'escola detecten alguna cosa, com acaben arribant aquí? Sí, poden venir, les ondes d'arribació poden ser diverses, poden ser o bé per l'initiativa de la família, per derivació de la pediatra o del pediatra, o bé per derivació des de la llar d'infants o a l'escola. Poden haver-hi, o perquè una persona o una família està preocupada i el si amoïna ha terminat i tens de desenvolupament del seu fill o de la seva filla i consulta'm per motors propis. Vale, vale, vale. Perdona que m'han sent allà en Montse, o si volies explicar més coses sobre l'autisme, sobre aquest tipus de transtorn, o sigui, inclús dins d'aquest transtorn hi ha diferents graus o diferents subtípus, no sé. Sí, si vols, acabo d'explicar una mica... Sí, sí, sí. El s'hi dona, com més informació, a tots els ulls. Una de les dimensions importants per poder fer el diagnòstic de tia és la comunicació social, i l'altra és tot el que té a veure amb la informació de comportament i de interessos repetitius i restringits. És a dir, a vegades, són nois que es poden quedar amb un objecte estereotipat, que li ajuda i que li relaxa, poden tenir una adherència molt efectiva a determinat tipus de rutines, o a patrons a vegades verbal, no? Ara voler dir bon dia, mare, i la mare li ha de dir bon dia, pau. I si un dia diu pau o... hola, o bon dia... No, no, no, mare, m'has de dir bon dia, pau, bon dia, pau. Vull dir, aquest és el que pot de patró, que vol que repateixi d'aquella manera. I en els últims anys també realment s'ha aconseguit incloure en el manual dels professionals tot el que té a veure amb les hiperes i les hiporreactivitats sensorials. És important, perquè hi ha molts nens i nenes, tot el que són a nivell de normalitats sensorials, els pot resultar de graon, interferència. És a dir, per exemple, els sorolls. Determinats tipus de sorolls, però poden ser sorolls no només trons o una motosorollosa, sinó que els propis sorolls dels companys de la classe, per exemple, els pot molestar. Jo aquest matí tenia un any de 5 anyets, que em deia que m'agraden a l'escola, però m'amolesta molt el soroll que fan els meus companys. I això ara n'hi pot arribar a passar, que es derreguli i es reposin molt, molt, molt neguitors. I n'hi ha nens que sí que tu poden expressar verbalment, però n'hi ha molts altres que no, perquè no prenen ni consciència que jo els està causant interferència. O el tema de la roba, determinat tipus de teixit, el tolero i determinat no, o el canvi de passar de la màniga curta a la màniga llarga, pot resultar molt més difícil, de la màniga per que baixi o perquè la tiro cap amunt, perquè tu molt més has portat màniga curta, i ara me'n posis una llarga. Vale, vale, vale. I això passa mateix, si és nen o nena, o hi ha algun tipus de diferència, inclús en funció de l'edat dels que van passant? Sí, tot el que som, per exemple, més comportaments, més repetitius, sí que l'aparició moltes vegades té una miqueta més, és a dir, un nen a vegades en dos anys, no té per què presentar tant comportaments tan repetitius o interessos tan circunscrits, i quan són més grans sí que hi ha més probabilitat. La manifestació clínica entre nens i nenes també és diferent. Vull dir, primer, perquè la prevalència entre nens i nenes és diferent. Vull dir, si la prevalència actual de teia en la població és entre un i un 2%, per sexe és de cada sexe, nens o nens diagnosticats, n'hi ha una dona. La clínica de la dona és molt més sotil. No n'hi ha tantes conductes disruptives, i a nivell general les noies copien més les conductes aptatives de les persones neuotípiques. A nivell general arriba molt més tard a consulta psicològica. Vull dir, per què passa més de ser per segure? És a dir, que potser amb un nen és més fàcil. Hi ha més senyals d'alarma que potser criden més l'atenció de dir que aquí hi ha algú que no potser hi ha a casa d'una nena. Sí, això és el que passa. I moltes vegades arriben a consultar quan són més grans per una dificultat a nivell de comunicació social. Moltes vegades poden arribar per un transport alimentari. Vull dir, és perquè hi ha un pensament molt rígid amb el tema de l'alimentació, en què comences d'indagar una mica també, veus les altres dificultats. Però que havia arribat no per una dificultat de comunicació social, sinó realment per una altra cosa. I per exemple anar a fer diàpquins tipus d'un uferiu o com abordeu el TE? En principi, vull dir, fem una abordatge més conductual en el que acompanyem les famílies per norma sempre estan present durant les sessions per tal que aquella hora de intervenció setmana el que podem oferir, o quin senal, en funció de l'assistència o l'abordatge que tinguem, en aquests moments, o el present que tinguem, i el que ens interessa és poder empoderar amb les famílies, per cal que això que nosaltres treballem amb aquells nens, les famílies ho puguin anar replicant i ja s'entenguin que és el que s'està passant al seu fill. Perquè la clau és la comprensió. Cada vegada, quan intentem ajudar més a les famílies, que entenguin que, a vegades, la conducta que està venent del seu fill és la punta de l'Iceber, que darrere hi ha unes dificultats, i ajudem amb aquestes dificultats i la conducta millora. Això és la clau. Vull dir, fem també coordinacions amb les escoles, per tal que les escoles, família i nosaltres, s'anem tots ramant amb la mateixa barca. Perquè l'actitud de les famílies, que tenen el diagnòstic, s'avan una mica per on com actuar davant de cada cas, jo entenc que la situació familiar també canvia, no? Sí, sí. S'hi donen moltes cenes, perquè entenen. Moltes vegades pensa que, si no, les famílies, abans d'apagar el diagnòstic, fan el que poden, però és que, clar, vull dir, no són capaços de pensar amb el pensament del seu fill o de la seva filla amb la condició de tea. Tenim que els entenen, ja no només és el recurs que t'ho li dones, o que l'escola li ofereixi, sinó que la família s'emvolupa altres tipus de recursos, perquè ja en té el dia a dia del seu fill. I això és molt important. Pensa que l'evidència científica demostra que la detecció i l'intervenció primarenca millora el pronòstic tant de les famílies com dels nens. Vull dir, perquè n'hi ha una millora en la vida personal i familiar d'aquell nen o nena. Vale, vale, vale. Jo no sé si, per exemple, en alguns casos, us han vingut pensant que era un tipus de tea, i després resulta ser que és algun altre trastorn molt similar, o no sé si hi ha altres trastorns que es poden barrejar o confondre. Sí, sí que n'hi ha. I, a més, vull dir moltes vegades que el diagnòstic de tea té transport comòrbit, és a dir, que, paral·lelament, el transport dins de l'aspecte de l'autisme n'hi ha un altre transport. Moltes vegades el que passa és que com que n'hi ha el transport comòrbit, que a vegades hi ha dificultats atencionals, i sembla que tot queda englobat amb aquestes dificultats atencionals. Potser sí que n'hi ha dificultats atencionals, amb la condició de tea, de tot el que són les funcions executives d'organitzar i de planificar, però no són unes dificultats d'un trastorn de difícil atenció, sinó que realment n'hi ha un trastorn que prioritza que és el trastorn de tea. Per tant, sí que ha passat. I també, a l'inverse, és a dir, n'hi ha moltes famílies que no venen pensant que n'hi ha un diagnòstic de tea, i després sí que ho donem un diagnòstic de tea. Vale, vale, vale. Perquè la diferència, per exemple, entre un autisme així més general i entre el tea, és més fàcil de poder veure, observar... Clar, abans teníem una clasificació de diagnòstica diferent. Ara, per ara, vull dir, tot realment és tea. Però sí que, realment, perdona, és veritat, perquè abans no m'havies preguntat i no t'havia arribat a respondre. Si n'hi havia diferències i que n'hi havia diferència en quant al grau. Al grau que n'hi havia de factació. Això sí que realment és el que marca una miqueta la diferència. Poden haver-hi diferents graus en funció de les interferències que tingui aquell nen o aquell nen. De grau, grau dos o grau tres. I això en funció de les dificultats que podem tenir en la part social i en la part de comportaments més restringits i repetitius. Tenim en compte el nivell d'ajuda que necessita aquell nen o aquell nen. Si és una mínima ajuda o realment necessita un suport molt notable. I, normalment, els diagnòstics, els treballs que després veu amb aquests nens i nenes, quan de temps esteu, és a dir, fins que compleixen els cinc anys o hi ha un temps establèria concret o després dels cinc anys, què passa amb ells? Teòricament, nosaltres ha anat tot el dia d'aniversari dels sis anys de tenir nen o nena. A partir d'aquí sí que ja no podem venir. Sí que intentem mantenir fins als sis anys tot el que podem. Abans de la pandèmia teníem, també, el grup d'habilitat social, perquè és una àrea molt, sobretot a l'edat de cinc a sis, n'hi havia molts nois que els hi podíem oferir. Aquest grupet, en el que treballàvem en situ, aquest punt d'interacció de reciprocitat, en aquests moments això no podem fer-ho, perquè no podíem mantenir-los bomboia. I com són nens que venen sense mascareta, doncs els ja estaríem posant massa fascinants a les famílies, per tant, en aquests moments no podem fer. A partir del moment que són d'alta del cediat, la via pública que dona continuïtat a nivell d'intervencció és el SESMIC. El SESMIC sí que el s'hi dona a la continuïtat fins als 18 anys. Aquí és el centre de salut mental, no? Infants i juvenils, sí. Hem parlat de les causes, també, que hi havia un que podia haver com una causa més biogenètica, però a nivell neuronal, també hi ha, no sé si són desequilibris o què passa en aquest pla? Aquest se farà exactament. O sigui, les causes de l'autisme, a part de la genètica, hi ha més causes que puguin determinar que hi hagi autisme? Bueno, realment vull dir, hi ha altres factors que no ajuden, per exemple l'ambiental. Això sí, això n'hi ha en els turistes, de nens, bessons, amb el mateix diagnòstic de tea, posats en una família, o d'altres, o els casos realment que estan no feinat, i això sí que és un factor que pot no ajudar. Però no és el causant, la causa realment tenim clar que hi ha component genètic, el que encara no s'ha sap per molt, que està intentant estudiar, això és el que encara no sabem. I altres factors m'ajuden, moltes altres patologies, tenir una capacitat intel·lectual dins la normalitat, això és un factor de bon pronòstic, i tenir realment un entorn social i escolar, és un factor de bon pronòstic, però no és causant. Perquè després hem parlat una mica també de la conducta i de les dificultats que poden tenir aquests nens i nenes, però per exemple, amb el tema del son o de l'alimentació que també és comentat, poden sorgir no tan bé dificultats en aquests àmbits? En la diana, la zona és un tema estrella, m'hi han molts sensors de la zona, com ho veig amb el diagnòstic de Tia, i les dificultats en l'alimentació, perquè moltes vegades aquest tipus de població presentar... fèren conductes més restrictives en l'alimentació, i justament per les dificultats que deia maniveis sensorials, a vegades, per exemple, la temperatura del menjar o el color del menjar, o la temperatura del menjar o l'olor del menjar, fa que realment pugui ser molt receptiu. He arribat a tenir nens, que a vegades la seva dieta era... vam, amb els lits de les dues mans, comptàvem la quantitat d'ingredients que estaven ingerint en aquests moments. Vam veure que la població dins de la condició de Tia s'agrega la melatonina d'una manera diferent a les persones neurotípiques. Per tant, això ens donaria també una miqueta d'explicació del perquè aquest tipus de població té tantes dificultats per conciliar i per mantenir una bona genera de la gent. Ja parla, acabant, Montse, de la Covid, quines dificultats, per exemple, durant l'època de confinament més dur, quan va esclatar la pandèmia per dir-ho així al mes de març, que ens van tancar tots a casa, aquesta població, com ho va patir? El fet de no poder sortir al carrer, no sé si pot haver afectat més o menys. Jo penso que n'hi ha com dos grans factors. Vull dir tots els que els nens que han estat més petits, n'hi havia molts factors. Vull dir, si els pares coreans estan més pendents d'ells, o no. Això és un factor que estan en la població amb teva com en qualsevol altra població. Però, per exemple, els nens més petits o nens, a vegades n'hi ha hagut un abús de pantalla perquè resultava difícil dir-hi amb tot. Sí que és cert que justament aquest tipus de població tenien permís d'autorització i d'autorització. I, per exemple, els nens que tenien un espai més externe que podien tenir una cervesca a casa seva, un petit del coneixement, ho van tenir una niqueta millor. Però, aleshores, n'hi hauria molts que estaven molt desregulats. No en tenien. No en tenien. No en tenien. No en tenien. Volem fer sempre les mateixes coses. Els canvis els sempre he vist moltes vegades. El confinament va ser un detonant en el que no podia fer el que fa sempre. Vull dir, molts veïns no en tenien el per què. Si jo sempre vaig i faig això, sempre vaig a veure l'avi als diumenges, que per exemple a aquesta població, tot el que són els adolescents, sense dificultat intel·lectual, ho van viure molt bé. Perquè els estaves rellent de qualsevol factor social. Estaven a casa, són a la confort, fem videoconferències amb l'escola. Per tant, el adolescent sense discapacitat intel·lectual va ser un regal per ell. I cada situació podria ser diferent. Després el tornar, però... Una muntanya. Una doble muntanya. Molt bé, doncs... Queden moltes coses per seguir parlant del trastorn de l'espectre autista, però és que si no ens passaríem aquí tota la tarda. Jo crec que hem donat les principals pins allades a l'audiència, o acabat d'aclarir també, perquè a vegades sentim molt a parlar, sobretot amb personatges que surten a les sèries, estereotips de com són les persones que tenen autisme i això. Però està bé també, escoltar algú professional que s'hi dedica dia a dia, i també que segueix investigant. Així que res més, moltíssimes gràcies per estar aquí a Ràdio d'Esvern. I res, seguirem les properes setmanes en tocant el tema des de diferents altres basants. Moltíssimes gràcies, Núria. Moltíssimes gràcies per tot. Que vagi bé, doncs. Buena tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte de remodelació de la plaça de la Pau al 90% de les sugerències i paticions dels veïns i veïnes. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. Comencem aquesta segona hora de la rambla. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit. La regidora no escrita Anna Vilanova posa en dubte que s'hagi recollit a l'avant projecte final. Vinga, escoltem aquest tema musical i seguim després amb el rànquing de notícies més llegides. Vinga, escoltem aquest tema musical i seguim després amb el rànquing de notícies més llegides. Vinga, escoltem aquest tema musical i seguim després amb el rànquing de notícies més llegides. Vinga, escoltem aquest tema musical i seguim després amb el rànquing de notícies més llegides. Vinga, escoltem aquest tema musical i seguim després amb el rànquing de notícies més llegides. Vinga, escoltem aquest tema musical i seguim després amb el rànquing de notícies més llegides. Vinga, escoltem aquest tema musical i seguim després amb el rànquing de notícies més llegides. Vinga, escoltem aquest tema musical. Vinga, escoltem aquest tema musical. Vinga, escoltem aquest tema musical i seguim després amb el rànquing de notícies més llegides. Vinga, escoltem aquest tema musical i seguim després amb el rànquing de notícies més llegides. Vinga, escoltem aquest tema musical i seguim després amb el rànquing de notícies més llegides. Vinga, escoltem aquest tema musical i seguim després amb el rànquing de notícies. Vinga, escoltem aquest tema musical i seguim després amb el rànquing de notícies més llegides. Vinga, escoltem després amb el rànquing de notícies més llegides. Vinga, escoltem aquest tema musical i seguim després amb el rànquing de notícies més llegides. Vinga, escoltem aquest tema musical i seguim després amb el rànquing de notícies. Vinga, escoltem aquest tema musical i seguim després amb el rànquing de notícies més llegides. Vinga, escoltem aquest tema musical i seguim després amb el rànquing de notícies més llegides. Vinga, escoltem aquest tema musical i seguim després amb el rànquing de notícies més llegides. Vinga, escoltem aquest tema musical i seguim després amb el rànquing de notícies més llegides. Vinga, escoltem després amb el rànquing de notícies més llegides. Vinga, escoltem després amb el rànquing de notícies més llegides. Vinga, escoltem després amb el rànquing de notícies més llegides. Vinga, escoltem després amb el rànquing de notícies més llegides. Vinga, escoltem després amb el rànquing de notícies. Vinga, escoltem després amb el rànquing de notícies. Vinga. Vinga. Vinga. Vinga.