#87 - La Rambla del 20/1/2022

Bona tarda Sant Just, passant 10 minuts de les 5 de la tarda d'avui, dijous 20 de gener. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazine de tardes de ràdio d'Esvern esteu sintonitzant el 98.FM a la Misora Municipal de Sant Just. Sóc en Núria Garcia i esteu a mica de tarda de 21 divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui a primera hora que tenim d'aquí i fins les 6 tenim espai de vins amb l'Àstrid Goldstein del celler de Can Mata. Després farem entrevista a Ramon Alós, doctor en sociologia i llicenciat en ciències econòmiques. Ell serà el ponent de la tertulla que es farà demà a la Taneu a les 8 del vespre a la sala Piquet. Ens parlarà dels canvis en el mercat de treball i de la precarietat laboral. Ens avançarà els temes de la Tatúlia. Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10 farem espai amb l'Albert Macia, president de la Taneu, per repassar la agenda d'activitats de l'entitat. I acabarem el dia amb la secció de l'Andrea Asmeratz per parlar de novetats musicals i també de les sèries de les plataformes en estriming. Tot això serà d'aquí una estoneta. Ara per això us deixo amunt amb un tema musical i comencem nomar-se'n. Escoltem aquest tema d'Estejomas que es diu les merdes del seu disc Aguanz de l'any 2020. T'has de sortir al sol s'ha enfadat a nit. Tu sembles tan feliç, jo em faig patir. Tantes coses que només sap el meu coixí. No vull pensar en les merdes que no et vaig dir. Que tot el que em callo acaba crement per dir. Ja no m'enganyo convençent-me que estic bé. Que no sé qui té dies dolents i jo també. T'ho sento molt pel que ja he fet i el que faré. La meva guerra és amb mi mateix abans que amb mi un moment. No vull pensar en les merdes que no et vaig dir. Tot el que em callo acaba crement per dir. I feel you are hiding your love. I feel you are hiding your love. I feel you are hiding your love. I feel you are hiding your love. I feel you are hiding your love. Ara anem a fer les efemèrides d'avui, dies internacionals no en tenim i passem a aquests abaniments que van passar el dia com avui, un 20 de gener. Ens ho veiem a l'any 1400 a Barcelona a la llotja sobre una taula de canvi coberta muntapet amb les armes de la ciutat. La taula de canvi d'aquell 1401 del 20 de gener de Barcelona es va considerar com el primer banc públic d'Europa, imagineu-vos. Uns anyets més tard, el 1479, Ferran el catòlic accedeix al tro d'Aragó. Després, el 1958, a Espanya es va publicar la primera aventura dels personatges de Còmic Mordadello i Filemont, dibany és el número 1394 de la revista Pulgarcito d'editorial Bruguera. El 1993, als Estats Units, Bill Clinton es va convertir en el 42è president dels Estats Units. I la femèrida és graciosa perquè just el mateix dia, un 20 de gener, però d'uns anyets més tard, el 2001, ho va fer George Bush, que es va convertir en el 43è president dels Estats Units, i va passar que el 2009 també als Estats Units, Barack Hussein Obama, va iniciar el seu mandat com a 44è president dels Estats Units d'Amèrica. Per tant, tenim aquestes 3 dates, el 93, el 2001 i el 2009, que els 20 de gener van produir aquestes 3 pujades per dir-ho així, al mandat, de Bill Clinton, de George Bush i de Barack Hussein Obama. Neixements, a veure qui fa anys del dia com avui, doncs el 1952 a Barcelona va néixer Joan Barril Cuchart, escriptor i periodista català, va morir ja fa uns anys, el 2014. També tenim que, per exemple, tirant enrere, el 1920 Ramini va néixer Federico Fellini, director de cinema i guionista italià. I l'any 1979 a Califòrnia va néixer el dia com avui, el bateria del grup Lincoln Park va néixer, doncs, en Rob Burdon. Necrològiques persones que ens van deixar que van morir també el dia com avui, doncs és el cas l'any 1993 de la Audrey Hepburn, actriostina metogràfica anglèsa d'origen belga, va néixer el 1929, però va morir un 20 de gener del 1993, el 2012 a Los Ángeles, va morir Eta James, cantant estadounidèntica de blues, de sol, a Gospel, de jazz. El 2014 ens va deixar Claudio Abatto, director d'Orquestra, una gran figura dins de la música clàssica, ell va morir allà a Itàlia i va ser, entre altres, director de l'Orquestra de l'Escala de Milà, també de l'Òpera de la Viena, de l'Orquestra Sinfònica de Londres i de la Filarmònica de Berlín. El 2018 a Washington va morir Naomi Parker, obrera nord-americana que va servir de model del cèl·labre cartell Weekenduit, ella va morir el 2018 a Washington. I el 2021, tot just fa un any a Sant Quirza de Safaya, moria Manuel Soler i alegre pilot de Trial, va ser el primer català en guanyar una prova del campionat del món de Trial el 1979. I lo prometo que muy pronto llegará. Todo este tiempo me ha dado por pensar que he llegado el momento, voy a vivir de verdad. Estem escoltant una altra d'Estej Homes, aquesta es diu Volveré Empezar i la van fer juntament amb Nil Moliner, també l'any 2020. Estudiu l'FP d'Auxiliar d'Infarmaria, ho caporta molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables, curso una FP dual, estudiu i treballo a l'hora. El teu fill pot ser un d'ells, descobreix el seu futur a fp.amv.cat. F, però, amb l'FP aviat podrà embolar, amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Profesional i l'AMV. No em toquis els ous. No em toquis el calamar. No em toquis el nat. Perquè toques molt més del que et penses. Toques l'esforç de molts veïns. Perquè tinguis productes de qualitat a taula. Toques el que menja la meva família. Toques el que més m'agrada. Ara el que toca, productes catalans, de qualitat. Ara ens toca fer l'espai de vins de la mà del celler de Can Mata. Concretament amb l'Àstrid Goldstein. Hola, Àstrid. Bona tarda. Bona tarda, com va? Doncs mira, aguantant el fred. I aquestes hores de la tarda també ja comença a fer més... Vaig ser ràpid, això, eh? Sí, sí, sí, sí. Per tant, ens toca aguantar-ho. Sí, els migdies s'està molt bé. És allò que et pots posar al solet. Els migdies perfectes, sí. Pregnes d'energia solar, i a la que baixa el sol ja és... que la cosa és seriosa. Sí, té un ídol a la setmana dels vermuts. Sí, ens està tocando fora, eh? Ja ho diuen que és la més freda. Per tant, no podem dir res, tampoc. Sí, sí. Vam comentar la setmana passada, i la prevenció està sent bona, i diuen que anirà més enllà dels vermuts. Sí, sí, sí. És clar, l'hivern dura fins a finals de març, pràcticament, fins al XXI de març. Sí, sí, sí. No, no, que faci, que faci, que mati tot el caigí de metal, i bacteris, i el que calgui. Què ens portes avui? Jo crec que he acollit el dia, no pensar amb calçotades, que el deixarem per quan pugui, la temperatura, i els excers ens seguim exactament, perquè els calçots estiguin ben formosos, ja ho puguem gaudir. Avui us porto un vi negre, es diu la Milana, tenint en compte, com us deia, aquests dies de festes, molta gent ha hagut d'estar destinada, no s'ha pogut moure, no ha pogut regalar, doncs avui us portaria el vi més que perfecte, tant per regalar, com per veure, aquesta setmana, del frescota, com és aquest, la Milana, del Senyor Albert i Nòia. Diríem que és un vi, doncs amb un xercós, no és un vi suau, són 14 graus d'alcohol, una bona densitat, no té una gran quantitat de sulfuros, per aquelles persones que sempre ens pregunten si el vi em porta molt o poc. O més aviat hem de tenir en compte que el Senyor Albert i Nòia és un dels pioners amb la viticultura cològica, hi ha nivell d'investigació, de contractar la Grinyal, i aquest vi, la Milana, que té aquest nom així com tan romàntic, és cúnic de llibre, seria. Sí, és cúnic, sí. Sí, ha agrat amb 3 varietats de rellim. Amb 3 varietats. I pal, segurament no us donarà de res, és la caladoc. Caladoc. Ostres, doncs, potser que en parlíssim fa potser un parell de temporades, és una varietat estranger... Potser diríem que és una varietat de laboratori. Vale, vale. És una varietat que és confaccionada a França, per tant diríem que és una varietat d'origen francès, i que és això, és una varietat negra híbrida d'un creuament de dues varietats de rellim negre, la garnacha, la garnacha negra, que n'hem parlat moltíssimes vegades, que tu et veu de sonar, perquè ja hem parlat d'un altre creuament, que era la garnacha un cavernet. Sí, sí. La Barcelona. I aquesta és el creuament de la garnacha negra amb el bec, que quan dic molt bec, quasi tothom la sucia, sobretot, sobretot, amb vins argentins, perquè en trobem molt. Però la veritat és que és una varietat d'origen francès, més aviat de la zona del suto-es, és una varietat en cos, que proporciona una bona quantitat de tenins, els tenins és aquella sensació d'esperó, intensa de gust, i sí que a França ho poden trobar, però és això, curiosament, és que sobretot que per la zona d'Argentina on trobem els grans maldecs. Per tant, aquí tindríem una varietat de rein, i sempre és això, tothom busca aquesta part enumàtica de la garnacha, el seu contingut alcohòlic, però a l'hora té aquesta tonalitat de color i estructura que se sablaria molt més a la malvec. Per això se costumen a fer aquests tipus de creuaments. Aquí no estem gaire habituats, però també es poden trobar vins interessants de creuaments. Un dia parlarem de creuaments, sobretot a la zona d'Allemanya i en Reis Blancs, que és com tot un temari, però la veritat és que és això, aquest caladoc gaire conegut, que comparteix també copatge amb ull de llibre, que es tria la Tempranillo, que és la zona de la Ríoja, la Ribera del Duero, o la Ribera, o la Senzillela, la zona de Castella. És una varietat prou extensa, tot a Itàlia i a Portugal. I a cada país ha anat adoptant un nom diferent, perquè també s'ha anat adaptant el terreny a la seva climatologia. És com un escalet o un comú, però a l'hora el medi de cada lloc ens donaria unes característiques, una mica diferenciades. I l'altra part de Reis, que porta el Marlot, també, física de la zona del Bordeu. Per tant, més ull de llibre, més Marlot, ja ets un vi, una miqueta... A part, és un vi en botes durant 18 mesos. Pensa que la majoria de vins... Estany, un any i mitja en botes, aquests vins. Un any i mitja en botes, en botes d'arroure francès de 25 litres. Per tant, parlaríem d'un estil de vi, una miqueta més clàssic. Sí. Si últimament la tendència és a donar menys barriques, que siguin vins menys tànics, més lleugers, més suaus, doncs aquest tindria un perfil més clàssic. Parlarem de més clàssic, perquè són els vins, que serem una miqueta més cap a sec la passada, o que em portaven els anys sobretot a 90, 12.000, que es van posar molt de molt aquests vins així amb molt més cost, doncs aniríem cap allà. Per tant, ideal per aquests dies de fresca, de torre a cuinar, o estem notant moltíssim, perquè la gent torna a comprar virranci. És el detonant de quan la gent cuina. Com fa fred? La gent torna a ser... torna a estar en el top tres, que si ve, se't diria. Doncs aquest estil de vi, que és molt al·legant, hi ha molt de fruita vermella, és molt gustós, és ampli, una siresa molt equilibrada, però sí que notes aquest gust dels torrats, sobretot que proporciona la mota, i més quan és nova. Molt bé, molt bé. I una pregunta que tinc. Les parcel·les d'aquestes varietats, que es dic de Calador, Cull de Llebre i Merlot, ells les tenen allà a les finques, al celler Albert i Núria? Exacte, sí, sí, sí. Aquest celler que està situat a Sant Pau d'Ordal, la veritat és que es remunta bastant antic, perquè han anat comprant moltes finques més, més parcel·les, plantant, replantant, injertant, i tots són finques, tots són finques pròpies. Ja veus que juga molt amb aquesta part de penjar una de l'ull de Llebre, que potser sí que es va plantar bastant cap als anys 80. El Merlot seria introduït, sí, 80, 90. El fet d'introduir aquest híbrit, que et dona també aquesta basant una miqueta més innovadora del celler, de voler treballar amb varietats, potser tot això, més elaboratori, però que posen d'una vins molt, molt interessants. Per tant, trobem aquesta tradició de cultivar la vinya, de fer-ho tot d'una forma molt curada, la veurem, i es fama a seleccionar el raïm, allò que és bé, gra, gra. 40. No es clarifiquen, no s'estabilitzen, es fan filtracions molt lleugeres. O sigui, hi ha aquesta cura molt manual, però a l'hora hi ha com una visió més enllà del que seria el Panader. Moltes vegades està molt bé reivindicar les varietats autòctunes, però també és interessant mirar més enllà i veure què pots fer tu amb elles. I en aquest celler, la veritat és que et trobem tant vins, de varietats autòctunes, que són les típiques que ja anem parlant molt, com també d'altres, que la veritat és que han donat un resultat fantàstic, tenen vins negres al·laborat amb xirar, el fin que s'envertir, que també és espectacular. I ara durant aquesta temporada d'hivern, tot aquestes ampolles de la Milana, amb un estot de cartró preciós, que la veritat és que si totes les persones que encara els queda per fer, els queda pendent algun regal, doncs jo quasi bé els diria, aprofiteu ara, perquè vins escutxat, que a vegades en tenim menys, i anirem a menys. Amb tota aquesta basant d'intentar estalviar embalatges, perquè podem parlar molt de vins ecològics, de tractaments mínims, però si després utilitzem molts cartrons, molts tins, molt embalatges, és el que sempre dic, no podem demanar que les coses ens vinguin allò molt embolicades, perquè també estan generant residus. Una quantitat de residus, en aquest cas, la caixa és un cartró que jo crec que ens pot durar molt, la podem utilitzar, té un estampat macíssim entre polles i raïm, i quasi bé els diria, que hagi de fer regals a tots aquests sants verbuts, perquè aquesta és l'altre, i doncs el que regala és el que aprofitarà. És un regal, un altre regal, un altre regal de taula, de qui encara no estigui a casa confinat, de que es trobi i estigui confinat, com que el deudeixi, però la veritat és que sí, de la pena de cara a l'hivern, no seria el vi potser més vestiu, però la veritat és que ara és perfecte, i això és el que ens vulguis regalar. Ara tenim estots d'aquí dos mesos, potser ja no, i tinc el Nadal de l'NPD. Clar. I però sí que ens hem volgut amb aquest vi, amb vi d'aquests que aquí el tasta, queda enamorat, i tenim l'oportunitat d'oferir-lo. Clar que sí. És el que migo. Estic entès... Ja saps que sempre m'agrada fer un... Sí, ja deus estar a la web. A la pàgina web, sí, exactament, el Bet i Nòia. La tiqueta, la imatge de la tiqueta. És maquíssima, és maquíssima. Entra també, estic veient també tots els vins que tenen, vins joves, també els classificen amb vins emblemàtics, diu aquí, tenen un casí, reserva martí, dolzadrià, també tenen vins de finca, veig que tenen precisament la Milana, i també tres macabeus. Exacte. Tres macabeus crec que hem d'emparlar, o anem parlant en algun moment, al llarg d'aquests 12 anys, que és un vi elaborat, amb petita varietat de raïm, però de tres finques diferents. Cada una plantada en un edat diferent. Per tant, seria un vi d'una sola varietat, però a l'hora d'un copatge de finques, que també és molt, molt interessant, perquè automàticament, a cada finca, el raïm és diferent. Per tant, el vi també serà entre cometes, diferent, un d'una finca que de l'altra. Molt bé. Sí, sí, ja m'he desigurat. Ja he fet també aquests vins amb tap de rosca, la línia bàsica dels vins joves, va ser tan rosca. Sí, sí, sí. Veient aquesta línia també és ecològica, perquè és fàcil de reciclar, i al final, si són vins joves, perquè hem d'anar a utilitzar un gran tap de suros, i allò ho veurem ràpid i t'escuten ràpid. Només està molt bé, perquè posa aquí, per exemple, la Milana, i, a més, dona l'opció de mirar els premis i reconeixements que ha tingut, i també la fitxa tècnica. La fitxa tècnica, a més, dona també les dades anulògiques, les dades analítiques, les dades vitícoles, és a dir, no falta absolutament res de cada vi, eh? No, no, no, la veritat és que, observant la pagina web, és de les més... A més, ja tenen ofertes de noturisme... Tindrà l'actualitzada, però la veritat és que donen molt bona informació. També té tota aquesta part de noturisme. Sí, sí, sí. I ara no fa gaire, van venir a un client comentar que havien estat fent enoturisme el celler Albert i Noia, i que els havia sorprès i agradat tant. Que guai, que guai, que guai. Molt bé, doncs, Astrid, deixem aquí l'espai d'avui, si et sembla, parlar d'aquest vi del celler Albert i Noia. Recomanem també als ullens que facin una visita a la web, i que s'acaben d'endinsar també i la terra d'aquests pioners. També hem dit d'envins acològics. Sí, sí, els podem, si són pioners, i alhora no dic cul inquiet, però sempre n'hi ha aquesta part d'investigació, sobretot el que és la viña. Allà, de veure els tractaments que podem fer a nivell viña, perquè el xec no agafi malalties, contractar-les, la forma de conduir-les, el tipus de peu que s'autiposa, que val molt la pena. I tenen un munt de vins, i de tot preu. I amb una imatge molt xula, la veritat. Doncs res, Astrid, que acabis de passar bona tarda, i ja també en focant-nos amb el cap de setmana. Doncs mira, un vi per aquí, el cap de setmana, o encara que tingui els reis pendents. Clar, mira, exacte. Sempre queda algú per regalar, però ni si que passin, perquè ara tenim aquestes tots. Molt bé, Astrid. Una abraçada. Que vagi molt bé. Adeu. Sí, xous. Adeu. I ara cada poble en Claudi fa parada. I ara cada poble en Claudi fa parada. Cada poble en Claudi fa parada. i ara cada poble en Claudi fa parada. La vista fresca me ayuda a despertar, yo digo La ciudad parece mi amiga Hoy es mi día y nadie me lo va a arruinar Las chicas de la esquina ríen con picarría Yo sé que es lo que quieren y este lo voy a dar Yo digo santa, santa conmigo Digo santa, santa conmigo Santa, santa conmigo Voy muy bien camino sin preocupación Pasas a la gente y me miras mal Pero no importa a mí me da lo mismo Hoy estoy alegre y tengo ganas de santa Yo digo santa, santa conmigo Digo santa, santa conmigo Santa, santa conmigo Yo digo santa, santa conmigo Digo santa, santa conmigo Uuuh! Santa! Santa! Santa! Santa! Yo digo Tata, salta conmigo, digo Tata, salta conmigo, tata, tata, tata, tata, tata, tata. Zero, 12. La Generalitat al teu costat. Si, com a dona, vols saber quins recursos tens al teu avest, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones, trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda efectivo sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones d'infants, separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Tres gent catpuncat, barra atenció a les dones. Vinga, doncs, i ara anem a fer l'entrevista del dia. Avui tenim aquí via telefònica Ramon Alós. Ell és llicenciat en ciències econòmiques i també he doctorat en sociologia. El tenim al telèfon, saludem-lo. Hola, Ramon, bona tarda. Hola, bona tarda. Bé, el motiu de la nostra conversa d'avui és una mica per comentar la tertúlia que hi haurà demà al vespre, a la salàpiquet de la teneu d'aquí de Sant Just, una tertúlia organitzada pel grup de tertúlies de la teneu, i que tu seràs una mica el ponent qui dirigeixi la xerrada de demà. A veure, anem a repassar una mica el títol per què diuen així canvis en el mercat de treball i precarietat laboral. Déu n'hi do. Això, en Glove, podíem dir un problema d'actualitat. Fa anys que la situació laboral és considerada precària en alguns sectors. Sí, el fet és que portem bastants anys, uns quants anys, sent que estem veient canvis importants en el mercat de treball, uns canvis que van orientats a una creixent precarització laboral. La precarietat augmenta quantitativament, però també varien les formes de precarietat. Això és important. Un dels exemples que s'ha acut és bastant actual. És el tema dels riders o dels repartidors de menjar a domicili. Jo no sé si a nivell de precarietat aquest grup de treballadors, treballadores, ara mateix, no sé si hi ha algun cabell perquè les seves condicions laborals puguin millorar i les condicions laborals. La situació dels riders és bastant emblemàtica d'un tipus de precarietat, perquè l'empresa no els contracta, els considera col·laboradors intermediaris entre la plataforma i el client. Ara hi ha hagut una regulació. Hi ha hagut un acord per part del miniser de treball, indicats i organitzacions empresariales a recollir aquest sector i reconèixer els com a treballadors acelerats. Ara s'ha de veure com s'ha aplicat. Però si això s'aplica bé, seria una millor. I, a més, la precarietat laboral en tenim que no només la trobem en certs àmbits d'algunes professions, sinó també en franges d'edat de població, potser més jove o població amb certa vulnerabilitat. Sí. El que passa és que això va començar així. La precarietat afecta sobretot a població emigrant, a gent jove, a dones. Són els tres col·lectius que tradicionalment més han estat afectats per la precarietat. Però el que estem veient és que en la mesura en què la precarietat o les diferents formes de precarietat s'extenen i s'extenen molt, afecta el conjunt del mercat de treball. I en dies fa difícil dir que hi hagi persones que no estiguin afectades per les característiques de la precarietat, que és una certa inseguretat en el treball o no saber l'horari que tindrà demà o si haurà d'anar a treballar o fer hores extras. Això és una cosa bastant generalitzada, no s'haurà generalitzat molt. Tot i que hi ha situacions molt diferents. No tothom està en els mateixos nivells de precarietat. De precarietat laboral, podem dir que n'hi ha hagut sempre? O el que passa és que últimament s'està accentuant? De precarietat laboral n'hi ha hagut sempre. No és una cosa nova. El que passa és que adquireix formes diferents amb el temps i sobretot el que s'extès molt. Últimament les últimes dècades s'extès molt. S'extès molt per moltes raons, però una d'elles també, perquè des de... hi ha hagut un pensament dominant i que s'ha aportat a les polítiques que és pensar que com més flexibilitzàvem més ocupacions crearies. S'han anat introduint moltes formes de flexibilitzar el mercat de treball. Pensant que crearies ocupació no és tan clar aquesta relació, però aquestes formes de flexibilització el que han portat és més precarietat. El títol de la tertúlia diu així que han vist en el mercat de treball i precarietat laboral. Quan diem també flexibilitat en el lloc de treball, per exemple, en referim a flexibilitat horària o també a altres tipus? La flexibilitat pot ser horària, però pot ser de molts tipus, pot ser d'antar i de sortida. Per exemple, la contractació temporal és molt clar. Ara treballes, ara no treballes. En definitiva, quan parlem de precarietat, tot i que no hi ha una definició clara, assumida, el que estem parlant és de inseguretat. Persones que tenen inseguretat en els ingressos, inseguretat en els horaris, inseguretat de si treballaran o no treballaran demà, i que siguin treballant. Ara treballo, o tinc uns estudis, em vull desenvolupar en aquest àmbit, però no sé si seguiré treballant amb això. Inseguretat també amb les prestacions. Si no treballo, si cobraré a tu, si tinc drets a una pensió. Tot aquest conjunt d'inseguretat de canvis en el mercat de treball a grans trets, aquests canvis estan identificats, som conscients de que estan? Hi ha uns canvis que són més visibles i altres potser no tants. Per exemple, hi ha una transformació econòmica que és el que diem la terciarització, l'aument dels serveis. Fa uns anys la indústria tenia més pes, avui en dia tres quartes parts de l'economia avui són serveis. I els serveis tenen una característica, que hi ha uns tipus de serveis que no necessiten grans concentracions, ni uns horaris fixes, ni una relació... Per exemple, treballar amb un restaurant amb persones que requereixen uns horaris específics, una relació diferents que les que són habituals, o les que eren més habituals a la indústria. I això també fa que surgeixin tipus de feines sense uns horaris estables, sense una continuïtat en la feina. Això també ajuda. Després hi ha la digitalització, també un altre element important. La digitalització en aquest camp és fonamental. I amb tot el tema de la pandèmia i el teletreball, també podem dir que s'estan normalitzant certs patrons que abans no hi eren, i que també contribueixen a aquesta precarietat. Sí, exacte. La pandèmia hi ha ajudat. I després el teletreball té aspectes positius, però pot tenir aspectes també certs inconvenients. L'aïllament... En general, el que recomana en relació al teletreball és que es convini el treball presencial amb el teletreball i el teletreball amb una sèrie de condicions, que no sempre hi són. Per exemple, no és el mateix algú que hagi de teletreballar a casa tenint una certa situació. Potser més enganxant a casa. Per exemple, a l'espai, d'allò que tenim un despatx on pugui treballar, amb materials, amb bona connexió, etcètera. I tot amb coses com una cadira ergonòmica. Per exemple, coses que no tinguin bona connexió, Wi-Fi, o per exemple. En el pòster de que s'anuncia la tertúlia, Ramon, en el subtítol diu que aquests canvis han creat una economia nova que demana flexibilitat en el teletreball i ha provocat la decadència de la relació laboral standard i un augment en treball precari. Relació laboral standard, aquí el referim. Doncs suposo que... Dic suposo, perquè no l'he vist. Això no m'estàs dient. Relació laboral standard, suposo que ens estem referint. Relació laboral standard a la que ha sigut habitual durant unes dècades. La relació entre empresaris i treballadors, entre les sindicats i empresaris, la negociació de convenis col·lectius, que afecten, que regulen les condicions salaris, horaris, etcètera. Això és per a gran part dels treballadors que queden al marge d'aquest tipus de regulació. O també seria regulació no estándar el que diem falsos autònoms, que formalment són autònoms, però realment són dependents per empreses, com els raiders. Els dels raiders, si molts altres. La teva petita biografia que posa també en el cartell Ramon posa aquests doctorats en sociologia, que ets lliçenciada en ciències econòmiques, i que ets especialista en el tema de la sociologia del món del treball, del món laboral. Això com es tradueix una mica? Que és una combinació de les dues basants? Les dues basants, quines són les 3? La de sociologia i l'econòmica. Això és molt interessant. De fet, tant l'economia i la sociologia han nascut d'un sol àmbit, que són les ciències socials. I el que passa és que la història ens ha portat a una creixent diferència, hi ha una excessiva diferència entre economia i sociologia i altres ciències socials. En definitiva, el que fem és analitzar la societat i la societat d'espectres socials, sociològics, econòmics. Jo crec que és bo aquesta complementació. Ens dona més instruments per analitzar el món en el que vivim. Necessita estar preparant ja una mica per la tertulia de demà. Quines creus que poden ser les inquietuds de la gent o coses que et puguin preguntar? O això és que t'ho estiguis organitzant en el guió o que vulguis posar de manifest demà a la xerrada? Jo crec que hi ha diverses coses. Una de les coses que has plantejat, si la precarietat és una cosa nova o una cosa que sempre existeix, per què s'està donant aquest augment de la precarietat? Quines característiques adquireix? I després què es pot fer davant d'això? Aquesta és la gran pregunta. Molt bé. Jo, Ramon, tampoc no em vull extendre massa perquè la tertulia és demà. Per tant, si desblatllem tots els secrets, tots els punts i tots els conceptes que hi ha a l'entrevista, llavors ja per la gràcia la tertulia. És una mica per crear la boca a l'audiència i que digui, doncs és un tema interessant. Demà vaig a la Teneu, recordem, que serà la sala piquet de la Teneu a les 8 del vespre, i la tertulia és de la Teneu. Així que, a més, aquestes pinzallades que hem fet sobre el tema de la precarietat laboral i del mercat de treball també són cosetes que les podreu escoltar demà. Ramon, moltíssimes gràcies per agafar-nos el telèfon. Moltes gràcies a tu i a vosaltres. I res, fins demà. Que vagi bé. En su brazo hablabita con cuidado la chaqueta. Luego pasa por la calle donde los chavales juegan. Él también quiso ser niño, pero le pilló la guerra. Sodradito marinero, conociste a una sirena. De esas que dicente quiero si ven la cartera llena, escogiste a la más guapa y a la menos buena. Sin saber cómo ha venido que ha cogido la tormenta. Él quería cruzar los mares y olvidar a su sirena. La verdad no fue difícil cuando conoció a Mariela que tenía los ojos verdes y negoció entre las piernas. Hay que ver que púltería en las piernas no te arrimas a una buena. Sodradito marinero, conociste a una sirena. De esas que dicente quiero si ven la cartera llena, escogiste a la más guapa y a la menos buena. Sin saber cómo ha venido que ha cogido la tormenta. Después de un inverno malo, una mala primavera, dime por qué estás buscando, una lágrima en la arena. Después de un inverno malo, una mala primavera, dime por qué estás buscando, una lágrima en la arena. Después de un inverno malo, una mala primavera, dime por qué estás buscando, una lágrima en la arena. Después de un inverno malo, una mala primavera, dime por qué estás buscando, una lágrima en la arena. Una mala primavera, una mala primavera, dime por qué estás buscando, una lágrima en la arena. Una mala primavera, una mala primavera, dime por qué estás buscando, una lágrima en la arena. Cataluña Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa qui li en sabria. La Junta Electoral Central, la JEC, ordena la retirada de l'escola al diputat de la CUP i membre de la mesa del Parlament, Paus Jubillà. La sentència 6 mesos d'inhabilitació que li van imposar per no retirar llassos grocs del seu despatx de la paheria de Lleida no es ferma, però tot això a la JEC dictamina que se li retiri l'acte de diputat i el rellevi el següent candidat de la llista de la CUP. Madrid, Catarina Carman. Bona tarda, la Junta Electoral Central reivindica la seva potestat per exigir la retirada de l'escola a Paus Jubillà i que corri la llista. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el va condemnar mig d'indinhabilitació per a càrrec públic quan era regidor de la paheria per no retirar els llassos grocs durant la campanya electoral de les municipals del 2019. PP i Ciutadans van exigir que es complís la sentència a la JEC. El Parlament va reclamar que es mantingués l'acte de diputat de Jubillà perquè no veia incompatibilitat amb el seu càrrec a la mesa. Doncs bé, la JEC avui argumenta que no es poden elegir els comdenats d'inhabilitació per càrrec públic encara que la sentència no sigui ferma i reclama la retirada de l'escola a Jubillà. Fa un paral·lelisme també amb el cas de Quim Torra quan es va deixar la seva credencial sense efecte i en aquest sentit la JEC recorda que el Suprem va desestimar els recursos que es van interfosar contra la decisió. Catarina Carman, en Catalunya Ràdio, Madrid. Notícies preus, Gerard Rotez. Les escoles no es tanquen malgrat l'esclat de casos de la variant Omicron. Així de clar, ho ha volgut deixar avui el conseller d'Educació, Josep González Cambray, al matí de Catalunya Ràdio. No n'estic convençudíssim com a conseller que els nens han d'estar a l'escola. Malgrat l'atenció i la sobrecàrrega que tenim aquests moments i, per tant, ens en sortirem gràcies a aquesta implicació de la comunitat educativa. A les últimes hores s'han detectat 23.000 nous casos positius a les aules i hi ha 111.000 alumnes confinats. El govern espanyol no és partidari d'allargar l'actual moratòria sobre els desnonaments que s'aplica per la pandèmia i que s'acaba el 28 de febrer. Com a alternativa, fos-te a prevençar les mesures sobre aquesta qüestió que preveu la nova llei de l'habitatge. A l'espera que aquest text s'aprovi definitivament, encara no ho és, que podria ser això el més que ve. Ho ha explicat la ministra de gent d'Urbana, Raquel Sánchez, en una entrevista al programa a la tarda de Catalunya Ràdio. Tenim aquestes alternatives bé prorrogar-la, però en definitiva jo crec que no és el més idoni, perquè les circumstàncies són diferents i no ho baixen a aquesta finalitat. I si no és així, avançar les mesures que estaven previstes a la llei d'habitatge perquè siguin efectives a partir d'ara i puguem corregir i protegir a les persones més vulnerables. La inflació es mantindrà en taxes relativament elevades durant el primer semestre de l'any. Aquesta és la previsió que fa el governador del banc d'Espanya, Paulo Hernández de Cos, i això confia en un bon comportament dels preus a partir de l'estiu. Hernández de Cos reconeix la incertesa que generen encara els preus energètics tòtics que els mercats financers apunten cap a una lleugera en reducció. L'escriptor i periodista Christian Alarcón guanya el premi al Faguara 2022 amb la novel·la El tercer paraíso. L'obra és una història dels seus amant passats ambientada en diversos racons de Xila i l'Argentina. Xila on va néixer i l'Argentina on va anar a viure des de molt petit. L'escriptor xile, que va moure molta línia d'escriptura de la novel·la en plena pandèmia, explica com ategir l'obra combinant la història familiar i l'amor a la naturalesa. Reencontré con algo que tiene que ver con San Sesto y la profunda relación que hoy muchos y muchas necesitamos con la naturaleza. Un reescubrimiento de lo botánico, un reescubrimiento de la vida. Más allá de nuestras urgencias nos resulta un alivio pero también una aventura de conocimiento. Esports, Toni Olegard. En bas que t'enjoca el partit entre l'Ònix Casan i el Barça, l'eurolliga ha començat ara el tercer quart d'aquest partit i de moment guanya el Barça per 35 a 37. Podeu seguir el partit pel web i l'UP de Catalunya Ràdio. El Barça juga aquest vespre a dos quarts de deu a Sant Mamès en partit de Copa i a partit únic sense Dembélé, que ha quedat fora de la convocatòria de Xavi. El director de futbol del Barça, Mateu Alemanya, ha demanat al Francesc que surti del club el més aviat possible Dembélé a resposta a Instagram dient que està implicat en el projecte esportiu del club i que confia... Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Lua López. La secció jove de la CEA ja té pàgina web, secciójovesceas.cat, on es poden consultar les activitats que han dut a terme fins al moment, les notícies, les properes sortides i un recull de fotografies. Trobareu així la propera sortida de l'entitat preparada pel proper 29 de gener, una sortida a la neu, a l'Estany i Cabana, de la Valmeta, situada a la comarca de Capsir, al Pirineu Oriental. A sortir a dos quarts de set del matí des de l'aparcament de l'escola Montseny, en cotxes particulars, es conduirà fins als angles, on es sortirà passant per la font grossa, l'Estany de la Valmeta i la Cabana de la Valmeta, a 2.121 metres, va tornant als angles pel matí recorregut, un total de 12 quilòmetres amb un horari efectiu aproximat de 4 hores. Caldrà dues morts airinar, calçat adequat per a neu, racetes i pals. Caldrà una reunió prèvia per a les persones assistents al dia 25 de gener, les 8 del vespre local de les seves, al carrer de la Teneu número 5 de Sant Just d'Esvern. El propèu de febrer, a les 7 del vespre, a la sala 50 d'enari de la Teneu de Sant Just, el centre d'estudi Sant Just Tengs presentarà la nova miscelània. Aquesta nova miscelània es basa en les llibretes del Sant Just Teng, Josep Milà i Mitjans, el capdavant d'un dels fons de pa més antics de Sant Just, que el forner nou. Reclosa en la seva casa i forn del carrer de bona vista número 90, on estava amagat després d'haver abandonat l'exili. Josep Milà i Mitjans va dedicar bona part del seu lleure obligat, a fer un recull memorial de les experiències viscudes, complant 6 dels volums trobats per sorpresa pels seus nets. La tasca de recuperar, transcriure i endreçar les llibretes de Josep Milà ha estat una feina titànica, una terma de manera col·laborativa gràcies a quasi un centenar de persones. Entre elles hi ha Miquel Amela, que conjuntament amb Roger Cunties han visitat avui els estudis de ràdio d'Esvern, el magazine de matins l'ajusta. Podeu recuperar l'entrevista completa, el podcast, que trobareu a la pagina web de ràdio d'Esvern. Trail Barcelona, l'escola de Trail Running i muntanya, ofereix un nou curs de fast-hiking. Trail Barcelona és l'escola de trail per infants a partir de 4 anys, joves i adults situades en justes d'Esvern. El nou curs de fast-hiking ofereix l'oportunitat de caminar ràpid per la muntanya, sense pals, amb l'objectiu d'ampliar l'estat físic, crema gràcies, augmentar la capacitat aeròbica i, sobretot, passar sobé. Es tracta d'un grup de gent que no corre, però que vol fer exercici i sortir a caminar amb un ritme elevat. En determinats moments el terreny els ho permet, sí que corren una mica i es mou en ràpid. El curs de fast-hiking té lloc als dimarts de 7 a 2 quarts de 9 del vespre i té un preu de 25 euros mensuals. Actualment Trail Barcelona compta amb una 60ena d'alumnes entre adults i infants molt equilibrat per edats. Els interessats interessades en el curs de fast-hiking o qualsevol dels altres cursos ofertats poden visitar la seva pàgina web trailbarcelona.com enviar un correu electrònic a infoarroba trailbarcelona.com o bé trucar als 646, 34, 46, 57. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Jostenka. El Sant Josmoticia és complet de la set del vespre. Fins ara mateix. Mira, la nova cap de mar que tinc. Ui, ja et diré ja com ha arribat el carrega aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc és tan bona. Ni biologia ni cultura ni prejudici ni broma ni hòsties, prou violències mesclistes. Les violències vers les dones s'amaguen reir actituds cotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. El Sant Josmotia és completament d'igualtat i feminisme. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomercal.com El Sant Josmotia Taneu de Sant Jos Et State de Braxels I ara ens toca fer l'espai amb l'Albert Macia, president de la Taneu de Sant Jos, per saber quines activitats tenim aquests propers dies, aquesta setmana que ve. Hola Albert, bona tarda. Vam començar la setmana passada, ja tenint algunes cosetes, concert, també coses de les seves. Sí, sí, després, un cop passen les festes de Nadal, es comença ja amb tot. No és un parent, sí, com el vestiu, que anem arrencant més a poc a poc, que sembla que el faci mandren o no. Després de Nadal, arrenquem ja de tope, amb totes les activitats. I així estem, continuem ja. Molt bé, el concert de la setmana passada de Onerja Sèries va anar bé? Molt bé, molt bé. Jo crec que la gent va al·lucinar amb tots els músics que teníem, amb el trompetista, que era capaç de treure-li qualsevol cosa, qualsevol música en aquell instrument. I curiós, perquè en el món del jazz estem acostumats a veure moltes vegades els baixos, quan et van contrabaixar sobre l'escenari, però en aquest cas, enlloc d'un contrabaix, era un cello. Però realment van treure un profit tocant-lo de totes maneres, a Marc, sense arc, i utilitzant-lo amb alguns cops, com a instrument de percussió. Sí, home, és que aquella caixa tan gran... I la veritat és que va resultar, jo crec que el trompetista està excel·lent, però l'altre va sorprendre, perquè no estem tan habituats a veure aquest tipus d'instrument i aquest tipus d'interpretació. Molt bé. Després també va haver-hi alguna conferència, no de les seves, una mica abans? Teníem la primera, no la primera, la conferència del cicle. Aquest any són totes les conferències al voltant del llobre gat. I després el diumenge va haver-hi l'excursió lligada al cicle també. Sí, sí, van complir tots els pronòstics previstos. I llavors ara ja estem també en una nova setmana, i no sé si hi ha més activitats. Noves activitats, que es comencem demà a les 8 del vespre. La sala piquet, amb la tertúlia, la tertúlia normalment es fa el tercer divendres. El tercer divendres. Dic normalment, sempre hi ha moments en què s'han de fer canvis d'agut el calendari. En aquest cas la tertúlia porta per títol canvis en el mercat de treball i precarietat laboral. Ens parlaràveu, estem realment amb els últims... Ja portem un temps una mica més llarg, no només uns pocs anys, sinó a algunes llades, que el mercat de treball ha canviat molt. I allò que ens semblava fa 40, 50, 60, 80 anys, que hi ha l'espiració d'un treball de per vida, avui dia tot això ha canviat molt i serà el tema central d'aquesta tertúlia. Sí, a més, després parlarem amb ell, però Ramon Alós, a més, és doctorat en sociologia i llicenciat també en ciències econòmiques. I, a més, està especialitzat en el tema de la sociologia del món del treball. El títol de la tertúlia li va com l'anell el dit. Sí, bé, les tertúlies normalment... S'adapten també als ponents, obviament. Les tertúlies es busquen ponents amb un nivell molt alt i cadascú porta sempre temes que dominen la perfecció. I, a més, com es pot demostrar, ho dic, són gent sempre d'un... això que hem dit, un nivell molt alt, un nivell acadèmic igual. Molt bé, això serà la conferència que tindrem al divendres, hem dit a l'esbuit, a la salàpiquet. Després el dissabte farem festa. Ens podrem fer festa i el diumenge el matí... hi ha una matinal de les seves. Van al Pilar Coronat de Castellvis Bal i sortiran a dos quarts d'avui del vesplar de l'aparcament de l'escola Montseny. Bé, no cal dir gaire coses més, sempre que diem el que estigui interessant, que miri la guet de les seves, perquè les inscripcions es poden fer com a molt al divendres. I aquest que no està assegurat, doncs com sempre ha de... Ha de pagar la segurença. Que em sembla que és molt poc, és un 4 euros i mig, però és que s'ha de pagar-se. Perquè la legislació així s'indica quan es fan aquestes sortides des de centres excursionistes. Això són les activitats que tenim per tancar la setmana? No, encara la tancarem el diumenge a la tarda. Ah, el diumenge a la tarda, ja m'avançava. Sí, sí, estaves curries massa. El diumenge a la set de la tarda, a la set del cinquantenari, tindrem un nou concert d'estones de clàssica. Ah, molt bé. Aquest cot d'Elia Quartet, que és un grup de quatre saxofonistes amb diferents saxofons... Estàs quatre saxofonistes, eh? Sobrenosexual, saxotenor i saxoveritón, que ens interpretaran una sèrie d'obres. Diguem que estem en un cicle de música clàssica, però de música més contemporània, de la que moltes vegades estem acostumats a sentir. Moltes vegades, en aquests concerts, ens portem músiques del segle XVII, XVIII, XIX, i n'hi ha sis dels vint d'Elia. I aquí, segurament, els autors són més recents. Que eren, sense sortir-nos... De l'Elia Quartet, eh? De l'Elia Quartet, sense sortir-nos de la música clàssica, que és el que interpretem en aquest cicle. El concert hem donat un nom que es diu Tresan Emocions. Ah, mira. Aquí a internet, buscant una mica, fent recerca d'Elia Quartet, per si hi ha algú que estigui dubtant o no de venir al concert, tenen inclús per fil a Instagram, es diuen així, d'Elia Quartet, i veig que són alumnes del conservatori superior de l'Iceu, de Barcelona, i que són l'Estel, el Nebí, l'Aron i la Clara. Sí, fa gràcia, perquè són quatre saxos diferents, i cadascun és curiós, et penses, ostres, quatre saxos, doncs sí, quatre saxos, i n'hi ha un que és enorme. Serà el saxo, el saxo baix, un que va baix, el saxo baritun. Sí, sí, curiós, curiós. Això serà quan...? Si fixes el soprano, no té aquesta forma tan característica. No, sembla com més un clarinet. Sí, sembla més un clarinet, però... Sí, és el tipus perquè no té la característica, aquesta curva final dels saxos, sí, sí. Molt bé. Però hi ha una cosa clavíssima, com més grossa l'instrument, més greu és el sol. Sí, sí, molt bé. Doncs els tindrem amb ells el concert al diumenge, concert de música clàssica, d'estones de clàssica. I de cara a la setmana vinent, dilluns o dimarts, tenim algunes cosetes? Dilluns o dimarts no, setmana que ve tornarem a parlar, però dilluns o dimarts... De moment no tenim coses obertes al públic, la qual... No vol dir que la teniu vagi bullint d'activitat, de sacs, d'altres activitats, lògicament. Clar que sí. Molt bé, doncs tenim aquestes coses, grup de tertúlies de la teneu, que prepara aquest divendres a una de les seves tertúlies, també hi ha excursió matinal al diumenge amb les seves, i per la tarda estones de clàssica. Afectivament. Molt bé, Albert, doncs deixem aquí la agenda de la teneu per aquesta setmana i ens tornem a parlar els propers dies. Molt bé, ens veiem a setmana que ve. Doncs que vagi bé. A rebreure. Adéu. Adéu. Quan et veig sent tu, que el cor respira i em dones la vida. Els dies passen amb una guitia amb impaciència, quan arriba el moment mai trobes el valor, pels teus ulls una dehesa inabestable, que et tornarà a omplir de somnis la setmana. Si jo t'hagués el que voldria, si tu sabessis com em dono, quan et veig sent tu, que el cor respira i em dones la vida. Si jo t'hagués el que voldria, si tu sabessis com em dono, quan et veig sent tu, que el cor respira i em dones la vida. I quan et veig sent tu, que el cor respira i em dones la vida. I quan et veig sent tu, que el cor respira i em dones la vida. I quan et veig sent tu, que el cor respira i em dones la vida. I quan et veig sent tu, que el cor respira i em dones la vida. Un que has fet tu fa poquet, sobre pronòstics del que podria passar a Eurovisió. Ah, sí, sí, sí, l'ha escrit. Ja has fet baixar la bola, t'has convertit en tarotjista. Jo no l'he fet baixar la bola, la fa baixar els que posen a les cases d'apostes. Jo només comunico el que surt a l'internet. En context de l'audiència, sisplau, aquest tuit, què és el que diu? Aquest tuit diu que Espanyita va tercera en apostes i que jo dic que el Palau es vagi preparant, no fos casca el maig de l'any que ve, es necessiti el lloc. Però una mica optimistes som, perquè clar, som tercera. Espanya tercera en apostes que jo sàpiga en temps recent, mai. Sí que és cert que l'any 2016, quan va participar a l'Avarell, en l'últim moment, just després de l'actuació, es va posar tercera, però en aquell moment les cases d'apostes... Perquè es va votar a Portugal i endorra, no? En aquell moment ja no serveixen per res, perquè la majoria de cases d'apostes estan tancades, és com apostar que guanyarà el Barça quan ja va a 5-0, dius, ah, pues felicitats, no té cap valor. Bueno, escolta, a les apostes de moment... Millor na tercera i que anar a 41. Sí, clar, és que anar en aquesta posició ja és com per dir quin desainem. Però amb quina de les cançons o en general? Això és en general, encara no es coneix la cançó. S'ha de veure si la setmana que ve, quan es coneixi la cançó, baixen picat, segueix pujant, què passa? Recordem que era el 29, el dia... El 29, jo crec que hi ha dia 30 cap a les 12 de la nit, es coneixerà la cançó. Ara comença el 29, acabarà el 30, probablement. Bueno, anem al gra, per això, Andreia, tenim els novetats. Perquè realment, aquesta setmana, estem parlant d'això, però no porto cap cançó del festival de Benidorm. Ja comença a veure novetats i temes d'oix que... Coses interessants. ...del que pudeu parlar. Molt bé. I la primera que et porto és la col·laboració d'Albert Soler amb David Bisbal, que es titula A Contracorriente, que són aquests tipus de cantants que, se'ls anomena el reis de l'estiu, estan congelats tots l'any, i a l'estiu es descongelen. No es descongelen i actuen. I actuen, exactament. Perquè realment són el reis de l'estiu, però aquest tipus de cantant, Luis Fonsi, i tota aquesta gent que es dedica a fer cançons de l'estiu, les cançons es treuen al gener, perquè arribin ja a primavera i estiu amb... Amb bagatge. Perquè si tu la treus al maig, no podràs competir amb una cançó que ja porta mesos i mesos entre els ullens. Bona tàctica. La dada és que Despacito es va publicar un 12 de gener. Què dius? Despacito es va publicar un 12 de gener, però clar, això a l'estiu... Jo no vas quiar i posava Despacito. Veus? Tu ja feies baixar la bola. Però deies que allò a l'estiu seria un bombazo. O sigui, i és una combinació una mica estranya, perquè no havien fet res abans, no? No havien fet res mai junts, tòtica, estranya, estranya, tenen un estil semblant, o sigui, dins de la pachanga, diguéssim. Pop de festa major. Escolta'm una mica, llavors, com fa a veure... Escolta'm-la. ¡Voy persiguiendo al sol! Subo el río a contra corriente. Nadie me detiene. Voy persiguiendo al sol. A contra corriente y aunque caiga la tormenta, yo nunca pierdo la fuerza. Este es mi lugar persiguiendo al sol. A contra corriente y aunque caiga la tormenta, yo nunca pierdo la fuerza. Este es mi lugar persiguiendo al sol. Molt bé, molt bé, això de ser tema de l'estiu, eh? Sí, és que hi ha, a més, el videoclip, i han donat tots els ingredients. Tots, tots, tots, tots. O sigui, ja anem, però aquí els protagonistes és a l'estiu i s'estan ballant en un llac, per tant. Tot i que s'ha de dir que la cançó està funcionant millor a Alemanya i a Itàlia que a Espanya. Ah, sí? Sí. L'Alvaro Soler és un senyor bastant internacional, ha viscut el Japó, Alemanya, Itàlia, tot arreu, i, de fet, Alemanya té bastant d'èxit. Si vas als comentaris de YouTube, la meitat són en un altre idioma. Molt bé, molt bé, tu. Doncs esperem que sigui un èxit a l'estiu. Va, seguim doncs. Continuem amb Pablo Alvoran i una nova cançó que ens porta, que es titula Castillos de Arena, que serà la banda sonora d'una nova ficció argentina que es titula... Castillos de Arena? No. Ah, vale. La sèrie es titula la 15... No, la 1518 somos uno. Per què? Per què es volen liat en el cap? Per què el senyor de màrqueting... No ho entenc, no ho entenc, perquè sembla com que dos noms de sèrie... Realment, la 1518 es pot entendre perquè la sèrie tractarà d'una comunitat de veïns de diferents orígens i ho retrataran de forma crua, o sigui, no la que s'ha vecina aquí, no aquí en viva, sinó realment... De forma una mica més... Sí, entenent els problemes dels immigrants, com es relacionen amb gent d'allà, etcètera. I per això entenc que el 1518 deu ser el bloc de pisos, però somos uno. Ja, no sé. Ha parlat aquí com... Doncs no ho sé. Per trencar, potser, amb tant de número entre mig. Sí, sí, suposo. Aquesta cançó no només funciona com la banda sonora d'aquesta sèrie, sinó com per promocionar la seva gira de teatres que està tot just a punt de començar i que passarà per Barcelona el 7 i 8 de març, al Palau de la Música, amb les entrades completament exaurides, no només a Barcelona sinó a tot l'Estat. Per tant, si no les tens, ja no les pots tenir. Oblidat, oblidat. Que bé, el Palau de la Música, tu. Doncs escoltem una mica aquest tema de Pablo Alvoran. Va. ¿ civil? Nadie puede medir la distancia entre el cielo y el mar. Sin embargo, veo desde mi orilla que se pueden tocar. Con la calle reca todo tu nombre de cada esquí ni cada banco donde nos miramos. Con la hombquera que me duema cada recuerdo de tu risa y de tu compañía. M'agrada, m'agrada. A mi m'agrada, perquè dintre de l'estil de Pablo Alborant m'agrada més que les últimes coses que trec que eren una mica avorridotes. Jo t'haig de dir que de les últimes que has portat de Pablo Alborant aquesta, òbviament, el seu estil, la veig una mica més diferent. Sí, ara més la cançó va evolucionant i sí que al final hi ha influències del trap diuen no, sinó que utilitzen un beat que utilitzen molts cantants de trap, però no és trap. Perquè això passi a ser un trap. M'agrada canviar molt, la cançó, de patir aquí un cert canvi. Molt bé, doncs tenim també Pablo Alborant aquí a com a nova cançó. Continuem amb la novetat que ens porta Abrilabing, que es diu Love It When You Hate Me. És una col·laboració amb el cantant Black Bear i funciona com a nou senzill abans del seu pròxim disc, que s'estrana el 25 de febrer, i es titularà Love Sucks, escrit Love Normal i Sucks S-U-X, en comptes de S-U-C-K-S. Ja dic que torna a fer la tàctica que va fer amb la cançó que hi ha Skater Boy, que és un buit, i Boy està escrit amb milletina també, o no ho sé. Quan va treure Skater Boy va sortir als mitjans explicant jo suposo que la gent ho entendrà, jo suposo que la gent ho entendrà. Si no ho entens, escolta, si no entens anglès entenc que no ho entenguis, però si saps anglès és Skater, diu 8 en mitja de la paraula, i amb Sucks ha triat canviar la C-X, la C-K-S per X. Espero que no hagi de sortir als mitjans dient això significa això. Què et sembla si escoltem una miqueta? A veure, va. En acabar, ja les males llengües conspiranoiques de que l'abril la vin està morta... No, no, no, no, segueixen, no pararan mai, jo crec. No pararan. És que no em velleix, no em velleix. Preocupa, jo d'ho preocupada, com diuen, que em digui. La recepta de la senyora. És la única explicació possible, perquè està igual que quan tenia 14 anys. Anem a veure quina edat té ara? 34. Si el 2002 tenia 14, ara en té 34. Clar. Home, doncs sí. Deu cuidar bé, tu, escolta'm, o...? Suposo. A veure, clarament, han passat 20 anys, però amb 34 anys encara ets jove. Sí, sí, sí. La gent que espera veure la llanciana... Home, tampoc, home, tampoc... A veure, alguna roqueta sí, però tampoc ens passem. Si es va cuidant, i de més... Les famosos que es tanyeixen, i es fan botox, i tot això. Clar. Bé, escolta'm, podem 14, també, i estava molt crescudeta. Sí. I, bueno, m'entens la joventut fins als 40, tu, que veig. Sabeu que aquest nou disc tindrà 3 col·laboracions? Ah, mira. Aquesta que estem escoltant, una altra amb Marc Hoppus i la següent amb Xingan Kelly, que, si vols d'aquest noi, podem fer una mica de sefreig. A què li passa? S'acaba de comprometre amb l'actriu Megan Fox, Transformers, per qui no la conegui. Sí. I aquest lac, les de veniment de demanar la mà, i tot això ha sigut bastant polèmic, perquè no sols s'en compromet, sinó que han begut sang de la seva sang. Qui? Com diria el mossèn. Qui? M'ho has de... Això no m'has posat els pel·lis? La Megan Fox, suposo que s'han fet el tall aquell, i la Megan Fox ha begut sang del Xingan Kelly, i ell de la Megan Fox. Mare de... No sols això, sinó que... Però això és carós. No sols això, sinó que la Megan Kelly ha sortit als mitjans dient que l'anell de compromès és a part que és molt maco, que jo sí que és maco, això és cert. Porta com claus, perquè si se'l treu la Megan Fox li farà mal, que és una actitud una mica de l'època de les cabetes. Hosti, però que... Una mica masclista. Que roc amb voles, tot plegat. Sí, perquè diu que l'amor fa mal, per tant si se'l treu és un recordatori de que l'amor fa mal. Hosti, això és com... No sé, eh? Mare meva... En fi, quina parella tu? No sé si coneixes la parella del Camilo i la Eva Luna, que també són així... Ah, sí? Radets. Radets, també són coses d'aquestes. Porten l'amor al límit. A l'extrem, no? No cal, a vegades, no cal. No, no, no. Doncs semblants. Vale, i bueno, a veure que siguin feliços i que... I que no s'hagi de treure la Megan. No, que no se'n pare deixi mai, perquè si no malament... En fi, això només passa amb els famosos, eh? A mi que em perdonin. Molt bé, doncs hem escoltat una altra novetat d'abril a 20. Sí, abril a 20. Continuem amb Estromaë, que és un raper belga, si és belga, juraria que és belga, i ha publicat la cançó L'Enfer, perdona el meu francès. Tranquil·la. Que és L'Infern, i la presentació, la promoció, la presentació, la cançó es va fer viral, perquè la va presentar al telediari... Així ho vaig escoltar, grecs. El telediari principal de França, com si ara l'ildàmica parlarem d'ell després, que s'entén el seu nou tema, allà, amb el Toni Cruanyes. Ah, fixa't tu. Doncs saps, quan a vegades es fan entrevistes en directe al telediari, era aquest cas, entrevista en directe amb ell, per promocionar aquest nou single, però a meitat d'entrevista, la presentadora li pregunta, escolta, i d'aquest tracte, i no sé què, no sé quant, i ell de repente s'arrenca a cantar la cançó, i jo crec que estava preparat, perquè surt el playback bé, i tot sigui... Ah, el playback. No, el playback em refereixo a la música. Tot està, o sigui, no és que de repente cantis, que he dit tot l'equip, i ho estàs passant. Ja està passant-ho. No, però sí que per als espectadors... Clar, una sorpresa. I perquè a més, o sigui, no és una cosa que s'acostumi a veure. Doncs no, de veritat, normalment, tampoc solen convidar-hi en telenotícies a cantants. Potser més entrevistar anàvem amb un perfil de gent, i que en casca, per exemple, els telediaris de la dos, sí que es fa que acaben amb una actuació musical, però això ha presentat, i ara cantarà, i tal qual, no és així de sorpresa. Però realment aquesta presentació va lligada amb la metàfora de la cançó que presenta Extremadura, que explica que no es pot distingir la realitat de la ficció, la informació de la ficció, de l'entretaniment, que és la idea de l'infern que explica Extremadura el seu tema, que, a més a més, també tracta, des d'aquesta visió, el tema del suïcidi. És que jo havia sentit aquesta entrevista, havia vist algunes imatges als mitjans, fer referència a que Extremadura va parlar del tema de la salut mental. Dins de la cançó, si no m'equivoco, també diu que ell s'ha intentat suïcidar algunes vegades, perquè és l'única forma que té de com borrar aquests pensaments, i fa també referències al món de la televisió i tot això. O sigui que realment estava lligat tot. Totes les lletres que fa aquest cantant van una mica també en aquesta direcció de denúncia. Sí, bueno, de fet, amb la cançó que el vam conèixer, que va ser el papa Uter, parlava d'un nen que el pare havia marxat, que ho aportava a Co i no volvió. Sí, sí, que qüestionava una mica la paternitat. I després amb la cançó Santé, potser? Aquesta ja no me'n recordo. També, ara ho investiguem mentre escoltem aquest tema. Has dit així l'enfer de Strawberry. Vinga. ... ... ... ... ... ... ... ... ... Té 12 milions de visualitzacions a YouTube? Sí, és que la presentació, realment ja no només a França, sinó al reu del món es va viralitzar, perquè... El de marketing, així com no va pensar el de marketing del títol de la sèrie, aquest sí que... Aquest li va donar una voz molta. Es va guanyar el sol. Molt bé, molt bé. Doncs bé, tenim aquesta cançó, l'enfer de Strawberry. Seguim. Continuem amb una altra novetat, en aquest cas, és Sonner's Later, del cantant Years and Years, que el vam conèixer amb una cançó que es diu Kings, que si ara et dic no saps quina és, si la poses, la sabràs. Vale, ja me la posaré. Tot i que segueix dient Years and Years, això era un grup, ara ell presenta un projecte en solitari, amb el mateix nom del grup. Toma, toma! Per no perdre la fama ni els seguidors, ni els ullens a Spotify, perquè ja no és que sobri un altre perfil a Spotify, amb el mateix nom. No, el mateix perfil que hi havia del grup, amb les cançons allà, amb 400 milions de reproduccions, doncs ell... Una mica lletx, no pels altres, no ho sé. Lleig, lletx, lletx, lletx. Diu que una de les notícies diu que... va pensar si fer el canvi de nom o no, perquè, clar, si seguíem el nom del grup, doncs la gent no entendria que estava en solitari. Ja. Ja, clar. Quina trola més grossa. No m'ho crec ni jo. Potser van arribar algun tipus d'acord amb els altres, vés a saber. Home, espero que sí. Espero que sí, perquè si no, si fos jo un company seu, em queixaria. Com a mi. Tot i que la cançó sí que és de l'estil de les anteriors que havia fet en grup, i que segueixi influències dels 80, quina sorpresa, hi ha molts sintetitzadors, quina sorpresa, i que és el primer avançament d'aquest cantant Oli Alexander, que és qui s'amaga darrere de Years and Years, del seu primer disc en solitari. Molt bé, doncs sentim a veure com fa el tema. I'm gonna break it, sooner or later. I swear, I saw you on my street. Your face, your smile was vanishing. I'm gonna break it, because we're forever playing hide and seek. Doncs aquí tenim la cançó de Years and Years. I l'última novetat que et porto avui és el mediterrani del Lil Dami, acompanyat per l'habitual Senyor Txén i el Xavi Vol. El Senyor Txén participa pràcticament en totes les cançons de Lil Dami, és com Alice i Tengana. I el Xavi Vol coneixem per col·laborar amb el Marseguí, amb la Nehu, amb la Natàlia Lacunza. És més productor que cantant, però tant en quant s'anima ella a cantar. En aquest cas també canta, repeja, tot i que ho fan castellar, i a Lil Dami en algun moment es passa el castellà, que jo això veig una mica de traïció, perquè el Xavi Vol té 500.000 ullents a Spotify. Lil Dami té 65.000 col·labores amb una persona que et pot donar un públic més ampli i et passes el castellà, és una mica... com que s'ha venut. Com que t'has vendit. Fes-la tot en català. Bueno, vinga, va. S'ha dit que fa una referència cerrat a la cançó. Això el salva, el salva, ja està. Si fa referència cerrat... De ràdio com serrat, diuen, oi? I un tapó en la manta, ve, no passa res. Vull tornar a la panxa, torno a estar bé. I un tapó en la manta, ve, no passa res. Sempre arregles plantes, conforma el temps. Sacrificamos al perro y no dolió. Olvidamos todo lo que el abuelo dejó. En mi antigua casa, mi antigua habitación. Sé que aunque dad en mi tiente es al fondo de un cajón. I m'has deixat sobre el terrat, els meus records tots enterrats. M'he dit terreny o com serrat, dos extraños en la ciudad. M'has deixat sobre el terrat, els meus records tots enterrats. M'he dit terreny o com serrat, dos extraños en la ciudad. Yo quiero verte, qué bueno verte. Cierro los ojos y otro septiembre. Ver esa foto y que no la recuerde. Volver a encontrarte y no conocerte. Y yo quiero verte, qué bueno verte. Cierro los ojos y otro septiembre. Ver esa foto y que no la recuerde. Volver a encontrarte y no conocerte. M'ha dit difícil que fa un tren de xampar saltres de llarg. Impossible tornar a on érem després de caminar tant. Vull tornar a celebrar els aniversaris amb la il·lusió. De quan estàvem tots a la foto del menjador. Ja vull no, vull tornar tard. Vull que em diguin a quina hora ets arribar. Aquest últim que canta ara et dubto, és el Lil Dami o el senyor Shen? És que jo els confonc. A mi em passa amb la cançó de Pau Gasol, que també els confonc. A mi m'agrada més la veu del Lil Dami, que no del senyor Shen. Sabi que el Xavi Boquet és de Palma, és mallorquí. Que no és que sigui de Madrid. Podrien fer-me la cançó en català. M'ha dit Errani com serrat dos estrangers a la ciutat, rima igualment. Sí, no tenen excusa amb la lletra. Hi ha una frase que m'ha agradat molt. Em miro el mirall per veure qui no em traicionarà mai. Aquesta està ben trobada. Les lletres les fan ells. I el Lil Dami és molt bolletrista. Molt bé, i de la música passem a les sèries, Andreu. Passem a les sèries amb notícies així... bombes? La primera de totes és que ja coneixem el primer trailer de la versió coreana de la Casa de Papel, on de professor farà un dels protagonistes del jubo, el Calamar. Perdona que et digui, al final no la va acabar mai, aquesta sèrie. Jo tampoc. No va passar al capítol dos. T'avorria. L'únic que em causava una mica de curiositat era veure com es mataven a tots. La resta de la sèrie, en sí, era com... Bueno, no deia res. Següent. A més a més, Netflix ha estrenat la segona temporada del programa Cheer. Cheer és d'una docosèria sobre un equip de Cheerleaders americà, que es va viralitzar fa un any aquesta sèrie. En la primera temporada, seguia a un equip i seguia no a tots els 40 persones que formen part de l'equip, perquè són equips extensos, sinó els que eren com més protagonistes, els que sobresortien més. I aquesta segona temporada es segueix en el mateix equip, però, a més a més, inclou com el rival directe i apareixen aquells que van ser com més desconeguts durant la primera temporada. De fet, el primer equip surten i diuen, bueno, nosaltres veiem com els nostres companys anaven fent famosos, anaven pujant de seguidors, nosaltres seguim aquí venint perquè venim a entrenar com cada dia. Però és una sèrie de ficció o una... No, no, és una sèrie documental. És tot de veritat. I, de fet, un dels episodis potents d'aquesta temporada és el que es centra en un dels Cheerleaders, un noi que va ser un dels protagonistes durant la primera temporada i, entre una i l'altra, han sortit casos de bussexual, o sigui, ell ha acusat com per bussexual, i apareix com ha lidiat l'equip amb això. No he arribat jo encara, però entenc quina ha sigut la sentència judicial, quines ha sigut les conseqüències, etcètera, etcètera, etcètera. De futbol americà, eh? No, Cheerleaders, el lloc en què fan piràmides i tot això. Ah, ostres, vale, vale. Gimnàsia. Jo pensava que parlaves de l'equip d'animadores, o sigui, del grup d'animadores que... Bé, o sigui, el que coneixem de com de les Cheerleaders és el que veiem a futbol americà o a la NBA, però realment és un esport en sí, també, amb els seus equips i les seves competicions i això. Van a les seves figures, les seves piruetes... Exacte. Ostres. Sí, i parla d'això. Caram, caram, caram. Molt bé, doncs, això. Tenim aquesta oferta a Netflix. Un altre de les novetats de Netflix d'aquesta setmana, tot i que no n'hi ha gaire, també és en l'àmbit esportiu, perquè és el documental de Neymar, que és titulat The Perfect Chaos. És un repàs a la seva carrera. The Perfect Chaos. Ella apareix explicant, pues, sus saltos y sus bajos, i no hi ha més... Si t'agrada el futbol i si t'agrada Neymar, mira, el t'agradarà, però tampoc, o sigui... Bueno, el que és un documental. Clar. Tot i que, normalment, els futbolistes, quan publicen aquestes coses, és perquè estan pensant ja en la retirada, en acomiadar-se... Home, sí, sona com a final, un documental d'aquest. Sí, tot i que té 29, 30 anys, o sigui... Sobre el paper. Sobre el paper, encara li queden anys de carrera, però... Això, bueno... No sé si està pensant en altres projectes. Clar. Qui sap. I l'última sèrie que s'estrena aquesta temporada... Sembla mentida, però... Deixa'm posar un moment. Posa, posa. Vinga, o sigui, qui no sàpiga la sintonieta, aquesta, de quina sèrie es tracta, malament anem. Quan també, com ho passen? Sí. Estrena la temporada 22. La sèrie té tants anys com jo. No sé ara mateix quin any van... Tants anys com jo, però encara no han arribat a l'any que jo vaig néixer. El 99 no han arribat encara. Aquesta temporada es basa en el 93-94. Vale, vale, vale. Ostres, mare meva, eh? Ha d'haver-hi un punt en què es creuen ja la ficció de la sèrie. És que la temporada anterior van fer com un flash-forward i es va creuar amb el moment de la pandèmia. Van fer com... explicar de manera paral·lela... Em sembla que als anys 80 i tot el tema de la heroïna i tot això, de manera paral·lela amb la pandèmia. Hosti, quin creuament, eh? No tinc ni idea, perquè jo la segueixo, la sèrie. Alguna vegada, si veig algun suelto, jo me'n recordo que la feina a la set del matí a la dos i abans d'anar al col·le, l'hem malaposada. Mare meva. Però ja està. Aquesta sèrie, però sempre l'han fet, crec que els dijous, bueno, no sé, però jo... Tenen un dia fixe. Sí, sí, jo crec que porten com... Com 20 anys fent-la el mateix dia. Deuen tenir el joc públic fidel, que no es deu moure del sofà aquell dia, que com los jueves, aparta, han sido el mundo que viene cuenta. I, a més, no és la única sèrie que porta tantes temporades, per què s'ha anunciat aquesta setmana que Anatomia de Grey renova per una dinovena temporada. Dino. Té tants anys com la meva germana. Ostres. I això, si anés a temporada per any. Que vegades fan dos temporades en un any. Jo crec que no és del 2002, la sèrie, que és de més endavant. Centralades. Ara t'ho dic. Ara m'ho dius, perquè Anatomia de Grey... Ostres. Jo no sé si està parant més on Prime o per Netflix, en alguna plataforma, sí que crec que està. No sé si és Netflix o HBO, però està en alguna plataforma. I amb Movistar Plus, quan s'estrenen a temporada, les penjen totes. És de l'any 2005. 2005, bueno, justet, justet, eh? Justet. Algú en any hauran fet un esprin que n'hauran fet dues temporades per any o... Sí. Els americans jo fan això, eh, de que anaven... Perdoneixen com gallines. Ho graven tot i després ho presenten separat. Doncs escolta'm, Andrea, tanquem, si et sembla, el programa d'avui. M'escoltarem la cançó, barrejarem música i sèrie, i ens explotarem el cap. Escolta'm la de Cuentame amb la versió que van cantar de O.T. del 2017, et sembla. Molt bé. Doncs res, Andrea, acabagi bé, valem? I... I res, ens trobem a l'escolt de la setmana vinent. Béu. Béu. I te fuiste de mi. Cuéntame cómo te ha ido si has conocido la felicidad. ¿Cómo estás sin un amigo? ¿Te has convencido que yo tenía razón? Es igual. Vente conmigo, aún sigue vivo. Tu amor en mi corazón. Blame de lo que has encontrado en tu largo caminar. Cuéntame cómo te ha ido si has conocido la felicidad. Cuéntame cómo te ha ido si has conocido la felicidad. Cuéntame cómo te ha ido si has conocido la felicidad. Cuéntame cómo te ha ido si has conocido la felicidad. Cuéntame cómo te ha ido si has conocido la felicidad. Fins aquí la set de la tarda. Deixem el programa de tardes la Rambla. Nosaltres tornarem demà de 5 a 7, com sempre aquí al 98.ufm. Res més, que acabeu de tenir molt bona tarda. Demà, a les 10 del matí, recordeu que estem aquí amb el programa La Justa presentat per Mireia Redondo. Una abraçada i que vagi bé fins demà. Miren poc cont'arribari. Fines el tan sol.