#88 - La Rambla del 21/1/2022

Bona tarda, Sant Just! Anem passant exactament 9 minuts de la 5 de la tarda d'avui. Divendres 21 de gener. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazine de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.FM a la misura municipal de Sant Just. Soc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui, a primera hora, quedem bé d'aquí i fins les 6 farem les afamèrides cosetes que van passar el dia com avui. A més a més, també estarem amb la Maica Duenyes, que ens porta sempre a totes les estrenes que hi ha a les sales de teatre. Estrenes que també passen, per exemple, per espectacles com la òpera. Després, a segona part de la Rambla, a partir de les 6 i 10 i després del 8 llatí de notícies de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, doncs deixarem passar aquí a tot el tribut de la tertulia d'actualitat. Ja sabeu que sempre parlem d'aquestes notícies més curioses o dels afers socials que passen aquí a Sant Just, a Catalunya i també perquè no a la resta del món. Bé, tot això serà de seguida. Ara per això us deixo amb un tema musical i comencem. No marxeu! Gràcies! Vinga, us deixo amb aquest tema que ens va presentar i l'Andreas Marats a l'espai de novetats musicals. És l'últim tema del Barro Soleri David Bisbal, que promets ser un èxit d'aquest proper estiu. Nosaltres ens adelantem, es diu així, a Contracorriente. A Contracorriente, que aunque caiga la tormenta, yo nunca pierdo la fuerza, este es mi lugar persiguiendo al sol. Por todos los que sueñan con triunfar echando el miedo para afuera, por todos los que buscan su lugar. Sé que la batalla no acaba allà, dicen que no puedo que más da. Yo sigo a mi aire, a mi me da igual soñando fuerte y además mi batalla está única que ha. Soy caminante, camisa tejana, sigo por el rumbo, voy persiguiendo al sol. Subo el río a Contracorriente, nadie me detiene, voy persiguiendo al sol. A Contracorriente, que aunque caiga la tormenta, yo nunca pierdo la fuerza, este es mi lugar persiguiendo al sol. A Contracorriente, que aunque caiga la tormenta, yo nunca pierdo la fuerza, este es mi lugar persiguiendo, persiguiendo al sol. Pero cuando me llores las manos, ellas me dirán por dónde ir, dejaran mi huella en cada paso, ellas me enseñaron a vivir. A Contracorriente, la la la la la la la la la la, este es mi lugar persiguiendo al sol. A Contracorriente, la la la la la la la la, este es mi lugar persiguiendo, persiguiendo al sol. La,la,la,la,la,la,la,la,la,la La,la,la,la,la,la,la,la,la,la Estàs mil o mal? Per si, què en dones? Per si, què en dones? Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta-te al voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques a Vivaixa Ixl.cat. Perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. Vinga, va, abans no comencem l'espai de teatre amb la mà i que anem a repassar els dies internacionals que tenim i també les diferents femèrides que ens depara el dia d'avui. Dies internacionals, en tenim uns quants? Avui 21 de gener tenim el dia internacional de l'abraçada. També tenim que és el dia europeu de l'emediació. I atenció, perquè aquest és la mar de Curiós. És el dia internacional del pantaló de Xandall. Comencem una mica fent quatre pinzallades a cadascun d'ells el dia internacional de l'abraçada, celebrat des de l'any 1986. És una data creada per en Kevin Zabernay, un estadounidenc que ha preocupat per les poques mostres d'efecte que fem la gent el dia a dia de manera pública també, inclús amb les persones de la nostra mateixa família. Ell va pensar en crear una festa en què donés la oportunitat i l'excusa per fer algú que a tots ja tothom ens agrada que es doni rebre abraçades. Poder hi ha algú que realment no li agradi, però la gran majoria de persones sí que agrada. Molt bé, ja hem dit que per primera vegada es va celebrar el 21 de gener de l'any 1986 a un poble de Mitjigán. Molt bé, passem ara a un dels altres dies que hem dit del dia europeu de l'emediació. Es celebra des de l'any 1998 i es celebra per comaburar la aprovació del primer document legislatiu de mediació europeu, anomenat recomanació sobre mediació familiar. Per què és important la mediació? Doncs bé, la creació d'aquesta femèrida va ser aprovada per el Comitè de Ministres del Consell d'Europa a l'any 1998, el 21 de gener. Amb la finalitat de visibilitzar la importància de la mediació en la resolució de conflictes i també en la resolució d'acords entre les parts involucrades. Seguim amb els dies internacionals i acabarem amb aquest més curiós, que hem dit el dia internacional del pantaló de Xandall. Es va celebrar per primer cop, ja fa uns quants anys, més de 10 anys, es va celebrar el 2009. De fet, a veure, aquí no li agrada anacòmode, desenfadat, informal, pantaló de Xandall. Doncs bé, des del 2009 estem donant, el que estem fent aquest humanatge amb una peça de vestir ampliamente coneguda i usada a diferents parts del món, que és el pantaló de Xandall. Doncs bé, també tenim un dia internacional. No és un dia internacional a l'ús, és a dir, no és un dia que organitzacions internacionals reconeguin, sinó que és més una de ta nivell curiós. Doncs bé, heu de saber fer una mica d'història que en la década del 1920 l'empresa de roba esportiva, l'Ecoc Sportif de França, càrrec del senyor Emil Camuset, va idear la creació dels pantalons de Xandall. Érem pantalons molt flexibles i còmodes, generalment de color gris, dissenyats pels atletes i esportistes per mantenir-los en certa calor a l'hora d'exercitar a l'aire lliure en dies en baixes temperatures, és a dir, perfectes per l'hivern. Doncs bé, ja ho sabeu, si teniu ganes d'estar còmodes, poseu-vos un pantaló de Xandall i ara a vegada també estareu fent un petit homenatge a aquesta peça de roba. Això és espectacle! Això és espectacle! En Maica Dueñas. Comencem ara a l'espai de teatre, que tenim moltíssimes ganes de tornar a escoltar la veu de la Maica aquí a les zones de ràdio d'Esvern. Hola, Maica, què tal? Ben trobada, eh? Bon... Bon... Bon... Bon... Ho he intentat, ho he intentat, bona tarda. La Maica ens ella que venia una mica estressada, problemes tècnics amb aparells, electrònics, que aixequi la mà a qui mai hagi tingut un problema amb un aparell, per favor. A més, sempre passa, eh? En el moment just s'espatlla, que dius. És curiós, eh? Però, bueno, és així. Ho deixem córrer, això. Ho deixem córrer, clar. Estava pensant, estava escoltant-lo amb pantalons de xandall, i és curiós perquè va haver-hi una època, no sé, posem els anys 90, potser, que es portava moltíssim, però moltíssim, molt, molt, però no... Però, inclús, en estrenes, jo havia vist gent... Amb xandall. Amb pantalons de xandall, sí, amb la xaqueta, que normalment el xandall és sempre va amb la Joc, amb la sudadera, que és jo ara, no? Sí, sí, sí. Ara ja ha passat, això. No, no et pensis. Molt joves, avui en dia, tornen a utilitzar aquesta peça de roba per anar a llocs. A la carrera. Sí, sí, no només per fer esport, eh? Sí, per això t'estic dient, perquè era una peça que es portava... O sigui, anem a un sigui, no? Sí, sí. I estava ben vist, no? I ara ja ha passat de moda. Jo suposo que, bueno, el millor, com que tot torna, no? Clar, exactament. Això va a moda, és per tant... Escolta'm una cosa, parlant de teatre. Quin espectacle diries tu? Que prurroga. Que prurroga, home? Ha tingut molt d'èxit. O cantant-ho bajo la lluvia. Molt bé, guanyador. Ostres, què dius? Doncs mira, anava a dir una altra, anava a dir Bilièlia, però no, primer cantant-ho bajo la lluvia. És una bona notícia, perquè porta ja 4 mesos, poca broma, 4 mesos, és un rècord aquí a Barcelona, eh? Sí, sí. Han tingut molts dies d'acceorides les localitats, a veure la gent de fora de la ciutat de Barcelona, per dir-ho d'alguna manera, a veure amb grups i tal, el cantant de bajo la lluvia, i llavors han decidit prurrogar-ho fins que passi la setmana Santa. O sigui, fins abril. Sí, fins abril, perquè la setmana Santa és mitjans d'abril. Sí, fins abril. I jo penso que és una molt bona notícia. Ha tingut molt d'èxit de públic i també de crítica, que això també fa molt. I la veritat és que a mi em va agradar moltíssim. Bueno, ho he comentat moltes vegades aquí. Sí, sí, dels millors musicals, últimament. I el Biliè Lliot. Per mi, sí, he descullat entre tots els musicals que he vist aquest any, el Guarda Espatlla, el Fama, tal i qual. Per mi els dos millors són el Biliè Lliot i el cantant de bajo la lluvia. Recordem, suposo que tota la gent que li agrada el teatre ja ho sap, però recordem que cantant de bajo la lluvia és dirigida per l'Àngel Jatzer amb el Manu Guix, evidentment. Aquesta parella ha fet coses molt bones, com la jaula de les loces, que també han fet molt, molt d'èxit. I la tienda de los horrores, que a mi no em va agradar tant, però també era un espectacle molt i molt xulo. Doncs perquè a més a més, a mi no em va agradar tant, però en el temps que va estar en cartell, va aconseguir 400.000 espectadors. Estàvem parlant de la tienda de los horrores. Sí, la tienda de los horrores. O sigui que poca broma, no? No, no. Però m'ha fet molta il·lusió saber que l'Àngel Jatzer i el Manu Guix anomenen així. Per cert, l'Àngel Jatzer era l'altre dia que vaig estar parlant una estona amb ell, i no ho he vist per cert. A TV3 ha fet una cosa que segons em va explicar ha de ser molt, molt interessant, que és el job. Ah, sí? Sí, sí. Crec que és bastant, aquest... Sí, per això és que no l'he vist, no l'he vist. Per això t'he dit que hauré de buscar-la... A TV3 de la carta. Sí, a TV3 de la carta, perquè voldria veure-la. Perquè a més a més em va explicar que és això, la història que coneixem tots a Terra Baixa. Sí. Del Manelik, no? Però que ha fet una... segons em va explicar, ha fet una cosa que a mi em va semblar que és molt interessant. Si algú, per casualitat, està escoltant la ràdio en aquest moment i ha vist el job, que l'altre dia em penso que va ser ahir abans d'ahir que la van estrenar, pot trucar al nostre telèfon i explicar-nos d'acabar a l'obra. Doncs sí, el que passa que crec que és com un programa em sembla que és com dirigida a persones d'amunt del teatre a Maters. Sí, sí, sí. O sigui que es fa com explica en lloc del programa una mica com es fa a la obra. O vas veure? No, no vaig veure. Només vaig veure un petit fragment de 3 minuts, perquè havia de fer una altra cosa, per les dues de la vegada, però era una escena que sortia... Era el moment en què estava l'Àngel Llàcer amb dues persones més, com fent de jurat, com fent com una mena de càsting, i passava una noia i feia un... Preparava com una mena d'amunt, la crequera... Només vaig poder veure això, però em va quedar pendent de veure'l. Doncs mira, jo a veure si el trobo perquè el voldria veure, perquè em va agradar molt la idea i el que em va explicar i m'agradaria veure la pala dels meus propus ulls a veure si m'agrada o no. Què més? Un altre espectacle, nou. No és nou, però també explorroga. Ah, que bé, bueno. És el que estan fent a la sala Quarela. La sala Quarela ja hem parlat unes quantes vegades, perquè abans era una mena d'estaurant i que posaven música en directe, però ara estan aficionant a fer coses de teatre. Ah, mira. Per tant, ara prorrogan, elles estimen. Elles estimen és... és una història que està basada en unes quantes històries per separat, que va escriure un autor francès. Sí. I que són, evidentment, aquestes històries, en principi, eren de parelles. Noi i noia, la parella clàssica. En aquest cas, el que es podrà veure a la sala Quarela doncs és aquestes mateixes històries, evidentment, però feta per dues dones, és a dir, una relació l'ésbica. I la gent que hi vagi a veure ho contribuirà, perquè clar, en aquesta... en aquesta obra, diguem-ne, en aquest espectacle, es parla una mica de la evolució de la parella, dels conflictes de la parella i també, evidentment, dels amors del dia a dia, de la parella, de tot el que passa. I el que és curiós és que comprobareu que tots els masroyos i bons rotllos que hi ha entre una parella homosexual, l'ésbica, els mateixos que hi ha una parella heterosexual. Saps què vull dir? I fa una mica de gràcia, això, no? Perquè, bueno... Obert aquí la fitxa, elles s'estimen. Exacte, elles s'estimen, sí. Hi ha molt d'humor, evidentment, i també, d'aquella manera, parlant, de la vida en comú, dels cel·los, de l'amistat, de les mentides, tot això que comporta una vida en parella, no? Però, en aquest cas, aquí a l'Aquarella podrem veure les mateixes històries que es van estrenar a França fa... durant 20 anys, les mateixes històries, però en té mal l'ésbic, diguem-ne. I són els mateixos, o sigui... Ja ens ho avançarem, i que ja... Sí, sí. No descobrim res de nou, perquè siguin dues dones en comptes d'un home i una dona, però... A l'Aquarella, i sembla que... Qui són les actrius? Les tenim al nom? Sí, tenim al nom, sí. Mira, són dues noies que es diuen... Però... que ara ja havia passat el paper. Ja havies passat? Sí. Si no el tinc aquí, eh? No, no, és igual. Ja ho veig, ja. Mira, aquí... Ja el tinc, aquí. La direcció és de l'Edu Periques, i ella són la Maritxell Huertas i la Maria Garrido. Vale. I els actors són els francesos, diguem-ne, el Pierre Pamade i la Muriel Robin. Vale. I l'adaptació d'aquestes històries és del mateix director. De l'Edu Periques. Molt bé. A l'Aquarella pots estar aprenent una cervesa o un whisky o el que tu vulguis i estàs veient un espectacle a teatre. Que bé. Molt bé. Això, això mateix, és curiós, perquè també ho estan començant a fer, a veure si li va bé. Tu te'n recordes que moltes vegades hem parlat del Teatre al Maria? Sí, sí, sí. Teatre al Maria està a Gràcia i és un teatre molt i molt xulo. O sigui, a mi... Jo no hi he estat mai, veus? Sí que ho hem comentat a vegades i segueixo sense haver-hi... Doncs és un teatre on jo he vist, la veritat és que he vist espectacles, tant al escenari, diguem-ne, o sigui, clàssic, com tothom a la platea i inclòs als actors que estan explicant la obra. I ara, el que han fet, espero que vagi bé la cosa, és que entret les cadires, és a dir, ja no és un teatre convencional en cadires, i en files, no? Sí, perquè han fet unes tauletes. Han fet una mica més com una sala de bar yetes o de cabaret. Pots estar allà, bebent alguna cosa, per això he dit que passaven de la Quarela, de la Quarela al Maria Teatre, que ara es diu Gollen, a mi ha dit que no m'agrada gens, ni mica, el nom que li han posat, la veritat. Però el sistema, Jo també he fet molts espectacles que poso taules i cadires per apropar el públic i l'acte està entre aquestes taules. Això és una mica el que ara han començat a fer, el que era el medià teatre, que ara es diu Golland. I què podrem veure? De moment en el que s'estrenen són per dir-ho d'això que també està molt de moda, perquè s'ha vist moltes vegades al teatre Barrals, per exemple, que són els còmics, els monolacs còmics. I llavors n'hi ha quantitat... És com un aire més informal, no? Sí, sí. Tu seus a la taula et demanes el que vulguis, una cervesa o un cafet, tant se val. I pots veure com molts van passant, cada dia habitualment hi ha tres monoluguistes, i llavors expliques les seves històries i van passant. I unes vegades riu i en altres plores. No sé si saps per què plores, però a la millor plora també no t'agraden gens ni mica, no? Però bueno, al Comedy Goll, que l'han posat ells, per exemple, per avui, per avui 21, podem veure l'Eden Serrano, l'Airene Minova i la Patrícia Espejo. És una manera. I jo també penso que aquest sistema no és teatre clàssic, però està bé, perquè si vas amb un grupet d'amics, que vagin dos o tres parelles juntes, per dir-ho d'alguna manera, van escoltant, van mirant, no sé, és una novetat, per dir-ho d'una novetat entre copes. Però m'ha fet gràcia, perquè l'Aquarella ja fa molt de temps que és així, encara que abans no feien teatre, només posaven música en directe. I ara s'ha sumat a l'Almeria Teatre, el Golen, que de veritat no m'agrada gens ni mica, són 90 minuts, el que dura l'espectacle. També cal dir que es fa en català i en castellà, vull dir que cadascú fa servir la llengua que vol en un moment donat. I la direcció és de l'Albert Fliot. És una cosa diferent, i jo penso que està molt bé, a mi m'agrada la idea, la veritat. Què més tenim? Doncs mira, el Teatre Llura saps que últimament està fent moltes coses, moltes coses, moltes coses, i totes diferents, i totes... Per totes els públics, no? Sí, jo no sé si és que volen captar tota mena de públics, perquè no donen a base anar a veure les coses que fan, de tantes que fan, de veritat. És així, eh? Has escollit, eh? Perquè si no... Sí, sí, la veritat és que sí. Doncs jo també he fet això, justament, escollir. Llavors, un espectacle que es va estrenar ahir, dia a dia ben, és un espectacle que és una coproducció de la Diputació de Barcelona, del Teatre Llura, evidentment, i del projecte IT Teatre. I llavors, la obra es diu Dias Blanc. La direcció és d'un director belga, el Fabriz Murgia, i és una coproducció, com ja he dit, del conveni que hi ha entre entitats de diferents àmbits, no? S'estrenarà oficialment, o sigui, va començar ahir, però s'estrenarà oficialment el 27 de gener. Sí, ja saps que això és una costum que s'està perdent, però que abans sempre es feia. Ah, sí? Sí, es començava a fer representacions uns quants dies abans de fer l'estrena oficial, que és quan venia la premsa, els convidats i tot això. Jo penso que aquella manera de fer estava bé, perquè, sí, perquè, conforme tu vas fent representacions... Tu vas escalfant, no? Exacte, l'actor troba moltes coses. Quan més representacions fa, més coses troba del personatge, de les situacions... Tu saps, tu també ets actriu, vull dir, que saps, no? Sí. I llavors, clar, sempre s'estrenarà, s'ha fet la representació, com a mínim tres dies abans, de fer l'estrena oficial. Doncs aquí el lliure ha tornat a l'antigatat, i han començat ahir, però l'estrena oficial serà el dia 27, suposo que aniré, i estarà fins el 6 de febrer. Dias blancs és un espectacle que està passat, diguem-ne, en una novel·la que es diu, jo, el francès és molt dolent, però... Si jo dissapassem, dissaparecen, o sigui, els dies desaparecidos. És una obra que es va estrenar el 2001, i parla una mica de la violència. És una història íntima de la Prota, de l'Andrea, de la protagonista, i el que té de curiós, ja en parlarem la setmana que ve, si vaig a l'estrena. Però el que té de curiós és que la protagonista, l'Andrea, que està explicant una mica la seva història íntima, interpela al públic. I llavors, el públic, d'alguna manera, també està dins de l'espectacle. Com interpela el públic? Sí, que interpela, que pregunta el públic, que hi ha una certa... Que el sap com partíceps, no? Exacte. Es pregunta i tal. I, bueno, hi ha scènes, sembla ser molt interessants. I jo crec que serà interessant de veure-ho, la veritat. Els actors són d'aquí, evidentment. El director també, és a dir, que la història i el director, com ja he dit abans, és belga, però els actors són coneguts de nosaltres. El director és el Ramon Simó, la Silvia Ferrando també participa i els actors són l'Oliver Berga, l'Adam Portí, del Ruste, Caterina i tu eres Ferrer. O sigui, que són gent tota aquí dirigit per aquest director Berga. Ja veurem què passa. Ja veurem què passa. I després volia dir, ja sé que és molt just, perquè això només estarà avui i demà. Sí, la veritat. És una altra cosa que fan el lliure, que és la directora, la creadora, perquè és un espectacle que hi ha una mica de tot. És un espectacle que hi ha dança, que hi ha text, que hi ha una mica de tot. Sí, i la creadora d'aquest espectacle és una dona que és polonesa, però que està fincada a Canadà, i que es diu Ramona. Bueno, ens donem parantesos una mica, no passa res. Aquí el rus és difícil. Polonesa, polonesa. I el espectacle que presenta és silenci. És un espectacle que parodia una mica al món del tracte de les dones. Parla una mica també del tracte que rebem les dones, que semblen d'una manera però després és una altra. I què més tenim? Va, va, va. A veure, aquí. Parlanda, sé que tu t'agrada l'òpera i que a vegades mencionem el tema de l'Iceu. Doncs l'Iceu ha agafat sense el Mare Mac, nom que hi havia l'Imac. Doncs la idea és que vol fer el l'Iceu mar. Sí senyor, ho anava a dir, però ens sembla molt bé que ho diguis tu. Jo em vaig sorprendre la idea, no he parlat amb ningú del l'Iceu, no puc parlar de res, només el que veig sentir. Però m'ha semblat una idea una mica agusarada. Sí? Realment he entrat, jo crec que dos cops a la meva vida, quan era petita, no recordo molt bé com és, però sé que és un espai immens allò. Sí, però ho arreglaran, no serà el mateix. El que passa és que la gent, el públic, no, el públic de l'Oceu, generalment, jo que he anat moltes vegades a l'Iceu, encara que passen en altres teatres, és gent de mitjana edat cap a dalt. I jo suposo que el que volen fer amb això d'agafar la sala aquesta és que la juventut s'atreveixi a anar al l'Iceu, perquè serà una altra cosa. Jo m'imagino que serà això, perquè si no, el l'Iceu té la sala gran, té una sala també de saig, que també es pot, si volguessin, es podrien fer també representacions, saps què vull dir? Sí, sí. Té la sala dels miralls, que és una preciositat, que també per a algun espectacle de petit format també es podria fer. Jo he anat unes quantes vegades a recitals. Llavors no sé per què l'han agafat, ja ens enterarem. Però en principi jo penso que pot ser per això, per agafar gent jove, saps? Per captar l'atenció de la gent jove, sí. A què més tenim? Mira, ahir també es va estrenar al Teatre Nacional la Casa del Dolor. Va ser estrenar ahir dia 20 i estarà fins al 20 de febrer, d'acord? D'acord. A la sala petita. Aquesta és la Casa del Dolor. Doncs l'autor de la Casa del Dolor és Víctor Sánchez, i parla d'una família que es reuneix a sopar, o sigui, per sopar en honor d'un nen, d'un nen que ha acabat la carrera de piano, i han preparat tot un sopar fantàstic i meravellós, no? Però resulta que el Juli, en el moment donat, no el troben. Ui, no està a casa, i clar, la família s'afronta una situació molt bèstia, no? Perquè no saben on pot estar. La mare buscarà el console del que tingui més a prop, el pare sortirà, evidentment, a la recerca del seu fill, a veure si el troba, anant però al nen freqüentava coses. I la germana, que hi ha una germana també, no es tancarà i farà un gran drama. Tot això ens portarà a veure que en aquesta família, encara que sembla una família ideal, n'hi ha molts conflictes. En totes les famílies n'hi ha. Sí, n'hi ha molts fantasmes que estan sempre allà, perquè a una manera el que sembla una família modèlica no ho estan. Jo crec que és molt interessant. A mi m'agraden les obres que parlen justament de la família, perquè, com tu dius, a totes les famílies hi ha coses, i sempre et veus reflectida d'alguna manera. Dura una hora i mitja, és en català, la direcció és del Víctor Sánchez, si vols el repartiment és l'Antonio Escamés, l'Emparo Fernández, la Julià Genís, la Lina Lambert, el Paul Monent i el Carles Salpin. Penso que és interessant. Això que parla de la família a mi sempre és com la màgia, que sempre m'entusiasc. Un tema que et crida l'atenció. Quan parla de família també m'agrada. La Casa del Dolor, la podem veure al Teatre Nacional de Catalunya. Ja dic, la van començar a representar el dia 20, i estarà justament fins al 20 de febrer. Molt bé. Després li he comentat també una altra sala que fa quantitat de coses, i que jo ja no sé què escollir, de veritat, perquè és que fan tantes coses. Tampoc es pot anar a tot, eh? No, clar. S'han de dosificar, si no, qui això? És el que et dic, a mi no em dona temps de veure tot el que es fa. Estic parlant de la sala d'aquest. La sala d'aquest, a part de que fan cursos de dramaturgia, i també alguns cursos, també alguns cursos de direcció escènica, i alguns poques d'interpretació, el que més fan és dramaturgia, diguem-ne. Però a part d'això és que fan quantitat de coses, escolta, però quantitat de coses. I ara m'ha cridat l'atenció, comença el dia 26, és a dir, la setmana vinent, eh? El dijous vinent, no? Sí, exacte, d'acord. Però m'ha cridat l'atenció perquè el nom... Vaja, és una mica... Salvation total, inminent, immediata, terrestre i col·lectiva. Sí, poca broma. Sembla això un S.E.O.S. de la població del món mundial del planeta. Salvation total, inminent, inmediata, terrestre i col·lectiva. Mare meva. Amb aquesta... Bueno, cal dir... que el Pau Roca és el que porta la direcció, i és l'autor també, a mi el Pau Roca, jo he llegit coses del que m'ha agradat molt, sí. Però bé, és un... és la companya dels Xxtopas, que també sempre ens presenta espectacles originals, i innovadors també, però també té un detall. Cada espectador que vagi a veure aquesta obra trobarà a la seva butaca una còpia impresa d'un llibre poet polif... Ai, perdona, profètic, un llibre profètic, i durant la funció, el públic i els actors passaran les pagines plegats. Ah, mira. Ah, sí. Un espectacle en què el públic també ha de treballar una mica, que no s'avorrirà, no? Llavors, una mica la sinòpsia és que un home ha escrit un llibre, que ho prediu tot, tot, i evidentment tot el dolent, vale? Diu que es formarà un forat negre, i que passarà... Ja veus, no? El que vulguis imaginar, no? I a partir d'aquí començarà l'espectacle, i ja dic, treballareu, si aneu de públic treballareu, perquè haureu de mirar el llibre que us deixen a la butaca. Una cosa original, no? Ja en dura 75 minuts, i ara ve una hora i mitja, és en català, la companya ja ha dit que és la del Six Top As Productions, la del Pau Roca, i els repartiments són tres actors que justament he treballat amb els tres. Ah, mira. La Vicenta Dongo, que feia molt de temps que no sabia res d'ella, l'Andreu Tarbet i la M. Marquillué. Aquests tres actors, doncs, bueno, faran aquesta obra que amb un nom tan llarg, salvació total, inmediata, terrestre i col·lectiva. Clar. Des del dia 26, des de la setmana vinent, fins al dia 20 de febrer. O sigui que també estarà bastant... Tret. Sí. Bastant temps, no? De bé. Què més tenim? Ah! He de dir-ho, perquè m'ha sorprès molt. Tu te'n recordes que nosaltres a Justeatra vam fer el sopar dels idiotes? Sí, sí, sí. Amb un repartiment fantàstic. Sí, oi tant, me'n recordo perfectament. Altres, el Francesc Giral, el Miquel... Sí, tant basta. És una obra superdivertida, superdivertida, superbona. I resulta que la podrem veure al Teatre Profesional. Oh, que bé! El sopar dels idiotes, des del Franz Weber, en aquesta ocasió... O sigui, aquesta obra es va fer fa més de 20 anys a Barcelona. Que és quan jo la vaig veure, evidentment, i quan em va interessar el text, i per això el tinc. Doncs va començar ahir, el dia 20, ahir, i estarà fins al 27 de febrer. És una obra que es va fer fa 20 anys. La productora me'n recordo que era Bània, Bània Produccions. I ara torna a ser Bània. Torna a ser Bània, la que posa els sopar dels idiotes. Evidentment, l'adaptació continua sent del Paco Mir. I alguns actors, alguns no tots, repeteixen, després de 20 anys. Alguns actors. És una comèdia divertida, ja dic, és molt original. I tot i que no és tan antiga, però s'ha convertit en un clàssic. Si hi ha sopar dels idiotes es pot veure en tot els idiomes i a tot arreu, en un moment donat. I m'ha fet gràcia això que la recuperin, perquè la veritat és que és molt bona i molt divertida. La història, no sé si te'n recordaràs, és una història d'una sèrie d'amics que es reuneixen una vegada a la setmana o una vegada al mes. I que fan concursos. Sí, la idea és que un d'ells porti a una persona que segon... La més idiota del món. Exacte, que segon el que pensa ell és idiota. I llavors a partir d'aquí li fan totes les barrabassades. S'aprofiten per dir-ho d'alguna manera. Exacte. Aquesta és la història. Partim d'aquí. La premissa és aquesta. Exacte. La premissa és aquesta. Però resulta que l'idiota no és tan idiota. L'idiota no és tan idiota, no. Com ells creuen. Més bé els idiotes són ells, no? És molt divertida, la veritat. És que penso que us ho passareu molt bé. I en aquesta ocasió ja dic que a part de que l'adaptació ha estat del Pacomir, com la primera vegada, la direcció és del Pepantón Gómez, que també és molt bon director. Dura més o menys una hora i mitja. 100 minuts, una hora i mitja. I el repartiment està el David Olivares, l'Artur Busquet, l'Anna Graz, el Toni González, el Jordi Vidal i l'Ariadna Bruguera. L'autoria ja ho he dit, que és del Franz Weber. I l'any que es va estrenar és del 98. Vale. O sigui que poca broma. La veritat és que si voleu passar una bona estona... Ribres assegurats, aquest obra. I aneu a veure-la perquè ho passareu molt bé. La fan al Teatre Borràs. Recordeu que la setmana vinent comença. El Teatre Borràs, el Sopa dels Idiotes. Fantàstic. I ho passareu molt bé, la veritat. Fins el 27 de febrer ja està. Sí. Però no cal dormir-se, perquè si no després, al final... Passar superràpid, passar superràpid. Exacte. Vols anar-hi, o bé has tingut la sort, que l'han prorrogat uns dies més, i el Teatre Borràs. Sí senyora. Això mateix, sí senyora. El Teatre òlia està fent el Teatre òlia, ja saps que és el teatre de l'escola òlia, l'escola d'interpretació òlia. Llavors fan coses molt sovint, no duren massa temps. I en aquesta ocasió estan fent club venus, però duren dos dies. No crec que tingueu massa temps per anar-hi. Doncs no, entre que una cosa i l'altra. Una altra cosa que volia comentar, fa, no sé, un parell de mesos, potser, al Teatre Romea van estrenar 53 diumenges. Te'n recordes? Sí. Amb una història també familiar d'aquestes, que a mi m'agrada. Jo aquesta n'he anat a veure, veus? Ah, veus? Doncs vinga, explica. Però fa més d'un parell de mesos, crec. Sí, fa més. O sigui, jo crec que sí, fa... No ho sé, però potser... Bueno, la qüestió és que l'han tornat a posar. Sí. Perquè, com que va anar molt bé de públic... A mi m'agrada molt, em va fer molt de riure. I va anar molt bé de públic, la crítica també va fer ser bona. El repartiment és fantàstic, la veritat, perquè jo... Bueno, tots els que surten m'encanten. Durar una hora i mitja, en català, de direcció del Cesgai, que ja saps que habitualment és director de cinema, però de cop i volta es passa al teatre, a vegades. I la veritat és que jo el que he vist... Ho va fer, ho va deixar l'obra molt bé, la veritat, perquè a mi jo la recomano, o sigui que... Molt bé. Sí, que al principi no sé per què vaig trobar que em costava una mica enganxar-me, però res, el cap d'uns minuts ja estava rient a les escenes. El Pèrarch i Llué, no cal ni que el presenti, és un acte meravellós, i he treballat amb ell, he tingut alguns de treballar amb ell, al teatre... I què posa de la veu d'alguns anuncis? Té una veu molt peculiar, molt... Sí, fa anuncis i fa doblatge també. Vaig estar treballant amb ell a l'arriera. Era el meu jefe. Jo era la seva secretària, però abans havia treballat amb ell també al teatre, eh? El Pèrarch i Llué, l'Aga Tarroca, també magnífic actriu, el Lluís Villanueva, que també hi treballa també, i la Cristina Plaça, és una meravellosa actriu molt sensitiva, i que, a més a més, sempre que parlo d'ella, me'n recordo, Cristina Plaça no és d'aquí. No. A Madrid tenia molt d'èxit, tenia molt de nom, i va venir a Barcelona, a viure aquí. Ah, mira, fixat. Per amor, com passa amb altres vegades, no? I va tenir una gran, no sé com dir-ho, una gran força de voluntat per aprendre català, per poder treballar aquí. Ostres, poca broma, eh? Una persona que no l'ha parlat sense vida, ni l'ha estudiat, ni res de res, i sí, sí, va estar pim-pam, pim-pam, pim-pam, pim-pam, fins que va estrenar per primera vegada en català una cosa, que ja no me'n recordo quina era, però que ho va fer superbé, i, bueno, sempre que parlo d'ella, penso que és una dona molt valent i amb molta voluntat, força de voluntat, no? Sí, sí. Doncs això, als 53 diumenges torna al Teatre Romea, o sigui que aneu, aneu perquè realment val la pena. Mira, estava mirant quan la van representar, Núria, a veure si la trobava, es va representar per primera vegada el 28 de desembre. El 28 de desembre? De quan? Del 2020, seria, no? No, del 2021. Home, no, espera, no, no. Jo t'estic dient que la vaig rebre fa un any, eh, poder? Ah, sí? Fa un any? Sí, sí, sí, les 53 diumenges, i em sembla que també era el Romea. Sí, sí, el Romea, sí, sí, la torna a posar el Romea. Sí, que és on estava, sí. Mira, aquí, el 7 de setembre del 2020, la van començar, la van posar per primer cop. El 7 de setembre del 2020. Del 2020, vale. És quan tu la vas veure. Sí, jo la vaig anar a veure en aquella temporada, en aquells mesos. Que és quan va començar tot el de la pandèmia? Més o menys. La pandèmia ja havia començat. I jo recordo que amb aquella obra de teatre em vaig quedar al tiquet, perquè hi havia toc de queda i males onze a casa, o no sé què. Hi havia una cosa d'aquestes. O sigui, la gent anava amb mascareta a la funció, però... Com ara, eh? No, no, sí, sí, per això que hi ha... La pandèmia ja havia esclatat quan la vaig anar a veure. I després, per acabar, si et sembla bé, m'agradaria... Bueno, dia els nostres ullens ja en parlarem en el seu moment, que aquest mes de febrer, és quan comença el mes de febrer, que ja queda poc, podrem veure la Cubana. La Cubana està preparant una obra que es diu Adeu Arturo. Sí. I com sempre que parlem de la Cubana, doncs ja tenim assegurat la Riaia, i la veritat és que ho passarem superbé, però ja en parlarem quan sigui el moment. Eh... És... Bueno, Adeu Arturo és... És... Explica una mica... Bueno, ja en parlarem. Perquè tindrem dies, en tindrem dies. Però em fa molta il·lusió tornar a veure la Cubana. Molt bé. Perquè no sé si veuen alguns de vosaltres a veure l'exposició que va fer a Sitges. No, no, no. Doncs quina llàstima, perquè era realment meravellosa. Hi havia... Aquesta exposició hi havia de tot dels 40 anys que porten... 40 i un, 40 més un. Sí. Eh, que porten d'un senari, hi havia vestits, hi havia aparells, hi havia vídeos també, evidentment, per poder veure... Coses de les diferents funcions, no? Perruques. O sigui, una mica... Una exposició increïble, increïble. Que bé, tu. Vaig anar a la inauguració de l'exposició, i a part de que era meravellosa l'exposició, aquell dia ens van estar tot el dia, tot el dia donant de menjar, donant espectacle... Una fastassa, no? Sí, una fastassa gran, gran, gran. Com ells acostumen a fer-ho tot, no? Ja, clar. Ja en parlarem de la Cubana, quan arribi el mes de febrer. Molt bé. Penso que ja... Hem de dir adéu perquè anem a Catalunya a ràdio, d'aquí un parell de minuts. Doncs bona setmana a tothom. Clar que sí. Visca el teatre, visca els espectacles, perquè també la música és molt important de recolzar-la, i que teniu una bona setmana. Molt bé, que vagi bé, Maica. Adéu. Cansat d'haver d'anar a comprar a Barcelona? Busques alguna cosa en concret? Deixa de buscar. La teva resposta està molt més a prop del que et penses. Està, de fet, a la porta de casa. Sant Just Market, sense anar més juny. Comper els teus comerços de sempre, ara online. Productes de qualitat i del comerç local, a un clic de distància. Alimentació, moda, salut, tot el que et puguis imaginar. No perdis més el temps i aconsegueix productes locals a bon preu. A favorin el comerç de proximitat. Comper a Sant Just, sense anar més juny. Sant Just Market. Més informació a la plataforma SantJustMarket.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa qui li en sabria. La consulta del govern al territori sobre la candidatura dels Jocs Olímpics d'hivern del 2030 farà finals d'aquesta primavera. Serà vinculant i podrà embotar els majors de 16 anys de la vagaria de l'Alpirineu i l'Aran. Palau de la Generalitat, Dani Sainteaja. A la consulta podran votar els habitants del Pirineu i l'Aran majors de 16 anys. Es farà finals de primavera. No hi ha data ni pregunta exacta, però serà clar i vinculant. Es plantegen uns jocs austès i sostenibles. La conselleria de Presidència, Laura Vilagrà, obre la porta a altres territoris de dins i fora de l'estat per celebrar disciplines que no pugui acollir Catalunya. Volem que sigui una candidatura catalana al centre dels Pirineus catalans. I a partir d'aquí, en tot cas, externalitzar aquelles institucions de l'Aran, en plenes garanties i s'hauria de fer una inversió molt important, que després no tingués cap sentit, perquè en el nostre Pirineu no s'hi fa aquesta disciplina de forma habitual. Barcelona no votarà la consulta, però el govern sí vol mantenir la seva marca a la candidatura. I per convèncer els Pirineus ha presentat un pla d'inversions reclamades al territori. El sindicat usted, que és el majoritari i el sector de l'ensenyament, proposa no acatar la resolució del Tribunal Superior de Justícia, que dona dos mesos per aplicar la sentència que obliga a reduir les hores de català a l'escola. Així ho ha expressat a Catalunya Informació, la porta veu del sindicat i ho han de segure, que creu que els diferents governs de la Generalitat ho han de fer a l'escola. El president de la Generalitat ho ha presentat a l'escola, que no es pot acatar de cap de les maneres. És que no hi ha res cap llei que sostenir una sentència així. El president electe de Xila, Gabriel Boritz, ha presentat el nou govern del país amb majoria de dones i un terenà centrista per intentar tranquil·litzar l'empresariat. Els mercats financers no les tenien totes, davant de la victòria del candidat de l'Esquerra, obertament contrari a les tesis neoliberals. Buenos aires, corresponsal Joan Biosca. El Ministerio de Defensa Nacional, l'avui la benvenida a Maya Fernández Allende. La neta de l'expresident Salvador Allende és davant d'aquí les forces armades, rendiran honor a 49 anys ja de la seva mort durant el cop d'estat que validarà el posterior dictador Augusto Pinochet, missatge potent del president electe Gabriel Boritz, com també el fet que el Consell de Ministres estigui formant majoritàriament perdones, 14 d'un total de 24 ministeris. Davant de les carteres econòmiques per fills que volen demostrar els mercats que no hi haurà cops de timó, Boritz assobirà com a president el pròxim 11 de març. Joan Biosca, Catalunya Radio, Buenos Aires. La policia ha interceptat 3.000 quilos de xis al Delta de l'Ebre en dues operacions que han acabat amb 3 detinguts. En una de les accions es van decomissar fins a 60 ferdells que una narcollanxa va deixar a prop de la costa. Tarragona, Menel Sastre. Bona tarda, és un dels desembarcaments de droga més importants dels últims mesos. Una narcollanxa va arribar a la zona de Riumar al Delta de l'Ebre on va llançar 60 ferdells de xis valorats a més de 4 milions d'euros. Els Mossos d'Esquadra van detenir dues persones que hi havia a prop del lloc que estarien relacionades amb la descàrrega de droga. Per altra part, aquesta matinada a Delta, la policia local i els Mossos han trobat 784 quilos més de xis dins d'un cotxe accidentat. S'ha detingut una persona que fugia del lloc. Menel Sastre, Catalunya Radio, Tarragona. El museu Picasso de Barcelona rehabilitarà les façanes a partir de l'estiu. Les obres finançades per l'Ajuntament començaran pel carrer Moncada i seguiran per les façanes dels patis interiors no oberts al públic. Amb aquesta restauració, que es preveu que duri un any, acabaran les feines d'actualització del museu Picasso que van començar l'octubre passat. Encara ens faltaven els esports. Isabela Alta. Aquest vespre renc una nova jornada de lliga per la primera divisió amb l'Espanyol Betis a l'RCDE Stadium. A partir des de les 9, em transmissia el Catalunya Ràdio. Els blanc i blaus tenen les baixes de Cabrera, Sancionat i Angel Herrera, que arrossega molesties. El Girona Christian Estuania donava positiu en el test Covid realitzat ahir. El jugador es troba bé i està allat a casa seva. L'Uruguaià serà baixa diumenge per jugar contra el Lugo a Montilibí. L'aixugador del Barça, el belga Tomàs Vermelen, anunciava la seva retirada com a futbolista. Vermelen té 36 anys i havia quedat lliure després d'acabar el contracte amb l'Espanyol Betis. A partir d'ara, serà un dels assistents de Robert Martínez de la Selecció Belga. En tenis taula, el Borges juga aquesta tarda el partit de tornada dels quarts de final de l'eurocap. A l'anada la victòria va sempre a l'Ostrava per 3-2. El Borges-Ostrava començarà d'aquí a mitja hora, a dos quarts de set. I sis esportistes catalans són a la llista de l'equip espanyol que disputarà el mes que ve als Jocs Olímpics d'hivern a Paquín. Es tracta de l'usonenc Joaquim Salaric i l'arriba tant en Núria Pau en esquí al Pí. L'Urgellanc Jaume Puell, un esquí de fons. La Sabadellanc, que carà el castellat en surf de neu. El Calellanc Ander Miranvell, en esqueleton. I el Barceloní Adrià Díaz, que fa parella amb Bolívia Esmart, en patinatge artístic. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Fins aquí, les notícies. Bona tarda, us informa-lo al OPEF. La suciació de veïns i veïnes del barri de finestrelles i calçuis denuncien el canvi de recorregut dels autobusos EP-1 i EP-2. El nou recorregut es va implementar el passat dissabte 18 de desembre i es defensava que els canvis correspondents permetien recorreguts més ràpids i eficients. Aquests canvis peró han afectat directament els veïns i veïnes del barri de finestrelles i a la comunitat de l'escola Isabel de Villena. En un comunicat expliquen que la línia EP-2 deixarà de ser la connexió directa entre el centre del poble i el barri de finestrelles, que el temps entre finestrelles i el centre del municipi ha augmentat, passant de 12 minuts a 33, i que el recorregut de l'EP-1 s'ha retallat i no tindrà cap connexió amb la xarxa de metro a finestrelles. Per donar suport al barri de finestrelles, l'Associació de Veïns i Veïnes i Calçuís demanen a la població que afirmin contra aquests canvis. Ho poden fer de manera virtual a través de l'enllas que trobaran a l'avió d'Instagram de Calçuís o a la notícia de la pàgina web de Radio Desvern. També ho poden fer de manera presencial a Calçuís o contactant amb l'Associació de Veïns i Veïnes de Finestrelles. El Sant Justa en Jordi Selma i el seu equip es proclaman quarts a la categoria de camions clàssic dins l'edició del Dakar del 2022. El Rali Dakar del 2022 ha estat la 44è en edició de la carrera de Rali més exigent del món. S'ha dut a terme de l'1 al 14 de gener i per tercer any consecutiu ha tingut lloc ara via saudita. La carrera es va dividir en un total de 12 etapes i 8.177 km. Hem pogut tenir els micròfons de Radio Desvern a Jordi Selma que ens ha explicat una mica més en detall la seva experiència a l'edició d'en Guany. Jordi Selma participava com a conductor de l'equip Pedregà format conjuntament en Xavi Ribas i Jorge Torral. Selma ha aclarit que han sortit del Dakar amb una sensació a gra dolça, ja que anaven repetint una primera posició constant des de mitjans del Dakar. Fins que una petita varia a la darrera etapa els va fer perdre posicions fins arribar finalment a la quarta posició final. Jordi Selma ha senyalat però l'experiència com a molt bona, amb uns resultats molt bons per l'equip, els patrocinadors i també a nivell mediàtic. Podeu recuperar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pagina web de Radio Desvern. El club el latisme s'enjurra i vindica unes pistes del latisme s'enjurs desvern on podem trena. Així ho reclamava Carles Albert Martínez, coordinador tècnic del club a la roda d'entrevistes d'esports local que ha començat el magazine de tardes de Radio Desvern, la Rambla. Actualment el club compta amb uns 280 infants, joves i adults atletes, un nombre que puja cada any en més de 20 o 30 nous fitxatges. Sant Josep Ver no compta amb pistes del latisme, un fet que obliga tots els i les membres del club a traslladar-se les pistes del latisme d'Estanfaliu per entrenar. Martínez exposava que ja fa temps que estan en contacte amb l'Ajuntament de Sant Jus per mirar on fer unes pistes al nostre municipi, però sembla que de moment aquestes no arriben. Explicava que això fa que molts infants i sobretot adolescents i joves de Sant Jus, que es voldrien apuntar, no ho facin per evitar el trajecte. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Josep Tenka. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Jus. Sense funda, sense connexió, sense memòria. No podem viure sense mòbil, però al cotxe podem morir per culpa seva. Quan condueixis, aparca el mòbil. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Jus. Sense cap més al món, la llum al cert fundós boncats en erupció. Ballant junts fins que acabem perdent la raó. A la tritxera, per la que vam créixer plegats, em vas fer creure que tot estava al nostre bas. I ara tot canvia i ens té altre pas. Busquem una sortida entre mitges veritats. És una guerra i vull lluitar al teu costat. Sense regles que ens prohibeixin ser qui som. Com si a la nit avui se'ns acabés el món. La llum al cert com dos boncats en erupció. Ballant junts fins que acabem perdent la raó. I el món que crema i és imperable quan ho fa. Treu-me la pena i en sent-me com un volcà. I quan tot es torça a tots l'escalfor, la meva força sempre que em guanya la por. No hi ha bo més que paguin el que ens crema el foc. Sense regles que ens prohibeixin ser qui som. Com si a la nit avui se'ns acabés el món. La llum al cert com dos boncats en erupció. Ballant junts fins que acabem perdent la raó. Sense regles que ens prohibeixin ser qui som. Com si a la nit avui se'ns acabés el món. La llum al cert com dos boncats en erupció. Ballant junts fins que acabem perdent la raó. Ballant junts fins que acabem perdent la raó. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció. La llum al cert com dos boncats en erupció.