#89 - La Rambla del 24/1/2022

Bona tarda Sant Just! Passem 10 minuts a la cinc de la tarda d'avui i junts, 24 de gener. Benvinguts, benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esvern, els teus intunits en el 98.FM, la migora municipal de Sant Just. Soc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dinyuns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui a primera hora que tenim, doncs ve d'aquí i fins a les 6 passarà per l'estudir l'Arnau Consul de la llibreria Call Lliberté. Ens presentarà una nova novetat del món editorial. Després passarà per aquí en Miquel, Roberti, per seguir amb les entrevistes del món de l'esport local. Ell és el responsable del centre d'equitació Pòniclub Catalunya. I també farem, un cop hagi passat per aquí, les afamèrides del dia i els dies internacionals. Després de segona hora de la Rambla, partir de les 6 i 10, després del volt de ti també de Catalunya Ràdio i de les notícies de Sant Just, tindrem l'espai de cuina amb en Joan Targarón a la cuina Miracle i després també l'espai de la xarxa 06, que aquest segon trimestre recordem, el dediquen a abordar el transtorn de l'espectre autista. Tot això serà de seguida, ara us rejo amb un tema musical i comencem, no marxeu! Vinga, va, costeixo amb aquest tema de Joan d'Ausar, que és així la gran euforia del 2018. Va, xamor meu, va, xamor meu, que ja ens tocava, sol volant el tap del cava, i tothom sabrà sa taula. Va, xamor meu, va, xamor meu, que això s'acaba. S'acaben les hores que mai no acaben, els dies que despertaven, t'entans de deixar-ho estar, és com si tu tornes allò d'acord. Una dona gran, recorda, haver viscut la gran euforia. Va, xamor meu, va, xamor meu, la vida és nostra. S'acaben les hores que mai no acaben, els dies que despertaven, t'entans de deixar-ho estar, és com si tu tornes allò d'acord. S'acaben les hores que mai no acaben, els dies que despertaven, t'entans de deixar-ho estar, és com si tu tornes allò d'acord. Cada enlloc de nou a 10 del vespre teniu una cita amb Ramon Vineu, si us plau, una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50, o si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a ràdio d'Esvern. L'oantic és millor i més divertit. Ramon Vineu, si us plau. Hi ha una màgia que no té truc, és la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta-te al voluntariat per la llengua, el programa de les parelles lingüístiques a bebaixaxelapuncat, perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya, 100 milions i mig de fotors. I ara som-hi doncs amb un altre espai de llibres i ho fem amb l'Arnau Cònsul de Cal Lliberté o l'Arnau, molt bona tarda. Molt bona tarda. Tu anem a tenir aquí ja per fer una recomanació, no sé si es tracta avui d'una novetat editorial? A veure, no és una novetat editorial, tot és un llibre que té relativament poc temps, va sortir al setembre, allò amb la reentrè, però és un llibre que aquesta setmana farà molt sorolles en just, perquè aprofito, ja que la novetat de la setmana és l'agenda de Cal Lliberté, la primera del 2022. Caram! Finalment hem pogut penjar a les xarxes i l'hem fet pública, perquè dissabte tindrem el primer acte que té a veure amb aquesta novel·la, que es diu Junil, a les terres dels bàrbars, i que va escriure, va ser Joan Lluís Lluís. Joan Lluís Lluís, que ja ens va visitar a Sant Just fa 4 anys, en aquell antic temps, jo pensava que fa dos o tres anys només, és 2018, quan va venir el diumenge abans de Sant Jordi, en aquella època que vivíem, llavors, que no sabíem ni del coronavirus, ni de vaccinations, ni de tot això, no sonava una mica xino, valgui la redundància, i perdó per la Covid fàcil. Doncs bueno, va venir, i ell sempre va quedar molt agraït de la rebuda que va tenir al Sant Just Tengs, quan va venir a presentar la novel·la, amb la qual, si no recorda'm la mena, havia guanyat al Sant Jordi, i és jo sóc aquell que va matar Franco. Clar, evidentment va venir el dissabte abans de Sant Jordi, però tenia canginestar a reventar, havíem posat una tarima, havíem començat uns anys en què, això, venien tots descriptors, aquell dissabt diumenge anterior. Per tant, que el culo havia de ser 19 o 20. El Sant Jordi era abans de Sant Jordi, però era quan hi havia canginestar, no? Quan es feia el Sant Jordi d'aquí a Sant Just. Que sempre es fa el diumenge abans per no... cosa que permet que l'adoles puguin venir descriptors, que si no el dia mateix de Sant Jordi estan tots a Barcelona, bàsicament, o amb alguna capital d'aquestes grans i potents, no aquí al faroest. No. Però en tot cas, bueno, això em va aconseguir, aquell dia va haver-hi una agentada, allò es va fer un fart de firmar exemplars, i sempre va quedar molt agraït, després ens hem trobat algun cop pel món, i va dir, recordo molt aquella presentació a Sant Just, que ara fa un parell de mesos, ens va escriure, va dir, escolta, m'agradaria molt que la Junil, que és la protagonista d'aquest llibre, Junil a les terres dels bàrbars, conegués al faroest. Ja sabeu que les xarxes al faroest és com hem fet popular Sant Just nosaltres, perquè considerem això que estem com al faroest de Barcelona, on teòricament hi havia tota la potència literària, però m'ha aconseguit que aquí, més enllà, a port de les muntanyes, també hi hagués un reconegut en els escriptors, si acaso. I en aquest cas, això, insisteixo, és Joan i Lluís, que ens va escriure un mail, i nosaltres li vam escriure que hem cantats, amb dos motius. Primer, perquè ell és un escriptoràs i el llibre és una meravella, ara us en parlaré una mica. I segon, perquè, a més a més, això, ell va dir, si volia venir al faroest, i li vaig respondre, no, el que de fer a Junil és venir a les terres dels bàrbars, perquè tots sabem que Sant Just era un poble tíber, i aquí tenim un passatíber molt present, i Junil és una esclava romana, una serrotessa del temple de Minerva, que a banda, diguéssim que és una novel·la històrica, com ens sembla el principi, però no és una novel·la històrica a l'ús d'aquestes que fan la gran recreació dels que menjaven, no, no, és una noia. Crec que es defineix molt bé tota la novel·la en la primera frase, que diu, una vegada hi havia un home que menys preava la seva filla. Aquesta filla serà Junil, el pare és un d'aquests, en fi, capaços que no té respecte per ningú, i més enllà d'això, i que per tant aquesta és una història que podria ser universal i que hauria pogut passar fa 20 segles com la situa Junil, o fa tres o fa vint anys, això de que els pares que ens prenguin les filles malauradament ha passat molt. I aquest és el to del llibre. A banda, ell la situa amb una ciutat desconeguda en els temps d'Augusto de Tiberi, no quede clar, i amb aquesta noia, que ajuda el seu pare, que és un poeta frustrat, que vol escriure poesia, però no en sap, perquè n'ha llegit tota la vida, perquè ell és llibreter. És llibreter en una ciutat de prudència, és l'antiga Roma, per tant llibreter en aquella època volia dir, bàsicament, fabricant de manuscrits. A banda, consideris que la filla, justament per poder dedicar-se a ajudar el pare, s'ha hagut de fer-se ser dotessa del Temple de la Saviesa, on hi ha una gran biblioteca. Biblioteca, evidentment, de manuscrits, aquests enrallets, no ens hem de pensar llibres com els que ara tenim. Abans en aquella època, si no tenies vincle en l'església o eren teles altres esferes... Amb els temples, doncs suposo que les dones no podien ajudar. No quede clar tampoc, perquè tampoc no és que el Joan Lluís es dediqui, justament explica això. El que fa és, d'una banda, explicar-nos aquest entorn, en això sí que té molta cura, com es feien aquests grans còdics, que els llibres eren, venien com amb tubes, els tubes els posaríem ara, en tot cas eren rotlles, doncs havien d'encollar els rotlles, evidentment eren gent que havien après a poder escriure sobre aquests manuscrits per bé, el que fan són còpies i tenen encàrrecs. Hi ha gent que els encarregue l'última obra de moda, que en aquella època és qualsevol cosa que tregui un tal ovidi, la Gili l'està enamorada d'aquest nom, d'un tal ovidi, que diuen que, a més a més, s'ha revelat contra l'emperador i l'emperador l'exiliat, per tant, viu amb una ciutat molt lluny, però des d'on són ells, creu que no és tan lluny. Això ho fa molt bé, Joan Lluís Lluís, retratar aquest món on la gent no sap ben bé on és, sap que és romà, sap que formen part de l'imperi, sap que llegeixen, sap que hi ha uns deus, i a partir d'aquí l'importància del llibre és la revolta de Junil. Junil decideix que hi ha entè prou, que vol ser lliure, que no veu el llibre sotmesa, aquesta mena d'esclavitud a la qual l'obliga el seu pare, que, insisteix, vol ser poeta, que et serà un tema important, i l'obliga a fer una sèrie de coses que no revelarem, i sobretot el llibre que acabarà sent la gran fugida de Junil, i d'una sèrie d'esclaus que els se li sumen, perquè tots tenen la idea, aquesta difusa, que hi ha un país, el país dels Alans, on no existeix l'esclavitud, cosa que per ells és incomprensible, no pots funcionar un món sense esclaus, qui fa les coses, doncs amb aquesta inocència, amb aquest ducte al cap, ells es diuen, és igual, marxem, saben que marxar només el fet de sortir de la ciutat sense permís podria voler dir pena de mort, o que els agafin i els tanquin a la presó per sempre, però és la seva decisió, per tant, sobretot Junil, que tots aquells que demà estiguin sentint, i no una novel·la històrica, no, vol rebusar el cap, és sobretot una novel·la d'aventures, sí, i sobretot un gran can a la llibertat, inclúdut, us podríem dir això, a l'empoderament, perquè Junil tindrà un paper més protagonista, i dins d'aquest grup on, bàsicament, els fugitius acabaran sent homes, esgarrats, homes així, com molt curiosos, ningú li discutirà aquest rol protagonista, que és, en el fons, la que ha començat aquesta, ha tingut l'empenta inicial de fugir, que és, que s'hi surt de tota la lògica, no? Per tant, a veure, tenim una setmana per tastar-lo, o en tot cas, deixar que, si no s'ha convençut, dissabte, al migdia, a dos quarts d'una, davant d'aquell lliberté, esperem que faci el sol, ni que sigui amb una mica de fresqueta, que tots aquests dies... Crec que sol, és a dir, plongen o n'hi haurà, o sigui que jo... Això ja tenim un gran... Per això, el Fret, el Fret diries ara? Fret jo crec que sí, però... Junil, a les serres dels barbes, doncs... O sigui que... Farem una mica en sintonia amb els romans, que mira, no tenia tants escofes, no? Junil Lluís, ara, aquí obrirà l'agenda... Junil Lluís obrirà l'agenda... d'aquell lliberté, dos milions i dos. Sí, la del any, i aquesta agenda que l'hem fet estacional, evidentment no tenies sentit fer-la del gener, sent que comencem a dia 29, que serà més apte, i vam dir, doncs, bueno, escolta, també en tenim dos o tres, doncs fem hivern, no? Per tant, és una agenda que té 4 actes més, i que ens portarà fins als 16 de març. O sigui que ara és el primer, com si diguéssim, el primer trimestre, amb 4 actes, no? 4 i el de Junil 5, tot el 5. Potser el micro ja ens ha portat això, al final, és a dir, normalment fèiem una agenda mensual, perquè teníem 4, 5 actes, quasi bé el mes, o el mes i mig, bueno, ara els hem esplaiat més, també els hem pogut pensar molt més, són actes molt diferents, n'hi ha dos que tenen a veure amb aquesta exposició, que molts senjors que ens esperem, aquest univers expositiu, que es dirà Mons, a Mercat, això suposo que és millor que us en parli la Laura Beringo, i a vindre ella algun dia, suposo que ja la teniu prevista d'invitar, que és l'idea d'una exposició al voltant de la qual, amb un tema, que és Mons, el voltant de la qual hi hagi moltes activitats, i ells ens van venir a demanar, escolteu, com a aquell llibre té, una activitat que pugui entrar, entrar en aquesta exposició, i que la farem a la sala a Mercat, i això serà el febrer, el 17 de febrer, serà una mena domenatge que li farem a Antoni Clapés, Antoni Clapés poeta, Antoni Clapés gestor cultural, editor, traductor, i ja ha estat també que el llibre té recident algun poemari, però a més ha presentat l'obra poètica, per tant, ens cabia molt el món poètic d'Antoni Clapés, que va més enllà de la seva obra poesia, i va en això, en les descobertes que he fet traduint poetes, sobretot que bé quesos i francesos, el fet de ser editor d'una editorial molt petiteta que només publica poesia, aquest cafè central, ve que havia molt en aquesta idea de presentar Mons, i no dir gran cosa més, només que és això, crec que la idea, per dir-ho així de manera molt basta, és fer una mena com aquelles coses que fa el CCB, que agafen un tema, en fan una exposició, però sobretot al voltant de l'exposició hi ha tot un cicle de conferències, xerrades, activitats, que va molt més enllà de les 4, 5, 10 sales, que un va passant amb quadres, amb instal·lacions sonores, o performance, el que sigui, no? Crec que la idea és aquesta, és la primera de la... jo crec que moltes exposicions que faran, i, en fi, aquí només puc donar els ànims, evidentment, es fels i saber, com ja ho vaig fer en privat, que aquest llibre té estren disposats a ajudar-hi i col·laborar-hi sempre que pugui ser, no? I de cara a més de març, també tenim altra... El mateix febrer tindrem un parell d'ecosos més, una segona vinculada a aquest entorn Mons, aquest que és una novel·la, la novel·la de la Maite Salort, el país de l'altra riba, que és una novel·la que ens presenta un petit món molt curiós real, que és la colònia de Menorquins, que a cert moment del segle XX es va crear alger. I que encara ara, d'alguna manera, hi ha molta gent que recorda que són descendents de Menorquins. Què van fer els Menorquins algerians a principis del segle XX? Com, des d'allà, van veure les guerres mundials, sabent que els avions alemanys repostaven a les balears per justament bombardar algeria? Bueno, doncs aquest petit món d'una colònia en un món absolutament estrany amb tot, doncs ens cabien molt bé, a més, la novel·la guanyadora del premi proa, i a banda la Maite Salort, és una autora que ens estimem moltíssim, que fa temps havíem conegut, quan la va ser la primera etapa com a escriptora, després va plegar un temps i es va dedicar a la política i va arribar a ser presidenta de Menorca, o de què em diuen consell insular de Menorca. L'equivalència seria la presidenta de l'illa, el càrrec no és ben bé aquest, però en fi. Només o menys un equivalent. En tot cas, ara ha escrit una altra novel·la, que és aquest Menorquins pel món, aquest cas algeria, i crec que és una novel·la que té molta gràcia, i que, en fi, també lligava bé aquesta exposició, i mira, ens permetia matar els fargals un tret. Podria ser també d'aquesta exposició, però no l'hi hem posat, aquesta la farem, que en lliberté la tercera de les xerrades, que en aquest cas serà Calcarré. Calcarré és una nova editorial, una editorial que té com a tret distintiu, que el seu logo és un porquet. I si el veu el porquet i Calcarré pensa en això, podria ser el logo d'una xercuteria. És que ho era. Calcarré era la xercuteria, o la carnisseria de tota la vida de Terrassa, i bé, per circumstàncies diverses, els ereus d'aquella carnisseria, ara han creat una editorial aprofitant allò, per donar vida, el nom, la família... Això ens ho explicarà molt bé, l'editora que és l'Antònia Carré Pons, que també és escritora, que vam tenir fa uns anys presentant un llibre, precisament de Club Editor, la mateixa connexió editorial que Joan Lluís Lluís, que és aquell com s'esbrava la mala llet, una sèrie de contes que estaven tots dirigits, o que retrataven el món de les residències de genera de tercera edat, amb molta mala llet, amb tot s'ha de dir. Doncs ara ha quedat el seu segell, i ja porten 3 o 4 llibres, just quan vinguin, que serà el 24 de febrer, que és Dijous Gras. Per tant, Dijous Gras, o Dijous Llerder, que és el dia de menjar botifarra amb ous i fer la grossa, que comença el carnaval, on ell lligava molt, fa una festa, una torqueta. Per tant, vam tituar Dijous Gras amb calcarrer. No sabem si portaran amb botits, o si els hi posarem nosaltres, però en tot cas és la possibilitat de dir per què algú decideix que hi ha una editorial, a més a més una editorial amb la particularitat de... no faran novetats. De moment s'han dedicat, i aquesta és la seva idea, a publicar clàssics en català no hi eren. Han publicat a Vila Carter, han publicat a Dostoyevski, han publicat a Jesús Moncada, un recull de contes, han publicat a Virginia Woolf, i al llibre que estarà a punt de sortir llavors, molt relacionat amb una altra data celebrada, el 8 de març, dia de la dona, serà justament un clàssic de la literatura femenina, que és la ciutat i les dones, en tot cas de Cristina Pilsán, un dels pocs escrets femenins, escrets en època medieval, i de la qual Antonia Carrepons, que van de l'escriptor, havia sigut professora de literatura medieval, a la Universitat d'Autònoma, doncs evidentment una sena experta, i per tant tindrem un luxe de xarrada, que anirà això, més enllà de presentar, per què fem una editorial, per què avui se l'haurem carnaval, doncs ens presentarà aquesta novetat. Segur que serà la primera presentació cinquena novetat ja de Calcarre, una editorial que, insisteixo, té mesos de vida, perquè va néixer el setembre. Crec que de Calcarre, no sé si n'havíem pogut parlar, no sé si a mi em sona, la història aquesta de la xarcuteria... Vila Cáter. Una de les lectures que vaig presentar, jo diria que el novembre, va ser el pont d'Alexander, que era una història així, de Vila Cáter, una autora americana, sinó recordament, de principis de segle, i una novel·leta molt curta, la característica de moment de Calcarre és que els llibres són deformats petit i molt de butxaca, amb tot i que amb tres seleccions diferents, unes diuen menuts, l'altre es diu llibret, de dos colors, l'altre es diu llibrets i l'altre es diu llom de dos colors. Ja està una gràcia sempre amb el porquet. I just vaig presentar el primer número de llibrets, crec, que és aquest el pont d'Alexander, una novel·la també molt bonica, una història d'amor, en què un eix dos... El pont acaba de ser una metàfora d'una relació que és impossible. Però bé, en fi, doncs em parla millor l'Antonio Carrepons. Perfecte, doncs això de moment és el que tindrem pel mes de janei, pel mes de febrer. Sí, ja no van sol o de marge, ja arribarem, en tot cas, d'una altra presentació de novel·la gràfica. O sigui, la nostra segona novel·la gràfica, després d'haver presentat el Carta Blanca, vindrà un dibuixant excel·lent, que ha fet una adaptació d'una novel·la excel·lent, ja en parlarem. Perquè ara abans vull calmar els ànims de molts dels enjustangs, que ja ens estan preguntant quan arribarà, quan arribarà, quan arribarà. Fa temps que s'espera la tercera part de la trilogia de l'Eve Baltazar, després de Parmigel i de Boulder. Molta gent ja ho sap. Ha arribat Mamut. Mamut és, efectivament, el nom d'aquest tercer llibre. Que havia de ser el segon, però que la pròpia Eva Baltazar va decidir que no el tenia prou a punt i que la tornada escriva la tornada a fer. Ara sí, apunteu-vos la data 16 de febrer. Les lliberies de tot el país, evidentment, també a Cal Lliberté. Estem fins i tot intentant pactar una nova vinguda de l'Eve Baltazar a Sant Just, que ja va venir el Juliol del 2020, just després d'aquests... De confinament total, eh? Quan ens van obrir, vam fer una mena de festa d'agraïment i l'Eve va voler ser-hi, i sempre l'hi serem molt agraïts. I aquest cop, ara també estem negociant, de dir-me'n, amb aquest tancament de la trilogia, de gent que ja ens està demanant des de fa, jo diria, des d'abans de Nadal, perquè s'ha anat endarrerint, que ens demanen, i Mamut... Ha tingut algun premi, i Mamut ja ha estat... Un cara, que jo saps que encara no... Molt recent, és que encara no ha sortit. Sortirà el 16 de febrer. Entre parènteses diré que els llibreters ja la tenim a casa. Hem tingut el privilegi, això és el privilegi, que tenim d'entrar en els llibreters, que els homes en mereixem, que és això, rebre el llibre per avançar, per poder llegir-lo abans de que surti, i la veritat és que té molt bona solfa, sona molt bé, té molt bon producte, l'hem començat a llegir, tant a la ciutadana com jo, i dius, té aquella prosa tan... tan treballada, tan elaborada, però a la vegada tan amable i directa, que ja coneixem. Però jo crec que va més enllà. Fins i tot és... No ho sé, crec que tindrem ocasió de parlar-ne més endavant, per fer això, haver-lo acabat del tot per parlar-ne. I mira, d'aquesta manera, hem fet un cap de cua amb club editor, que segur que el portàvem a Insta avui, amb Junil, que vinda de dissabte. No és Junil, vinda és on és Lluís. L'autor, evidentment. Espressament hem vingut des de Perpinyà, que en Junil és bé viu a el que nosaltres anomenem la Catalunya Nord. Crec que en ell no sé si li agradaria més com a denominació, però bueno, escolteu, intentem fer països catalans, des del carrer Bonavista. Vindrà a passar el dia per aquí, no? Suposo, perquè van des de Perpinyà, no? Li diria que ha lligat uns quants actes, que també té la presentació hospitalet, i un altre a Barcelona, llarg del cap de setmana, o el dilluns, crec que sí, que ja n'ha lligat uns quants. Però estem molt contents, aconseguir justament aquest. Per tant, en Justencs, recorda molt que el líder és a vostra, que hauria costat. Doncs vam començar amb Junil, i acabem amb aquest anunci de Mamut. Fantàstic. Doncs, Arnau, ens anotem tota la agenda, i res, anirem parlant també dels propers actes que hi hagi, d'acord? Així, sí. Que vagi bé, bona setmana. Bé. Com protegir-nos de la Covid-19 en el dia a dia? Millor a l'exterior, que a l'interior. Millor amb poques persones, que amb moltes. Millor dins la teva bombolla, que a fora. Millor poc temps, que amb molt temps. Millor persones de risc baix, que de risc alt. Informa't en a canalsalut.gencat.cat. Sistema de salut de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Seguim amb la roda d'entrevistes al món de l'esport local, i avui ens toca parlar amb en Miquel Reberter, responsable del centre d'equitació Pony Club Catalunya. El tenim ja a l'estudi. Hola, Miquel, què tal? Hola, bon dia, com esteu? Bé, molt bé. La veritat és que ens fa molta il·lusió que estiguis aquí, en principi, perquè a vegades, quan pensem en fer rodes en el món de l'esport local, o així, a vegades, les ípiques centres d'equitació queden una mica oblidades en el sentit, de que no pensem en primer terme que sigui com un esport on hi hagi pilota i porteria, per dir-ho així, i a vegades, bé, sempre cal tenir-ho present, també, que formen part del món de l'esport, també. Em pressacen, encara, amb els tres toms. Una mica, sí. El tercer és una festa popular, que no ens agrada molt a participar de cada any, a tots els alumnes nostres, i fa molta il·lusió de baixar aquí al poble, potser el poble sempre és una canvió, és una mica la rutina de cada dia de l'esport, i la veritat és que s'ho passen molt bé tots els nens i els pares, també. Aquest any, el més a més, hi havia, no sé, un món de ponis de cavalls? Sí, nosaltres vam baixar a quasi 50, entre ponis i cavalls, vull dir, tots els nens i tot el d'això, tots ben vestits, tots mudats, per la cosió, no? Exacte, exacte. Bé, parlant una mica del centre d'equitació, com heu començat aquesta temporada? Aquest nou curs, el setembre, us heu proposat nous objectius, o quina va ser la tònica? Bueno, nosaltres, per sort, nosaltres, la pandèmia, això ens ha fòbrit bastant, l'esport de la natura, l'aire lliure, amb els animals, la gent està buscant cada vegada més aquest tipus d'esport, no està tan tancat, sinó més contacte amb la naturalesa, i de veritat que estem tenint moltíssima acceptació amb molta gent, tant els nens petits com els adults. Hem crescut bastant aquest any, inclús hem passat també amb la pandèmia, vull dir que va bé, estem molt contents, cada vegada ens barquem més objectius tant a nivell escolar com a nivell de competició, i realment estem força contents que no està evolucionant tot. Perquè ara mateix, des del centre d'equitació, quins serveis, o no sé com diuen, quines classes oferiu, no sé si en grup, individual... Bueno, nosaltres fem moltes coses aquí, no només la clàssica, l'oferra principal és unes classes d'equitació, això és la base principal, nosaltres comencem en tenim una... el que és la patida escola que tenim nosaltres, que crec que és dels pocs centres que fan aquest tipus d'activitats, tenim un centre més exclusivament per nens petits, de 3 a 6 anys, que és la patida escola de Ponys, que tenim moltíssimes nens, que venen cada setmana, no és una cosa escolàtica, sinó com una extraescolària. Nosaltres formem grups per nivell d'equitació per edats, llavors ha dit que comencen per aquí baix, a part d'aquella petita escola fem molta activitat, hi ha un petit grup de competició de goma, d'aquests nens petits, fem tallers també, de gent que volen provar, fem tallers que estan una hora amb els bonis, ens hem de respellar, fer un passés per la muntanya, o també fem passajurs normals. A part d'això, tenim festes d'aniversari per els nens, també fem consells d'estiu per la setmana santa, per Nadal, això és la patida escola. Quan a partir de 7 anys ja ens passen el que és l'escola normal, sempre munten en ponis i després hi ha més de 12 en cavalls. Vull dir que tenim quasi entre ponis i cavalls, igual tenim 80 nivells de grup. Són molt dels centres més importants que hi ha a Catalunya, i crec que inclús a nivell d'Espanya, d'un número d'alumnes. A part d'això, precisament, és un centre d'equitació que té molt de renom, no només per els centres d'equitació que hi ha a Barcelona o els seus votants, i també a nivell català i a nivell espanyol. Això què ho fa? El número de cavalls, el número d'alumnes, les competicions... Jo crec que és una mica la filosofia que tenim nosaltres. Nosaltres no som una mica... No som una mica típica, sinó que nosaltres ens veiem molt escolar. Els nens no s'osament munten a cavalls, si els adults també igual, sinó que ells, abans de muntar, han d'anar a buscar el poni o el cavall, l'han de respellar, l'han de posar a la cella, l'han de cuidar, l'han de revisar, que és no s'osament muntar, sinó que és un tracte amb el cavall, la relació amb ell, amb el cavall els es reporta tranquil·litat amb els nens, seguretat... Llavors no s'osament la muntes sinó el contacte amb l'animal. Jo crec que això és fonamental. Llavors la mica en mica es va entrar en aquest món de l'equitació. I a part de ser els propis nens i nenes que s'encarreguin de cuidar els cavalls, suposo que tant en plantilla per dir-ho així, també sou unes quantes persones, no us feu càrrecs de l'època. La plantilla, aquests moments, són 17 persones. Ostres, que déu-n'hi-do. Tant de monitors, del tema administració, de manteniment, com la gent que se cuida de la alimentació dels cavalls, cuida dels cavalls, entenc? Qui és que pot fer classe a Sada, tenir un corset, una formació especialitzada? Sí, això és vital. Vull dir, tots els monitors nostres estan titulats tots, dia de la realitat, i el Deprenent d'Enseñament fan cursos específics per aconseguir per ser monitor d'equitació. Ningú pot donar una classe sense estar titulat. Això és evident. Hi ha diferents titulacions, diferents nivells, però com a mínim el base sou que l'han de dir de tots. I la majoria d'alumnes que teniu són gent d'aquí de Sant Just o ve gent de tot arreu? Curiosament no nosaltres són alumnes, perquè nosaltres tenim un 90% de noies. Ostres, un 90%? Sí, l'equitació no és nosaltres, sinó, generalment, l'equitació és un esport de noies. Caram. Els petits no tan, els petits ja més barrejat, però conformes l'han fet gran, les nens van desapareixent, i van entrenar les noies, quasi el 90% segur que són noies. Llavors, nosaltres, abarquem un ràdio d'uns 15 quilòmetres que ha gostat del Naïvi, que més o menys ho ve molt de gent de Barcelona, que es diu de Papiol, on hi havia gent que venia a Estadandorra, a una època que venia a baixar la gent, i així d'anar al cap de setmana. No, perquè amb un ràdio bastant gran de clients. Perquè nosaltres, és normalment molt potencialment el que és el tipus pònic. El pònic, després que no s'ha de tant patir, que la gent diu que el pònic és un animal molt petit. Un pònic exactament al 45 d'Alsada. I és quasi que són caballets, i penso que és un cavall, i això són pònic. Com que els nens van progressant des de penipatí, penimitxar, penigrant, hi havia una evolució. Vale, perquè a la època només tenim exclusivament ponis, o també tenim algun cavall? No, tenim caballs, també tenim els caballs, també venen els... Nosaltres vam començar amb ponis, nosaltres vam ser els primers d'introduir el Pònic Club a Catalunya. Els ponis, ningú coneixia els ponis, però estava molt despreciants. I nosaltres amb una viatge que vam fer a França, al sud de França, sobretot, vam descobrir una amiga que és els poniclus que a França. El poni ens porta molt d'avantatge durant molts anys. Vam fer l'idea aquesta, que ens vam trobar una mica, i vam introduir els ponis. Però, clar, ha passat els anys, els nens van fent grans, els pares deia que volen muntar, i a França ja vam introduir els caballs. Ja tenim molts caballs, hi ha molts pares, i molts adults a muntar. També fem rutes a caballs pel Xarrola, per descriure tota la part del Xarrola, també això ho fem molt. És una de les activitats que tenim. En casi cada dia hi ha rutes per aquí al parc. Ostres, gairebé cada dia feu rutes... Sí, sí, ja té molta acceptació. Fem ruts molt reduïts, molt particulars. No ho entenc grups molt grans, sinó molt individualitzats. A més, cuida a mi que els clienten. Però això a la demanda especial? O són uns grups que ja feu classe cada setmana? No, la gent ens truca, dius que ens agradaria fer una ruta a caball, perquè el Xarrola, llavors, ens guanitzem, tenim una activitat. També la ruta, no és sense rutes, sinó també és l'aprenentatge. El que nosaltres fem amb la ruta és que fem mitjuret abans de sortir, fem els caballs, els ens hem de respellar, posar la cella, que s'expliqueu una mica mesura de seguretat. Llavors, anem amb una pista, fem mitjora de classe, passem-hi una mica... Clar, quatre nocions. Quatre nocions de muntat, per fer-ho a veure quin nivell tenen, i després fem la ruta tranquil·lament per la muntanya. I això podria ser una de les activitats que més demanda està tenint els últims... no sé si hi ha anys, mesos... No, la demanda més gran que ha tingut nosaltres és a nivell de classes d'equitació. Com a estescolars, que els nens veuen com un dia per setmana, o dos o tres, depèn de l'implicació que vulguin tindre, això el nota ser molt fort. Tot l'altre són coses suplevantàries que estem fent, també estem fent una altra activitat que ha estat d'en Monts, és una formació professional, també estem fent. Allà corriu classes de... Són classes dels instituts de Barcelona que estan fent una activitat que és... d'home natural, que és activitats esportives, i a nosaltres donarem la part del que són d'equitació. Tenim quatre escoles de Barcelona que venen a fer del que són ensenyament d'equitació i al Boniclub, també. I abans, al principi de l'entrevista, parlàvem això, que la gent cada cop està valorant més poder fer esport en contacte amb la natura, amb l'aire lliure, de no estar en un lloc tancat. Tu creus que això arret de la pandèmia també s'ha intensificat bastant? S'ha intensificat moltíssim, perquè ens vam passar dos o tres mesos tancats a l'èpica, que ens ho vam passar fatal, que no s'havien ben bé, però ens sortiria tot això, ens vam espantar bastant, que l'he dit a tothom personal, hi ha uns cavalls que es demanin, però de cop i volta van començar a obrir les activitats d'escola i va fer una explosió que ens va sorprendre a tots. Moltíssima gent va canviar l'activitat de ginnassos, de coses d'estamament interior, a fer coses d'ara lliure, i realment va ser una explosió de nous clients que vam tenir. Perquè per exemple, pel que fa número de clients del 2018, el d'ara, quants clients o quanta gent forma l'èpica? O sigui, que vingui a... Doncs el nou del 2018 estava amb promis d'uns 300 clients, i han pujat a passar de 500. Ostres. No he deixat d'adivir que l'explosió ha sigut realment important. Caram. I quants animals, quants cavalls, ponis... T'han dit? D'escola entre ponis i cavalls tenim 88. És una bestiesa. Són moltíssims, però no ens fan falta. També els clients els demanem una mica les faltes de treball. Tampoc no han de treballar 5 o 6 hores cada dia. Una regularitat de molt treball i ho han d'anar convinant tot. I després tota la banda, pel que fa competicions i això, com... per exemple, en una lliga de futbol tothom té més o menys clar com funciona, però pel que fa a les Ípiques, com... què hi ha, en funció de les característiques dels cavalls, de les pistes, o com va això? Bueno, un altre... depèn de la implicació de cada alumna. Estàvem en diverses equips de competició. Nosaltres foment part de dues lligues, que és la Lliga de Barcelona, són a punt de dos, de la Lliga de Barcelona de Sal, que són quípiques, que o si s'hi piques aquests moments. Hi ha una liga de cada any que anem a cada Ípica a fer un concurs i si es fan a final, tant de dom a com de Sal. Això ja fa 6 anys que ho estem fent. Vam començar 3 Ípiques i s'ha afegit més. Vull dir, hi ha un volum que cada concurs hi ha 160, 180 participants. Llavors, hi havia la Lliga de Dom, que també hi ha una mica menys, per allò unidor. Per ser doma, la gent no és tan... Lliga de més al Sal que a la doma, però ja estem a un ràdio de 150 participants per concurs. A part d'això, aquest any, el meu fill al Sa Combo ha creat una escola més encabinada a competició més pura i dura. Hi ha un equip que ja està fent i també hi ha professionals. A nivell, hi ha un equipet que està ja aquí, és realment important. Perquè la doma i el Sal, la diferència quina és? Bàsicament la doma, el Sal és saltar uns obstacles. Poden ser de 20, de 40, de 60, 80 metres o metro de 10 d'alçada. Això és el Sal i la doma. També hi ha diferents categories. Està un quadrongo de doma, de 20 per 40. Hi ha unes figures prèvies. Que hi ha hores de fer. Hi ha un jutge que et diu que si ho fas bé, si no ho fas bé, quina és la tècnica de cada genet. Clar, òbviament. I després també per anar tancant la relació entre les ípiques que hi ha s'enjust. Com és? Perquè el Pony Club és la primera ípica d'aquí s'enjust. També hi havia el Sol Solet, però n'han aparegut algunes més aquí a Sant Just. Per exemple, no sé si la que està ubicada per la zona de Camp Mèlic. Sí, l'èfica Camp Mèlic. Totes han discutit una mica del rell del Pony Club. El Sol Solet està a la Maria Fallet, que és un bàsic alumne naturalment portada a França, la seva persona. I a Camp Mèlic també també hem ajudat una mica a Camp Mèlic. Hi ha una relació estupenda entre nosaltres. Col·laborem perfectament. No hi ha cap manera de comptar de rebel·litat, hi ha cap manera d'això a cadascú, amb la seva particularitat i la seva forma de fer diferent d'una a l'altra, però realment ens ajudem mutuament perfectament. Zero problemes. I després una cosa que també m'ha quedat pendent de la vida, perquè també diuen que els ponis a vegades tenen mal caràcter. Això és veritat, és mentida. Això és mentida. Això és com un cavall maldomat o un poni maldomat. Tens un govern maldomat, farà trastades. Si és un poni bendomat o un cavall maldomat, anirà perfectament. Jo us convido a veure la petita escola que hi ha en ponis petitets, que tenen molt mala fama, que no sé, nens de tres anys estan muntant ponis. Els porten del demà, van a la pista, puja, em baixen, i no passa absolutament res. Evidentment, que sempre l'equitació té un petit risc que és normal, en qualsevol esport, però per això no hi ha cap problema. I després també, jo no sé si teniu afició o gent que us va seguir, per exemple, amb el tema dels poni games, no sé si aquest any també n'hi ha o s'organitzaran. Amb els poni games, jo crec que he hagut un pare, fa dos anys, que va haver-hi un boom de poni games. Fem també la Lliga de Catalunya de poni games, Magirona, Tarragona, els dos i piques d'aquí Sanyurs, que és el Sol Solet i nosaltres, es participava, i aquesta, no ho hem fet dia primer concurs, fa un mes, van fer el primer concurs de poni games aquí al dia del Pony Club, i jo crec que reencarà també, que està en continuar a reencarar el Pony Games. Espero que sí. Doncs res més, Miquel, m'ha estat un plaer tenir-te aquí els micròfons a ràdio d'Esvern. Gràcies per convidar-me. I res, i a seguir, perquè, de unida també, amb la quantitat d'alumnes, la feina i totes les classes que heu de fer. Bueno, ho fem amb tota la il·lusió del món. Clar que sí. Que vagi bé, Miquel, una abraçada. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Em trobes fent cançons al teu costat. Pilot un tren que no s'aptura mai. Somriu que tot va bé, a cavall del vent, tens l'amor inocent, sort d'acompanyants. Soc el rei del món quan sé volar, avort un bell trasall fet d'ors i carn. Em trobes fent cançons al teu costat. Pilot un tren que no s'aptura mai. Somriu que tot va bé, a cavall del vent, tens l'amor inocent, i la sort d'acompanyants. Tu viuràs una mica en rotx, si sents el pas del temps. Tu viuràs una mica en rotx, si sents cantar els docents. Tu viuràs una mica en rotx, si sents el cantis. Som caminants, naveguem pel món. Som amor inocent, rassonant des d'un altra mar. Somriu que tot va bé, a cavall del vent, tens l'amor inocent, rassonant des d'un altra mar. Somriu que tot va bé, a cavall del vent, tens l'amor inocent, rassonant des d'un altra mar. Somriu que tot va bé, a cavall del vent, rassonant des d'un altra mar. Tu viuràs una vida en rotx, si sents el pas del temps. Tu viuràs una vida en rotx, si sents cantar els docents. Tu viuràs una vida en rotx, si sents el cantis. Som caminants, naveguem pel món. Som amor inocent, rassonant des d'un altra mar. Som amor inocent, rassonant des d'un altra mar. Som amor inocent, rassonant des d'un altra mar. Som amor inocent, rassonant des d'un altra mar. Som amor inocent, rassonant des d'un altra mar. Som amor inocent, de moviment als ulls, ocasionant el desenvolupament parcial dels nervis craneals. També incideixen altres nervis cerebrals que controlen funcions motores. També hem dit que precisament avui era el dia internacional del Community Manager. És un dia que celebra des de l'any 2011 i es celebra el quart dilluns del mes de gener, que és una de les professions més novedoses i hi ha més auge en el mercat digital i, òbviament, també en el món empresarial. I aquests Community Manager, o professionals del social media de les xarxes socials, són els il·les encarregades de gestionar la interacció d'una marca amb els clients i també seguidors a través d'això de les xarxes socials. Anem a veure una mica les afamèrides cosetes que van passar el dia com avui, cosetes importants, per exemple. Doncs tenim que el 1913, l'Institut d'Estudis catalans a Barcelona, va promulgar les normes ortogràfiques, resultat de la codificació d'en Pompeu Fabra. També tenim altres efets a nivell més internacional. Per exemple, és que a Madrid, el 1977, va haver-hi un escamot de l'ulta dreta, assassina que van matar 5 advocats, laboralistes, de comissions obreres, a l'anomenada Matança de totes. Això va passar l'any 1977. Anniversaris, el dia com avui, va néixer, per exemple, tenim Rafael Orozco, pianista amb de l'ús, va néixer el 1946. També el dia com avui va néixer Gottfier von Einmann, compositor austríac, va néixer el 1918, o, per exemple, l'actor nord-americà Avinash, va néixer a Los Angeles l'any 1991. També tenim famosos que ens van abandonar, que van morir. Per exemple, és el cas d'Ewiston Churchill, polític britànic, que va morir l'any 1965, un 24 de gener. Interior, la conselleria ha liquidat el contracte amb l'empresa de manteniment dels vehicles dels mobés. Ho ha anunciat el conseller Joan Ignasi Alena, al Parlament, hores després que s'hagi fet pública una investigació judicial que estudia suposades irregularitats en algunes factures dels mobés. Marcelona, Mikael Harke. Una tarda, en el cas de les suposades factures inflades en el manteniment dels vehicles, s'han investigat entre els quals Joan de l'Or, director general de prevenció d'extensió d'incendis i el seu entressor Manel Pardo, el conseller, ha condemnat el set ja revelat que el Parlament d'Interior ja ha actuat. Més blindatge per tant pels agents que actuem i que actuen en el cas de la corrupció. Més agents. Més agents. I en aquest sentit doblarem perquè ja està previst així i és voluntat de la nova prefectura, doblar un moment més que doblar un número d'efectius que estan en aquests moments destinats a aquests affers. Mikael Harke, Catalunya Radio Barcelona. Notícies breus, Gerard López. El personal de la Generalitat tornarà a cobrar aquest any el complement de productivitat que va deixar de percebre les revelades de l'any 2012. La restitució d'aquest complement és fruit de l'acord que van arribar l'any 2018 el govern i els sindicats que van pactar recuperar el 50% del plus el 2021, però les dificultats en la negociació van obligar a jornar-ho fins al 2022, aquest any. La taula general d'emplets públics de la Generalitat ha aprovat avui les normes perquè al final d'aquest any els treballadors cobrin el 150% del complement de productivitat per incloure el que seria acordat el 2018. Els sindicats comissions obreres remarquen que aquest acord refresca exclusivament el cobrament del 2022 i que s'haurà de tornar a negociar per als anys següents. De l'actualitat internacional, que hem de saber que mor una de les víctimes que estàvem a l'estat en estat més greu, després de l'etat d'un home armat avui al campus de la Universitat de Heidelberg, al sotoès d'Alemanya, hi ha tres ferits més. L'autor de la sal seria acabat suicidant després del tiroteig. La Unió Africana condemna el intent de cop d'estat a Burkina Faso. Ara mateix no se sap en quina situació està el president del país africà, Rob Cabaré, mentre que a unes fonts diuen que està amb mans de militars, n'hi ha d'altres que seguren que es troben en un indret protegit per la policia. El diumenge, si ho recordeu, hi va haver un amul·lidament a moltes quesdernes del país. La situació arriba dins de renovades manifestacions de protesta de ciutadans acleparats per la impotència del govern per fer front a la violència jihadista que afecta aquest país des de l'any 2015. Seguim pendents de la situació a l'AP-7 després de l'accident greu que hi ha hagut aquesta tarda. Sàlia Quintana. Bé, doncs l'accident múltiple a l'AP-7 amb tres víctimes mortals. De fet, continua encara la congestió d'11 quilòmetres a l'AP-7 de Montorglíes del Vallès a Barbada sentit sud. Hi ha dos caralls oberts que per les 3 de la tarda hi ha hagut una atopada d'un tràiler i cinc turismes, un d'ells a incendiat. El sinistre viari hi ha mort tres persones ocupant del cotxe cremat i els dos passatgers posteriors d'un dels altres turismes. Hi ha tres persones més ferides de diversa consideració. Les han traslladat a l'Hospital de Terrassa, i a l'accident hi han treballat 5 indutacions de bombers, 4 patrulles de mosso, 6 ambulàncies i l'helicòpter medicalitzat. També hi ha cua de 7 quilòmetres, la mateixa AP-7 de Sant Cuau a Barbada sentint nord. La V30 amb 3 quilòmetres a Salganyola sentint nord, sentint Girona, i aturades també a la C17 de Granullers Aparets, que palenllàs amb l'AP-7 comarca el catosa 13 d'antiga d'entrada a la població de Saladell, C58 d'entrada a Barcelona i sortida a Ripollet, i la C33 de la Llegosta mocada per un veït claveviat. Celia Quintana, Catalunya de l'equip viari. Bona nit! Esport, sona i aleat. El Barça, el Cerveix Mèlix i en Sufati s'han reunit per evaluar si la lesió muscular del davantible hauran de requerir cirurgia o prefereixen aplicar un tractament conservador. El club vol que passi pel quiròfe, mentre que el jugador posta per un tractament conservador. Aquesta tarda, en principi, el jugador pengarà una desigió. A l'entrenament d'avui es manda en Belé i ha tornat a participar en cups operats als problemes intestinals. El Barça no tornarà a jugar fins el 6 de febrer, quan rebrà l'elèctric de Madrid al Camp Nou en la jornada 23 de l'Higa. Per cert que ja hi haurà a Ripollet, el dèrbia acornarà al Prat espanyol Barça a l'any 13 de febrer a l'esneu del Vestre. En ciclisme a Barcelona serà el punt de la gran sortida de l'edició a 78 de la Vuelta Espanya de l'any 20. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa-lo a l'OPEZ. Que el llibre té organitzat llarg dels mesos de gener febrer i març, un seguit d'actes amb llibres i autors de luxe. Es començarà aquest 17 29 de gener amb un vermut de novel·la amb Junil a les Terres dels Barbers de Joan Lluís Lluís. Es tracta d'una novel·la ambientada a l'imperi romà de l'emperador August, el començament de l'era cristiana, explicada amb un to de rond d'àl·le o de conte oral. Que Lluís mantén cés a llarg de la novel·la. La protagonista és Junil, que encola papirs a la llibreria del seu pare, fins que aquest mort, a partir d'aquí, puja a peu amb 3 esclaus. El vermut de novel·la tindrà lloc doncs, aquell llibre té aquest dissabte, dos quarts d'una del migdia. Tancar l'acord per crear el carril bus a la B23 per millorar l'entrada del transport públic a Barcelona per la Diagonal. El govern seguirà finalment la titularitat de la via a la Generalitat amb una partida associada per les obres de millora. Més de 500 autobusos passen per aquesta autopista diària, però el projecte ha tardat dues dècades a tirar endavant. L'acord on ja s'ha tancat entre el Ministeri de Transport i Mobilitat, que és el titular de la carretera i la Generalitat, que serà qui assumirà la gestió partida ara. Si finalment les obres comencen aquest mateix any, aquest carril podria ser una realitat el 2024. Les obres doncs consistiran bàsicament en la reducció de l'ample de la mitjana i el voral, i en el repintat de la calçada, per a crear un quart carril que s'afegirà els 3 dels quals ja disposa el transit privat per entrar a Barcelona. Un nou carril que faria guanyar temps a les 30.000 persones de dia a la capital amb autobusos i autocards, i que suposarà també una millora pel que fa seguretat vial i sostenibilitat. El proper 175 de febrer s'inaugura l'espai mercat, l'exposició Mons, el món propi. Es presentarà així l'obra de 6 artistes, Hernán Ardila, Viel Capllón, Patrícia Daudé, Anadot, Miquel Planes i Sara Reba-Mor. És la primera exposició d'un cicle anual organitzat per Laura Beringo i Kim Deu, a qui hem tingut avui els micròfons de ràdio d'Esvern. Beringo ha explicat com l'Ajuntament li va proposar portar la sala de mercat durant un any, i ella va convidar el Kim Deu. Van decidir així conjuntament com seria interessant dur a terme un projecte que tingués una duració d'un any. Van acordar que la temàtica vinculant seria Mons i que separarien 3 exposicions, el món propi, el món reflexi dual i el món utòpic. La primera d'aquestes comença el proper 5 de febrer, el segon el mes de maig i l'última a finals del mes de setembre. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat s'enjustenca. Els s'enjust notícies complet de la set del vespre. Ara mateix... Vinga doncs comencem ara aquesta segona hora de la rambla al Magasín de Tardes de Ràdio d'Esvern d'avui dilluns 24 de gener. I ho farem de la mà de l'Estanxungueires, que són un grup de gallegues que es presenten per anar a Eurovisió 2022. La cançó es diu Terra. La cançó és diu Terra. La cançó és diu Terra. La cançó és diu Terra. La cançó és diu Terra. La cançó és diu Terra. La cançó és diu Terra. Estudio l'EFAP d'Oxiliar d'Infarmaria. Puc aportar molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una EFAP dual. Estudio i treballo a l'hora. Informat de les preinscripcions i descobreix el teu futur, AFP.AMB.CAD. EFAPRO. Aviat podràs volar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Profesional i l'AMB. Soc llavor. Soc planta. Soc flor. Soc la llavor que desperta el teu amor. Soc la llavor que està a prop teu. Soc la llavor del canvi i la transformació. Soc la llavor que em velleix i la que t'ajuda a viure. Soc llavor. Soc la teva planta. Soc la teva flora. Fem Creix Albert. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mitjans de futurs. Dilluns. 10 de la nit. Prepara els auriculars. Sintonitza Ràdio Desbert 98.ufm. Ja ho tens. Dilluns al rock. El programa amb la música que no trobes a cap emissora i és que Dilluns al rock explica coses i posa cançons desautoritzades. Dilluns al rock. A menjant sota la borda i l'Enrico Rosco se toca. I ara passem a fer l'espai de cuina amb en Joan Targarona del restaurant cuina Miracle de Sant Just. Hola Joan, bona tarda. Què tal? Bona tarda, com anem? Bé, molt bé. Profitant i posant aquesta cançó alegre dels catarres, que es diu així, me'n vaig al camp. Una cançó que ens porta a la terra. No sé si avui va lligat amb el que ens vols explicar. Doncs ho podem lligar. Efectivament. Si et sembla, jo volia parlar una miqueta dels calçots. Ah, aquí ve, mira. Ja fa uns dies que n'hi ha el mercat. Nosaltres no hem començat la temporada, diguem-ne, fins a aquest diumenge, perquè totes les setmanes que aporten el mercat, ja els estic veient, que ja s'estan venent, els troba sempre en massa prims. Quan són tan prims, el caure els queden en res. Queden molts altres coses. Sí, exacte. Per tant, a veure quan els volem menjar, els volem menjar que estiguin bé, que hi hagi una mica de xitxin. Sí, sí. Després hi ha un altre factor. Després, quan ha arribat també un moment, al final de temporada també, que de vegades també són massa gruixuts o tenen massa gust a seve. Vull dir, es mou molt per temporada. Per temporada i pel clima, que és ara que fa una mica de fresqueta, i ara és el moment de menjar-ne. O sigui que no podem dir, que per exemple, si l'any passat la temporada va començar per... el 20 de gener i fins al 20 de març, aquestes dades no es poden transportar. Tinc d'un any en l'altre, la pen molt, no? Suposo que la taran. Sí, és bastant així. És bastant així, et va variar uns dies al món, uns dies avall, però és bastant. Les temporades sempre hi van estar així. El que passa és que en funció de quan fan la plantació, en funció de com evoluciona el calçot, de vegades l'anemanda del mercat fa que els triguis més aviat i els treuors més aviat els estàs traient massa prims, els estàs traient massa joves. El caure'ls queden amb res. Sí que és veritat que potser ja comencen a ser dolcets, comencen a ser bons, però tant prims... Potser no val la pena. Potser no val la pena. Sí que es poden fer, hi ha problema, està bé, però no cal desesperar-se. Jo he volgut resistir-me a comprar-ne, fins ara fa molt poc, fins ara aquest cap de setmana. I al cap de setmana que ve em farem més quantitat i intentarem-nos vendre'ls. La veritat és que resulta que el dimens m'hi van cobrar, i, per tant, el que farem nosaltres avui serà fer-los palats i rebossats, i vosaltres el menú rebossats, que estaran espectaculars. I com és que la gent podria encara no té el xip de calçot, encara fa massa fred? Sí que comencen a tenir el xip. Jo crec que si de fet els tenia tots encarregats i aquells que m'han quedat, m'han quedat perquè el client no es va presentar. O sigui, els venuts els tenia tots. A mi em passa que si ha sigut algun inconvenient i no ha pogut venir-nos a buscar, aquí estan. A poc ens el tenen a not. Parlant una miqueta del calçot i gigant-ho amb la terra, no sé si la gent o els ullens saben que ve la paraula calçot, que ve de calçar. Perquè el que estem fent és un calçot no res més que una ceba, que, a mesura que va creixent, l'anem tapant amb terra, l'anem calçant, l'anem tapant amb terra, de manera que creixi més allargada i no tant com una ceba rodona, perquè ens entenguen d'alguna manera. Per tant, la paraula o el nom de calçot ve de calçar la ceba, que vol dir, a mesura que va creixent, anar-la tapant, anar fent una muntanyeta de terra perquè creixi allargada i no com una ceba rodona, com un rodona. O sigui que la llevó de la ceba i del calçot és el mateix per dir-ho així? Sí, sí, sí, seria un... És un altre tipus de ceba que et permet fer això, que et permet fer aquest calçat, diguem-ne, però no deixa de ser una ceba, no deixa de ser una ceba, d'acord? Per tant, l'únic que, clar, et dona aquesta feina extra d'anar fent la muntanyeta, a mesura que va creixent, doncs perquè creixi allargada i que no creixi com una ceba. Joan, de moment, els llocs o les zones de Catalunya que més provenen els calçots, que tu, quan vas al mercat, de vegades, suposo que deus posar la... vena, no, els productes, dones més de Tarragona de quina zona? Ara, tradicionalment, i perquè el crima també ajuda i acompanya, tradicionalment, de Tarragona, de la provincia de Tarragona, sobretot de Valls, etc. Allà, no només hi ha molt cultiu de calçot, per tradició, sinó que també trobem un munt de restaurants, masies, que em fan i que em venen moltíssims. I de fet, inclús, inclús, jo fa temps vaig visitar una granja que feien moltíssims calçots, i el que es dediquen a aquesta granja és fer producció, per repartir els calçots, ja cuits i tot, per repartir-los, aquí els encarregui, però parlem que a cop i volta algú vol organitzar una trobada de castellers, per exemple, i encarreguen mil calçots, però d'aquesta ordre, i ha estat en aquesta granja, en aquesta masia que els cultiven calçots i altres tipus de productes, i veient allà uns focs supergrans, fa tots els calçots, els veig com els empaqueten i com els preparen, perquè marxin, doncs ja et dic que era de 500 en 500. Ara m'hi vaig. No de 20 en 20 ni de 11, i és molt divertit, i aquell lloc, qualsevol persona els pot encarregar, perquè els hi portin, clar, evidentment, segurament amb comandes mínimes, no puc trucar jo... I demanar-hi calçots, últimament. Exacte, i dius que m'emportin 10, perquè el transport només ja et sortiria molt més car que els calçots que estàs demanant. Així estem parlant de grans produccions, però és superdivertit, com ho preparen i quin sistema utilitzem per caure'ls, perquè això també és important. Nosaltres, per exemple, cuina Miracle, els fem al forn i els intentem donar-los el toc de cremat i de cuit que toca, però tradicionalment es fan el foc directe, com a la brasa, però més aviat en foc que a brasa, i que quedin negres, i per això també, quan els palem, també ens enbortem les mans, etcètera. Què passa? Generalment també, no acaben de quedar cuits del tot, de les coses s'envoliquen amb diari, o nosaltres, per exemple, aquí, a cuina Miracle, els envoliquem amb paper de forn, i no només s'envoliquen per conservar l'escalfó, sinó també per acabar aquesta mica de cucció que els falta perquè quedin ventobets. Una cosa és que et quedin negres per fora o cuits per fora, però de vegades estan un punt cru, diguem-ne. Aquest punt de cru s'acaba la cucció amb el volcall de paper de diari o paper de forn en el nostre cas. Fixa't. I no només per mantenir l'escalfó, sinó per acabar la cucció també. Això és important. Clar, i més o menys quan temps els deixeu fins a l'escalfó? Quines el temps? Depèn de la potència del foc. Depèn de la intensitat del foc. Nosaltres comencem el forn i el fem amb sec. Es treballem sempre durant uns 10 o 15 minuts a uns 220 graus. També depèn de si el calçot és més gruixut, si el calçot és més prim. De fet, quan comprem els calçots, també els descriem per posar-nos amb les safates els més prims, els més gruixuts, els més gruixuts i sabem que uns trigaran 8 minuts i els altres trigaran 12 o trigaran 15. I per tant, anem a controlar una miqueta aquestes cuccions. Això és important. El mateix hauríem de fer si ens féssim a la brasa. Tu has de destriar una miqueta els més prims, els més gruixuts i valorar una mica que a uns et cauran més ràpid i a altres més a poc a poc. Però ja et dic, una tècnica important és la que us he comentat. Els embolicem no només per conservar-los calents, sinó perquè acabin aquesta cucció que li falta després de treure'ls del foc, tant si els fem en foc directe com si els fem al fort. I després tindríem un altre tema dels calçots, que seria la salsa, perquè ningú vol menjar-se un calçot. Doncs no. Sense salsa. Mare meva, m'acaba sent desagradable i tot. Aleshores, bé, hi ha gent que li agrada dir-ne romesco, a mi particularment, amb la salsa de calçots, m'agrada nominar-la salsa de calçots, m'agrada nominar-la romesco. La diferència, generalment, el romesco pot portar més vinagre, s'utilitza més pel pes, no potser no té aquesta textura tan espessa, potser no té una porta tan meia i avellana, etcètera. Hi ha petites diferències que diferencien una salsa d'un altre, però a mi particularment, la que és de calçots, m'agrada nominar-la salsa de calçots. Tu què li poses menys vinagre o la fas una mica més suau que la salsa romesco? Porta menys, per mi, el meu gust, a mi m'agrada posar-li... No massa vinagre, la veritat, m'agrada posar-li tant el crú, una mica, dependrà de si volem més o menys picant, i all escalivat, d'acord? A més, a més de tomàquet escalivat, all allavellana, patorrat, oli, una miqueta de vinagre, etcètera. A partir d'aquí, aquelles petites variants de si ens agradarà més picant o menys, doncs una miqueta de cayena o una miqueta d'algun producte que me la faci una mica més picant, tot i que amb l'aic crú ja aconseguim aquest toc de picant. I al final, també una mica, és trobar el compromís de la textura. Això és molt important, perquè nosaltres aconseguirem, o sigui, podem aconseguir una textura amb pa o amb amèlia allavellana, més o menys espesa, i aquest compromís és el que hem de tenir clar perquè quan suquem el calça de la salsa, doncs que la salsa s'ha d'enganxar... Clar, que no llisqui, no? Que no caigui massa, que caigui una mica... Està bé, no hi ha problema que caigui una mica, però tampoc caigui massa, no farem passeres de salsa per a tot arreu. Si és massa espesa, no podrem sucar el calçot, hem d'anarivar un punt que puguem sucar el calçot de la salsa. La textura és important, sí. La textura és important, i aquesta textura la aconseguirem modificant la quantitat de pa torrat o amèlia allavellana, i modificant també la quantitat d'oli i vinagre. I després el sabor més important de la salsa, el que et dona un gust més característic és l'anyora. Doncs l'anyora, que normalment és seca, i que l'hem de fer bullir per treure la carne interior. Doncs al final és el que et dona també... L'anyora és un fruit sec, Joan, o és...? L'anyora és un pebrot sec. Un pebrot sec és una rasa de pebrot característic amb poca carn, i, per tant, es seca i ens dura moltíssim temps. De fet, podem comprar l'anyora ara i et pot durar un any i dos. No tens cap mena de problema. I el que s'aprofita és la carne interior. El tenim amb poca carn i hem de fer amb aquest pebrot sec. Doncs hem de fer bullir i després intentar rescar les parets de dintre d'aquesta pell, que hi ha molt poca carn, i, per tant, ens necessitem unes quantes nyores per fer una mica de salsa. I és també el que dona una mica el gust característic a la salsa de calçots. Molt bé, molt bé. Déu-n'hi-do, eh? I ja parlant, Joan, que hi ha de calçots o són més car... Sí, també. Sí, també, també. Aquí al Parc Agraïne el vaig obregat. En tenim. També tenim aquí a Sant Just alguna persona que també... Algú en pagès que aquí Sant Just també en té. I nosaltres, per exemple, amb un quinto tapa, vam utilitzar calçots d'aquí de Sant Just. Perquè vull dir... Quina matra, zero, zero, eh? Exacte, vull dir que també... També podem trobar aquí al costat de casa. No cal anar-se a la provincia de Tarragona per comprar els calçots. Clar, entenint aquí també és un producte típic, no? Sí. Normalment, i per tancar una última pregunta, Joan, quina quantitat de salsa poseu per què? Clar, això també. Jo no sé si hi ha algú que us ha dit no, tu posa doble de salsa que ens agrada... Sí, això també. Val gust del consumidor una mica. Nosaltres, per exemple, he tingut aquest cap de setmana alguns clients que m'han comprat la salsa sense els calçots. D'aquest nivell, eh? Per què? Perquè tenien els calçots i si se'ls feien, per exemple. No m'han dit però podria ser. Perquè els agrada gust la salsa de calçots per acompanyar-se a una cara en què se'l han fet, per exemple. Vull dir, potser per voltes, per molts motius, no? Però vull dir... Vaig arribar, si el divendres estava aquí, amb els meus companys em van dir, hòstia, hem vengut salsa de calçots sense calçots. He dit, bé, perfecte, ja n'havíem fet, ja n'havíem fet de més, no hi ha problema. Generalment, nosaltres fem uns putets, que deuen ser uns... 100... Mil·l·grams. Uns 800 grams, més o menys, uns putets de 800 grams, que seria per uns 10 o 12 calçots, diguem-ne. És més o menys que el que contem. El que contem. Ara bé, ara bé, tu t'ha agradat molt la salsa, doncs acompren més. Potser no t'ha agradat tant i t'ha agradat sopar-los una mica de menys. Vau una mica el gust de consumidor. No hi ha res, no hi ha res, diguem-ne, establert en aquest sentit. Sí que és veritat que la salsa és el que al final ens acaba donant aquell gust quan ens mengem el calçot d'aquell gust tan característic, és important que la salsa estigui ben feta, és important menjar-nos els calçots amb la salsa, perquè un calçot sense la salsa, al final, és una ceba a la brasa o una ceba escalivada, no té cap sentit ni cap sentit, i la gràcia és la salsa, que al final és el que ens aporta calories, és el que ens aporta gust, és el que ens aporta tota una mica. La gràcia del plat, vaja. La gràcia del plat, jo crec que sí, jo crec que sí. Molt bé. Doncs Joan, deixem aquí el programa d'avui moltíssimes gràcies, que acabi d'anar bé la setmana. Molt bé, vinga. Gràcies, adéu. Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? I n'hi ha uns quants milers enregistrades? Volen conèixer quan hi ha on van s'estrenades o aquí van estar dedicades? Si es va a les sardanes i teniu curiositat tot això i més, ho trobareu al programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa de l'audició que se met tots els diners d'avui tenau del vespre o amb les seves repeticions. Us ho esperem. La música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui.