#90 - La Rambla del 25/1/2022

Pares totes, ràdio d'esper, Cinturits, ràdio d'esper, La ràdio de Sant Just Durant l'8.1 Ràdio d'esper, Durant l'8.1 Ràdio d'esper, Durant l'8.1 Bona tarda Sant Just, de la mateixa passant 10 minuts, de les 5 de la tarda d'avui, dimarts 25 de gener, benvinguts i benvingudes a la ram del magasin de tardes, de ràdio d'esper, com esteu sintonitzant el 98.FMA, la majora municipal de Sant Just. Soc la Núria García i esteu a mi cada dia de dilluns de divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui, a primera hora, què tenim? Doncs ve de aquí i fins a les 6. Farem part secció de Paddel amb l'Enrique Ilyse, del Sant Just, Paddel Club. Després, tot seguit, farem una trucada telefònica al Victor Vila per fer l'espai de cinema i aquestes novetats que hi ha a la carte allera. Tot seguit, escoltarem el Vulletí de notícies d'aquí de Sant Just, i després també el de Catalunya Ràdio. A partir de la 6 i 10 i a segona hora de la Rambla tindrem aquí entrevista amb Pau Fuster, que és la persona encarregada d'aquí de Can Ginestar, de portar el cicle de jazz. Almenys aquest segon trimestre li preguntarem sobre els continguts, la metodologia, quins autors treballen, etcètera. I a més a més, després també farem espai de medi ambient i natura amb l'arbre agulló. Tot això serà de seguida. Ara us heu jugat amb un tema musical i comencem, no marxeu. Aquest és un tema de Sebastián i a altra es dibuixita, cones rojos. La niña de mis ojos tiene una colección de corazones rotos. Mi pedazo de sol, la niña de mis ojos la que baila reggaetón. Contar con el rojo si me pone a volar, la que me hace llorar. La que me hace sufrir pero no paro de amar. Porque me hizo sentir que gané la batería. Antes ella no sabía que alguien podía amar. Y así. El día que te conocí lo sentí me dejé llevar. Me morí, reviví en el mismo bar. Solo entro para emborracharme. No esperaba enamorarme de ti ni tú de mi pasó así. que hacía en persona esta historia no falla mi memoria yo te dije baby que haces tú por aquí hacía en persona esta historia y te llevé pa Colombia mi pedazo de sol la niña de mis ojos tiene una colección de corazones rotos mi pedazo de sol la niña de mis ojos la que baila reggaeton con tacos de robo pone a volar la que me hace llorar la que me hace sufrir pero no paro de amar porque me hizo sentir que gané la batería antes ella no sabía que alguien podía amarte así no cuida de siempre en tu cara que hacía en persona esta historia mi pedazo de sol la niña de mis ojos tiene una colección de corazones rotos mi pedazo de sol la niña de mis ojos la que baila reggaeton con tacos de robo si me pone a volar la que me hace llorar la que me hace sufrir pero no paro de amar porque me hizo sentir que gané la batería antes ella no sabía que alguien podía amarte así la niña de mis ojos la que me hace sufrir pero no paro de amar que gané la batería antes ella no sabía que gané la batería antes ella no sabía que gané la batería antes ella no sabía que gané la batería després ella no sabía que gané la batería L'origen d'aquest dia, el dia del cafè irlandès, sembla ser que prové de l'aeroport de Shannon a irlanda. Quan un grup de viatgers cansats els van servir un tipus de cafè amb whisky, sucre i nata, que va ser per ells una delícia i que van apreciar amb un gran entusiasme. Un dels viatgers era Stan on the plane, un escritor que va quedar tan al·lucinat amb aquesta vaguda que la va traslladar als Estats Units. Va començar a servir-se en el Buena Vista Cafè, a San Francisco el novembre del 1952 i, per l'ubis, el més difícil era que la nata quedés flotjant per sobre del cafè. Una cosa que al final van aconseguir reproduir després de moltíssimes proves, inclús un viatge irlanda per comprovar com ho feien allà. Així que, el dia del cafè irlandès es va començar a celebrar als Estats Units i no a irlanda, com pugui semblar. I, pel que fa als esdeveniments, coses importants. Doncs bé, el dia com avui hem de dir que es va veure una aurora boreal a Catalunya l'any 1938. Pel que fa als aniversaris, qui fa anys avui? Doncs, per exemple, Ramon Llull va néixer un 25 de gener del 1233. També, per exemple, Marta Rubir, advocada i política, secretària general d'Esquerra. Va néixer a Vic al 1977. També avui faria anys Virginia Woolf, escritora i editora anglèsa. Va néixer al 1882 a Londres. O també és l'aniversari d'Angél Mieto, que va néixer el 1947 a Zamora. Ell és pilot de motociclisme. O la cantant Alicia Kies, cantant compositora. Va néixer el 1981 a Manhattan. I, morts, del dia com avui hem de dir que va morir, per exemple, el Capone. A mi, a mi, l'any 1947 va ser Gangster, estadounidèc, d'origen napolita. També avui va morir Kenny Clerk, bateria de jazz estadounidèc. Va morir a París, el 1985. També va morir el 1990. Londres Abagnar, actriu nord-americana. O, per exemple, l'actor anglès John Hurt va morir el 2017, al Regne Unit. I un any després a Victòria, el 2018, va morir Hope Black, científic australiana, biòloga i especialista en el món marí. Vinga, doncs, amb la melodia característica, comencem aquest espai de Padel amb l'Enrique Ilysma, que són del club de Padel de Sant Just. Hola, molt bona tarda, els dos. Què tal? Hola, bona tarda. Comencem aquest nou any, estem al mes de gener, més a més de molt fred. Això té alguna repercusió? Creieu, en l'estat d'ànim de la gent, en les ganes de sortir, ha fet cosetes, ha practicat Padel? Sí. A veure, nosaltres som un club outdoor, on tenim totes les pistes fora. I per nosaltres és temporada baixa, el contrari que per als Índors, per als Índors aquesta és la temporada més forta. La veritat és que una vegada fa mandra, a mi m'agrada molt el Padel, i em fa mandra, a vegades jugar, perquè dius, quina rasca que fa i tal. La veritat és que després una vegada, abans d'aquesta mandra, el poses a jugar i no hi ha cap problema, estàs fent activitat física, igual que la gent surt a córrer, i fan bicicleta i no sé, t'equipes una mica, en comptes d'anar amb màniga curta, i tant de no córrer pots posar-te unes maies i una tèrmica i pots jugar perfectament. Però sí que és veritat que afecta, no és el mateix que tu estiguis al despatx o a casa i et truqui una mica. Hi ha un partit d'aquesta tarda i mires per la finestra, estem al mes de maig, fa un dia espectacular, i veus la gent amb màniga curta i dius, vinga, m'apunto, que mira i veus la gent amb la bufanda, amb el gorro. El vent, el fred. No sé què dius, saps què és, que tinc molta feina. Bueno, sí que afecta, no sé què opines tu, dius-me. Sí, sí, la veritat és que és el que diuen, que la mandra aquesta és el que costa, però un cop estarà a la pista, si el dia no és plujós o hi ha molta humitat, espero jugar els 10 minuts, estàs escalfat. Clar, sí, sí, suposo que jo crec que el més difícil és posar-se, és a dir, és vestir-se, decidir-se i arribar a la pista. Un cop allà ja és el fàcil per dir-ho així. Però és una mica l'atònica d'aquest país, en el sentit que a la que hi ha fred, la gent no té ganes de fer moltes coses, esquià i poc més. Però tampoc té poques ganes d'anar a passejar, té poques ganes de sortir, quan treu algú el treu una meitat. Llavors aquí fes por, a l'hora del gym també es nota. Núria, jo crec que estem massa ben acostumats, una climatologia molt bona. Jo tinc una amiga que fa anys es va anar a viure a Brussel·les i em deia, aquí no es deixa de fer res perquè plogi. Per què? Perquè, si no, no es faria res. Tu has quedat que el 17 tenies amb uns amics al camp a fer un picnic amb els nens i està ploent i surt el camp a fer el picnic amb els nens. El bonic és que s'equipen, no sé què. Aquí, com que plou tampoc, si plou no fem res, ens quedem a casa i no anem ni al mercadona a comprar. I la veritat és aquesta, estem massa ben acostumats, lo qual està molt bé. Són uns afortunats. Quan fa bon temps estem ben acostumats a la temperatura ideal i només que fa una mica més de fred. I tenim molta part de l'any que fa bon temps. Vull dir, es concentra fred, sobretot, mesos de gener, febrer, però bé, a partir de... No és ploria, fa uns dies al desembre, estàvem amb en Maniga Curta, a la terraça del Sant Juspa del Club, prenent Coca-Cola. Tampoc és normal. Explica-li un noruego, un suec, un finlandès o un anglès o un belga, filipant. Totalment. La veritat és que per això a l'època d'hivern nosaltres que dinem allà tots els dies és de les millors èpoques per dinar a la terraça nostra. Sí. Perquè dines al sol i s'està molt bé. Sí, sinó fa ben i tal. La veritat és que és molt agradable, perquè inclús a l'estiu fa massa calor. Exacte. T'has de ficar som brilla. És com els descaputables, que la gent pensa que són per l'estiu i no són per l'estiu, les descaputables són per l'hivern, per la primavera o per la tardor. A l'estiu, el millor és posar la capota i la recondicionat. Tu dic per la meva no-experiència. I això a les pistes tenen alguna cura especial. No sé si per les nits noteu que a vegades gelen una mica o no sé si ho de vigilen la sorra o això. Tenen alguna cura especial durant aquests dies més freds? En principi el manteniment és el mateix manteniment que es fa a altres èpoques a l'any. Sí que és veritat que a primera hora del dematí, dies de molt fred, per exemple, ahir va passar, avui no ho sé si ha passat, però ahir va passar que a primera hora del dematí a les vuit hi havia humitat i a aquesta humitat s'havia gelat els vidres. Hi havia com un petit tel de gel als vidres. Clar, jo et diria que a l'hivern jugar a les vuit del dematí... Ostres, jo m'esperaria jugar a les 9 i mitja per dir-ho. Deu i mitja, perfecte. També et diria que qui s'ho pot permetre, a l'hivern qui pugui jugar de dia, home, no té res a veure. Jo les 11 de març a les 10 i mitja, a l'hivern a les 8 de la nit, no té res a veure. Jo crec que això també, no només pel matí per avall, ho hauria de partir de les 6 i mitja a 7. Quan tot és fosc, també és més durill. No tot el món s'ho pot permetre, lògicament. La gent que té una feina amb uns horaris molt marcats i tal... Però sí que és veritat que tenim molts clients que ho fan, que molts són autònoms. Professionals liberals. A vegades diuen que acabaré de treballar a les 10 de la nit, perquè soc arquitecte, tinc que presentar un projecte. I avui estaré fins a les 10, les 11 o les 12. Però ara les 10 m'escapo i faig un partidet. Tenim aquest perfil, a part d'evidentment, jubilats. Exacte, gent que treballa per torns. I en el millor té un torn de tarda i juga pel matí i tal. Perquè és veritat que hi ha molta gent que s'organitza el dia per poder jugar a l'hivern de dia. El que també és una molt bona obra és el migdia, que és més adaptable. Per molta gent que dius que treballen relativament per la zona o són comercials, o poden ajustar-ho, tenen dues hores per dinar, aprofiten, fan una hora de pàdel, sigui classe o partit, hores i mitjans menjen un bocata i segueixen. Aquesta hora no perd res en principi, perquè tens aquestes hores de dinar. I és de les hores més agradables. De fet, l'estiu és la menys agradable. Però a l'hivern és la millor. A Primavera també. A partir de finals de Primavera comença a ser una mica més dur. Clar, jugar per exemple, suposo que més a Juny o a Juliol. A les subes, al migdia. Aquella estat és a partir de set i mig, avui de la tarda. Sí, el millor. O a primera hora del matí també, suposo. Exacte. Però primera a primera. Si vas a les 10 i mitja ja, a Orari de Marquès, ja... Després també volia preguntar-vos, perquè principi d'any hem entrat al 2022 molta gent es posa com a nous propòsits, noves metes, objectius vida més saludable, trapitjar més els gimnes, o trapitjar-los, simplement, ja, perquè hi ha gent que a vegades s'apunta i fa setmanes sense anar-hi. Heu tingut noves gent que s'ha interessat per el paddel club, ja sigui tant per començar amb el paddel, o també amb el gym. Jo diria que en el paddel això és no tan menys, no sé què jo no sé què opines, turisme, però jo crec que en el paddel això és no tan menys, és no tan més amb el gym. La part nostra de la gym és no tan més en el gym. La gent és motiva per anar al gym amb una certa temporalitat durant l'any. Ara, que és gener, febrer, març, abril, és una època de noves propòsits, operació en bikini. Després arriba el moment del juny, on dius que ja no llego a lo del bikini, que le den, i ja me pondré en septembre, que és la segona tungada, setembre o octubre, de pujada d'altes. Això en el gym. En el paddel, evidentment nosaltres, com que som odor i estàvem comentant això del fred i tal, sí que es nota una mica, però no tant, no? No, la gent segueix jugant. El que es nota més entre la forta és el bon temps. El bon temps, sí que es comença a sortir. Molta, molta gent. Després també hi ha jornades intensives, a les feines. Exacte. Saps, Núria, el que jo tinc detectat, el paddel de paddel, perquè incrementi l'ocupació de les pistes, que la gent es motivi a jugar, nosaltres anem molt lligats al canvi horari. Vale. Quan nosaltres tenim l'horari de distiu, que es fa de nit més tard, la gent juga molt, perquè després es queda molt a la terrassa, perquè és molt agradable, fa més caloreta. Canvis d'horari és el març, no? El darrer cap de setmana de març. I quan passem a l'hivern, l'últim cap de setmana d'octubre. D'una setmana o una altra, sembla una tonteria, però aquest canvi d'horari afecta. O sigui, el fet que si fos més tard i tal, jo soc un anticambio d'horari total, perquè no acabo d'entendre això de l'estalvi energètic, on està, de veritat. Però clar, soc a favor de l'horari de distiu. Si no me'l canvien i em deixen al d'hivern, però no només per un tema de negoci, evidentment, sinó perquè... Si m'aixeco i és una mica més fosc, a mi, més o menys igual, jo entenc que hi hagi gent que opini diferent. Però a mi m'agrada que és fàcil de dir de nit més tard. Clar, poder aprofitar més les hores de sol per baix. També entenc que un gallec, que està a la primera punta... Que se li faci de nit a les 11 de la nit. Exacte, més igual, però que se'n faci de dia a les 9 i mitja, i que s'ha de rebutar. T'he de fer com a Estados Unidos. Costa este, costa o este. Sí, una mica així. També volia comentar-vos el tema de les pales material per començar a jugar. Ara que també hi ha... Suposo que hi ha hagut gent que, la que juga pàdel, potser s'ha demanat material. Pales, no sé, roba. Suposo que haurà tingut aquest regal. Jo no sé si hi ha algun tipus de recomanació que feu vosaltres que creieu més convenient. Doncs el que sempre comentem nosaltres és que per fer la primera prova en el pàdel, l'únic que necessites és roba d'esport, des de dalt a baix, des del calçat fins a la part de dalt i de baix, tot d'esport, del que sigui, i ganes de jugar. A partir d'aquí, vas al club, jo recomanaria jugar a una pala o demanar-li a algun familiar o conegut, i provar. Llavors, amb això, ja tens suficient. Després, si jo ho agafaria, és provar unes quantes vegades més amb el mateix sistema, sense comprar-te res, amb la pala del club o d'algun familiar, i si t'agrada, jo el que començaria és per un calçat. El calçat sí que no fa falta gastar-se gaire diners. Potser el decathlon mateix, o comprar-te una sempre de gama més baixa, perquè, al final, la mobilitat que tens al inici no és la mobilitat quan ja saps jugar una mica més. Però sí que és molt important per evitar les ions, ja que el calçat és especial, que és una sola d'espiga, que és semblant a la... Bueno, sí, la mateixa sola, que la pista de tenis de terra batuda. Que és sola clay. Si trobes bambes de tenis de terra batuda, que són molt típiques, ja serveixen. I amb això, evites les ions, el peu s'agafa bé a la pista, no rellisques, mira, aquí teníem... O sigui, tothom es pensa que el padre al final pot jugar amb iniciació i tal, és difícil fer-se mal, però, mira, recentment hem tingut dos lesions de creuats, de dos clients, d'iniciació. Llavors... A un era ni ser jo, era més nivell mig, però sí, que a nivell de mobilitat no és la més gran, i s'han trencat els creuats els dos. Calam, però per el moviment que vam fer... Exacte, per un mal gest. No tenia res a veure, ni amb el calçat, ni res, però sí que un mal gest. Tot això, que sigui el calçat i el material, doncs ajuda. I després, el tema... Igual que amb el calçat, sí que amb una de gama baixa, ja ho fas per començar, amb les pales, sí que sempre comentem que no comprar-te la més, més, més, més bàsica i més barata, perquè tothom es compra aquesta, ja es juga tres partits, i es compra una altra, per exemple, una de 20-30 euros per començar, que es nota massa, perquè val 20-30 euros, i a la que es juga una mica, es compren, sense ser gaire espectacular, una de 70, 80, 90, que està perfecta. O sigui, la majoria té pala de sobres per molt de temps a començar, i al final, si sumes, s'ha gastat 30-90. Més fàcil, comparar-te a 90 primer, si tens clar que jugaràs, ja et donarà. I aquests 30 es pots invertir amb unes bambes o amb fer una classe. Clar, és a dir, primer, en lloc de comprar-te el més bàsic de el que hi ha, és, potser, demanar, llogar o... Jo crec que tots a dia d'avui, amb l'expansió que té el pàdel, tenim un amic o familiar que juga a pàdel. I si porta un temps jugant a pàdel, té la pala que tenia, al principi, i la segona pala. Llavors, ens pots deixar la primera pala, o la segona, o la tercera, perquè la gent que és malalta de comprar pales, això ho podem comentar en l'altre dia, i, esclar, Pepito, deixa'm la pala un mes que la que no fa servir, perquè vull provar. El cap d'un mes, dius, això, em diverteix molt, que és molt fàcil que passi, em diverteix molt, els amics els hi diverteix, després ens paren aquí una coca-cola i una bocata, no sé què ens... Llavors, és quan has de plantejar-te a comprar. Ara, jo diria que el primer de tot és el calçat. Mmm, vale. Perquè això, perquè la pala de la pots jugar, perquè la pala te la poden deixar, i tal, el calçat, home, jugar-lo no en juguem. No, clar. Que te'l deixin, no és fàcil, perquè les pales serveixen per molta gent, la mateixa pala, però les sabates, no, jo què calco, un 43, jo un 43 i m'he de dir, jo és que sóc de Piancho, vull dir, que et deixin anar... i després, no sé, higiènicament, no sé, a mi, unes bambes suades, que... Sí, jo crec que... Però unes bambes suades, que digueu, l'isma perfectament, vull dir, no fa falta, aquest gastis 150 euros amb les bambes més potents, més pepino, d'àcics o de... que suïs, i tal, ja amb bambes per 40, per 50, per 35 ofertes de models anys anteriors, i tal, que estan més que bé, que tens bambes per temps i que s'hi escolten, si després ja... Tu tens molt que estar jugant, no sé què, doncs quan se trenquin, doncs dius, doncs ara vull comprar les que porten l'ima, o les que porten, no sé què, a vegades pensem com jo, que per portar les bambes del l'ima jugarem com el l'ima, o... o com el vela... com el velasteguin, no? I us puc assegurar que no és així. Bé. Us puc assegurar que no és així. Llavors, pues, bueno... Moltes vegades, els amateurs pensem això i oblidem, que igual que el cotxe que porta Luis Hamilton o el Fernando Alonso, no són els millors per anar al col·le, per deixar els nens, no?, encara que sou el millor cotxe que pots tenir, doncs a vegades pensem que comprant la pala del jugador número del món és el millor que podem fer i a vegades nosaltres, que no sabem jugar tant, és lògicament, doncs necessitem una pala més versatil i més polivalent. Jo ara, per exemple, amb això de la pandèmia, tots els meus amics ara juguen des de fa un parell d'anys, i, clar, de tot el grup, tot el dia, ara que han vingut regals i tal, doncs, em vull comprar una pala, em vull comprar unes bambes, em vull comprar un palatero i jo, a tots d'inici, sempre he tingut pales de que, quan jo competia, que ara ho tenia amb més antigues, el que he dit, de quan començava, i totes les que he tingut, sempre les he donat, les he deixat, i llavors, doncs juguem aquesta, prova, pales amb anys, però que anaven bé, no estaven trencades, inclús alguna una mica escardada, s'han iniciat i després m'han dit que em vull comprar una pala, i jo els he dit, vale, confieu en mi, jo els he dit, pressupost, sempre tinc, puc tenir algun amic més flipat, de no, jo puc comprar una a 200, i jo he dit, no, si he comprat una de, alguns, he comprat de 80, 90, 110, 120, i tenen un pare, perquè són, que em fa poc que juguen, de sobres, i ara que les tenen, estan tots encantats. Mira, fixat. Vaig de tots, vaig de pala més bona, vaig de pala més xula i tal, i al final, és una pala mitja. Val més ajustar-se en cada moment, amb el material que s'adecua a tu, perquè si no, inclús pot sortir perjudicat, o perjudicada, agafant-te... Sí, perquè moltes vegades li puc portar una pala a 200, si jo li dic, agafa aquesta pala, i em diuen, oi, la meva, va fatal, aquest nom va bé, i em diuen, què, quan va, i dic 300 euros, ostres, però si em va fatal, ja, perquè no és la millor per tu. És un material profit. Exactament, van més en cada casa, de quasi, i... O sigui, el seu és comprar una pala que estigui una mica per sobre del teu nivell, perquè si tu vas progressant, no se't quedi curta els dos dies, però no que estigui en la luna del teu nivell, perquè si no, és més, tens dificultats, me negar un material de competició, no és fàcil, perquè és de competició. És perquè la gent competeixi i tingui un nivell molt alt, i llavors, és un error molt típic, eh, que es dona amb el pare i es dona a moltes altres coses, eh. Isma, has dit palatero, que és un palatero, ara m'he quedat flipant. Doncs un palatero és una bossa, que és molt semblant a un racatero del tenis, és una bossa adaptada per jugar a pàdel o per jugar a tenis. Què vol dir adaptada? Que té d'aquestes boses per guardar la pala. Són aquelles bosses tan grans, que a vegades... Normalment, ara les de tenis eren més grans, evidentment, per tallar la raqueta, les de pales són una mica més petites, però cada vegada les fan més grans. Són més semblants a raquet, perquè al final molta gent necessita portar bambes per jugar, bambes de les sabates... En aquelles bosses no és que només hi hagi pales, perquè jo a vegades veig persones i dic, a veure quin malalt s'ha fet quatre pales. El Rafa Nadal, quan arriba el Roland Garros, ja pràcticament són raquetes. O la Lucia Sainz, que havíem si la podem portar un dia. Quan arriba el jugar, pràcticament tot el que porta el paletero són pales. Però si jo vaig a un club a jugar, el normal és que portin les bambes que vaig de posar, la Tover, la Perdutxarma, el Xampú, el Deso Durant... I, a més, cada vegada portem més coses, que si no sé què, per si fa fred. Si fa calor, la ampolla d'aigua. La rodillera que me pongo, perquè he rompit el menísco hace tres años y me pongo una rodillera. A final, cada vegada portem més coses a la bossa. Quan més grans és la bossa, més coses portem. També és d'hidrat. Un dia estàs buscant allà i dius, si no puse aquí hace tres años. Però, si sona que eres el paletero, és això, és per portar la pala al material que... La veritat és que és bastant més important. Nosaltres igual no li donem molta importància a l'hora de parlar de Paddel, però sí que és veritat que quan tu vas a jugar, ja et vols dutxar, que és la majoria de gent, normalment, quan m'has fet esport, es dutxa, perquè moltes vegades ha d'anar a treballar, té un sopar o vol arribar a casa, ja dutxat. Clar, necessita un lloc on pudeu deixar les coses. Si agafo una motxilla de quan anava a fer la gimnàs, o quan feia futbol, o una motxilla normal, com la del col·le, una mica més gran. Fiques allà la roba, està molt bé, fiques la tovallola, el xampuit, però quan ja fiques les bambes, dius, uf, com fico les bambes? I no es fiquen encara la pala. I després dius, vale, ara tinc... Vaig a posar la pala, ja no t'hi cap amb les bambes, les bambes estan al mateix lloc que la roba, que oloren... Una cosa important, Isma, que no estàvem comentant, és que és molt habitual, les pistes de pala tenen sorra, amb la qual tu estàs pitjant aquella sorra, i moltes vegades les sabates, sobretot si hi ha humitat o ha plogut, es carreguen d'aquest terra. Normalment els palateros tenen un espai on es posa el calçat individual. Amb la qual no se't barreix aquesta sorra amb tota la roba, amb tota la pala, amb la tovallola... Aquesta part, normalment, és com que li pots dar la volta, li pots traure la sorra, i... Si no, un plastot de sorra, que és un desastre. Estan pensats per això. A casa és un gran dilema el tema de la sorra. Sempre hi ha sorra, tot arreu, o vegades allit, o dius... Les de les sabates... Si t'enganxen per la roba, no et dones comptes, sobretot dies aquests que aplou, i no ens concien, i després tot és sorra. Ara ja, quan arribo, m'ho trec tot fora, perquè no vull sorra. Exactament. Sí, perquè és com quan vas a la platja. És exactament igual. Podrem fer aquesta comparació. Que després arribes, que sigui la crema, que sigui la sorra, que sigui... Queda tot per allà. El palatero és un tema molt important per portar les coses. Al final, molta gent ja només no porta una pala, sinó dos, que és la que juga i una antiga, que està bé portar-la perquè si se li trenca, o sobretot, jo recomano molt, per exemple, ara a l'hivern, dies d'humitat, dies de pluja, o que la bola tu la toques i està humida, jugar sempre amb una pala antiga. Perquè això, perquè la bola pesa bastant més de lo normal, ja s'aprecia quan l'agafes, i quan fas un cop es nota. Llavors la pala es castiga molt més. I com no pots aprofitar els cops de força, si tu piques fora la bola amb sec, la bola surt. Però si tu piques fora amb humitat ja pots explicar tot el que vulguis, que la bola no surt, i llavors no fa falta picar. Però si tu vols picar igual, la pala es castiga més. Jo ho recomano, però si tens una altra i molta gent ho fa, perquè es canvia la pala o té una antiga, doncs jugo amb la antiga perquè si es trenca, doncs no passarà res. Molt bé. Doncs, si us sembla, deixem aquí l'espai d'avui, Enrique i Isma, moltíssimes gràcies per venir. I res, ens tornem a escoltar aquí un parell de setmanes, si us sembla. Molt bé, Núria. Vinga, que vagi bé. Molt bé. ¡Allright! Aquest dimarts, a les 10 de Lanterspre, A les 10 del Despre, la música coral més de 1.000 anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Mireia Belmonte, L'Alla Palau, L'Alla Sals, Maria Vicente i Alexia Poteyes. Juntes sumen més de 140 titos esportius i tu estàs perdent. No saps que t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat, tu vol seguir perdent. Si no veus esport femení, t'estàs perdent a la meitat de l'espectacle. L'Empanya del Consell de l'Audivisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals. Col·laboren ràdio d'Esvern. I of the tiger is the thrill of the fight to rise in love to the challenge of our livers. And the last of those survivors, once it's raining tonight, I've been working myself in the eye of the tiger. The eye of the tiger. The eye of the tiger. The eye of the tiger. The eye of the tiger. The eye of the tiger. I've been working myself in the eye of the tiger. I've been working myself in the eye of the tiger. I've been working myself in the eye of the tiger. I've been working myself in the eye of the tiger. I've been working myself in the eye of the tiger. So somehow we're the same, we're causing people pain. But I stand and take the blame, you scramble till the night. On me, someone who is morally superior can possibly, an honest citizen. On me, someone who is morally superior can possibly, an honest citizen. On me, someone who is morally superior can possibly, an honest citizen. On me, someone who is morally superior can possibly, an honest citizen. On me, someone who is morally superior can possibly, an honest citizen. Explain me one more time, when they kill it's a crime, when you kill it is justice. Ràdio d'Espèr. On me, someone who is morally superior can possibly, an honest citizen. On me, someone who is morally superior can possibly, an honest citizen. On me, someone who is morally superior can possibly, an honest citizen. On me, someone who is morally superior can possibly, an honest citizen. On me, someone who is morally superior can possibly, an honest citizen. On me, someone who is morally superior can possibly, an honest citizen. On me, someone who is morally superior can possibly, an honest citizen. On me, someone who is morally superior can possibly, an honest citizen. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr. Ràdio d'Espèr.