#91 - La Rambla del 26/1/2022

Bona tarda, Sant Just. Passen ara exactament 10 minuts de les 5 de la tarda d'avui, dimecres 26 de gener. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esbem que esteu sintonitzant el 98.1 FM a la Misora Municipal de Sant Just sobre Núria García i esteu amb mi cada tarda de 11 divendres de 5 a 7. Avui, a primera hora, què tenim? Doncs ve d'aquí i fins les 6 farem tertúlia de cinema, parlarem amb en Pòlara, Júria, amb el Marcó i també amb el Víctor Vila d'aquestes estrenes que hi ha a la cartallera, segurament que també surten els escollits per al Temi Gaudí. Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10 farem tertúlia amb 3 dones, amb la Rosa Maria, amb la Bea i també amb la Natàlia i també aprofitarem per fer les afamèrides de tal dia com avui. Tot això serà de seguida. Ara, per això, us deixo un tema musical i comencem. No marxeu! Música Música Música Música Música Si, com a dona, vols saber quins recursos tens al teu avest, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda efectivo sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones d'infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a gencat.cat-atenció a les dones. 012 La Generalitat al teu costat Música Vinga, va cap a començar el programa d'avui a primera hora de la rambla. Us deixo amb aquest tema de Coldplay viva la vida. Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Jo crec que des d'aquí va acabar el curs passat o així. Des d'aquí vam anar a Mireia, a la plaça Mireia, eh? Sí, sí, sí. Perquè sí que el Víctor Lena tenint a ells per fer la secció o a tu algun dia amb el Marco Tambépol, però així... Fes pinó, fes pinó. Sí, sí. Mare meva, mare meva. Doncs bé, jo no sé si voleu començar comentant estrenes de la setmana, coses que jubi recentment, que no pugueu de dir, és que això vaig a recomanar o això vaig a dir, nominacions, com està panorama? De nominacions podem parlar un montón, però potser el Pol vol recomanar alguna cosa. Les nominacions sé que han sortit, fer res les nominacions de les Gaudí. Sí, és veritat. Que aquest no sé si han sortit avui o ahir, van sortir. Crec, diria que van sortir ahir, al migdia i per la tarda, o sigui, ahir més aviat cap a última hora, per tant, a nivell informatiu, no sé si tampoc s'ha de donar massa cobertura. El que sí que sé és que... Els Gaudí sempre és com que passen mig desapercebuts. Per què això? Perquè és com és de cinema català, no? Finalment, no tenen... Més que cinema català, és en plan... que hagi participat gent catalana. O sigui que d'alguna manera o altra, sigui els de càmera o... repartiment que hi ha alguna part catalana, hi hagi... Hi hagi, sí. Molt bé, jo no sé si... Comencem comentant les estrenes d'aquesta setmana, que hi haurà el divendres. Jo no sé si hi ha algun així en especial o molt bona que hi hagi tingut notícies. De fet, aquesta setmana hi ha com una... hi ha una més clara d'estrenes allà, increïble, no? Sí. Perquè, per una banda, tenim estrenes exclusius. Tenim la tornada en exclusiva, només aquí a Barcelona, el fenòmeno. I un altre cinema de Zaragoza, que ara no me'n recordo com es deien. No sé si... És que diria el nom i no serà el nom. Bueno... No el diré, llavors. Un cinema de Zaragoza. Sí, exacte. És molt curiós, perquè és com un prestrena estrany aquí a tota Espanya, no? Només a dos cinemes, de Barcelona i de Zaragoza. Bueno... Perquè la pel·lícula, en sí, es trena el 14 de febrer, si no m'equivoco. Ah, mira. O el 12 de febrer. Tot i que Estats Units porta estrenades de fa temps, ja, que és la nova pel·lícula de Paul Thomas Anderson. Lícores Pizza, que jo... Bueno, el Pony ja ho sabem, que jo... Podria dir que és el meu director preferit, no? Llavors, que estreni pel·lícula, i si fa un prestrena a Barcelona, doncs jo he dit, he d'anar aquest cap de setmana, perquè és el que toca, no? I la necessito veure i tinc moltes ganes. Jo necessito Paul Thomas Anderson per viure. Sí, que és veritat que aquí ho posa. Llavors, com a data oficial, el divendres 11 de febrer, i la qualifica com una pel·lícula norteamericana dramàtica. És així, potser que... Jo crec que més que dramàtica, estem davant d'un coming of age, de l'estil de pel·lícules jovenils, però amb el toc i aquest, com nostals i qui de més... Sembla com una pel·lícula que en Paul Thomas Anderson torna una mica al redid del que són... No tant en l'estil clàssic que ha portat a les seves últimes pel·lícules, des de Der Will Biblot, de Pozos d'Ambició, ha portat com un estil que ha sigut molt més versàtil, molt més clàssic, la gana, amb el sentit de posada en escena, que s'allunyava una mica a les seves primeres pel·lícules i produccions, com Buinaights o com, per exemple, Magnolia, que tenien un ritme més frenètic o que eren una mica d'un estil que s'assemblava, per exemple, a l'estil de cinema que porta Martínez Corses, doncs sí que és veritat que havia difucat amb una altra cosa, d'un altre estil de cinema, que a mi m'encanta, o sigui, tant els seus dos estils són de bé, és que m'agrada tot el que fa aquest home, però sí que és veritat que està xulo que ara torni una mica a portar aquesta frescura, que tenia les seves primeres pel·lícules, sobretot un càsting i un repartiment que ja veuràs que és molt curiós, perquè hi ha moltíssims novels, el que són la pel·lícula, tant en la producció, que és el director de fotografia, que juntament, o sigui, són dos directors de fotografia, ell mateix, i un altre, que és el primer llarg que fa. Ah, bueno, mira, potser és col·loc al seu costat per aprendre una mica. Sí, sí. I actors, i actrius, l'actriu és una banda dels Estats Units, que és famosa, d'allà que, de fet, el Tomas Anderson ha dirigit videoclips seus, que ara soneja el repartiment d'aquesta pel·lícula per primer cop com actriu. Diuen que està superbé. I l'altre actor, que és Cooper Hoffman, que és el fill de Philip Seymour Hoffman, que desgracidament ens va deixar fa anys, però que el propi Tomas Anderson va ser qui el va descobrir, que el va portar al cinema, un dels millors d'aquesta generació, i que ara agafa una mica el relleu, no, el seu fill, i diuen que està superbé, també. O sigui que jo contentíssim, perquè és com una espècie, m'agrada perquè és un director superconsolidat i superd'això, però que en canvi, aposta per agafar gent jove, i que, a més, puguin aportar coses noves sempre, i diuen que és una obra mestra. O sigui, jo no tinc cap dubte de què m'agrada més. A veure, està molt bé això de donar-li oportunitats a la gent jove, i a més, o sigui, no m'estàs dient que és una producció menor, sinó que és un director com pot ser el Tomas Anderson, que és dels més rellevants en l'últim setge, en la indústria, i a més a més és això, que es veu que ho han fet molt bé, i té unes crítiques brutals a pel·li. No sé si aquí estic mirant, i de moment premis en té uns quants, Globus D'Or, el American Film Institute, el CERCLA de crítics de Nova York, el Critic Choice Awards... No sé, pel que estic veient, vull dir, en moltíssims llocs estàs... vull dir, està nominada, o bé ha guanyat algun tipus de premi, o, per exemple, inclús estàs dins de les millors pel·lícules, d'aquests rànquings que a vegades fan, no? Millors de pel·li, millor pel·li de ficció del 2021, millor pel·li, inclús del 2021, i d'aquí de la pagina webcast ho estic mirant, la puntua en un 7,4, que jo crec que no està gens malament, perquè a vegades en aquesta volta també miro i la mitjana és a 5,6... El film Affinity. És que el film Affinity, jo per quan a mitjanes no em fiu, perquè és com estar... em perdó, és que la gent vota allà, com si tothom es creu un crític de cinema esperant-ho, i fiquen unes calificacions que diuen, a veure. Bueno, clar. Però sí que és veritat que, consultant les altres, sí que sobresur una mica, o sigui, que ja la deixen bastant bé. Sí, sí, sí. També veig aquí que surt de repartiment Bradley Cooper, i també Saint Pen. Sí, sí, però de fet, aquests actors, és curiós perquè perquè hi hagi testant a la pel·lícula, són els noms grans, però en canvi són en papers molt petits. I són actors que ja... bueno, estan consolidats, no? I en canvi, potser amb el Sanderson els agafa com per fer cameos, o papers petits, està xulo. Que potser no ho desconec, però no seria ni la seva idea i és un tema de publicitat. Ja que agafes actors poc coneguts, per exemple Bradley Cooper, per donar una mica més de promoció, eh, que surt Bradley Cooper en aquesta pel·lícula, però això ho desconec, i llavors només deia que una de les raons podia ser aquesta. Sí, pot ser, però més sempre, si vols també construir de bons personatges secundaris, Bradley Cooper és un actorazo, i sí, en pen igual, llavors els tens allà com una... va dir-hi a segura, perdó, que és... d'això, està molt bé. Altres estrenes que veig aquí, per aquest 28 de gener... Sí, els oficials, no?, els que diguem que s'estrenen com a tal. Sí, sí, sí, els oficials. Jo vaig dient, i si hi ha algú que us vulgueu aturar, diueu aquesta, he sentit, veig la vuela, una terror, Belfast... Mira, potser fos espanyola, la vuela... Sí, sí, sí, aquí la posa com a... De Paco Plaza. De Paco Plaza, sí, de terror. Després hi ha Belfast... Jo crec que ens podíem aturar aquestes dos a la vuela, i hi ha Belfast, perquè són les que... Les que més... No, moltes, que potser més la gent espera. Sí. La de Paco Plaza. Home, Paco Plaza ha dirigit normalment cosetes de por, no? Sí, rec, la saga rec, sí. Rec i... Verònica. Sí. Verònica. A la verquina hierromata, aquesta també la va dirigir ell, per exemple, ho estigui mirant, eh? Sí, un thriller. Sí. Aquesta que us sembla, us crida l'atenció? La voldreu una veure, o teniu altres prioritats per dir-ho així? Jo sí que vull anar a la beura, perquè tothom m'ha parlat molt bé qui l'hagi vist. Tinc un amic, per exemple, que la va veure, amb un preestrena que vam fer a Madrid i demés, perquè... O sigui, és com que... Aquesta pel·li s'anava estrenant com fa, no sé quants mesos, i l'ha anat endarrerint, endarrerint. I al final es trenen ara. I... No sé, a mi em crida l'atenció perquè, com a proposta de terror, està molt xulo, el trailer està molt, molt xulo. I, a més, és un director de qualitat, vull dir. El que fa és bo, i, llavors, sempre val la pena. I, a mi, com m'agrada molt el general del terror, doncs sí que em crida molt l'atenció. Jo no sóc tan fan del terror. No, eh? Tira més que van regar, però sí que he vist pel·lis d'esta casa... Bueno, no sé si ens podien dir... És que terror com a tal tampoc. Tiguem més por, suspens, però no, no crec que la vagi a veure per això, perquè no sóc gran fidel. Fa por entrar a la sala. No, no, no. O sigui que la mol, una pel·li de por, perquè no... No puc, no puc, no sé. Bueno, és això, hi ha gent que a vegades no gaudeix, i per l'escoltar, per no mirar una cosa de la qual no està gaudint, prefereix anar a veure una altra. Com per exemple Belfast? Com per exemple Belfast, pol, què opines? Belfast. Bueno, estic perdudíssim, no sé quina... Belfast dirigida per... Kenneth Branagh, de Britànica, del Regne Unit. Em crida molt l'atenció, perquè a mi, Kenneth Branagh, hi ha molts haters, però a mi m'agrada, o sigui, com a director i actor. Ah, també és actor, ostres. Sí, actua moltes de les seves pel·lícules, i de fet surt també a diverses pel·lícules de Random, em pregunto per exemple les pel·lícules de Thor, o estàs... I... I el Harry Potter també fa d'un professor. Ostres. És un director que és curiós, perquè sempre fa mainstream, sempre fa pel·lícules comercials d'això, que a mi m'agrada, en ells són bones, i de repèn ara et surt amb Belfast, que no l'he vist, per exemple, com una mica... com en Junyada, no? Perquè és una... segueix aquesta tendència, que tenen molts directors, que crec que sóc un comentar una secció que vaig fer jo en solitari, de que molts directors ara agafen i fan una pel·lícula sobre la seva infància, o sobre les seves memòries, i les fan, i creen una pel·lícula, sí, i tal qual. I sembla que això és la... la pel·lícula aquesta, modelo de Kenneth Branagh. I el curiós és que està tenint més crítiques, més bones crítiques i més premiacions, i de més que mai ha tingut aquest director. Ja. O sigui que està curiós, sí, sí. Després també hi ha d'altres, com per exemple, en un mull de normandia, tot ha ido bien, el pacto, mira, per mi, no somos nada, o mama es pura lluvia. Però bueno, tampoc no... no sé si... Així, a nivell per destacar, per exemple, potser... la de Belfast o la Uella que hem dit a... amb el Víctor. Coses que hagi anat a veure últimament, sorpleneu-me, el cinema? Jo els... el cinema fa... fa temps que no el toco, però sí que l'última pel·lícula que vaig veure va ser Detroit. Vale. De la Kicirin Bigelow, que és, bàsicament, està basada en fets reals d'un dels disturbis policials més bèsties de la història dels Estats Units, que va ser la ciutat de Detroit durant el 60, aquell, el 1967, si no me'n recordo malament, que és que hi havia una gran concentració de... de barris marginals afroamericans, i doncs va esclatar una revolta a favor dels drets de... de les persones afroamericanes en el 60. I és un retrat brutal de com... com va ser els fets que van ocorre allà, que és que, bàsicament, va ser una revolta super sàdiques a nivell de... una brutalitat policial impressionant, i amb una resposta molt violenta, també, de la població. I a part d'explicar-nos els fets de Detroit, es centren sobretot en un com d'esfets més destacats que van ocorre allà, que és una mica spoiler de la pel·li això, però, bueno, és que és un fet real. Que és la matança del motel al Giers, que ha d'haver d'entrar en detalls per no estirar dels dos de la pel·lícula, però... per un malentès, la policia va d'intervenir en aquell motel, i es van produir una sèrie d'assassinats. I, realment, la pel·lícula és una passada en molts aspectes. Sobretot, jo crec que caldria destacar la maduresa amb la que tracta la pel·lícula el tema. És com que, potser, en pel·lícules dels dos extrems, que poden entendir que la policia és una puta merda, no sé què, a cap, o el Cops are bastards, tots són uns fills de puta, no sé què, i com tot horrible de policia. I l'altra cara de la moneda, que seria la gloriosa unificació de la policia norteamericana i solutxa contra los indios negros, i no és ni una cosa ni l'altra. És un retrat molt meduda tota la situació. De com, dins de la policia, hi ha veritable cabrons racistes que són uns assassins, i l'altra part de la policia que realment està superen contra tot el que s'està cometent i tracta de perseguir aquests altres policies racistes. I després també veiem com l'altra part, les afroamericans, com hi ha gent que s'han dit comú i que entén que la revolta s'està convertint en massa violenta i gent que va simplement a la revolta per liar-la i sense pensar cap tipus de dret. I a més a més, el càsting és impressionant. Tens el John Boyega, com a... John Boyega, que és el... És com actor secundari, que si posen hi ha un papelon d'acte secundari que ho fa superbé. Després tens el Will Poulter, el Will Poulter fa... fa de policia racista. I el Will Poulter ja té una cara que sempre que és una pel·lícula tens ganes de reventar-li la cara. Ara mateix l'he clicat sobre el seu nom i la veritat és que m'ho han entrat... Sí, crec que... Pots anar, no, eh? Amics Omar té una cara d'aquest... Vols que... la tribu aquesta... Osti, és el nom perquè la gent s'obrigui. És la gent de... els Miller, el nen, el que sobra, el que li passen desgràcies... És una mica pesat, aquest, oi? Sí, però em cau malament, a mi també. A mi em cau fatal, però fa un papelon a Detroit perquè és que fa de cabrón. I és com que... Jo va com en ell el dit, va molt. Sí, sí, ja, perfecte. I fa de polic racista i és una passada. Després també tens... l'Antoni Màquic, també com a paper secundari... L'Antoni Màquic i un altre... Però també fa... fa papelon, la veritat. Sí, sí. I després el protagonista és la seva primera pel·li que he vist, que és l'Algi Smith. No sé si el coneixes. Jo no el coneixia abans de mirar la pel·lícula. No, no. O sigui, també fa molt... molt bon paper. En general, és que... és que té un castig increïble les activicions estan... brutals. I jo la recomano molt, sobretot. No havia vist res abans de la... Ah, sí, sí, sí que he vist alguna cosa a l'Algi Smith. Perquè mira, és que... hola! Lectura de mente total, perquè... T'ho juro, aquest actor, l'últim que ha dit... és que surt també el... el que vull parlar jo després. Ah! A la pel·lícula que has parlat tu. Pel·lícula, bueno, ara veurem. El semi-documentari. No, no, no. No, no, no, no. Allò, ja quan s'estreni de veritat la pel·li ja li farem... li parlarem una mica, però... Ostres! Què li passa a... a Algi Smith? Algi Smith, doncs que el Pol acaba de recomanar una pel·lícula de seva filmografia. Sí, sí. A la... a la... Bueno, ho connectaré i diré que jo... Aquesta setmana no recomano cinema. M'ho deixaré per la pròxima... d'això i que aquesta setmana aniré a... a l'Icones Pizza, llavors... Vale, ja ho podràs comentar. Em posaré a tirar l'iflòs a Pol Sam Anderson, durant tot el que duri el programa. Llavors, eh... jo parlaré sobre recomanar la televisió. Ah, mira! Ostres! Jo, perquè des de fa tres setmanes, sí, s'ha estrenat la nova temporada d'eufòria. Sí. O ha començat a... a streaming, la nova temporada d'eufòria. És la de que surt la gendalla, no? La gendalla, i que... doncs està sent un autèntic boom en quan seria juvenil, així, que veu molta gent i tal. Però jo, normalment, jo soc sincer. Sí, normalment sempre ho parlem entre nosaltres, que quan algú es posa de moda i tal, li ha de fer mania i no sé què, és com... ho veu moltíssima gent, no sé què... Jo no té el seu encant, no? Sí, però... A més que jo ve, a mi, per exemple, el problema no és que ho vegi molta gent, és el que és la gent. Amb aquell tema, no? Amb aquella pel·li? O amb aquella sèrie? Jo he de dir que no he sentit tanta gent passada a l'eufòria, o sigui... De fet, no era un jugó del calamar, que va ser fa poc i era una cultura. He vist un públic molt concret i profissional i que fa moltes coses d'aquesta teoria i tal, però realment jo qui he de dir és que és una sèrie que a mi m'encanta, o sigui, vull dir... Entenc que això... Entenc que sigui un èxit a nivell juvenil, perquè és el que és i és sobre el que tracta la sèrie. Però la diferència que té aquesta sèrie, amb una sèrie, qualsevol altre juvenil que, a més, que tingui com gancho, que vegi molta audiència cada setmana que passa, per veure que està pendent els personatges aquests que la protagonitzen, és que aquí sí que estem davant d'una sèrie de qualitat. És una sèrie de molta qualitat cinematogràfica, amb molt de cuidar donar els detalls, amb molt de mimo, i sobretot amb una direcció espectacular. O sigui, cada capítol... Cada capítol és un tresor, per dir-ho així? Cada capítol és, jo diria, o sigui, de sèries d'aquest estil juvenil que em pots portar, jo què sé, des de l'elite de Netflix, jo què sé, a Riverdale, de la Civil Jury, de totes aquestes, o des de... jo què sé, des de altres temps, que hi havia altres sèries juvenils, sempre hi ha hagut aquests dramas, telenoveles, però això està portat a un altre nivell, perquè Sam Levinson, que és un director que està molt... vull dir, és un director que no a tothom agrada, avui en dia, perquè molts saltats s'han de modernar, jo i tal, per la manera que té de fer les pel·lícules, perquè és molt... t'estàs veient una pel·li, una sèrie seva, i és com... molt l'estil videoclip, o sigui, muntatge, córter, o sigui, això. Música, ara, tot el rato, música. Pots moviments de càmera, l'utilització del color, la il·luminació, tot, és molt videoclipero, i jo deia que encara hi ha... entenc la gent que el critica, disfruta una mica, perquè és una manera de fer cinema molt xula, i encara que el tacin de modern i jo, he de dir que és que... rebosa talent, tot el que té a veure en la posada, en la setmana de la sèrie, i en la producció, i en tot, o sigui, que és així. Jo fòria és una de les que tinc pendents, però he sentit molt bona critica pel fet de la maduresa que ha agafat de sèrie amb aquesta tercera temporada, que ja no és tot... Segona, segona, perdó. Que no és tot purpurina i colors com a la primera, sinó que realment s'han posat com més en sèrie ja ha fet un toc madure en aquest sentit. Bueno, a veure, la primera temporada, ja la sèrie t'ensenya les seves cartes des del primer moment. La primera temporada no era purpurina i colors, era totalment... No, no. Però em refereixo que és com que ara ja... Sí, ara és totalment així. Ara sí que és veritat que ha agafat més dimensió així, encara més que la primera, perquè la primera potser es centraven més conflictes de l'escola, de l'institut i de més. Sí que tocava molts temes ja així. Repeteixo que hi haurà una sèrie crua des del primer moment, però potser aquesta segona temporada inclús va més enllà, no? És curiós. És una mica com la de 30 reasons why que van agafant... Bueno, la 30 reasons why, a mi, a partir de la segona, és un... Un tostó, no sé... Jo no puc parlar de la segona, perquè no he sigut la primera. Jo me la vaig veure a Sant Ser a la segona i la tercera ja vaig dir que no puc. No pots. La d'Euphoria és d'aquestes sèries que a vegades fan que van treguin capítol per setmana? Sí. O sigui, que no la llancen tota de cop, no? No, és un capítol cada setmana, i llavors la persona entra molt bé també, perquè... Avui és dilluns, però... Dilluns d'Euphoria, però vinga, Euphoria. Jo crec que... Les sèries que dosifiquen són les millors, perquè... Jo crec que també poden arribar a traure un públic més ampli, perquè, per exemple, si jo n'enganxo una sèrie que és d'Euphoria en aquest cas, no, perquè d'Euphoria a mi falta una temporada. Però... Jo crec que a molta gent, que potser no t'hagi entrat temps, ens facilita el fet de recordar-nos el plan, Ei, que dilluns tens capítol, o que dimarts tens tal, que no que et doni una sèrie de... 40 capítols, Tomà. Sí, de cop, és un plaer. A més, tens com una pressió de veure-te els capítols, de cop, perquè... Espoires per aquí, espoires per allà, si això passa bastant. A mi sí que m'agrada més el que fa en HBO o Prime o Disney, també. Més que el model de Netflix de em treus tota la temporada un dia. Ja. Pots fer un malató, però és que, com jo no sóc de ferma en malatons de sèries, jo... Jo d'en Poque, s'endà el dia. A més, que entrin amb més suavitat, no cal anar allà a tope a un de nit veure tots els capítols. Exacte, i és que... Això, ja hi hagi un cofà. Clar, i aquest és el problema que, com la gran majoria, no ho fan, després surten els tres flipats que s'ha fet un malató en tota la nit i ja tens mig Twitter ple de spoilers. Sí, això, la veritat, és que... És desagradable. Sí, era... Ara, Boba ha fet, per exemple, de Disney, també s'està emitint cada setmana. I jo porto a dir aquestes dos, perquè són les que es van estrenant. I una altra també de DC, estava HBO, també Peacemaker, però bueno... Això dels capítols per setmana recorda molt, abans de la tele han obert, a la televisió no obert, quan cada setmana traien el capítol de la sèrie que tocava, doncs els dijous, un capítol de cuentament, com d'ara han tornat a treure l'última temporada, així també és recuperar una mica els hàbits de poder gaudir aquella sorpresa, d'estar pendent del dia de la sèrie, és recuperar la gràcia. Jo crec que fins i tot m'estrencant-lo de la televisió, perquè era com una hora en concret, i preparaves per aquella hora. Mataves els moments dels anuncis, això sí, tothom ho podia, però bueno, era... era diferent. I per cert, ara que parlaves de Boa Fett, jo aquest Nadal em vaig veure Mandalorian, que és una sèrie de Disney Plus, també d'Star Wars, que Boa Fett és com la continuació. Però vas arribar a veure el segon? No vaig arribar a veure la segona temporada, tinc pendent. I ho he fet a Star Wars, des de fa no sé quantes anys. Vaig anar a la primera i ja em va encantar, és una brutalitat, i tinc moltes ganes de la segona, però vaig parar, i em vaig començar la tercera temporada de Twin Peaks, o sigui, Twin Peaks de Return, que porto com 3 capítols, i ara l'heu deixat una mica parada pel tema de treball i tal, però em deia que és espectacular. És una altra estremenda. Twin Peaks, la tercera, i jo pericula d'David Lynch, de la filmografia sencera. O sigui, que de moment de sèrie de Netflix, recomaneu-la d'Euphoria, podríem dir, que la gent s'ha... Si no saps... D'HBO, és d'HBO. Ah, d'HBO. Ah, vale. Si no, ja estaria tota la temporada sencera. És que res, clar. Això també és clar. És per també com tracta el tema de la durescència i els problemes tocant aquests temes foscos, sexualitat, les drogues i demés, i fent-ho d'una manera... A Netflix no hi havia la de sexe-education, també, però potser és diferent. Això és més infantil. És còmica, no més lleugera. El que he vist és més pelo caca, cudo pis, sexe. Jo el que vaig veure és que sí, i la vaig deixar mitja perquè dic és que no m'atrau, gens, aquest rotllo. Bé. Bastronòmica estúpida. Cada escut... Sí, cada escut si us gust. Has vist la sexe-educació? He vist algun capítol així, una mica més... Random. Però tampoc per veure si m'ha enganxat, però realment no m'ha acabat enganxat. Algun capítol sí que he vist, però no m'ha acabat. I la deufòria no, perquè tampoc no li he donat l'oportunitat, la veritat és que entre feina he dit tantes coses, és que tampoc no has donat l'abast. Hi ha un punt d'oferta i al final... Escolta'm. Parlem, si voleu, de nominacions dels Gaudí 2022. Són algunes de les pel·lícules que han sortit o dels directors. Jo tinc... Tinc vàries aquí apuntades, perquè som... Bàsicament, en unes quantes categories que han estat nominades gent de l'escac, l'escola cinema, on estic estudiant. Hi ha alguna altra destacada, que pot ser, per exemple, Libertat, que també va estar nominada en diverses categories als Goya, que està nominada a Millor Montatge i Millor Fotografia, si no m'equivocomenament. Aquesta no l'has vist Libertat, però a mi m'han parlat molt bé d'aquesta pel·lícula i tinc moltes ganes de veure-la. Ostres, aquí veig... També veig que està nominada millor pel·lícula del llengua no catalana. És la Clara Roquet, no? La Libertat. Doncs també, com a millor pel·li, el que passa és que no és en català, és com que està en castellà. És el que parlàvem abans. Libertat de Clara Roquet. I també, per exemple, com a millor pel·li d'Austí Villaronga, aquest és el de Panegra. Sembla que li quedarà aquest nou, el de Panegra. Hi ha el Ventre del Mar, també hi ha la pel·li de Neus Vellús de 6 dies corrents, una que es diu una de Alberto Evangelista, que es diu Visitant, i l'altra que es diu Tròs, de Pau Calpe Rufat. Crec que he llegit que totes eren sobre algun tema de denúncia social. O sigui que aquest any s'havia posat bastant el focus en pel·lis que posaven temes aquí més de denúncia. I, com a millor direcció, tenim Agustí Villaronga, Daniel Montzon, per la pel·li Les Leyes de la Frontera, que no sé si la vam comentar amb el Víctor, potser. També Neus Vellús i Clara Roquet, de Unidó. I... millor protagonista femenina, per exemple tenim Vicky Luengo, per la pel·li de Xavalas, Begoña Vargas, per Les Leyes de la Frontera, Maria Moreira, per Libertat, i Marta Nieto, per la pel·li 3. I, en canvi, amb millor protagonista masculí, tenim Roger Casamajó, per l'entrada al mar, Chechu Salgado, per Les Leyes de la Frontera, Eduard Fernández, per Mediterrani, i Mohamed Meyali, per 6 dies corrents. No heu vist alguna a vosaltres de pel·lis? Mira, jo de les nominacions del Gaudí només he vist una, i és com una... és de la categoria dels efectes especials, que és... És com a pobres. És Bajo Cero, una pel·lícula de Juis Castell, si no me'n recordo malament, al nom, o potser m'estic confonant... No, perdó, Juis Quilez. Ah, vale. Juis Quilez, que està al Netflix Bajo Cero. Que em sona molt de haver-la vist a algun lloc o altre. Sí, perquè està... té el protagonista, ara no me'n recordo, està el Javier Gutiérrez, que és com... una pel·lícula així, bastant conegudet. I, bueno, sense més, la veritat. Sí, més, no? Jo em sembla que també l'he vist a aquesta pel·li, l'hauria de veure, evidentment, per Netflix, perquè el cinema no em sona de haver-la anat a veure. Jo no vaig anar al cinema, però perquè era un acte de l'escola, perquè el director havia estudiat a la mateixa uni, i llavors la van posar. L'efecte especial, el destacat és que està fet tot per estudiants. D'una uni. I llavors, mira, això passa sovint que són els estudiants que són els que fan efectes o... Crec que algun cop el que ha passat és que, per exemple, a Bayona, per alguna pel·li seva, no sé quina, és com que s'agafava els millors de cada promoció. Però crec que ja havien acabat, però que els propis, què estan estudiant encara? Les pel·li són especials d'una pel·lícula, això no. I mira, que s'aginen per tota una nominació. Home, doncs està bé. Té la possibilitat de guanyar-la, llavors. Si estan nominats... La que sí que és destacada, que tot i que no és com els gaudi, com a tal, perquè és de parlar no catalana, però que també està nominada millor pel·lícula, jo crec que és llibertat. Tinc molt de ganes de veure-la. Ostres, perquè totes les pel·lis han d'haver estat estrenades, han d'haver estat estrenades o, per exemple, estan a punt d'estrenar-se? Jo crec que no sempre. A premiació hi ha una norma que s'estableixi, que els gaudi no ho sé, però a la majoria no ho sé. Poden ser pel·lis que el públic que la gent n'hagi vist, o que potser no? O que potser encara no en sortim. I una pregunta, com va el vostre projecte? Vosaltres dos no estàveu muntant algun... Alguna cosa? Expliqueu-nos, com va quedar. Varies coses, ahim, ara. Ahim, ara ja quan s'ajunten diferents coses, ja no sé com s'ho hauré, això. Què estàveu tremant? Què preparàveu? Per una part, el curt, un dels curs que vaig escriure, i en el que jo dirigeixo, i fa la direcció de fotografia. I després, per altra banda, un videoclip que també estem treballant amb ell, amb un altre tercer, a veure com queda, perquè hem de fer més coses, encara, i de més. Sí, sí. I un llarg matratge. Un llarg matratge, que això encara no parlarem molt. Bueno, projecte de futur, no? Està al guió, fent-se, però estem allà. I això que feu d'escriure, o de dirigir, això treieu temps, o són en càrrecs que us demana, o perquè ho feu per amor a l'art, això. Sobretot és amor a l'art. Jo crec que aquí hi ha una gran part d'una dosi d'amor al cinema, que és el que us empenya a fer aquestes cosetes. Perquè, per exemple, Víctor, amb això que has dit de, el guió, l'has escrit tu, i ara ho esteu portant, una mica de terme? Bueno, per una banda, estar al guió de l'últim curt, que encara ella ha de fer, ara com ell s'encarrega, sobretot de la postproducció, d'afegir últimes coses, de so, de la talonatge, de la col·lecció de color i de més, doncs jo he acabat la meva part, perquè ja vaig estar a la producció i al muntatge, que era el que jo havia d'estar amb ell també, perquè he fet, i ara, i com també s'ha encarregat, tu truques l'edició i tal, doncs estaré i cooking això. I jo, mentre estic escrivint un guió per aquest jargant matratge que he dit, que bé, que estem aquí treballant amb ell, i que és una cosa tan ambiciós, potser no més ambiciós que hem fet mai, no? Doncs a veure. Perquè el material i tot això, d'on ho treieu, de maneu de préstec, és vostre que ho compreu? El material de càmera el tenim nosaltres, és nostre. Si tenim càmeres, focus, diverses coses, que al lloc dels anys hem anat comprant. O sigui, el material, sí que això sí que ja és de la vostra propietat. O sigui, material d'aquest és carn, o sigui... Sí, de fet li dec dir més. Mira, passen comptes, aquí hi ha el programa de ràdio, escolta'm, que et dec tal. Déu-n'hi-do. Molt bé, doncs hem parlat una mica de cinema, també de sèries, de Netflix, i de cosetes que heu recomanat per anar a veure o que la gent pot veure des dels plataformes mateix. I res, un plaer tenir-vos aquí a la ràdio, els dos, i fins a propera. Bona tarda. Déu. Beus de la Barroquia. Compartim notícies d'actualitat, experiències socials, espiritualitat, i parlem l'entorn de l'hostilitat i l'hospitalitat, com tractem els immigrants. Això és, els dimecres a dos quarts d'avui del vespre, i les iniciar els dissabtes a dos quarts de 12 del matí. Gràcies. Gràcies. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo? Ha puntat el voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques, www.shakesla.com Per què quan parles fas màgia? Generalitat de Catalunya 6. Bona tarda. Us informa qui li en sabria. Hi ha incertés en aquest moment sobre la permanència o no de l'ús del passaport Covid, com fins ara. Aquesta tarda el govern espera rebre l'informe del comitè científic assessor sobre aquest certificat Covid, i a partir d'aquí vendrà una decisió. El comitè ha de tancar la seva postura aquesta tarda. Si el govern vol mantenir el passaport Covid, ho ha de solicitar també aquesta tarda. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, perquè si no, no s'arriba a temps. Si no, es presenta cap documentació el certificat de caure divendres, perquè només està autoritzat com sabreu fins a les zones. Ho ha explicat la secretària de Salut Pública Carmen Cabezas. Les mesures que tenen que veure el Tribunal Superior de Justícia han de fer durant el propi dimecres. I hi ha una situació una miqueta de dificultat operativa a l'hora d'implantar una mesura, si tingués que anar a la línia de mantenir-lo. Fons del Departament de Salut diuen que sí que hi ha marge per tot el tràmit. És a dir, per rebre l'informe del comitè científic assessor, perquè el govern el valori i per redactar una resolució al TCJ ha de mantenir el pas a port. Notícies breus, en Gerard López. La inauguració dels Jocs Olímpics de Pekín, prevista pel 4 de febrer, podria afectar els plans militars de Rússia sobre Ucraine. Ho ha dit el número dos de la diplomàcia nord-americana, Wendy Sherman, tot incident també que la coincidència dels dos fets no agradaria gaire a la Xina. Tot indica que farà servir la força militar en algun moment entre ara i mitjana febrer. Estem pendents dels Jocs Olímpics de Pekín, que comencen el 4 de febrer amb la cerimònia d'obertura i el president Putin contemplenari. I crec que el president Xi Jinping no li farà gaire gràcia que trii aquest moment per envaiar Ucraine. El barril de petrol i beren ha superat avui la barrera dels 90 dòlars per primera vegada des de l'octubre del 2014. Segons els analistes, una de les principals causes seria la baixada de l'oferta per part dels pesos exportadors de l'OPEP, agraujada pels temors que les tensions al Pròxim Orient facin baixar, encara més, el suministrament. Madres paraleles de Pedro Almodóvar estan nominades al César com a millor pel·lícula estrangera. A mi m'encanta la idea de tenir un hijo contigo ya, però no sé si pudo permetre. És la vuitena vegada que el director Manchac està nominat als premis de l'acadèmia francesa, que ha guanyat amb dues ocasions amb tacones lejanos i també a bleconella. Les guanyadors d'aquesta edició es coneixeran el dia 25 de febrer. I ara una altra veu que incorporem aquest informatiu. Peter Robbins, la mítica veu de Charlie Brown, s'ha suicidat als 65 anys. L'actor norteamericà de Duplacet durant els anys 60, quan ell en tenia 9, va posar a veu el famós personatge infantil, es va suicidar la setmana passada, però fins avui no n'havia transcendit la notícia. Robbins estava diagnosticat de transtorn bipolar, i la seva maura arriba després d'un llarg historial d'addiccions a les drogues i a l'alcohol. I ara una altra que ve. Una nova feta, a poc a poc, si no ho veus aviat, ha anat bastant ràpid el cantant. Lluís Font sí que s'ha afegit a la llista de músics en el seu catàleg musical. L'autor d'aquesta cançó ha venut per una quantitat que no ha transcendit la seva música a la companyia Hardball View. Despacito és actualment la segona cançó més reproduïda de la història de YouTube, amb més de 100.600 milions de reproduccions, només superada per un altre èxit viral, Baby Shark, que ja s'opera als 10.000 milions. Esport, sònia Lleard. La Junta Directiva del Barça està reunida sobre la taula tenen, entre altres temes, l'aprovació del possible nou sponsor de la samarreta del primer equip masculí de futbol. L'Espanyol juga als obvidents a final de la Copa de la Reina, a casa contra l'Aleves. Ara començarà aquest partit ciutat esportiva de Nihar, que heu d'alcerre bona tarda. Bona tarda, fa dos minuts ja que ha començat aquest partit, entre l'Espanyol i l'Aleves, recordem l'Espanyol tercer. Clasificat de la segona divisió femenina, mentre a l'Aleves és el setè clasificat de primera divisió. A priori, les Vitorianes són les favorlles per passar ronda, perquè són de superior categoria, però el factor local pot pesar favor de l'equip blanqui blau, que buscarà la clasificació pels vuit anys de final. Ara mateix, tres minuts gairebé de la primera part del partit, empata a zero entre l'Espanyol i l'Aleves, el d'Alcerra, Catalunya Ràdio, ciutat esportiva de Niharque. Gràcies, el de l'Ambassada. La penya líder del seu grup, a l'eurocap, juga dos quarta-vuit partit a la pista del Vuitè. Clasificat de l'Emburg, una victòria a situar-hi als medalonins líders en solitari del grup. Els verdinegres tenen la baixa de Guillem Vives, i el partit el podreu veure a Parasport 3. I acabem amb una punta a Baterpolo, l'Atlètic Barceloneta juga avui a tres quarta-vuit, partit de la Vuitena Jornada de Champions, a la piscina del Novi de Belgrat. Bona tarda, us d'informe-lo a l'Òper. L'Udefebrer entra finalment en funcionament en la zona verda, el barri centre, amb una tarifa bonificada per a residents a la que es podrà acollir el veïnat empadronat a la zona. El pagament de la tarifa bonificada es podrà efectuar només a través dels perquímetres i permetrà abonar fraccions de dia de 10 cèntims, de setmanes, 50 cèntims o de 12 setmanes per 4,5 euros. El preu anual es mantén 18 euros, mitjançant una reducció del preu de la tarifa de 12 setmanes, de com hem dit de 4,5 euros, d'aquesta manera el preu per a 48 setmanes és de 18 euros, i tenint en compte que el mes d'agost no es paga la zona verda, el preu anual es manté. Per a més informacions sobre la zona verda i comprova si el vostre vehicle es pot acollir o no a la tarifa reduïda per a residents, podeu consultar el web de Promunse. Les persones no residents al barri centre podrán estacionar la zona verda pagant una tarifa per minuts amb un funcionament similar al de la zona blava. L'espai de lliure creació Carme Malaret s'assuma al manifest de l'Opardal, que porta partítol sóc un poeta oponent. Un manifest en suport a la conmemoració oficial dels cent anys del naixement de Guillem Viladot. L'Opardal és la fundació Guillem Viladot que ha presentat el manifest en suport a la reconsideració per part de la Generalitat, de la conmemoració oficial del centenari de Guillem Viladot, pioner en múltiples llenguatges artístics, creador i articulista polifacètic, i amb això de la cultura catalana reu entre d'altres. L'espai Malaret s'hi ha volgut sumar, convidant a llegir el manifest que trobareu el perfil d'Instagram de l'espai, i també la notícia penjada a la pàgina Web de ràdio d'Esvern i s'escreu per tu, signar-lo. El dia 29 de gener se'n set a un any ple d'activitats i iniciatives relacionades amb el seu naixement. L'espai Malaret ha afegit que formaran part de la programació de l'any Viladot i han anunciat que l'exposició als llibres de l'Opardal serà l'espai el 15 de setembre. El festival de cinemasiàtic de la mostra de cinevaig celebra una nova edició, un total de 23 pel·lícules de 8 països diferents, de les quals 4 són estrenes a Catalunya. Una vegada més la mostra de cinevaig dona l'oportunitat de veure un cinema que no sol tenir presència a les sales. Pel·lícules amb poc recorregut que tenen una vida més llarga gràcies en part als festivals que l'associació cinevaig organitza dins la mostra. El festival de cineasiàtic vol ser un acostament al continent més gran del món, i el festival de cinemasiàtic vol ser un acostament al continent més gran del món, on hi ha gran variedat de cultures i, per tant, d'històries, pensaments i tradicions. Del 27 al 31 de gener es podran veure 12 pel·lícules de països com Kyrgyzstan, Índia, Irán, la Xina, Corea del Sud o Japó. El festival l'obrirà demà a les filmxou de Pan Nalín, guardonada amb l'espigador a la semínsia de Valladolid 2021, i que encara no s'ha pogut veure a les sales comercials. Com cinema paradisso és un homenatge al cinema aquesta vegada des de l'Índia. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat s'enjustenca. Els s'enjust notícies complet de la set del vespre. Fins ara mateix. Vinga, comencem aquesta segona hora de la rambla al magazine de tardes de ràdio d'Esvern, deixant aquest tema que es diu Amo la vida de El Vega Life. I tot seguit, en un parell de minuts, comencem la tertúlia amb la Natàlia, amb la Rosa Maria i també amb la Bea. Fins ara. Hola, mis divas. Hola, ma. Ya yo quiero daño. Te estoy lliando, yo beso en la playa. Ariba en la destella. Donde me vula? Ay, que bonit de mi. No, pa. Vida, la, la, la, la, viva. Va, vida, la, la, la, la, la. M'he fet el verí de llió. Vida, wa. Wa, vida, la, viva. Hola, ma. Va, vida, la, la, la, la, la. Va, va, vida, la, la, la, la, la, la, la. Quiero ver gente, me rija bien la calle con las sonrillas los dientes volando libre Viviendo al presente nadando a los sueños que se ven en el horizonte Que la puesta de solo es caliente Que allá voy a agarrar agua de vine Dejando a los males besando a la reina de todos los mares ¡Oh, de! Voy a vivir la vida ya que es mi ahí bien bezzá'be que la única obligación que tenemos es pasarlo de cojones llenarla toda de corazón y colores. Vinga, va, comencem ja la tertúlia que les tinc aquí esperant. Saludem-les, els obrirem, els micros. Bona tarda. Hola. Hola. Quan pujàveu, heu vist la cuaca i el Walden? Sabeu per què és? Sí, n'ha fet un telèfon. Ho heu anunciat això? Algú amb els platerets, això? Jo crec, a part de la notícia de Radio Desben, també perquè potser el transfixant s'han fet referències, i ha sigut això com un boom, perquè han obert l'estudi d'arquitectura del Ricardo Bofill. I ja des d'aquest matí, o crec que sí, fins a mà a la tarda, ininterrompudament, es pot entrar a veure-ho. I clar, era un estudi que estava dancat al públic. Tu veus allò a l'afora, les xameneies, l'edifici, la fàbrica, i penses, i aquí hi ha d'haver un... Ara pots matar la curiositat d'entrar, i, clar, s'ha generat allà una cua de gent com el Mira? Veurem el Ricardito o no? Home, no, el Ricardito no es veurà. No? Bueno, no ho sé. Home, el Ricardito deu estar ja... Jo no he vist en fotografies. Tampoc és que et faci molta falta veure-ho. És impressionant, les coses com siguin. El tio tenia per casa seva tots els detalls. A més, amb els dos jardins penjant, en totes les terrasses verdes. Jo a casa meva no l'estic així, decorada. Jo també. No m'ho puc permetre, tampoc. Jo no sé com li van donar el permís per poder edificar tot aquell mamotret o allà. De fet, jo a casa seva és l'estudi d'arquitectura seu. Vull dir, tu agafes una fàbrica bé i la compres al terreny i demanes un permís d'obres per fer un tinglado dins. I jo crec que no t'ho donen. Ostres, no ho sé, potser. No ho sé. Així van privilegis que tenen certes gent, no? Sí, sí. A veure, anem per temes coses també molt importants. És que tinc aquí ja la revista de la número 4. La revista Transvax Power, a més a més, és una revista que, com sempre dic, brillant, que crida l'atenció, gramatge alt, i, a més a més, número 4 del general 2022. Tot l'esforç que hi ha al darrere suposo que, quan la veieu plasmada amb les mans i la podeu obrir, fullejar, deu ser una alegria immensa. Feu un resum d'una mica els continguts que hi trobem, perquè realment més la llegint els petits titulars que hi ha a la portada, i tots són molt interessants a part d'obviament de les firmes, de la gent que els escriu. Per exemple, n'hi ha un que m'ha creat especialment l'atenció, que és el tema de la pobresa energètica. A veure qui l'escriu. Posa l'habitatge com a refugi del president de Fabbaix, parlant del tema de l'habitatge Julián Carrasco. Això ho volia lligar amb el tema, sobretot, que està anant a vent i no sé si esteu escoltant últimament, que hi ha molts incendis en molts habitatges. Per exemple, és el cas d'un pis, Sant Pere Nord. Tres persones que estaven dins van sortir leses, però va ser un pis que es va incendiar. Després també a Sabadell, crec que en menys de 24 hores, dos incendis que es van produir en pisos, això també forma part de tota l'última de la pobresa energètica. Home, jo crec que si has de posar a mordre i tindre la certificació energètica, els teus pisos d'ara amb conseqüències antigues, tal com estan, està la conyuntura que molta gent no sap com arribar a final de mes. M'imagino que la gent tira de beta. En pal més, que a vegades estan mal fets. Exactament, tot això és molt complex. És molt difícil d'analitzar-ho. Són casos individuals i s'han d'analitzar un per un. No es pot generalitzar. I tant complexa, perquè si no pagues electricitat i la putxes, ha estat el que vulguis sense preocupar-te per el que costa. Sí, però després venen aquests problemons, aquests incendis i aquestes coses. Venen sempre. Deus milions de persones que punxen la llum perquè no la poden pagar, però una persona que la paga, té que anar a mirar i les van apagar, perquè veuen que surten molt cares, que no tinguin molts recursos, una persona que la punxa perquè no té per què ser necessàriament una persona sense recursos, i porten la necessitat a tot el meter. Llavors el que hi puja no és pobres energètics, que li són gratis. És el que paga. No és pobres energètics. De totes les maneres, pensa que tota la gent que ocupa pisos i que està de forma legal, ja sempre hi ha hagut problemes d'aquest estil. Inclus d'eia algunes males llengües, que determinats barris que volien que hi havia una operació especulativa, que en certa manera es permetia l'ocupació massiva d'aquests locals, que hi hagués moltes anúncies, perquè el veïnat original toqués el dos, per d'agafar la convivència. I llavors accidentes aquests, per desgràcia, diuen, evidentment, un país que permet que hi hagi molta gent dormint al carrer, i que no dona solució encara que sigui d'emergència als problemes habitacionals, de la gent que ve sense documentació, sense recursos, que n'és capaç de fotre una família de fora d'aquesta seva. I amb nens i persones grans que té aquest desperpajo, i de vegades pensen que la solució és els pisos de protecció oficial de l'UXA, i de venta, no? I un viver de protecció oficial i d'existeri, que és una broma, hi ha 400 milions de pisos buits, bueno, això és un xoteig, no? Sí, és una broma, no?, de mal gust, no? Pensa que això no passa en el lloc del món. Bé, en molts llocs del món no passa, molt sí. Em deia una persona, no sé si d'un país europeu, que es va sorprendre d'haver una persona dormint al carrer. Sí? Sí, em deia... Jo els veig cada dos parters i em deia que era un govern per aquesta, em deia. Bueno, per ara ens estem trasviant una mica de la pregunta, en si, que es vols fer, no?, però de totes maneres, bàsicament és que aquí el teixit industrial del que se l'ha vas lubricat, no sé què es feien molt, a prop de les fàbriques eren cases, cases de pisos per a tots els traïdors de fàbrica, i s'està veient que eren completament insostenibles amb el que és les instal·lacions i aquestes coses. Van anar bé en el seu moment, però ja estan obsoletes, són coses que estan passant. Tots aquests pisos que estan cremant en aquests moments, no són de cases, no?, són de cases que tenen més de 50 anys. Això ja vol dir alguna cosa. Són cases que potser no tornaran a passar per misos, o les revisions que fan falta, o cases molt belles. La revisió sí que les passen, però s'hauria de fer una revisió absoluta de tot el que surt cablejat, de tota la xarxa elèctrica, de tota la casa, per exemple, o de la gas o el que sigui. Que no, que esteu confonent. Una cosa és una persona que té casa seva, que no pot passar a veia, i que no es pot permetre, i li toquen els nassos, l'administració... Però aquests casos són gent que té la casa sense punxada. Hi ha dos milions, hi ha barris que estan a la Tidigi, no sé quin barri de Badalona, que un percentatge enorme té punxada de la electricitat aquí, el tacte de instal·lar jocs i res, si és que no paga res. És una situació d'un altre tipus. Desviar per aquest tema, permeteu-me que ho aproviu d'una altra manera. Per què una persona que està dormint al carrer no pot tindre una vivenda provisional per viure? D'avui per demà. I en canvi, quan van els jocs aquests que són de l'administració, li fan la vida impossible, i el tio m'ofereix un mil carrer que dormi amb un aquests, que a més no hi ha places per tothom, que dormien les cases que li fareixen. Per què passa això? Bueno, pregunta. Hoy ya salía en la vanguardia un plan para atajar estos temas de la precariedad con la vivienda, parece que están haciendo una ley, no sé qué rollos, para el tema de la... Pero ya veremos a ver cómo acaba el tema. Esto pasa como con las pensiones para la gente de ayudas, para los jóvenes que pueden alquilar piso, que luego ya se sabe que luego acaba que yo siendo realizable. Pero bueno, el caso es que la vanguardia hablaba de una noticia, una noticia de sonar, de la verdad, el tema de la gente que duerme en la calle. Puc fer una punta? Jo vinc a l'auditori de Barcelona fa molts anys, i me recordo que hi havia unes sones que estava a costat del ferrocarril, que feia com uns solars, que en el futur s'havien d'edificar, de fet, ara ja s'estan edificant, i molta gent sense recursos va començar en aquests aparcaments que abans eren desolats escampats, van començar a construir les seves vivendes, i a la junta que al final ja tenien carrer, van muntar molt de gent, que eren gent que van s'ocupar de les naus, que els van fotre fora, i es van instal·lar en aquestes vivendes provisionals. A l'Ajuntament van enviar la verger humana, i els va fotre tot s'afora, van destruir totes les propietats d'aquesta gent, que ara deuen dormir al carrer amb una altra banda, famílies, estem parlant. No hi havia gent que volia fer res, no hi havia gent donant mala nota de la ciutat, però no hauria estat més pràctic per l'Ajuntament muntar 4 o 5 bungalofs, que valen 4 xavos, i adaptar a vivendes a poc tamaix, i organitzar-ho provisionalment perquè la gent pugui viure amb una mica de dignitat, i muntar els parques que hi ha en llocs, i en lloc de tindre la gent que prefereix que dormin a terra, que no estiguin amb un... que hi ha moltes maneres de fer que ets esperat. No tenen per què ser aquests pisos de luxe que fan de protecció oficial ni de vivendre de lloguer. Vilegit carals estan fent amb el... amb el que són els containers dels vaixells, amb els... Això és caraita, però bueno, sí. Hi ha un barrio xabolista, però no m'ha acordat on l'ubico, que està per cerca de Valcarca, on hi ha gent que viuen en xavolas que han construït per ells mateixos. Sí, sí, que és una zona que està pendiente de fer obres, però llevan parada perquè hi ha molta gent vivint allà. Entonces, sí, bueno, allí, por suerte, tienen el apoyo de los vecinos. ¿Lo vino? La pregunta és... Quiero decir que hay mucha situación de esta... Hacían obres y ingeniería, agafaban postres, fustres, se muntaban en una caseta, que no era digna, però això és millor que dormen els rats. Aquests poquets sonaven, portaven sillons, ho muntaven. L'Ajuntament vol millorar la condició de la gent, que proposa alternatives. Primoidical, si destrueixen tot, i després estan la gent dormint al carrer. És que també són tremendos. És a dir, que la solució... No pot haver ni una solució d'emergència, que hi ha ara 2.000 o 4.000 o 5.000 persones, i això soluciona en 4 dies. Em tendes a campanyar a l'agència? Sí. És que no volen. Veiem la normativa municipal. Quan es van permetre les barraques a Barcelona, és perquè els interessava que mingués gent a treballar. Fèiem la vista gorda, no? I ara no els interessa. No els interessa. No els interessa, és la veritat. Vaig veure un barraquisme amb una suïtat turística. Per les olimpiades, no tenia una ciutat, una mica de cara als turistes, una mica de cent per dir-ho així. No m'interessa els que fan negociar del turisme. Sí, sí, clar. Recordo que les edificacions de les olimpiades tenien molts defectes de construcció. Però el fet de que foteixin a fora tota la gent indeseable de la ciutat és perquè... Vèiem popularitzar les rambles. La gent trans i tota la gent que pesa desfeia moltes rambles. Ara ja no hi podem anar-hi. S'ha convertit en una espècie de... Ens haurien de contractar. No, no. La ciutat s'ha convertit en una espècie de parador fals. Perquè la realitat que busquen l'han destruït en el comerç aquest i tot això per als turistes. Però és que la ciutat no és un lloc per fer negoci. És un lloc que ho viu nosaltres. I s'ha canviat l'òptica. Tot i que et prefereixis la ciutat per col·locar els negocios. Això és un xolló. Això és una ciutat que, determinats dius, es fan fer negoci a costa dels ciutadans. I ho fan perquè les autoritats dels partits polítics estan d'anar de l'ajo. A costa de la benestar dels ciutadans. No, de costa dels ciutadans. I que ens foten els calers, se'ns canvia les condicions de vida de benestar i les condicions econòmiques i de tot. I els nostres llocs de gent. Perquè tota la ciutat i tota la plenificació urbanística es fa per afavorir no els ciutadans, sinó determinades persones que tenen calers i que fan negoci i costureixen hotels. Sí, però sí. Sí, ja se vio cuando elaboraron la normativa municipal. Sí, sí. Todo el mundo estaba en contra. Apenas salió en los periódicos y los únicos que estaban a favor eran los cuatro empresarios que había por ahí en las entidades. Bueno, ya era a tothom. Ja era a tothom. Sí, però fixeu-vos un detall que a molta gent de Barcelona ara, en aquests moments, ve diure el vas llobreat. No diguis el per què. Bueno, per la proximitat. Però jo he barat-ho, per què dieu? Bueno, també, a veure, òbviament... La proporció? No ho sé, però s'han just la veritat. Per unes coses, jo crec que la gent de Busc em troba el pis a vas llobreat, per exemple, perquè vol ensenyar la poder a Barcelona i els presos estan disparadíssims i el vas llobreat és una mica més... És una mica més ajustat. El que passa que dins del vas llobreat s'han just és com un... Sí, com un oasi a part. No, ningú més s'ha ajustat. S'han dit que se'n va a l'hospitalet, a Correia... No, és que la gent de Sant Josem va fora. Aquest és el tema, també. O sigui, la gent jove, jove. El Joan s'ha massificat, que se'n veu i Correia hospitalet. El Prat, la Castilla de Fels, va tot arreu, no va allò mateix. Un pis a l'hospitalet també són cars, no? Perneant. Suposo que depèn de la zona, també. El robot vivia a Sant Feliu i se'n va anar a viure igual a dos. El Prat, que estic pagant un lloguer aquí, estic pagant un hipotec allà. A més, enllà de la zona de Valls Llobregat és a dir, zones com Vila Franca, Jalida... Coses que ja estan, també, més lluny de Barcelona. Però tot i així, en aquestes zones, encara es consideren properes, ni que ja estiguin fora de l'àrea metropolitana, però són properes, s'han posat les piles té bé amb els preus. Vull dir, no es regalen res. Està passant. I la pregunta, influïeix molt que hi ha un capital estranger que fa servir la vivenda com una inversió i un negoci. I sí, sí. Hi ha molta més demanda, normal. Sempre hi hauria, a Barcelona, una ciutat, molta gent... Només el creixement biològic de les famílies ja provocaria pressió sobre el preu, però molt preu està provocat per la gent que ve de fora a invertir, per fer pisos turístics, per fer inversió, per tenir-ho. En Feliu, per exemple, quan van construir el que és la ciutat del Barça, que tenen els caps d'entrenó de la Barça, tots aquests pisos d'allà, va pujar una bestialitat, i els lloguers es van disparar de cop. Van passar d'una mitjana de 450 a 850. Però de la noia a la mañana, pim-pam! I tots ocupats, i tots plens. Però això és un cas puntual, no? No, no, segueix, perquè... Està allà, i això ha marcat la pauta per molts altres pobles del Baix Ubregat. Poca broma. El Barça? Sí, sí, sí. No ho comento. No ho comento, dius, no ho comento. Hi ha el camp de l'Espaiol. Allà a l'esplau, no? Sí, a l'esplau no ha tingut aquest efecte. No ràpidament. Suposo que depèn de les instal·lacions. Tenen efectes allunyant a la gent, o depèn de... Si la Barça estigués la tercera divisió, ja t'assobri que els lloguers que haurien picat. No, allà també hi ha les famílies dels nanos que juguen en els clubs. Exacte. Perquè el que va... S'estan a la pinça. El problema del Baix Ubregat, els preus no tenen que veure-ho en futbol. No, no, no. Té influència, perquè hi ha molta gent que compra pisos a Barcelona. No, jo parlava de cas concret, aquests dels pisos que hi han davant de... Tothom ho viu, eh? És culpa d'algú del tio, com es diu, de la porta. Ah, de la porta. Ara no la porta, però abans no sé qui era. És culpa de la porta, sí. És evident que no deu ser l'única cosa, l'única igual que el soterravent, oi? També farà que pugin que hi hagi noves ofertes simulòliades i pisos de luxe, saps? En segona infraestructura, ja era un augment dels... bueno, una precoteixa en els imòbles que hi ha a la vora. Però així, globalment... Per què puja, però ja et diré que entra. Però són els meus, que jo... no. No n'he d'introcap, no? Bueno, ens n'hem anat del Recarboferia... Tot i simòpels. Tot i simòpels, tot i simòpels, per als edificis, per a l'habitatge. Home, no és que et veig aquí a la revista, i realment l'habitatge, tant per al tema de la pobresa energètica, com per l'habitatge digne, és un tema que ocupa bastantes planes. També, per exemple, a Natàlia, veig que fas tu referència a l'especte de l'esport d'elit. Ah, sí. Diu, ah, sí. Sí, és una secuència d'articles. Aquest és el primer. Aquest és el primer que toca l'especte de... de com es veuen les notícies quan està involucrada una esportista trans, i com es jutja la seva intervenció per massacrar-la, no? I fer l'aparell segon una persona intrusa, no?, en les competicions femenines. El proper número, que és el que sortirà al cinc, és el que analitzarà el tema de les regulacions del coi i decidirà si realment les persones trans tenen avantatges comparatives o no. I el tercer, encara no està definit, no?, perquè me l'estic pensant. No sé si em sembla que el dedicaré als escacs o els d'aports, així, de, tipo, el paper de la dona en els escacs. Home, aquí hi ha una introducció al joc d'escacs, en aquest nom. Sí, però faig una introducció. És una introducció, però ja... Ah, sí, sí. Jo mai ja sap jugar al joc d'escacs. Així es pot jugar amb la Natàlia. Hi ha altres qualitats, com es diu, pedagògiques per la canalla i per la gent gran, per això ens ho passem molt bé. I per tothom. Llavors, divertides segons... i pèndritos segons et vingui de gust, clar, com un esport, com una professió, com una activitat lúdica per divertir-te, mirant-ho. Ve, a tots participadors en aquesta revista? Sí, sí, sí. A veure... Genial, s'accepta. Ah, sí. Ho veig, ara ho veig, sí, sí. Marginats acceptables i marginats inacceptables. Mira la foto, mira la foto de debajo, que sabò que sirvia Rivera. A veure, anem fins a... anem a buscar la pàgina i tot de l'article. La gent on pot trobar la revista? Per si algú li està interessant algun dels continguts que estem comentant. Doncs transbashpower.cat. A la web. A la web. Transbashpower.cat. Power amb doble re. Pumka. Está justo en el medio de la... Sí, sí. Aquí l'article, ja vegi una fotografia de la Bea Espejo acompanyada per la Silvia Rivera. Diu aquí la Mítica Trans, que va lluitar contra la policia el 29 de juny de 1969 a Stonewall de Nova York. Ostres, no sabia jo de la història de Silvia Rivera. No, es que es muy una gran desconocida, al 28 de juny, y se celebra gracias a precisamente esos acontecimientos. Ostres. Sí, sí, bueno, tú el artículo te enterarás un poquito. Vale. De cómo fue la cosa. Caram, caram, caram. Te vas a mosquear un poco. Ay, Mara, ay, Mara. Quiero decir, te vas a mosquear, es el día de que la injusticias históricas, por eso se llama el artículo así, marginados aceptables, imaginados inaceptables. Sí, sí. Por eso es una crítica... Jo de cada article de la Bea que és impressionant, perquè ho veig, jo t'explicaria... Sí, sí que ho veig bé. Jo t'explicaria, hi ha un pàrraf, que és el... Quan acabes l'article, el petitet, el gran, el tercer, que comença... Els marginats no només es troben desplaçats, aquest pàrraf, t'aconsello que l'hi llegeixis en profunditat, que és molt contundent, eh. A mi m'agrada molt, i la vaig trobar, uf... Molt, molt propido. Sí, sí, sí. La veritat és que... Home, és que... Molt bé, molt bé. Déu-n'hi-do. Sincerament. No és per posar-li flors i tal, però realment ells ja això dius que... Sempre me les ponen, eh, de totes maneres. També vull comentar amb vosaltres, un tema que just va sortir el dimecres passat i me'n vaig a cementar, acabant... No, fa un parell de dimecres, acabant de la tertúlia, ja no estàvem a temps de comentar-lo, perquè ja sortíem de l'estudi, però es tracta del primer regidor trans a tota Catalunya, de vigues i riells. Sí. A la regita. No pensava que fos el primer carreg públic, aquest sentit de tema d'administració, de... com a regidor, com a... Sí, sí. És el primer noi trans, doncs que, de fet, vam coincidir amb l'acte que anem a fer-se de ell, totes les legibles, les últimes eleccions municipals, doncs anem a fer un acte, totes les legibles de tots els partits, aquí a Catalunya, que anem a fer unes quantes, però ell ha sortit a escollitar-hi, suposo que ja ho n'ha d'haver aplicat, o potser ha d'haver considerat a vigues i riells, doncs que aquesta... Aquesta, diguéssim, aquesta... aquesta regidoria, doncs necessitarien un regidor més, diguéssim, i l'han posat en ell, i veuen parts que és republicana. Després, dintre els comuns, doncs també tenim la Gina Serra, que està repollet, no? Com es diu el seu poble? No és repollet, és... Gina Serra? Sí, Gina Serra, Gina Serra, sí. Ara regidora per als comuns, amb el seu poble on viu, vull dir, doncs perquè la persona que hi havia va dimitir per temes personals, i doncs era entrat com a relleu, diguéssim, no? Però ja és la segona, vull dir, és un pas, vull dir, amb mica en mica anirem, suposo que aniran venint, doncs, properes generacions, doncs que això estigui molt més normalitzat, no? San Vicens. Això, San Vicens de Castellet, perdona. Sí, sí. San Vicens de Castellet. Sí, sí, exactament, sí. Sí, no, no, sí, central de dades, perquè jo, de memòria i para, de màgia... Estava buscat, també, sí. San Vicens de Castellet, sí. Sí, sí, a més, és una mica acompanyant nostre, i també havia sigut... havia format part, també, de la... De la FTC, eh? I això, què és, de l'Hospitalet de Llobrega? Després van muntar ells a la FTC, no? Sí, quan els vam divorciar. Quan els vam divorciar, però bueno... Estàvem a la mateixa associació, i hi va haver un moment, quan va haver-hi la crisi, diguem, de la llei primera que apostolava el PSOE, que no va, finalment, a provar, perquè va haver-hi una sèrie de... però va trencar totes les formacions, no? Això va ser quin any? 2000... 2003, no, 2000, 2001. 2001, 2001, sí. I, diguem-ne, que tot Espanya i també Catalunya, les meves persones volien estar bé amb el PSOE, i van preferir, diguem, de, com es diu, les bones relacions, que el tema, no? Semblava que, en marge del que faig així, s'havia de mantenir el bon rotllo, no? Afortunadament, van dir que no ho va fer-ho, i la llei aquella no es va provar, i quan es va provar, finalment, la llei es va fer molts criteris diferents, no? Bueno, què era això? I després, què de les bones relacions? Com dir-ho, no? Sí, sí, no té res a veure, eh? També hi havia una mica d'esgotament, en els clubatius que porten molt temps fent tasca, i la gent necessita... Bueno, la gent trans té una cosa molt rara, no? En general, quasi es podria haver de fer una aspiració per persona. Té molt poca tendència al treball col·lectiu... Cada casa és un món, podríem dir-ho. Cada persona és un món, no? Cada persona és un grup. Perquè... Però és que a les persones trans... Jo tinc una teoria, perquè funciona, té que haver-hi una capacitat d'organització mínima, que els partits, les organitzacions trans, no aconsegueixen. Una infraestructura mínima. Llavors, m'interessa aconseguir aquesta estructura mínima, que acollotina a tothom, com les grans organitzacions gays, no? Que tenen molta ajuda estatal, i que tenen molta capacitat administrativa, nosaltres no aconseguim fer-la, i llavors la gent té tendència a fagositar, i a projectar les seves idiosincalges personals. En aquestes organitzacions... Les organitzacions són personals, quasi totes, o de dos o tres persones. I... Què puc dir? És que no hi títica, no? Hi ha molta tendència a fer una associació local, a fer una associació enrere d'una persona amb una idea determinada. Jo crec que com hem fet la pàgina... És a dir, que enrere... Em vaig a dir que jo, en aquella por, que ara no es feien pàgines rècords, vaig fer una pàgina web de Nassos, posant vídeos, posant la lleig de vídeos, i el truc a la gent per si em podien mengar el contingut i posar-lo a la seva web. Hòstia! Dessència de trucar-te, no? Els altres ho fotien directament, i capien el nou, entreien el nostre nom de col·lectiu i posaven el seu, no? Moltes, moltes. Hem traduït alguns continguts de revistes exageres i de coses, que agafaven la publicació, i traien el nom i la traducció de la persona que l'havia escrit i la nostra traducció, i la posaven a la seva web. Això us ha passat algun cop? Això és el tema de les pàgines. M'ha entrat detall, no? Deu haver el cas perquè fa molts anys, no? Sí, és la gent. No passa res. Perquè són massa petitets. Cuando vienen reconocimientos, todo el mundo se apunta a un carro, pero cuando hay que dar el call puede oponerse a determinadas tipo de políticas, todo el mundo se escaquea. Que es lo que hemos visto, por ejemplo, en el tema de la ley de género, que estaba la FLGT en contra, en contra, en contra, y al final, después de la población de la ley inglesa, después de que ya bajaran el burro las jerarquías, dijeran que i venen a hacer una ley acorde a lo que habíamos demandado el CDC, pues ya de repente todas eran viva la ley, viva la ley, nos gracias a nosotros, y no, gracias a ellos, era gracias a un grupo marginal que no se hacía ni puñetero o caso, hasta que no se hicieron caso. Las normativas de civismo, la prostitución... La prostitución, la normativa de civismo, todo lo que sea conflictivo, entrar en conflicto con las jerarquías, la gente pues... Se olvida, ¿no? Cuando las jerarquías deciden que esto hay que abandonarlo así, de repente desapareces tú, que la reivindicado y aparecen todos. Aparten todos como que yo, yo lo dice, yo... Cuando se pone de moda, vea, cuando se pone de moda. Sí, se apunta al carro. El gran ley que ha hecho el soy, el gran ley que ha hecho el CDC... Son grandes fotos, son grandes fotos... Todo el mundo quiere salir en la foto. Claro, claro, pero cuando vienen... Cuando vienen bastos, todo el mundo se caja. Cuando vienen premios, pues... Caramba. La que está dando el callo. Esa, ¿quiénes son? Ah, las radicales. Es que encima te ponen verde. Cuando fuimos a Madrid para la aprobación de la ley que aprobó el PSOE, que nos invitaron y vendaban por eso, o sea, no sé qué era. Era una caïteta de gent que no sé bien qué era. Sí. Estava al·lucinat, però aquesta gent... Estava solfinant, perquè era... Bueno, a veure, es van aclarir allà per sortir una foto que es volien fer... No, no, van muntar un pollastre, perquè van ajuntar tota la gent i van fer com una espècie de foto de grupo. Estaven totes apretant-se, no? Però és que era al·lucinant. Jo era la presidenta de la Federació Espanyola. Només t'he dit això, no ho coneixia ningú. No t'he dit això. Era al·lucinant. És una mica així, eh? És una mica de pari-pe. Però recuperem el tema. Per què no les organitzacions, com has comentat un atàlia, les organitzacions trans no aconsegueixen aquesta... No sé, com diu, filvesa, destructura... Per la microfragmentació, perquè són petites, la gent ve solucionant els seus problemes i la migèria col·lectiva o col·lectiva de les persones, que no té gaire... que venen per una cosa concreta, però hi ha molta gent ve per el seu procés, per la operació, per els pacients mèdics, o per problemes que tinguin de tipus administratiu. I, bueno, clar, tampoc són tanta gent. La gent va una mica a buscar-se la vida i la gent té... Si nosaltres fossim una institució, diu el que dic, si nosaltres fossim el cas a Alemda, per dir-ho en cas, que tinguéssim un local, tinguéssim recursos, ho faríem serveis, la gent s'integraria de manera normal i participaria. No sé com dir-ho, perquè és el que passa a tot arreu. Una estructura més com d'administració. Més solidaritat. No, perquè si en més reposo, podríem fer projectes de gana-na-la, com això que estem fent de la revista, però més gran, no? I podríem fer més activitats, però clar, els ser tan petites, que les sol·lacions, és l'esforç molt individual, que té una durada limitada. La gent fa un gran esforç. I, de l'hora, és aquesta mateixa fragmentació que fa que la gent en busca la vida. No sé, el mateix que fas tu pot fer un altre, no? I com no tenen sentit de grebna, no hi ha un sentit, com es diu, global. Gremial i global, no? També ell s'ha de dir molt en compte, que normalment a les sol·lacions hi ha 3, 2, 3 que han visibles, que són les que normalment donen la cara i porten tot el pes de l'organització. Com a Irlandàlia, hi ha molta gent que ve a solucionar els seus propis problemes, i després, com solucionats, per les pressions, per les possibles tècniques d'aquestes coses, i quan han assolit la seva operació, doncs si t'he vist tu, no m'acuerdo. Aviam si per Nadal se'n recordarà, ja ens trucarà, no ens enviaran una felicitació, almenys, no? Res, res, res de tot això. És així, això. A Transbaix pel sou, estem intentant canviar, i és per exemple, ara al Divendres, doncs, també hi ha una entrevista a la radio de Sant Flu. Em van enviar a mi una WhatsApp, dient-li que portés a dos persones, jo vaig dir que era fantàstic, ho penjo al grup, i que aviam que està disposat a anar a Radio Sant Flu. Jo, per sortir dues persones, dues, una noia Cis, una noia Cis, de LGTBI, una noia Trans, molt bé. Dic, doncs mira, us aneu a Radio Sant Flu i us faran una entrevista i aneu vosaltres, perquè nosaltres el que intentem és rotar, tothom senti les mitjans. A un moment determinat, si no saben parlar o tenen vergonya de parlar, aquesta és la manera de que poden dir la seva, i a més a més, vull dir, fer una mica d'entreno, no? Tot el que m'escriu a la ràdio, em diu, vale, Rosa, vine tu i no els dues més, que guanyem, que guanyem, aquí el que hem d'anar són elles dues. Els hi passeu les preguntes, que les hi fareu, fareu-me un estudi, el que hem de respondre, però que es diguin les seves, i els he posat uns paràmetres molts senjils, i a partir d'aquí quedes on vulguin pinelles. Clar, em diu, no, però tu també vegi. Diu, bueno, ja anirem, ja anirem, però deixaré clar, diré, la propera vegada ens envies els dos i vindran dues persones més, i el que ens interessa és que donem visibilitat a tot el personal que tenim a l'associació, no sempre les mateixes. No es lo malo de difirse el líder espiritual. Que multiplica el trabajo, y no te da... El líder espiritual, diu. Bueno, los líderes, eso de los líderes tendríamos que hacernos lo mirar, en general, no digo sólo en general, porque se ponen muchas expectativas a veces en determinados líderes y no son expertos en todo. No, no, claro, son personas que también se equivocan, que también la cagan, que a veces no es una guerra fría. Que no es una guerra fría. A què de refiar és? Bueno, las noticias, hija mía, que miedo, ¿no? ¿No te dan miedo cuando ve las noticias? Bueno, sí, pero siempre es. La guerra fría, Ucrania, Rusia... Ah, per el tema, vàrens. I estic un poco... Tranquil, que fins a mitjans de febrer acaben de posar els mitjans, no passarà res. Ah, sí? I a la gent de cotena, fins a mitjans de febrer no em va bé, tu, Ucrania. L'enfrontament serà en medià 2 febrer. Ah, al principi de la primavera ja sé que no sé tant de fer jo, tu. Això no té prediccions, que semblen ja les prediccions d'atenció. Segur que ho posa la premsa nacional als últimes notícies. Mare meva. Jo sóc per russo, o sigui... Com, com? Jo sóc per russo i anti-europeu, i anti-autor, o sigui... Totalment, sí. No, no cal bé, però... No cal bé, potser, però... Sí que sí, clar, aquí era el malo de la pel·lícula, aquí. Jo el centre de la Sibèria, no ho sé vist, vaig veure a Ferralis i vaig veure a Porches i la gent morint-se de gana. Estàs bé el Sibís aquí, Barcelona? De totes maneras del conflicto no solo estaban Ucranias, sino unos ucranias que también tienen problemas con Ucranias. Por lo que han explicado hoy, he visto una entrevista que había una zona que tenía problemas con Ucrania, bueno, no sé, unos merdeles tienes que hay tiempo de ahí que habría que enterarse bien de qué va la cosa. Sí, suposo que sí. Habría que enterarse muy bien de qué exactamente y cuál es el conflicto, con una región más pequeña y tiene problemas con Ucrania, que los quieren que les están puteando mucho también. Ucrania, la otra región de la zona que no me acuerdo si se llama... A Bogart o al Dónex, a los republicans de Bogart. Sí, quiero decir que... Yo creo que eso. Yo creo que enterarse muy bien y ya sabes que las noticias y jamía... Era de allà, era de la Dónex. Sí, sí, sí. El tema dels funcionaris del Parlament, que tal? Ostres, sí, sí. Era molt ràfica. Jo crec que... Hem de partir d'una cosa si em permeteu, eh. No pot haver-hi una organització per un principi de termodiràmica que funcione com un rellotge. Si hem d'admetre que quan sap el que s'organitza un segreu d'ineficiència. Clar. Una mica. La classe és que a Espanya se lleve la palma. Tant em va dir que sempre passaria. Sí, sí, jo era molt ràfica. A mi el que em fa gràcia és que són capaços de fer la classe política espanyola, de fer disposicions, cant de catals de més, però que la classe política hi ha l'entorn de miguetes, d'enxofats i de col·locats. No. Per exemple, la jubilació, sobretot és que trigar 30.000 anys per jubilar-te i cotitzar-nos a quants anys, de la realitat i del Parlament, en aquest cas també les dietes tot. És una mica gats en déu, no? Vull dir... Després un diputat de la CUP, que també va posar sobre la taula que s'estaven pagant dietes per desplaçaments de gent per anar i tornar del Parlament, que no es desplaçava, que no anava directament. Sí, és una mica de morazo. O sigui, el que podríem dir, bàsicament, és que més coca s'havia d'acabar de menjar això, no? I després penseu, no només anava al Parlament, sinó en tots els ajuntaments, la diputació, la càrregues i el fixe, amb totes les coses que fan, estudis, amiguetes, associacions... Sí. I de consellers... Això és la repenetxa. Em dóna la impressió perquè ara persona treballa i en quatre que l'estan incantant. Una mica de memoneu, sí, però jo crec que Espanya s'ha de fer una cosa per tu. Clar, si ho fessis d'àstigament, provoquéssiu és una torre brutal, perquè quan t'hagis quedat sense feina, s'ha de dir una conseqüència fatal per la economia. Però poquet a poquet eren encara atreient. No podria haver economia que ho resistessis. Jo vaig estar escoltant una altra vista que li vam fer amb un canal d'aquests que no són els més importants, amb una política que havia sortit de la CUP, no recordo quin partit polític era. Però deia que esclar, els polítics, després de la política, quan pleguen de la feina polític, què han de fer? Clar. Vol dir que jo, no? El que han de fer. Els últims anys, els últims anys que saben que ja no continuaran, doncs ja... va ser onar-se una mica dintre, doncs que esclar, es busquen, que es busquen la feina, que la feina es busca feina i que segur que li troben la feina, amb alguna empresa anècsa, o... Vols que et digui una cosa per allò? No ho sé, ja és una... Bé, hem conegut molta gent, amb l'activisme en conèixer una noia d'un partit, que no diré, que tenia un car rec important en aquell moment, i clar, se li va acabar el tema, no sé si la Generalitat o l'Ajuntament, ja no me'n recordo, i la verga estava preocupada, clar, perquè tenia una dedicació molt intensiva. La política és molt per aquesta gent, estant tot el dia d'ara que té vego, pràcticament, dedicació més que plena. I la verga estava preocupada, jo com deia, no sé què farem i tal. Va estar un temps amb les visits polítiques, amb una segona línia, no sé què va fer, ara està super ben col·locada, ha passat dos anys, però això no podria estar millor, si ha estat la primera línia, no diré qui és. I jo vull dir que, en certa manera, els partits polítics tenen que col·locar tota la gent, per això tot hi ha tantes coses a Espanya, per col·locar... Tens 2.000 tios de l'aparell del partit, no? Per les seleccions, o per les escons, per mil col·locacions. D'alguna manera es veu que els col·loca, perquè no volen perdre aquest actiu, i tant o d'hora et recompensen, no? Però clar, a mi em sembla que vols que et digui. A mi tot això em no diria una paraula grossera, me la... No et vull dir que se la sopla perquè és contundent. Però vull dir que crec que és un problema, que també tenim els treballadors, avui en dia que tothom està precari, vull dir que, escolta, a mi no cobren el seu sou. Ara, clar, suposo que ser excel·lentíssim, molt orable, i tenir aquestes mandangues de la política, que sembla això el cucucuant, doncs el tracte de persona normal... Bé, tot això està molt malament. Jo m'he tornat àcleta, eh, en què destruir l'estat o les institucions, i potser tot el que... Sí, sí, estic llàstic. Jo recordo els meus pares, de gent i tal, i que qualque que treballaven i tot això, i dius, oh, i els guanya molt bé la vida, eh, té un bon sou, dius, ah, sí, de què treballa, i dius, treballa la diputació. Això és un comentari que a casa, amb un dinar normal, això s'havia fet. Però ho havia sentit a molta gent, o té un bon sou i de què treballa, els funcionaris, sí, però on treballa, sí, la diputació. La diputació és una... diguéssim, la diputació era, en aquell moment, o és, un rescat de... Sí. I moltes empreses semi-públices, que determinats partits col·locen els seus peones. Hosti. Per exemple, jo tenia un col·legut que estava, bueno, van conèixer de determinar la situació de l'EGBTI, que diguem que quan nosaltres vam començar a tocar els nassos, no continuava la talla, i van considerar les seves factures que no estava al sala del reto, i el van fotre a foia, el van composar de gerent, cobrant un pastòfono amb una empresa privada pública d'aquestes. Per exemple, hi ha moltes, no? Per exemple, el Clínic, això de l'aire metropolitana, el POR, hi ha fotiment d'empreses, que són semi-públices, una cosa rara, i el van colgallar rabada, no s'ha de escriure el seu nom, a ser jefe d'una empresa d'aquestes, cobrant un pastòfono, i dir que, clar, això està molt generalitzat a Espanya. Després hi ha Catalunya, no? Per exemple, Catalunya, no? Llavors, clar, això fa de mal país, no? Perquè, clar, hi ha molta gent, hi ha molta gent jove, hi ha una ràbia, hi ha molta gent, hi ha gent que està amb la carrera dels màsters, i que no tenen ni una feina, ni cobrant 400 sencers, i en canvi hi ha una altra gent, que sense fotre res, només perquè té una filiació política i una simpatia, me l'enxofen. Llavors aquests partits que arreglen el món, d'esquerres i de dretes, són una part de mangates. D'esquerres i de dretes, són una cosa de xori. I són els dones que han quedat viudes i cobrant una merda. Bueno, però és que estem parlant de que... Jo vull dir un tio que és un admissible, tu no pots enxofar tota la teva família, i els del partit perquè tu veig que és un descaro. I a sobre, haver entrat com una persona transformadora, que anem a canvi de la societat, és una vergonya. És napotisme. No, no, és un... Vam dir jo que està aquí, això no s'arregla. No, no, són dos dies. O no té reglo perquè tots conviven de mateix, oi? Quan un se'n va a la TSA, que té un problema de l'altre, tots estan jugant a la mateixa partida, no té reglo. Tu veig prou rosa, una hamburgues de l'enista, no? Què? Jo no sóc l'enista, no t'equivoqui, sóc l'enquista. I el pitjor d'això és que els periodistes, els periodistes que... En concret, la periodista que ho va treure a la llum, va dir que des del mitjà on ho havia tret, li van posar com, inclús, traves per poder-ho treure a la llum. És a dir, que a sobre, o sigui, no només ho ha tret, sinó que ha dit que li van posar certes dificultats per arribar a tenir aquestes dades, o sigui... Ara que se lleva de modo, ja ha de parlar de les màfies, de les màfies, que tots els pobres han d'anar mitjans en màfies, i els polítics també estan en màfies, eh? Ostres! O sigui, a tot el món que la gent té... Los manteros, mafias, los extranjeros, mafias, las prostitutas, mafias, de la medicidad, que sí, las mafias, a tot el món... És que és una associació, no? Amb els funcionaris de Maros han quedat ja... Ara estan lluitant encara, perquè ara estan dient que l'ho van a quitar i que el trauran, perquè hi ha gent que ja ho té disfrutat, que l'ha donat i ha anat a escoltar... De casos que me pusieron problemas, no? Ara el porta petit, ja veurem què fa, no? La presionar en alguna cosa? Doncs no lo sé exactamente, però sí que... La dificultaron la labor. O sigui, ella quería conseguir unos... O sigui, des que empezó la investigación, han pasado, yo creo, 9 meses, hasta poder decir... O sea, hasta conseguir los datos que... Para cuadrarlo, todo de decir, ha pasado esto, o sea, hay esta realidad en el Parlamento, ha tardado, no sé, unos cuantos meses. Bueno, clar, perquè... No, és trucar i dir, perdona, m'ha dit... El que deu portar l'arxiu deu estar... 800 persones porten l'arxiu. Aquest és el seu Parlament, no ho sabia. I en què medi, perquè això també... Això és el diari... No, ho vaig treure el diari Ara. El diari Ara va ser qui ha fet la investigació, la llum... Jo vaig veure el Twitter, eh? Te digo yo que... Ho vaig veure el Twitter, però suposo que va ser la... La van entrevistar en el fax, crec que va ser en el passat programa, el dissabte, la van entrevistar a la periodista... A la periodista del diari Ara, explicava això una... Com li havia costat... Que consti que l'editorial meu d'aquesta revista... Va ser escrit abans que el que ho publigués el Dominical del diari Ara, eh? Ah, sí? L'editorial parla de... Jo controlo. Ah, ah, ah, i llegir una mica sobre el títol... Sobre l'odopatia. Sobre l'odopatia, estic veient. La revista anava de pobreza i pobreza energètica. L'odopatia, i entenc que el diari Ara va fer fa poc algun... El Dominical... El Dominical, ostres. Però jo em va dir, ostres, que sembla que teníem espires aquí... Caram! Això... Va sussar-ho. Va sussar-ho. Ah, no... Comentem-hi a l'última notícia que acabo de llegir el certificat Covid. Podria tenir les hores comptades, eh? O sigui, tanta història per al final... Bueno, és que... Amb bars, restaurants, gimnasos... Diuen que... Diuen que el govern vol valorar, perdó, un l'informe del comitè científic que l'assessora abans de prendre la decisió definitiva. O sigui, que realment s'ho estan plantejant, eh? S'ho estan plantejant, ho estan estudiant, això? Eh, el cullau i... S'ho estan estudiant. Sí, d'això és perfecte. És a dir, que aquest comit... Saps què se sabia des de fa molt temps que ho va enviar tu? Des de la... Des de fa la tira, que els contagiats, si no contagiats, contagiat és el mateix, no? Els vacunats, si no vacunats, contagiats és el mateix. Sí, home. Sí, el que fa la vacuna és que si agafes el virus, que en lloc de quedar-te al poder a l'auci... Doncs ho ha dit després, sí. A mi m'agradaria que per evitar la difusió de les contagios era necessari vacunar-se, i controlar el virus. No, però, igualment, sí que... És que ja sabia que d'una veritat, eh? I la... perquè havia d'estudiar i sentir fer-te la terra, que l'havien publicat i que d'una altra, sí. I després, amb això, després, és això del... Bueno, amb uns morts, amb molts menys. També hi ha gent que és molt vacunada, eh? No penso que és veritat que si la societat està vacunada... Si és menys greu, hi ha menys ucis. Però si contagiats és igual, quin sentit té el certificat Covid? Doncs no és una cosa... L'únic que finalitat és... És un control. És un control perquè està vacunat. No és un control, és només per castigar la gent que no s'ha vacunat. Per fer-ho és la veritat impossible. Això legalment és immoral. Perquè, si vols penalitzar-los, fes-ho obertament, i ho digueu. Com a la França, no? Perquè si ho sabés per alguna cosa, que no sabés per res. I la finalitat d'aquesta... que en nosaltres estiguem vacunats, que no té cap efecte. És un tibu. Això és una mangalga. Això no és una societat democràtica. És el que tenen que dir. Que faci-lo i digui-lo obertament. Perquè no se vacune, no come. O i fotent dos i mil euros de voltes. En plan nazi, no? De fet, ho han posat en dubte. O sigui, aquest comitè ha posat en dubte. Realment, si és eficaç o no, tenia aquest passaport Covid. Perquè diuen que la variant Omicron és la dominant. I és tan contagiosa que, clar, de quin punt... És que hi ha un, la veia dos o la veia tres? Fíjate, un comitèrio curioso. Jo no soc de botellons. Però si tu fas un botellon, o les festes nocturnes, que són al caos, això no, anar a currar, anar al metro. No ha d'anar a 300.000 persones a un bar, perquè ara ja poden dir de la fora que vulguin, això sí. Però a mi diràs que té que haver-hi sort amb el coronavirus. Sembla un tutorial moral de la societat. Tot el que promocioni el comerç i la... Però vull dir, que estan per regegar el coronavirus... Jo soc partidari de vacunar tothom i del Covid cero, sempre. Però això se't estan pedent el pèl, perquè... Ah, doncs... Falten un minut i mig per passar a l'informatiu de notícies de Sant Just. El que farem és... Ui! Ha saltat la cop! El que farem és acomiadar-nos de la tertúlia. Us torno a escoltar en un parell de setmanes, a escoltar i a veure'us, si us sembla bé. I res, que acabeu de gaudir de la tarda d'avui, ja aquí ara una presentació d'un artista... Sant Justenca. I m'ensenya la revista, com diuen, digues, digues, la revista, sí. Tenim ja la revista número 4, Empresa, la revista de Transvaix Power, per tant, hem repassat una mica els continguts a la tertúlia d'avui, i... M'agradaria dir una petita cosa, des que ha entrat la revista Transvaix Power, i ens omple d'orgull, que totes les revistes que tenien molts municipis del Bas d'Obregat, s'estan posant els piles. Gràcies. Ostres, que ara amb bona notícia. Bé, veam, resamaria, Natàlia, que vagi bé. Adéu. Vinga, nosaltres deixem aquí el programa d'avui, tornarem demà de 5 a 7 per fer-vos companyia amb més cosetes. Aquí, el 98.1 FM a Ràdio d'Esvern, la Ràdio Municipal de Sant Just, ara de que ha escoltar, doncs, això, les notícies, de la mà de Lua López, l'informatiu, l'audició del vespre. Ens podeu anar seguint, també, a Róba Ràdio d'Esvern, o a Róba a la Rambla 981. Res més, acabo de passar. Bona tarda, que vagi bé.