#93 - La Rambla del 28/1/2022

A l'escoltes, ràdio d'esper, Sintonitzes, ràdio d'esper, La ràdio de Sant Just durant l'8.1. Ràdio d'esper, durant l'8.1. Ràdio d'esper, durant l'8.1. Bona tarda, Sant Just. Ara mateix passen 11 minuts a les 5 de la tarda d'avui divendres 28 de gener del 2022. Benvinguts a la Rambla, el magazine de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a la Misora Municipal de Sant Just. Soc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui, a primera hora que tenim, ve d'aquí i fins les 6. Primer de tots farem passar la Montse Pinyeiro, que és una de les professors de canjina estáite, també del centre cívic Joan Maragall, que té un parell de cursos al seu càrrec. Després, a més a més, també farem passar la Maica Duenyes per parlar de les novetats de teatre. Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10 farem la tertúlia d'actualitat. Deixarem passar el Ferran, l'Andrea, el Salve i també el Lluc per comentar alguns dels temes més candents de l'actualitat, no només de Sant Just, sinó també de la resta de Catalunya, d'Espanya i del món. Tot això serà de seguida. No marxeu! De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, la Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. El passat 17-22 de gener van començar els anomenats itineraris de ciutat, una activitat que proposa el centre cívic Joan Maragall i que aquest segon trimestre segueixen en peu. Parlem amb la Montse Pinyeiro, que és la persona encarregada de dues termes, aquests itineraris. Saludem-la, la tenim a l'estudi. Hola, què tal, Montse? Hola, què tal? Doncs bé, hem parlat que ets la responsable d'aquests itineraris de ciutat. Explica'ns una mica en què consisteix aquesta activitat. Doncs mira, periòdicament, en el centre cívic Joan Maragall, anem programant aquestes sortides, que intenten fer una mica de descobriment a peu, molt tranquil·lament, per o bé ubicacions properes aquí a Sant Just, ja sigui bé els pobles propers, o fins i tot hem fet alguna passejada també per Sant Just, i també intentem fer aquestes passejades, per descobrir en algun racó de Barcelona que no tinguem tan vist, o que no sigui tan usual, i sempre amb la voluntat que ens ho passem bé, tranquil·lament, com si fóssim un petit grup d'amics, sempre ve algú que es repeteix, sempre ve algú que és nou, i la idea és una miqueta, doncs, per la història de patrimoni de vins culturals, però també de la natura o de curiositats que ens anem trobant. Aquest segon trimestre, Joan Maragall, a quins diferents indrets tens pensat o de moment que ja s'han fet, a quins llocs o així anireu? Doncs mira, hem estat, com tu ve deies, la setmana passada a Sant Boi, hem estat fer tot un recorregut per al municipi de Sant Boi, per la zona cèntrica, i la previsió és que el 19 de febrer passem per Sarrià, anirem a veure aquest barri, que és un antic poble independent de Barcelona, però que ara ja forma part de la gran ciutat, intentarem recuperar l'esperit de poble que té Sarrià, a més darrerament, d'on s'han fet unes intervencions arqueològiques, que han descobert algunes cosetes noves de tota aquesta antigua població, i la idea és passejar per allà. I el 19 de març, el que farem sí que és acostar-nos més a la part del riu i a la part del parc agrari, i aleshores fa una caminada més de natura, però també l'escoviment de les masies que tenim a prop, i sense perdre de vista el paisatge de Rivera del Riu i de agricultura, que encara està en marxa el parc agrari. I aquestes destinacions o llocs se't sugereixen, tu dius la gent que ve els cossos cals i que li agradaria, en aquests llocs, o ets tu mateixa que... Fem un mig mig, hi ha un programador també per part del centre cívic, que fa algunes propostes, jo també tinc algunes idees en cartera, o que ja he provat amb altres grups, hi ha gent que a vegades et sugereix, a veure determinades coses o que diuen, doncs això mira que ho teníem a prop i no ho coneixíem, a veure si em fas un altre així, i al final et dic que hi ha gent que repeteix i que et dona també bones idees, sí, sí. I la gent que ve a fer la sortida a vegades hi ha gent que normalment és un grup fixe o s'apunta a nova gent, com va això? Va fluint, va fluint com a la vida a mi es va, no? A vegades això tens repetidors, a vegades hi ha gent que venen amb un grupet, en aquesta darrere de la sortida van venir tot un grupet d'amics, que ja es coneixien i que tenien ganes de fer una cosa plegat, i aprofitaven, normalment, també una bona excusa per aprofitar, com que nosaltres programem en torna les 10 i mig, a les 11, aquests itineraris, la gent acostuma a aprofitar per fer l'àpid en el lloc on estiguem o per descobrir alguna altra cosa per la seva banda, o per quedar amb algú, fins i tot, aprofiten, i és una bona opció, no? Així que ja et dic, la gent va fluctuant i tenim gent que sí que és superfidel i després hi ha gent que et fa el salt, però pareix nova gent, així que és molt ric en el sentit que també es crea una bona dinàmica entre participants, gent que a vegades es coneixen de vista d'aquí de Sant Just, que no se n'havien parlat mai i que aleshores l'ha trobada en l'itinerari, doncs és l'excusa per anar a xerrar, a posar coses en comú, sempre troben algú conegut comú, així que és divertit i és enriqueïdor també per mi. Més o menys, quantes persones acostumen a formar els grups? Una dezena, més o menys. També, sí, tampoc busquem molt més... No busqueu 50, eh? No, i pensa que també amb el tema del Covid, i també hem tingut canvis en aquest sentit, però normalment això a vegades algun menys, a vegades algun més, però la dezena és una mica la mitja i també és, jo crec, una de les mides adequades en el sentit que pots parlar molt més amb la gent, la gent el sent més lliure, també, amb més confiança per preguntar, per fer comentaris, i la veritat és que també et permet no haver d'utilitzar sistemes d'ampliació a la veu, que a mi personalment, si s'han d'utilitzar els utilitzo, però no m'agrada, perquè sento que perdo proximitat. Aleshores, doncs, és la mida justa, perquè la gent també t'escolti, no molestin el seu ambient, i també es sentin còmodes per aportar, també. I quan ens fa que els itineraris de ciutat estaven en el centre, no sé si sempre has estat tu la persona que els ha guiat o... No, es van fer també altres itineraris, complementaris, però jo aquí fa 3, 4 anys que vaig fent propostes, i que anem intentant proposar també itineraris una mica dients a cada època de l'any. Quan ho penses, també has de programar-ho amb la idea que no faci molt de fred, de no passar per llocs, o quan és més primavera estiu, aprofita també aquesta bonança. I la veritat és que es fan altres activitats també a l'exterior, però jo sempre tinc aquests 3, normalment són 3 itineraris per trimestre, que intentem posar en marxa, i la veritat és que molt contenta. Molt bé. Algú que ens puguis explicar d'altres edicions que recordis o del trimestre passat, així que et vinguin a la ment? La veritat és que hem, sobretot, a mi el que m'agrada és veure com la gent gaudeix de llocs que potser ja coneixien i que de cop i volta doncs... Ostres, no m'havia fixat res d'això. Correcte, redescobreixen, no? Recordo, especialment, vam fer un, no fa gaire, que era per Sant Cugat, per Sant Cugat del Vallès. Va venir gent que fins i tot havia treballat o havia viscut una temporada de Sant Cugat, i la veritat és que alguns d'ells van dir... Ostres, doncs no m'ho esperava gent, això de Sant Cugat, o una de les persones que ja havia treballat em deia, clar, jo ja havia treballat, però no coneixia els detalls o històries o curiositats de Sant Cugat, i m'ha sorprès moltíssim, i quan això passa és quan pots estar supercontentada a la teva feina, perquè dius, val, perfecte, m'ha aconseguit despertar una cosa nova. Sí, aquest de Sant Cugat va ser molt xulo, hem fet alguns per la ciutat de Barcelona, també que hem estat per horta, per exemple, i també és un barri que és força desconegut. Sí, sobretot a la seva part, doncs, més de torres, d'estigüets, de cases també antigues... Bé, tot això també és molt curiós per a la gent, sí. Montse, parlem també ara, anem d'itinalis de ciutat a cuina i del centre civil Joan Maragall, també... No sé si es fa anar a Can Ginestar, conferència sobre gastronomia i cuina, que també els importeixes tu. Sí, sembla que sàpiga fer de tot, no? Sí que para todo. Bé, jo he de dir que la meva formació és de historiadora i arqueòloga, jo vaig estudiar ciutat a la Universitat de Barcelona, he exercit molts anys, després m'ha començat a fer molt mal l'esquena i he decidit que havia de fer altres coses. És broma, el que em vaig adonar fa molts anys és que, difonent o intentant explicar les coses que nosaltres investigàvem o que nosaltres trobem sota terra o el que sigui, doncs quan ets capaç de transmetre els coneixements a la gent, és molt més satisfactori que no només fer una memòria arqueològica i supercientífica i tal. I la veritat és que ja fa molts anys que intento... tinc el cor dividit i aleshores faig una mica de tot. I em vaig especialitzar quan estudiava amb temes d'alimentació. I fa ja uns quants anys que hi em parteixo classes també en un cicle de mitjà i superior de cuina professional a Barcelona, on els dono una mica aquesta perspectiva de la història de la cuina i de la història de l'alimentació. I és també molt divertit, perquè al final estic treballant amb nois i noies que seran els futurs cuiners i cambrers i cambreres i cuineres del nostre país, i que els agrada descobrir també tota aquesta perspectiva de l'alimentació des de tota la seva evolució històrica. I no només la cuina de venguàrdia, sinó saber que hi ha nones arrels i que hi ha uns productes que no han parat de viatjar. Total, perdona. És una para important també, a part de saber cuinar plats, tota la història que hi ha al darrere o no sé, el tipus de cuina, o d'on ve tot plegat, perquè no va aparèixer un dia un plat d'espaguetis allà al mig. Està clar que no, abans han donat moltes voltes aquests espaguetis, i aquesta és la gràcia, també, entendrà que sense cuina tradicional o productes de sempre no podrien plantejar-nos la cuina que fa la gent, com a Ferranadrià o el Javanroca, per exemple. El que veig són els tres títols de les diferents conferències per dir-ho així, o classes de cuina. I, òbviament, la primera, què es menjava abans, primeres elaboracions i receptaris, suposo que es parteix d'aquest punt de fa milers d'anys. Sí, parlarem de la prehistòria i parlarem de les primeres receptes. Encara que sembli mentida, tenim informació de com es menjava la prehistòria, tenim molts clichés d'aquesta època, pensem que tothom menjava carn i tothom menjava carn crua. Allà al nerf d'antan m'acaben la cuixa, potser, estres. O pitjor, o dinosaures, no? Hi ha gent que diu, menjaven dinosaures, no. Començarem parlant d'això, i bé, anirem veient com de seguida la gent busca el refinament, i com moltes vegades la cuina ha estat, o els aliments han estat, una clau per entendre també les diferències socials i l'evolució de les civilitzacions. La segona va més dirigida, tinc aquí els primers cafès i restaurants. Sí, en aquesta veurem una miqueta l'evolució, des dels primers temps en què ja podem parlar de cuina, de elaboracions, fins a l'aparició dels primers espais on realment se serveixen plats, es cuinen professionalment, etcètera. Aquest és un canvi radical i que marca molt la manera com nosaltres ara mengem, no només a fora, sinó també a casa. I després hi ha l'última, una mica més, de cara al present, en la situació d'ara, i també en vistes del que pot ser en un futur, la cuina d'aquí uns anys. Que no parar de canviar, que no parar de tenir evències. No conceptes. L'altre dia no s'ho llegia que el menú del cuiner que està a Madrid David Munyot costava com 360 euros, el menú que falla. Jo entenc que, a darrere d'aquest preu, més que el menjar hi ha molta gent treballant, entenc que el que es paga és això, una mica. Ens dubta, pagues tot, pagues el producte que costuma ser seleccionadíssim, pagues el treball d'obviament un equip de cuiners i cuineres com de cambrers, que són professionals, que tenen formació llarga al darrere, i pagues també les idees, que no són gratis, que a vegades ens tenim el costum de pensar... Aquesta idea, mira, ja està, com que ja la tinc, no cal que la paguem. Aquesta persona ha investigat moltíssim, viatja molt, ha de provar molts productes abans d'incorporar-los, etcètera, i tot això té uns costos. I al final, també, el seu talent s'ha de pagar d'alguna manera. No justifico ni criticos, sinó que realment hi ha una explicació, podem pensar que hi ha una explicació al darrere. Tu, després, decideixes si te'ls gastes o no, si els tens, que també és un altre. Clar, sí, també és un altre. Molt bé, doncs, doncs, hem fet un repàs dels cursos que hi parteixes, dels que ets responsable, i, res, esperem que vagin molt bé en els dineraris de ciutat, com els cursos de gastronomia i, més també, de història del menjar i de la cuina. Que vagi bé. Molt bé, gràcies. Una abraçada. Gràcies. Adéu. Em trobes fent cançons al teu costat. Pilota un tren que no s'atura mai. Somriu que tot va bé a cavall del vent. Tens l'amor inocent i la sort d'acompanyants. Soc el rei del món quan sé volar. Em trobes fent cançons al teu costat. Pilota un tren que no s'atura mai. Somriu que tot va bé a cavall del vent. Tens l'amor inocent i la sort d'acompanyants. Somriu que tot va bé a cavall del vent. Tens l'amor inocent i la sort d'acompanyants. Tu miraràs una mica enlloc si sense cantar els docents. Tu miraràs una mica enlloc si sense cantar-hi. Som caminants, naveguarem pel món. Som amor inocent i racionant d'estorot ramar. Somriu que tot va bé a cavall del vent. Som amor inocent i racionant d'estorot ramar. Somriu que tot va bé a cavall del vent. Som amor inocent i racionant d'estorot ramar. Tu viuràs una vida amb gots si sense el pas del temps. Tu viuràs una vida amb gots si sense cantar els docents. Tu viuràs una vida amb gots si sense cantar-hi. Som caminants, naveguem pel món. Som amor inocent i racionant d'estorot ramar. Som amor inocent Un, en la EMA, ràdio TASFÈN. Durant avui per un. 012, la Generalitat, al teu costat. Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu avàs, a les oficines d'informació de l'Institut Cap de la de les Dones, trobaràs l'atenció que necessites. Ajudem orientar-nos sobre salut, ajut efectivo sexual o assessorar sobre qüestions específics per a dones d'infants, separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra al gencat.cat, barra, atenció a les dones. 012, la Generalitat, al teu costat. La CERBA SICUALA, al teu costat, al teu costat. Això és espectacle. La CERBA SICUALA, al teu costat, al teu costat, al teu costat, al teu costat, al teu costat. Això és espectacle amb Maica Duenyes. Vinga, doncs, mentre la Maica s'ha acabat de seure, de col·locar aquí els estudis de ràdio d'Esvern, no hem parlat dels dies internacionals d'avui, 28 de gener, que passés, n'hi ha uns quants. Per aquells i aquells que no ho sabíeu avui, és el dia internacional del Lego, també és el dia europeu de la protecció de dades, que és el dia de la protecció de dades, que és el dia de la protecció de dades, que és el dia de la protecció de dades, que és el dia de la protecció de dades, que és el dia europeu de la protecció de dades, i el dia mundial de l'acció davant de l'escalfament terrestre. Parem una mica de cadascun, breument, fem 5 cèntims, dia internacional del Lego. Moltes a nosaltres, ens hem divertit, o inclús també ens divertim, les peces del famós Lego, construint castells, vaixells, nau especials, o imaginant milers i milers d'aventures. Doncs bé, el 28 de gener avui es celebra aquest dia internacional, aquests blocs de construcció, els més famosos de tot el món, sense que, com tant amb milers i milers de seguidors, tan seguint nens, nenes, adolescents, joves, adults, gent gran... Doncs bé, i per què es celebra? Doncs es celebra per commemorar la presentació de la Patent per part de Ole Quíric, que és el creador del Lego, del dia com avui va presentar la Patent, que no deixa de ser aquest document, que certifica que una persona és l'inventora, o és l'inventor d'aquell objecte, d'aquella norma, del lloc que vulgui presentar. Doncs bé, ja ho sabeu, avui dia internacional del Lego. Hem dit que també és el dia europeu, de la protecció de dades, i també el dia mundial de l'acció davant del calentament de la Terra. Som d'aquella tenim la Maica, que ja s'està acabant de col·locar aquí a l'estudi, Hola, Maica. Què tal? Bona tarda, eh? Bona tarda. Com ha anat la setmana bé? Bé, molt bé. Sí, una mica atrafagada, amb un munt de coses, inauguracions, visites, exposicions, per aquí i per allà. Que bé, que bé, nena, això és fantàstic, no? Bueno, em dic que aquí s'enjus, de gent de Sant Justenca. Ah, de coses que s'han fet aquí, s'enjus? Sí, sí, sí. A mi abans, abans, fa anys, quan anava a tot això que has dit, m'agradava, o sigui, era feliç d'estar sempre liada en coses d'aquestes, que m'agraden, sí. Però, bueno... Fora de Sant Just, també tenim una mica de l'Iguna, de teatre, tenim cosetes. Home, tenim Barcelona, malgrat que es fan molt menys que Madrid, però també es fan coses, clar. Evidentment, sinó malament, no? Home, malament aniríem, sí, sí, sí. També, sí que hi ha èpoques, no?, que suposo que deuen haver èpoques amb més estrenes, èpoques amb menys cosetes... No et pensis, perquè els productors i els exhibitors de teatre, diguem-ne, ho tenen tot molt... Jo, a vegades, m'he... A veure, m'he queixat, he comentat, que, per exemple, un espectacle funciona a la mar de bé, i el treuen de la cartellera quan és el dia. Quan és el dia que és el dia d'acabar, saps què vull dir? I, llavors, jo això no ho he entès mai. I, com que ho he preguntat moltes vegades, perquè quan no entenc les coses ho pregunto, doncs, bueno, m'han dit que, si no, es fa en temps, una programació, després no es pot ser que no puguis programar res. Clar. O saps què vull dir? Sí, s'ha de portar tot bastant al dia, eh? Abans de dir-ho, sí. Bueno, vull dir que tot molt planificat. Molt planificat, molt planificat. Això és l'explicació que m'han donat durant anys, perquè jo, clar, quan un espectacle funciona, no? És absurd, no?, que el treguin de la cartellera, no? Però abans era baixa increïble. De totes maneres, ara, ara sí que hi ha unes quantes sales, que han prorrogat les coses. Per exemple, sí, per exemple, al Teatre del Raval, l'han prorrogat ja, jo et diria que dos o tres vegades ja, t'han fet la trenyina, la trenyina de l'Hagata Cristi. I jo crec que és la segona vegada que es prorroga, i estarà justament tot el mes de febrer. Molt bé. I després també estan fent elles, coses xiques, que també fa, potser, un parell de mesos que es va estrenar, i també l'han prorrogat tot el mes de febrer. O sigui que ara sí que hi ha més tendència a fer-ho, més tendència, però no vol dir que ho facin massa sovint. Però, bueno, sí, més tendència sí que hi ha. Suposo també, diria jo, que això també és de... Té una explicació. Clar, si tu, en altres circumstàncies, no, però si tu ara, en aquest moment, que no saps com anirà la cosa, atens un espectacle que et funciona, i pot continuar, prefereixes no arriscar-te, agafa un altre. Clar, perquè aquest altre pot ser que no funcioni. Exacte, i a més, com que encara la gent... Déu n'hi do, eh? Això anava a dir, ara no va tant la gent al teatre, déu n'hi do. Sí, déu n'hi do, la quantitat de gent que va al teatre. Jo, al que sí que... Quan vaig a veure alguna cosa, sempre miro al públic. El tipus de públic que va a l'acte. Sí, i la veritat és que últimament sempre penso al mateix. Hi ha molt més gent gran que jo, va. És curiós. Però hi ha més gent gran de 40, 50 anys, que de gent jove. I això, abans, quan jo era més jove... Sí. Volgui la redundància. Sí, perquè ara veig gent gran. I llavors veia més gent jove. Hi havia més afició juvenil al teatre, per dir-ho d'alguna manera. Saps què vull? Sí, sí, sí. Però és molt curiós. Mira, parlant de teatre, ahir vaig anar a veure de 6. De 6? La vam comentar aquesta, no? No, no, no. Vaig anar a veure de 6 del Benet Jornet. Un autor que a mi m'encanta, m'agrada moltíssim. He tingut el plaer i el luxe de conèixer-l. Feia unes jargues, unes jargues converses de teatre. I ell es posava a la seva manera de veure i tal. I jo es posava a la meva, i era molt, molt didàctic. I va morir en plena pandèmia, el 2020. No se li va poder fer absolutament res, que és una pena. I us teatre aquest any vol també fer un homenatge a Benet Jornet. I estem mirant una obra que pugui fer-se, perquè n'hi ha en quantitat d'obres d'ell que són boníssimes. A mi m'agradaria fer... doncs venen a veure les fosces. El que passa és que no et tinc encara els personatges adequats per fer-la. Però, bueno, això, que el teatre nacional ha estrenat de 6, de la Josep Maria Benet i Jornet, ahir vaig anar a l'estrena, i el que em va sorprendre, perquè feia molt de temps, que no anava a la sala gran del nacional, m'ha sorprès que l'han posat a dues bandes. Ah, mira. És a dir, el teatre nacional, suposo que ha anat alguna vegada, és enorme, enorme. Si a tu et toca, a mi no m'ha tocat mai, a toco fusta, eh? A l'última fila ho veus com si estiguessis veient jo que sé... també... bueno, és molt gran. I el públic està molt llunyat de l'escenari. Sobretot les files de dalt, diguem-ne. Queden com a una distància bastant. Molt, molt gran, molt gran. I també té una cosa molt especial, que no tots els teatres la tenen, que l'escenari té una profunditat enorme. Enorme, una profunditat increïble. O sigui, jo he vist el Teatre Nacional de Catalunya a caballs... Uau. Sí, sí, sí, és una passada. Cotxes, gyps, que són més grans que un cotxe normal. O sigui, que té molta fundària. Llavors el que hem fet, i m'ha semblat una bona idea, la veritat, tot i que es fa raro, però, bueno, han fet tot aquest escenari enorme, doncs han posat butaques a l'altre costat, al fons de l'escenari. O sigui, que ara la sala gran del Teatre Nacional, si aneu, doncs quedareu sorpresos, perquè està a dues bandes. O sigui, la part antiga, diguem-ne, la part de sempre, de tota la vida, no la omplen, o sigui, les fileres darrere no les venen. I llavors, suposo que és el mateix aforament, per dir-ho d'alguna manera, a dues bandes. És a dir, a l'antiga està per la meitat, més o menys, i el fons de l'escenari també hi ha més o menys, com la meitat. M'ha semblat una bona idea, perquè ja ho he dit moltes vegades aquí, tu saps que ho dic, que ara a vegades m'agrada més el Teatre... De més a prop, eh? Sí, sí, sí. El Teatre més petit, o sigui, que el públic està més propè al sector. I la veritat és que m'ha semblat una bona idea. Desitx és una obra de Jordi Tepernet. A mi m'agrada molt el benet de Jordi Jornet. O sigui, té unes obres meravelloses. A més, a més, el que m'agrada de ell és que gairebé en totes les obres et parla d'uns temps passats que hem viscut nosaltres, els costums, la manera de parlar, la manera de viure, i tal, que això és molt maco. I després, perquè té històries molt interessants. Desitx és una d'ella que és molt interessant. A mi, personalment, el muntatge que vaig veure ahir no em va agradar massa. No em va acabar de...No em va acabar de fer el pes, la veritat. Tot i que em va agradar moltíssim, moltíssim la il·luminació. Ah, mira. Una il·luminació molt original, molt bona, que funcionava, vull dir. No perquè sigui original, eh?, original i que funcionava. Va agradar molt la il·luminació. A l'espai teatral, pràcticament, està nu. Només hi ha dues taules, molt grans, i una bancada. O sigui que hi ha poca cosa per veure. I, bueno, la interpretació hi ha actors que estan millors i altres que no estan tan bé. Però, no em va acabar de fer el pes, aquest desitx, que he vist al Teatre Nacional de Catalunya, ahir. Vas veure prou d'aquesta obra en havies vist alguna altra producció? Sí. El desitx es va fer fa... Doncs, uns 40 anys, més o menys, que no es feia, sí. Sí, sí, més o menys, eh? Fia molt de temps que no la veia. El que sí és cert que hi ha algunes de les obres del Benet i Jornet, però aquesta em penso que no, no aquesta no. Perquè hi ha algunes obres del Benet i Jornet que no van veure abans a la tele, quan televisió espanyola feia aquests espais de teatre i tal. Què és el teatre? Això sí que ho sé, perquè ell m'ho havia comentat moltes vegades, que estava una mica dolgut perquè hi havia algunes obres d'ell que havia escrit, que a Catalunya no li havien fet mi cas, i, en canvi, a Madrid s'havien estrenat abans que a Catalunya, evidentment, traduït-la, i que, curiosament, no sé, ara no vull dir-te una cosa parada, però hi ha un parell d'obres de Benet i Jornet que es van veure en aquella època, quan es va escriure, a Televisió Espanyola. Vale. Per exemple, a Revolta de Bruixes, a Televisió Espanyola es va fer, evidentment, en castellà, amb un repartiment de luxe en aquell moment, i es va estrenar abans, diguem-ne, a Televisió, que al teatre aquí a Catalunya, i d'això estava molt dolgut el Benet, el Pepito, que li diem Pepito. Estava molt dolgut, sí, però bueno... Escolta'm una cosa, vam parlar ja fa un cert temps que el poble espanyol, te'n recordes, va posar una mena de hivernadero, no? Sí, hivernacle, sí, sí, hivernacle, per fer teatre, i avui he estat mirant a veure què estàvem fent, per recordar la gent que s'hi va al poble espanyol, i sobretot si va en crius, doncs... T'ho oferta? T'ho oferta. Clar, pot passar tot el dia allà, no? Perquè mirant al poble espanyol, dinant allà... I, a més a més, hi ha un espectacle que està adreçat a nens a partir dels 3 anys, o sigui que per petits, eh? I es diu ñú. Hi ha un espectacle que barreixa una mica la dansa acrobàtica al teatre, les títelles, que també són molt per actius petits, l'humor, la màgia, o sigui que jo crec que val la pena d'apropar-se, donar una volta per al poble espanyol, veure el espectacle... I, a més, aquests dies que fa fred, però fa bon temps, o sigui... Fa uns dies preciosos, pre-preciosos, eh? Sí, sí. Maravillosos. Al migdia encara el sol s'està bastant bé. Després, quan es fa fosc, sí que fa més fred, no? Però durant el dia s'està bastant bé. És que la llum que hi ha ara mateix... O sigui, estan fent uns dies meravellosos. El poble espanyol teniu un espectacle per a nens, que pot ser molt intretingut, perquè, a més de teatre, podeu passar tot el dia ja. I després, també, hi ha un altre espectacle, per petits, també, al 5 Monos, a la sala 5 Monos, que està allà a Rosè de Júria, de Barcelona. Jo t'he dit que l'esculta aquesta sala, a no sé, algun cop que l'ajuntament d'aquí a l'espai de teatre, molt poques vegades l'he sentit, 5 Monos. 5 Monos, sí. Doncs és una programació bastant estable, eh? Què passa és que, normalment, són monòlegs, són uns espectacles de petit, format, no? Però, bueno... Doncs, ara, estem fent una obra, també per als crius, que es diu, setmanes de set dissabtes. Se'n mana de set dissabtes. I està adreçada a la gent menuda, a partir de 6 anys o així. I la fan el dissabte a la tarda, justament. Se'n mana de set dissabtes, doncs la fan el dissabte a la tarda, a la cinc, a la cinc de la tarda. I si voleu anar als 5 Monos a la nit, per adults, diguem-ne, podeu veure abismes que ho fan, perquè això sí, aquestes sales no fan cada dia el mateix. Hi ha unes quantes a Barcelona, ara, eh? Que cada dia hi ha una pronomació diferent. O sigui, no és de dimar-se a diumenge, o ni diumèntges, sinó que els diumèntges fan una cosa, els diumèntges fan una altra. I, en aquest cas, aquesta que estem dient de bismes, els 5 Monos ho fan al dissabte, als dissabtes a les 9 de la nit. Ah, mira. Llavors, a veure, a la setmana passada, vam parlar que d'aquí a poc s'estrenava l'última producció de la Cubana. Sí. La Cubana està preparant un espectacle superchulo, vaig estar l'altre dia parlant amb un d'ells. Si la setmana que ve podrem, es podria fer-li una entrevista perquè ho expliqui una mica tot, no? Llavors, l'espectacle es diu adeu Arturo. I la veritat és que va la pena de veure, primer, perquè és la Cubana, evidentment. I després, perquè, a més a més, és interessant, perquè explica una història d'un home que va morir... Doncs va ser un home que va morir molt gran. Explica la història d'un home que va morir els 101 anys. Que era un artista internacional que feia de tot. Ah, mira. O sigui, era Polifaceti. Polifaceti, se li donava bé un munt de coses. Exacte. I llavors s'ha fet un guió sobre la vida d'aquest... No ho sé, he escrit to, pintor, escultor, col·leccionista, en fi, d'aquest home. I la Déu Arturo no parla, evidentment, de Tristó, sinó que és una mena de can a la vida, de canto a la vida. Ah, mira. I també una manera de dir-nos, a tots els que anirem a veure aquestes Déu Arturo de la Cubana, que hem de viure a la vida intensament. Ah, mira. O sigui, que és una comèdia, evidentment, esboixarrada, com moltes de les cafè en la Cubana. És una mica surrealista, i bé, i és la Cubana. No sé què m'has dit. O sigui, la cenografia és fantàstica, els pastins que porten els pastins, els texos, també, segurament. A l'estrena, en el dia 2. Jo estic convidada a l'estrena. Espero poder anar-hi. Vinga. Ja us explicaré com ha anat. El dia següent ens parles, ens dius. Ho dindràs fresc. A la direcció, evidentment, és del Jordi Milán, com sempre, que és un factor, no?, de la Cubana. I, en aquest cas, hi ha la Xavitera, la Filomena Martorell, el David Ramírez, la Nabel Tutusaus, la Núria Benet, l'Àlex González, la Montse Amat, el Toni Sant, la Virginia Melgar, el Miquel Arnau i el Víctor Gómez. Dura dues hores, sense intermig. Caram, tu. Van a tota pastilla, eh? No, ho dic perquè, últimament, ja ho he comentat unes quantes vegades, s'estan posant molt llargues. Molt llargues, o sigui que... Jo també ho trobo, això, a Maica, últimament, amb les pel·lícules del cinema. També? De les dues hores, no baixen, i dius, ostres, no sé, eh? No sé que sigui algun documental, alguna cosa que ha format sigui més curt, però de pel·lícules, no sé si perquè ha donat la casualitat o què, però últimament, les que estic mirant, dels 120 minuts, poques, poques... Jo l'indicat és que vaig poc al cinema. L'última vegada que vaig anar al cinema, em penso que ja t'ho vaig comentar, vaig anar a veure aquesta de... pandènoeses consemiles de ma pora, pandè limón. A més, a mi la vaig anar a veure, perquè m'havien ofert de fer un paper al dins de la pel·lícula, no ho vaig poder fer per circumstàncies personals, i tenia moltes ganes de veure-la. Però és l'última vegada que hi ha anat al cinema, no? No veig molt sovint, la veritat. Bueno, que atrat això de la Déu Arturó, senyora i senyores, ho podem veure al Teatre Coliseum. Oh, mira. Evidentment, ja està, les entrades estan posades a la venda, i l'horari habitual és a les 8 de la nit, des de dimecres, dimecres, dijous, divendres, tota la setmana, i després el dissabte és a les 21. I el dissabte és a les 21, i a les 5 de la tarda fan dues funcions. O sigui que acabaran morts. Doncs sí, perquè, clar, això ja vol dir que un acabarà a les 7, i l'altre acabarà a les 11 de la nit. Acabaran quan acabin, estaran per anar al llit, però directament, o sigui. Però bueno, ja sabem que ells els agrada molt el que fan, i per tant, no, s'arna amb gust o no pica, que és la meva mà. No, clar que no. A l'of de la Villarruel, estan fent una cosa que m'ha semblat interessant, a veure, que la tinc per aquí. A l'of de la Villarruel, estan fent, a veure, qui estigui lliure. Ah, mira. Qui estigui lliure és una obra, jo penso que és interessant, perquè parla una mica d'això, que tothom comet errors, però que, finalment, hi ha gent que a aquests errors no els perdona, i d'altres persones que entenen perfectament que tothom s'equivoca. Ja he dit que és a l'of de la Villarruel, va la pena d'anar-hi a veure-la, perquè és més tard. I llavors podeu anar a sopar tranquil·lament, i després anar... Fer un pla de tard de nit, eh? Exacte. A la sala ve, que et fan animal negre, una obra, una mica complicadilla, però bueno... Per què? Per el guiu? Per la trama? Per la trama, sí. Però, a veure... Estic buscant els papers, carinyo. No passa res. Sempre deixem tot aquí a la taula, i a vegades costa trobar... Quan més necessites costa trobar els papers. Animal negre, tristesa, a la sala ve, aquest. Aquesta obra es va poder veure en castellà, evidentment, en el teatre espanyol, de Madrid, a les naves del espanyol. I bé, és una obra, ja dic, una mica complicada, per dir-ho d'alguna manera. L'autora és Anja Heelins, l'ha traduït la Maria Bonson. Està dirigida per Julio Manrique, com a broma. Per això m'agradaria veure-la, perquè Julio Manrique és una persona que també és molt responsable, que jo l'admiro, això. A l'horari va de dimecres a 17 a les 20 hores, i el diumenge a la 6.30. Dura dues hores. Veus, dues hores? Es va a la sala ve, que tal, a l'espai de baix, a la sala gran, per dir-ho d'alguna manera, i bé, doncs són quatre homes, dos dones i un bé bé, que surten de l'excursió, i són gent guapa d'aquesta creativa i tal. Hi ha, en els diàlegs, hi ha moltes puyes cínices, i està pel mig, doncs, al joc de l'amor que hi ha entre ells, de diferents amors. Ai, mare. Em sembla que ha canviat de to, eh? Sí, clar, clar, perquè, a veure, ja et dic, són quatre homes i dos dones i un bé bé, i, bé, doncs, cadascú ama diferents persones d'aquest grup. Jo penso que seria interessant, sobretot, ja he dit, perquè m'agrada molt el Julio Manrique, i parla una mica de com som els essers humans, no? I parla també una mica de la imprudència dels nens, de la imprudència dels pares, dels nens, que, d'alguna manera, es distreuen i després passen coses. Parla una mica, també, de la crisi climàtica, perquè està dins d'un cicle que està fent a la Celebequet, que està dedicada a la crisi climàtica. O sigui, que, bé, doncs, teniu aquí per anar a veure aquesta obra. He dit que el director és el Julio Manrique, i d'actors surten molts, són el Joan Amargós, la Marxa Cisteró, la Mia Esteve, el Norbert Martínez, el Joel Lloriol, la Mí Marriera, el David Verr i Ernest Villegas. Gairebé en tots hi he treballat, gairebé en tots. I penso que val la pena d'anar-hi. Crec que és un tema interessant. I la Bequet és una d'aquestes sales que estem dient... que cada dia fan una cosa diferent. O sigui, sí que hi ha un cicle... Sí que hi ha una programació estable, però bastant variada. Si tu ets a la Celebequet, segur que en algun moment hi ha algun dia pots entrar a veure qualsevol cosa. Maica, ho hem de deixar aquí perquè són les 6 en punya i hem d'anar a Catalunya Ràdio. Adéu, fins la setmana vinent. Una abraçada, Maica. Que passeu una molt bona setmana. A tots els ullets de Ràdio Desbert. Gràcies. Adéu. Bona tarda, us informa Kilian Sabrià. El govern et dona per fet que s'ha superat el pic de la sisena onada de la Covid i les dades confirmen que els contagis reculen. Salut ha notificat 27.000 positius més i 52 de funcions més. Tots els indicadors milloren, però creix moderadament la pressió als hospitals. I, en aquest context, el conseller Argimon veu l'11 de febrer com una bona data per reobrir l'oci nocturn. És partidària, més a més, que ho facin sense l'exigència del passaport Covid. El sector no se'n refia. La Fecassar, per exemple, presenta un nou recurs al Tribunal Superior de Justícia reclamant que puguin aixecar parcianes, per tant, que puguin obrir immediatament. Notícies breus, Gerard Ropet. El telèfon de detenció a Ciutadana 010 de l'Ajuntament de Barcelona i els tràmits del seu web no funcionaran aquest cap de setmana a causa dels treballs de millora a les infraestructures informàtiques del municipi de l'Ajuntament. Concretament, no estaran operatius des de les 3 de la tarda, de demà 17 fins a les 12 de la nit del diumenge. Els treballs d'adaptació afectaran concretament l'accés a la seu electrònica i a l'oficina virtual de tràmits, així com també el servei a través del 010 i els kioscos d'autocerbei de tràmits. L'expresident de la Generalitat, José Montilla, aposta per un canvi en la política lingüística del govern que busqui la complicitat dels ciutadans i eviti la politització del tema. Això ho ha dit a la inauguració d'unes jornades de la Fundació Rafael Campalans sobre el consens lingüístic. Convè un canvi en l'orientació de la política lingüística cataluïna que busqui la màxima complicitat ciutadana, que eviti que les mesures de protecció i fumet necessàries avui puguin ser persegudes com impulsades o antipàtiques i massa vinculades a objectius de caràcter polític i no tan lingüístic. S'ha arxivat la investigació per suposats abusos a menors contra l'exentrenador del Barça Albert Beneges per prescripció dels delictes. Han declaracions a Catalunya Ràdio Viqui Bernadet, presidenta i fundadora de la Fundació Viqui Bernadet, d'ajuda a les víctimes de abusos sexuals infantils, ha lamentat que la nova llei de protecció a la infància aprovada l'any passat i que amplia la prescripció a 35 anys, no tingui caràcter reductiu. La prescripció ha fet mal a molta gent. O sigui, hi ha moltíssimes persones que quan troben la capacitat o se senten capaços de denunciar, o hi ha una denúncia en cadena i surt al cas, quan no volen denunciar, ja no ho poden fer. El president d'Ukraine, Volodimir Zelenski, ha fet una equid dels països occidentals perquè deixin d'alimentar el pànic al voltant d'una eventual invasió imminent de Rússia al seu país. En una compareixença davant de la premsa extranjera, Zelenski ha advertit del risc que aquest amor desestabilitzi l'economia quan no hi ha en aquests moments cap evidència. La sensació des dels mitjans és que estem en guerra, que tenim tropes a les carreteres que hi ha mobilitzacions, que la gent va d'un lloc a l'altre, i no és així, no ens cal aquest pànic. I ara, dues de música, així sona les bones, el nou tema de Trivada. Anem a col·lectiu femení i femenista, que vol ser una equid a posar en valor la identitat disruptiva. És aquesta peça a les bones, un cant col·lectiu diu Trivada a la bandada femenina. Aquest grup, Barcelona i de hip-hop, treu disc el 25 de febrer amb col·laboracions de Clara Peia, Alain i Santa Salut. I anem a la segona. El cantant Caradeng Xau Mendes ajorn a la seva gira el 2023. Havia d'actual Palau Sant Jordi de Barcelona el 14 de maig, però la seva gira, Wander, passa el 2023, com us deia, i concretament a la capital catalana i aterrarà el divendres 9 de juny de l'any vinent. Esports, Rup Dila. Em breu de començar la primera semifinal del campionat d'Europa d'Envol, que jugarà a Selecció Espanyola contra Dinamarca. El jugador de Sant Quirze Ferran Soler es baixa d'última hora per coronavirus. La Fiscalia ha acceptat la denúncia presentada contra la Junta de Josep Maria Bartomeu per l'actual directiva del Barça, després d'observar i regularitats greus a la gestió dels seus predecessors. La Fiscalia ha signat la investigació a delictes econòmics, tot i que encara no se sap quins delictes, precisament, se'ls podrà inputar. Mentre està en Adam Atraoreges a Barcelona, ha passat revisió mèdica prèvia a la seva incorporació, com a nou jugador blaugorana, l'extrem de 26 anys format a les categories inferiols del club Arriba, s'ha dit d'Alborra Hampton anglès, fins a finals d'aquesta temporada. El contracte de sessió podria incloure una opció de compra que, segons fons blaugoranes, no seria obligatòria a final de temporada. En basqueta, el juventut juga la pista al Fuilabrada, un partit a jornada de la Lliga CBA, a partir de dos quarts de nou, l'equip verdinegre buscarà la victòria per mantenir-se entre els quatre primers de la classificació i ser cap de sèrie als sorteig de la Copa. I entenc i ja tenim definida la final masculina de l'Open d'Austràlia, serà Nadal Medvedev, si guanya el Manacuri, es convertirà en el jugador amb més grans eslamps de la història, i en cas de victòria del Rusmed Medvedev, serà el nou número 1 del món. Fins aquí, les notícies. Tens un podcast en català? Un podcast en català? Presenta-l'Alstrem i sonor. Intra al web, sonor.cat, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa-lo a l'Òpez. L'Ajuntament de Sant Just, a prova de forma inicial, expedient per a l'exercici de l'activitat de comercialització d'energia elèctrica, mitjançant la incorporació de l'Ajuntament com a soci de l'empresa terça. Aquest és el segon pas que s'havia començat el mes de setembre, un camí iniciat que, per la transició energètica del municipi, recullita el pla d'acció municipal. Això permetrà que els equipaments i l'enllomanat no vinguin directament d'energia 100% renovable i pública. Presentava el punt al regidor de Mediambient Just for Salva, que assenyalava que ara es comença per la comercialització d'energia, però que, gràcies a la incorporació com a mitjà pròpia, es podrà utilitzar aquest instrument per desplegar altres polítiques. Aquest punt va ser aprovat pel PCC, movem esquerra a la CUP, el regidor no escrit i la regidora no escrita, i l'abstanció d'ajunts per Catalunya. Aprovar l'increment salarial de tot el personal, funcionari i laboral, a l'Ajuntament modificant les taules salarials amb un 2%, que és el percentatge que estableixen els pressupostos de l'Estat per aquesta contingència. Josep Maria Ranyer, regidor de Recursos Humans, explicava el ple que això es va comentar amb la Comissió negociadora, i no va haver-hi una oposició en aquest tema. Finalment, el ple va aprovar per unanimitat l'increment de les retribucions en un 2% del personal. El servei de la Corporació de Sant Just correspon en el 2022. Marcel Reixac va rebre-hi el premi de 98 euros amb 10 cèntims com a guanyador del sorteig de Reis de la Mísora. Radio Desvern va sortejar el dia de la cabalcada de Reis, aquesta quantitat de diners entre tots i totes les participants al concurs. Per participar-hi s'havia de publicar una fotografia Instagram amb el hashtag ReisSanJus21. Entre tots i totes les participants es va sortejar aquesta quantitat. El premi era un bal amb la quantitat de diners que representa la freqüència de la Mísora. 98.1 FM ha gastat qualsevol establiment de Sant Just. Reixac va triar l'òptica prisma situada al carrer Bonavista, número 92. I això és tot, tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just. Tenc els Sant Just notícies complet de la set del vespre. Com protegir-nos de la Covid-19 en el dia a dia? Millor a l'exterior, que a l'interior. Millor en poques persones, que en moltes. Millor dins la teva bombolla, que a fora. Millor poc temps, que en molt temps. Millor persones de risc baix, que de risc alt. Informa't en el salud.gencat.cat. Sistema de salut de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com. Les àvies i els avis són sàvies i sàvies. No deixis queis ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Vici sense edat. En Vici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones de data avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompany-los a veure el poble on es van criar. Dona'ls vida, que et torni a sentir el vent a la cara. Et necessiten, i tu a ells també. Des de Vici sense edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en Vici sense edat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. I am for king composing hallelujah. Hallelujah. Hallelujah. Hallelujah. Hallelujah. Well, your faith was strong, but you needed proof. You saw her bailing on the roof. Her beauty in the moonlight over through you. She tied you to the kitchen chair. She broke your throne and she cut your hair. And from your lips she drew the hallelujah. Hallelujah. Hallelujah. Hallelujah. Hallelujah. Hallelujah. Well, baby, I've been here before. I've seen this room and I've walked this floor. I used to live alone before I knew you. I've seen your flag on the marble launch. And love is not a victory march. It's a call that is a broken hallelujah. Hallelujah. Hallelujah. Hallelujah. Hallelujah. Baby, there's a God above, but all I've ever learned from love was how to shoot somebody who outdrew you. And it's not a cry that you hear at night. It's not somebody who's seen the light. It's a call that is a broken hallelujah. Hallelujah. Hallelujah. Hallelujah. Hallelujah. Hallelujah. Hallelujah. Hallelujah. Hallelujah. Hallelujah. Hallelujah. Hallelujah. Hallelujah. Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant que hi ha dins d'un barret. Però hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta-te al voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques a B-XL a Pungat. Perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya, 7,5 milions de futurs. ... Vinga, demà, esteim posant aquestes segons oreges de la rillery als ripped-off de ràdio� is very dark, al musical that has heard aboutُ at€al cos...! Avui parlem de l'actualitat. Els hi vaig activar els micròfons, els tres. Hola, què tal? Com a tot? Bona tarda Núria, la veu de la Ramla. Bona tarda, molt bé. Tot molt bé. De nou aquí, amb ganes. De nou aquí, amb ganes. Un altre divendres més. No dir més. L'actualitat sembla que no para, eh? És a dir... No para. Bueno, jo ho vull dir. Andrea, com estem de l'Ordangarini, l'Ainoa i aquest tribunal? L'Ainoa diu? No, com es diu? Cristina. Cristina és la E. Ah, la nova, la nova, que jo sí que vaig perduda amb això, eh? Ara es veu que has anat a Abu Dhabi i plorava el seu pare? Abu Dhabi? Quin pare? El rei m'he dit, ell ha anat a veure el seu pare. No és d'Abu Dhabi. Ah, la Cristina ha anat al pare? Bueno, no. Com que estan els dos expulsats de la família real, els deuen fer-me companyia. Hòstia, jo no sé, estic en el cor enganxat, eh? No m'acord, enganxat. No l'orme el salva pensant. Normalment podeu estar passant la Cristina. En fi, ja es veia venir tu, ja feia anys que estaven en aquesta situació, per tant... Sí, i ell és que fos un tio massa fidel, eh? Em sembla. Em sembla que ha tingut varios conatos de infidelidad, no ho sé. Bueno, és una cosa típica a la família monàrquica. Sí, bueno, sí, ja l'Hemèrit ja va ser una mica així comú, el tema. Allò que anava a dir alguna cosa, però jo crec que la seva cara ha sigut millor en callo, millor en callo. Doncs que jo d'als temes del cor no m'ho trolo. Algú l'ha sentit, no? Sí, sí, sí. El Justi Necessari. El Justi Necessari, poc. El Justi Necessari per no morir. I abans de començar amb els temes, perquè jo sempre aviso a l'audiència, eh? Que els hi passo ja en els contentolians, una mica per un any en els trets. Hi ha un dels temes que no... el vaig posar perquè encara no havia sortit de la llum, que és el tema del certificat Covid. Sembla que ja ens hem desfet d'aquest certificat. Han vist que no era molt útil. No té cap ús. Per tant, ja vi a lliure tothom entrada per el tema dels restaurants, bars... Jo no sé si el lloc que treballa en algun establiment, això ho he notat, o ja ho he començat a fer? No, perquè jo des de l'aliminació del passaport Covid, jo no hi ha hagut contacte amb aquest tipus d'experiències exactes. Jo ho he sentit que a un restaurant, ja parlava un restaurador, tenia un bar restaurant, i deia que ell, per dret d'admissió, exigeix a les persones que veien noves encara demanar el... Ah, per dret d'admissió, ell? Clar, jo no sé. És una cosa que cada restaurant pot decidir, no? O la llei està per sobre de tot, perquè el que entra també pot discutir amb la llei. Ja em diu a mi que no tinc per què ensenyar-te'l. Clar, aquí hi haurà un debat, tu com a propietari del local... Tu pots decidir qui entra a casa teva i qui no. Si tu les direixes que per una asseguretat teva és el que sigui... Sí, suposo que la normativa està plerta dins el dret d'admissió, hi ha uns punts que tu pots fer servir. Aquest no ho sé. I hi estava aquest debat, no?, que si per preservar ell deia la salut dels seus clients habituals, aquesta persona que puntualment va entrar, li va demanar el Covid. I ell va dir-li, home, no tinc per què ensenyar-te'l, perquè la llei diu que ara ja no cal. Jo crec que si demanes el certificat Covid ho has de demanar tothom, siguin habituals o no? Sí, això sí, però... No pots tractar el nou per... Què passa? Que a l'habitual te'l demanen un cop, i ja no te'l demanen més, no?, perquè ja... Clar, hi estava aquest debat de que si tu pots, com a propietari del negoci, demana o no el Covid com a cosa teva, el dret d'admissió. Home, clar, si s'agafa això del dret d'admissió, ja aquí hi ha la llei, no sé... No sé si està per sobre d'això, no? Clar, el que sentíem avui també, per exemple, que gent del Club de Pàdel, per exemple, era que... d'alguna manera s'allajaven de tot aquest tràmit, perquè sí que la llei deia que, per exemple, la gent que jugava fora, el Pàdel, l'autor, aquesta gent no havia d'ensenyar cap mena de certificat, que jugaven fora, tot i que havien de passar per dins del Club, inclús feien ús de vestidors i això. Aquests no havien d'ensenyar, però els mateixos, que en lloc de anar a jugar a Pàdel a fora, anaven a la sala de màquines, aquests tot i també està compartint el vestuari... Sí, llavors, clar, això era com... Mira, ara menja fora i fora tot i ja a tothom igual. S'ha demostrat que les vacunes el que fan és allegir l'enfermetat... La cinta d'autologia, eh? Sí, i no donar immunitat. Si realment donessin immunitat, jo crec que seria... jo no ho discutiria certificat l'hòbit i punt, però si el contagi seguirà existint, trobo que és... El que passa també és... Ho deixaria la tria dels establiments, realment. Sí, ells... Com a aquest cas, sí. El que passa és que, clar, ara perquè el Covid és un enfermetat, jo penso que ara és greu, tot i que gràcies a les vacunes, per la teva opinió, allogueix el síndomatologia, però també l'agrit també de la contagies, quan vas en un centre i no tens... Clar. I en el mateix moment no et qüestiona si aquest senyor està encostipat i tu veus una persona estornudant i no... Ara sí, per tant, sensibilitat... Ara estornudes i bueno... Però en mirant... Se'n fa una bombolla, a costat... Has de tu estornudar en una forma com molt coivida, eh? O si has de tu, sí. Hosti, jo, que és un fumador, va de tu, i em vaig a la recupera i no sentim tu, sí. Sí, però bueno... Hola, Ferran. Bona tarda, hola. M'acabo d'incorporar tard, però vingo. Home, després de tard. Perdoneu, perdoneu. Des de l'any passat que també hem vist. Bueno, jo tinc amens, sí. Però bueno, jo el que volia fer és que això del passe Covid... O sigui, era molt previsible, perquè realment el passe Covid no es va instaurar per protegir-nos de contagis, sinó que es va instaurar perquè la gent que no es volia vacunar i tenia certes reticències, vacunés, i així es va produir, no molta gent que anava al gimnàs, que no s'havia vacunat, es va vacunar a partir d'allà. Molta gent que anava a cada dia al bar, no s'havia vacunat, es va vacunar. I ara crec que l'efecte ja s'ha perdut i per tant ja no té sentit. No té sentit. No sé si l'heu dit, això, aquest raonament. No l'hem dit aquest raonament. Jo crec que, per tant, això era més que previsible que al final es deixés de demanar, però això és una tasca extra per la gent que està treballant al sector de la restauració. I farragosa. I farragosa. I han de fer de policies, que no els hi toquen, i s'han d'encarar de vegades amb el client que no vol d'ensenyar, que no vol donar dades personals de si estàvem a l'altre. És curiós, perquè quan... El que heu hagut fa pensar que quan anaves a un lloc on te'n demanaves el cert efecte Covid, els que podíem entrar semblava que estaven com imbunes. Jo crec que el efecte... Tu tenies aquesta seguretat. I no sé si... Realment el pensament... Jo crec que les vacunes tenen una simptomatologia més baixa. Sí. I, per tant, la carga viral també és més baixa, doncs el risc de contagi potser no era el mateix, o si et contagiaves amb gent que està vacunada i tu estàs vacunat, doncs... Absolutament el mateix, perquè s'ha de... La vacunada ha agafat el Covid. O sigui, el que tindria que haver fet, o sigui, si es volia fer alguna mesura d'intentar paliar, erradicar i sofacto, o sigui, la propagació del virus, és com van fer pasturets, escolteu els actors, abans de cada obra ens feia un test. Aquest és el moment. Els tests d'antigens tampoc... Els tests d'antigens tampoc són sempre... Si et donen negatiu, possiblement, la probabilitat és un fals negatiu, però la carga viral és baixa, i, per tant, de moment, en aquells momentos... No contagiaves. Si estigues a un bar, és l'única garantia que realment no propagaràs l'informatat, però no es va fer això. És que hi ha estudis de tot, perquè diuen que la gent que està vacunada, com que té una carga viral menor, també contagiés una mica menys. Hi ha moltes stories d'això. Per això, el tema de la sortificació del Covid, si t'has vacunat teòricament, segons quins experts, contagiés una mica menys. La teva carga viral és més bàsica. Era bàsicament el que deia el Ferran. L'únic objectiu, i a més, ja recordo, crec que quan es va instaurar el passaport Covid, aquí, en altres països com Austria, d'allà més de l'Est, ja s'havia demostrat que la implantació del passaport Covid no havia ajudat a disminuir els dades de contagis. Simplement, sí que havia ajudat a incentivar la gent a vacunar-se, per poder-ho dir llocs, i poder-hi assistir a llocs i sortida. No, no, que està clar, jo que havia molt clar que el passaport Covid no era una mida per als contagis. No, no, no. Simplement la obligació, que la gent es sentís una mica obligada a vacunar-se, jo penso que avui per avui és la forma de... Però, realment... De passar el Covid d'una forma més lleu. Quan parlem d'això, sempre acabem parlant del mateix, que és que, mentre no es vacunin els països del tercer món... Evidentment, la immunitat de grup que deia. Si aquí n'hem posat vacunes, n'hem posat vacunes, però segueixen sortint variants. Sí, sí. No es conseguirà res, per tant. Bé, si voleu canviar de tema, anem a un tema esportiu, perquè resulta que últimament s'ha donat el cas que en un partit infantil, un hàrbitre, abans de començar el partit, va donar una mena de lliçó com de classe, un grup de pares i pares mares que estaven allà a l'agradaria, esperant que convencés el partit. Suposo que mansies, no?, que comencés a nervis a flor de pell, a veure el futur més hi jugant, en els camps de futbol o del que fos aquell esport, i els va donar una lliçó... conforma, doncs bé, allò era... no deixava de ser un joc, sí que estaven en una lliga, com pot estar qualsevol nen o nena, en qualsevol esport, però que no deixava de ser una lliga de la categoria que era, una categoria infantil, i que havien de fomentar, també els valors en els nens i nenes, jugar d'una manera neta, i que la seva pròpia actitud, per favor, que fos exemplari, els entrenadors d'infantil, de qualsevol categoria, també se'ls hauria d'anar, d'una aquella lliçó, perquè era el que també... Depèn, no es generalitzem, però sí, hi ha casos i casos. Però obres un debat molt interessant, i molt ampli, o sigui, molt dents, o sigui, és molt complicat, o sigui, perquè realment, a l'esport, a nivell infantil, a nivell de nens i nenes, neix com a part de la formació educativa de principis cap al jovent. Però, clar, aquí, llavors, arriba la perversió de tot això, que és el tema del negoci del futbol. Si entrem aquí, ens perdrem, però jo crec que cal, o sigui, perquè tothom pensa, quan el seu fill lluga, que serà el futur Messi, i serà la jubilació d'un pare o d'una mare... Sí, sí, és que no em penses que ho pensen, eh? Podem estar alegrada als pares. També crec que no s'hauria de focalitzar només en el futbol, perquè passa a tots els esports... Però el futbol, com que lluga tanta gent... Bueno, no tanta gent, mou tant diners, és que l'esport que més diners mou en aquests països és el futbol, o sigui, en altres països serà un altre, però amb aquest és el futbol, per tant, mou tant diners. I la pràctica és el número 1... I és el més fàcil, que és donar penjines, no? Una pilota, és més fàcil. Però el problema està alegrada, perquè el que dèiem abans, és que el futbol que el seu fill sigui el Messi, o que estigui millor a la futbol. Hi ha molts nens que potser no els hi haurà de jugar. I aquesta competitivitat... Sí, sí, i aquesta competitivitat la provoca el pare. A vegades el nen està jugant bé, està tranquil, està bé educat per un trenador, per un club, i el pare per parteix al nen, cridant, insultant, i cridant el nano. I dirigint el nano. Oh, l'entrenador, eh? Per què no s'ha de casar a mi, jo? A la vinga. Existeix, eh? Existeix, i desgracidament, molt sovint. S'hauria de fomentar la competició en aquest... haurien de competir, o simplement jugar a futbol, fer-se competició. Té una al·lició en la competició. Sempre en tot. Sempre té un afegit que si tu li fiques la salsa que et surt, és molt millor, no? Però clar, o sigui, s'haurien de... S'haurien de ficar a límits, perquè, inclusivament, clubs esportius, fonamentats en l'equip directiu, creen ens que després es puguin vendre i puguin donar diners a títol particular, i a títol del club també, a grans... grans... equips de futbol, salsa, espanyol, tot això. Jo, a categories on t'ajugen els nanos i les nens i les nenes, el meu fill està jugant, jo he vist algun nano de l'equip de l'Òscar, fent callar el seu pare a la grada. Fent callar el seu pare a la grada, eh? Allà amb la mort de la filla. De la filla. De la filla. I li va dir a un pare que ell és la boca. Julín. El fill. Crec que... No, sumant això, és quan un pare o una mare, des de la grada, incita conductes... no esportives, envers el fill, no només està pervertint el seu propi fill, sinó que també els seus companys d'equip i el rival. Per tant, també haurien de ser les persones de la grada, que al final són pares dels nens que estan jugant i, per tant, s'estan veient perjudicats per actitud d'aquesta altra persona, qui, mateixos, es dirigixin a aquest pare o aquesta manera de recriminació en aquesta institut. Sí, ho passa, però es acaben baralles. Sí, no, clar, que s'estan veient. Perquè hi ha molta agressivitat i, llavors, la gent acaba en baralles. Els pares i els entrenadors, a qualsevol es poren d'entendre que els nens que practiquen futbol, basket, hoca i el que sigui, molts ho fan com un hobby, com un moment de desbarjo, i la competició és el mateix, un moment de desbarjo, i que molts d'ells no arribaran professional en aquest esport i que, per tant, no els han de tractar ni d'aquesta manera. Jo penso que, ara, cada cop, els entrenadors i els clubs estan educant més bé els nanos. I s'ha d'ensenyar a perdre, també. Exacte. Els valors cada cop s'estan ensenyant més, a nivell de tots els clubs. Això és veritat, però encara segueix aquesta reticència de l'agrada del pare, que vol que sigui Messi, que insulta l'àrbitre, i això és el problema. Per mi, a la base, és aquí, perquè els clubs estan educant. Jo penso que cada cop, des de baix, estan educant bé els nens, i estan fomentant l'esport com a part d'educació, com deia el Ferran. Com una cosa més, que no deixa de ser... Jo recordo que, quan l'Òscar era petit, un pare de la qui punta jugava l'Òscar, que era psicòleg, em va dir, quan tinguis que castiga l'Òscar, no el castiguis mai a no l'entrenar. Clar, no. Les ha castigat amb... No n'hi has d'entrenar, no jugaràs dissabte. No castiga el que vulguis, no sé si la Play, o que no menjarà les genties, però és la part de la seva educació. Igual que l'alcohol, eh? L'esport que entra a la seva part, no la castiguis mai amb el futbol, o amb l'esport que estiguis fent. I em va quedar molt clar, eh? Perquè a vegades ho feien. No n'hi has d'entrenar avui, que t'agrada el futbol, doncs no n'hi has d'entrenar. I el que sigui, no el deixis amb els amics, no el deixis sortir, no sé, mil coses. No li deixis de jugar una cabol, però amb l'esport, perquè és part de la seva educació. I em va quedar gravat, eh? I de fet ho he fet així. No sé com la gent que a vegades castiga també amb el menjar, o que posa coses entre mig, que al final no deixa de fer que el nen o nena millor que l'hagi castigat. Ai, mare, que allò en què l'hagi castigat acabi de tenir una relació poc saludable, em vull dir... Sí, sí, ara és veritat, és veritat. Sí, vull dir... Acaba d'entrar, Joan Esmeratz, anava a dir a la mísicle. Sí, a la mísicle. Mira, s'ensenya sense tan i microfons. Mare meva, jo no sé si t'ha cacat. Ual, que una tortúlia molt maca, molt sèrie. Molt endreçada, no correcte. Ha vingut a pervertir la tortúlia. Esperem que t'afegessis a la dinàmica i al tren aquest, eh? No. No. T'està aconseguint on s'està amagant. T'està aconseguint on s'ha auriculat. Sí, clar. És igual, no fa falta. T'ho veieu també de l'any passat que no es veiem, no, Joan? Eh? Des de l'any passat que no es veiem, per aquí a la ràdio, eh? Sí, no. No, que jo vaig venir el dia de reis. Ah, potser sí? Jo vaig estar-hi, sí, vaig vindre-ho. Que bocada. Doncs no... Bueno, si vols, estàvem parlant... Sí, estàvem parlant de la practicada. Perdó, perdó. Quina és l'opinió del Joan, dels pares, que hi ha a l'agrada, veient el futbol dels nens petits, o el basquet, o qualsevol esport? Ara tenim a l'altra costat. La persona que crida, que s'espera, que conya un metegol... Que és baralla. Que és baralla i que... Saca mi hijo, que no juega nunca. Però no sé el que heu dit. És veritat que és un tema recorrent, i és un tema complicat, que s'acabi. Perquè, clar, tothom té el seu fill, com el seu ídol, i molts pares volen veure representats, inclús pares que no han tocat res d'esport, ni res, saps? Hòstia, este hijo jugaba como yo cuando era pequeño, cuando habían tocado una pilota, ni habían futbolado. I si no, que serà el Futormesa i amb jubilarà. O jugadora de primera divisió, o jugadora de primera divisió, no? Jo crec que sí que s'ha de demanar, i més des d'altereus com els nostres, que vull dir que els pares, de tranquils, pares i mares, que estiguin tots relaxats, que vull dir que el seu fill, a part de fer un esport, el que està és rebre una educació, que li anirà molt bé, relacions socials, etcètera. I a partir d'aquí, escolti, avui dia se sap, els infantils comencen 200, i els juvenils arriben 20, amb el qual hi ha una criva molt important, i s'ha d'acceptar. Jo crec que no hi ha més. És un tema més d'educació, dels pares, i que ho transmetin als fills. Com deia l'Andrea, per què no jugar futbol sense competir amb aquestes edats? 5, 6, 7 anys. Sí, no sé si és necessari. Aquí es defensa una mica que la competitivitat sí que complirà. La teva tieta m'ha dit que quan acabis... Joan, no, però a veure... Ja, per favor. No ho sé. No ho sé. No havia ni preparat les edats efectes, perquè pensava que ja no feia falta, però és que m'obligues, Joan, a veure, un moment. M'ha dit... M'ha dit de teva tieta que té. La teva tieta 3. Si volem concretem. Joan, vols que et pari en fi? Mare de la Jana i de l'Aina. Vull deixar-ho, tenim llibertat. Vas a veure el Lluc, digue-li que quan acabi passi per la granja. Tu creus que és tema de tertulia, Luria? Jo crec que això també serveix. Sí, això afecta molt a l'avió dels angustans i senjutenques. És un punt captat. Acabar també m'agradaria dir... A veure què dius. De tema de l'esport, no? Estic desentrenat i, per cert, he sentit les últimes tertulies de les quals he estat absent. Que ha sigut un nivell top. I des d'aquí us felicito i aquí el meu homenatge amb aquest aplaudiment. Luria, sisplau, els afecto. Sí, sí. Estic una mica desentrenat. La veritat és que... Però sí que és veritat que també va a diferents llocs. Hi ha llocs parlant d'això dels pares i de la violència entre cometes que es pot produir, que també és de diferents esports i diferents llocs. Hi ha llocs com a Sant Just, que costa veure que hi hagi coses d'aquestes. Sembla que siguis allà i s'ha d'anar. En canvi, quan ve l'equipe de la mina, sense ara vulguer, vull dir... Va veure Joan. Sí, però siguin quietes. Cuidao que vininen els dos. I ho dic en aquesta llar. Cuidao que vininen els dos. Mirem de ser uns quants que aquí pot haver-hi vellats. Porta gent, no? Incluso nosaltres anem una mica com si anéssim a camp Contrari, a vegades. Estem allà a Magadets, allà al bar antic de la senyora Maria. Doncs jo content d'estar a Magadets No pot anar amb ningú, m'entens? Bé, canviem de tema perquè sí que és un tema que donaria per molta estona, un tema amb moltes vicis i totes. Què us sembla, ara, parlar dels carrils bici? Últimament no sé què passa. Estan a vent i bastant accidents, no només per les vicis, òbviament dins el carril bici també hi poden circular els patinets, elèctrics. No crec que hi hagi problemes al carril bici, eh? No és problema del carril bici. No, no, no, no, no, pilot. Si hi ha carnet de cotxe, carnet de bici, carnet de patinet, patinet de patinet... Jo sí, per bateu com que faig que no fa penari. Han de portar matrícula els patinets elèctrics o no? Haurien de portar-ne? No, de moment no. Em porten les bici. Però el problema és l'ús massiu, o sigui, allò de l'ús de la bicicleta i els carrils de la bicicleta, no van haver-hi problemes perquè era minoritàri. Ara comença a ser massiu, ja no només hi ha bicicleta, sinó que hi ha patinets, hi ha gent corrents també, o sigui, hi ha més ús... I llavors, clar, la combinació de vehicles, o sigui, autobusos, cotxes, camions... Peatons... Peatons, bicicletes, patinets... Educa, això ja... Sí, és el que genera tot el conflicte. Però estan trobeu que, per exemple, estan malsanyalitzats, o podrien estar millor connectats els uns als altres, o carrils que acaben de cop i volta, que dius, ui, i aquí què faig? No, a veure, és... No només parlo de Sant Just, ara parlo personalment. L'únic accident que he tingut amb cotxe, l'he tingut amb una bicicleta amb un carril bici de Sant Just. O sigui, per mi he estat maldiseñat, perquè hi ha un problema, o sigui, sobretot va ser el carril bici que hi ha a la carretera, i va ser carretera amb carrer bona vista. O sigui, jo girava, jo venia... Xavata, xavata, xavata... Jo venia de, per dir-ho així, desplugues i volia girar al cap a dalt. Però se suposa que el cotxe que gira ha de mirar que no vinguin bicis. Jo vaig mirar, però jo no... O sigui, resulta que tenia la llum del sol davant, no vaig veure res, i jo pensava que les bicicletes, quan els cotxes giren, tenien el semàfor vermell. I no, el tenen verd. Igual que el cotxe que segueix recte. La culpa va ser teva, que havies de mirar que no vinguessis. No, el problema és que jo no ho sabia, però ja veus... No, no, jo no ho sabia. Però jo no ho sabia, però ja ets de conèixer, o sigui, el sentit dels semàfors, en cada cantonada on hi ha, Sant Llurs, un carril bici i un... El semàfor del carril bici va igual que el del cotxe. Si tu pots anar recte, la bici pot anar recte. Va igual. I si tu has de creuar amb un carril bici, igual que a vegades creues amb un carril cotxe, has d'estar pendent que no passi ningú. O sigui, depèn. A mi? No, no, no. A menys el de la carretera desplugues, et va xerrar. El sentit, o sigui, perquè sí, que en el cas que jo anava sentit semàfor, per dir-ho així, va igual, però el sentit contrari, no, o sigui, depèn del carril, va innovant. O sigui, la bici et venia de semàfor? La bici venia de semàfor. I tu vas anar al semàfor per girar bona vista. Sí, senyor. I això no passa quan és el revés, els que giren van cap a esplugues. O sigui, per tant, hi ha dos sentits. És impossible que el semàfor vagi amb el mateix sentit del cotxe. No, perquè en aquest sentit hi ha dos sentits, per tant, és impossible. Però t'has de conèixer totes les cantonades, per tant, no hi ha un terme de gener. S'ha de vigilar molt, s'ha de vigilar molt. S'ha de vigilar molt. I llavors, amb les bicicletes, encara, però ara és que hi ha patinets. Patinets. Patinets, sí. I afegit la gent que corre, que fa rani. Si tothom anés a 30 quilòmetres per hora, que és el que marca la llei, no hi haurien aquests problemes, perquè hi hauria temps de mirar bicis, peatons, i si guanyes perquè anaven pel carrer. S'afegis el patinet, si guanyes coloms, i el que fa rani, també, s'afegis el carrer. Aquesta farring es queixava que les bicis anaven per les seves seres. I ara aprofita el partit és més planit. Això ho he vist, això, eh? Corredors d'aran pel carrer el bici. Però s'emprenyen, els que van amb patinet et diuen. Home, clar. I llavors parlem, en realitat, d'urbanisme del futur. O sigui, l'urbanisme del futur el pots veure a ciutats com a Alemanya que n'hi ha, que els cotxes estan sota terra. Llavors tu arribes, ja parques al cotxe, sota terra, i tot el que és dalt de... O sigui, a nivell de terra vas caminant. A nivell de calçada tot és... És per bicicletes i tal. Fem-ho així, però hi ha bosc, o sigui, on estan els pàrquins? On deixes el cotxe? Jo, quan vinc de treballar... Milenari, el milenari, el pàrquing del milenari. Ja deixes el cotxe amb algun conflicte. No l'adordem, no estem preparats. Si tot s'haig de deixar el cotxe al milenari, és que... Parlem amb propietat. I què és això? O sigui, fem alternatives. Estem treballant. Volem això? Volem això? Doncs quines alternatives estem donant perquè la gent... que encara has tocat, has tocat el Bora Viu. Has tocat el Bora Viu, el tema. Jo crec que té que haver-hi algú que agafi el tema, no com una anècdota, sinó que... o sigui, amb l'embatge que té, amb la força que té. Aquí el que hem fet és començar la casa per la taulada a començar a tot arreu. Exactament, sí, senyor. I això és una vergonya. Amb les escombraries també. Hem anat a fer el postureu, no m'agrada. Perquè això, gràcies a Déu, gràcies a Déu, els peatons, els ciclistes, no tots, vull que evidentment no tots, però sí que hi ha un civisme. Perquè si jo hi hagués un civisme, amb les regles en joc que ens han marcat, hi hauria no escies cadires. És una vergonya. Els cotxes a 30 no poden anar. Per què no? Per què no? Perquè les calçades no estan preparades. Una punt. Perdona, no estan preparades per la seta. Una punt. Se'n fot un patinet. Sí. Girant la benzinera del britx, i estàs fotent una cara a anar a caldeu fins a Can Mèlic. Això és inviable. Llavors, veus cotxes nerviosos que volen passar el patinet, el peató que vol saltar el patxembre, i quan és de nit, quan és de nit aquest poble, que vull que no s'hi veu, treus del d'un burro. Per tant, xapó, xapó al poble de Sant Just, perquè amb les regles en joc que ens han posat, no hi hagi cap accident. Gràcies a Déu. Jo... Va ser un estudi. Jo he estat un estudi i vull que et posis sobre la taula. Jo estic d'acord amb tu amb moltes coses, però ho deixo a l'aire. Som prou respectuosos els que anem amb cotxes amb les bicicletes? No. Jo sí. Després se pregunta l'aire. Estem a la ràdio. Vinga. No pots dir-ho, pots dir-ho. Apuntem-ho. Persones que van a 60 km per hora, dins un polici, no són respectuosos ni amb els cotxes, ni amb les bicis, ni amb els peatons, ni amb els mateixos. La nostra jefa la coneix molt bé. És una vinguda ràpida. La vinguda... Sí, eh? Ràpida no vol dir anar 100 km per hora. Tu sense voler, no vas a 30 km per hora. Sense voler, ningú va a 30 km per hora. Sí, però el carrer és el que ens sembla que s'ha de fer... No pot ser, que ja en fot un merdet de pas, de ser el pas... És una via principal, però és una via on hi ha... Només un carril, eh? És un van... Hi ha molt de nens, nenes... No és la Diàona. No és la Diàona. Allà és un... Escoles, escoles... Escoles, al cap... Està regulat, t'han dit que vagis a 30 km... No, no, sinó... Si està molt bé, però hi ha gent que treballa amb el vehicle. O sigui, hi ha gent que necessita moure's I has de facilitar també certa mobilitat, no pots bloquejar-ho tot. O sigui, no pots ficar tota la balança de possibilitat que està molt bé. Això ja és un problema de les empreses, les empreses que s'adapten a la situació. Que va haver-hi un moment que es va regular un fons perquè es començessin a fer quilòmetres de carrils vissis a tot arreu. Es va pagar del fons europeu i es van començar a dissenyar tot el respecte per a totes aquestes empreses. Totes aquestes funcions de dissenyar, de mobilitat, però sí que és veritat que tu anaves per un carril vissi, estallava i allà s'acabava. Per exemple, el pont desplugues, entens? Allà vas amb bicicleta i quan passes el mes on galleu, els veigueros, no sé com es diu, van tallat. Allà hi ha una rotonda superconflictiva que, per més d'inri, també està al trambaix i allò es canpi qui pugui. Allà sí que tothom s'ha categorat 30 per hora, però és que 30 per hora podran venir accidents. 30 per hora, un cotxe contra un patinet, un ciclista, és com si n'és a 200 contra un altre cotxe, vull dir. I tot aquest giros a l'esquerra i a la dreta que tenen el mateix sentit, a la semafòric, no estan ben pensats perquè s'ha fet tot sense mirar i pensant que els cotxes desapareixerien en més temps del que serà, perquè aquí té que haver-hi una evolució. I no pot haver-hi un sal al buit i dir ara tots amb bicicleta, i permeteu-me, eh, i per acabar ja, perquè parla poc, però màgia és igual. O sigui que vas al micro i no calles. No em vull extendre més, però jo crec que tindria que haver-hi cultura dels ciclistes, perquè estàvem parlant i els ciclistes hi ha molts, no tots, evidentment, no vull generalitzar. No saben portar bicicleta. No hi ha molts que, vull dir, acabaran amb bicicleta com els diuen la gana, salten de les ceres, a salten sabàforos, en baixen els carrils pedatonals, com poden ser pacients, i purers. Per tant, carnet inclús de ciclista, com hi ha carnet de conduir, oi que estem acompanyant, sí, i que el pagui. I carnet també, a tot, també. I ja hem de pujar un jurídic, a fer colos. El curiós, i l'exemple és que la gent que agafa la bicicleta i sap anar amb bicicleta, sobretot aquests que agafen el diumenge a la bicicleta, que porten tota la vida portant bicicletes, estan més segurs, nant per la carretera i amb els carrils dels cotxes, que amb els carrils, bici, caien a Sant Just. I els veus al diumenge quan passes per la carretera, o sigui, perquè no els hi dona seguretat, o sigui. És més segur anar amb el cotxe, que et veu tal i qual, i anar amb el sentit del cotxe i amb el sentit dels semàforos, i tot clarament, o sigui, perquè l'altre, és napatint. Si tu que passes en aquesta acusió, cap a, no sé, la vida verda, l'ecologia, etcètera, tinguis els nassos de la ramla i la vinguda d'industria, fer un carril bici, i posar un sentit. Per exemple, tinguis els nassos, no desviar-los al carrer Catalunya o al carrer Sant Atreta, que és això, que amb els tires cap a baix i després, pobre gent, tenen que pujar en aquelles panxes suides i que els agafen alguna cosa, per la mort de Déu. No hi ha un projecte sobre la taula de fer només la carretera accessible només pel tram-baix i pel carrer bici? Sí, això es va dir fa, crec, un any, un parellat. És el que diu el Joan. No han tingut valor de tirar-lo endavant. Perquè la T3 no donés tota la volta pel bas llobragat. Correcte, perquè el tram-baix tingués el seu vial lògic, i no n'éssim a fer aventures per altres pobles que ja estan ben servits. Però no ho han tirat endavant, no ho han deixat molt clar. És la feia amb un ple, vull dir, de mobilitat, amb tota la pompa, etcètera, però allà s'ha quedat. Suposo que intervenen altres factors, sobre municipals, etcètera. I de radars, què tal, com anem? Aquí és en Just, no sé si ja en tenim... Aquí no n'hi ha. De radars? Hi ha un aparell. El públic ens hi anomena equivoco, no? Fixes, diria, què tal? No, fixes clar. Baixant amb el Lluís, hi ha la senyora aquella de que et fa la cara contenta si vas a 30, però... Que fa molta ràbia, per cert. I a tothom li fa cara emprenyat, s'ha de dir. Doncs aquests que ha parlat d'anar a 30 per hora, tots veieu la cara vermella. Tots. Sí, esclar que sí. No, hi ha un ràder aquí mòbil que el té la policia, que llavors va fent controls de ràder esporàdics per diferents punts del poble. Però és per espantar una mica, no? No, no, no, però realment s'assionen, eh. Vull dir que, a més amb el ràder que tenen, va directament al programa i el programa envia la diputació, vull dir que no. Donava diners. Jo quan estava amb el tema pressupostari, o sigui... La recaptació era alta, eh. I què faran tots aquests policies que multen els cotxes? Si els cotxes desapareixen perquè només hi ha bicicletes, clar, no ho veuen. És que l'altre dia parlàvem d'ampliar les plantilles amb ossos, el que s'ha de fer reduir, perquè aquesta gent... No, no parlàvem d'ampliar-les. No calia, calia. Les mateixes multes que li posen els cotxes per anar a tal velocitat, li posaran els bicicletes. Ho tenim equitat en aquest, tu. La Núria li veia dia per això. Has escoltat la teva filla, que no escoltes, tu només parles, la teva filla de dit, multant els bicicletes. Sí, ja les estan multant. Quan es pregin els cotxes, multran els bicicletes. Essancionen les persones, no els cotxes. Exacte. Ara sí, Joan. Per un ciclista. Aprendre la llengua. Sancionen a 10.000 cotxes. A mi, quasi multen els sanjos per anar amb bicis. Veus? Per no portar-hi llum darrere... Ara és una viatge d'aquelles de la xixa. És el que és la viatge. Bé, si us sembla... Tornem a agafar el tema dels Jocs Olímpics, perquè hi ha nova novetat. Sí, els del Solsonès, Casquina... No, però... No hi ha neu allà, perquè es presentin. Què volen fer? El president Dragó, l'Aragonès. Molt lleig. Una persona que diu Aragonès, el president Dragó, el planta. On s'ha vist això? Senyor Aragonès. No em ve de tota la vida això. Estic tot al damba, que és un nom de la mare. O sigui, tu per l'aport de Déu... Bueno, home, bueno... Què volen aquests del Solsonès, si no hi ha neu allà? No hi ha estacions d'esquí, no hi ha d'ella. Sí, porta el compte. No, no, el Solsonès, el Vaja... El Ripollès, el Solsonès i el Bargadà. No hi havia neu. No hi havia neu, mai neu. No, però què volen? Que es volen xupar del bote o què? Tu sí, que està foscat de poc. Tu sí que no està més capaç, però està al costat. Sí, sí, pista de la força. Bueno, hi deien que Bargadà té part de la Molina, bueno, allà, coi de pall, i això... Tinc la Bargadà, hi va estar el Ripollès... I voles, sí, aquí tots volen. Aquí més llarga, no? Exacte. Qui és l'última notícia que deia? Aquestes comarques s'han indignat perquè no els hi han demanat la seva opinió. L'opinió, l'opinió. Per exemple, diu Ripoll, per exemple, una de les ciutats, lamenta que la comarca no pugui votar el referèndum dels jocs d'hivern. Diuen, no ens han deixat ni tan sols l'opció a opinar, a decidir ni a votar, ho diu l'alcalde. A la setmana 92 va haver-hi referèndum, no, no, i el va fer i no estava per tal. És que és presentar candidatura, o sigui, és que a veure... Una altra cosa és que t'agafin i es facin, o sigui... És presentar candidatura, ja veurem si és la senyora. Presentar candidatura... Ja són diners gastats, eh? Sí, però encara no tens el projecte definitiu, o sigui, el pots matitzar, o sigui, pots fer-hi coses. Jo crec que es poden desenganyar que fins que a Madrid no sigui olímpic. Per favor, no la patirà. És el festival de la Patanca. És així de clar, ens sap greu, ens sap greu, però així. Per cert, m'han dit que vas estar veient el festival de Benidorm, de la música. M'han dit, eh, Joan, que vas estar de la nit. És un nivell a què t'aigüen la burugia. Nivelazo, nivelazo. Sí, sí. Bé, heu anat per cert el tema de... de veure l'ús que va fer del Ricard Bofill? No. Jo hi vaig veure una cua que semblava que s'hagués molt al Michael Jackson. Sí, sí, sí. No sé ben bé què s'està fent. No, ara ja no, ara ja he acabat. Va acabar ahir. Podia visitar el taller i veure alguns espais concrets. Amb un grup de música, o sigui, era com una performance amb fotografies d'ell, o sigui... Com una homenatge, o sigui... Una performance homenatge. Sí, sí. Hi ha alguna sequència quan caien les rejoles? Sí, sí, sí. Bé, i l'altre... Doncs s'enjusten i l'ostre, evidentment. Pregunem una festa major per ser aquí a Sant Josep 2000. Ah, sí? Ostres. Que te pego leche, que te pego leche. Aquell tenia la seva... De robassa. Es va casar aquí el lluc per una cara com dient... Per això parlo i explica'm això. No, són problemes que crec que el bonella que és nou. El bo fill es va casar amb l'irustre filla del Julio Iglesias. I llavors va venir aquí tota la parafernalia. Va venir el Julio Iglesias de Sant Josep. Era una filla, era una iglesia. Va venir la primogèrita. I va venir el rullisme. Aquest moment tenia una feina amb el... Amb el Boyer. I es va disfressar de Superman i va intentar pagar-lo, que te pego leche. Però això va passar senyors. Això va passar senyors. A Walden. Un fet que va ser... Va sortir per tot l'univers mundial conegut. Que ha acollit les d'aquí, imagina't tu. I el senyor... Això quin any, el 2000, què? No, si només volies que te pego leche et sotirà. Que te pego leche. 2009. Ah, vale. 1989. A veure, ho anem a buscar. S'entra de dades. Que te pego leche Superman. Superman, sí. Superman, sí. Mateos, que era el gurú de les empreses... Trumassa, sí, sí. Perquè ha ocurrido el puñetazo de Ruiz Mateos a Miguel Boyer. No, però aquí va ser el puñetazo. Sí, sí. De Ruiz Mateos a Miguel Boyer. Sí, sí. Aquí no es pacifica. Diu 80... 1989. Ah, sí, hòstia. Tu has dit... 3 de maig de 1989 a les 10 del matí. Mira, no havien escondit l'Andrea, ni en Llu, ni jo. O sigui que... Passamos, passamos. Anem a gastronomia. I a pare t'estacar l'últim tema, que ens queden 6 milions. Un informe proposa etiquetar les vegudes alcohòlices com a cancerígenes, igual que els paquets de... El Ferran Feixia. Estem arribant a uns diners, ja, de la generació humana. Jo no parlaré, però a la doctrinament va en escala de clau de so. La camp vermella també diu que és cancerígena, i això encara no ho han etiquetat. La oli de palma també es va dir que era cancerígena i no va etiquetat, això. Per tant, etiquet en lo que els hi troba la gana. A l'època, us en recordeu quan eren petits, de Osbornes, Cosa de Hombres, i han anunciat el carrer a la generació... Veterano, Veterano, Veterano. Veure el cuon destilat, ja no vi, o sigui. Era el màxim. Jo feia més jove, tu doncs. No, jo ja tinc una dada. No passa que sóc guapo. Aquest tintin, aquest tintin que em portes aquí, cabrón. Doncs, escolta, hem passat d'una cosa que era anafasta amb un altre, que jo què sé, amb un altre extrem abusat radicalment. O sigui, jo crec que no cal. No cal. Ara el vi... És que ara, més que mirar les dades de caducitat, tenen que mirar si és cancerígena o no. Perquè, al final, tot serà cancerígena. Si realment hi ha productes que són cancerígenes, que se'ls etiqueten tots. Que no es digui... Que no es digui una cosa sí i l'altra no. Per què el tabaco no el retiren? Perquè dona dilluns. És l'impost més greu. I pocresia, per favor, la mínima. Jo tinc que estar gaudint d'una copa de cara o una copa de vi, mirant el poll d'aquestes cancerígenes. No, no. És un plaer, no. Però és que estic segur que l'aire que respirem aquí, al costat, al costat de la ciutat de Barcelona i de Polígon, també és cancerígena. Segur? Segur? Sí. I la fumera surt de nit perquè no es vegi. O sigui, que és pitjor. Tinc una cervesa de terrassa que t'està salgant lluques. Això que acabes de dir... T'aconya allà la granja, una cervesa de l'estiu, que lluque et serveix amb aquell carinyo, i tinguis que llegir a la cervesa... No, no, no. Que t'estàs morint? O que t'ho digui directament? Sí, sí, sí. I tu és igual a tomar polco. Pren-te un talladet, no? No, no, un talladet. No, que el cafè també s'ha d'anar al farà. No, tu anaves de la bella de la tieta. No, ara m'està veient un bar amb... Només poden consumir productes cancerígenes, els majors de 18 anys... Un carny i així acabarem trobant. Ah, sí, sí, sí, sí. No, jo crec que viure és cancerígena. I llavors, a partir de que qualsevol acció que facis, al final, amb jo o me no mesurar, en Dueja, pati o un càncer, final que escuya, que assumeixi... On es fa? I quan no es fa a l'exposa. clar, però si et fots una copa d'acab, o mitja ampolla de vi, amb una mica, amb una amiga, amb una companya, amb un company, no tinc ganes de llegir, m'estàs morint. Bueno, els accessos, sí, al final són... Però això és responsabilitat de cada ula. Clar, i tu ho saps, a partir d'aquí. I després, jo no sé com anem de consum de foie, però que sapigueu que potser l'acaben prohibint, el foie. Jo crec que ho hem estat abans parlant amb la família i jo. I és que el foie fins fa dos dies era un producte selecte, exclusiu, i hi ha un motiu perquè era selecte, perquè és difícil de aconseguir. El que no es pot fer és que perquè tothom ho pugui aconseguir, es tractin els ànecs de la manera que es tracten i les macrogranges i tot això. I com els tenen allà? Molt bé, molt bé, molt bé. Sí, no crec que sigui necessari, no s'ha d'eliminar el producte, perquè al final és el cicle de la vida, i són persones, són un animal omnívor, però si hi ha una cosa que és difícil d'aconseguir, es queda en l'exclusivitat, i no en un producte del dia a dia que ha estat torturar animals, i crec que no és necessari. El molt perfectament de l'animal. No, jo falla també una reflexió, és a dir, moralment tu has de fer la teva reflexió. Si tu consideres que això, o sigui, repercutes amb el malestar dels animals, doncs no consumeixis. Si al final no consumim tota la gent i fem aquesta reflexió moral, es deixarà de fabricar, perquè no es vendrà. O sigui, ho serà tant un producte tan exclusiu, que el faran ben fet amb animals de qualitat del qual que serà caríssim, i tampoc el podràs consumir perquè serà caríssim. Per tant, o sigui, no cal prohibir. Si realment això va per aquesta via, jo és que la via de prohibició a mi no m'agrada. Si no, però sí que realment si estàs veient el maltractament de l'animal en aquests moments, us hem imitats. Ja ho estem fent, estem informant, la gent ja ho està, s'informa, i tu, com a persona capaçita de la teva reflexió, decidiràs aviat la quantitat o no. Ara sempre és el que està més bo, el que prohibeixen, no ho entenc. Avui m'he fotut uns ous ferrars amb morcilla caramelitzats, i estic... Però tu no m'hi has de vigilar! Mare meva! Escandalós! Ens falta un minut per anar a l'informatiu de Ràdio d'Esvern, on de deixar aquí, res més. Que vagi bé i ens tornem a trobar la setmana vinent, d'acord? Molt bé, gràcies! Bon cap de setmana! Bé, doncs nosaltres deixem aquí el programa, tornarem dilluns. De cinc a set per fer-vos més companyia aquí a la Rambla. Res més, que acabeu de passar molt bon cap de setmana. Gaudiu d'aquest parell dia de festa, i tornem aquí a Ràdio d'Esvern. Pernal 98.ufm Ens podeu anar seguint, eh? Tant a les xarxes socials, a Twitter, també a Instagram, a Ràdio d'Esvern o a la Rambla. A Rambla 98.ufm Un abraçada!