#96 - La Rambla del 2/2/2022

La ràdio d'Espèl, 100 unitges ràdio d'Espèl, la ràdio de Sant Just, l'horant de 8.1. Ràdio d'Espèl, l'horant de 8.1. Ràdio d'Espèl, la ràdio d'Espèl, l'horant de 8.1. La ràdio d'Espèl ho està sauceant. Ràdio d'Espèl. Bona tarda Sant Just! Està passant 10 minuts a les 5 de la tarda... d'avui... Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazine de tardes de ràdio d'Esvern, esteu sintonitzant al 98.ufm, la misora municipal de Sant Just. Soc la Núria Garcia i estem una mica de dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què tenim avui, doncs, a primera hora d'aquí i fins a les 6 farem secció de la Teneu amb l'Albert Macial, president de l'entitat per repassar les activitats de l'agenda dels propers dies. Després també tindrem espai de la xarxa 06 d'aquí de Sant Just, que avui tenen de convidat especial en Víctor Carretero. Després farem una petita pausa amb el bulletí de notícies de Catalunya Ràdio i el bulletí també de les notícies de Sant Just. Després, a segona hora, avui farem secció de cinema amb en Víctor Vila, que ens recomana sempre les estrenes que estan a les sales. I després avui tenim entrevistes i dedicarem un petit espai als membres de l'Associació de Veïns, la plana Vell-Soleig, en Lluís Coromina i en Jaume Fabregas. Parlarem de les 3 urbanitzacions que hi haurà aquí a l'espai entre Camp Mèlic i també l'Institut, conegudes com a Garrofès, la bòbila i les escales. Tot això serà de seguida. Ara us deixo amb un tema musical i comencem. No marxeu! Ara mateix són les 5 i 12, després deixarem el tema musical promès. Tenim l'Albert Maciaki a l'estudi de ràdio. I com hem dit, farem amb ell la gent cultural de la Teneu d'aquests dies. Avui a la darda hi ha alguns actes. Demà també sabem que hi haurà alguna coseta. Ara ens falta saber més de cap de setmana. Comencem avui. Per avui mateix. Un acte de cal llibre T, que és una presentació en llibre del Ramon Tremosa. El llibre és Catalunya, potència logística natural. La presentació es fa a la set de la tarda i la presentació anirà a càrrec de Joan Cern. El Ramon Tremosa també serà. El Ramon Tremosa també serà el llibre del Ramon Tremosa. El Ramon Tremosa també serà el llibre del Ramon Tremosa. El Ramon Tremosa també serà el llibre del Ramon Tremosa. El Ramon Tremosa també serà el llibre del Ramon Tremosa. El Ramon Tremosa també serà el llibre del Ramon Tremosa. El Ramon Tremosa també serà el llibre del Ramon Tremosa. El Ramon Tremosa també serà el llibre del Ramon Tremosa. El Ramon Tremosa també serà el llibre del Ramon Tremosa. El Ramon Tremosa també serà el llibre del Ramon Tremosa. El Ramon Tremosa també serà el llibre del Ramon Tremosa. El Ramon Tremosa també serà el llibre del Ramon Tremosa. El Ramon Tremosa també serà el llibre del Ramon Tremosa. El Ramon Tremosa també serà el llibre del Ramon Tremosa. El Ramon Tremosa també serà el llibre del Ramon Tremosa. El Ramon Tremosa també serà el llibre del Ramon Tremosa. El Ramon Tremosa també serà el llibre del Ramon Tremosa. El Ramon Tremosa també serà el llibre del Ramon Tremosa. El Ramon Tremosa també serà el llibre del Ramon Tremosa. El Ramon Tremosa també serà el llibre del Ramon Tremosa. El Ramon Tremosa també serà el llibre del Ramon Tremosa. El Ramon Tremosa també serà el llibre del Ramon Tremosa. El Ramon Tremosa també serà el llibre del Ramon Tremosa. El Ramon Tremosa també serà el llibre del Ramon Tremosa. El Ramon Tremosa també serà el llibre del Ramon Tremosa. El Ramon Tremosa també serà el llibre del Ramon Tremosa. El Ramon Tremosa també serà el llibre del Ramon Tremosa. El Ramon Tremosa també serà el llibre del Ramon Tremosa. El Ramon Tremosa també serà el llibre del Ramon Tremosa. El Ramon Tremosa també serà el llibre del Ramon Tremosa. El Ramon Tremosa també serà el llibre del Ramon Tremosa. El Ramon Tremosa també serà el llibre del Ramon Tremosa. El Ramon Tremosa també serà el llibre del Ramon Tremosa. El Ramon Tremosa també serà el llibre del Ramon Tremosa. El Ramon Tremosa també serà el llibre del Ramon Tremosa. El Ramon Tremosa també serà el llibre del Ramon Tremosa. El Ramon Tremosa també serà el llibre del Ramon Tremosa. El Ramon Tremosa també serà el llibre del Ramon Tremosa. El Ramon Tremosa també serà el llibre del Ramon Tremosa. El Ramon Tremosa també serà el llibre del Ramon Tremosa. Hola, bona tarda, Víctor. Bona tarda. Bé, t'estava presentant una mica. També tinc aquí el teu currículum. Veiem que ets doctor en psicologia per la Universitat Ramon Llull. Tens màster en psicologia general sanitària. Creditació d'expartesa com a psicòleg d'emergències. Un llarg etcètera de títols. Bé, el cas és que actualment Víctor també estàs com he presentat aquí en la unitat de crisi de Barcelona. Abans de res, explica'ns una mica també d'aquest tracte, aquesta unitat que us encarregueu. Doncs mira, jo en aquesta unitat de crisi vaig entrar fa set anys a segon dels psicòlegs intervenents sèmios, en el qual treballem en diversos projectes arreu o a través de la Universitat Autònoma de Barcelona. I ens dediquem tant a l'emergència a institut com sobretot a molts dels projectes en com hi ha algun tipus d'emergència impacte. Per exemple, un dels projectes en què col·laboro és amb l'alineàmetre de Barcelona, en el qual hi ha algun accident, algun arrollament o alguna situació d'impacte, s'activa un protocol en el qual els psicòlegs que estem de guardia o estem de referència en aquest moment anem a atendre immediatament el conductor que ha presenciat o ha viscut aquest moment d'impacte. És una situació de qual, en aquest cas, una situació potencialment traumàtica en què poden sortir moltes fos, moltes sensacions que són totalment normales, esperables dins d'un escenari crític, de situació violenta, però que normalment no ens trobem en aquest context. I aleshores qualsevol situació o síntoma que tinguem d'ansietat ens pot resultar molt violent, molt inesperat, i que ens porta a fer-nos la pregunta de si estic bé, si m'estic tornant boig, etc. Tot això ens acaba portant a no acceptar certes coses, a voler tapar, d'alguna manera, aquestes sintomatologies que ens ve, aquesta ansietat, a no voler recordar o parlar d'aquesta cosa, i això d'aquesta habitació és un mecanisme de la sentència que acabem utilitzant que és negatiu per nosaltres, perquè aquestes situacions traumàtiques o potencialment traumàtiques, el que hem de fer és procurar de gestionar-les al millor possible, tant amb els nostres propis recursos que posen a ser des de els nostres hobbies, la família o els amics en els que comptem, els nostres recursos personals, o si tens d'haver l'ajuda d'algun tipus de professional, un psicòleg, un psicòleg més expert en aquest tipus d'àrea, i acaba integrant aquesta situació en la nostra vida, en la nostra vida serien transcurts, que hem tingut problemes o situacions complicades, entre elles, aquesta situació concreta. Aquest seria un dels projectes en què col·laborem, com a unitat. Altres han pogut ser des de donar formacions o atenció des de les víctimes de l'acemptat que va sortir a Barcelona, al 17 d'agost, i formacions a empreses o a col·lectius concrets que ens demanin per situacions aquestes, molt sobtades, situacions d'emergència, una mica serien els aspectes en els quals ens dediquem. Suposo que, no sé si tot és especialitzat en aquest tipus d'intre de la branca de psicologia, tot aquest tema de tractar crisis, traumes, situacions de conflicte o d'estrès, necessiten també unes formacions especials, suposo. Exacte, es necessita normalment una formació més específica, de veure la majoria de psicòlegs, un cop de cantes més per la branca crítica, o així que pots treballar amb segons quins temes, a nivell d'ansietat, etc. Però, com deia, una situació que surt de la nostra branca normal del que entarem per els problemes quotidians de vida diària, des de un dol, a un acomiadament de feina impulsadent, o a una situació més crítica, com podria ser, la vivència era una tanta terrorista, com deia, o el suicidi, o una mort propera, més violenta, o així. I que es necessita algun tipus d'especialització més concreta, que sàpiga quines eines són més efectives per poder treballar més profundament a aquest tipus de situació. Molt bé, caram. També llegir una mica el teu currículum, Víctor, veiem que estàs especialitzat en població que té un transtorn de l'espectre autista, el TEA, que és el tema que aborda aquest trimestre la xarxa 06, el grup d'aquí de Sant Just, està portant com ve tu avui diferents convidats, convidades relacionades també amb aquest transtorn. Tu de quina manera incorpores aquesta especialització en la teva carrera, en quin moment decideixes dedicar-t'hi o implicar-t'hi, com t'arriba això? Doncs a mi em va arribar una mica sincerament de casualitat, entrenant la meva primera feina i contacte amb tema del TEA, sí que és un tema que m'havia cridat molt la tensió, havia mostrat interès durant els estudis universitaris o posteriorment posant les formacions, màsters o les feines no relacionades amb un context directament dins del món de la psicologia, però que se m'havia quedat com allà, una mica en estant bai, doncs ficar-me dins d'això. I a veure un contacte amb l'associació TEA, m'espero que és del Maretma, vaig entrar a treballar-hi i allà vaig agafar l'expertesa com a psicòleg especialista en PEA i vaig conèixer tot aquest món treballant sobretot amb una població infant o juvenil, també amb població adulta i a mesurar que ha estat el temps, hem anat especialitzant-nos en formacions, en xerrades escoles, en xarxes de salut mental, sense deixar en cap moment de banda un treball terapèutic de manera individual, de manera grupal, hemorci terapèutic, una mica, seria tot aquest context. I la teva feina dins d'aquesta unitat de crisi, la compagina després també amb el tractament amb persones amb TEA o tractes persones amb autisme dins d'aquesta unitat de crisi? Com ho portes? Això ho portes en paral·lel? Sí, són dues coses que porten paral·lel. El tema de les emergències, justament com la seva paraula indica, és una situació com més extraordinària i tinc força contacte regular. Són situacions que passen més escontaniament o no és una cosa del dia a dia. Aleshores sí que és veritat que quan té una emergència venen totes a cop i aleshores ens hem d'activar, hem de tenir com quatre mans a l'hora i venen molt seguites aquestes situacions. I sí que s'ha donat, sobretot l'època que va haver i el primer confinament, resolents situacions d'aquestes. Per exemple, diverses persones o famílies que tenien algun membre de la família que tingués aquest tipus de trastorn. Doncs sí que hem assessorat més des de la meva pare o així. I com dic, és un treball més en paral·lel. Jo, normalment, la meva feina es tracta a nivell privat. Soc psicòleg en un centre de salut mental. I a part d'altres casos, com pot ser d'addiccions, d'ansietat, de presidions, d'ols i un llarg que hem d'etre, s'endriven, normalment, tots els casos que tinguin a veure amb el trastorn de l'especte autista. Intenta ens explicar una mica el gran estreig a Víctor perquè sé que seria difícil més o menys poder intentar explicar més amb precisió. Però a gran estreig, les persones que tenen aquest tipus de trastorn es caracteritzen per algun síntomes o per maneres de ser concretes? Sí. Mira, quan parlem del teat, parlem de definir les ticles del trastorn de l'especte autista. I aquest aspecte és molt ampli. És a dir, s'inclouen moltes coses. I per poder definir-ho com d'una forma concreta que pogués incloure, per exemple, totes les persones que em despolten o totes les persones relacionades amb aquest tipus de trastorn, que s'hi sentim identificat, que és com complicat. El que estic a partir, per exemple, per fer-ho d'una forma més sintètica o més concreta, jo sempre parteixo de la definició que es tracta d'un trastorn del desenvolupament. És a dir, és un tipus de trastorn de base neurològic que pot afectar tant en l'adquisició com en la retenció o l'aplicació de certes habilitats específics o conjunt d'informació. El que sí que m'agrada, la veritat, és explicar-ho més des d'una vegada, no tant des de les dificultats que pugui presentar una persona que té autisme, no tant des de les dificultats, sinó de com es diferencia del que coneixeríem com les persones neurotípiques. Entenent les persones neurotípiques, el que diríem de manera adequada, les persones normals o les persones que no tenen un trastorn de salut mental. Aleshores, les persones que tenen en teat les que no seríem o les definiríem com unes persones que tenen una manera de processar la informació del món d'una manera diferent. Tenen els seus concords i tenen certes dificultats per entendre la vida social, amb el qual hi ha també diferents nivells o diferents graus de severitat. També entraria aquí tot el tema de l'àrea emocional, la vida acadèmica o laboral, l'àrea conductual, etc. Aleshores, entrant dins dels graus de severitat, així distingiríem tipus per dir-los d'una manera o nivells dins d'aquest aspecte autista. El que sí que sempre diríem és que tenen tots en comú, tant si ens imaginem una línia recta com un continu, t'hi diríem 3 punts, que seria com una mena de bloc d'un trastorn de l'actisme més saber, en el qual ho tindríem molt a veure, tot el que seria el pacient d'intel·ligència, per exemple el context social, és diferent una família que estigui a darrere molt voltant o una família que tingui molts recursos, que no una família que tingui menys recursos o menys capacitat per afrontar aquest diagnòstic. Tindríem un segon bloc que seria un aspecte més moderat i després tindríem un més lleu. Parlaríem d'aquests 3 punts comentant-nos la funcionalitat que té la persona depenent dels símptomes. Però tots ells tindrien una mica en comú aspectes de la comunicació, la interacció social o també tot el que serien els comportaments o els seus interessos repetitius o restringits. I abans també has fet referència a Víctor, dins de quan parlàvem del tema de l'especialització, de la teva experiència, has comentat el tema del trastorn específic del síndrome d'Esperger. Això entraria dins de tot aquest ventall que has comentat tu de l'espectre autista? Sí, a veure, si tinguéssim aquesta línia del continu que us he dit, de lleu, de moderat i de saber, el trastorn de l'espectre autista sempre s'ha catalogat com una cosa diferent o s'ha malentès com una mena de part de l'autisme que té a veure, per exemple, molt amb la superdutació. Si és una persona amàstica, és una persona superdutada i no està directament relacionat. Òbviament, com tothom, o com a moltes situacions, pot haver-hi una persona que tingui autisme i que tingui altes capacitats, però no necessàriament està relacionat amb això. Dins del continu que veiem, a l'Esperger es coneixia anteriorment que seria un teat del rendiment, d'alta funcionalitat. Persones dins d'aquest aspecte de l'autisme són capaces de desenvolupar-se millor a nivell de comunicació, tenen més habilitat a nivell social o tenen més funcionalitat i autonomia pròpia. A l'esquena, en diferents etapes de la seva vida, com podies ser a l'adolescència o a l'adulta, presenten diverses dificultats. Per exemple, són persones que s'hi costaria entendre a nivell social o a nivell de llenguatge, els dobles sentits, les ironies, les bromes... Són persones que aleshores acaben sent molt vulnerables o poden arribar a ser molt vulnerables amb certes situacions de dialectica o de llenguatge. Són persones que recorden al final molt innocents, perquè el nom tendrà certes bromes o certs tons de quan jo m'expreso. Doncs no saben si jo parlo seriosament o no estic enganyant. També són persones que poden semblar molt intel·ligents. No és que siguin molt intel·ligents. Poden tenir una intel·ligència dintre de la norma, però s'especificen molt en un tema del seu interès. Hi ha una cosa que es diuen els interessos exigits que comentava, que és que de vegades ho veiem en sèries o en pel·lícules que tracten una mica sobre el tema de que hi ha persones que tenen un interès molt concret, com per exemple l'astronomia o els trens, per exemple, o el videojoc. Doncs s'ha afegat molt sobre aquest tema, perquè els interessa, perquè els agrada, de cara als altres pot ser que ens pensem que aquesta és quina gran intel·ligència que té, perquè s'ha agorrat gran quantitat de constalacions, perquè li agrada l'astronomia, d'anoms científics, etc. Però no és que hi hagi unes altes capacitats, sinó que s'han especialitzat molt en un àrea del seu prop interès. I que, si els treu d'allà, els costa més relacionar-se per l'adecuadament sobre això. Són persones també que s'han relacionat molt amb el tema crític, que aconseguessin més que a la part social. Aleshores, a l'etapa adulta o a l'adolescència, és quan se'ls veuen més aquests tipus de mancans, sobretot. És a dir, que potser n'ha anat més... Quan són més nens, nenes, costa més de veure poder que tenen aquestes altes capacitats, o que s'entren més en alguns temes en concrètic, i que llavors s'interessen molt i saben molt, o ja apareixen també des d'adats de quan són més petits. Sí, aquest interès ho restringiria per xerien ja des d'haver patit, i no són una cosa estrictament invariable, sinó que poden anar fluctuant o canviant. Poden haver-hi, com veiem abans, l'espectre és molt ampli, i aleshores per identificar tothom o que tothom es senti dins de la definició que faríem, doncs és difícil. El que hem d'entendre és que aquest tipus d'interessos poden anar fluctuant, poden ser un interès molt rígid que sigui des de sempre, o que hi hagi de vegades interessos concrets per una cosa, però no en altres, o que es vegin perdent en el transcurs de la seva vida. Aleshores, a nivell de tapes evolutives, per exemple, quan són petits, sí que aquest tipus d'interessos sí que estarien més marcats, però passarien més despercebudes, tapes o... Perdó, tapes. Símptomes, com si diguéssim, o característiques, com serien, per exemple, les relacions. Quan un nen petit fa, a lo millor, un apropament social més inequat, a lo millor saluda a una persona desconeguda, pot quedar més com, és una persona més extrovertida, o què monoques aquest nen, etcètera. Per exemple, un adult o un adolescent, doncs ja és una cosa d'esbanca més, i es nota més com una diferència o una dificultat, perquè un nen està apropament, encara no distingueix entre l'olio adequat o l'olio inadequat, i en canvi, un adolescent o un adult ja es sobrantén, o ja és esperable que, si entengui més, les relacions socials, les normes culturals, o socials que tenim en certs circles, i aleshores doncs sóc de més de que les transgradeixi, o de que no sàpiga com relacionar-se. Per això, de vegades apareixen o són més marcades aquestes dificultats a l'adolescència, o a l'adulta. I, Víctor, quins tipus de tractament són més útils en aquest cas? Entenc que quan algú ho és diagnosticat d'un TEA, cura de moment no n'hi ha, no? Si no que jo suposo que no sé si va ser de teràpies, si hi ha algun tipus de tractament, es pot fer que la persona convisqui amb aquest trastorn de la manera més... Exacte. Primer de tot, diríem que no hi ha un ideal de tractament. Sí que és veritat que s'han demostrat que hi ha algun tipus de teràpies o de tractaments que poden ser més beneficiosos o ajuden més a la funcionalitat de la persona, que s'ha de tractar i centrar-nos en l'individu que tenim davant. Sobretot, no ens quedaríem amb una part de que aquesta persona, com diagnostica, necessita teràpia per sempre, sinó el que ens hauríem de plantejar una mica, doncs en quines àrees li dificulta més la seva problemàtica i anem a treballar-les. La teràpia ideal, com si diguéssim, és un marc cognitiu conductual, que és un tipus de corrent a nivell psicològic de tractament. O tant si és un psychoanàlisi, per posar un exemple de dos corrents diferents, la teràpia més ideal seria que la persona s'hi trobés còmode, a gust, i que abarqui tots els seus contextos o àrees vitals. Tant seria l'acadèmica, com la social, la familiar, l'emocional, que abarqui tot això, tots a una es puguin afavorir la funcionalitat d'aquesta persona. I a nivell familiar, no sé si hi ha algunes pautes que puguin ajudar o també t'acara consells a la societat, si la gent coneix algú, algun familiar, amic, però amb aquest tipus de transtorn, algun consell o manera d'actuar que sigui a favor de la persona? Doncs, primer de tot, una mica repetint l'anterior idea. No vol dir que, si tenim un diagnòstic, no vol dir que directament es necessiti ajuda o que aquesta ajuda es perdatui, tant si és una ajuda a nivell més terapèutic com farmacològic. Aleshores, les àrees que es veuen més afectades aniran canviant. A mesura, si un nen o una persona és diagnosticada des de petit, a lo millor una ajuda i un suport, tant a nivell escolar com a nivell familiar o a nivell més concretament terapèutic, doncs pot ajudar a conèixers més a si mateix, a saber i a entendre més les dificultats a les que es pot trobar en certes situacions. A mesura que passa el temps, pot aprendre a viure amb aquestes dificultats i a integrar-les. D'aquesta manera, pot a lo millor deixar davant d'aquest tipus de tractament i, si torna a surgir, a lo millor alguna dificultat, a un tema concret o a un àrea que estigui especialment tocada o que sigui especialment vulnerable o hi hagi un problema, doncs que es pugui reprendre això, però no significa que directament hi hagi d'haver un tractament arredera tota la vida. Aleshores, jo el que comentaria una mica més a nivell social és que falta molt per aprendre. Veiem que la societat, en aquest sentit, es comença a fer coses, i s'obre una mica, com si diguéssim, en termes de volguers, encara. Parlem molt d'empatia, de comprensió, però hi ha molt d'esconeixement, encara. Si hi ha un aspecte tan gran, no podem utilitzar reduccionismes com... si és un àsperguet que té altes capacitats o si és un autista, és el típic que pensem de les pel·lícules, que no parla, sinó que s'han fet molt de mal en aquest sentit, perquè hi ha vegades que es fan complir, i hi ha vegades que la persona pot presentar tots aquests criteris clínics, però no els més tòpics o els més famosos que hem acabat sentint aleshores. Com a segon conseller, el que diria és, sobretot, informar-nos, llegir, investigar sobre el tema, per entendre, sobretot. Poder-lo entendre. I sobretot com a societat, entendre que la majoria de cops, el que estem acabant ensenyant és, amb aquestes persones en aquest trastorn, més aviat que ens comprenguin a nosaltres o que comprenguin com funciona la societat. Més clar, perquè nosaltres som més. Si ens imaginem, com si diguéssim, que les persones que tenen un problema de salut mental són molt més nombroses que les persones que tenen PEA. El problema és que estem intentant fer d'alguna manera que s'adaptin les persones en PEA a un món que no els pertany a un món que els costa. El que hauríem de fer és trencar aquestes estadístiques, trencar aquesta roda i poder fer que ells ens entenguessin la nostra manera de funcionar com nosaltres la seva, de viure i d'entendre el món. I què els diries? Per exemple, pares, mares que tenen un infant amb autisme. Per exemple, no sé que estiguin en tot el procés del diagnòstic o els primers contactes. Per exemple, amb experts o professionals. Primer de tot, el moment del diagnòstic és molt dur, perquè no deixem de ser un dol. Un dol per a unes expectatives que teníem sobre un fill o una filla que havíem pensat que podria ser que seria dintre de la franja de la normalitat. I ens venen un món de pos de si podrà, si serà, si com es relacionarà, etcètera. Sobretot, intentar buscar el màxim suport possible, tant a nivell professional, tant a nivell d'escola, com a nivell d'associacions. Hi ha moltes associacions de pares i mares en els quals es troba un gran suport i que impedeix aquesta sensació de estic sol, li ha passat el meu fill o la meva filla i no entenc res. Aquesta informació que jo recalcava, que és important per a un altre pare o una altra família, es troba en la mateixa situació que nosaltres. I ha passat pel mateix, o ens pot comprendre de tots els dubtes que tenim, pels quals no tenim resposta, etcètera. És molt important el moment del diagnòstic començar a moure'ns. Busca l'informació, adreçant-nos a un professional adequat i a una associació etcètera. I no patir, no fer-nos unes falses perspectives de quina serà la seva evolució. Hem detectat una cosa que ens ha fet pensar que hi havia algun tipus de dificultat, que ha esdevingut aquest diagnòstic. Això no vol dir que aquesta persona estigui condemnada o estigui marcada per una cosa. I això ens pot facilitar molt el saber cap on hem de dirigir els nostres esforços o quines àrees és més important que dediquem recursos o atenció. Ens queda justament un parell de minuts, Víctor, per poder acabar l'entrevista. Recomanes tu ja que has comentat sobre tot el tema de la lectura o el tema de llegir, per estar informats, algun llibre que ens recomanis sobre el tema? A nivell de llibres, normalment, sempre recomano el curiós incident del gos a mitjanit. És un llibre sobre un noi que investiga una mena d'assassinat del gos del veí etcètera que va sobre aquest noi que té sintomatologia de l'autisme i que sempre és molt ben rebut per entendre com funciona aquest tipus de ment, de pensament, etcètera. I a nivell més de cinematografia, de belícules, la sèrie de atípico és d'un nanocateutisme molt bé postant la teràpia, l'evolució que ha anat fent, la relació socials, etcètera. I la sèrie de Big Pan Theory, en el qual el personatge, uns dels personatges protagonistes, d'una manera molt estereotipada i tal, es pot veure amb clau còmica, però moltes de les característiques. I com a pel·lícula, a la Tempel Grandi, que és una doctora que té autisme, i es veu tota la teatrejectòria vital des que passa per la universitat, i com aprena una mica a viure en la societat amb el seu trastorn. Serien les recomanacions més importants al món del teat. Després, el trastorn de l'espectre autista comença a desgranar des d'on tu viques, des d'on treballes, i res, ha estat un plaer com a convidat de la xarxa 06. Que vagi tot molt bé. Que vagi molt bé. Gràcies. La reunió s'havia de fer a les 4, s'han d'arrerit dues hores, per tant, s'ha de fer ara a les 6, veurem si s'està fent, o està a punt de començar el Parlament de l'Isaid Daja. Bona tarda, és a punt d'arrancar la comissió de l'estatut del diputat dues hores més tard del previst, perquè els grups independentistes han estat negociant el dictament sobre la situació del diputat que opairé Pau Jubillà. Segons avançar l'agència Efe, el text acordat manté que Jubillà s'haurien sent diputat del Parlament a més límit a señalen de no comprometre judicialment els funcionaris de la Cambra. El text, si s'aprova, s'haurà de ratificar en un ple que, previsiblement, es convoqueria per aquest divendres i on la gran incògnita serà, si Pau Jubillà ara de baixa per motius de salut podrà delegar el seu vot o si el seu escó ja s'haurà retirat oficialment. Abans de votar aquest dictament, la comissió triarà el diputat de Junts Jaume Alonso Cuevillas, com a nou president, després de la renúncia de David Saldoni, Dani Zaireja, Catalunya Radio, Parlament de Catalunya. El pantalgun desplegarà 3.000 soldats als països aliats de l'est d'Europa amb objectius dissuasoris davant, al poc abans, del diàleg amb Rússia i el moviment de les seves tropes pro-Ducraïna. La Casa Blanca tem que el Kremlin estigui planificant una invasió tot i negar-ho, Washington, Francesc Garriga. Els Estats Units han de ser d'enviar 3.000 soldats més perquè es despleguin a països de l'Europa de l'Est, com Romania i Polònia. El recomanació del pantalgun, l'objectiu de la Casa Blanca, diu, és reforçar les posicions de la OTAN davant els riscos del moment. El porteu del Departament de Defensa, John Kirby, ho explicava fent puntualitzacions importants. Vull ser molt clar, no són moviments de tropes permanents, són moviments destinats a respondre a la situació de seguretat actual. És més, aquestes forces no es desplacen per lluitar Ucraïna. Ho fan per assegurar la fortalesa de la defensa dels nostres aliats de l'OTAN. I no sabem si Rússia ha destit en vei Ucraïno o no, però clarament té la capacitat per fer-ho. Mil d'aquests soldats es desplaceran des de la base que els americans tenen a Alemanya i els 2000 restants sortiran dels Estats Units. Diu el pantalgun que Rússia no deixa d'acumular més i més tropes per Ucraïna i que això els obliga a actuar. Tot plegat al mig de l'Estira i arronsa diplomàtica entre americans i el Kremlin, que va alcominar amb el discurs d'ahir del president Vladimir Putin. A Catalunya hi ha un 26% de les residències de gent gran de color vermell. És a dir, que tenen casos activs de Covid. Això suposo uns 270 centres. Entre les persones usuàries hi ha 2.601 casos activs. És a dir, el 5,3% dels residents, el 95% de les persones grans en rebut la tercera dosi. Si es compten les residències de gent gran i els centres de salut mental i de persones amb discapacitat, tots a l'hora, en total a Catalunya n'hi ha uns 500, en algun cas. Gairebé un 5% de les persones que estan en aquests centres tenen Covid i la gran majoria de casos són asymptomàtics o lleus. El que fa els professionals han donat positiu un 3% d'ells. L'estat espanyol haurà de tornar a desenes de milions a les empreses elèctriques que van finançar el vol social elèctric destinat a persones amb pocs recursos o familiars numeroses i monoparentals. El Tribunal Suprem anul·lat aquest model de finançament que va establir el Govern espanyol al 2016 perquè el considera discriminatori contrari a la legislació europea perquè només obliga a les comercialitzadores elèctriques a assumir aquesta bonificació i no a les distribuïdores, generadores i transportistes. Activat el nivell 2 d'alerta pel risc d'incendis que hi ha en aquests moments a Catalunya, sobretot al Pirineu i al Pré-Pirineu. Avui se'n suspès 18.000 cremes controlades que hi havia previstes i es demana als ciutadans que limitin totes les activitats que puguin ser de risc. Tot apunta que una tala de canyes precisament va provocar l'incendi d'ahir a Paral·lada. I avui això, més que mai, s'ha de sentir en original i més que mai és notícia. L'Unió Europea té, des de l'Ude-Geneu, una llengua oficial més amb estàtus complet, el Gaeli, pel qual s'han eliminat algunes limitacions que hi havia. És la llengua número 24 en una llista on no hi figura el català. Com ja sabeu, l'eurocomissària irlandesa, aquesta que sentia en Mayrat Maguines, ha estrenat el seu ús se sentit, per primera vegada, a la Comissió Europea. Esport, Sònia Lleard. A la Lliga Femener de Futbol, s'ha presentat l'expresident Josep Maria Bartomeu, que ha començat a la segona, 0-3 de favor de les blaurana, amb gol d'això a la Patrick Guijarro i Jennifer Hermoso. L'expresident Josep Maria Bartomeu ha enviat una escrita a la Fiscalia de Barcelona, en què s'olicita l'informe forensic que l'actual Junta Directiva va fer publicar ahir, i en el qual fomentava la denúncia contra ell. Bartomeu demana la totalitat de la documentació per poder-la analitzar bé i col·laborar d'aquesta manera la investigació. A través del comunicat Bartomeu també mostra la seva disconformitat i rebutx amb les conclusions de l'informe i la menta que no s'hagi fet públic a tots els socis. Obemaiang ja és oficialment no jugador del Barça, l'exdeventer de l'Arsen al fitxar fins al 2023, prou opcions de prou rugar-ho fins al 2025. Avui també han presentat l'extrem a Dama Traoré, s'ha dit fins a final de temporada. Per cert que el Barça ja ha decidit que Dani Alves no jugui l'Europa Lig, ha inscrit a Dama Traoré, Ferran Torres, i Obemaiang. En Vázquez d'avui, jornada intensa, ara les 6 han començat. A Polònia, al Gadiña, unigirona, l'eurolliga femenina, i el Tufas Bursamanresa, la Champions Masculina. 3,4 de nou serà el torn del Lleida, que visita la pista de l'Alacana, l'Alep, Orr, i a les 9 la penya rep al partisan, a l'Eurocap Masculina. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa-lo a l'Òped. Aquest mes de febrer començaran les obres del Carrer Bonavista, en el tram compres entre el Carrer Creu i el Carrer Major. El projecte de remodelació inclou la millora del paviment de la vorera, la renovació de les instal·lacions d'enllomanat, drenatge i sanejament, el soterrament de les línies elèctriques i de telefonia, la renovació de la xarxa d'aigua potable i l'arbrat. L'Ajuntament, previament a l'inici dels treballs, ha organitzat una trobada informativa amb el veïnat per explicar-los el projecte i per recollir propostes. Aquest dissabte 5 de febrer, les 12 del migdia, s'inaugura el món propi, la primera de les 3 exposicions multidisciplinàries que es duren a terme l'espai Mercart, una exposició que s'emmarca dins el projecte expositiu Mons i que estarà oberta fins al 24 d'abril. El món propi és un viatge per l'univers creatiu de 6 noms mons propis. Hi ha diversos individuals amb narratives diverses. A la mostra, si podrà veure obres dels artistes Hernán Ardila, Biel Capllón, Patrícia d'Audé, Anadot, Sara Reba Mor i Miquel Planes, amb la col·laboració d'un text de Montse Sulsona. El món reflexi al monotòpic, la segona i tercera edicions de Mons, tindran lloc a la primavera i a la tardor d'anguany. Totes tres exposicions s'han dissenyat sota el concepte d'Ágoran, que el dia a l'equil·la relació de les diferents propostes es devé un passeig on descobrir els seus múltiples recorreguts. En cadascuna d'elles hi participaran 6 artistes i tot el projecte està comissariat per Laura Varingó i Kim Deu. Aprova de l'emoció per aclarir la veritat sobre els atemptats a Barcelona i Cambrils del 17 d'agost del 2017. L'emoció va ser presentada per a Esquerra, la CUP i la regidora no escrita al ple del mes de gener celebrat dijous passat. L'emoció plantejava la necessitat de promoure les investigacions que calgui per aclarir els punts foscos que encara planen sobre el terrible atemptat. Del 17 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils hi va tenir un impacte directe a Sant Just d'Esvern. Ja que la carretera reial es va trobar a l'interior d'un dels vehicles utilitzats pels terroristes, el cos sense vida del jove Pau Pérez, veïde Vilafranca del Penedès. Finalment, l'emoció va ser aprovada pels vots a favor del partit demòcrates, Esquerra, la CUP i la regidora no escrita. L'abstenció de Móvem i el vot en contra del PCC. I això és tot. Tornem amb més informació els senjors notícies complet de l'Asset del vespre. Fins ara, mateixa. I amb aquesta banda sonora, amb aquest tema èpic que està sonant de fons per aquells que no la gent reconegut des de Star Wars, que és un tema que és un tema d'Estar Wars mític, però és com una reversió encara més èpica, no? Sí, sí, sí. És amb un piano, és amb... Sí, sí. Però t'ho juro que l'estic disfrutant molt, perquè és que justament, o sigui, ja ha sigut, he vingut, he fet com deures precisament abans de venir aquí, que acabo de veure una cosa d'Estar Wars, o sigui, és increïble. Mira. Sí, sí. A veure, parlant de cinema, amb què ens recomanes? Per aquesta setmana, no sé si has anat a veure alguna coseta últimament al cine, a les sales, que ens vulguis. Escolta'm, això val la pena que la gent hi vagi, perquè gaudirà. Doncs mira, avui... La setmana passada vaig anar al cinema, però avui estic content de dir també que és una cosa de cinema. Avui estic content de dir també que torno a anar a una altra cosa de cinema. Mira, mira. A mi avui, justament. Però, bueno, jo estic super... O sigui, vinc amb una actitud superfòrica, no?, pel que visc, perquè és que, realment, no només el que acabo de veure és espectacular, que després, si ho veurem, ho comentem una mica sense spoilers, si no tan bé. La setmana passada vaig tenir el plaer de veure el preestrena de la pel·lícula de Paul Thomas Anderson, que hem comentat. Vaig veure que és pronunciat licorais, licorais pizza, tot arreu de licorais pizza. Sí, s'escriu com licoré una C i una L. O sigui, el que has de veure és que s'escriu així licorése, no sé com has de pronunciar això, però... Sí, sí, sí. Has de dir-ho així, licorés pizza o alguna cosa. Bueno, no sé com ho deuen pronunciar ells, però escolta'm. Sí, jo vaig sentir licorais. A partir d'ara li diré licorais pizza, em sembla una mica tonto. I què tal? Doncs jo he de dir que... Jo, des que vaig veure el primer trailer de la pel·lícula, ja estava enamorat de la pel·lícula, no? Perquè, bueno, ja em posen la banda sonora amb aquesta cançó de David Bowie, no?, amb una mica les imatges tan ben realitzades, no?, de Paul Thomas Anderson, la fotografia que vam dir que era també compartida amb un novel, i una mica les interpretacions que ja es veia tot això. El que ja es veu a la pel·lícula ja es veu, tu veus el trailer i dius, bueno, ja veig que la pel·lícula serà molt, molt bona, i és exactament el que es reflexa, no?, com vas al cinema i la veus. Aquí a Barcelona som afortunats, perquè la podem veure des d'abans, que al resta d'Espanya, menys seragosa, que també la somen amb uns cinemes especials, exacte. Estava plena a la sala, hi havia gent? Estava plena, estic content, perquè és una pel·lícula que sembla que ha arribat... una mica... ha arribat al públic general, i ha pogut... doncs, bueno, no ha tingut una campanya de promoció tan poc molt gran, que jo no he vist ni cartells publicitaris, de fet, però crec que una mica el boca a boca del que fa a xarxes socials, sobretot he vist amb moltíssima gent parlada de la pel·lícula, al final és un director que ens ha oferit, potser, els millors títols dels últims anys, i crec que, en aquest cas, el boca a boca fa molt. Si es diu que surt tal pel·lícula nova d'aquest director, doncs potser més gent s'anima i diu que anem a veure-la. I, a més, he de dir que, com a pel·lícula, tot i que té les característiques d'una pel·lícula de polsos més altes, són... i és un cinema que no és... vull dir, no és una pel·lícula que tu pots anar a veure, ja ho gira, dius... Vaig a passar la tarda amb una... no és una comèdia, a qualsevol, però sí que és molt accessible respecte al rest de la seva filmografia. Ah, mira. Hi ha la línia de les seves primeres propostes, tipo Boogie Nights, Heartade, Magnolia, que són les tres primeres pel·lícules més reconegudes així, i sobretot molt l'Aroma Punch Drunk Love, que va ser l'última que va fer d'aquest estil abans d'entrar amb l'estil més clàssic que té, no?, que després entra amb The Wheelbiblot, entre... amb The Master, Phantom Treats, són pel·lícules que se'n van per uns de roteros més... més dramàtics, no?, i més dentsos, pel·lícules més denses. I aquesta torna al redil del que són les seves primeres pel·lícules. Amb aquest estil molt recolzat amb el muntatge, el muntatge és protagonista de nou a aquesta pel·lícula, tal com passava al principi de la seva filmografia, el muntatge com a element narratiu cinematogràfic principal dintre de la pel·lícula, més enllà del guió i més enllà de la fotografia i demés aquí, tot allò, tota la resta serveix com una excusa, sobretot recolzada en el muntatge i recolzada tant les interpretacions protagonistes de dos actors que són novel·ls, és la primera pel·lícula que fan, i he de dir que estan espectaculars per als estàndards que el disc pot exigir a uns actors nous, és que estan molt per sobre del que podries esperar. Ostres, o sigui, va complir totalment amb les expectatives a aquesta pel·lícula? Totalment, jo puc dir... A més, em passa amb qualsevol pel·lícula que veigis de la seva filmografia, sempre tindràs dies i dies pensant en aquella pel·lícula, dir, ostres, com m'ha calat aquesta pel·lícula, i amb aquesta passa el mateix, és a dir, tu surts, te'n vas a casa, i potser et passes un dia pensant en aquells planos... tan... no diria... és com passar una estança, no? A Los Angeles dels anys 70, a la vall de San Fernando, no? Amb aquests personatges i deixar-te fluir, com si fos un riu la pel·lícula, que et porta per diversos llocs, i sobretot seguint la relació dels dos protagonistes, que he de dir que és una de les històries d'amor més curioses que he vist en pel·lícules dels últims anys, i crec que és molt... Perquè la sinòpsia i la història sense fer molt de spoiler, i si és que es pot fer molt de spoiler amb aquesta pel·lícula, però una mica que tracta, és una història d'amor entre dos personatges, i passa alguna cosa extraordinària o...? Sí, mira, el tema és que al seu cinema sempre hi ha hagut un... un... com un estándar, no?, o algo que passa molt sovint, i és que tu veuràs que les relacions interpersonals que existeixen entre personatges són molt... potser no haurien de passar, no?, però passen, i llavors, clar, aquí tenim una pel·lícula protagonitzada per un personatge, que se suposa que té 15 anys, i l'altre personatge, la noia, té 25 anys. Per tant, hi ha una diferència d'edat, ni te'n sabols, el noi és major d'edat, però què passa? Que la pel·lícula consagués, d'alguna manera, romantitzar aquesta relació d'una manera en la que tu la veus, i és... és amable, no? És a dir, es representa d'una manera molt maca, i sobretot també segueixes una història d'amor que és atípica, no només per la diferència d'edat, sinó per el tractament que reben els personatges, com que, en cap fins arribat, un punt avançat de la pel·lícula sembla que no estan destinats a estar junts, d'alguna manera, i són dos protagonistes que es van movent i sempre estan junts, però la vegada no ho estan. Llavors, és com aquest punt de... Tots nens, jo soc més gran, i, de més, està una mica el joc còmic que hi ha, però tractat d'una manera molt, molt bona, a través d'un guió molt ben filat, sobretot definint personatges, perquè ja hem dit que la història aquí és bastant irrelevant, està molt recursada en els dos personatges, i sobretot amb personatges secundaris anecdòtics, que van apareixent, que no donarem més detalls, però amb personatges de Sienpen, de Bradley Cooper... És una pel·lícula molt divertida de veure, i molt molt xula. Jo la considero... El meu top de l'any passat el podem deixar, perquè aquesta s'ha col·locat primera, i ja està. I el que vas a veure avui, llavors, suposo que deu ser algun altre estrena o pel·lícula que fa poquet, que està a les sales. Quina és?És la vuela. Ah, vale. U, de la de por, no? Aquesta espanyola de por, del Paco Plaza, potser. La Paco Plaza, i en guió de Carlos Bermud. Expectatives que tens amb aquesta pel·li, un altre pel·li de terror més, t'esperes què, què? Hi ha hagut molt bones coses de la pel·lícula, que és un terror molt, diguem, que té un missatge de font, reflexió, sobre el pas del temps. I llavors, aquestes coses a mi m'agrada veure les en pel·lícules de terror. Jo he vist l'àvia, o sigui, la vuela, per dir-ho així. I mira, només de mirar la vuela, el personatge ja m'agafa com una mica de... L'has vist la pel·lícula?No, no, la pel·lícula no. És el personatge de la vuela, o sigui, és el trailer. I només aquest personatge ja em genera com... Espero no trobar-me la de nit, saps? Ja, sí, sí. Bàsicament. Esperem que no, esperem que no. Bueno, i jo no sé si volies comentar també el d'Estar Wars, això que has vist, què és, explica'ns a veure. Bueno, aquí és un terreny molt delicat, perquè no vull dir res que es considereix spoiler, no? Perquè és una sèrie vigent, ha sortit del capítol avui mateix, el que passa és que jo estic actualitzat 100%. Però, uau... Estem parlant... crec que vaig esmentar la sèrie, com a tal, d'una de les que estava veient... Mandalorian?Semona darrera, setmana. No és Mandalorian, és l'espinoff de Mandalorian. Ah, vale. Que és el setembre de Book of Boba Fett, i està protagonitzada per Boba Fett. Què passa? Comença la sèrie... A mi, jo he sigut dels que l'han defensat des del primer moment, perquè em sembla que és interessant tot el tractament que fan de l'univers d'Estar Wars a través d'aquestes sèries noves. És molt millor del que s'ha vist a la trilogia de... de sequeles que continuen la saga original, en què surten aquells personatges nous, rei, caïlo, rei i demés. Jo, d'aquella trilogia, salvo la buitena, que és la que hi ha en mig, perquè, a mi, com a pel·lícula individual, és una pel·lícula que m'agrada molt i que té les idees més... més xules, en quant aspecte de posar d'una escena, en quant a la visual, en quant a fotografia, en quant a interpretacions, incluso, perquè Adam Driver està molt bé amb aquella pel·lícula com a Kylo Ren. Però què passa? Que les veus en conjunt, com a trilogia, i és una trilogia inconexa, que realment no quadren entre les tres pel·lícules, i la primera, la setena, està força bé, és un homenatge a la pròpia Star Wars original, la buitena, com he dit, és la meva preferida, i la, diguem, la tercera de aquesta trilogia, que és la última, que se suposa que ha de ser el gran final de la saga Sky Walker, no? És un despropòsit, és a dir, es carrega tot el que s'ha establert anteriorment i fa unes decisions argumentals i un guió horripilant. Soc molt hater d'aquella pel·lícula. Bueno, caram. Llavors, clar, després d'aquestes pel·lícules, i després d'una mica del mal sabor de boca, que es deixa de estar a Star Wars amb Quana Cinema, després, te'n vas a televisió i tens amens creatives, com dei Filoni o John Favreau, que John Favreau és el que ha treballat també a Marvel Studios, amb les dues primeres d'Iron Man i també a Fet d'actor, és el que està darrere de les sèries de Mandalorian i de la sèrie d'aquesta de Boba Fett. I aquests dos són una mica els principals productors, diguem, i molts capítols es dirigeixen en Favreau, i aquest, en especial del dia d'avui, l'ha dirigit d'Ei Filoni. Què passa? Aquests artistes coneixen molt a fons el que els agrada els fans, perquè són fans. I, clar, fan uns productes audiovisuals de Star Wars, que són tremendos, no només a nivell de posada en escena i a nivell artístic, perquè són molt millors, en quan això també és tant el nivell, per exemple, de la buitena que he dit en aquest aspecte, però és que, a nivell narratiu i a nivell argumental, els personatges estan molt ben escrit, molt definits del personatge de Mandalorian, del de la sèrie. No entrarem a spoilers de Boba Fett, perquè, en quan a Mandalorian, estan molt ben escrit. Tot i a ser un personatge en el que no se li veu la cara en cap moment, pots sentir les emocions que té i tot això a través de la interpretació de Pedro Pascal i a través del guió. I estan molt bé. Això és el Disney Plus. Disney Plus, clar. És una sèrie de Star Wars que té elements adults i estan en canvi a la plataforma de Disney Plus, que normalment són sèries que són una mica descafeïnades. Sí, més per tots els públics, no? Podríem dir-ho així. Però està molt xulo, perquè fa molt manatges constants al western, al cinema de San Moraes. I, des d'un principi, la història de Boba Fett a la sèrie ha sigut com... Anem a explicar-te ara què passa amb Boba Fett, que ha aparegut a Mandalorian, i ara fem un spin-off. I la sèrie s'ha difucat per a diversos camins, que la gent potser no esperava, no? I ha acabat oferint-nos dos capítols, els últims dos, que són molt curiosos, sense entrar en detalls, però que són de la millor que s'ha fet últimament de Star Wars, en quant a narrativa, en quant a... en quant a disseny de producció, en quant a fotografia, en quant al guió, i mateix, estan molt ben filat en diversos elements, que s'han introduït anteriorment a pel·lícules i sèries de Star Wars, i ho han fet d'una manera que dius, ostres, estan contentant com a fan, i, a més, estan oferint productes de qualitat. No és un fan service barato, que podies trobar... Hi havia molt d'aquest fan service barato, per exemple, a l'última. Allò està malficat, i dius, es podria fer millor si vols ficar elements de fans, i aquí ho fan molt bé. Jo la recomano molt. Perfecte, doncs que també hem d'anar amb aquesta recomanació, Víctor, i abans d'una paracava de la secció, veiem aquí estrenes del 4 de febrer d'aquest divendres. Jo no sé si hi ha alguna així important d'estaca que diguis, doncs, vinga, va, aquesta té bona pinta, o aquesta l'aniré a veure, o recomano que la vagin a veure. Mira, estic mirant aquí els estrenes d'aquest divendres, i jo, de moment la que aniré a veure, sí o sí, Montfoll més igual, o sigui, el... Jo he vist el trailer d'aquesta pel·lícula, i és com una mica tot irreal, o sigui... L'Hemèrica, que també no m'agrada. Sí, amb molt americà, tot, s'acaba al món, i ho salvem fent unes quantes rises, no ho sé. No, tampoc no m'acaba de compets, eh, la de Montfoll, però bueno... T'ha m'hi fei, sí que em crida l'atenció, perquè té l'Andreu Garfield, ja hi ha així, que et xesteïn. M'ha estat present a la carrera dels premis, i de més en quan els premis d'ella, a la Jessica Txesteïn, o sigui, que em crida l'atenció, però no sé si aniré a sales a veure-la, perquè no és excessivament el que de això. I la que sí que aniré a veure, casi 100%, és Drive My Car, que és aquesta pel·lícula de... de Hamaguchi, no? Que, bueno, que ha tingut... Una pel·lícula japonesa. Exacte, japonesa, que ha tingut molt de reconeixement... Sí, mare meva, lo que estic... Blobus d'or, festival de cans, segle crítics... La diuen que és de les millors de l'any passat, o que es va estrenar l'any passat, és de producció de l'any passat, i, bueno, la rebem aquest any, aquí, a Cartalleres, o sigui, que s'ha de veure, fins que no la vegi, no parlaré molt a fons, perquè no m'he volgut informar molt de què va, normalment sí que vaig informar, però d'aquest edat, deixo portar i a veure què... És que he llegit molt, m'agradaria, o sigui, a veure què puc esperar. De moment, de puntuació, aquí, a la plataforma, que ho estic consultant, que, com sempre, em surt aquí, la primera és Film Affinity, de moment, és la que té més puntuació, de les que s'estrenen aquest divendres. Per tant, li donarem una oportunitat. I ja ens ho explicaràs, si et sembla la propera acció que tinguem, Víctor. Valem? Res, que acabis de tenir una bona tarda, i ens tornem a trobar els propers dies. Molt bé. Vinga. Molt bé. Cansat d'haver d'anar a comprar a Barcelona? Busques alguna cosa en concret? Deixa de buscar. La teva resposta està molt més a prop del que et penses. Està, de fet, a la porta de casa. Sanjos Market, sense anar més juny. Comper els teus comerços de sempre ara online. Productes de qualitat i del comerç local a un clic de distància. Alimentació, moda, salut, tot el que et puguis imaginar. No perdis més el temps i aconsegueix productes locals de bon preu. Afavorint el comerç de proximitat. Comper a Sanjos, sense anar més juny. Sanjos Market. Més informació a la plataforma Sanjosmarket.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sanjos d'Esbem. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chillout, la smooth jazz, el funk, el sol... o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. I esperem. M'agrada molt. Tenim l'estudi de ràdio en Lluís Cormina i en Jaume Fabregas, que són membres de l'Associació de Veïns, la Plana Bellsoleig. Per posar damunt a la taula una preocupació real que els afecta directament i que, en certa manera, també és una qüestió que repercuteix a tots els habitants de Sanjos. Saludem-los, que ja els tenim aquí a dins de l'estudi. Bona tarda, Lluís, també. Bona tarda, Jaume, què tal? Bona tarda, molt bé. En primer lloc em permetràs que us agraïm des de l'associació l'oportunitat que ens ha donat des de la ràdio Sanjos de poder exposar una problemàtica que ens preocupa com a associació de veïns, ens preocupa com a veïns de poble i també com a ciutadans del país. Molt bé. Doncs, escolta, hem fet aquí la presentació. Suposo que l'entrevista d'avui anirà bastant dirigida a temes de urbanisme, temes de planificació territorial. Concretament, si anem al gra, es tracta de tres futures urbanitzacions que hi haurà a Sanjos per situar una mica l'audiència. Us sembla si contextualitzem una mica el tema que la gent sàpiga on s'ubiquen en aquestes urbanitzacions? Molt bé. A veure, tothom deu conèixer l'antic camp mèlic. Costat de Camp Mèlic, a la banda dreta, mirant Camp Mèlic de front, a la banda dreta comença l'avall de Sant Just, que, diguem, es parllonga fins a arribar el capdomunt de Collserola. Llavors, aquí a l'entrada hi ha tres urbanitzacions que el seu dia, i una mica com qui diria correcuita, l'Ajuntament va aprovar. Amb 267 habitatges, que sembla una mica contradictòric, que després d'haver salvat el parc, ara es vagin a construir 267 habitatges, uns a la porta del parc i els altres a dins del parc. Aquests tres plans aprovats són garrofes, que ara en parlarem, escales, garrofes té aprovats 102 habitatges, escales 36 i bòbila 129. Tot això a les portes del parc i bòbila al mig del parc. Aquesta és la problemàtica que podem exposar. I pensem que hi ha una sèrie de greuges que es tenen d'exposar i que ens diem una contestació abans d'aquesta hi entenem. Què ha passat amb aquestes urbanitzacions? Us han vingut de nou, us ha vingut de manera subtada, perquè almenys alguna d'elles, la de garrofes, crec, ja està en marxa. Ja veiem les excavadores, de fet, de la bona aigua, ja es veu que allà hi haurà alguna cosa. Sí, bueno, ens ha subtat molt, sobretot, el número d'habitatges aprovats. Jo, per exemple, havia tingut alguna reunió prèvia, un cop vam veure que començava les obres. Amb algú important de l'Ajuntament, no vull ni polititzar ni dir res de ningú, suposo que ho haurà tan bon de fer, jo vaig demanar a veure exactament què s'hi anava a fer allà. Llavors em van respondre uns 30 habitatges. Bé, com que la persona que amb teoria tenia de saber-ho, jo hi tenia tota la confiança. 30 habitatges, bueno, tampoc és la mort de ningú, no? I després, anant avançant i a veure la dimensió que adquiri tot allò i sobretot dels veïns, que deien que semblava una obra magna, allavors vam demanar més explicacions i concretament que ens expliquessin exactament què s'hi anava a fer. Hem tingut una reunió, i aquesta reunió... La reunió va ser amb la gent de l'Ajuntament, per demanar... Sí, la reunió va ser a l'Ajuntament, i llavors amb els càrrecs tècnics i polítics, i llavors ens van dir que, bueno, que aquí s'anava a fer una urbanització, però que seguirien la tipologia de les cases dels voltants, i que... És a dir, els edificis, en principi, grans construccions d'edificis alts? No. En principi, no. Semlava que no, però, bé, llavors vam demanar detall del pla aprovat, i llavors sí que ens vam trobar amb un espectacle esferidor, que ens van donar uns plànols a on hi havia... d'aquests 102 habitatges distribuïts, gairebé com 8 fileres de blocs infranquejables, semblaven els guerrers de Xeant, i que anaven el voltant les casetes que hi havia al rededor. Però, clar, amb una quantitat, podríem dir de coses que avui dia, l'uromanisme actual no permet, que automàticament vam fer una sèrie de delegacions, explicant que aquestes connotacions tècniques que ens havien dit, no s'ajustaven a la realitat. Llavors, per exemple, ens vam trobar que, a part d'aquestes 8 fileres de blocs infranquejables, hi havia una quantitat d'incidències impressionants, per exemple, de la densitat d'aquests blocs, que eren quatre vegades els de l'entorn. Moltes gent concentrada en poc espai. Això mateix, sí. Amb uns 30.000 metres quadrats, imagineu, 12.218 metres quadrats de densitat. Llavors, les distàncies, per exemple. Nosaltres tenim normatives que ens han aplicat, que és que entre bloc i bloc, entre cas i cas, hi ha 5 metres de distància i 3 metres per als costats. A 3 metres dels propis veïns. Ara imagina't que, a casa teva, que tens una petita, podríem dir, construcció que has, com qui diu, suat tinta per poder-la tenir, que es col·loquin els blocs aquests que estem parlant a 3 metres de distància, per exemple. Totes aquestes cosetes les veu exposar amb la reunió... I tot això està reflexat amb les al·legacions que vam fer a l'ajuntament. Vam parlar de la densitat, de les distàncies, de la mobilitat ni de vialitat, per exemple. Una cosa que sembla que caigui pel seu propi pes és que no hi ha pla de mobilitat ni de vialitat. Perquè què passa? Això és com una mena de sac que no es pot entrar d'una forma normal, sinó que tenen d'utilitzar la xarxa que ja existeix actualment. És a dir, estic d'entrar al sac a dins de la xarxa actual. Què passa? Els carrers que plantegen, perquè aquí han volgut col·locar, com qui diu que és bé, amb un exercici de monopoli, a veure quin nombre màxim de blocs i viventes hi podem posar. És a dir, una urbanització que, diríeu, que no s'adapta una mica al context de l'entorn, que està una mica com un bolet, per dir-ho així. Exacte. La tipologia actual, per exemple, ara fa poc l'Ajuntament ha rehabilitat dos o tres carrers, el carrer Pon i ara farà el carrer Casadors. Llavors ens estàvem barallant, perquè ja ho sabeu, que les saceres tenen de ser molt amples, perquè pugui haver-hi... Per exemple, els carros de les persones amb discapacitat, puguin circular lliurement, etcètera, etcètera. Doncs aquí hi ha carrers de 4 metres. N'hi ha 4, per exemple, que no tenen sortida, són culs de sac, i són de 4 metres. Llavors, pregunto, si les voreres tenen de ser de 2,25 metres, com diuen les ordenances, què passa, que només hi ha vorera, i no hi ha doble sentit, definitiva, és una cosa... Un pla de mobilitat que no veieu que pugui funcionar. No pot funcionar, de cap de les maneres. Ja ho saben ells, que no poden funcionar. El problema és que tot això ho hem donat a través de les delegacions, i encara esperem resposta millor dit. La resposta que hem rebut, després de dues setmanes, diuen sí, sí, i ho estimem a la seva sol·licitud, i llavors ens passen el pla parcial que es va aprovar el 78, el pla del 2002, i la pregunta que nosaltres fem a veure, això es va aprovar el 2002, però és que estem al 2022, i llavors no s'ha fet cap rectificació, el pla del 2002, i s'han quedat tan amples, i l'han aprovat, i mira, i tira que té va, i nosaltres, aquí donant una sèrie de delegacions, i no contestant absolutament res, que això és una de les coses que ens ha sorprès més. Ara portem molts anys, em sembla que és una de les associacions, i ells mateixos ho diuen, exemplar, amb tots els aspectes, estem pactant les coses, i discutir les de vegades que fan tècnics pel nostre compte, i intentar-ne ajudar, i ara, en lloc d'una resposta coherent, i cridant-se, i dient-se, bueno, això, o altra, de més allà, no, no, no, ens envien un plec de continguts, i volen dir, mira, això es va aprovar el seu dia, i si us agrada bé, i si no, també. Aquest és el gran problema que en aquests moments tenim. Lluís, em sembla que volia comentar alguna coseta. Sí, perdona, Cris. Òbviament, m'he disparat. Tot el tema que el jove ha exposat és ben cert i es preocupant, i aquest és un tema que afecta molt els veïns de l'entorn, diguem-ne, però jo voldria destacar que el desenvolupament d'aquests plans urbanístics no solament afecta els veïns de l'entorn. Jo crec que és un tema que afecta fonamentalment a lo que és els veïns del poble i a lo que és, fins i tot, a Sant Just com a poble. Hi ha dos temes fonamentals. Un tema és la mobilitat, diguem-ne. Hi ha un plàdor de mobilitat de l'Ajuntament de l'any 2009, em sembla que és, diguem-ne, que, bàsicament, apunta que les zones de sortides o de evacuació de la gent que viu a Sant Just cap a fora, que treballa fora, o se'n va fora, etcètera, són, bàsicament, la rambla i el carrer indústria, diguem-ne. El 2009, en aquell moment, hi apunten que aquestes dues zones, amb bores punta, estan sobressaturades al voltant d'un 70 o un 80, un 90%, diguem-ne. Aquí estem parlant d'uns plans, diguem-ne, que afegiran 400, 500 cotxes més, en principi tot plegat, que faran que sigui un caos, diguem-ne, a la circulació amb bores punta. Jo sempre dient-nos-les, imaginem-se, com pot ser això, el moment que coincideixi, aquesta hora punta, amb 400 o 500 vehicles més, més l'entrada de l'institut, etcètera, etcètera. Vol dir que aquí tenim un problema important. I l'altre tema important és una mica qui en poble volem, diguem-ne, així, no? O sigui, sorpren, com amb l'última dècada, s'han just ha crescut un 50%, hem passat de 14.000 habitants a 21.000, diguem-ne, així. I la pregunta que crec que ens hem de fer, o ens fem nosaltres, almenys, com a senyora, és... Escolta, aquest creixement ens ha servit perquè tinguem més qualitat de vida, com a vegins del poble, i la nostra resposta és no. Tenim molts impostos més alts dels pobles que hi ha al voltant, i els serveis, cada vegada, són més mints. Aquests serveis, nosaltres, des d'un punt de vista de neteja, de segordat, etcètera, els estem patint diàriament el que és el nostre barri, i m'imagino que per extensió no devem ser una excepció de tots els barris de... de... de... de... de Sant Just. El creixement del poble no ha vingut acompanyat per un creixement de serveis, sembla que... que anem al revés, diguem-ho així. Quan tu planifiques un creixement, posa el servei i després creix, però, en aquest cas, jo crec que ha anat al revés. No sé quin sentit hi ha, i algun dia, m'imagino que ens ho explicaran, en volguer, d'alguna manera, anar amb aquesta fita de ser un poble de més de 20.000 habitants. Ningú ens ha sigut explicar, encara, quins pros i quins contes i quins avantatges té arribar aquesta fita, diguem-ho així. Però, si mireu la curva de creixement de la posició de Sant Just, l'última dècada, la curva té una pendent casi bé recta, diguem-ho així. Jo crec que també el fet que s'hagi desenvolupat tot el tema de l'habitatge amb esluir, que s'hagi anat desenvolupant, també poder aquest nou barri, una mica més a les afores, també això ha fet que hi hagi hagut aquest creixement, però bé, el que despunteu vosaltres, básicamente, és que hi ha hagut aquest creixement de... de població, però que no ha anat acompanyant, també, d'una millora, en principi d'algun servei, anar a la vostra zona, per exemple... Ni de qualitat de vida. Ni de qualitat de vida, perquè, clar, dius, escolti, si creixem, però per... Això és com una empresa. Una empresa pot creixer, una empresa petita, que pagava dividendos als seus accionistes, diguem-ho així, vol creixer, creixer, creixer, i pagat creixement, deixa de pagar dividendos. Escolta, escolti, ja estava bé sent petit, diguem-ho així, no? I al final, no ho sé, jo crec que cap veí de Sant Just vol convertir-se en un poble dormitori, diguem-ho així, no? No, no. I realment, nosaltres, jo fa 25 anys que vivim aquí, vam venir aquí perquè ens va semblar que això era un poble, diguem-ho així, i encara es podia fer vida de poble i de plegat. Cada vegada, cada vegada, anem més avocats, doncs això ha de ser un poble dormitori. I això crec que la gent de Sant Just i els veïns de Sant Just n'han d'agafar consciència, i d'alguna manera ens hem de revelar contra això. És a dir, que no sé si aquí hi ha alguns serveis o algunes coses que vosaltres heu vist que s'hagi disminuït o que hagi empitjorat els últims anys. Bé, pràcticament tots. Vull dir, per exemple, nosaltres el correu, que és una cosa probablement menor, no? Doncs hem estat mesos de vegades sense rebre cartes. Per exemple, és una petita d'això. Amb el tema de la pandèmia, doncs tots sabem què ha passat. Vull dir, aquí tenies d'anar per telèfon, no podies passar lògicament els caps, per què? Per què? Estaven saturats, o no hi eren, etcètera. Però totes les infraestructures, sobretot el tema de la mobilitat, que diu el Lluís, a veure tothom sabem què passa a certes hores. I ara ja no parlem, quan hi haurà el pla que heu fet, que estigui en ple desenvolupament, en tota la zona, de sortida pel cantó de l'hospital de... Com es diu, l'hospital de Sant Joan de Déu. Vull dir, col·lebsades, pràcticament la Rambles, el carrer Indústria, la via de sortida de per allà. Al final, potser aquest creixement es té de pensar en algo. Després hi ha una cosa molt important que tinc de dir. Tot aquest tema, cronològicament, si us en recordeu, el 2002 es va constituir una plataforma de Salpem la Vall de Sant Just. El final, cap de dos anys, l'Ajuntament que, per cert, estava al cantor. Els promotors es va, com qui diu, arronsar i va dir... Doncs potser sí que la salvem, no? Però és que resulta que es constitueix la plataforma al setembre del 2002 i el 17 de desembre del 2002, després de dos mesos i escaig d'haver-se de constituir la plataforma, van i, diguem-ne, correcuita i aproven aquests tres plans, aquests tres plans que estem dient. No estem parlant només de garrofes, però és que ara imagineu-vos que el de la bòbila, que són 129 habitatges, imagineu-vos. Més el d'escales, que són 36, que tots ells continuem amb el mateix plan de mobilitat que no existeix, que tots tenen de sortir pel mateix cul de sac. És a dir, 600, 700, 800 cotxes més a saber que tenen d'anar pel mateix lloc. I, a més, la Vall no està salvada per descontacte, perquè això està dins de la Vall. Millor dit, aquest de la bòbila està exactament a guanyar el cartell de benvinguts al parc i, a continuació, que és la gran urbanització que ens sembla que és de la família, en un lladre de barro. Vull dir, aquí estem amb una disbousa impressionant. Perquè amb els promotors privats no havien arribat a un acord de compensar els territoris. Els propietaris originals han desaparegut. Els polítics originals eren gent que es dedicava, agricultura, pastura, tenien alguna masia, jardineria, etcètera, etcètera. Aquests pràcticament han desaparegut. Per què? Perquè van veure els promotors, diguem-ho entre cometes, que això podia ser una bicoca, i llavors van anar comprant a tots aquests. Que són els que s'han constituït ara amb promotors reals de tota aquesta disbousa que estem parlant. I l'Ajuntament, en lloc de... Bueno, doncs anàvem a els plans urbanístics actuals, i tal com té d'anar tot això, va i els dona la llicència. Esclar que la va donar el 2002. Però és que s'està executant 20 anys després, sense cap mena, com qui diu de correcció, respecte a l'urbanisme actual. De totes formes jo, que vull dir també, és a veure, l'Ajuntament s'ha mostrat en moltes coses, nosaltres i nosaltres en vells, llògicament, i hem buscat solucions de tot. Jo no voldria ara... Nosaltres simplement el que hem fet ha estat reflectir exactament la situació actual. Però, a l'Ajuntament, què passa? En lloc de respondre als nostres elegacions, veia dir, bueno, si voleu actuar contra nosaltres, actueu, en lloc de parlar i buscar una solució. Nosaltres continuem dient, volem buscar solucions, volem parlar amb vosaltres. Tot això que estem dient, escolta't, si ens equivoquem, o creieu que hi ha solucions, doncs pactem-les, parlem-ne, no volem pas aquí, crear un estat, com qui diu, de guerra. Tot el contrari, el que volem, és buscar solucions per tothom. Solucions pel poble, com diem, el tema de mobilitat, no anem a aquesta, com qui diu aquest desordre urbanístic d'en Vèstia, salvem el parc, de veritat, busquem que això, en lloc de no sé quantes vivendes, doncs ens seguim menys, busquem vies de mobilització i de mobilitat, etcètera, etcètera. En definitiva, busquem solucions, no anem, com qui diu, a la brava, a veure si posem una demanda i paralitzem, etcètera, etcètera. Nosaltres no volem el mal de ningú, volem el bé dels nostres associats i el bé del poble, perquè som ciutadans d'en Just, simplement. Aquí hi ha un tema important, que crec que pot haver afectat o condicionat tot aquest tema, si ve tots aquests plans es van aprovar el 2012, amb una normativa urbanística que hi havia en aquell moment, i en aquests moments, el de garrofes, s'ha començat les obres i tot plegat. Clar, no hem d'oblidar que pel mig hi ha hagut una crisi... una crisi... en un món immobiliari i econòmica que ha afectat a tothom, que, òbviament, a partir de l'any 2007, no hi havia ningú, com ho hagués un tot, això, diguem-ho així. Homes que del 2002, clar, han passat moltes coses. Del 2002 o del 2007 ja no s'entén per què no passa res, perquè, de fet, quan es van aprovar aquests plans, crec que hi havia un termini per dulce terme... Sí, aquest és un altre dels plans. Un termini de 4 anys. Un termini de 4 o 5 anys, que no es farà, i estava en l'època d'orada del tema, diguem-ho així. Ara, bé la crisi i tot plegat, clar, tota l'activitat econòmica, sobretot l'activitat en relació amb el món de la construcció, ens espara, diguem-ho així, no? Molt bé, d'acord? I ara, dius, sembla que el mercat o el que sigui, les expectatives poden ser més bones per part dels promotons. Home, el que no es pot patir de tampoc, és que t'aprofitis d'unes normes que hi ha cap avali en l'any 2002, i que potser segurament, no segurament, que han canviat per anar cap a un urbanisme, doncs una mica més sostenible, etcètera, etcètera, i aquestes normes no s'apliquin, diguem-ho així. O sigui, tu t'has aprofitat, has incomplert els terminis d'execució, etcètera, etcètera, i ara, fins i tot, encara vols actuar, diguem-ho així, amb la normativa anterior. No acaba d'acuadre, això, diguem-ho així. I l'Ajuntament té armes, per què això es faci d'una manera més... Què estan, què estan? Més enrumades, per exemple. Per tant, ells han frenat, han frenat, han suspès les llicències d'obres de les escales i la bòbil, en el termini d'un any. Per què? O s'estan revisant, a veure amb quines possibilitats hi ha, quin impacte té, etcètera, perquè no ha passat això amb garrofes. Perquè les escales i la bòbil, també, i garrofes, no. No ho entenem, diguem-ho així. Perquè ara el següent pas, una mica en vistes de futur, què és el que estan mans de l'Ajuntament, què és el que demaneu o espereu? El normal, creiem nosaltres, seria que ens convoquessin, no sé si amb els promotors o sense, m'agrada que tot l'Ajuntament és el jutge de tot el tema, i busquem un tipus de solució, és a dir, a veure. Potser en lloc de cèntugues vivendes se'n poden posar menys, potser es poden enllunyar més dels habitatges actuals, potser es pot fer un pla verdaderament accessible d'habilitat i de mobilitat, etcètera, etcètera. És, en definitiva, el que faria qualsevol persona normal que és pactar i buscar solucions, perquè tot el que deia Lluís és que després ve bòbila i ve escales. Escales, aquí hi ha la gran possibilitat que escales és propietat municipal amb un 92 o 93%. És a dir, si no desenvolupa escales, l'altre ho té molt complicat, ja no dic... A part d'aquests temes apuntats, hi ha unes línies d'alta tensió de 200.000. Un altre tema a treure, no? Un altre tema important, i sobretot el tema de la mobilitat, és que no s'han de sortir el mateix lloc al final. Tots tenim i tenen de sortir pel carrer 11 de setembre, i a continuació pels 3, per les rambles o pel carrer industrial. Llavors, és com sortim de tot aquest embolic. Lògicament, l'Ajuntament té de parlar amb nosaltres, evidentment, com a afectats, amb els promotors, i ell, com a ajuntament, es té de posar al mig i té de buscar una solució per a tothom. Això és el que estem esperant i que de moment no s'està donant. Sí, molt bé. Ens queden poquets minuts. No sé si voleu afegir alguna altra qüestió, alguna altra tema puntualització. No, per nosaltres és important el tema. Ens sembla increïble que no hi hagi un pla de mobilitat. És un tema increïble. Ens sembla increïble que no hi hagi una viabilitat estudiada abans d'iniciar unes obres d'urbanització, per dir-ho d'alguna manera. Ens sembla increïble que el poble segueixi amb aquests ritmes de creixement tan exorbitats sense que els serveis vagin per davant d'aquest creixement. Has dit abans que comandaves el tema de serveis sanitat, per exemple. El CAP està el mateix que tu, que estava fa 25 anys. Segurament, deu haver crescut una mica per obres. He fet els espatxos més petits, etcètera. Però escoles, escoles barçoles, etcètera, etcètera. Aquests temes d'aixís s'han anat enradera. I viure s'han just cada dia és més car per la gent que hi veu, perquè tot el tema impositiu, etcètera, etcètera, no s'aprofita d'aquest creixement i tot plegat i d'aquestes economies d'escala, que en principi s'haurien de generar, per dir-ho d'alguna manera. Per tant, doncs mira, d'un poble idílic que teníem fa 25 anys, ens anem convertint en un poble d'ormitori, com hi ha tants altres al nostre entorn, i nosaltres no ho veiem bé. Per això que convidem no solament els veïns del nostre barri, sinó a tot el poble està atent amb tots aquests desenvolupaments que hi ha ara en aquest moment i que hi puguin haver en un futur. Molt bé. Fem una crida a tot el poble de Sant Just, perquè és un tema que ens afecta a tothom. No se'ls demobilitza, sinó que tenim sobretot la porta de Collserola, que una altra vegada, després de tants esforços, després d'haver situat 80.000 m2 que també anaven aquí, un diem-ho de pas, i que gràcies a una sèrie, sobretot, de població civil que es va mobilitzar en el seu moment, nosaltres també hi vam ser, com la associació de veïns, la Plana Vell Solets i moltes altres organismes, sobretot de ciutadans que ens vam mobilitzar i vam aturar allò. Però és que ara el que tindríem, o ho haurem de fer, és aturar aquesta petita part que ha quedat, que no és tan petita, tornem a repetir, que són molts habitatges amb un cul de sac, sense possibilitat de trasladar en un altre lloc, que sigui molt més adient, o si és possible, que es pugui traslladar en altres llocs que sigui més adients, de fet, ara, per exemple, amb la carretera, amb tota aquesta sèrie de planejaments que estan en funcionament en aquests moments, per això demanem que, sobretot, per un senyor sostenible, que el poble es mobilitzi, no només la gent que estem a tocar de tota aquesta disbauixa, sinó l'altra gent que està enafora, però que es pensen que no els afecta i, verdaderament, que els afecta, perquè senyors serà el bo que ha estat fins ara, sempre i quan els propis ciutadans ens mobilitzem i que l'Ajuntament ens recolzi. Molt bé. Doncs, remés, Jaume Lluís, un plaer d'haver-vos tingut aquí a l'estudi de ràdio, que vagi bé i seguim en contacte. Moltes gràcies. Moltes gràcies per l'oportunitat. Que vagi bé. Igualment. Ens acomiadem doncs de Lluís i també de Jaume, que han vingut des de l'Associació de la Plana Bell Solets de l'Associació de Veïns, i demà, aquí a dos quarts de sis de la tarda, a la cinc i mitja, a la primera hora del magasin, la Rambla tindrem a l'alcalde en Joan Vassa Ganyes, també perquè ens expliqui, doncs, des de la visió de l'Ajuntament, també com estan ara mateix aquests processos i aquestes llicències d'obres pel que fa als habitatges de Garrofès, la bòbila i les escales. Ai, la venesa, ai, la venesa, com li deuen anar. Menjar amb tipus d'amor d'ància se'n fotien des del banc. Fins que avorrim d'aquella espectacle, la venia al xavi i de més. Són gairebé les set de la tarda, nosaltres ens acomiadem del programa d'avui, seguirem demà de 5 a 7, aquí a la Rambla, a les zones de ràdio d'Esvern, al 98.ufm ens podeu anar seguint, tant a Twitter com a Instagram, a roba ràdio d'Esvern, o al programa roba la Rambla 982. Res més, que acabeu de passar molt bona tarda, nosaltres ens tornem a trobar demà, aquí, a ràdio d'Esvern. I recordeu, també, l'ajust a magasins de matins, cada dia de 10 a 1 amb Mireia Redondo. Això amb l'informatiu de notícies, de la mà de Lua López, per estar al dia de tot el que passa aquí al poble. M'agradava interessant, però el bumeram va encallar-se entre les branques, a l'aparícia d'un professional. T'ha fet més que aquell juliol, que és la font de 20 anys. I va amb la llantanesc, i a la Rambla és tot de tant. Molts anys i mires han fet com obres, i m'ha agradat que ningú el podries. Vaig pensar en el teva nativa. Les imatges són el tàs, i en aquest món entre els meus forts, no hi haurà mai els darrers. Però m'esturro seré, i una cosa m'estiraré de retalar, que l'entendesa serà divertida, màgica lliure d'agor d'encertats. Però no hi ha tant dèvils per a perdre, i com que ara no m'és quedat en la mida.