#103 - La Rambla del 11/2/2022

La ràdio d'Espel, sintonitzes, ràdio d'Espel, la ràdio de Sant Just, durant de 8.1. Ràdio d'Espel, durant de 8.1. Ràdio d'Espel, durant de 8.1. Bona tarda, Sant Just. Ara mateix passen 9 minuts de les 5 de la tarda d'avui. Vivendres 11 de febrer. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.FM, la majora municipal de Sant Just. Soc la Núria García, i esteu amb mi cada dia de dinyons a divendres de 5 a 7 de la tarda. Avui, a primera hora que tenim, doncs ve d'aquí, i fins a les 6 passarà per l'estudi primer de tot en Josep Lluís Gil, membre de la taula de redacció de la revista La Vall de Vers, d'aquí de Sant Just. Després, tot seguit, tindrem a la Maica Duenyes per fer l'espai i la secció de teatre, sempre ens porta les novetats que hi ha a les sales d'aquí de Barcelona. Després, avui, com a dia especial, a la segona hora de la Rambla tindrem debat amb dones científices. Perquè, doncs ve avui, 11 de febrer, és el dia internacional de les dones i les nenes en la ciència. Tindrem aquí a l'estui 6 perfils de dones, en Justenques, 6 perfils ben diferents, per parlar i debatre sobre l'estat de la ciència en el camp femení. Tot això serà de seguida. Comencem. Fetes les presentacions, comencem amb la primera secció d'avui, que és amb en Josep Lluís Gil, que ja el tinc a l'estudi. Ell és membre de la taula de redacció de la revista d'aquí de Sant Just, La Vall de Vers. Hola, Josep Lluís, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Tornem a tenir-te aquí els micròfons de la Misora de Sant Just. Ara és per parlar de la revista d'aquest mes de febrer, que està apuntet, eh? Apuntet, suposo que el dimarts ja començarà a arribar les llars dimarts dimicres. És una revista que ja de la portada ens impressionarà una mica. És una mica impactant, hem de dir, la portada. A veure, que la gent no s'esperi, tampoc res, molt heavy, però crida l'atenció, no? Sí, és una mica... Renquem una mica a l'esquema d'una foto única, i el tema ens ha semblat que mereixia ser portada. Obrim amb la notícia que, de fet, es va produir a final d'any, però donem compte de que l'últim forner tradicional de Sant Just ha tancat. I això ens ha semblat que mereixia una portada i un article de portada. I, en certa manera, també ens ha inspirat, junt amb el tancament de la papereria pedrosa, que s'ha produït durant finals de gener, d'alguna manera, aquest fet, tant seguit, ens ha inspirat una editorial en què reivindiquem el comerç autòcton. Pensem que, perdent el comerç autòcton, també perdem una mica d'identitat de poble. I fem una reflexió al entorn d'això, que és un fet... potser és inevitable, no ho sé, però que és un fet cert que no hi ha relleu gener nacional. En aquests casos que he esmentat, un és per un problema de relleu gener nacional, l'altre, per raons personals. Però, en qualsevol cas, és un fet recorrent en molts comerços que s'està produint, i això, d'alguna manera, es perd l'arrel comercial del propi poble. Al final, en definitiva, se substitueixen per altres tipus, però ens sembla que, bueno, com a mínim, l'amentança de que sigui això. Clar, aquests dos fets bastants seguits aprofitant una mica la situació. I no són únics, i crec recordar que ara fa pocs dies m'he assabentat. No sé si estic arrat de que la sabateria del carrer de la Creu també tanca. La sabateria, perquè el carrer de la Creu no sé si hi ha un parell, hi ha la bamboo, que és de calçat infantil, i després hi ha la pirata. No sé quina d'elles és, però crec que una d'elles tanca. Bueno, doncs seria un altre cas. I és un altre cas. Vull dir que es van produint aquest degutetx i, bueno, un altre vindrà amb un altre tipus de comerç, benvingut sigui, però que és una pena que es va desnaturalitzant el teixit comercial. Molt bé, doncs la revista d'Alfabrien era una mica carregada d'aquest sentit, però no serà l'únic contingut que hi ha a la publicació? No, tenim altres times. Sí. Fem un recordatori amb motiu de la mort del Ricardo Ofil. Sí. I hem recollit tres aportacions que el nostre col·laborador Perafón, ell, acostuma a escriure sovint en el Facebook i explica històries de Sant Juls, i una de les sèries que ell titula santsonianes, dedicada a explicar diversos episodis relacionats amb l'antiga fàbrica de la santson, doncs hem recollit parcialment tres relats que tenen a veure amb l'inici de la relació d'en Bofil, amb Sant Juls, estic parlant de l'any 1970, que és quan es va començar a moure ell per tenir els terrenys i es va començar a edificar l'any 72. I, bueno, hi ha tres anècdotes o tres històries que, a més a més, són divertides. I ens ha semblat que, gràcies a la col·laboració inestimable del Perafón, que era una bona manera de parlar de la relació d'en Bofil amb Sant Juls, pròpiament. Molt bé. També hi ha aquest menatge, Ricardo Bofil, i altres temes, també, d'estarcar-se, no? Sí, destaquem que l'exposició mirada es fa ret un homenatge a la Carme Navarra. I... Si la quita a la cangina està. A cangina està, efectivament. Ara no recordo la data, però crec recordar que està oberta fins al 24 de febrer. Sí, crec que és 25, però bé. Ara no voldria equivocar-me amb la data fins quan està obert. I, bé, altres temes, bé, hi ha un resum de com va anar el debat que vam fer el dia 3 en relació a la situació de la Teneu, que va ser un debat ric i amb moltes aportacions, i, com sempre, recullim una sèrie de frases que els punets van dir... Una mena de com de titular, no? Sí, sí, no, no, fem un... Simplement recullim les frases que són més... És a dir, no tan crònica de... No, no, no, no és pròpiament una crònica, sinó de deixar en escrit allò que ens ha semblat més rellevant, no? Mm-hm. I parlem de nosaltres. Sí. Parlem de nosaltres, i, aquesta vegada, ens permetem de ser notícia a nosaltres dintre de la nostra pròpia revista, no? I val la pena explicar-ho una mica. Fem un... Ara, aquest mes de gener, la Vall d'Everts va fer 43 anys de vida. Sí. La Vall d'Everts va començar l'any 1979, a l'època en què aquells anys 77, 78, 79 van néixer moltes publicacions a tot arreu, a tot Catalunya. Ens hem centrat en comparar la nostra evolució amb l'entorn més propè del bas llobregat, i fem un petit comparatiu en el que de potser 15 o 16 o 20 publicacions en queden potser 3 o 4, i una d'elles som nosaltres, amb el qual demostra que arribar fins aquí no era fàcil, no ha estat fàcil, i tot així, amb moltes dificultats, s'ha aconseguit. Partint d'aquest fet real, que és que el mèrit que té a haver arribat fins avui, ja durant aquest any ja s'ha anat durant algunes passes, com ha sigut incorporar els debats pròpiament, com una eina adicional a la tasca de la revista, i ara ens hem proposat de fer un pes endavant en el paper de la revista com a mitjà d'informació local. Volem tenir més protagonisme, i un termini que no podem precisar, perquè tots just comencem a pensar-hi. En l'horitzó tenim la idea de fer una edició digital de la Vall d'Evers, en paral·lel, no sabem durant quant de temps, però en paral·lel amb l'edició de paper, i això ens implica a haver de donar un pas endavant quan és la qualitat informativa, la capacitat informativa de la revista en sí mateix, i venim fent una crida cada vegada més seriosa a que qualsevol persona que vulgui col·laborar amb aquest projecte, que tenim les portes obertes perquè ens ajudin. Estic parlant de estudiants de periodisme, estic parlant de periodistes titulats, que estiguin exercint, que vulguin col·laborar amb aquesta idea, i amb gent que ens pugui donar un cop de mà amb temes de web, i amb altres àmbits de gestió. Manent de xarxes socials, per exemple. Hem de fer un replantejament coerent i seriós de tot el tema com implicar el món digital en la revista sense perdre l'essència i sense perdre la capacitat de fer la revista en paper. Això ens arribarà a dur en algun moment a fer un plantejament una mica diferent de com és la revista en paper, però pensem, encara som una mica utòpics, però seguim creient que el paper encara té vigència adaptant-se als nous temps, i amb això anem. I per fer aquests canvis, ens hem dotat d'uns canvis organitzatius, en què ja al mes de novembre vam posar en marxa el que anomenem Consell Assessor, format per 10 persones implicades durant molt de temps en els seus inicis amb la pròpia revista, o bé amb el món periodístic al llarg de la seva carrera, i d'alguna manera ens ajuda a anar a debatre i a marcar una miqueta al camí. I per seguir aquest camí i portar-lo a la pràctica, doncs el que hem fet és que fins ara era la Teresa Reverter, la única persona, diumne, responsable, com a cap visible de la taula de redacció, doncs d'alguna manera hem creat un nou nivell, que seria el comitè de direcció, que formem ella i jo mateix, i que hem de fer una miqueta o conduir aquesta transició, que serà greu. No és fàcil, eh? No serà fàcil, i reitero que per fer aquest camí no n'hi ha prou amb la Teresa i jo mateix. Necessitem o agrairem, qualsevol nova aportació, en qualsevol dels àmbits econòmics, comercial, periodístic, perquè tots serà benvingut, perquè volem dotar la revista d'una estructura potent i que ens permeti a mi mateix, i a la Teresa, tard o d'hora, per edat ens veurem obligats, i la llògica diu que està bé que tirem del carro ara, però que hem de propiciar un canvi generacional important. I a més a més, assentar la realitat de la revista avui dia, i assentar-la vol dir, dotar-la de la estructura i dels mitjans i de la existència organitzativa que cal. I amb això estem. Home, doncs, déu-n'hi-do, eh? La reflexió important i potent que s'està fent. A la revista també ja hem vist alguns anuncis de que, doncs això, precisament que es busquen mans, per dir-ho així. Mans i caps, mans i caps també. Caps pensants i mans executors. I a partir d'aquí, insistim, la revista té una vocació la va tenir sempre i la ha tingut sempre, una vocació de pluralitat, d'obertura, i de mantenir la independència, i a partir d'aquí, aquí tothom és benvingut i endavant. S'ha de fer un òrgan que... del que tots els anjos-tencs i s'anjos-tencs se'n sentin orgullosos, perquè els doni una visió diferent de les coses. Posar una mica la Vall d'Avers en el mapa, s'enjustem, no? Jo diria que ja hi era. Més de referència. Però hem d'agafar més relleu en la vida informativa de s'enjos. També la gent que és subscriptora o la gent que segueix o que seguia la Vall d'Avers, aquest públic també va creixent, es va fent gran, i també s'ha d'obrir en noves generacions... Absolutament. ...vodec continguts digitals. Aquest és el repte, arribar a la gent jove, i quan dic la gent jove no estic dient de 15, 16, 17, 18 o 20. Joves també són els de 35 i 40, que són una generació com desapareguda. No a nivell de Vall d'Avers, sinó a nivell de relleu social, no? I, de fet, d'aquest serà una mica allà, avançant, el laïmotif del tercer davant, que és on són els de 30 a 50. Perquè quan ho diem, els que tenim més de 65, tots aquests són bastant més joves. I, per tant, on són, la reflexió és a nivell de prendre les regnes de les entitats culturals, socials, de tota mena. La generació X és la generació, aquesta després del baby boom. Podríem localitzar-la així. Segur que hi són, però... La d'abans als millennials. Exacte. Una mica, bé. També acabem de repassar alguns continguts, també hi ha col·lita de frits, aquest més. Sí, a més, li ha tocat l'institut, l'alumnat de tercer i quart d'ESO, que fan unes reflexions molt interessants. Ells es pregunten què ens cal, i sobre aquests dos anunciats, individualment, van respondent, i ha quedat, francament, una pàgina molt maca, molt disleta, molt ben dissenyada pel nostre company, Kim Trias. I la veritat és que estem molt contents de com ha quedat aquesta plana. Molt bé. I, bé, acabo dient que hi ha també, en la part d'esports, una entrevista amb el Jordi Selma, que ha quedat quarta en la seva categoria, en el darrer de cart. Sí, sí, sí. I, en principi... I ateca, eh, la revista, la gent tindrà... Sí, la veritat és que anem agafant cos, i més que ens queda, encara, però estem en la línia d'això, de trencar inèrcies passives i prendre una actitud més potent, més activa, per trobar i definir bé el nostre lloc. Molt bé, doncs, Josep Lluís, ho deixem aquí de moment. Sabem que, en els propers dies, també passaràs per aquests micros en una altra franja horària, el Magasín de Matins, amb la Mireia Redondo, per tant, enllà també serà un bon espai per comentar acusades de la revista. Agraït a vosaltres. Res més, bona tarda i passem bon cap de setmana. Igualment, gràcies. Adéu. Però el Pepe no sap que alguns ben plantats també viuen en un mal son. I el tio organitza trobades d'amics dels 600 i en té un de vermel, i quan puja el poble, els nens li demanen que els porti a fer un tom. No saben que els guapos són el raro, ho sap tothom, però no ho diu ningú. Tampoc no s'agrada ni tenen complexes per ser-hi valents. I no saben que els guapos desafinen o tenen swing i no varen bé. També es preocupen i tenen psicòlegs. I no va ser res, i no passa res, i no passa res. L'ajusta, el Magasin Matinal de Ràdio d'Esberna. Cada matí posa del dia amb l'actualitat del nostre municipi, amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa s'enjust passa per l'ajusta. De Dilluns a divendres de 10 a 1, en directe, a Ràdio d'Esberna. De Dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, la Smooth Jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de Dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club, t'hi esperem. Quan acaba la setmana, tot el que vols fer és desconnectar. O no, el Club Alternatiu en Pau Esbert. Divendres de les 9 tenim tota la música que has de conèixer. Les novetats que no es pot dar a cap altre lloc sense oblidar-nos dels èxits de sempre. Redescobrés la música. El Club Alternatiu en Pau Esbert. Divendres de les 9 del vespre. Escolta'ns en directe, a Ràdio d'Esberna. I sempre que vulguis, a Ràdio d'Esberna, un cop. Ràdio d'Esberna. Durant de 8.1. En Guàima. Ràdio d'Esberna. Durant de 8.1. Tan buena para amarte más. Vinga, doncs, deixem ara un tema musical. És un d'Aitana que es diu Si no vas a volver. Després d'aquest tema, començarem l'espai de teatre amb la Maica Duenyes. ... Si ya no quiero hablar de ti. Si ya no quiero verte aquí. ¿Cómo te he gritado en el cantón? ¿Cómo me he mentido en el rebón? ¿Para poder llamar? ¿Para poder ser? Si voy, voy a voler y lláverte. Me cante, lláverte. Si no vas a volver. Ràdio d'Esberna. Durant de 8.1. Durant de 8.1. Durant de 8.1. Durant de 8.1. Durant de 8.1. Durant de 8.1. Durant de 8.1. Durant de 8.1. Durant de 8.1. Durant de 8.1. Durant de 8.1. Durant de 9.1. Si guai, guai, avor, l'herit, ja te'l ve. M'heig d'entendre amb mi, si no ho sabré. Si no ho sabré. Si no ho sabré. Si no ho sabré. Un corazón cansado de disimular que te he olvidado, cansado de esperar, cansado de ese amor. Si ya no quiero hablar de ti, si ya no quiero verte aquí. No fue falta de amor, porque no puedes ver, que para mí no es fácil perder. Com te grito, m'he de cantar, com m'he d'entendre. Resón, para poder llamar, para poder ter. Si guai, guai, avor, l'herit, ja te'l ve. M'he de cantar, ja te'l ve, si no ho sabré. Ràdio T'esper, durant de 8.1. En va de mal, Ràdio T'esper, durant de 8.1. Ràdio T'esper, durant de 8.1. Això és espectacle. Ràdio T'esper, durant de 8.1. Ràdio T'esper, durant de 8.1. Ràdio T'esper, durant de 8.1. Això és espectacle. I a més, en aquesta feina, tindrem el que ens fem a la fonsina de Guanyes. Comencem ara a l'espaia de teatre amb la Mica. Buena tarda. Bona tarda, Núria, i bona tarda a tots els nostres ullens. Avui vinc en les piles posades. Això vol dir que portes aquí? No, no, no, no, no porto moltes coses, però bé, volia comentar que l'altre dia vaig anar a veure, per segona vegada, 53 diumenges, al Romea, perquè jo ja l'havia vist quan es va estrenar, ja fa, penso, dues temporades, i vaig anar a veure-la perquè hi havia una substitució. Ah, és a dir, una actriu havia estat substituïa per un altre, i jo sempre que passa això, m'agrada veure-ho. Sí, i t'explico per què, Núria, suposo que això jo me la sentim dir més una vegada al just teatre. Els actors, encara que tenim, o sigui, un actor i un altre, té el mateix text, evident, si és una substitució és el mateix text, no? Sí, sí, però els actors, els bons actors, donem vida a un personatge, que evidentment la directriu del personatge la dona al director, evidentment, però la sensibilitat i els detalls i la manera de no d'expressar-se, sinó de fer sentir el públic el que t'està passant, és diferent d'una persona a l'altra, perquè cada persona és diferent. O sigui, tu poses el teu cos, poses la teva veu, poses el text, que és el mateix que l'altre, però la sensibilitat, diguem-ne, no és el mateix, la teva, que la meva, que la de l'altre. I això, a mi m'encanta veure-ho, quan hi ha una substitució vaig a veure-ho, però encara que és el mateix personatge, però arriben coses d'aquest personatge que són diferents de les altres persones que ho havien fet abans. I es pot dir quin personatge o quina nova actriu... No, no, només cal dir que això, que ha estat molt bé, m'agrada moltíssim l'experiència, i aneu a veure 53 diumenges, perquè a més a més és una comèdia que el Pere Arquilló és que se sale. Jo també la vaig veure, veus? La primera vegada, sí. Però és una comèdia que estàs tot a l'estona sonrient, o fins i tot rient, perquè fan molt el burro, apreten molt els gacs. Hi ha un gac, ja no sé si eren enxobes o sardines. Sí, enxobes. Enxobes, no? Enxobes, enxobes. O sigui, apreten molt els gacs i per tant la gent riu, o son riu. Però al final de la obra surts del teatre amb una reflexió molt profunda. Sí. I no ho explicarem, perquè si no desvetgem una cosa molt important de la obra. Però ja dic, tu passarà superbé, però quan surtis de veure la obra al Teatre Romea, aniràs pensant... Ostres. És veritat el que diuen. És veritat el que representa aquesta obra, és veritat que passa a la realitat. Sí, és una situació familiar. Podem avançar això, que en aquest cas es tracta d'una cosa en concret, d'un fet, però... D'una persona gran. Es tracta d'una persona gran, el familiar parlant d'una persona gran. I és un punt de reflexió molt maco i molt interessant de veritat. Bé, doncs deixem els 53 viatges. Estan tots fabulosos, m'ha agradat molt tornar-la a veure. I avui m'agradaria parlar de dues coses que fan a dues sales petites, perquè ja saps que s'ha d'ajudar una mica les sales petites, perquè tenen molt poques butiques, i estan sobrevisquent... Com poden. Com poden, evidentment. Per tant, parlem d'una obra que es trenen a la sala àtrium. Vinga. A sala àtrium em penso que té, no sé si té 25 o 30 butacas, imagina't. Imagina't passar-se tota la pandèmia, o tancats, o amb el 50%, no? Ja. S'ha de tenir. Convides a la família. Ah, sí, sí, la veritat és que sí. Bé, doncs, a la sala àtrium es farà a partir del dia 16 de la setmana que ve. La setmana entre, ja, sí, sí. El desvegament, el desvegament saps què és? Tu coneixes l'autora, evidentment, perquè és molt, molt famosa. No sé si he exercit alguna cosa d'ella, però la Virgínia Wolf. Sí. Doncs són fragments de textos que va escriure la Virgínia Wolf. I concretament el que passa en aquesta obra, en aquest espectacle, és que l'acció comença, diguem-ne, de matinada, ja pràcticament quan està sortint el sol, i la Virgínia ve d'una festa. I va una mica carregada, vale? Vale. Però també va carregada de reflexions, perquè a vegades quan estàs una mica, quan has begut una mica d'alcohol, penses moltes coses interessants. Reflexions interiors, que... Exacte. Que si no veus alcohol no les fas, no? Doncs aquest és el principi de la obra. Veig bé amb una mica d'alcohol, amb moltes reflexions, amb moltes emocions que ha tingut a la festa. I llavors comença a escriure, que això també ho fa molt als escriptors, quan estàs una mica així, ells comencen a escriure i posen tot el que... i comença a escriure, a posar sobre el paper, les impressions que ha rebut. I descobreix una cosa que es queda ella mateixa bocabadada, perquè per reconciliar-se una mica amb el present que li envolta, si en el que ha passat aquesta nit i tant, haurà d'enfrontar-se alguns fantasmes del seu passat. O sigui que és una obra interessant. No hem dit el nom, no? Sí, desvetllament. Ah, desvetllament. Sí, sí, sí. L'actriu és l'Anna Sabater. És un monòleg, evidentment, és la que fa de Tavassini Wolff. I és una producció de la companyia Anna Sabater Teatre, o sigui que és la mateixa Anna Sabater la que ha produït la obra i la que ha escollit, diguem-ne, els textos, l'adaptació d'aquest textos i la direcció d'aquesta obra, del desvetllament, és de Lely Salavedra, que és una persona que porta tota la vida, tota la vida, i jo el conec jo de fa quantitat d'any, i és molt bo, la veritat. I això és a la sala àtrium de Barcelona, a partir del dia 16 fins al 27 de febrer. Molt bé. I després una altra sala petitona de Barcelona, que és el Teatre Tantarantana. Doncs en el Teatre Tantarantana, també a partir del dia 16, podrem veure el desig del cor. El desig del cor té un repartiment de veritat, és que hi ha persones molt interessants, que jo les he vist moltes vegades treballar. És de Karim Shushil, que també és una gran, gran, gran escritora anglèsa, Karim Shushil, que ha fet coses molt macles. I és com una mena, o sigui, és la primera part d'una obra que va escriu-te, que es diu Blue Heart, corazón full, no? I no m'equivoco. I són, o sigui, junts de dos textos inicialment independents. És a dir, que no tenen cap... No, és una mica com el que he dit de la Virginia World. Que són textos de la Karim Shushil, que no és una història... No té un fill, entre una i l'altra. Però aquí els junten. I la veritat és que val la pena de veure-la, el desig del cor, parla d'una família disfuncionat, disfuncional, que és la mare, el pare, una tieta. I aquests tres personatges estan a casa esperant que torni la seva filla, que viu a Austràlia. I a partir d'aquí comencen a imaginar què passarà quan arribi, i a partir d'aquí comença la obra, que tampoc l'explicarem, perquè si no, no té cap gràcia. He dit que el repartiment està molt bé, perquè són gent que a lo millor no sona massa el nom, però que jo sé que són gent de teatre que veus moltes vegades del món d'un escenari. L'Albert Pérez, per exemple, he treballat amb ell. La Vanessa Segura, l'Elicia Puerta, el Marta Rida, i la Sara Moreira. O sigui, són gent que estan acostumats, estan del món d'un escenari. I penso que està molt bé. Jo crec que serà molt interessant veure aquesta obra de Cary Shorjin. Obre no seria la paraula exacta, seria... Aquests textos... Sí, aquest espectacle. Aquest espectacle de la Cary Shorjin, i la interpretació penso que val la pena d'anar-hi a veure-ho, la veritat. Deixem-les a les petites. Vinga. M'agradaria recordar, perquè volia dir-lo des de primera hora, que hi ha un parell d'espectacles, de grans espectacles, que estan a punt de marxar de Barcelona. Ui! Hem parlat d'ells pràcticament cada setmana. Recordem, no? Un és cantant de la lluvia. Musical. I l'altre és a Billy Elliot. Uf! Són dos musicals que, a més a més... Amb majúscules, eh? Amb majúscules, i a més a més és que poden anar tota la família. Jo, quan vaig anar a veure el cantant de la lluvia, que la vaig veure el dia de l'estrena, em vaig sorprendre perquè no esperava veure nens. I vaig veure. Vaig veure nens, uns quants... A més a més, era una sessió de nit, no? A l'estrena, no? Però, clar, després, pensant, és que és una obra que la pot veure tota la família. Clar, si la pot entendre qualsevol... Un tip públic d'edat... Perquè és una obra oberta, o sigui una obra que s'entén perfectament, i que, a més a més, hi ha unes cruditèfies meravelloses. I fantàstiques, no? Només que els nens, jo crec que podè... Algú pot dir que no, que hauria d'entendre la història, però més l'impacte visual als balles, les músiques, les cançons... Ja és un atractiu. És un magnífic espectacle, la veritat. I jo, ja digueu, jo mateixa, quan vaig veure que hi havia nens a la sala, em vaig sorprendre i després vaig pensar, entre mi, vaig pensar, era estona. Clar, que hi ha nens. No estan explicant res morbós, ni res de, no? Clar. I el Billy Elliot sí que esperava trobar nens, evidentment, i allà n'hi havia molts. Hi havia alguna, a més a més, un parell que vaig veure molt petit, perquè, normalment, els altres eren de 8, 10 anys, 10, 12 anys, una cosa així. Però vaig veure un parell que em va sorprendre perquè un dia hauria de tenir, no sé, 5 anys o 4, no ho sé, i estava allà pel plantat mirant. Mirant, amb atenció. Per tota la família, eh? Sí. Per tota la família seria fantàstic, el que passa és que és molt car. Doncs, firm-ho, Maica, firm-ho, ho sé, de la bona fe. Ja, ja, i clar, portar dues persones, que són els pares, que són els pares, i dos, a lo millor, dos nens, o tres nens. Que són 90 euros, ja l'entrada, a platejar. Els nens són una miqueta més baratos, però, aixec, és una... Que només que vulguis anar a 4 o 5, ja... Sí, sí, és una bujeria. És una bujeria, sí, la veritat. De fer una inversió per anar al teatre. No, jo vaig recomanar aquests espectacles com regal de Nadal, Nadal, on sigui reis, perquè en comptes de comprar una cosa, en comptes de comprar una cosa, vas al teatre, no? És molt car. Però com a regal està molt bé. També Caldí, Núria, i això també ho he dit moltes vegades, que són grans espectacles que hi ha moltíssima gent d'amunt d'un escenari. Que això s'ha de pagar, d'alguna manera o altra? Música en directe, o sigui, amb orquestra... Música ballerins, cantants, actors, de tot. I llavors, clar, posar això en escena costa molts diners. I evidentment, si no està al teatre ple, i aquests preus no poden pagar tot el que està en aquesta ocasió. En fi, que marxen, que aquests dos espectacles marxen de Barcelona, vosaltres mateixos ja veureu el que podeu fer. Sí, ja ens ho deixem damunt la taula. Sí, bé, i després vull parlar d'un espectacle que es diu Los Figurantes, i és molt curiós, perquè es va estrenar ahir, i només està fins al diumenge. O sigui, que tenim pocs dies per anar a veure-ho. Molt pocs. Però és molt, molt curiós, perquè és un espectacle que està fet per nens, per nens, eh?, però l'espectacle no és per nens. Bueno, diguem-ne que és per majors de nens de set anys, perquè no és un espectacle infantil. Llavors, val la pena d'anar a veure-ho, perquè parla, justament, explica, una mica, explica una mica, la dictadura franquista, però la dictadura franquista oblidada, però que està explicada per nens. Caram. I llavors, bueno, és molt interessant, perquè els nen diuen la seva, sense tenir massa... Bueno, no sé. Però és una obra a l'USO, és a dir, és una obra de teatre amb text apres, per ells... Sí, sí, sí, és una obra a l'USO, com tu has dit. Els nens paguen 7 euros i els adults 19. I si és un adult acompanyat d'un nen a l'adult, i surt una mica més baratet, parlant de preu, es pagarà 12 euros, és a dir, que seran 12 euros per l'adult i 7 per el nen. I, bueno, cal dir-ho, perquè és això, és maravillós, però, evidentment, si no tens diners... Després volia parlar d'un espectacle, que, a veure, està dirigit per Roberto G. Alonso, que és fantàstic. S'està fent el centre d'artjures, és a dir, a l'antic Joan Rosse. Per on cau, Maica, perquè ara... No sé per què l'han canviat el nom. Està al barri de la Rivera, al costat del Borr. És un carrer estretet petit. Ara mateix no sé com es diu, però ja està a tocar del passeig del Borr i al costat del que era el mercat del Borr. No sé per què l'han canviat el nom. Abans es deia Joan Rosse, després li van posar Espaió a Rosse, l'han canviat dos o tres vegades, sempre amb el Joan Rosse. I ara es diu Centre de les Artjures. Doncs en el Centre de les Artjures, antic brossa, i ho torno a dir perquè, si no, fan l'Averint Stryptis. Curious, no? Sí, l'Averint Stryptis. I és un espectacle de... de tot el que pensava i tot el que feia el Joan Rosse. O sigui, Joan Rosse ha estat pur per d'alguna manera. És un conjunt de 56 accions teatrals que va escriure el Borr a l'any 66. I que es va representar, evidentment. Després se'n va fer una adaptació, anys més tard, que es deia Stryptis de Butxaca, que es va representar a la Salabèquete. I després ja, doncs, bueno, ara podrem veure aquest nou Stryptis, l'Averint Stryptis, que és una adaptació també d'això que t'estic dient. Es diu, Maica, o sigui, el nom l'Averint Stryptis. No, sí, sí, dic el centre. És una de les arts lliures. Sí, però és nom composte. És a dir, no li ha entret el de Joan Rosse. Es diu Fundació Joan Rosse, guionet, centre de les arts lliures. Cada vegada posem menys el Joan Rosse a pobra, que és el que va... Allà era, aquest teatre el va dirigir durant molts anys, a l'Ernambonín, gran amic meu, que feia una programació molt bona. I ara, doncs, no sé qui ho dirigeix, la veritat. Bé, aquest espectacle, el bo que té és que hi ha música, hi ha cançons, hi ha balles, hi ha màgia, hi ha circ. O sigui, està tot allà. Sí, no, dic tot allà. Totes les arts allà. Totes les arts posades allà. És un espectacle d'humor, de poesia visual, és un espectacle de s'enfadat per suposat, i la veritat és que penso que val la pena d'anar-hi. Hi ha un clown, també. Ah, mira. Dintre de l'espectacle, vull dir que ho passareu superbé. Superbé, superbé. I val la pena, val la pena d'anar-hi. L'Avering Stryptis, que es fa al centre de les arts lliures, que m'has dit... Fundació Joan Rosse, centre de les arts lliures. Fundació Joan Rosse. Està buscat a Google Maps, perquè ara mateix està una mica perduda. Sí, està al costat de la ciutadella. Sí, al costat de la ciutadella. Sí, sí. Què més tenim? Tenim unes quantes... Ah, hem parlat de Déu Arturo. De Déu Arturo, bueno, hem parlat la setmana passada. Jo havia d'anar a l'Estrena, que em va convidar el Jordi, el director de la Cubana, però coincidia amb les hores que estem al Justeatra, a l'aula de interpretació teatral, que fem a la Teneu. I ja saps que jo soc molt compridora, i li vaig dir que no el director de la Cubana. I vaig aquesta nit. O sigui, la setmana que ve podré parlar una mica de la Déu Arturo. Llavors, n'hi ha un espectacle, que estarà fins al 6 de març a la sala Beckett, que és animal negre, tristesa. És un espectacle molt maco, la veritat. Parla una mica... És d'una autora alemanya, que es diu, no sé si ho diré bé, Anja Giling. Bueno, ho hem intentat. I és la història d'un grup de 6 adults i un nadó que decideixen anar a excursió al bosc, i que es veuen sorpresos per un gran incendi que ho distribuirà tot. Llavors, la dirigit del Julio Manrique, que és un gran actor, i també quan es posa a dirigir també ho fa força bé. El nadó és nadó, o sigui, sura el nadó a l'escenari. Sí, sura el nadó. I ho estan fent a la sala Beckett. Estarà fins al 6 de març. Val la pena d'anar-hi. Després volia comentar... Una pregunta. I si el nadó es posa a plorar? O sigui, al migdia d'obra? Jo, amb nadó de veritat, he vist una obra. No, dues obres, he vist, al llarg de la meva vida. Clar, un nadó. No li pots dir que calli i el nadó callarà? Vull dir, si li dona la gana de seguir plorant. He vist dues obres que sortien de veritat, que no són d'això. I la veritat és que no va haver-hi cap mena de problema. Ah, bueno, mira. En aquesta ocasió no ho sé, la veritat. Volia comentar també que d'aquí a poc, perquè ho sabeu, ve un circ de soleil, que és el gran circ. Les coses que porten són meravelloses. Jo he vist totes les vegades que ha vingut al circ de soleil. I no sóc una apassionada del circ, imagina't. A mi, per exemple, la màgia m'agrada molt. I si puc, vaig. Però el circ concretament no sóc una apassionada del circ, però el circ de soleil... És que fan un espectacle. És una altra cosa. Que també hem de dir que també és una altra inversió. Que paguen molts sou i tan vetes de remenar la butxaca. Estarà a partir del mes de març. I el que volia comentar, i per això ho comento, l'espectacle es diu Lucia. No Lucia, Lucia, com Zeta. I ara podeu trobar les entrades a partir de 34 euros. Que està bé. Està molt bé. Ara. Voleu-vos, si voleu anar a veure el circ de soleil, per això ho he dit en temps. Perquè ara les entrades poden obtenir a partir de 34 euros. Que val la pena. Ens queden dos minuts. I dos minuts només. Doncs mira, res, el sopar dels idiotes. Que està tenint un gran èxit, com no esperaven menys, i que val la pena també d'anar a veure-ho, perquè és una comedia divertidíssima. I ara ja ho estava dient al just teatre. Si tens un bon text, que nosaltres hem fet molts, i molt bons, de textos. No sé... Descasa el par... Bueno, quantitat de textos que hem fet just teatre. Si tens un bon text, és difícil espallar-lo, permanentment que ho facis, no? I llavors, aquest del sopar dels idiotes, que ho vam fer nosaltres també, al just teatre, era un text. I, per tant, és difícil que surti malament. I, a més a més, ho passareu molt bé. I també és una mica, com que deien abans, que... Rius molt. Però després, al final, també hi ha una reflexió seriosa. Sobre com som els... És com una bona lliçó, eh? És com són els SS humans. A mi m'agraden molt quan vas a veure un espectacle de aquests rius, rius, rius, i després et quedi allà, no? Hòstia, això és com la vida misma. Bueno, doncs ja està. D'aquí, a poc, la setmana que ve, parlarem de crímicàstic. Crímicàstic, que també és un gran espectacle. I volia comentar que l'altre dia estem veient més a parlar d'opera mida. Te'n recordes, a Caixaforum? Opera, sí. Que és opera, que els nens poden demanar quina opera vola, ni quines cançons i tal i qual. I està tenint un èxit a poteròsic. Que guai. O sigui que si voleu anar... Doncs espavileu-vos. El dissabte, a les 6 de la tarda, i a les 12, dura una hora, i costa 6 euros. I si sou clients de la Caixa, costa la meitat. 3 euros. Aquí podeu anar tota la família perquè els crius ho passen pipa. I els grans també. Maica, bon cap de setmana. Igualment, carinyo. Ens tornem a escoltar la setmana vinent. La setmana que ve, més. Tenim la sort que s'estan fent moltes produccions, i això és una sort. I que els productors catalans s'estan espavilant per posar-se en les piles. Adéu. Bones setmanes. Bona tarda. Són declaracions del director general de l'OMS, que és avui a Sud-Àfrica per visitar aquest país. I veure què estan fent els laboratoris d'una societat biotecnològica. Aquesta setmana s'estan vacunant en dues dosis. El continent hauria de multiplicar la taxa de vacunació anticovid per assolir el 70% que comentàvem de la vacunació en mitjana. Notícies breus. El Departament de Salut vol retirar les mascaretes de les aules. El conseller Josep Maria Argimon també ha anunciat que el dia 21 de febrer acabarà les quarantenes a les escoles. Salut també tindrà a punt el dia 1 d'abril, el mou sistema centinella de seguiment del virus. La Generalitat obrirà una delegació a Andorra. El president Pere Aragonès i el cap del govern Andorra, després de la reunió de treball que han tingut els dos presidents al principi. Es pot també ha manifestat la disponibilitat d'Andorra de col·laborar amb la candidatura dels Jocs Olímpics Divert del 2030. Els dirigents de les principals potències occidentals participen en una conferència telefònica per coordinar accions en el conflicte d'Ukraine. L'entrevista es fa patícia nord-americana que avui ha alertat que l'exèrcit rus podria desencadenar una inversió d'Ukraine en qualsevol moment atesos als moviments de tropes a la frontera. El president dels Estats Units, Joy Biden i el cap de la diplomàcia, Anthony Blinken, insisteixen a reclamar als nord-americans que abandonin Ucraine. Blinken ha afirmat que a Rússia podria no respectar la treva olímpica pels Jocs de Pekín. Continuem veient signes molt preocupants d'escalada russa, incloses les noves forces que arriben a la frontera amb Ucraine. Com hem dit abans, som en una finestra en què una invasió podria començar en qualsevol moment. I per ser clar, això inclou el període dels Jocs Olímpics. A banda de les maniobres russes, els nord-americans també han enviat soldats cap a l'est d'Europa. Avui n'ha arribat un contingent a Romania, un missatge cap a Rússia, segons el secretari general de l'OTAN, Gens Stoltenberg. La presència de tropes nord-americanes en aquesta base de Romania envia un missatge molt fort sobre el compromís nord-americà amb la Seguretat Europea. La Seguretat Europea. La sequera està començant a afectar alguns pobles del Pirineu. És el cas, per exemple, de Campelles, el Ripollers, Roger Santaló. Els problemes amb l'aigua no són nous a Campelles, però mai s'havien trobat en aquesta situació en només de febrer. Ara l'Ajuntament ha adoptat restriccions. Durant el dia es faran tals del subministrament per a les pranges horàries i només sortirà a aigua durant set hores cada dia. Naltre banda també s'ha prohibit el rec. Les mesures s'han pres perquè els dipòsits tinguin temps per reumplir-se. Jordi Corrella és la caldessa de Campelles. Aquesta aigua arribava als dipòsits a un ritme molt lent i per tant el consum era molt més al consum que no l'aigua que entrava. És que no podíem fer massa res. No tenim aigua, no hi ha aigua. Ara, per ara, es desconeix quan el subministrament pot tornar a la normalitat. Esport, Sergi Andreu. Enjoc el tercer partit dels quarts de final de la Copa Femenina de Bater Polo entre el Sant Andreu i el Mediterrani. Anem cap a Terrassa, Maria Guixà, bona tarda. Hola, bona tarda. A la quadroja del tercer partit, el de moment, dominen les de Sants per 3 a 4 en el partit, també de moment més igualat que hem vist aquí a l'àrea olímpica de Terrassa. El que ha quedat definida una de la semifinal la jugaran al vigencambió, que és el Sabadell i el Rubí, un Sabell que ha deixat fora el San Feliu per 22 a 4 a un Rubí que ha superat el Catalunya per 7 a 11. La jornada es tancarà dos quarts, avui, amb el Terrassa. Maria Guixà, Catalunya Ràdio, Terrassa. Plat fort a l'auroliga de Bàsquet, aquest vespre entre el Barça i el Madrid, a la capital espanyola, juguen aquests dos equips amb el lideratge en joc, un partit que podreu seguir a través del web, i ens hem posat a viure unes eines. En futbol acaben de sortir horaris. De la jornada 27 de l'higa, 17 de març a un quart de cinc, Espanyol Getafe. Diumentges 6 de març, l'endemà, Ells Barça, també un quart de cinc. A Palacio ha desestimat el recurs del Barça per Dani Alves, que es perdrà els dos pròxims partits de l'higa. el camp de l'Espanyol, un espanyol que té les baixes d'Oscar Gil sancionat i de Calero l'asionat. D'altra banda primera, avui es juga el primer partit de la jornada 24, a partir de les 9, Sevilla-Elx i els Jocs Olímpics d'hivern de Pekín, endermin amb ella acabat 24 i no s'ha clasificat per la mànega decisiva d'Esqueleton. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Bona tarda, us informa Lua López. Ràdio d'Esvern soneja la celebració del dia internacional de les dones i les nenes en la ciència amb una entrevista amb Sofia Nogués a l'ajusta i un debat en directe a la Rambla, el magasin de tardes. Sofia Nogués, Sant Justenca, ha estat l'única dona de l'Estat que va participar el 2019, el projecte Expedition, que va permetre 300 dones, donar la volta al món en un vaixell de vela en 31 etapes diferents, a llarg de dos anys. L'objectiu de la missió era evaluar l'estat dels ocean, recollint mostres d'aigua i analitzant els diferents tipus de microplàstics que contenen. Nogués explicava que ella hi va participar a l'etapa de Ruba Panamà, navegant durant dues setmanes. Es buscava d'una visibilitat a la problemàtica de la manca de presència de dones, a projectes científics i potencials que sí que existeixen. El debat de la Rambla començaran quan acabi aquest vulletí horari que consisteix en una taula rodona entre 6 dones de Sant Just, vinculades amb la ciència i la tecnologia, amb la intenció de fer difusió de la importància que les noies escollin carreres científiques i tecnològiques. Arriba finalment la tercera edició de la cursa de muntanya a mitja d'Esvern, després de dos anys saturada per la pandèmia de la Covid-19. El 30 d'abril se celebrarà aquesta tercera edició i després de la gran acollida per part d'als i les participants de les dues primeres edicions. En ho anys afegeix una nova distància de 15 quilòmetres a les dues ja existents, de 8 quilòmetres i 21 quilòmetres. Per tal d'apuntar-se que el drefé inscripció a través de la pàgina web de Runèdia a partir del 18 de febrer. Aquesta nova aventura de la mitja d'Esvern mantindrà l'esperit competitiu d'una cursa de muntanya. I al mateix temps reunirà esport i natura i donarà conèixer, en caramècical, l'entorn del part natural d'acolls cerol en la seva vaçança injustenca. Els i les participants d'aquest aveniment esportiu la oportunitat de córrer per paisatges molt variats i que constitueixen en un entorn privilegiat en només 10 minuts a la ciutat de Barcelona. Diumenge a les seues organitza una nova excursió a l'arriera de Marlès o de Puigretge-Gironella, la comarca del Vergada. A sortir a les 7 del matí des del parador hi haurà dues opcions d'excursió, la curta i la llarga. D'excursió llarga, una circular des de Santa Maria de Marlès, passant per Santa Maria de Pinos i recorrent un bon tram de l'arriera de Marlès, seguint el GR4. Es tracta d'un recorregut de plop de 15 quilòmetres amb 430 metres de desnivell acumulat. La curta resegueix el GR270, rende'l llobregat, aigües amunt, des de Puigretge fins a Gironella, amb 10,7 quilòmetres, i 166 metres de desnivell. Es podien fer inscripcions a partir d'aquest dilluns 7 de febrer al correuces.senjusarrovegemel.com. Si no es disposa, la llicència federativa, que el fa aquesta inscripció i també el seu pagament, avui és 100 l'últim dia per fer-ho. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat senjustenca. Els senjors notícies de la set del vespre. Tornem amb més informació. Vinga, abans de començar el debat, escoltem aquest tema musical. El Miquel i l'Olga tornen... És un tema de Manel, del seu disc, 10 milles per veure una bona armadura. Tornem amb més informació i tota l'actualitat senjustenca. Tornem amb més informació i tota l'actualitat senjustenca. i pel camí no n'ho pregunteu. Deixeu que el nostre amor esfongui i guardarem com un tresor. Les vostres panxes, les carícies, i els jurem per un moment. A mi s'ho anirà, però confia amb el procés. Si truca algú no ho contesteu, calça-ho, ja és prou ple de moment. I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. Holga, té por de tu anar rosa? Jo et conec mordarides. Escolta, m'estava penjant. Aquesta vegada és gaire bona. Va, calla i cona amb la mà. Ho aneu, vostres forces, bona gent. Potser ens laurem un altre dia. Sabem que volia ho fer més. Però què hi farem, així és la vida. T'equivoques forir formaïdis. Pares, aquí més estimes. T'equivoques de remei. I baris, tinc feca la ferida. I alguna estona que us penseu també ens agrada estar content. I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. Ara mateix, passen 13 minuts de les 6 en punt. Estem a la segona hora del magasin de tardes de ràdio d'Esvern, la Rambla. Avui no acabem el dia ni la setmana amb l'habitual tertulia d'actualitat, sinó que ho farem d'una manera especial. Ho farem ensatant un debat que durarà fins a les 7 de la tarda. Un debat, una tertulia que gira entorn del dia internacional de les dones i les nenes en la ciència, ha de celebrar cada any a l'11 de febrer i que reconeix el paper fonamental que juguen les dones en la ciència i la tecnologia, malgrat els obstacles que continuen trobant en aquest camp del desenvolupament. Les xifres indiquen que menys del 30% d'investigadors científics en el món són dones. La ciència i la igualtat de gènere són essencials pel desenvolupament sostenible, això que es coneix com els ODS de la ONU. La celebració d'aquest dia de servir per posar de manifest la necessitat de fomentar l'accés i la participació plena de les dones i les nenes en la ciència. Per aquest motiu, l'any 2016, l'Assemblea de la ONU va decidir proclamar cada 11 de febrer el dia internacional de la dona i la ciència. Aquesta tertulia debat compta amb la participació de 6 dones, de diferent perfil cadascuna, que així també sigui més ric, i que ens puguin donar diferents punts de vista o realitats amb el tema en qüestió. Anem a presentar-les i també ja els jobro els micros, ja que hi som. Tenim l'Anna Molina, que és metgesa especialista en estètica i nutrició. Bona tarda, Anna. Hola, bona tarda. Encantada de ser aquí amb vosaltres. També tenim la Rosé Fariu, que és professora de l'Institut de Sant Just i referent en coeducació. Bona tarda, Rosé. Hola, bona tarda. Encantada, també. L'Aina Gisbert, que és ex alumna de l'Institut, estudiant de ciències exactes, concretament al grau de matemàtiques, que va fer, a més a més, el manturatge a l'escola Montserrat, al 2020. Hola, Aina. Bona tarda. En què t'està aquí? També tenim l'Alexandra Urubean. No sé si ho he pronunciat bé, Alexandra. Sí. Vale, sí. Més ex alumna, ella, de l'Institut. Està graduada en medicina, i no sé si ha acabat, o no, de fer el mir. Sí, l'he acabat. Fa res, fa dues setmanes. Molt bé. I també tenim la Paula García, en graduada en enginyeria en tecnologies industrials, que, a més a més, ha estat, fa poquet, fent pràctiques en una empresa d'aquí de Sant Just amb el tema d'energia renovables. Hola, Paula. Hola, bona tarda. I també tenim la Maria Isabel Pijuan, ex professora de l'Institut, del grup impulsor del PEC. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, i també molt de gust estar aquí entre vosaltres. Vinga, doncs fetes totes les presentacions. Bona tarda a totes. Comencem donant algunes dades. A veure, resulta que hi ha un estudi de la UNESCO, que diu que només a voltant del 30% de totes les estudiants, es collen estudis superiors. Entrem a estudis superiors, doncs, després dels obligatoris. És a dir, que serien graus superiors o estudis universitaris. Dins el camp de la ciència, la tecnologia, l'enginyeria, les matemàtiques, a vosaltres, i ho dic tant per les que ja es van lliçar fa anys, com també per les que ho han fet recentment. Qui és el que us va motivar els collons estudis superiors enfocats en aquesta branca de coneixement? A veure, no sé, que comenci, per exemple, a l'Alexandra. En el meu cas, bueno, va ser bastantes coses que em van impulsar a triar les ciències de la salut. Jo sabia que volia alguna cosa relacionada amb la salut, i no sabia si psicologia, si medicina... I, bueno, em va acabar agradant. També és veritat que hi ha com molt impuls de que la meva professora de bio vivia molt la millor, i a mi m'ho va transmetre molt. I, no sé, jo què dius, vull seguir-me formant això, perquè m'agrada molt la ment, però també m'agrada molt les coses més petites, més de biologia, més bioquímiques, i coses que les he recordat per ella, i no les recordava la carrera, perquè m'ho ensenyaven molt... molt, bueno, molt teòric, i ella, quan transmet alguna cosa en passió, això ho transmet també a l'alumnat, i l'alumnat l'inspires, i en el meu cas va ser això. Va ser que volia ajudar, volia conèixer, sobretot va ser conèixer, perquè aquesta part de la vocació, que es diu com a metge, no... Jo al principi no la tenia, se m'ha despertat més tard, però al principi era com vull conèixer més, i ja està. I el fet que fos professora, que fos biòloga, va influir d'alguna manera, de donar... no sé... Ja en tinc el que vols preguntar, però no és un dubte que jo m'he plantejat molt aquests dies, saber si hagués sigut un professor molt que es transmet igual, no ho sé, el fet que hi hagi referents dones, i això m'ajuda a mi, a voler fer aquella cosa, perquè és pel simple fet que sigui dona, o va ser la seva passió que m'ha levat a transmetre a mi. M'ho he plantejat aquests dies, i no tinc una resposta clara, això. Suposo que influeix, que quan veus algú que és així, quan són petits, veus aquell referent, aquell model, i tu et guies una mica, no? És possible que jo arribi a dedicar-me a això, perquè veig que els dels meus sexes es dediquen a això, no? Però no ho sé, suposo que sí, clar que té influència, però jo personalment no et sabria respondre ara. Aina, per exemple, va ser també el teu cas que algun professor, un professor et va transmetre aquesta passió. El meu cas és bastant similar al seu, en el sentit que a mi sempre m'han interessat la tecnologia des de petita, tirava per l'àmbit de la ciència, però no va ser fins batxiarat, que em va tocar un professor, sobretot a segon de batxiarat, que mostrava un amor per les mateixes, que a mi m'ho va transmetre de veritat. Jo volia anar a les seves places, era com teníem 4 hores a la setmana i volia més. I no eren prou, les 4 de mateixes volies... I per això vaig acabar la carrera de mateixes, perquè sempre em va agradar l'àmbit de la tecnologia, però l'amor per les mateixes va començar sobretot a batxiarat. Ostres. Per un professor. Paula, tu has fet enginyeria, has acabat fa poquet, perquè vas decidir agafar la carrera. Sí, doncs durant l'ESO i el batxillerat, les mateixes i les físiques, eren unes signatures que m'agradaven molt, que m'interessaven bastant, i vaig pensar que fent una enginyeria que també m'agradaria bastant. I també a casa, el meu pare és... també estic enginyeria industrial com jo, i m'ha anat acompanyant sempre en el que és escollir la carrera, i això m'ha agradat molt de suport. Ana, tu et vas dissenyar fa ja... Molt d'anys, sí. Un tu ensenyats més. M'hauria encantat que algun profe m'hagués transmès d'aquesta passió, però no. Jo vaig dir que jo va ser una sèrie que hi havia en aquell moment, que era Coruvert, que m'ha encantada. Sí. Jo pensava, ostres, jo vull dedicar-me a això i veure les radiografies, i veure si m'han posat bé, perquè hi havia alguna escena que el jefe li posava el resident, la radiografia el revés, i ell li havia de donar... i jo pensava, ostres, però com ho veuen? I m'encantava, i anava al pediatre, i m'encantava veure aquell ambient, i em sorprenia que explorant-me, s'afigués què tenia i em pogués fer una recepta que em curés, o sigui, això m'alucinava. I llavors, doncs, bueno, vaig decidir que volia ser metge, que volia entendre el cos humà, que volia saber per què em malaltia, i que volia intentar ajudar les persones. I va ser això. A la carrera sí que m'he trobat gent apassionada, que m'ha atès més aquesta passió, i que ho gaudeixes moltíssim, i aquí vull fer menys ser especial el doctor Villardell, per si em sent, que és un home, i ens va transmetre molta passió a tots, i a la doctora Tornos, que és de les poques referents dones que jo vaig tenir durant la meva formació i així, que també, o sigui, era d'advocació absoluta, i això t'agafa molt i li ha dit que hi hagi un home. I per preguntar, a cor obert, hi havia alguna referent femenina, o...? Sí, ho estava pensant aquest migdia, i no... Bueno, potser hi havia alguna, però jo no recordo. Era una sèrie de TV3 de fa... D'agafa molts anys. Sí, després l'han fet amb una reposició, crec, però... Roger, quan t'hem presentat, hem dit que és referent de coeducació. Sí.Què és la coeducació? Mira, és ben bé educar, en respecte, parlant dels gènere's o dels no gènere's, dels binaris, dels no binaris. Entrem en un món que per als que són més grans ens ve de nou, però que saps que hem d'estar oberts de tot això, i, per respecte, a totes les persones, a tots els nens, i les nenes que tenim, que estan creixent, que necessiten el suport, i que necessiten l'ajuda de tenir algú al costat de... Perquè, de moltes vegades, troben que no saben menys ells, que els està passant, com estan vivint, i com ho poden transmetre, o vegades que no ho saben transmetre, o l'angúnia aquella de no poder dir. I, per tant, jo crec que sempre, en qualsevol escola, en qualsevol institut, s'ha de treballar amb el respecte, amb respecte a tot, i, evidentment, respecte a les persones amb qui estan. I, llavors, coeducar en aquest món del respecte, en tots els sentits, en la igualtat, en la paritat, en les persones que se senten o que són o que se senten diferents, o se senten estranyes, perquè, a vegades, dius, no es tracta d'això, no és ni diferent ni estrany, tots som com som, i ningú ens trobem en les situacions que ens trobem, i, per tant, hem d'estar al costat de tothom, i no mira els que són més guapos, els que són més... no, vull dir, que és una mica això de la coeducació, d'això, a ajudar-nos els uns als altres i estar al costat, i poder entendre tothom, que t'entenguin a tu, que tu puguis entendre la situació dels que tens al costat. I amb els nens, on es d'adolescents, de vegades això es fa difícil, perquè sortir el que ara es diu, i ho dic entre com ets, és la normalitat, fa com aquella cosa de dir, ostres, et sent sol, i sentir-se sol és com... no sé com dir-ho, és molt trist, i és molt sentir-te això, que ningú et pugui ajudar, és el que hi ha, i ajudar en el sentit bo, en el sentit de incloure'ns tots a tot arreu, i que ho educar, en aquest sentit, no només eduquem en un institut, eduquem a casa, eduquen els pares i l'institut, eduquem en la societat que ens envolten, que són molts, perquè en una aula tots ho sabem, que hi som tots, i tots ningú vol ni sobre sortir ni no sobre sortir, i hi ha el timid, i el no timid, i el que s'amaga, i el que no treu el cap, i hi ha el que és gallito, el que té més ganes de fer-se veure, o de... Jo no tinc por, però dintre de tota aquesta... totes aquestes etiquetes que posem, i som tots, i tots hem de poder estar allà, i a vegades saps que hi ha gent que ho ha passat malament, i crec que ho hem d'evitar de totes maneres, i, per tant, educar en la igualtat, en tots els aspectes. Isabel, tu també has estat envoltada en el món acadèmic, has estat també a l'institut, i ets membre del grup impulsor del PEC, en LEX, ciència, dona, tecnologia. Explica'ns una mica com es mou aquestes dins d'aquest projecte del PEC. Doncs mira, en realitat va ser l'any 2018, si no m'equivoco, que es va fer un fòrum pel projecte educatiu de ciutat, aquí s'han justesbert, i una de les línies de treball que es va triar va ser justament la que presentàvem un equip de dones, que era dona, ciència i tecnologia. Aleshores, doncs es va votar, i va ser una de les doenyadores, no?, dintre de l'àmbit escola. Aleshores, de fet, per què aquesta comissió, aquesta línia de treball va donar lloc amb una comissió, es va crear, doncs, tenia, bàsicament, i té l'objectiu, d'imponsar activitats que desperti l'interès de les nenes per el que se diu en les àrees estímides, en anglès. Sí. Sigles en anglès, que vol dir ciència, tecnologia, enginyeria, art i matemàtica, se'n concreta. Aleshores, aquesta comissió, dona, ciència i tecnologia, al llarg d'aquests anys, doncs, ha fet, d'entrada, ha promogut la celebració del dia 11 de febrer, que, com tu has dit molt bé, doncs, a l'any 2016, es va, de l'Assemblea General de les Nacions Unides, va proclamar que seria el dia internacional de la dona i la nena de ciències, i, bueno, això suposa també com la tecnologia, esclar. La comissió, dona, ciència i tecnologia, doncs, promou aquesta celebració, tant en l'àmbit escola com en l'àmbit fora d'escola. Però, de fet, aquesta celebració en les escoles i l'institut, doncs, es fa a través de projectes de tota mena, presencials, virtuals, doncs, molt més virtuals, darrerament que presencials, per la raó de la pandèmia. Però, de fet, tenim una mica un dels projectes estrella que van presentar en el mar d'aquesta comissió, que és el mantoratge de noies alumnes de Batxera de l'Institut Sant Just Desbert, que van a les escoles de primàries d'aquí de Sant Just, en concret, al curs de sisè de primària, per fer classes de ciències. I per què? Primerament, per empoderar les nenes i animar-les a fer estudis de ciències, perquè no caïn a l'institut de creure que les ciències són només pels nois, sinó que no són vàlides per les nenes, no al revés. Per empoderar aquestes nenes i animar-les a fer carrers, estem i, al mateix temps, aquestes alumnes que feien de mantores, venien a ser una mica com un referent per aquestes nenes de primària, un referent amb una situació en què estem tan mancades de referents femenins en el món dels estudis estem. La mica el treball ha sigut aquest. De fet, vam fer mantoratge al curs 2018-2019 i al curs 2019-2020. Una de les mentores va ser la Inés Gisper, que la tenim aquí. Com va ser, Aina, la teva experiència com a mentora? Molt bé, molt guai. Tu creus que falten referents en què les nenes o noies que han d'escollir graus superior o la carrera falten referents femenins en aquest camp? Jo he de dir que quan estava fent la presentació, perquè havien de fer primera presentació, havien de buscar dones científices o dones tecnòlogues, perquè el nostre mentoratge era més de tecnologia, ens va arribar a costar trobar amb algun referent de dir que anem a parlar sobre aquesta persona, tu quan busques sobre referents a la tecnologia, et surten molts homes, però buscar una dona específicament... A nosaltres ens va costar una mica trobar unes quantes. Al final vam trobar, però... I després del que deies de què s'hi falten referents, sí, jo crec que sí, però també és molt guai la iniciativa aquesta, perquè és veritat que quan em va anar jo almenys a tota la classe, jo era molt contenta amb el nostre resultat, i no sé, vam fer un equip molt guai amb les 3 noies que vam fer el mantoratge. Vosaltres que penseu que pot ser que des de l'escola o a l'institut, ja és... no sé si de forma inconsciente o no, però certes assignatures o certes sortides professionals ja s'encarim directament als nois, per exemple, a carreres més vinculades a les enginyeries, o a les tecnologies, s'encarim més cap als nois, que no també donen sortides, per exemple, a les noies. O que s'enfoquin més carreres de lletres a noies. Jo diria que no. Actualment, jo crec que no, que no necessiten... A l'escola no es fa la distinció això és més per noies ni per... Crec que no, que és el contrari, no? Animar a tothom que aconseguiràs el que vols, sempre, clar, hi ha d'haver una esforç, una feina, no sé què, però aconseguiràs, i si tu vols, pots. No sé, no, amb un any, però si potser amb un altre, no? Vull dir que... que jo crec que no hi ha aquesta distinció. Des de la meva experiència, no només a l'Institut de Sant Just i no a altres instituts que he estat, jo crec que no, i crec que a casa tampoc hi ha... aquest tancament d'això és de noies i això és de noies... No ho sé, igual... Jo ho veig així, ho veig així. Tant a casa com a profe que com a mare, eh? Vull dir que vols fer això, ho tens clar, vull dir que... Perquè sí que fas això, o sigui, tu tens clar, i això ho pots fer, i és la teva vida, escolta, camina i avança, jo crec que... Clar. A casa hi són persones a l'Institut, i al final veus la gent jove i la tractes, no? Jo que tinc fills joves, allò la tractes, com si fossin no fills, però hi tens molt la mà, no? Doncs jo li donaria el consell aquest, el meu fill, i mateix el dono, els alumnes que he tingut al davant, no? I més quan estan a segon de batxillerat, que això, que veus que necessiten... O que hi ha un altre tracte, perquè són més grans, perquè ja tenen el cap molt més clar, no? I... o tenen això, no? Al futur el veuen aquí mateix i pots parlar diferent, no? I segon de batxillerat i primer batxet és agraït per això, que veus que aquests nens s'han fet grans i tenen molt clar el que volen, i no és allò de tot dir, sí, no, al contrari, no, per això, no, perquè no sé què, i que és que crec que no, i que elles... No les conec a totes, però a l'any de sí, però estic convençudíssima que tenen molt clar que si ells volen fer això, són les primeres que trenquen els quemes amb que això no és de nois, ni això és de noies, al contrari. Pasa que, bueno, jo, per exemple, veig que les carreres de medicina, i això ho podres corrobar, una vosaltres dues, que... Tant en Lana com amb l'Alexandra, si és veritat. Són carreres que hi ha molta més noia que nois, per exemple, no? Les enginyeries potser sí que són... Jo, preguntant als joves que ara estan fent carreres d'enginyeries, sí que hi ha més nois que noies. Tot i així, de 20 anys, o de 15 anys enrere ara, també és veritat que eren menys. Jo tinc una neboda que està ja fa dies al món laboral, i va fer una enginyeria industrial i eren quatre. Paula, quantes veus? Més o menys de 100 alumnes, més o menys, quantes eren noies de la carrera? Quinta per cent? De 100 no s'hauria de dir-te. Quan vaig començar la carrera, el grup era en unes 40 o 50 persones, i de noies eren unes 10 o 15 o així, i tot i l'altre eren nois. Ja m'ha augmentat. Valent, potser, però en fi... Sí, jo veig que sí. Vull dir una cosa respecta també amb l'Institut, doncs ja quan m'has comentat, fins fa dos anys, jo era professora noctiu, ara estic joveïlada, però sí que veritablement corrodo totalment el que ha dit la Roser, i perquè no només en l'Institut, sempre no s'ha fet distincions de regles classes i tal, sinó que, a més a més, s'ha augmentat, perquè això no passés. Justament des de coeducació, vull dir, perquè la coeducació ja fa anys que està establert, la Roser és al referent, però jo d'un anant vaig ser-ho jo, i després ha estat una altra companya, al referent, i sempre hi ha hagut aquests desics, que no hi hagués l'asteriotipa que havien d'anar cap a les lletres, les noies, i cap a les ciències, els nois. Justament s'ha lluitat amb això jo, i això volia també reformar-ho, que ha estat així sempre. Aprofitem que tenim dues graduades licenciades amb medicina. Quin temps per cent hi havia a la teva època? I hem dit que medicina potser està a dins d'aquestes carreres a la ciència, que té més atracció en el públic femení, que potser una enginyeria. A la meva època potser era amb 50-50, més o menys, ja eren preu noies, que anys enrere, jo tenia, per exemple, la part de nutrició, la persona que va introduir la nutrició parent era la qui a Catalunya, va ser la doctora Pita, i ella explicava que quan ella estudia eren dos noies a classe. I clar, quan jo vaig estudiar, ja eren 50% aproximadament. El que sí que és cert, que ara hi ha uns anys vista, que molts persones de la classe, o sigui, d'als que eren companys, un és jefe de servei i tal, la gran majoria són jefes de servei. Hi ha poques jefes de servei. Això en parlarem ara amb la generació. Però de estudiants a la meva època ja eren... I dins de la medicina no hi ha especialitats que dius això, cirurgia, això és per home. O ginecologia... Sí, no és que nosaltres diem això és per home. I cada vegada hi ha més dona dins de la cirurgia, o tal. Però no és que diguem més per home, és que jo crec que... Bueno, no ho sé, ho parlo per mi. La mentalitat del cirurgia és més jo, tallo, cos, o tal. Això ha anat perfecte i ja està. I nosaltres, o les dones, a veure si tu que ets més jove que dius, tenim aquell de tall, de la cura del malalt, de l'acompanyament... I això està més en altres especialitats que potser són més mèdiques, no? Medicina interna, bueno, altres especialitats que hi ha com més contacte, que no és faig l'operació i això està perfecte i ja està. I aquest punt sí que és una mica de separació amb la dona. Tot i que a la vegada hi ha més dones cirurgianes generals, cirurgianes plàstiques, traumatòlogues, etcètera. I la ginecologia, a dia d'avui, també és un món molt de dones, eh? Sí, sí. Què penses tu? Jo, primer de tot, jo crec que, com deia la Rosé, sí que des de l'institut torno una mica a l'ho d'abans, eh? Que sí que hi havia... Bueno, no hi ha... no es fa distinció entre nen i nena a l'hora d'acompanyar per decidir el teu futur. Sí que ho he vist més en temes de notes, no? Si et va molt bé tant carril, cap a fer una carrera, si et va malament, fes un grau superior, que jo tampoc estic molt d'acord en això, perquè hi ha gent que triomfa molt justament en mateix i tal, en llengües, no? I se li diu, fes un grau superior. I jo, en això, bueno, ho he vist amb companys meus, que després els ha anat molt bé. Però, bueno, cada vegada jo crec que això es va canviant i el mateix per nen, nena, i en tot això. I, amb l'altra, jo crec que en ciències d'aquestes, que són de la salut en relació a les cures, com la informeria, la medicina, que no és tan pràctica, sinó que també hi ha una part d'emocional, d'acompanyament, d'escoltar, sí que hi ha, sobretot, dones. I jo crec que sí que, com estem, jo crec que tots hi ha com una igualtat. El que passa és que hem après a estar vinculats amb les nostres emocions, vinculades amb les nostres emocions, més que ells, però pel simple fet d'una cultura i una societat que presiona, que ells no facin tant, i nosaltres el revés. I en sentim còmodes parlant entre dones, no? I, en canvi, ells potser això costa una mica més, que jo crec que cada vegada s'aniran difuminant més aquestes diferències i, realment, això està molt bé. Hi ha gina-còlecs, com deies, és veritat que hi ha molta diferència, però un dels professors que més en vegada em va agradar a mi de gine, era un home, bueno, dos homes, i parlaven del cos de la dona, com super... Encara que ells no tinguessin el cos de la dona, parlaven amb molt respecte i tenien compte de totes les necessitats que les seves pacients li comentaven, i això és fantàstic. I ja està, i ara sí que és veritat que hi ha un percentatge més alt de dones, que dones, però, això és el món de les cures, veus el món més pràctic de cosir i ja em desvinculo, una mica. El diari ara ha parlat de tot aquest tema amb un titular, que és com una cita literal que pregunta, diu, ah, però tu ets la cap, que és una manera, també, de discriminar les dones dins el món de la ciència, seguint una mica, també, amb el fil del debat. Les dones, per exemple, són l'enrebre beques d'investigació, més modestes que els companys homes, per dir-ho així, i tot i que representin el 33,3% de tots els investigadors, només el 12% dels membres de les acadèmies científics, és a dir, altes esferes, són dones. Per què les dones no arriben a les altes esferes acadèmiques o en llocs de referència, dins del món de la ciència, de la tecnologia que estan, com s'agomplarà, com se les invisibilitza? Jo crec que, si em permeteu, jo crec que hi ha un sostre de vidre amb les dones, no només en el món de les científics, sinó també en els llocs, per exemple, de l'empresa, dins del món de l'empresa, perquè hi ha moltes dones que són administratives i poques que són directives, o presidentes d'una associació o d'una societat, no? Aleshores, jo crec que això està passant exactament al món de les carreres, per desgràcia, i que, clar, això significa un replantejament que des de l'educació, el meu entendre, s'ha de fer, que és que no funcionin aquests estereotips, que les dones no són valides per fer carrers de ciències, o que les dones no poden accedir a llocs de responsabilitat més alta, perquè tenen una base familiar que els impedeix, perquè en realitat és això, una base familiar que els impedeix poder dedicar-se de ple a aquesta feina. I com que funcionen aquests estereotips, és molt possible, no només que en el món de la ciència i de les metgeses, sinó en tota mena d'als càrrecs, costi molt més veure dones... També passa amb les banqueres, per exemple, sense anar més lluny. És a dir, es vegi dones que ocupen els llocs més altes, perquè es considera socialment que una dona de renunciar a la seva vida familiar per poder tenir un al càrrec. Cosa que això és un estereotip que s'hauria d'habitar de totes totes, perquè hi ha d'haver una conciliació de la mateixa manera que ho fan els homes, de poder conciliar vida professional i vida familiar. Aquesta és la meva opinió, però això, per desgràcia, estàs test per tot arreu, no només el món de la ciència, clarament. Jo crec que, de tota manera, que això està amb la joventut que tenim, la cosa canvia, o sigui, aquesta idea de... Sí, estudiar, i després només m'ocupo de casa, jo crec que tant nois com noies, tots els joves, jo crec que ho tenen molt assumit, i que, per tant, jo crec que aquest camí, que puguin formar una família, jo crec que tindrà molt clar tant en el cercle familiar de dir, doncs, mira, si jo puc avançar la meva vida professional cap aquí, doncs que l'aparella assumirà, doncs que molt bé, doncs, si tu tires endavant, assumir el tema familiar entre les dues persones que formen aquesta família, i, per tant, que la dona pugui tirar endavant i pugui arribar a ser els càrrecs aquests que ara... Està embatat, sí, sí, sí. Vagrà majoria d'homes, no?, en certes professions. Jo crec que està canviant, que, i parlo per mi, jo soc fruit de la meva mare, he d'estudiar, i en la seva època estudiem molt poques dones, i evidentment va obrir, a portes d'eure estudiar i de buscar-vos... Aprendre i buscar-vos un lloc en aquest món, no?, i he parlat de la meva mare justament per això, perquè dius, ella de tota manera pensava, busca una feina que puguis aconseguir amb la família, que tu t'hauràs de... que si tens criatura... I ara, en canvi, jo crec que això, els pares, ho hem dit als nostres fills, escuteu-me, no, i ho diem als alumnes, escuteu-me, tireu endavant, i ells ho tenen clar, si la societat que ve són ells, que són ells, tenen claríssim que podran, no?, que la dona, parlem de la dona, doncs que la dona tira endavant, i jo confio que les dones i les noies pugui optar a aquests llocs de treball, de responsabilitat, i que hi hagi aquesta igualtat en tots els sentits, entre les dones, està claríssim, no?, que està clar que la capacitat d'estudiar per tots és la mateixa, i que la capacitat de poder fer coses, doncs, amb paciència s'apren, millor o pitjor, però s'aprenen a fer les coses, i que, evidentment, els càrrecs t'en poden ser perdones, com però, més el tema és que és veritat que hi ha una família que fins ara des d'on és per la nostra ONCE, perquè tenim la nostra ONCE, doncs està clar que consideres que des d'aquella masclatura, però jo crec que avui hi ha molts homes que estan contribuint a tot, i que consideren tan important la feina seva com la feina dels altres de la seva aparida, no?, jo crec que, per tant, vosaltres que ho viscut en aquest món de... busquem un món igualitari per tots, o ni que veiem tots, crec que això ho superarem. Bueno, farem la balança, s'equilibrarà el tot, m'imagino. Clar, què en penseu, vosaltres? Quan veu començar, quan veu estudiar la carrera, vau pensar que tindríeu algunes dificultats, o que el vostre futur professional estaria supedida d'aquest segon pla, si voleu arribar, que no sé si és el cas, eh?, no sé, arribar als grans centres científics, en centres d'investigació, etcètera? Doncs, parlo per mi, eh? Jo mai he sentit la pressió de que no arribaré a algú per... o sigui, que se'm tancarà portes per ser dona, perquè, ja et dic, des de l'insti el que he comentat me'n sempre s'ha tractat per igual, és veritat, i també em sorprèn molt el que esteu comentant, o sigui, em sorprèn molt, és bastant diferent, perquè jo no penso en el... en el família, i no sé, que jo ara mateix estic pensant en els meus estudis, i quan els acabi, la meva intenció és seguir en investigació, que és el que a mi m'agradaria. Llavors, clar, em sorprèn el que esteu comentant, perquè és com un canvi de mentalitat que jo mai l'he tingut. Jo sempre he pensat en el que a mi m'agrada, el que jo vull fer, i ara mateix, si jo vull anar als meus estudis i vull arribar a la investigació, jo no sento que res m'ho estigui tapant, i... no sé. És el canvi de mentalitat, el que comentàvem, el que deia la Roser, que és el canvi de mentalitat de la joventut, i és que és veritat, totalment cert. Jo no l'he sentit tampoc mai, aquest tal. Jo no tenia cap referent femení, ni res, però jo no dubtava que arribaria ja amb volvés. Els meus pares em van ensenyar que amb feina i esforç arribaria ja amb volvés, i així ha estat el que passa, que després arriba un moment a la vida que t'arriben els fills, més que una altra cosa, no? Sí, i llavors, doncs, bueno, els has tingut tu, no ho mesos amb tu, després neixen, després són fràgils, després et penses que no poden estar sense tu, i durant un temps frenes una mica el bu-bu-bu-bu constant de la teva investigació, de la teva carrera o el que sigui, que no vol dir que la freni és ensec, però sí que durant un temps frenes és els oracs extras que li has de dedicar a la feina, en sí. I llavors és quan a altres homes que no han tingut el bé bé 9 mesos, que en siguin que agafen la carrera i quan tu i els teus fills són un pèl més independent i pots dedicar-li més hores que les estrictaments de la feina per fer tot allò, ja t'han passat pel davant. Una mica és això, que no ho penses ni res fins al moment que arriba. I, bueno, crec que és així, no? Que està bé o malament, bueno, no ho sé, jo també vaig fer una mica com de per on, sense deixar de treballar, sense deixar, clar, vaig fer la tesi doctoral i la vaig agir amb dues nenes petites, vull dir que no, perquè, per sort, tinc una parella que hem... Que hi ha hagut de lançar, no? Afecteament, i quan una necessitat més, però podia no haver estat així, o el que sigui. Però una mica de per on sí que he fet, i personalment, m'hi sento molt orgullosa, tampoc no és que m'estigui, saps? I després, reenganxes i pots reenganxar d'una altra manera, i pots arribar més lluny d'una altra manera, però ja, entre cometes, has perdut uns anys, que... Que ho fas a gust. Tu fas molt a gust, exacte. És meravellós, o sigui, que és una experiència que jo no la canviaria per res, perquè dius, és la cosa teva, no? Exacte. Però és aquest tema que justament ho fas, perquè entens ganes, també, no? És que m'és igual, el que passa... Jo estic aquí, estic així, i és perfecte. I jo no he deixat tampoc, com d'una, mai de treballar, i és més, vull dir, en el moment que jo vaig tenir... Segur mare de quatre fills, i al moment que vaig tenir els quatre al món, jo estava amb un equip directiu que em sortia a la feina, a totes les bandes, i dius, bueno, i vaig arribar a tot arreu, no? Però és veritat que tenia una parella que ja no arribava jo, i és el que ara comenta l'Anna, dius, i això és bàsic, perquè diria, mira, doncs jo estava llavors en un moment de la nàvia amb molta feina, amb molta responsabilitat, i hi havia algun cas d'aquest... que estava on no podia arribar jo, no? I, a llavors, sabia com veieu, estàs aquí, però... Jo em sentia que fallava certes coses a casa, no? I que potser això és el que ens hem de treure de cap, no? Sí, jo crec que és el que és, no? Ja que, escoltualment, ho tenim... Jo crec que en veres, dels meus pares, però, vi, perquè som d'una altra generació, però això deia, jo crec que ara, no, que tots ho teniu claríssim, de la mateixa manera que nosaltres teníem claríssim, que jo he avui estudiat, bueno, més que ningú, i vull aprendre, i he tingut un món per davant, però, clar, hi havia aquest... Bon, en el meu cas, tot i que tenia claríssim, també tenia que volia formar la família. Clar. En cap moment, havia plantejat, no sé, ni el que faré, ni on arribaré, però tenia clar que volia, i quan va arribar la família, és això, no? Sí, el més important. Sí, jo una mica el que volia dir amb tot això, és que és cert que, a veure, per exemple, una professora d'institut, jo mai m'he trobat, doncs que, com a professora, que, en fi, jo he fet el que he aconseguit a dir a les meves classes, d'introducs criteris del Departament de Català i tal, però vull dir que aquesta diempressió, per dir que avui que ningú no em prengui lloc, que no sé què, que un home no em passi endavant, això no ho he tingut. Jo, una mica el que em semblava a interpretar amb tot això, igual que tu, Anna, tampoc ho has tingut com a metgesa, has estat tu, a la teva clínica, i has fet, i has deixat de fer, i has anat al teu ritme quan has tingut els fills i tot. I una mica el que em semblava a entendre amb la pregunta és el sostre de vida que hi havia quan una dona volia arribar a un alt càrrec, a un alt... No, ni ser professora d'institut, ni ser metgesa. Per exemple, ser directora, no sé, directora d'un hospital, de l'Hospital de la Vall d'Hebron, per exemple. Aleshores, que davant aquesta situació, sí que es trobava amb moltes pegues, es trobava amb moltes pegues. No per les parelles, ni per la juventut actual, perquè veritablement és el que diu Roser, que hi ha una manera d'entendre la vida molt diferent, ho ensenyem a les escoles, als instituts, per això serveix l'acuedocació, per ensenyar l'igualtat, però que després hi ha uns determinats llocs molt elevats que estan sempre ocupats per persones del sexe masculí, la genera masculí, i que, aleshores, costa molt, no dic que sigui impossible, accedir-hi. I això, tu diuen, les persones que han arribat. Per exemple, vosaltres sentiu, noies, que els vostres companys de classe tindran més possibilitats que vosaltres d'estar liderant projectes, no sé, científics, projectes en laboratoris, o sigui, en les altres esferes. És a dir, no com a investigadores o com a membres d'un grup, sinó liderant, és a dir, estan a dalt de tot. No, per res, o sigui, jo sí que ara em comparo amb els meus companys nois del meu grup d'amics de la Uni. Jo crec que pel simple fet que siguin nois, que no crec que arribaran més lluny que jo, bàsicament. Jo també ho veig així, una mica, en plan, si tu tens ganes i li posa d'esforç i tens una bona capacitat de gestió i de tirar endavant alguna cosa, jo crec que, no sé, si ets vàlid i vàlida, doncs no sé si la gent ho veu, bueno, el qui t'escolli o qui t'ajuda a tirar endavant, doncs jo crec que les capacitats... No sé, jo no veig aquesta... no ho sé, eh? Potser és l'ignorància, però no veig aquest fre, no? Crec que no, no sé. Però després les dades sí que rebel·len, que realment, encara que vosaltres tinguieu aquesta sensació, sí que les dades desvellen, que és el que hem dit, que només el 30% o menys, incluso, de les dones, són realment les que arriben als càrrecs. Potser que, no sé, les mateixes persones que s'encarreguin de designar els càrrecs o de confiar en algú, ho prefereixin fer en persones de sexe masculí? És clar, és el que deia, no? Que nosaltres no ens hi sentim així, i potser després, quan vulguem, tirar un projecte endavant ens hi trobem, però d'una, nosaltres no ens sentim així, i després hi ha diferències fora, i ens posen pegues i no ens agafen en els càrrecs, doncs pot passar, perquè les dades no és que pugui passar, és que passa, perquè les dades és el que diuen, fem-nos d'altres i no ens hi sentim així, llavors és una mica el contradictòri, i potser és més gran la... perdó, la hòstia, no hi queden portes, perquè tu creus que pots i després et trobes que no pots, i llavors no ho sabria dir, primer. De totes maneres, jo volia dir que vulgui el vostre entusiasme, i les ganes d'endavant, i veritablement de creure, que és el que hauria de ser, clar, clarament, eh? Que arribaran a un vulgui en aquestes maneres. Com que totalment igualitari, no? Perfecte, a veure, nosaltres ho que voldríem és això, no la realitat que s'està dient aquí amb les dades, eh, vull dir, i que vosaltres creieu això amb el que es creu, jo crec que hi ha una manera també de fer el futur, eh? Doncs que és amb entusiasme, si no tires endavant alguna cosa, amb entusiasme i no tu creus tu, que creurà, no? En què pots, com a dona, aconseguir alguna cosa. Perquè si ja comences a pensar que et passarà això, lleus també, jo també ho veig, eh? S'ha de tenir una visió positiva i tirant endavant, encara que les dades diguin no que el contrari, però, fins i tot, també hi ha possibilitat de canviar la societat, no, d'alguna manera? Bueno, jo crec que, sort de la joventut d'avui en dia, les dades no ens tiren endarrere, és a dir, que ara hi hagi un 30%, a mi no em tiren endarrere. Més igual, que hi hagi poques dones, i jo vull arribar endavant, arribaré, saps? Tampoc, que és un canvi d'endavant, i no és guai. Ja és molt guap, l'està arreglant. Clarament. Sí, sí. Jo crec que funciona, no? L'educació a casa, a l'escola, a l'institut, funciona. Perquè estem aconseguint, entre tots, totes, aconseguir això, que creure en un mateix i tirar endavant, i que, com diu l'Aina, les dades no ens frenin, no? Sí, per exemple, i està clar, que és gent a la universitat, nenes, nens, i són, i cada vegada, a més, per tant, estem en una línia. Ens queden res, un parell de minutets. Jo vull acabar una mica de sobretaula recomanant-vos una campanya d'aquest any que té el Lema, diu, en ciència també passa. Està feta per al centre de recerca ecològica i aplicacions forestals, el CREAF, i també amb un viñetista, que es diu Javier Rollo, que recull amb viñetes, experiències reals de situacions en què hi ha masclisme dins del món de la ciència. Es diu Javier Rollo, per tant, si us busqueu, són, crec que, unes 40 viñetes de situacions en què esperem que no us agiu de trobar mai en el vostre futur professional. Res més, em queda dir-vos donar-vos les gràcies a tot així per haver estat aquí, aquesta estoneta amb nosaltres, Alana, la Rosé, l'Aina, l'Alexandra, la Paula i també l'Isabel. Moltíssimes gràcies. Gràcies, gràcies. Res més, que veu de passar bona tarda, també un bon cap de setmana i a seguir. D'acord? Perfecte. Gràcies, adéu. Adéu, adéu. Vinga, doncs nosaltres ens acomiadem, no només del debat del programa d'avui, la Rambla hem estat fent-vos companyia de 5 a 7 de la tarda. Recordeu que ens podeu anar seguint a roba ràdio d'Esvern, o a robar la Rambla 982, a les xarxes socials del programa. Res més, a tothom. Bon cap de setmana, que vagi bé, i, a gaudir, tornem dilluns. I, a mi, em canta tu mateixa. I, quan veu veig el que espalades, sóc bé.