#106 - La Rambla del 16/2/2022

Ara escoltes ràdio d'esper Sintonitzes ràdio d'esper La ràdio de Sant Just Durant del 8.1 Ràdio d'esper Durant del 8.1 La ràdio d'esper Durant del 8.1 Estan a migora municipal de Sant Just Soc la Núria Garcia i estem a mig cada dia de diumnes a divendres de 5 a 7 de la tarda Avui, què tenim? Fins la 6 passaran per l'Estudil, Albert Macià president de l'entitat de Sant Just per fer la secció de les activitats de l'entitat cultural. Després tindrem secció amb la xarxa 06 que avui conviden a les 3 figueres i a la gent que són dues persones membres del centrepilot de Sant Just, l'Esther és la directora de l'escola i la Gemma és una de les psicòlogues. Després d'escoltar el vulletí de Catalunya Ràdio de les notícies de Sant Just, de partir de les 6 i 10, passarà perquè l'estudi en Víctor Vila, jove Sant Just, amb qui parlem sempre de cinema i de estrenes. Segur que alguna cosa dels golles acaba caient. I acabarem a partir de dos quarts, més o menys, de 7 de la tarda, fent una entrevista amb Toni Clapés, poeta català. Farà un acte, la SalamèrCard, un acte conduït i organitzat per Cal LlibreTep. Així que el tindrem avui aquí a l'estudi per fer una mica de la seva trajectòria dins el món de la literatura catalana. Tot això serà res, d'aquí un minutet. Comencem. Vinga, doncs, ja són les 5 i 17. Hola, Bert, què tal? Bona tarda. Comencem el programa d'avui amb tu, parlant de les activitats que tindrem aquests dies de la Teneu. Molt bé, tenim un cap de setmana força complet, amb activitats molt diverses. Ho hem estat escoltant al Vullatí de notícies. La Lua ja ens ha avançat alguna cosa. Ens ha avançat alguna cosa, molt bé. Comencem, comencem divendres, divendres a les 8 del vespre, a la Salpiqueta, amb una tortula interessant, al català dues versions, a càrrec d'enric Gomà i Pau Vidal. Serà, per dir-ho d'una manera, una tortula i una mica típica. Normalment hi ha un ponent, parla i després recipa preguntes. En aquest cas hi ha dues visions diferents del sistema català. Pensem que enric Gomà és autor d'un llibre, amb el títol de prou catastrofismes lingüístics, suposo que... I per la seva part, en Pau Vidal, és autor d'un llibre que se'n viu l'enxandallament del món. Gratxandall, eh? Gratxandall, sí. A l'enxandall amb el mòbil. Sí. I té un subtítol més clarificador, que diu una crònica desenganyada de la fi de l'espècie. Aquí s'està referint a la fi de l'espècie, de la fi de la llengua. Clar, a la fi de la... Serà com una mena de debat en torno al català, pel que veig, eh? Sí, amb dues persones, amb dues persones... que tenen una visió segurament una mica diferent. Era una cosa curiosa. Té un... Sembla com una visió més positiva, no?, de, com de dir, prou dramatismes, ja, que la cosa no està tan malament. Exactament, i l'altre, potser ho que assegurarà les tècies, aquestes més, no sé si dir-ne, oficials, però sí més esteses, més catastròfiques... De dir, això va piquet. Jo... jo, a vegades, quan ho veig des del meu punt de vista, ho veig i dono raó a aquestes tècies catastròfiques, però, com d'altra banda, sóc optimista de bena. Penso que, a lo millor, ho veiem així perquè ens passa exactament el mateix que en el soci de dir que el Barça li passa. Sí, una mica... podríem fer el símil. Exactament, eh? Per tant, no ho sé, estarà bé que aquestes dues persones ens expliquin les seves versions... Home, donen ganes, escolta, de dir, escolta, per quina via pot veure això positiu, o sigui, per... Què se'ns escapa? Que entrem, que hem pogut entrar de positiu. Això serà divendres, hem dit, doncs... per la salàpiquet. Molt bé, ho heu organitzat per el grup de tertúlias, sempre organitzat per el grup de tertúlias, i amb l'entrada de lliure. Molt bé, fantàstic, això divendres. I s'ha de començar molt d'hora, el matí a dos-quart de set. Uh! Per gent molt d'hora, el joves de... la sexi de joves de la seva, se'n va a fer una sortida de raquetes de la neu a Camporrells, i una sortida de dos dies... amb una secció jove, molt tempenta, i bé, que el que estigui interessat, tingui informació, que accedeixi directament a la web de les seccions joves, que és secció joves Cs.cat, o si accedeix des de la web de la Teneu... O des del mateix Instagram, per exemple. Des de la Cs, des de la Instagram, també es pot redirir un punt en què es pot connectar directament amb aquesta web, on hi ha tota la informació. Fantàstic. No fa poc a les seves, el grup, per dir-ho així, més de veterans. També se'n va anar a fer una excursió de raquetes, no? Sí, bueno, va haver-hi una sortida de la neu, una sortida tradicional que es fa cada any, que per final, normalment, es fa finals de gener, em sembla, que són sortides de dos dies que aquest cop, per un tema de compatibilitat d'habitacions i temes encara lligats del Covid, es va reduir algun sol dia, i que hi van anar també molts joves, que aquests de la secció jove també hi van participar. Per tant, entenc que... Van inspirar-se una mica, a veure com ho fan, no? Segurament ja ho tenia en cartera, i els hi van anar molt bé participant en aquesta activitat. Molt bé, fantàstic. Seguim amb dissabte. Seguim, seguim. Seguim amb dissabte, perquè a la tarda, la 5 de la tarda, una activitat que no és de la Teneu, i col·lòbora des del primer dia, que són els Premis Vox, en versió original en català. És una mostra... Bé, en versió original en català, o el seu nom ja ho diu tot. És una mostra d'audiovisual, de documentals, de petites... De petites produccions, de petites... Que la gent no es pensi que només són... Ja ho vam dir la setmana passada, només que són tipopèl·li, no? No, pot haver-hi documentals, pot haver-hi pel·lícules, en aquest cas, colmatràtxers, alguns dels quals molt curts, els altres de mitjana durada. I això es farà amb dues parts, i entre part i part, hi haurà una mica de... Seria que em maten... Donarà alguna cosa per alegrar-nos la mitja part i poder atacar la segona part amb ganes. Demà amb l'estit en parlarem, a veure qui és el que... Aquesta vegada, aquesta setmana, no hem pogut coincidir. No, aquesta setmana no, però a veure... La setmana passada encara no t'havia en el cap. Què portaries? Espereu que ja ho tingui, que ja ho hagi clarificat. No he pogut parlar amb ella, per tant, no puc avançar-ho. Supresa, escolta'm. Primera, que si m'ho hagués dit, tampoc no ho diria jo, perquè és que m'ho ha de dir, però segon és que, a més a més, no he pogut parlar amb ella i, per tant, no sé... No sé exactament què portarà. Això començarà a la 5 de la tarda, a la sala del 50 Nari. Molt bé. I l'entrada és gratuïta, i el que... I qui vulgui dir-hi, reservar l'entrada amb ental·lació pot fer-ho... Algú ha d'omni incultural, 3 o bé dobles, o omni un punt cat. Ha d'anar a projectes, dins de projectes a boc. Hi ha massacions, hi ha... Si ja estan mirant, ara, les pel·lis que fan... Bueno, pel·lis, les projeccions que hi hauran. I veig que n'hi ha en tant de ficció, com de documental. N'hi ha en tant de ficció, com de documentals, i... i, bueno, tot tipus de títols. A l'Ència, Elsa, Cintre III, Vull ser pastora... Tots els dies són tristos, memòries onan... Estic tient ara... Una llista que suposo que no sé si va la pena acabar-la del tot, perquè, més que res, perquè... No sé si cap oient es pot quedar amb la llista... Bueno, la llista no, però... Que sàpiguen que hi ha de ficció de documentali. El que sí que posen també aquí a la web són la Dorada. La Dorada de Cadescundals. El més curtet, de fet, dura 5 minuts i poc. I el més llarg, vaig aquí mitjureta. Sí, sí. O sigui que hi ha una mica de tot. Molt bé, doncs ja dic. Tenim això el 17 de la tarda, ja, doncs... entretinguts. Sí, sí, sí. Tota la tarda mirant aquí als Premis Vox. No sé si hi ha més cosetes, també, per aquest cap de Santas. Per 17, no. Diu menja, sí. Diu menja la CS. Ja hem dit que la secció jove s'haurà anat a caminar amb raquetes. Sí. Diu menja, dos quarts d'avui. Des de l'aparcament de l'escola de Montseny. Es fa una excursió al principi de matí. A Montserrat, a la miranda de Santa Magdalena. Suposo... Aquí hi ha entre uns suposicions, perquè no he llegit... Em sembla que pujar... Així d'haver-ho vist alguna vegada. No tinc aquí... Sembla que puja des de Collo Bató, fins a Sant Joan. A Sant Joan, a la miranda de Santa Magdalena, la miranda que queda sobre la... Per un costat té la Vall de Santa Maria, amb totes les muntanyes al davant. I per l'altre costat ja té... Ja està tot obert. Una vista des de Montserrat que a l'abaçant surt. Que donen d'aquelles vistes que donen ganes de quedar-te contemplant. Jo hi ha una vegada que vam estar parlant d'una altra excursió de les seves que pujaven a Sant Geroni. Sí, que ho recomanaves. Que aquí no hagin anat mai a la Vall de Santa Maria i pujar a Sant Geroni. Aquí no acaben de pujar a Sant Geroni. Es queda anar a la miranda de Santa Magdalena. Que aquí no ho hagi fet o ho ha de fer alguna vegada. Jo crec que són imatges que se't queda anar a la memòria i a gravades possible. Ostres. A més, que són excursions que pot fer tothom. Això és el matí i després a la tarda encara tenim més coses. Encara tenim més coses perquè ens toca concertes cones de clàssica. Ah, mira. A les 7 de la tarda. Abans, no sé si les 4 o les 5, la penya blaurana haurà estat veient el partit del Barça. Ah, ja ha partit del Barça, el diumenge? Sí, el diumenge em sembla, no sé si és a les 5 o a les 4. Abre centrada de dades, ho consulta qui era mateix. Home, sí, bueno, també... Això podria dir-t'ho amb certa velocitat, jo. Sí, és a un quart de 5, mira. Ah, un quart de 5, molt bé. Però, bueno, a les 7 de la tarda tenim el concert del Cicles Tones de Clàssica amb Blooming Duo, i és un duo format per l'Ester Pinyol a Marpa i el Ferran Carsellí a Marimba. És un concert que realment... I han vingut altres cops aquí a... No, no. I em sembla que és el primer cop, com a mínim, des que estem nosaltres a junta, que tindrem Arpa a la Teneu. Perquè l'Arpa és un instrument molt delicat. Sí, no. És un instrument que ens ha portat problemes logístics, que s'han pogut solucionar tots. Però problemes, a l'hora d'entrar-la, dius? Sí, perquè l'Arpa... Una guitarra, un contrabaix entre l'ascensor, puja, etcètera. L'Arpa és un instrument que pesa, que s'ha d'anar russegant. Clar, és que a millor... No sé, va plodetes. I que el primer problema era si cabria l'ascensor o no. No hi cab, l'Arpa dins de l'ascensor? Bé, hi cap. I cap, però... Té una forma rara, un Arpa és una mica... Un Arpa té una alçada considerable. I una emplada, i tot això, amb un ascensor, és de comptar... Clar, no, no, sí, sí. Moltes coses, i s'ha d'anar molt al tanto. Hòstia, que quasi no la pugeu, no? L'Arpa... No sé d'això de veure com ho fèiem. I per evitar pujar-la a l'escenari, ara tocaran a baix a la pista i posem les cadires al voltant. Ah, molt bé. O sigui que serà un concert com a més... La tindrem més a prop. Així ens estalviem d'haver de pujar fins a l'escenari, l'Arpa, que suposo que molta gent en força la podria pujar lògicament, però que no ens arrisquem, eh? No ens arrisquem, que hi hagi un accident. I hem acordat amb els músics de fer-ho d'aquesta manera. Ja els ha semblat bé, segurament, suposo. Sí, ha semblat perfecte, perquè a més a més donarà un ambient de més de caliu. Amb un tema, ja dic, un duo d'Arpa i Marimba. Marimba també és un... La Marimba és com un xilofón, no? La Marimba és com... Sí, és un instrument de... Percusió. Sí, sí, és un parent que passa que ja no sé quin tipus de parentiu, si són cosintos, si són germans, o si són... S'assembla, a més o menys, que la gent es faci una idea. I estem parlant d'un concert de música... No estem parlant de música clàssica, i que pot ser realment interessant i espectacular. A més, amb l'Arpa, sembla que té la pinta de ser molt bucòlid, no? Molt líric, molt... L'Arpa és un instrument molt delicat, molt... A mi m'encanta el que passa, que clar, és un instrument que poques vegades, poques vegades... Ja dic, deu ser per mi, la primera vegada, com a mínim, des que nosaltres organitzem coses a la Teneu, que algú ve en un Arpa. És possible que anteriorment algú hagués estat, però, clar, fins i tot és difícil veure'm concerts en altres llocs. No deu haver tanta, tanta gent que sàpiga tocar-la, de fet. És un instrument molt delicat, que saps el que va... Tens les cordes al davant de perfil, les has d'anar acariciant... Estic mirant ara una foto d'una Arpa, però d'una Arpa en context amb algú que l'està tocat, i és enorme, o sigui, és més alta l'Arpa que la persona. Sí, sí, per això, quan vam parlar d'aquest concert, el primer tema que va sortir sobre la taula era... Passarà per l'ascensor, perquè, clar, si no passà l'ascensor, ens portàvem una sèrie de problemes logístics, de pleu fins a la setmana cinquant d'anar-hi. I, bueno, no tenim cap problema. L'Arpa ja es van prendre les mesures, passa sense problema, Marimba, com a més a més, es desmunta, també, sense problema. I, per tant, dissapec d'hiumentge a la set de la tarda, tenim aquest concert, aquest concert. Entrar a general 12 euros i 10 euros als socis de la Teneu. 7 euros als menors de 25 anys, si els de l'olumnes de l'escola de la Teneu tenen l'entrada gratuïta. Molt bé. Això, per què fa aquesta setmana? I la setmana entrant dilluns dimarts, tindrem alguna coseta? No, a inicis de setmana de la setmana vinent no tenim rebrevist. No tenim ni dilluns, ni dimarts, ni dimecres, o sigui que, quan ens parlem, ja dijous vinent, ja ens tornarem a posar les piles. Fantàstic. I cada cop anem restant menys dies per l'Assemblea. Sí, la convocatòria ja ha sortit. La convocatòria a l'Assemblea. En principi es fa el dia 12. I esperem que hi hagi participació. Esperem que hi hagi participació, esperem que sortin... Tinguem voluntaris per ocupar la junta. Sembla que hi ha moviments. Hi ha moviments. Però ha de sortir algú que es faci càrrec de l'entitat. Com a mínim un mandat, altra cosa és si després n'estan dos. Si és el que està tot arreuament es pot estar. Exacte. Però bé, tot ho sentarà. Jo confio que sí, ja parlarem. Albert, que acabis de passar bona tarda i ens anem escoltant. Perfecte. Vinga. Fins la setmana vinent. Fins la setmana vinent. L'aigua d'aquest riu, l'allum dels estius i tots els records, que amb vosaltres guardo el cor. El sol de l'hivern, els dies eterns, veurà la neu com cau a prop teu. No els camins vindran i amb ells vindran, no ho som nits, que mai s'adormi la llum del nostre far. Quan vingui la nit, queda't aquí, apaga'ls, uroll, d'aquest món boig. A totes les vots, els petits errors que han construït el que som ara aquí. A tots els exars, que des de molt lluny obran els marcs i ens deixen estar junts. No els camins vindran i amb ells vindran, no ho som nits, que mai s'adormi la llum del nostre far. Quan vingui la nit, queda't aquí, apaga'ls, uroll, d'aquest món boig. El teu fill pot ser un d'ells. Descobreix el seu futur a fp.imb.cat. F, però, amb l'FP aviat podrà embolar. Amb el suport de la Fundació Barcelona formació professional, que ens ha de fer un recorregir el seu futur, i que, si ets un fill, ets un fill que ets un fill. I el teu fill pot ser un de ells. Descobreix el seu futur a fp.imb.cat. F, però, amb l'FP aviat podrà embolar. Avui corn cooker ens fa curç, el teu fill pot ser un d'ells I ara ens toca fer l'espai de les xarxes 06, aquest grup, a nivell transversal, que tracta sempre temes d'educació. En aquest segon trimestre, qui a la ràdio estan tractant, volen abordar el transtorn de l'espectre autista. Portem ja un parell de sessions, trucant i parlant amb gent professional, psicòlegs, gent que s'hi dedica, que estan a centres mèdics, ens han explicat una mica en què consisteix aquest transtorn. Avui, per això, tenim professionals del Centre Pilot, de l'Escola d'Educació Espacial, concretament, tenim a l'estudi l'Ester Figueres, que és directora del Centre, i també la Gemma Ferriol, que és psicòloga. Salutem-les! Hola, què tal? Bona tarda! Hola, bona tarda! Doncs bé, ja hem dit que la part més mèdica o la part més professional la tenim una mica coberta, ja vam trucar dues persones que precisament treballaven en unitats de crisi o també en centres mèdics, a nivell públic. Avui us tenim a vosaltres i volem saber una mica com es tracta aquest transtorn des de la part més educativa. En el Centre Pilot, quin tant per cent de l'umnes tenim amb aquest transtorn? Doncs a l'actualitat tenim més del 50% amb aspecte autista, i és més de la meitat de l'escola, som a l'escola petita, de 58 alumnes, però més de la meitat que ho siguin és un fet bastant significatiu. En podríeu dir una mica quins trets més característics, o sigui, quin és el perfil d'aquests alumnes? No sé si són alumnes que tenen interessos, per exemple, en matèries concretes o... Sí, bueno, nosaltres en el nostre cas tenim moltes edats, des dels 3 fins als 21, per tant la veritat és molt gran, i tenim perfils molt diferents, des de, com deien, onens, amb 4, 5 anys que tenen el diagnòstic, i que encara estan en tot un procés de desenvolupament, que sol veus unes petites característiques, també després anem a la primària amb nens de 10, de 11, que potser provenen... que han passat per l'escola ordinària i en algun punt han començat a vindre amb nosaltres, i després d'adolescents, inclús adults que ja estan en el trànsit de la vida adulta, i tots presenten característiques molt particulars. Jo diria que depèn del cas, no hi ha un patró que puguem descriure, sinó que depèn del cas hi ha unes característiques o unes altres, sí que sempre el més general és la mancadabilitat socials, la rigidesa, la inflexibilitat, les dificultats per posar-se en el lloc de l'altre, o per entendre el que l'altre està pensant, són, per dir-ho d'alguna manera, característiques que quasi tots comparteixen. L'estere ha dit que en total hi ha gairebé unes 60 nens de lunes, i que pràcticament la meitat, només de la meitat, tenen aquest trastorn, potser que comparteixin, o sigui que tinguin aquest trastorn compartit amb altres capacitats o trastorns diferents. Sí, nosaltres som una escola d'educació especial, i ja tenim, com ve ha dit la Gemma, alumnes dels 3 als 21 anys, i dintre de totes les etapes educatives tenim infantil, primària, secundària i tranzeta la vida adulta. Clar, aquí comparteixen i conviuen diferents discapacitats, no només alumnes amb TEA, sinó que hi ha tot tipus de discapacitat, tenim molta diversitat, llavors el secret és aquest, que tenim nosaltres, que conviuen diferents discapacitats, i tots sí que tenen que tenir un dictamen, tenen que venir procedents d'ALEAP, i el que fem és basar-nos en les discapacitats que tenen, i basar-nos en les seves capacitats, és a dir, en les seves motivacions, amb l'edat, o sigui, més o menys els alumnes no són només d'una edat, sinó que van entre diferents edats, i creiem els grups classe tenint en compte sobretot les motivacions i les capacitats de cada alumna, independentment que siguin TEA, o que tinguin algun altre tipus de discapacitat. I algun cop heu fet, alumnes que en principi no tenien TEA, però des del centre agiu sospitat que potser tinguessin, i llavors se'ls ha fet el diagnòstic des d'allà? Nosaltres no fem diagnòstics, nosaltres som docents, som un equip més educatiu, això directament ja més els serveis de salut. Els alumnes amb TEA, ja hem dit, comparteixen classe amb alumnes amb altres transfons o capacitats diverses, com és aquest fet de compartir? Com veieu vosaltres que estiguin compartint assignatures o matèries o continguts? És la nostra normalitat, i evidentment posofent de la manera més simple i més directa, i com treballant d'entrada a l'escola, amb uns oralismes molt establerts, que tinguin unes pautes també molt establertes, que els donin seguretat també a l'espai, treballem amb pocs alumnes dintre de l'aula i això també ens facilita molt. A part d'això també tenim els especialistes que també ens ajuden, dintre de l'aula treballa sempre un tutor, un educador, especialistes que són també l'equip psicològic, logopèda, físsio, que això també ens dona molta diversitat i que puguem tractar els alumnes individualment, dintre d'un petit grup, i tinguem un tracte més especialitzat. Aquest és el nostre secret. I pot anar a un nen o un jove amb tea a una escola ordinària? Sí, sí, sí, cap problema. A nosaltres, de fet, tenim un alumne que està fent compartida, i no hi ha cap problema, és a dir, passa un dia dintre de l'escola d'educació especial, que és el nostre cas, i després també s'envala a l'ordinària. De fet, el decret d'inclusió que promou, justament, és això. És que tots els centres d'educació especial siguin, o aconseguim ser FEPSIR, que és un equip, és un centre, que dongui més ajut als centres ordinaris per poder atendre tot tipus de discapacitat. Això és el que el decret està, i el que intentarem que sigui possible quan es pugui fer en temps i forma. De moment, com ho fem, intentant la nostra experiència donar-la a l'ordinària, i que també no dir-se, i intentar que entre tots fem possible que el nen estigui també al centre d'educació especial i al centre ordinari. Hi ha moments que els nens necessiten fer aquest impàs, tastar mig-mig amb un centre i amb un altre, i això és el que estem fent aquest curs amb un alumne. I el seguiment, com se li fa, és a dir, des del centre, per exemple, en aquest cas, des del centre pilot, us poseu en contacte també amb l'escola ordinària, és a dir, hi ha una mena de coordinació, no? Sí, sí, sí. I és l'AAP, l'AAP és l'equip... L'equip més psicopedagògic que ajuda les escoles, és a dir, que estan fent aquesta coordinació. Ells són els responsables de fer els dictàmens, de veure què necessita cada alumne, on està adreçat cada alumne, i a partir d'aquí es posen en contacte amb les escoles, es van posar en contacte amb nosaltres, van fer la primera coordinació abans que l'alumne siguis de test amb nosaltres, i a partir d'aquí vam implementar-hi aquest pla, a partir del setembre va començar a venir, i ens vam reunir, vam començar, també hi ha uns protocols interns que fem des de l'escola d'educació especial i a l'escola ordinària, i aquí es plasma tot els horaris, es posa tot molt específic el que es farà amb un centre i amb un altre, perquè no sigui justament això, perquè no sigui gòtic. Llavors ens reunim i veiem també com evoluciona, com va aquest alumne, què és del que necessita, amb un centre i amb un altre, amb aquestes coordinacions per veure que realment sigui un èxit aquesta compartida que estem fent. I els alumnes que per exemple que no van a l'escola, o sigui que ho fan tot directament al centre pilot, per exemple, els hi feu alguna programació especial de continguts, o per exemple, podeu posar algun exemple d'alguna classe, de assignatures o coses que facin el dia a dia? Sí, tots tenen un pla individualitzat, i a més a més dins de l'escola tenim a cada classe un horari i un currículum, i tenen les matèries que podríem trobar en una escola ordinària, sempre adaptades al nivell i a les necessitats de cada alumne, i a més a més nosaltres tenim a favor una situació, com deia l'Ester, que és que tenim un grup de especialistes que també intervenim en la jornada escolar, que ha sigut des del logopèdia, del servei de logopèdia, des de fisioteràpia i també des de psicologia. A nivell de psicologia el que estem fent des de fa dos anys és que tenim un programa d'educació emocional que el que fem és sessions semenals a cada grup, adaptant una miqueta el que necessiten. Si és un grup que necessita reforçar les habilitats socials, treballem matèries en aquest sentit, si és un grup més amb dificultats de conducta, de gestió de la frustració, intentem ajudar-los, però moure dinàmiques que permetin millorar aquestes dificultats, i anem una mica a construir aquest horari, adaptat al que necessita cada grup. O sigui, jo m'entenc que tu, com a psicòloga, formes part d'aquest equip, has dit que hi havia fisioteràpies, logopèdes, també psicòlegs, entenc que formes part d'aquest equip, que semenalment, en aquests continguts, o eines que doneu als alumnes, es van renovant cada mes, o fer-ho reunions d'equip per coordinar-ho tot, o com és també amb els altres especialistes. Suposo que també deu haver algun tipus de relació. Som un equip que ens coordinem moltíssim, treballem en equip i estem molt al dia per saber que hem de donar a cada alumne, potser no tots els alumnes necessiten servei de logopèdia, i tots els alumnes necessiten servei de fisioteràpia, sí que a nivell de psicologia som dos psicòlogues, que ens permet atendre tots els grups. I sí que les sessions de més d'educació emocional són per tots els grups, i és això, creem material i sessions, en funció del que veiem que necessiten. I sí, sempre es va actualitzant, i sobretot, anem incorporant coses, potser durant un temps, hem treballat una cosa, ja l'han adquirit, i hem de començar a aportar-la a un altre, o al revés, potser ha passat un temps, i venim de l'estiu, i hem perdut alguna de les rutines, o alguna de les eines que ja tenien, i les hem de reforçar. I per exemple, no sé, però a classe de matemàtiques, qui ho imparteix algun professor de matemàtiques, o es fa... El tutor és qui fa totes les assignatures troncals del curs, és a dir, de la classe de l'aula, i és ell qui fa les mates, la llengua, el coneixement del medi, és multidisciplinar, i fa exactament tot, plàstica, menys aquests moments que comentava la Gemma, que entre els especialistes, que són ells, qui lideren aquesta activitat. Però en principi, el tutor és qui fa tot, a nivell d'actiu, totes les àrees educatives, són ells qui ho imparteixen. I la forma en què cada valuar, no? O de mirar si l'alumna sol·leix aquestes temenes de continguts o de propòsits, com es fa, en quines coses, amb què us veseu, o què teniu en compte? Clar, tenim en compte, primer de tot, a l'inici de curs, fem una programació, fem un pla, una programació anual, on allà, a part que cada alumne, com ve comentava també la Gemma té el seu pic, que és el programa individualitzat. I a partir d'aquí, el que fem és, tenint en compte el que volem aconseguir, i el que l'alumna també pot aconseguir, anem treballant totes les àrees curriculars, i al final de curs, ara, per exemple, estem al mes de febrer, i estem fent un seguiment, amb tots els especialistes i tots els tutors, aula per aula, i es va veient quin és el seguiment i quin és l'evolució de cada alumna, perquè encara estem a temps, encara queden 5 mesos per acabar el curs, i estem a temps de poder aconseguir els objectius que ens hem fixat al principi de curs. A partir d'aquí, seguirem evolucionant aquests 5 mesos, i el que fem al mes de maig, maig, principis de juny, és justament això, evaluar i poder veure si el que ens hem... els objectius que volíem fer, si s'han aconseguit o no s'han aconseguit. Llavors tenim diferents crelles, per poder-ho veure amb objectius que siguin totalment... objectius, justament, o sigui, que puguem mirar des de la nostra perspectiva, sinó des que l'alumne ha aconseguit fer. Llavors, a partir d'aquí, anem fent i anem avaluant, justament, el que s'ha aconseguit. Una de les coses que em va quiden molt l'atenció que van dir en altres sessions passades a alguns professionals, era que, per exemple, el perfil de nois i noies en tema, que a vegades es podia confondre, també, amb altes capacitats, però el que passava era que, potser, que estaven molt interessats en alguns àmbits o en algunes matèries, això, o vosaltres ho veieu? Bueno, precisament altes capacitats nosaltres no n'atenem a l'escola d'educació especial, i, per tant, no tenim aquesta experiència, sí que, com ve deies, una característica del autisme i que es veu especialment en la infància són això, no? Unes fixacions, unes tendències a obsessionar-se amb alguna temàtica. És freqüent, però no passa en tots els alumnes, sí que, en la majoria, en algun moment, detectes que tenen, si hi ha una afició, normalment és una afició molt intensa, i, per exemple, els trens... Sí, posaven això d'exemple. És que els trens és molt habitual, algun joc en específic, també, com deies, entre nois i noies hi ha molta diferència, potser amb noies no es detectaria tant habitualment això, aquestes fixacions, però també et dic que és una característica que es veu, i, en alguns casos, no es veu tan evident. Clar, a nosaltres, també, a la nostra escola, a part de que tots vinguin amb dictàmen de app, els nostres alumnes tots tenen grau de discapacitat. Llavors, aquesta també és la diferència. Nosaltres, com que la Gemma no tenim altes capacitats d'entrada a l'escola. I hi ha part de tancant, també, per exemple, d'arribar a l'edat fins als 21, hem dit. Llavors, després, amb aquests alumnes que passen, es treballen amb ells per una possible inserció molt laboral, o com funcionen. Nosaltres tenim un protocol a partir dels 16 anys, que és quan podríem ja sortir de l'escola, justament amb la treballadora social que tenim també a l'escola, de fer justament acompanyar tant a les famílies com als alumnes amb aquesta transició de canvi. És un canvi bastant important a la seva vida. Llavors, el que es fa, es treballa amb cada alumna individualment, també, a veure quin és el seu camí a seguir, ja de per vida. Llavors, no ho fem nosaltres, ho fa benestar social. Fa el programa de l'Evo, que és un programa que assessora de manera també objectiva quin és el seguir, o què consellen ells que sigui el camí a seguir. A partir d'aquí nosaltres ens centrem, en conèixer molt bé l'alumne, el que necessita i quina seria la sortida professional que li podem oferir. Des del procés tenim també centres ocupacionals, tenim sets, tenim sortida laboral. És a dir, el procés és un grup que treballa amb les persones des dels 3 anys i per tota la vida dels usuaris, en aquest cas, dona sortida laboral i professional. Llavors, si és dintre del procés, t'aconsellem que es quedi amb nosaltres al centre ocupacional, que aquí s'enjust també tenim un centre ocupacional, i també existeixen sortides més professionals a nivell de PFI i fes que són treballes més... Seria com una FPP adaptada, que ells ja són una miqueta més... Les seves motivacions fan que sigui algun més professional, com per exemple a jardineria, a fusteria, són ja... s'adecuen més els seus interessos, també. I a partir d'aquí és una formació que pot ser de dos anys o de quatre anys i ja poden inserir-se al món laboral. Llavors, seríem una miqueta que el protocol de sortida que tenim és d'aconsellar primer les famílies, assessorar-les, que passin aquest procés d'evo, i a partir d'aquí, nosaltres, des de la nostra experiència, veiem com veiem l'alumna, i què és el que millor l'iniria, i després són les famílies en definitiva i l'alumna, qui decideix on vol accedir i quin és el seu futur laboral. Clar, el fet de fer-ho personalitzat, coneixeu de primera mà els alumnes, vull dir, en allò que tenen també més facilitat, o allò que més els agrada, a vegades costa trobar... allò que més els agradi, o trobar com... bueno, doncs, a veure què és això que compaginar, el que t'agrada, amb el que també se't pugui donar bé, a vegades costa trobar aquest equilibri? Sí, sí que costa trobar l'equilibri, l'únic que és això, a veure, nosaltres intentem trobar-lo amb els centres tan més pacífics que ho puguin oferir, i evidentment el 100% que agradi i que estiguin al màxim. Bueno, potser no el trobem, però intentem aconseguir que l'alumna, quan surti de l'escola, estigui en un lloc on pugui estar i pugui seguir el seu manasta emocional, el seu manasta integral de tota la persona i pugui continuar estant la mar de bé, que és el nostre objectiu, que no només sigui la tapa educativa, que és el que ens toca, però també hi hagi un futur. Un futur que, quan comencen a l'escola, sempre diem el mateix, sembla que no arribi, però els anys van passant i és ràpid. El temps escolar passa ràpid i després queda això. I també és molta incertesa que tenen les famílies quan accedeixen a l'escola, que sempre preguntenia el futur, que no es preocupeu, que des de l'escola no només us acompanyarem en aquest procés educatiu, sinó que també us ajudarem en aquest procés de canvi i de futur, però que tampoc ho estan. Molt bé, doncs, amb aquest missatge també d'ànims, d'esperança i de cara de visió al futur, si us sembla, deixem aquí l'espai, l'espai de la xarxa 06. I res més, fins la propera, d'acord? Moltes gràcies. Adéu. Per què no recordes la farotja ferà? Els que hi creuen les muntanyes són els que ara creuen les onades benuts a la visma de la mà. Mentre hi hagi un gest, hi haurà esperança, mentre hi hagi algú que obri la casa, un poble rebel i és pel combat. I el poble rebell és pel combat. Són en el vent cançons de llibertat. Són la resposta de tot un poble. Desperseguim tossudament els sacs. Venim a capgirar la història. No deixarem de caminar. Per la memòria dels cavanyos de primer. Per les que arribaran demà. Toma carrer. Somos los caminos que tejieron vuestras huellas. Somos los poemas que bordasteis en el viento. Nacimos abrazadas a república sin miedo. A otoños de rojas primaveras. Somos el latido que sembrasteis sobre la piel de hiridas viejas. Y el presente que tenisteis de futuro sin espera. Somos el pueblo que camina. La ila, la ila, la ila... Som en el vent cançons de llibertat. Són la resposta de tot un poble. Desperseguim tossudament els sacs. Venim a capgirar la història. No deixarem de caminar. Per la memòria dels cavanyos de primer. Per les que arribaran demà. Toma carrer. Somos el llibertat. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. La smooth jazz club. I esperem. Ens col·loquem a un minut i mig per escoltar Catalunya Ràdio, el Vullatí de notícies. I després el Vullatí de notícies. I després el Vullatí de notícies. El que ens queda de la segona hora. És ben suculent. Primer parlarem amb el Víctor Vila, jove s'enjustenc per fer aquesta secció de cinema. Sempre ens parla de les estrenes. I ens fa una recomanació si valen la pena o no. I després a dos quarts tindrem l'Antoni Clapés. I després a l'altre dia, s'ha de fer una traducció. És gestor cultural. És a dir, va fer un gairebé més de 30 anys que va inaugurar un editorial. I té més de 400 publicacions en aquest editorial. I parlarem amb ell perquè serà el protagonista de l'acte que es farà demà dijous a la sala Mercart, un acte que ha organitzat el llibre Tem. i conjunt per posar en context també tota aquesta exposició que hi ha ara en aquesta sala, l'exposició Mons, i l'acte es diu així, El món poètic d'Antoni Clapés. Parlarem una mica amb aquest autor sobre la seva trajectòria al llarg dels anys, dins el món de la poesia i, com no, també de la traducció. Bona tarda, us informa Kilian Sabrià. Rússia no ha estat retirant les tropes de la frontera mucraïna, tal com diu el Kremlin, segons denuncia l'OTAN, que segura, a més a més, tenir imatges de satèl·lit co-proven. De fet, ja fa algunes hores, ahir a la nit ja començaven a dir-ho, des de l'OTAN, que no es creien aquesta desescalada. Els ministres de defensa aliats reunits a Brussel·les es planteja en la possibilitat de continuar reforçant el sarrell al flanc oriental de l'aliança a les envistes de l'actitud de Moscou. Notícies breus, Gerard López. Per tant, la relació entre el col·li i càncer no hi haurà etiquetatge les begudes alcohòlices a partir de la relació entre el col·li i càncer. L'eurocambre ha aprovat, a l'últim moment, una esmena que anula la proposta inicial de la comissió per la lluita contra el càncer, i només s'etiqueterà a favor d'un consum moderat de begudes alcohòlices. Aquesta relació entre el col·li i tumor es pot incrementar fins al 40% en alguns càncers concrets, com, per exemple, els de fetge, estómac i esòfac. Ho ha explicat a Catalunya Ràdio, el cap d'epidemiologia del càncer de l'institut català d'oncologia, Esteve Fernández. És molt variable, perquè en alguns càncers, la fetge, la càncer de sofa, el risc atribuïble és a dir, quin percentatge dels tumors s'estan produïts per aquest factor és elevat, i pot arribar fins a tot el 40% en altres càncer, la contribució és més baixa. Però estaríem al voltant, globalment, d'un 25% de casos de càncer atribuïbles al col·li del col·li. La Generalitat estudia incorporar el Ripollès i el Bargadà a les ajudes que poden demanar als universitaris del Pirineu, que viuen fora de casa. Des del Ripollès consideren discriminatòria la seva exclusió, tenint en compte que les comunicacions amb Barcelona i les grans ciutats on es fan aquests estudis són pitjors, que les de moltes de les comarques veïnes, diuen. Girona Clara Jordán. Hola, bona tarda. La directora General d'Universitats, Victoria Girona, ha avançat aquesta misora que la vasta territorial del Pla es podria ampliar. Tots des del Departament de Recerca i Universitats estudiarem la possibilitat d'un nou replanteixement de gotar les demandes que hem tingut d'altres comarques per participar d'aquest programa de mobilitat. I, per tant, de l'evaluació de l'estudi que farem, ho recollirem a la proposta convocatòria. Ara mateix els ajuts són pels estudiants de l'Alpirineu, la Vall d'Aran i el Solsonès, Clara Jordà en Catalunya, a Radio Girona. A Alemanya començarà a aixecar les restriccions per la Covid-19. Ho farà de forma progressiva des d'avui mateix, fins al dia 20 de març. Segons ha anunciat aquest dimecres al cançaller Olaf Scholz. Amb tot prou, el dirigent del país germànic ha enplaçat els ciutadans a continuar portant mascareta mentre duri la pandèmia. No és l'únic govern europeu que s'apunta a la relaxació de mesures. Gràcia també augmentarà l'aforament dels estadis i permetrà als clients estar drets dins de restaurants i discoteques. I ara la menorquina Anna Ferrer. La menorquina Anna Ferrer, Marina Rossell, l'Oxità, Enric Fraix i Pere Figueres de la Catalunya Nord formen el primer cartell de retrobar una xarxa de concerts de cançó d'autor impulsada pel Barnaçans que germana les cultures catalana i oxitana. Els quatre cantants actuaran a Barcelona per pinjar ciutadella amb menorca concretament i atulosa de llenguada. Esport, Sergi Andreu. Estan jugant dos partits de l'anada dels vuit anys a final de la Champions de futbol a les nou Salsburg Bayer de Monique i Inter de Milà Liverpool, al Barça Ret de Malnàpols de la Liga Europa. Estan jugant dos partits de l'anada dels vuit anys a final de la Copa Masculina. Estan jugant dos partits de l'anada dels vuit anys a final del tornet de Rio de Janeiro contra Pablo Andujar. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Lua López. Avui fa un any que ens va deixar el poeta Sant Justenc, Joan Margarit. Margarit va ser un poeta en català i castellà que escrivia simultàniament amb dues llengües. A part de ser poeta, va ser arquitecte de professió i catedràtic de càlcul de estructures de l'escola tècnica superior d'arquitectura de Barcelona. L'obra poètica de Joan Margarit ocupa un lloc eminent en el panorama de la poesia catalana contemporània. La policia local de Sant Just va incorporar des d'ahir un cotxe nou a la seva flota. Aquesta nova adquisició forma part de la renovació prevista en els pressupostos d'anguany. Es tracta d'un cotxe híbrit de renting i adquirit mitjançant un acord marc amb l'associació catalana de municipis. El nou vehicle disposa de la retolació homologada que marca en les directrius europees. En les properes setmanes, la policia local rebrà un segon vehicle per tal de substituir dos dels cotxes que formen part del parc mòbil actual. En total, la flota de la policia local de Sant Just inclou a dia d'avui dues motos i sis cotxes. Namà tindrà lloc la primera col·laboració entre Cal Lliberté i la Sala Mercart amb el recital i xerrada d'Antoni Clapés. Clapés és un dels grans poetes del moment, poeta, traductor i editor de poesies, l'autor de dues dutzenes de Poamaris, ha publicat plaquetes i numeroses edicions d'art, a més de ser el responsable del Segell Café Central. Així demà a 17 de febrer tindrà lloc a la Sala Mercart, a partir de dos quarts de vuit del vespre, la seva xerrada i recital. Sota el títol al món poètic d'Antoni Clapés, enmarcat dins l'exposició al món prop inaugurada el passat 5 de febrer i que es pot visitar fins al propè 24 d'abril. I això és tot. Tornem amb més informació. I tota l'actualitat s'enjusten que els senjors notícies de la set del vespre. Fins ara mateix. No marxeu. Así es que se dio. Yo tenía mi bebé en algo bien especial, pero me obsesioné con algo que le hacía mal. Mi idea de canciones es mi mente y él me lo notaba. Y él tanta vez es que me lo decía yo como si nada. Es mala mente la fama y no va a quererte de verdad. Es demasiado traicionera y como ya viene se te va. Sabe que será celosa. Yo nunca le confiaré. Si quiere tuerme con ella pero nunca la vas a casar. Lo que pasó me ha dejado el velo. Ya no puedo ni pensar. La sangre le lleve. Siempre quiere más. Puña la hitas. Da su ambición en el pecho afilada. Es lo peor. Es mala mente la fama y no va a quererte de verdad. Es demasiado traicionera y como ya viene se me va. Yo sé que será celosa. Yo nunca le confiaré. Si quiero durmo con ella pero nunca me la voy a casar. No hay manera de que esta obsesión se me fuera. Se me fuera ya desaparezca. Yo aún no aprendí o la manera. No hay manera de que desaparezca. Es mala mente la fama y no va a quererte de verdad. Es demasiado traicionera y como ya viene se me va. Yo sé que será celosa. Yo nunca le confiaré. Si quiero durmo con ella pero nunca me la voy a casar. Ara és el moment de fer aquest espai de cinema i recomanacions. Bona tarda. Acabem de passar un cap de setmana amb Goya. Vaig veure la gala i la vaig veure. Vull dir que no he vist totes les pel·lícules que vas estar nominades. No sé quan la puc veure perquè m'agrada l'Uistossar. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i una noia s'enjustenca i una noia s'enjustenca. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya. Vaig veure una noia s'enjustenca i es va portar el Goya.