#107 - La Rambla del 17/2/2022

Estudio l'FP d'Auxiliar d'Infermeria. Puc aportar molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una FP dual. Estudio i treballo a l'hora. Informat de les preinscripcions i descobreix el teu futur a fp.amv.cat. F-PRO, aviat podràs volar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Profesional i l'AMV. Ara ens toca fer les affa mèrides i els dies internacionals d'avui 17 de febrer concretament n'hi ha un. El que parlarem és el dia internacional del joc responsable. A celebrar cada 17 de febrer, amb la finalitat de consciència de la població mundial, sobre els efectes negatius de les addiccions, els jocs d'adzar i també jocs en línia. Per una altra part, pretén promoure els aspectes ètics dels jocs d'adzar, així com les formes saludables de jugar, mitjançant l'enfortiment dels hàbits i estils de vida. Així mateix, dona conèixer les greus conseqüències també dels jocs d'adzar, el món dels casinos, les apostes i el joc online. El joc ha de ser una diversió i no una addicció. Per què celebra aquest dia? Aquesta famèrida va ser conmemorada per primera vegada l'any 2008, no fa tant. Per l'Associació Europea d'apostes i jocs d'adzar, l'anomenada European Gaming and Betting Association AGBA. L'excugència de la data ho vegeix en una convenció de la UNESCO per fomentar la prevenció de les patologies ocasionades pels jocs d'adzar i en línia, com hem dit, que cada vegada afecten a població i sobretot a dades més petites. També serveix al dia per divulgar informació sobre les conseqüències dels jocs sense control, així com també el joc il·legal. L'odopatia és una mena de desordre addictiu o transtorn, caracteritzat per la conducta descontrolada i la pràctica compulsiva dels jocs d'adzar. És una malaltia que no s'ha de confondre amb un bici. És diferent. Afecta cada vegada, com hem dit, a dades més primarenques, incidint negativament en la vida personal, familiar i també quan ja s'hi és més gran, en la vida laboral. El joc patològic ha estat reconegut oficialment com un transtorn per parlar de la societat americana de psicologia i alguns trets característics dels ludòpates o les ludopates són els següents. Per exemple, hi ha una necessitat imperiosa de jugar per millorar l'estat d'ànim o bé per avedir-se dels problemes. També la persona que pateix l'odopatia requereix efectuar apostes majors o freqüents per experimentar la mateixa emoció o l'estat d'eufòria. També són freqüents la irritabilitat o la pèrdua de control davant de l'intent de deixar el joc. També l'obtenció de diners per qualsevol via legal o il·legal per jugar o per recuperar les pèrdues. També persones que pateixen l'odopatia acostumen a ocultar informació a les persones properes del seu entorn personal sobre les quantitats que destina el joc. I també hi ha fases, de saber, d'aquesta addicció al joc. Cobro concretament, hi ha tres fases, que són l'etapa d'Aurada, que és en què el jugador és més conscient del que guanya que del que gasta. També hi ha aquesta etapa nomenada de Desesperació, en què el jugador se dona de les quantitats de diners que realment perd. I després l'última fase, que és l'acceptació en què el jugador pren consciència que és addicte al joc. Doncs bé, ja ho sabeu, avui és el dia internacional del joc responsable. Anem a mirar, fa mèrides, els aveniments naixements imòs de tal dia com avui. Els aveniments ens ubiquem a l'any 1837, perquè a Buñol va tenir la batalla de Buñol, durant la primera guerra carlina, els carrins van guanyar un 17 de febrer. En llets més tard, el 1925 va néixer de New Yorker, una revista fundada per Harold Ross i la seva dona Jane Grant, cronista de New York Times, va sortir aquesta nova revista de New Yorker. En llets més tard, a Barcelona, el 1929, el 17 de febrer, es va instal·lar, atenció, el primer fotomató en el carrer Pela, i sí, sí, es va instal·lar justament en un dia com avui el primer servei de fotos ràpides a la ciutat com tal. En llets més tard, el 1993, a Catalunya, el 17 de febrer, el Parlament, va declarar als cagadors com a imne oficial de Catalunya, i en llets més tard, el 2008, a Kosovo, es va declarar independent de cèrbia. Aixements personat famoses que va néixer tal dia com avui, el 1951, va néixer 3 a Cunillera, política catalana, també de la Cada del Govern espanyol, a Catalunya des del 2018. En llets més tard, el 1962, va néixer a Anglaterra, Alisson, Arkgrapes, el pinista britànica, que va coronar l'Everest sense oxigen suplementari. Més tard, va néixer el 1972, a California, Billy Joe, guitarrista i cantant del grup musical Green Day. També avui hem de dir que és l'aniversari de Paris Hilton, triu cantant i model estadounident, que va néixer el 1984, va néixer Tamara Echegau i en regatista gallega guanyadora d'una medalla olímpicador. També el 1991, és l'aniversari de Bonnie Wright, triu anglès, aconeguda pel seu paper de Ginny Wesley, a la pel·lícula de Harry Potter. I acabarem amb l'aniversari avui, de també Marc Márquez, pilot català de motociclisme, i va néixer l'any 1993, un 17 de febrer, a la Sagarra, concretament al poble de Cervera. Tenim un parell de morts, fa uns quants segles, el 1673, a París, va morir Molière, Dramaturc i actor francès. I també més properament en dades, el 1976, a Barcelona, ens va deixar la poetesa Catalana, Clamentina, Arderiu i Voltes. Escolta'm aquest tema de suc, que es diu així, tant de bo. Que a la vida ho demana, la veritat més igual el destí. El que vull és que caminis amb mi i canta. Que a la vida ho demana, la veritat més igual el destí. El que vull és que caminis amb mi. Tant de bo, que ens haguéssim trobat abans i que no fos tan complicat, que a la vida no ens donis tantes voltes. Tant de bo, algun dia tinguis que jo, el que sento per tu és de debò, que no és cap joc, que no és cap joc. Que a la vida ho demana, la veritat més igual el destí. Canta, que a la vida ho demana, la veritat més igual el destí. El que vull és que caminis amb mi. Canta, que a la vida ho demana, la veritat més igual el destí. El que vull és que caminis amb mi. Caminant, trobarem, que m'hi he fet a mida, caminant sota els peus. No hi haurà cap ferida. Canta, que a la vida ho demana, la veritat més igual el destí. El que vull és que caminis amb mi. Canta, que a la vida ho demana, la veritat més igual el destí. Canta, que a la vida ho demana, la veritat més igual el destí. Cada dia, de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. T'hi esperem. Fem ara l'espai amb l'Àstrit Goldstein del cellet de Can Matà. Sabem per què hi ens ho va dir l'Albert, que estaves acabant de mirar el tema de l'acompanyament per al boc. Sí, per les pel·lícules, pels curs... I tenim una pausa molt curta també. És allò que hem dit, no anem a buscar una beguda d'aquelles... Una gran tertúlia entre mig per ser tot i treure gaire temps. És allò que... Sabem que seran curmatratges que es veuen allà a la Taneu. Curmatratges entre ficció, documental... I que la gent tindrà una pausa entre mig perquè aniran seguits. Sí, sí, sí. Perquè ho hem estat mirant amb l'Albert. Sí, sí, no parant. Surta allò al final el nom de qui ho ha fet, o sigui, els títols. Clar, que comença la següent. Sí, el més curtet em sembla que dura cinc minuts i el més llarg, mitjoreta. O sigui, que aniran passant... A veure, això de mitja part, que aquí és quan entrarà al celler de Can Mata. Exacte. I per tant també farem un curt. Molt bé. Un curt. Quant de temps teniu més o menys, a proxima de menys? El tàiming l'endaria cap als 20 minuts, màxim 30. Clar. Però és això, és acutar-ho bé, perquè si no... Que la gent l'anava avui... Sí, de fer aquests dos torns de hora i mitja se'ns pot convertir en un amaretó. Sí. I hem de tenir el present que, si hi ha algun problema tècnic, tot això suma. Clar. I després notes que la gent ja té ganes de moure's, no? Sí. Home, n'hi han de molt interessants. I que és allò que després igual veiem en els premis Gaudí. És allò que dius... Va la pena, va la pena. Sí, sí, n'hi ha alguns de fa anys que... Va haver-hi un, a l'any que es va fer aquella amaretó tan llarga, que hi havia un que em va impressionar molt i no l'he sapigut trobar per internet i re, no? Ostres, doncs... No, però... Era molt xulo. Era un poble, una parella jove, encara encara està embarassada, i és un poble on només hi ha gent gran. No hi ha criatures ni res. Ostres. No ho explico perquè és allò que dius. Però... Ostres, que estan molt ben fets... Doncs això, no sé si el pot recuperar a la web del Vogue, hi ha una part que diu Edicions, i allà surten tots els comatges que s'han fet. Era allò d'impressionar, i la sena final allò que... que ell ja està apareint i veus algú que entra amb un ganivet a la mà, no? Osti, tu... I s'acaba caixant. I no, no, n'hi ha... n'hi ha de culpidors, n'hi ha que fins i tot t'emocionen. Allò que dius, ser un curt, la capacitat que tenen d'emocionar-te, amb tan poca estona, no? Sí, sí, són històries. Jo, quan ens hem pensat, doncs també ho faria així, ho vi a concepte curt, i posarem un mosquetell de garriguella. Oh, mira, un mosquetell de garriguella. Garriguella és el nom del poble. Estàvem una mica mirant el temps, són la mentida que feia una activitat sota cobert. Però sí que és allò que dius, fent aquestes variacions tèrmiques, ara diuen que farà un parell de dies de molta calor, que el divetre es farà més fresc, i hem pensat, mira, jo crec que contenta casi bé tothom, no? Oi tant. I un mosquetell també, perquè és allò com que el veurem així, fresquet, és allò que no. On s'havia de buscar garriguella? Busca, busca. A veure si sí, m'estava aquí... Ah, mira, el que té la garriguella. Sí. Del cell amb les llunes, que hem parlat, ho hem parlat... Suposo que d'hauria de ser per castanyada, o alguna cosa així, vam parlar del... Tenen un vi dolç també fet amb garratxarroja, o era mèscla de garratxes, però jo diria que era garratxarroja, a l'ambra, que té aquest color xicoura, que també és molt xulo. I, però, que aquesta vegada ja, pensant en algú fins i tot, amb sensació més lleugera, doncs hem buscat aquest buscat. Ostres, sí, mira, ho he trobat, eh? Consell regulador de la dominació d'origen a Empordà, mas llunes, a garriguella. A garriguella. A l'Empordà, perquè... Dic que la denominació d'origen a Empordà, que fa uns quants anys enrere, o fa 20 anys et podria dir... Era Empordà Costa Brava, tenia com un títol així, com de nom d'aeroport. Sí, exacte, anava a dir, no em compòs d'aquest, que dius, i això. Doncs fa 20 anys la denominació d'origen era Empordà Costa Brava, i va haver-hi una certa presió per treure-lo de Costa Brava. És que sona molt turística, també. Era absolutament turística. Fem una D-O, és com vinga... Sí, perquè a nivell territorial, no és que s'hagi ampliat el número de pobles, on hi hauria vinyà plantada, però sí que tenia aquest nom, que potser en aquell moment el Costa Brava tenia allò, com a tret publicitari, i era passava, no? Ja, clar. Però sí que... És allò que dius, anem a tocar gairebé la garrotxa, o sigui, tenim vinyà... Molt cap en dins, ja. És allò que dius... La platja no la veig. Exacte, és allò... La Costa Brava té una connotació més... Bueno, dius Costa Brava i et veig... Veus una franja... Blanes, llurets, coses amb feliure... Clar, també tenim una part que dius... Són més en dins, no? Per tant, era allò que el concepte... I avui en dia, poca gent s'entrada de la Costa Brava, i ha quedat molt a l'Empordà, i dir que hi ha l'Empordà i el Baix-Empordà. Sí, això sí. I que també és allò que dius... La zona també fa que tinguem vins diversos, tant els que són més propers a mar, que als interior. Són diferents els que són de l'Empordà, que estan més al mar i més cap a l'interior? Sí, sempre sabem que hi ha aquesta... Tot el que és més proper a mar, a mar, tenim més aquesta influència, com més fresca, perquè al mar, tot el que seria mar, rius, ens ho veig en una climatologia que li dona una certa fresca, no? És, per un, teòricament, círcula, més aire. Però clar, a l'Empordà, jo crec que el que... distingeix molt, molt, molt la denominació d'origen, o el que serien els vins de l'Empordà, de la resta, justament és aquest aire de Tremontana, no? És allò que poques vegades els vens de sud, si tenia algun vent de punent... Ben de punent, de punent. No marcaria el Tret diferencial, justament, el del nord, que bufa fresc. A vegades, a l'estiu, o sigui que trobem allò moltes vegades qui és més cali, però clar, és allò que dius, baixa de tota la Vall del Roigna a França. Sí, i entra allà. Per tant, ens ve allò sec, no? Secíssim, per tant... Si l'haguessin de comparar amb una altra zona de Catalunya, tindríem aquells certs que bufa a la Terra Alta, per exemple, que també és allò que dius, és calent, no?, és sec i calent. A l'estiu és molt, molt calent, també, no? Però és allò que dius, segurament, deuen de fer les dues denominacions, o dos zones vinícoles, més marcades per l'aire, sí, sí, sí. I això es veu a l'estot? Sí, perquè sobretot, a nivell sanitari és fantàstic, perquè, clar, si tinguessin ben zoomits, podien tindre problemes de fons, per exemple. És que d'allà a la humitat, sí. Exacte, per tant, el seu aire és allò molt, molt secs, sanitàriament és fantàstic. Corra molt l'aire, eh? És com tirar una finestra obert a casa, una corrent d'aire, no?, exacte. I per a gent-la, si mirem més cap a la zona de l'ella, allà pot ser el que marca més, sobretot per a la humitat, i que és la zona del maresme, tenim aquest... Aquesta... aquest aire més de mar, eh?, el... ara em surt el nom del vent, perquè cap a la zona de Tarragona o cap al Priorat li diuen més la Garvinada, és aquest aire que ve de mar, no?, llavors sempre té aquesta connotació pel més humida, més fresca, però també més humida, que ja li va bé, no? Clar, sí, sí, sí. Aquí, mira, justament he entrat a la web Maslunes.es Barra Vins, per mirar tots els que fan. Déu-n'hi-do. Doncs sí, perquè... Tenim de totes games. Sí, negres, uns quants, n'hi ha, blancs i rosats, també. Sí. De singulars que ells en diuen, també. I de dolços, aquí, a dolços, veiem garnatxa solera, garnatxa hambre i dolç moscat. Que és aquest. Qui és aquest, eh? El que ho posarem, que més posa moscat de... 2019, posa la web. Sí, posareu-vos altres. Doncs ara no m'he fixat, perquè normalment tot el que són vins dolços, tot i que ara els últims anys, sí que ja ens posen l'anyada, fa uns quants anys, no? Tot era vins d'aquells que es barrejaven, fins i tot els anys, perquè es guardaven, no? Aquest va més amb aquest concepte de vi dolç més lleuger, no? Només el color ja dona lleugeresa. Només mira el color, dius, això ha d'entrar. Sí, sí. Perquè és molt, molt transparent, eh? Semlaria un vi blanc. Si no fos perquè veus que l'ampolla ja és més petita de la normal. És més petita, més estreta, més... És de 50, més estreta, més jo posa vi dolç. Desperessi... Diu color palla, ho descriuen aquí. Aroma fresc, de fruita fresca. Clar, és que per exemple, a l'hora de descriure un vi, aquest com a groc, no ho és. No, groc no és. És com d'escrius, per això moltes vegades, quan fem algun curs de tasc o així, és allò que dius... Anem a trobar el pantone de colors. Exacte, com es diuen els colors. El palla determina molt el que... Que estic molt translucit, també. Exacte. Sí, parlàvem per una banda, buscaríem un color, i per l'altra buscaríem la intensitat del color. Clar. Llavors, clar, el color palla tindria una tonalitat que aniria cap als grocs, però no és groc. Val. Després buscaríem la intensitat, i aquest realment és molt transparent, és allò que dius, que té una intensitat més o menys mitja, perquè hi ha envits que a vegades dius, és que sembla igual. De tant pàlid, no? Aquest, el que fan per exemple, quan collen el raïm, el deixen massa a unes hores, el que se'n diu una fase prefermentativa, o sigui, abans de fermentar, deixem massa amb les pells. Les pells contenen color, la polpa, no? I a part, a les pells és on tenim els aromes. Sí. És on hi ha tot, no? És on hi ha tot. I a part, ells no fegeixen llevats. Són els llevats autòctuns. I els llevats autòctuns també estan a la pell del raïm. Vale. Per tant, és allò... quan es diu masseració prefermentativa, moltes vegades, amb moltes etiquetes, és això, no? Trancar el raïm, just que surti una miqueta de most, i que vagi allò, massaran. Vale, vale. Llavors ja es prepara aquesta fermentació. Si tenim la temperatura baixa, que normalment aquesta fase es fa una temperatura baixa, pensem que quan collim el raïm encara... Però baixa què vol dir? Baixa... Volem parlar per sota dels 20 graus. Volem que al voltant d'uns 15 graus, entre 10 i 15, els llevats els tenim paralitzats. Qui és? És com posar un producte a la nevera, no? No fermenta, queda quiet. En el moment que ho posem a l'exterior, puja la temperatura, des que molts vins els fermentem amb dipòsits de ser inoxidable, que més controlem la temperatura interior, som nosaltres que decidim quan comencem a fermentar. Hi ha com aquest control, la temperatura exterior és alta, perquè si aquest raïm, el collim, que va a finals d'agost o setembre, o podria ser el primer d'octubre, la temperatura ja ha baixat, però el setembre encara anem a 30, 20 i picos, 30 graus... Sí, el setembre encara fa... I els llevats estan supercajontos. O sigui, els llevats a la que troben sucre es posen a treballar molt, no? I se'ns pot descontrolar. Per tant, hi ha aquesta embaixeració de la xinfret, per tant, controlaríem la fermentació, si fem pujar la temperatura, els llevats es posen actius, comencen a menjar-se tot el sucre, que transformen en alcohol, i el sol fet de fermentar també provoca un augment de temperatura. Per tant, també és allò que dius, controlem l'espai. Si no tenim dipòsits de ser inoxidable, que ens controlin la temperatura, el que interessa és que a la zona on es faci, tinguem un cert control de temperatura, per situació que sigui una zona fresca, i que no tinguem aquests augment de temperatura, que ens descontrolin. Perquè, al final, si tenim la temperatura controlada, també tindrem uns aromes molt més... diríem, molt més controlats en el sentit que no tindrem aquella sensació de fruita bullida, de fruita calenta, no? Aquella fruita més fresca, aquests perfums, segons la varietat si fa olor d'andemels, de roses, de fralanda... T'anava a dir, també dius, que no ets amel, eh? Sí, és el que tenen quasi tots els vins. Com mosquetells o... D'ols sucs, perquè, clar, treballem, bàsicament, amb mosquetells o amb garnatges o amb... o amb altres varietats, però el fet de tindre hi ha un raïm, amb una certa quantitat de sucre. Ja tens aquesta maduresa, no? O sigui, ja tindries una fruita més o menys madura, comença a fermentar, però, a part, com que el volem d'ols, aquí el que farem serà decidir-nosaltres quan acabem la fermentació, afegirem el cuol vínic, que no li aporta aroma ni res. Bàsicament, el cuol l'afegim, els llavants aquests que teníem tant que xontos, que estàvem produint el cuol, els matem, els el fet d'afegir el cuol, els matem, i allà el que ens quedes és el sucre residual. Per tant, per obtindre aquest vidol, tenim l'adolçó natural en què s'ha transformat el sucre, i estem parlant d'un vidol que se'n va als 16 graus, ojo, perquè... Aparentment, sembla un vi molt suau, molt lleuger. Sí, molt així com moca. Sí, són 16 graus, perquè m'ha afegit el cuol per matar els llavants. Perquè el que volíem era sucre, per tant, aquí tenim sucre i tenim el cuol. Per tant, no el servirem calent, no el servirem a temperatura. Anirem a buscar cap aquells 8 graus. El portareu fred ja, eh? Sí, la infraestructura ja es tindrà a la nevera. Tenim una nevera d'aquestes portàtils, posem un parell de plaques de congelador, que s'engeguanta bé. A veure, en casos així, moltes vegades, depèn de com hem posat igual una oretta al vi abans del congelador. Tot depèn de com, no? Però la veritat és que tenint la nevera, posant unes plaques a dins, creiem que el podrem controlar. Bastant bé. Perquè és allò que dius que era un espai... Molt bé. A veure, si fos estiu, tindríem un problema. Home, clar, si fos estiu ja seria més complicat, perquè segurament has... Necessiteu anar a buscar una bossa de gel i la poses allà dins. Però no caldrà, perquè és allò que... El tindreu abans ja en fred. Tenim aquesta necessitat de veure molt fred. I, a part, un busquet ells, si ens el veiem molt fred, perdem tota la part aeropàtica. Amiga, clar. Una cosa de compensar amb l'altra. Ha de buscar també una mica l'equilibri. És allò que... Tret de la nevera. En aquest cas, seria interessant buscar el suavitzar aquests 16 graus. Sí. Perquè no ens donin aquella sensació d'escalfor. Per tant, el servirem fred. Perquè no, perquè no, no tinguem aquella sensació de cremó, perquè, clar, sense graus... Ahà... El que veig, també, en la tiqueta i l'última de les llunes, tenen alguna història tradició amb aquest Amiga? És un celler que està en procés de conversió ecològica i molt cellers. Tothom que treballa a la terra sap de la importància de la lluna. A la hora de treballar, de moure, de moure el vi, la influència de la lluna sobre l'aigua. Clar. I és sobre... Les marelles, també. Les marelles en el mar. Moltes vegades no és evident. Ara, aquests dies, faig una lluna plena, que és Déu Nido. Ai, no m'he fixat, eh? La quantitat de llum que hi ha, per exemple, ara hi ha cap a les 8, Déu del vespre, té una idea considerable. Aquests dies és allò que dius fins i tot. Ja m'hi fixaré. Si en lleves a la nit, veus que hi ha una certa quantitat de llum a l'exterior, o si deixes la parciana, una miqueta pujada. Per la lluna. I ara hem tingut uns quants dies d'una quantitat de llum, que hi ha moltes persones que els diuen que els hi afecta fins i tot el son. Hòstia. En el vestia també, encara seria més evident. I això, a l'hora de fermentar, de posar el vi, pensem que el vi és aigua. Sí. Perquè molt de vi és un producte alcohòlic, és un producte alcohòlic perquè conté alcohol. Hòstia. Però la seva gran part és aigua. Sí, em volia treure el tema de m'he astrit de la notícia. Sí, que s'ha parlat, oi? Sí, sí. Perquè el vam tractar en una tertúlia que fem els divendres aquí a la Rambla, per la tarda, que hi havia el tema aquest, no? De que volien embutallar les ampolles de vi com a producte que ens serien, finalment, sembla que no, que només s'ha ticatarà conforme el consum responsable, o alguna cosa així. Cada país té la seva normativa, i el format part de la Unió Europea és global, per tant, tots els vins elaborats a la Unió Europea anirien sota la mateixa normativa, i ja ho posa, el consum moderable d'alcohol. Si comprava alguna ampolla, sobretot dels Estats Units, normalment et surt una dona, el perfil d'una dona, amb una panxa, amb una ratlla. Sí, barrada. Com volen dir dones, embarassades, abstenir-se, o prohibir-se veure l'alcohol. Amb altres països, no sé, però el del consum responsable ja fa molts anys que hi és. El tema vindria que hi hauria tot una gran quantitat de metges que estarien per posar-ho a la etiqueta. A vegades haurien de consultar els cardíòlegs. Sí, sí, sí. Clar, moltes vegades la beguda alcohòlica tot en el mateix sac, i no és el mateix un vi per exemple, com aquest, o com d'altres. Qui és el màxim de respectuós amb tot, amb la terra, amb el cultiu, amb les vinificacions, llavors naturals. Busca la màxima, diríem aquella part ecològica al màxim i l'altra serien aquestes vegudes destilades, o sigui, destilats. Quan surten de l'alambic estan a 70 graus, com pot ser el cas dels whiskeys. No és el mateix un producte d'una fermentació natural que els altres que estem parlant d'aquesta quantitat. Per tant, els efectes no són els mateixos. Clar, és que... És una fermentació d'un fruit. És que és tot un process. Tens l'alcohol exacte, tens l'alcohol, però també tens antioxidants en els minerals i tota una part cultural de treballar, de paisatge, de territori. Clar, és que només els falta això en el sector, en el sector, que es passa ja, treballant la terra, entre darrere la cadampolla... Molta feina perquè després vinga, puma la etiqueta, a més a més, el que fas, canserigen, una bufetada. Sí, com perquè és tot exacte. Exacte, exacte. I al final dius, és com tot, si tu veus una gran quantitat d'aquestes vegudes que li diuen en sucrades o el menjar al processat sense anar a mig lluny, també. L'únic és allò que dius, clar, l'alcohol és allò que dius sempre, és com... La diana, és la diana. I... Jo sempre dic que consultin moltes vegades els cardíòlegs, que són els que a molts dels seus pacients els recomanen aquell gotet petit, sobretot de vinegre, pel que es representa, l'anti-oxidant, és vasodilatador. O sigui, és allò que dius, també té altres components. Sí, sí. I ha format part de... Però és com tot, és tot amb desmesura, és dolent, tot amb un abús de... De patates fregides. Sí, sí. I els olis, a vegades, fregits, o coses molt cremades, també. És allò que dius, moltes vegades es posa allò en el sac, un cert aspecte, però d'altres, que sempre estan mans dels grans, allò ni es toca, no? No, clar, clar. Podien ser i, mira, fins i tot fortilitzants, a l'hora de treballar a la Terra. Doncs amb això no ens hi posem. No, no. Mira, la notícia diu, l'eurocàmbra fa marxa enrere, i és límita a demanar que la futura tiqueta del vi recomani un consum moderat i responsable. L'informe inicial reclamava una advertència sanitària sobre els riscos associats al càncer. Bueno, així ho ha decidit el Parlament Europeu pel futur de la tiquetatge, que menys mal, també, que... Sí, tampoc hi ha estat molt mirant, a veure... No. I qui ho havia impulsat, sí, que diu a la part mèdica, però és allò que sempre hi ha, moltes vegades, algun... Sí. Alguna cosa... Alguna cosa al darrere. Sí, o d'algun país, no? Perquè és allò que dius, ja sabem que dins de l'Unió Europea els interessos van i venen per totes bandes, no? I per cert, que també hi ha una... Ha sortit, bueno, la cineasta Carla Simón va guanyar a... A Osdor, ahir. Sí, el primer Osdor català, al Festival de Berlín. Amb una segona pel·lícula. Sí, amb la pel·lícula El Carràs. Sí, que t'agrada el tema de lligar el territori, i tot això, i precisament El Carràs crec que és una pel·lícula que reflexa també una part, no? De la Terra, com vas treballar a la Terra. Sí, sí. Són pressaques. Són pressaques. No ho sabia. Sí, que es dedica, en aquest cas, bàsicament, al pressaque, però que també és allò que dius, és una zona... que es treballa a la Terra, bàsicament, no? Perquè, a més, és gent del Carràs, o sigui, no... Sí, sí, sí. No són actors professionals. És gent que treballa a la Terra cada dia i des de fa generacions. Sí, viu a treballar de la Terra i par la Terra. Es trena finals d'abril, en aquest sentit, per tant, és allò que encara trigarem. Podrien ser pressaques, com podrien ser mandarines en una altra zona, taronges, o cereal. És gent que treballa, perquè ens puguem alimentar cada dia, i no hem d'anar-ho a comprar en un altre lloc, no?, al final, és tot el mateix, és aquest cercle del treballar, el conrer, el rear i l'alimentar-se. Som pressaques com podrien ser vinyes, que al final, aquella frase de ets el que menges, ets el que veus, ets el que menges, crec que és un portal, que existeix, un portal d'internet de nivell d'animentació, de notició... Però realment és això, ets el que menges, és el que et veus, és el que llegeix. Hem de prendre més consciència de què és el que tenim. Repartiment, Jordi Pujol, Dulcet, Ana Eutín, Bertha Pipó, Xènia Roset, clar, són personatges que no... Sí, dius, després de... No són personatges, són persones. Si no, sis dius, després d'avui, tants anys cultivant la mateixa terra, la família Soler, ara uneix per realitzar junts la seva última collita. Això es fa molt, és allò que mira, i estava... fins i tot, mira, ara m'ha vingut el... el cap, l'últim número de la Vall d'Avers, que surt atacament del Forb i la Seca. Sí. I l'altre dia, la filla del Josep, la Gemma, em deia, veu quedar, encara abans de treure el forn i desbontar-lo, diuen quedar tota la família per fer l'última forrada. Oh... Clar, és que és tradició, no? Exacte. La festa, hi ha viticultors que no et diuen quantes varemes porten. Sí. Però molts ens resten, i dius, ja només em queden tantes. És allò que, clar, quan treballa, sobretot, a nivell cicle, com és el cas de la fruita, és allò que dius sumes, però potser restes. Molt bé, doncs astrit, si et sembla ho deixem aquí, valem? Res més, ja sabem que tindrem l'entremins del boc, de la Teneu. La pausa curta? Sí. La gent, aquest dissabte, es farà la Teneu a partir de les 5, aquest seguit de projections d'audiovisuals, curmatratges i a la mitja part. És un cur de 3 hores, de 3 hores i pico. Sí, sí, sí, amb un descans d'entremins, on estarà allà al celler de Can Mata. No hi fallem mai. No s'ha de fallar. Que vagi bé i a triomfar-ho amb els bocs. Això ho esperem, ja no ho diré. Adéu. T'he dit que no em venia de gust. Però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Xari, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de mar que tinc. Ui, ja et diré ja com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. D'acord. Tampoc has d'estar amb bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties, prou violències mesclistes. Les violències vers les dones s'amaguen reactituds cotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'igualtat i feminisme, Generalitat de Catalunya. Vet aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestre Rosa Sençal. Els podreu escoltar els joves a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 de matí. Us hi esperem a tots. Fes una foto del Terrat que des d'aquí es pot veure a mar. La roba estès el meu agosto en camp de espigues i cargors. T'estàs estant. La roba et recorda en una foto de la theatre que des d'aquí es pot veure en mar. La roba estès el meu agosto en camp de espigues i cargors. Esperarem que passi el fred i sota l'herbre parlarem de tot. Un diurit malamental, un mar d'antenes i animals. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butgeques a les mans caminarem els passos d'altres peus. Esmorzarem panbol i salut, vestirem amb unes copes de vi. Deixem davant de la ciutat la tardar llarga i potser més, molt més de nit. Un altre lloc, un altre temps on parlarem amb altres veus. El meu secret subtitulat, camins d'arròs, camins de blanc. Esperarem que baixi el sol i sota l'herbre parlarem del temps. Un diurit malamental, un tros de vida artificial. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butgeques a les mans caminarem els passos d'altres peus. Esmorzarem panbol i salut, vestirem amb unes copes de vi. Deixem davant de la ciutat la tardar llarga i potser més, molt més de nit. La qüestió és que és l'únic canvi del Danico per bosquets. La qüestió és que no hi ha cap aviat. Faig un pas enrere per anar a la defensa. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat. La qüestió és que no hi ha cap aviat.