#112 - La Rambla del 24/2/2022

La ràdio de Sant Just Durant la 8.1 Durant la 8.1 Durant la 8.1 Durant la 8.1 Durant la 8.1 Durant la 9.1 Bona tarda, Sant Just, passant ara mateix 11 minuts de l'estim de la tarda d'avui, dijous 24 de febrer, benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esvern. Avui, a primera hora, què tenim, doncs venim ben carregadets d'aquí i fins les 6, trocarem el paradista del mercat municipal Just for Salva, per parlar amb ell, doncs de la tradició d'avui Dijous Gras i la famosa Budi Farra d'1. Després farem una trucada a Roger Cónsul per comentar el desenvolupament de la festa del carnaestoltes aquí a Sant Just, el 17 de 26 de febrer, i també aquests grups de lectura de teatre que s'estan fent a la biblioteca. Acabarem aquesta primera hora amb una trucada també a l'Oxana Sant Justenca, que dijous vinent 3 de març a les 7 de la tarda i no volerà una exposició a Can Gynasta. Després, a segona hora de la Rambla, després d'haver escoltat l'informatiu al bulletí de notícies de Catalunya Ràdio, també al de Sant Just, a partir de les 6 i 10 farem tertúlia d'actualitat, vindran al Salva Crespo, la Cristina Rubio i el Joan Esmeratz. Tot això serà de seguida. Ara us eixo amb un tema musical de DEL i comencem, no marxeu! Oh, my God, es diu així, aquest tema. Oh, my God, I can't believe it, out of all the people in the world, what is the lucky that I could find? I don't have to explain myself to you I am a grown woman and I do what I want to do I know that it's all but I want to have fun I know that it's all but I want to have fun I know that it's all but I want to have fun I know that it's all but I want to have fun I know that it's all but I want to have fun I know that it's all but I want to have fun I don't have to explain myself to you Vinga, doncs, perquè ara passen dos minutets de un quart de sis de la tarda. Estem a la primera hora de la Rambla, el magazine de tardes, de ràdio, d'Esvern. I ara tenim el telèfon en Just for Salva, paradista del mercat municipal de Sant Just. Salutem-lo, el tenim el telèfon. Hola, Just, bona tarda. Hola, bona tarda, Núria. Què tal? Tot bé, no? Suposo. Són dijous 24 de febrer, és un dia especial, perquè és dijous gras avui. És una mica l'inici de tot el que és l'aquaresma, el que vindrà després el dimecres de cendra, l'enterrament de la sardina, etcètera, etcètera. Molt bé, jo ara mateix les tradicions tampoc no les tinc moda. El que sí que sé és que el dijous gras és tradició menjar i comprar, evidentment, botifarra d'ou. Correcte. D'això no heu tingut avui a la parada, sí? Sí, potser has de pensar. Aviam, una mica fenta història de la botifarra d'ou. Això està... El fet de barrejar ous a les botifarres, aviam, aquí va acabar sent... O sigui, es va fer, finalment, molt cap a les metrópolis, no? Però està documentat que a cap al Pallars, a finals del XVIII, fins als XIX, ells ja barrejaven ous a les botifarres. És a dir, després es van... has d'anar tornant en una mena de festa. De fet, la botifarra d'ou és la meva botifarra de festa, no? Perquè és una botifarra canvera, si tu vols mirar-hi així, no? Sí, sí, perquè era com que venia l'abstinència, l'aquaresma. Doncs, aquí pensa i fartensa, no? I com ens podem fartar encara més? Doncs, sí, sí, és així, eh? Doncs afegint ous a la botifarra de l'Àngel, i va, i aquest és l'inici de la botifarra d'ou, que, si més no, és, diguem-ne, metropolità, però hi ha documents que hi hagi cap al Pallàs i cap a aquella zona, ells ja barrejaven ous a les pastes, no?, a la botifarra blanca, el que fessin. Ells cap allà al Pallàs han anat d'arribant cap a un altre embotit, que també és típic que aquí no ha arribat, però que, bueno, que se'n botegis, com una mena de... la botifarra se'n botegen amb el budell, amb el ventre del porc, com la botifarra és budell, ells fan el farcit de carnaval, que en diuen, no?, que hi ha gairebé tot, més ous, evidentment, no? Ostres, aprofiten bastanta part, entenc, del porc, llavors, i... Bueno, del porc hauria de s'aprofitar tot. S'aprofita tot, sí, sí, fins i tot les orelles, el morro, la cua, no sé, però... Sí, es fan caldos. La cua què és així, com carta la cartila ginosa? No, no, no és cartila ginosa, no. La cartila ginosa és la careta i l'orella, el morro, la cua pensa que és un musc que ell més o menys mouen. Saps el que et vull dir? Tot el musc que tingui moviment, a dintre té xitxa. Clar, té fibra, ja té... Sí, té carn, té carn per moure's, aleshores, de fet, nosaltres perquè a cada cop cuinem menys, cuinem diferents, i perquè les iaies se'ns van, diguem-ne, morint, que són les que saben més de cuina, no?, tot i que no desmareix les dones d'ara, no, no, no, absolut. No, però, bueno, les tradicions antigues, sí, clar, és normal. Sí, sí, i hi havia un tros de cua i un tros d'orella, i el d'orlla, no, no, no, no. I tu, tu, tu, tu pregunta. Ufareu, ufareu, tu n'has fet per això d'avui de botifarra... I tant, i tant, pobre de mi, que no m'ho hagués fet, pobre de mi. I és tal qual, s'agafa una botifarra, i... És la botifarra, el que seria la botifarra blanca, la mateixa pasta, la mateixa pasta, perquè m'entenguis, i aleshores, quantitats importants, s'obratllo la paraula, importants d'ou. Home, clar, és que les botifarres que d'ou que es veuen tenen un color gruent, llavors perquè allò tingui aquest color molts ous s'han d'haver posat en la botifarra. Sí, sí, de fet, aviam, i per... perquè ara que no ens sent ningú gaire bé, a tu et diré la veritat, no? Les botifarres d'ou antigament s'havia afegit, però això és una pràctica que s'ha deixat de fer bastant, no? Un cert... com una mena de safrar, perquè fos més groga, no? Però això s'ha deixat de fer, realment, i la gent, i el que ell fa és ficar-hi molts ous, fer de dir que, a ball de comentari, no són tan grogues com eren fa 20 anys perquè ens entenguem, però sí que es veu que tenen un cert color gruent i groc, i és per la quantitat de robell, que jo diria bé, de robell d'ou. I la gent en compra, o sigui, és conscient... avui la gent quan anava a comprar la parada sabia que era dijous gras i que havia de comprar la botifarra d'ou, sí? Surprenentment, més del que... tenien en compte la societat que anem vivint, i de la manera que anem vivint, sí, sí, es tenien en compte, i a més és un producte de la botifarra d'ou que ha passat la... Sí, ara estaré per dir-te algo com un mes, perquè hi ha qui s'ha oblidat per dir-te allò, oi? Ostres, la botifarra d'ou, que va ser, ahir ho abans de dir, no, ahir, mires, que l'entrem, hi ha gent que no t'ha pogut venir al mercat o al ci, que no ha pogut venir perquè treballava, no sé què, i quan ve el divendres vol dir, sap que és quan tens més temps per anar al mercat, la veu, sí, sí, i pensen i realment es compra, ja et dic, és un producte que, passant dijous grans, té encara un recorregut, sí. Òbviament, igual que per a ells. Jo no, hi ha qui, hi ha qui, hi ha pocs, eh, hi ha pocs que ens calerés que la facin tot l'any, ja que en fan, eh, no diré que no, perquè n'hi ha que sí, però la majoria la fem només per dades, el que passa, si és cert que té, ja et dic, després una tiradeta, saps, estaràs un mes, un mes i mig, per dir-te alguna cosa, que encara em farà. Home, és tota l'època aquesta de l'aquaresma, igual que els bunyols, no? No només es fan un dia, vull dir, que els pastissers també els fan, doncs, al lloc de setmanes, fins arribar la mona o fins aquestes altres, més o menys. Suposo que exacte, que això deu anar així. Que bé, doncs, escolta'm just moltíssimes gràcies per parlar-nos una mica de la botifarra d'avui, ajudar-nos a entendre més també aquesta tradició de l'aquaresma i tot plegat, i escolta'm, animem a la gent, que es passi també per la parada, a comprar una botifarra. I gràcies a vosaltres per permetre-me explicar-te això. Home, clar, clar que sí. Doncs res, Just, que acabis de passar, bona tarda. Vinga, m'ha quedat. Moltes gràcies i bona tarda. Vinga, adeu. Adeu, adeu. Aquí se li ha oblidat comprar la botifarra d'ou o una coca de llardons. Ja sap, pot passar-se pel mercat i agafar-ne unes quantes. Vinga, adeu. Vinga, adeu. Vinga, adeu. Vinga, adeu. Vinga, adeu. Vinga, perquè tot va de Carnas Tolta, Zacuaresma... Roger? Sembla que no el tenim. A veure, tornarem a provar-ho. Roger, ara sí que el tenim. Roger? Hola. Ara sí. És en directe, Núria. És en directe, sí, sí. Ara mateix la gent de Sant Just està escoltant. Ara mateix està molt bé. Hola, què tal, Roger? Doncs res, acabem de parlar amb en Just Fosalva, de paradista del mercat municipal de Sant Just. Ens ha explicat la tradició del dijous gras de la botifarra d'ou. I estàvem dient que tot va en torno a una mica de l'Aquaresma i també, òbviament, de Carnas Tolta. Aquest cap de setmana, concretament dissabte, tenim festa aquí a Sant Just, a la plaça Joan Maragall. Com serà aquesta festa? Una mica detallant-nos algunes cosetes. No es pot dir res d'això. A veure, parlàvem amb el rei Carnas Tolta, el seu ministre, que suposo que teniu un número de telèfon molt llarg, i ara mateix deu estar dormint la primera mona de les moltes, alguna cosa sé. Penalment, novetat, primera novetat importantíssima, crec jo, és que torna el Carnaval a Sant Just, i aquí hauria d'estimar molt molts pleparets ara mateix, perquè han passat doncs no ho va poder fer. De fet, el Carnas Tolta és del 2020, va ser la última festa, la última festa, abans de quedar-nos tots tancades a casa. Exacte, ens tancaven, si no recordo malament, que pel 10 o 15 de març, o potser un pelabans i tot. Una mica abans, cap al 12 o així. O al 12, sí, 8, 10, exacte, tot de març, i per tant sí, va ser l'última dislauixa. L'any passat no n'hi va poder, perquè estàvem amb una de les múltiples onades, i aquest passem, doncs, que veiem què passarà, i de moment estem amb una onada que va baixada, esperem que sigui l'última, però també hi ha una altra onada, que és el que ens veiem tot, perquè també les expectatives ja les hem tinguda, d'aquestes diferents onades, però escolta'm, parlem de dislauixa i de carnival. L'única cosa que hi ha que sí que escolta'm, la farem, però la farem sense moure'ns a la plaça Maragall. La dislauixa la farem, però sense rua, sense moure'ns pel poble. Suposo que és per no escampar, o perquè espereu menys gent, i res més. Per tant, serà una cosa més estàtica, que no vol dir amb cadires, sinó que hi haurà l'entrada de la reina Garnes Tolte, hi haurà el Calet Versions, fent la seva música sempre amb els seus grans èxit del pop rock mundial, diguem-ne. També estarà bandandarà, em sembla, no? Bandandarà. Exactament. I després, doncs, les diferents premis que sempre hi havia tret de les escoles, les mega impressionants i fantàstiques, i superpoplades, com es diu això, a les escoles escolars. És normal, aquesta última una, que ha afectat més, o allò que ens ha afectat més, i ho sabem perfectament, les escoles. I llavors suposo que hi ha molts grups de pares i mestres i tot plegat, doncs que han dit, escolteu, que no hi hagi una altra, que no hi hagi una altra, que no hi hagi una altra, que no hi hagi una altra. I ara, perquè, clar, aquestes comparsores colores començaven a preparar el novembre de jane, com si diguéssim, a pensar, a fer les coreografies, a fer els actuaris, a agonir les diferents coreografies, perquè, ens recordo, a vegades les comparsores a l'escola Montseny, que s'han actuat els mitjans. Doncs bé, això sí que no hi seran, i és lògic que no hi siguin, suposo, però que la gent, des dels més petits i dels més grans d'escoles, no deixaran de venir, espero que vegi moltíssima gent, si alguna cosa m'ha après en dos anys de pandèmia, que ja ens ho hem dit al principi, això seran dos anys, doncs mira, dos anys de pandèmia, és que els extariors no afecta tant, ni molt menys que els interiors, i que la gent tingui moltes ganes de passar-se bé, d'explotar allà amb el confeti, amb els kabuquis que anirem tirant, amb les batucades de bandandarà i amb la música de cabetversions. I pel que sé, a hores d'ara, encara hi ha poca gent apuntada, per tant, animar que la gent s'apunti, als concursos de l'express de individuals i també per grup, i també per comparses noescolars, diguem-ne. Suposo que les comparses noescolars ja haurien d'haver inscrit, suposo, però les individuals vinguen a apunteure-us, que és carnaval i tot soval, com si diguéssim, i llavors aquí hem de fer una gran festa. Recordeu que també... I la gent no ens ha d'haver fet tanta festa, és això. Hi ha un jurat que també estarà apuntuant, per tant, la gràcia del joc també està, eh, que la gent s'animi. I s'al·lo mateix de sempre, exacte, que la gent s'animi. I s'almeti de sempre, però sense moviment. Sempre començàvem, doncs, amb les presentacions, d'opegats i d'opegats. La gent fèiem els balls de diferents comparses, comparses escolars, o per grup o per això. I un cop acabaven, doncs, el fèiem entre el jurat i s'al·lucinava, diguem-ne, tot aquestes d'aquests balls. I a partir d'aquí, quan ja feia que hablaven, el jurat s'anava de liberar i la rua començava. Doncs bé, la rua s'ha convertit en un gran concert que es farà passar maragall amb prèvies versions, no? Per tant, pitjor a tres quarts de concerts, i després tornen el jurat, t'has donat els premis i es continuava ballant i es lauixant. Canviem una cosa per l'altra, perquè als altres anys no hi havia concert en sí, és a dir, no hi havia com una posada nascena d'un grup, que tocava i això, sinó que era tot més en moviment aquest any, doncs, ara, doncs això, un tipus de concert. I era el grup sempre que hi havia... A vegades ja fa temps això que fa uns 4 o 4 anys que hi havia el grup, el grup que l'heu vassionat, però no feia un concert, diguem-ne, concert, sinó que feien com actuacions, ara, dos cançons, alguna, ara, no sé què, que en canviades, ara, a vegades, això, a mig o a tres quarts de concerts, que també estarà molt bé. Potser ens agrada més i tot que les rues, és a dir, perquè, a vegades, la rua, a vegades, costa d'animar. Quan hi ha portes que havien una estona, les musiques estaven alluny, no sé què, però s'hauria de saber si el format també s'agrada. Exactament. I en què passarà? Roger, també, ja que tenim aquí el telèfon, aprofitem per parlar, no de Carnaval, sinó d'un aspecte més literari i més cultural, perquè també és l'encarregat, no?, que porta el club de lectura de teatre, qui s'enjust. Exactament. Aquest trimestre, jo no sé si ja han començat... Sí. ...aquestes trobades. Com van, quin llibre o quina obra esteu llegint? Mira, ara mateix, el Dic Mecres, que ve, tertuliem, diguem-ne, una obra de teatre. Que no és una obra de teatre, sinó d'un recull de textos, però s'ha transformat en espectacle, que es diu El Mar, visió d'uns nens que no l'han vist mai. Aquesta és la segona obra que fem aquest trimestre. Sí. Van fer l'any passat, ah, l'any passat, que dic, el mes passat. El trimestre. No, el mes passat. Ah, el mes passat, d'acord. I just a principis de febrer, perdona, encara estem a febrer, el principis de febrer van fer una obra que es deia La Casa del Dolor, molta gent, de la qual ja vam llegir el gener, amb tertuliar-la, diguem-ne, al principi de febrer, i ara, doncs, La Casa del Dolor, i ara, al mes del Dic Mecres, que ve, que ja estem a dia dos de març, doncs recollirem, i estem tan a prop, una mica, les sensacions d'aquestes, de La Casa del Dolor, la gent que La Casa del Dolor ve, d'acord? Perquè ja l'havíem comentada l'obra que veu Quàritu Literària, de teatre, però sobretot serà part per parlar del mar, i per fer que la gent la vegi, es va trenar si no tinc mala memòria la setmana passada, just avui es diu, jo us poso d'avui a ser avui, d'avui a avui, o sigui, de passar vuit dies, o fa set dies, i s'està només tres setmanes. Jo l'he vista, l'he llegida, no sé si saps de... Si et parlo ara, Núria, d'un tal Anton Benayges, ho et sonarà una miqueta, perquè últimament s'ha anat, últimament, tres anys s'ha anat sabent i conegut amb exposicions, amb una novel·la, amb un llibre que parlava sobre el cas. Anton Benayges és un dels grans eròics d'aquest silenciat, diguem-ne, d'aquest país, quan aquest país ha estat una república. Era un mestre, un mestre de la segona república, per ell de gallina, ara mateix, a dos dels meus braços, d'acord? Perquè eren gent que tenien molta il·lusió i tota la utopia al cap i a les mans, i, finalment, ens ho va aparèixer el 18 i 19 de juliol del 36 i s'ho va carregar tot, no? Anton Benayges, doncs això, format amb l'escola nova, diguem-ne, a l'escola de mestres de la mancunitat, en l'època de la dictadura de Primo de Ribé, etcètera, però quan comença la república, ell ja és mestre, tot just comença l'exerci, l'envien per aquí per allà, però, finalment, l'envien a un poble que es diu Banyuelos de Voreba, i això, Banyuelos de Voreba, encara és avui, molt a prop de Burgos, molt a prop de Burgos, capital de l'Espanya feixista, diguem-ne, durant la guerra civil, això també que el remarcaro. I bé, ell era... portava noves pedagogies, pedagogia freinet, que eren els nens i les nenes, que llavors, per fi, anaven junts i junts a l'escola pública espanyola, d'acord, amb una escola que volia de mestres d'emvocació, que volia, per fi, pujar al nivell cultural i d'ensenyament d'aquest col·li de país, com si diguéssim. I una de les, bueno, ells va portar aquesta pedagogia freinet, que és la pedagogia freinet, més o menys el que és, és portar una imprenta, que és l'ana, diguem-ne, a l'escola, perquè els nens i les nenes publicin la seva pròpia revista. Això vol dir que s'ha d'entrevistar o que s'ha d'escriure, o s'ha d'invistar, o s'ha d'investigar certs temes per poder-los publicar, perquè és una revista escolar, finalment, fet per nens, no? Bueno, el segon o tercer any que ja estava per nens, em sembla que veniu a les de Boreba, t'estic explicant una quila de tota la història, eh? Sí, ho veig. El 34, el 34, a Sanadona, que un dels temes de la revista podria ser al mar, perquè són uns nens, al mig de la meseta castellana, diguem-ne, però no coneixien el mar. No, havien vist mai al mar, d'acord? I per tant, un tema de redacció, que després d'on publicem aquestes revistes escolars, ho sé com us l'imagineu al mar, no? Ah, hi ha totes, perquè això, aquestes redaccions, i són la revista, la revista es va arribar a publicar, no? El mar és molt profunda, quina que ser, profunda i ancho, perquè segur que va d'aquí, utilitzen els nens topònims de la seva... Clar. ...regió, de la Fuente de tal, la Fuente de tal. I ells hi va prometre que les vacances... existiu d'aquell any, el curs 35-36, diguem-ne, doncs ell els portaria perquè ell és de prop de reus, diguem-ne, d'un rotx del camp, si no m'erro, els portaria tots, perquè farien les dil·ligències i els trens, que acabéssim, no sé quants i quantos, i els portaria d'anar a veure el mar. Bueno, va arribar el 18 de juliol del 36, i era a prop de Burgos, per tant, va ser, ell va desapareixer els primers dies, i nunca más se supó donde estaba, ¿vale? Llavors, aquí també hi ha, diguem, testimonis, que ara que amb la llei de memòria història... Ara que vull dir, fa aquest 10 anys, la llei de memòria història, per fi, doncs, l'ha aconseguit bé, que no desplegar amb aquest coi de país, com si diguéssim, aprofitu, eh? Doncs veia, hi havia persones grans, d'avis i àvies, que creu que mi maestro, aquell maestro que no es queria ensenyar el mar, està per allà, en aquesta panja, a una fosa comú, directament, que... i es van acabar cap ADN, doncs, va coincidir amb el mestre, Antoni Deneyes, doncs, és un dels molts, encara, dels apareguts de la guerra civil d'aquest país. Però, bueno, la història va quedar, la història s'ha recuperat i et dic que se n'ha fet una novel·la, se'n va fer per 3 o 4 anys, eh, amb una novel·la, algú va investigar i va fer un llibre de SACs sobre aquest tema, hi ha un reportatge, que segurament, doncs, fàcilment, podem trobar YouTube i aquestes coses, i una de les altres coses que hem fet aquest, ha replagat diferents materials, perquè és això que replaga diferents materials, no és una obra de teatre, de diàleg, de personatges, sinó és una obra, a més, de narració, d'imatges, s'utilitza d'imatges reals, dels nens, s'utilitza de la revista, textos de la revista, una narració, diguem-ne, a moda de diatari, que tampoc no és real, perquè que teníem de fer un diatari, però sí, per exemple, a casa, perquè ell envia a casa, no? En muntes amb això, que hem de fer una dramaturgia, i l'obra està molt bé, però l'obra és molt emocionant, dos actors o dos performers, un actor i una més aviat, més manipulador de càmeres objectes, hi ha vídeo en directe, com ho farem, per exemple, a l'agrupació del senyor Serrano, que tenim un San Justen, il·lustre que és d'aquesta associació, el senyor Serrano, i que s'han especialitzat molt en això, no?, aquesta manera de narració en vídeo, però en directe, i per tant, és teatre i és vídeo a la vegada, i val molt la pena, de debò, la gent que no encara no estigui apuntada al club de lectura, diguem-ne, que ha sigut llegir el teatre, i ens va dir que l'hem presentat amb alguna trucada de telèfon, vull que no només llegi teatre, llegir obres a teatre, és el que hi ha al voltant de l'obra. No llegir al teatre, sinó exacte, és només llegir l'obra, sinó després intentar parlar de senyoracia, parlar d'actors, parlar de tots els elements... De la història... Una escena, també exacte, de la producció, de l'il·luminació, llegir al teatre. A vegades, fins i tot, els obres que ens proposen, això és un programa del TNC, de la Diputació de Barcelona, i del servei de dicioteques, diguem-ne, la cultura de la Generalitat i del servei de Diputació de Barcelona, només són obres del nacional, a vegades sí que són com obres molt noves, a vegades que també volen ser xèxits i aquestes coses, però normalment és obra que s'ha de publicar, i últimament estem llegint això, obre molt nova, perquè a la Casa del Dolor era una obra que s'havia fet l'any passat, s'havia escrit l'any passat, i aquest que ben bé no és obra de teatre, també per dir que el teatre pot no ser amb un text teatral, i tranquil·lament serà un espectacle teatral escènic, de la primera ordre, com si diguéssim, no? Això és de la Fala Tallers, i ja us dic que em sembla estarà dos setmanes més, suposo, així. I està molt ple, està molt, molt, molt bé. És a dir, si la gent que em vulgui pot completar l'entrada, doncs jo us convido per la història, és molt maca, i està molt ben tractada, sènicament, està molt ben tractada. Doncs, Roger ens ho notem a l'agenda, també, i res, per tenir un compte, la gent que potser ens estigui escoltant i que li hagi agafat interès sobre aquests tallers... Sí, el taller encara li queda aquest any una lectura més, que serà, si no m'erro, cap al mes d'abril, ho hauria de mirar a l'agenda i, a darrere, no ho he fet, no sé si els deures, que és un obra de la Victòria Spunsberg, aquesta sí que és de maturgia contemporània, però més obra de teatre, obra dramàtica, diguem-ne, que es diu El pes d'un cos. I això, doncs, qui vulgui apuntar-se a la biblioteca, escoltant, jo vull ser aigua de parlar d'aquest cop de lectura, per cert, aquest any hi hauré sort unes 20 persones, vull dir que hagi d'anar un èxit bastant aclaparador, la gent es queixa d'anar-hi, per què només quatre? I quan això ho tria la biblioteca, això de començar, doncs, la Rosa Maria Vallès, en aquest cas, de que volen més obres, jo per l'encantat, i això, vull dir, normalment en fem una al primer trimestre, aquestes dues sí que han caigut una mica prop, l'una a l'altra, però és el moment d'anar a la meva teatre, no? El teatre, jo sempre dic que quan s'acaba l'època de platja, comença l'època de la teatre, no? Exactament. Per tant, fins a principis de juny. Encara ens en queda una altra, que ens ha caigut la Victòria Esbunt, perquè... Molt bé, doncs, Roger, que acabis de tenir molt bona tarda, i res, fins a la propera. Molt bon programa, Núria, moltes gràcies. Adéu, que vagi bé. Adéu, adéu. 1, 2, 3... 1, 2, 3... I ara, a 13 minuts de la 6 en punt, parlem amb la Sant Justenca Oxana Costa Latín, que el telèfon... Hola, Oxana, buenas tardes. Buenas tardes. A ver, hemos leído en la agenda que el próximo jueves, 3 de marzo, hay una inauguración en Can Ginasta, y se trata de una exposición... Bueno, ¿qué es tuyo? Sí, son 27 cuadros, se trata de 27 retratos, retratos de niños. Ah, retratos. Sí, los niños en su diferente estado emocional, como niños tristes, alegres, curiosos, y de varios países. Vale. Y los niños, es decir, ¿has hecho tú las fotografías a los niños? ¿Ha sido tú viajando por los países? ¿O con qué intención? Ah, todavía no he llegado a este nivel. Algunos son de mis amistades, algunos, y algunos he cogido de internet. Seriamente, los he buscado bastante, y buscaba, especialmente, los fotos de niños que tenían mucha expresión en la cara. Por ejemplo, a países de donde has sacado imágenes o de amigos a los que les has pedido. ¿Qué países hay, por ejemplo? Mira, hay algunos de África, otros dos rusos, una española, y bueno, y los otros de otros países. ¿Y por qué has decidido hacer esta exposición? Es decir, ¿qué es lo que te ha llamado, lo que te ha movido por dentro a hacerla? Sí, mira, a mí siempre me gustaba dibujar los cuerpos, las caras, y sobre todo los ojos. Y aparte, los ojos de los niños, los niños tienen mucha expresión. Puedes decir más cosas por los ojos, por su mímica que por sus palabras. Y eso es lo que quería transmitir en estos cuadros. Realmente, ¿qué te resulta más fácil transmitir o dibujar, por ejemplo, el rostro de un niño o una niña que aparentemente estaba feliz, contento, o otro que a lo mejor está más triste o enfadado? ¿Te resulta más fácil o más difícil a la hora de plasmarlo en un cuadro? Sí, claro, a los niños alegres divertidos es más fácil de dibujar, sinceramente, porque te transmite esta alegría, es como... Y los niños... Hay un cuadro que me costó un montón, no he decidido, pero es un cuadro muy triste, ya cuando veré. Cuando esté. Sí, ese es el cuadro más triste de todos los cuadros, y este cuadro que me ha costado mucho más que los otros. Yo creo que es por eso, porque es un poco... Bueno, es muy triste. Supongo que a nivel técnico de utilizar... No sé si has utilizado... Si utilizas el pincel, el lápiz o qué instrumentos usas. Todo. Un poco de todo. Bueno, hay algunos cuadros que están tentados con acrílico, sin color, algunos con acrílico blanco y negro, y algunos con carboncillo encima de un papel. También me aburro utilizar siempre la misma técnica. Entonces yo, aprovechando, he utilizado varias técnicas. Vale, vale. Y supongo que no sé si son cuadros con colores muy vivos, con los colores más apagados. Con eso también juegas un poco. O sea, respetas el color de, por ejemplo, de la fotografía, o eso lo juegas más a tu parecer. Bueno, el objetivo no era esto. El color no es tan importante en esta exposición. Vale. Es más... Yo diría como más figurativo, ¿no? Lo importante no era color. Lo importante es transmitir la emoción que te da el cuadro. Es, por ejemplo, tú miras a la cara de un niño triste y te transmite la tristeza, ¿no? Te coges como, wow, ¿qué sabes? Sientes también algo. Lo ves, un niño que está sacando un mopu de la nariz y dices, ay, mira, he sucedido algo. Así que te emocionas también, ¿sabes? Es esto, el objetivo. I que parte de la cara es más difícil de dibujar o a la hora de transmitir, no sé, quizás los ojos o la expresión de... No, para mí, yo creo que para cada atentor es diferente o lo mejor, pero para mí siempre la boca. La boca. La boca. Los ojos, no, porque los ojos son muy fácil de dibujar. Quizás más la parte de los labios, ¿no?, del morro, de la boca. Sí, sí, sí. I, Oksana, más o menos, cuánto tiempo... No sé si los has pintado todos de un tirón, los 27, o son cuadros que has ido haciendo lo largo de un tiempo, más o menos. Sí, mira, poco tiempo. Algunos yo tenía, algunos, pero pocos. Algunos tenía que repetir porque no pudiera recuperar. Entonces, sí, prácticamente en un mes y media. Ostres. Sí. Y para cuadros... Un poco más difícil, pero he conseguido. Y para cada cuadro, más o menos, cuánto tiempo destinas. Tienes una rutina de trabajo, es decir, pues me pongo siempre por las tardes porque me inspiro más, o estoy más depejada por las mañanas. ¿Tienes algún hábito o alguna técnica de concentración? No, no, no, porque pinto cuando puedo. Vale. Porque con nuestras ocupaciones, familia, trabajo, es cuando podemos. Claro, porque tú no te... La pintura, en este caso, tú no te dedicas a esto, ¿no? Era antes, sí, pero ahora con la pintura es muy difícil ganarlo. Y yo, pues, gano con otra profesión que tengo gracias a Dios. Sí. Pero la pintura siempre me apasiona y es mi... Y, claro, yo tengo un dom y tengo que aprovechar de este dom. No quiero despreciar. Mm-hm, claro. ¿Y cuánto tiempo hace, Oxana, que pintas? Es decir, desde tu juventud, desde cuando ya eras pequeña, cuando empiezas. Desde cinco años. Yo recuerdo que cuando yo era pequeñita y tenía cinco años, estaba en la guardería. Las guarderías en Rusia hace siete años. Y me pidían hacer los pósteres para la guardería. O sea, ya de pequeña te hacían encargos. Sí, sí, pero gracias a ti no pagabas. Bueno, claro. A un niño de cinco años como le pagues por un trabajo, vamos. I, Oxana, ¿tienes algún proyecto ahora también, aparte de esta exposición, que ya es, eh?, pero algún proyecto también en mente, es decir, ¿la pintura es algo que tiene siempre cogido de la mano? Sí, mira, sí, tengo muchos proyectos, pero claro, pero los proyectos tienen que ser también poco prácticos, ¿no?, lo que podemos o podemos hacer o no, si le interesa mucho a la gente o no, si también saco yo los beneficios o no. Tengo, tengo, no puedo decir ahora. Está todavía por hacer todo escrito y presentar, pero sí que hay. Vale. Y tienes, y, Oxana, ¿tú pintas en tu casa, tienes algún estudio o algún sitio especial donde tú pintes? No, yo pinto en mi casa. En tu casa. Es más cómodo, por si una habitación tengo mi despacho para trabajar y otro al lado pues para pintar. Muy bien. Pues nada, Oxana, te deseamos mucha suerte la semana que viene, el 3 de marzo, para la presentación de... Sí, la presentación haremos una pequeña fiesta, por eso me gustaría que vendrá bastante gente, vendrá también los músicos, vendrá al guitarrista o un señor que toca el saxofón, cantará mi coro preferido, el caer carajo y un poco de vino. Yo creo que estaremos bien. Muy bueno, pues nada, Oxana, que vaya bien, que tengas buena tarde. Y, oye, a la gente la invitamos, que se pase por el salier de Can Ginasta. Vale, muchas gracias. Que vaya bien, un abrazo. Adiós. Adiós. ...d'un llibre, sentir la pluja sobre la pell, i veure't com desperta el dia, fer-te l'amor després de tant de temps, del mig de la rona arrencar l'alegria, sentir que portem a dins els teus... Estem sentint aquest tema de xarango, es diu, i algú que està en guerra fa la pau, i a poc a poc el món espera i la vida comença a ballar. Ja sé que ens trencaran, que ens caurà terra al món, ja sé que plorarem, i que podem perdre-ho tot. Passem, però no hi ha res, i el tren del temps no frena, ningú desitza només que tot valgui la pena. L'Àngel i l'Àngel Canta cançons a la lluna plena, sentir la terra amb el pas d'escals, riure de nou de la broma de sempre, quan no l'esperis fer-te un regal, riure l'estiu sota l'aigua clara, i si no l'esperis fer-te un regal, riure l'estiu sota l'aigua clara, ballar borratxos la nostra cançó, i dir-t'ho tot amb una abraçada, si alguna cosa pot dir-t'ho tot. I plou allà almenys falta l'aigua, i algú que està en guerra fa la pau. Cataluña Ràdio. Les notícies de la CIS. Bona tarda, us informa qui li en sabria. El president Rus, Bládi Mirputin, afirma que no li quedava cap altra opció per defensar Rússia que em veiu creïna. Paraules textuals que han reproduït les agències de la reunió televisada que he tingut avui amb empresaris a Moscou, mentre les tropes russes estan en plena operació militar, contra objectius ukrainesos. Putin es refereix als seus intents fallits de aconseguir que Ukraïna i els països occidentals li garantissin que el govern de Kiev no entraria de cap manera a l'outent. El seu discurs de dilluns, el líder del Kremlin, ja havia advertit que la millor solució per evitar el conflicte era que Ukraïna es comprometés a no ser membre de l'aliança i que es declarés país neutral. Mentrestant, milers de ciutadans d'aquest país, els països han reconegut les autoritats del país. Els combats estan produint en gran part del territori, i els soldats russos han pres fins i tot un aeròdrom militar pròxim a Kiev, la capital del país. Cosa que fa indicar que estan a prop, precisament, de l'acusació. Els països europeus estan reconeguts. Els països europeus estan reconeguts. Els països europeus estan reconeguts. Els països europeus estan reconeguts. Es fa que el que hagi patit és el que hagi patit. I a més, el que hagi patit és el que hagi patit. Fins i tot el que hagi patit és el que hagi patit. I ara, a més, el que hagi patit és el que hagi patit. De qui a mitjora, Joe Biden, el president nord-americà, anunxarà un enduriment de les sanctions contra Rússia, una mesura que també adopterà l'Unió Europea, a més d'altres socis com el Canadà o el Japó. Notícies breus i relacionades amb aquesta. una declaració institucional al president de la Generalitat de l'Aragonès, ara aclamada a Rússia que aturi la invasió, que torni a les vies diplomàtiques i també ha defensat la independència d'Ukraine. Sempre ens hem posicionat a favor de la pau i de la resolució de conflictes a través de vies pacífiques i democràtiques. Per això avui torna a ser necessari reformar el compromís amb la pau i la seguretat i també amb la independència d'Ukraine. El president també ha expressat la solidaritat amb la Comunitat Ukraïna de Catalunya i ha posat a disposició allotjaments infraestructures. Estem al vostre costat. Per això us traslladem tota la nostra solidaritat. En aquests moments tan difícils, estem al vostre costat de forma incondicional i en tot allò que estigui a les nostres mans, treballarem per donar-vos suport, per donar suport a les vostres famílies. El govern també ha creat un grup intern de treball que demà farà la primera trobada per fer el seguiment del conflicte bèl·lic i els seus efectes a tots els nivells. Les borses europees, inclosa l'Ivax 35, s'han enfonsat després de l'atac de Rússia contra Ukraïna. Tot i que el selectiu espanyol s'ha recuperat una mica al final del dia, ha acabat tancant amb una pèrdua del 2,8% fins als 8.200 punts. La resta de parquets europeus encara han baixat més. Frankfurt, Londres i París han perdut el voltant d'un 4%. A Wall Street els índex recuperen terreny. El Nasdaq, de Valors tecnològics, evoluciona a pla, però el Dow Jones està perdent el voltant del 2% poques hores després de la seva obertura. Pel que fa als productes energètics, el gas natural s'apuja més d'un 20% als mercats internacionals. I el barril Brent de Petroli, el de referència a Europa, va a l'ara més de 103 dòlars, el preu més alt des de mitjans del 2014. L'unverda de l'agència europea de medicaments a l'administració d'una dosi de reforç de la vacuna contra la Covid-19 de Pfizer a adolescents a partir dels 12 anys. Fins ara, la dosi de reforç només s'autoritzava a persones a partir dels 18 que ja havien completat la pauta de vacunació. L'EMA conclou ara però que funcioni igual que en adults amb persones a partir dels 12 anys. I Rosalía, que publica el seu nou tema, Chica en Teriyaki. Rosalía. Rosal, sin tarjeta, se lo mandó, a tu gata, te la tengo, con roleta, no es lo falta, será no está. És el tercer avançament d'un dels álbums més esperats d'aquest any, Motomami, la lletra que fa referència a la cultura japonesa en clau gastronòmic. La cançó i el videoclip estan disponibles a les xarxes des de fa només uns minuts. Esports, Sergi Andreu. L'eurolliga de bàsquet ha suspès tres partits previstos per aquesta jornada. Són el Zenit Barça de Demà, el Vall i el RSSK i el Bascònia, un excusant que s'han de disputar avui. A més, als alguiris de caunes ha comunicat que no jugarà a Rússia, en suport a Ucraïna. De fet, el Barça ja havia decidit aquest migdia no viatjar a Rússia, tal com estava previst inicialment per a jugar aquests dos partits de l'eurolliga, el Zenit, de Demà i l'adiumentge contra el CSK de Moscou, que molt probablement tampoc no es disputarà. En futbol la UEFA es reuneix demà per prendre decisions abans de la crisi d'Ucraïna. Un dels punts a tractar es farà si es canvia a la seu de la final de la Champions, que s'ha de disputar, en principi, a Sant Patersburga, a Rússia. D'altra banda, les federacions de futbol de Polònia, Suecia i República Txeka, rivals de Rússia a la repesca del Mundial de Qatar, s'han negat a jugar els seus partits en territori rus. D'altra banda, el Barça, la futbol, es juga a la continuïtat a Europa, a l'europellíc, a l'Esnou, a Nàpols. És la tornada del 60 anys de final de l'europellíc. Necessita guanyar contra l'equip italià si vol passar els vuit anys de final després de l'empat a un del Camp Nou. Des de les vuit, podeu seguir la TDT, l'antena de Catalunya Ràdio. I acabem a tres quarts de set. Barça ves prem a la Champions d'Envol. Aquest partit el podreu seguir per Esportres. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa-lo a l'OPEF. Fins aquí les notícies de Sant Just. Comença Radio Desbert, la roda d'entrevistes amb els i les artistes que formen part del projecte Mons, que es du a terme en guany a l'espai Mercart. El projecte de Sant Just és un projecte que s'obre per la terra i per l'espai, per el seu coneixement i descripció, que es manifesta igualment en el seu procés de treball en un tractament acurat dels materials. El projecte d'una obra més pictòrica formada per dues peces, que el permet estar viu i que el manté en contacte amb un cert dinamisme que l'escultura, per si sola, no li permet. A través d'aquesta obra plana es vol explicar les seves dèries i les coses que l'han alimentat, que ha vist i que ha viscut. Parteja així de paisatges que veu transita i camina, un discurs molt senzill i proper. La temàtica exposava no és el que més el preocupa, sinó que la importància, recauen com ho explica. El projecte de Sant Just ha dit jaus 24 de febrer i fins al propèdia ho menja dos de març. La policia local de Sant Just participa en la campanya coordinada de control i vigilància d'alcohol i drogues, que tindrà com a prioritat combatre la conducció tot els efectes de l'alcohol o les drogues a les carreteres i municipis de Catalunya. El control policial de drogues alcolèmiques desplegarà per tot el municipi i es farà de manera aleatòria en qualsevol moment del dia. Per tal de consciència a la ciutadania que aquesta problemàtica pot provocar accidents de trànsit mortals i greus. El que recorda és que l'única taxa d'alcohol segura és 0,0 i que el consum d'aquesta substància pot incrementar el risc de patir un accident de trànsit. D'altra banda, el consum d'estupefaents també altera les condicions físiques i cíciques comportant un risc greu per a la seguretat dels usuaris. Per acabar, convé recordar que circulant una taxa d'alcohol superior a la permesa comporta unes sancions administratives i que també poden ser penals. Per això es pot circular amb un vehicle amb presència de drogues a l'organisme. A més, la negativa submetes a les proves policials de consum d'alcohol o drogues es considera delicta. Recollides les dades de l'última campanya de sang que ha tingut lloc al nostre municipi, aquest es va dur a terme divendres passat, 18 de febrer, com sempre, a la salutopia del casal de joves. Fins a un total de 69 persones es van apropar la campanya, d'aquestes 56 van donar sang. Per a quatre d'aquestes persones divendres era la seva primera donació. La sang és un teixit format per diversos components amb característiques i funcions diferents. Totes les donacions de sang s'asseparen al laboratori per obtenir tres productes diferents, globuls vermells, plasma i plaquetes. Cada un d'aquests components sanguinis es transfons a un malalt diferent. Per això una única donació de sang pot beneficiar a tres persones diferents. Aquestes 56 donacions de senjús beneficiaran així un total de 168 pacients. Per a més informació sobre les properes campanyes o per saber si podeu donar sang, podeu visitar la pàgina Web d'una sang punxencat-puncat. Mitjançant un petit test online podreu comprovar ràpidament si podeu donar sang a la propera campanya. Tot i que senjús estarà una setmana a tornar es pot consultar el mapa amb els municipis que ho oferiran properament. I això és tot. Tornem amb més informació. I tota l'actualitat senjús tenc els senjús notícies de la set del vespre. Fins ara mateix. Una campanya del Consell de l'Audivisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals. Una campanya del Consell de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals. Una campanya del Consell de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals. Una campanya del Consell de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals. Una campanya del Consell de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals. Una campanya del Consell de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals. Una campanya del Consell de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals. Una campanya del Consell de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals. Una campanya del Consell de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals. Per seguida actualitat del Baix Llobregat informatiu comarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. La informatiu comarcal.com És una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La informatiu comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com La informatió comarcal.com